Índex - memÒria 1. introducciÓ 2. dades … · formen el sistema de drenatge longitudinal i...

ÍNDEX

- MEMÒRIA

1. INTRODUCCIÓ

2. DADES PLUVIOMÈTRIQUES

3. HIDROLOGIA

4. DRENATGE TRANSVERSAL

5. DRENATGE LONGITUDINAL

- CÀLCULS CABALS

o ALTERNATIVA A

o ALTERNATIVA B

- CÀLCULS DRENTATGE TRANSVERSAL

o ALTERNATIVA A

o ALTERNATIVA B

MEMÒRIA

HIDROLOGIA I DRENATGE

1. INTRODUCCIÓ

L’objecte del present annex és el càlcul, la justificació i la definició dels diferents elements que

formen el sistema de drenatge longitudinal i transversal de la variant.

L’estudi hidrològic i hidràulic que es porta a terme es realitza a partir de les publicacions que

s’esmenten a continuació:

• Instrucción 5.1 IC: “Drenaje”, aprovada per O.M. de 21/6/65 (BOE del 17/9),

vigent en la part no modificada per la següent.

• Instrucción 5.2 IC: “Drenaje superficial”, aprovada per O.M. de 14/5/90 (BOE del

23/5).

• “Cálculo hidrometeorológico de caudales máximos en pequeñas cuencas naturales”.

J.R. Témez, 1978 (publicació del MOPU).

• “Máximas lluvias diarias en la Espanya peninsular.” Ministerios de Fomento,

Direccion General de Carreteras 1999

• "Estudio estadístico de Precipitaciones en la Cuenca del Pirineo Oriental". R.

Heras,1976

• "Precipitaciones máximas en España". F. Elías, 1979

• “Recomanacions sobre mètodes d’estimació d’avingudes màximes”. Junta

d’Aigües,1995.

• “Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local”. Agència

Catalana de l’Aigua, 2003.

• “Recomanacions tècniques per al disseny d' infraestructures que interfereixen amb

l'espai fluvial”. Agència Catalana de l’Aigua, 2006.

A partir de la cartografia de la zona, s’ha delimitat la conca que travessa la zona d’estudi per tal

d’avaluar el cabal de les obres de drenatge de cadascuna de les alternatives de traçat.

L’obtenció del cabal s’ha realitzat segons el mètode hidrometereològic de la Instrucció 5.2-I.C.

mencionada i les recomanacions pertinents.

2. DADES PLUVIOMÈTRIQUES

Les dades pluviomètriques necessàries per a obtenir el cabal de càlcul, han estat consultades del

mapa d’isoietes de precipitació disponible de l’Agència catalana de l’Aigua i a les Máximas lluvias

diarias en la Espanya peninsular del Ministerio de Fomento, quedant el resultat més desfavorable.

Les dades pluviomètriques consultades consisteixen en les precipitacions màximes diàries ( Pd )

pels diversos períodes de retorn que es resumeixen en la següent taula:

T = 100 T = 500

129 mm 170 mm

3. HIDROLOGIA

3.1. Situació actual

La zona d’estudi es localitza a la vesant oest de la C-14 al seu pas per Belltall a la comarca de la

Conca de Barberà. S’estudien en el present estudi un conjunt de 3 alternatives per a la variant de la

C-14 al seu pas pel nucli de Belltall, les tres situades a la vesant oest del municipi. Les alternatives

es defineixen sobre un terreny molt accidentat, aquesta orografia defineix diferents cursos d’aigua

que creuen de manera més o menys perpendicular a cada una de les alternatives. Per aquest motiu,

per cada una de les alternatives, apareix la necessitat de realitzar una sèrie d’obres de drenatge

transversal que donin continuïtat als cursos d’aigua existents. És objecte d’aquest annex, doncs, la

caracterització de les obres de drenatge per cada una de les alternatives.

Les conques definides per cada una de les alternatives i la seva identificació es detallen als plànols

adjunts al present annex.

3.2. Càlcul del cabal aportat per la conca. Mètode racional

Tal com s’ha comentat amb anterioritat, per a determinar el cabal aportant utilitzarem el mètode

hidrometereològic de la Instrucció 5.2-I.C i descrit també a les Recomanacions tècniques per als

estudis d’inundabilitat d’àmbit local.

Aquest és un model que té en compte, a més de l’àrea de la conca hidrològica, la intensitat de la

precipitació, sempre considerant que durant la pluja o al menys una vegada assolit el cabal

d’equilibri, la capacitat d’infiltració de la conca no canvia.

Per tant en aquests casos el càlcul del cabal d’avinguda s’obtindrà mitjançant la següent fórmula:

Q = C x I x A / K

Essent:

C : coeficient d’escorrentiu de la conca, que representa la fraccoó

de pluja que vessa de forma directa

A : àrea de la conca estudiada ( Ha )

It : màxima intensitat mitja de precipitació corresponent al període

de retorn considerat i a un interval igual al temps de concentració

K : coeficient d’uniformitat

Coeficient d’escorrentiu

Una vegada la precipitació arriba a la superfície del terreny, s'infiltra fins que les capes superiors

del mateix es saturen. Posteriorment, es comencen a omplir les depressions del terreny i, al

mateix temps, l'aigua comença a circular per la superfície.

Si acceptem que durant la precipitació, o al menys una vegada assolit el cabal d'equilibri, no

canvia la capacitat d'infiltració de la conca, el coeficient d’escorrentiu, que representa la part de

la precipitació que no s'infiltra, s'obté amb l'expressió següent, utilitzada pel mètode de l'Us Soil

Conservation Service adaptat a Espanya per J.R. Témez:

C = ( Pd/Po – 1 ) x ( Pd/Po + 23 ) / ( Pd/Po +11 )2

El coeficient d’escorrentiu depèn de la raó entre la precipitació diària Pd corresponent al període de

retorn i el llindar d’escorrentiu Po, a partir del qual s’inicia aquesta.

El llindar d'escorrentiu és la quantitat de pluja que cal perquè comenci a produir-se escorrentiu, la

valoració d'aquest valor es pot fer a través de la següent taula en la qual intervenen diferents

característiques, com són: l'ús del sòl, el pendent, les característiques hidrològiques i el grup de sòl.

Segons el tipus de terreny i l’ús del sòl es considera un cert valor del llindar d’escorrentiu Po, en

aquest cas es tracta d’un sòl on predominen les lutites, gresos, margues i calcàries localment

dolomies i guixos, i localment lignit. Pel què fa als usos dels sòl, es troben cereals d’hivern,

plantacions regulars pobres, masses forestals espesses i mitjanes i també zones impermeables.

Amb les diferents proporcions d’aquests usos del sòl per cada una de les conques es determinen

els diferents llindars d’escorrentiu associats a cada conca.

El llindar d'escorrentiu es veu afectat per un coeficient corrector (anomenat multiplicador

regional del paràmetre P0). Aquest coeficient corrector reflecteix la variació regional de la

humitat habitual en el sòl al començament de pluges significatives i alhora inclou una majoració

per a evitar sobrevaloracions del cabal de referència a causa de certes simplificacions del

tractament estadístic de mètode hidrometeorològic, el qual ha estat contrastat en diferents

ambients de la geografia espanyola. A Catalunya el coeficient corrector adopta el valor de 1,3.

Tenint en compte els valor dels diversos Pd per als diferents períodes de retorn considerats, resulta

la següent taula de coeficients d’escorrentiu:

C Conca

T=100 anys T=500 anys

A.0 0,671 0,752

A.1 0,709 0,784

A.2 0,746 0,814

A.3 0,682 0,761

B.1 0,671 0,752

B.2 0,702 0,778

B.3 0,663 0,745

B.4 0,619 0,706

Àrea de les conques vessants

L’àrea de les conques aportants es veu reflectida a l’apartat de càlculs hidràulics així com en el

plànol que s’adjunta i per cada una de les conques definides és de:

Conca Àrea conca (km2)

A.0 0,021

A.1 0,138

A.2 0,183

A.3 0,090

B.1 0,040

B.2 0,593

Conca Àrea conca (km2)

B.3 0,081

B.4 0,148

Intensitat mitja de precipitació

La màxima intensitat mitjana It ( mm/h ) de precipitació en un interval de duració per un període

de retorn determinat a utilitzar en l’estimació de cabals, es podrà obtenir de la fórmula :

4,028

1

1,01,0 t

dd II

II

−

⎟⎠⎞

⎜⎝⎛=

Essent :

Id ( mm/h ) : màxima intensitat mitjana diària de precipitació

corresponent al període de retorn considerat. És igual a Pd/24

I1 ( mm/h ) : màxima intensitat horària de precipitació corresponent

a l’esmentat període de retorn. El valor de la raó I1/Id és de 11 per

a la zona de Catalunya.

t ( h ) : durada de l’interval al qual es refereix It, que es prendrà

igual al temps de concentració.

La relació I1/Id entre la intensitat en una hora i la intensitat mitjana diària, es coneguda i està

representada geogràficament pel següent mapa d'isolínies elaborat per J.R. Témez.

Temps de concentració

El temps de concentració es defineix com el temps transcorregut entre l'inici de la pluja i

l'establiment del cabal d'equilibri o també com el temps que tarda en arribar a la secció de sortida

la gota de pluja caiguda a l'extrem hidràulicament més allunyat de la conca.

Per tant depèn de la longitud màxima que ha de recórrer l'aigua fins a la sortida de la conca i de la

velocitat mitja que adquireix dins de la mateixa.

La fórmula de càlcul del temps de concentració depèn, segons la Guia Tècnica de l’Agència

Catalana de l’Aigua ( GT1, 2003 ), de la superfície impermeabilitzada. El temps de concentració es

calcula doncs a partir de les següents expressions:

a- Conques rurals, amb un grau d’urbanització no superior al 4% de l’àrea de la conca.

76,0

25,03,0 ⎟⎠⎞

⎜⎝⎛⋅=

JLTc

b- Conques urbanitzades, amb un grau d’urbanització superior al 4% de l’àrea de la conca i

amb urbanitzacions independents que tinguin un clavegueram de pluvials no unificat o

complet

( )

76,0

25,03,021

1⎟⎠⎞

⎜⎝⎛⋅⋅

−⋅+=

JLTc μμ

c- Conques urbanes, amb un grau d’urbanització superior al 4% de l’àrea de la conca amb

clavegueram complet i curs principal canalitzat, impermeable i de petita rugositat.

( )

76,0

25,03,0231

1⎟⎠⎞

⎜⎝⎛⋅⋅

−⋅+=

JLTc μμ

Essent:

Tc : temps de concentració en hores

L : longitud de la llera principal en Km

J : pendent mitja en m/m

Conca Longitud (km) Pendent (m/m) % urb. Tc (h)

A.0 0,289 0,0588 0 0,200

A.1 0,522 0,1226 13,85 0,181

A.2 0,523 0,1281 26,38 0,162

A.3 0,451 0,0244 3,95 0,332

B.1 0,417 0,1103 0 0,235

B.2 1,120 0,0938 11,35 0,350

B.3 0,362 0,1492 0 0,199

B.4 0,582 0,0481 0 0,354

Apliquem el valor del temps de concentració obtingut a la fórmula de la intensitat mitja de

precipitació i així obtenim les It ( mm/h ).

It (mm/h) Conca


A.0 145,60 191,88

A.1 153,34 202,08

A.2 162,42 214,04

A.3 111,41 146,82

B.1 134,03 176,63

B.2 108,11 142,48

B.3 146,03 192,44

B.4 107,55 141,73

Cabal de càlcul

Per últim els valors obtinguts del coeficient d’escorrentiu, intensitats mitges i l’àrea de la conca,

s’apliquen a la fórmula inicial del cabal.

Q (m3/s) Conca


A.0 0,6 0,8

A.1 4,2 6,1

A.2 6,2 8,9

A.3 1,9 2,8

B.1 1,0 1,5

B.2 12,7 18,6

B.3 2,2 3,2

B.4 2,8 4,2

4. DRENATGE TRANSVERSAL

4.1. Introducció

4.2. Criteris de disseny

Per al dimensionament de l’obra de drenatge es tindran en compte els criteris de disseny

proposats per l’Agència Catalana de l’Aigua publicats a les “Recomanacions tècniques per al

disseny d’infraestructures que interfereixen amb l’espai fluvial”, criteris que intenten minimitzar

les afeccions més enllà del punt de desguàs de la conca.

Aquestes recomanacions, segons els cabals de disseny i del risc de danys, divideix els criteris de

disseny en quatre grups de manera que per cada un dels grups es marquen uns criteris de càlcul

hidràulic i de dimensionament de les obres de drenatge noves i les obres existents afectades pel

projecte:

Zones amb risc de danys catastròfics o Q500>200m3/s

- Anàlisi hidràulic mitjançant model en règim gradualment variat (HEC-RAS o similar)

- Resguard lliure 1m en amplada pas major part del cabal i comprovació que la línia

d’energia no toca la clau.

- No ocupació de l’amplada lliure necessària per part de les piles i estreps

- Obres noves:

o Sobreelevació inferior a 0.3m respecte la làmina d’aigua en llera natural.

- Obres existents:

o Sobreelevació inferior a 0.5m respecte la làmina d’aigua en llera natural, sense

infraestructura a modificar.

Zones sense risc de danys catastròfics i 200m3/s>Q500>50m3/s.

- Anàlisi hidràulic mitjançant model en règim gradualment variat (HEC-RAS o similar).

S’admet geometria del model simplificada.

- Resguard lliure 0.5m en amplada pas major part del cabal i comprovació que la línia



- Obres noves:


- Obres existents:



Zones sense risc de danys catastròfics i 50m3/s>Q500>7,5m3/s

- A més de models en règim gradualment variat, s’accepta la metodologia proposada per la

Instrucció 5.2-IC

- Resguard lliure 0.5m en amplada pas major part del cabal i comprovació que la línia



- Obres noves:


- Obres existents:



Zones sense risc de danys catastròfics i Q500<7,5m3/s

- A més de models en règim gradualment variat, s’accepten altres metodologies

simplificades.

- Sobreelevació sense afecció a tercers

Les dimensions mínimes en seccions rectangulars ha de ser de 2m x 2m segons aquests criteris,

dimensions necessàries per tal de poder realitzar tasques de neteja a l’interior de les obres de

drenatge transversal.

D’altra banda, degut a que les conques definides en aquest projecte no defineixen un curs principal

clar, no es tindrà en compte els criteris que acoten la sobreelevació de la làmina d’aigua. Es

considera, però, que la línia d’energia no superi la cota superior del calaix; d’aquesta manera

s’assegura que els sòlids arrossegats passaran per l’obra de drenatge.

4.3. Obres de drenatge

A continuació es resumeixen les obres de drenatge calculades segons aquests criteris per cada

una de les alternatives. D’altra banda els càlculs s’adjunten al final d’aquest mateix annex:

Alternativa A:

Obra de drenatge Tipologia Dimensions

(m)

Q500

(m3/s)

Velocitat

(m/s)

A.0 Pou de cuneta - 0,8 -

A.1 Calaix rectangular de formigó B:2,0m H:2,0m 6,1 5,49



Alternativa B:


(m)

Q500

(m3/s)

Velocitat

(m/s)

B.1 Calaix rectangular de formigó B:3,0m H:2,5m 1,5 4,86




Finalment, si es considera la proximitat de certes obres de drenatge amb passos de fauna o passos

per vehicles per donar continuïtat als camins existents, es pot aprofitar la mateixa estructura per

encabir-hi tots els usos, essent la configuració final de l’estructura la de màximes dimensions.

D’aquesta manera, el comportament hidràulic de les estructures finals és la següent:

Alternativa A:


(m)

Q500

(m3/s)

Velocitat

(m/s)

A.0 Pou de cuneta - 0,8 -




Alternativa B:


(m)

Q500

(m3/s)

Velocitat

(m/s)





Cal comentar que per aquelles estructures on les velocitats superin els 6 m/s, caldrà dotar

l’estructura amb una solera de sacrifici per tal determinar possibles problemes d’erosió deguda a

les velocitats elevades.

5. DRENATGE LONGITUDINAL

El drenatge longitudinal de les diverses alternatives consisteix bàsicament en unes cunetes en terres

per a peus de terraplè i caps de desmunt, i cunetes de formigó trepitjables en els peus de desmunt

(adjunts a la calçada). Aquests sistema es complementarà amb una sèrie de pous de cuneta, tubs

sota la calçada per a continuïtat del drenatge longitudinal i baixants que permetran conduir les

aigües al torrent o a les cunetes existents a la zona.

S’evitarà que les aigües recollides pels elements definits per al drenatge longitudinal siguin

abocades a parcel·les privades; les aigües seran portades i abocades en els punts de desguàs

adequats com són cunetes o torrents existents.

CÀLCULS CABALS

Alternativa A

��

��

��

��

��

��

�� ! "�� #��$��

��%�� &��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

�!��

"�#��$%&'�#��(�#�)*��+,#��)��-��*��+,#��)��.&)/��0��)��&,��#��(��#��.&)/�0��)��&,��#��(��#��-,1#�0#��#&��-,1#��,��-�#.��1��,)��&,��,�#�(��,�2,��&.-�#.��1��

Càlcul de llindar d'escorrentiu amb el mètode del SCS

Conca: A.0 Variant Belltall

Po Àrea en m2 Po Àrea en m2 Po Àrea en m2 Po Àrea en m2R 15 8 6 4N 17 11 8 6

<3 R/N 20 14 11 8R 23 13 8 6N 25 16 11 8

<3 R/N 28 19 14 11R 29 17 10 20721,294 8N 32 19 12 10

<3 R/N 24 21 14 12R 26 15 7 6N 28 17 11 8

<3 R/N 30 19 13 10R 37 20 12 9N 42 23 14 11

<3 R/N 47 25 16 13Pobra 24 14 8 6Mitjana 53 23 14 9Bona 69 33 18 13Molt Bona 81,6 41 22 15Pobra 58 25 12 7Mitjana 81,5 35 17 10Bona 122 54 22 14Molt Bona 244 101 25 16Pobra 62 28 15 10Mitjana 80 34 19 1Bona 101 42 22 15Pobra 75 34 19 14Mitjana 97 42 22 15Bona 150 80 25 16Molt Clara 40 17 8 5Clara 60 24 14 10Mitjana 75 34 22 16Espessa 86 47 31 23Molt espessa 122 65 43 33

≥3 En qualsevols cas 3 3 3 3<3 En qualsevols cas 2 5 5 5≥3 En qualsevols cas 2 2 2 2<3 En qualsevols cas 4 4 4 4

Ferms Granulars (no pav.) 2 2 2 2Empedrats 1,5 1,5 1,5 1,5

Paviments (bitum. o form.) 1 1 1 10 0 0 0 10 20721,294 0 0

coef. urbanització 0,000

Po 10,00 mmcoef.

Regional 1,3 Po' 13,00 mm

Guaret

Conreus en filera

Cereals d'hivern

Rotació de conreus pobres

Grup del solCaracterístiques hidrogeològiques A B C D

Ús del sòl Pendent (%)

≥3

≥3

≥3

≥3

≥3Rotació de conreus densos

Praderies ≥3

<3

≥3

<3

Nota: Es considera un grup de sòl C ja que predominen les lutites, gresos, margues i calcàries localment dolomies i guixos, i localment lignit (codi P8G a l'edició paper del mapa geològic escala 1:250.000 de l'ICC)

Roques permeables

Roques impermeables

Plantacions regulars d'aprofitament forestal

Masses forestals (boscos,garriga,etc)




<3 R/N 20 14 11 8R 23 13 8 6N 25 16 11 8

<3 R/N 28 19 14 11R 29 17 10 118628,112 8N 32 19 12 10

<3 R/N 24 21 14 12R 26 15 7 6N 28 17 11 8

<3 R/N 30 19 13 10R 37 20 12 9N 42 23 14 11



Ferms Granulars (no pav.) 2 2 2 2Empedrats 1,5 1,5 1,5 19071,269 1,5

Paviments (bitum. o form.) 1 1 1 10 0 0 0 8,82275588 137699,381 0 0


Po 8,82 mmcoef.


≥3

<3

≥3

<3


Roques permeables

Roques impermeables




≥3

≥3

≥3

≥3


Praderies

Guaret

Conreus en filera

Cereals d'hivern






<3 R/N 20 14 11 8R 23 13 8 6N 25 16 11 8

<3 R/N 28 19 14 11R 29 17 10 134560,422 8N 32 19 12 10

<3 R/N 24 21 14 12R 26 15 7 6N 28 17 11 8

<3 R/N 30 19 13 10R 37 20 12 9N 42 23 14 11






Po 7,76 mmcoef.




Rotació de conreus densos

Praderies ≥3

<3

≥3

<3


Roques permeables

Roques impermeables

≥3

≥3

≥3

≥3

≥3

Guaret

Conreus en filera

Cereals d'hivern







<3 R/N 20 14 11 8R 23 13 8 6N 25 16 11 8

<3 R/N 28 19 14 11R 29 17 10 86186,782 8N 32 19 12 10

<3 R/N 24 21 14 12R 26 15 7 6N 28 17 11 8

<3 R/N 30 19 13 10R 37 20 12 9N 42 23 14 11






Po 9,66 mmcoef.





Praderies ≥3

<3

≥3

<3


Roques permeables

Roques impermeables

≥3

≥3

≥3

≥3

≥3

Guaret

Conreus en filera

Cereals d'hivern




CÀLCULS HIDROLÒGICS


Cabal de la conca

Dades de la conca

S = 0,021 Km2 L = 0,289 Km

Po = 10,00 mm J = 0,0588 m/m

Po' = 13,00 mm Cota màxima = 796 m

coef. urb. = 0,00% Cota mínima = 779 m

I1/Id = 11 coef. Unif. (K) = 1,0095 m

T Pd (mm)

P'd(mm)

C S (km2)

Id(mm/h)

Tc(min)

It(mm/h)

Q(m3/s)

25 98,00 98,0 0,581 0,02072129 4,08 12,0 110,61 0,450 114,00 114,0 0,632 0,02072129 4,75 12,0 128,67 0,5100 129,00 129,0 0,671 0,02072129 5,38 12,0 145,60 0,6500 170,00 170,0 0,752 0,02072129 7,08 12,0 191,88 0,8



Cabal de la conca

Dades de la conca

S = 0,138 Km2 L = 0,522 Km

Po = 8,82 mm J = 0,1226 m/m



I1/Id = 11 coef. Unif. (K) = 1,0084 m

T Pd (mm)

P'd(mm)

C S (km2)

Id(mm/h)

Tc(min)

It(mm/h)

Q(m3/s)

25 98,00 98,0 0,623 0,13769938 4,08 0,181 116,49 2,850 114,00 114,0 0,672 0,13769938 4,75 0,181 135,51 3,5100 129,00 129,0 0,709 0,13769938 5,38 0,181 153,34 4,2500 170,00 170,0 0,784 0,13769938 7,08 0,181 202,08 6,1



Cabal de la conca

Dades de la conca

S = 0,183 Km2 L = 0,523 Km

Po = 7,76 mm J = 0,1281 m/m



I1/Id = 11 coef. Unif. (K) = 1,0073 m

T Pd (mm)

P'd(mm)

C S (km2)

Id(mm/h)

Tc(min)

It(mm/h)

Q(m3/s)

25 98,00 98,0 0,665 0,18277999 4,08 0,162 123,39 4,250 114,00 114,0 0,711 0,18277999 4,75 0,162 143,53 5,2100 129,00 129,0 0,746 0,18277999 5,38 0,162 162,42 6,2500 170,00 170,0 0,814 0,18277999 7,08 0,162 214,04 8,9



Cabal de la conca

Dades de la conca

S = 0,090 Km2 L = 0,451 Km

Po = 9,66 mm J = 0,0244 m/m



I1/Id = 11 coef. Unif. (K) = 1,0177 m

T Pd (mm)

P'd(mm)

C S (km2)

Id(mm/h)

Tc(min)

It(mm/h)

Q(m3/s)

25 98,00 98,0 0,593 0,08973097 4,08 0,332 84,64 1,350 114,00 114,0 0,643 0,08973097 4,75 0,332 98,46 1,6100 129,00 129,0 0,682 0,08973097 5,38 0,332 111,41 1,9500 170,00 170,0 0,761 0,08973097 7,08 0,332 146,82 2,8

Alternativa B

��

��

��

��

��

��

!�"#��$��$��

��%#�"��&#�

��

��

��

��

��

��

��

��

��

� ��

��!��!��

"�#��$%&'�#��(�#�)*��+,#��)��-��*��+,#��)�.&)/��0��)��&,��#��(�#�.&)/�0��)��&,��#��(�#�-,1#�0#��#&�-,1#��,��-�#.��1��,)��&,��,�#�(��,�2,��&.-�#.��1�


Conca: B.1 Variant Belltall


<3 R/N 20 14 11 8R 23 13 8 6N 25 16 11 8

<3 R/N 28 19 14 11R 29 17 10 40326,236 8N 32 19 12 10

<3 R/N 24 21 14 12R 26 15 7 6N 28 17 11 8

<3 R/N 30 19 13 10R 37 20 12 9N 42 23 14 11




Paviments (bitum. o form.) 1 1 1 10 0 0 0 10 40326,236 0 0


Po 10,00 mmcoef.


Guaret

Conreus en filera

Cereals d'hivern




≥3

≥3

≥3

≥3


Praderies ≥3

<3

≥3

<3


Roques permeables

Roques impermeables






<3 R/N 20 14 11 8R 23 13 8 6N 25 16 11 8

<3 R/N 28 19 14 11R 29 17 10 525440,307 8N 32 19 12 10

<3 R/N 24 21 14 12R 26 15 7 6N 28 17 11 8

<3 R/N 30 19 13 10R 37 20 12 9N 42 23 14 11






Po 9,04 mmcoef.


Guaret

Conreus en filera

Cereals d'hivern




≥3

≥3

≥3

≥3


Praderies ≥3

<3

≥3

<3


Roques permeables

Roques impermeables






<3 R/N 20 14 11 8R 23 13 8 6N 25 16 11 8

<3 R/N 28 19 14 11R 29 17 10 79628,205 8N 32 19 12 10

<3 R/N 24 21 14 12R 26 15 7 6N 28 17 11 8

<3 R/N 30 19 13 10R 37 20 12 9N 42 23 14 11

<3 R/N 47 25 16 13Pobra 24 14 8 6Mitjana 53 23 14 9Bona 69 33 18 13Molt Bona 81,6 41 22 15Pobra 58 25 12 7Mitjana 81,5 35 17 10Bona 122 54 22 14Molt Bona 244 101 25 16Pobra 62 28 15 10Mitjana 80 34 19 1Bona 101 42 22 15Pobra 75 34 19 14Mitjana 97 42 22 15Bona 150 80 25 16Molt Clara 40 17 8 5Clara 60 24 14 10Mitjana 75 34 22 486,209 16Espessa 86 47 31 696,086 23Molt espessa 122 65 43 33





Po 10,25 mmcoef.


Cereals d'hivern




Roques permeables

Roques impermeables

≥3

≥3

≥3

≥3

≥3

Guaret

Conreus en filera




Praderies ≥3

<3

≥3

<3





<3 R/N 20 14 11 8R 23 13 8 6N 25 16 11 8

<3 R/N 28 19 14 11R 29 17 10 136042,759 8N 32 19 12 10

<3 R/N 24 21 14 12R 26 15 7 6N 28 17 11 8

<3 R/N 30 19 13 10R 37 20 12 9N 42 23 14 11

<3 R/N 47 25 16 13Pobra 24 14 8 6Mitjana 53 23 14 9Bona 69 33 18 13Molt Bona 81,6 41 22 15Pobra 58 25 12 7Mitjana 81,5 35 17 10Bona 122 54 22 14Molt Bona 244 101 25 16Pobra 62 28 15 10Mitjana 80 34 19 1Bona 101 42 22 15Pobra 75 34 19 14Mitjana 97 42 22 15Bona 150 80 25 16Molt Clara 40 17 8 5Clara 60 24 14 10Mitjana 75 34 22 16Espessa 86 47 31 12326,499 23Molt espessa 122 65 43 33





Po 11,74 mmcoef.


Cereals d'hivern




Roques permeables

Roques impermeables

≥3

≥3

≥3

≥3

≥3

Guaret

Conreus en filera




Praderies ≥3

<3

≥3

<3




Cabal de la conca

Dades de la conca

S = 0,040 Km2 L = 0,417 Km

Po = 10,00 mm J = 0,1103 m/m



I1/Id = 11 coef. Unif. (K) = 1,0115 m

T Pd (mm)

P'd(mm)

C S (km2)

Id(mm/h)

Tc(min)

It(mm/h)

Q(m3/s)

25 98,00 98,0 0,581 0,04032624 4,08 14,1 101,82 0,750 114,00 114,0 0,632 0,04032624 4,75 14,1 118,44 0,8100 129,00 129,0 0,671 0,04032624 5,38 14,1 134,03 1,0500 170,00 170,0 0,752 0,04032624 7,08 14,1 176,63 1,5



Cabal de la conca

Dades de la conca

S = 0,593 Km2 L = 1,120 Km

Po = 9,04 mm J = 0,0938 m/m



I1/Id = 11 coef. Unif. (K) = 1,0189 m

T Pd (mm)

P'd(mm)

C S (km2)

Id(mm/h)

Tc(min)

It(mm/h)

Q(m3/s)

25 98,00 98,0 0,615 0,59273114 4,08 0,350 82,13 8,550 114,00 114,0 0,664 0,59273114 4,75 0,350 95,54 10,6100 129,00 129,0 0,702 0,59273114 5,38 0,350 108,11 12,7500 170,00 170,0 0,778 0,59273114 7,08 0,350 142,48 18,6



Cabal de la conca

Dades de la conca

S = 0,081 Km2 L = 0,362 Km

Po = 10,25 mm J = 0,1492 m/m



I1/Id = 11 coef. Unif. (K) = 1,0094 m

T Pd (mm)

P'd(mm)

C S (km2)

Id(mm/h)

Tc(min)

It(mm/h)

Q(m3/s)

25 98,00 98,0 0,572 0,0808105 4,08 0,199 110,94 1,450 114,00 114,0 0,623 0,0808105 4,75 0,199 129,05 1,8100 129,00 129,0 0,663 0,0808105 5,38 0,199 146,03 2,2500 170,00 170,0 0,745 0,0808105 7,08 0,199 192,44 3,2



Cabal de la conca

Dades de la conca

S = 0,148 Km2 L = 0,582 Km

Po = 11,74 mm J = 0,0481 m/m



I1/Id = 11 coef. Unif. (K) = 1,0191 m

T Pd (mm)

P'd(mm)

C S (km2)

Id(mm/h)

Tc(min)

It(mm/h)

Q(m3/s)

25 98,00 98,0 0,525 0,14836926 4,08 0,354 81,70 1,850 114,00 114,0 0,578 0,14836926 4,75 0,354 95,04 2,3100 129,00 129,0 0,619 0,14836926 5,38 0,354 107,55 2,8500 170,00 170,0 0,706 0,14836926 7,08 0,354 141,73 4,2

CÀLCULS DRENATGE TRANSVERSAL

Alternativa A

HIDRÀULICA: CÀLCUL SECCIONS - REGIM PERMANENT UNIFORME

PROJECTE: EI-VT-08111 TRAM: Alternativa A CONCA: A.1 OD: A.1

DESCRIPCIÓ DE LA SECCIÓ TRANSVERSALDADES DE CÀLCUL: T=500 anys

Base 2,00 mAltura 2,00 mPendent 0,048 m/mCabal 6,10 m3/sCalat 0,56 m

MATERIALMaterial FORMIGÓ PERFIL LONGITUDINAL

Coeficient de Manning Pendent 4,76%Manning 0,020

PERFIL ES

2,0

2,5

Línia Energia

5.2-IC Drenaje 0,020 CABALCabal 6,10 m3/s

Valor Màxim 0,020

5.2-IC Drenaje superficial CALATSEn tierra desnuda: Calat normal 0,56 m

Superficie uniforme 40-50Superficie irregular 30-50 Perímetre mullat 3,11 m

En tierra: Radi hidràulic 0,36 mCon ligera vegetación 25-30 Superficie mullada 1,11 m2

Con vegetación espesa 20-25 % Ocupació 28%En roca: Resguard 1,44 m

Superficie uniforme 30-35Superficie irregular 20-30 VELOCITAT

Fondo de grava: Velocitat 5,49 m/s

SQU

EMÀ

TIC D

E CO

TESSU

90%

100%

Resguard

0,0

0,5

1,0

1,5

Fondo de grava: Velocitat 5,49 m/sCajeros de hormigón 50-60 Núm. Froude 2,35Cajeros encachados 30-45

Encachado 35-50Revestimiento bituminoso 65-75Hormigón proyectado 45-60 LÍNIA D'ENERGIATubo corrugado: Cota línia Energia 2,09 m

Sin pavimentar 30-40Pavimentado 35-50

Tubo de fibrocemento:Sin juntas 100Con juntas 85

Tubo de hormigón 60-75

UPER

FÍCIES D

'OC

UPA

CIÓ

La velocitat és superior a 6 m/sLa velocitat és inferior a 0,6 m/s

Calat

Resguard72%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

HIDRÁULICA: CÀLCUL SECCIONS - REGIM PERMANENT UNIFORME

PROJECTE: EI-VT-08111 TRAM: Alternativa A CONCA: A.1 OD: A.1 Pas de fauna





PERFIL ES3,0

3,5

4,0


Valor Màxim 0,020







SQU

EMÀ

TIC D

E CO

TESSU

90%

100%

Resguard

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

Línia Energia






UPER

FÍCIES D

'OC

UPA

CIÓ


Calat

Resguard94%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%







PERFIL ES

2,5

3,0Línia Energia


Valor Màxim 0,020







SQU

EMÀ

TIC D

E CO

TESSU

90%

100%

Resguard

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0






UPER

FÍCIES D

'OC

UPA

CIÓ


Calat

Resguard78%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

PROJECTE: EI-VT-08111 TRAM: Alternativa A.2 CONCA: A.2

DADES INICIALSNº de conca : A.2 O.D. : P.Q. : 1+360

Tipologia : 3,00 x 2,00 (base x alçada)Material: Calaix de formigó

Tipus d'embocadura: Amb aletes a més de 30º amb l'eix ( 4 )Q500 = 8,9000 m3/s

CONDICIONS PEL CONTROL D'ENTRADAAmplada : 3,00 m 1.- Conducte recte, seccions i pendents constants. SI

Alçada : 2,00 mLongitut : 63,66 m 2.- Hsortida < Hconducte Hsortida 0,44Pendent : 7,49 % Hsortida < ycrític Hconducte 2,00Manning : 0,02 Sortida Entrada ycrític 0,96 SI

3.- L(m) / J(%) < Fig. 5-13 y 5-14 L(m)/J(%) 8 Alçada H Hw L(m)/J(%)Fig 1000 SI

4.- HE calculada < Fig. 5-15 HE / H 0,76HE / H, Fig 3,00 SI

Calat yc : 0,96 m Longitud L

Velocitat vc : 3,08 m/sPendent Ic : 0,77 % ES PRODUEIX : CONTROL D'ENTRADA

SOBREELEVACIÓ AMB CONTROL DE SORTIDACalat yn : 0,44 m m/s

Velocitat vn : 6,74 m/s m2/m

Sec. mullada : 1,32 m2

Pm mullat : 3,88 m mResguard : 1,56 m m

Error : 7,11485E-03 mm

Règim tipus:Amplada B

SOBREELEVACIÓ AMB CONTROL D'ENTRADA 1,51 m

0,330,761,51 m

HIDRÀULICA: SOBREELEVACIÓ EN OBRES DE DRENATGE RECTANGULARS

Pèrdua de càrrega, Ke :

Nivell a la sortida, m1 :

Velocitat a secció plena, v :R. hidràulic a sec. plena, Rh :

Calaix unicel·lular de (m) :

ALÇADA DE SOBREELEVACIÓ MÀXIMA HW :

SECCIÓ TRANSVERSALRÈGIM HIDRÀULIC

Supercrític o ràpidSobreelevació control de sortida :

Semisuma (Yc+h)/2, m2 :Valor màxim (m1,m2), m :

Cabal específic, QE :Relació HE / H (Taula 5.10) :

Sobreelevació control d'entrada, HE :

A.2

SECCIÓ LONGITUDINALCARACTERÍSTIQUES DE L'OBRA

RÈGIM CRÍTIC

HalçadaiBampladaperQ E2

3500

HBg

Q

⋅⋅=

μη+⋅−

⋅⋅

⋅⋅⋅++= JL

gv

R

LgKeH S 221

2

34

2







PERFIL ES

2,0

2,5


Valor Màxim 0,020







SQU

EMÀ

TIC D

E CO

TESSU

90%

100%

Resguard

0,0

0,5

1,0

1,5

Línia Energia






UPER

FÍCIES D

'OC

UPA

CIÓ


Calat

Resguard64%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

Alternativa B


PROJECTE: EI-VT-08111 TRAM: Alternativa B CONCA: B.1 OD: B.1





PERFIL ES

2,0

2,5


Valor Màxim 0,020







SQU

EMÀ

TIC D

E CO

TESSU

90%

100%

Resguard

0,0

0,5

1,0

1,5 Línia Energia






UPER

FÍCIES D

'OC

UPA

CIÓ


Calat

Resguard92%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%


PROJECTE: EI-VT-08111 TRAM: Alternativa B CONCA: B.1 OD: B.1 Pas de fauna i vehicles





PERFIL E6,0

7,0

8,0

g ,5.2-IC Drenaje 0,020 CABAL

Cabal 1,50 m3/sValor Màxim 0,020






Fondo de grava: Velocitat 3,66 m/sCajeros de hormigón 50 60 Núm Froude 3 87

ESQU

EMÀ

TIC D

E CO

TESSU

80%

90%

100%

Resguard

0,0

1,0

2,0

3,0

4,0

5,0

Línia Energia

Cajeros de hormigón 50-60 Núm. Froude 3,87Cajeros encachados 30-45





PERFÍC

IES D'O

CU

PAC

IÓ


Calat

Resguard99%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%







PERFIL ES

2,5

3,0Línia Energia


Valor Màxim 0,020







SQU

EMÀ

TIC D

E CO

TESSU

90%

100%

Resguard

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0






UPER

FÍCIES D

'OC

UPA

CIÓ


Calat

Resguard74%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

PROJECTE: EI-VT-08111 TRAM: Alternativa B CONCA: B.2

DADES INICIALSNº de conca : B.2 O.D. : P.Q. : 1+520













Error : 2,04968E-02 mm



0,330,761,89 m



B.2


RÈGIM CRÍTIC











3500

HBg

Q

⋅⋅=

μη+⋅−

⋅⋅

⋅⋅⋅++= JL

gv

R

LgKeH S 2

212

34

2


PROJECTE: EI-VT-08111 TRAM: Alternativa B CONCA: B.2 OD: B.2 Pas de fauna





PERFIL ES3,0

3,5

4,0


Valor Màxim 0,020







SQU

EMÀ

TIC D

E CO

TESSU

90%

100%

Resguard

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5Línia Energia






UPER

FÍCIES D

'OC

UPA

CIÓ


Calat

Resguard87%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

PROJECTE: EI-VT-08111 TRAM: Alternativa B CONCA: B.2

DADES INICIALSNº de conca : B.2 O.D. : P.Q. : 1+520













Error : 4,13725E-03 mm



0,130,391,37 m












B.2


RÈGIM CRÍTIC


3500

HBg

Q

⋅⋅=

μη+⋅−

⋅⋅

⋅⋅⋅++= JL

gv

R

LgKeH S 221

2

34

2







PERFIL E

2,0

2,5

Línia Energia

g ,5.2-IC Drenaje 0,020 CABAL

Cabal 3,20 m3/sValor Màxim 0,020






Fondo de grava: Velocitat 6 19 m/s

ESQU

EMÀ

TIC D

E CO

TESS90%

100%

Resguard

0,0

0,5

1,0

1,5






SUPER

FÍCIES D

'OC

UPA

CIÓ


Calat

Resguard91%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%







PERFIL ES

2,5

3,0

Línia Energia


Valor Màxim 0,020







SQU

EMÀ

TIC D

E CO

TESSU

90%

100%

Resguard

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0






UPER

FÍCIES D

'OC

UPA

CIÓ


Calat

Resguard92%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%


PROJECTE: EI-VT-08111 TRAM: Alternativa B CONCA: B.4 OD: B.4 Pas de fauna





PERFIL ES3,0

3,5

4,0


Valor Màxim 0,020







SQU

EMÀ

TIC D

E CO

TESSU

90%

100%

Resguard

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

Línia Energia






UPER

FÍCIES D

'OC

UPA

CIÓ


Calat

Resguard97%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

Índex - memÒria 1. introducciÓ 2. dades … · formen el sistema de drenatge longitudinal i...

Documents