N° 171 ARIANY Gener - Feòrer 1991.

VOLEM MITJANÇANT AQUEST ESCRIT MANIFESTAR EL NOSTRE REBUIGCAP A LA STTUACIÔ QUE ESTÀ VIVINT ACTUALMENT EL AtíV CENTRA-DA AL ŒLF PERSICt AL TEMPS QUE LLANÇAM ÍW CRIT A FAVOR DE

M PAU- EL GRUP DE REDACCIÓ.He. ¿omini. que. un din. ei. ¿mui de. ioiò ei¿ an&ne¿ ¿ena ía. Pao.He. ¿omini que. un. dia ia gent pcdnà ¿oniin ai cannen. ¿en¿e. ienin. pon. a ne¿.He. ¿omini que. un. dia i.'od¿ e¿ conueniLnà en. aayt.He. ¿omini que. un din. i 'Home. coniuunà en. pau. aní>. ioiò ei¿> aiine¿.He. ¿omini que. un din. ei¿ jove¿ no iiiuianan pe/i ia pau. pesque, já neÀnanà enine. no¿aline¿.He. ¿omini que. un dia Ia íti&entni ¿ fa Àguaiíai ¿ 'apcdenanan del nobble, min.He. ¿omini que. un dia ie¿ a/one/) ¿ fa de/íbiuccÀÓ m&ù/ian. pen. a ¿erryyte.He. ¿cmiai que. un dÀa eJL· harnea cAeuAon. ^eeAnenL en. un. món miMon, faut d 'egdLt/ne. -¿ p£e.de. ccmpanyen¿ame+He. tatuai que. un dia ia pc&Ae/a. ¿ena ¿liquefa, d 'an&i*He. ¿cmiai que. un dia eJt¿ mÀJuJLofiUfne/> dejapa/teÀxeAon.He. maniai que. un dia e£ó harnea de. íoíe¿ 4e¿ nace¿ e¿ dcnanan. fa ma. J. caïïùnanan. Junio¿en¿e. cd¿ nJ. /tenotyuHe. Acmiat que. un dia mÍAanÁ. at ceJt ¿ cada e^bieMa. ¿ena un &A&L d 'amyuHe. ¿omini que un dia e£. món ¿e/ià Hènne, d 'am&i j. ve/d. d 'eApe/iança.He. Acmiat que. un dia eJL ££op -i £. 'anyeJW. juganan juniò.He. ¿omini que. un dia ¿a daweAa panciuta ¿eoa amc/uHe. ¿cnuai que. un dia el¿> hame¿ dzixnAon. en peu. eJLí> anùnaiò ¿ eJ¿¿> e¿/xu¿ ue*cU.He. ¿omini que. un dia ia ¿oiedai ¿ ei. de¿pnec¿. A 'hnuAon. acn&ai peA. a 4enyyie+He. ¿amai que. un dia t 'eAciauiiui ¿ena J¿¿i&eA¿ni.He. ¿omini que. un dia i. 'harne, ßianc. i i. 'home, negne. menjanan a ia maieÀxa iauia.He. ¿omini que. un dia ia fam. ¿ena vençuda.He. ¿omini que. un dia anAencanem. dei. món ia vìuièncÀa ¿en¿e. necwvÙA, a eiia.He. ¿anuai que. un dia no hau/ià un cani pen. ia Pau, ia Pau. ¿ena ei. canLHe. ¿omini que. un dia iiiiiianem. pen. ia Pau. amé. ie¿> ¿eve¿ pnòpieA oAme¿,He. ¿omini que. un dia no voidnem mé¿ anmeA que. ie¿ de. i. 'arxyi.He. ¿omini que. un dia ei. camp de. fattaiia ¿ena ei. neg/w. de. ia no LÙolèncÀa.

' He. ¿omini que. un dia ¿ 'enf&uanà ei, iemon, voianà ia Pau. ¿ no¿ai¿Ae¿ navegueAem pen. ei.món cttA. ei. vaixeii. de. l'amenHe. ¿omini que. un dia ie¿ nac¿on¿ ¿enan gemane^, ia Pau. ¿ena ia ¿em. mane. i. l'arnon. ei.¿eu. pane»Ûiuen que. a vegades ei¿ ¿amia e¿ ¿nn neatUtai, empenem que. ¿¿giù. així.

flangaitda Jcêennen. l·li&aL

-2- .£1 t&npò /xiAòa i.

Uia 17 de. Qene/i au va de.-ixan. n'Mtània îu&aL BMxk,(BMùdi), tenia 81 any¿, ena.frodino.

Üia. 18 de. -fe&A&i enò va de.-¿XOA. l'amo en fliauel Ucm/xmLlugoneA (de. C'COT. Sal), tenia.83 any* i. ena fadnJL

De¿can¿ui en /xíu

g3^ÄÄ AATTJ-Ad-AMvny- ^ Cfuagqují f^tfgna^a l'han

de. ¿&i anfuAofl. a fa. ^eaaccióde. Ía /leuLxta.

mimiRevota Local Independent.Plaça de. la Oteu nQ 207529 Auany.7e£è&: % 1287.D.L: m 207-1971.Coli-taÊoHtnsAAAOCÍOCJJÍI de. PenMcn¿íie¿.Licela d'aMíò.E^cafa d'Antany.fcan TewieA. RaaÚÁ.Çemanzò RuUJ(dA/>LnA&ucA¿)Ç/up de, Redncd&íÇaiL·iiel T/laniera ne/iL·i^.Jaume. JaUe/inan. RiJiot.Catalina. Pení ¿¿¿¿à.Joan fla¿ine¿ Julià.Fla/uptlida 7a&£/in£/i RMoi.Tomeu, ßcuca Tncniena.ImpnJmuxsA/axial y ChMj¿izadcyi.Peína.Nata:La /iev-i^ta no ¿'JdenJLifÀca onelò difaientò e^c/ü¿/> que. enella apareguin, aque¿t/> expneJír-¿en únicament l'o/iinL6 dels¿eoo auíuu.

FtiWCLES DE GUARDIA.Aquestes son les farmàcies

de guàrdia per els següents/nasos:Març;Dia 3 VilafrancaDia 10 ArianyDia 17 AfantuirïDia 24 ffetraDia 28 McntuiriDia 29 ArianyDia 31 fbrreresAril:Dia 7 Sant JoanDia 14 VilafrancaDia 21 ArianyDia 28 McntuiriHaig:Dia 1 VilafrancaDia 5 PetraDia 12 PorreresDia 19 Sant JoanDia 26 Vilafranca

Das d'aquí t volem agrairla bona acollida que ha tengutla captació de suscriptors d'a-questa fulleta, ja que hem arri-bat als 200.

Aquest fet ens anima i ensdóna forces per intentar fermillor de cada dia aquesta pu-blicació, al temps que ens com-promet a n'aquest esforç quesuposa el que cada dos mesostengueu aquestes pàgines entrevosaltres.

Volem fer constar que hiha gent suscrita i que inclusno sap llegir o ho f a en difi-cultats, la qual cosa suposaque ja senten aquesta Fulletacon una cosa pròpia del poblei que ja forma part de la sevavida diària. Tante volem agrairles col .laboracions que ensfeis arribar. Hi ha gent ques'ha oferiu a col.laborar, in-clus, tenim a n'aquest- númerouna cartai això és el que volemi pretenem, ho hem dit desdesempre, "Ariany" és tasca detots.

El grup de redacció.

Pluviòmetre6enerDia 1 91.Dia 5 -. 21.Dia 13 501.Dia 23 41.Dia 24 141.Dia 25 5 1.Dia 26 401.Dia 27 381.Dia 31 51.Total 167 1.Febrer(Fïns dia 21)Dia 3 291.Dia 4 21.Dia 5 21.Dia 11 1 1.Dia 15 20 1.Dia 20 16 1.Dia 21 101.Tbtal 801.

Aquí teniu una relació dela pluja d'anys passats:Any 1987 5571.Any 1988 451 1.Any 1989 462 1.Any 1990 6201.Dote* ¿oc¿ítJtade¿ pesi eJLt> gen.-mcou Chimó,

Eh el número passat jo mateixvaig fer un article explicantun poc lo que era i el funciona-ment del PAC, COD tots ja sabeunosaltres pertaneixsm al PACde Vilafranca, PAC en teoriavol dir Punt d'Atenció Conti-nuada, tot això queda molt guapoi sona molt bé, però ja dicen teoria perquè a la pràcticano és així i té molt que desit-jar, enlloc de PAC propos laidea que es canvií el nom perels de PID que vol dir Puntd'Inatenció Disconínua, lo depunt està clar, està situata un punt geografie que és Vi-lafranca (encara que les perso-nes d'Ariany ens seria moltmés còmodo i aviat anar al deSineu o si tant voleu al deManacor), lo de inatenció ve

fì4C?, no gradesperqué si provai de telefonarperquè vos atenguin Ia respostaserà que el metge no es potmoure d'enllà, i si voleu aten-ció heu de traginar el malalta Vilafranca, cosa que avegadesquan es tracta de segons quintipus de malalts és quasi im-possible, si és així vos foteui vos arreglan com pegueu, siaixò és atenció sanitària...vosaltres mateixos jutjareu,ara vaig a la darrera siglaque és la discontinuïtat delservei, lo de continuada ésuna utopia, si telefoneu i teniusort trobareu al metge peròhan passat casaos que quan hihan telefonat el metge no hiera, i vull fer notar que aixòno ha passat un pic totsol,

Cenine. Scrutaci d 'AnJony.

-3-

hi ha hagut gent que s'ha trobatamb aquest cas; per tant javos podeu llevar la idea dePAC i fer-vos la de PID.

Dia 30 de Novembre vaig anara Montuiri que hi havia ei Con-seller de Sanitat, Gabriel Oli-ver, que feia una reunió infor-mativa amb les revistes de laPremsa Forana , coni és naturalel Conseller va pintar les cosesmolt guapes (era lo que tocavaper quedar bé amb la gent),ell era wolt optimiste, jo tro-bava molt raro que la cosa fun-cionas tal com deia el Conse-ller, perquè tots ja sabem comvan aquestes coses, però vaigpensar que el temps donariala raó, i el temps no va tardargaire en demostrar que la cosano anava bé. La gent ja començaa estar cansada de sentir contarrondaies, lo que vol la gentés menys propaganda, menys reu-nions informatives, menys prome-ses, lo que realment volem ésmés eficàcia en el servei, volemque les coses vagin bé, totsesteim cansats de que s'enrri-guin, esteim cansats de prome-ses sense fonament, esteim can-sats de veure una ineficàciageneral.

Lo del PAC és un paper ba-nyat, mancat de tota eficàcia,m'atrévese a dir que el PAC ésun vertader merder, es cregui0 no, i mos han fet creure quela cosa era bona.

Ara, prest hi haurà eleccions1 s'haurà de cercar una fraseper anar a caçar vots per totarreu, crec que una bona fraseseria "per un PAC eficaç", otaibé "PAC's enlloc de PID's",si en trien una de les duesles dañan que no sols siguinpromeses con han estat finsara, han de ser fets.

Permeteu-me acabar amb unapetició, que no és de miseri-còrdia, és una petició justai que con a tal la voldríemveure convertida en realitati no seguir essent una utopia,com és ara mateix ¡volem unPAC com Déu mana!

Jaume Tabemer Ribot.

•4- QjB fedm en ia residència?Per aquestes terres hi ha

in refrany que diu: "Cui mancoen sap, més en diu" i un altreque A boca tancada no hi entrenmosques".

Cada un ho agafarà con vulguiperò jo, tene ganes de comentarun assumpte del qual j'a conença estar cansat de sentir-neparlar i potser aficaré la potaperquè no estic sifidentment¡enterat, però hi ha dues ver-sions tan distintes dins elpoble, que crec que d'una vegadaper totes, els responsableshaurien de manifestar-se clara-ment i així evitaríem discu-ssions i males interpretacions.

Dia 9 de gener, va sortirun especial del diari Balearesdedicat a Ariany, en el qual,apareixien unes declaracions

de Margalida fosselló, regido-ra de l'Ajuntament d'Arianyi portaveu del P.P., en lesquals deia que a Ariany mancavauna residència per la 3a edati que tal volta hagués estatmillor destinar els doblersque s'han gastat en la rehabi-litació del Camí de Sa Marquesa,a la dotació de serveis perels vells.

Opinió molt respectable iplenament compartida per lamajoria de integrants de la3a edat d'Ariany, però lògica-ment i pensada fredament, sensecap ni peus.

Hi ha un parell de puntsa tenir en camptet per començar,sembla mentida que una regidora,si fos una persona del carrer

Caní de. Sa fla^queM.

tendría perdó, però no una regi-dora, pugui insinuar que unessubvencions que el Govern ola Conselleria han destinata una obra determinada, 5 nande invertir en unes altres cosessian o no de més utilitât.A-ixò sembla o bé una irrespon-sabilitat o un desconeixementde la seva tasca, ja que hauriade saber que si una subvencióes destina a una cosa determina-da, no es pot invertir en unaaltra, ja que després hauràde donar explicacions i segura-ment pagar-ho dels fens munici-pals.

üh altre punt a tenir encompte, és si realment a Arianyurgeix o no tenir una residèn-cia. És un motiu de discussiópermanent i d'opinions completa-ment oposades.Els vellets,opinen COD la regidora, queels doblers del Camí de Sa Mar-quesa, inclòs els que actualments'estan invertint, també grà-cies a una subvenció, en elpoliesportiu, s'haurien de in-vertir per la construcció dela residència, però i els jo-ves, què pensen?

Els joves, la majoria "passa"del Camí de Sa Marquesa i creuenque ja era hora de que es fesun poliesportiu per poder ju-gar o nedar »lògicament i veuenla 3a edat molt lluny.

Per la meva part, també teneuna opinió ben definida.EI Camíde Sa Marquesa, fou un granencert.Si s'hagués hagut depagar del fons de l'ajuntament,pens que hi ha coses més priori-tàries per fer a Ariany, peròpensant que era una subvenció,crec que ens podem donar persatisfets, ja que l'entradaa Ariany per la costa de lesmonges, ha quedat realment majes-tuosa, comparant en la brutori abandonament que hi haviaabans i qui no ho veu, és perquè0 bé és cec o bé no ho vol veure.

EL poliesportiu, és una nece-ssitat prioritària per Ariany1 per la qual, sí s'hauriende destinar fons municipalssi no haguéssim rebut una sub-

Qjß fein? en la residência? -5-

7e/weny¿ ceduta pe/i a io. leAÌdèncÀa.

venció.És una obra que s'estavareclamant desde fa molts d'anysi que será de gran utilitat,principalment per els infantsi joves ja que així no haurand'anar als pobles veins peraprendre a nedar, o sortir delpoble per jugar a tenis o bàs-ket.Només pot caber dins opi-nions interessades, el que do-blers del poliesportiu, tambés'haurien d'haver destinat ala construcció de la residència.

I finalment, està la resi-dència.Qjè en feim? És realmenttan necessària la residènciaa Ariany? Val la pena invertiruna sèrie de milions? Val lapena deixar de invertir en al-tres obres per construir unaresidència per els vellets?

Els interessats, diuen quesí. Si per tot en tenen, perquè a Ariany no?. També diuenque tenen un terreny dins SonCiurana regalat i que si nol'ha aconseguit és perquè elnostre batle no ha volgut posaruna firma, i diuen, i diuen,i diuen ... però realment, sónconscients de les seves reivin-dicacions?

És veritat que a molts de

pobles hi ha residències i quedarrerament se n 'han obertesunes quantes, però,han demanatsi funcionen?,han demanat quèsuposarà monetàriament ingre-ssar a la residència?.Hi hapobles, tots ells amb bastantepoblació, on funciona bé.peròa Ariany, i per la nostra manerad'esser, no és molt mal de de-duir que una inversió, de posemde 15 a 20 milions de pessetesper una residència, seria tirarels doblers.Pens que hi ha sol.lucions alternatives.No vulldir que haguem d'abandonar elsvellets, ells s'ho mereixentot i per oolt que les donem,encara les donarem poc, nomésdic que tots hem d'ésser respon-sables i que les necessitatsindividuals, no han de passarper damunt les col·lectives.

Ara s'han posat en marxales assistentes socials, alter-natives perfectament valuoses itambé hi ha pobles, on la resi-dència no ha funcionat bé, peròen canvi sí un menjador comuni-tari, a on hi van a dinar osopar els vellets que no tenenqui les prepari el menjar, in-clus, porten el menjar a domici-

li als qui no poden anar-hiper el seu propi peu.

A Ariany, tenim assistentasocial, també tenim un localadequat per a la 3a edat, perquè no explotar el que tenimenlloc de només pensar en cons-truir la residència? per quès'ha d'estar tan cegats peraquest punt concret? No seràallò de que l'arbre no us deixaveure el bosc?

I posats a voler residència,per què té que ser precisamental terreny de Son Ciurana? LaConselleria que s'encarregade la 3a edat, segons tene entèsdóna subvencions, per què noinvertir aquestes subvencionsen comprar una casa a Ariany,n'hi ha tantes de buides! iadequar-la com a residència?segur que sortiria més barati en unes reformes quedariaben acollidora i seria suficientper les necessitats arianyeres.

Així i tot, ja tenim residèn-cia. Qui vol anar a viure-hisi té ca seva a 100 metres?Cui esta disposat a donar untant per cent elevat de la sevapaga per poder viure-hi? o uspensau que serà gratuït? Nomésun fet, uns quants de socises despuntaren de l'associacióperquè havien de pagar una quotade 100 ptes. no sé si mensuals0 anuals.

No creis que és millor enfo-car-ho tot d'una altra manera?

Pensau en les assistentes so-cials, pensau en els menjadorscomunitaris i potser l'arbrecaurà i us deixarà veure elbosc esplendorós i ple de po-ssibilitats.

Lògicament, és una opinió1 com a tal subjectiva. No crectenir raó, tene la meva raói l'expos, ara sí, és una opinióno interessada i pensada freda-ment, que pot esser o no vàlida,però sí reflexionada i voldriano fos mal interpretada ja queper damunt de tot el que puguidir, fer o pensar, està la mevaestimació cap a Ariany.

BLel Tovell.

-ó- • 7997

-¿-Ja que el número de Novembre

Desembre va sortir abans deles festes de Nadal, ara canen-car€fiì ano elles .

iDescubre

Dia 24, dissapte de Nadal,a les 9 del vespre i amb inestemperatures ben nadalenqueses varen celebrar les Matines,l'església esteia plena i enrre-mellada amb tots ç>7p motiuspropis de l'època, el coro pa-rroquial va cantar, també hiva haver el cant de la sibil,la que enguany era na BàrbaraCànaves i el cant de 1 'àngelinterpretat per n'Antònia Rí-ñala, tampoc va faltar l'ado-ració dels pastors»

Després de les Matines "LaCaixa" va obsequiar a totesles persones de la 3° edat ambuna xocolatada amb ensaimadesa ca ses monges, a la mateixafesta va fer entrega d'uns ob-sequis als matrimonis que havienfet les Noces d'Q-,Gener

Dia 5, con ja és tradicionalvaren arribar també al nostrepoble els Reis que con semprevaren venir carregats de jugue-tes i regals per a tothom, aques-ta nit màgica per molta de gent,va gaudir d'una gran partici-pació a Ariany.Després de la missa hi va haverl'adoració dels Peis acompanyatsper els seus pages, acte seguites varen repertir els regalsdins la mateixa església, lafesta va sortir molt Huida.

Dia 16, dissapte de SantAntoni, con ja és tradicionala Ariany aquesta nit és la nitdels foguerons i bulla, la par-ticipació va ser excel.lent,hi va haver un total de noufoguerons espargits per el poble

Després de la missa va sor-tir el di/noni i Sant Antoniacompanyats per els capellansi una representació de l'Ajun-tament per anar encenguent totsels foguerons que hi havia.

L'Ajuntament va obsequiara cada foguero amb una ensaima-da i unes botelles de xampany.

Dia a dia

£¿ neÀA icn&é oAflMonen. a Auany. Tatogna£ia: Joan Tew&i.

Dia U, dia de Sant Antoni,aquest dia va ser festa grossaa Ariany, a les 11 missa solem-ne que va cantar el coro parro-quial i el músic Francesc Ra-mis va tocar el violí.

L'horabaixa a les 15'30 hiva haver les beneïdes, la parti-cipació va ser bona tenguenten coopta que era un dia feineri a molts de llocs no era festa.

Dia 19 era el dissapte deSant Sebastià, es varen encen-dre uns quants foguerons encareque no tants con per Sant Anto-ni, la festa va estar animada.Febrer

Dia 7 de febrer era el dijousJarder, era un dia de bulla,con bé diu la cançó:Avui és dijous jarderi n'és dia de f er bulla»jo, qui tene una capulla,me'n vaig, i la m posaré.

A l'horabaixa els al .lotsde 1 'escola es varen desfressar

i varen fer una "rua" per laplaça, la festa va estar moltconcurrida.

Dia 9 era dissapte, el vesprehi va haver una festa de car-naval per els socis de la 3a

edat, estava patrocinada perl'Ajuntament i "La Caixa", enel transcurs de la festa esvaren fer unes rifes entre elsassistents que anaven desfre-ssats. La festa es va celebrara ca ses manges, hi va haverball i coca per a tothom.

Dia 10 era el darrer diumen-ge de carnaval, en el mateix

lloc que el dia abans es vacelebrar una altre festa, aquestpic era per els més joves iestava organitzada per l'asso-ciació juvenil d'Ariany i patro-cinada per l'Ajuntament.

La festa va estar animadaper el grup musical arianyer"Niu d'aranyes".

Jaume Taberner.

Gol .laborado -9-

7enm eJL gj/>L de. ccmenco/iuna ¿è/ùe. de. col. ¿a&onacMnó,eApe/iem. gite mo£íe¿t d'en Tnan-ceóc Va££canene/>.

Segurament, de. marnerai, no¿a&eu. qui. è/> pe/iò ¿L tu> puniam"d'en X¿ico de. ¿a. Pipa*, que.a ìxgade/> heu. u¿¿¿ íaifani. jo-ie¿ -i &a¿£AO¿ pen. Sa ¿eÃta,Alínea nùMon. de. gai e/> ¿nacía.

Donc/> &&, eAòenL eM un gnanenamonat deJi n&tine. pc&jfa, noe£ vànem havea. de. piega/i molipe/ique. accediti a fai una ¿è/de.d'anLuJ&/> pea. aquesta TuMeia.

EM, can a fan caneAxed&ide. fa hiiiòua, -fofkJbyie. i. coó-ium ma¿&ytquJne¿, ¿egan que.en/> ¿anà ccnèixe/i dade¿ pea.ma£í¿ ¿gn&iadeA de£ n&aLne. po-ÍJL·i així. can. ena de¿cu&sunao deJbManà CU/I¿D¿Í¿OÍO /isAicío-nade¿ en fa nido. maie&iquJna-i cvuanye/ia,

LL donan Í£A gnàcÀ£A pe/iaque¿L uoee/L unAn.-¿e. a n 'aquestafußjÜJcacAo ¿ fxiMem ja at pùme/Liena. que. va d'kititònÀa,

Tots saben que Ariany ésun poble modern. Vull dir queels seus orígens son conegutsï encara no fa nassa seglesque aquella possessió gran queun tenps devia esser, se vaconvertir en poblet petit al'entorn de les cases que avuiformen s'Auberg i llavors, poca poc, tomà el poble fet icondret que avui coneixem. Elsseus carrers drets i amplesaixí ho confirmen.

ftero això no vull dir, nide molt, que Ariany no .tenguila seva història. Les mencionsa aquella alquería • d'Ariany,Ariani, o Arian, que de moltesformes s'ha arribat a escriure,així ho confirmen, i les trabana la més remota edat mitjana.Sense contar que Ariany ja surta treballs científics sobrela prehistòria.

Però avui en veurem una denés moderna. Repassarem la des-cripció que del poble va fer

Antoni Furiò en el seu llibre"Panorama Optico-Histórico-Ar-

Plaça de I ' Església

tístico de las Islas Baleares".Està escrit al 1840. Aquesthome va recórrer Mallorca sen-cera i descrivia tots els poblesi llocs importants per en passa-va. Quan arribà a Ariany diuaixò:

"Después de haber caminadouna media legua escasa llegamosal pueblo de Ariany, que secompone de unas cien casas,situadas sobre una pequeña emi-nencia, a las que circuye unapared parecida a un muro, consolo una barrera que a manerade portillo da entrada a lapoblación. Es verdad que porla parte opuesta se ve estadescubierta! pero un espesobosque le sirve por allí devalla. Desde muchos años teníaAriany su pequeño oratorio dedi-cado a nuestra Señora de lasNieves, y cuando vino de laCorte en 1717 D. Marcos AntonioCotoner con el nuevo títulode Marqués de Ariany, trajo

una figura de Ns Sra. de Atocha,a la que sobre los cimientosdel antiguo oratorio le dedicóuna pequeña rotunda (capellade fusta) que por falta de estri-bos vino al suelo, y los veci-nos cuando fuimos a visitarla aldea de nuestro argumento,la estaban reedificando a manerade un cuadrilongo. Nada vimosen el pueblo más digno de notarque la sencillez de sus vecinosde los que nos despedimos pararegresar a tetra... "

Ja veis que poc , afortuna-dament, ha canviat Ariany. Jano existeix aquella murada queenvoltava el poble per sa bandaque mira a Petra, ni aquellbosc frondós que el cubría perla banda de Maria; però esticsegur que si flirió anava araa Ariany tomaria quedar bencontent de la amabilitat delsseus habitants i la bellesadel seu entorn.

Francesc Vallcaneras.

-70- Un poc dz tedi/Voce/) d'on. EL passat dia 24 de desentre

en el transcurs de la xocolatadaque la 3a edat va f er a ca sesMonges, "fa Caixa" va fer entre-ga d'un obsequi a quatre matri-monis que feien les noces d'or.

A la fotografia podem veureel moment en que en firí n onFerrer, delegat de "La Caixa"a Ariany fa entrega de l'obse-qui a l'únic matrimoni que vaanar a la festa, els matrimonisque no eren presents s'els hova entregar a ca seva.

Els matrimonis eren: en QJÌ-llem Mestre Mestre i na MariaRibot Darder (fotografia), enJaume Gomis Mestre i na IsabelSahagún Rosselló, en BernatFont Ribot i na Margalida RibotFont, en Pascual Darder Riboti na Martina Estelrich Moli-nas.

A tots quatre les volem donarl'enhorabona.

PREMIS LITERARIS "CAN TORRÓ" • Alcúdia, 1991Per commemorar el I" aniversari de I» Biblioteca Can Torró d'Alcúdia es convoca el I" concurs

literari que es regirà amb les següents:

BASES:

1. Hi podran concórrer tots els autors que hodesitjen. sense limitació d'edat

2. Les obres que es presentin al certamen haurande ser originals i inèdites, en les següentsmodalitats:

—Narració Curta (límit d'extensió: 20 folis)

—Conte per Infants (límit d'extensió: 6 folis)

—Recull de Poemes (de 8 a 15 poemes)

—Anide Periodístic (límit d'extensió: 2 folis)

3. Els originals es presentaran per triplicat,mecanografiat en foli, a doble espai i per unasola cara. perfectament legibles.

4. A la portada es consignarà el nom de lamodalitat a què es concursa, el Títol de l'Obrai el Lema.Amb aquest lema es presentarà un sobre a pan,a l'interior del qual hi haurà el nom, cognoms,edat, adreça i telf. de l'autor.

5. El termini d'admissió de les obres acabarà el dia20 de març d'enguany. El Hoc de presentacióserà a la Biblioteca Can Torró d'Alcúdia (C/Serra, 15) o a l'Ap. de Correus n. ° 32, 07400• Alcúdia.

6. El jurat serà designat per la Biblioteca Can Torrói estarà compost per persones reconegudes enel món de les lletres. El jurat podrà declarardesen el premi, si així ho creu convenient. Elsmembres del jurat no podran prendre pan enel certamen.

7 La dotació dels premis serà de 50.000 ptes, pelI " premi de cada una de les modalitats, així comla seva futura edició.

8 Els guanyadors dels Premis es donaran aconèixer durant la celebració de la FestaLiterària que tindrà lloc a la Biblioteca CanTorró a finals del mes d'abril, coincidint ambel \" aniversari de la mateixa.

9. Els treballs no premiats podran ser retirats pelpropi autor, prèvia acreditado, en el terminid'un mes a partir de la data d'adjudicació delpremi.

10. El jurat dels Premis ti la facultat d'interpretar-ne les Bases i pot resoldre totes aquellesqüestions no estipulades en aquestes bases.

11. El fet de presentar treballs als ''Premis LiterarisCan Torró", suposa l'acceptació d'aquestesbases.

A L C U D I A 1 9 9 1

Informació:Biblioteca "Can Torró" Telf.: 971/54 73 II

B I B L I O T E C AC A N T O R R ÓA L C Ú D I A

Un /oc de toi -11-

HÛKOOS D'ASSESIBCXA SANITARIAHoraris de consultai¿fetge: Dr. Bartomeu Tous, dedilluns a divendres a les 10 '00Infermeria:Inyectables i cures:Diària excepte dimarts de 12'00a les 13'30.Dimarts de 9'00 a les lO'OO.Horabaixa de 19'00 a les 20'00a Vilafranca.Extraccions:Dimarts de les 8'00 a les 9'00.UrgsndesiDies feiners:Fins a les 17'00 al seu metgeDe les 17'00 a les 9'00 deldia fuient al PAC de VilafrancaDissabtes, diumenges i festius:Djrant les 24 hores al PACCl Costa i Llobera s/nVilafrancaTelèfon: 560550.

•rtl ~ T~r^

Cii¿ ueÀA quina endeme¿a!, d'aque/ía. manena va ¿e/i can. ¿mera L·io-í>afí. fa. /ïfaça d&t nomine. pcMe. eJL dia de. Seni fìntoli, rui e/> dt£¿ que.HA. ha fayta o me/icai e¿¿a ion endanoModa, aquenta, encimada e/> ¿u/x>-XL que. ia vanen, fan eJL· quÀrdjM d'aquest any, ¿en/> du&ie. ¿L ¿'haguji-¿ùn. de. fa/i neia. eM/> no hau/üen. escampat ionia, de. CIMO, pen. eJtb any¿lùnenió no ¿&ua mala Jdea que. £e¿ fa^in. Ueuwi £o que. han p&atj. així. pcdrúem /ùu/ie. ¿otó.

i notíciaPERSCNATGE

Volem dur a n'aquest apartata Miquel Mestre fiasselló, finsfa poc tenps ermità i ara perso-na completament integrada ala vida arianyera. Ell s'encarre-ga de les feines de neteja imanteniment del poble en mavertadera il·lusió, i així tantel podem veure granant la plaça,entrecavant els jardins de laCreu de Son Bonany, netejantel Camí de Sa Marquesa, podantles moreres» netejant en cemen-teri, etc., etc.

Per això i en l'elegànciaque ho sap dur, el feim el nos-tre personatge,i l'hi desit-jam que ho pugui fer molts danys

NOTÍCIAÉs notícia la gran quantitat

d'aigua que ha caigut a Arianyfins el punt de tenir el campcompletament anegat. Feia moltsd'anys que no plovia en tantaintensitat i encara podem donar

, gràcies a les síquies ja quehauria pogut ésser pitjor. Aixíi tot hi haurà molta de terraon no s'hi podrà sembrar.

I si notícia va ser l'aigoque va caure més notícia vaser la gran nevada que va deixarel nostre poble completamenttapat de neu durant un parelld'hores del dia 14 de febrer.

-12- Ariany a la premsaPareix esser que els aria-

nyers esteim de moda, diversoshan estat els articles i repor-tages publicats darreramentque tenen al nostre poble cona protagonista.

El reportage estrella, perla seva extensió i varietat,va ser l'aparegut al diari "BA-LEARES". Dins un recorregutper els distints pobles de Ma-lorca, li va tocar el tom alnostre. Es va voler fer unavisió actual dels problemesi projectes, i es va caure dinsel mateix forat de sempret pa-reix que Sa Marinata tenguimés importància fora que dinsel propi poble, parlar del plade regadiu a Ariany ja pareixuna cosa fora de temps, tothomespera que s'acabi i tenim l'es-perança que serà beneficiósper tots, però són molts d'anysde xerrar-ne i devant l'euforiainicial contrasta l'actual con-formane i el desinterès depart del poble que pareix dir"fins que no ho vegi, no hocreuré1'.

Això per el que respectaa Sa Marineta, però hi ha tresentrevistes tuoi t interessantsdins el mateix article, sóntres persones que viven moltd'aprop els probles del poblei que per el seu càrrec podentenir una opinió bastant aproxi-mada de la situació actual d'A-riany.

Primer de tot D. BartomeuRamis, rector de Petra que com-parteix la tasca de conduirla nostra parròquia juntamentamb altres dos religiosos delpoble veinat, ell veu el nostrepoble com un poble molt creienti sobretot practicant, i perso-nalment crec que en comparacióa altres parròquies pot seraixí, però si D. Bartomeu haguésconegut Ariany fa tan sols unspocs anys, crec que estariaxerrant d'un retrocés de lavida parroquial a Ariany.

Per altre part explica breu-ment el sistema a introduirdins de la nostra parròquia

per el seu millor funcionament,ja que no hi ha una personatotaLnent dedicada a la sevaadministració^ la idea és queel consell parroquial agafiun protagonisme i sigui aquestgrup, com a representant detots els feligresos, el quedugui a bon terme la gestióde la nostra parròquia.

El segon personatge entrevis-tat és el cap de l'oposiciómunicipal, na Margalida Rossellóla preocupació primordial delP.P. és, segons la seva represen-tant, la construcció de la resi-dència per a la 3a edat, aixímateix recalca el seu interèsen altres serveis per els ma-jors. No es pot negar que esfer coses per a la 3a edat dinsAriany és tenir sa majoria devotants a favor (segons l'entre-vista un 70 X de la poblacióés pensionista).

I com que per qualque cosaes varen presentar a les elec-cions per separat, a l'entrevis-ta feta al Batle aquest parlade projectes que es fan reali-tat i que res tenen a veureamb la 3° edat, com sont elpoliesportiu, la piscina» valorala darrera legislatura com anormal i toma a parlar de laresidència. Com a final de l'en-trevista el batle apunta quetotes aquestes millores i altre!projectes com la xarxa d'aigües, '>han estat possibles gràcies ja la independència municipal. j

/fessant a altres articles, ;i degut a l'extensió de J'an-íterior intentaré resumir lomolt que s'ha publicat aquestsmesos.

Al "Diario de Mallorca" una

molt interessant entrevistaa Miquel Mestre , que com totssabeu, és arianyer i que hafet una vada singular, relataCOD . de petit ja volia ésserermità, com s'hi va fer i lesseves vivències, per finalmenttornar al poble i contreurematrimoni.

Al mateix diari va sortiruna fotografia, que encara queno sigui d'Ariany té molts d'a-rianyers, està feta a la Seude Palma i podem veure a unarepresentació de la 3a edatals pruners bancs. El fotògrafes mereix l'enhorabona perquèha sabut captar la part mésguapa, sense desmerèixer ftiftpensionistes d'altres poblesque també hi eren.

També cal esmentar els arti-cles referents a la conduccióde claveguerams, que molt prestcomençaran t una millora nece-ssària que durant un temps pottenir el poble amb les camesper amunt.

Finalment al "Dia 16" unarticle referent a la situacióde la parròquia d'Ariany, ambun títol curiós, "El campanariono tiene cura", no és que notengui remei, el que no té ésrector, a l'esmentada publica-ció es parla de les mancancesde capellans i del pesimistafutur que fa preveure que lasituació en que ens troban elsarianyers es faci extensiblea moltes altres parròquies.

Per acabar unes petites re-ssenyes que molte de vegadespassen desapercebudes, peròque també tenen el seu lloci la seva importància:- Al D 16: millores per lesaules de preescolar i construc-ció al cementeri de nou nichos.- La parròquia sense rectoral mateix diari.- Subvenció de 100.000 ptesa la revista "Ariany", per partde l'Ajuntament.

Esperant que totes les no-tícies vos siguin bones, finsa una altre.

Joan Molinas Julià.

Éhboraòona / -73-

Gam tots sabeu en Joan Ber-nat Ferrer és un jove arianyerque ben prest ha agafat lescartes d'una afició del seupare, en Joan Ferrer, que sónles de la fotografia i tambében prest ja han donat el seufruit, aquesta fotografia quepublicam a n'aquesta pàginava guanyar el 2° premi del con-curs de foto-notícia de la PartForana que convocava el "Diariode Mallorca", ara vos presen-tarti unes quantes preguntes perconèixer millor aquest treball.- ¿Quants d'anys tens?Tene 18 anys.- ¿Guiu temps fa que et dedi-ques a la fotografia?Ara deu fer més o manco 5 anys.- ¿Cui va ser que et va intro-duir dins el mon de la foto-grafia?Va ser el meu pare, ja que aell l'hi agrada molt, és ellel que m'anima i aconsella.- ¿A on vares aconseguir feraquesta foto?La vaig fer a una finca quees diu Es dot d'els QLlers,aquí a Ariany.- Et va dur molta de feina po-der-la fer en el moment oportú?No, ja que en vaig fer més devint i llavonces vaig triarla millor.- Quan la vares tenir, com etva venir la idea de presentar-te al concurs?Ho vaig veure anunciat al "Dia-rio de Mallorca" i això hemva animar a presentar la foto.- ¿Tenies esperances de guanyarqualque premi?Sí, perquè la fotografia eracuriosa.- ¿Con vares saber que haviesguanyat el 2Q prend?Quan me vaig aixecar vaig teniraquesta sorpresa, i ho vaigveure publicat en el diari.- ¿Què va ser el primer quepensares quan vares saber quehavies guanyat?Vaig estar content, encara queja m'ho esperava.- ¿Seguiràs dedicant-te a lafotografia?

Aqueóía estampa irall&iquina ¿ó un ntígni£¿c. exemple, de. can ¿'ha de.clcnat menjat al qui. ÍÂ. fcau La cuta, ¿ente. ¿en. ¿eu. et descendent, nLion ¿ol/> pe/dànyeA. a fa ¿èva /laca, e¿ pne¿ta one- pacÀÂncÀa -i am&i aalimenta/i-lcti.

kjueJit cniiml dona una MLiçé magLoL·ial de. ¿olida/iitat, ¿ut un. exem-ple, pen. a le¿ peA¿one¿ que. one. eJL ¿eu cemxM o&eaL i. illuminât, an&-mete¿> altL¿¿im&¿ que. mai. hau/tieu. imaginât, &¿ pneocupen únicament de-l¿eu. ego peatonal, menu¿pneuant i. fent caò cmLí> deA¿ ¿ea¿ ¿en&£ant¿,¿oífleíoi- al C/LÙ. con¿Jde^£n meny¿ capacitata. 7&¿tuncfi¿ d 'anón. -¿ coû-tât é¿ el. que. en¿ mo¿tna aquesta &cna cu¿a qae^ ¿en¿e. e¿ta/i dotadade. inteligencia humana a¿umeix. la ne^pon¿a&ÍJÍitat canina de. /e/i e£&¿ al¿ que. l'envolíen ¿en¿e. pneucupan¿e. de. l'onigen, /taca i. ccndúuó.

Sí cree que sí, ara ja he fetuns quants reportages.

Des d'aquí et volem donarl'enhorabona i desitjar que

aquest prend no sigui el darrerque puguis aconseguir, per totenhorabona i gràcies.

Jaume Tabemer Ribot.

-74-

Na Margalida /tassellò Bancaés l'assistenta social que enspertoca a Ariany, COD podreuveure amb aquesta entrevistahem volgut aclarir quina ésla seva feina concreta i elseu camp de treball.- ¿Gai» és la teva fundo?les funcions que tene encoma-nades son vàries, les més im-portants poden ser:- assessorament damunt temesde servei social, principalmentels relacionats amb els temesde l'acció social.- investigació de les necessi-tats que hi ha, del recursosque tenim, etc.

oltrevista a •••l'assistenta social no pot ferres, és un treball conjunt en-tre cada una de les parts. No-saltres donam eines per ajudar

•a sortir del problema però aques-tes eines s'han d'emprar, i\és el beneficiari que les ha',d'emprar.Altres funcions podien ser:- la gestió de documentacióreferent a assistència social, \per exemple jo no puc tramitarla documentació perquè una per-sona cobri la paga de la ve-llesa.- seguiment de casos problemà-tics per després iniciar elseu tractament.

L'assistenta social principal-ment treballa damunt els temespsioosocials.

- programar damunt certs temescom poden ser les toxicomanies,el servei d'ajuda domiciliari,etc.- evaluar els programes del.punt anterior.- organitzar el que sigui ne-cesari per dur a terme els pro-grames dels punts anteriors.L'assistenta social principal-ment treballa damunt els temespsicosodals, amb això no vullrii r que sigui una psicòlogani una psiquiatre, ni un metge,la meva funció primordial ésla detenció de problemes i laderivació dels mateixos capals professionals en la matè-ria, jo no faig teràpies loque faig és orientar a les per-sones que en venen en cualqueproblema perquè el puguin resol-dre, vull que quedi ben clarque jo no solvent els problemes,el que faig és potenciar elscaires positius de la persona,perquè sigui ella mateixa laque les solventi, mir els recur-sos positius per potenciar-los.

Sense la col.laborado dela persona que n'ha de sortirbeneficiada o els seus familiars

Fbcn'an passar a parlar un pocde l'ajudà domiciliària, comva començar?, quines anciansté*?£2 program d'ajuda domicili-ària va començar per el mesde març del 90, es va firmarun conveni amb l'INSERS), aquest

de 1990 es va posar en marxa,per començar s'han contractat13 treballadores familiars perdur endavant aquest servei d'a-juda domiciliària.L'equip està format per lestreballadores familiars i lesassistentes socials.¿A qui va dirigit aquest servei?Aquest servei va dirigit prin-cipalment a:- persones majors que tenguindificultats d'autonomia pròpia.- ndnusvàlits.- famílies problemàtiques.Aquest servei no es un serveide neteja, les treballadoresf ani liars no son dones de fernet, son unes professionalsque tenen un carisma educatiu,educar en hàbits, en costumsamb l'objecte de millorar lescondicions de vida i un millorbenestar de les persones.- ¿Com es du a tene?Es un servei que es pot desglo-ssar en quatre grans grups d'a-juda que poden ser l'ajuda per-sonal, l'ajuda a casa, l'ajudafamiliar i l'ajuda a la rein-serdó sodai, ara veurem a-quests grups per separat.- Ajuda personal: les tasquesmés importants que es poden

Jo no faig teràpies lo que faigés orientar a les persones quevenen en cualque problema.

programa està subvencionat perl'INSERS), el Consell Insularde Mallorca i la Mancomunitatdel Pla.EL programa organitzà el ser-vei i finalment a l'octubre

dur a terme poden ser: acompa-nyament de la persona allà onfad falta, aixecar-la del llit,la higiene personal, fer eldinar, una molt important queés el recolzament psicològic,

Sense la col .laborado de lapersona que n'ha de sortir be-neficiada jo no puc fer res.

Margalida Rosselló Bauçà -75-

i in llarg etc.- Ajuda a casa: abans he ditque les treballadores familiarsno son unes dones de fer netperquè donat que una dona deneteja si la volen la podenpagar» dins aquest apartat hipodem induir anar a fer lacompra, preparar el menjar,educar a la persona en l'eco-nomia domèstica, educar l'entornfamiliar, etc.

tudia cada situació, dins aquestbarem hi ha moltes de coses,circumstàncies i factors quepuntuen, al contrari de lo quees pot pensaria gent, el factoreconòmic no és ni malt mancoel més important ni el que in-flueix més, tante hi contenles relacions familiars, l'au-tonomia personal, aspectes desoletat, de depresió, malal-tia crònica, etc., el factor

L'equip està format per lestreballadores familiars i lesassistentes socials.

servei és intentar de que unapersona no sigui internada,ja sigui a una residència, alpsiquiatre,etc., que una perso-na pugui estar ben arregladaa ca seva.- Fa una temporada que es varenfer unes enquestes» quins fi-nalitat temen?Aquestes enquestes tenien la

'funció que abans he dit, deinvestigar les necessitats quehi ha a cada poble.Amb aquestes enquestes es vafer un estudi profund damuntles necessitats del poble ambla finalitat de saber de caraa l'any 1991 a quins punts hemde fer feina.

- Ajuda familiar: l'ajuda fa-miliar no implica que la tre-balladora familiar llevi respon-sabilitats als familiars dela persona, al contrari, ésperquè la família s'impliquii es responsabilitzi de la si-tuació del malalt.- Ajuda a la reinserció fami-liar: aquesta tasca va dirigi-da a les persones que tenguindificultats per integrar-sedins el poble (els que tenenproblemes de drogadicció, pro-blemes d'alcoholisme, problemesde racisme...), la tasca mésimportant és que aquesta gents'integri dins el poble, parti-cipant de la vida del poble,que fagi una vida igual quequalsevol mentre del poble.- ¿Om es pot arruar a n'aques-ta ajuda domiciliari?S'ha d'arribar a través del'assistenta social, quan esté la petició s'estudia el casen profunditat i llavonces s'ac-tua en consecuencia. Nosaltrestenim un barem en el qual s'es-

CONSELLINSULAR

DE MALLORCA

;c>WtW<íA

MANCOMUNITAT

PLA DE MALLORCA

INSERSO

fj. pnognoma e¿ía ¿u&ixncAonat pea. aqueóteA enLüaÍA.

econòmic és un més i repéleseque no és el més important.La funció principal d'aquest

El servei va dirigit a personesflejors, a odnusvàlids i a fa-mílies problemàtiques.

Des d'aquí l'hi volem donarles gràcies i dir-vos que lapodreu trobar cada dimarts apartir de les 9 del matí a l'A-juntament, vos poreu dirigira ella per qualsevol consultarelacionada amb la seva tasca.

Catalina Pont iJaume Taberner.

-76- perscnatge ï el seu entornAcfu&òL cvdÀcJte. va contin,

fiaticeli a fa. xeuÍAÍa 'S'Lkióde. S'AnenajP en el. me* de. de.-¿en&ne*£t motiu, de. pAfÀccui-fo a fa noAtna /teuiòta é/> que.panfa d'una fanitia asùanyem.que. e¿ uà e^LcaJÍL·i a ¿'Anenaí-L pani. d'eJUa encana hi tua,encana que. iam&é h¿ hagi fÀfJLt>a A/iiany.

la ¿ha. Jbana de Caldentey i<»?<B arffK culturals arenelers.

La nostra personatge és laque sense cap títol universi-tari, no èsser la propietàriani directora d'una gran enpresani tan sols pertànyer a capgrup polític, esportiu o cul-tural , s'na fet popular dinsels veins de s'Arenai, sobretot els qui frecuenten els ac-tes culturals o religiosos.Ella amb la seva senzillesa ama-bilitat i col.laborado poca poc i sense fer potadas s'haguanyat l'apraci i estimaciódels que valoren l'esforç ialegria que sempre han trobaten aqueixa dona a l'hora d'orga-nitzar un acte cultural, reli-giós o sols una petita bauxa.

el Pare LLabrés per definircon una mare, per la mort delseu marit, es quedà sola ambnombrosos infantsCdotze i elpetit tenia sis anys) i desprésde la gran lluita per sobre-viure i educar-los encara liquedà temps per fer la vidaagradable als altres i no satis-feta, empeltà les seves virtutsals nombrosos fills i avui S'Are-nal reb els fruits que ellava sembrar.

Ehs agradaria fer un pocd'història d'aquesta famíliaque tant col.labora a fer unArenal més cuit, alegre i humàdemostrant que per damunt bens,títols i altres "coveròos" lapersona i les seves virtutsson lo més apreciat.

- Madò Caldentey: com vaésser que venguéreu a S'Arenaii d'on veniu?

D'Aríany, fa més de trentaanys i ens vengué a cercar enMartí Sara amb el camió d'enFemando. Fenguérem per ferpredeny que a les hores eraquasi l'únic que S'Arenai tenia.No era com ara hi havia pocagent, però aquella gent d'antany

S'Arenai d'avui?A n'els joves i pares les

falta un lloc on poder passarel temps sense haver d'anarper discoteques o cafès. Guanels joves tenien es club "Tots^Ajnts"» llavors al menys quanels pares sabien que els seusfills hi eren estaven un poctranquils.

-/Ira que venen les festesde Nadal, quin programa teniuvos i la vostra família?

£h haver acabat el trui deles matances ja ho veurem, perdescomptat Matines i anar aveure la funció dels Rsis Mà-gics que fareu.

-Vos puc assegurar que elnom de Caldentey serà bastantesvegades repetit a l'hora defer els programes i que un solassaig, per l'ambient que hiha, val la pena.físrò parlemun poc més de vos, quines satis-faccions teniu dels anys queheu passat aquí?

Mos varen concedir la medallaa la natalitat i vaig estarmolt contenta i tante mi sentquan veig que a un lloc comés S'Arenai que hi ha tanta

Família Caldentey

Recordam amb molt d'afecte lespetites reunions que teníemantany. A les hores semblavaque ballar i cantar lo nostroera pecat i ella s'esforçavaamb la seva simpatia i sezillesaa que a l'alegria de juntar-nos no hi mancas l'entreteni-ment i l'encís del cant i elball de la nostra terra.

Eh el cas de la nostra per-sonatge enyor les paraules quesap escriure el nostre mestre,

El matrimoni Caldentey i els seus fills: Antònia, Benito, Ainu,Joana, Llorenç, Maria, Margalida, Biel, Nadal, falta en Toni, enSebastià i Fernando que varen néixer després.

era molt bona, sa prova és queavui encara és el mateix grupetd'abans que dóna l'empentetaen haver d'organitzar qualquefesta. Es clar que s'hi hanafegit els fills i altres, peròsi ho porgàvem veuríem que unamajoria son branques del mateixarbre.

-Què vos pareix que les fal-ta a n'aquestes branques, a

de gent forana que sols cercadiners o plaer, hi hagi gentque es preocupi dels altres.

-Serà que els tests semblena ses olles. Gràcies madò Cal-dentey, la nostra revista Unióde S Arenal es sent molt honradai satisfeta de poder tenir dinsels seus veins i lectors unafamília com la vostra. Tia.Lo mateix, en diu. fa /leuiata"AnÀonu*.

Persones del Fbble /990EL passat dia 1 de febrer

es va fer entrega de les distin-cions "Persones del Poble" del'any 1990 que cada any convocal'associació de la Premsa Fo-rana de Mallorca, en total hiva haver sis revistes que presen-taren a una persona que perels seus mèrits hagi destacatdins la vida de cada poble,un requisit imprescindible pera participar-hi és que la per-sona presentada no hagi estatreconeguda la seva feina d'unamanera oficial.

A l'acte hi varen assistirel president del CIM, Joan Ver-geri el president de la comi-ssió de cultura del CIM, AlfonsSalgado t el president de laPremsa Forana, Carles Costaii tota la directiva de la Prem-sa Forana.

ASSOCIACIÓ PREMSA

FORANA

DE MALLORCA

Les revistes que presentarenpersona del poble foren:- La revista "Born flau" de Mon-tuïri que va presentar a Gabriel/tascar Jaume, aquest home fouun dels millors menestrals quehan tingut darrerament a Mon-tuiri. Va començar fent de mar-ger amb el seu pare però quanva fer devers dos anys que po-sava macs als marges va veureque no tenia massa vocació peraquella feina, més tard va triarl'ofici de fuster, com ell ma-teix diu en aquell temps esfeia feina de sol a sol.

Actualment està dins la direc-tiva de l'associació de la 3a

edat ocupant el càrrec de dele-gat d'esports.- La revista "S'ittió de sfAre-nal" de s'Arenai, aquesta revis-ta com a cosa curiosa va presen-tar a una dona d'Ariany, aquesta

dona és madò Joana de Caldentey(vegeu article complet a unaaltre pàgina d'aquesta revista)- La revista "Rent Canerany"de Maria de la Salut va presen-tar a n'Esteva Mas, personaque ha estat lligada al futbold'aquest poble durant els da-rrers vint anys, aquesta perso-na també va estar relacionadaamb el nostre poble ja que vaentrenar el nostre equip defutbol i confessa que va serl'únic any que no va perdredbblers.- La revista "teranar* de Vall-demossa va presentar a AntoniMuntaner Bujosa per la sevagran afieló a la fotografia,és una persona molt activa;va començar a fer fotos deversels dotze anys, al llarg dela seva vida ha filmat o retra-tat a un gran nombre de personal: -gespopulars de la vila. El da-rrer treball que ha realitzatés una sèrie de diapositivessobre "fruites, hortalissesi llegums de Valldemossa".- La revista "Hcntaora" de Man-cor de la Vall va presentara Gabriel Martorell Alba, enBLel d'es forn que ha estatel darrer forner del poble,ell va començar a fer de for-ner quan tenia 15 anys, sempreva emprar el foc de llenya percoure el pa.- La revista "Dies i Coses'de Calonge va presentar a n'esPatró Martina, va ser un delsprimers residents a Porto Petroi actualment té 96 anys, compodreu comprendre la seva vidaha estat carregada d'anècdotes,com per exemple que ell feiaestreperlo i el varen agafarun parell de vegades però noel varen arribar a tancar cappic a la presó, ell conta queen aquell temps guanyava setzeduros amb aquest negoci, méstard es va fer pescador i anavaa vendre el peix.

A cada un d'ells s'els vafer entrega d'un diploma i undetall de ceràmica. '

Jaume Tabemer Ribot.

PI„n^-U^ri -17-jeMXTLj -s tiQ çjitFnoftJxnEnnuii dt? rïîg27 de desentoe de 1990.Pla de millora de façanes 1991.

Eávant la convocatòria realit-zada per per la Conselleriade cultura per el Pia de refor-ma de façanes per el période1991/92, es va acordar per una-nimitat:- Solicitar a la Conselleriala inclusió d'aquest Ajuntamentdins el referit Pla.- Realitzar una inversió de3.000.000 de ptes, financiaisde la següent manera:Aportació municipal 300.000Aportació Conselleria 1.800.000Aportació propietaris 900.000

Adjudicació obres abastimentaigo potable i alcantarillatde la Ia fase.

Conduit el plac per a lapresentació d'ofertes per al'execució de l'obra es va exa-minar cada una de les següents:- Andreu Avella Marey per unimport de 111.500.000 ptes.- Aglomerats de Felanitx, S.A.per un import de 111.558.942 ptes- Excavacions Germans HinojosaS.A. per un import de 111.250.000- Confort 3, S.A. per un importde 110.950.000 ptes.- Mslsion Mascaró S.A. per unimport de 110.474.000 ptes.

Analitzades totes les oferteses va acordar per unanimitatadjudicar l'obra a l'empresaMslsión Mascaró S.A. per consi-derar-la la més ventajosa perels interessos del Municipi.

Sessió ordinària 1 de febrer.Es va aprovar la certifica-

ció d'obres nfi 2 de la PiscinaMunicipal.

En aquest ple es va aprovarconcedir una ajuda econòmicaa la revista "ARIANY" per unvalor de 100.000 ptes.

-78- No poreux, fo mcdj&uc

Aqui. pfie¿entam due¿ fatùgnajLieA del. mateix. Hoc penò tente, duidan, geno ¿on de. di-f&i£rvUt> momenta, é¿> inacia d'un /teco ¿an caAaci&iixUc. del nudine. pcMe. can peden ASA.el¿ rnoneAA dei. Caní. de. Sa FbAqußJa, e¿> incida, de. la -feÀna cfje. le/> han fet a n'el/> mo-/leAó, faina que. ja ew. nec£MÒ/ua. -i que. £e¿> ha fei. caroMO/i un poc. de. JLiionarùa, M. ala pnÀm&na fiatugnafÀa apaneÀxen encana one. ¿aie¿ le¿ 4eix/> &nanque¿ a fa ¿egcna ja£e¿> pedem, venne. dej>ßMaLt>, e¿p&nem que. d 'aqui. a un iemp¿ íjonnin ineu/ie. ul¿o i. IL·ianqueA.

7oiugna£Í£¿>: Joan Te/ine/i*

-19-

EN VDW EE SA )SDCîûrADA EESA 3a EDAT D'ARIANY.Es xocolate.ccm tots sabeu,es xampany i sa ensaimada,això ho paga "La Caixa",perqué en menjeu fins que en

volgueu.

També hi vull afegir,que dos-cents tassons, tasses

i cuaretes que hi ha.es batle les mos regalà,perquè les féssim servir.

Que en salut poguem menjar,aquesta xocolatada,i si pel cas pegam panxada,tenguem bona nit passar,i l'any que ve en de pensar,que cap n'hi ha de faltar,a n'aquesta gran taillada,i si aquest modelo mos agrada,que l'any que ve poguem conti-

nuar.

En haver acabat hem de ballar,anit tots es que tenguin balleràjo necessit una f amplia,que en jo sa vulgui ajuntar,i veurà que contenta estarà,en so meu modo de ballar,que és lo que sap fer en Joan

Frontera.

Ara me despediré,perquè si no faltaria,que així ho vegem un altre diaque jo cançons vos pugui fer,que l'any que ve vagi tan bé,i tots tenguem tanta alegria.

Con que molts ja son d'una edat,més o manco avançada,en una paga assegurada,si en el món no hi ha novetat,i ara ja ho don per acabat,fins que hi tornem una altre

vegada,i si aplaudiu serà que vos agra-

da,amics meus aquest glosât.

Ariany 24 de desembre de 1990Joan Frontera.

EN M3TIU EEL CARNAVAL EE LA3a EDAT D'ARIANY.Cada any ho hem de fer així,tots mos hem de desfressar,i qui te ganes de ballar,a ba-

llar,qui te ganes de cantar,cantarqui te ganes de menjar.a menjari així ens hem de divertir,que d'enllà deçà no tornarem

venir,a veure es que quedarà.

Avui és un dia festos,un dia molt hivernal,i també dia de carnaval,per tots es que ja son majors,defressos de tots colors,i cap n'hi havia de igual.

També hi va haver ximbcmbers,que tocaven sa ximbcmba,i cantadors que cantaven en

ordre,con si sempre haguessin fet

lo mateix.

Després de ja haver Hai lai-,hi va haver s'altre passada,on hi va haver coca variada,que posaren dins un plat,per menjar en tranquilitat,es que no havia sopat,que li servís de sopada.

Llavors ja per acabar,també hi va haver moltes rifes,en moltes coses distintes,que "La Caixa" regalà.

Després hi va haver bon vi,en xampany i taronjada,perquè aquesta sopada,a tots mos donas bon fi,i llavors tornàrem repetir,en sos desfreços i sa gran

vetllada.

També vull donar entenent,con ho fas cada vegada,que de lo que se rifava,també hi havia coses de s'Ajun-

tament.

Sa rifa va ser ideal,per es desfressos que hi havia,perquè així con es desfrés veniadonaven un número a n'es portal.

Així tothom quedà content,i acabarem sa vetllada,i es que dugué sort se n'anavacap a ca seva content.

I ara ja hem despediré,i molta de sort per tots voldriaque l'any que ve es mateix dia,no en falti cap si convé,i jo cançons vos pugui fer,que en molt de gust les faré,en sa meva maestria,i si tots tenim tanta d'alegria,serà senyal que anirà bé.

Ariany 9 de febrer de 1991.Joan Frontera.

A una farola orelluda.. .i un pociter començar crec que és gran èxit resideix precisament

just i ho faig amb molt de gust,agrair aní» força s'esforç quedüis a tenne tots els qui feispossible que cada dos mesospuguem llegir "sa fulleta".Con a antic col·laborador d'a-questa revista, sé per pròpiaexperiència sa molta feina igran dedicació que es necessitaper escriure, omplir, muntari repartir cada número que surten es carrer, fter això no calmés que dir-vos enhorabona,a seguir i que sigui per moltde temps.

Al mateix temps que vos feli-cit per la vostra feina, mepermetré fer-vos uns comentarisque voldria agaféssiu con unasimple opinió, sense gens demalícia i que els tengueu encompte si creïs que ho heu defer.

Crec que sa farola orelludaés una gran secció, i m'atrevi-ria a dir que una de ses mésllegides de sa revista. Es seu

en el fet que tracta uns temesque estan a l'abast de tots,i dels quals, amb més gran opetita mesura, n'hem parlattots es que vivim a Ariany.

Encara que totes ses seccionssón importants i necessàriesi tots ets escrits interessante»sempre ne estat de s'opiniód'escriure per a sa gent i em-prar es llenguatge que utilit-za sa majoria. Així n 'hem parlatamb qualcú de voltros i en sontestimoni tots es meus escritspublicats i en concret una sec-ció que va sortir fa una tempo-rada, abans de sa farola ore-lluda, con era es "xep a xep".

Dit això, crec també queno hem de confondre una manerad'escriure saziila amb una mane-ra d'escriure vulgar, ni unescrit graciós amb un escritgrosser.

Sa farola orelluda, i repe-tesc que és sa meva opinió,crec que cerca fer llegiguera

grosserai per això fer gràcia, cosaque me pareix perfecta. Ambel que ja no estic tant d'acordés amb sa manera d'aconseguir-ho. Crec que tant amb sos temesd'es que parla, con amb sa mane-ra que ho conta, aquesta farolaorelluda ens toma cada diamés grosserai i quan una bromaés grollera.. .perd tota sa grà-cia. No dubt que tot quan safarola "ha sentit",és que qualcú"ho ha dit",...però també segurque s'han dit moltes més cosesi molt més importants que unrefradament de bufeta, un pocde murta,o un simple preser-vatiu.

Fer llegir està molt bé iés molt necessari en es nostrepoble d'Ariany, cosa que ésben preocupant, es llegeix moltpoc. Però, si per aconseguir-ho en de caure en sa grosseria,convertim es remei en pitjorque sa malaltia.Gràcies.

Joan Gsnovard Riutort.

En el número passat de larevista vos dèiem entre altrescoses, que teníem només uns20 matriculats i vos anuncià-vem les distintes activitatsque duim a terme. Hem de dirque, actualment, la matrículaés ja molt més nombrosa deguta la incorporació de noves ac-tivitats al nostre programa.

Aquestes són els tallersde cuina i macramè i el cursde gimnàstica Xina.

Nota: et feim saber que sino ens trobes en el lloc decostum, la biblioteca, seremal local de l'antic ajuntamenten el carrer major n° 24 (safalange).

Isabel Salvà.

ELMACRAMÉEh bones anirem informant

de tot el que anam aprenent,però ara ens demanam,..Què ésaixò del macramé?

FA macio d^adultsSi anàssim a escola i ens

haguéssim d'aprendre la lliçó,diríem que és l'art d'anuarfils de diferents materialsper a combinar-los amb una in-finitat de variants i així ela-borar treballs pràctics i de-coratius.fera.. .no és ver que volem sabermés coses?

Es una tècnica artesana!molt antiga, ja els indis feienservir per a comunicar-se, unsistema de nusos de diferentscolors anomenat "escripturade nusos quipos". Els nusostambé representaven els minerosi tenien qualque significatmàgic.

La cultura àrab va treballarmolt aquesta tècnica i la vaextendre als països de la medi-terrània. Per a "fer passarel temps", a Europa el treballa-ven a la Cort i a dins els con-vents.

Tots els anys de la granexplosió de la navegació, vanser els mariners els qui van

introduir aquest art arreu delmón. Cap al 1900, i gràciesa estar de moda la decoraciódels interiors de les casesamb flocs, rendes, borles, granscortines..., va fer que de nous'utilitzés el macramé.

Cap als an>5 60 de l'actualsegle, la utilització de latècnica va canviar, creant-senous models d'aplicació, rea-litzats amb una gran diversitatde materials.

El que és ben cert és quela tècnica és ben fàcil, ambun poc de fil, i unes bonesmans podem crear meravelles,con per exemple lampares rús-tiques, elegants cortines, de-licats tapete, bosses de granvistositat, cossiolers origi-nals...en una paraula, tot allòque valgueu.

Si mentrestant t'has animat,t'esperam a educació d'adults,i recorda que sempre ets a puntd'apuntar-t'hi.

Assumpta Gómsz de la Tia.

Caá va andes? esper que hàgiupassât mes benes festes i quehàgiu menjat muts torrons encompanyia falç vostres familiarsi amics més propers, a jo máso manco m'ha anat bé, aquestcop tene una alegria més grossaque les altres vegades ja queara no només tene que donarconte dels resultats de l'Ari-any sinó que també ho he defer dels equips de categoriesinferiors el que dein futbolbase ja que gràcies a l'empentade dos bons habitants del nostrepoble, en Joan Font i en PepAlzamora, que han pres una tascamolt importent que a la llargadonarà els fruits que tots desit-jam, ara bé, voldria demanara tota la gent del nostre pobleun recolzament i un reconeixa-ment cap aquestes dues persones,ja que aquests tipus de tasquestan importants es necessitentot tipus d'ajuda, una altrebena notícia és la marxa queduu el poliesportiu, ja que sius acostau per les escoles espot veure con s'està acabantla piscina, i també l'aglome-rament del troç que hi ha entreJ. 'escola i el camp de futbol,

ESPORTSi que segons m'han informatés per a la pista de basket.

Després d'aquesta introduc-ció aniré a passar als resul-tats del futbol, passant perel futbet d'iniciació, i acaba-ré amb el futbet infantil.

S'ha començat ja la segonavolta i els bons resultats se-gueixen» no con els del princi-pi, però bons de totes maneres.Ari&y 1 - LLítí 1

El Llubí que va passar perAriany va demostrar que és unequip amb totals aspiracionsa pujar a la segona regional,el partit va ser molt igualati hagués pogut guanyar qualsevoldel dos.Alcúdia 3 - Ariany 2

Aquell acudit de " qui per-dona perd" va quedar clar enaquest partit, ja que faltantdeu minuts per acabar, el resul-tat era 1-2 favorable a l'Ari-any però, una sèrie de badadesde tot l'equip va fer que esperdés aquest partit.Ariany 1 -Sent Jorn 1

Feia molt de fred i pareixque va intoxicar als dos equipsja que va ser in partit desas-trós on es va_perdre 1 punt

m

PÌAcÀno. nunÀcÀfxit en. O&A£¿.

-21-

que al final ens pot fer moltade falta.Hcntuiri 2 - Ariany 3

Tal vegada ha estat la prune-ra part més dolenta que ha fetl'Ariany en tota la temporadai que es va millorar a la se-gona part, sobretot amb elsdos gols que va fer el nostre"pichichi" en Tonio, el segonhagués fet treure mocadors aqualsevol camp de primera di-visió,ftrto Cristo l - Ariany 2

Déu meu! quin àrbitre! quinsenyor vestit de negre, si nohagués estat per ell, el partithagués acabat segurament ambun 0-3 a favor del nostre equip.

Després d'aquests resultatsanem a passar al curs d'ini-ciació:Ariany 1-Escola de ferneres 3

Va començar molt bé el par-tit ja que al primer minut jaes va marcar el pruner gol lo-cal, després d'això es va veureun partit molt entretengut,i que ens va fer passar unabona estona a tots els aficio-nats que ens vàrem donar citaa la pista.Colada St. Jordi 3-Ariany O

Partit del que no tene nésreferències de les que me varendonar alguns aficionats quees varen desplaçar a la Colò-nia, i segons eJls va ésserun partit bastant agradós delque el resultat és el que impor-ta men>B ja que aquest equipfeia ja temps que jugava con-jifttat.InfantilsAriany 2-Escola de Arneras 4

Ajuest va ésser un partiten el que es va poder veureles bones maneres que algunsdels joves jugadors arianyerscomencen a tenir, recordem quemolts d'ells tot el que sabenho han après " del carrer".

Des d'aquí les vull donarun crit de recolzament, quesegueixin endavant ja que ésuna cosa molt bona per la imat-ge del nostre poble.

Tomeu Bauçà Frontera.

-22- &calaXe/i/uyvY\. c\¿ COX24L7

l·l^m ^r^r^ u. f.o^ <k C^Acxc^çoc^j,0 <xA*>n^ A «m** W* <U4 ;- Q¿jfigL-*e YXQ* cgçgg o <àe àjía VS&> U^ ~ &.

*7 f ^ <W; : O, oA, ca^n d* sTocW-Q.-}

<^^ i ïu,^^ .^^ ^>^rnV^ QL ^ i de < n¿

— J , ? vA-a^ , èüU^ /cWtó j^^^

GUUyfe^ n-Yvg^€^^ c^ ^XX^g^^^^ii ^ e^œk Ì; , -|rar^o^ , ^^-ie¿^ 'iuL^-, Wcl^'.Vl^ ^UT^ ,C"1 GACOfV^ e^ -2^0 , ^ co^

<™^ ^r^ ^o^iu ryy^^ ¿^ ^^ . r^- ^n o^ y a-nS, o^ ^e p^lTerT^1>^^ , « O^ 6m cl cxyvu^ ou CC»cJbc 0*>&¿

UAOO^ ^ 4V^L4Í /ÌAJSt C^ &nt^L i* qo«<5ift ^'nx^r¿<car .

- ^AX^Ü^_ o^ntoTi^k^ ^eca/idn p&i fWcuwM. ?CU/V^IA x ¿tSZT, '"<x¿5K^T, >tó¡íS7té^ »'«^t^níA•^^^ > "»nelAeo^/ . ©'^VY^. i^,ca(Ví7 AX»JOo

— UyTl'wv\o5U Q^v^ oriL>0^-e_rvf>CÍCO>v Ca-OQ^? ftèòìq, /x<yu«t7.) TfvWxi. Ty\<si(4"tc / a^-t^r^ &r" c^fir/^ a y-od^ , ú^OryKvté-i wto , rws^ , rujm/u>/

^« ^ao^ / «V cui z¿o /^LUA^ WyAL_rtAr»A, ^ís^_ C, .. \i . U - v . /V'^**' ' QCU^ ;pÄ? ^ÄC *M .

rv *

^e-,

toA^TL ^^^no^ Ö^e vm r ct^acU^ ¿ *XM Qtá&pcr\e/% Oi cxxX¿od^z. < v± i>7x^ fie^i^^^íi. ^IX^UT vyvCÖTTL -^ de OÇ.a í -de ooí/ne ^nrvoru^ e^aa^-nq^a cojao. X ^ ö eme \ -w • rrn<xiW . 5 'e^o i iô .-^¿^2/ a fie<^ Tl-7^^ ^ u^sfcr/ 'Va, COLPO,¿ orto ^ís^\&olj. <^u^e ^¿^ • K\o-7^>n^ ; wW&rt-"o O. eXX^q, t WT4, j^ ìg£ anru^rvaP --Zttttc lo n/b ori

0/V& /«EWO^ .

d^ma-Y-vo^ a. ^yLUif' n/ <^> \ -ocot[) (K-e^n .... „ . __ .,/; -^O^vc^vC O f 'ÏÚ6U > $Ak&U£/

• -cfzaaW / b srtu .< h. -¿Q,>J, ^-fG»v;iu>t^ i' t-¿.^

\° &lAiu

C^>7íj

W'*3¿-

7/ie&a¿¿ neoLULzaí. p&i ahornen de. tide, mitjà de. ¿'escala d'Aùany.

-23-

COMUNITAT AUTÒNOMA DE LES ILLES BALEARS

DIA DE LES ILLES BALEARS"Valldemossa, 1991"

ACTES COMMEMORATIUS

MARÇ

DIA1a les 22'00 h.

Concert de l'Orquestra Simfònica dele Illes Balears,

al Teatre Principal de Palma.

Director: Luis RemarrínezSolistes : A ndreu Riera, piano.

Luis M. Corroa, violoncel.Obres de: Mozart i Schubert.

DIA 3ales ll 'OOh.

Missa solemne presidida por l'Excm. i Rvdm.Sr. Bisbe de Mallorca, a l'Església parroquial de

Sant Bartomeu de Valldemossa.

ales 12'00h.

Acte institucional i lliurament de les medalles d'Orde la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

al senyors Josep Coll Bardolet i Bernat Julià Rosselló,que tindrà Hoc al Palau del Rei Sanxo de Valldemossa.

ales 12-45 h.

Visita de les Autoritats al recinte on hi haurà instal·latsels "stands" dels ajuntaments.

ales 16'OOh.

Mostra folklòrica a la plaça de Cartoixa.

DIA 30a les 22'00 h.

TEATRE REGIONAL

Representació de la comèdia "EI Marquès de saRabassa" al Teatre Principal de Palma.

ABRIL

TEATRE REGIONAL

Representació de la comèdia:"El Marquès de sa Rabassa".

Dies 1 al 7. al Teatre Principal de Palma.

Dies 12, 13 i 14. al Teatre Principal de Maó.

Dies 19. 20 i 21. al Teatre Es Bom de Ciutadella

Dies 26. 27 i 28, a l'Auditorium de Cas Serresd'Eivissa.

DIA 21

Trobada de Cases Regionais al recinte d'IFEBAL aPolígon de Llcvam de Palma

Nota: A les 11 '00 hores se inicia la visita per al public en generaals "stands" dels ajuntaments, situats a l'Avinguda Arxiduc LluíSalvador

-24-

TEST CULTURAL1) Quan el repartiment del

Rei en Jaune es va fer, a quivaren correspondre les terresde 1*Alquería d'Ariany?

- Ramon Vivot- Bartomeu d'Aulona- Alfons Martínez- Ramon de Castellbisbal2) Sabries donar-me el nom

de l'actual conseller de Cul-tura?

— Alfons Salgado— Jaume Martorell- M3 Antònia Minar- Jaume CLadera3) Qui va recopilar el can-

çoner de sexe i cultura a Ma-llorca?

- Gabriel Janer Manila- El pare Ginard- Bartomeu Ensenyat- Miquel Fuster4) A quin poble situaries

la possessió de Santa CLrga?- Petra- Manacor- Felanitx- Alaró

5) Qui va escriure la novel,la "La Senyora" que recentnœnts'ha duit al cinema?- Antoni MJS- Salvador Gainés- Orillan Frontera-Llorenç Capellà

PENSAMENTS

- No s'ha d'oblidar, que elsfanatismes no serveixen perles causes justes i nobles.(Garcías Palou)- Ja mai he trobat una perso-na de la qual no hagi aprèsalguna cosa.(Alfred de Vigny)- No noites coses, sinó moltd'elles.(Plinio el jove)- Con es possible no estimarallò que s'arriba a conèixer?(Llorenç Villalonga)- La sospita mata l'amistat.(José M3 Martín Patino)- El progrés, és la realitza-ció de les utopies.(CscarWnde)

FcfcssatempsRACÓ POÈTIC

&fuuz¿L meAi tom. incní&ULL-ne. un poema d'un, poeta, que. noé¿ fa pnjmefla vegada que. a/xt-/leJx a n'aque^ta ¿ecc¿¿> e/>¿nacía del &¿ane¿ KhaüA Çjfaan.

Quan l'amor us cridi, seguiu-lo,encara que els seus canons siguin dursi costeruts,i quan les seves ales us embolcallin,agafau-vos-hi,encara que l'espasa, amagada entre lesseves planes, pugui ferir-vos.I quan us paru, creieu en ell.Encara que la seva veu, pugui destrossarels vostres somniscon el vent del nord deixa devastatel vostre jardí.Car, per més que l'amor us corona,també us cricifica.I encara que us fa créixer i millorar,també us esporga.1 per més que augmenta la vostra alçadai acorona les vostres branques més tendresque s'estremeixen al sol,també baixa fins a les nostres arrels aque s'arrapen a la terra.Con si fóssiu garbes de blat,us arreplega dins ell mateix.

SI

LLETRES CREUAEES

H3KTTZCNIALS: a) Consonant,b) nom de lletra, c) Transfor-mar, convertir d'una naturalesaen un altra, d) PI. Compostque s'aplica exteriorment coma cosmètic o com a medicament,e) Part relativament petitad'una cosa. Nom d'home. f)Nenpetit, g) Barri exterior d'unaciutat o vila. h)Manbrana moltfina. i) Consonant.VERTICALS: 1) Consonant. 2)tol.lusc que a manera de cames tévuit tentacles. 3) Netejar democ. 4) Qualitat d'humit. 5)Dona imaginària a la qual s'atri-bueixen influències per artmàgica. Tercera membrana del'ull, cara posterior de l'iris.6) Plataforma de taulons eleva-da en un lloc públic. 7) Quees resisteix a obeir a l'auto-ritat. 8) Número. 9) Consonant.

4 i J *r 5 f >Â

La lienfein

de tot

TIKIKHS BARREJADESIntenta trobar

10ACFVNXD0AE

elcarrers d'Ariany.SS0LBTAUSv

DNKBVRMPDJ

FIJAUBERGE

GLMXFRTEHS

H0NZAG0INU

JMEN0RCABS

nom de

K L PH A QÇ R AK O MB F AH Y TV C OS D CG T HD T A

SABIES QUE ...Són molts els que comparteixen

la teoria de que no tan solsdins l'art, sinó inclus dinsaltres aspectes de la història,no s'ha progresat al llarg delssegles; teoria basada en queno ha existit millor matemàticque Fiirlirigp, millor historia-dor que Heródoto, millor filó-,sef que Aristoteles, millordramatug que Shakespeare, millorescriptor que Cervantes, millorpintor que Velazquez, millormúsic que Beethoven, ni millorcientífic que Einstein?HÛ ARA JA K) SAPS!

EUel Tovell

AnÁany ij&npò en/ue/ta -25-

¡Chùi ijzmp* e/ta oque£jí que.h¿ HOMO. Lana e/>ca£a peA. ai.£otò.¿ una pesi ai.¿ate¿!, acfuú. en.ierum una mo¿tna, no ¿a&em exac-iamerd. quJn any e/io, pene ioque. ¿¿ é/> ue/ia é¿ que. ma£íe¿d'aqu&AteA a¿.£oÍ£¿ ja ¿un. rna-/zeò. Aquí ienài &¿í> ncm¿>:7,- Lcu/ia flaaUnez. PianiÁnez.2,- fbgdafjena 7emenie¿ Te/w&i.3. - ^oana Qenoixi/id. fe/uie/i.4. - P/taxede¿ QcmiAa fle¿íne*5.- Fbvtina Dand&i £¿¿e&i¿ch.6. - Ixj&ejt. A£cûue/i DaœL&i.7. - MIAMI Dofid&i LvLeJtfuch*8.- FloAJa Julià Roig.9. - Fbgja&ena CenßLXwd TeM&i.10. - nwgaiida Saiuó TonJL.77.- nvüa fc&yt flettne.12. - Ixáel CcmLte. fleALne.13. - CbgJaßena Rigo LïteixuH,- lsal>e¿. TemenÍ£/> 7e/we/i.75.- Ardàùa Julià Roig.16.- nwgaiida Pla* Cotta.17,- Mxiia Rigo !*\ariJínez,18. - F/zürcc¿óca Cwùjznt flaimó.19.- PbaUna NÙX&JU. 7cnL

-26- ASSOCIACIÓ DE PENSIONISTES DE LA TERCERA EDATDesde el n° 170 d'aquesta

revista pas al següent article:La nit del 24 de desembre,

per aquesta associació, ensrecordarà la fraternitat ambtotes les persones majors d'a-quest poble, fossin o no socisde la nostra associació.

Amb l'antelació necessària,la directiva d'aquesta associ-ació, va anar al Sr. delegatde "La Caixa" d'Ariany, càrrecque ostenta el nostre paisàD. Guillem Ferrer Mestre, perdemanar els doblers necessarisper una xocolatada per el diade la Nit de Nadal, cosa quees va concedir i es varen fercàrrec de les despeses que vaoriginar aquella vetllada.

A les persones majors queper la seva edat o per malaltiano pogueren anar a Cá se Monges,lloc a on les germanes francis-canes ncs varen deixar celebrarla vetllada, s'els va servira cada domicili.

La directiva d'aquesta asso-ciació, va organitzar entreels seus associats la maneraque anas bé.

El delegat de 'la Caixa"va gestionar dels ajuntamentsde Fetra i Ariany, cadires peracomodar a tots els assistents.Les taules ho varen gestionardirectament als veins del poble.Les germanes Rubí amb altresassociades s'encarregaren defer el xocolate, que per certles va sortir molt bo.

L'horabaixa dos cotxes ambel seu conductor i vàries acompa-nyants varen repartir a domicilinés de 90 racions de xocolateamb ensaimada als que no podienanar a Ca ses Monges.

Els assistents varen serunes 150 persones, en totales varen consumir 325 ensaimadasamb molt de xocolate, tambéhi va haver aigo mineral, xam-pany, ball L gloses, entre elssocis Joan Frontera i FranciscoCalmés, que varen fer que lavetllada resultas molt agrada-ble.

La nit del 9 de febrer de1991, vetllada de carnaval,

en el local de ca ses Monges,hi varen participar unes 103persones, unes amb disfraçosi altres amb ximbonbes, hi vahaver ball i concurs de disfra-ços, es varen sortejar 17 regalsdonats per l'Ajuntament i "LaCaixa". Hi va haver coca detotes les classes, vi, taronjadai xampany per a tots.Segons la publicació del Mi-nisteri d'Assumptes Socials"raSERSO" entre altres cosesdignes de la nostra atenciódiu:

El ministeri d'assumptessocials, a traves de l'INSERSOestà preparant el Pla Geonto-lògic Nacional.

El pla vol aconseguir unsobjectius; garantir la sufi-ciència econòmica per els majorsde 65 anys sense recursos eco-nom.cs i un complement de pen-sió als majors de 80 que haginperdut l'autònoma personal.

La inf ormació que dona aques-ta revista damunt assumptessocials, és molt extensa, per

tal cosa només escric part delarticles més interessannts,però si hi na alguna personainteressada en fulletjar larevista, està a la seva dispo-sició en el loca de l'associ-ació.

A continuació insert un plad'alimentació i salut, una rela-ció per tota la vida, molt in-teressant, per els qui volenuna dieta saludable.

Article agafat de la revistana 65/1990 de l'INSERSO:

Els avanços de la medicinai una major qualitat de vidaja que si fa pocs segles lavida mitjana era de 25 anys,avui s'ha arribat als 75. En-cara que no és suficient viuremolts d'anys, s'ha d'arribar-hi bons i actius ¿com? mitjan-çant una adequada alimentació,una bona higiene mental i fí-sica, activitat moderada i,en general, tot allò que ensfaci sentir útils a la socie-tat.

Jaume Sansó Caldentey.

A l imante»

L« c h»

' u oso

Corno , V i sce ra n¿JOllOï

rescado

11 Huevo»

l ' a t aca«

LAI gum br ••

Verduras

'i Fruta s ci tri ca »

Ü t r u 9 frute 3

•¡ l 'an, C u l l a t a 3 ,bollo»»

'' A '

Arre "¿

i ; > ' a s t e s

í l o i r i t i u

40 J I Ì U - j « I

I f . I. 1:1-

1*0 e.

' li"; ¡i.

150 K .

2

150 e

70 c

125. i:

Ì50 «

i r > y c

-r,u r

ííO ,•

60 ( - -

00 c

Kujervs

iO J i i u a «ti

1*0 ce.

5»

100 ,;.

-

15° ß.

1

100 :•

óü a.

125 F.

150 c

i so •

150

50 tf

50 í;

LNúuiarc • n - r* -- • • "1

• l i n " L « -n - i

- V » C H - J 1 l i *

Como . . - . t i , . ialuci i«

1 , ' * ( • H • pO. ••'.. • I U >

• veci»1 poi - • •

•'> • * , i • na

Dior iu inen t '

; V»C«- r)ü . •- •• . t -

Ulti r iamant i

U i , ( r i u n i t i l i ir

U i i i r i u i i u - . i tu.

I-i LU riami.' i i-

'¿ vue« r , 'U : . ..

¿ ^aoob i K) i .-. .» i . ^

l== , .... = , = .... .|

ESCOLA TALLER DE MARSERS -27-

Les esooles-taller són pro-grames públics d'ocupació iformació que tenen con a finali-tat qualificar els desocupats,preferentment joves menors de25 anys, alternant el treballi la pràctica professional,afavorint les oportunitats d'ocu-pació en activitats relacionadesàrab la recuperació o promociódel patrimoni artístic, histò-ric, cultural o natural i tambéla rehabilitació d'entorns ur-bans o del medi ambient i lamillora de les condicions devida de les ciutats.

L 'escola-taller de margersconsisteix en 1 'aprenentagedel conjunt de coneixementsrelatius a la construcció depedra en sec.

El coneixement dels diferentstipus d'eines i materials, aixícom la tècnica necessària pera executar correctament l'ofici.

El coneixement, per tant,del procés de construcció d'unmarge: desxemir el marge, ferfonaments, col,locado de laprimera filada, preparar larasant, passar la filada dedalt.

CONSELL INSULARDE MALLORCA

CONSELL INSULAR DE MALLORCA

ESCOLA DE MARGERS4 mossos d'aprvnentolge a Palma

20 mesi» dt i'iHitrni'k' laburni

¿i: Tmimtntana, Rnlmitr, l'i.i

Fes-te constructordel paisatge de Mallorca

ï)™ , *****¿/General Riera, 111

enoUilMncrtii» in

Aquesta escola la f a el CMa través de PODE34A, amb lacol .laborado de 1 'INEM.

La durado és de 2 anys icomença el 2 d'abril de 1991.

La primera etapa dura 4 mesosi els menors de 25 anys cobren12.600 ptes/mes, els majorsde 25 anys més 1 any d'atur39.930 ptes/mes, per els resi-dents de fora de Palma hi hauna ajuda de 19.380 ptes/mesper transport.

La segona etapa dura 20 mesosi consta d'un contracte laboralcobrant el salari mínim inter-professional .

/tab l'objecte d'apropar ifadliatr els trasllats quesuposen el que l'escola tenguicorn a única ubicado Sóller,s'ha considerat oportú duu aterme la primera etapa de for-mado de l'escola a Palma.

La segona etapa, eminentmentpràctica, s'estructurarà endiversos punts d'intervenció.Per més informado:PCDE94A-Dpt.PrcmxióGeneral Riera,111 07010 PALMATelèf.: 75 06 22

facot*. Ore«M*. **- Ben. ve¿pne+- Oh! o e¿¿> tu. no ei. coneixia,jo que. veia aquesta üiaota que.¿'acostava, pené ¿e¿> dannene¿que. foAÙA ùu- Ido qui ei. pewaueA que. e/ta?- SO/M que. -i voo de. ia/xda ,paneixeA una d'aque££e¿ mone/>d'en. 'KuMeirf'.- D'en "KuAtein*! ! ! ¿ qui é¿en. "KuAaeirL1?- 0 no veuA ¿u. ie£evÍAÍ&?, eA

i que. Aempne. eAÍOA iguaft aixòé¿ aqueM. mytoi que. uol faivotan, einen.- E¿teMti &¿ pen. vedan. ntMnoA!mu* ue. jwaL anón. peu. pía.- Calila! ja mo va din. e¿ meuhomo, poc. Mum i. ¿íquieA.

- I a on é¿ que. l·ii ha ¿ÍOILÍA?- A on. n'hi ha?, demaneu a naloveJÍla. que. /i¿ Lia deÀxan. e/>OCO ennûcat.- Penò on ¿6 que. h¿ ha aque¿t£¿>¿iaui£, o ja han començat a ^ana-dan, pen. dun. ¿ 'aigo?- Pen. dun. ¿'oigo?, ¿'aigo £e/>va fai i M. no he cneuò ve¿a veunen.-Í£/>, e¿tan pen. devenue/> cannen. Pia¿in¿.- Demà ja hi aniñé, penque, anaja é/> /uóc i. enee. que. *¿'ai.A¿-minació" de. pen. oMà íaix. è/>mofi. maone, i. ja que. ^unt^iam&é.annÀ&ané. a veune. ¿e¿ moneneApenque, m'han dií que. fe¿ handonai una annenada que. no ¿é.M. tonnanan tneune. u¿^ i. can

(Continua a la pàg. següent)

-28-(Continuació)

que. iam&e. he. d'anan. a po*an.-me. una 'indiccio", aixJi ja -fo-ie, e* deu neiol* ju*i*.- Qué. ha* d'anan. a n'e* pnacti-cani? jo de. tu m'en, dunia *e*tiniia*, e* coió -i *'e*penit,penque, ¿i. no f no ¿à. ¿L ei. podnàpoòan. ne*.- I ona pe/L què. diu* això?.Que./>e/ià6 pana aMà deven ienin.de-tot.- Cité /ti ha* anat mai iu?- 7o*ca, e/i dia. que. eí vaneninagunan, oqueM dia ài haviade.toi.- Ido e* degué aca&an, penque,a n'e* toll d'e* all* ialine,dia vanen din. que. un. uà ano/ia fe/i-*e. anàli*i* i. no tengue.-nen ni. una Unita pe/i tapan.-

f i ¿a punyida,- Bé jo iene, un *'botiquín" i.pe/i eu que. fugai, *e/i eJt m'endune,- I hi can e*tà* de. ¿a &ufeta?- Sa iíufeia e* va annegfan,penò pen. Nadal e* xocolati. me.va de*tnempan. i. vaig ana/i unpaneJm de. die* que. iot e/tennegation*- AL ¿¿eia neva, ja ho deiene* no*tno* nepadnin*, caldenave££a o &ony o fanait j. no hi.ha condadon. d'cMzA que. hi.valgui.- I xennani de. Nadaíf que. ie.duguenen eJÍò nei¿?- Una teet pen. ÍJevan. ¿e/> nue^.-I iu. a en iena niuzò?- Teine, a n'e/> mateix, puertoque. iut tant hi. ha d'aCM aquícan d'aquí aMà.-I a anho venen a n 'això?- Punyeia, o no anane¿ a ¿'a-poizca/iia?, va venin, una donaaporta pe/t dÍA.-mDA can. ¿e. ¿a,- Je/ú/> tanmateix, ja hem -fettot e¿ tlegiu notino^.- Si. ja no tenim ne¿> que. -fjen^ana que. ¿i ¿'en pne¿eniava unde. cunno jo encana e¿tic. de."euen ven".- Coila!, que. ¿i e¿tao catadae¿> penque. e¿> teu homo é¿ unpoc. cu/tí de. uLtAa.- Den ventuno* va ¿en. eM pen.Sani. Moni, estova a un fogje.-n& que. toi enen "Ikj^aÍagueA*i n'hi va caune. una a n'e¿> uM¿>

que. le/) va -have/i de. tenin. topaiadoa die/).- Idò no degué, pcde/i veune. ¿ 'en-danavada d'e¿ quinto*?- Coila, no m'en xe/vii¿ de. quin-'to*!, no *é M. havien e/¿tattan garâ&n/io* mail- Si-tjo lo de. AUL paila,..- Lo de. *a palla?, i. *a nepi-cada?- Si. m'en vaig donan, un *u*toffie> ¿m pen/ava que. rfmJrfie fo-guesió ¿'havia escampat i. haviapegat foc. a cpictfrfue cata.- I de. *e¿ canno¿oe/> que. m'endiu*?

Encana e/Oc. empagcuda,hi.havia. e/> meu net i. t'oMegun.que. l'hi. vaig donan, una ienaapannuModa} què. ha editai aque/r-ta vengonya?- Si, tot e/ien come* enlaine*- Poti» e^ton. ¿eguna que. de/>d'aqueM. any de. *e/> "pixe* de.pone" no ¿e. n'havia feta capcan. acfue/&a,- £ó capeMà i. tot no ie/> voliaieneÀA.- I tu que. ho inot>ane/> &é?- fatu* ¿on quinto*, i. ja *a&emque. a n'e* quinto* tot e£* hopzndonen,- Jen* nao, teñó nao.- L xe/inant de. &ene¿n, que. va-ne* anon, a &eneZn. e* cali/inoi, *e¿ paci¿ncie*?- Si. enguany ha anat una monada,en vaig íeneln. a cada mi**a,- Degue/ie* di*£nutan. penque,¿'aline, any nemagane* do* me*o*penque, no &eneinen»- Si., n 'he. íeneÀi. un paneM. de.ßo**e*, pen. *i ¿'any que. ve.no n'hi. tonna haue/u- To*ca *i no n'hi. ha ja aninema Peina o a Flania ana que. hantonnai a*falian. *e* canneté/te*.- O no hi. e*teÌ£n?- Ve*, *i que. hi e/iteÀen, penòano e& po*en d'aqueM negne.tan &o.- Se. coneix, que. anni&en *e*svecciai*.- Si. i. menine* ioni ,paga!- Pen. ce/d* di**apÍ£. pagueno no pen. *a fa*ta de. *e* fne.-*¿e*?- No, mo* conviden a tot*, ma**ae£& *a meva neta va tota em-pipada penque, no han -fei. sa

SCL.LUCICNS ALS PASSATEMPSA

Tfest cultural.1) Bartaneu d'Aulona2) M8 Antònia Mjnar3) Gabriel Janer Manila4) Manacor5) AntoniLletres d

Miscu9QE8

H3RTIZCNIÄLS: a)c) Mudar.Abel. f)

F. b)d) Penedès, e)Patufet. g)

Hac.Bocí.

Raval.h) Tel. i) A.VERTICALS: D B. 2)car. 4) limitât6) Cadafal.9)L.

7). 5)

Pop. 3)Mcr-Fada.Dvea.

Rebel. 8) Set.

Lletres barrejades.Intenta

10 carrersA S DC (S\ NF »01 KV uj BN IV VX T R

(5 A \yo y y^y^,ffi/v (J

trobard'F1J

\UB/iKGL

el nan deAriany.

GLMX

yHP2EHy

HüN

>y¡TdiNU/

AM.

RC

\AJB

K

JH

%BHVSG

SJ D

L

olP" /

YCDTT

PQAMß\T0CH

¿1

¿e*ta cine. eM*, me. va donan,una &cna nepoiàa.- E* que. jo inoi. que. iot* junL<>ena mí* guapo, can me* *an mi*niïxm ¿'any pa**at va *eA.pneció*.- Si. penò enguany qc¿ havienmogut ne* e* jove*? perquè. *em-pne. *e. decideixen a dannenahona,- Ben empipat* van, i le* don.tota *a nao.- Penque, tu hi, ten* pant iniene^*/ada, ja ho diven 'cento con.genio1'.- Be. deixeu anon, ja veu/temcan aniña.- I cam a d'anan?,tot anuíade. pnimena,- Re* m'en vaig que. me. tonnanénef/iedan. i ilavon* no hi haqui m'en*cu£ent£*c.- Sap* *i hagué*6Í* pnepanatun ion &na*eAfjo ¿ene *a camillaien calenta.- Dona nií.- Dona nit.