núm. 5.492 / 18.04.2007 16112 conselleria de territori i … · 2019. 5. 30. · núm. 5.492 /...
TRANSCRIPT
Núm. 5.492 / 18.04.2007 16112
Conselleria de Territori i Habitatge
DECRET 39/2007, de 13 d’abril, del Consell, de declara-ció del Paisatge Protegit del Serpis. [2007/4851]
El riu Serpis i el seu entorn, en el tram comprés entre Alcoi i la desembocadura a Gandia, amb una longitud de 50 quilòmetres i una superfície aproximada de 10.000 hectàrees, és un espai singular pels seus valors paisatgístics, ecològics i culturals, derivats d’una relació històrica harmoniosa entre l’home i el medi natural. Aquesta relació es manifesta, per exemple, en la integració dels pobles i camins en el paisatge, en els bancals agrícoles que acompanyen la topografia natu-ral i la ressalten, o bé en el respecte històric cap als elements topogrà-fics que conformen la identitat del lloc, com ara vessants, crestes de muntanyes o fites topogràfiques. En l’actualitat, no obstant això, el riu discorre per municipis amb una intensa activitat econòmica, social i territorial, la qual ha de fer-se compatible amb la conservació i l’ús sostenible dels valors ambientals.
Limitat per les serres de Mariola i Benicadell al nord i les serres de la Safor, la Cuta, Alfaro, Serrella i Aitana al sud, aquest tram del Ser-pis situat entre les províncies de València i Alacant actua, en termes ecològics i territorials, com a element connector entre la muntanya i la costa, configurant un excepcional mosaic d’ecosistemes i paisatges. Trobem així des d’espais forestals ben conservats als rústics cultius de muntanya; des de les riberes fluvials als cingles més inaccessibles. El conjunt sintetitza, com pocs llocs valencians, les característiques bàsi-ques i les peculiaritats de la muntanya mediterrània.
Els pobles d’aquest ampli territori, agrupats davall el fil conduc-tor del riu, dibuixen un itinerari cultural on el paisatge es transforma en història. La revolució industrial va convertir la població d’Alcoi en un centre tèxtil que va trobar la seua eixida comercial cap al mar per mitjà del ferrocarril Alcoi-Gandia, el traçat del qual discorre paral·lel al Serpis en gran part. Aquesta antiga línia en desús és, en l’actualitat, un dels majors atractius de la zona, amb grans possibilitats per a l’ús públic ordenat del medi natural i el gaudi dels paisatges.
Al llarg del riu apareixen xicotets nuclis urbans, conformant el fons escènic que integra en el paisatge la natura i els perfils d’as-sentaments històrics. Entre aquests destaquen Planes, enclavat en el tossal, amb la seua ermita com a fita paisatgística, Beniarrés, ubicat als peus de la serra del Benicadell, l’Orxa, Gaianes, Muro de Alcoy, Benimarfull, Cocentaina i Villalonga. Molts d’aquests nuclis urbans es troben en una posició prominent sobre els camps de cultiu abancalats, en pronunciat contrast de colors i textures de gran qualitat estètica.
Existixen també elements arquitectònics de gran valor històric vin-culats al paisatge, com els molins que a finals del segle XIX desviaven l’aigua per mitjà de xicotets assuts, transformats després en xicotetes centrals hidroelèctriques (fàbriques de llum).
La zona posseïx qualitats geomorfològiques que la fan mereixedo-ra d’especial atenció. En alguns trams l’acció erosiva secular del riu ha donat lloc a espais singulars com en l’embassament de Beniarrés i en l’estret de l’Infern-Racó del Duc. Aquest congost entre les serres de Safor i Cuta ha deixat visible els elements geomorfològics, i configura un paisatge de gran valor per la seua singularitat i la seua accessibilitat des de l’antiga via del tren.
Els hàbitats muntanyosos i fluvials proporcionen, d’altra banda, una gran varietat d’hàbitats. Trobem des de retalls importants de bosc mediterrani en bon estat a boscos de ribera propiciats pel canó fluvial, el curs d’aigua permanent i les abundants fonts i brolladors. És des-tacable el barranc de l’Encantada, afluent del Serpis, pel seu singular model càrstic i la seua vegetació de ribera. L’acció de l’home queda patent en els murs dels bancals realitzats en pedra seca dels vessants muntanyosos, dedicats al cultiu de fruiters de secà.
Hi ha espècies faunístiques aquàtiques de gran interés, com ara la gamba gavatxa (Dugastella valentina), el caragol aquàtic (Melanopsis dufouri), la bagra ibèrica (Leuciscus pyrenaicus) i el barb comú (Bar-bus bocagei), entre altres més comunes. Els vessants muntanyosos i el canó fluvial mostren multitud d’aus com l’àguila reial (Aquila chrysa-etos), l’àguila de panxa blanca (Hieraetus fasciatus), el duc (Bubo bubo) i el blauet (Alcedo atthis). Trobem també mamífers notables
Conselleria de Territorio y Vivienda
DECRETO 39/2007, de 13 de abril, del Consell, de decla-ración del Paisaje Protegido del Serpis. [2007/4851]
El río Serpis y su entorno, en el tramo comprendido entre Alcoy y su desembocadura en Gandia, con una longitud de 50 kilómetros y una superficie aproximada de 10.000 hectáreas, es un espacio singu-lar por sus valores paisajísticos, ecológicos y culturales, derivados de una relación histórica armoniosa entre el hombre y el medio natural. Esta relación se manifiesta, por ejemplo, en la integración de los pue-blos y caminos en el paisaje, en los bancales agrícolas que acompañan la topografía natural y la resaltan, o bien en el respeto histórico hacia los elementos topográficos que conforman la identidad del lugar, tales como laderas, crestas de montañas o hitos topográficos. En la actuali-dad, no obstante, el río discurre por municipios con una intensa acti-vidad económica, social y territorial, la cual debe hacerse compatible con la conservación y el uso sostenible de los valores ambientales.
Limitado por las sierras de Mariola y Benicadell al Norte y las sie-rras de la Safor, la Cuta, Alfaro, Serrella y Aitana al Sur, este tramo del Serpis situado entre las provincias de Valencia y Alicante actúa, en términos ecológicos y territoriales, como elemento conector entre la montaña y la costa, configurando un excepcional mosaico de ecosiste-mas y paisajes. Encontramos así desde espacios forestales bien conser-vados a los rústicos cultivos de montaña; desde las riberas fluviales a los riscos más inaccesibles. El conjunto sintetiza, como pocos lugares valencianos, las características básicas y las peculiaridades de la mon-taña mediterránea.
Los pueblos de este amplio territorio, agrupados bajo el hilo con-ductor del río, dibujan un itinerario cultural donde el paisaje se trans-forma en historia. La revolución industrial convirtió a la población de Alcoy en un centro textil que encontró su salida comercial hacia el mar mediante el ferrocarril AlcoyGandia, cuyo trazado discurre paralelo al Serpis en gran parte. Esta antigua línea en desuso es, en la actualidad, uno de los mayores atractivos de la zona, con grandes posibilidades para el uso público ordenado del medio natural y el disfrute de los pai-sajes.
A lo largo del río aparecen pequeños núcleos urbanos, conforman-do el fondo escénico que integra en el paisaje la naturaleza y los perfi-les de asentamientos históricos. Entre ellos destacan Planes, enclavado en la colina, con su ermita como hito paisajístico, Beniarrés, ubicado a los pies de la sierra de Benicadell, Lorcha, Gaianes, Muro de Alcoy, Benimarfull, Cocentaina y Villalonga. Muchos de estos núcleos urba-nos se encuentran en una posición prominente sobre los campos de cultivo abancalados, en pronunciado contraste de colores y texturas de gran calidad estética.
Existen también elementos arquitectónicos de gran valor histórico vinculados al paisaje, como los molinos que a finales del siglo XIX desviaban el agua mediante pequeños azudes, transformados después en pequeñas centrales hidroeléctricas («fàbriques de llum»).
La zona posee cualidades geomorfológicas que la hacen merece-dora de especial atención. En algunos tramos la acción erosiva secu-lar del río ha dado lugar a espacios singulares como en el embalse de Beniarrés y en el Estret de l’Infern-Racó del Duc. Este desfilade-ro entre las sierras de Safor y Cuta ha dejado visible los elementos geomorfológicos, configurando un paisaje de gran valor por su singu-laridad y su accesibilidad desde la antigua vía del tren.
Los hábitats montañosos y fluviales proporcionan, por otra parte, una gran variedad de hábitats. Encontramos desde retazos importantes de bosque mediterráneo en buen estado a bosques de ribera propicia-dos por el cañón fluvial, el curso de agua permanente y las abundan-tes fuentes y manantiales. Es destacable el barranco de La Encantada, afluente del Serpis, por su singular modelo cárstico y su vegetación de ribera. La acción del hombre queda patente en los muros de los banca-les realizados en piedra seca de las vertientes montañosas, dedicados al cultivo de frutales de secano.
Existen especies faunísticas acuáticas de gran interés, tales como la gamba de agua dulce (Dugastella valentina), el caracol acuático (Melanopsis dufouri), el cacho (Leuciscus pyrenaicus) y el barbo (Bar-bus bocagei), entre otras más comunes. Las vertientes montañosas y el cañón fluvial muestran multitud de aves como el águila real (Aqui-la chrysaetos), el águila azor perdicera (Hieratus fasciatus), el búho real (Bubo bubo) y el martín pescador (Alcedo atthis). Encontramos
Núm. 5.492 / 18.04.2007 16113
com el gat salvatge (Felis silvestris), a més d’altres més freqüents com el porc senglar (Sus scrofa), la mostela (Mustela nivalis), el turó (Mus-tela putorius), la geneta (Genetta genetta) i la rabosa (Vulpes vulpes), junt amb diversos rèptils i amfibis d’interés.
En definitiva, es tracta d’un espai caracteritzat per un paisatge excepcional i uns notables valors ecològics i geomorfològics. Com és habitual en el món mediterrani, tots aquests elements han sigut confi-gurats, en la forma que actualment coneixem i apreciem, per la inte-racció històrica entre el medi físic natural i l’activitat humana al llarg de molts segles. El règim del paisatge protegit ha d’atendre aquesta realitat territorial i, en conseqüència, no es configura en forma està-tica, sinó que assenta les bases per a un mecanisme de gestió activa basat en una atenció especial als processos econòmics, socials i territo-rials que, en relació amb els ecosistemes naturals i l’ambient geològic, són responsables de l’evolució del sistema i de la seua adaptació a les noves realitats històriques.
La Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, inclou la figura de pai-satge protegit com la indicada especialment per a la conservació i la gestió racional d’ambients significatius per la relació harmoniosa entre l’activitat humana i l’ambient físic.
D’altra banda la declaració del paisatge protegit complementarà les figures de protecció d’espais naturals i els instruments d’ordenació dels recursos naturals ja vigents en una part del paisatge protegit o en el seu entorn immediat. Estan en aquest cas els parcs naturals de Serra de Mariola i el Carrascar de la Font Roja, amb els seus respectius plans d’ordenació dels recursos naturals, el Lloc d’Interés Comunitari de la Serra de la Safor i el Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals de la Marjal de Pego-Oliva. Atés aquests àmbits protegits en el seu conjunt, es crea així un corredor verd continu des de les serres de l’interior fins a la costa en les comarques limítrofes entre Alacant i València.
L’objectiu d’aquest corredor és la conservació dels paisatges i de l’entorn natural i cultural, contribuint amb això a la consolidació de la diversitat i identitat d’aquest patrimoni. Segons aquest objectiu de conservació, una altra finalitat important és la posada en valor dels recursos ambientals i culturals, la qual cosa serà un motor per a l’acti-vitat de les poblacions de la zona i, en conseqüència, per al desenvolu-pament sostenible local en els àmbits econòmic, social i cultural.
El règim de gestió de l’espai protegit propugna l’ús sostenible dels recursos naturals i culturals, incloent en aquest concepte una important funció social derivada de l’estudi, l’ensenyament i el gaudi ordenat dels seus valors ambientals i culturals, cal destacar la via verda que fa de connexió ecoturística al llarg de l’espai natural i crea espais acces-sibles per a totes les persones. Aquests criteris de gestió, que són la base del règim jurídic que establirà el decret de declaració del paisat-ge protegit, seran desenvolupats detalladament en el corresponent Pla Rector d’Ús i Gestió.
La tramitació de l’expedient de declaració del Paisatge Protegit del Serpis s’ha realitzat de conformitat amb el que disposen els articles 25 i 26 de l’esmentada Llei 11/1994, que regulen el procediment per a la declaració d’Espais Naturals Protegits, i 43 de la Llei del Consell, pel que fa als tràmits que s’han de seguir en l’elaboració dels reglaments i a l’empara de l’apartat 10 de l’article 49.1 del títol IV de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, en la redacció que fa la Llei orgànica 1/2006, de 10 d’abril, que li atribuïx la competència exclusi-va sobre espais naturals a la Generalitat.
Per tot això, complits els tràmits procedimentals previstos en l’ar-ticle 43 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell, a proposta del conseller de Territori i Habitatge, i conforme amb el Consell Jurí-dic Consultiu de la Comunitat Valenciana, el Consell amb la delibera-ció prèvia, en la reunió del dia 13 d’abril de 2007,
DECRETE
Article 1. ObjecteDe conformitat amb el que establix l’article 13 de la Llei 11/1994,
de 27 de desembre, de la Generalitat, d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, es declara el Paisatge Protegit del Serpis, i
también mamíferos notables como el gato montés (Felis silvestris), además de otras más frecuentes como el jabalí (Sus scrofa), la mus-tela (Mustela nivalis), el turón (Mustela putorius), la gineta (Genetta genetta) y el zorro (Vulpes vulpes), junto con varios reptiles y anfibios de interés.
En definitiva, se trata de un espacio caracterizado por un paisa-je excepcional y unos notables valores ecológicos y geomorfológicos. Como es habitual en el mundo mediterráneo, todos estos elementos han sido configurados, en la forma que actualmente conocemos y apreciamos, por la interacción histórica entre el medio físico natural y la actividad humana a lo largo de muchos siglos. El régimen del Pai-saje Protegido debe atender a esta realidad territorial y, en consecuen-cia, no se configura en forma estática, sino que sienta las bases para un mecanismo de gestión activa basado en una atención especial a los procesos económicos, sociales y territoriales que, en relación con los ecosistemas naturales y el ambiente geológico, son responsables de la evolución del sistema y de su adaptación a las nuevas realidades his-tóricas.
La Ley 11/1994, de 27 de diciembre, de la Generalitat, de Espacios Naturales Protegidos de la Comunitat Valenciana, contempla la figura de Paisaje Protegido como especialmente indicada para la conserva-ción y la gestión racional de ambientes significativos por la relación armoniosa entre la actividad humana y el ambiente físico.
Por otra parte la declaración del paisaje protegido complementa-rá las figuras de protección de espacios naturales y los instrumentos de ordenación de los recursos naturales ya vigentes en una parte del Paisaje Protegido o en su entorno inmediato. Están en este caso los parques naturales de Sierra de Mariola y Carrascar de la Font Roja, con sus respectivos planes de ordenación de los recursos naturales, el Lugar de Interés Comunitario de la Sierra de la Safor y el Plan de Ordenación de los Recursos Naturales de la Marjal de Pego-Oliva. Considerando estos ámbitos protegidos en su conjunto, se crea así un corredor verde continuo desde las sierras del interior hasta la costa en las comarcas limítrofes entre Alicante y Valencia.
El objetivo de este corredor es la conservación de los paisajes y del entorno natural y cultural, contribuyendo con ello a la consolida-ción de la diversidad e identidad de este patrimonio. En función de dicho objetivo de conservación, otra finalidad importante es la puesta en valor de los recursos ambientales y culturales, lo que será un motor para la actividad de las poblaciones de la zona y, en consecuencia, para el desarrollo sostenible local en los ámbitos económico, social y cultural.
El régimen de gestión del espacio protegido propugna el uso sos-tenible de los recursos naturales y culturales, incluyendo en este con-cepto una importante función social derivada del estudio, la enseñan-za y el disfrute ordenado de sus valores ambientales y culturales, con especial atención a la vía verde que hace de conectivo ecoturístico a lo largo del espacio natural, creando espacios accesibles para todas las personas. Estos criterios de gestión, que son la base del régimen jurí-dico que establecerá el Decreto de declaración del Paisaje Protegido, serán desarrollados pormenorizadamente en el correspondiente Plan Rector de Uso y Gestión.
La tramitación del expediente de declaración del Paisaje Protegido del Serpis se ha realizado de conformidad con lo dispuesto en los artí-culos 25 y 26 de la citada Ley 11/1994, que regulan el procedimiento para la declaración de espacios naturales protegidos, y 43 de la Ley del Consell, por lo que respecta a los trámites a seguir en la elaboración de los reglamentos y al amparo del apartado 10 del artículo 49.1 del título IV del Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, en su redac-ción dada por la Ley Orgánica 1/2006, de 10 de abril, que atribuye la competencia exclusiva sobre espacios naturales a la Generalitat.
Por todo ello, cumplidos los trámites procedimentales previstos en el artículo 43 de la Ley 5/1983, de 30 de diciembre, del Consell, a pro-puesta del conseller de Territorio y Vivienda, y conforme con el Con-sell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, el Consell previa deliberación, en la reunión del día 13 de abril de 2007,
DISPONGO
Artículo 1. ObjetoDe conformidad con lo establecido en el artículo 13 de la Ley
11/1994, de 27 de diciembre, de la Generalitat, de Espacios Naturales Protegidos de la Comunitat Valenciana, se declara el Paisaje Protegido
Núm. 5.492 / 18.04.2007 16114
s’establix per a aquest un règim especial de protecció per raó de l’es-mentada llei.
Article 2. Àmbit territorialEl Paisatge Protegit del Serpis afecta territorialment els termes
municipals d’Ador, Alcocer de Planes, Alcoi, Almoines, Beniarjó, Beniarrés, Beniflá, Benimarfull, Cocentaina, Gaianes, Gandia, l’Al-queria d’Asnar, l’Orxa, Muro de Alcoy, Palma de Gandía, Planes, Potríes, Real de Gandía i Villalonga, els seus límits són els represen-tats en l’annex cartogràfic adjunt.
Article 3. Règim de proteccióEn l’àmbit del paisatge protegit regiran les següents disposicions
de caràcter general:1. Règim urbanística) Els sòls urbans i urbanitzables en l’àmbit del paisatge protegit
podran mantindre les seues actuals classificacions urbanístiques. b) Així mateix els sòls no urbanitzables podran mantindre les qua-
lificacions vigents. c) En el cas de planejaments urbanístics municipals que es troben
en revisió en el moment de l’entrada en vigor d’aquest decret, es con-servaran les determinacions de planejament elaborades i acordades amb la conselleria competent en matèria d’urbanisme.
2. El règim de protecció del paisatge protegit, que serà desenvolu-pat pel corresponent Pla Rector d’Ús i Gestió de l’espai protegit, està dirigit a les finalitats següents:
a) Conservar, regenerar si és el cas, de forma racional i amb les tècniques adequades, i incrementar el valor ecològic, geomorfològic i paisatgístic dels distints hàbitats naturals i seminaturals.
b) Potenciar el caràcter de la vall fluvial com a connector ecològic, paisatgístic i territorial entre les serres interiors i la costa.
c) Conservar i millorar els paisatges harmònics generats per la interacció històrica entre el medi natural i l’activitat humana, amb els seus valors ecològics i culturals associats.
d) D’acord amb l’anterior, restaurar, protegir i conservar el patri-moni cultural constituït pels elements arqueològics, paleontològics, arquitectònics i etnològics i immaterials que puguen estar presents a la zona.
e) Promoure la gestió racional i l’ús sostenible dels esmentats recursos ambientals i culturals, en el marc d’una estratègia de desen-volupament sostenible en els àmbits econòmic, social i cultural.
f) Fomentar l’ús públic de l’espai protegit per mitjà de l’estudi, l’ensenyament i el gaudi ordenat dels valors ambientals, paisatgístics i culturals. Garantir un espai protegit accessible a totes les persones. Potenciar específicament la utilització de l’antiga via del ferrocarril Alcoi-Gandia com a recurs de primer ordre per al dit ús públic orde-nat, atés el seu caràcter d’eix vertebrador del conjunt.
g) Integrar l’exercici dels usos econòmics i socials del sòl i dels recursos naturals, tant els presents en l’actualitat com aquells que puguen derivar-se de les finalitats de l’espai protegit, amb els objectius de conservació dels hàbitats, la biodiversitat, el paisatge i els valors culturals.
h) Aconseguir i mantindre un adequat nivell de quantitat i qualitat de les aigües superficials, tant fluvials com procedents de les fonts i brolladors, evitant qualsevol actuació que puga ser causa de la seua degradació.
i) Corregir progressivament els impactes negatius existents sobre els hàbitats i el paisatge, per mitjà de la regeneració d’ambients degra-dats i la intervenció sobre els processos artificials susceptibles de pro-vocar-los.
j) Fomentar la participació dels distints agents socioeconòmics locals, tant públics com privats, en l’ordenació i la gestió de l’espai protegit.
k) Fomentar la participació de les universitats i centres d’investi-gació en la realització d’estudis sobre la conservació, la gestió i l’orde-nació dels recursos naturals (flora, fauna, geologia, hàbitats i paisatge) del nou espai protegit.
l) Fomentar així mateix la participació en les dites matèries de les administracions local i estatal, afavorint la coordinació i la concurrèn-
del Serpis, estableciéndose para el mismo un régimen especial de pro-tección en virtud de la citada Ley.
Artículo 2. Ámbito territorialEl Paisaje Protegido del Serpis afecta territorialmente a los térmi-
nos municipales de Ador, Alcocer de Planes, Alcoy, Almoines, Beniar-jó, Beniarrés, Beniflá, Benimarfull, Cocentaina, Gaianes, Gandia, l’Alqueria d’Asnar, Lorcha, Muro de Alcoy, Palma de Gandía, Planes, Potríes, Real de Gandía y Villalonga, siendo sus límites los representa-dos en el anexo cartográfico adjunto.
Artículo 3. Régimen de protecciónEn el ámbito del Paisaje Protegido regirán las siguientes disposi-
ciones de carácter general:1. Régimen urbanístico:a) Los suelos urbanos y urbanizables en el ámbito del Paisaje Pro-
tegido podrán mantener sus actuales clasificaciones urbanísticas. b) Asimismo, los suelos no urbanizables podrán mantener las cali-
ficaciones vigentes. c) En el caso de planeamientos urbanísticos municipales que se
encuentren en revisión en el momento de entrada en vigor de este decreto, se conservarán las determinaciones de planeamiento elabora-das y acordadas con la Conselleria competente en materia de urbanis-mo.
2. El régimen de protección del Paisaje Protegido, que será desa-rrollado por el correspondiente Plan Rector de Uso y Gestión del espa-cio protegido, está dirigido a las siguientes finalidades:
a) Conservar, regenerar en su caso, de forma racional y con las técnicas adecuadas, e incrementar el valor ecológico, geomorfológico y paisajístico de los distintos hábitats naturales y seminaturales.
b) Potenciar el carácter del valle fluvial como conector ecológico, paisajístico y territorial entre las sierras interiores y la costa.
c) Conservar y mejorar los paisajes armónicos generados por la interacción histórica entre el medio natural y la actividad humana, con sus valores ecológicos y culturales asociados.
d) De acuerdo con lo anterior, restaurar, proteger y conservar el patrimonio cultural, constituido por los elementos arqueológicos, paleontológicos, arquitectónicos, etnológicos e inmateriales que pue-dan estar presentes en la zona.
e) Promover la gestión racional y el uso sostenible de los citados recursos ambientales y culturales, en el marco de una estrategia de desarrollo sostenible en los ámbitos económico, social y cultural.
f) Fomentar el uso público del espacio protegido mediante el estu-dio, la enseñanza y el disfrute ordenado de los valores ambientales, paisajísticos y culturales. Garantizar un espacio protegido accesible a todas las personas. Potenciar específicamente la utilización de la anti-gua vía del ferrocarril Alcoy-Gandia como recurso de primer orden para dicho uso público ordenado, dado su carácter de eje vertebrador del conjunto.
g) Integrar el ejercicio de los usos económicos y sociales del suelo y de los recursos naturales, tanto los presentes en la actualidad como aquellos que puedan derivarse de las finalidades del espacio protegido, con los objetivos de conservación de los hábitats, la biodiversidad, el paisaje y los valores culturales.
h) Conseguir y mantener un adecuado nivel de cantidad y cali-dad de las aguas superficiales, tanto fluviales como procedentes de las fuentes y manantiales, evitando cualquier actuación que pueda ser causa de su degradación.
i) Corregir progresivamente los impactos negativos existentes sobre los hábitats y el paisaje, mediante la regeneración de ambientes degradados y la intervención sobre los procesos artificiales suscepti-bles de provocarlos.
j) Fomentar la participación de los distintos agentes socioeconómi-cos locales, tanto públicos como privados, en la ordenación y la ges-tión del espacio protegido.
k) Fomentar la participación de las Universidades y centros de investigación en la realización de estudios sobre conservación, gestión y ordenación de los recursos naturales (flora, fauna, geología, hábitats y paisaje) del nuevo espacio protegido
l) Fomentar asimismo la participación en dichas materias de las administraciones local y estatal, favoreciendo la coordinación y la
Núm. 5.492 / 18.04.2007 16115
cia d’iniciatives entre les distintes instàncies administratives amb com-petències en l’espai protegit.
Article 4. Règim de gestióLa gestió del Paisatge Protegit del Serpis correspon a la conselleria
competent en matèria de medi ambient, sense perjudici de la possibili-tat de delegació, comanda de gestió o consorci que preveu l’apartat 8 de l’article 48 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
Article 5. Pla Rector d’Ús i Gestió1. La conselleria competent en matèria de medi ambient elaborarà
i tramitarà el Pla Rector d’Ús i Gestió del Paisatge Protegit del Ser-pis, el qual, en desplegament del règim de protecció establit per aquest decret, serà el marc dins del qual s’executaran les activitats directa-ment relacionades amb la gestió de l’espai protegit.
2. L’abast, contingut, efectes i tramitació del dit pla rector s’ajus-tarà al que han establit, amb caràcter genèric, els articles 37 a 41 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
3. De conformitat amb l’apartat 2 de l’article 29 de l’esmentada Llei 11/1994, el Pla Rector d’Ús i Gestió podrà establir àrees d’esmor-teïment d’impactes en l’entorn del paisatge protegit.
Article 6. Consell de Participació1. Es crea el Consell de Participació del Paisatge Protegit del Ser-
pis, adscrit a la conselleria competent en matèria de medi ambient, com a òrgan col·legiat col·laborador i assessor de la dita conselleria en la gestió de l’espai protegit.
2. Les funcions del Consell de Participació són les establides, amb caràcter genèric, en l’article 50 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenci-ana. Quant a les dites funcions, el Consell de Participació constituïx un òrgan consultiu, assessor i representatiu, i és així mateix una via per a canalitzar les iniciatives dirigides a la gestió del paisatge protegit.
3. El Consell de Participació del Paisatge Protegit del Serpis es compon dels membres que s’indiquen a continuació:
a) El president nat del Consell de Participació.b) El president del Consell de Participació.c) Un representant de la conselleria competent en matèria de medi
ambient.d) Un representant de la conselleria competent en matèria d’agri-
cultura.e) Un representant de la conselleria competent en matèria de cul-
tura.f) Un representant de la conselleria competent en matèria d’infra-
estructures.g) Un representant de la conselleria competent en matèria de turis-
me.h) Un representant de la Diputació Provincial d’Alacant.i) Un representant de la Diputació Provincial de València.j) Un representant per cada un dels ajuntaments d’Ador, Alcocer
de Planes, Alcoi, Almoines, Beniarjó, Beniarrés, Beniflá, Benimarfull, Cocentaina, Gaianes, Gandia, l’Alqueria d’Asnar, l’Orxa, Muro de Alcoy, Palma de Gandía, Planes, Potríes, Real de Gandía i Villalonga.
k) Dos representants de les organitzacions sindicals més represen-tatives en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, triats per les dites organitzacions.
l) Dos representants d’associacions de propietaris de terrenys o drets forestals, agrícoles o ramaders amb interessos en el paisatge pro-tegit, triat per les dites entitats.
m) Un representant, amb caràcter rotatori biennal, de les societats de caçadors dels municipis del paisatge protegit, triats per les dites entitats.
n) Un representant, amb caràcter rotatori biennal, de les societats de pescadors dels municipis dels paisatge protegit, elegit per aquestes entitats.
concurrencia de iniciativas entre las distintas instancias administrati-vas con competencias en el espacio protegido.
Artículo 4. Régimen de gestiónLa gestión del Paisaje Protegido del Serpis corresponde a la Con-
selleria competente en materia de medio ambiente, sin perjuicio de la posibilidad de delegación, encomienda de gestión o consorcio que prevé el apartado 8 del artículo 48 de la Ley 11/1994, de 27 de diciem-bre, de la Generalitat, de Espacios Naturales Protegidos de la Comuni-tat Valenciana.
Artículo 5. Plan Rector de Uso y Gestión1. La Conselleria competente en materia de medio ambiente elabo-
rará y tramitará el Plan Rector de Uso y Gestión del Paisaje Protegido del Serpis, el cual, en desarrollo del régimen de protección establecido por este decreto, será el marco dentro del que se ejecutarán las activi-dades directamente relacionadas con la gestión del espacio protegido.
2. El alcance, contenido, efectos y tramitación de dicho Plan Rec-tor se ajustará a lo establecido, con carácter genérico, en los artículos 37 a 41 de la Ley 11/1994, de 27 de diciembre, de la Generalitat, de Espacios Naturales Protegidos de la Comunitat Valenciana.
3. De conformidad con el apartado 2 del artículo 29 de la citada Ley 11/1994, el Plan Rector de Uso y Gestión podrá establecer áreas de amortiguación de impactos en el entorno del Paisaje Protegido.
Artículo 6. Consejo de Participación1. Se crea el Consejo de Participación del Paisaje Protegido del
Serpis, adscrito a la Conselleria competente en materia de medio ambiente, como órgano colegiado colaborador y asesor de dicha Con-selleria en la gestión del espacio protegido.
2. Las funciones del Consejo de Participación son las establecidas, con carácter genérico, en el artículo 50 de la Ley 11/1994, de 27 de diciembre, de la Generalitat, de Espacios Naturales Protegidos de la Comunitat Valenciana. En razón de dichas funciones, el Consejo de Participación constituye un órgano consultivo, asesor y representativo, siendo, asimismo, un cauce para canalizar las iniciativas dirigidas a la gestión del Paisaje Protegido.
3. El Consejo de Participación del Paisaje Protegido del Serpis se compone de los miembros que se relacionan a continuación:
a) El Presidente Nato del Consejo de Participación.b) El Presidente del Consejo de Participación.c) Un representante de la Conselleria competente en materia de
medio ambiente.d) Un representante de la Conselleria competente en materia de
agricultura.e) Un representante de la Conselleria competente en materia de
cultura.f) Un representante de la Conselleria competente en materia de
infraestructuras.g) Un representante de la Conselleria competente en materia de
turismo.h) Un representante de la Diputación Provincial de Alicante.i) Un representante de la Diputación Provincial de Valencia.j) Un representante por cada uno de los Ayuntamientos de Ador,
Alcocer de Planes, Alcoy, Almoines, Beniarjó, Beniarrés, Beniflá, Benimarfull, Cocentaina, Gaianes, Gandia, l’Alqueria d’Asnar, Lor-cha, Muro de Alcoy, Palma de Gandía, Planes, Potríes, Real de Gan-día, y Villalonga.
k) Dos representantes de las organizaciones sindicales más repre-sentativas en el ámbito territorial de la Comunitat Valenciana, elegidos por dichas organizaciones.
l) Dos representantes de asociaciones de propietarios de terrenos o derechos forestales, agrícolas o ganaderos con intereses en el Paisaje Protegido, elegido por dichas entidades.
m) Un representante, con carácter rotatorio bienal, de las socieda-des de cazadores de los municipios del Paisaje Protegido, elegidos por dichas entidades.
n) Un representante, con carácter rotatorio bieneal, de las socie-dades de pescadores de los municipios del Paisaje Protegido, elegidos por dichas entidades.
Núm. 5.492 / 18.04.2007 16116
o) Dos representantes, con carácter rotatorio bienal, de las Uni-versidades públicas de la Comunitat Valenciana, designado por dichas Universidades.
p) Un representante de la Federación de Deportes de Montaña y Escalada de la Comunitat Valenciana, elegido por dicha entidad.
q) Dos representantes, con carácter rotatorio bienal, de asociacio-nes vinculadas a la conservación o estudio del medio ambiente, el pai-saje o el patrimonio cultural en el ámbito del Paisaje Protegido, elegi-do por dichas entidades.
r) Un representante, con carácter rotatorio bienal, de las asociacio-nes excursionistas vinculadas a la zona, elegido por dichas entidades.
s) Un representante de la Confederación Hidrográfica del Júcar.t) Un representante de la Cámara Oficial de Comercio, Industria y
Navegación de Alicanteu) Un representante de la Cámara oficial de Comercio, Industria y
Navegación de Valencia4. El Presidente Nato del Consejo de Participación.De conformidad con el Decreto 264/2004, de 3 de diciembre, del
Consell, por el que se modifica la composición de las Juntas Recto-ras de los Parques Naturales de la Comunitat Valenciana, el conseller competente en materia de medio ambiente será el Presidente Nato del Consejo de Participación. Cuando asista a sus reuniones, ostentará la presidencia de la sesión con voz y voto, incluso dirimente, teniendo todos los derechos y obligaciones que puedan corresponder a cualquier miembro del Consejo.
5. El Presidente del Consejo de Participación:a) El Presidente del Consejo de Participación será nombrado por el
conseller competente en materia de medio ambiente, pudiendo recaer el nombramiento en uno de los miembros del Consejo.
b) En ausencia del Presidente Nato, las funciones de éste durante las sesiones serán asumidas por el Presidente.
c) Cuando asista a las sesiones el Presidente nato, el Presidente del Consejo de Participación tendrá la consideración de Vicepresidente de dicho órgano colegiado durante tales sesiones.
6. El Secretario del Consejo de Participación.El Secretario del Consejo de Participación, que será nombrado por
el conseller competente en materia de medio ambiente, podrá ser un miembro de dicho órgano colegiado o bien una persona al servicio de las Administraciones autonómica o local, en cuyo caso asistirá con voz pero sin derecho a voto.
7. La constitución, convocatoria, régimen de las sesiones y de adopción de acuerdos, y, en general, el funcionamiento interno del Consejo de Participación se ajustará a lo establecido en los artículo 22 a 27 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común.
El Consejo de Participación, sin perjuicio de lo dispuesto en el párrafo anterior, podrá aprobar normas propias de funcionamiento o de régimen interno para el mejor ejercicio de sus atribuciones, cuya propuesta será redactada por el Secretario.
8. Para el correcto desempeño de sus cometidos, el Consejo de Participación podrá organizarse en las Comisiones que fueran necesa-rias. Con carácter permanente o temporal, dichas Comisiones podrán ejercer, por delegación del Consejo, al que darán cuenta de sus activi-dades, determinadas funciones de informe, propuesta, asesoramiento y seguimiento sobre materias concretas de la gestión del Paisaje Pro-tegido.
Artículo 7. Financiación del Paisaje Protegido Para la gestión del Paisaje Protegido del Serpis, el Consell habili-
tará los créditos oportunos, sin perjuicio de las aportaciones materiales que puedan disponer los Ayuntamientos implicados y otras Adminis-traciones o entidades, tanto públicas como privadas, interesadas en colaborar en dicha gestión.
Artículo 8. Régimen de infracciones y sancionesEl régimen jurídico sancionador en el ámbito del Paisaje Protegido
será el establecido, con carácter general, en los artículos 52 a 60 de la Ley 11/1994, de 27 de diciembre, de la Generalitat, de Espacios Natu-rales Protegidos de la Comunitat Valenciana.
o) Dos representants, amb caràcter rotatori biennal, de les univer-sitats públiques de la Comunitat Valenciana, designat per aquestes uni-versitats.
p) Un representant de la Federació d’Esports de Muntanya i Esca-lada de la Comunitat Valenciana, triat per aquesta entitat.
q) Dos representants, amb caràcter rotatori biennal, d’associacions vinculades a la conservació o estudi del medi ambient, el paisatge o el patrimoni cultural en l’àmbit del paisatge protegit, triat per aquestes entitats.
r) Un representant, amb caràcter rotatori biennal, de les associaci-ons excursionistes vinculades a la zona, triat per les dites entitats.
s) Un representant de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.t) Un representant de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i
Navegació d’Alacant.u) Un representant de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i
Navegació de València.4. El president nat del Consell de Participació.De conformitat amb el Decret 264/2004, de 3 de desembre, del
Consell, pel qual es modifica la composició de les Juntes Rectores dels Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana, el conseller competent en matèria de medi ambient serà el president nat del Consell de Participa-ció. Quan assistisca a les seues reunions, ostentarà la presidència de la sessió amb veu i vot, fins i tot diriment, tenint tots els drets i obligaci-ons que puguen correspondre a qualsevol membre del Consell.
5. El president del Consell de Participació:a) El president del Consell de Participació serà nomenat pel con-
seller competent en matèria de medi ambient, i pot recaure el nomena-ment en un dels membres del Consell.
b) En absència del president nat, les funcions d’aquest durant les sessions seran assumides pel president.
c) Quan assistisca a les sessions el president nat, el president del Consell de Participació tindrà la consideració de vicepresident del dit òrgan col·legiat durant aquestes sessions.
6. El secretari del Consell de Participació.El secretari del Consell de Participació, que serà nomenat pel con-
seller competent en matèria de medi ambient, pot ser un membre del dit òrgan col·legiat o bé una persona al servei de les administracions autonòmica o local, i en aquest cas assistirà amb veu però sense dret de vot.
7. La constitució, convocatòria, règim de les sessions i d’adopció d’acords, i en general, el funcionament intern del Consell de Participa-ció s’ajustarà al que establixen els articles 22 a 27 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públi-ques i del Procediment Administratiu Comú.
El Consell de Participació, sense perjudici del que disposa el parà-graf anterior, podrà aprovar les pròpies normes de funcionament o de règim intern per al millor exercici de les seues atribucions, la proposta de les quals serà redactada pel secretari.
8. Per al correcte exercici dels seus comeses, el Consell de Par-ticipació podrà organitzar-se en les comissions que siguen necessàri-es. Amb caràcter permanent o temporal, les dites comissions podran exercir, per delegació del Consell, al qual donaran compte de les seues activitats, determinades funcions d’informe, proposta, assessorament i seguiment sobre matèries concretes de la gestió del paisatge protegit.
Article 7. Finançament del paisatge protegit Per a la gestió del Paisatge Protegit del Serpis el Consell habilitarà
els crèdits oportuns, sense perjudici de les aportacions materials de les quals puguen disposar els ajuntament implicats i altres administracions o entitats, tant públiques com privades, interessades a col·laborar en la dita gestió.
Article 8. Règim d’infraccions i sancionsEl règim jurídic sancionador en l’àmbit del paisatge protegit
serà l’establit, amb caràcter general, en els articles 52 a 60 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d’Espais Naturals Pro-tegits de la Comunitat Valenciana.
Núm. 5.492 / 18.04.2007 16117
DISPOSICIONES FINALES
PrimeraSe faculta al conseller competente en materia de medio ambien-
te para que, en el marco de sus competencias, dicte las disposiciones necesarias para la ejecución y el desarrollo del presente Decreto.
SegundaEste decreto entrará en vigor el mismo día de su publicación en el
Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
TerceraDe acuerdo con el artículo 41, apartado 4, de la Ley 11/1994, de
27 de diciembre, de la Generalitat, de Espacios Naturales Protegidos de la Comunitat Valenciana, el Plan Rector de Uso y Gestión del Pai-saje Protegido se aprobará en el plazo de dos años desde la entrada en vigor del presente Decreto.
Valencia, 13 de abril de 2007
El president de la Generalitat,FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller de Territorio y Vivienda,ESTEBAN GONZÁLEZ PONS
DISPOSICIONS FINALS
PrimeraEs faculta el conseller competent en matèria de medi ambient
perquè, en el marc de les seues competències, dicte les disposicions necessàries per a l’execució i el desenvolupament del present decret.
SegonaAquest decret entrarà en vigor el mateix dia que es publique en el
Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
TerceraD’acord amb l’article 41, apartat 4, de la Llei 11/1994, de 27 de
desembre, de la Generalitat, d’Espais Naturals Protegits de la Comuni-tat Valenciana, el Pla Rector d’Ús i Gestió del paisatge protegit s’apro-varà en el termini de dos anys des de l’entrada en vigor del present decret.
València, 13 d’abril de 2007
El president de la Generalitat,FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller de Territori i Habitatge,ESTEBAN GONZÁLEZ PONS
Núm. 5.492 / 18.04.2007 16118 74
3.00
0
743.
000
744.
000
744.
000
745.
000
745.
000
746.
000
746.
000
747.
000
747.
000
4.317.000
4.317.000
4.318.000
4.318.000
4.319.000
4.319.000
4.320.000
4.320.000
98
21
43
76
5
10
17
1615
1312
1411
18
Loca
lizac
ión:
Esqu
ema
dePl
anos
:
Cas
telló
n
Val
enci
a
Alic
ante
Leye
nda:
Ane
xo:
Del
imita
ción
del
Pais
aje
Prot
egid
ode
lSer
pis
Esca
la: 1:25
.000
Fech
a: Mar
zo20
07
Rio
Serp
is
Nº: 1
de18
Ám
bito
delP
aisa
jePr
oteg
ido
010
050
Km
Km
020
10
Núm. 5.492 / 18.04.2007 16119 74
3.00
0
743.
000
744.
000
744.
000
745.
000
745.
000
746.
000
746.
000
747.
000
747.
000
4.312.000
4.312.000
4.313.000
4.313.000
4.314.000
4.314.000
4.315.000
4.315.000
4.316.000
4.316.000
98
21
43
76
5
10
17
1615
1312
1411
18
Loca
lizac
ión:
Esqu
ema
dePl
anos
:
Cas
telló
n
Val
enci
a
Alic
ante
Leye
nda:
Ane
xo:
Del
imita
ción
del
Pais
aje
Prot
egid
ode
lSer
pis
Esca
la: 1:25
.000
Fech
a: Mar
zo20
07
Rio
Serp
is
Nº: 2
de18
Ám
bito
delP
aisa
jePr
oteg
ido
010
050
Km
Km
020
10
Núm. 5.492 / 18.04.2007 16120 73
5.00
0
735.
000
736.
000
736.
000
737.
000
737.
000
738.
000
738.
000
739.
000
739.
000
4.308.000
4.308.000
4.309.000
4.309.000
4.310.000
4.310.000
4.311.000
4.311.000
4.312.000
4.312.000
98
21
43
76
5
10
17
1615
1312
1411
18
Loca
lizac
ión:
Esqu
ema
dePl
anos
:
Cas
telló
n
Val
enci
a
Alic
ante
Leye
nda:
Ane
xo:
Del
imita
ción
del
Pais
aje
Prot
egid
ode
lSer
pis
Esca
la: 1:25
.000
Fech
a: Mar
zo20
07
Rio
Serp
is
Nº: 3
de18
Ám
bito
delP
aisa
jePr
oteg
ido
010
050
Km
Km
020
10
Núm. 5.492 / 18.04.2007 16121 73
9.00
0
739.
000
740.
000
740.
000
741.
000
741.
000
742.
000
742.
000
743.
000
743.
000
744.
000
744.
000
4.308.000
4.308.000
4.309.000
4.309.000
4.310.000
4.310.000
4.311.000
4.311.0004.312.000
98
21
43
76
5
10
17
1615
1312
1411
18
Loca
lizac
ión:
Esqu
ema
dePl
anos
:
Cas
telló
n
Val
enci
a
Alic
ante
Leye
nda:
Ane
xo:
Del
imita
ción
del
Pais
aje
Prot
egid
ode
lSer
pis
Esca
la: 1:25
.000
Fech
a: Mar
zo20
07
Rio
Serp
is
Nº: 4
de18
Ám
bito
delP
aisa
jePr
oteg
ido
010
050
Km
Km
020
10
Núm. 5.492 / 18.04.2007 16122 73
0.00
0
730.
000
731.
000
731.
000
732.
000
732.
000
733.
000
733.
000
734.
000
734.
000
4.304.000
4.304.000
4.305.000
4.305.000
4.306.000
4.306.000
4.307.000
4.307.000
98
21
43
76
5
10
17
1615
1312
1411
18
Loca
lizac
ión:
Esqu
ema
dePl
anos
:
Cas
telló
n
Val
enci
a
Alic
ante
Leye
nda:
Ane
xo:
Del
imita
ción
del
Pais
aje
Prot
egid
ode
lSer
pis
Esca
la: 1:25
.000
Fech
a: Mar
zo20
07
Rio
Serp
is
Nº: 5
de18
Ám
bito
delP
aisa
jePr
oteg
ido
010
050
Km
Km
020
10
Núm. 5.492 / 18.04.2007 16123 73
5.00
0
735.
000
736.
000
736.
000
737.
000
737.
000
738.
000
738.
000
4.304.000
4.304.000
4.305.000
4.305.000
4.306.000
4.306.000
4.307.000
4.307.000
98
21
43
76
5
10
17
1615
1312
1411
18
Loca
lizac
ión:
Esqu
ema
dePl
anos
:
Cas
telló
n
Val
enci
a
Alic
ante
Leye
nda:
Ane
xo:
Del
imita
ción
del
Pais
aje
Prot
egid
ode
lSer
pis
Esca
la: 1:25
.000
Fech
a: Mar
zo20
07
Rio
Serp
is
Nº: 6
de18
Ám
bito
delP
aisa
jePr
oteg
ido
010
050
Km
Km
020
10
Núm. 5.492 / 18.04.2007 16124 73
9.00
0
739.
000
740.
000
740.
000
741.
000
741.
000
742.
000
742.
000
743.
000
743.
000
4.304.000
4.304.000
4.305.000
4.305.000
4.306.000
4.306.000
4.307.000
4.307.000
98
21
43
76
5
10
17
1615
1312
1411
18
Loca
lizac
ión:
Esqu
ema
dePl
anos
:
Cas
telló
n
Val
enci
a
Alic
ante
Leye
nda:
Ane
xo:
Del
imita
ción
del
Pais
aje
Prot
egid
ode
lSer
pis
Esca
la: 1:25
.000
Fech
a: Mar
zo20
07
Rio
Serp
is
Nº: 7
de18
Ám
bito
delP
aisa
jePr
oteg
ido
010
050
Km
Km
020
10
Núm. 5.492 / 18.04.2007 16125
lesS
orts
el
K.5
725.
000
725.
000
726.
000
726.
000
727.
000
727.
000
728.
000
728.
000
729.
000
729.
000
4.300.000
4.300.000
4.301.000
4.301.000
4.302.000
4.302.000
4.303.000
4.303.000
98
21
43
76
5
10
17
1615
1312
1411
18
Loca
lizac
ión:
Esqu
ema
dePl
anos
:
Cas
telló
n
Val
enci
a
Alic
ante
Leye
nda:
Ane
xo:
Del
imita
ción
del
Pais
aje
Prot
egid
ode
lSer
pis
Esca
la: 1:25
.000
Fech
a: Mar
zo20
07
Rio
Serp
is
Nº: 8
de18
Ám
bito
delP
aisa
jePr
oteg
ido
010
050
Km
Km
020
10
Núm. 5.492 / 18.04.2007 16126 73
0.00
0
730.
000
731.
000
731.
000
732.
000
732.
000
733.
000
733.
000
734.
000
734.
000
4.300.000
4.300.000
4.301.000
4.301.000
4.302.000
4.302.000
4.303.000
4.303.000
98
21
43
76
5
10
17
1615
1312
1411
18
Loca
lizac
ión:
Esqu
ema
dePl
anos
:
Cas
telló
n
Val
enci
a
Alic
ante
Leye
nda:
Ane
xo:
Del
imita
ción
del
Pais
aje
Prot
egid
ode
lSer
pis
Esca
la: 1:25
.000
Fech
a: Mar
zo20
07
Rio
Serp
is
Nº: 9
de18
Ám
bito
delP
aisa
jePr
oteg
ido
010
050
Km
Km
020
10
Núm. 5.492 / 18.04.2007 16127 73
4.00
0
734.
000
735.
000
735.
000
736.
000
736.
000
737.
000
737.
000
738.
000
738.
000
739.
000
739.
000
4.300.000
4.300.000
4.301.000
4.301.000
4.302.000
4.302.000
4.303.000
4.303.000
98
21
43
76
5
10
17
1615
1312
1411
18
Loca
lizac
ión:
Esqu
ema
dePl
anos
:
Cas
telló
n
Val
enci
a
Alic
ante
Leye
nda:
Ane
xo:
Del
imita
ción
del
Pais
aje
Prot
egid
ode
lSer
pis
Esca
la: 1:25
.000
Fech
a: Mar
zo20
07
Rio
Serp
is
Nº: 10
de18
Ám
bito
delP
aisa
jePr
oteg
ido
010
050
Km
Km
020
10
Núm. 5.492 / 18.04.2007 16128
Sella
Benà
mer
l'Alte
t
elR
egde
laFo
nt
Mur
ode
Alc
oy
laV
olta
deV
idal
elM
orer
alCe
men
teri
Erm
itade
Sant
Ant
oni
Subc
entra
l
Cost
era
delX
op
de
Mol
íde
Mas
Alfa
far
Casa
Mal
tés
Pont
dele
sNou
Llun
es
Cova
dela
Don
a
l'Alq
uerie
ta
Turb
allo
s
lesS
orts
l'Oliv
eret
a
elsP
inar
ets
elsP
lane
ts
d'O
ltra
lesS
olsi
desd
eSe
la
elBr
acal
elRà
fol
lesH
orte
sde
Dal
t
Isab
ela
elQ
uint
Alte
tde
Gar
cia
elsF
onta
nars
l'Oliv
arV
elld
elM
arqu
és
Pla
deTu
rbal
los
l'Orx
ano
Pla
Roig
elsQ
uatre
Cam
ins
l'Alm
oroi
g
lesC
amad
esLl
argu
es
Cam
íRei
al
laCo
mun
ael
Man
zem
elC
lote
t
Serra
delB
enic
adel
l
Alte
tdel
sCan
ons
Alt
delP
unxó
lael
Barr
anc
Sella
Barranquet
del
Font
delP
arad
ís
Turb
allo
s
Font
eta
dePe
dra
Creb
rant
ada
de
Puça
Mas
Barr
anqu
et
Barranc
de
Turb
allo
s
Barran
c
Barran
c
de
Turb
allos
Barr
anc
Barranc
de
de
K.5
K.2
K.3
K.4
K.1
5
K.8
05
K.8
07
K.8
08
K.8
09
220 kV
Riu
N-340
CV-7
05
CV-705
N-340
Alb
aida
8,5
kmC
ela
deN
úñez
3,4
km
Gai
anes
3.5
km
Gaianes 2,3 km
Mur
ode
Alc
oy1
km
721.
000
721.
000
722.
000
722.
000
723.
000
723.
000
724.
000
724.
000
725.
000
725.
000
4.295.000
4.295.000
4.296.000
4.296.000
4.297.000
4.297.000
4.298.000
4.298.000
4.299.000
4.299.000
98
21
43
76
5
10
17
1615
1312
1411
18
Loca
lizac
ión:
Esqu
ema
dePl
anos
:
Cas
telló
n
Val
enci
a
Alic
ante
Leye
nda:
Ane
xo:
Del
imita
ción
del
Pais
aje
Prot
egid
ode
lSer
pis
Esca
la: 1:25
.000
Fech
a: Mar
zo20
07
Rio
Serp
is
Nº: 11
de18
Ám
bito
delP
aisa
jePr
oteg
ido
010
050
Km
Km
020
10
Núm. 5.492 / 18.04.2007 16129 72
6.00
0
726.
000
727.
000
727.
000
728.
000
728.
000
729.
000
729.
000
730.
000
730.
000
4.295.000
4.295.000
4.296.000
4.296.000
4.297.000
4.297.000
4.298.000
4.298.000
4.299.000
4.299.000
98
21
43
76
5
10
17
1615
1312
1411
18
Loca
lizac
ión:
Esqu
ema
dePl
anos
:
Cas
telló
n
Val
enci
a
Alic
ante
Leye
nda:
Ane
xo:
Del
imita
ción
del
Pais
aje
Prot
egid
ode
lSer
pis
Esca
la: 1:25
.000
Fech
a: Mar
zo20
07
Rio
Serp
is
Nº: 12
de18
Ám
bito
delP
aisa
jePr
oteg
ido
010
050
Km
Km
020
10
Núm. 5.492 / 18.04.2007 16130 73
1.00
0
731.
000
732.
000
732.
000
733.
000
733.
000
734.
000
734.
000
735.
000
735.
000
4.295.000
4.295.000
4.296.000
4.296.000
4.297.000
4.297.000
4.298.000
4.298.000
4.299.000
4.299.000
98
21
43
76
5
10
17
1615
1312
1411
18
Loca
lizac
ión:
Esqu
ema
dePl
anos
:
Cas
telló
n
Val
enci
a
Alic
ante
Leye
nda:
Ane
xo:
Del
imita
ción
del
Pais
aje
Prot
egid
ode
lSer
pis
Esca
la: 1:25
.000
Fech
a: Mar
zo20
07
Rio
Serp
is
Nº: 13
de18
Ám
bito
delP
aisa
jePr
oteg
ido
010
050
Km
Km
020
10
Núm. 5.492 / 18.04.2007 16131 72
2.00
0
722.
000
723.
000
723.
000
724.
000
724.
000
725.
000
725.
000
726.
000
726.
000
4.291.000
4.291.000
4.292.000
4.292.000
4.293.000
4.293.000
4.294.000
4.294.000
4.295.000
4.295.000
98
21
43
76
5
10
17
1615
1312
1411
18
Loca
lizac
ión:
Esqu
ema
dePl
anos
:
Cas
telló
n
Val
enci
a
Alic
ante
Leye
nda:
Ane
xo:
Del
imita
ción
del
Pais
aje
Prot
egid
ode
lSer
pis
Esca
la: 1:25
.000
Fech
a: Mar
zo20
07
Rio
Serp
is
Nº: 14
de18
Ám
bito
delP
aisa
jePr
oteg
ido
010
050
Km
Km
020
10
Núm. 5.492 / 18.04.2007 16132
ElR
omer
al
lt
719.
000
719.
000
720.
000
720.
000
721.
000
721.
000
722.
000
722.
000
723.
000
723.
000
4.287.000
4.287.000
4.288.000
4.288.000
4.289.000
4.289.000
4.290.000
4.290.000
98
21
43
76
5
10
17
1615
1312
1411
18
Loca
lizac
ión:
Esqu
ema
dePl
anos
:
Cas
telló
n
Val
enci
a
Alic
ante
Leye
nda:
Ane
xo:
Del
imita
ción
del
Pais
aje
Prot
egid
ode
lSer
pis
Esca
la: 1:25
.000
Fech
a: Mar
zo20
07
Rio
Serp
is
Nº: 15
de18
Ám
bito
delP
aisa
jePr
oteg
ido
010
050
Km
Km
020
10
Núm. 5.492 / 18.04.2007 16133
Ben
illob
ala
Foia
Cast
elle
tde
Pene
lla
Mas
etd'
Ivor
ra
Erm
itade
Pene
llala
Ven
ta
Ven
tade
Pene
lla
Ven
tade
Falc
ó
Mol
íde
Pape
r
elPe
rlats
l'Alm
irall
elPa
rdal
et
laFo
ia
elsT
ossa
ls
lesB
oire
s
elTe
ular
laV
olta
elsQ
uarts
laN
òria
lesV
ente
s
elsS
ecan
s
elCo
lmel
lar
Pene
lla
elCa
nyot
ar
laM
itja
Mol
a
elX
aque
t
Foia
dele
sMon
ges
Roda
cànt
ers
Form
inyà
Roda
cànt
ers
Roda
cànt
ers
elPe
rlats
Pene
lla
laSe
rreta
elPi
nar
Alte
tdel
sUito
s
Peny
esde
lSal
t
Alte
td'O
rque
sA
ltetd
eG
adea
Toss
alR
edó
laSerreta
la
dels
del
Vellutera
Penella
Pinar
Turis
Teular
Barr
anqu
et
Barranc
de
Xaq
uet
Riu
Cosm
es
Barran
cBa
rranc
de
del
Barra
nc
Barra
nc
de
Barra
nc
K.5
K.1
K.4
K.6
K.2
K.3
K.3
8
K.3
9K
.35
K.3
7
K.4
0
K.4
K.5
K.2
K.3
de
Riu
Riu
CV-7
870
CV-706
CV-7
09CV
-787
CV-7
90
CV-790
724.
000
724.
000
725.
000
725.
000
726.
000
726.
000
727.
000
727.
000
728.
000
728.
000
4.287.000
4.287.000
4.288.000
4.288.000
4.289.000
4.289.000
4.290.000
4.290.000
98
21
43
76
5
10
17
1615
1312
1411
18
Loca
lizac
ión:
Esqu
ema
dePl
anos
:
Cas
telló
n
Val
enci
a
Alic
ante
Leye
nda:
Ane
xo:
Del
imita
ción
del
Pais
aje
Prot
egid
ode
lSer
pis
Esca
la: 1:25
.000
Fech
a: Mar
zo20
07
Rio
Serp
is
Nº: 16
de18
Ám
bito
delP
aisa
jePr
oteg
ido
010
050
Km
Km
020
10
Núm. 5.492 / 18.04.2007 16134
elBa
rade
lloG
elat
ElB
arad
ello
Gel
at
Mol
íde
laR
ata
ElC
olla
do
ElR
omer
al
Mas
delR
eiet
ElC
lotd
elPa
nsit
ElPi
nare
t
elC
erca
t
Cast
elld
eB
arxe
ll
ElTu
lare
tde
Dal
t
ElPi
nar
elFa
rdat
xo
Mas
dela
Mot
a
ElB
arad
ello
Mer
ita
Erm
itade
Bar
xell
Mas
del
Gel
atMas
del'E
rmita
LaPo
rtala
da
Mas
dePi
Vel
l elsN
aps
Mas
dele
sLl
acun
es
ELC
lotd
eC
erve
r
Mas
dela
Car
dado
ra
Parr
ancà
Tren
cada
rs
Mas
delB
aró
Mas
delT
eula
ret
Mas
deG
uerr
aL'O
mbr
iade
lMan
co
Sant
aA
nna
Cele
don
Mas
deM
arue
nda
Mas
deN
yego
casa
peon
esca
min
eros
Bato
i
Mas
iaSa
lt
Salte
rrer
s
ElC
aste
llar
lesS
olan
etes
Barx
ell
Sant
Ben
et
Racó
deSa
ntBo
nave
ntur
a
Mas
deN
uyo
Mol
íde
Payà
s
Llom
eta
deG
alán
Peny
ade
lSol
igue
rgl
orie
tade
lspa
elle
rs
Banc
alsd
ela
Bui
trera
Colla
dode
Gue
rra
cova
gela
da
elSa
lt
l'Infer
n
Barr
anqu
etde
Sole
r
laFo
ntR
oja
elsC
anal
ons
Barra
nc
l'Abe
llar
Font
dels
Xop
s
de
k.7
k.8
K.6
K.2
K.5
K.4
K.3
de
Riu
elB
arxe
ll
Barx
ell
Polop
CV-7
95
CV-7
97
CV-7
96
CV-7
95
714.
000
714.
000
715.
000
715.
000
716.
000
716.
000
717.
000
717.
000
718.
000
718.
000
719.
000
719.
000
4.283.000
4.283.000
4.284.000
4.284.000
4.285.000
4.285.000
4.286.000
4.286.000
98
21
43
76
5
10
17
1615
1312
1411
18
Loca
lizac
ión:
Esqu
ema
dePl
anos
:
Cas
telló
n
Val
enci
a
Alic
ante
Leye
nda:
Ane
xo:
Del
imita
ción
del
Pais
aje
Prot
egid
ode
lSer
pis
Esca
la: 1:25
.000
Fech
a: Mar
zo20
07
Rio
Serp
is
Nº: 17
de18
Ám
bito
delP
aisa
jePr
oteg
ido
010
050
Km
Km
020
10
Núm. 5.492 / 18.04.2007 16135
Alc
oi
Ven
tade
Sant
Jord
i
LaV
enta
Salte
ra
Cem
ente
ride
Can
agal
let
TVle
sFlo
rènc
ies
Mas
dela
Pasto
ra
Case
tade
Val
or
Case
riude
lReg
adiu
Erm
itade
Sant
Ant
oni
LaFo
iaM
erita
Pago
deSa
rago
ssa
Pago
D'A
ssen
si
Pago
deM
atai
x
ElPina
rd'Asen
si Alt
dele
sFl
orèn
cies
Mas
dele
sC
arra
sque
s
Mas
deC
opde
Dal
t
Pont
deSa
ntA
nton
i
Serr
eta
Cant
agal
let
elRe
gadi
u
ElsP
agos
Sant
Ant
oni
LaR
ambl
a
Alt
deG
uerr
a
casa
d'Es
tani
slau
elRe
gadi
u
elRe
gadi
u
elPu
ig
laSe
rreta
Alte
tdel
Reg
adiu
et
LaSe
rreta
L'U
llde
lMor
o
Barranc
ElM
olin
ar
de
Barr
anc
K.7
92
K.1
K.3
K.2
K.4
4
K.4
5
K.4
3
K.4
2
K.4
1
K.4
6
K.7
91
K.7
90
K.2
de
Riu
les
Sant
Ant
oni
Barra
nc
Molinar
Florèn
cies
de
les
N-3
40
CV-7
891
CV-7
970
CV-7
880
CV-7
09
CV-7
85
719.
000
719.
000
720.
000
720.
000
721.
000
721.
000
722.
000
722.
000
723.
000
723.
000
4.283.000
4.283.000
4.284.000
4.284.000
4.285.000
4.285.000
4.286.000
4.286.000
98
21
43
76
5
10
17
1615
1312
1411
18
Loca
lizac
ión:
Esqu
ema
dePl
anos
:
Cas
telló
n
Val
enci
a
Alic
ante
Leye
nda:
Ane
xo:
Del
imita
ción
del
Pais
aje
Prot
egid
ode
lSer
pis
Esca
la: 1:25
.000
Fech
a: Mar
zo20
07
Rio
Serp
is
Nº: 18
de18
Ám
bito
delP
aisa
jePr
oteg
ido
010
050
Km
Km
020
10