www.viurealspirineus.cat

revi

sta

gra

tuïta

de

l’Alt

Pir

ineu

i A

ran

nú

m: 1

43

· g

ener

20

14

Av. Guillem Graell, 38La Seu d’Urgell

Tel. 973 35 54 38Fax. 973 35 54 39

www.centresodontologiaintegrada.com

Equip d’odontòlegsi metges especialistes∙ Implants∙ Pròtesis immediates∙ Ortodòncia∙ Estètica Dental i blanquejament

Pressupostos sense compromís. Consulti com finançar

el seu tractament

El plaer de caminar

2

3

núm: 143 · gener 2014

viure als pirineus

www.viurealspirineus.cat

DISTRIBUCIÓGratuïta

EDITAEdicions Salòria SL25700 La Seu d’Urgell

DIRECCIÓ EDITORIALMarcel·lí Pascual

REDACCIÓJoan GraellMarià CerquedaMarcel·lí Pascual

DISSENY i MAQUETACIÓwww.creativa.cat

FOTOGRAFIAAnna Solans, Montse Colell, Amèlia Campoy

DL: L-701-702

Tel. 699 24 18 71

viurealspirineus@yahoo.com

“Viure als Pirineus” no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors de la revista.

opinió

06-07· Joan Aixàs· Joan Obiols· Marià Cerqueda

actualitat

8-14portada

15entrevista

18-19

empresa

22viatges

25natura

26· La guineu

benestar

27 · El que SÍ hauria de ser el menjar (2)

Salut infantil

28-29· El xumet és bo o dolent?

17 de gener Festa de Sant Antoni Abat

20 de gener Festa de Sant Sebastià

El plaer de caminar

Diversos moviments internacionals reivindiquen el fet de caminar com a forma de viure i, fins i tot, com a eina artística i de reivindicació social.

agenda

portada

núm

143

4

agenda de l’Alt Pirineu i Aran | gener

LA POBLA DE SEGUR · Dia 18 de gener 23.45AMUP (Associaciómusical del Pirineu)

· SOTRACK CONCERTS 2013-14 - Bar Kastri,Grup de La Pobla “GARGANTUA”. Grunge. Temes pròpis.

RIALPDia 25 Tast de vins amb el Batlliu de Sort

LLÍVIA · 5 de gener A les 16.30 h, Espectacle de “Bombolles de sabó” al Poliesportiu. 17.30 h, coca i xocolata per a tothom.A les 18 h, rebuda dels Reis d’Orient a la plaça del Molí, que els acompanyarem fins a l’església, on podrem veure el pessebre vivent.

BELLVER DE CERDANYA· Dia 6 · 18.00h Quinto especial dels bombers voluntaris. Al Centre Cívic Escoles Velles

· Dia 12 17.30h “L’amor a totes les edats” de Nicasi Camps i Pinós a càrrec del grup teatral de BellverPreu: 5€ Centre Cívic Esco-les Velles

· Dia 18 taller de sabó per nens a càrrec de Sònia

Coma de 17.00h a 19.00h.Preu: 8€ Mínim 8 nens/es per poder fer el taller.Cal inscripció prèvia abans del 12 de gener.

· Activitats d’hivern al cen-tre d’interpretació del parc natural c adí-moixeró (talló)

· Dia 18 · 9h Sortida d’orni-tologia: els ocells a l’hivern. 10€ per persona, gratuït per menors d’11 anys. Acti-vitat a càrrec de Taigà natu-ra als Pirineus.

· Dia 25 · 16h Sortida noctur-na amb raquetes de neu. (nens a partir de 10 anys). 29€ persona. Activitat a càrrec de Bellver Actiu-Vertientes.

PUIGCERDÀ· Dijous 9 de generSANT JULIÀ. Patró d’Age.

· Dia 11 de gener 17.00 h Taller de punt de creu. Fundació ADIS. Informació i inscripcions: Fundació ADIS. Tel. 972.88.01.06

· Dia 12 de gener XIII Puig-cerdà Fons. Informació: Club Esquí de Puigcerdà.

· Dia 13 18.00 h Hora del conte. Contes molt ani-mals, a càrrec de “La Mi-núscula”. Activitat infantil. Biblioteca Comtat de Cer-danya.

· Dia 18 · 17.00 h Taller de punt de creu. Fundació ADIS. Informació i inscrip-cions: Fundació ADIS. Tel. 972.88.01.06

· Dia 19 · 18 h Concert alum-nes Conrat Oliver. Museu Cerdà.

· Dia 19 · 18 h Festival de Zumba. Casino Ceretà

· Dia 20 16.00 h Tardes joves: el club de la tarda. Informació i inscripcions: Àrea de Joventut de l’Ajun-tament de Puigcerdà.

· Dia 21 · 16.00 h Tardes joves: tarda de Wii. Àrea de Joventut de l’Ajuntament de Puigcerdà.

· Dia 22 · 16 h Tardes joves: tarda de ping-pong i jocs de taula. Àrea de Joventut de l’Ajuntament de Puigcerdà.

· Dia 23 · 16 h Tardes joves: taller de deures. Àrea de

Joventut de l’Ajuntament de Puigcerdà.

· Dia 30 · 16.00 h Tardes joves: activitat de ganxet XXL. Àrea de Joventut de l’Ajuntament de Puigcerdà.

· Dia 31 · 16.00 h Tardes jo-ves: dinàmiques i activitats dirigides. Àrea de Joventut de l’Ajuntament de Puig-cerdà.

Dia 31 · 20.30 h Conferèn-cia: “Dinero y Conciencia: ¿A quién sirve mi dinero?”, amb Joan Antoni Melé, Organitza: AUCER.

ALP· Dies 11 i 12: Esquí – Test Blizzard-Nordica-Scott a Masella. www.masella.com

· Dies 11 i 12: 9è Gran Premi Cerdanya a Masella.

LA SEU D’URGELL · Del 7 al 31 de gener Exposició de llibrets de pri-mera comunió, de Merche Moliné Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell

FESTES POPULARS A TOT EL PIRINEU

· Dia 17 Sant Antoni Abad· Dia 19 Sant Sebastià

5

Petits museus amb encantpetits anuncis

· Vols viure en la tranquil·litat d’un poble, però al costat de la Seu? Es lloguen pisos a Arfa, pàrquing, despeses comunitat i WIFI inclosos en el preu. Pisos dues habitacions, bany, cuina-menjador, terra radiant i balcó amb vistes. Pisos moblats i sense moblar.Vine’ls a mirar: 654 85 35 38

· Es lloga local de 120 m2, (amb altell i oficina). Guillem Graell, 17. Preu i condicions molt interessants!Tel. 973 351 287

· Es lloga local 120 m2 oficina + bany + dona’t d’alta llum, aigua, gual. Preu molt interes-sant Tel. 973 350 280

Es traspassa tintoreria a Organyà per no poder atendre per malaltia, amb servei d’arranja-ments de roba i merceria. Única al poble i voltants. BON PREU. Tel: 628414103

Servei de taxi diari La Seu d’Urgell-Barcelona taxi d’1 a 6 persones, servei aeroport, viatges concertats. Carlos Navi-nés 606804708

@elbaronrojo Ya veo la luz al final del túnel. Pues apágala que está muy cara.

@MVergonyos “Desarticu-lada una red que obligaba a ejercer la Constitución” brillant !!!

@elbaronrojo Mira si les importa que nos corten la luz y tengamos frío que cada vez que nos manifes-tamos nos calientan que da gusto.

@netmork El vigilante jurado te detiene y el jefe de sección congelados te condena a 15 años.

@elbaronrojo -El informe PISA nos deja en mal lugar. -Pues recortemos en educa-ción, eso los despistará.

@tomasee Por si os sirve de algo: aparte se escribe todo junto y todo junto se escribe aparte... #gramáti-camañanera

@PlataformaEdit “Se dice que uno envejece cuando pierde la capacidad de sorprenderse.”

@mrtfernandez La lluvia no está mal pensada. Lo que está mal pensando es la ciudad.

@ErnestSola “Sé qui sóc, sé en que crec i això és tot el que necessito saber”

El Pou dels Forçats. Montlluís////////////////////////////////////////////////////////////////////

NÚRIA BOLTÀ ·Montlluís

Aquest mes proposem una incursió al poble de Montlluís, al límit de tres comarques: Alta Cerdanya, Conflent i Capcir. Montlluís és un

indret inscrit al Patrimoni Mundial de l’UNESCO per l’interès de la seva ciutadella, obra de l’enginyer francès Vauban a qui el rei Lluís XIV va encarregar la cons-trucció d’una veritable fortalesa que impedís l’entrada dels exèrcits enemics. L’indret representava una talaia suficient per albirar l’aproximació de tropes enemi-gues, per tots cantons.

Abans de descriure el Pou dels Forçats, hem de par-lar de la grandiosa fortalesa que es troba situada dins de la que normalment ja contemplem quan entrem a Montlluís, a través del pont sobre el fossat, amb accés des de la carretera que porta a Perpinyà.

Aquesta segona fortalesa només hi podem accedir si tenim contractada una visita en grup ja que per en-trar al Pou dels Forçats, hem de penetrar en una zona militar en ple rendiment, tancada al públic. Es tracta del Centre Nacional d’Entrenament dels militars fran-cesos on s’instrueixen forces de gairebé totes les divi-sions. Després de travessar el grandiós pati d’armes envoltat d’edificis diversos, a mà dreta es troba el que conserva, al seu interior, un vell pou de 28 metres de profunditat. L’aigua potable prové de les capes freàti-ques del subsòl i des del segle XVII s’aprofitava per a tota mena d’usos.

6

opinió

L’Eugínia de ca la Fredeluga i l’Onofre de cal Fumarell van viu-re a Senyús, a la casa pairal d’ell,

una molt bona part de la seva vida. Dels pares, els va pervenir la responsabilitat de la gestió del telèfon públic del poble. Això feia que casa seva fos el lloc de tro-bada de tothom que, ara i adés, neces-sitava fer alguna telefonada, un cop de telèfon, en deien. I a fe que, a alguns, la casa els quedava als collons d’Andares.

Vivien a pleret. Amb tot, des que es llevaven fins que es gitaven, no paraven de feinejar. Aquí depenien d’ells i els feia feliços veure el resultat del seu esforç en la resposta que els donava la terra i el bestiar. El fet de no haver de viure amb i en l’atabalament de la ciutat els compen-sava les exigències del món rural.

Un dia, l’Onofre, amb els mitjons als

garrons i la boina de gairell, però clenxi-nat i refistolat per a l’ocasió —perquè, si convenia, ell també en sabia de “fer el pués” i de lluir de propietats— va haver de baixar a ciutat a fer gestions.

A les oficines on acudia, repetida-ment, es feien cues de persones que vo-lien ser ateses. La persona que hi havia a l’altra banda del taulell atenia cons-tantment el telèfon amb trucades de gent que, així, s’estalviava de fer la cua. Quan li va tocar el seu torn, al poc temps d’explicar-se, va haver de mossegar-se la llengua perquè una nova trucada el va

deixar amb la paraula a la boca. Quins ous! I per això vinc de tan amunt, jo?

A poc a poc, van anar observant que els seus veïns, cada vegada menys sovint, havien de menester el telèfon públic. Ja n’anaven disposant d’un de propi que ja no necessitava ni pals ni fils per fun-cionar perquè diuen que “els veuen des dels satèl·lits”. Amb això, els moixons de la vall van anar essent envaïts per nous sons ornitològics de pot que sortien d’aquells aparells. I els seus usuaris cada vegada eren menys comunicatius amb els de casa i més amb els de fora. Mentre l’Eugínia fa “un cop de paiella” al trinxat, l’Onofre li agafa la mà i li diu que Déu ens agafi confessats. Perquè això que ens ve al damunt no ho podrem pair... i cada vegada ens l’haurem de mossegar més sovint, la llengua!

El telèfon públic de cal Fumarell de Senyús JOAN AIXÀS · Màster en Bioètica i Dret

////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

Imaginem-nos una societat en la qual la majoria de ciutadans es planteja la feina —els qui en tenen,

és clar!— com una manera de guanyar-se la vida, amb el cobrament just del salari o del benefici, i, alhora, com una aportació conscient i desinteressada a la societat. Hi ha moltes persones que ho entenen i ho fan així, però encara n’hi ha moltes altres per a les quals el que no són pessetes —o euros— són punyetes.

Imaginem-nos un país en el qual els funcionaris tenen el propòsit de facilitar els tràmits als ciutadans, de resoldre el seus problemes esgotant totes les possibilitats i vies legals per fer-ho; un país on els metges tenen com a màxima guarir amb el bon trac-

te més de mitja malaltia dels seus pa-cients, salvaguardant, naturalment, el seu equilibri emocional; on els mestres i professors tracten, sense oblidar la comunicació i l’exigència, els alumnes com uns col·laboradors i no pas com uns rivals; un país on les empreses en-tenen que tractar bé els treballadors, amb justícia i dignitat, és una garantia d’eficàcia, i els treballadors saben que al bon tracte s’hi ha de correspondre amb una actitud positiva; un país on els policies són desitjats més que no

pas temuts. Imaginem-nos un país en el qual

els ciutadans es demostrem cordiali-tat al carrer, al veïnat, a les botigues... Imaginem-nos que, en una època de crisi econòmica i de valors com la que vivim, els qui tenen més del que diuen, no demanen el que no necessiten.

Algú em dirà que això és pura uto-pia. Potser sí. Però és de fiar un edifici sense uns bons fonaments? Els treba-lladors de l’empresa de teleassistència que ens ajuden a atendre la gent gran i els de les cabines d’autopistes i tú-nels són d’un altre planeta? Un país es construeix des de la base, des dels va-lors, des de l’humanisme. Si no és així, podem parlar d’un país per a tots (i de tots)?

L’atenció en temps de crisi (i 3) JOAN OBIOLS · Des de Setúria...

////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

7

Generacions MARIÀ CERQUEDA · Amant del Pirineu

////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

Ara fa cinc anys que un grup de persones de la Seu va tenir la pensada d’ aplegar (i a més es

va cuidar de contactar-los) a tots els nascuts en la quinta del 69 per a fer un sopar. La desencusa? Durant l’any, els comensals arribaven a la mítica edat dels 40. Després de l’èxit de la primera edició, la idea sembla ser que arrelarà. Tret d’un any, les successives genera-cions han anat repetint aquest l’àpat nocturn. Aquestes trobades acostumen a ser agraïdes. Lògicament, no per a tothom. Sempre hi ha algú que prefe-reix mantenir-se’n al marge. De tota manera, als que els hi agraden, els per-meten retrobar-se amb gent a la qual feia temps que no veien, ja sigui per que han marxat lluny del Pirineu o per la senzilla raó que no és fàcil coincidir durant el dia a dia. També es constata la importància de pertànyer a un grup i recordes tot el que has compartit amb els de la teva generació (encara que no hi hagis coincidit a classe, els progra-

mes de televisió que heu seguit són els mateixos, heu escoltat cançons i grups de música similars, i tots heu viscut els mateixos fets històrics). Haver nas-cut uns anys abans, o després, pot can-viar completament aquesta perspectiva vital. I ja no trec a relluir la diferència que hi ha entre el món que els va to-car viure als pares o l’actual, marcat pel desenvolupament tecnològic.

Es podria dir que la Seu té la po-blació justa per a aquesta mena de trobades. Només cal pensar amb el cens d’una ciutat com ara Lleida per entendre que, organitzar aquest sopar, és una feina del tot impossible. Com a molt, es podria pensar en aplegar els alumnes d’un mateix grup, classe o ins-titut. Una possibilitat que, com és prou

sabut, s’ha accentuat amb l’aparició de les xarxes socials. Quants sopars no s’han organitzat, des de l’aparició de Facebook, d’ex-alumnes de qualsevol mena de curs?

Existeix, però, una agrupació social, la colla, que té l’avantatge d’adaptar-se a tota mena de poblacions, i que es fa molt patent en ciutats com ara la Seu. Acostuma a aplegar un grup d’edats va-riat, tot i que ser de la mateixa quinta pesa. El millor de tot plegat és que la tria dels seus integrants es fa de forma lliure. I que es basteix en un contacte físic, ja que trobar-se amb la colla com-porta un cert grau de felicitat. La co-lla escull a qui vol, i cadascú tria si vol pertànyer o continuar en la colla. Es podria dir que es tracta d’un espai on, tot i les regles, hom s’hi pot expressar en llibertat. I és que la matèria prima que ajuda a bastir-les és l’amistat. Una de les formes d’establir relació amb altres humans, sens dubte, de les més preuades.

8

actualitat

Ja és al mercat el Ginfer, el gintònic de l’Alt Urgell ///////////////////////////////////////////////////////////////////////

L’Alt Urgell ja té el seu gintònic, el GinFer, un nou còctel amb molta personalitat i caràcter que, el pú-blic adult, ja pot demanar en els establiments de

restauració i d’oci nocturn de la comarca. El GinFer és un gintònic creat pels experts en cocteleria D Club del Principat d’Andorra. El resultat és un gintònic elaborat amb elements naturals del territori i amb una recepta totalment original i secreta. En nas, aquest gintònic recorda un bosc feréstec i verd, i en boca és molt herbaci però equilibrat.

9

10

actualitat

La producció alimentària i el turisme al Pirineu ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

MARCEL·LÍ PASCUAL · Llavorsí/La Reula

Apropar el treball de produc-tors agroalimentaris i dina-mitzadors turístics. Aquest

és un dels objectius del material di-vulgatiu “Apropa’t als productors i artesans del Parc”, un programa de visites als tallers i obradors del Parc Natural de l’Alt Pirineu. L’objectiu d’aquest programa de visites és po-sar en valor la producció artesanal i alimentària del Parc Natural de l’Alt Pirineu, donat el seu paper clau en la conservació dels espais naturals i la preservació dels coneixements tradi-cionals i oficis locals, i el seu caràcter d’activitat econòmica sostenible, grà-cies a la qual aquest és un espai viu i dinàmic. En aquest sentit, visitar les explotacions, tallers o obradors del territori és una forma de donar a conèixer i compartir aquests valors,

tradicions i oficis; motiu pel qual s’ha estructurat aquest programa de visi-tes, que es preveu representi un punt de partida en la posada en valor de la producció local com a patrimoni im-material del Parc.

En el material adjunt, us presen-tem els productors i artesans que ofereixen visites, tallers o tastos a les seves instal·lacions. Veure des de dins una explotació ramadera, participar en tallers artesanals o degustar els productes del Parc són algunes de les activitats que es poden escollir.

Aquesta iniciativa ha estat im-pulsada per la Fundació CEDRICAT i compta amb el suport del Parc Na-tural de l’Alt Pirineu, en el marc dels ajuts pel finançament d’actuacions en els espais naturals protegits de Cata-lunya.

La petita ruta del formatge

Així mateix, l’Espai Ermegol-Museu de la Seu d’Urgell va organitzar el passat dissabte, dia 14 de desembre, una activitat gratuïta adreçada als més xics de la casa i titulada “la petita ruta del formatge”.

L’activitat es va iniciar a l’Espai Ermengol on els petits van poder conèixer el procés de producció de formatge i la importància d’aquest en el desenvolupament del territori. També van degustar formatge i man-tega de l’Alt Urgell i Cerdanya.

La segona part de l’activitat va consistir en la visita a la Formatgeria La Reula. Un cop allà, es va visitar la granja, així com l’espai on s’elaboren els iogurts i altres derivats làctics.

La primera petita ruta del format-ge va ser una gran experiència!

11

12

Ala Piscifactoria de Tavascan treballen, des de fa 30 anys, amb la finalitat de criar i co-

mercialitzar truites de riu de màxima qualitat.

L’empresa està ubicada en un en-torn excepcional. Rep l’aigua directa-ment dels llacs (abans no l’ha utilitzat ningú) i la manté sempre en movi-ment, molt oxigenada, no són aigües estancades. Tot plegat fa que la truita tingui un sabor natural com les de riu, com les truites d’abans...

L’aigua de la piscifactoria segueix el mateix cicle que l’aigua del riu i, tot i les dificultats que comporta criar truites de qualitat, la cria garanteix l’evolució dels animals en unes condicions excep-cionals: condicions que sovint és difícil de regular a causa de la duresa climato-lògica i de l’exposició de la piscifactoria als canvis atmosfèrics i naturals. Però aquesta és, al mateix temps, la principal garantia de qualitat d’unes truites dife-rents a les de la resta de piscifactories del país.

Les truites de Tavascan es crien sense oxigen artificial a l’aigua i en ple hivern les gelades fan que, més d’un cop, els treballadors de la piscifactoria hagin de trencar el gel de les piscines per tal que les truites puguin viure, sense necessitat de complements arti-ficials.

Un cop superat l’hivern, llarg i dur, les piscines reben tota l’aigua del des-glaç, fet que provoca crescudes impor-tants dels rius que afecten directament la piscifactoria. És un altre element que cal tenir en compte en aquesta exposi-ció permanent i directa a la climatolo-gia de cada estació.

De tots els cicles climatològics, l’estiu és l’etapa més tranquil·la, un temps idoni per a dedicar-se a la clas-sificació dels animals que es vendran durant tot l’any. A la tardor, en canvi, el clima també comporta nous esforços

ja que l’aigua baixa plena de fulles dels arbres i els filtres de l’aigua s’han de ne-tejar constantment per tal que l’aigua no s’estanqui i les truites pateixin la manca d’oxigen.

La cria de la truita

A l’hivern s’extrauen els ous de les femelles i l’esperma dels mascles que permetrà dur a terme la fecundació i la cria de la truita. Després d’aquest pro-cés, les truites d’aquests ous tardaran dos anys fins arribar al plat dels comen-sals; en el cas de les truites salvatges, que també es crien a Tavascan, aques-tes tarden 3 anys en fer tot el procés.

Hi ha diverses classes truites però les més destacades són la truita Arqui-ris de carn blanca asalmonada i la truita Fario (salvatge) amb la carn del mateix color que els peixos salvatges.

Un altre dels aspectes que distin-geix la piscifactoria de Tavascan és que ofereix la possibilitat a petits i grans de pescar exemplars a les instal·lacions de l’empresa, ubicades en un paratge únic, al bell mig de les muntanyes del Piri-neu, en un extrem del Pallars Sobirà, tocant a França.

Horaris de visites:

A la primavera i a l’estiu. De dilluns a diumenge de les 11:00h a les 14:00h i de les 17:00h a les 20:30h.

A la tardor i a l’hivern. De dilluns a diumenge de les 13:00h a les 17:00h.

actualitat

Truites de piscifactoria amb un sabor autèntic////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

AMÈLIA CAMPOY · Tavascan

13

14

actualitat

Un premi de la Loteria de Nadal cau a Sort i a la Seu ///////////////////////////////////////////////////////////////////////

Les administracions de loteria de la Seu d’Urgell (ad-ministració “Els Minairons” del carrer Major, nú-mero 40) i de Sort van repartir una sèrie del número

79.800 premiat amb un dels dos quarts premis del Sorteig de Nadal, dotat amb 200.000 euros per sèrie. Un cop més la bona fortuna va recaure en les comarques pirinenques.

10.000 visites a Dinosfera///////////////////////////////////////////////////////////////////////

E l centre paleoambiental Dinosfera de Coll de Nargó va assolir a finals del 2013 la xifra de 10.000 visitants d’ençà que va obrir al públic, el passat mes d’agost de

2012. La procedència de les persones que han visitat dinosfera en aquest període de temps és molt diversa, tot i que hi predo-mina el públic vingut de diferents punts de Catalunya. Es tracta, majoritàriament, de famílies amb nens, les quals ja havien programat la visita amb motiu del seu viatge a l’Alt Urgell. En altres casos, els visitants van descobrir l’existència de Dinosfera de passada o un cop instal·lats a la zona. Tam-bé s’han comptabilitzat visitants russos i anglesos allotjats en hotels d’Andorra. Un altre gruix important de visites són les de les escoles de primària i instituts de secundària.

Matrícula oberta a la UdA /////////////////////////////////////////////////////////////////////

El període de preinscripció a la Universitat d’Andorra per als bàtxelors en modalitat virtual està obert fins al 7 de febrer i per als cursos d’actualització virtuals

fins al 21 de febrer.

15

portada

El plaer i l’art radical de caminar de les “slow walks”////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

M. PASCUAL · Puigcerdà

Des de fa dos dècades l’artista Hamish Fulton organitza les “slow walks”, caminades en

les quals es combina l’art, la reflexió i la reivindicació. Els recorreguts de Fulton (que documenta amb fotografies) i els d’altres artistes com ara Richard Long o Andy Goldsworthy, formen part d’una corrent que busca redefinir el fet de ca-minar com a acte radical.

Però les actuacions de Fulton tenen antecedents. Des de l’acadèmia platòni-ca, on passejar era part del currículum, hi ha hagut filòsofs que han vinculat el fet de caminar amb el de pensar. Hen-ryu David Thoreau va escriure en el seu assaig Caminar (1862) que “no podia mantenir la salut ni l’ànim sense dedi-car al menys quatre hores diàries a cir-cular per boscos, muntanyes i prats”.

Ara, l’Associació Walk 21 treballa per aplicar, en ciutats de tot el món, la màxima “perdre temps és guanyar temps”. Ho explica el seu president, Jim Walker: “Per als planificadors ur-

bans, l’eficiència es tradueix en veloci-tat i temps, però aquests no són sem-pre factors que contibueixen a fer una ciutat habitable. De fet, allò important de caminar no és arribar, sinó parar. Parar per parlar amb la gent i millorar la interconnectivitat, i fins i tot per a comprar, fet amb el qual es reactiva el consum”.

En aquest context, el Pirineu s’ha convertit en un marc idoni per a la pràctica d’esports com el de caminar, caminar tranquil·lament, en un entorn excepcional. Tal i com hem pogut lle-gir recentment en un dels articles so-bre senderisme que el Carles Guàrdia ha publicat a VIURE ALS PIRINEUS, “en els darrers anys, assistim al desen-volupament d’un seguit de projectes de

recuperació del viari tradicional per tal de fomentar el senderisme”. “Fins ben entrat el segle XX la mobilitat dels ha-bitants es feia, fonamentalment, per ca-mins de ferradura, molts d’ells d’origen medieval, i alguns d’origen romà. Ara bé, aquesta xarxa ha arribat fins als nos-tres dies en condicions molt diverses; alguns dels camins que la integren s’han perdut pràcticament, i molts d’altres resten en un estat molt degradat”.

L’afició pel senderisme creix, tam-bé la del Nordic Walking i és hora de reivindicar el fet de caminar com un bon esport i també com un motiu su-ficient per recuperar camins i passos tradicionals i així, de retruc, millorar tot l’entorn natural de les comarques de l’Alt Pirineu i Aran.

16

territori L’Hostal de Llimiana, al Jussà, un espai de tracte familiar amb més de vint-i-set anys d’experiència ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

AMÈLIA CAMPOY · Llimiana

Des de fa més de 27 anys l’Hostal de Llimiana, l’antic col·legi del poble, funciona

com a fonda, bar i restaurant. Es tracta d’un establiment únic, ges-tionat per la Glòria i el Josep, amb un ambient familiar i sempre aco-llidor, obert a tothom del poble i als visitants de la zona que, per cert, cada cop són més i arriben d’indrets més llunyans a la descoberta del Montsec, un paradís per als sen-tits.

La cuina del restauraurant està basada en els productes de la casa i de proximitat, aliments del país com les fruites i verdures de l’hort, els bolets, el pollastre de corral (el més sol·licitat) o els populars “cara-gols de la Glòria”, uns postres caso-lans excepcionals, etc… Productes cuinats amb la sabiduria i el bon fer de la gent d’abans, una cuina tranquil·la (amb albergínies, escali-bades…) que és el resultat de molts anys d’experiència als fogons.

Menús diaris i àpats per a tot

tipus de celeracions

Els menús diaris de l’Hostal de Llimiana tenen preus assequibles per als treballadors (amb la paella de cada dijous) però, al mateix temps, el Josep i la Glòria també preparen

àpats especials per als dies festius i de celebracions com les d’aquestes festes de Nadal i les que es fan du-rant aquest mes de gener.

Aviat farà tres dècades que es va obrir aquest establiment gastronò-mic a Lllimiana i, des de llavors, sempre s’ha mantingut com un cen-tre de referència molt vinculat a to-tes les activitats festives i culturals del poble (que no són poques!) com ara les festes nadalenques (amb el caga tió, la vetlla dels reis…), l’aplec

de Sant Gervàs, la Festa Major d’agost, etc…

Sens dubte, un espai per desco-brir aquest 2014!

17

18

Emili Vicente i Vives va néixer a la Seu d’Urgell l’any 1965 i és el gran de tres germans. Va es-

tudiar a l’escola La Salle i a l’institut de la capital de l’Alt Urgell. Després va fer Educació Física a l’INEFC de Lleida, lloc on ara resideix.

Està casat amb l’Antònia i té 2 fills. Ha jugat a futbol amb els equips de la Seu, l’Oliana, el Lleida, el Balaguer, el Tàrrega i el Gavà. Posteriorment, ha entrenat el Bala-guer, el Lleida i, ara, el Reus.

L’Emili és, sens dubte, una de les personalitats més importants del Pirineu en l’àmbit esportiu, un pro-fessional respectat arreu del país, amb una trajectòria exemplar. Tens bons records de la teva in-

fantesa a la Seu?

Magnífics. De petit al Barri de Sant Antoni, gaudint de la vida al carrer, dels prats i de la muntanya que teníem a tocar. També d’estar moltes hores al “Poli” quan encara era de terra. Especialment recordo la llibertat que teníem, als carrers hi havia pocs cotxes i, sobretot a l’estiu, ens passàvem el dia jugant i voltant fins que era ben fosc.

De més gran, amb la colla que-dàvem sempre a la Font del Passeig i fèiem un munt d’activitats. Em ve al cap que quan era l’hora de tornar, feia una trucada “perduda”, procu-rant que la moneda no caigués, des de la cabina telefònica de davant de Ca La Paca o la de La Salle, i els pares em baixaven a buscar a la Ca-tedral. Quan vaig fer els setze, amb els estalvis de treballar a Lleteries a l’estiu, i amb una mica d’ajuda, vaig

poder comprar una “Derby”. Recor-do que va ser de les primeres motos de la colla i que la vam disfrutar en-tre tots.En quin moment et vas adonar

que estaves fet pel futbol?

No va ser en cap moment en concret. De vegades, els camins que vas seguint a la vida són capritxo-sos i depenen de circumstàncies que, molt sovint, no controles. A

mi m’agradaven molt l’esquí de fons i el futbol. Afortunadament, lla-vors els clubs no eren tan estrictes i ens deixaven compaginar els dos esports. A l’hivern esquiava amb el CEFUC i la resta de temps jugava a futbol amb la Penya Barcelonista, m’ho pasaba molt bé. Però va arri-bar un moment en què em va tocar triar. No sé perquè ben bé però vaig triar la pilota, potser els consells

entrevista a... Emili Vicente i Vives

“De jove compaginava la pràctica de l’esquí de fons amb el futbol. M’agradaven els dos esports”////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

SANTI MIARNAU · Lleida

19

L’Emili en breuun color? Blauun animal? Cabirolun defecte? Entre molts altres, dubtar moltuna virtut? Intento esforçar-meun lloc per visitar? Qualsevol amb muntanyaun per viure? La Seuun ídol real? 1. Els meus pares 2. Tothom qui s’enfronta a les malaltiesi de ficció? El professor del “Club de los poetas muertos”

dels amics i els entrenadors… Re-cordo el Pepito del Canigó com una de les persones que més m’ajudava i que em va animar a decidir-me pel món del futbol.

A la Penya havíem viscut uns anys molt emocionants: ara els nens juguen federats a partir dels 7 o 8 anys, nosaltres vam jugar a La Seu amb els famosos “equips de colors” fins als 15-16 anys, edat en què vam començar a jugar contra equips de fora. Persones entranyables, carre-gades de passió per l’esport i molta generositat van fer feliços a tota una generació de nens amb aquella ini-ciativa. M’agradaria recordar espe-cialment el Joan Figuera, ell sempre se sentía orgullós del fet que alguns d’aquells nens entremaliats ens ha-guéssim obert camí en el complex món de l’esport.Era una altra època...

I tant! Els anys de federat amb La Penya i després amb La Seu van ser una escola de futbol i de valors molt potent. Jugàvem amb nois més grans i apreníem molt d’ells, els germans Alís, l’Enric Mañà, el Jordi Salvat, el Joan Marc Caminal, l’Andresín, i molts altres que em deixo, ens feien millorar ràpid i en tinc un gran record. La veritat és que hi havia molt bons jugadors en aquells anys.Quina va ser la teva primera

oferta seriosa?

L’Oliana va ser el primer club en edat senior. Recordo que era la primera vegada que em van pagar per jugar… per fer una cosa que m’apassionava! Hi vam anar de La Seu el Jordi Alís, l’Eugeni Carra-bina, el Lalo i jo. Era un club ben organitzat que llavors jugava en la Primera Regional a Barcelona. Allí vaig conèixer una persona especial que encara em va contagiar més passió pel futbol: el Joan Reig. A fi-nal de temporada, ell em va ajudar a fitxar pel Lleida i allà vaig poder fer un salt endavant.

Ens pots fer un resum del teu cu-

rrículum actual?

Com a futbolista he jugat a La Seu, a l’Oliana, al Lleida (Segona B i Segoina A), al Balaguer (Terce-ra), al Tàrrega (Tercera), i al Gavà (Segona B)…, però m’hauria agra-dat jugar sempre en el mateix club. Admiro molt els jugadors que ho poden fer, té molt mèrit esportiu i personal. Com a entrenador he es-tat 5 anys al Balaguer (Primera Ca-talana i Tercera Divisió), 4 anys al Lleida (Segona B) i ara estic al Reus (Segona B). L’any 2003 vas retirar-te com

a jugador i vas començar a fer

d’entrenador... Va ser un mo-

ment difícil?

Bastant. Jo no volia però a Bala-guer era el més vell de la plantilla i els companys em van animar a fer d’entrenador de l’equip. Però no hi ha res com jugar i sempre aconse-llo que s’aprofiti al màxim. Un cop fet el pas, vaig procurar adaptar-me i intentar aprofitar els moments bons, que no són tan freqüents com voldríem.

Entrenar és una feina que exi-geix molta energia, que desgas-ta moltíssim, però que et fa viure emocions intenses i et permet vin-culat amb el món de la pilota. Tam-bé és una activitat que he pogut fer durant aquests anys gràcies a la ge-nerositat de la família. Es fa dur pel temps que els hi prens i perquè pa-teixen molt per tu en els moments de més pressió. Actualment què fas?

Compagino la feina de professor a l’INEFC de Lleida amb els entre-naments al Reus.Et tornaries a dedicar al ma-

teix?

Sí, és un privilegi treballar en el que t’agrada i a més fer-ho envol-tat de gent jove a la qual procures ajudar.En aquest inici del 2014, creus

que a Catalunya li cal tenir se-

leccions esportives pròpies?

M’agradaria. La legislació es-portiva actual no ho permet però és una fita a aconseguir i cap a la qual cal anar fent passes. Per nivell es-portiu, sens dubte seria competitiva en la majoria d’esports.Que fa l’Emili a les estones de

lleure?

Aquest any són més aviat po-ques, però m’agrada molt sortir en bicicleta amb l’Antònia, la meva dona, o amb la colla del SEDIS, i també acomanyar els fills pels camps de futbol.Vens sovint a la Seu?

Sempre que puc. Hi passo l’estiu i parts del cap de setmana. Aquest any ho tinc més difícil. La veritat és que com més temps passes fora, més t’adones del privilegi que supo-sa poder-hi viure.

20

21

22

empresa

Solucions tecnològiques a mida per a cada empresa//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

MONTSE COLELL · La Seu d’Urgell

PBX COMUNICA-CIONS 2011 és una empresa de nova

generació creada, a Lleida, l’any 2011, formada per un equip jove amb 15 anys d’experiència en el món de les comunicacions, i que l’any 2013 va obrir una de-legació a la Seu d’Urgell.

L’objectiu de l’empresa és donar assessorament i equipaments a empreses, tenir la seva confiança i buscar solucions adaptades a les seves necessitats.

El producte principal de PBX Comunicacions són les Centraletes telefò-niques, digitals i IP, però l’empresa assessora en: Informàtica per empreses (Maquinari i Programari) · Programari i Maquinari per la restauració i el co-merç. · Càmeres de video-vigilància CCTV · Càme-res IP · Cartelleria digital -Digital signage · Equips de Multi-videoconferència ·Sistemes de gravació en lí-nia · Programes de control de tarifació · Sistemes de control Sociosanitari · Ser-veis d’operadors IP · Con-tractes de manteniment adeqüats i flexibles

Els responsables de PBX Comunicacions destaquen que “avui és fonamental te-nir un bon assessorament i un bon equipament de telecomunicacions, ja que la factura de telèfon, tre-

ballis amb l’operador que treballis, sempre és una despesa per a les empreses i sovint no se sap ni el que es paga, ni perquè, ni com es pot deixar de pagar per estalviar”. “Ens hem trobat amb empreses que paguen per coses que no utilitzen, que no necessiten o que ja ni tenen contractades”.

Sovint per poder estal-viar és important invertir, ja que molts dels equipa-ments que tenen les em-preses són vells. S’ha de tenir en compte que les comunicacions han evolu-cionat molt, sobretot cap a la VOIP i cap a la integració total amb l’empresa, ja si-gui de línies fixes o mòbils. Tothom necessita estar co-municat estigui on estigui i no perdre una trucada, o poder trucar en el moment i el lloc que faci falta, estar comunicat amb la teva em-presa i amb el món.

La VOIP té molts avan-tatges. Les trucades a través de VOIP permeten estal-viar molt tant per trucades nacionals com internacio-nals. També permet unifi-car centrals i poder realit-zar trucades entre elles a cost zero.

És important plantejar-se la reducció de costos. “La nostra intenció és que la inversió realitzada quedi amortitzada en el mínim temps possible. Un bon

exemple seria el d’oferir al client l’opció d’actualitzar els seus equipaments realit-zant una inversió de “x” eu-ros que amortitzaria en un període d’1 any. D’aquesta manera el segon any ja hi ha un estalvi mensual”.

Un tracte directe i per-sonal a l’empresa, cosa que amb els operadors no passa, ja que quan has de parlar amb algú, sempre és una persona diferent a la del dia anterior. Un al-tre dels punts forts, són els equipaments socio-sanitaris, sobretot per a residencies geriàtriques i hospitals. Donen solucions en sistemes de comunica-ció, sistemes independents d’avisador de les habita-cions, control d’errants per a persones, localització in-door i un llarg etcètera es-pecialitzat en aquest sector d’assistència a les persones

ja sigui en residència, hos-pital o a nivell personal les necessitats que puguin tenir les persones depen-dents.Realitzen un metòdic es-tudi dels productes que instal·len, analitzant la in-versió inicial i una amortit-zació dels equips comprats a partir de la reducció que comporten segons les pres-tacions per a l’empresa. Treballen amb els millors fabricants de serveis, tec-nologia i comunicacions per donar les millors so-lucions al millor preu i amb una garantia i suport per part nostra i del fabri-cant. Contacte:

Lleida · Tel. 973245344

·pbx@pbxcomunica -

cions2011.com

La Seu d’Urgell · Tel. 673

751 531 · jgracia@pbxco-

municacions2011.com

23

24

25

Més que una ciutat, Marrà-queix és una perla polida per la història i el sabor

de l’hospitalitat amb la qual, des de fa segles, reben els seus visitants.

La seva ubicació entre el Sàhara, la majestuosa formació muntanyo-sa de l’Atles i l’Anti Atles la fa estar en el centre d’una cruïlla en la qual comerciants, mercaders, poetes i viatgers van prendre com a lloc de parada des de fa segles.

Marràqueix és una ciutat que, situada a relativament poques hores de casa nostra, aclapara i no deixa de sorprendre. Un dels seus llocs més emblemàtics i mítics és la Plaça Jamaa el Fna. Endinsar-se en ella suposa un assalt a gran escala per a tots els sentits.

La seva medina, plena d’història, forma part dels Monuments Patri-moni de la Humanitat, la vistositat dels seus carrers, estrets i entre-creuades, el colorit zooco i els seus habitants fan de Marràqueix una ciutat única per redreçar els teus sentits .

Per allotjar-te, recomanem un Riad, gairebé tots ells tenen un

encant especial, són antigues cases senyorials remodelades amb un sen-tit i una sensibilitat molt especial.Té uns locals de d’oci increïbles, on podem prendre un te amb les seves herbes de menta que ens inundaran el cor, o degustar un cuscús que ens aixecarà l’ànima.

Ah! I no podem acomiadar-nos d’aquesta majestuosa ciutat sense haver passat una tarda cultivant el nostre cos en un Hammam.

T’assegurem que Marràqueix no dissiparà els teus sentits fins setma-nes després de tornar del viatge.

Bon viatge i feliç 2014!

La ciutat vermella///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

MARTA SOCA · Outlet Viatges La Seu

viatges

Reserva el teu viatge de Setmana Santa durant el gener o febrer i obtindràs un 10% de descompte

26

La guineu o guilla, nom cien-tífic Canis lupus de la família dels càlids, és adient cosina

dels gossos i habita, des de sempre, pels boscos pirinencs. Hi ha moltes espècies de guineus, de fet el terme “guineu” per si sol no es refereix a cap espècie, hi ha la guineu àrtica, la guineu del Tibet, la del Caixmir, i la de Ladakh. Ara bé, la que passeja pels boscos del Pirineu i pels de gran part d’Europa és la guineu roja.

Gran part de la seva dieta consis-teix en invertebrats com, per exem-ple, insectes, mol·luscos, cucs de terra i crancs de riu, també rosegadors i al-tres vertebrats, algun vegetal, fruits i, fins i tot, carronya.

Normalment cacen soles. Amb el seu bon sentit de l’oïda poden localit-zar petits mamífers en herba espessa i salten a l’aire per envestir la presa. També estan a l’aguait per preses com conills, amagant-se fins que estiguin prou a prop per agafar-los ràpida-ment. Les guineus acostumen a ser molt geloses amb el seu menjar i no el volen compartir amb les altres. Hi ha algunes excepcions com quan els mascles alimenten les femelles durant l’època de festeig i quan les femelles alimenten els cadells. Se sap que ama-guen el menjar en diferents forats re-

partits per tot el territori, molt possi-blement per tenir-lo sempre a prop ja que tenen un estómac petit, o perquè no es quedin sense si un altre animal troba el seu magatzem de menjar.

Són animals crepusculars, per tant es mouen més de nit que de dia, i normalment el seu territori és petit en comparació amb altres habitants de les muntanyes com el llop. Mar-quen el seu terreny amb una substàn-cia olorosa que crea una glàndula que tenen al costat de la cua, la substància olorosa que segrega aquesta glàndula dóna a les guineus una pudor carac-terística detectable pels humans que es troben a prop (a 2 o 3 metres). Les guineus no poden projectar aquesta

substància olorosa a altres animals per defensar-se com fan les mofetes. A l’ample del seu territori té diversos caus, que pot haver excavat ella ma-teixa o arrabassat a altres animals com ara les marmotes o els teixons.

Viu en grups socials formats per un mascle i per diverses femelles, és una espècie monògama tot i que es coneixen espècies que practiquen la poligàmia, a l’hivern defensarà el seu territori amb la seva parella per així protegir els cadells, a l’estiu ho farà ella sola. També es pot refugiar en co-ves i en construccions humanes aban-donades. És, com us deia, un mamífer comú i es mou per llocs on també tro-barem toixons i senglars.

La guineu, una vella habitant dels boscos pirinencs///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

DAVID MANZANERA · Pirineus Outdoor

natura

27

En oposició al que vam comentar el mes passat sobre allò negatiu del menjar, aquest es pot con-vertir, i així hauria de ser, en un espai de salut,

comunicació, art, plaer i creativitat.Salut. Mengem primordialment perquè ho necessi-

tem per poder viure, créixer, moure’ns, pensar, comba-tre les infeccions... Sense menjar no podem funcionar. És el combustible del cos.

Comunicació. En totes les cultures les festes es com-memoren al voltant del menjar. Un temps de compar-tir, donar, rebre, recordar i celebrar. Un cafè és ocasió de xerrar una estona. Els àpats diaris són estones de fa-mília, si és possible, sense televisió.

Art. Existeix tanta varietat d’aliments, maneres de cuinar-los i servir-los, que avui admirem als grans xefs com famosos. Però podem fer-ho en la nostra pròpia casa: “Avui toca menjar de l’Índia” i fins hi tot els nos-tres fills poden fer-ho o col·laborar-hi. Fer-los partícips de la preparació els fa valorar els aliments i la feina in-vertida.

Plaer. Qui no necessita menjar? A qui no li agrada menjar? Si pels nens és una lluita, alguna cosa falla. Qui té gana menja el que sigui. Gaudir i aprendre a gaudir del menjar és part de l’educació diària.

Creativitat. Hi ha multitud d’activitats i d’idees que

podem fer en família:-Que cadascú decori la seva pròpia pizza.-Menjar amb els ulls tancats i endevinar què és.-Un esmorzar especial.-Una decoració de la taula espectacular.-Un sopar ètnic i ajudar a preparar-lo.-Menjar amb les mans sense coberts.-Convidar a algú d’una altra cultura i que ensenyi els

seus plats típics.-Menjar un únic tipus d’aliment senzill, com l’arròs,

per recordar els que no en tenen.-Fer servir aquella imaginació que als nens els hi so-

bra. Més que dietes, necessitem hàbits sans i recuperar el delit de menjar equilibradament.

benestar

El que SÍ hauria de ser el menjar (2)////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

ÒSCAR ROSELL · Pediatra

28

salut infantil

El xumet és bo o dolent?////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

DRA. TATIANA VALENCIA · Pediatra, Pediatria dels Pirineus

El xumet s’anome-na pacifier en an-glès, que significa

pacificador, ja que és un element que tranquilitza i calma. Justament aquest és l’objetiu del xumet i el propòsit pel qual els pares l’introdueixen a la vida quotidiana dels nadons. Tot i així, no podem igno-rar que tot procés artifici-al introduït per modificar el comportament dels na-dons té els seus avantatges i els seus inconvenients. La necessitat de succionar del nadó és més forta du-rant els primers mesos de vida. Posar-se els objectes a la boca és la forma que tenen d’aprendre i de des-cubrir el seu món. Sigui com sigui, amb o sense xumet, el nadó descubri-rà ben ràpidament que els seus dits també són útils (i les mans senceres!) per posar-se’ls a la boca.

Existeixen diversos

motius pels qual s’in-

trodueix el xumet:

•Primer, per regu-lar l’horari d’alimentació i son dels nens. Durant les primeres setmanes de vida, els nadons alimen-tats amb el pit no tenen horari i mengen amb més freqüència, a inter-vals més curts de temps o dormen molt i ploren més durant la nit que durant el

dia.•Segon, per disminu-

ïr els dolors i el plor que produeix el còlic del nadó, sense saber que el còlic té molta relació amb la pro-ducció de gas als budells, i que el xumet pot afavo-rir que el nen engulli més gas. S’ha demostrat que els nadons amb còlic no milloren amb la utilitza-ció del xumet.

•Tercer, per evitar que el nen adquireixi adqui-reixi l’hàbit de xupar-se els dits, que no deixa de ser un pal·liatiu perque quan volem treure’ls-hi el xumet, molts comencen a utilitzar el dit.

Avantatges i incon-

venients:

Les recomanacions del xumet a curt termini per tranquil·litzar el nostre nadó es pot aconsellar ja que la succió és una ma-nera de relaxar-se, tot i que ho facin amb o sen-se xumet. Alguns estudis apunten que podria ser un factor protector de la síndrome de mort sobta-da del lactant però no està clarament demostrat.

En tot cas, enlloc de xupar el xumet es pot tranquil·litzar el nadó amb altres mètodes com ara cantar, fregar o fer-li massatges pel cos. Si s’in-trodueix s’haurà de fer

després del mes d’edat, quan la lactància mater-na estigui ben instaurada i així no generi confusió entre el xumet i el mugró de la mare. Convé sus-pendre la seva utilitza-ció abans dels 10 mesos, i sempre utilitzar-lo per períodes molt curts de temps com, per exemple, abans de l’hora de menjar o d’anar a dormir, sempre obeïnt una estricta neteja amb aigua i sabó, alguns pares tenen la costum de xupar-lo i tornar-lo a do-nar al nadó, i amb aquesta acció passem microorga-nismes presents a la boca, afavorint així infeccions.

Pel que fa a la segu-retat hem de comprovar que el xumet sigui d’una

sola peça, de forma es-fèrica i tingui una anella o passador que permeti extraure’l de la boca, una tetina menor de 3,3 cm, una base d’almenys 4,3 cm amb orificis laterals per tal de facilitar la res-piració (antiofeg) i sigui flexible per evitar rotures. D’altra banda, el xumet ha d’adaptar-se a la boca del nadó provocant una mínima obertura, sense exercir pressió alguna so-bre el paladar i adaptar-se a la forma de la llengua.

Respecte a la forma de la tetina n’hi ha de di-ferents formes i tamanys. Poden ser en forma “ana-tòmica” imitant la forma del mugró i s’adapten mi-llor a l’anatomia de la boca

29

del nadó. També hi ha els de forma de “cirera” o de forma esfèrica, que són més clàssics i pel seu gran volum poden causar mal-formacions. És important assenyalar que la base de la tetina ha d’impactar el menys possible en la boca, en la mandíbula del nadó i en la llengua. Es recoma-na el material de silicona abans que el de làtex, de material tou i elàstic, que no absorbeix els olors ni els sabors, és suau al tacte, transparent, fàcil de ne-tejar i que no es deforma ni decolora tot i el seu ús continuat.

És important acon-sellar que el xumet no es retiri massa tard. El més recomanable seria abans dels 10 mesos, com ja hem comentat, però mai hauríem de mantenir el xumet més enllà dels 2 anys d’edat. A curt termi-ni no crea cap dificultat en el seu desenvolupament, però l’ús continuat del xu-met crea un hàbit i quant més s’utilitza més es vol. A partir de l’any i mig, el xumet s’ha d’utilitzar ex-clusivament per dormir, ja que a partir d’aquell moment de la vida del nadó, la necessitat de xu-par dels nens disminueix, a mesura que guanyen au-tonomia i independència. En aquesta etapa viuen un

intens procés d’evolució cap a un desenvolupa-ment superior, són més actius en general, però el xumet segueix essent una eina que els ajuda a rela-xar.

Als dos anys, el nen utilitza el xumet com una joguina per succionar. Deixar el xumet abans dels dos anys d’edat, evi-tarà que el nadó recurrei-xi als dits com element de substitució. La utilització del xumet més enllà dels dos anys pot donar lloc al desplaçament del maxil-lar superior cap endavant (conegut com a protrusió o “mordida abierta”), cosa que fa que quan es tanca la boca les dents superiors no coincideixin amb les inferiors, podent repercu-tir posteriorment en l’acte de masticació i la pronun-ciació.

Per treure el xumet

al vostre nadó, podeu

seguir els següents con-

sells:

1. Canviar-lo per vasos per xuclar, que fomenten el desenvolupament de la coordinació entre la vista i les mans, i ajuden a posar fi a l’hàbit del xumet.

2. Parlar amb el nen i recordar-li que ja és gran, que va a l’escola i que no necessita el xumet. Ex-policar-li el pla per tal de deixar-lo i no amagar-lo per no augmentar el seu enuig o frustració.

3. Posar fites al nen, com, per exemple, que utilitzi el xumet només per a dormir i premiar-lo per aconseguir les fites.

4. La reafirmació po-sitiva funciona bé amb els nens de més d’un any. S’ha d’elogiar els nens quan es comporten com un nen

gran. No s’han de castigar, recordeu que sempre fun-ciona millor el reforç po-sitiu que el negatiu.

5. Heu de donar temps per tal que el nen abando-ni l’hàbit del xumet, mi-llor anar a poc a poc. Triar el millor moment, sempre en una situació tranquil·la i relaxada, que no coin-cideixi amb altres canvis importants en la seva vida o en la vida familiar que puguin afectar-lo.

www.pediatriadelspirineus.org

30

La influència de la dieta////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

Enric Quílez · Puigcerdà

una mica de ciència...

Darrerament he tingut ocasió de llegir diversos articles referits a les teories sobre les dietes i sobre com aquestes influeixen en la nostra

salut. Podríem dir que és un dels temes de moda. Una d’elles, la de la paleodieta, ve a dir que hem de retornar als orígens i menjar allò que menjaven ens nostres avant-passats homínids per poder gaudir d’una bona salut.

Però segons els darrers descobriments, va ser el pas de la dieta vegetariana a la dieta carnívora allò que ens va fer humans. Els ximpanzés, per exemple, tot i que també mengen carn, solen acontentar-se amb una dieta vegetariana. Els humans, van esdevenir en bona mesura humans perquè van començar a ingerir importants quantitats de proteïnes animals.

El fet de menjar animals, inicialment crus, perquè encara no s’havia descobert l’ús del foc per a cuinar-los, va fer que augmentessin les infeccions entre els humans. Això va comportar que, per evolució natural, es desenvolupessin un seguit de variants de gens que van enfortir el sistema immunitari i van fer que els humans arribessin a una edat molt més avançada.

Altrament, la dieta rica en proteïna animal va fer

créixer el cervell i va ser un dels motius pels quals es va desenvolupar molt més la intel·ligència que ens els nostres cosins evolutius. Pensem que el cervell és un devorador molt important de calories.

Per tant, tot i respectar enormement totes les dietes vegetarianes i que cadascú faci el que vulgui amb el seu cos, mentre no afecti als demés, penseu que això de la paleodieta té tot l’aspecte de ser una idea feliç i romàntica, però poc fonamentada en fets reals.

31

32