noves idees, nous sentiments - materials educatius · col locar els vostres interessos", diu...

historiata

- 1 -

1r de BATXILLERAT – HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

UNITAT DIDÀCTICA

NOVES IDEES, NOUS SENTIMENTS

EL LIBERALISME I EL NACIONALISME

índex

1. Objectius 2. Competències clau i Indicadors d’èxit 3. Continguts 4. Avaluació 5. Recursos, exercicis, activitats, tasques

1. Fris cronològic 4. Conceptes 7. Pel�lícules, vídeos

2. Textos històrics 5. Protagonistes 8. Lectures

3. Mapa 6. Imatges, gràfiques 9. Webgrafia

6. Rúbrica

Nom de l’alumne/a:

4

historiata

- 2 -

1. OBJECTIUS

1. Conéixer els principals processos històrics decimonònics del liberalisme i del nacionalisme.

2. Identificar les principals etapes, protagonistes i fets de la UD.

3. Saber relacionar idees i tenir criteri propi a partir d’informació rigorosa.

4. Utilitzar amb propietat vocabulari i interpretar diferents fonts d’informació.

5. Valorar la lluita històrica per la dignitat humana.

2. COMPETÈNCIES CLAU I INDICADORS D’ÈXIT

COMPETÈNCIES CLAU INDICADORS D’ÈXIT

1. Competència en comunicació lingüística CCLI

1. Expressió correcta, oral i escrita. 2. Utilització de terminologia pròpia del tema. 3. Domini de recursos expressius. 4. Capacitat d’elaborar un discurs coherent.

2. Competència matemàtica i competència bàsica en ciència i tecnologia CMCT

1. Desenvolupament de càlculs. 2. Relació entre diverses dades numèriques. 3. Coneixement i aplicació de dades científiques. 4. Reconeixement dels avanços de la tecnologia.

3. Competència digital CD

1. Cerca d’informació amb les TIC. 2. Presentació de tasques amb les noves tecnologies. 3. Comunicació fluïda amb les TIC. 4. Ús rigorós de les xarxes socials.

4. Competència per aprendre a aprendre CAA

1. Cerca d’informació. 2. Treball ordenat. 3. Col�laboració amb altres companys/es. 4. Resolució de problemes.

5. Competències socials i cíviques CSC

1. Valoració de la convivència no-violenta. 2. Comprensió de l’evolució històrica de les societats. 3. Reconeixement dels diversos factors als processos històrics. 4. Coneixement dels/de les protagonistes dels fets històrics.

6. Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor SIEE

1. Valoració del treball ben fet. 2. Fer les coses d’una altra manera. 3. Proposar canvis. 4. Crítica constructiva.

7. Consciència i expressions culturals CEC

1. Coneixement de les diverses manifestacions artístiques. 2. Valoració estètica. 3. Plasmació dels interessos humans en l’art. 4. Pulcritud en la presentació de treballs i activitats.

Competències

clau CCLI CMCT CD CAA CSC SIEE CEC

1 2 1 2 1 2 1 2 1 2 1 2 1 2 Indicadors d’èxit 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4

historiata

- 3 -

3. CONTINGUTS

a) Conceptuals • El Congrés de Viena, la Restauració i les revolucions liberals o burgeses de 1820,

1830 i 1848. • L’extensió del constitucionalisme i del sufragi i els seus límits. • El nacionalisme i els processos de construcció nacionals: la unificació d’Itàlia i

d’Alemanya.

b) Procedimentals • Interpretació dels processos històrics mitjançant frisos cronològics, textos,

imatges, mapes, lectures, pel�lícules, etc.

c) Actitudinals • Rebuig a la violència com a instrument per a solucionar conflictes. • Respecte als pobles i cultures diferents a la pròpia. • Condemna als abusos de poder i defensa de la dignitat humana.

4. AVALUACIÓ

4.1. Criteris d’avaluació

1. Conéixer els principals processos socials, polítics, culturals i econòmics de la UD.

2. Identificar els protagonistes i els fets més importants de la UD.

3. Comprendre l’evolució i les causes i conseqüències dels processos històrics de la UD.

4. Saber interpretar les dades, evidències i informació històrica, tant escrita com gràfica (imatges, mapes, estadístiques, audiovisual, informàtica, etc.)

5. Tractar la informació d’una manera rigorosa, i utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació de manera eficaç.

6. Comunicar de forma oral i escrita el procés d’aprenentatge i els seus resultats.

7. Valorar la convivència pacífica i la resolució no violenta dels conflictes.

8. Criticar la falta de rigorositat, la manipulació, les desigualtats socials, les injustícies i la simplificació barroera dels problemes.

9. Assumir actituds de respecte i d’assertivitat davant de persones o testimonis que tenen opinions diferents a les nostres sobre qüestions socials, polítiques, culturals i econòmiques.

Criteris d’avaluació 1 2 3 4 5 6 7 8 9

4.2. Criteris de qualificació

- 70 % - Conceptes: examen, prova escrita, claredat expositiva, domini dels conceptes, correcció.

- 20 % - Procediments i actituds: exercicis, activitats, tasques, participació, convivència, crítica.

- 10 % - Autoavaluació: rúbrica.

historiata

- 4 -

5.1. FRIS CRONOLÒGIC

Ompli aquests frisos cronològics de la UD conforme anem trobant-nos dates:

Dècada 1850 Dècada 1860 Dècada 1870 Dècada 1880

Competències

clau CCLI CMCT CD CAA CSC SIEE CEC

1 2 2 1 2 1 2 1 2 1 2 1 2 Indicadors d’èxit 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4


Dècada 1810 Dècada 1820 Dècada 1830 Dècada 1840

historiata

- 5 -

5.2. TEXTOS HISTÒRICS

Llegeix atentament els textos i realitza un comentari del text que t’haja tocat.

a) LA SANTA ALIANÇA

“En nom de la molt Santa i indivisible Trinitat.

S.M. L'Emperador d'Àustria, el Rei de Prússia, i l'Emperador de Rússia, com a conseqüència dels grans esdeveniments que han marcat Europa en els tres últims anys (...).

En conseqüència, Ses Majestats han convingut els articles següents:

Art. I. D'acord amb les paraules de les Santes Escriptures, que ordenen a tots els homes mirar-se com a germans, els tres monarques contractants romandran units pels llaços d'una veritable i indissoluble fraternitat i es consideraran com a patriotes, es prestaran en tota ocasió i en tot lloc assistència, ajuda i socors ...

Art. II. En conseqüència, l'únic principi en vigor, ja siga entre aquests governants, ja siga entre els súbdits, serà el de prestar-se recíprocament servei.

Fet, triplicat i signat a París l'any de gràcia de 1815, el 26 de setembre. Francesc, Frederic-Guillem i Alexandre.”

b) LA INDEPENDÈNCIA DE GRÈCIA

“Nosaltres, descendents dels savis i nobles pobles de l'Hèl�lade, nosaltres que som els contemporanis de les clares i civilitzades nacions d'Europa (...) no trobem ja possible sofrir sense covardia i automenyspreu el jou cruel del poder otomà que ens ha sotmès per més de quatre segles (...). Després d'aquesta perllongada esclavitud, hem decidit recórrer a les armes per venjar-nos i venjar la nostra pàtria contra una terrible tirania.

La guerra contra els turcs (...) no està destinada a l'obtenció d'avantatges per a una part aïllada del poble grec; és una guerra nacional, una guerra sagrada, una guerra l'objecte de la qual és reconquerir els drets de la llibertat individual, de la propietat i de l'honor, drets que els pobles civilitzats d'Europa, els nostres veïns, gaudeixen avui ".

Assemblea Nacional Grega, 27 de gener de 1822. Proclamació de la independència de Grècia.

c) LA REVOLUCIÓ DE 1848

“La revolució de 1848 s'ha de considerar com la continuació de la de 1789, amb elements de desordre a faltar i elements de progrés de més.

Lluís Felip no havia comprès tota la democràcia en els seus pensaments (...) Va fer d'un cens de diners el signe i títol material de la sobirania (...) En una paraula, ell i els seus imprudents ministres havien col�locat la seva fe en una oligarquia, en comptes de fundar-la sobre una unanimitat. No existien esclaus, però existia un poble sencer condemnat a estar governat per un grapat de dignataris electorals (...).”

Lamartine, A. “Història de la revolució de 1848”.

d) EL NACIONALISME ITALIÀ

Som un poble de 21 a 22 milions d'homes, coneguts des de temps immemorial amb un mateix nom -el poble italià-; vivim entre els límits naturals més precisos que Déu haja traçat mai -el mar i les muntanyes més altes d'Europa-; parlem la mateixa llengua, (...) tenim les mateixes creences, els mateixos costums i hàbits, (...) ens sentim orgullosos del més gloriós passat polític, científic i artístic que s'ha conegut en la història europea (... ).

No tenim ni bandera, ni nom polític, ni un lloc entre les nacions europees (...) Estem desmembrats en vuit Estats (...) independents uns dels altres, sense aliança, sense unitat de destinació, sense relació organitzada entre ells ( ...). No hi ha llibertat ni de premsa, ni d'associació, ni de paraula, (...); res. Un d'aquests Estats que comprèn la quarta part de la península, pertany a Àustria: els altres pateixen cegament la seva influència.

Mazzini. "Itàlia, Àustria i el Papa".

historiata

- 6 -

d) EL LIBERALISME "La història de les idees polítiques en el segle XIX està dominada pel progrés del liberalisme en el conjunt de l'univers. El liberalisme triomfa a Europa occidental; es propaga a Alemanya ia Itàlia, on el moviment liberal està lligat estretament al moviment nacional; guanya l'Europa oriental (lluita de "eslavòfils" i "occidentals"); penetra, sota la seva forma europea, als països de l'Extrem Orient, que s'obrin al comerç occidental; les repúbliques llatinoamericanes s'atorguen Constitucions liberals, inspirades en la Constitució de Estats Units.

Pel que fa a Estats Units, apareix com la terra d'elecció del liberalisme i de la democràcia, eficaçment conciliats. De considerar només les doctrines, hi hauria la temptació de deixar de banda l'aportació d'Estats Units; però el que importa és la imatge dels Estats Units, no les obres doctrinals -relativament poc nombroses i poc originals- que hi surten a la llum. Sens dubte, la imatge que els liberals europeus adopten, amb freqüència està molt lluny de correspondre a la realitat. El mateix Tocqueville, més que descriure la realitat americana, interpreta els Estats Units a la llum de les seves pròpies conviccions. La referència als Estats Units adopta, doncs, la forma d'un mite o d'una sèrie de mites, la història des de començaments del segle XIX és molt instructiu seguir.

El segle XIX és, abans de res, el segle del liberalisme, Però de què liberalisme? Són necessàries aquí algunes distincions.

1r Liberalisme i progrés tècnic.

El liberalisme és inicialment una filosofia del progrés indivisible i irreversible; progrés tècnic, progrés del benestar, progrés intel�lectual i progrés moral anant a l'una. Però el tema del progrés es buida poc a poc de la seva substància. Cap a finals del segle XIX són nombrosos els liberals -especialment a França- que somien amb una era estacionària, amb un univers detingut; aquest estat d'ànim és particularment evident entre els progressistes dels anys 1890. D'aquesta forma és necessari distingir entre un liberalisme dinàmic, que accepta la màquina i que afavoreix la indústria, i un liberalisme econòmicament conservador i proteccionista. Aquesta primera forma del liberalisme preval, en conjunt, a Anglaterra; i la segona domina a França, on el liberalisme -generalment més audaç que a Anglaterra en matèria política- es mostra, econòmicament molt timorat, i on el progrés de la indústria i dels transports es deu a homes, especialment els saintsimonians, les concepcions polítiques són totalment alienes al liberalisme tradicional.

2n Liberalisme i burgesia.

El liberalisme és un dels elements originaris de la filosofia de la burgesia. Però, durant el segle XIX, les fronteres del liberalisme no coincideixen ja en cap manera -si és que alguna vegada van coincidir exactament- amb les fronteres de la burgesia. La situació, referent a això, difereix segons les èpoques i segons els països. A França el liberalisme roman, en conjunt, estretament vinculat a la defensa dels interessos ( "Sota la guàrdia de les nostres idees, veniu a col�locar els vostres interessos", diu irònicament el liberal Charles de Rémusat). Però mentre que el liberalisme francès tot just evoluciona i porta l'empremta d'un orleanisme congènit, Anglaterra coneix diverses temptatives per eixamplar i revisar el liberalisme, especialment en l'època de

Stuart Mill i, més tard, en els últims anys del segle XIX. El socialisme francès del segle XIX constitueix una reacció contra el liberalisme burgès, en tant que el socialisme anglès està impregnat en gran mesura de liberalisme: el fet és particularment clar entre els fabians. El liberalisme anglès és més anglès que burgès, sent l'imperialisme seu terme normal; el liberalisme francès és més burgès que francès, i, dedicat a conservar, vacil�larà en conquerir, de manera que l'Imperi colonial francès serà obra d'alguns individus.

3r Liberalisme i llibertat.

Al segle XVIII es parlava indistintament de llibertat i de llibertats; i el liberalisme apareixia com la garantia de les llibertats, com la doctrina de la llibertat. La confusió dels tres termes (liberalisme, llibertats i llibertat) és manifesta en la monarquia de juliol. Però en la mateixa mesura que el liberalisme apareix com la filosofia de la classe burgesa, no assegura més que la llibertat de la burgesia; i els no-burgesos, per exemple, Proudhon, tracten d'establir la llibertat enfront del liberalisme.

Per tant, hi ha, almenys, dues classes de liberals: els que pensen -com dirà més tard Emile Mireaux en el seu Philosophie du libéralisme (1950- que el "liberalisme és un perquè la llibertat humana és una", i els que no creuen en la unitat de la llibertat humana i pensen que la llibertat d'uns pot alienar la llibertat d'altres.

4t Liberalisme i liberalismes.

Durant molt de temps el liberalisme apareix com un bloc: per a Benjamin Constant, liberalisme polític, liberalisme econòmic, liberalisme intel�lectual i liberalisme religiós no constitueixen més que els aspectes d'una sola i idèntica doctrina. "He defensat durant quaranta anys -escriu- el mateix principi: llibertat en tot, en religió, en literatura, en filosofia, en indústria, en política; i per llibertat entenc el triomf de la individualitat, tant sobre l'autoritat que pretenga governar mitjançant el despotisme, com sobre les masses que reclamen el dret de subjugar a la minoria ".

Aquesta concepció és la del segle XVIII, per al qual la unitat del liberalisme era un dogma indiscutible. Però en el segle XIX es produeix un fet cabdal: la fragmentació del liberalisme en diverses ideologies diferents, encara que no sempre distingides:

- El liberalisme econòmic descansa sobre dos principis: riquesa i propietat; s'oposa al dirigisme, tot i avenint amb els favors de l'Estat; és el fonament doctrinal del capitalisme;

- El liberalisme polític s'oposa al despotisme; és el fonament doctrinal del Govern representatiu i de la democràcia parlamentària;

- El liberalisme intel�lectual es caracteritza per l'esperit de tolerància i de conciliació; aquest esperit liberal no és exclusiu dels liberals, alguns dels quals es mostren fins i tot notablement intolerants.

D'aquesta manera, la unitat del liberalisme, de la mateixa manera que la unitat del progrés, se'ns presenta com un mite. El liberalisme ofereix aspectes molt diversos, segons les èpoques, segons els països i segons les tendències d'una mateixa època i d'un mateix país. "

Jean Touchard. Història de les idees polítiques

Competències clau CCLI CMCT CD CAA CSC SIEE CEC



historiata

- 7 -

5.3. MAPES. Les revolucions de 1848: còpia i pinta.

Font: http://2.bp.blogspot.com/_-TVCxOfx--A/SspvNtU7wHI/AAAAAAAAJtg/T-WU3z5C2ZU/s1600-h/1848-revolucions.JPG




historiata

- 8 -

5.4. CONCEPTES. Cerca informació i apunta una breu explicació:

La Santa Aliança

Carta atorgada

Constitució

Nació

5.5. PROTAGONISTES. Cerca informació i apunta una breu explicació:

Metternich (Polític austríac)

Lluís Felip d’Orleans (rei de França)

Cavour (Polític italià)

Napoleó III (Emperador

francés)

Otto von Bismarck

(Polític alemany)

Garibaldi (Heroi italià)




historiata

- 9 -

5.6. IMATGES, GRAFIQUES

Observa les imatges. Comenta-les en grups (què, qui, quan, com, per què):

Competències clau

CCLI CMCT CD CAA CSC SIEE CEC



historiata

- 10 -

5.7. PEL�LÍCULES, DOCUMENTALS

Pel�lícules: cerca informació sobre “El Gatopardo”, i si la veus millor.

� El Gatopardo, director Lucchino Visconti, 1963

Veure els recursos sobre aquesta pel�lícula a Historiata:

https://historiata.wordpress.com/2013/05/10/ressenya-giuseppe-tomasi-di-lampedusa-el-gatopardo-1958/

Competències clau

CCLI CMCT CD CAA CSC SIEE CEC



historiata

- 11 -

5.8. LECTURES

a) Llibres: i si... cerca algun d’aquests llibres a les xarxes socials: existeixen?

• Eric John Hobsbawm: “Naciones y nacionalismo desde 1780″ (1990): o Ressenya: https://historiata.wordpress.com/2012/02/20/hobsbawm-

eric-john-naciones-y-nacionalismo-desde-1780-1990/ o Dossier: https://historiata.files.wordpress.com/2012/02/hobsbawm-

anc3a0lisi-nacions-i-nacionalismes.pdf • José Antonio Marina: “Los sueños de la razón” (2003) • Isabel Belmonte i Ruth Betegón: “La historia contemporánea en la novela”

(1998) • José Antonio Marina: “La pasión del poder. Teoría y práctica de la

dominación” (2008)




5.9. WEBGRAFIA

Visita alguns blocs i compara’ls. Tu com ho faries? Què posaries? Què llevaries?

--HISTORIATA: https://historiata.wordpress.com/2013/03/05/tema-liberalisme-i-nacionalisme-lera-de-les-revolucions-1789-1848-les-unificacions-dalemanya-i-ditalia-el-romanticisme/

- BUXAWEB:

- CLASESHISTORIA:

- CLIO:

- CCSOCIALS:

- PROFESORFRANCISCO:

- ALTRES?

Etc.




historiata

- 12 -

6. RÚBRICA

Amb el cor en la mà, on et poses?

CRITERIS / OBJECTIUS

Serà que no... (0-0,5 punts)

Acceptable (1 punt)

Açò té bona pinta

(1,5 punts)

Magnífic (2 punts)

1. Comprendre els conceptes

del liberalisme i del

nacionalisme.

Ufff

Pots explicar un poc per damunt amb les teues

paraules.

Ho expliques amb paraules correctes i adequades.

Ho comprens, ho pots

explicar, pots posar exemples i relacionar-ho

tot.

2. Identificar les principals

etapes històriques del

liberalisme i del nacionalisme decimonònic.

Itàlia, Alemanya, ah! i

Garibaldi!!!

Em sona, sí, tot això de les

revolucions i de les fases...

Pots explicar-ho

Ho controles i ho pots

relacionar tot plegat, i també amb el present.

3. Conèixer i valorar la lluita del ser humà

per la dignitat.

Ai, sí, que bonic Pots dir algunes coses...

Sí, coneixes la importància d’aquests

conceptes en l’evolució del

món contemporani

És un fet cabdal de l’època

contemporània, i ho entens i ho pots explicar.

4. Utilitzar amb propietat

vocabulari i interpretar

mapes, textos i gràfics.

Tralarí... Tralarà...

Ho sé, però em costa

d’explicar...

Coneixes el vocabulari

bàsic, i saps ubicar el

mapes, els textos, etc.

Controles el vocabulari i

coneixes més conceptes, i sobretot saps relacionar-los.

5. Valorar positivament la defensa de les

llibertats i de la pròpia identitat sense exclusions

És que és un folló...

Bonica llibertat Bonica identitat

Competències

clau CCLI CMCT CD CAA CEC SIEE CSC

1 1 Indicadors d’èxit 3 4 4


historiata

- 13 -

ANNEX

MODEL D’EXAMEN. El liberalisme i el nacionalisme

Alumne/a:

1. Mira la imatge i explica la unificació d’Alemanya (5 punts)

Competències clau

CCLI CMCT CD CAA CEC SIEE CSC

1 2 1 2 1 2 2 1 2 1 2 1 2 Indicadors d’èxit 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4


2. Defineix breument (5 línies) els següents conceptes (2,5 punts):

- Revolució de 1830 - Napoleó III

- La Restauració - Liberalisme doctrinari

- Mazzini Competències




3. Nacionalisme: explica les diferències entre Estat, nació, país i poble (2,5 punts)

Competències




noves idees, nous sentiments - materials educatius · col locar els vostres interessos", diu...

Documents