És una resposta de l’organisme en la que intervenen el sistema nerviós central i el sistema neurovegetatiu, incrementant el

nivell d’alerta cortical, l’activitat somàtica, i l’activitat simpàtica.

S'estén des de la màxima calma i relaxació, fins a la màxima alerta, tensió i excitació.

Depèn, fonamentalment, de la motivació, l’estrès, i l’autoconfiança, i determina el funcionament físic i mental

Entenem per Arousal una activació general psicològica i fisiològica de l’organisme, que varia en un continu que

va des del son profund fins a l’excitació més intensa.

Per tal d’explicar la relació entre l’arousal i l’execució esportiva s’han plantejat diverses hipòtesi. La més

coneguda és la TEORIA DE L’IMPULS de Spence i Spence (1966)

P= Execució esportiva H= Hàbit (domini de les respostes correctes i incorrectes)

D= Impuls (activació)

P = H x D

L’activació augmenta quan augmenta la motivació i les manifestacions de recerca de recursos, ansietat i

hostilitat de l'estrès; i és baixa en absència de motivació o estrès, o quan estan presents les manifestacions de

desànim i esgotament psicològic.

Influeix en el rendiment dels esportistes, afectant el seu funcionament psicològic i físic. Influeix en la seva

concentració, en el processament de la informació, i la pressa de decisions. Alhora, també repercuteix en el

nivell de tensió muscular, la mobilització d’energia, i la coordinació motriu.

Afavoreix el millor funcionament físic i psicològic, afavorint el màxim rendiment esportiu de cada esportista.

El nivell d’activació òptim és específic i diferent per a cada esportista, i també varia en funció de la tasca

esportiva a realitzar (més alta quan exigeix una dosis alta de mobilització d’energia)

Quan és la motivació la que provoca l’activació es pot parlar d’activació positiva. Quan és l’estrès parlem

d’activació negativa.

Compte! Tant l’activació positiva com l’activació negativa poden propiciar el màxim rendiment, si el nivell d’activació

és el nivell òptim.

Hanin (1965), estableix que cada esportista té una zona óptima d’activació en la que es produeix el seu millor

rendiment.

Buena

Regular

Pobre

Bajo Moderado Alto

Execució

Arousal

HIPÒTESI DE LA U INVERTIDA

El nivell óptim no és un punt, és un

interval que no sempre es

localitza a la meitad.

RENDIMIENTO

+

-

NIVELL D’ACTIVACIÓ +-

- Quan el nivell d’activació es troba per sota del nivell òptim degut a una falta de motivació o d'estrès sol ser més fàcil incrementar-lo ràpidament a través de l’estrès que de

la motivació.

- És més fàcil mantenir el nivell d’activació òptim quan l’activació és positiva, degut a que l’activació negativa té

tendència a incrementar amb més rapidesa i més difícil de controlar, corrent el risc de sobrepassar el nivell òptim.

- És recomanable treballar amb activació positiva. A més, quan hàgim incrementat l’activació a partir de l’estrès, és

recomanable substituir l’activació negativa per activació positiva

- Quan l’activació és baixa per falta d’interès, o per excés de relaxació, les estratègies per incrementar-la són més eficaces,

però no es pot abusar i és convenient alternar. (ex: sempre esbroncar...)

- Quan l’activació és baixa degut al desànim o a l’esgotament psicològic s’ha d’intentar reduir l’estrès que provoquen aquestes

manifestacions, i alhora s’intenta augmentar la motivació. Pot ser perjudicial incrementar l’activació a partir de l’estrès.

- Quan l’activació sobrepassa el nivell òptim cal reduir l’excés de motivació o estrès que provoca la sobreactivació. (Ex: esportista

jove que debuta)

- Identificar situacions esportives que poden influir en el nivell d’activació dels esportistes. Ex: situació adversa del marcador,

competicions aparentment fàcils...

- Identificar senyals externes amb la falta o l’excés de motivació. Ex: jugador més passiu del què és habitual (no està motivat?...o

està massa estressat?)

- No és possible determinar “des de fora de l’esportista” quin és el seu nivell d’activació, tan sols podem aprendre a identificar

situacions i senyals.

Determinarà si tots, o la majoria dels esportistes, es troben en el seu nivell òptim d’activació, i si la seva activació és

predominantment positiva o negativa.