Índex de qualitat de vida urbana...indicadors com el happy planet index de la new economics...
TRANSCRIPT
OFICINA MUNICIPAL DE DADES
DEPARTAMENT D’ANÀLISI
ÍNDEX DE QUALITAT DE VIDA URBANA
EUROPA 2020
ANÀLISI DE RESULTATS PER BARCELONA
Març de 2021
Qualitat de Vida Urbana 2020
1
Index
1. INTRODUCCIÓ........................................................................................................................ 2
2. MARC CONCEPTUAL .............................................................................................................. 4
3. LA QUALITAT DE VIDA URBANA (QVU) ................................................................................. 7
3.1 QUALITAT DE VIDA URBANA SEGONS ÀMBITS PERSONAL, SOCIAL I EMOCIONAL ........... 8
3.2 QUALITAT DE VIDA URBANA SEGONS DIMENSIONS PERSONALS ................................... 11
3.3 QUALITAT DE VIDA URBANA SEGONS DIMENSIONS SOCIALS ........................................ 14
4. RELACIÓ ENTRE LES DIMENSIONS ....................................................................................... 17
5. METODOLOGIA .................................................................................................................... 19
6. ANÀLISI DE SENSIBILITAT I ROBUSTESA .............................................................................. 21
7. ANNEX: DADES ORIGINALS DELS INDICADORS ................................................................... 23
Qualitat de Vida Urbana 2020
2
1. INTRODUCCIÓ
Des de fa més de tres dècades a l’estadística internacional es troben aproximacions
multidimensionals a conceptes com el benestar, el progrés social o la qualitat de vida.
Aquestes aproximacions volen superar les limitacions del PIB per càpita per mesurar aquests
conceptes, unes limitacions que, de fet, van ser reconegudes des del primer moment de
definició del PIB pels seus promotors, Simon Kuznets i Richard Stone, als anys quaranta del
segle passat.
Encara que una de les aproximacions multidimensionals més conegudes, l’Índex de
Desenvolupament Humà, publicat per Nacions Unides, es remunta als anys 90 del segle XX,
aquest enfocament va tenir un fort impuls a partir de la crisi de 2008, amb la publicació de
l’anomenat Informe Stiglitz–Sen–Fitoussi, sobre la mesura del progrés econòmic i social,
promogut pel govern de França, i del document d’Eurostat GDP and beyond. Indicadors com el
Happy Planet Index de la New Economics Foundation, o el Better Life Index de l’OCDE, són
exemples més recents d’aquesta tendència.
Una aproximació multidimensional a la qualitat de vida, tanmateix, no està del tot completa
sense un indicador agregat. Tal com afirma l’Informe Stiglitz–Sen–Fitoussi en una de les seves
recomanacions finals:
“s’ha de proporcionar la informació necessària per agregar les diferents dimensions, per tal de
fer possible la construcció d’un índex. Malgrat que l’avaluació de la qualitat de vida requereix
una pluralitat d’indicadors, hi ha una forta demanda per desenvolupar una mesura agregada
simple”.
Seguint aquesta recomanació, i tenint en compte l’aproximació de l’INE de les Comunitats
Autònomes, l’Oficina Municipal de Dades (OMD) de l’Ajuntament de Barcelona elabora en
aquest document un índex agregat de Qualitat de la Vida Urbana per a les grans ciutats
europees, amb una presentació sistemàtica dels resultats de Barcelona.
La informació que es fa servir prové de Report on the Quality of Life in European Cities 2020 de
la Comissió Europea, on es recullen diversos aspectes relacionats amb la qualitat de vida
urbana de les ciutats europees, sobre la base d’una macroenquesta feta l’any 2019 amb una
mostra de 58 mil persones 1.
La referencia teórica central per a la construcció d’un índex d’aquestes característiques es pot
trobar al Manual de l’OCDE Handbook on constructing composite indicators: methodology and
user guide2.
En aquest informe es segueixen les fases proposades pel Manual de l’OCDE. A l’apartat de
Metodologia es presenta el contingut de les fases de tècnica més estadístiques, mentre que el
marc conceptual, que determina les dimensions de la Qualitat de Vida Urbana, i la selecció dels
indicadors disponibles, seran abordats en el següent apartat.
1 https://ec.europa.eu/regional_policy/sources/docgener/work/qol2020/quality_life_european_cities_en.pdf 2 http://www.oecd.org/els/soc/handbookonconstructingcompositeindicatorsmethodologyanduserguide.htm
Qualitat de Vida Urbana 2020
3
Al llarg de l’informe es presenten els resultats de la Qualitat de Vida Urbana agregada, i també
dels àmbits i dimensions que el composen, pel conjunt de les grans ciutats d’Europa i dedicant
una atenció preferent als resultats de Barcelona.
Sintèticament, la Qualitat de Vida Urbana a Europa mostra clarament dos grups diferenciats
de ciutats: les ciutats del nord i del centre del continent, amb els millor resultats de Qualitat
de Vida Urbana, i les del sur i l’est, amb pitjors resultats. En aquesta gran dicotomía,
Barcelona ocupa un lloc especial, perquè queda situada just per sobre de la mitjana de la
Qualitat de Vida Urbana de les grans ciutats europees, encapçalant la puntuació de les
ciutats del sud i de l’est. Barcelona queda situada per sota de París, i per sobre de la segona
ciutat del sud amb millor puntuació: Lisboa.
Pel que fa al desagregat per dimensions, Barcelona té com a punts forts les dimensions de
Salut i de Societat inclusiva, i com a elements més crítics les dimensions de Treball i de Medi
Ambient3. La conclusió natural d’aquests resultats és que les polítiques públiques orientades a
millorar l’ocupació i el medi ambient són les que, de forma més directa, poden suposar una
elevació de la Qualitat de Vida Urbana a Barcelona.
3 Aquests resultats de Barcelona, malgrat les dificultats de comparativa derivades d’una diferent delimitació administrativa, no són significativament diferents dels que es van obtenir al Quality of Life de les edicions de 2013 i 2015, tal com mostren les separates elaborades per l’OMD, que es poden consultar al Web de Barcelona Economia. https://ajuntament.barcelona.cat/barcelonaeconomia/ca/estudis-i-publicacions
Qualitat de Vida Urbana 2020
4
2. MARC CONCEPTUAL Aproximació multidimensional de la Qualitat de Vida
L’estadística de l’INE segueix els plantejaments d’Eurostat, formulats a partir d’un grup
d’experts que va treballar des de 2012 a 2016. L’informe final es va aprovar a l’octubre de
20164 i en el mateix es defineixen les dimensions de la Qualitat de Vida. Les dimensions INE de
la Qualitat de Vida per a les CCAA són les següents:
1. Condicions materials de vida
2. Treball
3. Salut
4. Educació
5. Lleure i relacions socials
6. Seguretat
7. Governança i drets bàsics
8. Entorn i Medi ambient
9. Experiència general de la vida
Aquestes dimensions s’ajusten prou bé al concepte de la Qualitat de Vida Urbana (QVU),
encara que es poden proposar algunes modificacions puntuals.
D’un costat, l’Entorn (urbà) i el Medi ambient són temes relativament diferenciats i de tanta
rellevància a les ciutats que sembla convenient separar-les. D’altra banda, a la vista del
contingut de l’apartat de Drets bàsics, resulta clar que es refereixen a situacions de grups
específics, al dret de minories, com els inmigrants, per exemple. Per aquest motiu es procedeix
a la seva desagregació respecte al tema de Governança. A més, és possible que, tal com es
troba al Social Progress Index5 i tenint en compte que es refereix a minories, sigui més clar fer
servir l’etiqueta de Societat Inclusiva, en comptes de l’etiqueta de Drets bàsics.
Aquestes dues modificacions porten a onze dimensions que, ordenades segons el
plantejament clàssic de Maslow6 sobre la jerarquia de les necessitats, es poden presentar de la
següent forma:
1. Condicions econòmiques
2. Salut
3. Estudis
4. Treball
5. Seguretat
6. Lleure i entorn personal
7. Entorn urbà
8. Medi ambient
9. Governança
10. Societat inclusiva
11. Dimensió emocional
4 http://ec.europa.eu/eurostat/documents/7870049/7960327/KS-FT-17-004-EN-N.pdf/f29171dbe1a9-4af6-9e96-730e7e11e02f 5 https://www.socialprogress.org/ 6 https://en.wikipedia.org/wiki/Maslow%27s_hierarchy_of_needs
Qualitat de Vida Urbana 2020
5
L’ordenació s’ha adaptat a la clàssica presentació de la jerarquia de les necessitats humanes segons la piràmide de Maslow, tal com es presenta en la figura adjunta. Aquesta referència no té cap efecte sobre el càlcul de l’indicador la Qualitat de Vida Urbana (QVU), però si és útil en la presentació de resultats, que agrupa les 10 primeres dimensions, segons si són de l’àmbit personal o social.
Figura 1: Piràmide de Maslow i definició dels tres àmbits d’anàlisi de la QVU
Indicadors per mesurar les dimensions
Una vegada fixades les dimensions de la QVU cal identificar els indicadors de cada dimensió. En l’estadística de la Qualitat de Vida de l’INE les fonts d’informació han estat l’Enquesta de Condicions de Vida (ECV) i l’Enquesta de Població activa (EPA).
En aquest projecte d’aproximació a la QVU de les grans ciutats europees, la font d’informació, com s’ha dit abans, és l’enquesta del Qualiy of Life in European Cities de la Comissió Europea. L’obtenció dels indicadors suposa estudiar el qüestionari de l’enquesta, i identificar les qüestions que s’ajusten a cada una de les onze dimensions.
Per exemple, en dues preguntes es demana sobre la qualitat de l’aire i la contaminació acústica. Aleshores la dimensió de Medi ambient queda coberta pel percentatge de respostes dels que declaren estar satisfets o molt satisfets respecte a la situació a la seva ciutat d’aquestes dues característiques. D’aquesta forma s’han identificat trenta indicadors que es distribueixen entre les 11 dimensions de la QVU. El qüestionari sencer es pot consultar a la Web de la Comissió europea7.
A la Figura 2 es pot visualitzar el conjunt del marc conceptual: els indicadors, les dimensions, els àmbits i, finalment, la Qualitat de Vida Urbana (QVU).
7 https://ec.europa.eu/regional_policy/sources/docgener/work/qol2020/master_questionnaire_en.pdf
Qualitat de Vida Urbana 2020
6
Figura 2: QVU: trenta indicadors, onze dimensions, tres àmbits
Qualitat de Vida Urbana 2020
7
3. LA QUALITAT DE VIDA URBANA (QVU)
La Qualitat de Vida Urbana (QVU) de les grans ciutats europees té una distribució
geogràfica evident: les ciutats del centre i nord d’Europa tenen els valors més alts, i les
del sud i l’est, valors inferiors. La QVU de Barcelona, amb una valoració de 100,7, se sitúa
entre la puntuació de París i Lisboa, encapçalant el grup de ciutats del sud i est d’Europa.
Els països nòrdics, Alemanya i Holanda tenen la millor QVU, mentre que Roma, Nàpols i
Atenes registren els pitjors resultats, per sota de les puntuacions de les ciutats de Turquia
o dels països de l’Est.
Gràfic 1: La Qualitat de Vida Urbana (QVU) a les grans ciutats d’Europa. 2020
Qualitat de Vida Urbana 2020
8
3.1 QUALITAT DE VIDA URBANA SEGONS ÀMBITS PERSONAL, SOCIAL I EMOCIONAL
En aquest apartat es presenten els resultats per als tres àmbits -personal, social i emocional-
pels que s’han agrupat les dimensions de la QVU.
Quan es desagrega la QVU de Barcelona en els tres àmbits, de dimensions personals, socials i
emocional, tal com es mostra a la Taula 1, es constata que Barcelona té la puntuació més
elevada en l’àmbit emocional, clarament superior a la mitjana de les grans ciutats (107,3).
Taula 1: Qualitat de Vida Urbana (QVU) segons àmbits personal, social o emocional
Taula 1 : Qualitat de Vida Urbana (QVU) segons àmbits personal, social i emocional
Qualitat de Vida Urbana 2020
9
El Gràfic 2 mostra com es van agrupant les ciutats segons la similitud que tenen en els tres
àmbits considerats. El procés d’agrupament Cluster jeràrquic8 permet identificar quatre grups
clarament marcats, més el cas específic d’Atenes. Pels cinc grups de ciutats europees
identificats, als efectes de la seva caracteritzaió, a la Taula 2 es poden veure les mitjanes per a
cada àmbit.
Gràfic 2: Dendograma del cluster de ciutats segons àmbits personal, socials i emocional
8 Per una descripció del mètode de Cluster jeràrquic, vegeu apartat metodològic.
Qualitat de Vida Urbana 2020
10
El millor grup (Grup Viena-Berlin), amb 11 ciutats, és el més nombrós, i en els tres àmbits
assoleix mitjanes que superen en un 15% aproximadament la valoració dels conjunt de
ciutats. El segon grup, on es troba Barcelona i també Madrid (8 ciutats), té les puntuacions a
l’entorn de la mitjana, sent la dimensió emocional la que té una valoració més elevada.
Taula 2: Grups de ciutats segons àmbits personal, social i emocional. Puntuacions mitjanes.
(*) Grup que inclou Barcelona
La comparació de les puntuacions del millor grup (Grup Viena-Berlin) amb Barcelona torna a
destacar la puntuació de la dimensió emocional. Mentre que en les dimensions personals i
socials Barcelona queda uns 15 punts percentuals per sota, en canvi, la diferència en la
dimensió emocional és de la meitat (7 punts). Aquesta proximitat amb les dades del millor
grup es pot apreciar visualment al Gràfic 3.
Gràfic 3: Valoració Àmbits. Mitjanes dels Grups millor, pitjor i Barcelona
QUALITAT
VIDA URBANA
DIMENSIONS
PERSONALS
DIMENSIONS
SOCIALS
DIMENSIÓ
EMOCIONAL
Viena-Berlin 1 114,97 114,02 115,88 115,22
Lisboa-Budapest (*) 2 98,90 98,66 98,34 102,90
Bucarest-Diyarbakir 3 86,13 87,59 84,20 88,54
Belgrad-Nàpols 5 80,94 83,33 80,51 71,08
Atenes 4 70,62 68,58 76,10 53,46
Qualitat de Vida Urbana 2020
11
3.2 QUALITAT DE VIDA URBANA SEGONS DIMENSIONS PERSONALS
Barcelona registra una puntuació en les dimensions personals equivalent a la mitjana de les
grans ciutats europees (100,9). Aquesta dada és el resultat de valoracions molt
diferenciades.
La dimensió de Salut està un 17% per sobre de la mitjana general, les Condicions
econòmiques i la Seguretat tenen valors molt similars a la mitjana i, en canvi, en les
dimensions d’Estudis i Treball Barcelona queda 10 punts percentuals per sota de la mitjana.
Taula 3 : Dimensions Personals de la Qualitat de Vida Urbana (QVU)
Qualitat de Vida Urbana 2020
12
El Gràfic 4 fa possible identificar novament cinc grups. A la Taula 4 es poden veure les mitjanes
de dimensió característiques de cada grup.
A la Taula 4 es constata que el grup de Barcelona-Estambul, malgrat tenir una valoració
conjunta superior al grup Roma-Sofia, justament en les dimensions d’Estudis i Treball (i també
en Condicions econòmiques) té unes valoracions inferiors. Per contra, les dimensions de Salut i
Seguretat són els punts forts del grup de Barcelona.
Gràfic 4: Dendograma del Cluster de ciutats segons dimensions personals
Qualitat de Vida Urbana 2020
13
Si es comparen les dades de Barcelona al millor Grup en les dimensions personals (Grup
Londres-Lisboa) es corrobora, tal com es pot apreciat al Gràfic 5, que mentre que les
puntuacions en Salut I Seguretat són bastant similars, s’obre una clara distància en les
dimensions Condicions econòmiques, Estudis i Treball.
Tenint en compte que en el millor grup aquestes les dimensions d’Estudis i Treball tenen
puntuacions a l’entorn de 112/114, el gap de Barcelona en aquests conceptes s’amplia fins
als 21 punts percentuals.
Taula 4: Grups de ciutats segons dimensions personals. Puntuacions mitjanes.
Gràfic 5: Valoració dimensions personals. Grups millor, pitjor i Barcelona
Qualitat de Vida Urbana 2020
14
3.3 QUALITAT DE VIDA URBANA SEGONS DIMENSIONS SOCIALS
Barcelona registra una puntuació en les dimensions socials similar a la mitjana de les grans
ciutats europees (99,2). Tanmateix, a l’igual que en les dimensions personals, aquest resultat
es deriva de puntuacions molt diferents.
Les dimensions d’Entorn urbà i, sobretot, de Societat inclusiva, estan per sobre de la mitjana
de les ciutat (103,9 i 115,7 respectivament). En canvi, el Medi ambient de Barcelona està
molt per sota del conjunt de ciutats, amb una valoració de 79,3. Finalment, en Lleure i
Governança les puntuacions són properes a la mitjana de les grans ciutats europees.
Taula 5: Dimensions socials de la Qualitat de Vida Urbana (QVU)
Qualitat de Vida Urbana 2020
15
Tal com s’ha fet en els punts anteriors es porta a terme un dendograma representiu d’un
procés de Cluster jeràrquic.
Tal com es mostra en el Gràfic 6 es generen cinc grups. Cal observar, malgrat que en el gràfic
és difícil d’apreciar, que el “gran grup” Praga – Lisboa es descomposa abans que el “gran grup”
Ankara-Budapest, raó per la qual al definir els cinc grups es generen els grups Praga-Varsòvia i
Barcelona -Lisboa.
Gràfic 6: Dendograma del Cluster de ciutats segons dimensions socials
A la Taula 6 es mostren les mitjanes dels cinc grups generats pel Cluster jeràrquic aplicat a les
dimensions socials.
Qualitat de Vida Urbana 2020
16
Un tret significatiu d’aquestes mitjanes és la capacitat discriminant de les puntuacions de la
dimensió de Medi ambient. En efecte, el rang d’aquesta dimensió és de 53 punts percentuals
(126,2 – 73,1). Aquest rang és molt superior al de qualsevol altra dimensió, tant personal com
social. Per tant, es pot concloure que el Medi ambient és una dimensió molt rellevant en
l’avaluació de la QVU de les grans ciutats d’Europa.
El Gràfic 7, de comparativa de Barcelona amb el millor grup i pitjor grup, confirma aquest tret.
Tal com es pot apreciar, Barcelona té una puntuació en Medi ambient no molt diferent de la
del pitjor grup (Atenes-Bucarest), quedant a 47 punts percentuals del grup Rotterdam-
Helsinki.
Taula 6: Grups de ciutats segons dimensions socials. Puntuacions mitjanes.
(*) Grup que inclou Barcelona
Gràfic 7: Valoració dimensions socials. Grups millor, pitjor i Barcelona
DIMENSIONS
SOCIALS
LLEURE I
ENTORN
SOCIAL ENTORN URBÀ MEDI AMBIENT GOVERNANÇA
SOCIETAT
INCLUSIVA
Rotterdam-Helsinki 117,85 115,53 115,45 126,20 114,53 117,56
Praga-Varsòvia 105,14 117,97 108,53 100,51 96,70 102,02
París-Lisboa(*) 97,26 92,82 98,73 83,72 98,19 112,85
Ankara-Budapest 92,84 80,69 96,82 98,15 107,86 80,67
Atenes-Bucarest 79,63 91,82 76,58 73,14 73,20 83,42
Average Linkage
(Between Groups)
Qualitat de Vida Urbana 2020
17
4. RELACIÓ ENTRE LES DIMENSIONS
Una de les recomanacions del Manual de l’OCDE és fer una anàlisi estadística de la relació
entre les dimensions de la QVU. Una aproximació natural és calcular la matriu de correlacions,
tal com es mostra a la Taula 7.
Per tal de facilitar la lectura dels resultats s’ha optat per aplicar una tècnica d’anàlisi
multivariant. Seguint el mètode aplicat per interpretar els resultats de la QVU, s’ha fet l’anàlisi
d’agrupament cluster jeràrquic.
Taula 7 : Correlacions entre les onze dimension de la Qualitat de Vida Urbana (QVU)
El dendograma del Gràfic 8 mostra uns resultats força intuitius. La dimensió emocional que
mesura de forma directa la satisfacció de viure a la ciutat o al barri està estretament
correlacionada amb l’Entorn urbà (0,88). Probablement l’Entorn urbà és la dimensió més
específicament lligada a la vida urbana. A aquest primer cluster s’uneixen, seguidament, la
Governança, el Medi ambient i la Seguretat.
Les dimensions més personals sembla que segueixen el plantejament de Maslow, ja que
generen un cluster més distanciat de les dimensions més socials o comunitàries. Finalment, la
Salut i, especialment, la dimensió de Societat inclusiva són les més allunyades del nucli central
de la QVU.
Gràfic 8: Dendograma del Cluster de les onze dimensions de la QVU
Qualitat de Vida Urbana 2020
18
Qualitat de Vida Urbana 2020
19
5. METODOLOGIA
Seguint el Manual de l’OCDE, en la construcció de l’indicador de la QVU s’apliquen les fases
següents:
Normalització i escalat dels indicadors
Agregació i ponderació
Anàlisi de sensibilitat a les hipòtesis emprades i valoració de la robustesa
Anàlisi dels resultats atenent a les dimensions de l´índex
Presentació i visualització dels resultats
Normalització
En tots els indicadors agregats o compostos poden intervenir indicadors amb recorreguts i
dispersions molt diferents. Per evitar la distorsió que això pot suposar es porta a terme la
normalització. Aquesta normalització contempla dues estratègies bàsiques:
1.- Max—Min x(norm) = (x – min)/(max-min) *10, de forma que 10 >= x(norm) >= 0 2.- Tipificació x(norm) = x-µ / σ, de forma que x(norm) té mitjana 0 i σ= 19
La normalització Max-Min implica escalar amb uns valors màxims i mínims. En el nostre cas
s’han aplicat els valors de la mitjana dels màxims i mínims dels indicadors originals. La
tipificació implica aplicar un coeficient de variació (σ / µ). En el nostre cas s’ha aplicat la
mitjana dels coeficients de variació dels indicadors originals.
Agregació i ponderació
L’agregació es fa, en primera etapa, amb una mitjana aritmètica dels indicadors de cada
dimensió. En segona etapa, s’obre una disjuntiva: fer una mitjana aritmètica o una mitjana
geomètrica.
La interpretació d’aquestes dues opcions és que en la mitjana aritmètica una desviació de n
punts sobre la mitjana d’una dimensió es compensa de forma total amb una desviació de n
punts de signe contrari en una altra dimensió, de forma que l’indicador queda inalterat. En
canvi, en la mitjana geomètrica no existeix aquesta compensació total, i les desviacions de les
dimensions, malgrat tenir intensitat igual i signe contrari, no es compensen de forma
completa.
A més de la forma funcional de la mitjana, en el procés d’agregació s’obre la possibilitat de fer
una equiponderació de les dimensions o aplicar pesos diferents. La definició d’aquests pesos,
tal com indica el manual OCDE, pot fer-se amb estratègies molt diferents: anàlisi multivariant,
pesos determinats per experts o per prioritats polítiques.
9 µ és la mitjana de la variable i σ la desviació estàndard.
Qualitat de Vida Urbana 2020
20
En el nostre cas s’ha aplicat una anàlisi multivariant consistent en un model de regressió on les
dimensions expliquen l’indicador: satisfacció de viure a Barcelona. Aquest indicador pot ser
considerat com el que, de forma individual, recull millor el concepte de la QVU.
Anàlisi de sensibilitat i valoració de la robustesa
El Manual de l’OCDE indica que cal avaluar la sensibilitat dels resultats a cada una de les
opcions possibles per tal de valorar la robustesa dels resultats obtinguts per l’indicador que
finalment s’ha escollit.
Tal com s’ha vist anteriorment, les diferents opcions metodològiques estan relacionades amb
la normalització, escalat, agregació i ponderació de l’indicador agregat de QVU.
Els resultats porten a considerar que l’opció més senzilla és robusta i, per tant, ha estat la
emprada: normalizació max-min, mitjana aritmètica i equiponderació de totes les dimensions.
Aquesta anàlisi es presenta al punt 6 d’aquest informe.
Anàlisi dels resultats atenent als elements constitutius de l´índex
L’anàlisi dels resultats s’ha fet tenint en compte dos nivells d’agregació. En primer lloc, sobre la
base de l’enfocament propi de la piràmide de Maslow, es diferencia entre l’àmbit de les
dimensions personals, l’àmbit de les dimensions socials i la dimensió emocional. Posteriorment
cada un dels dos primers àmbits es desagreguen en cinc dimensions cada un d’ells.
Presentació i visualització dels resultats
La presentació i visualització dels resultats es fa mitjançant l’agrupament de les ciutats amb el
mètode multivariant de Cluster jeràrquic.
Aquest mètode agrupa els individus multivariants sobre la base d’una matriu de proximitats.
Aquestes proximitats es poden definir de diverses formes, la més bàsica és la distància
euclídea10, que és la que s’ha emprat en aquest informe11. L’agrupació és jeràrquica perquè es
van agrupant els individus de forma ordenada, des dels més propers fins als més distants, de
forma que en cada etapa es van agrupant cada vegada més individus, acabant el procés quan
tots s’integren en un únic grup. En aquest informe, a efectes d’anàlisi de resultats, s’ha aplicat
el procés per definit cinc grups.
El Cluster aplicat permet apreciar la proximitat de les ciutats segons les puntuacions que tenen
en els diferents àmbits i dimensions.
La presentació dels dendogrames i de les mitjanes de les variables per a cada cluster generat
automàticament, permet entendre millor, de forma sintètica, els resultats de la QVU i els seus
components. Per a cada cas particular, els resultats de les taules fan possible caracteritzar cada
ciutat en funció dels punts forts i febles de la seva QVU. A l’informe s’aplica aquest
enfocament a la valoració dels resultats de Barcelona.
En el darrer punt de resultats es presenta també la relació entre les onze dimensions,
mitjançant una matriu de correlacions. Es facilita la lectura d’aquestes correlacions novament
amb una anàlsis de cluster jeràrquic.
10
La distancia euclidea entre dos punts és l’arrel quadrada del sumatori de les diferències quadràtiques de cada dimensió. 11 En el Cluster de variable la distància emprada ha estat el coeficient de correlació de Pearson.
Qualitat de Vida Urbana 2020
21
6. ANÀLISI DE SENSIBILITAT I ROBUSTESA
Una de les etapes clau fixades pel Manual metodològic de l’OCDE és l’anàlisi de sensibilitat dels
resultats a les diferents opcions metodològiques, per valorar la robustesa dels resultats
obtinguts.
La forma més directa de portar a terme aquesta anàlisi és calcular la correlació entre cada
possible indicador de QVU seguint les diferents opcions metodològiques, i també mostrar
directament els resultats de cada un d’aquests indicadors alternatius.
Les opcions metodològiques que s’han contemplat són les següents:
Normalització:
Mètode de màxim i mínim, escalat amb mitjanes de màxims i mínims dels indicadors
Mètode de tipificació amb z scores, escalat amb el coeficient de variació promig dels
indicadors
Agregació:
Mitjana aritmètica entre les dimensions
Mitjana geomètrica entre les dimensions
Ponderació:
Equiponderació de las dimensions
Ponderació diferent de les dimensions, s’obtenen els pesos amb una regressió entre
les dimensions i l’indicador de la satisfacció de viure a la ciutat
Aquestes diferents opcions generen vuit indicadors de QVU que són:
Normalització Max-Min Tipificació Z-scores
Mitjana aritmètica
Mitjana geomètrica
Mitjana aritmètica
Mitjana geomètrica
Equiponderació
QVU_N
QVU_N_GEO QVU_Z QVU_Z_GEO
Ponderació de regressio
QVU_NP
QVU_NP_GEO QVU_ZP QVU_ZP_GEO
Com es constata tant a la matriu de correlacions com a la taula de resultats, els vuit indicadors
ofereixen resultats molt similars i les correlacions són sempre properes a la unitat. Aquests
resultats avalen l’opció d’escollir l’indicador més senzill: QVU_N, és a dir, la normalització amb
max-min, amb mitjana aritmètica i equiponderació.
Qualitat de Vida Urbana 2020
22
Taula 8 : Correlacions entre les onze dimension de la Qualitat de Vida Urbana (QVU)
Taula 9 : Resultats dels vuit possibles indicadors de Qualitat de Vida Urbana (QVU)
QVU_N QVU_NP QVU_N_GEO QVU_NP_G
EO
QVU_Z QVU_ZP QVU_Z_GEO QVU_ZP_
GEOQVU_N QVU_N 1 0,994 1,000 0,994 0,999 0,992 0,999 0,992
QVU_NP QVU_NP 0,994 1 0,993 1,000 0,996 1,000 0,995 0,999
QVU_N_GEO QVU_N_GEO 1,000 0,993 1 0,994 0,999 0,991 0,999 0,991
QVU_NP_GEO QVU_NP_GEO 0,994 1,000 0,994 1 0,996 0,999 0,996 0,999
QVU_Z QVU_Z 0,999 0,996 0,999 0,996 1 0,995 1,000 0,994
QVU_ZP QVU_ZP 0,992 1,000 0,991 0,999 0,995 1 0,995 1,000
QVU_Z_GEO QVU_Z_GEO 0,999 0,995 0,999 0,996 1,000 0,995 1 0,995
QVU_ZP_GEO QVU_ZP_GEO 0,992 0,999 0,991 0,999 0,994 1,000 0,995 1
Correlaciones
Qualitat de Vida Urbana 2020
23
7. ANNEX: DADES ORIGINALS DELS INDICADORS
Taula 10 : Valors originals dels trenta indicadors (1/4)
Qualitat de Vida Urbana 2020
24
Taula 10 : Valors originals dels trenta indicadors (2/4)
Qualitat de Vida Urbana 2020
25
Taula 10 : Valors originals dels trenta indicadors (3/4)
Qualitat de Vida Urbana 2020
26
Taula 10 : Valors originals dels trenta indicadors (4/4)