no diguis dois_30

"Impaciència" a l'Institut

Premis al rendiment escolar

Complicat començament de curs

Excursions

Entrevista al músic Joan Prohens

La moda

Les tradicions a Mallorca

Les comissions de l'Institut

La pena de mort

Il·lustracióMónica Sevilla Gonzalo4t ESO C

NN oo DD ii gg uu ii ss DD oo ii ssRR

EEVV

IISS

TTAA

TT

RRII

MMEE

SSTT

RRAA

LL

DDEE

LL

'' IIEE

SS

FFEE

LLAA

NNII

TTXX

--

NNÚÚ

MMEE

RROO

3300

--

OO

CCTT

-- NNOO

VV-- DD

EESS

2200

1111

Institut d'Educació SecundàriaIES FELANITX

Ctra. de Petra, s/nCodi Postal 07200Tel. 971 58 04 97Fax 971 58 12 58

[email protected]

[email protected]

Consell de redaccióMaria Andreu

Francisca ArtiguesAina Maria MestreFrancisca Nicolau

Col·laboradorsAlumnat de 1r d'ESOAlumnat de 2n d'ESOAlumnat de 3r d'ESOAlumnat de 4t d'ESOAlumnat de 1r Batx.Alumnat de 2n Batx.

MaquetacióJuan Camilo Ochoa Rivera

(Departament de Tecnologia)

Les opinions dels autors dels articles de NN oo DD ii gg uu ii ss DD oo ii ss no han de reflectir necessàriament el pensament

d'aquesta publicació plural i independent. Se n'admetran, però, les rèpliques dels lectors, sempre que siguin

respectuoses i d'interès per a la comunitat educativa.

Nú

m.

30

/ O

ct-N

ov-D

es 2

01

1

NN oo DD ii gg uu ii ss DD oo ii ss

Curs 2011 - 2012 NN oo DD ii gg uu ii ss DD oo ii ss 3

G airebé no ens n'hem adonat i ja hem pas-sat una altra vegada més d'un trimestre en

aquesta casa. Hi han passat moltes de coses, com sempre. De bones i de dolentes. Però tots sabem que la vida no transcorre només entre aquestes parets que ens enclaustren dies i dies. A fora també han passat moltes de coses. Hi ha hagut esdeveniments de tota casta, de bons i de dolents.

D'entre totes aquestes coses, però, allò que ens deixa sorpresos és percebre la desaparició progressiva de la nostra llengua de pertot arreu. És veritablement preocupant. La llista d'atacs és com un dia sense pa: la supressió de les direc-cions generals de política lingüística, el tanca-ment de Ràdio Televisió de Mallorca, l'eliminació dels lingüistes d'IB3, la retirada de les subven-cions a les institucions o mitjans que s'expres-sen en català, l'anunci que alumnes i pares puguin triar quina ha de ser la llengua del seu ensenyament, l'emissió de pel·lícules únicament en castellà a IB3... La llista és llarguíssima.

De justificacions per prendre aquestes mesu-res, el govern actual en deu tenir moltes. Però la que hem sentit darrerament és, per exemple, que el governant de torn diu que la televisió “ha de representar la realitat del carrer”. Els catala-noparlants, doncs, ja no formam part de la reali-tat del carrer? ¿No veuen aquests governants que afavorir eliminar la presència del català en els mitjans de comunicació i en les institucions significa un cop mortal per a la llengua?

Sense arribar a qüestionar quina és la realitat del carrer que perceben els nostres governants creim que vivim un (altre) moment històric en què ens hem de refermar en la nostra autoesti-ma, perquè per molts d'atacs que hagi viscut la nostra llengua, ENCARA HI SOM, i vivim com to-ca, en la nostra llengua, així com viu la majoria de gent normal en un país normal. De fet, d'això –d'assajar de viure com la gent normal amb una llengua normal en un país normal– ja fa temps que feim assajos més o menys reei-xits, que si no ja no seríem aquí faria estona. Aquesta evidència hauria d'anar en benefici de la nostra autoestima: som aquí on hem de ser. Hi som des de fa mil anys. Aquesta és la nostra manera de ser al món. Per això hi serem mentre siguem capaços de recordar que som un poble.

EditorialAquest número...Editorial

Opinió

Llibres, 4

Teatre, 6

Igualtat entre persones?, 7

Notícies fresques (o congelades)

Premis a l'alumnat d'ESO, 8

Aturada pedagògica, 9

Canvi d'empresa al bar, 9

Excursions, 10

Complicat començament de curs, 10

Intercanvi Felanitx - Hurup, 11

L'ntercanvi de 1r de batxillerat, 12

Representants Consell Escolar, 13

Activitats de Nadal a l'Institut, 14

Entrevista

Una estoneta amb n'Enric Baeza, 16

Maria Magdalena, 16

Sexe a la vida quotidiana, 17

Joan Prohens, 18

Reportatge

La moda, 20

Les tradicions a Mallorca, 21

Comissions

Les comissions de l'Institut, 24

La pena de mort, 28

Suma km a l'institut de Felanitx, 29

Preguntes indiscretes, 30

Passatemps, 32

Còmic, 34

NN oo DD ii gg uu ii ss DD oo ii ss4 Núm. 30 / Oct-Nov-Des 2011

Opinió

S egons el meu punt de vista,

“Bearn o la Sala de les Nines” de Llorenç Vilallonga és un llibre molt interessant per di-versos motius:

En primer lloc, Villa-longa aconsegueix crear una gran expecta-ció des de la introduc-ció fins al final del llibre, cosa que no re-sulta fàcil d’aconse-guir. Per tant, és un llibre que, almenys a mi, m’ha “enganxat”.

En segon lloc, trob que reflecteix molt bé

com era Mallorca en aquella època (finals del s.XVIII - principis del s.XIX aprox.) i com era la seva socie-tat, dividida entre l’església catòlica i el poble. Mostra la gran influència que tenia l’església sobre la gent que procurava ac-tuar sempre bé per

por de no anar al cel.En tercer lloc, es

veu la decadència sen-yorial, els senyors de Bearn, ja a la seva ve-llesa, queden arruï-nats i amb molts de deutes.

En quart lloc, és in-teressant com es ma-nifesta en el llibre la gran diferència que hi havia entre Mallorca i altres llocs, com ara París, una ciutat que estava molt més de-senvolupada tecnolò-gicament respecte a Mallorca i també quant a ideologia. Un fet que resulta curiós és que la gent del po-ble de Bearn acusa el senyor de ser un brui-xot, després d'haver construït un “auto-mo-bile”, ja que la gent mai no havia vist un cotxe que es pugués moure tot sol.

Per: Lydia Folie Alou - 2n Batx. A

Llibres

I, finalment, el de-senllaç encaixa bé amb el misteri que tro-bam durant tota la història; per això m’ha semblat que és un final encertat i que, fins i tot, resulta inesperat perquè, mal-

grat que des de la in-troducció ja sabem que els senyors mo-ren, no se sabrà com fins a l’acabament, ni tampoc no es desvet-llarà fins al final que amaga la misteriosa sala de les nines.

"Mostra lagran

influènciaque tenial’esglésiasobre lagent... "

S 'hi hagués de resu-mir “Mirall Tren-

cat” amb una paraula no ho tendria gens complicat: la mort. Però la mort no exis-teix sense la vida. D'aquesta manera, Mercè Rodoreda ens presenta uns personat-ges que evolucionen, que, fins i tot, florei-xen. Inevitablement però, tot s'acaba po-drint.

La novel·la s'inicia dins el món de Teresa Goday quan la seva vi-da ha passat per un canvi radical. D'un món comú, complicat, dur... al món dels lu-xes. De filla de peixate-ra a senyora. Com és típic en Rodoreda, els personatges femenins

tenen molt de pes. No m'atreviria a dir que la bonica Teresa és la protagonista, però sí que és el personatge des d'on es desenvolu-pa la història i, per tant, la figura més im-portant.

Diuen els historia-dors d'art que en una bona obra res no és gratuït. Tot, fins i tot el més petit detall, té un significat. Així és “Mirall Trencat”. El mo-ble japonès, les fulles dels paons, la gàbia

Per: Mateu Puigròs Gornals - 2n Batx. A

"... tots'acaba

podrint."

La lectura és la gimnàstica de l'esperit. R. Steele

NN oo DD ii gg uu ii ss DD oo ii ss 5Curs 2011 - 2012

G airebé a punt de claudicar: ara

em parla d’un tal Iuri que viu a l’any 2002 i que sembla un covard amb nom de rus, ara de na Rosa, una emba-rassada del segle pas-sat. Bah, tanmateix no aclaresc res!

Per sort o per desgràcia som molt, molt caparruda. Si ha agradat a tanta gent, si, com diu la portada, ha “seduït els lectors de tot Europa” deu ser per alguna cosa, no fotem!

Llegint llegint aques-tes històries, primera-ment alienes, s’anaren enllaçant.

Aquell Oriol deu ser el mestre que abans feia classes a l’edifici on ara hi ha una tal Tina. Ah, clar, clar. I no vaig poder deixar de llegir fins que el vaig haver acabat.

Tal vegada sona po-bre, per no dir “cu-tre”, afirmar que aquest llibre “m’ha en-cantat”. Llegir-lo m’ha resultat talment mirar una sèrie de televisió, com Lost, una sèrie que passa d’una esce-

Opinió

dels animals, la bassa del jardí, el lledoner, l'estranya excitació d'Eladi pels peus, la be-llesa de la Maria, la cal-ba d'en Ramon ja de gran, la feblesa del pe-tit Jaume... Tot té un profund motiu. L'obra va passant per l'inte-rior de moltíssims per-sonatges, mostrant les seves pors, el seu passat i els seus an-hels. És aquesta una característica pròpia de la novel·la psicològi-ca, la manera com Ro-doreda fa passar el

lector per diversos punts de vista i alhora crear diversos fils ar-gumentals.

Totes les experièn-cies viscudes a la to-rre, el bons moments i els moments tràgics, els seus habitants; tot s'ha mort. Només queda la rata mig ma-lalta. Li arriba, també a ella, el destí inevitable i l'obra es fon: ...una rata fasti-gosa, amb el cap mig rosegat, voltada de mosques verdes.

"Què se sentsabent quela mort t'éspropera?"

Per: Aina Medina Estelrich - 2n Batx. C

M àrmara ha estat, per a mi, una

obra al principi una mi-ca avorrida i al final més interessant. El fet que fos una versió moderna de la Bella i la Bèstia em va cridar l'atenció ja abans de començar a llegir-la i també m'ha agradat que els escenaris se si-tuassin pràcticament durant tot el temps a Mallorca.

Una de les coses que no m'ha acabat d'agradar de l'autora és que introdueix molt pocs diàlegs els quals mantendrien més des-perta l'atenció del lec-tor i també que les descripcions són molt abundants. Cal afegir-hi que l'autora fa també molts salts cro-

nològics, però aquest tret no el trob negatiu perquè és bo que ens informi de fets del passat dels personat-ges, però al principi el lector es pot perdre més fàcilment.

Pel que fa als per-sonatges principals crec que estan bas-tant ben caracterit-zats; en Joan Forteza

té un interior bell però físicament no és gaire agraciat, amb

aquestes característi-ques dóna lloc a la Bès-tia, i na Clàudia, que és bonica i, a més, una bona persona, re-

presenta la Bella.

En definitiva, crec que és un bon llibre; al principi una mica mal de situar, però a mesura que l'acció avança es torna més interessant. I vull dir també que he trobat curiós i a la vegada interessant llegir un llibre on hi trobava, molt de tant en tant, expressions ben ma-llorquines.

Per: Paula Vallbona i Coll - 2n Batx. A

"... una versiómoderna

de la Bellai la Bèstia..."

Les grans feines no són fetes per la força, sinó per la perseverança. Samuel Johnson


na a una altra sense or-dre ni concert. Això ha fet que, malgrat dificul-tar-me l’inici de la lec-tura, el seguiment de la història m’enganxàs i que estàs a l’aguait fins al final.

Tot i no ser una no-vel·la d’humor, he ri-gut. Els detalls humorístics que Cabré ha afegit amb molta manya com en Jacin-to, sempre desitjós que li diguin “molt bé, Jacinto, ho estàs fent molt bé” o com en Mar-

cel Vilabrú i Vilabrú (dels Vilabrú-Comelles i els Cabestrany Roure per part de Vilabrú i dels Vilabrú de Torena i dels Ramis de la Pilar Ramis de Tírvia, mig puta mig millor no par-lar-ne per respecte al pobre Anselm) m’han divertit, m’han fet grà-cia una vegada i una al-tra.

M’ha captivat tro-bar temes, mons, senti-ments i personatges tan diversos a una ma-teixa novel·la. Personat-

ges com n’Elisenda, plena d’intel·ligència, ordre, venjança, odi, guerra, adulteri, traï-ció, amor, mentida, mort... un personatge contradictori i fasci-nant que no m’ha cai-gut bé des del començament.

És un llibre que duu a la reflexió, a pensar què faria jo si me passàs això? T’ho ima-gines? Un fill monjo! Podria enamorar-me d’algú amb uns ideals

tan diferents, tan opo-sats als meus? Què se sent sabent que la mort t’és propera?

Ara sé que en Iuri és el moix de na Tina, una mestra d’escola amb càncer de pit, un fill monjo i un marit traïdor que li fa el salt amb la secretària de l’escola de primària on tots dos ensenyen. Na Rosa, l’embarassada, acaba abandonant el seu home per falangis-ta. N’Oriol no era fa-langista.

Teatre

E l passat 7 de no-vembre, l'institut

tingué el plaer de re-bre els actors de la companyia La Impa-ciència i de vegades d'IB3, Rodo Gener, Sal-vador Oliva i Luca Bo-nadey, que ens presentaren Radiogra-fies. L'obra es va repre-sentar a la sala d'audiovisuals per als alumnes de 3r d'ESO.

Radiografies està for-mada per diversos sketchs relacionats en-tre si i combinats a través de flashbacks, somnis, televisió... A més compta amb un at-trezzo simple i origi-

nal: tres cadires. L'ac-tuació fou impecable i mostrà la gran ampli-tud de regis-tres que dominen aquests pro-fessionals. Tant podien fer de lladre alcohòlic, de productor "espanyolitzat" de tele-visió, d'anciana simpàti-ca com de forner despreocupat.

Hi destacava també la simplicitat amb què eren capaços de crear els escenaris, fent ser-

vir, tan sols, gestos, re-nous o paraules. A més, no hi faltà el toc humorístic, agraït pel públic amb sorolloses riallades. L'obra va fas-cinar tots els assis-tents i, òbviament, al final hi hagué una me-

rescudíssima ovació.Finalment volem

dir que ens encantaria gaudir de més esto-nes com aquesta al llarg del curs i que el teatre és una forma de cultura d'allò més entretinguda.

Text: Joan Barceló Moyano - 3r ESO BFoto: Aina Maria Mestre

Opinió

Grup de teatreLa Impaciència

El fracàs no és raó per a deixar de lluitar. A. Camus


Opinió

Igualtat entre persones?

E l gran avanç de la societat del segle

XX ha estat, al meu pa-rer, la igualtat. Ho-mes, dones, rics, pobres, fadrins, ca-sats, negres, blancs, hindús, calvinistes i qualsevol mena de per-sona diferent en algun aspecte tenen els ma-teixos drets que la res-ta dins els nostres estats. Hem aconse-guit que la diversitat visqui en harmonia. És just que tothom sigui igual davant la llei. Però tampoc no hem de caure en l’error de creure que tothom és igual en tots els aspec-tes.

És necessari recor-dar que la nostra espè-cie es basa en les

diferències que presen-tam un dels altres. La societat es divideix, la gent s’especifica en allò que millor sap fer. I algú pot pensar que

aquest comentari és ra-cista. Però racista o no, és cert. Basta veu-re les olimpíades. Les persones de pell blan-ca només apareixen en les carreres de re-

sistència, mentre que les de pell negra a les de velocitat. La causa? La genètica, que fa per-sones més aptes per a una activitat que al-tres.

Per tant, la humani-tat està condemnada a viure el drama de la desigualtat i la injustí-cia? Al contrari. Això ens permet que desta-quem en molts d’aspec-tes en lloc de només aconseguir un sol ob-jectiu. L’home ha po-gut viatjar al fons del mar i, més tard, sortir a l’espai exterior i arri-bar a la lluna. Ens com-plementam uns als altres i aconseguim tot allò que semblava impossible.

Amb això vull dir

que és molt important que tothom sigui igual, però mai no ens hem d’oblidar que som diferents, la di-ferència fa que si-guem perfectes. Hi ha

persones fortes, n’hi ha de valentes, d’in-tel·ligents, d’astutes, de creatives, tothom és indispensable per crear el major col·lec-tiu associat que mai ha existit: la humani-tat.

Text: Miquel Antich Rosselló - 2n Batx. DImatge: M. Àngels Mestre Adrover - 4t ESO C

"...la humanitat

està condemnada

a viure eldrama de ladesigualtat i

la injustícia?"

"...el majorcol·lectiu

associat quemai haexistit:

la humanitat."

Reprèn el savi i t'estimarà; reprèn el neci i t'odiarà. Proverbis del rei Salomó



Premis a l'alumnat d'ESO per rendiment i esforç 2010-2011

D imarts dia 4 d'oc-tubre es lliura-

ren, al Teatre Principal de Palma, els premis extraordinaris als alum-nes que han demos-trat un rendiment acadèmic excel·lent al llarg de tota l'etapa de l'educació secundària obligatòria i als qui han fet un gran esforç per aconseguir el títol.

El conseller d'educa-ció, cultura i universi-

tats Rafel Bosch, presidí l'acte en que fo-ren entregar 219 pre-mis als alumnes destacats pel seu rendi-ment acadèmic i 48 premis als alumnes destacats pel seu es-forç personal, junta-ment amb el petit obsequi d'un llibre “La història de les Illes Ba-lears”.

De l’IES Felanitx van ser premiats deu alumnes pel seu ex-

cel·lent rendiment acadèmic, només aquells amb una nota mitjana de tota l’ESO mínima de nou poden optar a aquest premi.

L’escola concertada San Cayetano de Pal-ma fou l’única de tota Mallorca que superà amb un sol alumne l’IES Felanitx.

En acabar el lliura-ment dels premis, Ra-fel Bosch atorgà unes

paraules encoratjado-res i d'enhorabona als premiats pel seu ex-cel·lent treball i cul-minà el discurs citant unes paraules del gran científic Louis Pasteur “No oblideu mai que la fortuna està al costat de les ments preparades”, i hi afegí:”I sé que la fortuna està al costat de les vostres ments, de les ments prepara-des”.

Text i foto: Albert Iglesias Aulet - 1r Batx. A

Alu

mn

es g

uar

don

ats

Els grans coneixements engendren els grans dubtes. Aristòtil


Aturada pedagògica 5 d'octubre

C risi, atur, retalla-des, increment de

taxes, hipoteques, em-bargs... Totes aques-tes paraules són el nostre pa de cada dia. Al carrer, a la televi-sió, a la botiga, al bar, a l’escola o a la feina sentim la gent parlar de l’actual situació econòmica amb cara de preocupació.

Dins aquest am-bient de por i preocupa-ció que es respira per tot arreu, l’actual go-vern ha decidit fer reta-llades a l’àmbit educatiu: increment de la ràtio i l’horari lec-tiu del professorat, de-

cisió que implica una disminució de l’atenció a l’alumne i als pares. A més, deixarà molts professors sense fei-na, això implica una pu-jada de l’atur que no

és en cap cas favora-ble.

Una altra conseqüèn-cia d’aquesta presa de decisions és la reduc-ció de mitjans de trans-port escolar que està

afectant aquest ma-teix any el nostre cen-tre.

El descontent entre la comunitat educati-va provocat per aques-tes mesures, va fer que el passat 5 d’octu-bre s’organitzàs una aturada pedagògica de 10 minuts.

Alguns professors del centre, acompan-yats del seus alum-nes, van participar a aquesta aturada i sor-tiren al pati. Allà es va llegir el manifest i després d’un aplaudi-ment entusiasta tot-hom tornà a la seva aula.

Canvi d'empresa al bar de l'InstitutText i foto: Alejandro Philippe, Estanis Pérez - 3r ESO A

D iferents empre-ses s'han presen-

tat per explotar el bar de l'institut.

Enguany s'ha fet el concurs per poder re-gentar l'empresa del bar de l'institut. En to-tal han estat vuit em-preses diferents (entre elles la que ja hi era) que s'han pre-sentat per explotar aquesta petita empre-sa. L'empresa guanya-dora del concurs tendrà la titularitat del bar com a mínim dos anys i el canvi de pro-pietaris s'ha fet a par-

tir del segon trimestre, és a dir, després de Nadal.

Aquest any ha guan-yat una nova empresa que també duu els bars dels IES de Porto-cristo, Son Servera i Po-rreres. Encara que en el moment de redac-tar la notícia no se sap qui seran els treballa-dors, la majoria dels alumnes consultats es-peren que aquests no canviïn, ja que els agra-da molt com fan la se-va feina.

Per altra banda, s'es-peren millores com

per exemple que hi ha-gi productes nous o

que els preus no pu-gin.

Text i foto: Maria Vadell Bordoy - 2n Batx. A


Fra Exemple és el millor predicador. Cardenal Cisneros



ExcursionsText i foto: Maria Vadell Bordoy, 2n Batx. A

A ny rere any, s’han realit-

zat al nostre centre ex-cursions de tutoria curs, aquest any s’ha decidit acollir la propos-

ta de realitzar-les a principi de curs, per tal d' afavorir la crea-ció d’un bon ambient de grup, ja que molta gent encara no es co-neix. A aquesta propos-

ta s’hi ha sumat la decisió que aquestes sortides fossin de cost zero, a causa de la greu crisi econòmica que no permetria a

moltes famílies pagar una excursió.

El passat divendres 21 d’octubre l’ institut sencer (un col·lectiu d’unes 1000 perso-nes) va realitzar dife-rents sortides a peu dins la localitat de Fe-lanitx. Cada curs tin-gué un destí diferent: Sant Salvador, el Cal-vari, Son Mesquida, Son Valls...

Concretament, els alumnes de batxillerat visitaren diferents bo-degues de Felanitx. Els de segon visitaren la bodega d'Ànima Ne-gra. Els quatre grups de primer ho feren a les bodegues de Vi d'Auba i de 4 kilos.

A cada lloc molt amablement i de franc els explicaren tot el procés de fabricació del vi.

L es classes varen co-mençar dia 14 de

setembre.El començament de

curs per als alumnes ha estat normal, però per al director i per al professorat hi ha ha-gut una sèrie de proble-mes per culpa dels retalls que han provo-cat, sobretot, quatre

conseqüències:1. Han suprimit la

plaça de tècnic d'inter-venció social i educati-va (TISE).

2. Han eliminat una ruta escolar de trans-port que ha provocat problemes als alum-nes de Cala Murada i de Portocolom.

3. Disminució del

pressupost que va pro-vocar aturar les despe-ses a partir del mes de maig passat.

4. Canvi de destina-ció d'alguns profes-sors quan ja s'havia iniciat el curs.

Segons el director, la crisi es notarà més el curs que ve. Es pre-veu que reduiran la

plantilla del professo-rat, cosa que signifi-carà un augment d'alumnes dins les au-les.

La majoria dels pro-fessors han opinat que l'inici va ser un poc estressant i que s'ha notat molt la bai-xada de sou i l'absèn-cia de companys seus.

Complicat començament de curs 2011-2012Per: Paula Roca, Ariadna Matamalas - 3r ESO A

Excursió en Es Calvari

Només la mà que esborra pot escriure de nou. Johann Eckhardt


Text i foto: Francisca Gayà, Miquel Mestre, Macià Vadell, Vicenç Vicens - 3r ESO A

Intercanvi Felanitx - Hurup (Dinamarca)

L a setmana del 2 al 9 d’octubre els

alumnes de tercer d’ESO de seccions euro-pees de l’IES Felanitx varen participar en un intercanvi amb els alumnes d’un poble danès anomenat Hu-rup.

Durant aquesta set-mana els alumnes da-nesos han conviscut amb els nostres alum-nes i han realitzat di-verses activitats per conèixer millor la nos-tra cultura i la nostra illa.

El motiu d'aquest in-tercanvi és que els nos-

tres alumnes millorin l'anglès, coneguin al-tres cultures i facin amistats amb gent d'al-tres llocs del món.

El primer dia es va celebrar una cerimò-nia de benvinguda als estudiants danesos jun-tament amb els estu-diants suecs de l’intercanvi de 1r de batxillerat. En aquest acte alguns alumnes fe-lanitxers varen tocar di-verses cançons i un grup d’estudiants de 1r de batxillerat va ba-llar una “jota”.

Els altres dies els alumnes danesos realit-

zaren diferents activi-tats com fer un a visita turística per Fela-nitx o pujar al Calvari, entre d'altres. També sortiren d'excursió per diferents llocs de Ma-llorca com Palma i les coves del Drac. El da-rrer dia varen celebrar el sopar de comiat.

La pròxima trobada serà dels dies 6 al 13 de maig, quan els nos-tres alumnes viatjaran a Dinamarca.

A Hamza Tumbul, alumne danès, el que més li va agradar de Mallorca fou la platja, el clima i el menjar. Va

afirmar que li agrada-ria repetir l'experièn-cia i poder tornar a visitar l'illa.

Aquest intercanvi l'ha organitzat el de-partament d’anglès i, més concretament, el professor Toni Ros-selló acompanyat de la professora de ca-talà Catalina Puigròs.

Depenent de si l’in-tercanvi surt com es-peren i serveix per millorar el nivell d’anglès dels alumnes participants, el projec-te es repetirà els pro-pers anys.


Alumnes de 3r d'ESO de S.E.

Invertir en coneixements produeix sempre els millors interessos. Benjamin Franklin


Text i foto: M. Barceló, M. Cerezo, S. Messaoudi, C. Terrassa - 3r ESO A

L'ntercanvi de 1r de batxillerat

L 'IES Felanitx ce-lebrà un intercanvi

d'estudis de 1r de bat-xillerat amb els alum-

nes de 2n de batxillerat de Suècia, des del 3 al 9 d'octu-bre de 2011.

L'intercanvi durà una setmana en el qual els alumnes suecs varen voltar per Mallorca i per l'institut.

Els alumnes suecs són més grans que els

alumnes del nostre ins-titut ja que tenen 17 anys. Varen arribar el dilluns 3 d'octubre a

Mallorca. Els nostres alumnes els varen do-nar la benvinguda can-tant les cançons que havien preparat i ba-llant ball de bot. Els suecs varen quedar gra-tament sorpresos i després cada alumne se'n va dur el seu com-pany suec a casa seva.

Durant tota la set-mana varen visitar dife-rents indrets de Mallorca. Varen anar a

moltes platges i varen prendre molts de banys. També varen vi-sitar Palma. El menjar que més els va agra-dar fou el pa amb oli. També tastaren l'ensaï-mada, que els en-cantà. En general els varen agradar moltís-sim el menjar i el cli-

ma de Mallorca, que no tenen res a veure amb els de Suècia.

Els nostres alum-

nes de 1r de batxille-rat, per acomiadar-se dels suecs, varen or-ganitzar un sopar i una festa dia 9 d'octu-bre.

Als convidats suecs els encantaria tornar a Mallorca i passar-ho tan bé com aquesta setmana.


Alumnes de 2n Batx. de Suècia

Val més estar callat i que sospitin la teva niciesa que no parlar i treure'ls del dubte. Abraham Lincoln


C om cada dos anys els centres do-

cents renoven el con-sell escolar i el resultat de les elec-cions realitzades entre la darrera setmana de novembre i la primera de desembre, ha confi-gurat aquest òrgan de la següent forma:

Amina Sayula Eve-rard, Margalida Ortega Adrover i Damià Palou Suau, són els alumnes electes fins al novem-bre de 2015.

Francesc X. Antich Coll i Katleen Müller, són el pare i la mare electes respectiva-ment, així com Francis-co López García,

representant de l'AMI-PA.

Joan Jaume Simó Suñer, Aina Oliver No-guera, Maria Antònia Bonet Rigo, professor i professores electes d'aquestes últimes eleccions. Continuen fins el 2013, Juan José Mercado Alcázar, Mar-galida Soler Torres i Margalida Maria Vidal Barceló.

Margalida Sureda és la regidora de l'ajunta-ment; Isabel Adrover Rigo, l'empresària; Ma-ria Barceló Vidal, la cap d'estudis; Nicolau J. Barceló Monserrat, director; Pere Coves i Vicens, secretari.


Representants en elConsell Escolar de desembre 2011

Qui té la voluntat té la força. Menandre



Activitats de Nadal a l'Institut

Sempre que ensenyis,ensenya alhora a dubtar del que ensenyes. Ortega y Gasset

FOTOS:Consell de Redacció



Educar un jove no és fer-li aprendre una cosa que no sabia, sinó fer-ne algú que no existia. J. Ruskin

Activitats de Nadal a l'Institut


L a directora de la bi-blioteca municipal

Joan Estelrich, de Fela-nitx, nom Maria Magda-lena. Ella té 52 anys i la seva feina és molt bo-na i és molt important per a la biblioteca. La bi-blioteca està situada al carrer Pizà i està com-posta per 5 plantes.

P. Quants d'anys fa que treballes a la biblio-teca?

R. Ja fa 17 anys que faig feina aquí i trob que està bé.

P. D'on ets?R. Som de Manacor.P. La teva vida labo-

ral ocupa gran temps de la teva vida perso-nal?

R. Més o menys igual. Ocupa el mateix temps.

P. Quins estudis has de tenir per treballar a la biblioteca?

R. Per ser director has de ser llicenciat. Has de fer el batxille-rat i després estudiar una carrera.

Entrevista

Text i foto: D. Cerro, A. Nadal - 3r ESO E

Una estonetaamb n'Enric Baeza

É s el porter de l'insti-tut, té 32 anys.P. Quants d'anys fa

que treballes de porter?R. Treball de porter

fa un any i mig.P. D'on ets?R.Som de Palma.P. Quan eres més jo-

ve vares tenir algun al-tre ofici?

R. Sí, administratiu i acomodador de cine.

P. Havies treballat en algun altre centre? Quin?

R.Vaig fer la presta-ció social a l'escola Màxi-ma Alomar, a la plaça Gomila de Palma.

P. Et va costar adap-tar-te al centre el pri-mer any?

R.No.P. Canviaries la teva

feina per una altra?R.Sí, m'agradaria

ser administratiu.P. En què consisteix

la teva feina?R. Fer fotocòpies,

obrir i tancar l'institut, fer encàrrecs.

P. Has tengut algu-na anècdota?

R.Va aparèixer una ca perdut i el vàrem haver de guardar. Al fi-nal, una nina el volia però va aparèixer l'amo.

P. Què pensen els teus amics de la teva feina?

R. Els agrada i els fa-ria ganes fer-la.

P. Tens algun hob-bie?

R.Sí, viatjar, l'arqui-tectura, el cine, anar a sopar amb els amics, el senderisme i la me-va companya m'està in-culcant el ioga.

Maria Magdalena, la directorade la biblioteca de Felanitx

Text: Rachida El Yaakoubi, Maria Forteza - 3r ESO EFoto: Aina Maria Mestre

Desventurat l'home que no té qui l'amonesti quan ho necessita. Joan Lluís Vives


Entrevista

P. Pensaves fa uns anys que treballaries a una biblioteca ?

R. No. Abans era mestra d'escola i de l'institut.

P. És molt dura la te-va feina?

R. La meva feina no és gaire dura, però el que sí que és dur és fer que la gent se sàpi-ga comportar.

P. Fas moltes hores de feina a la setmana?

R. A la setmana faig 35 hores, és a dir,

7 hores cada dia du-rant 5 dies a la setma-na.

P. Perquè trobes que t'hem escollit per fer-te l'entrevista?

R. Perquè a na Ra-chida se li ha ocorre-gut i perquè sempre ve a estudiar a la biblio-teca.

P. Tens algú que t'ajudi? I què noms te-nen aquestes perso-nes?

R. Sí. Na Maria Antò-

nia de Felanitx, na Ma-ria i na Sílvia de Portocolom.

P. T'agrada treba-llar amb els teus com-panys o companyes?

R. Sí i molt.P. Normalment, hi

ve molta gent a la bi-blioteca?

R. Sí,entre unes 60 i 70 persones diàries, però segons les èpo-ques de l'any.

P. La gent a la biblio-teca, què hi ve a fer?

R. Vénen a consul-tar internet, demanen préstec de material o a estudiar amb els seus portàtils.

P. Què t'agradaria que els estudiants sabéssim?

R. Que la biblioteca és un bon lloc per es-tudiar.

Gràcies per la teva col·laboració i ens ha agradat molt aquesta conversa, també hem passat molt de gust.

Per: Eduardo Huertas - 3r ESO E

Sexe a la vida quotidiana

H em elegit fer un parell d’entrevis-

tes a gent anònima que no coneixem pel carrer. Les hem fetes un diumenge que és quan hi ha molta gent pel carrer ja que és el dia del mercat. Les hem fetes a dues perso-nes; en concret a una persona major (M) i a una de jove (J). Hem fet les preguntes a la plaça del mercat de Fe-lanitx. Les preguntes són les següents:

P. Creu que la gene-ració dels joves ac-tuals va sexualment avançada amb relació a la seva?

M. Jo crec que sí, ja que saben més que no-saltres respecte a quan teníem la seva edat.

J. Sí, jo crec que sí perquè jo som un d’ells.

P. A quina edat va tenir vostè sexe per pri-mera vegada?

M. Això no em fa vergonya dir-ho, però vaig tenir sexe per pri-

mera vegada el dia que em vaig casar.

J. Als 14 la primera de moltes

P. Creu que els joves prenen la precaució necessà-

ria a l’hora del sexe?M. No gaire ja que

tenen les hormones dis-parades i només pen-sen en això.

J. No perquè quan

ho fan ho fan amb els efectes de l’alcohol i de les drogues.

P. Quants de fills té? Creu que els

informa i els ajuda amb el tema del sexe?

M. Jo tenc set fills i tots tenen més de quaranta anys així que crec que els tenc ben educats per ara.

J. Cap, encara som massa jove.

P. Quina és la cosa més estranya que ha fet amb la seva pare-lla?

M. Una vegada quan érem joves và-rem anar a Sant Sal-vador i com que no hi havia ningú ho vàrem fer al bosc.

J. Uf... tota la caixa de condons.

P. Quin és el lloc més estrany on ha practicat sexe?

M. Buf... a molts de llocs: a una cova, a la platja, a una piscina, al carrer...

J. Al replà d’un pis de la seva mare amb els pares dalt, dor-mint.

Preguntama un jove ia un major

La millor lliçó és aquella que ens ensenya a dominar-nos. J. W. Goethe


Entrevista

B lack Cats és una banda de Rocka-

billy formada per tres increïbles músics, Ós-car "GrooveDaddy" Monserrat (contra-baix), Carlos Matías "Charley Twist" (bate-ria) i Joan "Jo Pro" Prohens (veu i guita-rra). Black Cats ha gra-vat dues donem, tocant habitualment, en esdeveniments pri-vats i en clubs com Blues Ville, Motown, S'Altrebar, etc.

El grup va tenir la sort de conèixer Kurt

James ("Brando"). Kurt va ser l'encarre-gat de produir l'últim CD demo i junts van muntar una minigira a Califòrnia i Las Vegas.

Black Cats ha es-tat la banda que ha acompanyat Fernando Lavado i han realitzat diversos concerts per tot Espan-ya.

El mes de novem-bre de 2010 va sortir a la venda el seu pri-

mer disc ofi-cial, Introducing the Fabu-lous... Black Cats.

Hem fet l'entrevista a en Joan Prohens “Jo Pro” que és la veu i guita-rra del grup

felanitxer Black Cats.P. Com va ser la te-

va infància en relació

a la música?R.Un amic i jo als

6 anys vàrem co-mençar a anar a clas-se de música. Després de 2 anys vaig entrar a la banda on tocava la trompa i em vaig adonar que la guitarra era el meu instrument.

P. Formaves part de qualque grup?

R.Sí amb alguns companys d'escola. Als 12 anys vàrem for-mar un grup per tocar a la festa de fi de curs.

P. Com era el teu ambient a casa en re-

Joan Prohens,la nova generació de guitarristes

Text: Vanessa Villegas, Rachid Bittich - 3r ESO EFotos: Internet autoritzades per l'entrevistat

... unabanda deRockabillyformadaper tres

increïblesmúsics...

Els homes mentre ensenyen aprenen. Sèneca


Entrevista

lació amb la música?R.El meu germà to-

cava la guitarra amb un grup anomenat “Corpus Cristy”. Jo es-coltava els seus discs.

P. Algun dels teus fa-miliars era músic?

R. El meu pare era cantant i guitarrista; la meva padrina canta-va i ballava i el seu germà era cantant.

P. Com varen reac-cionar els teus pares quan vares crear el grup? Els va agradar?

R.Varen reaccionar molt bé, es varen po-sar molt feliços.

P. Esperes que els teus descendents també es dediquin a la música?

R.Sí, el meu fill és músic com jo.

P. Les altres perso-nes amb qui has for-mat el grup les coneixies de petit?

R.Ens vàrem conèi-xer quan tenia 14 anys.

P. Com vares conèi-xer-los?

R. El primer que vaig conèixer va ser en Carlos, perquè volíem fer una banda amb un amic que toca-va la guitarra i neces-sitàvem un bateria i me'l varen presentar. Després vaig conèixer n'Óscar que en princi-pi no tocava cap instru-

ment i va triar el contrabaix.

P. D'on ve el nom de Black Cats?

R.Ve del nostre grup preferit i de qui tocàvem moltes ver-sions al principi. Eren els “Stray Cats”

P. Vàreu estar tots d'acord amb el nom?

R.Sí, no hi va ha-ver ningú en contra.

P. A partir de quin any vàreu començar a tocar tots junts?

R.Vàrem començar als finals del l'any 80.

P. Quants d'anys heu tocat?

R.Des de l'any 89 fins al 94 i després ens vàrem separar i l'any 2007 ens vàrem tornar a juntar.

Moltes gracies per contestar aquestes preguntes. T'agraïm la teva participació en aquesta entrevista.

Óscar, Carlos i Joan,els "Black Cats"

Un amic i joals 6 anys

vàremcomençara anar aclasse demúsica.

El dubte és un dels noms de la intel·ligència. Jorge Luis Borges


Reportatge

Text i fotos: M. Adrover, F. Más, A. Bauzà, M. Barceló, C. Limón, L. Ordóñez -1r d'ESO

La moda

L a mo-da actual és molt dife-

rent de la dels nostres padrins. Avui en dia el que

més es porta són els calçons va-quers (com podem veure a la foto

del grup) i els merders.La moda tèxtil ha canviat molt, des

dels complements fins a la roba per a ani-mals de companyia.

Un altre exemple és la moda "punky", és la que més ha perdurat, ja que fa molt temps que és al carrer. Però ara, aquesta tendència ha evolucionat i es diu "gòtic".

És clar que la moda, l'hem canviada nosal-tres. Amb poques paraules, tot ha evolucionat i tot el que ens envolta ha canviat de forma radical.

Podem veure com les nostres companyes de l'institut vesteixen a la moda portant ja-quetes de quadres de colors vius i estam-pats. Les retxes es posaren de moda a l'estiu passat i encara perduren.

Pel que fa als complements es por-ten les ulleres de sol tipus "avia-dor" i tipus "motera", també les

"vintage" .Els mocadors al coll són un complement perfec-

te per a l'hivern.

Tenim dues orelles i una sola llengua per a escoltar més i parlar menys. Diògenes de Sínope


Reportatge

Cada any a Mallorca encara se celebren un seguitd'activitats tradicionals que coincideixen amb aquesta

primera part de curs que acabam de passar i que els alumnesde tercer d'ESO ens expliquen en aquest reportatge.

Sant Antoni

Els orígensLa festa de

Sant Antoni actual és el resultat de la cristianització d’an-tigues cerimònies i cultes primitius de-dicats a divinitats paganes protecto-res de la fecundi-tat, dels conreus i dels animals.

La festa és el 17 de gener, i és una celebració im-portant en els paï-sos d’influència cristiana. Sant An-toni era invocat contra les malal-ties gangrenoses de la pell i molt es-pecialment, contra l’herpes zòster i la borradura dels in-fants.

És ben sabut que la devoció dels mallorquins a Sant Antoni és tan antiga com la ma-teixa conquesta cristiana de l’illa. Aquest costum de celebrar Sant Anto-ni perviu a quasi tots els pobles, però sobretot a Ma-nacor, Pollença, Sa Pobla i Artà.Actualment

La vigília del 17

de gener s’ence-nen fogueres als carrers del poble per menjar i can-tar al voltant, i s’aprofiten per to-rrar llangonisses i botifarrons. Una comitiva composta per Sant Antoni, el dimoni, que re-presenta les temp-tacions a què el sant es veu sotmès, i un grup de músics les van recorrent fins a al-tes hores de la matinada.

A la majoria de pobles se celebren les tradicionals be-neïdes, aquest ac-te consisteix que el rector del poble beneeix tot aquell que tengui ani-mals i vulgui, com també les carros-ses que es presen-ten al concurs. Un exemple de gloses:

Sant Antoni i el dimonijugaven a trenta-u.

El dimoni va fer trentaSant Antoni trenta-u.

Sant Antoni i el dimoniHan fet un gran fogueróPer torrar-hi sobrassa-

daI qualque botifarró.

Text: A. Fernández, C. Santiago, F. Conde, P. Soto - 3r ESO DFoto: Patricia Soto - 3r ESO D

L Le es s t tr ra ad di ic ci io on n

s s a a M Ma al ll lo or rc ca a

Pel carrer del “després” s'arriba a la plaça del “mai” Luis Coloma


Reportatge

Text: M. Far, M. García, M. Suau, T. Rayó, S. Fardi - 3r ESO DFoto: Miquel Far - 3r ESO D

Les Matances

L es matances del porc o “fer

matances” és una tradició que s'ha conservat des de fa uns 200 anys pràcticament inalte-rable. Antigament les matances eren essencials perquè proveïen les famí-lies d'aliment du-rant tot l'any. Actualment moltes famílies de Mallor-ca continuen en-greixant un porc cada any i la so-brassada és un ele-ment protagonista de l'alimentació dels mallorquins i

mallorquines. Les matances també són una festa fami-liar, un dia de tro-bada d'amics, veïnats i coneguts que ajuden en la feinada.

Les matances

se celebren entre els mesos de no-vembre i desem-bre, també es poden arribar a ce-lebrar en els me-sos d'octubre, gener o febrer. Se celebren en

aquest temps per-què és més fresc i per això s'eixuga més aviat la carn i per tant es pot menjar abans.

Actualment al matí els ajudants o treballadors de les matances arri-ben ben prest i beuen una tassa de xocolata amb coca dolça o també sobrassada frita amb mel i pa. Després d'haver agafat forces és la hora de sacrificar l'animal. Després el duen cap a una taula on l'escorxa-

El desig de semblar llest impedeix esdevenir-hi. F. de Rochefoncauld

LL eess

tt rraa

ddii cc

ii oonn

ss aa

MMaa

ll lloo

rr ccaa


Reportatge

dor el talla a tros-sos per poder obte-nir els aliments i duen els budells a les budelleres que el fan nets i els cu-sen per després omplir-los.

Tot seguit des-cansen un poc i be-renen de frit de matances o frit de sang. Llavors conti-nuen la seva tasca i separen la carn per després tritu-rar-la i mesclar-la amb les espècies, aquesta tasca la te-nen els mescla-dors i qualque al·lot que s'hi apun-

ta. Quan està tot trempat, ho tas-ten i si és fat, el mesclador ho ha de tornar a reme-nar fins que quedi bé.

Finalment l'amo de la casa fa el saïm i bull tots els productes que co-rresponen, mentre

les dones i a vega-des els homes pre-paren el sopar o dinar que sol ser arròs de i pilotes de carn o bullit.

I abans, més

que ara, el dia de les matances els al·lots feien totes aquestes activi-tats:

-Anaven pen-jant la coa del porc a la gent amb un filferro.

-Ajudaven a dur poals d'aigua, rentar el porc i qualque cosa més.

-Cercaven nie-rons d'ous i ana-ven a vendre els ous a la botiga per després poder comprar-se un pa-rell de llepolies o qualque pastís ba-ratet.

-Anaven a cer-car fulles o bran-ques seques per fer un fogueró el vespre.

Text: M. Adrover, M. Adrover Llull, C. Artigues, A. Bernabeu, M. Camila - 3r ESO EImatge: Aina Maria Binimelis - 4t ESO C

Les Verges

L a festa de les verges prové

d'un antic costum de la nit del 20 al 21 d'octubre. Se ce-lebra amb bun-yols, vi i música. També regalen cla-vells.

És una de les tradicions de galan-teig més antigues. Abans era més po-pular que no ara. A l'actualitat només es conser-va fent bunyols i cantant.

Alguns grups de joves van a can-tar a les cases de les al·lotes fadri-nes, acompanyats de música. Les sor-

tides s'anomenen serenates. A canvi de la visita les al·lo-tes els ofereixen bunyols, llepolies i vi dolç.

Aquí teniu un

exemple de les cançons que antiga-ment es cantaven:“Enmig del carrer esticEnmig del carrer estici qui passa s'arracona.

Al·lota bona nit,

ja pots pensar qui te'l dona.

Enmig del carrer estici qui passa s'arracona(nom nina) bona nit

és en (nom nin) qui te'l dona."

No obreu malament i el mal no existirà. Lev N. Tolstoi

L Le es s t tr ra ad di ic ci io on n

s s a a M Ma al ll lo or rc ca a


U na de les comis-sions més impor-

tants del centre és la de convivència, ja que la convivència no és ex-clusiva de l'institut sinó que a fora també hem d'aprendre a con-viure amb altres perso-nes.

Per saber més d'aquesta comissió, và-rem anar a parlar amb na Catalina Valens, pro-fessora de francès, que forma part de la co-missió de la qual par-lam ara, entre altres professors.

P. Per a què va ser creada la comissió de

convivència?R.Va ser creada

per millorar la con-vivència entre els alum-nes, però també entre els alumnes i els profes-sors. Quan hi ha un problema de convivèn-cia, aquesta comissió posa en marxa mit-jans i actuacions per re-soldre'l.

P. Quan es va fun-dar aquesta comissió?

R.A mi em varen proposar entrar-hi l'any passat, però ja existia des de feia temps.

P. Quins professors en formen part?

R. En formen part Mi-quel Crespí, Maria Mag-dalena Tomàs, Imma Pujol i M. Antònia Se-

rra.P. Els alum-

nes hi poden participar?

R. A les reu-nions de la co-missió no. Però els profes-sors conviden

els alumnes a ser me-diadors.

P. Hi ha persones de l'exterior del centre que també hi partici-pen?

R.Necessi-tam persones que hi partici-pin, sí. Per exemple, hi ha vegades que el policia tutor, al-tres caps d'es-tudis, Serveis Escolars o i fins i tot la família (en l'activi-tat d'interculturalitat o quan volen saber com

va el seu fill) hi partici-pen.

P. Es fan reunions en aquesta comissió? Quan es reuneixen?

R.Sí, ens reunim cada dilluns de 14:00 a 15:00 i quan hem de fer activitats, totes les vegades que són necessàries.

P. Ja heu pensat en les activitats que du-reu a terme aquest any?

R.Sí, havíem pen-sat trobar mediadors, sobretot entre els alumnes, per formar-los perquè s'enfrontin i ajudin a resoldre pro-

blemes de convivència.P. Tornareu a repe-

tir aquestes activitats l'any que ve?

Comissió de convivènciaLL ee

ss cc oo

mmii ss

ss iioo nn

ss dd ee

ll ''II nn

ss ttii tt

uu tt

"...a fora tambéhem d'aprendrea conviure amb

altres persones."

Text: S. Salvadores, S. Sedeño, F. Vadell, C. Tranini - 3r ESO C

"...els professorsconviden els

alumnes a sermediadors."

Comissions

Els altaveus reforcen la veu, però no els arguments. Hans Kaspar


R. Possiblement l'ac-tivitat d'interculturali-tat, la repetirem.

P. Les diferents reli-gions són un problema en la convivència del centre?

R.Normalment, no. Els problemes de con-vivència més comuns solen venir de temes que passen a l'aula en-

tre els alumnes que es deixen portar per les seves emocions.

A vegades, també hi ha problemes de con-vivència entre els alum-nes i els professors.

P. Com ho feu per-què s'interessin per la convivència?

R.Cercant persones que puguin ser media-

dores i que vulguin col·laborar. A la pàgi-na web de l'institut també hem creat un apartat d'aquesta co-missió.

P. Per últim, abans d'acomiadar-nos, què penses tu sobre aquesta comissió?

R.Que és molt im-portant i necessària.

H em parlat amb na Catalina Benna-

sar, professora de ma-temàtiques i coordinadora de la co-missió de medi am-bient a l'Ies Felanitx, i hem tengut el plaer de conèixer un poc més aquesta comissió.

P. Quina funció té la comissió de medi am-bient?

R. Intentar que tota la comunitat educativa prengui consciència de la necessitat de respec-tar el medi que ens en-volta.

P. Quins són els pro-

fessors que hi estan im-plicats?

R.Maria Antònia Cal-dentey, professora d'Educació Física; Ma-ria Antònia Bonet, pro-fessora de Filosofia; Margalida Soler, profes-sora de Naturals; Colau Barceló, profes-sor d 'Anglès i direc-tor; i Catalina Bennasar, professora de Matemàtiques i coor-dinadora de la comis-sió.

P. Hi ha algun alum-ne implicat a la comis-sió?

R.A determinades activitats. Cada grup to-ca tenir un o més res-ponsables del

manteniment de l'aula.P. Quines activitats

extraescolars teniu pensades fer al llarg del curs?

R. Primer d'ESO: sortida a netejar ca-mins rurals. Segon d'ESO: pensam fer una sortida de con-sum responsable. Ter-cer d'ESO: neteja del litoral. Quart d'ESO: ruta de l'aigua “nave-gant per Felanitx”. Pri-mer de Batxillerat: sortida a Monti-sion.

P. Què pensau fer perquè els alumnes hi estiguin més interes-sats?

R.Animar-los mit-jançant premis. També posarem san-cions a tots aquells que demostrin un menyspreu cap al me-di que ens envolta.

Text: M. Fuster, B. Covas, C. Mesquida, A. Barceló, A. Adrover - 3r ESO CImatge: Logotip de la Comissió

Comissió de medi ambient

Comissions

L Le es s c co om mi is ss si io on ns s d de e l l' 'I In ns st ti it tu ut t

Mitjançant la nostra revista volem donar a conèixer les comissions que existeixen a l'institut i quina tasca realitzen. Les distribuirem

entre les dues publicacions d'aquest curs.

"Tambéposarem

sancions..."

L'home que s'aixeca és encara més gran que el que no ha caigut. Concepción Arenal


Per: D. Santiago, X. Maimó, K. Schlier, A. Richter - 3r ESO C

L es persones que formen la comissió

de Riscos Laborals són Francesc Massanet, del departament de tec-nologia i Eulogi Alexan-dre, del departament d'Agràries.

Per a aquest curs te-nen previst:

-Preparar un simula-cre, executar-lo i fer-ne un informe.

-Revisar les instal·la-cions de seguretat (plà-nols de tot l'IES)-Coordinar les empre-ses.-Atendre els alumnes amb invalideses.-Coordinar els tallers experimentals.-Controlar les farmacio-les.-Redactar totes les nor-mes.-Conscienciar dels te-mes de prevenció de riscos laborals.-Donar informació als nous professors.

La comissió existeix des que va sortir la llei al 2001. N'Eulogi fa 5 anys que hi pertany i en Xisco en fa 2.

El treball de la co-

missió consisteix a veure tots els riscos associats al lloc de tre-

ball i trobar la manera d'eliminar-los o dismi-nuir-ne els efectes per evitar els accidents o malalties professio-nals.

La comissió voldria demanar la participa-ció de l'alumnat.

Comissions

Text: M. Alomar, S. Quetglas, F. Rotger, S. Kindermann - 3r ESO CImatge: Maria dels Àngels Mestre - 4t ESO A

L a comissió d’ac-tivitats extraes-

colars, que està formada per Juan José Mercado, Maria Barceló i Pere Mi-quel Obrador, s’en-carrega d’organitzar i coordinar totes les activitats que es rea-litzen tant a l’inte-rior com a l’exterior del centre. Està for-mada pels departa-ments de

matemàtiques, tecnologies i natu-rals.

Aquesta comis-sió, com altres, només la formen professors. Les activitats que es realitzen són en-tre altres: sorti-des del centre, activitats comple-mentàries, inter-canvis, viatges, etc.

Comissió d'extraescolars

Comissió de riscos laborals

"La comissióvoldria

demanar lacol·laboració

del'alumnat."

"La comissióexisteixdes queva sortir

la lleial 2001."

Viure és arriscar-se, caure i aixecar-se. A. Bolinches

LL eess

cc oomm

ii ssss ii

oo nnss

dd ee ll ''

II nnss tt

ii ttuu tt


Comissions

Text: I. Ferrà, A. Travieso, M. Llinàs, J. Obrador - 3r ESO CImatge: Jenifer López - 4t ESO A

Comissió de solidaritat

M olts dels profes-sors que treba-

llen al nostre centre, l'IES Felanitx, formen part d'alguna comis-sió, en aquest cas par-larem sobre la de solidaritat, a través d'una petita entrevista que hem fet a la coordi-nadora de la comissió Elena Montero.

P. Qui forma part de la comissió?

R. Enguany només som dues professores, jo i n'Aina Oliver Nogue-ra, que imparteix l'as-signatura de socials.

P. Ens podries dir quin és l'objectiu princi-pal d'aquesta comis-sió?

R. Volem inculcar a l'alumnat, l'esperit soli-dari que vegi que exis-teix i que en sigui conscient. Per aconse-guir-ho, enguany ens hem proposat realitzar activitats dins del marc de la Xarxa de Centres Solidaris del Fons Mallorquí de Soli-daritat i promoure'n la participació. També vo-lem donar continuïtat a l'espai creat a la pàgi-na web de l'IES dedi-cat a la solidaritat.

P. En què consistei-xen?

R. Cada any es rea-litzen les mateixes acti-vitats: la cursa solidària, amb la col·la-boració de l'ONG "Sa-

ve the Children"; la comme-moració del "Dia in-ternacional contra la violència de la Do-na"; la xo-colatada solidària, els diners recaptats de la qual donaran su-port a un projecte educatiu a Ni-caragua; la celebració del "Dia de la Pau; i l'animat "Concert Soli-dari" de final de curs.

P. Quines són noves d'enguany?

R. De moment hem organitzat la comme-moració del "Dia inter-nacional contra la Pena de Mort" i més en-davant es farà una pa-radeta de productes de comerç just de la bo-tiga "S'altra Senalla".

P. Com col·laboren els alumnes en aques-tes activitats?

R. Normalment se

n'assabenten tard o di-rectament no se'n as-sabenten, però hi ha un gran nombre d'alumnes que hi parti-cipa i fa donacions per als projectes solidaris, acudeixen als esdeve-niments, fan cartells i treballs manuals de decoració… Quant a aquest darrer aspecte, m'agradaria agrair als alumnes de taller ex-perimental, que són els que més participen en el tema decoratiu, tota la feina que fan per a la comissió.

Aquesta comissió demana que tots els alumnes estiguin pen-dents del taulell del hall, on sempre hi haurà anunciada la partida d'activitats in-teressants, amb la fi-nalitat que siguin més participatius, solidaris i millors persones.

"Voleminculcar al'alumnatl'esperit

solidari..."

Val més tornar a sembrar que plorar per la collita que es va perdre. Alejandro Casona

L Le es s c co om mi is ss si io on ns s d de e l l' 'I In ns st ti it tu ut t


Comissions

La pena de mort

La comissió de solidaritat de l’IESFelanitx dóna a conèixer als seusalumnes un interessant apartat,

la pena de mort

E l passat mes d’oc-tubre, la comissió

de solidaritat va orga-nitzar una activitat en la qual tots els cursos del centre que volgues-sin podien participar-hi. Tractava sobre l’ex-posició d’uns cartells que contenien dife-rents dades i d’un docu-mental sobre la pena de mort. En aquest do-cumental sortien testi-monis que han viscut aquestes experiències en primera persona, hi expressaven les se-

ves emocions i els seus sentiments en els moments més difí-cils.

La pena de mort o pena capital és l'execu-ció d'un presoner com a càstig per un crim o delicte. Segons l'infor-me anual d'execucions judicials d'Amnistia In-ternacional, l'any 2003 foren executa-des al manco 1.146 persones a 28 països. El 84% de les morts documentades foren a quatre països: la Repú-

blica Popular de la Xi-na, Iran, Estats Units i Vietnam.

A Espanya, la pena de mort s’aboleix amb l’article 15 de la Cons-titució del 1978. De fet, a la Constitució espanyola, el dret a la vida és un valor supe-rior de l'ordenament jurídic. I no només a la Constitució, sinó que a la Declaració Universal dels Drets Humans, l’article nú-mero 3 cita: “Tot indi-vidu té dret a la vida, a la llibertat i a la se-guretat jurídica”.

És per aquestes raons que l’IES Fela-nitx ha volgut donar a conèixer aquests tipus de càstigs que, encara que al nostre país no els vegem, existeixen i poden ser aplicats per “crims” tan greus com no pertànyer a la religió d’aquell estat.

L’ONU ja està treba-llant perquè aquest ti-pus d’injustícies no succeeixin, i gràcies al seu treball, cada any hi ha menys països que apliquen aquesta mena de càstigs que, realment, no duen cap enlloc.

Per: Isabel Ferrà, Mateu Llinàs - 3r ESO C

He estat un home afortunat; res en la vida no m'ha estat fàcil. Sigmund Freud


Comissions

E nguany, com des de fa 4 anys, s'ha

duit a terme una sorti-da amb bicicleta per ce-

lebrar la setmana europea de la mobili-tat (del 16 al 22 de se-tembre), però al

nostre centre hi hem participat el 21 i el 22 fent l'activitat “SUMA KM AMB BICICLETA”.

Consisteix a fer un recorregut que co-mença a l'institut i se-gueix pel carril bici, el carrer del Convent, el carrer Porteria, la plaça de s'Arraval i hem passat per l'ajun-tament, davant l'esglé-sia i el carrer Nunyo Sanç abans d'arribar al centre. Aquest reco-rregut fa 3 km i 800 m i dura un quart d'hora, però hi hem afegit uns

quinze minuts de clas-se teòrica. Només un grup (màxim dos) fa el recorregut al ma-teix temps i s'enfron-ten a les quatre costes. Aquest any l'eslògan ha estat DES-PLAÇAMENT DE FOR-MA EFICIENT.

Aquesta activitat ha estat organitzada per la Comissió del Medi Ambient i gràcies al Departament d'Educació Física, que té més de 30 bicicle-tes, s'ha pogut dur a terme amb tant d'èxit.

Text: Carolina Tranini - 3r ESO CFotos: Maria Alomar - 3r ESO C

S'ha realitzat un passeig en bicicleta pelpoble de Felanitx amb motiu de lasetmana europea de la mobilitat

Suma km a l'institut de Felanitx

A l'IES, a punt de sortir-ne...

Qui no ha caigut no sap com és possible aixecar-se. Aleksandr Ivànovitx Kuprin


Preguntes indiscretes

Quina va ser la tevaprimera vegada...què... quan... on...?

Text i fotos: Francina Perera, Marina Hernández,Antònia Heredia - 1r ESO F

Isabel Ferrà Montero - 3r ESO CLa primera vegada que vaig anar aParís va ser quan era molt petita.

Noelia Torralba - 4t ESO BLa meva primera vegada que vaig anar aatletisme va ser a segon de primària unhorabaixa al Parc Municipal de Felanitx.

Marta Ferrà Mesquida - 1r Batx. DLa primera vegada que vaig anar amb avióva ser a l'any 1997, als 2 anys, a Barcelona.

Glòria Vicens Uguet - 1r Batx. DLa meva primera vegada que vaig jugar

a bàsquet va ser dia 3 de novembrequan anava a primer de primària.

Andrea Algaba Alonso - 1r ESO ELa meva primera vegada que vaig anar

a natació va ser un 2 d'octubre.

No serveix de res córrer; el que cal és sortir a temps. Jean de La Fontaine


Preguntes indiscretes

Francesc Anglada BenejamLa meva primera vegada que vaig donaruna besada als cans va ser quan jo era petit,sempre els donava moltes besades i encaraara, quan som a casa meva.

Joan Tugores AlomarLa primera vegada que em varen donar un” beso” va

ser a la mar d'Alcúdia; me'l va donar una alemanya per sorpresa; no m'ho esperava perquè encara era

més pardal que ara... va ser quan tenia 14 o 15 anys.

Maria Àngels Sánchez - 1r ESO DLa primera vegada que vaig tenir al·lot vaser als 11 anys, dia 11 d'abril l'any 2009.

Apol·lònia Veny ObradorLa meva primera vegada que vaig fer de

mestra va ser a l'any 2008 a Marratxí.

Genís Bonafè HerediaLa meva primera vegada que vaig anara una acampada va ser a la Victòriaquan tenia 12 anys, a l'any 78.

Amina Sayula Everart - 4t ESO BLa meva primera vegada que vaig viatjar

en avió va ser dia 22 de març de 1996,quan tenia dues setmanes.

Moltes persones es perden les petites alegries mentre esperen la gran felicitat. Pearl S. Buck


Passatemps

Mots encreuats

1. El patró de Cata-lunya.2. Edifici medieval envoltat de mura-lles.3. Grup de gent que conviu en un mateix territori.4. Flor amb pun-xes al tall, que sol ser vermella.5. Arma amb una fulla llarga que pun-xa i talla.6. Filla d’un rei o d’una reina.

7. Bèstia de color verd que treu foc pels queixals.8. Home medieval que munta a ca-vall i es dedica a la lluita.

9. Parella de per-sones que s’esti-men.10. N’hi ha molts al Biblioaccés! Po-deu llegir-los allà o emportar-vos-els a casa.

Per: Ariadna Matamalas - 3r ESO A Per: Vicenç Xavier Vicens - 3r ESO A

1. Tennista que ha estat el número 1 del món.2. Actriu guanyado-ra d'un òscar.3. Actor protagonis-ta d'una sèrie d' An-tena 3.4. Ciclista guanya-dor de diversos Tours de França.5. Director i actor de la saga Torren-te.6. Capità de la se-lecció espanyola

de futbol.7. Presentador d'un programa de televisió amb dues formigues molt famoses.8. Millor cuiner del món.9. Jugador de la NBA guanyador de 2 anells.10. Grup de músi-ca actualment se-parat que necessita anar a un manicomi.

De tot un poc Personatges famosos

Totes les solucions a la penúltima pàgina...

L'enveja és una declaració d'inferioritat. N. Bonaparte


Passatemps

De quin professor es tracta?

1

2 3 4

Per: Macià Vadell, Francisca Gayà - 3r ESO A

"Sudokologia"

Per: Macià Vadell, Francisca Gayà - 3r ESO A Per: Ariadna Matamalas - 3r ESO A

Totes les solucions a la penúltima pàgina...

La llum és per a tots els ulls: però no tots els ulls estan fets per a la llum. E.Von Feuchtersleben


Còmic

L'home no ha nascut per ser jutjat, sinó per ser comprès. Wilhelm Dithey

1: Maria de Lluc2: Joan Tugores

1. Sant Jordi 2. castell 3. poble 4. rosa 5. espa-sa 6. princesa 7. drac 8. cavaller 9. enamorats 10. llibres.

1. Rafa Nadal 2. Penélope Cruz 3. Mario Casas 4. Alberto Contador 5. Santiago Segura 6. Iker Casillas 7. Pablo Motos 8. Ferran Adrià 9. Pau Gasol 10 El Canto del Loco.

"Sudokologia"

Mots encreuats

Passatemps (Solució)

De tot un poc

Personatges famosos

De quin professor es tracta?

3: Joan Mesquida4: Maria Antònia Caldentey

Il·lustracióAna Arenas3r ESO E

Il·lustracióPaula Martorell Vadell4t ESO C

NN oo DD ii gg uu ii ss DD oo ii ssNúm. 30 / Oct-Nov-Des 2011

no diguis dois_30

Documents