nits de música
DESCRIPTION
del 8 de juliol al 29 de juliol a la fundació Joan MiroTRANSCRIPT
Informació pràctica
8 de juliol BIB
15 de juliol Sons-Nús
22 de juliol Saadet Türköz & Hans Koch
29 de juliol Sophie Agnel i Oliver Benoit
Cicle a cura de: Agustí Fernández Horari: 20.30 h Entrada: 10 € Amics de la Fundació: 5 € Carnet Univers, estudiants de la UAB, de la UB i de la UPF, Club TR3SC i MAUMAU: 20% de descompte Tots els concerts es realitzen a l’Auditori de la Fundació. Com arribar-hi: autobusos 50 i 55, autobús Parc de Montjuïc i metro Paral·lel (enllaç amb el funicular de Montjuïc). Amb l’entrada, la Fundació ofereix una copa al Pati Nord després de cada concert, per gentilesa de Sumarroca i Moritz.
.
8 de juliol
BIB – 8 DE JULIOL
La curiositat i la necessitat de recerca
són dos dels motors creatius principals
de l’ésser humà.
La Banda d’Improvisadors de Barcelona
(BIB) es va crear dins l’associació Otras
Músicas l’any 2008. Està formada per un
nucli fix de músics i un nucli obert tant a
músics com a artistes d’altres disciplines.
La improvisació lliure com la construcció
d’un tema en el mateix moment en què
s’està tocant. Un procés creatiu basat en
l’acció i la reacció instintiva d’un músic la
identitat del qual queda despullada amb
una interpretació del fet sonor personal i
en temps real. L’atmosfera, la textura i el
timbre guanyen la partida a la melodia a
causa de l’absència de qualsevol mena
de compromís estilístic, i es destrueix la
discriminació mandrosa entre el que és
bonic i el que no ho és. (Apunts de Darío
Fernández)
BIB (Banda d’Improvisadors de Barcelona) Direcció: Pablo Rega Músics: Olga Ábalos, saxo alt i flauta travessera
Eduard Altaba, contrabaix i baix elèctric
Frances Bartlet, violoncel
Tom Chant, saxo soprano i clarinet baix
Juan Crek, veu i f/x
Daniel Domínguez, bateria
http://www.myspace.com/improvisadors
http://www.tomajazz.com/conciertos/2009/1
0/bib_lem.html
http://www.revistarambla.com/cultura/2010/
03/17/banda-improvisadors-barcelona/
Banda d’Improvisadors de Barcelona
1- ALFONSO MUÑOZ... saxo baríton
2- DANIEL DOMÍNGUEZ... bateria
3- EDUARD ALTABA... contrabaix i baix elèctric
4- ELENA VÁZQUEZ... violí
5- FRANCES BARTLET... violoncel
6- IGNACIO LOIS... guitarra elèctrica i piano
7- JOHN WILLIAMS... saxo baríton i trombó
8- JUAN CREK... veu i f/x
9- JUAN PÉREZ... trompeta i fiscorn
10- MARC EGEA... viola de roda
11- OLGA ÁBALOS... saxo alt i flauta travessera
12- ORIOL PLANCH... tècnic llums
13- PABLO REGA... direcció
14- POPE... trompeta
15- QUICU SAMSÓ... bateria
16- TINO REGUEIRA... guitarra elèctrica
17- TOM CHANT... saxo soprano i clarinet baix
18- XAVIER GARCIA... contrabaix
15 de juliol
SONS-NÚS – 15 DE JULIOL
La veu de Maite Dono i el contrabaix de Baldo
Martínez es reuneixen a partir del jazz, el
folklore i la improvisació lliure. Tot plegat dóna
lloc a un projecte sonor i interpretatiu peculiar,
en què la versatilitat i la no-definició tenen un
paper important. La veu cantada, o parlada, pot
viatjar d’allò conegut a allò desconegut, i el
contrabaix, també en aquest viatge de risc,
perfila la música i l’expressió de tot el conjunt.
Sons-Nús sorgeix a partir de la idea de treballar
en un projecte més intimista, donant més
llibertat a la creativitat, després d’haver
compartit projectes musicals que els han acostat
estilísticament, com és el cas més recent del
Projecto Miño, en què a partir del folklore i amb
un llenguatge de jazz contemporani s’assoleix
un nou espai creatiu.
SONS-NÚS Maite Dono, veu Baldo Martínez, contrabaix
http://perso.wanadoo.es/baldom
artinez/SONS-NUS-C.pdf
http://perso.wanadoo.es/baldom
artinez/SONSNUS.htm
SONS-NÚS és un duo en el qual la veu de Maite Dono i el contrabaix de Baldo Martínez es
reuneixen a partir del jazz, el folklore i la lliure improvisació. Tot plegat dóna lloc a un projecte
sonor i interpretatiu peculiar, en què la versatilitat i la no-definició tenen un paper important.
La veu cantada, o parlada (fent servir la poesia com a via: Uxío Novoneyra, la mateixa Dono,
etc.), pot viatjar d’allò conegut a allò desconegut, i el contrabaix, també en aquest viatge de
risc, perfila la música i l’expressió de tot el conjunt.
Aquest treball uneix dues grans figures de la música gallega que han anat madurant la relació
artística que tenien a mesura que passaven per diferents festivals de tot el món. El mes
d’abril del 2010 van publicar el seu primer disc com a duo.”.
22 de juliol
SAADET TÜRKÖZ & HANS
KOCH – 22 DE JULIOL
Saadet Türköz és una cantant i
improvisadora turcokazakh i Hans
Koch prové de l’escena
improvisadora europea. Tot i tenir
unes arrels musicals molt
diferents, quan estan junts creen
una proposta nova i
engrescadora, una música que
transcendeix els bagatges
personals per transmetre un
sentiment etern.
SAADET TÜRKÖZ & HANS KOCH Saadet Türköz, veu Hans Koch, saxo i electrònica
http://www.saadet.ch/index-flash.html
http://www.culturebase.net/artist.php?3
817
http://www.mp3.com/artist/saadet-
turkoz/summary/
http://www.hans-w-koch.net/
http://www.efi.group.shef.ac.uk/musicia
n/mkoch.html
Saadet Türköz
Saadet Türkoz i Hans Koch tenen unes arrels molt diferents. Saadet és una cantat i
improvisadora turcokazakh i Hans Koch prové de l’escena improvisadora europea. A la
cantant, el duo, com a forma transparent que afavoreix la comprensió dels matisos més
subtils de les seves característiques individuals, li va bé: ofereix espai per al ple
desenvolupament tonal de la veu. “En improvisar, tinc la sensació de ser simultàniament jo
mateixa i una altra persona”. Per a ella, improvisar és com explicar una història. És una forma
més autèntica que la cançó tradicional, perquè d’aquesta en surten moltes més coses; així
doncs, es tracta d’una experiència personal. “D’aquesta manera, assoleixo un altre nivell de
comunicació amb mi mateixa i amb el món que m’envolta. Crear espontàniament és una
cosa; interpretar cançons tradicionals de Turquia, del Turkistan oriental o de Kazakhstan n’és
un altra i força diferent”. Saadet Türköz fa això sense intencions conservadores i les seves
“peces tradicionals” no són folklore: “No canto cançons segons la tradició, sinó més aviat tal
com les recordo”. Saadet Türköz treballa amb els records. El sentiment influencia el
llenguatge dels poemes que escull, i el llenguatge influencia el caràcter de les peces. La
llengua kazakh, que està lligada amb l’origen dels seus pares, actua com a mediadora i dóna
un to general arcaic. Ara bé, crear únicament a partir de les cançons tradicionals no
semblava autèntic a la cantant; el llegat va constituir un punt de partida per desenvolupar
unes preferències pròpies. De nou, és una aventura imprevisible, un camí que la fascina.
Hans Koch ha abandonat la seva carrera com a clarinetista clàssic reconegut i s’ha convertit
en un dels intèrprets improvisadors més innovadors d’Europa.
D’ençà de la dècada del 1980, ha treballat amb un gran nombre de músics, des de Cecil
Taylor fins a Fred Frith. Com a compositor, ha donat forma al so de la formació Koch-Schütz-
Studer des del començament i també ha col·laborat en obres de teatre per a la ràdio i en
pel·lícules. Des de la dècada del 1990, treballa amb dispositius electrònics com una extensió
dels saxos i els clarinets, i també fa servir el mostreig, la seqüenciació i l’ordinador portàtil.
Sempre treballa amb un vocabulari i so propis, que li confereixen una veu única en l’escena
actual.
29 de juliol
Photo : Jean-Michel Monin
SOPHIE AGNEL I OLIVIER BENOIT –
29 DE JULIOL
Aquest duet treballa a partir de tècniques
instrumentals ampliades, cosa que els ha
permès crear un so propi i original, i una
manera de fer música rigorosament
personal, vagament impressionista, feta
de petites capes sonores que s’obren i es
tanquen com si es tractés de matèria
física. Paisatges inaudits creats per un
dels duets més interessants de la música
actual.
http://obenoitmusic.free.fr/duoagnelben
oit.htm
http://sophieagnel.free.fr/spip.php?rubri
que=8
http://www.allaboutjazz.com/php/article.
php?id=32970
http://www.myspace.com/olivierbenoit
http://obenoitmusic.free.fr –
http://www.myspace.com/olivierbenoit
SOPHIE AGNEL i OLIVIER BENOIT Sophie Agnel, piano Olivier Benoit, guitarra elèctrica
Olivier Benoit: guitarra, composició i direcció
Guitarrista, compositor, director d’orquestra i improvisador nascut el 1969, Olivier Benoit
treballa tant els camps de la improvisació lliure i de la música experimental com els del jazz
o la música contemporània i electrònica. Ha participat en projectes que barregen disciplines
diferents: amb el coreògraf David Flahaut, Karole Armitage (2001) i la trapezista Clémence
Coconnier; en solo, en duo i en diverses formacions al si de Crime (Optronic, Electropus,
IMAO, La Pieuvre) i de Circum (Happy House, Circum Grand Orchestra i els músics
vietnamites de Hue), etc. Ha tocat amb diversos músics com Christophe Marguet, Régis
Huby, Bruno Chevillon, Sophie Agnel, Jean-Luc Guionnet, Joëlle Léandre (Figures
Érotiques i quintet amb Simon Goubert i Jean-Luc Capozzo), Edward Perraud, Philippe
Deschepper, Jacques Mahieux, Michel Doneda... Ha col·laborat amb el conjunt Ars Nova
en una òpera contemporània dirigida per Philippe Nahon. Ha participat en molts festivals i
ha actuat en escenaris de França i de l’estranger: Podgorica, Luz, Le Mans, Banlieues
Bleues, Canton, Nanquín, Wuhan, Madrid, Kíev, Bla, Hèlsinki, Hue, Clusone, Roccella
Jonica, Brest, Brussel·les, Tallinn, Poitiers, Montreuil, Nantes, Lilla, etc.
Sophie Agnel: Per bé que va néixer a París el 1964, avui dia es mou cap a altres illes
sonores, al cor d’una temporalitat reinventada, a la popa d’un piano de cua, instrument que
ha convertit en un veritable organisme viu i vibrant.
De formació clàssica, pròfuga del jazz (foragitada pel tractament massa estricte de
l’harmonia), Sophie Agnel aborda el piano des de tots els angles sonors que ofereix aquest
vaixell musical. Teclat, cordes i caixa de ressonància es consideren simultàniament,
mitjançant una tècnica mixta (com es diu en l’àmbit de les arts plàstiques) que seria massa
simplista vincular únicament amb el piano preparat de John Cage. En considerar l’instrument
–que amplia amb molts accessoris, gobelets, boles i cordes– com una font poètica de
matèries i textures anamòrfiques, Agnel aconsegueix igualar-lo amb dispositius musicals
ben diversos, independentment de la luthieria de la qual provinguin (del fisiològic a
l’electroacústic).