núm.125 octubre 2008 - gener 2009 de barcelona servei d’informaciÓ · 2011. 5. 9. · servei...

EDITA: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.Passeig de la Bonanova 47, 1a planta, 08017 Barcelona;Telèfon 935678888 - Fax 935678899 - email [email protected]

Servei d’INFORMACIÓCOL·LEGIALCOL·LEGI OFICIAL

DE METGESDE BARCELONAN

úm

.125

Oct

ubre

200

8 - G

ener

200

9

El 2009, “Any Dr. PereGabarró i Garcia”

3 El COMB reclamaal Ministeri deSanitat un procés

de reconeixement detítols àgil, just irigorós

10El III Congreso Nacional PAIME acordaconsensuar els criteris d’atenció i gestió perals diferents programes d’Espanya

18Diario Médico premia el serveid’assessorament sobre protecció de dades iun tríptic d’informació per als MIR

17 El COMB presenta iniciatives sobre elsproblemes mèdics en relació amb laconducció de vehicles

6 El COMB i la Fundació Galatea donen a conèixerun informe sobre els deu anys d’activitat delPAIMM

S’ha atès un total de 1.311metges malalts, el 93,9 % delsquals ha accedit al PAIMM perdemanda voluntària.

Jaume Padrós presenta els resultats delPAIMM i els programes de la Fundació Galateadavant la sessió plenària de la InternationalConference on Doctors’ Health a Londres.

Antoni Plasència, directorgeneral de Salut Pública;Miquel Bruguera, presidentdel COMB, i Josep PérezMoya, director del ServeiCatalà de Trànsit, en la rodade premsa de presentació dela jornada sobre “Problemesmèdics en relació amb laconducció de vehicles”.

Les conclusions del III Congreso Nacional PAIME, celebrat a Barcelona, insten a desenvolupardes de l’OMC els criteris que permetin una estandardització consensuada de l’activitat –i laqualitat d’aquesta– dels diferents programes existents, establint de forma transparent unscriteris comuns d’homologació i registre sistemàtic de les dades de tots els PAIME.

Antoni Plasència, director general de Salut Pública; Jaume Padrós, secretari del COMB i president de la FundacióGalatea, i Antoni Arteman, gerent de la Fundació Galatea, en la presentació de l’informe.

Jaume Padrós, president de la Fundació Galatea; Miquel Bruguera, president del COMB; Marina Geli, consellera deSalut; Isacio Siguero, president de l’OMC, i Antoni Gual, coordinador de la Unitat d’Avaluació dels programes PAIMM-RETORN, en la sessió inaugural del III Congreso Nacional PAIME.

26

5 Els nous EstatutsCol·legials vanentrar en vigor el22 de gener de 2009

30 Acte delliurament deles beques

“Dr. Bada” a metgescooperadors

Servei d’Informació Col·legial. Octubre 2008-Gener 2009

informació col·legial

sumari

informació econòmica

Opinió i anàlisi 3El 22 de gener de 2009 van entrar en vigor els nous Estatuts del COMB 5El COMB i la Fundació Galatea presenten uninforme sobre els deu anys d’activitat del PAIMM 6El PAIMM exposa les seves experiències enla International Conference on Doctors’ Health 8Dos-cents professionals sanitaris es reuneixenen el III Congreso Nacional PAIME a Barcelona 10El COMB crea un servei de tractamentd’informació i dades per a metges i entitats sanitàries 15El COMB presenta una jornada sobre elsproblemes mèdics en relació amb la conducció de vehicles 17Activitat col·legial 18Revista de premsa 21La Secció d’Assegurança Lliure del COMB aproval’increment d’Honoraris Orientatius Recomanats per al 2009 24El COMB dedica l’any 2009 a homenatjar la figura del doctor Pere Gabarró 26Entrevista a Jordi Marfà i Vallverdú 28El Col·legi de Metges lliura les Beques “Dr. Bada” 30Una delegació del COMB visita el Centrede Investigaçao em Saúde de Manhiça (CISM) 30Intermón Oxfam treballa per contribuir a l’eradicació del còlera a l’Àfrica 39Agenda cultural 40Delegacions i seccions col·legials 43En record de Hèlios Pardell 47En record de Miquel Salazar Badias 49Consultori terminològic 50Museu d’Història de la Medicina de Catalunya 53Congressos i cursos 56Petits anuncis 59Editorial àrea econòmica 31L’Agència de viatges del COMB i Bestours acorden ampliar l’oferta de qualitat 31Medicorasse segueix premiant la fidelitat delsclients de l’assegurança d’automòbil MediMotor 33Comentari borsari 37

Servei d’Informació Col·legial. Octubre 2008-Gener 2009 33333


opinió i anàlisi

Miquel Bruguera,president del Col·legi de Metges de Barcelona

El reconeixement del títold’especialista a metgesestrangers i a espanyols(MESTOS) és un dret moraldels qui estan exercint unaespecialitat en el sistemasanitari espanyol ambdedicació i competència.

Cal un procés dereconeixement detitulacions àgil, just irigorós

Esperem que el procediment perreconèixer el títol d’especialis-ta als metges estrangers que

porten anys d’exercici professional aEspanya, que està preparant el Minis-teri de Sanitat, sigui àgil, just i rigo-rós.Fa uns dies vàrem expressar el criteride la Junta de Govern del COMB en unarticle publicat a Diario Médico el dia21 de gener i estem tractant que l’OMCassumeixi el nostre criteri.En resum, el que proposem és que elreconeixement del títol es basi en laqualitat de la feina com a especialis-tes que puguin acreditar els aspirantsa aquest reconeixement.A diferència del que proposa l’es-borrany de decret, que és la valora-ció de com han adquirit els aspirantsels continguts de l’especialitat en elseu país d’origen i que sigui unacomissió ministerial la que determi-ni si són equiparables o no als queadquireixen els metges espanyolsen el sistema MIR, el que el COMBproposa és que diferents equipsd’avaluadors integrats per un repre-sentant del Ministeri de Sanitat, unde la societat científica corresponenti un del Col·legi de Metges, valori através d’una entrevista amb elsol·licitant, el seu cap de servei, elsseus companys de feina, i de la sevaactivitat professional, si reuneix lescondicions per ser considerat espe-cialista.Als qui no arribessin al nivell exigiblese’ls donaria una moratòria perquèpoguessin adquirir els coneixementsque els faltessin, que serien valoratsen una segona avaluació.

Amb aquest model el que pretenemés que es valori el que realment cal, ésa dir, l’expertesa actual, no la quetenien quan van abandonar el seupaís. També pretenem que el judicisigui equànime, que no hi intervin-guin altres objectius que no siguinjutjar si el candidat reuneix els conei-xements indispensables de l’especia-lista i, finalment, volem que sigui àgil,amb equips mòbils, de metges con-vençuts que compleixen una funcióindispensable, d’ordenar un proble-ma que no s’ha sabut endreçar finsara, i que representen clarament l’Ad-ministració (Ministeri de Sanitat) i laprofessió (col·legis i societats cientí-fiques).El reconeixement del títol d’especia-lista a metges estrangers i a espa-nyols (MESTOS) és un dret moral delsqui estan exercint una especialitat enel sistema sanitari espanyol amb de-dicació i competència. No podem de-fraudar aquests companys.

Diario Médico,21 de gener de 2009


informació col·legialinformació col·legial

Servei d’INFORMACIÓCOL·LEGIALNúm. 125

Octubre 2008-Gener 2009

COL·LEGI OFICIAL DE METGESDE BARCELONAPasseig de la Bonanova, 47,1a. planta. 08017 BarcelonaTel. 935 678 888.Fax 935 678 899e-mail [email protected]@comb.eshttp://www.comb.cat

Miquel Bruguera i CortadaPresidentMiquel Vilardell i TarrésVicepresident primerRicard Gutiérrez i MartíVicepresident segonJaume Padrós i SelmaSecretariJaume Roigé i SoleTresorer-comptadorJaume Sellarés i SallasVicesecretariRamon Pujol i FarriolsVocal 1r.Pilar Arrizabalaga ClementeVocal 2n.Francesc Ferrer i RuscalledaVocal 3r.Leonor Ancochea i SerraïmaVocal 4t.Àngels Martos i RodríguezVocal 5è.Josep Manuel Picas i VidalVocal 6è.Rosa Maria Boyé de la PresaVocal 7è.Ramon Torné i EscasanyVocal 8è.Gustavo Tolchinsky WiesenVocal 9è.Joaquim Camps i DomènechVocal suplent de la juntaXavier de las Cuevas BouVocal suplent de vocaliesXavier Blancafort SansóVocal suplent de vocaliesNúria Martínez LeónVocal suplent de vocaliesMercè Botinas MartíVocal suplent

Miquel Bruguera, Miquel Vilardell,Ricard Gutiérrez, Jaume Padrós,Jaume Roigé, Jaume Sellarés

Jordi Pons

Aitor Mora

Esther Roig

Isabel Calaf i arxiu

Pilar Villuendas iJosep Ramon Gómez

Jordi García. Tesys Ind. Grá. S.A.Tel. 937 206 211

B. 14.998-88

Edita

Juntade Govern

Conselleditorial

Coordinadordel SIC

Redacció

Correcció

Fotografia

Dissenygràfic

Impressió ipublicitat

Dipòsit legal



Moltes vegades hem partici-pat en activitats esportivesconeixent com es juga però

sense haver llegit les regles del joc;però de vegades en l’esport i en altresàmbits és aconsellable revisar allòque creus que saps i que potser nosaps del tot o allò que mai t’has paratrealment a voler saber.És el que passa amb moltes de lesregles de joc de la nostra professió ide les seves organitzacions, quan elcert és que, ja sigui pel sentit comú oper la nostra consciència professio-nal, complim amb els imperatius le-gals i amb les nostres normes deonto-lògiques, potser com un acte gairebéreflex, com aquell que canvia de mar-xes d’un cotxe sense pensar-hi..., peròcomplim al cap i a la fi.Però això no és motiu suficient percreure que, com que les regles lesapliques amb automatismes o les dic-ten altres o, en tot cas, no les dicta unmateix, ja són aquests altres els queles faran i les aplicaran. En el casd’una corporació professional, comés el nostre col·legi, i sobretot quanes tracta d’una activitat en que l’inte-rès públic és protegir la salut, cal ferun esforç perquè aquestes regles dejoc siguin fetes i conegudes per totsels que han de jugar el partit.Després de més de vint-i-cinc anysamb unes regles creades en el perío-de postconstitucional –i val a dir queprou sòlides– calia revisar el text es-tatutari, adequant-lo, no ja a uns prin-cipis democràtics consolidats al nos-tre país, no només a la nova llei cata-lana de col·legis professionals, sinó

Jaume Padrós Selma,secretari del Col·legi de Metges de Barcelona

La Junta de Govern informa que els Estatuts del Col·legi deMetges de Barcelona han estat publicats al Diari Oficial de laGeneralitat de Catalunya de data 22 de desembre de 2008 iestan en vigor a partir del passat 22 de gener de 2009.A continuació Jaume Padrós, secretari del COMB, destacales modificacions més generals i de concepte dels nousestatuts

El 22 de gener de 2009van entrar en vigor elsnous Estatuts del COMB

NOUS ESTATUTS COMB Aprovats per l’Assemblea deCompromissaris del COMB endata 26 de juny de 2008, ipublicats al Diari Oficial de laGeneralitat de Catalunyanúmero 5283 de 22 dedesembre de 2008. Podeu consultar el text íntegre awww.comb.cat.

Tribunad’opinió

també al fruit de l’experiència assoli-da durant un quart de segle per moltsde nosaltres en les tasques corporati-ves o en les sanitàries, que ens hanensenyat que el rol de representaciódel col·legi i la seva influència permillorar les condicions professionalss’ha d’acompanyar d’eines que re-flecteixin la voluntat de promoure labona praxi en interès i benefici de lasalut dels nostres pacients.Els nous Estatuts, després d’un llargprocés, amb la participació de moltscol·legiats, han estat declarats ade-quats a la legalitat pel Departamentde Justícia, publicats al DOGC, i quehan entrat en vigor el 22 de gener. Iaquestes són les regles del joc quetots ens obliguem a complir.Del llarg detall de modificacions, vulldestacar-ne aquelles més generals ide concepte, com per exemple la vo-luntat d’explicitar estatutàriament elrol de vigilància i control de l’exerciciprofessional –inherent per cert a qual-sevol col·legi– i que pretenem seguirdesenvolupant mitjançant els meca-nismes que s’hi regulen, aplicant prin-cipalment la idea de la prevenció, oun clar objectiu de rehabilitació pro-fessional, fugint, si és el cas, de dog-mes sancionadors dels quals l’expe-riència ha fet palesa la seva pocaeficàcia.Els nous Estatuts també posen demanifest el major equilibri en els òr-gans de govern per raó de gènere, lamajor implicació que els col·legiatspoden tenir a través dels nous meca-nismes de participació que s’hi regu-len, o la importància de l’assegura-

ment de la responsabilitat civil pro-fessional.Els Estatuts, combinats amb el Codide Deontologia de Catalunya, sóndoncs les nostres eines reguladores,que us convido de nou a llegir o relle-gir, i que vénen a ser les regles (de joc)d’una organització quins afiliats te-nim en comú la pràctica de la mateixaprofessió, i que sota un instint decohesió grupal o de pertinença a ungrup, el poder públic ens permet au-toregular-nos.Continuem aprofitant, doncs, l’opor-tunitat, i coneixent i complint la nostranormativa professional i organitzati-va, fem palès que som capaços demillorar la nostra pràctica professionalamb les eines de què ens dotem, lesnostres condicions de treball amb larepresentativitat que s’ha d’exercir, itambé la nostra qualitat assistencialamb l’esforç de cadascú. Naturalment,i això no és un joc, en benefici delsciutadans i dels més de 28.000 metgesque composem el nostre col·legi.



El COMB i la Fundació Galatea preinforme sobre els deu anys d’activ

El Col·legi de Metges deBarcelona (COMB) i laFundació Galatea van

donar a conèixer, el passat4 de novembre de 2008, uninforme sobre els deu anys

d’activitat del Programad’Atenció Integral al Metge

Malalt a Catalunya,programa pioner a Europa.

També van presentar elprograma del III Congreso

Nacional PAIME.L’informe el van presentar

Jaume Padrós, secretari delCOMB i president de la

Fundació Galatea; AntoniPlasència, director general

de Salut Pública, i AntoniArteman, gerent de la

Fundació Galatea.Tant Jaume Padrós comAntoni Plasència es van

felicitar de “l’èxit” delPAIMM pel compromís

conjunt de “no enterrar elsproblemes, sinód’abordar-los”.

A continuació reproduïmíntegrament l’informe.

Antoni Plasència, director general de SalutPública; Jaume Padrós, secretari del COMB i

president de la Fundació Galatea, i AntoniArteman, gerent de la Fundació Galatea, en la

presentació de l’informe.

INTRODUCCIÓ

El 15 de setembre del 1998 es vasignar un conveni de col·la-boració entre el llavors Depar-

tament de Sanitat i Seguretat Social(DSSS), avui Departament de Salut(DS); el llavors Servei Català de laSalut (SCS), avui CatSalut, i el Col·legiOficial de Metges de Barcelona(COMB) per crear conjuntament elPrograma d’Atenció Integral al MetgeMalalt (PAIMM).Aquest conveni va establir que:• Tan sols seria per als professionalsen exercici.• El finançament del programa aniriaa càrrec de:– El 80 % del Departament de Salut i– El 20 % dels Col·legis Professionals.• La gestió del programa correspon-dria al COMB.Pocs dies després, els Col·legis deMetges de Tarragona, Girona i Lleida,així com el Consell de Col·legis deMetges de Catalunya com a tal, es vanadherir formalment al conveni de col-laboració per a la creació del PAIMM.L’OMC, institució que agrupa els col-legis de metges d’Espanya, va acor-dar, a primers de 1999, coordinar ac-

cions amb el COMB per propiciar eldesenvolupament del model PAIMMa les diferents comunitats autònomesde l’Estat.Amb l’assessorament del COMB i l’equiptècnic del PAIMM, el Col·legi Oficial d’In-fermeria de Barcelona (COIB) va crear,al setembre de l’any 2000, el ProgramaRETORN, mitjançant una ampliació dela subvenció del Servei Català de laSalut, en el marc de la col·laboracióendegada al seu dia amb el Departa-ment de Sanitat i Seguretat Social de laGeneralitat de Catalunya.

OBJECTIUS I CARACTERÍSTIQUESDEL PAIMMEl Programa d’Atenció Integral al Met-ge Malalt és un programa creat permetges i dirigit específicament alsmetges malalts.El PAIMM es va crear per atendre met-ges amb problemes psíquics i/o con-ductes addictives que podrien interfe-rir en la seva pràctica professional. Estracta d’un projecte orientat a l’aten-ció mèdica i la recuperació de metgesperquè puguin tornar a exercir la medi-cina en òptimes condicions per als seuspacients i per a ells mateixos.

La salutdels metges

Deu anys del Programa d’Atenció Integral al MetgeMalalt a Catalunya



esenten unvitat del PAIMM

El PAIMM segueix les experiències si-milars d’altres països, especialmentels Estats Units, el Canadà, Austràlia iNova Zelanda, que mostren com elsprogrames específics per a metgesobtenen millors resultats que els des-tinats a la població en general, tant pelmenor nombre d’abandonaments (mésadherència al tractament) com per unnivell més alt de rehabilitacions.Característiques• La confidencialitat en l’accés.• Unitat de Tractaments pròpia i espe-cífica.• L’especialització dels seus professi-onals terapeutes.• Gratuït per als metges col·legiats ien exercici.Vies d’accés• Demanda voluntària.• Després d’una comunicació confi-dencial.• Després d’una denúncia formal.Serveis assistencials• Psicològics, psiquiàtrics i d’infer-meria.• Atenció ambulatòria, que va comen-çar el 25 de novembre de 1998.• Hospitalització, iniciada l’1 de marçde 1999, primer amb 8 llits i més enda-vant amb 13.• Hospital de Dia, des de l’1 de juny de2001.

L’any 2007 va suposar un importantincrement qualitatiu en els serveis as-sistencials del PAIMM, en posar-se enfuncionament la Clínica Galatea, queés la unitat assistencial del Progra-ma. En aquest centre s’atenen, desdel mes de novembre, les visites am-bulatòries, es fan els ingressos hospi-talaris i es desenvolupa el Programad’Hospital de Dia per a conductesaddictives.

FUNDACIÓ GALATEAEl 21 de febrer del 2001, a propostadel COMB, el Consell de Col·legis deMetges de Catalunya va constituir laFundació Galatea, amb la finalitat depromoure la salut dels metges, preve-nir l’aparició de malalties i procurarque, quan pateixin alguna malaltia,rebin l’atenció oportuna.El dia 1 de juliol de 2003, va començara funcionar la Fundació Galatea delConsell de Col·legis de Metges deCatalunya. La seva missió és la d’ac-tuar fonamentalment en benefici dela salut i el benestar dels metges, aixícom de la dels altres professionals dela salut, tot fomentant estratègiesd’autoprotecció davant dels diversosfactors de risc que poden patir.Els seus objectius són la promoció dela salut i el benestar dels professio-nals sanitaris, a més de prevenir l’apa-rició de malalties i procurar que rebinl’atenció deguda quan ho necessitin.D’aquesta manera també es garantei-xen una millor qualitat dels serveisassistencials i, segurament, una mi-llor salut dels pacients.La Fundació Galatea gestiona els pro-grames assistencials del PAIMM i delRETORN i, a més, desenvolupa pro-grames específics orientats a la pre-venció de la malaltia i a la promocióde la salut del metge.Relació de programes de promocióde la salut de la Fundació Galatea:• La salut de l’estudiant de medicina.• La salut del metge resident.• Salut, gènere i exercici professional.• La salut del metge jubilat.• La salut de les infermeres.

EVOLUCIÓ DEL PAIMM AESPANYAL’any 2001, amb la plena col·laboracióde l’OMC, va començar a estendre’s el

PAIMM a la resta de l’Estat, i es vansignar els primers convenis de col·la-boració amb Col·legis de Metges d’al-tres províncies. Des d’aleshores, elPAIMM s’ha anat estenent al conjuntde Comunitats Autònomes i Col·legisde Metges d’Espanya, fins a arribarpràcticament a tot el territori.L’any 2003, es va celebrar el I Congre-so Nacional del PAIME a Còrdova,organitzat conjuntament per l’OMC,la Fundación Colegio de Médicos deCórdoba i la Fundació Galatea delConsell de Col·legis de Metges deCatalunya. L’any 2005, es va organit-zar el II Congreso a Toledo i, aquest2008, es va celebrar a Barcelona el IIICongreso Nacional PAIME, organit-zat pel COMB, la Fundació Galatea il’OMC.

RESSÒ INTERNACIONAL DELPAIMMEl PAIMM és un programa pioner aEuropa i, en algunes característiques,a tot el món, ja que no hi ha progra-mes d’aquesta mena en els quals par-ticipin conjuntament l’AdministracióSanitària i els Col·legis Professionals,tant en el disseny inicial com en el seufinançament. Als EUA, el Canadà iAustràlia, hi ha programes col·legials,d’una banda, i clíniques privades, del’altra, però llavors no hi intervé l’Ad-ministració o hi intervé molt poc.Els dies 8 i 9 de novembre de 2001, esvan dur a terme a Barcelona les I Jor-nades Europees i la I Reunió d’ExpertsEuropeus sobre Programes d’Atencióals Professionals Sanitaris Malalts,organitzades pel COMB amb la col·la-boració del Consell de Col·legis deMetges de Catalunya, el Servei Catalàde la Salut i el Departament de Sani-tat i Seguretat Social de la Generali-tat. Aquests esdeveniments van re-presentar el reconeixement internaci-onal del programa i van contribuir a laseva consolidació i difusió. Ambdósactes van produir sengles documentsfinals que recollien, d’una banda, lesconclusions de les Jornades i, de l’al-tra, el “Manifest de Barcelona”.L’any 2002, una delegació del PAIMMva assistir a la II International Confe-rence on Health Physicians’ Programsa Vancouver per participar, per prime-ra vegada, en una Conferència Inter-



nacional (CI). Des d’aleshores, l’equiptècnic del PAIMM inicià una relacióamb els responsables d’aquest tipusde programes capdavanters al món,que s’ha anat aprofundint en el de-curs dels anys.Aquestes CI les organitzen cada dosanys l’American Medical Association(AMA) i la Canadian Medical Associa-tion (CMA). Aquest any, la CI es va fera Europa, concretament a Londres,els dies 17, 18 i 19 de novembre, grà-cies a la plena integració de la BritishMedical Association en aquests pro-grames. Un grup de professionals dela Fundació Galatea-PAIMM van viat-jar a Londres per participar en la 2008BMA-AMA-CMA International Confe-rence on Doctors’ Health, on van pre-sentar 3 ponències i 6 pòsters expli-cant l’experiència dels 10 anys delPAIMM i de la resta de programes dela Fundació Galatea.

DADES DELS DEU ANYS DELPROGRAMA D’ATENCIÓINTEGRAL AL METGE MALALT ACATALUNYA• S’han atès un total de 1.311 metgesmalalts, dels quals 1.068 són deCatalunya.• El 93,9 % han accedit al Programaper demanda voluntària, el 4,9 % percomunicació confidencial i l’1,2 % perdenúncia.• El 70 % d’aquests pacients pateixenmalalties psiquiàtriques, un 19 % pro-blemes de consum d’alcohol i l’11 %consum de drogues.• El 57,59 % (755 casos) són homes iel 42,41 % (556 casos) són dones.• El 83 % dels metges atesos estantreballant.• L’edat mitjana dels pacients oscil·laentre els 41 i els 55 anys.• Els ingressos totals (ingressos + re-ingressos) de metges d’Espanya i d’in-fermeres de Catalunya a la Unitat d’In-ternament ha estat de 860:– 164 d’infermeres– 696 de metges:* 401 de Catalunya* 291 de la resta d’Espanya* 4 de la resta d’Europa• El 6,17 % dels metges malalts deCatalunya atesos, és a dir, un total de66 pacients, han signat un total de 117Contractes Terapèutics.

El president de la FundacióGalatea, Jaume Padrós, vaexposar un informe sobrel’evolució i l’estat actual

del PAIME a Espanya en laprimera sessió plenària de

la International Conferenceon Doctors’ Health que,

convocada per lesassociacions mèdiques

dels Estats Units, Canadà iel Regne Unit, es va

realitzar a Londres elpassat 17 de novembre.

La salutdels metges

El PAIMM exposaexperiències en lConference on Do

Els proppassats 17, 18 i 19 denovembre es va celebrar a Lon-dres la International Conference

on Doctors’ Health: Doctors’ HealthMatters - Finding de Balance. Es trac-tava de la 19a. edició des que es vaniniciar el 1975 i era la segona ocasióen què se celebrava fora de Nord-amèrica.Aquest congrés està organitzat per laBritish Medical Association, l’Ameri-can Medical Association i la CanadianMedical Association. Per part de laFundació Galatea i el PAIMM, AntoniArteman, gerent de la fundació, va serconvidat a participar com a membredel comitè organitzador, mentre queMiquel Casas, director assistencial delPAIMM-Retorn, ho va fer com a mem-bre del comitè científic.Al llarg dels tres dies es van poderseguir una gran varietat de presenta-cions sobre recerca recent al voltantde la salut del metge, així com d’ex-periències d’arreu del món en pro-grames d’atenció i promoció de la



a les sevesla Internationaloctors’ Health

salut i el benestar en el col·lectiu de laprofessió mèdica. A més es van pro-moure grups de treball més reduïtsper tal d’afavorir la creació de xarxesinternacionals en aquesta àrea.Com a reconeixement a la trajectòriadel PAIMM a nivell internacional i delseu lideratge en l’Europa mediterrà-nia, el president de la Fundació Gala-tea i secretari del COMB, Jaume Pa-drós, va tenir l’oportunitat de presen-tar el PAIMM i la Fundació Galatea a lasessió plenària, juntament amb LiamDonaldson, Chief Medical Officer, delDepartment of Health del Regne Unit;Michael Gendel, expresident de laFederation of State Physician HealthPrograms i Medical Director del Colo-rado Physician Health Program (EUA);i Todd Watkins, Director, Office of Pro-fessional Services, de la CanadianMedical Association.Per altra banda, Antoni Arteman vaintervenir amb una comunicació oralsobre l’experiència dels deu anys dePAIMM en l’atenció a metges ma-

lalts i la seva reinserció laboral i so-cial.També va presentar un estudi des-criptiu sobre l’addicció als opiacisentre metges tractats al PAIMM, PilarLusilla, coordinadora de la unitat d’in-ternament de la Clínica Galatea, aixícom Antoni Gual, coordinador de launitat d’avaluació del PAIMM-Retorn,va fer una comunicació sobre el col-lectiu dels psiquiatres internats i lesdiferències amb la resta de metges.Per altra banda, es van presentar sispòsters, tres treballs sobre l’activitatdel programa PAIMM –contracte tera-pèutic, rol de la unitat d’avaluació igestió clínica de metges amb proble-mes d’addiccions–, i tres més sobreels resultats dels estudis realitzatsdes dels programes preventius de laFundació Galatea –Salut dels MIR iSalut i Gènere–.Com a exemples rellevants de comu-nicacions relacionades amb la recer-ca més innovadora, van participar Eri-ca Frank, professor and Canadian Re-search Chair in Preventive Medicineand Population Health, University ofBritish Columbia (Canadà); que vapresentar diversos estudis quantita-tius sobre comportament i estat desalut dels metges canadencs, addic-ció al tabac i l’alcohol d’estudiants demedicina als EUA o hàbits de salut iestil de vida dels metges americans.Una altra sessió que va suscitar gran

interès va ser una taula de debat so-bre el futur de la professió mèdica i elsreptes de treballar en un entorn pro-fessional canviant. Olaf Aasland, coma director del Research Institute de laNorwegian Medical Association, vaexposar l’evolució del rol del metgeen les darreres dècades i la necessitatde vetllar per la seva salut. La profes-sora Janet Grant, professor of Educa-tion in Medicine, Open University andBoard Member, Postgraduate Medi-cal Education and Training Board (Reg-ne Unit); va intervenir posant de re-lleu la necessitat de replantejar l’edu-cació universitària dels metges po-sant més èmfasi en les habilitats per-sonals, més enllà dels continguts aca-dèmics.Pel que fa a les xarxes internacionals,la Canadian Medical Association, através de Mamta Gautam i Todd Wat-kins, van proposar la creació de laInternational Alliance for PhysicianHealth. També la British Medical As-sociation lideraria una xarxa europeaon es compartirien els avanços delsprogrames per a metges malaltsd’aquest continent.

2

1

1. Jaume Padrós, president de la FundacióGalatea, en la presentació del PAIMM i de la

Fundació Galatea, la sessió plenària de laInternational Conference on Doctors’ Health.

2. Sala d’actes de la British Medical Association.



La salutdels metges

Més de dos-cents metgesdels diferents PAIME

d’Espanya i experts delsEstats Units, del Regne Unit

i de Noruega de reconegutprestigi internacional es van

reunir, els passats 12, 13 i14 de novembre, a la seu

del Col·legi de Metges deBarcelona per debatre

sobre els criteris d’actuaciódels PAIME, l’estrès en els

professionals de la salut, elmalestar del metge, els

programes de prevenció ipromoció de la salut del

metge i, entre d’altrestemes, sobre la posició dels

col·legis de metgesd’Espanya davant la

malaltia i la salut del metgedes de l’experiència dels

deu primers anys delPAIMM.

Jaume Padrós, president dela Fundació Galatea, va

exposar les Conclusions delIII Congreso Nacional

PAIME, en la sessió declausura de les jornades

sobre la salut del metge i vaconsiderar que s’havien

complert els objectius deconsensuar criteris

d’atenció i gestió delsPAIME a Espanya i avançaren la definició de les claus

per al desenvolupamentd’estudis i intervencions

orientades a la prevenció dela malaltia i la promoció de

la salut del metge.

Dos-cents professionals sanitaren el III Congreso Nacional PAIMper avançar en la prevenció de la malaltia i la promo

Amb motiu del desè aniversaridel Programa d’Atenció Integralal Metge Malalt (PAIMM) a

Catalunya, el Col·legi de Metges deBarcelona, la Fundació Galatea i l’Or-ganització Mèdica Col·legial (OMC)van celebrar a Barcelona el III Congre-so Nacional del Programa de Aten-ción Integral al Médico Enfermo (PAI-ME). Sota el lema “Del metge malalt ala salut del metge” es van reunir, elpassat 12, 13 i 14 de desembre, ex-perts dels programes per a la salut delmetge dels Estats Units, el Regne Unit,Noruega i dels diferents PAIME d’Es-panya. L’organització va convidar elsdoctors Luis T. Sánchez, Michael H.Gendel, Olaf Aasland i la professoraJenny Firth-Cozens, especialistes dereconegut prestigi internacional enprogrames sobre la salut del metge ien l’estudi de l’estrès en els professi-onals de la salut, els quals van partici-par en el Congrés juntament amb migcentenar de ponents i de més de 250professionals.La sessió inaugural del III Congrés lava presidir la consellera de Salut,Marina Geli, amb Miquel Bruguera,president del COMB; Jaume Padrós,president de la Fundació Galatea; Isa-

cio Siguero, president de l’OMC, iAntoni Gual, coordinador de la Unitatd’Avaluació dels programes PAIMM-RETORN.Miquel Bruguera, en la seva interven-ció, va destacar que “el fet que elPAIME s’hagi implantat a tot l’Estatens permet considerar que aquest ésun projecte comú de l’OMC i és per anosaltres particularment gratificanthaver tingut l’oportunitat de feraquesta aportació en el terreny deldisseny i de l’assaig a tots els metgesespanyols”. Bruguera va afegir que“una raó específica que justificaaquesta satisfacció és que aquestprograma representa la iniciativacol·legial més pura, ja que aconse-gueix dos objectius simultàniament:un, el d’oferir una garantia social queels metges que atenen els pacientssón metges que no tenen problemesque interfereixin amb la seva pràcticaprofessional, que són competents desdel punt de vista tècnic, des del puntde vista ètic i des del punt de vista dela salut.L’altre objectiu dels Col·legis de Met-ges, segons el president del COMB,és “el d’ajudar els seus col·legues iquan més ajuda necessiten és quan



ris es reuneixenME a Barcelonaoció de la salut del metge

algun problema greu de salut limita laseva capacitat professional”.Bruguera va finalitzar la seva inter-venció assenyalant que molts hancregut en aquest programa i han aju-dat a implementar-lo. Va agrair elsuport dels diferents consellers deSalut de la Generalitat de Catalunya“que han cooperat activament, ambuna aportació econòmica molt con-siderable, en el programa PAIMM;en primer lloc, el conseller Rius, des-prés el conseller Pomés, i actual-ment, la consellera Geli”, i va afegirque “perquè el programa funcioni fafalta un equip de professionals, depsiquiatres, competent, dedicat ientregat i això ho tenim al PAIMM,tenim un equip de professionals deprimer nivell i, segurament, ells sónuna de les raons fonamentals de l’èxitdel programa”.La consellera Marina Geli, en la sessióinaugural del Congrés, va dir que“aquest és un congrés científic que téun gran valor, que compta amb laparticipació de persones de relleu in-ternacional, i en què es compararà elque estan fent grups de tot el món iestic molt satisfeta que es faci aBarcelona”. Geli va anunciar també

1

2

1. Jaume Padrós, president de la Fundació Galatea; Miquel Bruguera, president del COMB; Marina Geli,consellera de Salut; Isacio Siguero, president de l’OMC, i Antoni Gual, coordinador de la Unitat d’Avaluació

dels programes PAIMM-RETORN, en la sessió inaugural del III Congreso Nacional PAIME.2. Sala d’actes del COMB en la sessió inaugural del congrés.

Conclusions del III Congrés PAIME

1. Desenvolupar des de l’OMC els criteris que permetin una estandarditzacióconsensuada de l’activitat –i de la qualitat d’aquesta– dels diferents progra-mes existents, establint de forma transparent uns criteris comuns d’homolo-gació i registre sistemàtic de les dades de tots els PAIME.

2. Els col·legis, mitjançant els seus PAIME, haurien de promoure un majoraccés de metges malalts que actualment no es beneficien del Programa.

3. Intensificar l’abordatge integral i personalitzat dels casos per a una milloridentificació i tractament dels problemes, així com per garantir un registreconfidencial de les dades més rellevants.

4. Hauria d’existir una relació de treball més intensa entre els terapeutes delPAIME i els responsables col·legials en les situacions més complexes en lesquals es detecta un possible risc per a la praxi.

5. Cal més implicació per part dels col·legis en el desenvolupament d’instru-ments col·legials per la limitació i/o tutela dels casos de risc de mala praxi.

6. S’han d’intensificar aquelles iniciatives que permetin una rehabilitació ireinserció laboral més efectiva.

7. Cal més implicació en els PAIME dels responsables mèdics de serveis deprevenció i de riscos, i de salut laboral dels centres sanitaris.

8. És necessari estimular i promoure la redacció i publicació d’estudis per almillor coneixement de la realitat i consolidar el lideratge internacional delPAIME a Espanya.

9. Fer més accessible i comprensible el punt d’accés informatiu del PAIME enels portals col·legials, centrant-lo també en la promoció de la salut i elbenestar.

10. Continuar desenvolupant programes de prevenció i de promoció de salutdels metges i altres professionals sanitaris.

Barcelona, 14 de novembre de 2008



que “les conclusions del Congrés se-ran introduïdes per a quan revisem elcontracte programa del PAIMM l’any2009, i tenim la voluntat no tan solsde continuar-lo sinó de millorar-lo iintroduir els elements científics quesurtin de la valoració i la validació deles experiències”. La consellera deSalut va destacar que “necessitemmetges amb salut per donar salut” iva coincidir amb Miquel Bruguera enquè “l’essència del Col·legi de Met-ges també és l’essència del Departa-ment de Salut: cuidar els nostres pro-fessionals”; a més, va afegir “aCatalunya hi ha tradició d’anar juntsels Col·legis de Metges amb el Depar-tament de Salut en moltes coses, i elPAIMM n’és un clar exemple, dele-guem al Col·legi, a la Fundació Gala-tea, als professionals, a la recent in-augurada Clínica Galatea, que curin,que diagnostiquin precoçment, queatenguin, que reinsereixin els metgesamb problemes de salut mental o ambaddiccions”. Geli va dir que aquestacol·laboració amb els Col·legis tambées fa en altres terrenys com “la pòlis-sa de responsabilitat civil, que ha tin-gut tant d’èxit que si no la tinguéssiml’hauríem d’inventar”.Jaume Padrós va ressaltar que “elscongressos de Còrdova i Toledo vanservir per disseminar la idea del pro-grama per tot Espanya, i ara, aprofi-tant els 10 anys d’existència del pri-mer programa d’atenció integral almetge malalt, es fa el congrés aBarcelona i que aquest ha de servircom a punt d’inflexió”. Per Padrós “enel disseny d’aquest congrés, el comi-tè organitzador ha volgut incidir en lanecessitat d’anar més enllà de l’assis-tència al metge malalt per tal d’apro-fundir en el coneixement de quina ésla situació real respecte a la salut i elbenestar dels professionals sanita-ris”. El president de la Fundació Gala-

tea va desitjar que “aquest esdeveni-ment sigui una forma de cridar l’aten-ció a les mateixes organitzacions pro-fessionals sobre la necessitat d’esti-mular tot allò que faci referència a lapromoció i a la prevenció del malestari de la malaltia i a la generalitzaciód’iniciatives que vagin en la línia quetinguem cura dels professionals quetenen cura dels altres”.Padrós va dir que també “hem volgutmarcar i consensuar els criteris d’ac-tuació dels PAIME existents a tot Es-panya, no tant per homogeneïtzar,com per intentar consensuar uns cri-teris comuns i una orientació futurades d’un punt de vista d’acreditació od’homologació del que entenem perPAIME”.Per finalitzar, Padrós va agrair a VíctorPlaza que, des de GSK, hagi auspiciataquest congrés esponsoritzant-lo.Isacio Siguero, en el seu discurs, vaindicar que “el programa PAIME és unexemple més de com els Col·legis deMetges defensen per sobre de tot lasalut dels ciutadans i no permetenque un corporativisme mal entès pu-gui posar en perill l’assistència sani-tària que es presta als pacients”.Siguero va continuar destacant que“el programa PAIME és un instrumentde control de la bona praxi mèdica i,per tant, un element de garantia per ala població”.Antoni Gual va centrar la seva inter-venció a destacar la importància detot l’equip de professionals que tre-ballen al PAIMM d’aquí i als altresPAIME de tot Espanya; també va fer lareflexió sobre la importància del pro-

grama que ha tractat més de 1.700professionals sanitaris, la majoria delsquals s’han reinserit i han tornat atreballar normalment.

El PAIMM, un programa pioner aEuropaEl PAIMM, iniciativa pionera a Euro-pa, és un programa creat per a metgesi dirigit específicament als metgesmalalts. El programa està orientat aajudar els metges que pateixen pro-blemes psíquics i/o conductes addic-tives que poden interferir en la sevapràctica professional.El Programa d’Atenció Integral al Met-ge Malalt segueix les experiències si-milars d’altres països, especialmentels Estats Units, el Canadà, Austràlia iNova Zelanda, que mostren com elsprogrames específics per a metgesobtenen millors resultats que els des-tinats a la població en general, tantpel menor nombre d’abandonaments(més adherència al tractament) comper un nivell més alt de rehabilitaci-ons. Les característiques del PAIMEsón: la confidencialitat, els serveisassistencials específics i l’assessora-ment laboral i jurídic.

Miquel Bruguera: “El fet queel PAIME s’hagi implantat atot l’Estat ens permetconsiderar que aquest és unprojecte comú de l’OMC”

31 2

1. Sala d’actes del COMB en la sessió inaugural.2. Carmen Bule, Servei d’Acollida Paimm; Luis

Sánchez, president de la Federation of StatePhysician Health Programs; Pilar Lusilla,

coordinadora Unitat d’Internament ClínicaGalatea; Cosme Naveda, president del COM

Bizkaia; Antoni Gual, i Piedad Arazo,coordinadora del PAIME Zaragoza, en la taula

Consensuant criteris d’actuació dels PAIME.3. Sala A del COMB en la lectura d’una de les

comunicacions del Congrés.



1. Michel H. Gendel, del Colorado Physician HealthProgram a Denver Colorado (EUA); Jaume Padrós;

Antoni Plasència, director general de SalutPública, i Miquel Casas, director assistencial delsprogrames PAIMM-RETORN, en la sessió sobre el

desè aniversari de la creació del PAIMM. 2. LeonorAncochea, vocal del COMB, en una sessió de

lectura de comunicacions lliures. 3. Miquel Casasen la presentació del desè aniversari PAIMM.4. Jenny Firth-Cozens, del London Deanery of

Postgraduate Medical Education a la Universitatde Londres; Antoni Gual; R. Garrido; Salvador

García, professor del Departament de PsicologiaSocial de la UB; Ander Larrazabal, coordinador del

PAIME al Consejo Médico Vasco, i Ricardo de lasCuevas, coordinador del PAIME al CM de

Cantàbria, en la sessió sobre Malaltia, estrès,salut: buscant l’equilibri. 5. Jenny Firth-Cozens en

l‘exposició de la ponència L’estrès en elsprofessionals de la salut. 6. M. del Pino Morales,

cap del servei de Psiquiatria del ComplexHospitalari de Toledo; Eugeni Bruguera,

coordinador de la Unitat de Serveis Externs de laClínica Galatea; Juan José Aliende, president del

CM de Burgos; Olaf Aasland, del The ResearchInstitute de la Norwegian Medical Association de

Noruega; Pilar Arrizabalaga, vocal del COMB, iJoaquim Ramis, president de la Secció de Metges

Jubilats del COMB, en la sessió sobre Promoureun desenvolupament professional saludable.

3

4

21

5

6

El III Congreso Nacional PAIME va reunir experts delsprogrames per a la salut del metge dels Estats Units,el Regne Unit, Noruega i dels diferents PAIMEd’Espanya

El III Congreso Nacional PAIME vaproposar un temari ampli i ambi-

ciós, que comptava amb ponents in-ternacionals de prestigi, per seguiravançant en els criteris d’atenció igestió dels diferents programesd’atenció als metges malalts i fer unpas més, buscant les claus per al co-neixement i el desenvolupament d’es-tudis i intervencions orientades a laprevenció de la malaltia i la promocióde la salut dels metges.És per això que en la primera taula esvan posar en comú els criteris d’actu-ació en diferents programes. El convi-dat estranger d’aquesta primera ses-sió va ser Luis Sánchez, president dela Federation of State Physician He-alth Programs, que va explicar l’orga-nització d’aquesta institució fundadael 1990, que agrupa 47 estats ameri-cans i està finançada per l’AmericanMedical Association. Tot i que cadaun dels estats té un model propi,aquesta entitat vetlla perquè es com-pleixin uns criteris comuns (en l’ava-luació, intervencions, finançament,monitorització, confidencialitat...).Carme Bule, responsable del serveid’acollida del PAIMM, va fer una ex-posició sobre la gestió dels contrac-tes terapèutics, com a reflex docu-mental del compromís assumit pelmetge malalt, l’equip que el tracta i elcol·legi, per tal d’aconseguir la sevarehabilitació. Per la seva banda,Antoni Gual, cap de la unitat d’avalu-ació del PAIMM, va parlar de l’avalua-ció com a aproximació preventivaquan existeix la sospita de patologia.Piedad Arazo, del PAIME d’Aragó, vaexposar les característiques d’aquest

programa i els perfils dels metges ate-sos.La següent sessió plenària es va cen-trar en el 10è. aniversari del PAIMM iva comptar amb la participaciód’Antoni Plasència, director generalde Salut Pública, i de Jaume Padrós,president de la Fundació Galatea isecretari del COMB, que van explicarles motivacions que havien portat l’ad-ministració i el Consell de Col·legis deMetges de Catalunya a crear el PAIMMi la seva satisfacció per la seva trajec-tòria. En aquesta taula també es vacomptar amb un convidat estrangerde gran prestigi, Michael Gendel, di-rector del Colorado Physician-HealthProgram, que va explicar l’evoluciódels programes d’atenció als metgesmalalts als EUA.Jenny Firth-Cozens, psicòloga clínicadel London Deanery of PostgraduateMedical Education, va fer la interven-ció principal de la taula sobre males-tar i estrès com a etapes prèvies a lapatologia i les intervencions a nivellindividual, d’organització i en elsequips de treball necessàries per pre-venir i evitar aquestes situacions.També van intervenir Ricardo de lasCuevas, secretari del COM de Cantàbria,que va fer una exposició sobre el mal-estar dels metges de la seva comuni-tat, així com Ander Larrazabal, coordi-nador PAIME del Consell Mèdic Basc,que va incidir en la importància delretorn al treball del metge malalt. Final-ment el Salvador Garcia, del Departa-ment de Psicologia Social de la Univer-sitat de Barcelona, va destacar la ne-cessitat d’implementar estratègies enl’àmbit de les organitzacions sanitàries



3

4

2

1

5

6

7

per afavorir un canvi cultural, que aju-daria a reduir l’estrès i augmentar elbenestar dels professionals.El darrer dia de congrés va començaramb una taula que girava al voltant dela promoció d’un desenvolupamentprofessional saludable, que tenia coma convidat estranger Olaf Aasland, del’institut de recerca de la NorwegianMedical Association, que va parlardels programes de promoció de lasalut per als metges del seu país.María del Pino Morales, del COMToledo, va presentar un estudi longi-tudinal a residents sobre l’estrès so-fert en aquest període formatiu. Perpart de la Fundació Galatea, Pilar Arri-zabalaga, membre de la Junta delCOMB, va presentar l’estudi sobre“Salut, estils de vida i condicions detreball dels metges i metgesses deCatalunya”, incidint en les diferènci-es en el comportament en aquestesvariables entre homes i dones.Joaquim Ramis, president de la Sec-ció de Metges Jubilats del COMB, vapresentar les conclusions de l’estudide necessitats dels professionals dela medicina relacionades amb el mo-ment de la jubilació i els diferentsperfils dels metges que s’enfronten aaquesta nova etapa.La següent taula va ser un debat entrediferents representants de col·legisde metges de l’Estat espanyol(Còrdova, Lleida, Bizkaia, Màlaga,Madrid, Badajoz, València i Navarra)sobre la seva posició pel que fa al’aportació del PAIME, punts forts itemes a millorar per aconseguir lareinserció dels metges malalts en elseu entorn laboral i social.A més d’aquestes sessions plenàries,es van dur a terme tallers sobre la

gestió de casos PAIME i sobre l’abor-datge terapèutic motivacional delmetge malalt, per part de professio-nals del PAIMM, diverses comunicaci-ons orals, exposició de pòsters i unessessions paral·leles amb ponents in-ternacionals com ara Michael Peters,del programa Doctors for Doctors Unitde la British Medical Association, Rei-dar Tyssen de la Universitat d’Oslo iRose Mary Field, Deputy Director ofNational Clinical Assessment Servicein National Health Service.

1. Mateu Huguet, director de l’Institut d’Estudisde la Salut; Jaume Padrós, i José RodríguezSendín, secretari de l’OMC, en la sessió de

clausura. 2. Olaf Aasland, en l’exposició de laponència Programes de prevenció i promoció de

la salut del metge. 3. Juan José Sánchez Luque,president del CM de Màlaga; Rafael Olalde,

secretari del CM de Biscaia; Serafín Romero,president del CM de Còrdova; Juan José

Rodríguez Sendín; Rosa Pérez, presidenta del CMde Lleida, i C. Mingote, en el debat sobre La

posició dels Col·legis de Metges davant lamalaltia i la salut del metge: què ens ha aportat

el PAIME? 4. Rafael Olalde en el debat sobre laposició dels Col·legis de Metges. 5. Jaume Aubia,

president executiu del Grup MED; Marc Soler,director adjunt corporatiu del COMB; Jesús

Aguirre, i Antoni Arteman, gerent de la FundacióGalatea. 6 i 7. Participació de membres de

diferents col·legis en el debat sobre la posiciódels Col·legis de Metges.



1

2

3

4

5

6

El COMB ha apreciat que elsdarrers anys s’ha incrementat

la demanda per part delscol·legiats referent al’assessorament i la

implantació, en consultes icentres mèdics, de la

normativa relacionada amb eltractament de la informació. Es

tracta del conjunt de drets ideures que s’imposen als

metges i titulars de centressanitaris contingudes, entre

altres, a la Llei orgànica deprotecció de dades de caràcter

personal (LOPD), a la Lleireguladora dels serveis de la

societat de la informació i delcomerç electrònic (LSSI) i a la

Llei general detelecomunicacions (LGT), així

com les Lleis estatal iautonòmica d’informació i

documentació clínica.Fruit d’aquest augment de

demanda el COMB ofereix unnou servei, que no només

comprèn la informació sobre lamatèria –que ja es donava a la

seu col·legial– sinó també unservei d’assessorament

individualitzat, adaptat a lesnecessitats i circumstàncies de

cada consulta o centre, id’implantació de la normativa i

serveis d’auditoria bianual,que serà realitzada per part de

tècnics especialitzats enl’àmbit sanitari.

Un cop posat en marxa elservei del COMB de tractamentde la informació i protecció de

dades, presentem un reculld’algunes de les preguntes que

els col·legiats han fet i quepoden resultar d’interès.

Assessoriajurídica

El COMB crea un servei detractament d’informació idades per a metges ientitats sanitàriesCom afecta la Protecció de Dades a lameva consulta o centre mèdic?El compliment de les normes de Pro-tecció de Dades obliga a:– endegar un procés d’identificaciódels fitxers i revisió dels fluxos d’in-formació;– inscriure els fitxers a l’Agencia Es-pañola de Protección de Datos;– informar dels drets del pacient idemanar-li el seu consentiment perincloure les dades en el fitxer i pertractar-les;– definir i establir les mesures de se-guretat per al nostres fitxers i elabo-rar el document de seguretat on s’hirecullin;– mantenir i auditar periòdicament elcompliment de les mesures de segu-retat;– formar el personal del centre per al’acompliment de les mesures adop-tades.En definitiva, suposa una oportunitatper revisar a fons el mode operatiu dela nostra consulta, repensar els pro-cessos i millorar la gestió de la con-sulta o centre mèdic.

M’afecta la Protecció de Dades sitinc les històries clíniques ensuport paper?Sí, independentment del suport on estrobin les dades, el responsable delfitxer ha de donar compliment a lesprevisions de Protecció de Dades.Contràriament al que pugui semblar,pot resultar més fàcil establir meca-nismes de seguretat de la informacióautomatitzada que la que està en su-port paper.

Hi ha terminis per adaptar elsmeus fitxers a la Protecció deDades?Sí i aquests poden variar en funció dela data de la creació del fitxer, del seu

caràcter automatitzat o no i del seunivell de seguretat i caldrà valorar casper cas la concurrència de les anteri-ors circumstàncies.De tota manera, es pot afirmar que elsfitxers creats abans del mes d’abril de2008 ja estaven obligats a compliramb la Llei i l’anterior Reglament deProtecció de Dades, i per això els ésexigible de manera immediata.

Quines dades es tractenhabitualment a la consulta ocentre mèdic i quina protecciómereixen?Els fitxers més comuns en les consul-tes i centres mèdics són els compren-sius de dades de filiació dels paci-ents, les històries clíniques, les da-des dels recursos humans i les delsproveïdors de serveis al centre.Els fitxers amb dades de salut i derecursos humans en tant que podencontenir dades d’especial proteccióhan de comptar amb el nivell de segu-retat més alt.

Cal que els pacients donin elconsentiment per introduir lesseves dades en un fitxer?Sí, és imprescindible una autoritza-ció expressa del pacient per introduirles seves dades al fitxer i que el paci-ent hagi estat informat de l’existèn-cia del fitxer, la finalitat de la recolli-da de les dades, els destinataris de lainformació, la identitat del responsa-ble del fitxer i la possibilitat d’exercirels drets d’accés, rectificació i can-cel·lació.

Qui és el responsable delcompliment de la normativa deProtecció de Dades?Ho és tota aquella persona que tinguipoder de decisió efectiu sobre la fina-litat, contingut i ús del fitxer.



78

9

La identificació del responsable potresultar senzilla en el cas de centreso consultes amb un únic professio-nal, però es dificulta en el cas decentres en els quals presten serveismés d’un professional, en quins ca-sos és imprescindible efectuar unaanàlisi detallada de titularitat delcentre, dels tractaments de la infor-mació per determinar-ne el/s res-ponsable/s.

Quins recursos posa el COMB perajudar-me a complir amb laProtecció de Dades a la mevaconsulta o centre mèdic?El servei de tractament de la informa-ció i protecció de dades del COMB,format per un equip d’advocats i con-sultors especialistes en la matèria,posa a l’abast dels col·legiats un ser-vei d’assessorament integral que per-met donar compliment a la Protecció

de Dades d’una manera fàcil, ràpida ia un preu competitiu.

En què consisteix el servei deProtecció de Dades del COMB?El servei s’inicia amb un breu qüesti-onari de les característiques del cen-tre o consulta i que permetrà fer-nosuna idea aproximada de la complexi-tat del servei i pressupostar-vos laintervenció.Un cop aprovat el pressupost rebreual centre la visita d’un consultor queverificarà jurídicament el tractamentque feu de la informació en qualsevolde les seves formes, així com els con-tractes i documents que donen su-port a aquest tractament.El darrer pas és fer-vos lliurament dela documentació comprensiva del ser-vei realitzat on s’inclou el documentde seguretat descriptiu els processosa seguir en la vostra pràctica diària en

matèria de Protecció de Dades, la de-finició de les mesures correctores ques’hagin considerat necessàries, lesinscripcions dels fitxers a l’Agènciade Protecció de Dades, els informesd’auditoria i tota aquella altra quinanecessitat s’hagi posat de manifest alllarg del procés.

Si tinc qualsevol dubte enl’aplicació de la normativa deProtecció de Dades o sobre eltractament de la informació, empuc adreçar a COMB?Sí, el servei gratuït de consultes perals col·legiats es manté en matèria deProtecció de Dades i tractament de lainformació i podeu adreçar-vos per-sonalment a la seu del COMB al Pas-seig Bonanova, 47, 5a pta. o bé altelèfon 935.678.880 (Mireia Mir).També ens podeu escriure a l’adreçaelectrònica [email protected].



El COMB presenta unajornada sobre els problemesmèdics en relació amb laconducció de vehicles

Miquel Bruguera, presidentdel COMB, va presentar la

jornada per informar sobreproblemes mèdics en

relació amb la conducció devehicles, juntament amb

Antoni Plasència, directorgeneral de Salut Pública, i

Josep Pérez Moya, directordel Servei Català de

Trànsit.El Col·legi de Metges de

Barcelona i la Generalitatvan plantejar la possibilitat

de revisar el procés derenovació i concessió delscarnets de conduir perquèes tingui en compte si els

conductors pateixen algunamalaltia o prenen alguna

medicació que puguidisminuir la seva capacitat

a l’hora de conduir.

Antoni Plasència, director general de Salut Pública; Miquel Bruguera, president del COMB, i Josep PérezMoya, director del Servei Català de Trànsit, en la roda de premsa de presentació de la jornada sobre

Problemes mèdics en relació amb la conducció de vehicles.

Àrea professionalÀrea de praxi

El president del COMB, MiquelBruguera, va presentar, el pas-sat 10 d’octubre, diverses inici-

atives de la institució dels metges deBarcelona sobre Problemes mèdicsen relació amb la conducció de vehi-cles, en un acte amb els mitjans decomunicació en què van participarAntoni Plasència, director general deSalut Pública, i Josep Pérez Moya, di-rector del Servei Català de Trànsit.Bruguera va destacar que “els metgeshaurien de jugar un paper més actiu enla prevenció d’accidents recomanantals seus pacients que s’abstinguin deconduir quan ho considerin adequat,d’igual manera com quan aconsellendeixar de fumar o una alimentació méssaludable. El president del COMB vaafegir que el que es demana és que“els facultatius siguin sensibles a lanecessitat de realitzar prevenció de lasinistralitat a la carretera també des deles seves consultes”.Tant Antoni Plasència com Josep Pé-rez Moya consideren necessari queels metges que certifiquen la idoneï-tat dels conductors per circular ambvehicles puguin tenir accés a informa-ció sanitària d’aquests que podria

resultar d’interès, com seria el fet quepateixin alguna malaltia incapacitanto prenguin una medicació que alterila capacitat per conduir.Segons Pérez Moya, “en les revisionsmèdiques que es realitzen ara no espot detectar si existeixen aquestesmalalties, cosa que sí que sap el met-ge de capçalera o l’especialista”. Estracta, segons el director del ServeiCatalà de Trànsit, “de buscar meca-nismes per obrir el canal d’informaciórespectant sempre la llei de proteccióde dades”.Bruguera va anunciar que “el Col·legidonarà informació als metges , realit-zarà un Quaderns de la Bona Praxiamb recomanacions concretes, i obri-rà una roda de contactes amb els res-ponsables de les facultats de medici-na perquè incloguin en els seus pro-grames continguts sobre conducciósegura”.Antoni Plasència va dir que “la Conse-lleria de Salut participarà en aquestesiniciatives amb guies clíniques queajudin els professionals a actuar enaquest sentit, aconsellant els seuspacients de la necessitat de portarsempre el cinturó i de ser cauts quan



prenguin medicaments o ingereixindrogues o alcohol”.

Jornada Problemes mèdics enrelació amb la conducció devehiclesLa jornada de treball, que va reunirmetges d’Atenció Primària, Hospitals,Centres de Revisió, Centres d’Avalua-ció del Dany Corporal i Metges Foren-ses, tenia com a objectiu identificarels problemes mèdics més importantsen relació amb la conducció: la diabe-tis, les malalties relacionades amb lason, les drogodependències (alcohol),les malalties mentals i neurològiquesi, entre d’altres, la incidència dels trac-taments farmacològics sobre la con-ducció.La jornada del COMB va comptar ambdues taules de discussió. En la prime-ra taula rodona, moderada per JosepArimany, director de l’àrea de Praxidel COMB, es van abordar els proble-mes relacionats amb els aspectes ju-rídics, socials i de salut pública. JaumePadrós, secretari del COMB, va mode-rar la segona taula rodona, on es vantractar aspectes concrets de les pato-logies que afecten molt directamentla conducció viària.La finalitat de l’acte del Col·legi deMetges de Barcelona és identificar elsproblemes més importants que afec-ten la conducció i elaborar un docu-ment, Quaderns de la Bona Praxi, ambles recomanacions concretes al col-lectiu mèdic per tal d’avançar en laprevenció de l’accident de trànsit. ElCOMB considera que la tasca del met-ge és essencial per a la reducció del’accidentalitat a través de l’educaciósanitària, les recomanacions al malalti el tractament de les malalties.

Roda de premsa de presentació de la jornadasobre Problemes mèdics en relació amb la

conducció de vehicles.

Diario Médico premia el servei d’assessorament sobreprotecció de dades i un tríptic d’informació per als MIRcom unes de les millors idees del 2008

El president del COMB, Miquel Bruguera, i Ricard Gutierrez, vicepresident dela Organización Médica Colegial i del COMB, van copresidir l’acte de lliura-

ment de premis conjuntament amb la consellera de Salut de Catalunya, MarinaGeli; la consellera de Salut de Navarra, María Kutz, i Javier Olave, director deDiario Médico.Diario Médico va celebrar, al Teatre Nacional de Catalunya, la vuitena edició delliurament de premis per reconèixer les millors idees de l’any 2008 en el SistemaNacional de Salut en la qual es van premiar les iniciatives del COMB i de laFundació Galatea sobre assessorament en protecció de dades i la informaciósobre salut per als nous MIR.

L’OMC celebra per primer cop a Barcelona la sevaAssemblea General

El Consejo General de Colegios de Médicos va celebrar per primer cop aBarcelona, el 15 de novembre a la seu del COMB, l’Assemblea General, en la

que els presidents dels Col·legis de Metges d’Espanya han presentat la novaestructura de funcionament del Consejo General en un procés de modernitzacióde la institució, en un marc professional en el qual cada àrea ret comptes de laseva activitat.L’Assemblea també va acordar per unanimitat concedir a títol pòstum la condicióde Col·legiat d’Honor Nacional, amb emblema d’or, al doctor Hèlios Pardell.

Activitatcol·legial




Els darrers mesos, algunes veusdel col·lectiu de professionals amb

formació especialitzada realitzada alnostre país, però sense títol d’especi-alista, que, pels motius que siguin,van resultar exclosos dels anteriorsprocessos extraordinaris de conces-sió de titulació especialitzada, handemanat poder participar en la solu-ció del problema del dèficit de profes-sionals especialistes del nostre siste-ma sanitari.Paral·lelament, i a mesura que s’haincrementat al nostre país el nombrede metges en possessió de titulaciómèdica especialitzada obtinguda apaïsos extracomunitaris sense homo-logació al seu corresponent espanyol,s’ha originat el debat en determina-des institucions sobre la necessitatde cercar solucions a aquest col·lectiu.L’Àrea Professional del COMB, amb lafinalitat estadística de delimitarl’abast i els trets principals de la rea-litat professional d’aquests metges,posa a la vostra disposició a la planaweb del COMB uns qüestionaris adre-

çats a aquests grups professionals.La resposta a aquests qüestionarisper part dels metges que es trobin enaquestes dues situacions resulta de-terminant per poder establir amb lamajor precisió possible el seu nom-bre i característiques. És per això quedes del COMB encoratgem els metgesd’aquests col·lectius a participar en

L’Àrea Professional del COMB fa un estudi col·legial sobre lasituació dels metges sense títol d’especialista o amb títold’especialista estranger no homologat

El Servei de Responsabilitat Professional facilita unabonificació en la prima als metges de família

Tots els metges col·legiats asse-gurats amb la pòlissa de Res-

ponsabilitat Civil i que exerceixin ex-clusivament la seva professió en unaplaça o lloc de treball de metge defamília (la denominació “Metge deFamília” inclou les places denomi-nades de Metge de Medicina Gene-ral, Metge de Capçalera, Metge decontingent i zona o Metge d’APD)poden gaudir, a partir del dia 1 degener del 2009, d’una bonificació enla prima (prima trimestral de 102 €).Ja es pot sol·licitar al Servei de Res-ponsabilitat Professional.

Pòlissa de responsabilitat civilprofessional per a les societatsprofessionalsLes societats professionals es po-den adherir a la pòlissa col·lectivacontractada amb la Companyia Zu-rich.Condicions per donar-se d’alta a lapòlissa:– estar adaptada a la Llei 2/2007,de 15 de març, de societats profes-sionals.– estar previst, en el seu objectesocial, l’exercici en comú de la medi-cina.

Pàgina web del COMB a on es pot accedir alqüestionari.

l’estudi responent als qüestionarisque es troben a la pàgina web delCOMB.http://www.comb.cat/cat/altres/cens/. Àrea Professional/Assessoria Jurídica

– estar degudament inscrita al Re-gistre de Societats Professionals delCol·legi de Metges de Barcelona.– que tots els socis professionalsque tenen la condició de metgescol·legiats en qualsevol delsCol·legis de Metges de Catalunyaestiguin donats d’alta en aquestapòlissa.– que la societat tingui una factura-ció per prestació de serveis mèdicsque no superi l’import de 500.000 €anuals.




Web Mèdica Acreditadaparticipa en el Seminari per aperiodistes “Internet com a fontd’informació sanitària”

El passat 2 de desembre de 2008 esva celebrar el seminari “Internet

com a font d’informació sanitària” aMadrid. Aquest acte va ser organitzatper Pfizer amb la col·laboració de Go-ogle i de Web Mèdica Acreditada delCol·legi Oficial de Metges deBarcelona. Durant la jornada, es vadebatre sobre el desenvolupamentd’eines que faciliten l’accés a la infor-mació sanitària de qualitat a Inter-net, com un dels principals reptesactuals de la societat de la informa-ció. Durant el transcurs del seminaries van presentar diverses eines: comGoogle Health i Google Flu Trends,Web Mèdica Acreditada va mostrardiferents aplicacions que estan des-envolupant, com el programa de qua-litat, el Cercador Personalitzat (WMAi Google Search) i les guies d’usuaris.Finalment, Pfizer va presentar el seunou web, en el qual destaquen, entred’altres serveis, els més de mil arti-cles d’informació sanitària elaboratsper la Clínica Universitària de Navarrai Fisterra.com.El director de Web Mèdica Acredita-da, Miquel Ángel Mayer, en la sevaintervenció va destacar que “la quali-tat de la informació a la xarxa és moltvariable i pot ésser utilitzada de ma-nera inadequada” i va afegir que “en-cara hi ha molt poques dades sobreels efectes secundaris negatius rela-

cionats amb decisions de salut pre-ses pels usuaris d’Internet, pel queés necessari un control de la qualitatdels continguts web sobre temes desalut que permeti orientar els usuarisadequadament”. Mayer va destacarel treball que està desenvolupant elprograma d’acreditació del Col·legide Metges de Barcelona, Web Mèdi-ca Acreditada, que fins ara més de1.200 dominis han demanat el seusegell d’acreditació.

INFORMACIÓ QUOTESCOL·LEGIALS 2009

L’Assemblea de Compromissarisha aprovat per a l’exercici 2009les quotes trimestrals id’inscripció que a continuacióes relacionen:

Col·legiats

Quota col·legial58,13 € (trimestral)

Col·legiats amb menys de 6anys de llicenciatura enmedicina, bonificació del50 % en la quota col·legialdurant els 4 primers anys decol·legiació29,06 € (trimestral)

Quota Fons Social Col·legial23,96 € (trimestral)

Quota d’inscripció125,88 € (única)

Col·legiats amb menys de 2anys de llicenciatura enmedicina, bonificació del50 % en la quota d’inscripció62,94 € (única)

Societats Professionals

Quota d’inscripció125,88 € (única)

Quota col·legial58,13 € (trimestral)

Assessoria Jurídicadel COMB



Revistade premsa

1. La Vanguardia,11 d’octubre de 2008.

2. Avui,22 d’octubre de 2008.

3. La Vanguardia,5 de novembre de 2008.

La Generalitat plantejaque s’endureixi el procésde renovació del carnet

La Generalitat i el Col·legi deMetges de Barcelona hanplantejat avui la possibilitatde revisar el procés de reno-vació i concessió dels carnetsde conduir perquè es tinguien compte si els conductorspateixen alguna malaltia oprenen alguna medicació quepugui disminuir la seva capa-citat al volant. [...]

Efe,10 d’octubre de 2008

El Col·legi de Metges deBarcelona vol millorar larevisió mèdica del permísde conduir davant de les“carències” actuals

[...] El president del COMB,Miquel Bruguera, ha explicatavui en una roda de premsadurant la jornada Problemesmèdics en relació amb la con-ducció de vehicles, que elsexàmens mèdics tenen “ca-rències” ja que hi ha qui “ocul-ta” dades rellevants i ha ditque els professionals mèdicsque els fan no disposen “detots els instruments”. [...]

Europa Press,10 d’octubre de 2008

Insten a millorar lesrevisions per al carnet

El Col·legi Oficial de Metgesde Barcelona (COMB) va plan-tejar ahir la necessitat de mi-llorar les proves del certificat

mèdic que s’exigeix per obte-nir o renovar el permís deconduir. [...]

Avui,11 d’octubre de 2008

Trànsit demana accedir adades mèdiques delsconductors per reduiraccidents

Els metges receptaran deixarde conduirEl Col·legi de Metges deBarcelona va presentar ahiruna iniciativa perquè els met-ges expliquin als pacients i elsseus familiars quan és prefe-rible que no condueixin. Enca-ra que als pacients no els agra-di, “tampoc els agrada quanels diem que deixin de fumar ide tota manera els ho hem dedir pel seu bé”, va argumentarMiquel Bruguera, presidentdel Col·legi. [...]

La Vanguardia,11 d’octubre de 2008

Més de la meitat delsmetges que s’hancol·legiat enguany aBarcelona ja sónestrangers

El Col·legi Oficial de Metgesde Barcelona (COMB) tindràaquest any, per primer cop ala seva història, més incorpo-racions de professionals es-trangers que no pas provi-nents de l’Estat espanyol. [...]Soler va denunciar la incon-gruència que suposa el fet queCatalunya disposi d’una taxade metges per cada mil habi-tants superior a la mitjanaeuropea (3,7 i 3,4, respectiva-ment) i que, en canvi, no hi

hagi prou metges per cobrirels llocs de treball i sovint s’ha-gi de recórrer a la contractaciópoc planificada de metges es-trangers. [...]

Avui,22 d’octubre de 2008

Els metges celebren ques’obri el debat delcopagament

El col·lectiu mèdic va acollirahir favorablement l’oberturadel debat sobre la implanta-ció del copagament. En sinto-nia amb el Departament deSalut, el Col·legi de Metgessosté que, sense mesures comaquesta, el sistema sanitaricorre perill. [...]

La Vanguardia,25 d’octubre de 2008

Les EBA: èxit clínic, peròfracàs polític

Les entitats de Base Associa-tiva han sorgit com a respostaa l’excessiva funcionaritzacióde la sanitat, i no perseguei-xen altra cosa que fer realitatel vell objectiu de l’atencióprimària de convertir-se enautèntiques eines de preven-ció de la salut. Amb aquestaafirmació, Leonor Ancochea,directora de l’Equip d’Atenció

Primària “Dreta de l’Eixample”de Barcelona, i organitzadorade les XII Jornades Tècniquesd’Entitats de Base Associati-va, celebrades a la ciutat com-tal, ha volgut definir els objec-tius fonamentals d’un modelde gestió que, possiblement acausa dels tebis suports polí-tics rebuts, ha estat un granèxit en el purament clínic, peròmancat de continuïtat en elpolític.

Gaceta Médica,3 de novembre de 2008

Gairebé 700 metges hanestat ingressats perproblemes psíquics oaddiccions

Un total de 695 metges espa-nyols han estat hospitalitzatsper problemes psíquics oconductes addictives des queva començar el Programad’Atenció Integral al MetgeMalalt (PAIMM), per ajudar

1

2

3



Revistade premsa

1. El Periódico,5 de novembre de 2008.

2. Avui, 5 de novembre de 2008.3. La Vanguardia,

5 de novembre de 2008.

1

2

facultatius amb problemesque poguessin interferir enla seva pràctica professional.[...]

Efe,4 de novembre de 2008

Les malaltiespsiquiàtriques copen elscasos atesos a Catalunyaen un programa d’atencióal metge malalt

El 70 per cent dels 1.311 met-ges atesos a Catalunya pelPrograma d’Atenció Integralal Metge Malalt (PAIMM) enels seus deu anys d’implanta-ció han estat per malaltiespsiquiàtriques, mentre queun 19 per cent ho foren perproblemes de consum d’alco-hol i un 11 per consum de dro-gues, segons explicà avui elsecretari del Col·legi Oficialde Metges de Barcelona(COMB) i president de la Fun-dació Galatea, Jaume Padrós.[...]

Europa Press,4 de novembre de 2008

El perfil del metge malalt:menys de 50 anys i en laprimària

[...] A l’actualitat, el 83 % delsmetges que van passar pelprograma està treballant, el7 % d’ells està de baixa i un4 % ha estat incapacitat i apar-tat de la professió.En deu anys s’han tractat 1.311casos, el 94 % d’aquests deforma voluntària, el 4,9 % haaccedit al programa per co-municació confidencial il’1,2 % ha estat deguda a unadenúncia, ja sigui per part de

companys, de la institució odels mateixos usuaris. [...]

La Vanguardia,5 de novembre de 2008

Salut posa un tutor ametges addictes que fantractament

Seguint el principi que unmetge amb bona salut atén deforma “sana” els seus paci-ents, la Conselleria de Salut iel Col·legi de Metges deBarcelona (CMB) apliquen desde fa vuit anys un programaque capta, tracta i rehabilitaels facultatius que pateixenalteracions psíquiques o sónaddictes a l’alcohol i altresdrogues. [...]Un 83 % dels metges tractatsen aquest programa han rei-niciat de forma saludable laseva activitat professional, vaindicar Padrós. A quatre se’lsva apartar de l’exercici de laMedicina. [...]

El Periódico,5 de novembre de 2008

Quan el pacient és elmetge

Els metges no estan més ma-lalts que la resta de la pobla-ció, “però és cert que mante-nen una actitud diferent da-vant la malaltia”. Així ho reco-neix el secretari del Col·legide Metges de Barcelona(COMB), Jaume Padrós, queahir va presentar l’informed’activitat del Programad’Atenció Integral al MetgeMalalt (PAIMM), impulsat pelscol·legis de metges i el depar-tament de Salut ara fa deu

anys. “Ens costa molt dema-nar ajuda quan estem ma-lalts”, admet Padrós.Davant d’aquesta evidència,l’any 1998 va néixer el PAIMM,impulsat pels col·legis de met-ges i el departament de Salutara fa deu anys. [...]

Avui,5 de novembre de 2008

Malalts amb bata blanca

[...] La Fundació Galatea, cre-ada pel col·legi professional,coordina des de fa deu anys elprograma d’atenció integral almetge malalt (PAIMM), quevetlla perquè la salut delsmetges no interfereixi en laqualitat de l’atenció. [...]

El Punt,5 de novembre de 2008

Els col·legis han d’assumirmés protagonisme davantel metge malalt

[...] Entre les conclusions a lesquals s’ha arribat en aquestacita, els seus participantss’han proposat desenvolupardes de l’OMC els criteris que

permetin una estandarditza-ció consensuada de l’activitat(i de la qualitat d’aquesta) delsdiferents programes exis-tents, establint de forma trans-parent uns criteris comunsd’homologació i registre sis-temàtic de les dades de totsels PAIME. [...]

Redacción Médica,17 de novembre de 2008

3



Revistade premsa

1. Diario Médico,11 de desembre de 2008.

2. Siete Días Médicos,5 de desembre de 2008.

3. ABC, 13 de desembre de 2008.4. Diario Médico,

7 de gener de 2008.

1Unificar criteris, repte d’unPAIME “preventiu”

La implantació del PAIME anivell nacional ha tingut dife-rents ritmes i ha estat influïdaper moltes variables des de laprimera iniciativa posada enmarxa, deu anys enrere, aCatalunya. Els col·legis demetges creuen que ha arribatel moment d’unificar criterisper consolidar un programadel que destaquen el seu ca-ràcter preventiu. [...]

Gaceta Médica,17 de novembre de 2008

Del metge malalt a la salutdel metge

Fa ja 10 anys que el Col·legi deMetges de Barcelona va posaren marxa un innovador pro-grama d’atenció integral almetge malalt (PAIMM). La ini-ciativa, totalment nova a Espa-nya encara que inspirada enprogrames similars desenvo-lupats en altres països, partiade l’observació que quan elsmetges s’enfronten a determi-nats problemes addictius opsiquiàtrics troben encara mésdificultats que la població ge-neral per demanar ajuda i en-tendre que la seva malaltia potser un seriós risc per a la bonapraxi mèdica. [...]

Siete Dias Médicos,5 de desembre de 2008

Catalunya vol que el seuPAIME sigui model nacional

[ . . . ] Per a la viabilitatd’aquest projecte, Padrós

creu que “l’OrganitzacióMèdica Col·legial hauria deliderar la posada en marxad’un consorci nacional en elqual, encara que es vagi avelocitats diferents en laseva aplicació, aconseguimque els serveis al professio-nal siguin els mateixos entotes les comunitats autò-nomes. En aquesta xarxa se-ria interessant que hi haguésuna unitat de referència pera tot l’SNS, però els costosd’una iniciativa així tan solspodríem assumir-los si anés-sim tots a l’una”. [...]

Diario Médico,11 de desembre de 2008

Entrevista

Miquel Bruguera. Presidentdel Col·legi Oficial deMetges de Barcelona

“El ciutadà deixaràd’abusar de lesurgències quan pagui perusar-les”

A Miquel Bruguera, presidentdels metges barcelonins, lipreocupa el futur immediat dela sanitat pública perquè estàconvençut que, tal i com estàplantejada, “és insostenible”.Més enllà de la crisi, la princi-pal fragilitat del model rau,segons aquest hepatòleg bar-celoní de 66 anys, en “la sevamala organització i l’ús abu-siu que es fa d’alguns serveis”.L’única forma de resoldreaquestes disfuncions és, alseu entendre, el copagament.[...]

Esther ArmoraAbc,

13 de desembre de 2008

Una sola medicina

[...] “Per començar, aquestsmètodes complementaris hand’avalar la seva efectivitat se-gons el mecanisme pel quediuen que actuen i aconseguirels efectes que promulguen”,explica el doctor Francesc Fer-rer, metge internista i mem-bre de la junta directiva delCol·legi Oficial de Metges deBarcelona (COMB). [...]“No es pot rebutjar algunacosa per sistema o simple-ment perquè no es conegui; siés bo per al pacient ha de sertingut en compte. La medicinaés una: la que val i és eficaç ihem de tendir a integrar lesteràpies en funció d’aquest

criteri”, resumeix el portaveudel COMB [...].

El Mundo,3 de gener de 2009

El COMB radiografiamestos i estrangers nohomologats

El Col·legi de Metges deBarcelona (COMB) ha deciditintervenir en els problemesdels metges especialistes sen-se títol oficial (mestos) i delsfacultatius extracomunitarissense titulació homologada aEspanya, començant per ob-tenir dades fiables sobre elsdos col·lectius. [...]

Diario Médico,7 de gener de 2008

2 3

4



La Secció Col·legiald’Assegurança Lliure

aprova l’increment de l’IPCper als Honoraris

Orientatius Recomanatsper al 2009.

Miquel Bruguera, presidentdel COMB, i Ramon Torné,

president de la SeccióCol·legial d’Assegurança

Lliure, li demanen a laconsellera de Salut, Marina

Geli, que defensi elshonoraris del COMB com a

garantia de qualitatassistencial per als

ciutadans.

La Secció d’Assegurança Lliure aprova l’increment d’Honoraris Recomanats per al 2009

La Junta Gestora d’AssegurançaLliure, celebrada el passat mesd’octubre, va acordar l’increment

dels Honoraris Orientatius Recoma-nats (HOR) per al 2009.La Junta d’Assegurança Lliure va deci-dir, també, activar els lligams de co-municació amb les diferents especia-litats per tal d’enfortir i canalitzar lesproblemàtiques concretes que afec-ten a cadascuna d’elles, així com lesincidències que es vagin succeint ambles diferents entitats i mútues.En una reunió de la Junta de Governdel COMB amb Marina Geli, conselle-ra de Salut, celebrada el passat 4 dedesembre a la seu del Col·legi de

Metges, el president del COMB, Mi-quel Bruguera, i Ramon Torné, presi-dent de la Secció Col·legial d’Assegu-rança Lliure, van exposar a la conse-llera de Salut les diferents problemà-tiques que afecten la medicina priva-da. Tenint en compte la gran preocu-pació que tenen els metges a l’horade percebre uns honoraris per part deles entitats d’acord amb la qualitat iservei que els professionals d’aquestsector ofereixen als seus pacients, seli va sol·licitar que el seu departamentdefensi els honoraris del COMB comun instrument de garantia de la quali-tat del servei que ofereixen els met-ges als ciutadans.

Ramon Torné, president de la Secció Col·legiald’Assegurança Lliure; Miquel Bruguera,

president del COMB, i Marina Geli, consellera deSalut.

Seccionscol·legials



Nomenclàtor 129 %

del COMBOrientatius

Visita domicili,urgència en dia

Visita domicili festiu o horariVisita consultori urgència nocturn

2009 2009 2009Medicina General 25,34 € 38,01 € 50,68 €Pediatria 25,34 € 38,01 € 50,68 €Cirurgia General 25,34 € 38,01 € 50,68 €Traumatologia 25,34 € 38,01 € 50,68 €Otorinolaringologia 25,34 € 38,01 € 50,68 €Oftalmologia 25,34 € 38,01 € 50,68 €Ginecologia 25,34 € 38,01 € 50,68 €Cardiologia 25,34 € 38,01 € 50,68 €Neurologia 25,34 € 38,01 € 50,68 €Tocologia 25,34 € 38,01 € 50,68 €Urologia 25,34 € 38,01 € 50,68 €Dermatologia 25,34 € 38,01 € 50,68 €Aparell Digestiu 25,34 € 38,01 € 50,68 €Cirurgia Maxil·lofacial 25,34 € 38,01 € 50,68 €Neuropsiquiatria 25,34 € 38,01 € 50,68 €Endocrinologia 25,34 € 38,01 € 50,68 €Al·lergologia 25,34 € 38,01 € 50,68 €Reumatologia 25,34 € 38,01 € 50,68 €Angiologia 25,34 € 38,01 € 50,68 €Estomatologia 25,34 € 38,01 € 50,68 €Pneumologia 25,34 € 38,01 € 50,68 €Geriatria 25,34 € 38,01 € 50,68 €Cirurgia Pediàtrica 25,34 € 38,01 € 50,68 €Cirurgia Cardíaca 25,34 € 38,01 € 50,68 €Cirurgia Plàstica-Rep. 25,34 € 38,01 € 50,68 €Cirurgia Toràcica 25,34 € 38,01 € 50,68 €Hematologia 25,34 € 38,01 € 50,68 €Medicina Interna 25,34 € 38,01 € 50,68 €Nefrologia 25,34 € 38,01 € 50,68 €Proctologia 25,34 € 38,01 € 50,68 €Rehabilitació 25,34 € 38,01 € 50,68 €

NOTA.L’horari nocturn i d’urgències comença a les 22 h i acaba a les 8 h del matí següent.

* Increment del 30 % per ajudantiaa partir del grup GR04 inclòs.



Commemoraciódel COMB

El COMB dedica l’any 2009a homenatjar la figura deldoctor Pere Gabarró

La Junta de Govern delCOMB acorda declarar

l’any 2009 “Any Dr. PereGabarró i Garcia” per

mostrar el lloc destacat dela seva figura en lamedicina catalana.

A continuació, JaumeMasià, comissionat de

l’“Any Gabarró”, exposa latrajectòria mèdica i cívica

de Pere Gabarró.

Pere Gabarró i Garcia va néixer aIgualada l’1 de gener de 1899.Es va llicenciar en Farmàcia

(1918) i en Medicina (1924) per la Uni-versitat de Barcelona; després es vatraslladar a Madrid per fer els estudisde doctorat.Del 1924 al 1939 va treballar a l’Hospi-tal Clínic de Barcelona, formant partde la Clínica de Terapèutica Quirúrgi-ca del professor J. Trias i Pujol, on esva dedicar primordialment a la cirur-gia abdominal i on va desenvoluparuna tasca docent important com aprofessor de Patologia Quirúrgica a laFacultat de Medicina. Amic de PompeuFabra, va ser el cirurgià que el va ope-rar d’una apendicitis.La Cirurgia Plàstica com a disciplinapròpia va néixer amb la Primera Guer-ra Mundial; els gran ferits i els cre-mats procedents dels bombardeigsvan ser els que van impulsar el desen-volupament d’aquesta nova especia-litat. Com que Espanya va estar almarge d’aquest gran conflicte bèl·lic,la medicina espanyola també va que-dar òrfena de coneixement en les no-ves tècniques de la cirurgia reparado-ra. Únicament un nombre molt petitde cirurgians espanyols inquiets vaninteressar-se per aquesta especiali-tat. Sense cap dubte a Catalunya, PereGabarró en va ser el pioner, i utilitzant

l’escassa bibliografia de cirurgia plàs-tica existent en aquell moment va re-alitzar les seves primeres intervenci-ons de reconstrucció facial, presen-tant els resultats el 1933 a l’Acadèmiade Ciències Mèdiques.

La Guerra CivilDurant la Guerra Civil espanyola va tre-ballar com a cirurgià de l’exèrcit repu-blicà, adquirint una gran experiènciaen la cirurgia de guerra, podent aplicartot els seus coneixements de cirurgiageneral i cirurgia plàstica. Durant elsanys de conflicte espanyol, va organit-zar el tractament del cremats de la partrepublicana de Catalunya i València,mentre que l’exèrcit nacional del gene-ral Franco no disposava de cirurgiansexperts en aquesta especialitat.Al febrer de 1939, com molts altresmetges catalans (Trueta, Corachan,Pi i Sunyer...) passa a l’exili, havent dedeixar la seva família a Catalunya.Dels camps de refugiats del sud deFrança es va traslladar a Anglaterra,bressol de la cirurgia plàstica, on elsmetges catalans varen ser ben aco-llits per la seva experiència en el trac-tament de les ferides de guerra.

La Segona Guerra MundialDel 1939 al 1942 treballa primer al cos-tat de Sir Harold Gillies al Queen’s

Hospital (Sidcup), després va al Que-en Victoria Hospital (East Grinstead)on forma part de l’equip de Sir ArchivalMcIndoe i finalment es trasllada alRooksdown House Hospital (Basings-toke). Tots són centres hospitalaris delsud de Londres on s’atenen els soldatsferits que són traslladats del continenti la població civil ferida procedent delsbombardeigs nazis a la ciutat de Lon-dres. Són els anys del començamentde la Segona Guerra Mundial i PereGabarró, Gab com li deien els com-panys anglesos, forma part del grup decirurgians plàstics més experts delmón. En aquests centres és on es des-envolupen les tècniques de transfe-rència tissular que salvaran la vida amilers de ferits. Els mateixos soldatsaliats ferits s’autoanomenaven “gui-nea pigs”, és a dir conillets d’índies,perquè les tècniques quirúrgiques esprovaven i avançaven amb ells.Quan els EUA van ser atacats pelsjaponesos a Pearl Harbour, el governnord-americà es veu obligat a retirarels seus metges del vell continent. Eldoctor M. Converse, probablement lafigura més destacada de la cirurgiaplàstica nord-americana, estava en-carregat d’organitzar tots els ferits dela zona centre d’Anglaterra i va serreemplaçat pel doctor Pere Gabarróel 1942. És aquí quan veiem la magni-tud del paper que aquest cirurgià ca-talà va tenir dintre de la sanitat brità-nica durant la Segona Guerra Mundi-al, va ser el responsable de tota l’àreade Manchester i Birmingham.De la fi de la Segona Guerra Mundialfins al 1947, va viure a la ciutat deManchester i va treballar com a res-ponsable del Servei de Cirurgia Plàs-tica del Baguley Emergency Hospital idel Cancer Christie Hospital. Allí vacrear la Unitat de Cirurgia Plàstica deManchester tractant lesions de càn-cer, cremats, ferits i mutilats de guer-ra. Tal com ho podem trobar a l’articlepublicat l’any 1985 a la revista British



Journal of Plastic Surgery on es des-criu la història del Servei de CirurgiaPlàstica de Manchester, on es diu quedel català Pere Gabarró van aprendrela pulcritud i l’exquisidesa de la feinaben feta i també l’existència d’un pe-tit país anomenat “Catalonia”.

Tornada a CatalunyaAl març de 1947, aprofitant l’indult delgeneral Franco, va tornar a la sevaestimada Catalunya on tenia la família.A causa dels ideals polítics que repre-sentava i per no voler renunciar al seupensament no rep el reconeixementque la seva trajectòria professionalmereix. En un moment que la cirurgiaplàstica espanyola era pràcticamentinexistent, ell s’ofereix a formar cirur-gians i a transmetre el seu coneixe-ment en aquest camp. L’Administracióespanyola de l’època no únicament lirebutja l’oferiment sinó que li tancatotes les portes de la xarxa sanitàriaestatal per poder treballar. En arribar aBarcelona va dir “amb molta experièn-cia, una mica de saviesa i res de diner,però al costat de la meva estimadaesposa, els meus tres fills i la mevaestimada mare”, així com “a Barcelonahi vaig trobar moltes portes tancades iamb cadenat. Tot i que se m’haviapromès el reingrés a càrrecs aconse-guits per oposició, res s’acomplí”.El professor Puig Sureda i posterior-ment el professor Pi Figueras li obrenles portes de l’Hospital de la SantaCreu i Sant Pau on va treballar com acirurgià plàstic del 1947 fins al 1971. Allíva crear la primera Unitat de CirurgiaPlàstica de l’Estat espanyol que real-ment tenia experiència i coneixement.Mai no va rebre cap mena de suport niconsideració per part de la medicinaespanyola durant el franquisme, encanvi va seguir dintre del circuit inter-nacional com una figura rellevant de lacirurgia plàstica durant molts anys.Va ser una persona inquieta i moltactiva fins a l’últim minut de la sevavida, i va morir al Club NatacióBarcelona el dia 4 de maig del 1980després de fer unes piscines nedant.

Trajectòria professionalDe la seva trajectòria professional coma metge podem destacar que va ser elsecretari de la Societat de Cirurgia de

Catalunya (1932-1934), on va fer unaimportant tasca en defensa de la lle-gua catalana i de la medicina del nos-tre país. Tal com descriu el doctorRamon Balius i Juli al seu treball “Cincdenominacions per una mateixa Soci-etat Científica Catalana de Cirurgia –Gimbernat, 2006”:“Pel maig de 1931, pocs dies desprésde l’adveniment de la Segona Repúbli-ca Espanyola, en ocasió de parlar de lesrelacions de la societat amb l’Acadè-mia i Laboratori, es començà la discus-sió de publicar el butlletí en llenguacatalana. Reprès el debat pel mes dedesembre, es decidí per iniciativa delDr. Pere Gabarró i Garcia dedicar exclu-sivament una assemblea a l’assumptede l’idioma de la societat. En aquestasessió, Gabarró presenta un estudi ex-haustiu del tema titulat: En defensa del’ús exclusiu del català en totes les pu-blicacions de la Societat de Cirurgia,després de la lectura del qual es produíun mogut diàleg, en què es manifesta-ren dues tendències: la dels que defen-saven la permanència del castellà, pertal de fomentar així una més gran difu-sió dels treballs, sense que això signifi-qués que al mateix temps no pogues-sin ésser publicats en català. (Drs. Masi Oliver, Trias i Pujol (Antoni), Segui iVilardell), i la dels que seguint Gabarróproposaren el català com a únic idiomade la Societat (Drs. Moragas, Ribas iRibas, Riba de Sans i Puig i Sureda). Lavotació es decantà favorablement peraquesta segona moció. Acabava decomençar el camí que portava cap a la

segona etapa de la Societat de la màdel Dr. Gabarró, que a la deixada del1932 fou elegit Secretari.”Fou el Subsecretari del IX Congrés deMetges i Biòlegs de Llengua Catala-na, Perpinyà (1936), membre funda-dor de la British Association of PlasticSurgeons (1946) i delegat a Espanyade l’American Society of Plastic andReconstructive Surgery (1950-52).Fundador i primer president de la So-cietat Catalana de Cirurgia Plàstica(1961), membre numerari d’Honor dela Societat Catalana de Cirurgia i socide mèrit de l’Acadèmia de CiènciesMèdiques de Catalunya i Balears.La seva activitat científica fou moltproductiva, en un temps on fer unapublicació era gairebé un calvari, tro-bem més de 40 publicacions en lesmillors revistes científiques de l’èpo-ca. Va participar com a ponent en lamajoria de les reunions internacio-nals dels primers 20 anys de desenvo-lupament de la Cirurgia Plàstica.Hem de remarcar la seva aportació mésimportant, un nou mètode per cobrir elsdefectes cutanis; mitjançant una petitaquantitat de pell sana es podia cobrir ungran defecte corporal: l’empelt en tau-ler d’escacs o segells, que publicà al’article: A new method of skin graftinga la revista British Medical Journal &Proceedings of the Royal Society ofMedicine, als anys 1943 i 1944. Aquestatècnica va permetre salvar la vida demolts pacients cremats durant els anys40 i 50, quan no es disposava d’altrestècniques ni bancs de teixits.No solament va ser un gran metge,també va ser un gran excursionista,va descriure la via Gabarró per acce-dir a la Pica d’Estats i va ser fundadorde l’escoltisme català amb el doctorJosep Maria Batista i Roca.La figura d’en Pere Gabarró i Garcia téun lloc destacat dintre de la medicinacatalana i de la història del nostre país.Aquest merescut homenatge, l’“AnyDr. Pere Gabarró” del COMB (1999-2009), així com la Beca Pere Gabarró iGarcia de la Societat Catalana de Cirur-gia Plàstica o el Premi d’InvestigacióSanitària Pere Gabarró que convoca laciutat d’Igualada són activitats quecontribueixen a difondre el seu llegat.

Dr. Jaume Masià,comissionat de l’“Any Dr. Pere Gabarró”



Entrevista La construcció industrialde la malaltia

Entrevista a Jordi Marfà iVallverdú, psiquiatre-

psicoanalista del CSMA IIde Badalona i membre del

Grup per a laRacionalització de l’Ús dels

Psicofàrmacs,[email protected],

concedida en el marc delDivuitè Congrés de Metges

i Biòlegs de LlenguaCatalana, www.di8e.cat.

Entrevista feta perl’organització del Divuitè

Congrés de Metges iBiòlegs de Llengua

Catalana.Jordi Marfà i Vallverdú: “Cal traslladar l’eix delsistema sanitari a la salut, en comptes d’estar centraten la malaltia”

“Consumir psicofàrmacsquan no són necessaris potcomportar l’empobrimentper tirar endavant la vida.Dit d’una altra manera,la creació d’unadependència.”

La seva ponència tracta el tema de laindustrialització de la malaltia. Po-dria explicar a què es refereix exac-tament?La construcció industrial de la malaltiaes pot definir com l’ampliació indegudadels límits de la malaltia, utilitzant tèc-niques industrials i comercials, per po-der ampliar els beneficis de la indústriafarmacèutica i sanitària. Ampliar artifi-cialment el camp d’acció per poder-netreure més rendiment econòmic.

Quina relació té la construcció indus-trial de la malaltia amb l’actual defi-nició de salut.La definició de salut de 1976 a Perpinyàcom “una manera de viure autònoma,solidària i joiosa” vol traslladar l’eixdel sistema sanitari a la salut, i organit-zar-lo per aconseguir-la, en lloc d’estarcentrat en la malaltia. La construccióindustrial de la malaltia pretén exacta-ment el contrari. Que el centre sigui lamalaltia, amb els seus diferents tracta-ments, exploracions, etc.

De quina manera influeix la indústriafarmacèutica en la pràctica de la me-dicinaLa indústria farmacèutica ha anat i vamolt bé a la medicina. Només quan esconfon el benefici, és a dir, el beneficide la indústria es prioritza per davantdel benefici del pacient no anem bé. Ésel que s’anomena “Conflicte d’interes-sos”, que segons definició del NEJM(1993) és “un conjunt de condicions enles quals un interès primordial tendeixa estar indegudament influenciat perun interès secundari”. En el cas d’unaactuació mèdica, és indubtable quel’interès primordial és la salut del paci-ent. També sembla indubtable que potestar en conflicte amb diversos inte-ressos secundaris, propiciats de ma-nera més o menys intensa per la indús-tria. Això pot resultar molt perjudicial,especialment si la pràctica de la medi-cina segueix el mateix principi.

Hi ha malalties fabricades? Quines?Més que fabricades o inventades, s’ha



exagerat el risc de símptomes, o ladimensió real de la malaltia, la grave-tat, l’extensió o la importància de de-terminats malestars de la vida quotidi-ana. El tema de la densitat òssia, lasíndrome disfòrica menstrual, el coles-terol, la disfunció erèctil, la depressió,la menopausa, el jet-lag, ser calb, etc.En un intent d’assenyalar aquesta ex-pansió inadequada, fins i tot s’ha cons-tituït un “rànquing” de “no-malalties”.

Quins mecanismes s’utilitzen per“crear” una malaltia?Convertir problemes personals o soci-als en malalties. Per exemple, la timi-desa, que és un fenomen normal, s’haconvertit en fòbia social. Presentarsímptomes lleus com a manifestacióde malalties severes (p.e. colon irrita-ble, síndrome disfòrica menstrual).Presentar un risc com una malaltia (p.e.colesterol, densitat òssia). Maximitzarla prevalença estimada d’una malaltia(p.e. disfunció erèctil, depressió).Tot això utilitzant tècniques de màr-queting, aliances amb els mitjans decomunicació, amb líders d’opinió,amb cosmètica estadística, assaigsclínics parcials, etc.

Més enllà de la iatrogènia, quinesconseqüències negatives pot tenirper al pacient consumir psicofàrmacsquan no són necessaris?L’empobriment dels recursos perso-nals per tirar endavant a la vida. Ditd’una altra manera, la creació d’unadependència. Per exemple, l’ús d’an-

tidepressius en la tristesa normal queapareix amb les pèrdues de la vida, obé l’ús d’ansiolítics, enlloc de fer fronta les situacions quotidianes que po-den generar ansietat. Ambdós casosafebleixen la persona, en comptesd’enfortir-la.Dues conseqüències més són: la cro-nificació dels problemes, i la insoste-nibilitat dels sistemes de salut, a cau-sa del gran encariment dels fàrmacs.

Quin paper hauria de tenir l’Adminis-tració per controlar l’abús dels medi-caments?– Regular el registre de nous medica-ments en relació amb millores clares(major eficàcia respecte d’altres me-

dicaments, no respecte a placebo). Sino es fa així, es registren infinitat defàrmacs equivalents (me too), que fanaugmentar molt la pressió sobre elsprescriptors.– Llistats consensuats de fàrmacs uti-litzables en la sanitat pública, és a dir,separar registre de finançament.– Controlar la promoció a professio-nals i públic en general, aplicant la lleidel Medicament i el decret 1416/1994que en regula la publicitat.

Vostè forma part del Grup per a laRacionalització de l’Ús de Psicofàr-macs. Quina és la tasca del G.R.U.P.?Som un grup de professionals, sobre-tot psiquiatres, i una farmacòloga clí-nica que, alarmats per les dimensionsque anava adquirint l’ús inapropiatdels psicofàrmacs, ens vàrem trobarper poder:– Reflexionar sobre les situacionsd’abús o ús inadequat dels psicofàr-macs.– Donar a conèixer aquestes situaci-ons i reflexions en fòrums, congres-sos, cursos de formació, etc., per es-timular una visió crítica sobre aquestsproblemes i ajudar a resoldre’ls.– Participar en les plataformes que esvan creant en relació amb aquestessituacions, per ex. la plataforma “Nogracias”.– Reclamar la inclusió decidida de l’Èti-ca mèdica en els estudis pre i postgrau– Ajudar a recuperar la capacitat delluita en defensa de les bones pràcti-ques mèdiques.

“S’ha exagerat el risc desímptomes, o la dimensió realde la malaltia, la gravetat,l’extensió o la importància dedeterminats malestars de lavida quotidiana”

Les propostes que aporta el Grup per a la Racionalització de l’Ús dels Psicofàrmacs per evitar la industrialitzacióde la malaltia. Els 7 punts:

1. Creació d’un Institut Nacional que avaluï i faci propostes concretes sobre els medicaments que han de ser finançatspel sistema públic de salut, en base a criteris científics.

2. Creació d’una normativa jurídica, consensuada amb societats científiques, empresarials i de l’Administració, quereguli la promoció i publicitat de medicaments i els seus aspectes relacionats.

3. Impulsar línies de formació per part d’organismes independents, promogudes, suportades i reconegudes perl’Administració com un element de qualitat del sistema.

4. Impulsar línies de recerca, amb requeriments equivalents.5. Vetllar per l’acompliment de les normes legals existents respecte a la comercialització, promoció i prescripció dels

medicaments a l’àmbit públic de salut.6. Participació d’organismes independents en els comités d’ètica de la indústria farmacèutica, per tal que les seves

conclusions respecte a la transcendència de les seves pràctiques, en el marc dels sistemes de salut pública, siguinde coneixement general.

7. Reconeixement econòmic dels equipaments professionals que realitzin una pràctica adequada en la gestió de laprescripció de medicaments, per tal que puguin oferir una millor qualitat assistencial.



Oficina decooperació

El Col·legi de Metges lliura lesBeques “Dr. Bada”,per a la formació de metges en matèria de cooperació

En la seva línia de compromís ambles accions de cooperació inter-nacional, des de l’any 1993, el

COMB ha impulsat un programa deconcessió d’ajuts destinats a la for-mació de metges cooperadors. Desd’aleshores, s’han concedit bequesper un total superior als 300.000 €. Elproppassat 19 de novembre, a la Salad’Actes del COMB, va tenir lloc el lliu-rament de la quinzena edició de lesBeques “Dr. Bada” per a la formacióde metges en matèria de cooperació.Els becats en aquesta edició 2008han estat: Dr. Tomàs Maria Pérez Por-cuna, Dra. Gemma Martin i Ezquerra,Dra. Eva Maria Dopico Ponte, i Dra.Núria Rovira Girabal.Enguany, les beques van lliurar-se enel marc d’un acte presentat per Mi-quel Bruguera, president del COMB.

En una taula moderada per Xavier delas Cuevas, vocal del COMB, es vaparlar dels “Reptes de la formació ensalut i la cooperació”. Jordi Almirall,de l’Hospital de Mataró, va presentar

la seva experiència de “Formació enatenció a la immigració”, i a continu-ació, Mario Ubach, delegat a Espanyade l’ATCP (Association TchadienneCommunauté pour le Progrès), va par-lar de “Formació de metges al Txad”.Es finalitzà l’acte amb el lliurament deles beques 2008 als guanyadors perpart de Jaume Roigé, tresorer delCOMB, Ferran Aguiló, de la FundacióVicente Ferrer, i Jordi Craven-Bartle,de l’Hospital de Sant Pau, membresde la Comissió Avaluadora de les Be-ques.Durant el segon trimestre del 2009,es faran públiques les bases de lasetzena edició d’aquestes beques,que donen suport a la formació deprofessionals en una matèria tan sen-sible com és la cooperació.

Oficina de Cooperació del COMB

Una delegació del COMB visita el Centre deInvestigaçao em Saúde de Manhiça (CISM)Centre punter a nivell mundial en la recerca d’una vacuna contra la malària

El passat mes de novembre,acompanyant la Fundació Ullsdel Món, una delegació del Col-

legi de Metges de Barcelona, encap-çalada per Xavier de las Cuevas, vocaldel COMB, va tenir l’oportunitat, du-rant la seva estada a Moçambic, devisitar el CENTRE DE INVESTIGAÇAOEM SAÚDE DE MANHIÇA (CISM).Aquest centre d’investigació biomèdi-ca, fundat l’any 1996, es troba en unapetita àrea rural, Manhiça, a 60 km dela capital, Maputo, i el seu nom ésactualment conegut a nivell mundialper la seva labor d’investigació biomè-dica, sobretot pels seus esforços en larecerca d’un tipus de vacuna contra lamalària. Actualment el CISM és un cen-tre d’investigació moçambiqueny ges-tionat per la Fundació Manhiça i quereuneix en el seu patronat el govern deMoçambic, Espanya i la Fundació Clí-nic per la recerca biomèdica. Va ser elseu actual director, el Dr. Eusebio Ma-

cete, qui va tenir la deferència de com-partir més de tres hores amb nosaltresper donar-nos tot tipus d’explicacionsdel seu funcionament.El centre manté la mateixa filosofiainicial de donar assistència a través del’hospital comarcal a la seva poblacióde referència (>80.000 habitants), do-cència per a la formació pre i postgraui les tasques d’investigació en les qualsés punter a nivell mundial en la recercad’una vacuna contra la malària, peròtambé manté obertes altres línies com

les malalties diarreiques, les pneumò-nies, la sida, la tuberculosi... en total,més de 20 projectes actius. La funda-ció té contractades mes de 250 perso-nes: metges assistencials, antropò-legs, estadístics, demògrafs, personalde laboratori i personal administratiuper donar suport a la seva tasca, peròvoldria destacar que, en l’actualitat,dels 36 professionals d’alta qualifica-ció només 9 són expatriats, el que ma-nifesta la voluntat i la realitat de soste-nibilitat del projecte en el futur. Totaixò és possible gràcies als ajuts delBanc Mundial, l’OMS, la Fundació Bill iMelinda Gates, laboratoris farmacèu-tics i altres entitats de caràcter privat ipúblic.Volem finalitzar agraint la seva ama-bilitat.

Eusebio Macete,director de la Fundació Manhiça

Xavier de las Cuevas,Vocal del COMB

Becats en l’edició 2008 de les Beques “Dr. Bada”amb Miquel Bruguera, president del COMB;

Jaume Roger, tresorer del COMB; Xavier de lasCuevas, vocal del COMB; Jordi Almirall, de

l’Hospital de Mataró; Mario Ubach, delegat aEspanya de l’ATCP; Ferran Aguiló, de la FundacióVicente Ferrer, i Jordi Craven-Bartle, de l’Hospital

de Sant Pau.

L'EDITORIAL

EDITA: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. PRESIDENT EXECUTIU DEL GRUP MED; Jaume Aubia. DIRECTOR GENERAL: Albert Lluch. COORDINADOR DEL SERVEID'INFORMACIÓ COL·LEGIAL: Jordi Pons. ASSESSORIA LINGÜÍSTICA: Esther Roig. PUBLICITAT: Jordi García. Tesys, Ind. Grá., S.A., telèfon: 93 7206211

informació

àrea econòmicaNúm.Núm.Núm.Núm.Núm. 81 81 81 81 81 octubre 2008-gener 2009

L’Agència de viatges del COMB i Bestoursacorden ampliar l’oferta de qualitat

n l’esforç per ofe-rir els serveis méscompetitius al

conjunt dels nostrescol·legiats, des de Medi-Viatges, l’agència de viat-ges del Col·legi de Met-ges de Barcelona, hemfet un pas endavant, con-vençuts que comptaràamb la confiança delcol·lectiu.És per això que s’ha as-solit un acord amb elgrup Bestours, entitat degran prestigi al sectordel turisme. Bestours vaser fundada el 1988 perun grup de professionalsespecialitzats en viatges,tant vacacionals comd’empresa i d’incentius.A l’actualitat, és Partnerdel Grup Lufthansa CityCenter amb una xarxamundial de més de 500agències de viatges i, al-hora, és soci fundador

de Travel Advisors. Elsmés de 20 anys d’expe-riència al sector els hapermès desenvolupar

diferents departamentsper cobrir totes les ne-cessitats dels seus cli-ents:

avant la situació econòmica i financera d’aquestany, la qual s’ha anat agreujant en el transcursdels mesos, especialment l’últim quadrimes-tre, el G-20 es va reunir a Washington el 15

de novembre per acordar reforçar la transparència,millorar la regulació, augmentar la cooperació inter-nacional i el compromís amb una economia oberta.Juntament amb tot això, el Banc d’Anglaterra i el BCEvan retallar el tipus d’interès oficial davant el deteri-orament del creixement en ambdues àrees.Tot això ens ha dut a uns canvis molt forts en elsmercats financers. Hem passat d’un moment on unapart de les entitats de crèdit cercaven l’estalvi al preuque fos, arribant a remunerar fins i tot per sobre delpreu amb què els bancs es deixen els diners entre ells(l’interbancari), això venia donat perquè patien unaforta manca de liquiditat i, per altra banda, va haver-hi una forta restricció del finançament tant de lesfamílies, com de les empreses i els professionals, peraquesta mateixa causa.Davant d’aquestes circumstàncies des de l’àrea ban-cària del COMB, durant tot el transcurs del 2008,hem treballat en dues vessants. Per un costat, trobarla millor remuneració possible als estalvis del nostrecol·lectiu, sense entrar en polítiques de remuneraciópoc clares, transparents o complexes, o en unaguerra de preus, que per norma general acabencomportant tota una sèrie de problemes a lesentitats que hi entren en aquest joc. S’ha actuat ambla prudència que aquests moments aconsellen, laqual cosa no està barallada amb oferir una rendibilitatmés propera a l’interbancari, amb productes fàcilsd’entendre i que ens ofereixin les màximes garanties.Per l’altre, hem pogut finançar totes les propostesque en forma de préstecs personals, préstecs hipo-tecaris, crèdits i finançament d’equipaments mèdics,ens han presentat els nostres clients, amb els matei-xos criteris de risc que hem utilitzat els darrers anys,i tot això amb uns tipus d’ interès molt per sota delsque el sector bancari aplica en aquest casos. Això haestat possible gràcies a la gestió acurada del recursosque els clients ens han dipositat i que han fet que,aquests mesos, on la majoria d’entitats de crèditsemblava que haguessin tancat l’aixeta, en el nostrecas hagi estat tot el contrari. Tant és així que fins i tothem pogut desenvolupar nous productes específicsde finançament per al col·lectiu mèdic, des del metgeMIR, el metge immigrant, el metge gran, el metgeemprenedor, el consultori o la clínica i sempre ambunes condicions financeres molt competitives.Acabem d’entrar en una forta davallada dels tipusd’interès, el que farà que ens situem de nou davantd’aquest nou escenari que, com tots, suposarà novesformes de fer i donar servei als clients, i és per aixòque des de l’àrea bancària del COMB ja estemtreballant en el nous serveis i productes que elsmetges ens demanaran a partir d’ara, juntament ambels que fins ara han utilitzat.

MEDIVIATGES

(Continua a la pàg. 33)

LA DADA

E

31

D

Nova ubicació de l’agència a la planta 0 de l’edifici col·legial (darrerede la sala d’actes).

Operacions i volum transformats en operacions d’actiua desembre 2008

248

13.865.471,5 €

Operacions Import

Font: Àrea Bancària Grup MED.

33

informació àrea econòmica octubre 2008-gener 2009

Servei d’Informació Col·legial. Núm. 125

ASSEGURANCES

Medicorasse segueix premiantla fidelitat dels clients del’assegurança d’automòbilMediMotorJa s’han sortejat els 12 caps de setmana aHèlsinki (Finlàndia)

AMedicorasse, per tal d’agrair laconfiança que els clients han di-positat en la seva pòlissa Medi-

Motor, s’han sortejat 12 caps de setma-na per a dues persones a Hèlsinki(Finlàndia), gràcies a la col·laboracióamb Finnair i l’Oficina de Turisme deFinlàndia.Els quatre darrers guanyadors dels 12caps de setmana són la Dra. DolorsSerra Farriol, el Dr. Santiago ArgemíRenom, la Dra. Ana Carmen ValienteMartín i el Dr. Manel Belda López.L’assegurança d’automòbil MediMotor,dissenyada per Medicorasse, conjunta-ment amb la companyia d’assegurancesZurich, millora les cobertures habitualsde les companyies asseguradores i in-clou cobertures úniques i exclusivesper als nostres clients.

Si desitgeu ampliar la vostra informaciósobre l’assegurança MediMotor o sobrequalsevol altra qüestió asseguradora, enspodeu fer arribar un correu electrònic al’adreça [email protected], trucar altelèfon 902 010 788, o bé adreçar-vosdirectament a les oficines del Col·legi deMetges o delegació comarcal.

2

1. El Dr. Argemí rebent el premi de mans de ToniCruz, assessor de Medicorasse.2. La Dra. Valiente rebent el premi de mans de RubénHernández, assessor de Medicorasse.3. El Dr. Belda i la seva esposa rebent el premi de mansd’Antoni Berbois, assessor de Medicorasse.

- Tandem Tours, especialitzat en gransviatges.- Bestours Corporate Plus, per cobrirtots els viatges d’empresa.- Travelkids , per viatjar amb la família.- Travelfriends, per gaudir viatjant ambamics.- Bestdive, submarinisme.- Incentius i congressos.Cal assenyalar que aquest acord contem-pla una sèrie d’accions operatives i, alho-ra, també la intenció d’estudiar, des d’unaperspectiva més àmplia, totes les possi-bles complementarietats i sinèrgies quees puguin produir entre ambdues entitats.Així doncs, es posa de manifest el marcde confiança i mútua entesa que primaentre ambdues corporacions i que potpermetre desenvolupar noves iniciativesque poden ser molt beneficiosos per aambdues parts. A més, l’acord permetampliar considerablement l’oferta dequalitat de MediViatges.Aprofitem també per recordar-vos la novaubicació de l’agència a la planta 0 de l’edificicol·legial (darrera de la sala d’actes). Aques-ta ubicació permet un accés molt méscòmode, alhora que és molt més idòniaper a la tasca que es desenvolupa.Des de MediViatges estem al vostre ser-vei per assessorar-vos de qualsevol viatgeque estigueu pensant a fer, ja sigui permotius laborals o de lleure. Si voleu infor-mar-vos sobre qualsevol servei de l’agèn-cia, podeu demanar per la Sra. Laura Martío per la Sra. Lídia Diaz, personalment a lesoficines de MediViatges, o a través deltelèfon 93 567 88 05 o del correu electrò-nic [email protected].

(Ve de la pàg. 31)

1

3

MEDIVIATGES

Amb la col·laboració:

Diplomes Acreditatiusde Capacitació(DIACAP)

Informació: OFICINA TÈCNICA D’ACREDITACIÓ (OTA) Col·legi Oficial de Metges de BarcelonaHorari: 9-14 hores Persona de contacte: Tonyi Barroso

Pg. de la Bonanova, 47 08017 Barcelona Tel. 935 678 888 Ext. 1135 E-mail: [email protected]

El COMB va endegar a mitjan 2004 els Diplomes Acreditatius de Capacitació en Acupuntura, Medicina Cosmètica i Estètica,Medicina de Residències de Gent Gran i Medicina Naturista. Ara ja es pot sol·licitar el DIACAP en Medicina Homeopàtica i enMedicina Pericial i Avaluadora.

La superació de la puntuació mínima necessària, d'acord amb un barem que inclou formació bàsica, formació continuada, treball,docència, publicacions i altres, per obtenir el Diploma de Capacitació en una pràctica professional determinada obeeix a lavoluntat d'impulsar la regulació d'un sector professional que no ho està. Trobareu tota la informació al web del COMBwww.comb.cat, a l'apartat de PRÀCTICA PROFESSIONAL/Acreditació Competència: http://www.comb.cat/cat/professional/acreditacio/diplomes/home.htm.

A continuació, relacionem els diplomes atorgats fins al mes de novembre del 2008.

Jaime Rentero, AnaJovalCepria, M. TeresaJusto Nevado, Maria EdurneLago Rodríguez, Manuel de JesúsLisbona Roquer, M Del CarmeLloret Puig, IsabelLlucià Gibert, MontserratLomban Torres, Maria EsterLopez Carcel, GemmaLópez Pujol, AntoniLorente Gascón, MarianMacip Esteller, SantiagoMarco Aznar, PereMartí Hernandez, MargaritaMartín Pèrez, AnastasiMartínez Castejón, RubénMartorell Sabater, CarmenMeix i Falcó, MontserratMendialdua Ugarte, M. LourdesMiguel Pérez, Maria IsabelMillet Fite, AsuncionMonaco Rosich, AntoniMontala Bosch, JosefinaMoranta Mesquida, Jose GMuñoz Fernandez, M IsabelMur Auqué, DanielNin Giménez, IgnasiOliva De Frutos, AnaOriol Peregrina, MercèOrtiz Reparaz, AnaPadrisa Muntal, EncarnacionPagès Serra, GloriaPeña Garcia, PilarPérez Aguado, M. CarmenPerez-Calvo Soler, JorgePermanyer Casanovas, MontserratPichot Sagi, Ana MariaPino Sebastia, JosefaPlaza Requena, GerardPrats Rocavert, CarmenPrats Sanchez, CarlesPuig Pons, Santiago GermanRavella Mateu, RamonRiba Pedrola, M. DolorsRibé Sànchez, MontserratRibera Gonfaus, MercèRipoll Espiau, EnricRipolles Justribo, JoanRodelas Montalvo, FranciscoRodellar Oncins, M TeresaRodríguez Gaspà, SilviaRodriguez Miralles, JoaquimRoquet Silva, José AntonioRuiz Perez, ConsolRuiz de Conejo Viloria, M. IsabelSacristan Tarrago, Joseph MariaSalabarnada Torras, JordiSantiña Vila, ManuelSantos Coca, CarmenSantos Forrellad, AlexSarasà Solà, BlancaSeano Pujol, M EstrellaSeco Baró, AntoniSerrano Coronado, M. IsabelStuart Palacios, Juan FranciscoTegiacchi Schvetz, Marcelo HoracioTejel Gorgas, MontserratTellez Navarro, Josep C.Torner Ribé, Montserrat

Torras Bernaldez, M TeresaTudela Cullell, Juan JoseValles Balasch, RosaVázquez Ignacio, Juan ManuelVera Bernal, Carmen LuciaVera Moreno, JesúsVidal Fernandez, Montserrat SoniaVilà Díez, Ana MariaVillarroya Martin, Josefa GloriaZueras Gelabert, Rosalia

MEDICINA COSMÈTICA IESTÈTICAAbella Avilés, NeusAlvarez Suriaca, XavierAndreu Bruguera, ImmaAñon Marin, TeresaAragon Roman, Miguel JuanArcas Mir, AnaArnal Monreal, MoisesAvila Ballesteros, M. EstrellaAyala Vicedo, EladioBarbero Gonzalez, Abraham MoisésBeltrán Redondo, BeatrizBonet Puig, M. IsabelBordonaba Pueyo, PascualBoix Cuesta, OtiliaBramona Beatove, JordiBurgues Camarasa, M. JosepBusquets Romagosa, MartaCabaní Tuset, InmaculadaCampoy Sánchez, MercèCardona Peña, FedericoCaro Cordero, Jose ManuelCasas Sabé, CarmeCasermeiro Costa, José AntonioCastillo Galiana, MartaCervantes Sanchez, MiquelCiscar Gracia, SilviaCiscar Gracia, EvaCosta Palau, ConcepcióCrespi Morro, M. LuisaDe la Barrera Dacasa, OlimpiaDe los Mozos Ortiz, Luisa MariaDelgado Ribas, Juan ManuelDelso Velazquez, MyriamDiaz Aller, Maria BelenDiaz Bravo, Marian JoséDiaz Jiménez, CarolinaEscoda Delgado, NuriaEspaulella Viñolas, NúriaEsteban Herrero, MargaritaFont Pons, M AngelaFuentelsaz Benavent, EnriqueGalvez Comas, SusanaGalvez Ruiz, RafaelGálvez Amate, EnriqueGarbayo Garcia, AliciaGarcía Giménez, José VíctorGarcia Juncosa, M. MontserratGarcia Manzanares, MargaritaGarcía Rojas Jaile, Juan JacoboGimenez Gonzalez, M LuisaGoñi Peña, SaraGonzalez Platero, Francisco JavierGonzalez Sanchez, Ana RosaGonzález Fernández, InmaculadaGovantes Lopez, PilarGrau Besoli, Marta

Guayan, JorgeGuillén Sanchez, MercedesGuxens Barriendos, JordiHerrero Zerpa, RosalbaJarne Navalón, CarlosLaporta Clanchet, MercedesLamilla Riera, AlvaroLazaro Fuste, JorgeLozoya Florit, M. EnriquetaLuna Soto, M. AlejandraLleal Duran, SilviaLlorens Morera, DanielMadan Rodriguez, Maria DoloresMarcos Vidal, ConcepcióMarti Goma, JuanMarti Tarazona, Victor ManuelMartín Nuñez, VirginiaMartinez Esnaola, RosarioMartínez Poyato, M Del CarmenMelamed Pinto, GracielaMiguel Fernández, VanesaMorales Soldado, M. CarmenMoreno Marin, JavierMoriscot Gazules, DavidNavarro Flo, Nestor DanielNavarro García, JuanNieto Fernandez Arroyo, ManuelOliva Sanchez, Ana MOlivera Gil, JoaquimOrdiales Benayas, Gerardo ManuelOyola Palacios, DenebolaOyola Palacios, ChristopherPadilla Pardo, GemmaPascual Casacuberta, JordiPerales Rodríguez, Fco. JavierPérez Ballestero, M CarmenPérez Burillo, M PilarPerpiñá Singla, MartaPinto, RaulPons Mañosa, Marta TeresaPovedano Carpintero, JavierPuig Garcia, NoemiPujol Gali, JordiQuintillà Brescò, MercèRiba Camprubí, SalvadorRibé Subirà, NataliaRipoll Sanchez, ManuelRodenas Garrido, ElviraRodrigo Anoro, PilarRodriguez Perez, ConstantinoRoman Onsalo, AndresRoura Igartua, RoserRovira Orriols, EulaliaRuiz Sánchez, VirtudesRupérez Caballero, ElenaSaez Manubens, JoanSalvador Casas, LibradaSanchez Dominguez, Ana MariaSanchez Sanchez, ManuelSantiago Clavero, Miguel ÁngelSanz Manonellas, LourdesSerena Sánchez, RafaelSerra González, BárbaraSerra Rueda, Rosa MariaSerrano Adan, JoseSoler Gonzalez, SilviaSoriano Corral, Jose RamonSubirachs Amigó, EstherTauler de Luque, Pilar

Col·legi Oficial de Metges deBarcelona

ACUPUNTURAAlarcón Bozal, AlejandroAlbares Tendero, Francisco JavierAlcalde Ordax, AnaAldea Bueno, CarlosAlkhatib Felo, FaouazAlorda Esquinas, Maria LuisaAluart Bardalet, M EstelAlvarez de la Vega Sancristobal, AndresAmengual Vicens, Josep CarlesArquer Porcell, AndreuBadillo Caro, Jose LuisBadosa Collell, GemmaBai Xiu, ChunBárzano Julvez, CristinaBellver Garcia, DavidBlasco Catalan, Jose MBlasco Riera, EdmonBorja Aguirre, LourdesBorràs Verdera, MiquelBosch Tubert, RosaBotella Ruiz, ElisendaBramona Beatove, JordiBretos Peral, FelisaBuenaventura Sanclemente, GloriaCadena García, M LuisaCamerino Foguet, OriolCancer Villacampa, LuisCasañas Lopez, GuillermoCasas Crosas, MontserratCastillo Isern, DanielCastro Cañete, Guillermo JCazorla Cazorla, EnriqueClaramunt Peña, ElisendaClemente Piñol, FrancescaCosta Clara, Josep MCosta Guardiola, FrancescCruz Garcia, MercèDalmau Santamaria, IsharDe Legórburu Bella, MargaritaDe Miguel Blanco, CarlesDezcallar Leoz, MarianoEres Charles, NataliaEscriche Badiella, M MercèFernández Baizán, CésarFerran Gracia, JosepFerrer Añel, IsabelFiga Alonso, SalvadorFilella Subirà, Josep MariaFont Casas, YolandaFuertes Armengol, M TeresaGarcia Fernandez, AliciaGarcia Janeras, AlbertGarcia Soriano, Ana M.Gascon Castelló, JaumeGimeno Esteve, FranciscaGiralt Sampedro, IsabelGonzalez Platero, Francisco JavierGracia Gozalo, Rosa M.Guitart Vela, JordiGutierrez Heras, LidiaHernández Hernández, J. AlbertoHidalgo Sarés, M JoséHuertas-Portocarrero Gomez-Moran,Daniel

Informació: OFICINA TÈCNICA D’ACREDITACIÓ (OTA) Col·legi Oficial de Metges de BarcelonaHorari: 9-14 hores Persona de contacte: Tonyi Barroso

Pg. de la Bonanova, 47 08017 Barcelona Tel. 935 678 888 Ext. 1135 E-mail: [email protected]

Diplomes Acreditatius de Capacitació (DIACAP)

Tomás Benedicto, NeusTorres Fito, MartaTorres Perea, JorgeTorrubia Marcano, Juan CarlosTufet Opi, JaimeTuñon Alvarez, M IsabelVazquez Ruiz, RocioVega Lopez, Petra MVicario Hernandez, VirginiaVillares Moreno, Ml JoseWang Saegusa, Ana J ChXalabarder Sagalès, MariaXammar Alonso, Jorge

MEDICINA DE RESIDÈNCIES DEGENT GRANArguindegui Pons, RafaelDomenech Carpena, CarmenEsquirol Caussa, JordiGasol Lascorz, JosepMonserrat Delgado, Jose LuisPerelló Alonso, M. MontserratRiu Subirana, SebastiàRovira Rovira, Josep

MEDICINA NATURISTAAbilla Lumbiarres, AraceliAlesón Cabrerizo, AnaAndrés Ortuño, Josep-GabrielBaulies Romero, M. GemmaBernabeu Mur, FranciscoCasañas López, GuillermoEstevez Dominguez, HerminiaGonzalez López, GuillemMartinez Garcia, M. CarmenNogués Orpí, InmaculadaOriol Peregrina, MercèPérez Plana, DanielPino Sebastià, JosefaRódenas López, PedroSagrera Ferrandiz, JorgeTomás Rajadell, Maria BeatrizVerdaguer Balmes, CarmeVinyes Casajoana, David

MEDICINA HOMEOPÀTICAAldea Bueno, CarlosAmaya Ribó, AlbertArmenter Ramos, M. LuisaAssens Mampel, MontserratBaulies Romero, M. GemmaBech Peiró, SusanaBergé Lafont, Rosa M.Bernabeu Mur, FranciscoBernal Jimenez, MontserratBorràs Schierloh, JaumeBravo Garcia, M. TeresaBulashenko, ElenaBuron Leandro, M. RaquelCabré Playà, XavierCardona Capdevila, MontserratCarrau Capilla, Josep XavierCarrera d’Espona, M. ÀngelsCasajuana Casanovas, M. ConsolaciónCasamayor Lloria, CarmeCasañas López, GuillermoCasas Crosas, MontserratCatalà Amatller, MontserratCatalà Ferrer, Maria LluïsaClapers Pladevall, Josep M.Clemente Piñol, FrancescaCodina Grau, Maria GemaColom Gabarró, M. TeresaColoma Anadon, LauraCuadrat Chico, PilarCuerda Aguado, EstherCuevas Exposito, ManuelaCurzio Fernandez- Shaw, PaolaDallarés Angulo, Juan JoséDalmau Carre, JordiDiez Llambrich, XavierEspejo Arenas, Rosa M.Espin Sabaté, AlbertoEsteban Anton, IreneEsteban Villanueva, CarmeEsteve, Marie-ChristineEstrems Membrado, Maria SoledadFalcó Esteva, MontserratFalip Cabaner, M. TeresaFernandez Domene, AdoracionFernandez Quiroga, GonzaloFernandez Sole, Maria JosepFerrara, Jorge MarcelinoFerre Ferrate, Fe

Ferrer Escola, RoserFilella Subirà, Josep MariaFischbach Sabel, UteFlores Montero, NatàliaFolguera Bertran, M. LluïsaFont Casas, YolandaForés Colomer, JordiGarcia Caballero, TeresaGarcia Janoher, Josep M.Garcia Parra, CarmeGelabert Vea, M. CarmeGimenez Lozano, CarmenGraells Serradell, AntoniGriell Bernadó, PilarGutierrez Albala, MontserratHerrerias Ortiz, M. TeresaHidalgo Sares, M. JoseIbañez Farners, PauJuan Andrés, AnaJunyent Camanyes, RubènLamarca Lopez, Rodolfo JoseLebron Campos, VictòriaLianes Barragan, PilarLópez Antich, MartaLorido Gutierrez, JulioLuqui Garde, MiguelMarin Olmos, Juan ManuelMartin Alcaraz, DoloresMartín Aparicio, RafaelMartinez Cuadros, RosalauraMartinez Garcia, M. CarmenMartinez Jubitero, Joseph MariaMartinez Marco, MercedesMatas Heredia, GemaMateu Ratera, ManuelMaya Garcia, ManueMeler Forcadell, NúrialMeseguer Rico, MerceMestre Blabia, AssumptaMestre Blabia, CarmeMontalà Bosch, JosefinaMorera Ventura, Elisa BertaMoya Hiniesta, Francisco de AsisMuñoz Barrera, Antoni LluisMuntasell Peradejor, IreneNabona Francisco, JoaquimNacher Miguel, FerranNoguera Vilalta, AuroraOrdás Roncalés, M. AngelesOriol Peregrina, MerceOrtega Soriano, AntonioOrtí Ponsa, JosepPalau Del Mas Armella, FrancescPallarès Sarri, MercèPalomares Ajo, Jose M.Palou Beser, AmàliaPares Grahit, JoanPares Santilari, M. CarmePau Jansat, PilarPerez Benitez, M. LucreciaPérez Rengel, M. Del CarmenPerpiña Singla, MartaPichot Sagi, Ana MariaPla Castellsague, AnnaPluma Haldon, M. IsabelPonce Martínez, M. ÁngelesPuga Lombardo, MonicaPuig Pous, SalvadorQueralt Gimeno, LluïsaQuirós Julià, IgnasiRabella Meneses, M. CarmeRatera Alonso, RoxanaReig Gourlot, AnnaRenalias Sullà, ElisabetRivas-Plata Diaz, JorgeRoch Pallisa, GemmaRodriguez Aviles, Maria TeresaRodríguez Gaspà, SílviaRosell Arnold, ElenaRovira Berggren, IsabelSala Pallàs, JosepSallés Planas, LluísSanchez Rubira, MontseSastre Requena, CarmenSecall Estallo, M. TeresaSerrano Barahona, CarmeSirvent Sentis, M. TeresaSoler Medina, AlbertoSoriano Badia, Ana M.Sotomayor Rodríguez, MontserratTatjer Baldrich, MontserratTomas Rajadell, Maria BeatrizTorner Ribe, MontserratTornos Sales, Lourdes

Torrella Yagüe, EsterTorres Inglès, LuisTraveria Solas, MiquelTunica Boils, LidiaUribe Alcaraz, M. PilarUriel Escoz, Ana ElenaValiente Martín, Ana CarmenVallès Runge, Anna MariaVera Moreno, JesúsVidal Gutierrez, ClaudinaVide Sauquillo, AlbertVila Alcalde, JordiVillar Sanchez, EncarnacionVillarroya Martin, Josefa GloriaViñals Cañellas, ConsolYago Escriva, M. GraciaZemba Vieytes, MariaZueras Gelabert, Rosalia

MEDICINA PERICIAL IAVALUADORAAguado Albillos, M. InmculadaAixendri Beltran, Josep M.Alarcon Blasco, JulianAlvarez Domínguez, Jose LuisAmigó de Bonet Sans, NarcisoArias Anglada, Rosa MariaBartralot Soler, JordiBertran Casas, XavierBertran Marquès, LluÏsaBos Lopez de Armentia, JaimeBosch Tercero, LluísBuira Lopez, JaimeBuxadé Arribas, JorgeCarbó Salvador, JaimeCarme Luesma, AntonioCarrasco Pons, RamonCasalots Pujadas, CarlosCelaya Noguer, MontserratCéster Balletbó, JoaquimCollado Roura, FrancescDe Cruylles de Peratallada, Andreu RomanDe Jesus Perez, ManuelDe la Poza Marcos, JoséEstévez Domínguez, HerminiaGalindo Lorente, AnaGerónimo Blasco, CarolinaGili Cirera, GabrielGonzalvo Orera, CarlosGorriz Quevedo, JavierHeimann Cella, MiguelHereu Nus, Rosa MariaHerranz Muñoz, GerardoHumet Romero, FranciscoIbañez De La Chica, M. DoloresJover Avalos, AuroraLapuente Cubells, Fermin-EnriqueLigero Benavides, Eduardo JoséLópez Navas, LorenzoMarce Mota, SaraMarinel·lo Canaleta, MartaMartí Amengual, GabrielMartí Riola, GriseldaMateos Del Collado, NuriaMazaira Cabana-Verdes, AntonioMendoza López, ManuelMendoza Vera, Juan JoséMir Garcia, IsabelMiro Martin, RafaelMolina De Heras, MiguelMontero Marin, CarlosMontoya Lahoz, IsabelMoreno Calvo, LidiaMorera Prunés, RicardMorgenstern Lopez, RudofMuela Ribera, JordiNaya del Río, M. del CarmenOlmedillo Vila, TeofiloPadilla Vilaseca, IrenePancorbo Figueroa, RinaPrestinoni Vill-Lloch, Roberto J.Pua Dolader, RafaelPueyo Anton, RafaelPuentes Zamora, YolandaPulgar Espin, PedroRaba Simon, MiguelRamírez Rueda, IsabelRamon Aliaga, AlejandroRibera Castella, CelestiRios Martinez, IgnacioRipolles Vicent, Juan VicenteRiverola Gurruchaga, EnriqueRodrigo de Larrucea, CarmenRodríguez García, José Carlos

Rosés Acinas, BernardinoRuber Martin, Maria CarmenRuiz Bassols, M. dels ÀngelsRuiz Gonzalez, SebastianSabaté Aguilar, PrimitivaSalvat Maria, SebastiánSegura Cobo, EvaSerra Malfeito, CarlesSimon Asensio, Juan AntonioSotelo Vazquez, M. AuroraSuch Faro, PatríciaTomeu Deulofeu, PereTrave Vidal, M. DolorsUbiñana Santos, EnricUribe Uribe, MariaVerdaguer Marti, RicardVidal Candiot, Francisco RafaelVilaret Reig, JoanVillegas Canovas, DamasoViver Bernadó, EduardZorzano Reguera, Pilar

Col·legi Oficial de Metges deGirona

ACUPUNTURAFigueres Grassiont, Rosa

MEDICINA HOMEOPÀTICABallbona Moré, VicençFradera González, M.delCarmenGispert Negrell, MontserratLloveras Castelló, MariaMora Brugués, JoanOliveras Giralt, JaumePalou Sangrà, AgnèsSuñén Hernández, M. Carmen

MEDICINA COSMÈTICA I ESTÈTICAAbdul Maged, NezarDeprez, PhilippeJové Colom, AntòniaPla Olivé, Elisabet

Col·legi Oficial de Metges deLleida

ACUPUNTURAGaldeano Borra, EvaristoGeris Haddad, EliaMeler Bosch, Josep M.Ortiz Ripio, Gema JuliaTribó Pascual, Antoni

MEDICINA COSMÈTICA I ESTÈTICAAndreu Mencia, LeandroPinós Pedra, Samuel

MEDICINA NATURISTATribó Pascual, Antoni

MEDICINA HOMEOPÀTICAGaldeano Borra, EvaristoGeris Haddad, EliaMacià Fornos, JosefaMonturiol Moreno, Maria DolorsMuñoz Ruano, M. Jose

MEDICINA PERICIAL IAVALUADORADe Miguel Arregui, M. CarmenPinós Pedra, Samuel

Col·legi Oficial de Metges deTarragona

ACUPUNTURASanchez Rubio, Pere

MEDICINA HOMEOPÀTICABusquets Romagosa, Joan M.Ferrando Albors, SilvanaFigueras Pla, RosaGuasp Tichell, M. CristinaLopez Manzaneque, Josep VicençPizarro Molina, IsabelSaco Brunet, M. Isabel

MEDICINA PERICIAL IAVALUADORALlauradó Córcoles, Pere

37



COMENTARIBORSARI

Visió Global de Mercats

Els mercats de renda variable han patitvendes històriques pressionats pels múl-tiples factors de risc i per la necessitat deliquiditat que han tingut els fons d’inver-sió davant la retirada dels particulars.Podem considerar que es poden comen-çar a trobar valoracions interessants almercat, però l’alta volatilitat fa que si-guem cautelosos en les posicions i en lesquantitats a invertir.Els bons i la renda fixa en general delsgoverns de països desenvolupats hanactuat com a refugi davant de les porsque provocaven els mercats de rendavariable; en canvi, els bons de països

ctualment ens trobem a l’epicen-tre de la crisi, que va començarals Estats Units i es va escampar

arreu del món. Va començar sent im-mobiliària, es va encomanar al sectorfinancer i finalment ha passat a l’econo-mia real. De fet, fins que no s’arreglin lesdues primeres no es podrà trobar unasolució a la tercera. A causa de lesinnovacions financeres de principisd’aquest segle, ens trobem que unsquants impagats als Estats Units podenafectar institucions financeres interna-cionals, que a través de nous instru-ments suporten el risc dels impagats delmercat immobiliari americà. Així doncs,davant l’elevat grau de morositat immo-biliària, els principals bancs internacio-nals s’han trobat amb uns títols quevalen molt menys del que van pagar i, amés, no se’ls poden vendre perquè nohi ha ningú que els compri. Ens trobemque la diferència entre el preu de com-pra i el que valen ara aquests títols s’had’imputar com a pèrdues en el balançdels bancs. De fet, davant l’augment dedesconfiança, els bancs no es deixendiners entre ells i el mercat interbancariha quedat sense operacions. Davant dela falta de liquiditat dels bancs i elscompromisos financers que han d’assu-mir, l’economia real s’ha quedat sensecrèdit disponible, afectant la capacitatde consum de la gent i de producció deles empreses. Tot i això, els bancs cen-trals i els governs estan injectant liquidi-tat per tal que el sistema financer tornia funcionar amb normalitat; d’altresmesures han estat nacionalitzar bancs iposar noves regles a la regularitzacióbancària.Els preus de les primeres matèries hanpatit una davallada molt important des deprincipis de 2008. La majoria van comen-çar a caure el segon trimestre de l’any; elpetroli, que va arribar al seu màxim amitjans de juliol, ha perdut en moltscasos el 60%-70% del preu des de mà-xims de l’any. De fet, han baixat lesenergètiques, agrícoles, metalls precio-sos... Aquesta baixada farà possible unarelaxació de la inflació i justificar així lesbaixades de tipus d’interès que han dut aterme els bancs centrals.

A

emergents han augmentat les seves pri-mes de risc davant de la pèrdua d’ingres-sos derivats de les matèries primeres i deles fluixes exportacions de manufacturesa uns països desenvolupats en crisi i ambpoques ganes de consumir. Els bonscorporatius d’empreses han sofert tam-bé una baixada de preu, sobretot els quetenien pitjor qualificació i els de sectorsmés sensibles al cicle.Pel que fa a les divises, el canvi de l’eurocontra el dòlar ha patit modificacions. Sia mitjans de juliol es pagaven 1,60 dòlarsper euro, el canvi ha arribat a finals denovembre a rondar l’1,25. Així com el

38



COL·LEGI OFICIALDE METGESDE BARCELONA

COMENTARIBORSARI

Visió dels Mercats curt termini veiem que els indica-dors tècnics indiquen que hi haalts nivells de sobrevenda; sembla

que les vendes indiscriminades per partd’operadors institucionals s’han acabat iels reemborsaments s’han completat, i elque roman al mercat ho fa per una visióa llarg termini i conscient que pot co-mençar a formar una cartera a bon preuamb un horitzó a llarg termini. De totesmaneres, en aquests moments s’ha d’ex-tremar la prudència i esperar signes derecuperació del mercat, que en les últi-mes sessions el volum li és escàs i lavolatilitat alta. De fet, una bona apostaserien els sectors regulats, com les elèc-triques, ja que la crisi afectarà poc elsseus ingressos i han patit les vendesindiscriminades dels institucionals. Jun-tament amb l’alimentació i les telecomu-nicacions poden ser els sectors amb unmillor comportament que podem trobarals mercats de renda variable.Malgrat la situació anterior, creiem queels beneficis empresarials seran dolentsaquest quart trimestre de 2008 i el pri-mer de 2009; el segon trimestre de 2009pot indicar un canvi de tendència en

Al’evolució dels beneficis empresarials. Toti això, sabem que les borses funcionencom un indicador avançat de l’economia,i si es veu que els resultats tenen bonsfonaments, la recuperació borsària po-dria començar a principis de l’any 2009.Ara per ara creiem que la millor rendibi-litat els pròxims dos mesos la podriendonar els actius monetaris, com els paga-rés d’1 mes a 3 mesos d’institucions sol-vents, com poden ser elèctriques, teleco-municacions i bancs espanyols de grandimensió que, tot i la baixada de l’Euribor,poden donar més rendibilitat que les lle-tres.Som partidaris de no donar un granprotagonisme en les nostres inversionsals mercats emergents, molt dependentsdel preu de les matèries primeres i del’economia dels Estats Units en el cas deles economies llatinoamericanes i delspaïsos del Golf Pèrsic, de les exportaci-ons de manufactures a països desenvolu-pats, com és el cas de la Xina, l’Índia i laresta d’economies del sud-est asiàtic, ide la dependència del cicle econòmic i lesaltes taxes d’endeutament de les econo-mies de l’Est d’Europa.

Pel que fa a fons Medis, creiem que uninversor arriscat pot començar a pren-dre posicions en els fons de renda vari-able, tant a nivell europeu com espanyoli per als conservadors i moderats man-tindríem tant el MEDIFOND com elMEDINER. La SICAV MEDIGESTION02seria una bona alternativa per a un inver-sor de perfil moderat.A la gestió de carteres de MEDIVALORhem optat per acabar l’any donant moltamés importància dins les nostres carte-res a fons monetaris i de renda fixa a curttermini, deixant els de renda variable enun clar menor protagonisme. Pel que faa les carteres d’accions, hem decidit quela liquiditat invertida en instrumentsmonetaris tindria un gran protagonisme,deixant un tant per cent de renda varia-ble segons els perfils, més en els arriscatsi menys en els conservadors.

ien i el franc suïs s’han enfortit enfront del’euro, la lliura esterlina s’ha depreciatenfront de les grans divises.L’entorn macroeconòmic continua ro-dejat d’incertesa, tots els indicadors, tanta nivell d’atur, d’activitat empresarial comdel sector immobiliari no han tocat fonsni als Estats Units ni a Europa. Les empre-ses continuen acomiadant personal i fentreajustaments temporals de plantilles.Fins que els indicadors avançats de sen-timent, tant del consumidor com de

l’empresariat no mostrin signes de recu-peració, es pot dir que encara no veiemla llum al final del túnel. El cas espanyol ésmés complicat ja que davant de la bruscaparada del sector constructor i immobi-liari i el pes que tenien en l’economia, fapreveure que la recuperació sigui méslenta, i no oblidem els elevats nivellsd’endeutament de les famílies espanyo-les i la pèrdua de riquesa que han patittant a la borsa com al mercat immobiliari,que portarà a una recuperació més lentadel consum i de l’economia en general.Davant de la baixada de preu de lesmatèries primeres es preveu una fortadavallada de la inflació, que pot beneficiarla contenció salarial, però que alhora potprovocar deflació, és a dir, els preus

actuals són més barats que els de fa unsanys, i això pot ser un greu problema perals beneficis empresarials, que en llocd’augmentar poden disminuir, i tenir greusconseqüències per als mercats de rendavariable .

Més de 120 metges retirats obligatòriament i que no van recórrer intenten acollir-se

a l’anul·lació del TSJC

[...] El COMB ja compta amb 25 metges disposats a demandar quan finalitzi el pertinent període previ

de reclamació administrativa formal, segons ha informat a Diario Médico Ignasi Pidevall, director del

servei jurídic. [...]

Pidevall defensa que la mesura fou tan il·legal per als que van recórrer com per als que no ho van

fer i per això aquests darrers tenen possibilitat de guanyar la demanda. [...]Diario Médico,

14 de gener de 2009



Oficina decooperació

Intermón Oxfam treballaper contribuir a l’eradicaciódel còlera a l’Àfrica

El còlera continua sent una ame-naça mundial i és un indicadorfonamental del grau de desen-

volupament dels països. Aquests queencara no tenen garantits l’accés al’aigua potable i al sanejament han defer front a brots de còlera o fins i tot al’amenaça d’una epidèmia (Organitza-ció Mundial de la Salut – octubre 2008).

Què és el còlera?És una infecció intestinal aguda, cau-sada per la ingesta d’aliments o aiguacontaminats pel bacteri Vibrio Chole-rae, o per transmissió feco-oral, ambun curt període d’incubació (entremenys d’un i cinc dies), que produeixdiarrea i, de vegades, vòmits i que potproduir una deshidratació greu i lamort si no es tracta ràpidament.

Com es transmet el còlera?· Bevent aigua contaminada.· Menjant aliments contaminats du-rant o després de la cocció.· Per transmissió feco-oral, per con-tacte amb els vòmits i excrements depersones contaminades, a causa del’escassa higiene (mans brutes).· Per transmissió feco-oral, per con-tacte amb els morts de còlera en lapreparació dels funerals.El context de transmissió de la malaltiaens dóna una idea que sempre que hiha brots o epidèmies de còlera és enzones pobres, amb poc accés a l’aiguapotable i sistemes de sanejament iamb absència de bones pràctiques d’hi-giene; principalment en zones urba-nes molt poblades i amb un índex alt

de malnutrició. El final de l’estació seca,just quan comencen les pluges, afavo-reix la propagació de l’epidèmia.

Qui som Intermón Oxfam i quèfem per combatre el còlera?Som persones que com tu creiem en lajustícia i la solidaritat, defensem la dig-nitat de les persones i treballem percanviar el món. Tenim més de 50 anysd’experiència i des de 1997 formen partd’Oxfam Internacional. Som 13 organit-zacions que treballem amb més de 3.000socis locals a un centenar de països.Combatem la pobresa i la injustíciades de diferents àmbits, ja que la com-plexitat del món en què vivim ens de-mana una acció integral: treballem enprojectes de cooperació al desenvolu-pament, donem resposta a múltiplesemergències, ja siguin catàstrofes na-turals o fruit de conflictes bèl·lics; femcampanyes de sensibilització i mobi-lització i fomentem el comerç just.En aquelles zones on Intermón Oxfamestà present i el còlera és endèmic o hi

ha un alt potencial d’epidèmia, esta-blim un Pla de Preparació al Còlera perdonar resposta a una possible epidè-mia. Aquest Pla ha d’implementar-sedos mesos abans de l’època principalde transmissió del còlera i es basa adisposar d’un estoc de contingènciaper al còlera, establir un pla d’activitatsen cas d’epidèmia i formar els actorsprincipals implicats (incloent-hi perso-nal d’Intermón Oxfam, socis locals i al-tres ONG) per estar preparats i poderdonar resposta a l’emergència si s’es-tén una epidèmia. També s’accentuenles activitats de promoció d’higiene sen-sibilitzant i mobilitzant les comunitats(millora de les pràctiques d’higiene).A Cuamba, a la província de Niassa, alnord de Moçambic, les autoritats sani-tàries van declarar a finals del mesd’agost una epidèmia de còlera, unamalaltia endèmica a la regió. Malgratque semblava en un principi que lasituació estava controlada, l’epidèmia

Col·labori amb el seu donatiu per evitar la propagació del còlera a altres zones deMoçambic. La seva acció és vital!

Per teléfon al 902 330 331A través del web: www.IntermonOxfam.orgA qualsevol de les nostres botigues de comerc just o de les nostres seusAmb un ingrés a qualsevol deis següents comptes:

Entitat Número de compteLa Caixa 2100-0765-87-0200150258Santander 0049-1806-91-2111867533Caja Madrid 2038-8978-16-6000171920Caixa Catalunya 2013-0500-10-0213789458BBVA 0182-6035-45-0011504830

Fotografies de Cuamba, a la província de Niassa,al nord de Moçambic.



Agenda cultural

s’anava estenent. Intermón Oxfam hiestem treballant des del mes d’octu-bre passat, donant resposta en un delspunts forts del nostre treball en accióhumanitària: la distribució d’aiguapotable i promoció de la salut pública,amb un component important de mi-llora d’hàbits d’higiene.A Cuamba, la quantitat i la qualitat del’aigua disponible es troba per sotadel llindar dels estàndards recone-guts internacionalment. La majoria dela població ha d’anar a buscar aiguaals rius més propers, on hi ha una altaprobabilitat de contagi. Aquest factorsumat a la baixa conscienciació de lapoblació en hàbits d’higiene fa moltdifícil el control de l’epidèmia.L’objectiu d’Intermón Oxfam a Cu-amba és beneficiar directament50.000 persones (més o menys lameitat de la població), tot i que tota laciutat es beneficiarà indirectament delnostre treball. Tenint en compte queles activitats d’aigua i sanejament te-nen un rol fonamental per prevenir lapropagació de l’epidèmia, incloem alnostre Pla d’Acció:· Cloració i distribució de 60.000 litresd’aigua potable per dia en els barrismés afectats (6 tancs instal·lats).· Aprovisionament d’aigua potable alCTC (Centre de Tractament del Còlera).· Contribuir a la manutenció del siste-ma de distribució d’aigua de la ciutat.· Capacitar un equip de 18 promotorsde salut comunitària per promocio-nar la higiene pública.· Sensibilització comunitària mitjan-çant visites domèstiques, teatre enllocs públics (mercats), missatge através de la ràdio local, etc.· Distribució de sabó per a 4.500 fa-mílies.· Assegurar la distribució d’articles noalimentaris en cas de primeranecessitat.

Intermón Oxfam

FebrerDel 2 al 28 Exposició de pintura solidària. Sra. Adolfina Selfa. Espaid’Exposicions del COMB (accés pel c/ Vilana).

Dia 3 Conferència. L’òpera segons Wagner. A càrrecdel Sr. Roger Alier. A les 18 hores.Sala d’actes del COMB.

Dia 10 Cicle “Cinema i art”.Escultura i Miquel Àngel:El tormento y el éxtasis.Interpretada per Charlton Hestoni Rex Harrison. Presentada pelDr. Pere Martínez López.A les 18 hores. Sala d’actes del COMB.

Dia 17 Lectura dramatitzada de teatre Enemic del poble. Dirigida pel Dr. JordiMañer. A les 18 hores. Sala d’actes del COMB.

Dia 24 Conferència. En el centenaride la Setmana Tràgica. A càrrec delSr. Josep Termes, historiador.A les 18 hores. Sala d’actes del COMB.

MarçDia 3 Concert de cloenda. Cicle d’òpera. A les 18 hores. Sala d’actes delCOMB.

Dia 10 Conferència. Dos cardenals catalansmolt diferents: Vidal i Barraquer i IsidreGomà en la Guerra Civil. A càrrec delP. Hilari Raguer, historiador. A les 18 hores.Sala d’actes del COMB.

Dia 17 Cicle “Cinema i art”. Schumann i Brahms:Pasión inmortal. Interpretada per Katharine Hepburn iPaul Henreid. Presentada pel Dr. Pere Martínez López.A les 18 hores. Sala d’actes del COMB.

Dia 24 Conferència. Aurora Bertrana, J. M. de Sagarrai els viatges a la Polinèsia. A càrrec de la Sra. Neus Real, professora defilologia catalana a la UAB. A les 18 hores. Sala d’actes del COMB.

Dia 31 Conferència. La música anglesa. A càrrec del Dr.Lluís Ortíz de Ceballos. A les 18 hores. Sala d’actes del COMB.



Delegacionsi seccions col·legials

Secció Col·legial de MetgesAcupuntors

Aquest passat mes d’octubre, unarepresentació de la Junta de la

Secció va anar al XIII Congrés Mundiald’Acupuntura de l’associació ICMART(International Council of Medical Acu-puncture and Related Techniques), aBudapest. Allà ens varem trobar uns400 metges acupuntors d’arreu delmón.Va ser un congrés d’alt contingut ci-entífic, especialment en l’ apartat decomunicacions orals i pòsters. Vàrempoder constatar que l’acupuntura estàassolint ja grans nivells d’evidènciaen molts àmbits: en el dolor, en oftal-mologia, en tractaments de cremats.A més de tot aquest apartat, hem dedestacar el fet que en el congrés deBudapest la Secció de Metges Acu-puntors ha assolit la Presidència del’ICMART per dos anys, concretamenten la persona de Isabel Giralt.Per a tots nosaltres és un repte impor-tant, ja que aquesta és l’organitzacióde metges acupuntors més gran delmón amb uns 35.000 metges afiliats.Veiem, doncs, en aquest fet el reco-neixement internacional a la labor quehem fet i que seguim fent per fer avan-çar l’acupuntura mèdica, tant en l’as-pecte científic com pel seu desenvo-lupament social a l’àmbit sanitari.Ara la nostra feina ja no se centranomés a casa sinó que també tenimuna certa responsabilitat internacio-nal en aquests àmbits.Referent a altres aspectes, des de laSecció de Metges Acupuntors, cal in-formar que seguim programant cur-sos de formació mèdica continuadaen acupuntura. Malauradament, và-rem haver de suspendre el darrer quehavíem preparat per la impossibilitatque va sorgir referent a la ponent, Dra.Martha Pérez Viñas, d’origen i resi-dència cubana i que no va rebre final-ment el visat per sortir del seu país.Aquesta metgessa és l’actual directo-ra de medicina natural de la Repúbli-

ca de Cuba i esperem que propera-ment la tinguem entre nosaltres per-què ens expliqui la seva gran experi-ència en el camp de l’anestèsia enestomatologiaUna altra activitat que seguim desen-volupant és l’acreditació dels metgesacupuntors. Properament, es farà unanova reunió per valorar noves sol·li-cituds. Recomanem a tots els que es-tiguin interessats que es posin encontacte amb l’oficina d’ acreditaciódel Col·legi per començar els tràmitspertinents.També cal recordar que els propersdies 25 a 29 de febrer de 2009 inicia-rem el Curs d’Introducció a l’Acupun-tura per a metges i estudiants de me-dicina dels darrers cursos. Es tractad’un curs informatiu en el qual s’en-senyen les normes bàsiques de l’Acu-puntura, el seus mecanismes d’acció,les seves indicacions terapèutiques,les seves contraindicacions i algunesnocions de la seva aplicació.

Albert Garcia i Janeras,president en funcions de la Secció de Metges

Acupuntors

Secció Col·legial de Metgesd’Estètica

La Medicina Cosmètica iEstètica a l’elit

En medicina, en general, parlar defutur és parlar de medicina genèti-

ca i regenerativa: genòmica, proteò-mica, cèl·lules mare són vocables jahabituals i, conseqüentment, els bio-xips diagnòstics, els cultius cel·lulars,la regeneració o elaboració de teixitsnous, la medicina de l’envelliment,etc. Formen part del llenguatge quoti-dià quan es fa referència a nous recur-sos sanitaris.En aquest context la medicina cosmè-tica, estètica i de l’envelliment fisiolò-gic, la nostra activitat professional,no desitja ni pot estar al marge.Fa ja 5 o 6 anys es va començar aparlar de bioestimulació cel·lular i ademostrar, primer en el laboratori,com, a partir del plasma sanguini ricen plaquetes, els factors de creixe-ment plaquetari són capaços de rege-nerar els teixits, concretament la pell,és a dir, induir la formació de teixitnou, sa, idèntic al propi i funcional. Notan sols de reparar (>cicatrització) queaixò ja era de sobres conegut.El 2002 diversos treballs de col·leguesespanyols ho demostraren, i ells hanrealitzat una àmplia difusió dels seusconeixements, i de com aplicar aques-

1. Representació de la junta de la Secció deMetges Acupuntors que va anar al XIII Congrés

Mundial d’Acupuntura.2. Cartell de l’ICMART XIII World Congress 2008.

1

2




ta innovadora teràpia de rejovenimentcutani. Així, més de 600 metges espa-nyols i més de 200 estrangers hanrebut ja formació acreditada, i hanintroduït aquesta teràpia en el seuarsenal terapèutic.És cert que altres autors, com el tam-bé espanyol Eduardo Anitua tambéhan treballat en aquest terreny, fona-mentalment en el camp de l’odonto-estomatologia, la traumatologia i l’of-talmologia, i han desenvolupat tec-nologia i protocols propis, obteninttotes les certificacions sanitàries eu-ropees.Així ho recull el document de conclu-sions (maig 2006) d’un grup de tre-ball constituït, a la Direcció Generalde Recursos Sanitaris (Conselleria deSalut – Generalitat de Catalunya), pera l’estudi de la utilització del plasmaric en plaquetes. Més informació a:http://www.saveva.com/domam-P l u s / p u b / d e p s a l u t / p d f /plasmaric.pdf.Un segon document (vegeu: http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir1914/plasmafcr.pdf) revi-sa el document “Plasma ric en factorsde creixement. Utilització en Medici-na Cosmètica, Estètica i de l’Envelli-ment Fisiològic”, elaborat per un delsnostres companys, i confereix cartade naturalesa a aquest procedimentterapèutic.Són ja 5 anys podent realitzar un efi-caç i segur tractament restitutiu del’envelliment de la pell: restablir lanormalitat, el metabolisme i el funci-onalisme de la pell, i molts treballscientífics estableixen el concepte dereversibilitat de l’envelliment cutani,mitjançant l’estimulació adequada deles cèl·lules pròpies (els fibroblasts).El realment significatiu és que, fins aaquesta data, els productes injecta-bles utilitzats per tractar l’envellimentde la pell, els coneguts com a im-plants facials, eren (i són) purs farci-ments de les arrugues, sense cap efec-te biològic. La utilització del plasmaautològic (propi del pacient, obtingut

amb una simple extracció sanguíniano més gran de la que es necessita perfer una anàlisi), ric en factors de crei-xement, suposa un immens salt qua-litatiu: com hem dit, s’utilitza materi-al autològic i, per tant, mancat d’induirreaccions adverses, i s’aconsegueixuna estimulació selectiva dels fibro-blasts per fabricar col·lagen i àcid hia-lurònic propis.Ara s’està treballant en l’optimitzacióde la lipotransferència o lipofilling oenriquit, és a dir, la possibilitat d’uti-litzar, amb eficàcia i seguretat, lesmateixes cèl·lules de greix (els ano-menats adipòcits) com a material dereompliment. S’ha determinat l’enor-me quantitat de cèl·lules mare queconté el teixit gras, s’ha valorat lapossibilitat d’estimular el seu desen-volupament “in situ” abans de l’ex-tracció, s’ha desenvolupat un proto-col d’extracció i manipulació simple isegur que garanteixi la seva viabili-tat, i s’ha proposat com fer la reinjec-ció en combinació amb el plasma (tam-bé autòleg) ric en plaquetes per esti-mular la seva supervivència.Potser per tot això, la Medicina Cos-mètica i Estètica fou cridada a partici-par en el BioBridge Event 2008(www.biobridge-event.com), Regene-rative Medicine Conference, que esva celebrar el passat 22 de setembrede 2008, al Palau de les Nacions Uni-des de Ginebra. Un esdevenimentsense precedents, en què participa-ren alguns dels principals investiga-dors mundials; la conferència inau-gural fou pronunciada pel nostre mi-nistre de Sanitat, el professor BernatSòria.Podem afirmar que, d’aquesta mane-ra, la Medicina Cosmètica se situa al’elit. Des de la prudència, que mai nohem d’oblidar, podem afirmar quesom en el millor dels camins per abor-dar primer el coneixement i després eltractament efectiu de l’envellimentcutani fisiològic.

J. Víctor Garcia,president de la Secció de Metges d’Estètica

Secció Col·legial de Metgesd’Hospitals

En l’àmbit hospitalari, un cop pas-sat l’estiu, els principals temes

que ens han ocupat han estat elssegüents:S’observa que continua la sobrecàr-rega de treball en determinades àre-es, com són ara les urgències, lacirurgia i altres especialitats, i queles solucions que s’hi estan aplicantno passen de ser puntuals, precàri-es i insuficients. En aquest mateixsentit, veiem que els pressupostosper a la sanitat del proper any 2009,que no arriben ni a cobrir l’incre-ment previst de l’IPC, que continuacreixent el nombre de població ate-sa, i que no sembla que per part de laConselleria hi hagi la intencionalitatde congelar les prestacions. Tot ple-gat ens fa pensar en unes perspecti-ves difícils.El tema de les jubilacions forçoses als65 anys entenem que tampoc s’hasabut resoldre satisfactòriament mal-grat que, mediàticament, s’hagi vol-gut transmetre el contrari. Al margedels processos judicials endegats,tant per la forçosa com per la parcial ila voluntària, caldria tornar a revisaramb calma aquest tema per acabar detrobar-hi una solució justa que donisatisfacció a les dues parts, cosa queaparentment no hauria de resultarmassa difícil.En relació amb el reiteratiu tema del“copagament” com a mesura dissua-sòria, creiem que els professionalsmetges hauríem d’evitar caure en latrampa d’assumir-ne el lideratge i lapromoció. Tenim uns brillants càrrecspolítics i equips d’economistes sani-taris que són els primers responsa-bles d’aquest temes, i que tampocafecten solament a Catalunya sinó atota la resta de l’Estat. El que sí queens pertany és delimitar clarament elquadre de prestacions a la població il’avaluació dels costos resultantsd’una bona gestió dels recursos, per




tal de veure si és factible finançar-losamb els pressupostos de què dispo-sem, i en cas contrari exigir els ajusta-ments corresponents. El “com finan-çar-ho” hauria de ser prioritàriamentfeina dels polítics, amb els seusequips d’economistes i, en últim ter-me, de la ciutadania general que és,via impostos d’un tipus o altre, quipaga la sanitat.Majoritàriament s’està absolutamenta favor de la implementació de novestecnologies –principalment de la co-municació i les que resulten de lainnovació i recerca–, de l’establimentde noves xarxes assistencials per mi-llorar l’eficiència del sistema, encaraque també s’ha de tenir en compteque inicialment ens comporten unimportant esforç addicional d’adap-tació, que requereix temps i dedica-ció, i que és difícil de compaginar ambl’esmentada massificació i limitacióde recursos.Les homologacions de títols dels met-ges estrangers, principalment en elsector concertat no ICS, i en determi-nades àrees assistencials, com arales urgències, també és un altre temapendent, que cal encarrilar i solucio-nar, tant per la salvaguarda de la qua-litat com pel greuge que suposa perals que han seguit la laboriosa i meri-tòria via reglamentada.A l’últim, voldria acomiadar-me delscompanys del Col·legi i de tots elslectors, per haver arribat a l’edat dejubilació, agraint la col·laboració iatenció rebuda –durant el temps quem’he fet càrrec d’aquesta Secció–,demanant excuses per les meves “noconformitats”, així com fent explícitareconeixença de la professionalitat ivàlua de tot el personal hospitalarique m’ha envoltat. Moltes gràcies ique ho passeu bé.

Joaquim Riera,president de la Secció Col·legial de Metges

d’Hospitals

Secció Col·legial de MetgesJubilats

El primer trimestre d’aquest cursacadèmic, la Secció de Jubilats ha

reprès les activitats ludicoculturalsque se celebren tots els dimarts a lasala d’actes del nostre Col·legi. Sensevoler fer una descripció de cadascundels actes que s’han celebrat, podemcomptar tres concerts: el d’inaugura-ció del curs a càrrec del quartet Qvixo-te, amb obres de Franz-Joseph Haydn,Benet Casablancas i Leos Janacek; unasessió de jazz a càrrec de l’orquestrade la Universitat Knox dels EstatsUnits, i un concert nadalenc amb cantgregorià de l’Ateneu de Sant JustDesvern, juntament amb el grup ins-trumental de flautes La dolça fusta.S’han fet sis conferències, la primeraa càrrec de Patrícia Gabancho, en me-mòria i homenatge de Josep. M. Se-riñana, amb el títol Parlem deBarcelona; la segona, dictada perArcadi Oliveras, qui amb Una ullada almón... parlà de la valoració i revisió del’ajut que poden fer ONG i fundacions.Joan Plaja parlà del Simbolisme de lesmans; August Moragas sobre L’artetrusc i Roger Alier explicà L’òperasegons Wagner, en dues conferèn-cies.Enguany les sessions de cinema quepresenta Pere Martínez i López haniniciat un cicle de cine i art, que en lesdues sessions d’aquest trimestre esdedicà una a la pintura amb la pel·lí-cula Moulin Rouge, que fou l’ocasiód’exposar els riscos i problemes del’alcoholisme, i la segona a l’arquitec-tura amb la projecció de El manantial.També, organitzat per la Junta de Go-vern del Col·legi, es col·laborà en l’ac-te litúrgic que, en record dels com-panys morts el darrer any, se celebràa la mateixa sala d’actes, el migdia deldia 3 de novembre.I al marge de les activitats que esdesenvolupen al nostre col·legi, s’hanfet visites guiades al Liceu, al barri delCall a Barcelona, i al Museu de

Pedralbes, i s’ha fet una excursió aPrades i Siurana.Per a la bona informació dels interes-sats a viatjar, s’han ja anunciat elsque hi ha previstos per a tot l’any, a fique puguin escollir i preparar ambtemps el que prefereixin. Aquest pri-mer trimestre un petit grup ha viatjata Nova York i Washington i es prepa-ren tres viatges més a Extremadura,Berlín, Romania i un creuer pels fiordsde Noruega.I, si bé aquestes activitats, que cre-iem molt convenients, han servit perafavorir una bona relació entre com-panys i, alhora, per entendre i millorarels nostres coneixements, l’objectiuprimordial de la nostra secció és l’ajutals companys que ho necessitin. Ésper aquest motiu que mantenim unaintensa relació amb la Secció de Pro-tecció Social i el seu programa Ara enendavant, que –com s’ha explicat enanteriors publicacions– ha atès, i enbona part solucionat, un bon nombrede peticions de companys.I és per aquest motiu que fem unanova crida a tots aquells que necessi-tin un ajut sigui personal o familiar,que pot ser d’orientació, de proble-mes socials, de determinades neces-sitats puntuals, d’adequació de laseva llar per mobilitats reduïdes prò-pies de les nostres edats, etc., que esposin en contacte amb nosaltres. Es-tarem joiosos de poder-vos ajudar.

Joaquim Ramis,president de la Secció Col·legial de Metges

Jubilats




Comunicacions

Rehabilitacions iSuspensions de l’exerciciprofessional

Rehabilitacions

Després d’haver regularitzat laseva situació col·legial, el

Plenari de la Junta de Govern delCOMB, en sessió del dia 30 d’oc-tubre de 2008, ha acordat aixe-car la suspensió de l’exercici pro-fessional que el mateix Plenarihavia acordat anteriorment aldoctor Juan Castillejo Peña.

Curs d’aspectes medicolegals en l’AtencióPrimària desenvolupat per Roger Bruguera,

advocat del COMB, i que va comptar ambl’assistència d’Anna Ribas, coordinadora de

l’ACUT i promotora del curs.

Secció Col·legial de Metges deSinologia i Patologia Mamària

Abans de l’estiu d’enguany, l’OTA iel Col·legi de Metges de Barcelona

van aprovar la creació d’un DiplomaAcreditatiu de Sinologia i PatologiaMamària, perquè tots els metges quees dediquen a la sinologia puguintenir un reconeixement de la sevatasca. Per tal d’aconseguir el diplo-ma, cal que us poseu en contacteamb l’OTA (organisme tècnic d’acre-ditacions) del Col·legi de Metges deBarcelona. Ells us facilitaran els im-presos de sol·licitud i el barem peraconseguir-lo.Periòdicament, es reunirà la Juntad’Acreditacio de Sinologia i, junta-ment amb l’OTA, s’acceptaran els di-plomes tramitats que reuneixin lapuntuació pertinent.S’està fent el possible perquè el lliu-rament dels primers diplomes se ce-lebri a la sala d’actes del Col·legi deMetges, dins d’un acte especial delqual s’informarà puntualment.

Junta de la Secció Col·legial deSinologia i Patologia Mamària

Delegació Comarcaldel Bages

Lluís Guerrero i laFundació Sociosanitàriareben els premisBagencs del 2008

La Jove Cambra Internacional deManresa va lliurar, el passat 21 de

novembre, els premis Bagencs 2008a Lluís Guerrero Sala, president de laDelegació del Bages del COMB, i a laFundació Sociosanitària de Manresa.L’acte de lliurament va tenir lloc aMón Sant Benet.Aquest any se celebra la 21 ediciód’uns guardons que són el reconeixe-ment a persones i entitats que han

portat el nom de la comarca del Bagesper tot el país i més enllà de lesfronteres.

Delegació Comarcald’Osona

A la seu de la Delegació d’Osonadel COMB, el 4 de novembre pas-

sat, i organitzat per l’Institut Catalàde la Salut, va tenir lloc un curs en elqual es va parlar dels aspectes medi-colegals en l’Atenció Primària. El seuobjectiu era donar a conèixer als pro-fessionals com han d’enfocar-les di-ferents situacions en què, habitual-ment, es troben en la seva relació ambels pacients durant l’atenció sanitàriaa les urgències, des del punt de vistajurídic.La metodologia que es va emprar vaser la d’una sessió teòrica, presen-tant i comentant casos reals, i el con-tingut va versar sobre l’assistència aldetingut, l’actuació en cas de violèn-cia de gènere i de maltractamentsinfantils, de com fer i tramitar elscomunicats al jutjat, de com fer lacertificació de la mort, dels proble-mes i solucions en l’assistència alsmenors i de la interpretació, confec-ció i tramitació de documents medi-colegalsEl curs, al qual hi varen assistir untotal de 41 professionals de la sanitat,anava adreçat al personal mèdic del’ACUT (Assistència Centralitzada

d’Urgències Territorials) i a qualsevolaltre personal sanitari interessat en eltema, i va tenir una duració de quatrehores lectives.El va desenvolupar Roger BrugueraVillagrasa, advocat del COMB, i vacomptar amb l’assistència d’AnnaRibas, coordinadora de l’ACUT i pro-motora del curs.



En record de... Hèlios Pardell (1946-2008)Formador de metges

La Junta de Govern delCol·legi de Metges de

Barcelona expressa el seucondol i el de tota la

professió davant lasobtada mort del doctor

Hèlios Pardell, la personaque tant ha aportat a la

formació mèdicacontinuada del país, a la

institució col·legial, aldesenvolupament del

professionalisme mèdic i alCentre d’Estudis Col·legials

(CEC).A continuació reproduïm

l’article d’Arcadi Gualpublicat a La Vanguardia l’1

de novembre de 2008.

Neix fa 63 anys a Llardecans(Lleida) Hèlios Pardell. El seunom és tan poc freqüent que

decididament l’identifica. Hèlios és elprimer a la saga dels Pardell; Hèlios IItenor, i Hèlios III, que ocupa l’últimlloc de la nissaga, té cinc anys i moltfutur.Situem el personatge: 1946, postguer-ra, Llardecans, poc més de 1.000 ha-bitants i perdent població cada any,és un poble de Lleida, comarca delSegrià. L’agricultura del poble és desecà. El nen creix tant com creixen lesseves aspiracions; se’n va a Barcelonaa estudiar, se’n va a fer carrera i elpoble observa com marxa un altrehabitant. Tornarà?Pardell estudia a la Facultat de Medi-cina de la Universitat de Barcelona. Esfa metge i després escull l’especiali-tat d’internista que en aquells anysera una especialitat cobejada. Peròalbira que el saber enciclopèdic ja noés la moda, no és el futur, i s’especia-litza en un segment, la hipertensió.Un tret excel·lent de l’Hèlios fou el seupragmatisme associat a saber deixarcoses per aprofundir en altres, sensenostàlgia i molt menys amb rancor. Aon es pot influir en la hipertensió?A on es pot fer alguna cosa pels paci-ents, per les persones? Per donar res-posta a aquestes preguntes escull elque ara anomenem un factor de risc:el tabaquisme. Des de la Conselleriade Sanitat coordina diferents campa-nyes en la lluita antitabàquica i se-gueix el seu camí.Les seves conviccions personals secentren cada cop més en la professió ien l’àmbit professional. No és estranyque això el condueixi a col·laborar cadacop més estretament amb les estruc-tures més properes als professionals i,concretament i en primer lloc, amb elCol·legi de Metges de Barcelona, ambel Consell de Col·legis de Metges deCatalunya després i, finalment, amb elConsejo General de Colegios de Médi-cos de España.

Decididament Hèlios es pot definircom un home col·legial en tant queentengué i defensà aquest espai coma hàbitat natural del professionalmèdic. I va seguir aprofundint en nousespais i en les responsabilitats col·le-gials. Va declamar fins a la sacietatque és responsabilitat d’aquests es-pais professionals ajudar els metgesa ser millors, a ser més competents, aobservar i comprometre’s amb elsvalors del que a ell li agradava asse-nyalar com a professionalisme i d’al-tres anomenen professionalitat.Sota aquesta idea subjauen elementscalents, no sempre políticament cor-rectes, com la dicotomia entre el des-envolupament professional continu ila carrera professional, la col·legiacióobligatòria, la recol·legiació i la recer-tificació. Mai no va fugir de l’enfronta-ment dialèctic i mai no es va apartarde la defensa de les seves idees desde l’argumentació tècnica. Deixà es-pai als polítics, però mai no va sobre-passar els seus límits.L’Hèlios ha ocupat nombrosos càr-recs en diferents institucions (com elCOMB, el CGCME-OMC), en diferentssocietats científiques de medicina in-terna i hipertensió, i en diferents àm-bits internacionals (UEMS, EACCME,GAME) i es pot assegurar que la llistacompleta és extensíssima.Però és millor centrar un aspecte queenumerar càrrecs i treballs. Els dar-rers anys l’Hèlios dedicà bona partdel seu treball a afavorir la formaciódels seus amics els metges. Cuinàamb diferents actors: Administració,universitats, societats científiques, iels mateixos col·legis professionalsel Sistema Espanyol d’Acreditació dela Formació Mèdica Continuada(Seaformec), del qual era fins ahir elseu director.El seu treball, incansable, tenia com ameta donar un servei als metges sen-se perdre l’objectiu d’assegurar alpacient la millor de les atencions mè-diques possibles.



Però si tan sols parlem d’aquests as-pectes tècnics no centraríem la sevapersonalitat. L’Hèlios no tan sols ha

estat un bon tècnic en el seu terreny.A l’Hèlios no se li pot negar la sevacondició d’intel·lectual. El seu interèsper la història del seu poble, la sevacomarca i la seva gent, així com el seuvast coneixement i estudis de la con-

tesa civil espanyola el porten a unacondició que podem qualificar d’ana-lista de la realitat. Però és que la sevaparcel·la, la formació dels professio-nals, també la va elevar a una condi-ció major. Des d’un altre dels seusàmbits d’actuació, la Fundació Edu-cació Mèdica ha expressat els darrersanys algunes de les seves idees mésarriscades sobre el que és i el queserà la professió de metge en el futurimmediat.Ahir Hèlios Pardell va tornar aLlardecans. El va rebre el seu germàJosep M. Pardell, actual alcalde delpoble. Va tornar com a fill il·lustre perdescansar per sempre en el poble delqual un dia va sortir i del qual mai noes va oblidar. La professió li deu mésque un bon record, li deu un com-promís.

Arcadi GualPublicat a La Vanguardia

l’1 de novembre de 2008.

Diario Médico,31 d’octubre de 2008



En record de... Doctor Miquel SalazarBadias

No és gens fàcil descriure enMiquel Salazar Badias, la mortdel qual va esdevenir el 23

d’octubre de 2008 als 86 anys d’edat.Tanmateix, fer-ho és el meu desig i lameva obligació.Desig, perquè ens va unir una relaciód’amistat profunda i sento l’obligació iel deure de contribuir al fet que el seurecord romangui viu. Aquest record hade ser molt positiu, especialment perals joves, tot i que les qualitats d’enMiquel no són freqüents ni en les ve-lles ni en les noves generacions, i pre-cisament per això.El llegat que ens deixa en Miquel no hade passar desapercebut. Els seus va-lors són universals.Si haguéssim de destacar algunes pa-raules, per a un “browser” de valors,no dubtaríem a emprar aquestes: HO-NESTEDAT, PERSEVERANÇA, RIGOR,FIABILITAT, INTOLERÀNCIA, COMPRO-MÍS, AMISTAT, AMOR.Totes elles parlen per si mateixes i liescauen; excepte intolerància, que calmatisar-la. La faré servir com a guia delmeu record.Des dels nostres anys de Facultat, ell ala Càtedra d’Agustí Pedro Pons i jo enla de Justo Covaleda, el nostre contac-te va ser continu fins a pocs dies abansdel seu decés.En Miquel era bioquímic i la seva con-tribució amb el Jordi Gras a l’estudi deles proteïnes, les tècniques cromato-gràfiques, etc. quan començava a re-néixer la medicina moderna espanyo-la, és ben conegut.En Miquel no es limitava al coneixe-ment profund de l’Analítica i una de lesseves passions era muntar laboratorissense descuidar-ne cap aspecte: dis-seny, equipament, tecnologia, orga-nització i formació de personal, sem-pre atent als darrers avenços i a allòmillor. Això ens va dur a moltes coinci-dències professionals. Va formar tèc-nics, va organitzar i va dur a terme elsseus famosos Cursos de Tècnics enBioquímica. En moltes ocasions porta-va els aprenents a casa seva, al seu

propi laboratori. Recordo les Germa-nes de la Caritat Sagrario i Carmend’Oviedo a les quals, amb la varetamàgica del Mestre i el seu compromísamb l’educació, va convertir en ex-cel·lents tècniques de laboratori.En aquesta tasca, Miquel Salazar hiveia l’oportunitat de transcendir la re-lació directa i biunívoca metge-paci-ent per arribar a tots els usuaris delslaboratoris creats per ell. Podríem dirque van ser centenars de milers elspacients que es van beneficiar delslaboratoris de: La Maternitat Provinci-al de Barcelona; La Mútua de Terrassa;L’Hospital General d’Astúries; L’Hos-pital de la Santa Creu i Sant Pau; ElsHospitals de Homs, Tal i Damasc; Laclínica Incosol; L’Hospital General deCatalunya; “els seus” laboratoris.El suport que, amb la seva experiènciaacumulada, donava als clínics era pro-verbial i el mateix passava al seu labora-tori particular, els clients del qual es con-vertien en amics que esperaven i rebiend’ell, consells i orientació encertada.Era intransigent amb la mentida i l’er-ror comès per incompetència: aquestaera la seva matisada intolerància.Es movia entre dades quantitatives lafiabilitat de les quals depèn del rigoramb què s’aplica el mètode escollit. EnMiquel sabia escollir el mètode, modi-ficar-lo per fer-lo més segur, assajar-louna vegada i una altra abans de posar-lo al servei de l’assistència: aquestaera la seva honestedat.Les dificultats, i en va tenir moltes a lavida, no el van fer mai enrere. La mésgreu, la dolença congènita incapaci-tant d’una filla, Maria Pia, a la qual,durant els 19 anys de la seva existèn-cia, va estimar amb un amor infinit.

Ell mateix, amb paràlisi infantil des depetit i la consegüent coixesa progres-siva, cada cop més dolorosa, però quemai va permetre que l’incapacités elmés mínim. Recordo les llargues cami-nades a l’Hospital d’Infecciosos al fi-nal de l’Avinguda Icària, al Departa-ment d’Investigació de la qual treba-llava. Dos quilòmetres d’anada i torna-da cada dia, any rere any. I recordoquan, ja en el vessant del lleure, vadecidir on col·locar el celler a la sevacasa de camp al Montseny. Ho va fer,no a dins de la casa, sinó al fons d’unbarranc, al final del jardí, al costat d’untorrent. Quan ens convidava a acom-panyar-lo a buscar una bona ampollade vi, per un caminet estret i acciden-tat, la feina era per als acompanyantsque tractaven de seguir el seu ritme.No explico això per abundar en anècdo-tes il·lustratives de la seva tenacitat iperseverança, endurance seria la parau-la anglesa perfecta, sinó per plantejarcom un home pot extreure tanta forçad’ell mateix, i ara l’expressió serà france-sa: “cherchez la femme”. No hi ha res defrívol, en això. I ja en la deriva lingüística,busco suport en Chateaubriand: “Lesfemmes valent infiniment mieux queles hommes; elles sont fidèles, sincè-res et constantes amies”.Montserrat Pou és aquesta dona en lavida d’en Miquel. Hi va trobar el com-plement ideal, secretària i tècnica allaboratori, companya i amiga amb quicompartir dolors i èxits, la mare i mes-tressa de casa, “le repos du guerrier”en la lluita i l’esforç diari, la sensibili-tat, la serenitat: la Montserrat.No podem dir que per haver-ho donattot ja no li quedava res perquè la sevalucidesa, fins al darrer moment, il·lu-minava els que ens hi apropàvem cer-cant-hi amistat, orientació i consell.Qui l’hagi conegut veurà quanta veri-tat hi ha en la meva evocació, els quis’assabentin per primer cop de qui vaser en Miquel, en llegir això, veurancom continuen sent de necessàries,avui, persones com ell.

Carles Soler-Durall



Consultoriterminològic

termcatcentre de terminologia

La sisena edició catalanade la CIM-9-MC (i II)

Característiques de l’obraEn el darrer Consultori Terminològicus explicàvem el context i l’ús de laCIM-9-MC en el sistema sanitari cata-là i us posàvem al corrent de la publi-cació de la sisena edició catalana del’obra. En aquest número completemla informació detallant-vos els canvisintroduïts per a renovar i optimitzarl’obra en la nova edició.Quan el TERMCAT va rebre l’encàrrec delDepartament de Salut de la Generali-tat de Catalunya per a elaborar la sise-na edició de la CIM-9-MC, va valoraren primer lloc les característiques tèc-niques de l’obra. Com a trets mésrellevants, s’ha de destacar que estracta d’un text amb un alt grau d’es-pecialització, adreçat a usuaris moltespecífics, i que incideix en múltiplesactuacions de l’Administració en te-mes sanitaris.A més, l’estructura i el format de laCIM-9-MC, molt fixats i amb significa-ció funcional pròpia, tenen un corre-lat en l’estabilitat de la terminologiarecollida, que ha d’estar molt contro-lada per a evitar ambigüitats o possi-bles confusions en la codificació. D’al-tra banda, la traducció presenta tam-bé unes dificultats intrínseques deri-vades principalment de la intertextu-alitat (referències encreuades demena diversa entre les diverses partsde l’obra), 1 de la inexistència de con-text i de la sinonímia no simètricaentre la llengua de partida (anglès) i lallengua d’arribada (català).Per a poder fer front a aquesta com-plexitat, l’elaboració de l’obra es vaabordar amb un equip de treball mul-tidisciplinari format per terminòlegsdel TERMCAT, tècnics del Servei Catalàde la Salut i documentalistes mèdicsde la Societat Catalana de Documen-tació Mèdica, societat de l’Acadèmiade Ciències Mèdiques i de la Salut deCatalunya i de Balears.

Igualment, es van fixar dues condici-ons de partida fonamentals, que vandeterminar les actuacions posteriors:la primera, que la terminologia adop-tada hauria de tenir el consens majo-ritari dels especialistes mèdics i ungrau màxim d’adequació terminolò-gica; la segona, que l’estat del conei-xement actual hauria de servir com abase per a prendre les decisions ter-minològiques, tot i que sense perdrela referència del coneixement previrecollit en les edicions anteriors.

Intervencions dutes a terme en larevisió terminològicaGràcies al treball de col·laboració en-tre terminòlegs i documentalistes clí-nics, s’ha dut a terme una revisió ter-minològica profunda, amb l’objectiud’assolir la major precisió possible enels termes escollits, la millor adequa-ció a l’ús de la llengua catalana en elsector sanitari actual i una optimitza-ció de la funció documental clínica.Les intervencions fetes s’han concre-tat en els eixos d’actuació següents:1. Garantiment de l’adequació termi-nològica: S’han prioritzat les denomi-nacions que tenen el consens majori-tari dels especialistes i que, al mateixtemps, són plenament adequades desdel punt de vista terminològic. Perexemple, s’han deixat de banda algu-

nes denominacions avui obsoletes enel context clínic català, a favor de lesmés esteses: així ecografia ha substi-tuït ultrasò i part ha substituït deslliu-rament. També s’han delimitat con-ceptualment grups de termes relacio-nats i se n’han sistematitzat les deno-minacions; és el cas d’insuficiència-fallida, bypass-derivació i carència-deficiència-dèficit.2. Seguiment de la normativa lingüísti-ca: D’una banda s’ha vetllat per l’apli-cació sistemàtica de la normativa del’Institut d’Estudis Catalans, especial-ment la que afecta l’ús del guionet i lapresència de la e epentètica en motscompostos, aspectes que no s’havienactualitzat des de la primera edició dela CIM-9-MC. Així, per exemple, pel quefa a la normativa del guionet, s’ha regu-laritzat la forma de termes com cardio-vascular o genitourinari, i, quant a la eepentètica, s’han unificat termes quepresentaven formes vacil·lants, com ésel cas de cerebrospinal o gastroscòpia.D’altra banda, s’han seguit sistemàti-cament els acords del Consell Supervi-sor del TERMCAT,2 tant pel que fa a termesde nova incorporació com a criteris ter-minològics específics.3 En aquest sen-tit, l’obra inclou termes normalitzatscom ara compliància en lloc de compli-ança, vacunal en lloc de vaccínic, etc.4

De la mateixa manera, se segueixen elscriteris establerts pel Consell Supervi-sor per a les denominacions catalanesd’enzims, en adaptació de les normesde la Unió Internacional de Bioquímicai Biologia Molecular (6-fosfoglucònic-deshidrogenasa, hipoxantina-guanina-fosforibosiltransferasa), o per als nomsde malalties parasitàries, d’acord ambles directrius del Consell de la Federa-ció Mundial de Parasitòlegs (anisakio-si, tripanosomosi).3. Estandardització: S’han aplicat sis-temàticament les recomanacions delsorganismes estandarditzadors inter-nacionals per a la nomenclatura cien-tífica de plantes, animals, microorga-nismes i virus. En aquesta línia, com anovetat significativa respecte a totes



les edicions anteriors i respecte a l’ori-ginal nord-americà, s’ha optat per aescriure el nom científic amb lletracursiva, tal com estableix la conven-ció internacional (Burkholderia pseu-domallei, Vibrio cholerae).4. Millora de la usabilitat del text:S’ha adaptat el text de les instrucci-ons de l’original anglès a les soluci-ons estilístiques pròpies de la llenguacatalana, prescindint de calcs i d’ex-pressions poc naturals que feien difi-cultosa la interpretació del text. Perexemple, s’ha evitat l’ús d’oracionsimpersonals en les instruccions i s’haproposat la forma “Empreu” en llocde “Ha de ser emprat”.

ConclusióAixí doncs, la sisena edició de la CIM-9-MC és el fruit d’un treball en equip i de

l’esforç de moltes persones i instituci-ons. La metodologia emprada, basadaen els principis del treball terminològicsistemàtic, ha permès assolir les duesfites irrenunciables presents en el plan-tejament inicial del projecte.D’aquesta manera, enllaçant el pas-sat i el present, s’ha procurat millorarla qualitat i la funcionalitat de la ver-sió catalana en ús, adaptant-ne el llen-guatge als estàndards de modernitat,usabilitat i precisió terminològica ac-tuals, sense perdre la referència de latasca duta a terme en les edicionsanteriors.Per tot plegat, la publicació de la sise-na edició en català de la CIM-9-MCrepresenta un nou pas endavant en elcamí de la normalització del llenguat-ge mèdic en català. Confiem, doncs,que esdevingui un instrument de tre-

ball còmode per a les persones que lautilitzen en l’exercici de la seva tascaprofessional.

M. Antònia Julià i Anna Llobet,TERMCAT, Centre de Terminologia

________________1 La CIM-9-MC està estructurada en els cincblocs següents: índex alfabètic de malalties,llista tabular de malalties, índex alfabètic deprocediments, llista tabular de procediments iapèndixs.2 El Consell Supervisor, integrat per membresdesignats per la Secció Filològica de l’Institutd’Estudis Catalans i pel TERMCAT, és l’organismeque s’ocupa de la normalització de la termino-logia catalana.3 Si voleu ampliar la informació sobre els crite-ris aprovats pel Consell Supervisor, consulteuel web del TERMCAT: http://www.termcat.cat/productes/ (Obres de referència > Criteris).4 Si voleu ampliar la informació sobre els neolo-gismes normalitzats pel Consell Supervisor, con-sulteu la Neoloteca: http://www.termcat.cat/neoloteca/.

Col·legiats que han obtingut elDiploma d’Acreditació Col·legial enFormació Mèdica Continuada/Desenvolupament ProfessionalContinuat (DAC-FMC/DPC)

Al mes de juliol del 2008 es va complir el vuitè any de funcionament del DAC-FMC que a partir de juliol de 2005 s’anomena DAC-FMC/DPC, afegintuna nova opció per a l’obtenció del DPC: Desenvolupament Professional Continuat, a més de la ja existent abans FMC: Formació MèdicaContinuada. La finalitat del DAC-FMC/DPC és el reconeixement de l’esforç individual realitzat en formació mèdica continuada/desenvolupamentprofessional continuat. Qualsevol col·legiat pot optar voluntàriament a l’obtenció del diploma si compleix els requeriments fixats. El DAC-FMC/DPC té una validesa de dos anys. Trobareu tota la informació al web del COMB –www.comb.cat– a l’apartat PRÀCTICA PROFESSIONAL/AcreditacióCompetència: http://www.comb.cat/cat/professional/acreditacio/dac/home.htm

A continuació es presenta la relació de metges agrupats per col·legis que han obtingut el Diploma entre desembe de 2006 i desembre de 2008.

Informació: OFICINA TÈCNICA D’ACREDITACIÓ (OTA) Col·legi Oficial de Metges de BarcelonaPersona de contacte: Tonyi Barroso Torrubia 9-14 hores

Pg. de la Bonanova, 47 08017 BarcelonaTel. 935 678 888 Ext. 1135 E-mail: [email protected]

Col·legi Oficial de Metges deBarcelona

Albertí Masarellas, NúriaAlcorta Loyola, IgnacioAlvarez Rodriguez, Ana M.Andreu Oliete, IsabelBalagué Peláez, CarmeBalcells Sàiz, TrinitatBallester Ferreres, JosephBartlett Bosch, M. CarmenBatista Miranda, José EmilioBaxarias Gascon, PilarBerjaoui Najib, HusseinBlanca Tamayo, MilagrosaBoada Gil, Josep MariaBorras Boneu, Maria GloriaBueno Casadesús, JosefinaBusquets Recasens, CarmenCabrera Muñoz, José LuísCarmona González de Chaves, M.

Dolores

Cervantes Sánchez, MiquelCosta Atienza, M. EngraciaDe Luis Sánchez, AlbertEscoda Delgado, NuriaFarrús Lucaya, M. BlancaFelip Baquer, JavierFerrer Felis, MireiaGarcia Gimenez, José VictorGarcia-Moreno Marchan, M. RocioGarra Moncau, NúriaGibert Ferrer, ImmaculadaGiménez Salinas Botella, Jorge M.Guinot Gasull, MisericordiaIzquierdo Sanz, MaximLerda, MarioLópez Marina, VíctorManubens Grau, MontserratMarcos Vidal, ConcepciónMartin Martinez, M. GloriaMas Mas, MercèMesa Toledo, Edilia

Mestre Boleda, Maria LuisaMolera Bartrolí, MartaMorgades Trabal, M. CarmePérez Santos, Josep M.Perez Velasco, CristinaPonce Martínez, M. ÁngelesPorras Fortes, Francisco AntonioPou Sanchís, EdmonPuyuelo Lanao, TrinidadRamírez Lafita, FranciscoRibera Gonfaus, MercèRoca-Terry Vera-Rebollar, RaulRodríguez Tesouro, Ana BelenSahún Font, RitaSahuquillo Llamas, Joan CarlesSánchez Borrego, RafaelSanchez Colom, Jose M.Sanchez Hernández, Joan A.Sánchez Raya, JudithSarlat Ribas, Miguel ÁngelSerra Bertral, Reis M.

Sivecas Maristany, JoanSolé Lara, M. PilarSurkov, Sergey I.Ticó Falguera, NeusTorras Bernaldez, M. TeresaTorruella Barraquer, LluisTrigueros Castillo, José AntonioTuñi Picado, JosepValentines Pont, JoanVidal Elias, Josep M.Zueras Gelabert, Rosalia

Col·legi Oficial de Metges deGirona

Arxer Tarrés, Antoni.

Col·legi Oficial de Metges deTarragona

Dolz Andrés, FernandoRamírez Lafita, FranciscoRomero Nogués, Francisco



Patronat de laFundació - Museu d’Històriade la Medicina de Catalunya

• Dr. Miquel Bruguera i Cortada, president• Dr. Lluís Duran Barrionuevo• Dr. August Salazar i Palau• Dr. Lluís Barraquer i Bordas• Dr. Ramon Trias i Rubiès• Dr. Àlvar Net i Castel• Dr. Josep A. Bombi Latorre• Dra. M. Teresa Estrach Panella• Dr. Jacint Corbella i Corbella• Dr. Joaquim Ramis i Coris• Dr. Josep Maria Ustrell i Torrent• Dr. Joaquim Coll i Daroca• Sr. Jaume Carrasco i Nualart, secretari

Coordinador de la Secció

• Alfons Zarzoso, conservador del Museud’Història de la Medicina de Catalunya

www.museudelamedicina.cat

UN TAST DE LA COL·LECCIÓ...

Hospital de la Charité, París, 1816.El metge RTH Laennec assisteix

una dona amb un problema de cor.Prova d’auscultar i palpar el tòrax permirar d’identificar la malaltia. Senseresultat, però, en ser una dona corpu-lenta. Considera recolzar directamentla seva orella damunt el tòrax de lamalalta –en posició d’escolta, símboldel metge modern: “sóc el meu propiinstrument”– per tal d’escoltar ambatenció –auscultatio– els batecs. Peròés una dona jove i no gosa fer-ho. Desobte, en un exercici d’associacióacústica, veu un quadern de paper ala tauleta, l’agafa, el caragola, col·lo-ca un extrem contra el pit de la malaltai recolza la seva orella a l’altre, i escol-ta de manera clara i distinta els batecsdel cor. Laennec és conscient de laimportància del descobriment en elmoment de localitzar els signes pato-lògics al cor i als pulmons. El tub depaper, perfeccionat, rep el nom d’es-tetoscopi: veure el pit. S’acaba d’obrirla porta a unes noves relacions soci-als de la medicina, de la trobada entreel metge i el malalt, a un nou món designes que només el metge és capaçde veure o llegir.En el trànsit al segle XIX naixia la clínica-kline, llit. Entesa com un nou escena-ri mèdic: l’hospital, el llit del malalt,com a lloc de formació. Naixia així lamirada clínica, amb la finalitat d’ob-jectivar els símptomes i obtenir els

signes de la malaltia. En la nova tasca,el relat del malalt, el testimoni subjec-tiu és progressivament abandonat. Lamirada clínica forçà també un canviprofessional radical: l’observació sis-temàtica del malalt, nou objecte d’es-tudi, requeria noves formes d’apro-par-se, llegir i entendre la malaltia.Els sentits seran la guia del nou metgei el resultat de la seva experiènciaserà compendiat en la formació delseu judici clínic: l’ull clínic.L’abandó progressiu de les teoriesespeculatives no fou pas fàcil. Encaramenys l’ús de la nova guia: fou neces-sària una educació dels sentits, unexercici estetoscòpic més subtil quela simple memorització. S’inicià aixíun lent procés de creació de codisauscultatoris: llenguatges entesoscom a mitjà de producció de coneixe-ment diagnòstic i de definició de lamalaltia. La classificació, interpreta-ció i normalització dels nous signesformà part d’un complicat procés denegociació i controvèrsia. Tots els ins-truments mèdics s’han d’entendreaixí, en el marc d’un procés de codifi-cació contingent, en un context histò-ric precís, sotmesos a circumstànciesparticulars.

Anunci de Recollida de DonacionsEl Museu d'Història de la Medicina de Catalunya, amb l'objectiu de preservar i fomentarel nostre patrimoni mèdic, ofereix als col·legiats i les seves famílies la possibilitat derealitzar donacions d'instruments mèdics i d'arxius professionals de documentaciópersonal o institucional.

Des del Museu ens encarreguem de la gestió i avaluació d'aquest material.

Els interessats poden trucar al Museu 937 845 380 o bé mitjançant el correu electrò[email protected]

1. Auscultació immediata practicada pel Dr. F. VidalSolares a un nen, envoltat dels seus col·laboradors,a l'Hospital de Nens Pobres. Fotografia feta perCèsar Comas. Primeries del segle XX (mhmc-1657).2. Estetoscopi de fusta dissenyat per WilliamStokes, de Dublín, un dels primers seguidors deLaennec en l'estudi de les malalties del tòrax i delcor, c. 1860 (mhmc-1259).

1

2



LES FUNCIONS DEL MUSEU

DONACIONS

1

23

4

1

2

Els darrers mesos, el Museu ha re-but algunes donacions relaciona-

des amb documentació mèdica, de laqual deixem constància a continuació.El Dr. Modest García Moll ens ha fetdonació de diversos documents, entreels quals excel·leixen els plànols aixe-cats pels arquitectes Adolf Florensa iEnric Catà del Casal del Metge: la casagran dels metges catalans dels anys1930. Es tracta d’uns plànols plantaper planta que mostren l’adaptació delsusos arquitectònics a les necessitatsprofessionals dels metges catalans.La família del Dr. Manuel Prats i Mataha fet donació d’una important col-lecció documental per tal de compren-dre, entre d’altres aspectes, el feno-men de la broncoscòpia. Format alcostat del Dr. Gerard Manresa Formo-sa, amb qui treballà al Sanatori deNostra Senyora de la Mercè, el Dr.Prats aprengué la tècnica de la bron-

coscòpia a Estocolm, tot seguint elmagisteri del Dr. Clarence Crafoord.La documentació permet seguir eltrànsit d’una medicina de l’aparellrespiratori centrada en la tuberculosia l’especialització, en aquest cas coma expert anestesiòleg en cirurgia torà-cica.Els familiars del Dr. Josep Cuscó enshan fet donació també d’un bon nom-bre de fullets i números individualsde diverses revistes mèdiques des definals del segle XIX fins als primersanys 1930. Així com també la RevistaEspañola de Medicina y Cirugía entre1921 i 1931.Una altra donació destacable ha es-tat efectuada per la Sra. Rosa M. Vi-ves, de part del fons bibliogràfic ihemerogràfic dels doctors OrenciValls i Orenci Altirriba Valls formatper documents del segle XIX i del pri-mer terç del segle XX.

1. Plànol de la primera planta delprojecte de l’edifici del Casal del Metge(escala 1:100), signat al juny de 1930(mhmc-fons històric García Moll).2. Portada de l’Estatut, ReglamentInterior i Regles Deontològiques delCol·legi Oficial de Metges de Catalunya,creat al juny de 1934, publicat al juny de1935 (mhmc- fons històric Foix).

El projecte del Museu d’Història dela Medicina de Catalunya “Metges

Catalans a l’Exili” ha continuat pro-duint importants resultats al llarg del’any 2008. Alguns dels més destaca-bles, com ara la gira que està fentl’exposició del mateix nom per dife-rents ciutats catalanes, han estat co-mentats en aquestes pàgines en an-teriors edicions. El projecte de treballcontinua endavant, tot centrat en larecuperació de patrimoni, en la sevacatalogació i difusió. En aquesta línia,des d’aquest any treballem en la cata-logació del fons del Dr. Pere Gabarró,un dels metges que patiren el dobleexili, exterior i interior. Un dels resul-tats més interessants produïts pelnostre treball està donat pels contac-tes que, a partir de l’exposició o de lapàgina web, alguns familiars de met-ges catalans exiliats han fet amb no-saltres. Volem donar a conèixer aquídos d’aquests casos, que s’han tra-duït en la donació d’abundant materi-al. D’un costat, la família del Dr. JesúsMaria Bellido Golferichs ens ha fetdonació d’un conjunt fotogràfic que

aplega imatges anteriors i posteriorsa la guerra, totes les quals relaciona-des amb l’escola biològica catalana.Un altre tresor ens ha arribat mitjan-çant la Sra. Graciela Heras: es tractadel fons fotogràfic del Dr. JoanRocamora Cuatrecasas. Un fons im-portant per seguir les pistes de l’exilimèdic català a l’Argentina. Un fonsque conté també material gràfic delDr. Joan Cuatrecasas Arumí. D’aques-ta manera, el Museu esdevé promo-tor i conservador d’un important ma-terial de la història de la medicinacatalana, així com impulsor de la sevaconsulta en restar obert a tothom.

1. Assistents a la XV Reunió de Fisiòlegs de LlenguaFrancesa, feta a Tolosa de Llenguadoc el 1947. Alcentre de la imatge trobem el Dr. Jesús MariaBellido Golferichs, exiliat a França (mhmc-fonshistòric Bellido, 28).2. Grup de milicians al qual pertanyia el Dr. JoanRocamora Cuatrecasas, del Regiment Pirinenc núm.1 de Catalunya, Companyia d’Esquí, durant la guerracivil (mhmc-fons històric Rocamora, 4).3. Institut de Fisiologia de Barcelona. Instantàniafeta per J.M. Sagarra, “Reporter Grupo dePeriodistas. Barrio Salud (Gracia) Barcelona”.Anterior a 1939 (mhmc-fons històric Bellido, 14).4. Sopar celebrat en honor al president de laGeneralitat de Catalunya en l’exili, M.H. Sr. Josep

Tarradellas, al Casal Català de Buenos Aires el 1958.En primer pla, a la cantonada interior, mirant a lacàmera, el Dr. Joan Cuatrecasas Arumí (mhmc-fonshistòric Rocamora, 92).


congressos cursos

congressos cursos

Andrologia

9th International Congress of AndrologyDel 07/03/2009 al 10/03/2009 a BARCELONA

Secretaria: www.ica2009.com; [email protected]; Marta Guarch. Viajes Iberia Congre-sos. Pallars, 193, 2a. planta. 08019 Barcelona. Tel.935 101 005. Fax 935 101 009

Angiologia i CirurgiaVascular

8.º Simposio Internacional sobreTerapéutica EndovascularDel 07/05/2009 al 09/05/2009 a BARCELONA

Organitza: Aula ClinicSecretaria: Calvet, 55, ent. 2a. 08021 Barcelona.Tel. 902 109 853. Fax 902 109 855;[email protected]

Cirurgia Cardiovascular

2nd International Meeting on VascularDysplasiasDe l’1/10/2009 al 03/10/2009 VILNIUS (Lituània)Secretaria: AIM Group-Conbaltas UAB; Konsti-tucijos av. 15 / Kernaves 5. LT-09319 Vilnius,Lithuania. Tel. +370 5 2120003. Fax. +370 5 2120013; [email protected]

Cirurgia Plàstica i Reparadora

24 Congrés Nacional de la SocietatEspanyola de Medicina EstèticaDel 26/02/2009 al 28/02/2009 a SARAGOSSA

Secretaria: www.seme2009.com; [email protected]; [email protected]; Grupo Pa-cífico. Av. César Augusto, 3, 8 A. 50004 Zarago-za. Tel. 976 435 857. Fax 976 280 740

XI Edició tractament integral del pacientcrematDel 09/03/2009 al 12/03/2009 BARCELONA

Organitza: Servei de Cirurgia Plàstica i CrematsHospital Vall d’Hebron de BarcelonaSecretaria: Active Congress. Rda. General Mitre,17, ent. 4a. 08017 Barcelona. Tel. 932 050 971.Fax 932 053 852; [email protected]

Diversos

I Congrés Nacional de violència degènere i salutDe l’11/02/2009 al 13/02/2009 a SANTIAGO DE

COMPOSTEL·LA

Secretaria: www.sergas.es/violenciag2009; Tel.981 569 040. Fax 981 569 042;a l e j a n d r a @ a t l a n t i c o c o n g r e s o s . c o m ;[email protected]

Trenta anys del primer banc de semend’EspanyaDel 12/02/2009 al 13/02/2009Sala d’actes del COMBBARCELONA

Organitza: Institut de reproducció CEFERSecretaria: Sra. Verònica Malaret. Tel. 932 404060

IV Congrés internacional demedicaments orfes i malalties raresDel 19/02/2009 al 21/02/2009 a SEVILLA

Secretaria: Colegio Oficial de Farmacéuticos deSevilla. Alfons XII, 51. 41001 Sevilla. Tel. 954 979600; [email protected]

Relacions de metges catalans amb lesescoles mèdiques d’Europa i Amèrica.1890-193627/02/2009 a BARCELONA

Organitza: Associació d’Alumnes de l’Hospitalde la Santa Creu i Sant Pau. Lloc: Sala d’Actes delPavelló d’Administració. Hospital de Sant PauSecretaria: Pau Ayesta. Tel. 932 919 322;[email protected]

Epigenètica. Present i futur en lamedicina27/03/2009 a BARCELONA

Organitza: Associació d’Alumnes de l’Hospitalde la Santa Creu i Sant Pau. Sala d’Actes delPavelló d’Administració. Hospital de Sant PauSecretaria: Pau Ayesta. Tel. 932 919 322;[email protected]

La pintura i la medicina24/04/2009 a BARCELONA

Organitza: Associació d’Alumnes de l’Hospitalde la Santa Creu i Sant Pau. Lloc: Sala d’Actes delPavelló d’Administració. Hospital de Sant PauSecretaria: Pau Ayesta. Tel. 932 919 322;[email protected]

16 Congrés Nacional d’HospitalsDel 02/06/2009 al 05/06/2009 a CÁCERES (Extre-madura)Secretaria: www.16congresohospitales.org; Sani-congress. Orense, 85. 28020 Madrid. Tel. 902190 848. Fax 902 190 850;[email protected]

Medicina del Treball

Jornades Nacionals de Medicina iMalaltia del TreballDel 13/03/2009 al 14/03/2009 a PAMPLONA

Organitza: Sociedad Navarra de Medicina y En-fermería del TrabajoSecretaria: Congresos Navarra, S.L. Larrabide,15, bajo. 31005 Pamplona. Tel. 948 274 050. Fax948 248 227; [email protected];www.congresosnavarra.com

Neurologia

Understanding interneurons. A tributeto Francisco J. Martínez Guijarro26/05/2009 a VALENCIA

Secretaria: Cátedra Santiago Grisolía FundaciónCiudad de las Artes y las Ciencias. ProlongaciónPaseo de la Alameda, 42-B 1-1. 46023 València.Tel. 961 974 670. Fax 961 974 598;[email protected]; www.fundacioncac.es/cate-drasg

Oftalmologia

Conceptes actuals en oftalmologiaDel 24/04/2009 al 25/04/2009 a BarcelonaSecretaria: Institut Universitari Barraquer. Lafor-ja, 88. 08021 Barcelona. Tel. 934 146 798. Fax934 141 228; [email protected];www.barraquer.com

Oncologia-Oncologia Mèdica

Cirurgia oncològica guiada per la imatgeen l’any 200913/02/2009 a BARCELONA

Organitza: Unitat Funcional de Patologia de laMama. Institut Clínic de Ginecologia, Obstetríciai Neonatologia (ICGON)Secretaria: Sra. Mercè Sabaté. Tel. 932 279 852;[email protected]

XIII Jornada sobre el càncer de mama20/02/2009 BARCELONA

Secretaria: Sra. Cristina Galindo. Hospital delMar. Programa Detecció Precoç Càncer Mama.Pg. Marítim, 25-29. 08003 Barcelona. Tel. 932483 308. Fax 932 483 496; [email protected];www.imasbcn.org


congressos cursos

Otorinolaringologia (ORL)

53 Curs pràctic de disseccióanatomoquirúrgica de l’os temporalDel 20/04/2009 al 22/04/2009 a BARCELONA

Secretaria: Clínica Clarós. Los Vergós, 31. 08017Barcelona. Tel. 932 031 212. Fax 932 803 332;[email protected]

XVI Curs de rinoplàstia i cirurgiaplàstica facialDel 14/05/2009 al 15/05/2009 a BARCELONA


54 Curs pràctic de disseccióanatomoquirúrgica de l’os temporalDel 02/11/2009 al 04/11/2009 a BARCELONA


Pediatria

Adolescents del segle XXIDel 06/03/2009 al 07/03/2009 a BARCELONA

Organitza: Club Pediatria Social. Lloc: Sala d’ActesInstitut Català de la Salut. Balmes, 20.Secretaria: Julia Emperador. Tel. 932 007 163;[email protected]

Pneumologia

XXIII Curs d’avenços en PneumologiaVall d’Hebron i Simposi sobre MalaltiaPulmonar Intersticial DifusaDel 18/02/2009 al 20/02/2009 a BARCELONA

Secretaria: Sala d’Actes del Pavelló Docent Hos-pital Universitari Vall d’Hebron. Tel. 932 746 157Psiquiatria

XVI Simposium internacional sobreactualitzacions i controvèrsies enpsiquiatriaDel 26/03/2009 al 27/03/2009 a BARCELONA

Organitza: Unitat de Psiquiatria Hospital Univer-sitari Germans Trias i Pujol. Servei de PsiquiatriaHospital Universitari de BellvitgeSecretaria: Grupo Geyseco, S.L. Marina, 27,baixos. 08005 Barcelona. Tel. 932 212 242. Fax932 217 005; www.geyseco.es; e-mail:[email protected]


congressos cursos

Consultes mèdiques

Rbla. de Catalunya-Mallorca. Centre Mèdic enfuncionament lloga amplis despatxos, molt benequipats, tot nou, servei de recepció, calefacció,telèfon, àmplia sala d’espera. Dos matins: 250 €i tres: 370 €. Tardes: dimar. i dij.: 400 €; dill.,dimec., div.: 450 €.INFORMACIÓTeresa. Tel. 619 701 701

Centre Mèdic en funcionament lloga despatxosequipats, telèfon, aire condicionat, secretària,servei de neteja, calefacció, etc. Matins i tardes.Zona Casanova-Diagonal.INFORMACIÓTel. 934 195 121

Es necessiten especialistes (pediatre, otorino,dermatòleg...) per a centre mèdic en funciona-ment en zona de vianants molt cèntrica del barridel Clot.INFORMACIÓTels. 932 073 743 (tardes) / 600 281 703

A Rda. General Mitre-Muntaner, lloguer de des-patxos completament equipats matins i/o tardes,aire condicionat i calefacció, amb servei de re-cepció, secretaria, etc. Pàrquing. Instal·lacions dedisseny i confortables. Gran qualitat i preu econò-mic.INFORMACIÓSrta. Maria. Tel. 696 498 661

Zona Pg. de Gràcia-Diagonal. Despatxos mèdicsamb tots els serveis es lloguen de dilluns adissabte. Atenció secretaria 12 hores. Anàlisisclíniques. Servei d’infermeria. Neteja diària. In-formàtica. Personalització i màrqueting.INFORMACIÓZona Mèdica. Tels. 933 906 716 / 627 561 091

Balmes-Rosselló. Llogo despatxos per a consultamèdica, completament equipats, amb serveis derecepció, calefacció, aire condicionat, etc. Àm-plia sala d’espera. Matins i tardes. Hi ha undespatx que té 2 habitacions i 1 bany.INFORMACIÓTels. 934 870 525 / 609 369 912

Entresol 80 m2, veí dels hospitals Creu Roja, SantPau i Quinta de Salut l’Aliança. Es lloga a 590 €/mes. Ubicat davant de pàrquing municipal i propde parades autobusos 15, 19, 25, 45, 47 i metrolínia 5.INFORMACIÓTel. 932 001 473 de 20 a 24 hores.

petits anuncis

Centre Mèdic, situat a la Diagonal-Pau Claris,dedicat a la ginecologia, urologia i psicologia, enple funcionament. Ofereix lloguer de despatxosa metges. Matins i tardes. Totalment equipats,amb recepció, telèfon, fax, calefacció, aire condi-cionat, servei neteja, etc.INFORMACIÓTel. 656 886 688

ZONA MÈDICA, SL, empresa especialitzada engestió mèdica, disposa de despatxos propis aBarcelona. Cobertura de dilluns a divendres de 8a 21 h. Dissabtes: matins. Interiorisme, creació igestió de nous centres a Barcelona i província.INFORMACIÓZona Mèdica. Tels. 933 906 716 / 627 561 091 E-mail: [email protected]

Consultori mèdic en funcionament comparteixdespatxos equipats, matins, tardes, dies. Tots elsserveis: telèfon, aire condicionat, secretària totala setmana. Trav. de Gràcia-Tuset.INFORMACIÓTel. 934 151 817

Diagonal/Pg. de Gràcia. Centre mèdic d’alt stan-ding lloga despatxos totalment equipats per amòduls de matins i/o tardes. Li oferim tots elsserveis necessaris perquè vostè sols hagi depreocupar-se de visitar els seus clients.INFORMACIÓTels. 934 161 011 / 934 161 638

CENTRE MÈDIC en funcionament lloga despa-txos, matins i tardes. Tots els serveis. ZonaHospital Clínic.INFORMACIÓTel. 934 516 869

Sant Cugat. Es lloga despatx mèdic zona estació,recepció, calefacció, neteja, secretaria. Mòdulmatí o tardaINFORMACIÓTel. 629 724 271

CALLMED. Serveis integrals de secretaria telefò-nica. Recepció de trucades personalitzada. Ges-tió Agenda on-line. Sense esperes telefòniques.Sense costos addicionals. Atenció 12 hores diàries.URGÈNCIES.INFORMACIÓCallMed.net. Tel. 933 906 700

Zona Balmes-Madrazo, davant Clínica del Pilar.Despatxos mèdics amb tots els serveis es lloguende dilluns a dissabte. Atenció secretària 12 hores.Anàlisis clíniques. Servei d’infermeria. Netejadiària. Informàtica. Personalització i màrqueting.INFORMACIÓZona Mèdica. Tel. 933 906 716

Diputació-Aribau. Centre de Salut de medicinesnaturals lloga despatx equipat per a metge, os-teòpata o psicòleg a hores o dies.INFORMACIÓTel. 934 533 273

DESPATXOS PER LLOGAR a la zona de Gràcia.Centre de salut en funcionament a peu de carrer.Flexibilitat d’horaris de dilluns a divendres. Ser-vei de secretaria. Local totalment equipat ambtotes les comoditats que necessita un centremèdic.INFORMACIÓRosauras. Tels. 619 240 091 / 932 841 875 /[email protected]

AL COSTAT HOSPITAL CLÍNIC. Finca total-ment reformada exteriorment i interiorment,lloguem: LOCAL comercial magnífic de 140 m2

aprox., totalment diàfan i amb lavabo. 2 pisos, loftde 75 m2 i dúplex de 120 m2, aprox. Ambdós ambàmplies terrasses.INFORMACIÓTel. 934 309 534 trucar als matins.

Consulta mèdica en funcionament ofereix com-partir despatxos mèdics completament equipatsDisposa de servei de recepció matí i tarda, airecondicionat, servei de neteja i bugaderia. Preu aconvenir i segons mòduls ocupats. Zona TresTorres de Barcelona.INFORMACIÓ[email protected]

Pg. Bonanova-Vilana, lloguer consulta mèdica permòduls i/o per hores, completament equipat,recepció, telèfon, fax, calefacció, aire condicio-nat, àmplia sala d’espera, fil musical, servei deneteja, anàlisis clíniques. Planta baixa.INFORMACIÓTel. 609 330 995

Centre Mèdic a Viladomat, 286, baixos (costatHospital Sagrat Cor) lloga amplis despatxos moltben equipats, tot nou, servei de recepció, calefac-ció, telèfon, àmplia sala d’espera, per mòduls dematins o tardes i en exclusiva. Per a totes lesespecialitats.INFORMACIÓRita o Eli. Tels. 934 540 805 / 933 236 393

Grup de neuròlegs, amb important volum depacients, desitja contactar amb especialistes afins(psiquiatres, metges generals, vasculars...) i neu-ròlegs amb formació en proves complemen-tàries, per al seu centre mèdic al Passeig Bonano-va.INFORMACIÓTel. 934 184 748


petits anuncis

Consulta pediàtrica davant Clínica Sagrada Famí-lia. Es lloga un despatx matins i/o tardes amb totala infraestructura de suport.INFORMACIÓJaume Mas. Tel. 677 400 040

A CERDANYOLA DEL VALLÈS Lloguer de des-patxos per a consultes mèdiques, matins i/otardes. Completament equipats: aire condicio-nat, calefacció, recepció, secretaria, etc.Instal·lacions modernes i adaptades a personesamb discapacitat. Preu sense competènciaINFORMACIÓ[email protected]. Tels. 936 928 638 (tardes) / 600679 523

A BADALONA ES LLOGUEN CONSULTES ENCENTRE MÈDIC. Al mateix centre de Badalona.A cinc minuts de l’Ajuntament i del carrer delMar. Planta baixa de 370 m2. Totalment equipat:lliteres, sala de cures, electrocardiograma, ecògraf,RX, microscopi d’ORL.INFORMACIÓTel. 610 734 827

Llogo despatx mèdic per jubilació. Pis habitatgeadaptat per a despatx. Al carrer Aribau-Laforja.Dos banys. Aire condicionat i calefacció central.INFORMACIÓTel. 932 009 443

Es lloga despatx mèdic a Pl. Manuel Corachan, 3,al costat Clínica Corachan. Matins de 8,30 a 14 idijous tarda de 16 a 20 hores.INFORMACIÓTel. 932 805 355

Consultori de 62 m2 a Balmes-Pàdua, FF.CC. Iautobusos 16, 17 i 74. Ampli vestíbul sensebarreres arquitectòniques. Servei de conserge-ria, rampes d’accés i 2 ascensors. Ubicat enentresòl comercial. Pàrquing opcional.INFORMACIÓTel. 678 436 341

VENDA DESPATX MÈDIC. Situat a Centre MèdicTeknon. Despatx de 50 m2 en Centre MèdicTeknon. Consultoris Vilana. Compta amb 2 des-patxos, sala d’espera i recepció privades. Preu aconsultar.INFORMACIÓMercedes García. Tel. 616 965 209 E-mail:[email protected]

Sant Gervasi, local en lloguer, 70 m2, 2 nivells.Alta: llum, aigua. Ben comunicat, bon estat: par-quet. Carpinteria d’alumini. 650 €/mes, IVA in-clòs. Adient per a agència d’assistència domici-liària per: malalts, persones grans, infants, etc.INFORMACIÓTel. 670 860 856

Pis a Passeig de Sant Joan amb 5 despatxos,possibilitat de 6, 110 m2. Per a centre mèdic,assolellat, totalment reformat. 384.647 €. Moltcèntric.INFORMACIÓM. Carmen. Tel. 678 753 635

S’ofereix auxiliar de farmàcia per treballar enconsultori mèdic o laboratori com a auxiliar,recepcionista i/o administrativa. Disponibilitatd’horari. Àmplia experiència en tracte amb elpúblic. Responsable i sense càrregues familiars.INFORMACIÓTeresa Rodero. Tels. 622 186 628 / 93 245 46 21

Centre psiquiàtric/psicològic de més de 20 anysde funcionament, situat al centre del barri de SantAndreu de Barcelona, per compartir despatxamb altres especialitats mèdiques: neuròleg,medicina familiar i comunitària.Sra. Elena. Tels. 630 155 274 / 00376 332 842

Es lloga ampli despatx amb bany en centre mèdicPg.Bonanova-Escoles Pias; llum natural, recepció,bany, telèfon, fax, calefacció, aire condicionat,àmplia sala d’espera, servei de neteja. Conserge-ria. Molt bona comunicació. Matins i tardes.INFORMACIÓTel. 609330995

A Terrassa i Girona. Es lloguen amplis despatxosi consultes molt ben equipats, per realitzar reco-neixements mèdics laborals i d’altres especiali-tats mèdiques. Centres mèdics acreditats, moltcèntrics i de disseny.INFORMACIÓTel. 937 842 243 / www.centremediclaboral.com

Institut de Psicologia i Sexologia. Es lloguen permòduls pels matins i/o tardes despatxos comple-tament nous i ben equipats, llum natural, inter-net, telèfon, secretaria, aire condicionat, calefac-ció. Zona Balmes-Mitre. Indicat per a psiquiatres,neuròlegs, etc.INFORMACIÓTel. 932 040 114

Es traspassa consulta oftalmològica en funciona-ment a Santa Coloma de Gramenet per jubilació.Equipament complet.INFORMACIÓTel. 661 018 205

A BADALONA ES LLOGA CENTRE MÈDIC.Sencer o només una consulta. Al mateix centrede Badalona. A cinc minuts de l’ajuntament i delcarrer del Mar. Planta baixa de 370 m2. Total-ment equipat: lliteres, sala de cures, electrocar-diograma, ecògraf, RX, microscopi d’ORL.INFORMACIÓTel. 610 734 827

Plaça Kennedy (Balmes-Sant Gervasi). Lloguerdos despatxos exteriors, amplis i moderns, unamb quiròfan, l’altre amb box per a cures otractaments. Estètica acurada. Confortables iamb totes les prestacions d’informàtica i telefo-nia. Ideals especialitats i cirurgia ambulatòria.Matins i tardes.INFORMACIÓTel. Gestionat per metges. 658 848 398

S’ofereix centre mèdic de 200 m2 per compartiro traspassar. Zona Sants. Equipat.INFORMACIÓTel. 610 669 590

BADALONA. Es lloga despatx mèdic. En plecentre. Servei de recepció, sala d’espera, telèfon,fax, secretària, calefacció, aire condicionat, nete-ja. Ampli horari.INFORMACIÓSra. Mercè. Tel. 934 643 835 dilluns, dimecres idijous de 16 a 21 h.

Preciós pis 100 m2, reformat any 2000. Fincarègia impecable amb ascensor. Exterior a patiinterior orientació mar. Molt assolellat, tranquili acollidor. Àmplia sala d’espera, 3 àmplies hab.Bany complet. Cuina gran. Sostres alts. Calefac-ció gas inst. 2004. 399.000 €INFORMACIÓEduard. Tels. 647 961 266 / 607 807 188

Es lloguen despatxos mèdics totalment equipatsamb recepcionista a BENSAMEDIC, Urgell, 259,2n. C (amb Pl. Francesc Macià).INFORMACIÓSra. Josi. Tel. 677 853 725

Metgessa homeòpata amb experiència buscadespatx a hores en centre mèdic o centre tera-pèutic de rehabilitació integralINFORMACIÓTel. 639 470 247 de 16 a 20 hores

Davant de l’antiga Quirón. Local planta baixa de35 m2 en lloguer a Rda. del Guinardó. Disposad’aire condicionat, vidriera i porta d’entrada alcostat dels nous jardins. Ideal per a practicant,consultori, control de tensió, injeccions. 460 € almes.INFORMACIÓJaime. Tel. 679 344 274

S’ofereix consulta i maquinària de vertigen i ORLa qui vulgui continuar una consulta.INFORMACIÓAlfred Prats. Tel. 934 342 220

A TRES TORRES. Solar apte per a la construccióde Centre Mèdic. Superfície edificable de 1.750m2 aprox., en planta baixa + 4 plantes, a més a mésdel pàrquing.INFORMACIÓTrucar als matins. Tel. 934 309 534

Pau Claris, 176 – Provença. Es lloga despatx enfuncionament, amb molt bona localització, salad’espera, calefacció, neteja.INFORMACIÓTel. 932 156 772 (contestador)

Diversos

BOOMERANG-SECRETARIA TELEFÒNICA.Atenem trucades en tres idiomes, donem horesde visita, des de 50 € al mes. Altres serveis:mecanografia per ordinador en diversos idiomes,des de 1,50 €/full.INFORMACIÓSrta. Gemma o Manel. Tel. 934 173 547. Fax 934186 644; www.centroboomerang.com


petits anuncis

Decoració interiorisme. Es fan tot tipus de pro-jectes i reformes de consultoris, despatxos ihabitatges. Pressupost sense compromís. Tambéobjectes de decoració i de regal. Importantsdescomptes a metges col·legiats. 20 anys al seuservei.INFORMACIÓINNOVO. Alfons XII, 26 – Marià Cubí. Pàrquing:Alfons XII, 40Tels. 934 157 845 / 630 033 029

Oficina tècnica dedicada al servei de l’arquitectura,especialment projectes de reforma i obra novaper a consultoris, despatxos, clíniques, habitat-ges. Una empresa oberta a noves idees i tendèn-cies que, amb tota seguretat, seran del seuinterès.INFORMACIÓEstudi D’ARQUITECTURA. Tel. 616 047 551 /E-mail: [email protected]

ENKASA. Empresa de serveis ofereix personalde servei domèstic, cuidadors infantils i assistèn-cia geriàtrica. Formació individualitzada segonsles necessitats de cada llar.INFORMACIÓTels. 932 056 239 / 638 929 953 / 638 929 955

Particular lloga pis moblat de 75 m2 al carrerNumància. 3 habitacions, 2 banys, totalmentreformat, amb conserge i ascensor.INFORMACIÓTel. 626 485 524

TAXACIONS INDEPENDENTS. Consultoria iassessoria sobre el valor de mercat de bénsimmobles (despatxos, habitatges, locals, etc.),amb àmplia experiència en el sector. No com-prem ni venem, només assessorem amb impar-cialitat i rigor.INFORMACIÓSr. Guzmán, arquitecte. Tel. 678 538 265

PIS de 80 m2 cèntric a Sant Feliu de Guíxols(Girona) per llogar tot l’any. Cuina amb office,saló-menjador ampli. 2 habitacions individualsamb dutxa, doble amb bany. Tot moblat, neverai rentadora, calefacció a gas. Preu mes: 650 €.INFORMACIÓVentura. Tel. 650 714 517

Treball

Auxiliar d’infermeria, recepcionista/telefonista itasques administratives s’ofereix per treballar enconsultori mèdic. Informàtica, català, experièn-cia i bones referències. 48 anys.INFORMACIÓÀngels. Tel. 932 851 742

S’ofereix recepcionista-telefonista amb coneixe-ments administratius (ofimàtica, comptabilitat,agendes, recepció, etc.) i sanitaris a consultesmèdiques. Àmplia experiència en tracte ambpacients. Disponibilitat matins o tardes.INFORMACIÓMargarita. Tels. 932 374 263 / 660 250 438

Diplomada en relacions públiques amb experièn-cia s’ofereix per treballar en consultori mèdic oclínica. Preferentment en horari de 9 a 16 h.INFORMACIÓSrta. Sílvia. Tel. 607 481 194

S’ofereix senyoreta de 35 anys per treballar enconsulta mèdica. Experiència en mútues.INFORMACIÓBegoña. Tels. 627 170 799/ 933 137 733

S’ofereix senyora, diplomada universitària, pertreballar en consultori mèdic, mitja jornada.Coneixements de comptabilitat i d’informàtica anivell d’usuari.INFORMACIÓTel. 619 110 025

M’ofereixo per treballar d’auxiliar d’infermeria,en consultoris mèdics. Els meus estudis realitzatssón: auxiliar clínica FP1, tècnic sanitari FP2, auxi-liar administratiu FP1, nivell C de català. ZonaSabadell, Terrassa o Barcelona.INFORMACIÓCati Granero. Tels. 937 111 918 / 635 118 480

S’ofereix secretària recepcionista amb 15 anysd’experiència per treballar en consulta, clínica oconsultori. Coneixements d’informàtica. Expe-riència en tracte amb el públic. Torn de matí i/otarda. Incorporació immediata.INFORMACIÓMariela Pilar Albes. Tel. 619 141 780

Auxiliar d’infermeria, recepcionista/telefonistas’ofereix per treballar en consultori mèdic, infor-màtica bàsica, català i castellà. Disponibilitathorària matins. Experiència 14 anys a l’hospital deBarcelona i altres.INFORMACIÓRosa M. Tels. 676 574 239 / 933 339 226 E-mail:[email protected]

Noia de 36 anys amb experiència de més de 15anys; secretariat mèdic i diploma en gestió públi-ca per la UB. S’ofereix a les tardes per a consultamèdica, com a administrativa, secretària, telefo-nista.INFORMACIÓSusanna. Tel. 676 165 449

S’ofereix noia per treballar en consulta mèdica osimilar com a recepcionista o telefonista. Expe-riència en tracte amb el públic i en tasquesd’oficina. Informàtica a nivell usuari. Disponibili-tat tot el dia. Incorporació immediata. Preferentzona MaresmeINFORMACIÓMercè. Tel. 617 041 450

S’ofereix secretària-administrativa per treballaren consulta privada. Mitja jornada. Experiènciaen agendes de metges, tracte amb els pacients,recepció de trucades, visites, etc.INFORMACIÓMontse López Tobalina. Tel. 933 073 538

S’ofereix auxiliar d’infermeria (estudiant de psi-cologia) per treballar en consultori mèdic osimilar, amb experiència en consulta privada iHospital de Sant Pau (13 anys). Disponibilitatd’horari. Amb català i informàtica.INFORMACIÓMónica. Tels. 605 047 212 / 932 800 086

Per a consulta mèdica o similar s’ofereix senyoracom a recepcionista amb experiència en recep-ció, tant de trucades com de pacients, programa-ció de visites i agenda mèdica. Coneixementd’informàtica a nivell d’usuari i disponibilitathorària.INFORMACIÓMaite. Tel. 625 512 137

S’ofereix senyora de 47 anys per treballar enconsulta mèdica com a secretària-recepcionista.2 cursos de Farmàcia, informàtica a nivell d’usuarii moltes ganes de treballar. Horari de tardes, finsi tot 2 o 3 tardes.INFORMACIÓM. Antònia. Tel. 609 944 941

Dona de 50 anys, m’ofereixo per treballar enconsulta mèdica o clínica com a recepcionista,telefonista o auxiliar administrativa. Castellà icatalà, informàtica a nivell d’usuari. Horari: ma-tins o jornada reduïda. Domicili Sarrià.INFORMACIÓEncarna Ruiz. Tels. 627 051 904 / 932 047 331

Senyora de 57 anys amb àmplia experiènciad’administrativa amb el sector mèdic, s’ofereixcom a auxiliar administrativa, telefonista o recep-cionista. Castellà i català. Informàtica a nivelld’usuària. Disponibilitat d’horari i incorporacióimmediata.INFORMACIÓDolores Pérez ([email protected]). Tels.934 776 521 / 661 855 583

S’ofereix senyoreta per treballar com a adminis-trativa en consultori mèdic o clínica. Experienciaen urgències i consultoris de clíniques. Disponi-bilitat d’horari. Idiomes anglès i francès.INFORMACIÓMaite. Tels. 649 69 63 08 / 93 460 63 38

S’ofereix senyora per treballar en consulta mèdi-ca, clínica o similar. Com a recepcionista, telefo-nista, auxiliar de clínica i administrativa. Àmpliaexperiència en tracte amb el públic.INFORMACIÓPaquita. Tel. 669 657 634

Dona de 49 anys, m’ofereixo per treballar enconsulta mèdica o clínica com a recepcionista,telefonista o auxiliar administrativa. Castellà icatalà, informàtica a nivell d’usuari. Horari: jorna-da reduïda de matí o tarda.INFORMACIÓMontse. Tel. 607 643 298


petits anuncis

Administrativa recepcionista telefonista s’ofereixper a consulta mèdica. Informàtica nivell usuari.Català i castellà parlat i escrit. Horari matins itardes.INFORMACIÓMaria Dolores. Tels. 933 575 279 / 629 361 939

S’ofereix noia de 19 anys per treballar com aadministrativa/recepcionista a consultori mèdico clínica. Disponibilitat d’horari. Català, castellà ianglès.INFORMACIÓJúlia. Tels. 663 796 122 / 93 204 06 23

S’ofereix recepcionista i auxiliar administrativaamb experiència en tracte amb el públic, pertreballar en: despatx, consultori, clínica o similar.Informàtica nivell usuari. Disponibilitat horària.Barcelona ciutat.INFORMACIÓMaria Álvarez. Tel. 933 720 526 E-mail:[email protected]

Dona de 51 anys amb experiència de 8 anys detreball en consultes d’endocrino, ginecologia icardiologia. S’ofereix per treballar en consultamèdica o clínica. Castellà, català i francès. Infor-màtica a nivell d’usuari. Matins o jornada comple-ta.INFORMACIÓAsun. Tel. 617 281 396

S’ofereix administrativa i/o auxiliar de clínica ambexperiència per treballar en consultori mèdic, ales tardes.INFORMACIÓGemma. Tel. 636 604 097

S’ofereix secretària recepcionista amb 16 anysd’experiència per treballar en consulta o clínica.Coneixements d’informàtica i experiència entracte amb el públic. Incorporació immediata.INFORMACIÓMarta. Tel. 609 876 162

S’ofereix secretària 47 anys. Àmplia experiènciai bona formació. Anglès i francès. Informàticaaplicacions Office. Bons coneixements llenguat-ge mèdic. Disponibilitat horària.INFORMACIÓAngela. Tel. 667 005 204 E-mail:[email protected]

S’ofereix dona de 49 anys, educadora infantil,organitzada i responsable, per concertar visites irebre pacients. Bon nivell d’anglès.INFORMACIÓMercè Arroyo. Tels. 600 072 681 / 932 108 461/ [email protected]

S’ofereix senyora amb llarga experiència en tre-balls administratius per a centre mèdic o similar,per treballs en atenció telefònica, cites, arxiu itasques administratives. Alt coneixement d’einesofimàtiques. Català i castellà. Sense càrreguesfamiliars.INFORMACIÓBerta Latorre. Tel. 609 201 798

S’ofereix senyora culta, amb do de gents, bonapresència, amb domini del català i del castellà iconeixements d’informàtica per a recepció mèdicao similar.INFORMACIÓMaria. Tels. 932 801 177 / 677 457 092

S’ofereix recepcionista i auxiliar administrativaamb experiència en tracte amb el públic, pertreballar en: despatx, consultori, clínica o similar.Preferentment Barcelona.INFORMACIÓTel. 616 113 517

Senyoreta de 21 any s’ofereix per treballar enconsultes, clíniques privades, o com a recepcio-nist de consulta mèdica. Estudis: auxiliard’infermeria i tècnica en farmàcia.INFORMACIÓTel. 654 785 304

Secretària s’ofereix per treballar en consulta ocentres mèdics a Barcelona. Experiència en in-formàtica i comptabilitat. Idiomes: català, castellài anglès.INFORMACIÓAlma. Tels. 627 094 710 / 636 322 010

S’ofereix recepcionista-auxiliar administrativa pera centre mèdic. Experiència de 30 anys realitzanttasques d’atenció al públic i administració. Bonapresència i facilitat pel tracte al públic. Ofimàticaa nivell d’usuari. Disponibilitat total i immediata.INFORMACIÓTel. 658 408 687

S’ofereix per fer la programació i el treball admi-nistratiu en consultoris mèdics: Rosa PeralesBarberán, casada i sense fills (51 anys), ambdomicili a Barcelona. Posseeix titulacio superiori coneixements amplis d’informàtica i administra-ció.INFORMACIÓde 10 a 20 h. Tels. 933 170 819 / 697 769 742 E-mail: [email protected]

Recepcionista-administrativa mèdica amb expe-riència i referències s’ofereix per a jornada com-pleta. Disponibilitat immediata.INFORMACIÓTel. 695 551 229

Senyora russa de 42 anys amb residència a Barce-lona s’ofereix per cuidar i practicar idioma a nensd’origen rus. Referències.INFORMACIÓOlga Ovchinikova. Tels. 933 302 540 / 664 100303

Secretària-administrativa amb més de 12 anysd’experiència s’ofereix per treballar a mitja jor-nada en consulta mèdica o clínica com a recep-cionista o auxiliar administrativa. Català i castellàmaterns. Nivell intermedi d’anglès. Office a nivellusuari.INFORMACIÓAnna Cornejo. Tel. 696 705 868

S’ofereix administrativa de 48 anys per treballaren consultori mèdic o clínica com a recepcionis-ta, telefonista, etc. Català i castellà. Preferent-ment matins.INFORMACIÓMaite Soler. Tel. 619 241 088

S’ofereix secretària mèdica, recepcionista i auxi-liar de clínica per a consultori privat, clínica osimilar. Experiència en tracte amb el públic.Disponibilitat d’horari. Referències.INFORMACIÓM. Sol. Tels. 934 912 572 / 609 011 495

S’ofereix noia jove per treballar de recepcionis-ta/auxiliar administrativa. Amb experiència. Jor-nada completa.INFORMACIÓAna. Tel. 627 000 725

S’ofereix noia per treballar com a recepcionista/auxiliar administrativa. Disponibilitat horària: jor-nada completa. Bones referències.INFORMACIÓSofia. Tel. 646 256 198

S’ofereix noi de 20 anys com a administratiu.Temps parcial matins de dilluns a divendres.Coneixements d’informàtica. Català i castellà.INFORMACIÓCarles. Tels. 662 157 625 / 934 353 769

Dona de 40 anys meticulosa i molt endreçadaamb força responsabilitat i disponibilitat total.Amb experiència de recepcionista i diplomada enestètica. Busco feina preferentment en algunaconsulta o centre mèdic, per atenció al públic idur agenda.INFORMACIÓLaia. Tel. 627 806 335

Administrativa recepcionista s’ofereix per a con-sulta mèdica. Informàtica nivell usuari. Català icastellà parlat i escrit. Horari matins i tardes.INFORMACIÓCarmen Montserrat. Tels. 934 297 577 / 669 443587

Carme, amb una llarga experiència com a admi-nistrativa comercial, amb el tracte de cara alpúblic i amb coneixements d’Office, s’ofereix perdonar suport a totes aquelles consultes mèdi-ques que ho puguin necessitar. En actiu, disponi-bilitat 4 tardes.INFORMACIÓCarme Osan. Tels. 679 41 51 02 / 93 422 54 11E-mail: [email protected]

S’ofereix diplomada universitària d’infermeria,tardes de dilluns a divendres a partir de les 16hores.INFORMACIÓLuz Lombardero. Tels. 659 003 036 / 932 325 571


petits anuncis

S’ofereix secretària mèdica amb experiència enl’àmbit de la salut per treballar en consulta,clínica, consultori, etc. Coneixementsd’informàtica. Català, castellà i anglès. Experièn-cia en tracte amb el públic. Disponibilitat horària.INFORMACIÓMercè. Tel. 630 686 745

S’ofereix per treballar en consulta mèdica i clínicade recepcionista, telefonista i ajudant de metge.Idiomes: francès, àrab i castellà. Amb experiènciad’infermera en clínica.INFORMACIÓHanan. Tel. 636 071 323

Dona de 44 anys s’ofereix per treballar en con-sulta mèdica o clínica a Barcelona capital, dispo-nibilitat tardes, bones referències, experiènciaen el sector. Coneixements d’informàtica, caste-llà, català, anglès i francès.INFORMACIÓAnna. Tel. 647 668 556

Jove responsable s’ofereix per a zona Baix Llo-bregat per treballar com a recepcionista o auxi-liar administrativa a clínica, despatx o consultorimèdic. Disponibilitat horària. Bona presència,organitzada, amb experiència en atenció al pú-blic. Informàtica.INFORMACIÓWendy. Tel. 677 988 861

S’ofereix per treballar en consulta mèdica oclínica com a administrativa, recepcionista, tele-fonista o auxiliar. Intensiu, matí o tarda. Ambexperiència en aquests departaments, així comen l’atenció a gent gran a domicili i en geriàtrics.Amb referències.INFORMACIÓAna Maria. Tel. 653 830 150

S’ofereix com a director financer i responsablede comptabilitat. Graduat tributari i comptable.Director financer gestió entitats bancàries, ges-tió organismes oficials agències tributaries, veri-ficació estats comptables, balanços i comptes depèrdues i guanys.INFORMACIÓJose Maria. Tel. 652 075 578

S’ofereix noia de 24 anys per a consulta mèdicacom a recepcionista, administrativa, etc. Horaride matins. Coneixements d’informàtica. Bonapresència, do de gents, responsable. Disponibili-tat immediata.INFORMACIÓAnna. Tel. 670431700

Noia de 21 anys d’edat busca feina als matins ambuna consulta de metge preferiblement pediatria.Estudis fets: atenció sociosanitària, cures auxi-liars d’infermeria, 6 mesos de pràctiques al’Hospital de Nens de Barcelona. Disponibilitatmatins.INFORMACIÓEster Conejo Martelo. Tels. 932 373 298 / 699649 656

Secretària administrativa amb molta experièncias’ofereix per treballar a consulta mèdica a Barce-lona-Vallès Oriental. Informàtica, castellà, catalài francès. Disponibilitat horària intensiva o mitjajornada.INFORMACIÓMaribel. Tel. 637 50 95 36

Universitari de 22 anys per treballar en consultamèdica o clínica. Castellà i català, informàtica anivell usuari. Disponibilitat jornada completa.INFORMACIÓTel. 670 036 591

Senyora de 60 anys, bona presència, s’ofereix pera recepció mèdica amb suport informàtic. Totaldisponibilitat.INFORMACIÓCarme. Tel. 656 895 201

S’ofereix senyora responsable per treballar enconsulta mèdica. Disponibilitat horària.INFORMACIÓTels. 933 360 977 / 680 213 879

S’ofereix recepcionista amb experiència en trac-te amb el públic, per treballar en consulta mèdica.Possibilitat d’incorporació immediata.INFORMACIÓMaite. Tel. 932 801 962

S’ofereix diplomada en infermeria de mitjanaedat per a consulta mèdica o consultori ATS,torn de matins a Barcelona ciutat. Amb 25 anysd’experiència. Només amb contracte laboral.INFORMACIÓOlga. Tel. 650 371 491

Administrativa s’ofereix per treballar a despat-xos, consulta, clínica o similar. Castellà, català,anglès i francès. Informàtica a nivell d’usuari.Disponibilitat immediata als matins.INFORMACIÓMontse. Tels. 932 119 710 / 670 988 652 E-mail:[email protected]

S’ofereix recepcionista-auxiliar administrativa pertreballar en despatx, consultori, clínica o similar.Experiència en tracte amb el públic. Informàticaa nivell d’usuari. Disponibilitat horària: matins otardes. Zona Sant Gervasi.INFORMACIÓLoreto ([email protected]). Tels. 932 2123719 / 609 355 075

S’ofereix per col·laborar com a recepcionista deconsulta mèdica. Administrativa, molt responsa-ble. Català i castellà i coneixements d’informàticaa nivell d’usuari. Horari flexible. Disponibilitatimmediata, preferentment zona de Barcelona.INFORMACIÓMontse. Tels. 663 432 242 / 934 171 432

S’ofereix secretària-recepcionista per a consultamèdica. Àmplia experiència en oftalmologia. Dis-ponibilitat mitja jornada (preferentment tardes).INFORMACIÓTel. 646 274 397

Professional ofereix la seva experiència de 15anys per portar consulta mèdica o similar. Treba-llant com a secretària de direcció personal, aten-ció al públic i protocol. Català, castellà i anglèsnadius. Disponibilitat horària. Incorporació im-mediata.INFORMACIÓNúria. Tel. 670 290 467

Per a consulta mèdica o similar s’ofereix com arecepcionista amb experiència en recepció, tantde trucades com de pacients, programació devisites i agenda mèdica. Coneixementsd’informàtica a nivell d’usuari. Disponibilitatd’horari de 9 a 4 hores.INFORMACIÓMònica Wirth Granell. Tel. 666 791 957

S’ofereix per treballar en recepció consulta mèdi-ca. Disponibilitat a les tardes.INFORMACIÓRosa Maria Mataró. Tels. 934 187 513 / 699 515137

Senyora s’ofereix com a recepcionista i auxiliaradministrativa amb tracte amb el públic pertreballar en despatx o consulta. Actualment coor-dinadora recepció departament de rehabilitacióHospital Quirón, departament del traumatòlegDr. Ramon Cugat. Servei mèdic FCB.INFORMACIÓM. Teresa Vergés. Tel. 606 184 813

S’ofereix per treballar en consulta mèdica. Hora-ri tot el dia. Informàtica a nivell d’usuari. Expe-riència en tracte amb el públic.INFORMACIÓLuisa. Tels. 937 522 233 / 663 659 191 E-mail:[email protected]

S’ofereix per treballar auxiliar de clínica en con-sulta mèdica. Horari tot el dia. Coneixementsd’informàtica i idiomes (francès, anglès), econo-mista. Experiència en tracte amb el públic.INFORMACIÓRosa Maria. Tels. 932 132 446 / 609 107 559

Secretària recepcionista de 47 anys s’ofereix alsmatins amb disponibilitat d’horaris per a consultamèdica, consultori o similar. Experiència en trac-te amb el públic. Coneixements d’informàtica anivell d’usuari i nivell B de català.INFORMACIÓAnna Torredemer. Tel. 670 484 034

Auxiliar d’infermeria s’ofereix per treballar enconsulta mèdica o clínica. Amb coneixements ensecretariat i odontologia. Disponibilitat d’horarials matins.INFORMACIÓAdriana. Tel. 617 195 628

Senyor de 38 anys, originari de Geòrgia, convi-vint amb espanyola, s’ofereix per fer treballs deneteja, atenció de persones grans, pintura... Sócadaptable i amb facilitat d’aprenentatge, sé cuinari tinc coneixements de rus. Amb referències.INFORMACIÓBadri. Tel. 677 685 788 / Lourdes 645 301 040


petits anuncis

Auxiliar de clínica i laboratori s’ofereix com asecretari i recepcionista per a consulta mèdica.Experiència en tracte amb el públic. Agenda devisites, internet a nivell d’usuari, 15 anys enconsultori, castellà i català correcte.INFORMACIÓM. Carmen. Tels. 627 531 750 / 933 450 004

S’ofereix per treballar en consulta mèdica oclínica d’administrativa o comptable de 27 anys.Estudis d’administració i finances i d’ofimàtica.Català i castellà parlat i escrit. Matins o jornadacompleta.INFORMACIÓGemma. Tel. 667 461 815

Senyora amb experiència s’ofereix per treballarcom a secretària en consulta mèdica o similar.Amb experiència de 4 anys i mig en consultapsicològica i psiquiàtrica. Amplis coneixementsd’informàtica.INFORMACIÓMontserrat. Tel. 637 848 948 E-mail:[email protected]

S’ofereix secretària mèdica per treballar en con-sulta, clínica o similar amb experiència, 29 anys.Persona responsable, bona presència i educada.Idiomes: castellà, català, anglès i francès. Disponi-bilitat horària.INFORMACIÓCristina. Tels. 686 486 687 / 934 106 681

S’ofereix recepcionista i auxiliar administrativaamb experiència en tracte amb el públic, pertreballar en: despatx, consultori, clínica o similar.INFORMACIÓMontserrat Rodenas. Tel. 627 360 959

Bioquímica, 33 anys, s’ofereix per treballar a lestardes en consulta mèdica o laboratori. Nivell Cde català. Anglès escrit i parlat. Informàtica nivellelevat. Experiència en laboratoris, en productesfarmacèutics, i en departament d’urgències.INFORMACIÓVives. Tel. 690 251 559

S’ofereix senyora per a consulta mèdica o clínica.Molta experiència en tasques administratives.Acostumada al tracte amb el públic, català-caste-llà parlat i escrit, domini de les eines informàti-ques. Seriosa, responsable i organitzada. Dispo-nibilitat totalINFORMACIÓMargarita. Tel. 669 772 010 E-mail:[email protected]

S’ofereix administrativa-recepcionista per aten-dre consulta mèdica. Catalanoparlant i amb co-neixements d’informàtica. Experiència en aten-ció al públic i tasques administratives. Disponibi-litat horària.INFORMACIÓEmma Pons. Tel. 653 772 208

Dona s’ofereix per treballar d’administrativa.Molts anys d’experiència en consulta mèdicaprivada.INFORMACIÓRosa. Tel. 659 957 891

Busco feina com a administrativa caps de setmanao durant la setmana, dies alterns, a partir de les17,30 h. Actualment treballo en l’àmbit sanitari.INFORMACIÓTel. 659 492 224

Utillatges

Es ven font de llum freda marca Storz de 150 watsde potència i tres posicions de sortida, s’incloufibra òptica rígida i cable flexible. En bon estat,revisat. Preu: 2.000 €.INFORMACIÓTel. 934 170 466

Es ven material consulta ORL. Microscopi de peumarca Optomic en perfecte estat 3.000 €. En-doscopi rígid nasal de 2 mm 0º marca Optomicen perfecte estat 1.000 €. Endoscopi rígid laringide 90º marca Optomic en perfecte estat 1.000 €.Font de llum Optomic de gran potència ambsortida per 2 cables i cable de fibra òptica 600 €.Impedanciòmetre amb prova de permeabilitat detrompa, reflex acústic, Timpanograma, tone Delaytest 1.000 €. Equip de potencials evocats d’estatestable (Deteccció precoç de la sordesa en RN)i potencials evocats de tronc cerebral Audera12.000 €. Audiòmetre Maico via aèria-òssia iaudiometria vocal. Molt resistent. 600 €.INFORMACIÓRef. Magda Garcia Abelló. Tel. 626 244 195.Centre Badamedic. Baldomero Solà, 80-82. Ba-dalona (parada de metro Pep Ventura)Tel. 933 878 059

Venc microscopi Wild equipat amb microscopiaamb contrast de fase. Preu a convenir.INFORMACIÓDr. Albert Ponjoan. Tel. 932 042 962

Es venen tractats, enciclopèdies i llibres de pedia-tria, diccionari biogràfic mèdic mundial. Llibresde l’any 1952 al 1983.INFORMACIÓSra. Albós. Tel. 679 337 333

de FORMACIÓi SALUTCENTRE

d’ESTUDISCOL·LEGIALSSe

rvei

d’In

form

ació

Col

·legi

al 12

5Oc

tubr

e 20

08-G

ener

200

9 Nú

m. 1

1

Quaderns

EDITA: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona · Centre d’Estudis Col·legials. Departament de Publicacions · Comitè de Redacció: Alex Ramos, Tonyi Barroso, Albert Cobos, Raquel Dolado. ·CEC - COMB – Pg. de la Bonanova, 47. 08017 Barcelona. [email protected]

PROPERS MÀSTERS I DIPLOMES DE COMPETÈNCIA

MÀSTER EN LÀSER I FOTOTERÀPIAEN PATOLOGIA DERMATOESTÈTICA

Modalitat semipresencialAdreçat a:Metges interessats a obtenir la titulació de màster en les aplicacions del làseri altres fonts lumíniques amb finalitats terapèutiques en patologies estèti-ques, cosmètiques i dermatològiques. Metges interessats en les aplicacionsdel làser i altres fonts lumíniques en les principals especialitats mèdiques iquirúrgiques.

Objectius generals:• Formar el metge que treballa professionalment en l’àmbit del làser perhabilitar-lo en l’ús més adequat d’aquesta eina. • Conèixer les principalsaplicacions del làser en les diverses especialitats medicoquirúrgiques. •Actualitzar les últimes tècniques per als facultatius que practiquen alguntipus de procediment làser. • Aprofundir en les bases teòriques i pràctiquesde la fotomedicina, fototeràpia i fonts de llum i làser amb finalitats dermato-lògiques, estètiques i cosmètiques. • Promoure les bones pràctiques profes-sionals en l’àmbit del làser i les seves aplicacions mèdiques.

Estructura:El Màster consta de 60 ECTS (European Credit Transfer System) distribuïtsen 15 mòduls teòrics que es cursen a distància on line a través del CampusVirtual del Centre d’Estudis Col·legials del COMB, 2 projectes diferents o unprojecte únic al final del Màster i 2 períodes de pràctiques (40 h i 70 h).També es poden cursar les diferents parts del Màster separadament iobtenir les següents titulacions intermèdies: el Primer nivell (100 h), queinclou 6 mòduls teòrics (del mòdul I al VI), el Diploma de Competència (220h), que inclou el Primer nivell, pràctiques en centres de làser (40 h) i unprojecte tutoritzat (80 h).Els mòduls també es poden cursar de forma independent.

DIPLOMA DE COMPETÈNCIA ENATENCIÓ INICIAL D’URGÈNCIES

Modalitat semipresencialAdreçat a:Metges interessats en l’adquisició i l’aprofundiment en els coneixements, lesactituds i les habilitats necessàries per desenvolupar la seva activitat en elcamp de les urgències i emergències en els primers nivells assistencialsextrahospitalaris.

Objectiu general:Facilitar l’adquisició i/o actualització de les principals habilitats i tècniquesdiagnòstiques i terapèutiques aplicables a la resolució de les situacions querequereixen una intervenció immediata i en espera de l’assistència definitiva.

Objectius específics:• Adquirir coneixements i habilitats per donar una resposta inicial bàsica ideterminar el trasllat davant de situacions d’urgència vital i emergències. •Adquirir coneixements i habilitats per resoldre situacions de demanda urgentde problemes de salut no vitals. • Adquirir coneixements en la indicació ihabilitats en la interpretació de les principals exploracions complementàriesaplicables en la resolució d’urgències en l’àmbit de l’atenció primària de salut.• Adquirir els coneixements, les habilitats bàsiques i millorar l’actitud per al’actuació inicial davant d’una emergència d’origen traumàtic amb una omúltiples víctimes. • Adquirir habilitats en l’estabilització, el manteniment i laderivació pertinent dels pacients complexos a altres nivells assistencials.

Estructura:El Diploma de Competència consta de 192 h que inclou els continguts teòrics(100 h), casos pràctics (60 h) i tallers presencials (32 h). També es podencursar únicament els continguts teòrics obtenint la titulació de Primer nivell(100 h).

MÀSTER EN DISSENY I ANÀLISID’INVESTIGACIONS CLÍNIQUES

Modalitat on lineAdreçat a:Metges i professionals sanitaris interessats en el disseny i l’anàlisi d’investi-gacions clíniques.

Objectius generals:• Conèixer i saber utilitzar els conceptes bàsics de bioestadística aplicats a lainvestigació clínica. • Conèixer i saber utilitzar els mètodes d’anàlisis univa-riable i bivariant que són d’ús comú en la investigació clínica. • Entendre elconcepte de modelització estadística i comprendre i saber utilitzar les tècni-ques multivariants de modelització més utilitzades en investigació clínica. •Entendre els principis fonamentals del disseny dels tipus més freqüentsd’investigacions clíniques i conèixer les tècniques d’anàlisi més adequadesen cada cas. • Possibilitar la lectura crítica d’articles i investigacions clíniquesoriginals publicats en revistes científiques.

Estructura:El Màster complet consta de 450 h distribuïdes en 4 mòduls teòrics que escursen a distància on line a través del Campus Virtual del Centre d’EstudisCol·legials del COMB i un projecte tutoritzat (100 h). També es poden cursarúnicament els mòduls I, II i III del Màster obtenint la titulació de Diploma deCompetència (200 h).Els mòduls es poden cursar de forma independent.

Temari:MÒDUL I: • Estadística bàsica en investigació mèdicaMÒDUL II: • Comparació de distribucionsMÒDUL III: • Modelització estadísticaMÒDUL IV: • Disseny i anàlisi d’investigacions clíniques

MÀSTER EN NUTRICIÓ ESPECIALITZATEN SOBREPÈS I OBESITAT

Modalitat semipresencialAdreçat a:Metges i professionals sanitaris (llicenciats i diplomats) interessats en lanutrició i dietètica clínica, principalment en el tractament de l’obesitat.

Objectius generals:• Conèixer les últimes novetats científiques en el camp de la nutrició. • Sercapaç d’assessorar nutricionalment els pacients per prevenir l’aparició del’obesitat, així com d’altres patologies relacionades. • Poder transmetreinformació adequada sobre hàbits d’alimentació correctes, així com les con-seqüències per a la salut que poden comportar no tenir-los. • Adquirirconeixements avançats sobre obesitat per a l’aplicació clínica en pacients.•Adquirir una idea global sobre l’obesitat i el sobrepès i la capacitat d’identi-ficar els processos metabòlics, les característiques nutricionals dels alimentsi els factors genètics, ambientals o psíquics que hi intervenen. • Dotar elsalumnes de les eines necessàries per adquirir un criteri propi i deduir si unapràctica dietètica és coherent des d’un punt de vista científic. • Capacitar elsparticipants per educar, prevenir, diagnosticar i tractar pacients i ciutadans entot allò relacionat amb el sobrepès i l’obesitat.

Estructura:El Màster complet consta de 625 h distribuïdes en 7 mòduls teòrics que escursen a distància on line a través del Campus Virtual, casos pràctics (100 h),un projecte (150 h) i 2 sessions presencials voluntàries (16 h). També es podencursar les diferents parts del Màster separadament i obtenir les següentstitulacions intermèdies: el Primer nivell (125 h) que inclou 3 mòduls teòrics(del mòdul V al VII) i el Diploma de Competència (225 h) que inclou el Primernivell, casos pràctics (100 h) i una sessió presencial voluntària (8 h).Els mòduls es poden cursar de forma independent.


formació i salut

de FORMACIÓi SALUT

Quaderns

http://cec.comb.es

Per a més informació, consultar http://cec.comb.es

[email protected]

Activitats acreditades pel Consell Català de la Formació Mèdica Continuada ila Comisión de Formación Continuada del Sistema

Nacional de Salut

PROPERS CURSOS PRESENCIALS

CUIDAR I CUIDAR-SE:SALUT MENTAL I TÈCNIQUES DE PNL

Adreçat a: Metges, psiquiatres i qualsevol especialista interessat, així cominfermeres, psicòlegs i altres professionals relacionats amb els recursoshumans.

Objectiu general: Aprofundir en les tècniques del llenguatge emprades en laprogramació neurolingüística (PNL) per millorar la comunicació intra i inter-personal

Objectius específics: Conèixer i desenvolupar l’empatia • Potenciar accionsclíniques intervenint mitjançant el llenguatge • Conèixer la precisió en lacomunicació • Conèixer patrons del llenguatge hipnòtic.

Calendari: dimarts de 17.30 a 21 h. Del 21 d’abril al 9 de juny de 2009.

Crèdits: 3,6

EL MODEL EFQMD’EXCEL·LÈNCIA

Adreçat a: Metges i professionals d’entitats sanitàries que estiguin en proces-sos d’acreditació o de millora de la qualitat assistencial i/o que tinguinresponsabilitats organitzatives.

Objectius:• Millorar els resultats assistencials i la seguretat • Augmentar la satisfacciódels clients, interns i externs • Intensificar la implicació de les persones del’equip o organització • Adquirir criteri i metodologia per avaluar el grau dequalitat de la gestió de les organitzacions sanitàries • Formació pràcticad’autoavaluador segons el Model EFQM d’excel·lència.

Calendari: del 21 d’abril al 12 de maig de 2009. Dimarts i dijous de 18 a 21 h.

Crèdits: 3,3

INTERPRETACIÓD’ANÀLISIS CLÍNIQUES

Adreçat a: Metges generalistes i residents, sobretot d’especialitats mèdiques.Metges que treballin a l’àmbit de la gestió i la documentació en què intervin-guin les anàlisis clíniques. Altres professionals sanitaris (farmacèutics, diplo-mats en infermeria...) que tinguin contacte amb resultats de laboratori.

Objectius:• Proporcionar coneixements generals sobre la prescripció d’exploracionsanalítiques i la posterior interpretació de les magnituds biològiques, relacio-nades amb el temari. • Organitzar la prescripció analítica adaptant-la a cadaespecialitat o sector professional.

Calendari: de dilluns a dijous, de 16 a 21 h. Del 9 al 18 de març de 2009.

Crèdits: 6,1

EL TABÚDE LA MORT

Adreçat a: Metges i responsables sanitaris.

Objectius:En acabar aquesta formació l’alumne serà capaç de:• Comprendre què és la cultura de la mort.• Veure tots els processos, mecanismes i situacions al voltant de la mort.• Prendre consciència de la importància de donar males notícies.

Calendari: dimecres de 18 a 20.30 h. Del 25 de març al 3 de juny de 2009.

Crèdits: 3,4

CURS D’ACOLLIDA A NOUS COL·LEGIATS PERL’ACCÉS A LA PROFESSIÓ MÈDICA

Adreçat a: Metges col·legiats al COMB que inicien la seva activitat professional.

Objectiu general: Facilitar l’accés dels metges en general i els professionalsformats a l’estranger, en particular, a l’exercici de la professió mèdica.Apropar el metge al món laboral a través de la formació en contingutsimprescindibles per a l’exercici de la professió.

Temari:• Funcionament del sistema sanitari català i espanyol. • Codi deontològic. •Documents medicolegals i responsabilitat professional. • Patrons epidemio-lògics a Catalunya i Espanya. • Normativa en la prescripció farmacèutica. •Actualització en prescripció farmacèutica. • Titulacions en medicina. Marclegal. • Eines i recursos per la recerca de feina i marc legal del mercat detreball. • Serveis col·legials del COMB per als metges.

Calendari: divendres de 9 a 13 h. Del 8 al 29 de maig de 2009.

Crèdits: 3,4

TÈCNIQUES DE COMUNICACIÓI RELACIÓ TERAPÈUTICA

Adreçat a: Metges de qualsevol especialitat, psicòlegs, professionals sanita-ris en contacte amb pacients.

Objectiu general: Fer un training (entrenament) en habilitats comunicativesper a la seva aplicació en la relació terapèutica.

Temari:• Identificació de models de relació metge-pacient. • Empatia. Conceptes.Tècniques aplicades d’aproximació al pacient. • Ús del llenguatge verbal. •Llenguatge no verbal. • “Paràsits” de l’escolta. Antídots. • De la “direcció” capa la “cooperativitat” del pacient. Model del canvi.

Calendari: dimarts de 17 a 21 h. Del 2 al 30 de març de 2009.

Crèdits: 4,3