no deixem que la flama del teatre s’apagui! - · pdf filefer un homenatge al sr. benito...

3SERVEI GENT GRANCRÒNICA D’OR2

EDITORIAL

No deixem que la flama del teatre s’apagui!Si els catalans nascuts al segle XX portem el teatre a la sang, potser és perquè molts de nosaltres vam créixer veient –i molts, fent– Els Pastorets de Folch i Torres cada any per Nadal.

El teatre a Catalunya té una llarga trajectòria. Cal recordar Àngel Guimerà que va emocionar els espectadors amb personatges com en Manelic o la Marta de Terra Baixa; o Frederic Soler Pitarra en l’obra El ferrer de tall, on va immortalitzar el manxaire Biel, una de les figures més populars de l’escena catalana; o Josep Maria de Sagarra amb la Caterina d’El cafè de la Marina.

Al nostre país tenim la sort de poder gaudir d’un teatre excel·lent des de tots els punts de vista. Vaig conèixer personalment tant Joan Capri com Mary Santpere, brillants actors còmics i bellíssimes persones, i he admirat moltes vegades actors i actrius de la talla de Núria Espert, Josep Maria Flotats i Montserrat Carulla, per citar-ne només tres d’una llarga nòmina.

He tingut també a la meva vida l’oportunitat de veure el teatre d’alta volada de Molière, interpretat per la pròpia companyia de la Comédie-Française o de veure Shakespeare al mateix Stratford-upon-Avon. Si l’obra i els actors s’ho valen, el teatre aconsegueix una proximitat i un impacte únics en l’ànim de l’espectador i es converteix en una impagable lliçó de vida.

Lliçó de vida que tenim ben a l’abast, igual que ara us fem a mans una altra modesta lliçó de vida i d’experiències en aquest nou número de primavera de Crònica d’Or que ens plau de convidar-vos a llegir des del Servei Gent Gran de MUTUAM.

Agustí Montal | President de MUTUAM

SERVEI GENT GRAN

CONSELL EDITORIALJosep ArquésMarián PérezMeritxell AymamíJosep BallesterAnton Molas

DIRECTORAMarián Pérez

COORDINADORA EDITORIALMeritxell Aymamí

PUBLICITATMUTUAM

IMPRIMEIXAssociació Joia-Apunts Centre Especial de Treball

DISSENYExterna Comunicació

FOTOGRAFIADiego Muñoz

Ausiàs Marc, 39Telèfon 902 014 [email protected]

L’informatiu Crònica d’Or es publica quatre cops l’any.

Tiratge: 4.000 exemplars.Crònica d’Or és una publicació exclusiva per als beneficiaris del Servei Gent Gran.El Servei Gent Gran no es responsabilitza de les opinions emeses pels entrevistats que apareixen a l’informatiu Crònica d’Or. No està permesa la reproducció total o parcial d’aquesta publicació.

Crònica d’Or és una marca registrada de MUTUAM.

DLB 9777-1995

5 GENT GRANCRÒNICA D’OR4

1410 12TEMES D’INTERÈS

GenealogiaBENESTAR

Els brots germinats

08PREVENCIÓ

Vertígens

2016 2218INDRETSNàpols

AFICIONSCant coral

QUÈ FEMProperes activitats

L’ENTREVISTAQuim Masferrer

PSICOLOGIAEntitat “Obertament”

27HEM ESTAT

Venècia

03 05EDITORIAL NOTÍCIES

SERVEI GENT GRAN

SUMARI NOTÍCIES

E n el marc de les festes nada-lenques, el passat 11 de de-

sembre es va celebrar el tradicional Dinar de Nadal del Servei Gent Gran al restaurant de l’Hotel NH Constan-za de Barcelona. El menú del dinar, perfecte per rebre les festes de Nadal, va ser deliciós. No hi van faltar ni el cava ni els torrons. A les postres ens va acompanyar el fantàstic cor musi-cal femení, Cor de Cambra I Vivaldini (una selecció de les millors veus del Cor Vivaldi), que a les postres ens va sorprendre amb un repertori musical ben original.

Es va lliurar el Premi Servei Gent Gran 2013 en el transcurs del dinar, que enguany es va concedir a Mont-serrat Carulla. Aquest guardó es lliura des de l’any 1998 i premia tota una trajectòria vital per les seves aportacions humanístiques, cultu-rals i professionals a l’àmbit català. Acostumen a ser persones que han aconseguit fer-nos millors persones i que ens fan sentir ben orgullosos de ser catalans. A la sobretaula, van lliurar-se els premis que cada any se sortegen entre els mutualistes: les dues paneres que Amplifon patro-cina cada any i un dinar per a dues persones per gentilesa del Grup Julià. Un final de festa rodó.

El Servei Gent Gran tanca l’any amb un càlid dinar de Nadal per als mutualistes


Les televisions refusen les

persones grans

N o és una qüestió social, sinó una qüestió d’ambició comer-

cial. Els anunciants volen captar l’atenció del públic jove i, per tant, els canals en general cada vegada es fixen menys en la gent gran. So-bretot, els privats. Les empreses que compren espais publicitaris busquen espectadors joves fins als 55, amb alta capacitat de compra. Avui, més enllà d’aquesta edat, les persones no resulten de poder adquisitiu interes-sant.

El Consell Audiovisual de Catalu-nya va publicar un informe el 2013 on posava èmfasi en aquesta pro-blemàtica: mentre que les persones grans a Catalunya representen un 17,5% de la població, a la televisió el percentatge és molt inferior, tant pel que fa als programes informatius com als d’entreteniment.

A les sèries de ficció encara és molt pitjor: ni tan sols un de cada deu pa-pers és representat per un personatge gran. Les sèries de ficció ja no són reflex de tots els estrats de la socie-tat, com abans, i la gent gran en surt perjudicada. Les cadenes públiques suavitzen més aquesta tendència amb programes com “Generación Rock” a TVE o “Avis” a TV3, atès que tenen per objectiu servir a la societat, oferint visibilitat i continguts a tota la població.

Tauletes tàctils contra llibres, per a la gent gran

Premis de recerca Fundació MUTUAM Conviure

E l passat 28 de novembre, la Fundació MUTUAM Conviure

va reunir reconeguts professionals del món sanitari a l’auditori del Col·legi de Metges de Barcelona en la 8a Jornada Sociosanitària que va girar entorn dels avenços en nutrició per a la gent gran i els malalts crònics. Aquesta jornada es va consolidar com a punt de trobada i debat entre els professionals de l’àmbit sociosanitari, amb 286 assistents de perfil multidisciplinari (metges, infer-meres, professionals del món del treball social, dietistes, farmacèutics, directors de residències, auxiliars i professionals del Grup MUTUAM), que van omplir tot l’aforament. La secretària general de Salut de la Generalitat de Cata-lunya, Roser Fernández; el president de la Fundació MUTUAM Conviure, Agustí Montal; i el president del COMB,

Miquel Vilardell, van acompanyar-nos en la cloenda d’aquesta 8a edició.

El projecte Impacte de la potenciació de mesures bàsiques d’higiene sobre micro-organismes en centres de llarga estada i residències privades, promogut per la Fundació Sant Joan de Déu, va rebre el premi al millor projecte d’àmbit català;

i el premi al millor projecte del Grup MUTUAM va ser per a l’equip de far-macèutiques dels centres i serveis so-ciosanitaris de MUTUAM sota el títol Gestió de tractaments antimicrobians. En aquesta edició es van presentar un total de 19 projectes que el jurat dels premis de recerca de la Fundació va valorar en aquesta 13a edició.

U n estudi de la Universitat Jo-hannes Gutenberg, Alemanya,

assenyala que la gent gran llegeix més ràpid i amb menys esforç en tauletes tàctils (les ja populars “tablets”) que en el clàssic llibre. Això es deu a l’alt con-trast visual que ofereixen les tauletes que fan servir llum de fons. En canvi, els llibres lectrònics (“e-books” i “e-rea-ders”) fan servir una tecnologia diferent

i de menys contrast, malgrat que per-meten llegir amb llum solar forta.

E l passat dia 9 de novembre a Corbera d’Ebre, amb motiu del

75è aniversari de la Batalla d’Ebre, es va fer un homenatge al Sr. Benito Pancha-mé i Busquets, usuari dels Apartaments Collserola, per la seva dedicació des de ben jove a la llibertat dels Països Cata-lans. També es va dedicar l’homenatge als pobles veïns que van acollir les famí-lies corberanes que van haver de deixar el poble a causa de la batalla. Només amb 14 anys, el Sr. Benito Panchamé va allistar-se voluntàriament per lluitar

amb les forces lleials a la República l’any 1936. Va passar per un camp de concentració a França, va estar al Sàhara, va passar per Noruega per atu-rar els nazis, per Anglaterra i l’any 1944 va participar en el desembarcament de Normandia, sempre lluitant per la llibertat. Aquest fill predilecte de Cor-bera d’Ebre (Terra Alta), s’emocionava mentre repassava la seva vida en gran part dedicada a la llibertat. Des d’aquestes línies és un orgull poder-lo felicitar a ell i a la seva família.

Des de Normandia als Apartaments Collserola


interna i que informa sobre el movi-ment i l’equilibri) o els receptors que hi ha a les nostres articulacions donant al cervell la informació de la nostra situa-ció espacial.

En canvi, el vertigen és un símptoma molt més precís que descrivim com la sensació subjectiva irreal de moviment dels objectes o d’un mateix en l’espai, allò que sovint el pacient defineix com anar amb cavallets de fira o amb vaixell. Segons quina en sigui la causa, també pot anar acompanyat de nàusees, sor-desa o sorolls a les oïdes, els denomi-nats acúfens. Hi ha dos grans grups de causes del vertigen depenent d’on es troba la lesió: origen perifèric –en l’oïda– o origen central –en el cervell.

En el cas d’un vertigen perifèric, el pro-blema pot estar a nivell de l’oïda inter-na, al vestíbul o bé al nervi vestibular. En el cas que el vertigen sigui d’origen central, l’alteració es troba a nivell del cervell o el tronc cerebral i les causes més freqüents són els trastorns vascu-lars o bé altres alteracions com poden ser tumors.

Tipus de vertígensExisteixen tres tipus de vertigen. D’una banda, trobem el vertigen fisiològic, que apareix, per exemple, quan viatgem en cotxe o vaixell, quan portem ulleres noves o quan perdem la referència vi-sual, com en el cas del vertigen de les alçades. D’altra banda, tenim el verti-gen vestibular a causa d’alteracions pa-tològiques que afecten l’oïda interna o el nervi vestibular. Aquest fa referència al vertigen posicional paroxismal be-nigne, la malaltia de Menier o infeccions que afecten l’oïda interna, o la toxicitat vestibular provocada per certs medica-

Mareig i vertigen són els causants d’una tercera part de les visites al metge que fan les persones grans, segons alguns estudis recents. I és que la incidència de totes dues patologies augmenta a mesura que anem fent anys, essent més freqüent entre les dones que entre els homes.

Vertigen: un mal molt associat a l’edat

Molts de nosaltres patirem al llarg de la vida algun mareig, però és important te-nir en compte que el vertigen, depenent del seu origen, pot arribar a ser un pro-blema de salut greu i que és necessari

que consultem el nostre metge. Per co-mençar, caldria distingir entre mareig i vertigen. El primer és un terme impre-cís i ampli que fem servir quan sentim desequilibri, inestabilitat o patim un

esvaïment. Les causes que el provo-quen poden ser moltes. Entre d’altres, l’afectació dels sistemes que actuen mantenint l’equilibri postural, la vista, el sistema vestibular (situat a l’oïda

PREVENCIÓVertigen

ments. Per últim, tenim els vertígens centrals provocats per malalties que afecten el cervell o el tronc cerebral.

El vertigen, tal com ja hem assenyalat, serà més o menys greu depenent del seu origen. Així, el vertigen posicional paro-xismal benigne, que és el mes freqüent, mai no serà greu, mentre que qualsevol vertigen associat a símptomes neu-rològics, mal de cap, dèficit sensitiu o motor sempre haurà de ser consultat al metge d’una manera ràpida.

Com reaccionarem?En el cas del vertigen posicional pa-roxismal benigne, en primer lloc, el que hem de fer és tranquil·litzar-nos, ja que l’ansietat n’empitjora els símptomes. En el moment agut hem de fer repòs, in-tentant fugir d’estímuls sensorials com la llum o els sorolls, per exemple. Si es donen altres símptomes com nàusees es poden tractar. També es poden donar medicaments, com els sedants vestibu-lars, però són poc eficaços. Cal tenir en compte que aquest tipus de vertigen apareix bruscament i normalment és de curta durada. La fase aguda pot allargar-se, com a màxim, durant 24 hores, però poden quedar símptomes menors durant setmanes. Passada la primera fase, s’haurien de fer exercicis de reha-bilitació vestibular per

Recomanacions davant del

vertigen en fase aguda

- Fes repòs al llit- Utilitza un coixí baix- En llevar-te, fes-ho de manera

lenta- Pren la medicació tal com t’ha

assenyalat el teu metge- Mantingues postures

correctes, procurant tenir tan alineats com puguis cap, coll i tronc

accelerar l’evolució del procés. En el cas de vertigen provocat per altres motius, la recomanació és el tractament de la causa que l’ha desencadenat.

Amb la col·laboració de la Dra. Adela Martín, Responsable Unitat de valo-ració geriàtrica integral de MUTUAM.

“L’ansietat n’empitjora els

símptomes”

9 GENT GRAN


TEMES D’INTERÈSGenealogia

Descobrir d’on venim i les relacions que existien entre els nostres avantpassats desperta curiositat entre la majoria de nosaltres, i són moltes les persones que decideixen portar a terme una exhaustiva indagació per aconseguir treure l’entrellat del seu mapa familiar.

Traçant el mapa cap als nostres orígens

Lligada al sentiment d’identitat o de procedència, la genealogia és la disci-plina auxiliar de la història que estu-dia l’ascendència o descendència d’una persona, família o grup resseguint les seves ramifi cacions al llarg del temps. El resultat d’aquesta indagació és un ar-bre genealògic, les branques del qual es multipliquen amb cada generació: quatre avis, vuit besavis, setze rebesavis... Els pro-fessionals d’aquest àmbit treballen amb arbres que contenen més de 50.000 per-sones. Nosaltres, però, si volem saber una

mica de la nostra història més propera ens podem marcar uns objectius més modestos que, amb una mica de disci-plina, segur que assolirem.

A l’hora de decidir-nos a fer la nostra genealogia ens trobem que n’hi ha de

diferents tipus per escollir. La més sen-zilla és la genealogia ascendent limitada exclusivament als avantpassats que porten el nostre cognom, anomenada ‘agnàtica’, però si aspirem a un estudi més ampli potser preferirem la que in-clou tots els avantpassats independent-ment del seu cognom, la genealogia per ‘quarters’. L’opció més complexa és la genealogia descendent, en què s’escull un nombre X de parelles d’avantpassats dels quals anirem penjant els descendents di-rectes, normalment eliminant aquells que

“Cal començar per allò més proper”

en el temps en què no puguem seguir retrocedint perquè no existeixin docu-ments tan antics, sempre podem ampliar el nostre arbre “humanitzant” l’esquelet que tenim. És a dir, a més de construir-lo a partir de naixements, matrimonis i defuncions, podem vestir-lo amb altres informacions relatives als ofi cis, l’aspecte físic o el patrimoni de les persones que el conformen. És així com a poc a poc ani-rem descobrint la nostra petita història dins de la Història.

perden el cognom. L’elecció d’un tipus o d’un altre condicionarà el temps que tri-garem a fi nalitzar el nostre projecte. Tan-mateix, hi ha altres factors que ens condi-cionaran, com la proximitat geogràfi ca de les nostres arrels, el grau de dispersió de la nostra família i, òbviament, la quantitat d’hores que hi invertim.

Pas a pasEl nostre procés ha de començar per allò que tenim de més proper i accessible. És a dir, per una recopilació de les foto-grafi es, correspondència i documents que puguem trobar a casa nostra o a la de familiars, com carnets, llibres de famí-lia, esqueles, còpies d’actes, etc. A partir d’aquí, també serà interessant preguntar als nostres parents, sobretot als de més edat, perquè segur que ens facilitaran informació útil. Prengueu nota de tot i sigueu sistemàtics a l’hora d’endreçar el material obtingut.

Fet això, és el moment de dirigir-nos cap a fonts d’informació externes. Primer de tot, cal que visitem les parròquies de les localitats d’on fossin els nostres avant-passats i els jutjats de pau (o de primera instància i instrucció) per consultar-hi el Registre Civil. Creat el 1871 i general-ment ben conservat, en aquest registre trobarem les partides de naixement, de matrimoni i de defunció. És important que, si ens hem de desplaçar a una altra població, ens informem abans dels horaris i dies de vacances d’aquestes institucions. En aquest desplaçament, també podem aprofi tar per visitar el cementiri i obser-var les làpides, panteons, etc., per veure si hi trobem rastre del cognom que ens interessi.

En una fase més avançada de la nostra recerca, potser ens caldrà visitar el Bisbat

(per consultar-hi l’Arxiu Diocesà) o els Arxius Comarcals, Nacionals, Generals, etc. Per accedir-hi és possible que haguem de complir amb algunes condicions, com disposar del carnet d’investigador expedit pel Ministeri i la Conselleria de Cultura. D’altra banda, també ens poden resultar útils documents notarials com capítols matrimonials, testaments, compraven-des, inventaris de béns, cartes de paga-ment de legítimes... Cal que tinguem en compte, però, que per protegir la privaci-tat dels individus només se’ns permet consultar aquells que tinguin més de 100 anys d’antiguitat, a no ser que siguin de la nostra família. Altres fonts que enspoden servir són els padrons municipals i el Registre de la Propietat, sempre que tinguem les dades de les fi nques.

Suport dels expertsA part de totes aquestes fonts d’infor-mació, ens pot anar molt bé fer-nos socis d’una societat genealògica. En compara-ció amb altres països, aquí en tenim ben poques, però ens poden ajudar gràcies als seus cursos i jornades divulgatives, i també permetre’ns l’accés a bibliografi a i altres recursos especialitzats. Aquesta és la web de la Societat Catalana de Genea-logia: http://www.scgenealogia.org/.

Finalment, cal assenyalar que només un mateix pot decidir on acaba el seu pro-jecte genealògic. Encara que arribi un punt

No va ser fi ns als segles XII i XIII que no es va consolidar l’ús dels cognoms per diferen-ciar persones que tenien el ma-teix nom. A Catalunya, molts dels cognoms són d’origen toponímic (derivats del lloc d’origen, residència o propietat, com Masnou, Puig o Llach), però també n’hi ha de patronímics (procedents del nom de pila patern, com Andreu o Esteve) o que es relacionen amb el càrrec o ofi ci (com Fuster o Batlle), entre d’altres. Si us interessa aquest tema, us agradarà fer un cop d’ull al projecte Estudi genètic dels cognoms catalans, valencians i balears (http://cog-noms.upf.edu/).

D’on sorgeixen els nostres cognoms?

“Nosaltres decidim on

acaba el projecte genealògic”


Nutritius, antioxidants, baixos en calories i fàcilment digeribles, els germinats són un petit tresor per a la nostra dieta que podem aconseguir sense sortir de casa.

Llavors germinades: una cuina plena de vida

BENESTAREls brots germinats

Consumides des de fa 3.000 anys a l’Orient, les llavors germinades són en-cara desconegudes a casa nostra per una gran part de la població, tot i ser un tipus d’aliment amb excel·lents propie-tats nutritives i múltiples aplicacions gastronòmiques. Per als qui no sapi-gueu de què parlem, es tracta senzilla-ment de llavors de cereals, lleguminoses o verdures que, per efecte combinat de la llum i l’aigua, comencen a traspassar la membrana que les protegeix. Segu-rament no les heu vist al supermercat, però a poc a poc, i a mesura que se’n donen a conèixer els beneficis per a

la salut, van obrint-se lloc als nostres comerços i cuines.

Nutricionalment, les llavors germinades s’assemblen molt a les fruites i les ver-dures, posseint moltes més propietats que les seques. El cert és que en aquest procés

pel qual es converteixen en un ésser viu el seu contingut en vitamines, minerals, oli-goelements i enzimes es multiplica i, fins i tot, poden arribar a aparèixer elements que abans no existien. Així, el germinat de blat conté fins a 6 cops més vitamina B que la llavor, mentre que en el cas de la soja la vitamina C ni tan sols apareix fins que no germina.

Apte per a estómacs delicatsEls germinats també resulten interessants per l’alt contingut en aminoàcids, en ferro i en sucres simples, i perquè aporten ener-gia i són fàcilment assimilables. A més, la

seva aportació calòrica és mínima, ja que uns 100 grams contenen tan sols 30 calo-ries. Per si no n’hi hagués prou amb tots els beneficis assenyalats, hem d’afegir en-cara un altre avantatge que aporten les llavors germinades respecte de les seques: la fàcil digestió. Les lleguminoses i els ce-reals són aliments concentrats que han d’estar cuits per poder ser assimilats per l’organisme. En canvi, la seva germinació és com una espècie de predigestió que ens permet menjar-los crus i així aprofi-tar-ne millor els nutrients. Fins i tot, hi ha persones que no toleren els llegums cuits, però sí els germinats.

Tots aquests factors fan que puguem considerar aquestes llavors com un ele-ment molt aconsellable en una dieta sa-ludable que contribueixi a viure més i en millors condicions. Aconseguir-les és més fàcil del que podria semblar en un princi-pi. De fet, no només és possible trobar-les cada cop més en comerços ecològics i a ca l’herbolari, sinó que també podem ob-tenir-los a casa de manera senzilla i sense necessitat d’un hort ni un balcó.

El que obtenim amb aquest procés és una veritable llaminadura vegetal, amb una consistència cruixent i un sabor fresc, que resulta sorprenent per a tothom qui el tasta per primer cop. En molts restaurants ja l’estan incorporant en els seus plats per tal d’aconseguir fórmules originals i saludables que delectin als comensals que volen escapar de la monotonia. Així

La germinació domèstica,

pas a pas1. Seleccionem llavors apro-

piades per a la germinació;

és a dir, ecològiques certifi-

cades.2. Les posem en un recipient

de vidre (mai de metall) amb

una quantitat d’aigua mi-

neral o filtrada que sigui 3 o

4 vegades superior al volum

de les llavors i el tapem amb

una gasa o similar.

3. Les deixem reposar durant

12 hores aproximadament

(variarà en funció del tipus

de llavor) en un lloc càlid i a

resguard de la llum directa.

4. Llancem l’aigua, rentem les

llavors amb aigua tèbia i

tornem a omplir el recipient

amb aigua.

5. Esbandim i canviem l’aigua

2 o 3 cops al dia fins que es

vegin els brots (triguen en-

tre 2 i 5 dies).

6. Netegem bé amb aigua i

llencem les llavors que no

hagin germinat.

7. Si no ens les mengem imme-

diatament, cal que les guar-

dem a la nevera, en un reci-

pient que no sigui de plàstic,

i que les netegem i airegem

a diari. Abans de consumir-

les s’han de rentar sempre.

“Les llavors germinades tenen moltes propietats”

“Són un element molt aconsellable en una

dieta saludable”

mateix, nosaltres també podem incloure els germinats en les nostres preparacions per donar-los un toc innovador.

És recomanable menjar les llavors ger-minades en cru perquè així n’aprofitem totes les propietats. Així que és una bona opció afegir-les a les nostres amanides, on aportaran un atractiu punt de color. Tam-bé podem incorporar-les en plats calents, però sempre és millor afegir-les al final de la cocció per conservar-ne els nutrients. A més a més, poden formar part de salte-jats, sopes de verdures, purés, salses, trui-tes o de la guarnició de la carn o el peix.

- Llegums: userda, fenigrec, fesol xinès, llentia, monge-ta, pèsol.

- Cereals: civada, blat, blat de moro, mill, sègol, ordi, qui-noa, arròs.

- Oleaginoses: sèsam, gira-sol i fruits secs com l’ametlla o la nou.

- Verdures: bròquil, pastana-ga, api, col, espinacs, fonoll, nap, ceba, porro, julivert, rave.

- Mucilaginoses: créixens, lli, ruca, mostassa.

Alguns tipus de germinats:

La gran varietat de llegums ens permet jugar amb els diferents gustos, textures i colors. Només cal posar-hi una mica d’imaginació i aconseguirem plats innova-dors que trencaran amb la nostra rutina alimentària aportant-nos el que neces-sitem per a un envelliment saludable.


PSICOLOGIAEntitat “Obertament”

Alba Fernández participa com

activista a Obertament des de

la seva creació. Forma part del

seu Equip de Portaveus en 1a

Persona i de l’Equip de Sensi-

bilització, des d’on treballa per

generar un debat que propiciï

un canvi d’actituds i acon-

seguir que es parli del trastorn

mental amb naturalitat, per-

què ‘tothom és molt més que

un diagnòstic’. L’Alba valora la

tasca informativa i de suport

de l’entitat: ‘Obertament ens

dóna coneixements sobre la

salut mental i ens apropa les

experiències d’acceptació i su-

peració d’altres persones, cosa

que ens ajuda a conviure més

fàcilment amb la malaltia’. I

afi rma que ‘no s’ha de tenir por

a demanar ajut, perquè com

més aviat es fa, més possibili-

tats es té de sortir del pou’.

‘Tothom és molt més que un diagnòstic’

Sortim de l’armariAcabar amb aquest ocultament i acon-seguir que es parli amb naturalitat de les malalties mentals és el leitmotiv de la campanya que Obertament està portant a terme actualment: Dóna la cara. En la web http://obertament.org/donalacara/, qualsevol persona pot unir-se a la causa penjant en un mur digital un missatge i/o una fotografi a per donar la cara per la

pel fet de tenir alguna problemàtica de sa-lut mental, però a més fer-ho convertint-les a elles en les protagonistes del canvi. ‘Qualsevol col·lectiu que es trobi discrimi-nat ha de sortir ell mateix a la palestra si vol aconseguir un veritable canvi cultural’, assegura Ferrer. Per això, a l’entitat par-ticipen un important nombre d’activistes que poden parlar des de la seva pròpia experiència tant amb altres persones que pateixen un trastorn mental com amb els mitjans de comunicació i altres col·lectius a qui pretenen transmetre el seu missatge transformador.

Difondre una cultura diferent que com-bati els estereotips que qualifi quen les persones amb problemes de salut men-tal com a perilloses, com a incompetents, com a imprevisibles, etc., ha esdevingut una prioritat per a un col·lectiu que veu com els prejudicis es tradueixen en dis-criminacions que limiten les seves opor-tunitats i, fi ns i tot, els condueixen a l’aïllament social. Així, les persones amb trastorns mentals es troben amb greus difi cultats per accedir al mercat laboral i a l’habitatge, i també en les seves rela-cions personals, la qual cosa comporta un estroncament del seu projecte vital. El motiu no és tant la malaltia en si com la incomprensió que l’envolta. Tot això fa que en molts casos s’oculti el problema, una estratègia que pot arribar a agreujar-lo, sobretot quan s’arriba a evitar fi ns i tot acudir als serveis de salut mental per por a ser etiquetat.

Els problemes de salut mental són un fenomen present a les nostres vides i que, tanmateix, roman ocult sota els prejudicis i la ignorància. La seva visibilitat és essencial per reconèixer-nos com a societat diversa que aposta per la integració de tots.

Una de cada quatre persones pateix o patirà al llarg de la seva vida un trastorn mental, segons ens informa l’Organització Mundial de la Salut. O el que és el mateix: les malalties mentals ens afecten a tots, directament o mitjançant alguna persona del nostre entorn proper. Ho sapiguem o no. I és que precisament el desconeixe-ment és un tret característic de tot el que envolta el trastorn mental: desco-neixement del malalt de la pròpia malal-tia, desconeixement de les persones que l’envolten sobre com afrontar-la i desco-

neixement de la societat de què signifi ca –i què no– patir una malaltia mental. Per combatre aquest desconeixement i els prejudicis en què deriva, va néixer el desembre de 2010 l’entitat Obertament. Ubicada a Barcelona, però amb vocació de país, porta les seves activitats a dife-rents punts de Catalunya tot i la seva pe-tita estructura, gràcies a les complicitats que teixeix amb altres entitats del terri-tori. La seva causa ja ha aconseguit la im-plicació dels diferents agents del sector, tal com explica el seu president, Albert

Ferrer: ‘Al darrere d’aquest projecte hi ha tots aquells que intervenen en salut men-tal, des dels afectats en primera persona i els seus familiars fi ns a les administra-cions públiques, passant per professionals i prestadors de serveis a aquest col·lectiu’. Ara, el que busquen és una implicació so-cial més àmplia.

Activistes en 1a personaLa missió d’Obertament ha estat des del primer moment lluitar contra l’estigma i la discriminació que pateixen les persones

“Obertament”: activistes que destapen el trastorn mental

salut mental. La campanya s’ha proposat, a més, l’ambiciós objectiu que un famós reconegui públicament que pateix o ha patit una malaltia mental, partint de la lògica premissa que, si una de cada quatre persones es veu afectada, necessàriament hi ha d’haver artistes, polítics i esportistes amb problemes de salut mental que se n’amaguen. I vosaltres, a què espereu per donar la cara?

“Els prejudicis es tradueixen en discriminacions”


de Millet i Vives d’impulsar un nou model de coral que creés un estil propi, formant una veritable escola nacional.

Amb pocs socis i escassos recursos, però amb el suport de músics joves i també d’alguns de prestigi ja reconegut, van aconseguir fer el primer concert públic el 1892. L’any següent, van escollir com a president Joan Millet, personalitat sig-nificada del catalanisme conservador i un bon organitzador, que va contribuir al re-llançament de l’Orfeó Català.

En els anys posteriors, l’Orfeó va adoptar una organització més formal començant a ser cada cop més present en vetllades culturals i institucionals del país. Amb un suport creixent de la societat i del món cultural i polític, van decidir dotar-se d’un estendard propi: una senyera

AFICIONSCant coral

Les agrupacions de cantaires han tingut a Catalunya un caràcter transformador des del punt de vista social i identitari de primer ordre. Més enllà del seu paper històric, avui la seva qualitat les converteix en referència internacional.

S’ha dit que el cant coral millora la pràc-tica democràtica perquè fomenta la tolerància i l’esperit de convivència d’un grup de persones que uneixen les seves veus sota el compàs d’una batuta. Cre-guem o no en els beneficis cívics que pugui tenir, el que sí que és innegable és el rellevant paper que les corals han tin-gut en l’impuls de la llengua i la cultura popular catalanes, en la cohesió social i, en certa manera, en la història del nos-tre país. I si hi ha dos referents que han destacat per la seva transcendència han estat l’Orfeó Català i els Cors de Clavé.

La societat del segle XIX estava marcada per les transformacions imposades pel procés d’industrialització i les profundes desigualtats econòmiques que se’n van

derivar. Àmplies capes de la població simplement maldaven per sobreviure, patint dures condicions de treball. Tenien difícil accés a la cultura i a l’oci, i eren molts els treballadors arrossegats pel joc i l’alcoholisme.

La veu dels treballadorsVa ser en aquest marc que Josep Anselm Clavé, un jove poeta i músic autodidacte, va decidir actuar. Aquest republicà, de fort

compromís social i polític, va veure com la música es podia convertir en un bon instrument per treure els obrers de les tavernes, acostar-los a la cultura i fer-los participar en activitats col·lectives. Així que va portar a terme la seva pròpia revo-lució social creant el 1850 la Fraternidad, la primera coral de tot l’estat.

Clavé va organitzar unes sessions de ball amenitzades amb la música de la seva agrupació, anomenades “balls frater-nals”, que es van convertir en un dels pocs espais d’oci de l’època en què els assistents no es trobaven segregats per classes socials. Noves agrupacions inspi-rades en la Fraternidad van sorgir arreu de Catalunya en els anys següents i el cant coral es va convertir en una activitat

Corals que han fet història al nostre país

“Clavé va veure en la música un

instrument social”

“La Coral es va convertir en un símbol

del catalanisme”

Un símptoma inequívoc del bon estat de salut de què gau-deix avui el cant coral a Catalu-nya és el premi “Let the Peoples Sing” rebut al mes d’octubre pel cor infantil Amics de la Unió de Granollers. La formació ha es-tat premiada en la categoria de cors infantils i joves, i també ha aconseguit la Silver Rose Bowl, convertint-se així en el millor cor amateur d’Europa.

Coral amb reconeixement internacional

pròpia dels obrers. Arran de les tensions sociopolítiques de 1855, Clavé va ser de-tingut i deportat a les Balears. De nou en llibertat, va reprendre amb èxit els espec-tacles i el 1860 va fundar una mena de federació per agrupar les entitats similars que havien sorgit al territori i oferir-los repertori: l’Asociación Euterpense (que més endavant es convertiria en l’actual Federació de Cors Clavé). El músic barce-loní no va ser només l’impulsor d’aquest moviment, sinó que a més va acostar el país a les tendències culturals d’Europa, introduint per primer cop, per exemple, la música de Richard Wagner.

Símbol d’un país en ebullicióUns anys després i amb un tarannà més burgès i conservador, Lluís Millet i Amadeu Vives van fundar una altra societat coral que seria capdavantera en el panorama musical català i esdevindria tot un símbol de la nostra cultura: l’Orfeó Català. La idea es va forjar durant els concerts que dife-rents agrupacions de cantaires estrangeres van portar a terme amb motiu de la cele-bració a Barcelona de l’Exposició Universal de 1888. Un grup de joves assidus del Cafè Pelayo va acollir amb entusiasme la idea

dissenyada per l’arquitecte Antoni Gallissà, i un himne, El cant de la senyera, amb lletra de Joan Maragall i música del mateix Lluís Millet. El 1908, Domènech i Muntaner construeix per a l’Orfeó un nou auditori i casal, el Palau de la Música. La Coral es va convertir en tot un símbol del catalanisme que ha perdurat fins als nostres dies, amb una activitat ben nodrida de concerts i de formació de cantaires.


Com van ser els teus inicis com a actor?Vaig començar a l’escola i em va engan-xar. Als 12 anys ja vaig escriure la meva primera obra i, als 15, vaig fundar la meva pròpia companyia, Gags a sac. Tot i així, vaig estudiar la Diplomatura de Turisme. Abans que es jubilessin, el meu pare era pagès i la meva mare portava un restau-rant, i tenien la il·lusió que continués amb el negoci familiar. Es van sorprendre molt

quan els vaig explicar que volia dedicar-me professionalment al teatre, però em van dir que, de vida, només n’hi ha una, i que em dediqués a allò que em fes feliç.

Has definit el que fa Teatre de Guerrilla com a “teatre antropològic d’humor co-rrosiu”. Ens ho pots explicar?Aquesta definició la vaig donar ara fa molts anys, però ha agradat molt i crec

que em perseguirà tota la vida. Els pe-riodistes sempre intenten posar eti-quetes i vam pensar que millor crear-la nosaltres que no que ens la creessin els altres. En certa manera, el teatre sem-pre és “antropològic”, perquè posa sobre l’escenari persones i les seves històries. I quan defineixo el nostre humor com a “corrosiu” és perquè per a mi és un camí per poder dir coses.

L’ENTREVISTAQuim Masferrer

Quim Masferrer: ‘Quan visito els pobles, no sóc un foraster, sóc un dels seus’

Com ha estat el repte de continuar tre-ballant sense en Carles Xuriguera i en Rafel Faixedas?Han estat 12 anys fantàstics, però ja havia treballat amb altres companys, i aquesta és simplement una nova etapa. Mai m’he pres els trencaments com una cosa dramàtica. Jo crec que els canvis són bons i que tant el que estan fent ells com el que estic fent jo no ho hauríem fet si haguéssim continuat junts.

D’on va sorgir ‘El foraster’?La productora de Barcelona Brutal Media va descobrir en un festival un programa danès en què un humorista voltava pels carrers parlant amb la gent i després en feia un monòleg. Els va agradar i m’ho van ensenyar. Jo els vaig dir que si ho adaptàvem a la catalana em veia amb cor de fer-ho i, a més, vaig proposar que el traslladéssim a pobles petits. Creia que, a banda de fer humor, faríem territori. Ens vam entendre molt bé i llavors ho vam proposar a TV3.

Haver nascut a Sant Feliu de Buixa-lleu t’ajuda a captar la idiosincràsia dels pobles?Conec molt bé com funcionen els po-bles petits, on tot és gran: la solidaritat, l’enveja, la tafaneria... Així que quan hi vaig no sóc realment un foraster, sóc un dels seus. Ser de poble em permet acostar-m’hi més, i la gent és generosa i s’ha obert molt. Haig de reconèixer que m’he emocionat fent aquest programa.

Després de la teva tournée per la Cata-lunya rural, on t’agradaria retirar-te, al poble o a la ciutat? Això és lluny i, a la vida, hi poden haver molts canvis. En aquests moments, visc a mig camí entre Barcelona i Sant Feliu i em sento a gust a tots dos llocs. Ara bé,

m’aventuro a dir que buscaré recer en un poble, segurament en el meu. És on tinc els pares i on em sento més còmode.

Al protagonista de ‘Temps’ li queden 90 minuts de vida. Segur que t’has pregun-tat què faries tu en la seva situació.Doncs precisament el fet de no tenir resposta a aquesta pregunta és un dels motius que m’ha portat a fer l’obra. Vaig plantejar la situació a diverses persones del meu entorn, però ningú no em va donar respostes creïbles i d’aquí va sorgir la idea. El teatre et permet posar-te en la pell de personatges als quals els passen coses que no voldries.

Com ha estat l’experiència de presentar les Campanades a TV3? Ha estat tot un honor. És, segurament, una d’aquelles coses que fas només un cop a la vida i a mi, a sobre, m’ha tocat

en un moment especial, perquè ens han vist 1.200.000 espectadors, perquè el 2014 és un any important per al nostre país i perquè ha estat el primer cop que les campanades es retransmetien des de Barcelona.

T’has significat molt amb relació al procés sobiranista. Creus que és sa-ludable que el món de la cultura es polititzi? Jo no ho veig com a polititzar-se, sinó com a exercir la meva llibertat. Col·laboro amb moltes causes. Com no haig d’implicar-me en l’alliberament nacional del meu país? La societat civil hi està participant, per què no hauríem de fer-ho també els actors? Fa 15 anys, dir que era indepen-dentista tenia unes connotacions, algunes negatives. Sé que alguns ajuntaments no m’han contractat per declarar-me inde-pendentista i ara desitjo que ningú no deixi de ser contractat per manifestar-se en contra de la independència. Espero que tothom pugui dir la seva sense patir represàlies.

Pregunta tòpica, però ineludible. Podem parlar d’un sentit de l’humor català?Sempre m’ha costat respondre a això. El que faig jo és humor català, com ho és el que fan Buenafuente, Rubianes o el Tricicle, i no hi veig el vincle en comú. Em sembla una mica un tòpic, com passa amb l’humor anglès. A cada lloc ens trobem amb un ventall de perfils d’humorista diferents.

Algun projecte per al futur proper? Ara estic molt centrat en ‘Temps’ i en ‘El Foraster’, que crec que encara té molt recorregut. És un programa que porta molta feina, però reuneix tot allò que m’apassiona: el teatre, la televisió i fer de foraster.

Apassionat des de nen pels escenaris, l’autor, director i actor de Teatre de Guerrilla viu en solitari un dels moments més dolços de la seva carrera. Cada setmana ens mostra la vida de poble des del programa televisiu ‘El foraster’ i, alhora, recorre el país amb l’espectacle ‘Temps’, un compte enrere que obliga a la reflexió.

“Ha estat un honor presentar les campanades

a TV3”


dels diversos ocupants de la ciutat. El seu nom, segons la llegenda, té l’origen en el fet que el poeta Virgili hauria enterrat un ou màgic en els seus fonaments, del qual dependria la fortuna de la construc-ció però també de la ciutat. Altres castells de la ciutat que val la pena visitar són el Castel Capuano, construït per Guillem I de Sicília i remodelat quan la dinas-tia d’Aragó va conquerir el sud d’Itàlia i va establir com a capital Nàpols, el Cas-tel Maschio Angioino, on es van allotjar figures tan rellevants de l’art i la cultura com Petrarca o Bocaccio, i el Castel Sant Elmo, escenari de l’última defensa de la República Napolitana contra l’ocupació borbònica, tots dos construïts per Carles I d’Anjou.

Pel que fa als palaus, destaca el que el Comte de Lemos va encarregar cons-truir per a una possible visita de Felip III d’Espanya que mai no es produiria: el Palau Reial. El va iniciar Dominico Fontana el 1603 i es va concloure a mitjan segle XIX, però des del principi es va convertir en centre de la vida política i social na-politana. Fora de la ciutat, hi ha una altra construcció impressionant, el Palau Reial de Caserta, encarregat per Carles VII al re-conegut arquitecte Luigi Vanvitelli. D’estil barroc racionalista, aquest palau és la residència reial més gran del món.

Espiritualitat i magnificència Una visió aèria ens dóna una idea de la importància dels temples de culte a Nàpols. Coneguda al segle XVIII com la Ciutat de les 500 cúpules, avui encara hi ha més de 400 esglésies que han sobre-viscut als diversos terratrèmols que han sacsejat la regió. Entre totes aquestes construccions, destaca la Catedral de Nàpols, un compendi històric d’estils ar-

Al sud de la península itàlica, a la costa del Mar Tirrè, s’hi troba la regió més densament poblada d’Itàlia: la Campània. Nombrosos pobles han habitat al llarg de la història aquest bell territori, deixant-hi la seva empremta en forma d’un llegat cultural que aconsegueix fascinar els mi-lers de visitants que hi arriben cada any i convertint-la així en una digna competi-dora de les destinacions turístiques més riques del nord i el centre del país. Una altra Itàlia: més humil, més caòtica, però alegre i plena d’encant.

Nàpols (en napolità, Napule), fundada pels colons grecs el segle VII aC, és la capi-tal de la regió. Podríem descriure-la amb tot detall, però el cert és que per saber com és cal viure-la, descobrir el seu ordre dins de l’aparent caos, perdre’s pels seus acolorits carrers i conèixer les seves ani-mades gents. Sí que val la pena, tanma-teix, dedicar unes quantes línies a alguns dels seus tresors artístics, que han brindat al seu centre històric el reconeixement com a Patrimoni de la Humanitat. I és que si per algun motiu és coneguda Nàpols és

pels seus palaus, castells i esglésies. Per bé que en té de totes les èpoques, la majo-ria daten de la seva etapa de màxima es-plendor, els segles XVIII i XIX, quan va ser capital del Regne de les Dues Sicílies i un dels pols culturals i de desenvolupament econòmic més importants d’Europa.

Testimonis del poder militarUn dels edificis més antics és el Castel dell’Ovo, situat a l’illot de Megaride, que va ser construït el segle I aC. Ha viscut, però, nombroses remodelacions per part

INDRETSNàpols

Si l’arquitectura i l’art són reclams de primer ordre per acostar-nos a la Campània, no ho són pas menys els seus encants naturals. Sal-vatge i romàntica, la Costa Amalfitana que l’emperador Tiberi va descobrir fa 2.000 anys s’ha convertit, gràcies a la seva harmoniosa com-binació de natura i tradi-cions, en lloc de pelegrinatge d’artistes i personalitats de tot el món. El mateix li ha passat a l’illa de Capri, que per la seva exuberància i clima càlid va ser escollida ja pels romans com a desti-nació de vacances i que s’ha convertit en tot un mite dels paradisos mediterranis.

Racons mediterranis

CRÒNICA D’OR20

La regió de la Campània brilla amb identitat pròpia al sud d’Itàlia. Per la història, la llengua, la gastronomia i l’impressionant patrimoni artístic, es converteix en una joia destacable d’un país replet d’atractius turístics.

Nàpols, un bell itinerari per la història

quitectònics que conté l’Estàtua de Sant Genari i 51 estàtues més de plata. Tam-bé trobem el gòtic Monastero de Santa Chiara, restaurat després de ser pràctica-ment esfondrat pels bombardeigs aliats, i on hi ha el cos de l’heroi nacional Salvo D’Acquisto, l’església de San Domenico Maggiore, on es troba l’antiga taula de Sant Tomàs d’Aquino sobre Teologia, o la impressionant i neoclàssica Basílica de Sant Francesc de Paula, a l’hemicicle de la Plaça del Plebiscit.

Tanmateix, l’atractiu de la Campània no es limita a la capital. La zona arqueològica de Pompeia i Ercolano, també protegida per la Unesco, ens ofereix un interes-santíssim testimoni de la vida quotidiana dels habitants d’aquestes dues ciutats de l’Antiga Roma el 79 dC, quan la lava procedent d’una erupció del Vesuvi les va cobrir completament, permetent-ne una excepcional conservació fins a dia d’avui. Així, una visita a la regió, més enllà de l’agradable experiència per als nostres

sentits, esdevé una oportunitat inusual de conèixer part de la nostra història.

“Pompeia i Ercolano, testimonis de

l’Antiga Roma”


Temps de lleureEl Servei Gent Gran prepara les sortides especialment per als seus mutualistes

Què cal fer per inscriure’s:Cal abonar un mínim del 25% de l’import per als circuits, i la totalitat per a la resta de sortides mitjançant:• Venint al c/Ausiàs Marc, 39 el dia de la inscripció.• Trucar, inscriure’s i fer una transferència al núm. de compte

de MUTUAM Activa de “la Caixa”: IBAN: ES64 2100 8635 7402 0002 2600

Confi rmació i lloc de seient:L’ordre d’inscripció a l’activitat és el criteri que preval a l’hora de distribuir els llocs de seient en espectacles i sortides en autocar.MUTUAM es reserva el dret d’anul·lar una activitat en el cas que no s’arribi a un

mínim de 25 places.

Penalitzacions en cas d’anul·lació:Comunicació de l’anul·lació

• En cas d’anul·lació s’ha de comunicar de dilluns a divendres en horari d’ofi cina al 902 444 622.

• 11 dies feiners* abans de la data de sortida.• Entre 6 i 10 dies feiners* abans de la data de sortida.• A partir de 5 dies feiners* abans de la data de sortida.

Percentatge de penalització

• 5% de l’import total (es retorna un 95%).• 25% de l’import total (es retorna un 75%).• 100% de l’import total (NO HI HA DRET A DEVOLUCIÓ).* Feiners: de dilluns a divendres. Dissabte, per al Servei Gent Gran, és FESTIU.

Museu Diocesà de Barcelonadimecres, 2 d’abril

El Museu Diocesà de Barcelona és fruit de la cessió d’obres d’art de les parròquies de la diòcesi de Barcelona. El fons museístic reuneix obres de pintura, escultura, orfebreria, teixit, indumentària, ceràmica i numismàtica de temàtica religiosa des de l’edat mitjana fi ns al segle XX. Són espe-cialment interessants les peces de les èpoques romànica, gòtica, renaixentista i barroca.

Situat al costat de la Catedral, l’edifi ci de la Pia Almoina consta, actualment, de dos cossos: el gòtic, construït cap al 1435, i el renaixentista, longitudinal a l’anterior i afegit el 1546.

Lloc de trobada: Avinguda de la Catedral, 4Hora de visita: 11.00 h

Preu Servei Gent Gran: 9,00 5Preu acompanyant: 14,00 5

MATINAL

Lleida: Museu de l’Aigua i Castell de Gardeny dijous, 13 de març

Sortida des dels nostres punts d’origen habituals amb di-recció a les comarques de Lleida. En ruta, breu parada per esmorzar (no inclòs en el preu). Continuació del trajecte fi ns a arribar a la capital de la terra ferma on dedicarem tot el matí a visitar dos dels seus atractius culturals més importants. Començarem per la visita a un dels espais més interessants del Museu de l’Aigua de Lleida: el Dipòsit del Pla de l’Aigua. Es tracta de l’antic dipòsit d’aigües potables de la ciutat, construït per garantir el subministrament a la població a partir de 1784.

Acabada la visita al dipòsit, ens traslladarem fi ns al Castell de Gardeny, conjunt monumental testimoni de l’arquitectura templera aixecada a Catalunya durant la segona meitat del segle XII. Visitarem tant l’interior del castell, del qual encara es conserven diverses dependències, com l’església romàni-ca de Santa Maria i el Centre d’Interpretació de l’Ordre del Temple.

Finalitzada la visita i a l’hora indicada, ens traslladarem a un restaurant de la zona on dinarem. Havent dinat, iniciarem la tornada.

Lloc de trobada: Ausiàs Marc, 39Hora: 08.00 h


EXCURSIÓ

QUÈ FEMAgenda

Inscripcions presencials el 24 de febrer:de 9.00 a 13.45 hores

A partir d’aquest dia es poden fer inscripcions per telèfon trucant al 902 444 622

Telèfon d’informació d’activitats i viatges:

902 444 622Organització tècnica: Central de Viajes S.A. – GC-11MD

MATINAL

Dijous, 6 de març

Lloc de trobada: Banc d’Espanya (Plaça de Catalunya)Hora de presentació: 10.45 hHora de visita: 11.00 hPreu Servei Gent Gran: 13,00 5 Preu acompanyant: 17,00 5

BCN: Llegendes del Gòtic

T’has preguntat on és l’àngel del Portal de l’Àngel? Un passeig pel Gòtic, tot seguint les em-premtes dels mites i lle-gendes de la nostra ciutat, des de la seva fundació fi ns avui dia: Hèrcules, els romans politeistes, les seves festes i el martiri dels cristians, les mora-lines i escarments dels medievals... i tot el que avui en queda, d’això. Conèixer les antigues lle-gendes ens acostarà a una nova visió de la ciutat. Per documentar-nos, utilitza-rem l’obra de Joan Ama-des, el folklorista català més prolífi c.

MATINAL

Divendres, 21 de març

Museu Frederic Marès

Hi visitarem el Gabinet del Col·leccionista, que ocupa la segona i la tercera plan-ta de l’edifi ci, i que ens permet apreciar fi ns a quin punt arribava la passió de Marès pel col·leccionisme.

Desenes de milers de pe-ces documenten formes de vida i costums del pas-sat, fonamentalment del segle XIX, com ara ventalls, pipes, rellotges, fotografi es, joguines, claus, pots de farmàcia i reliquiaris. Tots ells són entranyables i in-sòlits, i aquí es presenten en una atmosfera intimis-ta que evoca el particular univers de Marès.

Lloc de trobada: Plaça de Sant Iu, 5Hora de presentació: 10.45 hHora de visita: 11.00 hPreu Servei Gent Gran: 10,00 5 Preu acompanyant: 15,00 5

Matinal: BCN: Llegendes del Gòtic dijous, 6 de març

Lleida: Museu de l’Aigua i Castell de Gardeny dijous, 13 de març

Matinal: Museu Frederic Marès divendres, 21 de març

Matinal: Museu Diocesà de Barcelona dimecres, 2 d’abril

Cardona 1714: la fortalesa inexpugnable dimecres, 9 d’abril

Matinal: Catalunya Ràdio dimecres, 23 d’abril

Internacional: Nàpols i la Costa Amalfi tana del 7 a l’11 de maig

Ruïnes d’Empúries (visita teatralitzada) dimarts 29 d’abril

Taller de Memòria del 30 d’abril al 4 de juny

Matinal: Ruta per la Barcelona de 1714 dijous, 22 de maig


del 7 a l’11 de maigNÀPOLS i la Costa Amalfi tana

pees i, per demostrar aquest esplendor, el rei va ordenar la construcció d’un gran pa-lau, que va intentar emular d’una banda la grandesa de Versalles i de l’altra la dis-posició d’espais del palau madrileny del Buen Retiro. Acabada la visita, trasllat a l’aeroport de Nàpols per embarcar en vol amb desti-nació a Barcelona, arribada i trasllat al nostre punt de sortida habitual.

Dia 1: Barcelona–Nàpols

Recollida a l’hora indicada i trasllat a l’aeroport de Bar-celona per agafar el vol a Nàpols. Arribada a l’aeroport i trasllat a l’hotel. Una vega-da instal·lats, començarem una visita guiada de la ciutat que ens ha de portar a descobrir indrets com la Ca-tedral de Sant Genari, el Port de Mergellina, l’Església de Santa Clara, l’Església de Sant Sever i el Crist Vetllat, el pintoresc barri mariner de Santa Llúcia, el Castell dell Ovo i el centre històric amb la Plaça del Presbiteri, el Pa-lau Reial, el Teatre de l’Òpera de San Carlo i l’imponent Maschio Angioino. Tornada a l’hotel per sopar.

Dia 2: Pompeia – Ercolano

Esmorzar a l’hotel i sortida de dia complet a Pompeia i

Ercolano. A Pompeia es visita-ran les restes de la ciutat ro-mana sepultada per les cendres del Vesuvi l’any 79. Dinar en un restaurant i a la tarda trasllat a Ercolano per admirar les vistes que des d’allà es divisen del Ve-subi i visitar la zona arqueològi-ca amb restes impecablement conservades d’aquesta ciutat fundada pels oscans. Acabada la visita tornarem a Nàpols per sopar i fer l’allotjament.

Dia 3: Illa de CapriEsmorzar a l’hotel i trasllat al port per embarcar amb desti-nació a Capri, una elegant illa que va ser indret de descans pri-vilegiat per a personatges famo-sos des de l’època de la Roma clàssica. Abans de desembar-car, si l’estat de la mar ho per-met, visitarem la Gruta Blava. Arribada al port de Capri i pu-jada en telefèric. Un cop hi arri-bem, visita de la Vila San Mi-chele, institució cultural sueca

que inclou un museu envoltat d’un jardí d’estranya bellesa, un grup d’habitatges per a escrip-tors, artistes, científi cs i inves-tigadors, a més de conservar el Monte Barbarossa. Continua-rem amb la visita a l’illa. Tor-nada al port i navegació fi ns a arribar a Nàpols, trasllat en autocar a l’hotel, sopar i allot-jament.

Dia 4: Costa Amalfi tana – Paestum

Esmorzar a l’hotel i sortida amb autocar per fer una ruta per l’anomenada Costa Amal-fi tana. Aïllada de la resta del món fi ns a mitjan segle XIX, aquesta regió va ser descober-ta per l’aristocràcia europea, que en va fer una parada obli-gatòria en els seus viatges a Nàpols, Roma, Florència i fi ns i tot Venècia. Més tard, van arribar-hi els artistes en bus-ca d’inspiració i no va passar gaire temps abans que també

fessin acte de presència grans estrelles de Hollywood. Visita-rem les localitats de Positano i Amalfi , que destaca per ser la primera ciutat marítima que va utilitzar brúixola en els seus vaixells; cal destacar-ne la Catedral amb una magnífi ca escalinata d’estil arabonor-mand i un interessant claus-tre. Dinar en un restaurant i trasllat fi ns a la veïna població de Paestum, els seus temples són una atracció de primer or-dre. Tornada a Nàpols, sopar i allotjament a l’hotel.

Dia 5: Nàpols – Caserta – Barcelona

Esmorzar a l’hotel i sortida per visitar Caserta, on cal destacar el Palau Reial. Va ser ordenat construir el 1752 pel rei Carles I que posteriorment es conver-tiria en Carles III d’Espanya. Du-rant aquella època Nàpols era la ciutat italiana més important i una de les grans capitals euro-

Sortida des dels nostres punts d’origen habituals amb direc-ció a la Catalunya central. En ruta, breu parada per esmorzar (no inclòs en el preu). Arribada a Cardona i inici d’una inte-ressant visita temàtica guiada que ens ajudarà a entendre un dels elements històrics més importants de la història de Catalunya: la Guerra de Successió. Dos fets diferen-ciats ocorreguts a Cardona van tenir molta rellevància en la història de la vila i del país: el primer, l’any 1711, un setge de 34 dies de durada per part de l’exèrcit borbònic amb la intervenció de més de 15.000 soldats, del qual Cardona va sortir vencedora. L’altre, tres anys més tard, el 1714, on Cardona va resistir fi ns al fi nal. Mentre la ciutat de Barce-lona queia el dia 11 de setembre, la fortalesa de Cardona es mantenia en lluita i així va ser fi ns al dia 18 de setem-bre del mateix any. Durant la visita coneixerem els darrers dies de la resistència i les conseqüències del desenllaç de la batalla. Al migdia anirem fi ns al restaurant on tindrà lloc el dinar. En acabat, anirem fi ns a la veïna població de Súria per passejar pels carrers empedrats de la vila vella i descobrir els bells racons medievals d’aquesta encantadora població. Continuació de la ruta per carretera fi ns a arribar novament al nostre punt de sortida.

Cardona 1714: la fortalesa inexpugnable dimecres, 9 d’abril

Lloc de trobada: Ausiàs Marc, 39Hora:08.00 h


EXCURSIÓESTRELLA Promoció

Socis Servei

Gent Gran

MATINAL

Dimecres, 23 d’abril

L’any 1983, la Generalitat de Catalunya va decidir engegar la seva primera emissora de ràdio, amb l’objectiu de promocionar i difondre la llengua i la cultura catalanes. Cata-lunya Ràdio va iniciar les emissions amb les paraules «Són les zero hores, zero minuts del dia 20 de juny del 1983. Comencem en aquest moment una feina volguda i important: la po-sada en marxa de Catalu-nya Ràdio(...)». D’aleshores ençà ja han passat quasi 31 anys. Catalunya Ràdio ha fet un llarg camí i s’ha con-vertit en una autèntica es-cola de periodisme radio-fònic i de professionalitat.

Lloc de trobada: Av. Diagonal, 614-616Hora de presentació: 09.45 hHora de visita: 10.00 hPreu Servei Gent Gran: 10,00 5 Preu acompanyant: 15,00 5

Lloc de trobada: Ausiàs Marc, 39Hora presentació: pendentPreu Servei Gent Gran: 995,00 5Preu acompanyant: 1.070,00 5Suplement individual: 140,00 5Assegurança de cancel·lació: 18,00 5Règim Hotel: Pensió completa


La Itàlia més romàntica

Hem estat a…

El passat mes de maig, un grup de 46 persones vàrem sortir cap a Venècia amb moltes ganes de gaudir d’aquesta destinació especial: una de las ciutats mes romàntiques del món! En arribar ens esperaven unes còmodes góndoles amb les quals vàrem recórrer els canals i vàrem descobrir els indrets més inaccessibles d’aquesta ciutat inundada. Copsem perspectives dels seus ponts i palaus des d’un angle diferent i al mateix temps entretingut. Pujar i baixar de las góndoles té la seva gràcia. Descobrim com Venècia és un conjunt d’illes connectades per desenes de ponts i canals navegables. La Plaça de Sant Marc, la Torre del Rellotge, el Pont dels Sospirs, el Campanile i el Palau Ducal... són alguns dels elements que contemplem durant la visita. Afortunadament, la ciutat no estava inundada per l’aqua alta! Fem camí cap a Verona, la ciutat de Romeu i Julieta, on ens sentim immersos en una atmosfera més tendra, romàntica i sensible. Sentiments a banda, veiem una ciutat construïda amb el marbre blanc i rosa tan característics de la regió que donen la sensació que el sol cau perpètuament. Tots estem d´acord que l’Arena de Verona és una de las millors conservades d’aquest país. Entre rialles, xerrades i bones estones arriba el quart dia i ens endinsem en el Gran Canal amb vaixell cap a les illes de Burano i Murano. Burano destaca per les seves construccions de colors i els nombrosos comerços d’artesania en puntes. En aquest punt del viatge les nostres càmeres de fotografi a comencen a treure fum!!! Ja quasi arribant a Padova, gaudim d’una bonica visita d’aquesta ciutat universitària de la qual destacaria la plaça Pratto della Valle amb el fossar central i els ponts de pedra que hi donen accés. Impressiona veure la meravellosa Basílica de Sant Antoni de Pàdua: una capritxosa barreja d’estils que li confereixen un estil únic. L’aventura arriba a la fi . Hem gaudit de ciutats que omplen les postals, hem fet amics i, plegats, hem passat boniques estones que ara recordem amb certa nostàlgia. Però no patiu, perquè el proper viatge ja s’acosta. Fins aviat!

MATINAL

Dijous, 22 de maig

Lloc de Trobada: Plaça de Sant Jaume (davant l’Ajuntament)Hora de presentació: 09.45 hHora de visita: 10.00 hPreu Servei Gent Gran: 13,00 5Preu acompanyant: 17,00 5

Ruta per la Barcelona de 1714

TALLER

Del 30 d’abril al 4 de juny

Lloc de Trobada: Ausiàs Marc, 39Hora taller: 11.00 a 13.00 hDurada: 2 hores setmanals (total 6 setmanes/12 h de taller)Preu Servei Gent Gran: 50,00 5 Preu acompanyant: 70,00 5

Nous tallers de memòria vivencials

A mesura que ens anem fent grans, la memòria ens pot començar a fallar, però no us espanteu, hi ha tècniques que ajuden a reforçar-la i estimular-la. Precisament iniciem una nova edició de Taller de Memòria vivencial. El pro-grama es durà a terme en 6 sessions setmanals. Se’n realitzaran 4 en l’aula i 2 en espais exteriors, en equipaments propers al Centre. Truqueu al 902 444 622 per demanar més in-formació o per reservar la plaça. Els grups són reduïts i les places limitades.

Un viatge en el temps carregat d’emoció, rigor històric i signifi cat. Aques-ta és l’essència d’aquesta ruta per la Barcelona set-centista, un itinerari urbà que, amb el Tricentenari com a horitzó, ens apro- parà la vida quotidiana dels barcelonins abans, durant i després de l’11 de setembre.

Les diferents aturades a les principals coordenades del setge ens permetran re-memorar els episodis més notables, els personatges més il·lustres i l’heroïcitat de tota una ciutat. Una ruta pensada per entendre d’on venim, on som i cap a on anem.

Sortida des dels nostres punts d’origen habituals amb di-recció a l’Alt Empordà. En ruta, breu parada per esmorzar (no inclòs en el preu).

Arribada a Empúries i visita del recinte arqueològic, un in-dret privilegiat pel fet de ser l’únic jaciment de la península on conviuen les restes d’una ciutat grega i una altra de ro-mana. Durant el recorregut tindrem oportunitat de visitar el Museu de les excavacions on es conserven alguns dels objectes descoberts durant molts anys de feina al jaciment.Passejarem acompanyats d’un guia per les antigues places i carrers de la ciutat, en coneixerem la història, veurem les muralles, els temples, les cases… un viatge en el temps que ens transportarà 2.000 anys enrere.

Acabada la visita, anirem fi ns al nucli urbà de l’Escala on gaudirem de temps lliure per passejar per la zona marítima de la vila. A l’hora indicada, anirem fi ns a un restaurant de la zona on dinarem. Havent dinat, iniciarem la tornada.

Ruïnes d’Empúries (visita teatralitzada) dimarts, 29 d’abril

Lloc de trobada: Ausiàs Marc, 39Hora:08.00 h


EXCURSIÓ

no deixem que la flama del teatre s’apagui! - · pdf filefer un homenatge al sr. benito...

Documents