� de �1 4No és feminisme, és especisme. Ho sent, és així de senzill. Per a entendre-ho, no fa falta tindre un coeficient intel·lectual “molt per damunt de la mitjana” com el de Jéssica Fillol, protagonista d’aquest espectacle cibernètic que inclou acusacions de totes les classes i colors o, fins i tot, vulneracions del dret a la intimitat i la pròpia imatge (per això no pose els enllaços que m’agradaria).Els seus articles recents són bombes carregades de metralla i llançades a sobre de moltes persones i lluites. Sent un enorme respecte per totes elles i per les seues veus, i per això parlaré exclusivament d’antiespecisme, del moviment pels drets dels animals i de veganisme. Aquestes són les perles que ens han regalat:

No sóc vegana. Menge carn, peix, ous i lactis. Sóc el dimoni personificat. Sóc al·lèrgica als mosquits i si desaparegueren tots de la Terra, els meus estius serien més feliços. Desparasite la meua gossa 3 vegades a l’any, el que em converteix en una genocida de cucs, puces i caparres. Menjar animals em situa al mateix nivell que un maltractador. Desdejunar cafè amb llet em fa igual que un violador, perquè per a que una vaca done llet se l’ha de violar i prenyar en contra de la seua voluntat. De vegades, perdeu el cap amb les comparacions. Curiosament, sembla ser que la gent vegana està per damunt de la resta en l’escala moral i poden utilitzar sexisme, racisme i violència a les seues campanyes de conscienciació, que no passa res. He vist veganes utilitzar expressions carregades d’odi misogin i capacitisme contra companyes amb trastorns alimentaris i ací no ha passat res.

És d’això del que parlem.  Especistes: mai parlem de vosaltres, ni de si sou àngels o dimonis.  Parlem d’innocents.

� de �2 4Us puc assegurar que si que passa. Això si, potser que no passe davant dels vostres ulls. La realitat va més enllà de les nostres experiències, que poden ser limitades, i és per això que cal escoltar, llegir, aprendre. Tenint clar això, ens pensaríem molt dir alguna cosa com aquesta:

El veganisme és un trastorn de la conducta alimentària similar a l’anorèxia, ocult darrere de l’excusa ètica. Altre dia, si vols, ho desenvolupe . 1

Oh, altre dia si vull m’ho desenvolupa. La cosa és coherent amb la teoria d’aquell borratxo d’Algemesí que em digué “bola de greix que no pot ser que només menges enciam amb aquesta panxa”. Clar, jo menge carn i no entre dins de la teoria de l’anorèxia, perquè el cunyadisme sempre ha estat expert en nutrició i coneix a la perfecció que l’alimentació vegana es redueix a menjar sempre coses de fulla verda i en amanida, fet que et condemna a patir tota classe de carències. Perquè, de cunyadisme, la cosa en va plena. Vaja, que al Bingo antivegà ja tenen 2

altra persona candidata a cantar l’especial. Anem a veure-ho simplificat (sembla mentida, però és possible) en forma d’etiquetes:

#Un feminisme que considera que és equiparable beure llet i violar una dona no em representa. #Si el teu feminisme agredeix dones amb trastorns alimentaris perquè no restringeixen els productes d’origen animal de la seua dieta, no em representa . 3

No vaig a perdre temps en explicar res sobre el veganisme a qui dóna la sensació de no necessitar-ho, només subratl laré eixa confluència entre el borratxo d’Algemesí i “l’activista feminista”. És el que passa quan parles asseguda a la taula de ta casa amb el teu got de llet a la mà, lluny de les granges. Des de la teua posició tot és més fàcil, i l’esforç en justificar la teua posició és el que t’agermana amb el mesurador de panxes d’Algemesí, el que diu que el bou no pateix, la que no vol matrimonis igualitaris perquè una pera és una pera o els que diuen que els discriminats són els homes i que per això no es parla dels 40 assassinats de cada any. Abraçar-te al teu got de llet, abraçar-te al tresor del teu privilegi com si fores el Golum, t’obliga a dir i a fer moltes ximpleries.Perquè, en definitiva, el que diuen els textos és que Fillol ha hagut d’afrontar tocs d’atenció de dones negres, musulmanes, veganes, neurodiverses, etc., per actituds que ella pensa que són injustes per excés de zel, per confusions… Bo, en el cas de l’explotació animal és per participar en ella de forma absolutament conscient, sense filtres ni embolcalls, perquè hem d’entendre que allò nostre “no és el mateix” i que “perdem el cap”. Ha decidit que no ha de rebre cap crítica per gent encabotada a defensar coses menors com els drets animals i que, a més, està

jessicafillol.es, Jéssica Fillol, 31/12/2016, “No estás sola”. No, qué va. Lo que he aprendido en el 2016. Traducció de 1

l’original en castellà. http://www.jessicafillol.es/2016/12/no-estas-sola-no-que-va-lo-que-he-aprendido-en-el-2016/

Bingo Anti-Vegano, desembre 2010, Cartones de Bingo, https://www.facebook.com/pg/bingo.antivegano/photos/?2

tab=album&album_id=186281028053252 jessicafillol.es, Jèssica Fillol, 01/01/2017, Tu feminismo no me representa #FlacoFavor. Traducció de l’original en 3

castellà. http://www.jessicafillol.es/2017/01/tu-feminismo-no-me-representa-flacofavor/

No és la primera vegada que ens responen mostrant-nos  com gaudeixen del patiment animal.   El nivell d’innovació sol ser pobre en el món del cunyadisme. 

� de �3 4malalta. Per ací venen les constants referències als trastorns de la conducta alimentària, jugant permanentment amb foc, intentar ficar el dit al punt feble de moltes persones (o d’algunes en concret). Vaja, és el que han decidit totes les persones especistes del planeta. És com quan les taurines et diuen que són bones persones, que no gaudeixen del patiment de l’animal, que la culpa és de Walt Disney i que si no t’agrada la tortura taurina, que no vages.

Reclama que la Sororirat siga com un salconduit, com un comodí que li permeta ser especista militant davant les veganes, dona davant les trans, blanca davant les negres, “europea” davant les musulmanes… Normativa en allò que és normativa i davant les diverses, humana davant els i les no humanes que omplen els seus plats i els seus gots, sense que opere altra qüestió que la solidaritat feminista. Aquest “feminisme antiinterserccional” ja l’havia vist abans amb el cas de l’experimentadora amb animals que denunciava el masclisme dels seus companys homes en una

� de �4 4pràctica on havien matat unes rates . Curiosament, el tancament antiinterseccional tingué com a 4

una de les seues protagonistes a una persona que, en aquell cas, m’assenyalà com a cunyat i que també és de protagonista (i molt) d’aquesta altra història. Eixa sororitat tramposa generaria amunts i avalls, eixe “feminisme” que reclamen generaria víctimes i, senzillament per això, no pot ser feminisme. Clar que poden haver feministes especistes perquè, desgraciadament, parlem de persones, amb les seues històries de vida i processos de conscienciació. Però, quan una feminista especista actua com a especista, és una especista i no una feminista. És una especista com el taurí de postures fatxendes, com l’aficionat al tir i arrossegament que diu que els cavalls no senten els colps o com el cunyat que t’assenyala els seus ullals i et diu que els té per a menjar carn. El feminisme com a pretext, com a escut, no cola.ACTUALITZACIÓ: Ara, resulta que era un “experiment” per a demostrar determinats efectes perniciosos del flame , especialment la por a opinar. El cunyadisme vol demostrar amb un flame 5

de manual com de dolent és el flame. Altre dia, si volem, ens explica quina aportació constructiva per a fomentar el debat es troba en el fet de riure’s de l’explotació animal o de trolejar amb expressions com “menjaflors”.

Animalisme CAT, Jesús Frare, 29/02/2016, Cara i creu. Orgull de ser allò que és. http://4

animalismecat.blogspot.com.es/2016/02/cara-i-creu-orgull-de-ser-allo-que-es.html https://ca.wikipedia.org/wiki/Resposta_irada 5