noticies del maestrat, els ports i terres de l'ebre - als del 14 al 25 … · 2020. 2. 4. ·...

Festes PatronalsDel 14 al 25 d’agost 2013

Xert

Estimados xertolins, vecinos y visitantes.

Las fiestas de agosto son la expresión esencial de nuestras tradiciones y a la vez un tiempo espe-cialmente propicio para el encuentro. Estoy seguro de que estos días en los que se celebran las fiestas patronales en honor a la Virgen de la Asunción y San Roque son muy entrañables para todos lo que nos reunimos en Xert y es mi deseo que la paz, la alegría y la germanor aniden en todos nuestros corazones.

A mi me gusta mucho que se mantengan nues-tras raíces y una parte fundamental de ellas son las fiestas, todos hemos aprendido de niños junto a nuestros padres y abuelos, a vivir la tradición y amar y compartir esos momentos singulares que siempre esperábamos con emoción.

Las fiestas ponen de manifiesto nuestra identi-dad, nos ayudan a hacer sociedad y a hacer pa-tentes nuestros valores, por eso quiero mostrar mi agradecimiento a todos los colectivos, asociaciones y personas que con su trabajo, colaboración y parti-cipación consiguen que Xert sea un buen lugar para vivir y para convivir.

Deseo de todo corazón que todos disfrutéis de las fiestas, sin olvidarnos de aquellos que no las pueden disfrutar y reservando unos momentos para acordarnos de quienes en otras fiestas disfrutaron de ellas junto a nosotros pero que hoy ya no están. Estoy seguro que donde quiera que estén nos en-vían sus buenas vibraciones y nos ayudan y empujan a que desde la unión, la concordia, la amistad, la to-lerancia y el respeto aumentemos nuestro compro-miso de trabajo conjunto para hacer de Xert cada día un pueblo mejor.

Un abrazo y muy felices fiestas.

José Rosendo Segarra FerreresAlcalde de Xert

Benvolguts xertolins, veïns i visitants.

Les festes d’agost són l’expressió essencial de les nostres tradicions i a la vegada un moment es-pecialment propici per a la trobada. Estic segur que estos dies, que se celebren les festes patronals en honor a la Mare de Déu de l’Assumpció i Sant Roc, són molt entranyables per a tots els que ens reunim a Xert i és el meu desig que la pau, l’alegria i la ger-manor aniuon en tots els nostres cors.

A mi m’agrada molt que es mantinguen les nos-tres arrels i una part fonamental d’elles són les fes-tes, tots hem aprés de xicotets al costat dels nostres pares i avis, a viure la tradició i amar i compartir ei-xos moments singulars que sempre esperàvem amb emoció.

Les festes posen de manifest la nostra identitat, ens ajuden a fer societat i a fer patents els nostres valors, per això vull mostrar el meu agraïment a tots els col·lectius, associacions i persones que amb el seu treball, col·laboració i participació aconseguei-xen que Xert siga un bon lloc per a viure i per a con-viure.

Desitjo de tot cor que tots gaudiu de les fes-tes, sense oblidar-nos-en d’aquells que no les po-den gaudir i reservant uns moments per a recor-dar-nos-en dels que en unes altres festes van gaudir de la festa al nostre costat però que avui ja no estan. Estic segur que a on vulga que estiguen ens enviaran les seues bones vibracions i ens ajudaran i empen-taran a què des de la unió, la concòrdia, l’amistat, la tolerància i el respecte augmentem el nostre com-promís de treball conjunt per a fer de Xert cada dia un poble millor.

Una abraçada i el desig que passeu unes bones festes.

José Rosendo Segarra FerreresAlcalde de Xert

Salutació de l’Alcalde

3Festes Patronals de Xert 2013

De nuevo llegamos a las fiestas, tiempo propicio para encontrarse con personas queridas, días para disfrutar y pasarlo bien.

Con estos deseos de encontrarse y disfrutar, lo propio sería estar envueltos de un ambiente de armonía y convivencia. Un clima donde la buena educación y el respeto, presidan todas las relaciones y ac-tos. Presupuestos estos, que forman parte de las distintas culturas y civilizaciones, más allá de credos, o filosofías, si bien en el caso de quienes como católicos celebramos estas fiestas en honor a Nuestra Madre la Virgen y los Santos Roque y Cristóbal, estamos llamados, si cabe a dar signos de lo que somos, cristianos, y dar así a las fiestas su verdadero sentido, no nos podemos quedar tan solo con unas normas de convivencia. Hay que salir de la indiferencia y del relativismo de la fe, y ser portadores en nuestro ambiente de la Buena Noticia que es Jesucristo.

En ocasiones se constata como algunos creyentes viven un di-vorcio de vida, entre lo que dicen y lo que hacen. La fe (lo que creen-dicen) y las obras (lo que hacen) deben de ir al unísono, y en ocasiones eso no se da, la vida cristiana no se puede disociar, dado que como cristianos, somos un todo, llamados a vivir un estilo propio de vida, fundado en el Evangelio. Ser luz, fermento, allí donde nos encontre-mos.

Las fiestas son para vivirlas y disfrutar, en la medida de lo posible sin molestar a nadie.

Una buena manera de mostrar que estamos de fiesta, es respetar al otro, al que piensa distinto, ser agradecidos, acoger a todos, cuidar el mobiliario urbano, no caer en excesos, etc… si se intenta se puede, que bueno y sencillo es hacer la vida fácil a los demás, si se da la ca-ridad (el más alto grado del amor) y la unidad.

Desde estas líneas quiero desear a todo el pueblo y a quienes nos visitan durante estos días, unas buenas fiestas.

Os animo a pasarlo verdaderamente bien.

Con mi bendición

Rafael García Castillo. Pbro.

Salutació del Mossèn

5Festes Patronals de Xert 2013

Campanar vell, sents la meua remor,

d’adolescent encara, i tot i els anys,

amb la casa nova i ple d’afanys

sents com puja en mi la cremor?

Desperta ja, vell maleït

que vull descobrir la història,

per un dia fer memòria,

si ensopego ple d’oblit

Qui és valent i ferotge, que em profana les parets?

Qui em distrau el meu dormir, tant a gust com ara estava?

Qui amb veu tant monacal, les oïdes em forada

d’on ve la tènue remor, que alça els meus altarets?

És que no puc descansar, és que encara no he acabat?

De mal temps i arabogades, el rostre de cara als vents

Nu i sol, sempre silent, buidat el meu coll d’argents,

Perquè després de tants segles, encara sóc pertorbat?

Tot és llevar-me al matí, de front a la marinada,

Em mou la carícia de platja, la mar damunt s’abraona,

Mentre de tarda el ponent, la meua esquena corona

i fa fonedís el fred, prenyat d’una manta daurada.

Quan a l’estiu la calor, i al sol se’m tanquen els ulls

Només tinc el timonet, ruixat de la Font de l’Albi

arriba tebi, olorós, fa que el meu cor desembalbi

cobreix fidel el meu cos, i em treu amb trons els traülls.

Pare vell, jo només sóc un xiquet

Alt, espigat, capgirat de timidesa,

Cap rentat, envoltat de polidesa,

Cos que belluga, nerviós i inquiet.

Ací a baix els carrers, no són massa costeruts

si algun dia jo pogués, el vostre rostre albirar

Si en un moment el meu coll, em permetés enlairar

L’ossada que ací tenalla, aquests puntals llargueruts

Mes he de romandre Pare, etern falcat i clavat

Amb mirada vigorosa, dia i nit atalaiant,

Despert, fort, i valent, i a deshora custodiant,

Tant sovint desperta el dia, descobrint-me desbravat.

Els meus murs tant fadigats, no volen massa bruit

Ja no accepten mals de caps i no saben res de ciència.

Però potser jovenet, sabràs guardar la impaciència

Ara que el dia despunta, tant lluminós i lluït.

Víctima he estat de la guerra, i del foc i la misèria

Ànimes d’arreu del món, les lloses m’han trepitjat.

Èpoques de fam i de mort, el sòl m’han encalitjat,

D’argilaga i romiguera i mai d’una bella armèria.

Aquests murs han contemplat, el misteri, la grandesa,

Amb l’aigua del Sinaí, batejar molts xertolins

-aigua que porta la pau, i no entén de remolins-,

-aigua que dóna la vida i desterra l’aridesa-.

Els missals de llatí vell, ara oblidats i desats

No eternitzen compromís, quan a dos éssers l’amor,

Vol prenyar dos cors oberts, més enllà de la xamor,

Ulls radiants i llavis prestos, per a que siguin besats.

També he estat testimoni, de silenciosa tristesa,

D’inquietant resignació, de la pena que embalbeix

De llàgrima desfermada, la que tot l’ésser cohibeix,

Quan la mort sense avisar, ve de cop i és fa palesa.

He viscut trist i pendent, de tots els homes i dones

Que abans d’aplegar al Regall, el seu cos han sepultat

Marxats de les nostres feixes, Déu bonastre haurà indultat!

Mai sabré si des d’ací, han arribat a llurs trones.

I ara enmig de la vellesa, romanc fidel on pertoca

Si sento tonada canto, si agranen aixeco els peus

Mes maleeixo els meus ossos, que mai trobaran hereus

Que falquin, ferms i fidels, per sempre la meua roca.

No sóc gens de cos esvelt, ni de robes palatines,

Com vesteix lo meu cosí, al peu dels quatre cantons

Lo gran senyor de Pestagua, camisa sense llantons.

A mi sempre em troben nu, quan arriben les matines.

Quatre parpelles contemplen, dia a dia cap a l’Est

Quan la matinada irromp, són qui em menen cap a taula

Maria em porta els prims, Benjamí em compta la faula

De que a Xert jo tinc un fill, espigat, valent i llest.

Campanar vell Pare vell jo he sentit, que allà dalt al Pirineu Hi ha dos germans bessons, que a la nit peten xerrada, Quan el fred del Canigó, busca l’espurna daurada, Suporten el cap valent, sense aixopluc per la neu.

Quatre parpelles també, solquen des del meu rostre Morella em farceix de vent, Vinaròs em fa assalat Per molt que plogui o que nevi, mai he de ser decalat, Eixerit vull treure el cap, quan es fa l’hora del llostre.

M’han contat les velles sàvies, i no són d’exagerar que tinc un pare vellet, a un poble del Maestrat, humil, ufanós i recte, mai no vol ser idolatrat. Quan el podré conèixer, fins quan hauré d’esperar?

Mig segle porto en silenci, ara és hora, ja ha aplegat De poder-te dir Fill Meu!, lamento la meua absència Des del silenci cabdal, quin gran do és la paciència Obstinat, rínxols al cel, sense mai ser doblegat

He seguit les teus passes, des d’ací, al carrer Fredes, He sofert molt per el teu cos, quan la salut s’esvaïa, Quan el pudent mal absurd, la teua pell envaïa, Però has tingut el calor, d’aquella noia Mercedes.

Pare, sou vós? Sou la vida? Jo sóc,. Fill meu Aquesta es la meua veu Tot i sortir escarransida.

Pare vell puc abraçar-te? Que més voldria sagal! Sé que tens el cor bogal, Però no ací no puc portar-te

He de franquejar el portal Busqueu-me matalàs vell. Que vull ser el fill llivell!! Abans que sigueu mortal.

El camí sovint no es tria, el porta l’esdevenir, L’amor no depèn del temps, ni del espai ni del lloc Ni si ens bufa de Mestral, o ens aplega de Xaloc La vida és, dia a dia, la que em fa rejovenir.

Sentint l’airet de la Mola, hereu, et passo les arres Cuida del poble de Xert, que ja cap tresor no em queda Jo tinc la vida reclosa i romanc ací a la cleda, Deixa’ls que entrin al temple i que toquin les guitarres.

Cuita el do que ací et deixo, no hi ha joia més preuada Des del Palau de Pestagua fins fer cap al Mas de Llança Des del mur sempre blanquet, a trobar Bruno que atansa Sigues fidel a la gent, que encara ací fan niuada

Pare vell te’n vas? No he marxat mai, creus que ara et deixaré? No ho sé. Mira el dia, el sol, el cel portant-nos el ras.

Bon dia Campanar Vell.

XAVIER POBLET

6 7Festes Patronals de Xert 2013 Festes Patronals de Xert 2013

La casa de Els Quatre Cantons, en la calle de Valencia, la de la fachada de piedra, una de las dos que pertenecieron a los condes de Pestagua, fue adquirida por mis abuelos maternos a prin-cipios del siglo pasado, en torno a 1910. Desde entonces vivieron en ella con sus cinco hijos, y a la misma trasladó su farmacia mi abuelo. Desde que en 1920 se casaron mis padres, y más aún des-de que se jubiló y falleció mi abuelo farmacéuti-co, esa casa pasó a ser conocida, cada vez más, como la del metge García, mi padre.

Me propuso D. Juan Micó Navarro escribir una biografía de mi padre, con objeto de que hubiera constancia de su labor sanitaria y asistencial en esa historia de Chert que, paso a paso, va elabo-rando, en su encomiable tarea de investigación de cuanto se relaciona con nuestro pueblo. Acepto tan sugerente propuesta para contribuir a mante-ner el recuerdo de este médico que dedicó casi toda su vida profesional a procurar la salud de los chertolinos y a atenderles en sus enfermeda-des. Lo haré con la mayor objetividad que pueda, aun sabiendo que esa deseable objetividad es inalcanzable plenamente cuando un hijo escribe acerca de su padre.

D. José Tomás García Tirado, que así se lla-maba mi padre, nació en Castellón de la Plana el día 14 de enero de 1894. En España era entonces Regente del reino Dª María Cristina, en nombre de su hijo Alfonso XIII.

Fue hijo de D. Ramón García Ortiz, oriundo de Benasal, que era practicante y fue el más cons-tante colaborador del Dr. Clará, el mejor cirujano de la provincia de Castellón en aquella época. Nuestro abuelo llegó a ser muy conocido y que-rido en esa ciudad. Su madre fue Dª María Tira-do San Martín que, al igual que sus ascendientes paternos, también era de Castellón, en tanto que su madre era de Mirambel (Teruel). Él era el mayor de tres hermanos, le seguía María y el tercero era Emilio, que también fue médico y ejerció de radió-logo en Castellón.

Al preguntarle a nuestro padre por qué en la firma escribía José T. García, nos explicó que la cuestión venía de su infancia, porque de niño le llamaban Tomás, su segundo nombre; pero que al

iniciar los estudios tuvo que usar el primero, José. Así que esa T. era como un signo de fidelidad al que él consideró primeramente ser su nombre. Por ello en las recetas, membretes de cartas, so-bres, etc., en los que no era necesario que figu-raran los dos nombres completos, ponía José T. García Tirado.

Cursó la primera enseñanza y el Bachillerato en su ciudad natal. La carrera de Medicina la es-tudió en la Facultad de Medicina de Valencia, con gran aprovechamiento, obteniendo la licenciatura de Medicina y Cirugía en junio de 1917, con la ca-lificación de sobresaliente, a la edad de 23 años. Seguidamente realizó el curso de doctorado en la Facultad de Medicina de Madrid, único centro en el que se podía cursar el doctorado de Medicina en España en aquella época.

• • •

Casi a continuación fue contratado por la So-cietat de Dalt de Chert, porque se habían queda-do sin médico.

Era el año 1918, el año de la tristemente fa-mosa epidemia de gripe que tantas muertes ocasionó en España y en el mundo. Chert tenía entonces unos 2.300 habitantes, y dos agrupa-ciones político-culturales y recreativas a las que popularmente se llamaba la Societat de Dalt y la Societat de Baix, en relación con su ubicación en el pueblo, y de tendencia conservadora y liberal respectivamente.

Poco después de incorporarse al pueblo fue nombrado por el Ayuntamiento médico titular de Chert, cargo que lleva implícita la Jefatura local

El Metge García

por Emilio García Reverter

de Sanidad; medicina preventiva, vacunaciones, colaboración con la Justicia como médico forense cuando se es requerido para ello, etc.

Pronto se adaptó al pueblo y encajó perfecta-mente en él. Algún tiempo después, no sé exac-tamente en qué año, se produjo el fallecimiento de su compañero, el médico de la Societat de Baix, que era mucho mayor que él, y debido a ello se quedaron sin médico la mitad de los vecinos.

Mi padre ofreció sus servicios a todos los vecinos; para el tamaño del pueblo era suficien-te con un médico, tal como ocurría en Catí, La Jana, Canet lo Roig, etc.- Sin embargo eso de que cualquier vecino tuviera la iguala médica con “su” médico, sentó muy mal a los dirigentes de la Societat de Dalt. ¿Cómo iban a permitir que los de la Societat de Baix tuvieran el mismo médico que ellos? De manera que decidieron traerse otro médico que lo fuera exclusivamente de sus afilia-dos. El resultado fue que mi padre, que había sido traído inicialmente por la Societat de Dalt, quedó finalmente como médico de la Societat de Baix, y con el cargo de médico titular.

A los dos años de su llegada al pueblo se casó con Leonor, mi madre, que era la hija menor del farmacéutico de Chert, D. Cirilo Reverter Rever-ter, natural de Alcanar, y de su esposa Dª Vicenta Sanz Doménech, chertolina de todos cuatro cos-tados.

Vivió el nuevo matrimonio en la casa a que me vengo refiriendo, en la cual nacimos y nos criamos los cinco hijos que tuvieron: María, José, Leonor, Emilio y Carmen, dichos por orden de edad. Ma-ría (1921-2010) estudió Farmacia y ejerció en Va-lencia. José (1923-1988) estudió Medicina y se especializó en Odontología que ejerció en Puerto de Sagunto y en Burriana. Leonor (1924-1998) se casó con Jacinto Romeu, de Chert, donde vivie-ron y después se trasladaron a Castellón. Carmen (1928) se casó en Burriana, donde reside; era la que permanecía con nuestros padres cuando se trasladaron allí. Emilio (1925) también médico, se especializó en Psiquiatría, que ejerció en el Hospi-tal Gregorio Marañón de Madrid.

Mi padre era de carácter simpático, formal, responsable y un gran observador, cualidades todas ellas muy propias de un buen médico. To-davía sigue vigente, sobre todo para la práctica clínica, aquel principio hipocrático que decía: Me-dicina tota in observationibus, o sea, que toda la Medicina se basa en la observación. Su ética se centraba principalmente en el cumplimiento del deber, y que la mayor recompensa era la satisfac-ción del deber cumplido.

Además de su sólida formación profesional era muy cumplidor, visitando a diario a los enfermos

que tenían que guardar cama, e incluso dos ve-ces al día a los que tenían fiebre o estaban más graves. Tenía especial habilidad en el tratamiento de las fracturas óseas, por lo que solamente tenía que remitir a los especialistas, con el trastorno de viajes que ello suponía, aquellas que por su grave-dad lo requiriesen o las que necesitaban un trata-miento muy específico. Curaba muy bien las heri-das, nunca se le infectaban, y hacía unas suturas tan perfectas como las de un moderno cirujano plástico. Alguna vez, antes de ir al pueblo, había proyectado ser cirujano y tenía sobrada destreza manual para ello. Igualmente resolvía los partos difíciles, excepto los que requerían cesárea.

Tenía buenas relaciones de compañerismo con el otro médico de Chert, D. José Torres. Y era amigo de los médicos de Catí, Canet, La Jana y San Mateo. Los médicos del partido ju-dicial de San Mateo solían elegirle como su de-legado comarcal en el Colegio de Médicos de la provincia. Colaboró frecuentemente con el ciru-jano D. Germán Puente, en la clínica quirúrgica que este construyó en San Mateo; unas veces como anestesista y otras como primer ayudante del cirujano. Todo ello hasta que D. Germán, en los últimos años cuarenta, decidió trasladarse a Benicarló.

La lectura fue su gran afición. Poseía la do-ble cualidad de lectura rápida y de gran retentiva. Además de la prensa, leía a diario libros o revistas de Medicina, gracias a lo cual actualizaba cons-tantemente sus conocimientos y estaba al corrien-te de los últimos avances terapéuticos. Eran los años en que recién consolidada y aceptada por todos la Teoría Microbiana de las enfermedades infecciosas, diferenciadas las que tenían un origen vírico de las que eran producidas por bacterias, y descubiertas la mayoría de las bacterias cau-santes de las enfermedades infecciosas más fre-cuentes, sin embargo se desconocían todavía los tratamientos antibacterianos eficaces. A tal efecto el primer paso importante fue el descubrimiento de las sulfamidas (Domagk, 1935), y mucho ma-yor aún el descubrimiento del primer antibiótico, la penicilina, por Fleming, la generalización de su uso en los años cuarenta y la sucesiva aparición de nuevos antibióticos.

En ocasiones leía también una buena revista mensual de agricultura, El cultivador moderno, a la que estaba suscrito, así como el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Su lectu-ra de evasión la constituían la novela y el teatro. De los clásicos españoles conocía toda la obra de Cervantes, y los novelistas del siglo XIX y de la primera mitad del siglo XX. Leyó también buena parte de la obra de los grandes novelistas rusos y franceses. De los comediógrafos y dramaturgos


le gustaban sobre todo los españoles contem-poráneos suyos, siendo D. Jacinto Benavente su preferido.

A mi padre se debe el que no se perdieran Els goigs de Sant Pere de la Barcella, en valenciano, algunas de cuyas estrofas son de indudable be-lleza. Él fue el primero en publicarlos en el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura en el año 1924, añadiendo unos comentarios o notas acer-ca de la Ermita de San Marcos y algunos otros datos. De allí los transcribió, citando su origen, D. José Ribelles Comín para incluirlos en el Tomo III de su obra Bibliografía de la Lengua Valenciana, publicada en 1939. La ermita estuvo inicialmen-te dedicada a San Pedro y a San Marcos, cuyas imágenes figuraban en el altar; con el paso del tiempo la devoción al evangelista se mantuvo, mientras que desaparecía la del apóstol.

Con frecuencia, sobre todo en las largas tar-des del verano, iba a la finca el Molí d’Orient, tan próxima al pueblo, donde en colaboración con el Sr. Joaquín Royo, un sargento retirado todavía jo-ven por la ley de Azaña, montaron una pequeña granja avícola; y donde introdujo algunas innova-ciones agrícolas como el cultivo de la soja, desco-nocida entonces en Chert, que se dio muy bien, en secano, en dos bancales de esa finca.

Fue promotor de la Sociedad de Socorros Mu-tuos “La Aurora” y, junto con el Sr. Jacinto Romeu, que con el tiempo sería suegro de mi hermana Leonor, y otros accionistas, instalaron un molino aceitero de moderna tecnología. Ambas entida-des estaban situadas en el edificio de la Socie-tat de Baix, en el lugar que ahora ocupa la iglesia Nueva.

• • •

La Guerra Civil de 1936, que tan bajos sen-timientos desató en las retaguardias de ambos bandos contendientes, dio lugar a que mi padre llegara a estar en serio peligro, más por envidias sin fundamento –duraban todavía los efectos de la crisis económica de 1929– que por motivos políticos o religiosos, que tampoco debieran ha-ber sido nunca motivo de persecución. Es lo que ocurre cuando estalla la violencia: todo se radi-caliza; el fanatismo, el odio y la envidia emergen de forma descontrolada y pasan a ocupar el lugar que siempre debieran tener la razón y el mutuo respeto.

Su amigo, el Sr. Joaquín Royo, que estaba muy bien informado, le aconsejó que se ausen-tara inmediatamente del pueblo, cosa que hizo, porque le venía a confirmar los temores que él ya tenía por algunas situaciones vividas en los primeros días de la guerra. Se fue a Castellón, y por sugerencia de algunos compañeros amigos

se presentó voluntario para prestar sus servicios médicos en el Hospital Militar, siendo recibido de buen grado porque ya se veía que la guerra se iba a prolongar y necesitarían cada vez más personal sanitario. De este modo conseguía, además, un sueldo para mantener a su familia.

Así pues, durante la guerra civil vivimos sepa-rados. Nuestro padre en Castellón, con sus pa-dres y hermana, trabajando en el Hospital, y no-sotros en Chert. Pero además desde el día 13 de abril de 1938, en que las tropas nacionales ocu-paron nuestro pueblo, hasta el final de la guerra, el 1 de abril de 1939, estuvimos incomunicados, sin saber absolutamente nada de él, ni él de noso-tros; porque antes de la ocupación de Castellón, en junio de 1938, habían trasladado forzosamente a todo el personal sanitario del Hospital Militar a Crevillente (Alicante).

Terminada la guerra, llegó por fin el regreso de nuestro padre y la inmensa alegría del reencuentro familiar.

Pero no tardaron en surgir nuevas e inespera-das dificultades. Durante la ausencia de mi padre, quedó D. José Torres encargado provisionalmen-te de sus clientes, así como de las funciones de médico titular. Al regresar, una vez terminada la guerra, los clientes de mi padre volvieron inme-diatamente con él; pero D. José Torres intentó retener para sí el cargo de médico titular, para lo cual contaba con algunas bazas políticas: le ha-bían asignado un importante cargo político local, y le apoyaban algunas de las nuevas autoridades municipales, llegando alguno de ellos a acusar a

mi padre de haber colaborado con el enemigo, con tal de salirse con la suya. Algún trabajo y dis-gusto le ocasionó el defenderse de todo esto, y hacer valer en el Jefatura Provincial de Sanidad de Castellón su derecho a ese cargo. Tuvo que explicar y justificar los verdaderos motivos de su estancia y empleo en Castellón y en Crevillente durante la guerra; su antiguo nombramiento para el cargo por el Ayuntamiento de Chert en 1918, y su pertenencia al Cuerpo de Médicos titulares desde su fundación, circunstancias que no se da-ban en D. José Torres. Al final le fue reconocido su indudable derecho al cargo, ratificándole en él como era de justicia.

Fue éste uno de tantos casos de los que se dieron en la guerra civil: de cómo un ciudadano moderado, honrado y trabajador llegó a estar per-seguido primero por los extremistas de un lado, y después perjudicado, postergado o molestado por los del otro.

A pesar de todo, no pasó mucho tiempo hasta que las relaciones de compañerismo entre ambos médicos se reanudaran y normalizaran, posible-mente porque el sentido común les hiciera ver que era lo más conveniente para todos.

• • •

La posguerra y, en general, toda la década de los cuarenta, también fueron especialmente du-ros para los españoles. La economía quebrantada por la guerra, la Segunda Guerra Mundial (sep-tiembre de 1939-agosto de 1945); el aislamiento internacional de España, las pésimas cosechas debidas a grandes y continuas sequías…; todo contribuyó a que hubiera varios años de penuria, de hambre. Y por si todo esto fuera poco se aña-dió otro mal: una epidemia de tifus exantemático o epidémico que afectó a toda España de 1939 a 1946. Estas epidemias hacen su aparición en las guerras o cuando se dan circunstancias de miseria como las que entonces tuvimos. Se tra-ta de una enfermedad muy grave, que en aquella época tenía una mortalidad del 35% de los enfer-mos aproximadamente. En el Hospital Provincial de Castellón, por ejemplo, murieron de esa en-fermedad varias personas, entre ellas una famosa cantante española de aquellos años.

En Chert apareció un caso y cundió la alarma. Se trataba de un joven estudiante que adquirió la enfermedad fuera del pueblo y fue traído a él para ser atendido en su casa. Mi padre hizo lo propio de estos casos: instauró el tratamiento adecuado para el enfermo y controló su evolución; procedió de inmediato a su aislamiento para evitar la pro-pagación de la enfermedad, y lo comunicó segui-damente a la Jefatura Provincial de Sanidad de Castellón.

Por sugerencia del Jefe Provincial de Sanidad dio una conferencia de divulgación acerca de la naturaleza y peligro de esta enfermedad, insistien-do principalmente en los medios para evitar su di-fusión. Los asistentes al acto, que llenaron el local del cine, que es donde tuvo lugar, le escucharon con la máxima atención y al finalizar mostraron su agradecimiento con un fuerte aplauso.

El tifus exantemático es una enfermedad infec-to-contagiosa producida por un microbio, la Ric-kettsia prowazeki, que se transmite por el piojo del cuerpo (pediculus corporis o pediculus vestimen-ti), no por el piojo de la cabeza (pediculus capitis) que pertenece a otra especie zoológica. La gente dio en llamarla la enfermedad del piojo verde; pero lo cierto es que jamás hubo tal piojo verde; era el de la ropa, el del cuerpo. Por ello el principal me-dio de evitar la enfermedad consiste, además del aislamiento de los enfermos, en la lucha contra el piojo de la ropa y de sus liendres, desparasitando la ropa de vestir y de la cama del enfermo, a base de la máxima limpieza, la utilización de insectici-das, que los de entonces todavía eran poco efica-ces, y por cuantos medios se disponga.

Se curó el joven enfermo; y con las normas de higiene que dio mi padre, así como con la co-laboración de todos los chertolinos, se consiguió que no se diera ni un solo caso más de esta en-fermedad en el pueblo. Podríamos decir que todo salió bien, si no fuera porque el padre del enfermo mostró cierto disgusto y enfado con mi padre por algún perjuicio económico en su comercio, debi-do a la inevitable medida de aislamiento durante algunas semanas.

La tuberculosis pulmonar, enfermedad que ve-nía causando estragos desde siglos atrás, y que se cebaba principalmente en los jóvenes, se exa-cerbó también con las estrecheces de los años cuarenta. Se les trataba en los Sanatorios y en los Dispensarios Antituberculosos, cuya red esta-tal se venía desarrollando y perfeccionando des-de principios del siglo XX; lo hacían los médicos especialistas en esa enfermedad, los tisiólogos, con todos los medios conocidos entonces. Los médicos de los pueblos también trataban mu-chos casos, valiéndose de la auscultación y de alguna radiografía que solicitaban para seguir la evolución. El panorama cambió radicalmente con el descubrimiento de la estreptomicina, pri-mer medicamento antituberculoso eficaz, aunque su uso prolongado podía ocasionar sordera; y a continuación el descubrimiento de la isoniazida, rifampicina, etambutol y demás medicamentos antituberculosos. Tal vuelco favorable dio la evo-lución y la curación de esta enfermedad que gra-dualmente se fueron cerrando, por innecesarios, todos aquellos sanatorios antituberculosos, mu-


chos de los cuales se han dedicado a otras aplicaciones hospitalarias.

También por entonces hubo en Chert y en otras localidades un brote epidémico de brucelosis o fiebre de Malta, que se transmite por el consu-mo de leche no tratada o de queso de cabras. La fiebre tifoidea, también muy grave, no era rara en Chert y en otros pueblos, debido a la poca segu-ridad higiénica del agua de bebida. En La Jana la contaminación del agua de un pozo público provocó un importan-te brote epidémico. En Chert mi padre, como jefe local de Sanidad, hubo de clausurar una fuente, medida que, aun-que impopular, se mostró eficaz. Los casos de fiebre tifoidea y de paratíficas desaparecieron en Chert desde la traí-da del agua de la fuente del Molinar, con las de-bidas garantías sanitarias, para el abastecimiento del pueblo en el año 1934.

• • •

Durante los años cincuenta la situación mejoró tanto en el aspecto económico como en el sani-tario.

Pero según avanzaba esta década empezaba a aproximársele a mi padre la edad de jubilación, y cayó en el cuenta de que si seguía en Chert la pensión que le quedaría no podría ser buena, por lo que le convenía trasladarse a una población mayor, donde tuviera el cupo completo de cartillas de la Seguridad Social asignadas, pues en eso se basaría la pensión de jubilación. Trabajo le costó decidirse a dejar Chert pues él, un hombre de La Plana, le había cogido si cabe más cariño a este pueblo del Maestrazgo que mi madre que se ha-bía criado desde niña en él. Y ello a pesar de estar en permanente guardia médica a diario, mes tras mes, año tras año.

En un concurso de traslado solicitó y obtuvo una plaza en Burriana, a donde se trasladó en noviembre de 1958, junto con su esposa, su hija Carmen y nuestra fiel y abnegada María Vicenta Jovaní Griñó que desde su adolescencia, hacia el año 1926, vivió siempre con nosotros, integrada en la familia, y que tanto se desvivió por todos nosotros.

En Burriana el trabajo profesional era distinto, más normal. Se ajustaba más a horarios y se es-tableció un turno de guardias entre los médicos de familia. Había la posibilidad de consultar con especialistas en la misma población, y tenían a un paso los Hospitales de Castellón para lo que fuera necesario.

Vivían en un piso muy cerca del Pla. Pronto se

adaptó también a Burriana e hizo amistad con los otros médicos que allí ejercían.

Mi padre se jubiló en 1964, a los 70 años de edad. A partir de entonces llevó una vida tranquila, de ambiente familiar, lectura, televisión, alguna par-tida y tertulia con las amistades hechas en Burria-na; paseos, y viajes a Castellón y a Chert. Como siempre fue muy habilidoso le entretenía inventar soluciones para las dificultades que planteaban a veces las actividades domésticas cotidianas. Mantenía su interés por la profesión leyendo las revistas médicas que recibía. Iban a verles de vez en cuando amigos y otras personas de Chert y de Castellón que les apreciaban tanto a él como a mi madre; y, por supuesto, que allí acudíamos frecuentemente sus hijos y sus diez nietos.

En enero de 1979 cayó enfermo, y a pesar de todas las exploraciones que se le hicieron y de los tratamientos que se le aplicaron fue agravándose su enfermedad, que ya desde el principio había dado síntomas muy preocupantes. El día 20 de abril de ese mismo año murió cristianamente en Burriana, a los 85 años de edad, acompañado por su esposa y por sus hijos.

Las exequias tuvieron lugar en la iglesia pa-rroquial de El Salvador, de Burriana. Acudieron a despedirle gran cantidad de personas, amigos y clientes de Burriana, de Chert y de Castellón prin-cipalmente; tal fue la asistencia que apenas se cabía en la iglesia. La familia nos sentimos acom-pañados, y agradecidos a tanta gente que de este modo mostraron el aprecio que le tenían.

Así fue el médico D. José T. García Tirado, de gran vocación y pericia profesionales, de absolu-ta dedicación a sus enfermos; un hombre bueno, que durante tantos años se consideró un chertoli-no más y que llevó siempre a Chert en su corazón.

Madrid, junio de 2012.

I. IntroduccIó

En un article publicat recentment al Butlletí del Centre d’Estudis del Maestrat nº89 per Javier Hernández Ruano sota el títol Incursiones y ope-raciones navales franco-catalanas sobre la fronte-ra valenciana durante la Guerra dels Segadors. La invasión de don Josep d’Ardena (noviembre de 1649), trobem una informació que considerem in-teressant publicar al programa de festes del nos-tre poble perquè afecta a Xert.

Aquest autor edita al seu article un document manuscrit titulat Información recibida de orden y mandamiento del Excelentísimo señor conde de Oropesa, virrey y capitán general de la ciudad y presente reyno de Valencia por el Doctor Thomás Ortí asesor y subrogado del lugarteniente y ca-pitán por su Magestad en este maestrazgo viejo de Montesa en orden a los daños que el enemi-go hizo en las villas de Calig, Mas dels Estellers, Jana, Canet, Chert y Salzadella. Y destacados hechos en sus santas iglesias y santas imágenes que havía en ellas. L’original es conserva a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. El reproduïm a l’apèndix documental, tan sols amb les informacions preses dels veïns de Xert, que ens relaten els esdeveni-ments ocorreguts el 18 de novembre de 1649, quan les tropes franceses envaïren el nostre poble i que després comentarem.

Així mateix Hernández Ruano fa menció al seu treball d’un altre document conservat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, però que no publica, i que considerem força interessant, redactat pel notari de Xert, Gabriel Celma, que també hem afegit a l’apèndix documental del present article, titulat: Certifico con la presente jo Gabriel Celma, notario, escribano de la sala de la presente villa de Chert, maestrazgo de Nuestra Señora de Montesa, rey-no de Valencia, cómo los particulares de dicha vi-

lla han manifestado los daños ha hecho el exército del francés es lo siguiente... que hem localitzat a Internet a les fonts digitalitzades de l’esmentat Ar-xiu. Per ell sabem els noms i cognoms del habi-tants de Xert al segle XVII i el total dels mals que aquesta invasió va causar al nostre poble.

II. La guerra deLs segadors (1640-1652) I La subLevacIó de cataLunya contra FeLIp Iv

Tots sabem que la pèrdua dels furs i privile-gis del Regne de València es va produir com a conseqüència de la derrota de les tropes valencia-

La invasió i el saqueig de Xert per les tropes franceses del general Josep d’Ardena el 18 de novembre de 1649

per Joan Antoni Micó Navarro

Felipe IV, per Velázquez, 1644


nes lleials a l’arxiduc Carles d’Àustria a la batalla d’Almansa davant les fidels al rei Felip V de Bor-bó, el 25 d’abril de 1707, a la denominada Guerra de Successió a la corona hispànica. La derrota va suposar la pèrdua de les nostres llibertats, la imposició de la llengua castellana como a obliga-tòria a tots els efectes oficials, la desaparició de les formes de govern seculars del nostre poble i la reducció dels nostres costums “a los usos y leyes de Castilla”. El denominat Decreto de Nueva Plan-ta, datat el 29 de juny del mateix any declarava “Abolidos y derogados todos los referidos fueros, privilegios, práctica y costumbres hasta aquí ob-servados en los referidos reinos de Aragón y Va-lencia, siendo mi voluntad que éstos se reduzcan a las leyes de Castilla, y al uso, práctica y forma de gobierno que se tiene y ha tenido en ella, en sus tribunales sin diferencia alguna en nada”. El 28 de novembre de 1715 es publicaria el mateix decret per al Regne de Mallorca i el 9 d’octubre de 1715 per al Principat de Catalunya. Quedava així sotmesa l’antiga Corona d’Aragó a unes lleis que li eren alienes i a una llengua estranya.

Però aquesta no era la primera vegada que la corona espanyola intentava uniformar les lleis, costums i llengües dels distints pobles que con-formaven el conjunt de la península a una llei uni-tària i a una voluntat centralitzadora, ja que si bé al regne de Castella, després de la derrota dels comuners, el rei havia assolit una ampla llibertat d’acció degut a la debilitat de les corts, als regnes de la Corona d’Aragó i a Portugal estava controlat per aquestes i devia convocar-les i obtenir el seu consentiment per a la concessió de més homes o diners per a les successives guerres que mante-nien els reis de la dinastia Habsburg hispànics a Europa.

Durant el regnat de Felip IV, Castella estava ex-haurida per les constants aportacions d’hòmens i de diners a aquests conflictes; els metalls pre-ciosos provinents de les colònies d’Amèrica havia minvat i el començament de la guerra dels Trenta anys a Europa (1618-1648) portaren el seu válido, el comte-duc d’Olivares, a plantejar un nou pro-jecte polític que permetera una uniformitat de les lleis dels diferents regnes peninsulars per tal que el rei assolira a tots els regnes la mateixa autori-tat i poder que tenia al regne de Castella. Aquest projecte és conegut com a “Memorial secreto pre-parado por Olivares para Felipe IV”, amb data del 25 de desembre de 1624, en el qual es proposava a Felip IV que reduira tots els regnes peninsulars que composaven la corona “al estilo y leyes de Castilla”.

Com que dur a terme aquesta idea era prou complicat, l’any següent, 1625, proposà la de-nominada Unión de Armas. Consistia en què tots

els regnes de la monarquia contribuïren, propor-cionalment a la seua població i riquesa, a la for-mació d’un exèrcit de 140.000 homes. Les corts de València i d’Aragó rebaixaren les pretensions d’Olivares, però acceptaren participar-hi. Les Corts de Catalunya, reunides per aquest motiu en 1626 i 1632, no acceptaren el projecte ja que consideraven que propugnava reformes polítiques i administratives que violaven l’autonomia i les constitucions forals dels regnes.

A Catalunya hi havia un gran malestar per l’obligació imposada pel comte-duc d’Olivares d’allotjar tropes mercenàries forànies castellanes i italianes per causa de la guerra entre Felip IV i el rei Lluís XIII de França i per la implantació de tributs per al seu manteniment. Així començaren a haver-hi enfrontaments entre pagesos i soldats fins que el 7 de juny de 1640, el conegut com a Corpus de Sang, els segadors concentrats a la ciutat de Bar-celona començaren una revolta popular contra els soldats i autoritats que culminà amb la mort del virrei de Catalunya Dalmau de Queralt, comte de Santa Coloma. Aquest fet va ser el començament d’una revolta social. Després de moltes reunions entre els consellers de Barcelona i el segadors re-voltats, el 7 de setembre de 1640, els represen-tants de la Generalitat de Catalunya van signar el Pacte de Ceret amb el representant del rei Lluís XIII de França, pel qual s’acordava que Catalunya es separaria de la monarquia espanyola i es de-clararia república independent, sota la protecció militar del rei francès.

Així mateix, a Portugal esclatava una insu-rrecció semblant el desembre de 1640 i amb la protecció militar d’Anglaterra s’independitzaria d’Espanya, després d’una llarga guerra el 1668, proclamant com a rei al duc de Braganza, amb el nom de Joan IV.

Altres regnes i regions de la monarquia his-pànica començaren nous conflictes contra Felip IV i el seu poder: a Aragó el duc d’Híjar volgué proclamar-se rei; a Andalusia el duc de Medina-Sidonia també volgué proclamar-se independent; a Biscaia esclataren motins contra el poder reial; i als regnes de Nàpols i Sicília també hi hagueren revoltes, per la qual cosa el conflicte català tingué una llarga durada degut als múltiples fronts als quals havia d’atendre la corona.

A Catalunya l’exèrcit de Felip IV comandat pel marquès de los Vélez va ocupar d’immediat Tor-tosa i va avançar cap a Barcelona. El 16 de gener de 1641, davant l’evolució de la situació i la ràpida penetració del exèrcit castellà, Pau Claris, al front de la Generalitat, proclamà la República catala-na. El 23 del mateix mes, Catalunya es posava sota l’obediència de Lluís XIII, a qui es proclama comte de Barcelona al mateix temps que les tro-

pes catalanes obtingueren una important victòria a Montjuic, obligant l’exèrcit de Felip IV a retirar-se a Tarragona.

Arribat l’estiu del 1642, quedaren sota domi-ni francés els comtats del Rosselló i de la Cer-danya, i amb la victòria de les tropes de Felip IV a la batalla de Lleida i amb el jurament per part del monarca dels drets i costums de Catalunya, les posicions favorables al retorn del Principat a la corona espanyola van augmentar, puix que les tropes franceses provocaren també malestar en els habitants camperols amb les seues exigèn-cies constants i l’administració política francesa s’enfrontà amb les institucions civils i eclesiàsti-ques catalanes per no respectar tampoc les lleis tradicionals.

No entrarem en les diverses campanyes mili-tars d’aquest conflicte, que va durar dotze anys i que excedeix el nostre interés. Tan sols ens de-tindrem en la invasió del Regne de València per les tropes franceses sota el comandament del general Josep d’Ardena, que el 1649 afectaren al nostre poble.

La guerra s’allargaria fins l’any 1652 quan les tropes de Felip IV, comandades per Joan Josep d’Àustria conqueriren Barcelona, debilitada per la pesta que assolà la península en els anys 1647-1651 i després d’un llarg setge. La Diputació Ge-neral de Catalunya jurava fidelitat al rei Felip IV i aquest es comprometia a respectar i fer complir els furs i costums de Catalunya.

III. La InvasIó deL regne de vaLèncIa per Les tropes Franceses I Les seues repercussIons aLs pobLes deL Maestrat

En diverses ocasions, des del començament de la guerra a Catalunya, les tropes franceses i catalanes havien realitzat incursions i atacs a les poblacions frontereres del nord del Regne de Va-lència. Segons ens diu Hernández Ruano, el pri-mer confrontament va ser per mar, el 14 de maig de 1642, davant la costa de Peníscola entre una nombrosa flota francesa i sis galions de la flota de Felip IV que pogueren refugiar-se al port de Dénia. Així mateix, la flota francesa va bombardejar Vi-naròs però les tropes no pogueren desembarcar perquè foren contingudes per les milícies locals del Tercio del Maestrazgo. El 26 de juny, de nou, la flota francesa va bombardejar Vinaròs, encara que tampoc no van poder desembarcar. També en aquest any un grup de soldats intentà pren-dre El Boixar. La intenció era ocupar les principals poblacions del nord valencià: Vinaròs, Benicarló, Sant Mateu i Peníscola.

El maig de 1647, com ha estudiat Joan Ferrre-res i Nos en els seu treball Historia documentada

del Rossell modern (segles XVI-XVII-XVIII), publicat l’any 2011, els miquelets catalans i les tropes fran-ceses atacaren Rossell, i el 21 de juny de 1649 l’atac es produïa amb 800 cavalls i 1.200 infants sota la direcció de Saint Colombe, i el resultat fo-ren setze veïns morts i nombroses cases crema-des, com també ocorrerà a Xert un mes després.

Tortosa es mantingué sota la sobirania de les tropes de Felip IV fins a gener de 1648 en què va ser conquerida per les tropes franco-catalanes.

El dia 1 de novembre de 1649 l’exèrcit francés sota el comandament del polític i general català Josep d’Ardena, va creuar la frontera del Regne de València pel terme de Traiguera, on van passar la nit. Un grup de l’exèrcit va prendre la direcció del Mas dels Estellers, mentre un altre es dirigí cap a Càlig. Quasi bé tots els habitants d’ambdues poblacions van ser sorpresos ja que no estaven alerta de l’arribada de les tropes invasores. Molts estaven al camp treballant, segons testimonis de l’època, des d’on van observar l’avanç de les tro-pes cap les esmentades poblacions. A Càlig hi va romandre una guarnició de vint-i-cinc soldats que mantenia tancats els qui s’havien refugiat a l’església. Quan l’exèrcit invasor va eixir del poble el dia 3 de novembre, després de saquejar les ca-ses i de furtar tot el que va voler, un grup es va di-rigir cap a La Jana i va prosseguir fins a Sant Ma-teu, mentre un altre grup va assaltar la Salzadella. Amb les provisions que confiscaren començà el setze de Sant Mateu el dia 7 de novembre. La intenció de l’exèrcit era ocupar la ciutat però, des-prés d’onze dies de resistència dels veïns i de les

El comte-duc d’Olivares, per Velázquez, 1634


tropes que la defensaven, que van ser reforçades per les que va enviar el virrei de València, comte d’Orpesa, formades per uns tres-cents hòmens, i amb la notícia que va rebre d’Ardena que arriba-ven nous reforços per a les tropes de Felip IV des de Tarragona i des de València, es va decidir alçar el setze l’11 de novembre i tornà cap arrere per acampar a Ulldecona.

Uns dies més tard, el 17, 18 i 19 del mateix mes hi tornaren. Encara que no aconseguiren el seu principal objectiu, com era el d’ocupar San Mateu, la capital de Maestrat, deixaren un rastre de desolació i destrucció al seu pas pels pobles de l’entorn. Com ens diu Hernández Ruano:

“Empeñado [Ardena] en ocupar San Mateo cruzó de nuevo la frontera valenciana el día 16 pero en su avance un puente derruido le obligó a torcer sobre Xert, saqueada el día 18 tras el asal-to de cien hombres del regimiento de caballería del barón de Caramany, y de cuya devastación se conserva un documento notarial muy detallado en el que se registran todas las cassas arruinadas y el coste de las pérdidas. Las lluvias contínuas obligaron a Ardena a refugiarse allí tres días. Al tercero, el mariscal Ferdinand de Marchin le orde-naba que se retirase y dividiera sus tropas entre Flix y Tortosa.”

El 5 de desembre de 1650, quan les tropes de Felip IV recuperaren Tortosa, la frontera del Regne de València es veuria lliure definitivament de les constants amenaces de què havia estat objecte des del 1648.

Iv. La repercussIó a Xert segons eLs testIMonIs de L’època

El virrei de València, comte d’Orpesa, va ma-nar que es duguera a terme un informe minuciós, amb els testimonis de les persones dels pobles afectats per la invasió, del qual se’n va encarregar Tomàs Ortí, asesor y subrogado del lugarteniente y capitán por su Magestad en este maestrazgo viejo de Montesa entre abril i maig de l’any 1650, interrogant a persones que van patir aquests fets.

Segons el treball de Joan Serafí Bernat Martí i de Miguel Ángel Badenes Martí, Crecimiento de la población valenciana (1609-1857), publicat el 1994, en 1646 la població de Xert comprenia uns 900 habitants i en 1692 havia disminuït a 680. Ací hauríem de tenir en compte la pesta declarada en aquests anys que afectà Xert i tots els pobles del Maestrat. Així, Segarra Roca ens diu què entre 1647 i 1651 hi hagué una epidèmia a tot el Regne de València i que a unes notes de l’arxiu parro-quial constava que en febrer de 1651 van morir d’aquesta malaltia cinc adults al Mas de la Creu. Això explicaria la disminució de població que ob-

servem en aquests anys, més que els efectes de la guerra. D’aquesta època data la construcció de la capella de Sant Roc a l’església Vella, que s’estava ampliant per aquelles dates i també és el moment de la designació del sant com a uns dels patrons de Xert, amb una festa que continua celebrant-se a hores d’ara, per la seua intercessió en la desaparició de la malaltia.

A Xert es va prendre testimoni el dia 13 d’abril als veïns següents: Custodi Sans, de 69 anys, sín-dic; Gabriel Nos, de 57 anys, justícia de la Vila; Gaspar Roca, jurat; i Gabriel Celma, notari i escri-và de la sala.

De les seues informacions es desprén que les tropes franceses van envair la vila de Xert amb infanteria, cavalleria i dos peces d’artilleria i que van saquejar totes les cases del poble emportant-se tot allò que pogueren, de les quals en crema-ren seixanta-quatre “quien dellas todas, quien a la mettat y quien a un quarto” i de l’església pa-rroquial s’emportaren tot el que hi havia de valor “Haziendo en ella muchas insolencias quitando los brazos y piernas a dos imágnes de Christo re-demptor nuestro, quitando assi mismo las manos a otras imágenes de santos y de nuestra Señora y haziendo otras cosses, insultos, excessos en di-cha iglesia”. Si bé és cert que degueren fer molt de mal a l’església, especialment furtant les ren-des dels tots els beneficis que hi havia fundats, els diners dels quals solien guardar-se a l’arxiu parroquial, ens consta que es pogueren salvar molts elements de valor. Així les creus gòtiques de plata i altres objectes d’orfebreria que avui en-cara conservem afortunadament. Sí que és cert, com comentarem més avant, que el clero pa-rroquial va ser un dels més afectats pel que fa a pèrdues econòmiques, així individualment, com col·lectivament, puix que constituïa un dels esta-ments més poderosos en la societat estamental de l’antic règim social.

D’acord amb la relació dels danys soferts pels veïns de Xert, redactada pel notari i escrivà de la vila, Gabriel Celma, sabem que el total de pèrdues adduïda pels veïns va ascendir a 21.705 lliures.

Si analitzem els noms dels testimonis veiem que el clero parroquial és, sens dubte, el més afectat. Així los clérigos por la iglesia reclamen pèrdues per valor de 1.400 lliures. I per explicar aquesta quantitat hem de parlar de la construc-ció de la nova església parroquial en aquest segle. Així, per les visites pastorals que es conserven sabem que els bisbes i visitadors de Tortosa in-sistien en la necessitat de construir un temple de major capacitat, posat que la primitiva església, d’estructura gòtica construïda als segles XIII-XIV, era insuficient per als pobladors de Xert. Així tro-bem, als manuscrits de mossèn Arasa, una pri-

mera notícia en la visita del bisbe Lluís Tena de 28 d’abril de 1621, en què ens diu:

“Visitavit Corpus Ecclesiae y trobà que los ju-rats volien créixer la iglésia per ésser chica y sa Senyoria los animà a què ho fessen provehint y manant-los que dita iglésia la creixen per la part del altar major inclusive, y concedí llicència per a que puguen treballar en ella en dies de festa ex-cepte los de la primera classe y després de dita la missa major; y concedí quaranta dies de indul-gència a tots aquells que treballaran en dita obra per cada dia que treballen, y així mateix attés que la Vila està alcanzada y la fàbrica de la iglésia no té renda alguna per a que millor la vila puga suportar lo gasto que en dita obra se offereix, proveeix sa Senyoria que de la almoina fundada en dita vila per lo mossèn Pere Cherta, rector, per a casar òrfanes (atés que al principi segons la intenció del fundador dotaven los marmessors dos fadri-nes cada any y després per lo vicari general del senyor bisbe Don Alfonso Márquez de Prado, son predecesor, fonch provehit que·s dotasen cada any tres fadrines, no se doten per ara cada any sino dos doncelles, d’esta manera, que la renda de dita almoyna a pobres segons vol lo fundador, del que resten se fassen tres parts; y les dos se empleen en casar dos òrfanes per iguals parts; y la tercera vol sa Senyoria per la ampliació de la fàbrica de dita iglésia de Chert per temps de vuit anys, interposant en asó de la millor manera que pot y de dret li és permés sa autoritat y decret...”

Les obres no començarien fins l’any 1638 i no ho farien per l’altar major, com en un principi ha-vien manat els bisbes, sinó pels peus del temple, canviant l’orientació de l’edifici d’orient a occi-dent, com era costum a l’època. Així, en aquesta primera etapa fins 1664, s’edificaren les dues sa-gristies, l’àbsida, i les capelles del Sant Crist i de Sant Roc, però conservant l’edificació gòtica. La part contigua, amb l’enderrocament de l’església gòtica, es dugué a terme entre 1661 i 1691, per la qual cosa en el moment de la invasió de les tropes franceses el 1649 encara es conservava l’estructura gòtica i les 1.400 lliures estaven desti-nades a l’ampliació de l’edifici.

S’han d’afegir les pèrdues personals dels mossens, entre ells Pere Celma, que reclama unes altres 1.400 lliures. Segons hem trobat a la Historia eclesiástica de mossèn Segarra, Pere Celma va ser el primer que obtingué el benefici fundat pel notari Gabriel Celma a l’altar de Sant Roc el 1660. Per tant, aquesta quantitat tan eleva-da potser corresponga al total dels diners deixats pel fundador per al manteniment de la seua obra pia. Altres mossens reclamen quantitats inferiors: Bernart Sans 300 lliures; Gabriel Calduch, funda-dor d’un benefici a l’altar de la Mare de Déu del Roser l’any 1640, 160 lliures; el rector de la pa-rròquia frey Antoni Ferrer, 200 lliures; o mossèn Pere Roig, que posseïa dos beneficis, 700 lliures. També l’ermita de Sant Vicent reclamava 20 lliu-res, i la de Sant Pere i Sant Pau de la Barcella unes altres 30 lliures.

El Corpus de Sang, d’Antoni Estruch, 1907


Així mateix consta que el clero de la parròquia va presentar una súplica davant el vicari gene-ral del bisbat de Tortosa l’any 1654, en la qual sol·licitaven una reducció de les misses i dels aniversaris que havien de celebrar. Aquest docu-ment, copiat per mossèn Josep Arasa diu:

“Després que duren les guerres del present Principat y fronteres del Regne de València, y en particular després que lo enemich saquejà la vila de Chert del dit Regne y de la diòcesis de la ciutat de Tortosa, y després que en aquella fonch Nos-tre Senyor servit enviar o donar mal contagiós, los preberes de la parroquial de la dita vila, an patit i pateixen grans treballs per no tenir ab què poder-se sustentar per haver-se fet per dites causes molt dificultoses les cobrances dels rèdits de dita parrochial, de manera que moltes de elles se han vengut a perdre y ser casi inexigibles...”

L’ordre de Montesa, propietària feudal del poble al·lega danys per la casa del delme de 30 lliures.

El comú de la vila, mitjançant els jurats, recla-men 600 lliures de pèrdues i danys. Així mateix, veiem cóm els dirigents polítics de la comunitat són també afectats i tenen una bona posició so-cial. Per exemple Custodi Sans, un dels testimo-nis, síndic, reclama 120 lliures; Gabriel Joan Nos, justícia, 600 lliures; i el notari i escrivà de la vila, Gabriel Celma, 250 lliures.

Les famílies terratinents del moment podem detectar-les fàcilment. Així els Calduch, que a da-rreries del segle XVII entroncarien amb els Feliu de Castelló, i al segle XIX amb els comtes de Pesta-gua, apareixen com a una de les més afectades. Entre d’altres trobem Pere Calduch, que sabem que era cavaller de l’ordre de Santa Maria de Mon-tesa i addueix unes pèrdues de 1.200 lliures. De Pere Calduch ens diu mossèn Arasa Barberà als seus manuscrits –l’edició dels quals l’estem pre-parant conjuntament amb Josep Meseguer i Ma Milagros Cárcel per a la seua publicació– que sota el rectorat de mossèn Antoni Ferrer (1645-1659) es va construir la capella del nom de Jesús o del Sant Crist, actualment dedicada a Sant Vicent Fe-rrer, a l’esquerra de l’altar major de l’Església Vella i que va ser pagada pels cavallers Pere Calduch i pel seu fill Bernat Calduch i pel notari Joan Sans, puix que ells i els seus descendents hi tenien el vas d’enterrament familiar; també trobem a Se-bastià Calduch, que diu que li han fet mal per valor de 200 lliures; Francesc Fèlix Calduch, 200 lliures; Clement Calduch, 150 lliures; Llorenç Calduch, 60 lliures; Francesc Calduch, fill de Miquel, 1.000 lliures.

Per una altra part trobem els Ferreres, que com ha demostrat Vicent Royo al seu treball Sen-yors i llauradors a Xert i la Barcella als segles baix-

medievals, en el Butlletí de la Societat Castello-nenca de Cultura, publicat el 2010, ja al segle XV eren propietaris de dos dels tres molins del terme, en concret a la partida del Molinar. Així, en el do-cument apareixen efectivament Pere de Ferreres, que reclama 300 lliures; Gaspar de Ferreres, 160 lliures; Gabriel de Ferreres, de Pere, 200 lliures; Joan de Ferreres, espardenyer, 20 lliures; Pere de Ferreres, cirurgià, 260 lliures; Tomàs de Ferreres, 50 lliures; Antoni Ferreres, 150 lliures; Gabriel de Ferreres, 50 lliures; Gabriel de Ferreres, fill de Llo-renç, 100 lliures; Llorenç de Ferreres, 100 lliures; Gabriel de Ferreres, fill de Bartomeu, 65 lliures; viuda de Llorenç de Ferreres, 50 lliures; Gabriel de Ferreres, fill de Gabriel, 300 lliures; Andreu de Fe-rreres, 24 lliures; Lluc de Ferreres, 50 lliures; Ga-briel de Ferreres, fill de Lluís, 50 lliures; i Gabriel de Ferreres, moliner, 150 lliures. Com que els noms patronímics es repeteixen constantment, per a di-ferenciar els pares, els fills i els cosins afegeixen el nom del pare darrere del cognom familiar.

Els Romeu tenen també una presència no tan destacada com els anteriors, però no menysprea-ble. Així Pere Romeu declara haver tingut unes pèrdues de 200 lliures; Gabriel Romeu 35 lliures. Pensem que devien ser els propietaris del cone-gut com a Mas de Romeu, amb bones terres de conreu. Els Sans, els Macip i els Grinyó són també alguns dels cognoms amb pèrdues elevades. So-bre els noms i cognoms dels habitants de Xert i la seua evolució al llarg dels segles XVI-XIX, cal con-sultar el treball de Josep Meseguer L’antroponimia de Xert (1563-1888), publicat al B.S.C.C. l’any

Crist mutilat. Museu Parroquial de Xert

2008, al qual es poden completar molt bé les da-des aportades en aquest article.

Un altre aspecte que volem comentar és l’aparició al document de certs oficis: un moliner, un espardenyer, un pastor, un obrer de vila, un cirurgià i dos notaris, aquests tres últims amb una posició social destacada en la comunitat rural, posat que els seus oficis comporten uns estudis i, per tant, un estatus elevat.

Tanmateix, cal destacar la utilització, per part del notari, de la llengua castellana en un moment en què encara no és la llengua obligada dels do-cuments oficials, com podem comprovar en la Súplica elevada al bisbe de Tortosa pel clero de la parròquia que utilitza el valencià, però sí s’ha produït ja una constant ocupació dels alts càrrecs de l’administració del Regne de València (bisbes, virreis, capitans generals, etc.) per funcionaris designats des de la cort reial de la dinastia dels Habsburg, que parlen en castellà i van introduint a poc a poc aquesta llengua en l’administració com a mitjà d’unificació de les lleis, tal com hem vist que pretenia el comte-duc d’Olivares al seu Me-morial de 1624 i com a símbol de poder social i cultural, un procés en el qual la noblesa del Regne de València i els nostres escriptors del moment van tindre una gran responsabilitat.

Iv. apèndIX docuMentaL

1. Interrogatori dels veïns de Xert.

Die XIII mensis apprilis anno a Nativitate Domini M DCL

Custodio Sans de la villa de Chert, vezino y habitador de edad que dixo ser de 69 años poco más o menos relante y testigo el qual juró a nues-tro Señor Dios dezir y testi guar verdad de todo aquello que será interrogado, etc.

Fue interrogado, etc.

E dixo el dicho testigo que lo que puede dezir y testiguar en razón de lo que ha sido interroga-do es que un día que no se acuerda en particular qué día era del mes de noviembre propassado el enemigo francés con su exército de caballería e infantería y dos piesas de batir invadió a la villa de Chert entrando en ella e hizo muchos daños por-que saqueó todas las casas, llevándose todo lo que podía y quemó sesenta quatro casas quien a todas quien a la mitad y a quien hun cuarto. Y ade-más desto entró en la iglesia parrochial de dicha villa y la saqueó de la propia manera llevándose todo lo que havía haziendo muchas insolencias y muchos insultos y sacrilegios cortando los braços y piernas a dos imágenes del Christo redemptor nuestro y a otras imágenes de santos, cortándole las manos y otras cosas todo en vilipendio y me-

nosprecio de las imágenes y religión cristiana. Y el dicho relante y testigo, juntamente con Gaspar Roca, jurado de dicha villa, han recibido informa-ción y relación de todos los daños causados por dicho enemigo en dicha villa de los vecinos de aquella juntamente con el notario scrivano de la dicha villa. Y ha constado por relación de dichos vecinos de los daños han padecido los vecinos de dicha villa y también de los daños causados en dicha igle sia que importarán todos las cantidades contenidas en un memorial y certificatoria hecha por Gabriel Selma, notario, scrivano de dicha villa, a la qual se refiere el dicho testigo en todo y por todo. Y esto y no más, etc.

Custodio Sans

Fuit sibi lectum etc.

Dicto die

Gabriel Nos, de la villa de Chert, vezino y ha-bitador de edad que dixo ser de cincuenta y siete años, relante y testigo, el qual juró a nuestro Se-ñor Dios dezir y testiguar verdad de todo aquello que sabía y será interrogado, etc.

Y dixo que lo que sabe y puede dezir acer-ca de lo que ha sido interrogado es que un día del mes de noviembre del año pasado de 1649 el enemigo francés invadió a la dicha villa de Chert con infantería y caballería y dos piezas de artillería entrándose en ella saqueando todas las casas de dicha villa y llevándose todo lo que podía y ha-ziendo muchos daños quemando sesenta quatro casas, quien todas quien a la mitad quien a hun cuarto y se entró en la iglesia parrochial de dicha villa y la saqueó llevándose todo lo que havía en ella haziendo muchos excessos insultos insolen-cias cortando los braços y piernas a dos imáge-nes del Christo redemptor nuestro. Y ansí mismo a otras imágenes de santos y de nuestra Señora quitándole las manos y haziendo otras cosas en vilipendio y menosprecio de las imágenes y de nuestra religión christiana y católi ca. Y está en verdad que estos días passados el dicho testigo y relante, siendo justicia de dicha villa juntamente con Gaspar Roca, jurado, Custodio Sans, síndico de aquella, y Gabriel Selma, notario, escribano de la sala de dicha villa, recibieron información y rela-ción de los daños causados en dicha villa por los soldados del enemigo francés de los vecinos de aquella y hallaron por dicha relación ser muchos assí de los vecinos como de la iglesia y de los quales aparece y consta individuadamente con certificatoria hecha por el dicho Gabriel Selma, notario, escribano de la sala de dicha villa a la qual en todo y por todo se refiere y esto y no más, etc.

Gabriel Juan Nos



Dicto die

Gaspar Roca jurado de la villa de Chert relante y testigo el qual juró a nuestro Señor Dios dezir y testiguar verdad de todo aquello que sabrá y será interrogado etc.

Fue interrogado etc.

E dixo que el exército del enemigo francés un día del mes de noviembre del año pasado 1649 que no se acuerda en particular que día era in-vadió a dicha villa de Chert entrándose en ella con caballería e infantería y dos piezas de batir de artillería y saqueó todas las cassas de dicha villa llevándose della todo lo que lIevarse podía haziendo todos los daños que podía y quemó se-senta y quatro cassas quien a todas quien a la mitad y quien a hun cuarto. Y se entró en la iglesia parroquial de dicha villa y la saqueó y llevó todo lo que havía en ella haziendo muchas insolencias quitando los brazos y piernas a dos imágenes de Christo redemptor nuestro, quitando assí mis-mo las manos a otras imágenes de santos y de nuestra Señora y haziendo otras cossas insultos excessos en di cha iglesia, todo en vilipendio y menosprecio de las imágenes de los santos y de nuestra santa religion christiana y católica. Y está en verdad que el dicho testigo y relante como a jurado de dicha villa juntamente con Gabriel Nos, justicia, y Custodio Sans, síndico de dicha villa, recibieron información y relación mediante Gabriel Selma, notario, de los vezinos de dicha villa de los daños que havían padecido en dicha occasión y también de los daños de la dicha iglesia indivi-duamente de cada vezino y hallaron según di cha relación e información esser muchos y considera-bles. Y aparece y consta desto una certificatoria presentada a vuestra merced el asesor y subro-gado del governador deste Maestrazgo viejo de Montesa, en la qual dichos vecinos declaran e individuan lo que han padecido por occasión de dicho enemigo y también los daños que se han hecho en dicha iglesia. Hecha dicha certificatoria por dicho Gabriel Selma, notario y escribano de la sala de dicha villa, a la qual en todo y por todo se refiere el dicho relante y testigo, etc.

Gaspar Roca


2. Relació dels veïns de Xert afectats i valoració dels danys.

Certefiquo con la presente jo Gabriel Celma, nottario, scribano de la Sala de la presente villa de Chert, Maestrasgo de la religión de Nuestra Señora de Montesa, Regno de Valencia. Como los particulares de dicha villa han manifestado los daños los ha hecho el exército del francés es lo

siguiente:

Primo, Pedro de Ferreres 300 librasJoan Romeu 200 librasJayme Beltran, de Antonio 26 librasJayme Beltran, de Marco 50 librasGabriel Romeu 35 librasBernardo Batalla 25 librasAndrés Macip 60 librasJosephe Cardona 180 librasGaspar de Ferreres 160 librasJosephe Roig 30 librasMatthias Sans, de Marco 16 librasGabriel Joan Nos 600 librasGabriel de Ferreres, de Pedro 200 librasJayme Rambla 200 librasViuda de Miguel Macip 200 librasMarco Sans 7 librasJoan de Ferreres, espargatero 20 librasJoan Griñó, de Josephe 20 librasPedro de Ferreres, cirurgiano 260 librasBartholomé Griñó 160 librasPedro Viñes 50 librasPedro Romeu 200 librasJoan Ódena 250 librasJosephe Pons 12 libras[Total] 3.261 libras

Francisco Pelegrí 500 librasViuda de Marco Macip 10 librasMattheo Fonollosa 250 librasViuda de Joan Roig 130 librasJoan Griñó, hijo de Pedro 130 librasMiguel Olsina 50 librasJoan Rambla 60 librasGabriel de Ferreres, hijo de Elena 50 librasMiguel Macip, de Joan 5 librasChristóval Ager 4 librasPopillos de Gaspar Sans 18 librasArcisio Sans 15 librasJoan de Ferreres, hijo de Joan 25 librasPedro Calduch 1.200 librasGabriel de Ferreres, hijo de Gabriel 300 librasJosephe Beltrán 3 librasSebastián Calduch 200 librasLo mismo por el quarto 140 librasGaspar Griñó 30 librasLucas Beltrán 34 librasPedro Griñó menor 15 librasNicolás Gil 8 librasJayme Macip 40 librasPedro Pauls 60 librasSilvestro Doménech 450 librasPedro Jayme Griñó 12 librasAgostín Beltrán 6 librasAntonio Segarra 9 librasGabriel Sans, hijo de Lucas 25 librasJoan Griñó, obrero de villa 15 librasAndreu de Ferreres 24 libras

Viuda de Miguel Macip, de Esteban 200 librasViuda de Matthias Viñes 10 librasLucas de Ferreres 50 libras[Total] 4.078 libras

Josephe Griñó, hijo de Jayme 50 librasJosephe Olsina 20 librasFrancisco Calduch, menor 40 librasDamiano Pons 50 librasViuda Porcara 6 librasGaspar Vilagrassa 7 librasJayme Sans 20 librasHijos de Jayme Griñó 65 librasJoan Bajarri 450 librasJosephe Sans, de Marco 60 librasGabriel Beltrán, nieto de Antonio 15 librasCasa del diesmo 30 librasViuda de Antonio Beltrán 350 librasJayme Griñó, menor 18 librasViuda Granella 4 librasAntonio Macip, mayor y menor 160 librasGabriel Joan, pastor 60 librasHijos de Matthias Compte 200 librasJayme Sans menor 200 librasPablo Sans mayor 40 librasPablo Sans, menor 18 librasPalonia 12 librasGabriel Adell y suegra 50 librasDomingo Macip 150 librasJoan Beltrán y su hijo 160 librasViuda Olsina 8 librasAgostín Bajarri 80 librasViuda de Joan Macip 20 librasThomás de Ferreres 50 librasJoan Fonollosa 100 librasAndrés Marca 100 librasChristóval Sans 20 librasDe Sant Vicente 20 librasFrancisco Felix Calduch 200 librasViuda de Josephe Ferrer 15 librasPedro Vilagrassa 30 librasJoan Sans, nottario 800 librasPedro Sans, de Lucas 25 librasAntonio Ferreres 150 libras[Total] 3.853 libras

Lorenço Roig 5 librasGabriel de Ferreres, de Fon. 50 librasJoan Doménech 20 librasGabriel de Ferreres, hijo de Lorenço 100 librasCustodio Sans 120 librasClimente Calduch 150 librasViuda de Sebastián Roig 120 librasLaurenço de Ferreres 100 librasHija de Gabriel Calduch 6 librasEn la iglesia de Sant Pedro 30 librasMosén Francisco Borrell 50 librasLaurenço Calduch 60 libras

Gabriel de Ferreres, hijo de Bartolomé 65 librasHierónimo Griñó 150 librasViuda de Laurenço de Ferreres 50 librasGabriel Celma 250 librasViuda Segarra 40 librasMelchior Griñó 63 librasPopillos de Marco Macip 200 librasGabriel Griñó 40 librasPhelipe Pujalt 50 librasJaume Amador 165 librasGabriel de Ferreres, molinero 150 librasLos jurados por la villa 600 librasMosén Bernardo Sans 300 librasMosén Gabriel Calduch 160 librasMosén Pedro Roig 700 librasGabriel Beltrán, nieto de Marco 95 librasLo retor 200 librasMosén Pedro Celma 1.400 librasViuda de Jayme de Ferreres 150 librasNicolás Mijavila 1.000 librasJayme Fonollosa 22 librasGabriel de Ferreres, hijo de Luis 50 librasLos clérigos por la iglesia 1.400 librasViuda de Gabriel Doménech 200 librasFrancisco Calduch, hijo de Miguel 1.000 librasJosephe Sans, de Hierónimo 200 librasViuda de José Beltrán 20 librasVicente Abella, nottario 600 libras[Total] 10.133 libras

Joan Griñó, hijo de Luis 60 librasMatheo Bajarri 150 librasAleixos Sans 100 librasViuda Tibova 50 librasNatal de Ferreres 8 librasViuda de Bartolomé Sans 12 libras[Total] 380 libras

En las sobredichas quantidades contenidas en las sobredichas sinco llanas la presente con-prendida suman aquellas ajustadas veynte un mil sietecentas sinco libras, los particulares de dicha villa han manifestado tienen de daño en sus ha-ziendas ha echo el exercito del francés en dicha villa de Chert. Se conprenden en dichas quantida-des sesenta quatro casas quemadas, quien dellas todas, quien a la mettat y quien a un quarto. Con muchas insolencias han hecho en la iglesia en dos figuras de Christo redemptor nuestro quitándolos los braços y piernas y a otras figuras de santos y de Nuestra Señora las manos y otras cosas muy largas de referirlas. Y porque a la sobredicha cer-tificatoria hecha en dicha villa de Chert a 10 días del mes de abril año de mil seyscientos y sinquen-ta. Entera fe sea dada en cualquiera parte, jo dicto Celma, notario, aquí pongo mi acustumbrado sig (signe notarial) no.


Dimecres 14 d’agostA les 13:00 hores caMpanes aL voL I traca per a anunciar l’inici de les festes.

A les 18:00 hores santa MIssa. A continuació, des de la plaça de l’Ajuntament s’eixirà amb l’acompanyament del Grup de dolçainers i ta-baleters de Xert per fer l’oFrena de Les cabeLLeres a La verge assuMpta.

A les 19:00 hores pregó de Festes I, seguIdaMent, desFILada de carros-ses. Recorregut: Carrer de Sant Vicent, carrer de València, carrer de Sant Mateu, carrer de les Escoles i carrer de Sant Vicent. A cada carrossa se la gratificarà amb un pernil.

A les 0:30 hores baLL a La pLaça de L’ajuntaMent amb el trIo tabú i, tot seguit, dIscoteca. El preu de l’entrada és de 10 €.

Dijous 15 d’agostFestivitat de la l’Assumpció de la Mare de Déu

A les 11:30 hores MIssa soLeMne en honor a L’assuMpcIó de La Mare de déu a l’Església Nova. Tot seguit processó pels carrers de costum amb la presència de les autoritats municipals.

A les 18:00 hores partIt de FutboL. troFeu de L’IL·LustríssIM ajuntaMent de Xert entre el cLub esportIu Xert I L’esportIu cInc-torrà.

A les 0:30 hores baLL a La pLaça de L’ajuntaMent. Entrada gratuïta. Es demana que es respecten les taules i les cadires de les per-sones abonades al ball. Tot seguit, dIscoteca.

Programa de Festes 2013

Divendres 16 d’agostFestivitat en honor a Sant Roc

A les 10:30 hores MIssa soLeMne en honor a sant roc, cantada per la coraL sant Marc de Xert, a l’Església Vella. Tot seguit, processó pels carrers de costum amb la presència de les autoritats.

A les 13:00 hores subhasta deLs cadaFaLs a la Sala de Plens de l’Ajunta-ment.

A les 18:30 hores oFerta de pastIssos a La pLaça veLLa. Organitza l’acte el Patronat de l’Església Vella i l’acompanya el Grup de danses La Barcella de Xert amb les dolçaines i les guitarres. Quan s’acabarà l’Oferta, es farà una dansada que passarà per da-vant l’Església Nova, per la plaça Maó i arribarà fins a la plaça de l’Ajuntament.

Es recorda que s’han de retirar tots els cotxes de la plaça Vella i de la plaça Maó abans de les 15 hores.

A les 0:30 hores baLL a La pLaça de L’ajuntaMent amb l’orquestra junI-ors. El preu de l’entrada és de 10 €.

Dissabte 17 d’agostA partir de les 10:00 hores

Muntatge deLs cadaFaLs a la Plaça Nova.

A les 19:30 hores FInaL del Campionat de Futbet FeMení al Poliesportiu.

A les 20:30 hores FInaL del Campionat de Futbet MascuLí al Poliesportiu.

A les 12 de la nit bou eMboLat de la Ramaderia de Carpios (Sorita, Els Ports) a la Plaça Nova.

A la 1:00 hora baLL a La pLaça de L’ajuntaMent aMb L’orquestra aquàrIuM. El preu de l’entrada és de 10 €.


Diumenge 18 d’agostA les 12:00 hores entrada de vaques de la Ramaderia de Parejo (Cabanes, La

Plana).

A les 18:00 hores bous de pLaça de la Ramaderia de Parejo.

A les 22:00 hores sopar de sobaquILLo a l’envelat de festes.

* Totes les persones abonades al ball seran obsequiades amb un plat de fideuada i un refresc.

* El preu per entrar al sopar és de 10 € i el preu per adquirir el tiquet de la fideuada i del refresc és de 5 euros.

A les 0:30 hores baLL a La pLaça de L’ajuntaMent amb el duo santaFé i, tot seguit, dIscoteca. El preu de l’entrada és de 10 €.

Dilluns 19 d’agostDia de la Penya Taurina

A les 9:30 hores concurs de retaLLadors InFantIL a la plaça de bous.

A les 12:30 hores soLta de dos vaques de la Ramaderia de Pedro Jovaní (Sant Mateu, Maestrat). Tot seguit, prova deL bou cerrIL de nom Lusitano, núm. 73 i guarisme 8, de la Ramaderia de Mi-guel Ángel Millares (Tudela, Navarra).

A les 18:00 hores vaquetes conFIteres i grand prIX a la plaça.

A les 22:30 hores eMboLada deL bou cerrIL Lusitano per la quadrilla d’em-boladors de Xert.

Dimarts 20 d’agostDe les 11:00 hores a les 13:00 hores

parc InFantIL al Poliesportiu.

A les 18:00 hores berenar per a tots eLs jubILats a la plaça de l’Ajunta-ment. S’ha de recollir el tiquet a l’Ajuntament.

A les 18:00 hores 1a duatLó InFantIL pels carrers del poble.

*Les inscripcions es poden fer a l’Ajuntament o als forns del poble.

A les 23:00 hores baLL a La pLaça de L’ajuntaMent amb La rondaLLa. En-trada gratuïta. Es demana que es respecten les taules i les cadires de les persones abonades al ball. Tot seguit, dIsco-teca.

Dimecres 21 d’agostA les 10:45 hores santa MIssa per tots eLs dIFunts de la parròquia a l’Es-

glésia Nova.

A les 12:00 hores entrada de vaques de la Ramaderia de Carpios (Sorita, Els Ports).

A les 18:00 hores concurs de retaLLadors amb la Ramaderia de Pedro Jo-vaní (Sant Mateu, Maestrat).

A les 20:00 hores Bous de la Ramaderia de Carpios (Sorita, Els Ports).

A les 0:30 hores baLL a La pLaça de L’ajuntaMent amb l’orquestra azar. El preu de l’entrada és de 10 €.


Dijous 22 d’agostA les 13:00 hores concurs de paeLLes a l’envelat de festes patrocinat per la

Cooperativa Sant Marc de Xert que dóna l’oli i per l’Ajunta-ment de Xert que dóna l’arròs.

A les 14:30 hores tast de Les paeLLes que entren a concurs. El jurat tastarà totes les paelles presentades a la barra dins de l’hora marca-da i repartirà els premis següents:

1r premi: Un pernil i tres botelles de vi.

2n premi: Un embuchado i tres botelles de vi.

3r premi: Un formatge i tres botelles de vi.

Tot seguit, baLL a La pLaça de L’ajuntaMent amb el duo caLIbra.

A les 20:00 hores passejada nocturna, organitzada per l’Agrupació de Mun-tanya El Turmell.

A les 21:00 hores partIt de FutboL entre el cLub esportIu Xert I L’espor-tIu vILa-reaL.

A les 0:30 hores dIscoteca a La pLaça de L’ajuntaMent. El preu de l’entra-da és de 5 €.

Divendres 23 d’agostA les 12:00 hores entrada de vaques de la Ramaderia de Pedro Jovaní (Sant

Mateu, Maestrat).

A les 18:00 hores bous de pLaça de la Ramaderia d’Armando Beltran (Sant Mateu, Maestrat).

A les 0:30 hores baLL a La pLaça de L’ajuntaMent amb l’orquestra cen-tauro. El preu de l’entrada és de 10 €.

Dissabte 24 d’agostFestivitat de Sant Cristòfol (XLVI Edició)

A les 5:30 hores voLta I Meneo amb la Xaranga Fort I de pressa de Xert.

A les 7 hores despertada I coetada per tot el poble amb la Banda Local.

A les 8 hores Fartada de XocoLata I prIMs per a tots.

A les 9 hores bous de carrer de la Ramaderia de Carpios (Sorita, Els Ports)

A les 11 hores MIssa I processó en honor a sant crIstòFoL, patró de les conductores i dels conductors. Tot seguit, es farà la bene-dicció dels vehicles.

A les 17:30 hores bous de pLaça de la Ramaderia de Carpios.

A les 18:30 hores berenar de gerManor. I, tot seguit, entrada trIoMFaL a la plaça de bous, reprartIMent de sangrIa I vaquetes conFIteres.

A les 12 de la nit baLL a La pLaça de L’ajuntaMent amb l’orquestra che-rokee. Al descans del ball es lliurarà el trofeu a la MILLor reboLcada I es noMenarà La coMIssIó de XòFers deL 2014.

Comissió Xòfers del 2013Miguel Beltrán, dels Colaus Ángel CapsirPedro Segrelles Carlos Ferràs, del mecànicDavid Folch Juan, de Juanitet i PepitaMerche Ruiz, néta de Fernando el Moreno Gema, de FerràsMar Forés, la dona d’Octavio Pili, la dona d’EnriqueMaribel, la dona de Ximo de Candro Antonia, la dona de José Manuel de Xereu

• Es recorda que els tiquets s’hauran d’adquirir amb antelació.

• La Comissió aconsella berenar amb tranquil·litat i harmonia i, en aca-bar, cantarem tots la Xertolina, acompanyats per la nostra Banda.

• La Venda de samarretes començarà a l’hora de la xocolata.

LA COMISSIÓ DE XÒFERS NO ES RESPONSABILITZA DELS DANYS QUE ES PUGUEN OCASIONAR O PATIR DURANT LA FESTA

La Junta de Xòfers 2013 els desitja molt bones festes!


Diumenge 25 d’agostAl llarg del dia desMuntatge deL cadaFaLs i dInar caMpestre.

A les 22:00 hores traca FInaL de Festes.

NOTA: L’Il·lustríssim Ajuntament de Xert es reserva el dret a alterar o a suprimir qualsevol dels actes que s’han programat.

Notes d’Interés:• Per a traure el tiquet del berenar dels

Jubilats s’ha de passar per l’Ajuntament entre el dia 5 d’agost i el dia 19 d’agost.

• Els dies 12, 13 i 14 d’agost, de les 12 hores a les 13:30 hores, es pot passar per l’Ajuntament per a adquirir les taules, les cadires o els abonaments del ball.

• Totes les colles que vulguen dinar a l’en-velat de festes el dia del concurs de pa-elles, han d’apuntar-se a l’Ajuntament i tenen temps fins el dia 21 d’agost.

• A tots els abonats al ball, el dia del sopar de sobaquillo se’ls obsequiarà amb un plat de fideuada i un refresc.

• S’han de respectar les indicacions de les autoritats.

• Està prohibida l’entrada a menors de 16 anys dins del recinte taurí.

• Està prohibida l’entrada de beguda dins de l’envelat de festes.

Preus del ballAbonament per a una persona major de 65 anys ........................ 30 €

Abonament per a una persona major de 14 anys ........................ 40 €

Entrada per a una persona major de 65 anys ................................ 8 €

Entrada per a una persona major de 14 anys .............................. 10 €

Taula gran .................................................................................... 30 €

Una cadira ................................................................................... 10 €


P E P I T O R I A N A W D

O X P O O S H L R C O N O

V I L A R E I E O Q B P M

I L A E I B F R M F A M E

L M N M B N S R E U G O N

L E E O I A K E U R A N E

R L T L O X S S R U E R C

X S A I P N A I L R G C H

I A J N B N U L L T A N S

O B R A Ç L I R E I N O T

B L A R S A A O B H O M J

Vos proposo un joc per aquestes festes:

Cal trobar vint-i un masos de Xert.I una paraula clau: “Per plegar les olives cal anar al....”

Per a les pistes sobre els masos: - Hi ha 2 de 9 lletres - No hi cap de 8 lletres - Hi ha 3 de 7 - També hi ha 3 de 6 - Hi ha 5 de 5 (com ha de ser) - En trobareu 6 de 4 - També hi ha 1 de 3 - I fins i tot 1 de 2.

PER JUGAR EN FAMÍLIA O EN COLLA

Noms basats en la publicació de la Conselleria de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana. Any 2001.

Teatre local al any 1955


Fotos per al record

Fotos per al record


Fotos per al record

IntroduccIó

Aquest article descriu des del punt de vista etnogràfic les festes de Santa Caterina i de Sant Nicolau en l’espai que abasta la històrica comarca del Maestrat, ubicada entre els Ports de Morella i la Plana de Castelló. Els costums, repetits o no, semblants o idèntics, es succeeixen en els dotze pobles en què n’he trobat rastres, del situat més al nord-est fins al més al sud-oest: Vinaròs, Beni-carló, Càlig, Traiguera, Canet lo Roig, Xert, Sant Mateu, Catí, Benassal, Albocàsser, Tírig i Atzene-ta del Maestrat. I en cadascun dels pobles hem mirat de trobar informació de la generació adulta que avui té entre cinquanta i seixanta anys, i de la jove que en té vora trenta, acceptant de bon grat totes les dades provinents de l’actualitat més immediata; les dades més antigues, no tan abun-doses, en algunes ocasions s’han completat amb l’ajuda que ofereixen les publicacions o els arxius, en concret, l’Obra del Cançoner Popular de Cata-lunya, que recull les missions folklòriques de Joan Just i Josep Roma del 1927, i l’arxiu del CSIC, on es recullen les missions de recerca folklòrica de Ricardo Olmos (1947-1950).

De festes de catalinetes i de micolavets, no se n’han trobat més al nord, dins de Catalunya; i més al sud, a les Coves de Vinromà, a Vilanova d’Alcolea, la Serratella, Vistabella del Maestrat, tampoc no n’hi havia cap rastre. Per tant, un cercle, un espai molt concret que només pel fet d’acotar-lo ja en dóna clarícia d’una comarca que comparteix comportaments i costums comuns. No obstant això, no s’ha d’oblidar que celebraci-ons religioses com aquesta tenen concomitànci-

es evidents en comarques de la cultura catalana ubicades més al nord, com ara a Sabadell, que es cantava contra l’escola de Sant Nicolau dient: «Sant Nicolau, la merda li cau, el gat se la menja, i la tita li penja»; o més al sud, amb la destacada festa de Castalla amb el Ban dels Nicolauets, o santa Caterina com a patrona de Monover i sant Nicolau com a patró d’Alacant. Tal com ocorria amb Catí, que l’hem considerat com si fos de la comarca per la proximitat i per les vinculacions contínues, tot i pertànyer històricament a la co-marca de Morella; a Morella també hi ha aquest costum i aquesta devoció infantil cap a santa Caterina i sant Nicolau, que suposem amb tots les tradicions habituals, com destaquen les can-çons recollides per Just-Roma («Les Catalinetes/ quan van a costura/ tanquen la porta/ i cruixca la surra» i «Sant Nicolau de Bari,/ no t’hi tornes més/ al corral dels frares/ a matar corders./ Xiri-biribirí,/ xiribiribirà,/ la gallina que encontramos,/ manda el rey que la matamos»). Per tant, més enllà del Maestrat trobarem més catalinetes i més micolavets, però ací els trobem junts en un espai concret i compartint molts elements, que no ens detindrem a analitzar en aquest treball. Descriurem cada element en el seu context local: les cançons, de vegades castellanitzades, algu-nes de molt antigues; les captes; la llibertat dels infants per a robar un gall; el costum de matar el gall amb un sabre; el pal per a penjar el gall; el costum d’estrenar roba; i un llarg etcètera de sensacions i de sentiments compartits per un po-ble que és part d’un poble gran que comparteix llengua i cultura.

Les Catalinetes i els Micolavets a la comarca del MaestratEls costums de les festes infantils de Santa Caterina i de Sant Nicolau com a inici del cicle d’hivern1

per Josep Meseguer-Carbó

1 Aquest mateix article –ara amb algunes precisions més– ha estat publicat en el número 28 (gener-juny 2013) de la revista Carame-lla. Revista de música i cultura popular (pp. 22-34) que s’interessava pel món infantil i la cultura popular.


santa caterIna I sant nIcoLau, avuI I ahIr pobLe a pobLe

vInaròs

A Vinaròs la festa de Santa Caterina i de Sant Nicolau es celebraria de manera independent fins a la dècada dels setanta. Sembla que, des dels anys vint i durant les dècades centrals del segle XX, la festa de Santa Caterina s’ha celebrat sem-pre el dia 25 de novembre, encara que tot co-mença la vespra, el 24 per la vesprada, quan les xiquetes acudeixen ben mudades, amb la roba de diumenge, i fan una volta pel poble al mateix temps que entonen cançonetes, com ara aques-ta que cantaven les escolars de mitjan anys cin-quanta, que diu: «Santa Catalina/ era hija de un rey,/ un dia estaba orando,/ su padre que la vió,/ la mató./ Santa Catalina,/ la Rosa divina;/ anirem al riu,/ a menjar-mos la prima». Les xiquetes de cadascuna de les escoles de Vinaròs, ordenades en fila i de la maneta, s’aturen davant les pastis-series i els forns, arrepleguen alguns dolços i con-tinuen la volta pel poble fins a l’escola.

El dia 25 de novembre, el dia de la festa, les xiquetes anaven a missa i li portaven un regal a la mestra, un regal que consistia en productes de primera necessitat, com ara arròs, sucre, fideus o peix. Després d’això, se n’anaven al riu a men-jar-se la prima, o com se li diu més ara, el pastis-set de Santa Caterina, que és el dolç típic de la festa, fet de merenga i amb una cirera damunt, i que un familiar és qui el regala a la xiqueta, que de la mà amb altres escolars i amb la mare acu-diran al riu cantant cançonetes amb el pastisset dins de la capsa de les sabates que ha estrenat per a la festa, tal com diu la cançó: «[...] Santa Catalina,/ la Rosa divina;/ anirem al riu,/ a menjar-mos la prima». En la dècada dels quaranta, sem-bla que la nit de la festa no podien dormir massa perquè a les quatre de la matinada s’havien d’al-çar per a confessar-se, tal com detalla una cançó que recull Ricardo Olmos l’any 1948 i que diu: «La mestra a la matinada/ tot lo poble rondará/ pera aná a buscá les xiques/ i dur-les a confesá.// I si el temps he hu permitia/ de tarde anirem al riu/ totes juntes en la mestra /i a les mares també‘s diu.// Ia ve Santa Catalina/ i les primes no están fetes/ aguardem al radé dia/ pa qu’estiguen més blanetes».

En el cas de Sant Nicolau, la festa també co-mença la vespra, el dia 5 de desembre. Els xi-quets anaven a córrer el gall per les sénies, a pro-var de robar pollastres, i els xiquets d’un grupo es tiraven pedres amb els de l’altre grupo; hi havia dos grupos a Vinaròs, dues escoles solament que mantenien una certa rivalitat per aquelles dates: la

de dalt, l’Escola de Ntra. Sra. de la Misericòrdia, i la de baix, l’Escola Sant Sebastià. A més, la set-mana anterior a la festa es treia el Santmicolau, el pal amb les cintes multicolors, i es duia amb la comitiva dels xiquets ordenats per files, i de la ma-neta, per fer la capta i recollir diners o caramels, tot a canvi de cantar davant dels comerços; així se sentia un dia i un altre: «San Nicolás, Santo bendito,/ gran confesor de Jesucristo,/ porque salimos a pasear/ vamos al rio a merendar».

El 6 de desembre, dia de la festa de Sant Ni-colau, els xiquets acudien a missa amb la roba que estrenaven per a l’hivern i al mestre li feien un obsequi que consistia també en productes de pri-mera necessitat. Després de la celebració religio-sa, els xiquets feien una volta pel poble amb els mestres i amb el Santmicolau davant, tot buscant un gall d’algun propietari despistat per tal de fer una rifa a l’escola, costum al qual s’adiu la can-çó recollida l’any 1927 que entona: «Gall i gallina/ que encontramos,/ manda la ley/ que la mata-mos./ Tristás,/ con la espada morirás. Ja mos han pres lo gall (bis)» (Just-Roma, núm. 10), encara que sembla que evoluciona i l’any 1948 ja mostra algun tint més de valencianització quan la recull Olmos dient: «Ja mos han pres lo gall (bis)./ Gall i gallina/ que encontramos,/ manda el rey/ que la matamos./ Tris-tras,/ con la espada morirás;/ tris-tras,/ a pedraes moriràs». Després de dinar s’acudia també en comitiva a berenar la prima al riu, també entre càntics i cançons.

Els escolars, xiquetes i xiquets, el dia del seu patró es senten amos i senyors de tot, i a Vinaròs, gràcies a les cançons recollides per Just i Roma l’any 1927 i per Ricardo Olmos l’any 1948, es documenta un enfrontament permanent amb el bàndol contrari, que és tant el grup d’escolars del sexe contrari, com el grup d’escolars de l’escola rival. Així, les xiquetes de les monges s’autopro-clamen com les millors cantant: «Ja ve santa Ca-talina/ i les primes no estan fetes./ Aguardem el rader dia/ pa que estiguen més blanetes.// Que diguen lo que vullguen,/ que diguen lo que diran;/ la costura a les monges/ és la millor que hi ha» (Just-Roma, núm. 8). Com s’ha dit, l’enfrontament també es produïa entre xiquets i xiquetes, i una bona mostra n’és la cançoneta de resposta de les xiquetes, recollida el 1927, dient: «Los micolavets/ mos tenen envegeta/ perquè no els donem/ un trosset de primeta.// Catalineta baixa/ que ja mo n’anem;/ si no baixes prompte/ et deixarem.// Los micolavets/ estan esperant/ de la nostra prima,/ i no en tastaran»; i que es torna a recollir el 1948 dient: «Los micolavets/ estan esperant/ de la nos-tra prima/ no en tastaran./ Les catalinetes[sic]/ ne tenen anvegeta/ perquè no’ls donem/ un trosset de primeta./ Padre Nuestro/ que estás en los ci-

elos/ los Micolavets tenen cara de auelos./ Viva la Purísima/ viva qui la enrama/ viva Donya Concha/ coro-na i palma». Però, de respostes als xiquets, també n’han pervingut per tradició oral, com ara: «Los micola-vets/ mos tenen envegeta/ perquè no els donem/ un trosset de la pri-meta» o «Santa Catalina/ la llum s’ha apagat/ los micolavets/ tenen cara de gat». A més, de la festa de Sant Nicolau de Vinaròs també ha tingut i té una rellevància especial el concurs de lloes, i per aquest motiu hi ha un bon grapat d’estrofes que relaten la jornada festiva, encara que mai no han arribat a ser populars entre tots els escolars. Un exemple d’estrofa d’autor podria ser la que segueix i que té tocs i riquesa populars extra-ordinaris: «Ja estem a Sant Nicolau/ patró de tots los xiquets/ tremoleu galls i gallines/ i tremoleu pastissets;/ des de la punta del riu/ al final de les Capçades/ tot lo que farà piu-piu/ tenim que matar a pedrades./ Que mos han dit los que manen/ que han enviat un decret:/ si maten mol-tes gallines,/ posaran sucre a llet./ No digueu que no avisem,/ podem acabar en la raça/ però no els aca-barem,/ que això cap xiquet ho vol,/ pos volem dixar llaó/ pa l’any que ve si Déu vol./ Viva San Nicolau!».

En ajuntar-se les festes de Santa Caterina i de Sant Nicolau, a la dècada dels no-ranta, les xiquetes i els xiquets, el dia de la ves-pra de Santa Caterina, el 24, feien la volta amb el Catxirul·lo —ja no es deia Santmicolau—, que duia una nova tira per cada xiqueta o xiquet que abandonava aquell any l’escola. Aquella volta pel poble, a conseqüència dels múltiples enfronta-ments amb taronges o ous entre els infants de les diferents escoles, que acabaven amb algun vidre de l’escola trencat, es va suprimir i actualment no es fa. Fins aquella data en què es va fer la volta el dia de la vespra, sembla que les cançons més populars que l’acompanyaren foren: «Santa Cata-lina,/ la Rosa divina;/ anirem al riu,/ a menjar-mos la prima»; «Sant Nicolau, la baba li cau» o «Gall i gallina,/ que encontremos».

El dia 25, el dia que es celebrava Santa Ca-terina i Sant Nicolau, les xiquetes i els xiquets acudien a escola mudats i arreglats. Una setmana abans de la festa, els escolars més grans anaven per les botigues i captaven per poder fer una tóm-bola que servia per arreplegar diners per al viatge

de final de curs. Es feia la tómbola, es repartia xocolata i xurros, i a darrera hora del matí es feia el sorteig del pastisset i del pollastre, que inicialment era viu i després es va convertir en un pollastre a l’ast. Actualment, totes dues festes continuen celebrant-se conjuntament i ha pres molta impor-tància a nivell institucional perquè l’Ajuntament de Vinaròs promociona la festa amb un cartell i, jun-tament amb el Gremi de Pastissers Artesans de Vinaròs i la Regidoria d’Educació, per la vesprada es passen pel·lícules, s’organitza el Concurs de Lloes de Primària —des de fa quinze anys— i es reparteixen pastissets als infants.

benIcarLó

Les cançons recollides a Benicarló per Just-Roma el 1927 i per Ricardo Olmos el 1948 dibui-xen un panorama semblant al de Vinaròs, perquè hi apareixen tots els elements, això sí, amb vari-ants: la competència entre els escolars i la pasta típica per a la festa de Santa Caterina, la prima («Ja ve santa Catalina,/ sant Micolau ja vindrà./

Els escolars amb el Gall que encapçala les comitives dels xiquets de Xert. Fotografia d’Araceli Segarra.


Mare, faça’m coca o prima;/ si no se me’n bur-laran./ Santa Catalina,/ la rosa divina,/ los farem un cóc/ de la pasta fina,/ aiandar, aiandar,/ que si un cóc mos falta/ no podrem cantar» [Just-Roma, núm. 17]); la llibertat per capturar galls el dia de Sant Nicolau («Sant Micolau, barón bendito,/ con-fesor de Jesucristo,/ la gallina que encontramos,/ manda el rey que la matamos./ Quiquiriquic, co-corococ./ Este gall és cantador/ treu els ous del ponedor;/ gall i gallina, surt a la porta,/ que estàs morta» [Just-Roma, núm. 18]); la competició per matar el gall amb sabre i l’enfrontament amb les xiquetes («Ja ve Santa Catalina,/ Sant Micolau ia vindrà,/ les xiques en castanyetes/ i els xics en sable en la mà» [Olmos, núm. 163]); o la capta pel poble («Dones tiren figues/ que ia ve Nadal,/ una limosneta/ pa Sant Micolau» [Olmos, núm. 166]).

A Benicarló, les festes de Santa Caterina i de Sant Nicolau van ser dues festes completament independents que compartien la característica de ser el moment en què els infants estrenen la roba de l’hivern; almenys sembla que així va ser en-tre les dècades centrals del segle XX i aproxima-dament fins ben entrada la dècada dels setanta, quan el dia de Sant Nicolau passa a ser festiu. El nostre informant benicarlando estudiava a les Es-coles Nacionals dels xics i recorda com els esco-lars acudien a missa en fila entonant alguna cançó, com ara: «Sant Nicolau, varón bendito/ confesor de Jesucristo/ y la gallina que encontremos/ man-da el Rey que la matemos./ Tris-tras, a espasa-es moriràs», o aquesta altra que diu «Cantemos, cantemos,/ a Sant Nicolau,/ que todos los años/ la fiesta nos da». Després de la celebració religi-osa retornaven a l’escola per jugar al pati a jocs tradicionals –per exemple, a carreres de sacs– i es feia la rifa del pollastre. També en aquest interval d’esbarjo era quan acudia a l’escola la tia Maria, que oferia un rotllo gegant que es feia a trossets i es repartia entre els escolars, que se’l menjaven amb xocolata. Aquest rotllo de la festa de Sant Nicolau era blanet, de pasta de fogasseta, pro-ducte que s’oposava a la pasta típica de la festa de Santa Caterina, que era més dura, com ara la de la coca de Sant Antoni de Benicarló, i que sembla que se la va arribar a anomenar prima, tal com certificarien les cançons. Les topades entre els infants de distint sexe eren habituals els dies de les festes de Santa Caterina i de Sant Nicolau, i les xiquetes es defenien amb un: «Los micola-vets/ mos tenen envejeta/ perquè no els donem/ un trosset de fogasseta»; i els xiquets retrucaven en més d’una ocasió amb versions picants, com ara: «Les catalinetes/ mos tenen envejeta/ perquè no els ensenyem/ el que tenim a la bragueta».

Actualment, la festa de Santa Caterina, que se celebra conjuntament amb la de Sant Nicolau,

té cabuda tant a les escoles com als parvularis i una de les cançonetes que més se sent diu: «Ara ve Nadal,/ matarem un gall/ i a la tia Pepa/ li’n darem un tall». L’escola de les monges, almenys fins a la dècada dels noranta, passava tot el dia a l’ermita de Sant Gregori i la missa precedia la xocolatada, la rifa del pollastre, i els jocs (carre-res de sac o sambori) transcorrien entre llicències com pintar-se la cara, embrutar-se o amagar-se. La xocolatada i la rifa del pollastre sembla que són actualment els costums que mantenen com a ele-ments comuns la majoria de les escoles, encara que en algunes s’afegeixen dos o tres pollastres més a la rifa o es fan rifes de cistelles, i en alguna guarderia es trenquen, fins i tot, les olles, sem-pre adequant-ho a la seguretat de l’infant. Així, en l’actualitat, ni tan sols les escolars de les monges van a l’ermita de Sant Gregori a passar el dia, per-què es queden al pati, fan jocs i per la vesprada no van a escola.

càLIg

A Càlig, Santa Caterina i Sant Nicolau eren, a les dècades centrals del segle passat, dues fes-tes independents; de tota manera, en totes dues festes, de matí, els escolars feien cap a escola per sortir junts en grup i fer una volta pel poble, per-què era un dia d’estrenar roba per a la gent que podia, especialment per a les xiquetes. Després de missa se n’anaven cap a casa i a la vespra-da pujaven a l’ermita dels Socors, on jugaven a jocs tradicionals i cantaven les cançonetes de la diada. Per exemple, els xiquets cantaven: «San-ta Catalina,/ la Rosa divina,/ anirem als Socors/ a minjar-mos la prima./ Ay, andà, ay andà,/ para mi lo quiero/ y para mi será»; en el cas de la festa de Santa Caterina, es feien olles, és a dir, es penjaven d’una corda unes quantes olles de terra i una xi-queta amb un bastó a la mà i els ulls tapats havia de trencar-ne una; si la trencava, el contingut era per a ella; en el cas de la festa de Sant Nicolau, es venien numerets per a la rifa d’un pollastre. Per la festa de Santa Caterina les xiquetes acudien als Socors amb la pasta típica, anomenada prima, tradicionalment amb un motle de paper per fora, com una magdalena, que li havia donat la forma quadrada al forn; de tacte i gust esponjós, anava tota ensucrada per damunt.

A la dècada dels noranta, les festes de Santa Caterina i de Sant Nicolau s’uneixen en un sol dia, el dia 25 de novembre. La vespra, el dia 24, per la vesprada, es fa la prima —quadrada, esponjosa i ensucrada per damunt. El dia de la festa, pel matí, els escolars van a missa i acaben barallant-se per portar la peanya, a veure qui era més homenet; després de la celebració litúrgica, es mengen la xocolata i juguen a jocs tradicionals (fan carreres

de sacs o porten ous amb la cullera a la boca). A l’hora de dinar els escolars calijons tornen a casa, encara que poden quedar-se al menjador de l’es-cola perquè els infants cerverins, de Cervera del Maestrat, es queden tots els dies. Per la vespra-da, van tots junts, juntament als mestres i a alguns pares, a l’ermita dels Socors, on juguen, corren, es mengen la prima i canten, entre altres, la can-çoneta que cantava la generació dels seus pares, però amb una tonada lleugerament diferent, jun-tament amb una altra cançoneta en castellà que parla d’una Catalina de Galícia i presenta versos amb tints clarament xenòfobs.

traIguera

Santa Caterina i Sant Nicolau també se cele-braven independents a Traiguera, de manera que les xiquetes o els xiquets que anaven a escola a la dècada dels seixanta, el dia de la seua festa, es quedaven a l’escola a dinar i després feien sorte-jos; en una escola de quaranta xiquetes, es sorte-javen aproximadament quinze regals, de la matei-xa manera que es feia el dia de Sant Nicolau, però el premi gros eixe dia era un pollastre. A l’hora de berenar se n’anaven a qualsevol indret del poble, sembla que amb llibertat afegida, encara que no es recorda cap pasta típica traiguerina per a les festes dels infants. En les anades i les vingudes de l’escola, les xiquetes cantarien cançons, com ara:

«Santa Catalina/ porta mantellina,/ tota va borda-da/ de glòria divina». El dia de Sant Nicolau és probable que es fera alguna capta, però, tot i que no hi ha memòria que això fos així, la cançó que segueix ho reclama: «Xiques, tireu figues,/ que ja ve Nadal,/ i una llimosneta/ per a sant Micolau»; tot i que existira aquesta cançoneta, la predomi-nant, o millor dit l’oficial, segurament era aquesta darrera provinent dels goigs en castellà que es recorden amb un afegitó patriòtic, polític i militar que enalteix el dictador Francisco Franco, dient: «Sant Micolau bendito,/ confesor de Jesucristo,/ las gallinas que encontramos,/ mande Dios que las matamos./ ¡Viva el Rey, viva Franco, cuatro soldados y a caballo!». A més, els xiquets, en la festa de Sant Nicolau, rivalitzaven amb les xique-tes modificant la seua estrofa amb tocs escato-lògics («Santa Catalina/ porta mantellina,/ tota va bordada/ de merda de gallina») i fent afegitons banals («Santa Catalina/ minja mandarina,/ tota va forrada/ de merda de gallina»), i la gresca acabava amb els xiquets perseguint les xiquetes amb els sabres a la mà.

La generació escolaritzada a mitjans de la dè-cada dels noranta anava a peu a l’ermitori de la Font de la Salut per a passar-hi el dia de Santa Caterina, i alhora de Sant Nicolau; dinaven i des-prés jugaven a jocs tradicionals, i amb la llibertat que això comportava sorgien noves versions de les lletres de la festa, que sense perdre la melodia

Les pastes de la festa a Xert: el gall de Sant Nicolau amb codonyat en primer plànol i la Prima de Santa Caterina. Foto-grafia: Josep Meseguer-Carbó


continuaven aprofitant per reptar els escolars del sexe contrari. Així, mentre els xiquets simplificari-en l’estrofa dient «Santa Catalina/ minja mandari-na», les xiquetes improvisarien una falsa rima amb una paraula nova provinent d’una marca de brioi-xos molt de moda en aquell moment que procu-ra també ridiculitzar el representant dels xiquets: «Sant Nicolau/ minja Bollicao».

canet Lo roIg

A Canet lo Roig, la generació de xiquetes que anava a escola abans de guerra i durant els anys cinquanta sembla coincidir en què el dia de Santa Caterina anaven a missa i després anaven d’ex-cursió al Calvari, on feien jocs, el premi dels quals eren estampetes de santets i escapularis. En l’anada i la tornada al Calvari les xiquetes anaven pels carrers del poble cantant: «Santa Catalina,/ la rosa divina,/ anirem al cielo/ a vore Maria»; i quan es trobaven amb xiquets, aquests les molestaven cantant: «Les catalinetes,/ quan surten de cos-tura,/ se’n van per a casa/ a llepar la confitura», i elles responien amb ímpetu: «Els nicolauets,/ quan surten d’escola,/ se’n van per a casa/ a lle-par la cassola». A la mateixa generació de xiquets, el dia de Sant Nicolau, son pare o algun familiar els feia una espasa de fusta, un sabre, i tots junts anaven pel poble cantant: «Viva el rey y muera el gallo;/ la gallina que encontremos,/ manda el rey que la matemos./ Sant Nicolau, santo bendito,/ confesor de Jesucristo./ Les claus al pany,/ pan-ses i figues/ no en faltaran per a tot l’any». La volta que feien pel poble cantant servia de capta i, se-gons conten, sempre hi havia algú del poble que els donava una gallina i la sortejaven.

A mitjans de la dècada dels noranta, les fes-tes de Santa Caterina i de Sant Nicolau queden unificades sota el nom i la data de la santa. A la memòria queda que una gallina de mentida es va penjar d’una corda i els xiquets amb els ulls tapats havien de pegar-li amb un bastó; qui li pegava, re-bia el premi d’una gallina de xocolata. El record de la cançoneta que cantava la generació dels seus pares i avis continua viu, però ara l’abreugen una mica més i diuen: «Sant Nicolau, santo bendito,/ confesor de Jesucristo./ Les claus al pany,/ pan-ses i figues/ no en faltaran per a tot l’any».

Xert

De Xert, a l’arxiu de l’Obra del Cançoner popu-lar de Catalunya –que no a l’edició recent iniciada l’any 1993– s’ha conservat una «Cançó del dia de Sant Nicolau» recollida l’any 1927 per Joan Just i Josep Roma i dictada pels «escolanets de la par-ròquia» que en aquell moment ajudaven mossèn Miquel Segarra Roca. La cançoneta, amb el títol

«Cançó de xiquets», diu «Gallo gallo fanfarrón/ esta nit m’has despertat/ en este sabre que por-to/ te faré saltâ este cap» [Just-Roma núm. 67 i 68]. Vint anys després, l’any 1948, Ricard Olmos elabora la partitura de dues cançons que li canta Hermínia Sales Beltran, qui en aquell moment té 46 anys, i en la qual es pot llegir la lletra: «San Nicolás de Bari es nuestro titular por eso le lla-mamos glorioso Nicolás. Viva San Nicolás de los niños titular» [Olmos, 339] i «San Niclás bendito confesor de Jesucristo la gallina que encontramos manda el Rey que la matamos y si las mujeres vi-enen a protestar nosotros les diremos que es San Nicolás» [Olmos, 340].

Les festes de Santa Caterina i de Sant Nicolau, des de la dècada dels setanta ençà, comencen a adaptar-se a la realitat que Sant Nicolau cau en dia no lectiu i s’unifica a la festa de Santa Ca-terina, per tant, es passa de celebrar una festa i l’altra amb una setmana i mitja de distància, a ce-lebrar-se el mateix dia i, a més, el divendres més proper al 25 de novembre.

En aquest període d’unificació de la festa, tot comença el dia de la vespra, com ocorria en el període en què les festes eren independents. A les tres o les quatre de la vesprada del dijous més proper al 24 de novembre, les xiquetes, agarrades de la maneta de dos en dos i seguint l’estendard, que té la inscripció «¡Viva Santa Catalina!» i mitja roda que simbolitza el seu martiri, ixen d’escola cantant l’Himne de Santa Caterina en direcció al carrer del Trinquet, per seguir pel carrer de Sant Mateu i la plaça de Maó. Els xiquets, també de la maneta i de dos en dos, entonen l’Himne de Sant Nicolau i van darrere del gall, que és un pal alt amb un gall de fusta esplendorós, al capdamunt del qual ix la proclama «¡Viva San Nicolás!», i hi pengen moltes tires de paper de seda de molts de colors. El recorregut dels xiquets passa per pujar el carrer de les Escoles fins a l’encreuament amb el carrer de Sant Vicent, que se seguia fins al carrer de València. Els xiquets, abans d’arribar a la cruïlla entre el carrer de València, el de Sant Vi-cent i la plaça Maó, deixaven de cantar per tal de preparar una emboscada silenciosa a les xiques; l’atac consistia a repetir, el més clar, fort i estrident possible, la cançoneta que diu: «Les catalinetes/ mos tenen envejeta/ perquè no els donem/ un trosset de la cresteta»; la defensa de les xiquetes era evident: «Los micolavets/ mos tenen envejeta/ perquè no els donem/ un trosset de la primeta», i les xiquetes i els xiquets aprofitaven per sacsar-se, per tocar-se, per mantenir un flirteig molt iniciàtic. La generació escolaritzada a la dècada dels sei-xanta recorda també com es defenien cantant: «Los micolavets,/ quan ixen d’escola,/ se’n van cap a casa/ a llepar la cassola». La intensitat de la

contesa baixava i la comitiva conti-nuava carrer de València amunt; poc més amunt, davant de l’església, el seguici s’atura durant alguns anys perquè els escolars puguen recollir els caramels que ofereix el mestre don Delfín, tot després que li hagen cantat l’Himne de Sant Nicolau. En jubilar-se el mestre, el costum no va durar més enllà de dos anys. El riu d’infants, xiquetes primer i xiquets després, recorre el carrer de València fins als Quatre Cantons, punt en què els xiquets segueixen cap a la plaça Nova, el Carreró i el carrer del Sol, fins arribar a la plaça Vella, i les xi-quetes avancen per la Raval, el Tos-salet i el carrer de Fredes, fins arribar també a la plaça Vella. A la plaça Ve-lla es produïa la segona contesa i es reproduïa el mateix joc de paraules i de moviments, que es repetia qua-si corejant-los davant de cadascun dels infants del sexe contrari. I la co-mitiva baixava conjuntament per la costereta de la Presó cap avall, fins arribar als Quatre Cantons, des d’on la comitiva continuava desfilant con-juntament, les xiquetes davant, els xiquets darrere, i en arribar a la Font de Segarra ara les xiquetes seguien per dalt i els xiquets per la plaça de Maó, fins que arribaven a l’escola tots, on es tornava a produir una ba-talla entre els dos bàndols.

Les cançons que entonen els escolars, i a les quals ens hem referit com a Himne de San-ta Caterina i com a Himne de Sant Nicolau, són dos goigs en castellà. El de les xiquetes sembla que fou introduït a finals de la dècada dels anys cinquanta per dona Nicolasa, una mestra casa-da amb don Julio, el mestre de Rossell que es desplaçava des de Xert a peu. L’Himne a Santa Catalina diu així: «De las plantas clavelinas/ y de las flores las rosas;/ del rey celestial esposa,/ Vir-gen Mártir Catalina.// Por haceros planta bella/ os cultivó el mismo Dios, y así Catalina vos/ fuisteis de fe gran centella./ Por lo cual la ley divina/ predi-casteis animosa;/ del rey celestial esposa,/ Virgen Mártir Catalina.// De sed, perdido un zagal,/ junto a una fuente llegó,/ donde luego descubrió/ una joya celestial.// Joya rica y rica mina/ junto a una fuente copiosa,/ del rey celestial esposa,/ Virgen Mártir Catalina.// Maximino infiel procura/ rendiros con amenazas/ pero vos postráis sus trazas/ con soberana cordura.// A pesar de vos se inclina/ y vos siempre victoriosa,/ del rey celestial esposa,/ Virgen Mártir Catalina.// En el jardín de la escuela/

hay una bandera fina/ con un letrero que dice:/ ¡Viva Santa Catalina!». Cal aclarir que aquest him-ne no és més que una simplificació dels «Gozos a la Gloriosa Virgen y Mártir Santa Catalina, ve-nerada en su ermita, término de la Villa de Aras», Aras de los Olmos, població valenciana de parla aragonesa de la comarca dels Serrans, tocant al Racó d’Ademús; segurament, la mestra de Xert ordenaria les estrofes i afegiria la darrera.

El divendres, la vespra de la festa, els xi-quets barregen la tonada de l’estrofa «Dones ti-ren figues/ que ja ve Nadal,/ una llimosneta/ pa Sant Micolau» amb l’Himne a Sant Nicolau, que diu així: «San Nicolás de Bari,/ es nuestro titu-lar,/ por eso le llamamos/ glorioso Nicolás.// Viva San Nicolás/ de los niños titular.// Seamos virtu-osos/ como San Nicolás/ y así nosotros todos/ debemos imitar.// Viva San Nicolás/ de los niños titular.// A este nuestro santo/ gustó el estudiar/ y así nosotros todos/ debemos imitar.// Viva San Nicolás/ de los niños titular.// Patrón de los chi-cos/ es San Nicolás,/ con poder divino/ nos ayu-dará.// Cuando era muy niño,/ era ejemplar,/ sus

Detall del Gall-gallet de Benassal. Fotografia extreta del web de l’escola Alcalde Fabregat de Benassal


deberes cumplía,/ buen colegial.// Patrón de los chicos/ es San Nicolás,/ con poder divino,/ nos ayudará.// Humilde y persuasivo,/ por su bondad/ se hizó muy querido/ por los demás.// Patrón de los chicos/ es San Nicolás,/ con poder divino,/ nos ayudará.// San Nicolás,/ varón bendito,/ con-fesor de Jesucristo,/ la gallina que encontremos/ manda el rey que la matemos/ y si la mujeres nos vienen a protestar,/ nosotros les diremos/ que hoy es San Nicolás.// ¡Viva San Nicolás!». Aquesta cançó, que és en castellà i presenta una primera part més lenta i amb una tonada diferenciada de la segona part, que comença a «Patrón de los chi-cos», sembla que s’introduïx abans que la de les xiques, perquè l’inici i el final –el final en un versió més senzilla– són les dues cançonetes que recull per separat l’any 1948 Ricardo Olmos (veure el primer paràgraf sobre Xert).

El dia de la festa, de bon matí, més puntual-ment que qualsevol altre dia normal, els petits i els grans acudien vestits de manera elegant, estre-naven tota la roba ben conjuntada: jersei, camisa, pantalons i sabates. A l’escola estava tot prepa-rat: les imatges dels sants sense pols, les pea-nyes amb flors i els banderins ben abillats; això sí, tot fet de cap de nou després que el gener del 1987 un incendi calcinara l’interior i el sostre de canya de l’escola, arran del mal estat en què es trobava el tub de l’estufa de llenya. El primer acte era la desfilada per a anar a missa: els xiquets es col·locaven ordenadament de dos en dos darre-re del gall i les xiquetes, darrere de l’estendard, i, entonant els himnes corresponents, s’enfilaven pel carrer de les Escoles, per a trobar el carrer de Sant Vicent, i passaven per davant del Quar-ter de la Guàrdia Civil —desaparegut a finals de la dècada dels noranta—; en la vorera de l’edifici es col·locaven les atentes mirades de les dones del poble, mares i ties, que escoltaven atentament l’afinació i el domini de la lletra de cadascun dels escolars, i els acabaven seguint fins a l’Església Nova. La missa transcorria amb la imatge d’un sant i els escolars corresponents col·locats a un costat de l’església i els altres a l’altre, i acabada la celebració litúrgica es cantaven els goigs dins l’església i la comitiva retornava cantant de nou fins a l’escola.

En arribar de missa, els banderins es recollien i les peanyes es desmuntaven, i aleshores era el moment d’anar a casa per a agarrar el cistell o el cabàs d’anar a comprar i fer la capta per les cases dels familiars o dels veïns del carrer. Abans d’eixir de casa, la mare iniciava una conversa amb la filla o el fill, tot indicant-li les bones formes i com arribar sol als llocs: «—Saps a on viu la tia Camè-lia?» «—I què li dic?» «—Tu la crides: ¡tia Camè-lia!» «—I què li hai de dir?» «—Quan te’n vaigues,

di-li gràcies.» Al final, tot resultava molt més fàcil perquè les dones ho facilitaven. Entre entrar i eixir d’una casa, un infant es trobava amb un altre i s’acabava d’informar bé de l’hora a la qual havien d’estar una altra vegada a escola i aprofitaven per fer-se l’enza dels productes dolços que havien ar-replegat, de la bondat dels familiars que visitaven i de la quantitat de primes o de galls que tenien a casa. Les primes i els galls tenen la mateixa pasta fosca, però són de forma diferent: les primes són quasi circulars i amb dos trossos de codonyat en la part central que simulen la roda del martiri de Santa Caterina; i els galls, amb certa fidelitat a la forma d’un gall en dos dimensions, presenten un ull de sucre o de fruita confitada i les plomes amb codonyat o també de fruita confitada.

En acabar la capta per les cases, els escolars podien canviar-se la roba de mudar per la de cada dia i anaven de nou a escola amb el sabre de fusta a la mà que els havia fet algun pare manyós o el fuster. Era el moment de fer la volta amb el gall, matar el gall, trencar les olletes i dinar. Aquesta volta al poble, abans dels anys setanta, formaria part exclusiva de la festa de Sant Nicolau: ara les xiquetes s’unien a la comitiva encapçalada pel gall amb les tires, i darrere, de manera desordenada, xiquets i xiquetes, envoltant el gall de bona veritat que suportava les puntes dels sabres dels xiquets que el molestaven pel fet d’haver-se convertit en el premi per al xiquet que tallara per la meitat el de cartó. Així, xiquets i xiquetes, acompanyats del gall, feien un recorregut més bé curt que arribava als Quatre Cantons i tornava a baixar, mentre can-taven: «Dones tiren figues/ que ja ve Nadal,/ una llimosneta/ pa Sant Micolau»; entonaven: «Este gall és cantador/ trau los ous del ponedor,/ qui-qui-ri-quí, co-co-ro-có»; o després de sentir la veu potent d’un xiquet cridant «Canta el Gall», respo-nien a l’uníson: «Gall i gallina/ que encontremos,/ manda el rey/ que la matemos,/ tris-tras,/ a sabra-des moriràs,/ tris-tras,/ a sabrades moriràs». Per a no fer-se pesats variaven aquestes dues amb l’es-trofa final de l’Himne de Sant Nicolau, també amb aquest ritme accelerat, que diu: «San Nicolás,/ varón bendito,/ confesor de Jesucristo,/ la gallina que encontremos/ manda el rey que la matemos/ y si las mujeres nos vienen a protestar,/ nosotros les diremos/ que hoy es San Nicolás.// ¡Viva San Nicolás!» En acabar la volta, es disposava tot per a poder trencar les olles i matar el gall, i més o menys es feia la una, que era quan la gent eixia de treballar. Les olles es penjaven amb una corda d’un arbre a un altre del jardí exterior de l’escola; inicialment eren de test, però el perill que això su-posava va fer que s’armara les xiquetes que les havien de trencar amb un casc de motociclista per a protegir-les de les telles, a banda del bastó corresponent amb què les havien de rompre. Fi-

nalment, el perill que els trossos d’olla impactaren en la protagonista va fer que les olles passaren a ser de bosses fetes de paper de seda, tal com es manté en l’actualitat. El gall de cartó, amb la cresta i la papada ben vermelles, i les plomes bi-garrades, es planta enmig del carrer de les Esco-les amb l’ajuda de tatxes i de suports, tot perquè l’infant haja de precisar l’intent per a tallar-lo per la meitat. Des d’aproximadament quinze metres de distància del gall de cartó, el xiquet, amb els ulls tapats amb un mocador, i després d’haver-li pegat una volta sobre ell mateix per a marejar-lo i desubicar-lo, té tres oportunitats per a impactar amb el seu sabre sobre el gall i tallar-lo per la mei-tat, i no s’hi val si només li talla la cresta.

El dinar comença comentant qui ha matat el gall i com pensa la seua colla matar-lo per a fer un sopar tots junts, encara que el dinar continua amb l’explicació del que porta cadascú dins l’entrepà, quina beguda ha escollit, què porta d’acompa-nyament (olives, papes o ametles), quina fruita porta de postres (les mandarines, aquella olor de Santa Caterina i de Sant Nicolau) o quina llepolia ha escollit entre totes les que ha acumulat de la capta, juntament amb un tallet de gall o de pri-ma, amb codonyat o fruita confitada. Un conjunt de sensacions gustatives experimentades amb la resta dels companys de curs, que continuaran

amb el festival que normalment organitzaven els alumnes més grans, els del darrer curs, sempre amb un punt de competició i de lluïment, sempre amb un punt de picardia i de flirteig. La festa aca-bava a mitja vesprada i l’esgotament esborrava qualsevol record posterior, però la festa continua actualment amb una vitalitat extraordinària, pràc-ticament tal com es descriu, tot i que es publiqués en un llibre de l’any 1997 que la festa a Xert feia com a mínim vint anys que no es celebrava.

sant Mateu

Sant Mateu, la històrica capital del Maestrat, on s’instal·la el Maestre de l’Orde de Santa Maria de Montesa, també conserva una cançoneta va-riant de les del tipus «Santa Catalina, la Rosa di-vina», tot i que en les generacions més jóvens de menys de trenta anys sembla que s’ha introduït una interpretació popular i es diu «Santa Catalina, la rosca divina», segurament motivada perquè el nom de la pasta típica que els infants es men-gen ara també vacil·la entre dir-se prima, el nom tradicional, o rosca, el nou nom per comparació amb la pasta típica de Pasqua. La forma de la prima i els ingredients depenien de la família que l’elaborava, però les pastisseries han pres com a estàndard la forma circular, sense buidar-ne el

Els escolars de Benassal canten la cançó del Gall-gallet davant de casa d’un dels de més edat i després, des del balcó, sa mare penja al pal del Gall-gallet una corona de papers de colors. Fotografia extreta del web de l’escola Alcalde Fabre-gat de Benassal.


centre com es fa a les rosques de Pasqua, i amb una bona ensucrada per damunt i un farciment de xocolata per dins.

La festa de Santa Caterina es celebra el diven-dres més aproximat al 25 de novembre i es té per costum anar d’excursió fins a la Mare de Déu dels Àngels, encara que ara amb els escolars més pe-tits només s’arriba fins als banquets que serveixen de parada abans d’arribar a les costes finals. Pel camí, els infants de l’escola canten la cançoneta: «Santa Catalina,/ la rosca divina,/ anirem al Cel/ a menjar-mos la prima./ Costeres amunt,/ coste-res avall,/ les Catalinetes/ se’n divertiran/ cantant i ballant,/ cantant i ballant». Ara sembla que s’ha establert la tradició que el dia de Santa Caterina els infants pugen a l’ermita a menjar-se la rosca per esmorzar, mentre que no fa més de quinze anys pujaven a berenar.

catí

Les festes de Santa Caterina i de Sant Nicolau, celebrades de manera independent anys enrere, actualment es fan de manera conjunta el diven-dres més a la vora del 25 de novembre.

La vespra de la festa és quan els xiquets i les xiquetes volten per totes les cases del poble i cap-ten, actualment diners de manera principal, enca-ra que d’antic la gent els donaven figues, ametles o nous, tal com continuen fent les botigues i els comerços, que els donen formatge, menjar o be-guda. Una de les cançons que cantaven els esco-lars pels carrers el dia de la festa de Sant Nicolau era: «Sant Nicolau, santo bendito,/ confesor de Jesucristo./ La gallina que encontremos/ manda el Rey que la matemos./ Servellí, servellà,/ l’olla del mestre bullirà,/ si no vull avui, bullirà demà»; i sembla ser que antigament, en alguna ocasió, la gallina l’havien trobada i havia acabat soterrada a terra amb el coll tallat pel més valent de tots. En la festa de les xiquetes, Santa Caterina, la cançó que canten descriu comportaments més civilit-zats. Diu: «Santa Catalina,/ tot lo món s’inclina./ Anirem al riu/ a menjar-mos una perdiu./ Anirem a la bassa/a menjar-mos una carbassa».

La festa comença amb la missa, on els esco-lars acudeixen ben mudats, encara que la roba a Catí s’estrena per Tots Sants. Després de la ce-lebració eucarística, els infants de l’escola i de la guarderia esmorzen una prima i un got de xoco-lata. Cal aclarir que les primes de Catí —que als forns n’hi ha durant tot l’any per a berenar— són de la mateixa pasta que les primes de Xert, però mentre a Xert una prima és circular, a Catí té forma de mitja lluna i és idèntica al que a Xert s’anomena prim. Després de menjar-se les primes, els infants juguen i, quan ja se n’han cansat i es fa vora mig-

dia, dinen tot el que van arreplegar a la capta i tot el que van comprar dels diners de la capta. A con-tinuació se n’aniran a jugar, ara a jocs tradicionals.

benassaL

La descripció etnogràfica de la festa de Sant Nicolau, del Gall-gallet de Benassal, que va fer Carles Salvador l’any 1952 en el llibre Les festes de Benassal és insuperable, exquisida, i al mestre hem de remetre. Però, a més, la mateixa cançó, amb molt poca variació, també queda documen-tada a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya gràcies a la missió de Just i Roma de l’any 1927 i a la missió de Ricardo Olmos de l’any 1947. Tot i aquesta continuïtat durant més de la primera mei-tat del segle XX, la festa es perd l’any 1968. Ara bé, gràcies al fet que Carles Salvador l’havia do-cumentada amb molt de detall i a la memòria col-lectiva es va poder recuperar l’any 1998, amb les adaptacions que es van considerar adequades.

Actualment, una setmana abans de la festa, els escolars de més edat preparen les tires de colors que adornaran el pal que a Benassal co-neixen com el Gall-gallet. El dia de la vespra de Sant Nicolau, el 5 de desembre, els xiquets i les xiquetes ho preparen tot, i arrere queda aquell costum d’anar a la Sala de la Vila per a demanar permís a l’alcalde per a poder voltar el poble can-tant, d’anar a la Rectoria per a demanar de fer la missa a les vuit del matí del dia de Sant Nicolau i de comprar un pollastre amb els diners de tots perquè el mestre el penjara del punt més alt del pal. Per la vesprada del 5, els organitzadors, els més grans d’escola, una dotzena de xiquets, en-capçalen la comitiva amb el Gall-gallet, el pal ple de cintes de colors, i darrere van els més menuts, de la mà, de dos en dos, acompanyats i organit-zats pels mestres i els pares. La filera dels esco-lars es trenca, un xiquet s’atura perquè la veïna li vol donar caramels a fi que se’n recorde d’ella, i tots en volen, tots s’apropen, fins que el mestre posa ordre. La comitiva, presidida pels dos Gall-gallet, es posen davant la casa d’un dels esco-lars més grans, de sisé, on cantaran la cançó del Gall-gallet («Gall gallet, un dineret,/ gall gallot, un dinerot./ Als corrals dels frares,/ a matar corders,/ que venim de Roma/ de portar la corona./ Al glo-riós Sant Nicolau,/ panses i figues/ o allò que vu-llgau.// Sant Nicolau, Colau bendito,/ confessor de Jesucristo./ Este pavo que hem comprat/ mos ha costat molts diners/ i el portem/ penjat al palo/ passejant-lo pels carrers,/ i després de passe-jar-lo,/ mos menjarem la nostra brena,/ que mos l’ha posat la mare,/ omplint la cistella plena»; en acabar la cançó amb un «Visca Sant Nicolau!», la dona trau per la finestra una llista, una corona de paper de seda, i la col·loca damunt de cadascun

dels dos Gall-gallet. La comitiva continua voltant el poble fins que han cantat davant de totes les cases dels escolars de sisé, aleshores retornen a escola, on tornen a entonar la cançó del Gall-gallet, recullen caramels que llancen els mestres i berenen tots junts. També queda enrere el costum de després de pegar la volta, colgar el gall, de manera que cada xiquet havia d’intentar tallar-li la cresta amb un sabre per tal d’endur-se’l a casa o de donar-li’l al mestre i quedar-se ell amb l’honor.

El dia de Sant Nicolau, la missa i la volta can-tant el Gall-gallet o «Sant Nicolau/ de la Torre en Domenge:/ els xics el paguen/ i el mestre se’l menge», amb el gall penjat del pal, han desapa-regut, tot i l’acurada descripció del mestre Carles Salvador.

aLbocàsser

La celebració de la festa de Santa Caterina i de Sant Nicolau era independent: així ho certifica la memòria dels escolars de la dècada dels anys vint, igual que recorden una d’aquelles cançone-tes d’atac o de defensa en què les xiquetes apro-fitaven la seua pròpia cançoneta per a enaltir-se i demostrar les febleses del sant que representa als contraris i que diu: «Santa Catalina,/ la Rosa divina,/ i Sant Micolau,/ que la baba li cau». Sem-bla que els infants acudien a missa i cantaven els goigs a Santa Caterina i a Sant Nicolau, siga dins

de l’església o esvalotant pel carrer, i la lletra que ens ha pervingut per via oral, molt semblant a la del recull de Ricardo Olmos, és la que segueix: «San Nicolás, colás bendito,/ profesor de Jesu-cristo,/ las gallinas que encontramos/ manda el rey que las matamos./ Este gall està borratxo,/ ha perdut l’enteniment,/ s’ha deixat tallar la cres-ta/ per dos diners d’aiguardent./ Servelloní, ser-vellonà,/ de baix terra morirà!» Però a banda de l’enfrontament entre el bàndol de les xiquetes i el dels xiquets, i la llibertat per caçar alguna gallina perquè el més valent li tallara el coll, un dels cos-tums més destacats de la festa de Sant Nicolau era fer un bou, amb una armadura de fusta, una peça de roba gran de color negre i unes banyes, que passejaven pel poble fent por a les xiques i envestint-les contínuament.

Fins fa deu anys, a Albocàsser es celebrava conjuntament la festa de Santa Caterina i la de Sant Nicolau, i es reservava per al divendres més proper al 25 de novembre. La festa començava amb l’anada a missa, ben mudats, i l’acte prin-cipal era la cantada dels himnes als sants –ho feien per torns, primer les xiquetes i després els xiquets–, i també l’ofertori tenia la seua importàn-cia, perquè s’oferien estris de l’escola. La proces-só de les xiquetes, d’anada a l’església i de torna-da a l’escola, estava precedida per una xiqueta de les grans, que duia una palma ben gran, símbol també del martiri de santa Caterina. En aplegar a

Un escolar de Xert matant el gall a sabrades mentre la resta dóna indicacions que de vegades són errònies per desori-entar i tindre possibilitats de matar-lo ell. Fotografia: Josep Meseguer-Carbó


l’escola, els infants decoraven les aules pintant les pissarres amb motius relatius als sants, i enmig d’aquest ambient dinaven una rua de pa –un pa-net o una fogasseta menuda que feien els forns a propòsit per a la festa– que barrejaven amb truita i pernil, o formatge, o qualsevol altre embotit. Per la vesprada, la festa continuava amb actuacions musicals que organitzaven i presentaven els més grans, encara que allò més destacat no deixava de ser la continuïtat en el costum de construir un bou, emulant la tradició antiga, però ara amb cartons grans d’electrodomèstics que pintaven i als quals posaven les banyes igualment, però la passejada no anava més enllà del pati de l’esco-la. L’any 2011 l’Associació de Mares i Pares de l’Escola Joan Brusca recupera la festa amb una excursió a l’ermitori de Sant Pau, a on es tornen a entonar els goigs de Santa Caterina i de Sant Nicolau, i amb un dinar a l’escola que permet re-cuperar el Panet de Santa Caterina i els jocs tradi-cionals com a preludi de la solta del bou de Sant Nicolau per tots els carrers del poble.

tírIg

Actualment l’escola de Tírig té aproximada-ment vint alumnes que celebren la festa de Santa Caterina i de Sant Nicolau conjuntament el diven-

dres més pròxim al 25 de novembre. Les estro-fes que entonen per enaltir la santedat de santa Caterina són un extracte dels goigs d’Aras de los Olmos i en castellà, com a Xert, encara que l’en-tonació de cada lloc és completament diferent. Els escolars, de bon matí, s’apleguen a l’església per a teatralitzar la vida dels sants i, en acabar, van a captar tots junts per tot el poble arreplegant diners i ametles que després venen. De la capta d’enguany (2012), cada alumne n’ha tret quinze euros i n’estaven molt satisfets; és un èxit haver recollit tants diners i sentir-se el centre de totes les mirades dels tirijans.

atzeneta deL Maestrat

A Atzeneta del Maestrat, la festa de Sant Ni-colau es va celebrar per darrera vegada durant la dècada dels setanta i encara s’aprofitaren del dret a agarrar totes les gallines que estigueren soltes pels carrers del poble; una dotzena en captura-ren, sobretot perquè sembla que la festa s’havia deixat de celebrar durant uns quants anys, els su-ficients com perquè les dones no estigueren prou alerta, encara que sembla que després els xiquets les hagueren de tornar. A banda de buscar galli-nes soltes, la volta pel poble també consistia a fer la capta i arreplegar productes de la terra, com

Les xiquetes de Xert porten al muscle la peanya de Santa Caterina de camí a l’església. La fotografia està feta al pati de l’escola. Fotografia: Araceli Segarra

ara pataques, ous, ametles o nous, que els es-colars bescanviaven per diners i que els sumaven als que recullien directament. La capta s’acom-panyava amb les veus dels escolars entonant una cançoneta amb la primera estrofa introductòria en castellà: «Sant Nicolau bendito,/ confesor de Jesucrito,/ la gallina que encontramos/ manda el Rey que la matamos», i la segona part en valencià: «Hui no hi ha escola, parra-pata-plam,/ mos ha dit el mestre/ que és Sant Nicolau./ Este gall està borratxo,/ ha perdut l’enteniment,/ s’ha deixat ta-llar la cresta,/ per deu cèntims d’aiguardent». Els beneficis de la capta i de les gallines capturades es repartien equitativament entre els escolars i sembla que la destinació clara d’aquells diners era la fira d’Atzeneta, que es celebra el dia 8 de desembre, dos dies després de la festa de Sant Nicolau. La viva memòria de la festa de Sant Nico-lau va fer que puntualment, durant la dècada dels noranta, i des del parvulari del poble, s’intentara la recuperació de la festa dels infants; l’intent no va resultar reeixit perquè la celebració tinguera conti-nuïtat, però almenys ha allargassat la pervivència en la memòria d’algunes cançonetes, com ara: «Sant Nicolau de les estaques,/ a ca Pigó vénen pataques/ i Sant Nicolau de les espines,/ a ca Ma-rín vénen sardines».

agraÏMents

S’ha d’agrair profundament l’ànim i la il·lusió per a escriure aquest article de la mestra Marta Ibáñez, de Sabadell, professora i col·lega a l’Ins-titut Ferran Casablanques de Sabadell, qui per-manentment ensenya. També el sincer agraïment als amics i amigues que m’han informant en per-sona, mitjançant conversa telefònica o les xarxes socials, a tots mil gràcies: Pepita Carbó (Xert), Francesc Bellmunt (Albocàsser), Laura Esteller (Vinaròs), Maria Llàtzer (Traiguera), Noemí Marín Cucala (Sant Mateu), Felip Gumbau (Càlig), Lau-ra Arrufat (Benicarló), Lidón Pla (Canet lo Roig), Araceli Segarra (Xert), Elena Beltran Escrig (Atze-neta del Maestrat), Pau Escrig Escrig (Atzeneta del Maestrat), Eva Vives (Catí), Joan Ortí Voltas (Vinaròs), F. Gabriel Barreda Edo (Benassal), Joa-quim Carbó (Catí), Pablo Jovaní Sales (Xert), Fani Montull Rodrigo (Tírig), Lola Albert (Les Coves de Vinromà), Susanna Saura Capdevila (Tírig), Pau Fabregat Beltran (Vilanova d’Alcolea), Ainoa Ri-poll (Xert), Òscar Villalonga Gasco (Les Coves de Vinromà), Francesc Segura (Catí), Vicent Sanz Ar-nau (Traiguera), Maria Sorlí (Alcalà de Xivert), Anna Besalduch Besalduch (Sant Mateu), Rocio Vidal (Culla), Joan Borràs Comes (la Cala o l’Ametlla), Sílvia Lluís Poy (Tortosa), Raül Hernàndez (Puçol), Maria del Mar Sanchis (Xàtiva), Joan Antoni Cerdà Mataix (Biar), Josep-Lluís Rico Verdú (Castalla),

Joan-Carles Martí i Casanova (Elx) i Esther Cas-taño (Sabadell).

bIbLIograFIa

arXIu

Arxiu Obra del Cançoner popular de Catalunya. Abadia de Montserrat.

Arxiu CSIC. Barcelona. Col·lecció Ricardo Olmos.

artIcLes de revIsta

Badenes Velasco, Ricardo. «Fiestas perdidas: Sant Nicolau». A: Butlletí d’Informació Municipal d’Atzeneta del Maestrat. Atzeneta del Maes-trat: 2008, època VII, núm- 4.

LLIbres

Massot i Muntaner, Josep (ed.). Obra del Canço-ner Popular de Catalunya. Volum VIII. Barce-lona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998.

Pelinski, Ramón. Presencia del pasado en un can-cionero castellonense: un estudio etnomusico-lógico. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I; Diputació de Castelló, 1997.

redó Vidal, raMon. Cançons i costums de Vinaròs. Vinaròs: Antinea, 1997.

— Cançons i costums de Vinaròs. Segona part. Vinaròs: Antinea, 2000.

salVador, Carles. Les festes de Benassal. Edició i comentari de Pere-Enric Barreda. Benassal: Fundació Carles Salvador, 2010.

adreces eLectrònIques

Carbó Miralles, Joaquim. Costumari de Catí: http://www.catimenu.com/costumari.htm (Úl-tima visita: 25 de novembre del 2012)

Carrera i esCudé, Manel. Festa de Santa Caterina i Sant Nicolau a Vinaròs: http://www.festes.org/articles.php?id=870 (Última visita: 24 de novembre del 2012). Amb aportacions de Xavi Palomo.

Festa del Gall-gallet, 5 de desembre del 2008 (Última visita: 5 de desembre del 2012) http://www.youtube.com/watch?v=TYxHm5ggvuE

Gogistes valencians. Blog (Última visita: 6 de de-sembre del 2012) http://gogistesvalencians.blogspot.com.es/2011/01/gozos-la-gloriosa-virgen-y-martir-santa_16.html


Nos habían hablado de un bellísimo rincón en la zona alta de Xert; un antiguo entramado de calles que ascendían envueltas en un aroma de antigua arquitectura popular; un lugar limpio y cuidado que se adornaba con flores y restos venerables de construcciones nobles. Al fondo, a modo de gran decorado, la imponente mole de la iglesia, peraltada su esbeltez sobre una austera escalinata que le confiere más aún si cabe un as-pecto solemne.

En aquel momento había trasiego de albañiles acicalando el conjunto monumental. Penetramos en su interior acompañados la primera vez por Joan Micó, de cuya mano recorrimos no sólo rin-cones de la población, sino una buena serie de sus mejores páginas históricas. Joan, como buen historiador, dibujaba con sus palabras muchos momentos del pasado y sabía contextualizar en su lugar y su tiempo todo cuanto se ofrecía a nuestra mirada. Volvimos, y volvimos a volver, acompañados en una ocasión por Rafa, el rector de la parroquia y en otras por Josep, entusiasta profesor xertolí. Todos ellos intentaron hacernos partícipes de su patrimonio histórico y artístico, pero lo que es más: del pálpito emocional que se encierra en cada piedra, cada reflejo de la orfebre-ría, o cada visión del abierto paisaje que se des-parrama bajo un cielo azul nítido donde el buitre borda sus vuelos de arabescos.

En el crucero de la iglesia, sobre un dosel de manufactura romántica, se recortaba la silueta blanca de una imagen de la Virgen del Lledó. Otras obras, rescatadas del olvido y la ruina, así como fruto de generosas aportaciones, iban toman-do su puesto y dotando de nueva vida y belleza aquella nave renacentista a cuyos pies asomaban significativos vestigios de un pasado gótico.

Cualquier lector interesado en el conocimien-to del lugar, puede dirigirse al siguiente artículo: Boletín nº 13 del Centro de Estudios del Maes-trazgo, Enero-marzo, 1986: Recientes campañas en “L`Esglèsia Vella” de Nuestra Señora de la Asunción de Chert .Mas con el fin de contex-tualizar la Imagen que hoy nos ocupa, el amigo Josep Meseguer-Carbó, amablemente nos remite la síntesis que acompañamos:

“L'edifici, conegut popularment com església Vella, tot i les indicacions del bisbe, es va abando-nar a inicis de la dècada dels seixanta, en cons-truir-se un edifici més modern i funcional a la part plana i habitada del poble. Aquest fet va accelerar el procés de deteriorament d'un edifici emblemàtic que recollia tota la història de Xert. I van haver de passar vint anys perquè, amb deficiències i pro-blemes arquitectònics cada vegada més agreu-jats, l'edifici fora examinat amb precisió i detall per l'eminent arquitecte d'origen xertolí Arturo Zara-gozá Catalán, qui establiria les pautes per a una restauració completa. Però no seria fins a inicis dels anys vuitanta que l'església rebria l'atenció

Una imagen de la Lledonera en Xert

por Joaquín Campos Herrero

d'un enamorat de Xert, Joan Antoni Micó Navarro, que va llançar la idea de restaurar i recuperar el culte a l'església Vella. En una segona comesa, la proposta de Joan Micó va quallar entre un grup de joves entusiastes que il·lusionats per recuperar aquell patrimoni perdut començaren les primeres campanyes per netejar i desenrunar l'edifici, la qual cosa va permetre que aquell agost de l'any 1984 es celebrara de nou la festa de Sant Roc. Constituït el Patronat Prorestauració de l'Església Vella, la tasca de reconstrucció no ha cessat mai des d'aleshores. Actualment l'edifici està plena-ment recuperat per al culte i acull un bon nom-bre dels casaments de la parròquia, encara que les celebracions més destacades continuen sent: Sant Antoni, Sant Marc, Sant Vicent i Sant Roc.”.

La existencia de esta imagen de la Lledonera era desconocida tanto por el rectorado de la Ba-sílica como por la Real Cofradía. En los archivos tampoco estaba registrada su presencia, como tampoco lo están otras tantas imágenes antiguas que se hace necesario catalogar.

Resultó extrañamente complicado seguir la es-tela de su procedencia. Nos asaltaban las dudas y comenzamos a hacer cábalas fundamentadas en el hecho de que muchas familias afincadas en Castellón tienen sus ancestros en Xert, y con esta población mantienen un significativo contacto; pero nadie nos daba la razón que buscábamos. Tras infructuosas pesquisas, J. Micó nos dijo que le había sido entregada personalmente por sra. Sara Sáez.

El caso es que durante tres generaciones esta bella imagen había permanecido en su domicilio familiar. A su abuela, María Amat, fallecida el año 1987 con 90 años, se la entregó una señora de Castellón, cuyo nombre ni familia hemos podido conocer. Nos dicen que la donante la veneraba en su capilla privada. Este tipo de oratorios era frecuente en el Castellón antiguo y de uno de ellos procede también la imagen tallada por Viciano que se expone en la sala de mantos. Posterior-mente pasó a su madre, la sra. Teresa Martí Amat . Y a la postre llegó a manos de Sara que, habién-dola custodiado en su domicilio de Xert, prefirió ofrecerla a la veneración pública entregándola al Patronat.

Se trata de una imagen de vestir, levantada sobre pedestal en forma de nube plateada de la que emerge el creciente lunar. Luce espléndi-da corona imperial y aureola alfonsinas y cuando la conocimos, se cubría con manto de brocado blanco, a todas luces más reciente que la propia imagen. La ausencia de la típica toca renacentista de blonda dejaba al descubierto la cabellera, cin-celada siguiendo el modelo original de la Patro-na. Los detalles de sus manos, así como algunos

rasgos de su rostro, remitían también a la antigua imagen-relicario, destruida en 1936. La expresiva belleza de su tez y la fina policromía, delataban la excelencia de su creador.

Puesto que no estaba firmada , ni tampoco se guardaba documento alguno que nos pudiera dar razón de su autor, comenzamos una nueva andadura. No queremos cansar al lector refirien-do nuestras pesquisas. En un primer momento le fueron atribuidas por algunos expertos –siquiera fuera como hipótesis- distintos orígenes: Pascual Amorós, Tomás Colón, los Viciano, etc. Pero al final, aconsejados por el Dr. Gascó, decidimos pasar a un estudio comparativo, tomando como referencia otras obras cuya autoría nos era cono-cida. Por fortuna, el trabajo dio pronto sus frutos. Al confrontarla con la imagen que se venera en las calles Virgen del Lledó y Lope de Vega, se disiparon todas las dudas. Ambas habían salido de unas mismas manos. A diferencia del caso de Xert, en los archivos de estas calles se guardaban las actas en las que el vecindario encargaba al es-cultor Narciso Valmaña Fabra la ejecución de una imagen de la Virgen del Lledó y otros aditamentos para su culto.

Valmaña había nacido en Ulldecona el 1894 y fallecido en Castellón, en 1965. Hijo de médi-co, prefirió dedicarse a la escultura y asimiló las enseñanzas del taller de los Viciano, Porcar y su círculo, según nos cuentan Mn. J.Miquel Francés y Carlos -hijo del artista- con quien mantuvimos una sustanciosa conversación. Con anterioridad a la Coronación Pontificia de la Virgen (a. 1924), Valmaña ya trabajaba en encargos de particula-res. No sería de extrañar que por aquellas fechas tallara la imagen venerada en Xert y que ésta, en una época de florecimiento del culto a la Patro-na, viniera a ocupar lugar destacado en un ora-torio doméstico. Con otros casos así ha ocurrido. La falta de documentos nos hace optar por esta hipótesis como la más probable. Tampoco nos consta la fecha concreta en que la imagen pudo llegar a la familia de Sara.

Este hallazgo nos ha motivado para confeccio-nar un inventario de cuantas imágenes antiguas de la Virgen podamos encontrar. Habiendo inicia-do el trabajo, nos sorprende el significativo mate-rial que va aflorando, tanto en la capital como en varios lugares de la Provincia. Todo él está sien-do objeto de un estudio iconográfico. Acabamos subrayando la extraordinaria belleza de la imagen hallada en Xert; la segunda dimensión de su acti-tud y su faz que, lejos de reproducir un rostro con-vencional, se inspira en los supuestos estéticos y teológicos de la “Tota Pulcra” magistralmente expresados. ¡Enhorabuena a cuantos la sienten como suya!.


Divendres 14 de juny van fer la trobada d’alumnes del Cra l’Ullastre.

Aquest any, els alumnes de la Salzadella i Tírig van compartir amb nosaltres, els de Xert, un matí de festa.

Primerament ,els més menuts van disfrutar de les “colxonetes”al poliesportiu i els majors van assistir a una xerrada sobre el cicle de l’aigua que un grup de professionals ens va expli-car molt bé: l’aigua és un recurs escàs que cal aprofitar bé i reciclar.

Després vam omplir de goig els carrers del poble. Per on passàvem tota la gent eixia a vore aquella riuada de xiquets i xiquetes, –ja voldríem vorel’s tot l’any, ens deien.

Passant pel Perxe Fosc i Carrer Fredes arribàrem a la font de l’Auvelló on esmozàrem.

L’Ampa de Xert ens va regalar un gelat boníssim.

I vam acabar la Trobada pujant els alumnes de 4t,5é i 6é a vore “l’Olla bullidora” i retornant a l’escola pel Camí de les Roques. I tots contents per l’estona que havíem passat junts.

Volem agrair a Jesús, Patri Jael, Jordi, Marian, Cristrian, Rosa, Alexandra, i Claudia que havien estat els amfitrions , pendents de tot i de tots, fent de guies pels llocs més bonics del nostre poble.

Trobada d’alumnes del CRA l’Ullastre a Xert

per Aulari de Xert


noticies del maestrat, els ports i terres de l'ebre - als del 14 al 25 … · 2020. 2. 4. ·...

Documents