núm. 117

EDITA: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.Passeig de la Bonanova 47, 1a planta, 08017 Barcelona;Telèfon 935678888 - Fax 935678899 - email [email protected]

Servei d’INFORMACIÓCOL·LEGIALCOL·LEGI OFICIAL

DE METGESDE BARCELONAN

úm

.117

Mar

ç-ju

ny

2006

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunyasuspèn l’aplicació del Decret d’Integraciódels metges de contingent i zona

13

8Acord entre el sindicat “Metges de Catalunya” iSalut per a la creació d’un espai permanent denegociació entre els metges i l’Administraciósanitària

Memòria de la Professiópublica l’entrevistaal doctor FrancescBarnosell

El sindicat pacta amb Salut i les patronals lacreació del Consell de la Professió Mèdicade Catalunya com a espai permanent denegociació entre els metges il’Administració sanitària

El Consell de la Professió Mèdica deCatalunya comptarà amb representants del’Administració sanitària, dels Col·legis deMetges, del món acadèmic, científic iuniversitari, de les patronals i de lesorganitzacions sindicals

Cartell de convocatòria de la vaga del sindicat Metges de Catalunya.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya pren en consideració el recurs delConsell de Col·legis de Metges de Catalunya i suspèn de manera cautelar l'aplicaciódel Decret d'Integració dels metges de contingent i zona. L'Assessoria Jurídica delCOMB posa a disposició dels metges afectats un servei d'informació.

El COMB presenta un Quadernsde la Bona Praxi sobre la grip, la grip aviària il’amenaça d’una pandèmia gripal

15

Debat a la seu col·legial.– Josep Arimany, director de l’Institut de Medicina Legal deCatalunya; Miquel Bruguera, president del COMB; Antoni Trilla, coordinador del grupd’experts que ha elaborat el QBP i director de la Unitat d’Avaluació, Suport iPrevenció de l’Hospital Clínic, i Àngela Domínguez, directora de Programes deVigilància del Departament de Salut, van participar a la taula rodona de presentaciódel Quaderns de la Bona Praxi número 22.

Nou disseny delweb col·legial

amb més seccionsd’informació i debat perals col·legiats

20

“Els metges i laincapacitat temporal”,nova edició delsuplement Professió

35

informació col·legial

Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2006

sumari

quadern professió

Opinió i anàlisi 3Tribuna d’opinió:El paper de l’Estat, la societat i els professionals davant del canvi 5Tribuna d’opinió: Isacio Siguero ha de dimitir 7La vaga dels metges de la sanitat catalanafinalitza amb un acord amb el Departament de Salut 8Cronologia de la vaga 9Comunicat de la Junta de Govern del COMB del 30 de març de 2006 10Declaració del Consell de Col·legis deMetges de Catalunya del 7 d’abril als mitjansde comunicació en relació amb la vaga dels metges 11El Tribunal Superior de Justícia suspèn l’aplicaciódel decret d’integració dels metges de contingent i zona 13El COMB impugna judicialment el Decret sobre la reforma de l’ICS 14El COMB presenta una publicació sobrela grip, la grip aviària i l’amenaça d’una pandèmia gripal 15Entrevista a Antoni Trilla 16Nou disseny i nous continguts al web col·legial, comb.cat 20Els Col·legis de Metges de Catalunya i el Síndicde Greuges signen un conveni de col·laboració 21Salut concedeix una subvenció de4,8 milions d’euros per als programes PAIMM i RETORN 22Tribuna d’opinió: Comprar idees? 23Web Mèdica Acreditada en el projecte europeuQUATRO: millorant els serveis de salut a internet 25Revista de premsa 26Campanya “La salut en el mil·lenni: una signatura pendent” 51Una altra manera de fer salut 52Homenatge del COMB a Josep Servatamb una exposició d’escultures d’Enric Ripoll 54Delegacions i seccions col·legials 55Consultori terminològic 60Museu d’Història de la Medicina de Catalunya 63Congressos i cursos 66Petits anuncis 68Els metges i la incapacitat temporal 35

Editorial àrea econòmica 31Comentari borsari 31Un any més, Medicorasse premia la fidelitatdels seus clients de l’assegurança Medimotor 33

informació econòmica

Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2006 33333


opinió i anàlisi

Miquel Bruguera,president del Col·legi de Metges de Barcelona

D’aquest Consell, n’esperemque es formulin propostes pera la reorganització delsistema sanitari català, perintroduir canvis de lescondicions laborals i en elsistema de promocióprofessional, i sobre tots elstemes que els metges deCatalunya a través de lesseves organitzacions puguinproposar.

Vull creure que la vaga dels met-ges dels darrers mesos d’abril imaig haurà servit per més co-

ses que per a un augment del preude la guàrdia i altres millores labo-rals. M’agradaria que els metgesfossin conscients de la seva forçaper canviar les coses quan coinci-deixen en un objectiu comú, fetque malauradament succeeix pocsovint, perquè som una professiómassa heterogènia i amb molts in-teressos contraposats.

La conseqüència més interessantde la vaga és la creació d’un Con-sell de la Professió Mèdica aCatalunya, del qual tant el Depar-tament de Salut com el sindicat demetges i els col·legis n’esperemmolt. Tot i així, abans que el Con-sell s’hagi constituït formalment,el sindicat ja es queixa públicamentde la composició del plenari delConsell i de les seves dues comis-sions, dient que hi ha massa repre-sentants dels col·legis i que noméshi haurien de ser els sindicats. Nocomencem bé.

D’aquest Consell, n’esperem quees formulin propostes per a la reor-ganització del sistema sanitari ca-talà, per introduir canvis de les con-dicions laborals i en el sistema depromoció professional, i sobre totsels temes que els metges deCatalunya a través de les seves or-ganitzacions puguin proposar.

El Departament de Salut s’ha mos-trat fins ara conciliador amb totesles organitzacions mèdiques. Volque no es posi en perill un projectedelicat, que haurà de créixer en unmedi poc propici, on tothom vol

El Consell de la ProfessióMèdica de Catalunya

escombrar cap a casa seva. Siaquest projecte falla, els metgess’ho hauran de fer mirar, especial-ment aquells que tenen una visiópolítica de molt poca volada.


informació col·legialinformació col·legial

Servei d’INFORMACIÓCOL·LEGIALNúm. 117

Març-Juny 2006

COL·LEGI OFICIAL DE METGESDE BARCELONAPasseig de la Bonanova, 47,1a. planta. 08017 BarcelonaTel. 935 678 888.Fax 935 678 899e-mail [email protected]@comb.eshttp://www.comb.es

Miquel Bruguera i CortadaPresidentMiquel Vilardell i TarrésVicepresident primerRicard Gutiérrez i MartíVicepresident segonJaume Padrós i SelmaSecretariJaume Roigé i SoleTresorer-comptadorJaume Sellarés i SallasVicesecretariRamon Pujol i FarriolsVocal 1r.Pilar Arrizabalaga ClementeVocal 2n.Francesc Ferrer i RuscalledaVocal 3r.Leonor Ancochea i SerraïmaVocal 4t.Àngels Martos i RodríguezVocal 5è.Josep Manuel Picas i VidalVocal 6è.Rosa Maria Boyé de la PresaVocal 7è.Ramon Torné i EscasanyVocal 8è.Gustavo Tolchinsky WiesenVocal 9è.Alfons Malet i CasajuanaVocal suplent de la juntaJoaquim Camps i DomènechVocal suplent de la juntaXavier de las Cuevas BouVocal suplent de vocaliesXavier Blancafort SansóVocal suplent de vocaliesNúria Martínez LeónVocal suplent de vocaliesMercè Botinas MartíVocal suplent

Miquel Bruguera, Miquel Vilardell,Ricard Gutiérrez, Jaume Padrós,Jaume Roigé, Jaume Sellarés

Jordi Pons

Aitor Mora

Esther Roig

Antoni Coll i arxiu

Pilar Villuendas iJosep Ramon Gómez

Jordi García. Tesys Ind. Grá. S.A.Tel. 937 206 211

B. 14.998-88

Edita

Juntade Govern

Conselleditorial

Coordinadordel SIC

Redacció

Correcció

Fotografia

Dissenygràfic

Impressió ipublicitat

Dipòsit legal



Tribunad’opinió

Hèlios Pardell,president de la Comissió d’AcreditacióCol·legial del Consell de Col·legisde Metges de Catalunya

A l’excel·lent article d’A. MartínZurro i A. Segura (DM. 18 d’abrilde 2006) es compendien gran

part dels elements que expliquen lasituació del nostre sistema sanitari iles solucions que proposen són merei-xedores de ser tingudes en compte.Tanmateix, com els mateixos autorsassenyalen, amb les seves propostesno s’esgoten les possibilitats ques’han de tenir en compte a l’hora d’in-troduir modificacions en profunditaten un sistema que va ser dissenyat faunes dècades, en un context sociopo-lític autàrquic i amb una voluntat ex-plícita de consolidar el paper fona-mental de l’estat, que ha encaixat per-fectament amb les ideologies més ac-tuals de l’estat del benestar que uns ialtres han posat en pràctica, amb méso menys entusiasme i encert.Perquè, en efecte, el que s’està diri-mint és el paper que l’Estat ha d’exer-cir i els marges d’autoregulació queestà disposat a deixar en mans delsprofessionals, sempre amb la miradaposada en la prestació d’una assis-tència sanitària de qualitat i equitati-va per als ciutadans, uns actors finsara massa passius.

Regulador i empleadorDonant per fet que és l’Estat el quelegitima l’estatus de la professió, elque aquí interessa és definir quin pa-per està disposat a jugar en el mónsanitari actual.Ningú no dubta de la necessitat quel’Estat exerceixi activament el seupaper de regulador social, per afavo-rir l’equitat i l’accés. I, fent un pas

L’article d’Hèlios Pardell,president de la Comissió

d’Acreditació Col·legial delConsell de Col·legis deMetges de Catalunya,

publicat a Diario Médico el27 d’abril de 2006, aborda

la reorganització de lescompetències delsprofessionals, dels

governants i dels ciutadansen la reforma del sistema

sanitari. Segons l’autor,l’Estat haurà de diferenciar

les seves funcionsreguladores i com a

empleador; la professióhaurà d’assumir la seva

autoregulació i la societathaurà de fer la funció

supervisora.Pardell, en el seu article, fa

referència a un articled’Amando Martín Zurro,

director de la càtedraDocència i Investigació enMedicina de Família de laUniversitat Autònoma de

Barcelona i Novartis, id’Andreu Segura

Benedicto, professor de laUniversitat de Barcelona,

publicat a Diario Médico el18 d’abril de 2006. Sota eltítol “El canvi vindrà de la

mà dels ciutadans i delsprofessionals”.

El paper de l’Estat, lasocietat i els professionalsdavant del canvi

més, tampoc ningú no dubta que hade ser el responsable últim de la regu-lació de la professió.El que cal clarificar, en el cas del nos-tre país, és el seu paper diferent coma regulador i com a empleador delsprofessionals. Perquè, en el compli-ment d’ambdós papers, no sempreactua amb equanimitat i, sovint, en-tra en conflictes d’interessos, queacostumen a redundar en perjudici dela professió.Els tímids passos que s’han fet enaquest sentit han d’aprofundir-se,diferenciant amb nitidesa tots dospapers per tal que tothom, i no única-ment els professionals, sàpiguen encada moment a què atenir-se.A l’últim, el que ha de deixar clar ésfins a quin punt està disposat a cediràmbits d’autoregulació a la profes-sió, que li permetin sentir-se més com-promesa i actora del seu propi futur,en el marc configurat per la LOPS.

Gestor diligentPer la seva banda, la professió mèdi-ca ha de reclamar els seus àmbitspropis d’autoregulació i comprome-tre’s a exercir-los decididament, enbenefici dels ciutadans, als quals esdeu.Com s’ha demostrat amb reiteració,quan té a les seves mans responsabili-tats de gestió les exerceix diligentmenti proporciona una qualitat assistencialreconeguda per tots, solucionant pro-blemes que la burocràcia governamen-tal de vegades origina i molt sovint ésincapaç de resoldre, i generant la ple-na satisfacció dels usuaris.



Tribunad’opinió

El que en el nostre model sanitari estàdeficientment resolt és, justament, ladefinició d’aquests àmbits d’autore-gulació, perquè el sistema que es vadissenyar en l’època franquista no hotenia en compte en absolut i els des-envolupaments posteriors mai no hanabordat amb decisió aquesta qües-tió, que els polítics d’un i altre colormai no han considerat prioritària, per-què ja els anava bé una professiómèdica borrosament definida i, enconseqüència, altament dependent.No cal dir que aquesta cessió de com-petències reguladores per part delGovern ha d’acompanyar-se d’una vo-luntat inequívoca per part de la profes-sió d’exercir-les amb honestedat, sen-se buscar privilegis inacceptables. I side l’Estat s’ha d’esperar que sàpigadiferenciar els seus papers de regula-dor i d’empleador, de la professió s’had’esperar, així mateix, que sàpiga dife-renciar les seves estructures de reivin-dicació laboral de les de regulació pro-fessional.

Usuaris i jutgesEn aquesta tríada que estem configu-rant, els ciutadans no haurien de seruns convidats de pedra, que assistei-xen passivament i sense capacitatd’influència als avatars que s’estandesenvolupant al voltant del seu dreta la salut, emfàticament proclamatper tots, però deficientment executaten la pràctica des de fa decennis, quanse’ls va usurpar la seva capacitat decomprar els serveis sanitaris on i comvolguessin.Els ciutadans han de saber compati-bilitzar els seus drets (tan àmpliamentdifosos amb finalitats polítiques) i lesseves obligacions (tan parcamentenunciades, així mateix per raonspolítiques). Però, per sobre de tot,han de convertir-se en jutges dels seusgovernants i dels professionals. Delsprimers, perquè són els seus esco-llits, en qui han dipositat les respon-sabilitats de gestió de la cosa públicai perquè paguen religiosament elsimpostos. I dels segons, perquè els

1. Diario Médico, 18 d'abril de 2006.2. Diario Médico, 27 d'abril de 2006.

han conferit el seu estatus de profes-sió diferenciada, de la qual esperenservei i compromís.Per això han de fer el camí, que enaltres països ja han fet, de formarassociacions d’usuaris independents,com les que ja s’estan conjuminantels darrers temps. Condició inexcusa-ble és que aquestes associacions sà-piguen evitar el que no van saber feralguns moviments veïnals ciutadans,fugint de la manipulació partidista atota costa.Tampoc amb aquest article, com en elcas del dels autors esmentats, creiemhaver esgotat les possibilitats d’actu-ació. Però sí que creiem haver contri-buït a eixamplar-les i, sobretot, a iden-tificar alguns traços essencials delproblema, sense l’abordatge sensatdels quals ha de ser impossible disse-nyar el futur.

1 2



Tribunad’opinió Isacio Siguero ha de

dimitir

Alfons Malet,exvicepresident del Col·legi Oficial de Metges deBarcelona

He pogut assistir com avicepresident del Col·legi deMetges de Barcelona durant

l’última dècada a gairebé totes lesAssemblees de l’Organització MèdicaCol·legial (OMC) i un any després del’arribada d’Isacio Siguero a lapresidència em dol constatar que lainstitució pateix un dels pitjorsmoments de la seva història, amb unaevident falta de credibilitat exterior iun increment preocupant delsproblemes interns que impedeixenuna gestió eficaç de l’OMC.Han estat molts i molt rellevants elserrors comesos per Siguero en el seuprimer any de mandat, entre els quals,l’absència de programa institucional ila mancança de cap mena d’estratègia.Els principals errors polítics podrienagrupar-se en la falta de transparènciai d’ordre dels òrgans de govern del’OMC, tant en la Comissió Permanent,com en el Ple, o en l’Assemblea dePresidents, que han induït un debatpúblic absurd als mitjans decomunicació que ha fet explícita lasituació de fractura de la institució iha generat discòrdia entre elspresidents dels col·legis provincials iels vocals nacionals.Ha estat tanta l’obsessió de Sigueroper mirar de desqualificar el seupredecessor que ha impossibilitatestablir un pla de futur per a lamodernització de l’OMC. Fou un errorgreu intentar que s’anul·lessin elsnous estatuts de la instituciópresentats al Ministeri de Sanitat, aixícom no aprovar la liquidaciópressupostària de l’exercici correspo-nent a 2005, en contra de l’informe del’auditoria de la institució i en contra

de l’opinió de la Comissió de Pressu-postos de l’OMC. És preocupant sen-tir els arguments de Siguero criticantla gestió del president anterior i de laseva Comissió Permanent actual, i noresolent la situació de l’impagamentde les quotes al Consell General perpart d’alguns col·legis, que coincidei-xen amb alguns dels que li van donarsuport en el moment de la seva elec-ció. Tot això culmina amb el despro-pòsit que amb data 31 de desembrede 2005 hi hagi col·legis que no pa-guen les quotes del Patronat Sociald’Orfes (quatre col·legis deuen mésd’un milió d’euros) i que l’esmentadasituació sigui tolerada pel president.Un altre error ha estat l’incomplimentestatutari de nomenar portaveu de laComissió Permanent una persona queno pertany a l’esmentada comissió,que té una retribució específica com aassessor, i del qual se sospita que hacomès certes irregularitats enl’adjudicació de l’Escola MIR a unaempresa en la qual podrien concórrergreus conflictes d’interès.Analitzades les Assemblees de l’últimany, es comprova que no s’ha produïtcap debat sobre els temesprofessionals que afecten els metgesi, en canvi, s’han estimulat reunionsper a temes de conflictes interns i decomplaença, com les concessions demedalles.Finalment, voldria manifestar queIsacio Siguero no ha emprès cap accióper a la modernització de l’OMC i pera la millora de la credibilitatinstitucional externa. N’és un exempleparadigmàtic la falta de resposta a lespropostes del Col·legi de Barcelonaper impulsar els projectes tecnolò-

gics que implicarien l’OMC com amotor central de la informació i laconnectivitat entre tots els col·legis itots els col·legiats d’Espanya.Una anàlisi actual ens mostra unaescassa rendibilitat dels mecanismesdivulgatius de l’OMC amb un web queno està a l’altura de l’època en quèvivim i sense cap butlletí informatiu.Siguero no ha volgut impulsar laincidència del món digital, que permetaugmentar el coneixement i lainformació entre tots els col·legis demetges d’Espanya i, mitjançantinstruments com la firma electrònica,aconseguir un registre acreditat al’OMC i les consegüents aplicacions,com els certificats digitals, la històriaclínica informatitzada, etc.Per tot l’expressat anteriorment,sol·licito públicament a Isacio Siguerola seva dimissió per permetre que,com abans millor, puguem avançaren els objectius que tant els col·legiscom els col·legiats volem, i queaquests objectius siguin lamodernització i la professionalitzacióde l’Organització Mèdica Col·legial.

Article publicat a Diario Médico,el 9 de maig de 2006



El conflictedels metges

La vaga dels metges de lasanitat catalana finalitzaamb un acord amb elDepartament de SalutEls representants dels

facultatius en vaga, elsindicat “Metges de

Catalunya”, la Conselleriade Salut i les patronals

dels centres sanitarisconcertats van signar un

acord, el passat 8 demaig, en el qual es van

pactar millores salarials ila creació del Consell de

la Professió Mèdica deCatalunya (CPMC), òrganpermanent de consulta i

participació del col·lectiuprofessional mèdic.

Els acords que prengui elCPMC tindran caràcter

executiu. El Consell de laProfessió estarà formatper dues comissions de

treball: una, tractarà elsaspectes relatius a

l’ordenació de laprofessió mèdica; i l’altra,

els aspectes associats al’exercici professional del

personal mèdic.El Consell estarà integrat

per representants del’Administració sanitària,dels Col·legis de Metges,

del món acadèmic,científic i universitari, de

les organitzacions queagrupen els centres i

institucions sanitàries i deles organitzacions

sindicals.

L’acord preveu la creació del Consell de la ProfessióMèdica de Catalunya, espai permanent de negociacióentre els metges, l’Administració i les patronals

El sindicat Metges de Catalunya i elComitè de vaga, per part de la

representació dels metges, i l’InstitutCatalà de la Salut, el Servei Català dela Salut, la Unió Catalana d’Hospitalsi el Consorci Associació Patronal Sa-nitària, per part de la representacióempresarial, van arribar a un acord, elpassat 8 de maig de 2006, amb el qualtanquen un conflicte que ha mobilitzatels metges catalans, durant mes i migde negociacions i set dies de vaga.

L’acord qualificat de “pioner i històric”,pels representants de Metges deCatalunya (MC), preveu la creació del Con-sell de la Professió Mèdica de Catalunya(CPMC), que serà un espai permanentde negociació entre els metges i l’Admi-nistració. Totes les conclusions, acordsi recomanacions que emanin d’aquestConsell tindran caràcter executiu.El pacte preveu que en el si del CPMC esconstituiran permanentment dues comis-sions de treball.

1. Cartell del sindicat Metges de Catalunya; 2. El Periódico, 9/5/2006; 3. La Vanguardia, 9/5/2006; 4. ElPaís, 9/5/2006; 5. El Punt, 9/5/2006; 6. Avui, 9/5/2006.

3

4

1

5

62



La comissió per a l’ordenació de laprofessió mèdica estarà integrada perrepresentants dels col·legis de met-ges, les acadèmies científiques, l’àm-bit universitari, les organitzacions queagrupen els centres i institucions sa-nitàries i les organitzacions sindicalsde Catalunya. Les seves funcions es-taran vinculades a la configuració delsistema de formació professional, eldesenvolupament professional, la pla-nificació i l’ordenació de la professiómèdica.L’altra comissió treballarà els aspec-tes relatius a l’exercici professional iestarà integrada pels representantsde les organitzacions sindicals i deles organitzacions que agrupen elscentres i les institucions sanitàries.Les seves funcions estaran referidesals aspectes relacionats amb l’exer-cici de la professió mèdica i el Pla deRecursos Humans del SICCAT queafecti el personal mèdic.En el marc d’aquesta darrera comis-sió de treball la representació sindi-cal es determinarà proporcionalmentsobre la base de l’afiliació de metgesen els sindicats amb representativitatmèdica.El CPMC abordarà immediatamentaspectes com l’adequació de lesplantilles a les necessitats assis-tencials reals amb un temps assis-tencial òptim per a cada patologia iurgència mèdica, el compromís dedebatre el disseny del sistema dereconeixement del desenvolupa-ment professional dels metges, aixícom els seus possibles efectes dinsels diferents models de carrera pro-fessional, la participació del facul-tatiu en la gestió assistencial, unaformació continuada de qualitat acàrrec de l’empresa i dins de l’hora-ri laboral i la millora salarial delsmetges interns residents, entre d’al-tres qüestions.Vegeu més informació sobre elsacords a la pàgina web del sindicat“Metges de Catalunya”:www.metgesdecata lunya.net/acordvaga.pdf.

Cronologia de la vagaA continuació presentem una cronologia de la vaga,realitzada per l’Àrea Professional del COMB.Així mateix, es reproduixen íntegrament el comunicatde la Junta de Govern del COMB del 30 de març i ladeclaració del Consell de Col·legis de Metges deCatalunya als mitjans de comunicació del 7 d’abril de2006, publicats al web col·legial comb.cat.

El conflicte dels metges

Març del 2006

13 de marçMetges de Catalunya convoca unavaga del personal mèdic per als dies21, 22, 28, 29 i 30 del mes de març.

15 de marçMetges de Catalunya es veu obligat adesconvocar les jornades del 21 i 22de març per un defecte de forma,però manté les dels dies 28, 29 i 30 demarç.

21 de marçLa Junta de Govern del COMB fa públicun comunicat en relació amb laconvocatòria de vaga per als dies 28,29 i 30 de març en què:Comparteix els motius de la vaga coma expressió del descontentament delsmetges que exerceixen en el sectorpúblic per unes condicions de treballque s’han anat deteriorant, fet que elCOMB ha assenyalat repetidament;Manifesta que la vaga ha de ser l’últimrecurs dels metges per reclamar elscanvis que exigeix la professiómèdica, i que les autoritats tenenl’obligació ètica de crear lescondicions de treball que evitin elsconflictes;Insta les dues parts a trobar amb lamàxima celeritat fórmules per tancaracords que facin possible que nos’hagi d’arribar a declarar la vaga(faltaven set dies).

21 de marçLa Comissió Permanent de la Junta deGovern del COMB demana una reunióurgent amb la consellera, i informad’aquesta gestió l’Assemblea deCompromissaris —de la qual formenpart els dirigents del sindicat— el

mateix dia 21. L’Assemblea dóna su-port a la iniciativa del president perintentar que la Conselleria siguisensible a les reivindicacions delsmetges.El president, un dels vicepresidents iel secretari del COMB es reuneixenamb la consellera i altres directius delDepartament de Salut i li traslladen elcansament i el malestar dels metges;a més, li demanen que manifestipúblicament la seva voluntat demillorar les condicions econòmiquesi professionals dels metges.

23 de marçLa consellera contesta la sol·licituddel COMB amb una carta explicativadirigida a tots els metges catalans. Elsindicat de metges jutja el seucontingut insuficient per satisfer lesexpectatives dels metges i perdesconvocar la vaga.

27 de marçLa Comissió Permanent de la Junta deGovern del COMB fa pública una notainformativa en relació amb la vaga demetges, convocada per als dies 28, 29i 30 de març, en què:Constata que l’ampli seguiment de lavaga demostra la gravetat deldescontentament dels metges imetgesses del sistema sanitari públiccatalà, que se suma a la manca deresposta a les demandes que el mateixCol·legi ha fet en relació amb temescom la jubilació als 65 anys i laintegració dels metges de contingent.Informa de les gestions efectuadesdavant la consellera, i insta a unasolució dialogada, que abordi els can-vis de fons que els metges necessiteni que des de fa temps el mateix COMBreclama.



La Junta de la CAMFiC (Societat Cata-lana de Medicina Familiar i Comunità-ria) emet una nota informativa en re-lació amb la vaga de metges, convo-cada per als dies 28, 29 i 30 de març,en què:Manifesta que “si bé la decisió de fervaga és una opció personal (...), noconsidera adient en aquests momentsuna vaga de tres dies, plantejadanomés com una demostració de forçai com una expressió dedescontentament, i sense unsobjectius concrets i definits en eltemps”.

28 i 29 de marçPrimeres dues jornades de vaga delsmetges del sistema sanitari públic,amb un seguiment molt important.Es publica el Decret 53/2006, de 28de març, de mesures de reforma del’Institut Català de la Salut. El Col·legiés exclòs de les Comissionsd’Avaluació en les quals fins araparticipava.

30 de marçTercera jornada de vaga dels metgesdel sistema sanitari públic.La Junta de Govern del COMB emet uncomunicat en què:Constata i afirma, un cop més, elcansament i el descontentament de laprofessió.Apunta, com ja es deia en lesconclusions del Congrés de laProfessió Mèdica de Catalunya definals de 2004, que es van plantejarmoltes de les possibles solucions,sense que s’hagin traduït encara enaccions de govern.Explica, com és obvi, que la cartadirigida per la consellera de Salut haestat insuficient per donar resposta ales demandes dels metges.Constata que la vaga és el fracàs deno haver sabut trobar solucions alsproblemes dels metges, i que elsactuals instruments són inadequatsper respondre als reptes de laprofessió.Manifesta l’acord amb el conjunt deles reivindicacions que han motivataquesta vaga.

Abril del 2006

3 i 4 d’abrilLes negociacions entre sindicat,patronals i Administració continuen.Metges de Catalunya anuncia novesjornades de vaga per al 26 i 27 d’abril.

7 d’abrilEl Consell de Col·legis de Metges

de Catalunya fa pública una decla-ració als mitjans de comunicacióen relació amb la vaga dels metgesen què:Afirma que la vaga ha constituït unaexpressió incontrovertible de laprofunda irritació dels metgescatalans per la seva situació professi-onal.Apunta els baixos salaris i la manca

Cronologia de la vaga Comunicat de la Junta de Govern del COMB del 30de març de 2006

En el tercer dia de vaga dels metges del sector públic de Catalunya, laJunta de Govern del COMB en sessió plenària ha acordat manifestar el

següent:

1. Constatem i afirmem, un cop més, el cansament i el descontent de la nostraprofessió. Aquesta situació de desencant ve motivada per diverses raons defons i de forma que hem anat explicitant al llarg dels darrers anys. Moltes deles possibles solucions ja es van plantejar en les conclusions del Congrés dela Professió Mèdica de Catalunya de finals de 2004, sense que s’ hagintraduït encara en accions de govern.

2. Fa dues setmanes, la Junta de Govern del COMB, davant de l’anunci devaga, va optar per fer palès els següents punts, que posteriorment l’Assembleade Compromissaris va fer seus:La profunditat i l’abast del malestar dels metges.La necessitat d’esgotar totes les vies de diàleg prèvies a la vaga i de trobarmecanismes de comunicació per cercar solucions.L’oferiment del Col·legi a cercar vies d’entesa.

3. Davant el nostre intent d’apropar postures en el conflicte obert, la conse-llera de Salut va respondre a la demanda que li va fer el president del COMBamb una carta dirigida a tots els metges i metgesses. És obvi que això ha estatinsuficient per donar resposta a les demandes dels metges. I, en aquestsentit, la vaga és la constatació del fracàs de no haver sabut trobar solucionsals nostres problemes.

4. Els instruments de què disposem en el moment actual no són suficients,per no dir inadequats, per donar resposta als problemes i als reptes que téplantejats la nostra professió.

5. Manifestem l’absolut acord amb el conjunt de les reivindicacions que hanmotivat aquesta vaga, i constatem la cohesió de les organitzacionsrepresentatives dels metges.

6. Instem les autoritats sanitàries a fer front als requeriments professionalsi laborals dels metges, definint un nou marc de relacions laborals iprofessionals amb la creació d’una mesa de diàleg que disposi d’instrumentsexecutius entre l’Administració i els representants dels metges.

Des del Col·legi, amb la participació de tots, ens comprometem a fer el quecalgui quan se’ns en doni l’oportunitat. Però ara pertoca que qui té méscapacitat actuï amb generositat i coratge, amb la voluntat que les cosescanviïn de debò i es doni un primer pas. La resposta no pot fer-se esperar.

La Junta de Govern del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

Barcelona, 30 de març de 2006



Cronologia de la vaga

d’autonomia com les causes princi-pals del descontentament.Avisa els ciutadans de la preocupacióper la necessitat urgent de canvis, iles autoritats sanitàries com lesprincipals responsables de sortir dela situació de conflicte.

26 d’abrilAlta participació en la primera de duesnoves jornades de vaga, convocadespel sindicat Metges de Catalunya.Reunió entre els alts càrrecs de laConselleria i el president Bruguera, iels vicepresidents Vilardell i Gutiérrez,en què es proposa la creació delConsell de la Professió Mèdica deCatalunya.

27 d’abrilAl seu blog, el doctor MiquelBruguera manifesta, al voltant de laproposta de creació d’un Consell de laProfessió Mèdica per part delDepartament de Salut, que la propostano és prou satisfactòria, ja que larepresentació dels Col·legis de Metgesde Catalunya en el Consell de la Pro-fessió que es vol crear és ridícula, dedos membres sobre vint-i-cinc. Endefinitiva, afirma, “un instrument quepodria resoldre molts dels problemesdels metges sembla que neix avortat”.Al seu blog, el doctor Jaume Padrósafirma que:L’estat de descontentament delsmetges va més enllà de les reivin-dicacions inicials que el sindicatMetges de Catalunya va denunci-ar.La creació d’un marc de relació for-mal i estable entre l’Administraciósanitària i els metges és una rei-vindicació històrica del COMB.

Maig del 2006

2 de maigEl Consell de Col·legis de Metges deCatalunya decideix impugnar el Decretd’integració de metges de contingenti zona (Decret 31/2006, de 28 defebrer) i, per tant, ha presentatrecentment recurs contenciós-administratiu contra ell davant del

Tribunal Superior de Justícia deCatalunya.Metges de Catalunya convoca novesjornades de vaga per als dies 9 i 10 demaig.La consellera de Salut es reuneix ambels presidents dels col·legis de metgescatalans i accepta verbalment lesmodificacions proposades per

aquests sobre la composició del Con-sell, amb més representació dels met-ges de la prevista inicialment.

3 de maigEl seguiment de les dues novesjornades de vaga, convocades pel sin-dicat Metges de Catalunya, continuasent molt alt.

Declaració del 7 d'abril del Consell de Col·legis deMetges de Catalunya als mitjans de comunicació enrelació amb la vaga dels metges

El notable seguiment de la vaga de metges convocada pel sindicat Metgesde Catalunya els dies 28, 29 i 30 de març, superior al 80 %, ha constituït

una expressió incontrovertible de la profunda irritació dels metges catalansper la seva situació professional, que no s’ha de considerar un fet recent sinóque és la culminació d’un procés de declivi iniciat fa força anys i que haconduït a una degradació de la professió.

La frustració dels metges té un origen múltiple, però es pot resumir en duescauses, un salari baix i la manca d’autonomia. El salari ésdesproporcionadament baix per a les dificultats del treball i la responsabilitatdel metge. És aproximadament la meitat del que cobren els metges delspaïsos europeus de la mateixa categoria professional. La manca d’autonomiano ens permet organitzar el propi treball i ens impedeix negociar com a grupprofessional les nostres condicions de treball, situació que no es dóna en capaltre país de la Unió Europea.

La reivindicació dels metges es justifica plenament perquè també va enbenefici dels malalts. Els metges volem exercir la nostra professió ambdignitat. Això vol dir sense contractes precaris, amb suficient temps perdedicar als malalts, amb el respecte dels directius de les nostres institucions,amb capacitat per organitzar la nostra feina, i amb salaris apropiats.

Volem impedir que la professió mèdica entri en una crisi irreparable. La vagaha estat una demostració de la voluntat unànime dels metges d’exigir canvis.Cal que es tingui en compte que posar en perill la professió és posar en perillla salut dels nostres malalts.

Entenem que la solució del conflicte no pot ser immediata i que requereixvoluntat política i imaginació. Per salvar la sanitat del nostre país, que tégreument ferida una part molt important, que són els metges, fan faltadiners, però també reformes molt substancials, incloent-hi canvis legals.Entenem també que la situació actual dels metges de Catalunya no ésatribuïble només a les nostres autoritats sanitàries, però sí que ésresponsabilitat seva fer-nos sortir d’aquesta situació.

Amb aquesta declaració conjunta dels quatre col·legis de metges deCatalunya volem informar els ciutadans de la nostra preocupació per lanecessitat urgent de canvis, així com de la nostra voluntat de contribuir ambels nostres suggeriments i propostes a una reforma en profunditat delsistema sanitari públic, alhora que els demanem comprensió pelsinconvenients que puguin patir.

Consell de Col·legis de Metges de Catalunya

7 d’abril de 2006



Cronologia de la vaga

4 de maigEls col·legis de metges de Lleida,Tarragona i Girona fan pública unadeclaració en què consideren que “nohi ha justificació per mantenir la vaga”.Declaracions del doctor Bruguera alprograma “La nit al dia” de MònicaTerribas (TV3), en què exposa algunesde les causes del malestar dels metges.

5 de maigAl seu blog, el doctor Bruguera:Comenta que el COMB no ha volgutadherir-se a la declaració dels col·legisde Lleida, Tarragona i Girona en el quales feia la consideració que “no hi haviajustificació per mantenir la vaga”.Reitera que el COMB sempre ha defensat,des de l’inici del conflicte: 1) la raó delsmetges de la sanitat pública de queixar-se de la seva situació laboral i retributiva,2) la responsabilitat del sindicat de metgesde liderar les reivindicacions, perquè estanrelacionades amb les condicions laborals,terreny que correspon als sindicats i noals col·legis professionals, 3) lacomplexitat d’una vaga de metges, moltmés gran que la d’altres treballadors, jaque incideix en la salut dels ciutadans, 4)el fet que només el sindicat, que és qui hainiciat la vaga, està facultat per aturar-la. Reclama transparència als negocia-dors; demana a les parts informacióperquè es coneguin les propostes enconcret que plantegen els represen-tants de les Administracions i Patro-nals, i les raons del sindicat per consi-derar aquestes propostes insuficientsper desconvocar la vaga. Això hauriade permetre que els metges tinguinmés informació i, per tant, puguin obraren conseqüència. Ofereix la pàgina webcol·legial perquè la informació arribi atothom.El doctor Albert Jovell, en nom del “Forode Pacientes” proposa una treva, ambla reincorporació dels metges a la feinai el manteniment de les negociacionsentre sindicat i departament.

8 de maigEl sindicat de metges anuncia un acordamb el Departament de Salut i laPatronal del sector amb la conseqüentdesconvocatòria de la vaga.

9 de maigEl COMB considera que aquesta ésuna excel·lent notícia i, en l’àmbitlaboral, espera conèixer amb detallles condicions de l’acord, tot posanta disposició de les parts la seva pàginaweb perquè tots els metges les puguinconèixer.En l’àmbit professional, el COMB, tantaviat com es desenvolupin elsmecanismes de funcionament del nouConsell de la Professió Mèdica deCatalunya, treballarà perquè puguiser un instrument adequat per a l’efec-tiva participació dels metges en elsistema de salut.En aquesta línia, coincident amb lanostra trajectòria, el COMB haconvocat dos grups de treball(hospitals i atenció primària) peravançar en l’aprofundiment desolucions per a l’efectiva participaciódels metges en l’organització delsistema sanitari.

Fotogràfies del conflicte dels metges catalans,publicades al web del sindicat Metges de Catalunya.



Assessoriajurídica

El Tribunal Superior deJustícia de Catalunya (TSJC)ha estimat la sol·licitud del

Consell de Col·legis deMetges de Catalunya de

suspendre cautelarment elDecret d’integració de

metges de contingent i zonaquant als terminis

d’integració i la integraciódels especialistes de

contingent i zona

El Tribunal Superior de Justíciade Catalunya suspèn l’aplicaciódel decret d’integració delsmetges de contingent i zona

El Tribunal Superior de Justíciade Catalunya s’ha mostratd’acord amb els motius invo-

cats pel Consell de Col·legis de Metgesde Catalunya (CCMC) en la seva sol-licitud de suspensió cautelar de l’aplica-ció de l’article 6 i la Disposició Addicio-nal Quarta del Decret d’Integració demetges de contingent i zona. El Tribunalha entès que ha de suspendre de mane-ra cautelar l’aplicació del Decret impug-nat en atenció als perjudicis irrepara-bles que es deriven de l’aplicació imme-diata del Decret, ja que afecta de mane-ra directa tant les retribucions salarials,que veuran disminuïdes en la seva evo-lució, com les activitats complementàri-es perfectament legals que els metgesafectats venien desenvolupant en aten-ció a l’especial règim horari vigent.Contràriament, i tal com s’argumenta-va en la sol·licitud de la suspensió cau-telar, cap interès públic o general esveu malmès per la suspensió de l’apli-cació del Decret, ja que la prestacióassistencial per als beneficiaris de laSeguretat Social continuarà donant-sed’igual manera.A més, en una primera i provisionalinterpretació de la Disposició Transitò-ria 3a. de l’Estatut Marc, el Tribunalconsidera que la integració del perso-nal estatutari que percep havers pelsistema de contingent i zona no pot serconsiderada com a obligatòria, comaixí entén la Generalitat, sinó que ha deser voluntària.

Aquesta suspensió judicial continuaràfins que el Tribunal dicti Sentència en elprocediment contenciós iniciat pel CCMCper a l’anul·lació del Decret, sempre queno es revisi aquesta resolució en el casque la Generalitat decideixi recórrer-la.El passat 29 de maig es va celebrar a lasala d’actes del COMB una sessió infor-mativa en la qual es va explicar alsmetges afectats els detalls de la resolu-ció i els seus efectes.L’ICS va iniciar el procés per a la inte-gració de metges de contingent i zonaaprovant la relació provisional de pro-fessionals que preveia integrar i que vafer pública a través del tauló d’anuncisde l’ICS i de la seva intranet. Aquestarelació la van elaborar seguint els crite-ris d’antiguitat i edat. L’ICS va donar untermini que finalitzava el 13 de març de2006 a fi que, si algú ho consideravaoportú formulés al·legacions a la rela-ció provisional les quals només podienestar referides a errors d’antiguitat idata de naixement.Davant d’aquesta situació el Consell deCol·legis de Metges de Catalunya va de-cidir impugnar el decret i, per tant, vapresentar un recurs contenciós-adminis-tratiu en contra d’aquest decret davant elTribunal Superior de Justícia de Catalunya.Per a qualsevol dubte que pugueu teniren relació amb l’aplicació de l’esmen-tat Decret us podeu adreçar a l’Asses-soria Jurídica del COMB personalment,per telèfon al 935 678 880 o mitjançantcorreu electrònic [email protected].

Acte celebrat el 29 de maig, en el qual elsprofessionals de l’Assessoria Jurídica del COMBvan explicar als metges afectats els detalls de la

resolució.



El COMB impugna judicialmentel Decret sobre la reforma del’ICS

El COMB ha presentat recentment recurscontenciós-administratiu contra el Decret

53/2006 de mesures de reforma del’Institut Català de la Salut per entendre

que en la seva tramitació es vulnera el

Assessoriajurídica

El Col·legi Oficial de Metges deBarcelona ha decidit impugnar judi-

cialment el Decret 53/2006, de mesu-res de reforma de l'ICS, per entendreque existeix un vici procedimental enl'elaboració del Decret ja que hi mancal'essencial tràmit d'audiència. Aquestaabsència no es correspon amb el ques'exigeix de l'Administració vers la par-ticipació dels ciutadans i, concretament,de les organitzacions professionals afec-tades, en el procés d'elaboració de lanorma, més quan les modificacions ques'introdueixen són rellevants i afectende manera directa les funcions i respon-sabilitats dels professionals de lamedicina, els mateixos col·legis profes-sionals a les societats científiques.El Decret introdueix importants canvis queafecten directament quatre àmbits:1. Nivell centralS’organitza en tres direccions corporati-ves:- Direcció de Recursos Humans;- Di-recció d’Infraestructures i Serveis Tèc-nics (totes dues ja existents);- Una novaDirecció Econòmica i d’Organització, fu-sió de les antigues Direcció Economicofi-nancera, i Direcció d’Organització, Siste-mes d’Informació, Projectes i Avaluació.La Divisió d’Atenció Hospitalària absor-beix les funcions de la desaparegudaDirecció científica.2. Àmbit de la política del medicamentCreació d’una Unitat de Coordinació iEstratègia del Medicament (en el nivellcentral), i d’Unitats de Farmàcia de lesGerències d’Àmbit d’Atenció Primària(en el nivell territorial), amb importantsfuncions en la definició i coordinació dela política del medicament i la seva apli-cació en el conjunt de serveis assisten-cials. Entre les funcions més destaca-des d’aquestes últimes, hi ha:- Impuls,seguiment, definició d’indicadors i ava-luació de polítiques per a l’ús racionalde medicaments.– Aplicar les mesures de coordinació indi-cades des dels òrgans directius de l’Ins-titut en el seu àmbit territorial, entre elsequips d’atenció primària, les oficines defarmàcia, els serveis de farmàcia dels

centres hospitalaris, i els centres socio-sanitaris i psiquiàtrics en totes les activi-tats que es promoguin en relació ambl’ús racional del medicament, la promo-ció de la salut, la prevenció de la malaltiai l’educació sanitària.3. Estructura territorialEs possibilita la creació de “GerènciesTerritorials”, representacions territo-rials de l’ICS, amb responsabilitat in-tegrada en un cert territori sobre ser-veis de primària i hospitals. El lloc deGerent Territorial té caràcter directiu.D’aquestes noves Gerències Territori-als en dependran una Direcció d’Aten-ció Primària i una Direcció de CentreHospitalari.4. Serveis assistencials- Introducció de la nova figura de les Direc-cions Clíniques, amb responsabilitat so-bre la direcció i gestió “de tots els recursoshumans, materials i econòmics del serveio grups de serveis i de les unitats assisten-cials integrades en la seva àrea d’activi-tat”, amb la conseqüent modificació defuncions dels Caps de Servei i de Secció. Elnomenament de les direccions clíniques(que tenen caràcter directiu) els farà eldirector gerent de l’ICS, a proposta de laGerència Territorial.- Les funcions dels caps de Servei sónles que pateixen una modificació méssubstancial. Algunes de les funcions finsara vigents desapareixen o són assumi-des per la figura dels directors clínics.D’altres són modificades en el sentitque resten subordinades al comanda-ment del director clínic.- Finalment, s’incorporen algunes no-ves funcions no existents fins ara. Pelque fa a les funcions dels caps de Sec-ció, aquestes no pateixen un canvi tansignificatiu en comparació amb els pro-duïts en la figura dels caps de Servei.- Pel que fa als equips d’atenció primà-ria, els seus directors i adjunts seranproveïts pel sistema de lliure designa-ció, i recauran indistintament entre fa-cultatius, ATS o diplomats en inferme-ria d’equips d’atenció primària que pres-tin serveis a l’ICS.

- Introducció de canvis en la composiciódels Tribunals de promoció i avaluacióde Caps de Servei i de Secció. En elstribunals d’avaluació, s’elimina la desig-nació de vocals per part de Col·legis pro-fessionals i societats científiques.5. Valoració General- A nivell central redueix estructura, idóna molta força a la nova Direcció Eco-nòmica i d’Organització.- A nivell territorial, la creació de Gerèn-cies territorials intenta dotar de forçal’estructura territorial, amb una direc-ció unificada per cada territori, que sem-bla definir-se d’acord amb la nova es-tructura de vegueries.- Pel que fa a la política del medicament,es reforça amb la creació de la Unitat deCoordinació i Estratègia del Medica-ment, a nivell central, i de les Unitats deFarmàcia, a nivell territorial, que assu-meixen importants i extenses funcionsen aquest àmbit.- La pèrdua de rellevància de Caps deServei i de Secció és prou evident endetriment dels responsables de les di-reccions clíniques, que assumeixen fun-cions extenses i rellevants.- Pel que fa a l’atenció primària els direc-tors dels centres d’atenció (que podranser facultatius, infermers o ATS, indis-tintament) es nomenaran per lliure de-signació, perdent també l’oportunitatde fer participar els metges de l’equipen la seva designació.- A l’últim, resulta significativa l’elimi-nació de la participació de Col·legis pro-fessionals i Societats científiques en ladesignació de Vocals pels Tribunalsd’avaluació dels caps de Servei i deSecció.- En definitiva, es perd l’oportunitat defer efectiva una major participació delsmetges en la gestió dels recursos sani-taris. Les Juntes Clíniques continuen sentòrgans col·legiats d’assessorament iconsulta amb escassa repercussió realsobre el funcionament dels serveisassistencials.

Assessoria Jurídica del COMB

tràmit d’informació pública. A continuació,publiquem un resum sobre els canvis queamb aquest Decret s'introdueixen. El textsencer es pot consultar a: www.comb.cat/cat/professional/exercici/pdf/informe.pdf



Quadernsde la Bona Praxi

El Col·legi de Metges deBarcelona (COMB) va

convocar una taula rodonaper donar a coneixer el 22è.

Quaderns de la Bona Praxisobre “La grip, la grip

aviària i l’amenaça d’unapandèmia gripal”, informe

redactat per un grupd’experts coordinats per

Antoni Trilla, director de laUnitat d’Avaluació, Suport i

Prevenció de l’HospitalClínic.

El COMB presenta unapublicació sobre la grip, lagrip aviària i l’amenaçad’una pandèmia gripal

L’informe, que es va presentarel passat 27 d’abril de 2006 a lasala d’actes del COMB, el van

redactar Antoni Trilla, coordinador delgrup d’experts que ha el·laborat el22è. Quaderns de la bona praxi; Beni-to Almirante, del Servei de MalaltiesInfeccioses de l’Hospital Vall d’He-bron de Barcelona; Maria Casado, di-rectora de l’Observatori de Bioètica iDret de la Universitat de Barcelona; iTomás Pumarola, del Servei de Micro-biologia de l’Hospital Clínic deBarcelona.La taula rodona “La grip, la grip avià-ria i l’amenaça d’una pandèmia gri-pal” la va presentar i moderar MiquelBruguera, president del Col·legi deMetges de Barcelona. Hi van interve-nir Antoni Trilla; Josep Arimany, direc-tor de l’Institut de Medicina Legal deCatalunya, i Àngela Domínguez, di-rectora de Programes de Vigilànciadel Departament de Salut.El Quaderns de la bona praxi (QBP)pretén donar una visió multidiscipli-nària sobre aspectes bàsics de la griphumana i la grip aviària i analitzar,finalment, alguns trets essencials deles possibles conseqüències d’unapandèmia i els seus plans de prepara-ció. El QBP pretén també introduir

alguns elements de discussió sobreaspectes ètics i pràctics que sovintqueden fora d’aquests plans de pre-paració.La publicació del Centre d’Estudis Col·-legials del COMB parla breument de lagrip humana estacional (la grip habitu-al la majoria dels anys), de la sevapresentació ocasional com a grip epi-dèmica (augment del nombre de casosper sobre de l’esperat), de l’anomena-da grip pandèmica (augment del nom-bre de casos molt per sobre de l’espe-rat i gran extensió geogràfica de lamalaltia) i, finalment, de la grip aviària,una epizoòtia (epidèmia animal) ques’està estenent entre les aus en l’actu-alitat i que ja ha provocat casos aïllatsd’infecció en éssers humans.La guia tracta, així mateix, de l’ame-naça d’una pandèmia gripal, delsplans de preparació per fer front a unapandèmia i dels aspectes professio-nals i ètics d’una situació de pandè-mia o epidèmia. Segons els autors,“la història de les pandèmies gripals,que serveix com a antecedent, peròno com a model predictor, ens indicaque probablement en els propers 5-20 anys és d’esperar una nova pandè-mia gripal, de magnitud i gravetatdesconegudes”.

D’esquerra a dreta: Josep Arimany, directorde l’Institut de Medicina Legal de Catalunya;

Miquel Bruguera, president del COMB;Antoni Trilla, coordinador del grup d’experts

que ha elaborat el QBP i director de laUnitat d’Avaluació, Suport i Prevenció de

l’Hospital Clínic, i Àngela Domínguez,directora de Programes de Vigilància del

Departament de Salut,en la taula rodona del 27 d’abril.



Entrevista aAntoni Trilla

Entrevista de la redacciódel web col·legial

comb.cat al doctor AntoniTrilla, metge epidemiòleg

expert en grip i director dela Unitat d’Avaluació,Suport i Prevenció de

l’Hospital Clínic deBarcelona, en la qual

comenta lescaracterístiques d’aquest

virus, la seva situacióactual i evolució, els

criteris diagnòstics d’unpossible cas de grip aviària

en humans, el tractamentamb fàrmacs i vacunes i els

plans d’actuació previstosper les autoritats sanitàriesi governamentals en el cas

de pandèmia.A continuació reproduïmíntegrament l’entrevista

publicada a comb.cat.Altres entrevistes a:

www.comb.cat/articles_events/

llistaReports.asp

Grip aviària: en quinmoment ens trobem?

Es pot preveure una pandèmia de gripaviària?A.T.- No es pot preveure la pandèmia;el que sí que es pot preveure és que lasituació pot anar acostant-se d’algu-na manera al moment en el qual,teòricament, es podria produir.De manera que la resposta és que nopodem fer una predicció exacta, peròsí que podem preveure’n l’inici, a par-tir de dades que ens fan pensar queaquesta pandèmia seria més o menysimminent.

Característiques del virus H5N1.A.T.- El virus H5N1 compleix una deles característiques que el fan compli-cat per a nosaltres: que és un virusnou. Fa més de vint anys que aquestvirus no circulava entre els éssershumans i, per tant, sempre que hi ha

una introducció d’un virus nou de lagrip, i l’H5N1 és un virus nou, nosal-tres estem en situació de desavantat-ge, no tenim memòria immunològica,no tenim defenses enfront d’aquestvirus, i si aquest adquirís determina-des característiques per nosaltresseria un greu problema.

Probabilitats que el virus H5N1 muti iprovoqui una pandèmia de grip hu-mana.A.T.- Aquí hi ha dues coses que caldistingir: els virus de la grip, tots ells,i l’H5N1 no n’és cap excepció, mutenconstantment; de fet, són uns virusbastant barroers en aquest sentit,estan constantment mutant i moltesde les mutacions no condueixen a resespecial. El problema seria que perdiversos mecanismes, que s’han

La grip de les aus o grip aviària és una malaltia infecciosa originada pel virusde la grip tipus A que afecta fonalmentalment les aus i que va ser identifica-da fa més d’un segle a Itàlia. Hi ha diferents subtipus del virus de la grip

aviària, tot i que aquells que han provocat més danys històricament han estatl’H5 i H7. El brot actual de grip aviària (virus H5N1) va començar a finals de 2003al Sud-est asiàtic i s’ha anat estenent per diversos països, la qual cosa ha generatuna situació d’alerta mundial davant la possibilitat que el virus muti i generi unapandèmia gripal en humans. En l’actualitat, l’única via de contagi confirmada ésde les aus a les persones, transmissió que requereix un contacte directe i reiteratamb animals malalts. Fins ara no hi ha evidència científica que es transmeti depersona a persona i, per tant, és difícil preveure si el virus de la grip aviàriaarribarà finalment a desencadenar una pandèmia.



donat històricament, aquest virusadquirís la capacitat de transmetre’sdirectament de persona a persona, siaquest fos el cas, aleshores aquestseria encara més bon candidat acausar una pandèmia. Aquestesprobabilitats de mutació no es podenquantificar, però per exemple unamajor extensió de la malaltia entre lesaus i més casos en éssers humansaugmenten, per dir-ho d’algunamanera, la probabilitat que això esprodueixi, però és una probabilitat,mai no és una certesa, ni tampoc ésuna cosa que puguem dir, mai nopassarà, de manera que estem sempreen una situació de relativa incertesa.

Canvis que ha de patir el virus perprovocar una pandèmia humana.A.T.- Serien uns canvis a nivellmolecular no gaire complicats; estemparlant d’un parell o dos de canvis enuns aminoàcids del virus.El que és mes important és quina se-ria la conseqüència d’aquest canvi.La condició bàsica seria que el virusadquirís la capacitat de transmetre’sdirectament de persona a persona.Aleshores hauria de mantenir la sevaagressivitat. Es podria donar el cashipotètic que el virus es transmetésde persona a persona però es tornésmenys virulent, fins i tot que ambprou feines provoqués malaltia.El punt crític, el que tothom estàvigilant arreu del món, és en quinmoment el virus es pot arribar atransmetre directament de persona apersona.

Diferències i similituds que hi ha en-tre els símptomes de la grip comuna il’aviària en humans.A.T.- La grip és una malaltia que totsels metges estan acostumats adiagnosticar. En canvi, la població engeneral interpreta sovint que la gripés un refredat fort. La grip és unamalaltia relativament seriosa en laqual la presència de tos i de febre,juntament amb altres símptomes res-piratoris, és característica del quadreclínic.La grip aviària, en les aproximadamant200 persones d’arreu del món quel’han patit, té aquests mateixossímptomes: tos, febre, potser en

alguns casos s’hi afegeix simptoma-tologia digestiva com nàusees,vòmits, dolors abdominals.Aproximadament en la meitat delscasos són molt greus, evolucionencap a un fracàs multiorgànic. Aquestafallada és la que porta els pacients amorir. Aproximadament en un 40-50% dels casos humans de grip aviàriaés conseqüència d’un mecanisme exa-gerat o molt intens d’autodefensa delpropi organisme. Som nosaltres ma-teixos qui, en endegar els nostresmecanismes de defensa enfront de lagrip, per entendre’ns, ens passem defrenada i això pot acabar provocantinsuficiència respiratòria o fallada queporta el pacient a la mort.

Criteris diagnòstics d’un cas de gripaviària en humans.A.T.- En aquests moments, en la situ-ació actual en la qual el nivell d’alertapandèmica és un nivell 3, la situaciómés probable és que algun pacient,algun turista, vingués d’una zona en-dèmica del sud-est d’Àsia o d’altrespaïsos amb símptomes que ens fes-sin pensar en grip. De manera que elscriteris diagnòstics més importantssón l’antecedent de viatge, ara perara, i l’estada en contacte amb ausinfectades a les zones d’origen. Noval solament “jo vinc de Malàisia” i “aon ha estat vostè?” “en un hotel”. Noés el cas. Ara, “m’he passejat entreaus que estaven potencialment infec-tades i he tornat i tinc febre o tos”,això seria una sospita diagnòstica. Apartir d’aquí s’aplicarien els proto-cols de diagnòstic i fonamentalmentel diagnòstic de seguretat el dóna laidentificació del virus H5 amb mos-tres respiratòries, cosa que es fa allaboratori de referència, que precisa-

ment és a l’Hospital Clínic deBarcelona.

Plans i protocols d’actuació que hi haa Catalunya i a Espanya per fer front aun possible contagi del virus entrehumans.A.T.- Més de cent països han seguit larecomanació de l’OrganitzacióMundial de la Salut de desenvoluparplans per fer front a una pandèmia degrip, que pot ser aquesta o pot seruna altra d’aquí a uns quants anys, nosabem quants.D’aquests plans nacionals, n’hi ha unaquí, a Espanya, que és públic i estàpenjat al web del Ministeri de Sanitat.Aquests plans tenen en compte el fetque els diversos governs autonòmicsd’Espanya, atès que tenen transferi-des les competències de Sanitat, des-envolupin i adaptin els seus propisplans autonòmics. Aquesta és la situ-ació a Catalunya. El govern deCatalunya ha desenvolupat un plageneral que s’adapta lògicament alpla nacional i en aquests momentsesta treballant en els protocols espe-cífics per les diferents situacions quepoden sorgir en cada una de les fasesde la pandèmia. En concret ja hi haprotocols i tots els hospitals en dispo-sen, precisament per fer front a aques-ta situació que dèiem: un turista, unperiodista o una persona que tornad’una zona endèmica amb sospita degrip. Aquests ja existeixen i ara s’es-tan desenvolupant els de les prope-res fases, tal com diu l’OMS que s’had’anar fent.

Medicaments per combatre la gripaviària en humans i efectivitat.A.T.- Aquest és un tema que ha gene-rat un debat important. No hi ha bonsmedicaments per tractar la grip, ni lagrip aviària ni la grip normal. Hi haquatre antivírics fonamentalment almercat i nomes un grup d’ells, dos enconcret, tenen activitat com a mínimdemostrada experimentalmentenfront del virus de la grip aviària.Aquests inclouen fonamentalmentl’Oseltamivir, que és el famós Tamiflu,i el Zanamivir el Relenza; tots dosestan comercialitzats per dues gransmultinacionals. En principi, aquestsmedicaments no tenen una gran



eficàcia en el tractament de la grip,però és l’única cosa de la qualdisposem per tractar malalts i la sevaeficàcia per prevenir el possible con-tagi de la grip encara és més contro-vertida, però repeteixo que és de lespoques coses que tenim.A més, hi ha una incògnita addicional:que totes aquestes efectivitats teòri-ques mai no han estat comprovadesen una situació pandèmica, lògica-ment perquè no hem tingut aquestasituació. De manera que ens podríemtrobar amb sorpreses, tant pot seragradables com desagradables, comper exemple el desenvolupament deresistències amb més rapidesa delque ens pensem.En resum, tenim alguns fàrmacs es-pecialment indicats per tractar deter-minats malalts, però tampoc aquestsfàrmacs ens garanteixen, en absolut,ni un bon tractament per a tothom, niuna prevenció per a tothom.

En quin moment s’han de començar aaplicar aquests medicaments?A.T.- Es disposa de certes pautesteòriques de com s’haurien de ferservir en el supòsit que passes unao una altra determinada cosa. Perentendre’ns, si el virus segueix sentsensible, si es provoca la malaltia,se sap per exemple qui en seran elsprimers beneficiats i als que semblames lògic administrar aquestsmedicaments: serà en els malatsgreus. Després es pot estendre ad’altres segments de la població o apersonal de serveis crítics, depe-nent de la situació.Tot això són models teòrics que rao-nablement respondran a la realitat,però que també tenim dubtes de siseran exactament així o no.

Estudis d’una vacuna contra el virusH5N1 i efectivitat d’aquesta vacuna.A.T.- Aquest és un tema molt impor-tant: la millor prevenció de la grip ésla vacuna. Això ens passa amb la gripestacional cada any, i en aquesta situ-ació de potencial pandèmia l’idealseria poder disposar d’una vacuna.Els problemes que tenim ja els hemcomentat, fins que no hi hagi el viruscirculant no pot començar la fabrica-ció de la vacuna. Aquesta fabricació

té una sèrie de problemes tècnics,que es poden resoldre. Un altreproblema addicional és quantsmilions de dosis de la vacuna es podenfabricar, que és un problema d’unaescala diferent.Totes aquestes primeres fases i pri-mers estudis van encaminats a teniruna espècie de prevacuna o de vacu-na de base que ens ajudi, després, avacunar més fàcilment i a desenvolu-par diferents tecnologies que ens aju-din, també potser, a sintetitzar lavacuna en el moment que es necessi-ti. Totes les previsions fan pensarque en el moment en què s’iniciï lapandèmia no es disposarà de vacu-na, que aquesta vacuna trigarà unmínim de quatre a sis mesos a estardisponible i que les quantitats inici-als de què disposem tampoc seransuficients per vacunar tota la pobla-cióDe manera que és molt importantfer inversió en recerca i desenvolu-pament en aquest sentit i intentararribar a acords de col·laboracióamb la indústria farmacèutica i lafunció pública per intentar queaquesta àrea de recerca ambvacunes millori i que en el momentque ens toqui t inguem méscapacitat per fabricar-la, potsermés de pressa o amb mes granquantitat, etc. No solament es fanestudis als Estats Units, ara jas’estan començant a ferdeterminats estudis a Europa i aixòfa pensar que hi ha forçacompanyies i força interessos perpoder fabricar realment un proto-tip de vacuna o part de la vacuna, ofins i tot deixar-ho tot una micamés preparat per quan s’hagi defabricar la vacuna.

Similituds que hi ha entre l’H5N1 i elsvirus que van causar les tres granspandèmies gripals del segle passat.A.T.- Les tres pandèmies històriquestenen característiques diferents: laprimera, la del 1918 va ser deguda aun virus H1N1 que, teòricament, és laque més s’assemblaria al virus actualH5N1, en el sentit que el virus de 1918sembla que va saltar directament deles aus als éssers humans i va ser unapandèmia molt estesa, en un contextsanitari òbviament diferent. Acomençaments de segle no hi haviaantibiòtics, no hi havia gairebé hospi-tals, no hi havia, evidentment, llits decures intensives.Va ser una epidèmia que, tot i que lataxa de mortalitat entre la gent va sermolt baixa, com que va tenir una ex-tensió tan gran, va acabar matant unnombre de persones molt importanten aquell moment.Les del 57 i del 68 no són virus simi-lars a l’H5N1, en el sentit que són virusque probablement es van recombinaro van intercanviar material genèticamb virus humans. No van saltar di-rectament de les aus als éssershumans. Van ser pandèmies ambmolta menys extensió i amb moltamenys mortalitat. Això ens fa pensarque una de les coses que podenconfondre actualment és que, sis’agafa com a model teòric de lapandèmia futura, la del 1918, tothomparla de centenars de milers de morts,milions de morts o desenes de milionsde morts. En canvi, si es fan servir elsmodels de l’any 57 i de l’any 68,aquesta xifra baixa notablement.No sabem que passarà; sí quesabem que aquest virus és nou i siadquireix la capacitat d’infectardirectament de persona a persona,potser estaríem més a prop delmecanisme de la del 1918 que de lesaltres. Però tot això sónconsideracions molt teòriques.

Com valora l’actuació de les autori-tats sanitàries mundials pel que fa ala gestió i la política comunicativasobre la grip aviària?A.T.- La meva impressió particular ésque les autoritats sanitàries són cons-cients d’aquest problema, tot i que ésdifícil fer front a una amenaça amb

“La millor prevencióde la grip aviària ésla vacuna, però fins queno hi hagi el viruscirculant no se’n potcomençar lafabricació.”



tantes variables pensant en termespolítics. Això quan passarà? No hosabem. Quina extensió tindrà? Tam-poc ho sabem. No es poden moureamb paràmetres que permetin actua-cions molt concretes, es mouen ambsupòsits. Crec que realment conside-ren que això és una amenaça i, pertant, estan donant les passes adientsper tenir realment preparades algu-nes coses.Però crec que també falta una deter-minada voluntat, que en el fons vol dirposar recursos humans i econòmicsper desenvolupar plans molt ben fets,molt ben entrenats, que la gent s’hihagi pogut realment familiaritzar.Em fa l’efecte que ho estan fent bé,que s’ho estan prenent seriosament,però falta una petita volta endavantde dir: això és realment molt seriós i hidedicarem força recursos.

Com valora el tractament informatiuque els mitjans de comunicació estandonant a la grip aviària?A.T.- Aquí tenim una situació que lavàrem viure amb la SARS, la pneumò-nia atípica o síndrome respiratòriaaguda, que vàrem patir fa uns anys, laqual va ser probablement la primeraepidèmia que tothom va viure en di-recte, en temps real, i si n’hi havia uncas, pràcticament apareixia el mateixdia als diaris. Això en el moment enquè comença una epidèmia o hi hasituacions de risc, pot suposar quealgunes de les notícies es donin i nosiguin prou contrastades i que la gentcomenci a treballar amb diferents hi-pòtesis.A nosaltres, els epidemiòlegs, ensagrada dir que sabem, que creiem i quepodem demostrar. Estaria bé que fosaquesta la línia. És evident queapareixen constantment notícies, peròs’han de deixar relativamentcongelades fins que s’hagin demostrat.Molta gent llegeix titulars o diaris quepotser no tenen un contrast de la in-formació prou important. Aquests di-aris que es distribueixen gratuïta-ment, al meu entendre, no contrastendegudament moltes de les fonts. Pertant, la gent llegeix titulars i diu: peròque està passant aquí? Poc tempsdesprés es demostra que allò era unafalsa alarma o que les coses han que-

dat molt reduïdes en un espai geogrà-fic determinat. És veritat que és notí-cia i ha de seguir sent notícia, però elque potser demanaríem és que hi ha-gués una mica més de contrast, evi-dentment sense amagar cap tipus d’in-formació, perquè aquí està la gràciade la llibertat d’expressió i la transpa-rència. L’únic que demanaria és unamica més de rigor, en el bon sentit, ide contrast d’algunes de les notícies,o si més no informar que això sóncoses que sembla que podrien seraixí, però que no ho són o no estàdemostrat que ho siguin.

Plans d’informació sobre control i pre-venció de la malaltia.A.T.- Això jo crec que també és unaconstant. Actualment totes les notíci-es fan referència a casos puntualsd’humans i sense entrar en cap tipusde demagògia, cada dia, al món hi hamoltes més morts per altres malaltiesque no són notícia. Això ja ho sabem,però el fet que un ciutadà d’Egipte ode l’Iraq mori per la grip aviària ésnotícia i, per tant, s’està donant uncert èmfasi a aquesta situació, quanrealment, des d’un punt de vista ma-croepidemiologic, el problema greu

important de la grip aviària en aquestmoment són les aus. És un problemaveterinari, no és un problema tant desalut humana.Dit això, estic totalment d’acord enl’enfocament de dir: vist que hi haaquestes notícies, vist que hi haaquesta amenaça, que potser no esconcreti mai, tant de bo, el que seriamolt important és que tots els profes-sionals sanitaris i els organismes col·-legials entressin de ple en la prepara-ció, en l’elaboració i la participació enels plans de preparació, i que aquestsplans de prevenció o de contenció,d’emergència, es basessin realmenten el millor estat de la ciència. Especi-alment, i és una idea que no és originalmeva sinó que comparteix molta gent,que hi hagi una participació de la so-cietat en aquests plans. El que nopodem admetre és un pla molt dirigis-ta: vostès han de fer això, sinó un plaen el qual tothom entengui quin és elseu paper i digui, d’acord, estic dispo-sat a assumir aquestes circumstànci-es o aquests reptes i a participar, en-tenc que és la millor decisió i, per tant,estic d’acord a tirar endavant aquesttipus d’hipotètica situació amb la qualpotser hauré de treballar com a met-ge en una situació d’alt risc per a mi ola meva família, o hauré de tancar partde l’hospital, o haurem de dir a la gentque en determinades circumstànciesen algunes malalties electives, que-den suspeses les intervencions decanviar genolls o malucs durant elsmesos que pugui durar la pandèmia.Aquestes són coses que s’han d’ex-plicar i la societat ha d’entendre quepot arribar un punt en el qual tothomhagi de participar per defensar-semillor.Dit això, també m’agradaria dir que, toti la pitjor epidèmia històrica del món,que va ser la de l’any 1918, la societatse’n va sortir, i fins i tot algunescomunitats en van sortir mes enfortidesdes del punt de vista econòmic i des delpunt de vista demogràfic. De moment,històricament, la lluita contra tots elsvirus i microbis la portem empatada iamb un lleuger avantatge: ells no handesaparegut, tret de la verola, i nosaltrestampoc, afortunadament. Crec queanem relativament guanyant a fi de béen aquests moments.



Webcol·legial

La pàgina web del Col·legide Metges de Barcelona

renova la seva estructuraamb l’objectiu de fer del

metge el centre de lanavegació i constituir-se enun espai de trobada i debat

permanent.

Nou disseny i nouscontinguts al webcol·legial, comb.cat

El Col·legi Oficial de Metges deBarcelona (COMB) ha estrenat,el dia 1 de març d’enguany, la

nova pàgina web col·legial:www.comb.cat. El portal, que ha es-tat redissenyat per MediTecnologia,la Unitat de Negoci Tecnològic delCOMB, pretén constituir-se en l’espaide trobada dels metges i en un centred’activitats relacionades amb la pràc-tica mèdica i les necessitats d’infor-mació dels col·legiats.Les innovacions més importants quepresenta el nou web, entre d’altresque actualment estan en desenvolu-pament, es poden resumir en el se-güent decàleg:1.- L’estructura del portal ha estatredissenyada per fer del metge el cen-tre de la navegació. Un primer menúanomenat Què vol fer? adreça direc-tament l’usuari a un ventall d’activi-tats per escollir. La resta de menúss’han englobat en set gran àrees: ElCol·legi, Actualitat i Agenda, Medici-na, Pràctica professional, Serveis ju-rídics, Serveis econòmics i Innovaciói Tecnologia.2.- L’accés al portal es pot personalit-zar i segmentar en funció de l’especi-alitat i de l’àrea de pràctica professio-nal. Així, el metge pot triar les einesque més utilitza i ubicar-les on més liconvingui dins la pàgina d’entradadel portal, amb la possibilitat de can-viar el seu perfil d’accés en tot mo-ment. A més, l’usuari pot designar lespublicacions que vol rebre en format

litat a través de la xarxa, amb actescol·legials, entrevistes, cursos de for-mació o debats.7.- El suport del COMB a la plataforma“.cat”, i la recent aprovació d’aquestdomini d’Internet per part de l’ICANN,és el motiu pel qual el nom del portalpassa a ser www.comb.cat. No obs-tant això, es podrà continuar accedintal web a través de l’adreçawww.comb.es, que adreçarà automà-ticament l’usuari al nou portal.8.- S’ha dissenyat un nou newsletterque arribarà cada mes a les bústiesdels metges registrats, informant-losde les darreres novetats mensuals delseu interès, d’acord amb el perfil depersonalització que hagin escollit.9.- S’ha redefinit la tecnologia que fapossible el portal per poder progres-sar al ritme necessari. Un gestor decontinguts permetrà créixer en capa-citat de producció d’informació i depersonalització.i 10.- S’ha habilitat una bústia perma-nent d’opinió, per tal d’escoltar lesnecessitats dels metges i ser recep-tius als seus suggeriments.

electrònic o definir les seves àreesd’interès. En el futur, es desenvolu-paran més eines i continguts perso-nalitzats, per tenir en consideració lesnecessitats pròpies de cada col·legiat.3.- La Junta de Govern del COMB pu-blica al web editorials, comentaris,notícies i blogs personals, com a viade comunicació, apropament i diàlegamb els metges.4.- Comb.cat inclou continguts proce-dents de diverses fonts de prestigi, jasiguin alienes al col·legi (premis No-bel, directors de centres i instituci-ons, líders d’opinió), pròpies dels col-legiats, provinents del mateix COMBo bé abstracts de revistes biomèdi-ques.5.- El web pretén constituir-se en unespai de trobada, debat i conversapermanent a través de dos instru-ments: les eines de comunitat, quefaran contactar els metges per especi-alitats, i els blogs, que obren un espaid’opinió i interacció amb el Col·legi.6.- Per tal de ser un espai de lideratgetecnològic, i gràcies a un acord ambAl-Pi, Comb.cat emet vídeo d’alta qua-

Pàgina inicial del web col·legial comb.cat.



Acordinstitucional

El Síndic de Greuges i elsquatre Col·legis de Metges

de Catalunya signen unconveni de col·laboració

amb la finalitat de vetllarper la millora de la

prestació dels serveissanitaris.

Els Col·legis de Metges deCatalunya i el Síndic deGreuges signen un convenide col·laboració

Rafael Ribó, Síndic de Greugesde Catalunya, i els presidentsdels Col·legis de Metges Cata-

lans –Miquel Bruguera, COMB; XavierRodamilans de la O, COML; EudaldBonet, COMG, i Josep Maria Solé,COMT– van signar, el passat 10 demarç de 2006, un conveni de col·-laboració entre les institucions peraconseguir sinergies que tractin defomentar la millora de la sanitat cata-lana en tots els seus nivells.En el conveni acorden que el Consellde Col·legis de Metges de Catalunyaposarà en coneixement del Síndic deGreuges totes aquelles comunicaci-ons, suggeriments, queixes o petici-ons que li siguin presentades i quepuguin fer referència a les competèn-cies del Síndic en matèria sanitària.El Síndic, per la seva banda, quan hocregui convenient, posarà en conei-xement de cada col·legi les queixesque hagi admès a tràmit en les qualstingui relació l’actuació de metges enel marc de l’organització sanitària,sempre que el deure del respecte a laconfidencialitat de les dades ho per-

meti, per tal que s’emeti informe ambcaràcter previ a l’adopció d’una reso-lució.A més a més, en el conveni, les institu-cions es comprometen a establir elsnexes de comunicació que siguin ne-cessaris, per tal de sol·licitar-se i fer-searribar informes i informació recíprocaamb la finalitat de vetllar per la millorade la prestació dels serveis sanitaris.Les parts col·laboraran per fer efectiuel dret a la protecció de la salut. ElSíndic de Greuges també podrà reque-rir el dictamen del Consell de Col·legisde Metges de Catalunya o del Col·legique correspongui en les qüestions re-latives a temes de salut pública i que,per tant, afectin la protecció de la sa-lut, la prevenció de la malaltia, així comaltres problemes sanitaris que es pre-sentin.L’acord preveu crear una comissió pa-ritària per tal de coordinar la col·la-boració prevista en aquest conveni.

Foto d’arxiu: Miquel Bruguera, president delCOMB, i Rafael Ribó, Síndic de Greuges, enla reunió celebrada a la seu del COMB el 6

de setembre de 2005.



FundacióGalatea

Salut concedeix unasubvenció de 4,8 milionsd’euros per als programesPAIMM i RETORN

La Generalitat va aprovar la conces-sió d’una subvenció a la Fundació

Galatea per la continuïtat dels pro-grames PAIMM i RETORN per 4 anys,del 2006 al 2009, per un import totalde 4.873.054 . Això ha permés lasignatura d’un nou conveni entre elDepartament de Salut, la FundacióGalatea i el Col·legi Oficial de Metgesde Barcelona.

Estudi sobre Salut, Gènere iExercici Professional

A primers de desembre es va posaren marxa l’estudi sobre Salut, Gè-

nere i Exercici Professional, a càrrecde la Fundació Galatea, enviant-se elqüestionari a la mostra de metges imetgesses seleccionats entre els qua-tre Col·legis de Metges de Catalunya.El març de 2006, es va tancar la fase deseguiment actiu i s’està a punt d’aca-bar la fase de recollida de qüestiona-ris. Immediatament es procedirà a ladepuració de la base de dades i elstècnics que realitzen l’estudi preve-uen enllestir els primers resultats du-rant el mes de maig. Tot i que demoment no poden donar encara unesdades de participació definitives, laresposta ha estat molt satisfactòria. Apartir d’un sistema de substitucionscontrolades, s’han recollit al voltantde 750 qüestionaris, gairebé el totalde la xifra esperada.

Estudi sobre la salut delmetge MIR

L’estudi sobre la salut del metgeMIR es va posar en marxa a mitjan

febrer i actualment s’està en la fase deseguiment actiu i recollida de qüestio-naris, que s’allargarà fins al mes de

maig. El qüestionari es respon en línia,a través de la pàgina web de la Funda-ció Galatea. S’espera disposar d’unsprimers resultats abans de l’estiu.

La Fundació Galatea presentael programa PAIMM iRETORN en el II Congrés deProfessionals i Entitats deGerontologia i Geriatria deCatalunya

En el marc del II Congrés de Profes-sionals i Entitats de Gerontologia

i Geriatria de Catalunya, celebrat elsdies 17-18 de març d’enguany, orga-nitzat per la Fundació Pere Tarrès, eldoctor Antoni Arteman, gerent de laFundació Galatea i del programaPAIMM, i la senyora Olga Bosch, co-ordinadora del programa RETORN delCol·legi Oficial d’Infermeria deBarcelona, van participar-hi presen-tant, respectivament, els programesPAIMM i RETORN dins el Taller: “Pro-grames per a la salut mental delsprofessionals sanitaris”.

L'experiència del PAIMMpresentada en el VIICongreso Internacional enAdicciones y Curso deActualización en Adicciones:de la ciencia básica a laclínica

El 27, 28 i 29 d’abril va tenir lloc aJalisco (Mèxic), el VII Congreso In-

ternacional en Adicciones y el Curso deActualización en Adicciones: de la cien-cia básica a la clínica. El doctor EugeniBruguera, cap clínic de les Unitats ex-trahospitalàries del PAIMM, va partici-par presentant el Taller: “Tratamientode adicciones en personal de salud”.



Tribunad’opinió

Lluís G. Pareras,neurocirurgià i gerent de Meditecnologia-Àrea

d’Incubació de Projectes Empresarials del [email protected]

En un món on la innovaciómarca la diferència entre

companyies que triomfen icompanyies que

desapareixen, no hi hadubte que el nostre teixit

empresarial hauria dededicar una bona part delsseus recursos a investigar i

desenvolupar nousproductes.

Comprar idees?

En un món on la innovació marcala diferència entre companyiesque triomfen i companyies que

desapareixen, no hi ha dubte que elnostre teixit empresarial hauria dededicar una bona part dels seusrecursos a investigar i desenvoluparnous productes.La sanitat no és una excepció i sovintes discuteix sobre el pres-supost des-tinat a I+D (investigació i desenvolu-pament) en les companyies del sectorsanitari del nostre país. És teòrica-ment un bon indicador de la nostracapacitat d’innovació. I comparant-nos amb els països del nostre entornés un pressupost baix: no ens podemenganyar.Podríem pensar que s’innova poc,però hi ha circuits d’innovació alter-natius que cal considerar. Resulta in-teressant comprovar com les granscompanyies supleixen aquesta faltad’inversió en I+D comprant aquestacapacitat d’innovació, aquest talent,mitjançant el que s’ha començat adenominar I+A, això és, investigació iadquisició. Vegem com funcionaaquest circuit.Primer, una companyia petita acon-segueix un producte o un servei inno-vador. A continuació, la companyiacreix i comença a promocionar i a ven-dre el seu producte. Després, una deles grans companyies tan necessita-des d’innovació localitza l’empresapetita innovadora, “fa una ullada” altalent, i en acabat compra la compa-nyia sencera i incorpora el producte ala seva cartera de productes. Han com-prat la seva idea.Això és molt freqüent a Europa.Veiem un exemple recent que heviscut de molt a prop. És el cas de lacompanyia Glycart, una biotecno-lògica especialitzada a augmentarl’eficàcia del tractament ambanticossos monoclonals. Primer vadesenvolupar un producte realmentinnovador, GlycoMAB, ambaplicacions terapèutiques transver-sals, millorant el tractament de di-

verses malalties. Després es va dei-xar veure en el mercat, començant allicenciar la seva tecnologia per atercers. Finalment, Roche va veurel’oportunitat, i va pagar la gensmenyspreable suma de 235 milionsde francs suïssos, en metàl·lic, xifracada cop més pròxima al mercatamericà. Podríem dir que Roche ésuna companyia innovadora (incor-pora un producte innovador a laseva cartera) rere aquesta adquisi-ció?A Espanya s’ha fet poc capital riscsanitari en el passat. És curiós veurecom als Estats Units abunden les sig-natures de capital risc especialitza-des en healthcare, de fet, podríem dirque el sector d’inversió mes llamineri amb més volum a l’altre costat del’Atlàntic és precisament aquest: elde la sanitat i la biotecnologia.Per què no passa el mateix al nostrepaís?Si en busquem els motius, arribem ala conclusió que la resposta és multi-factorial: baix índex d’IPO (sortides aborsa) que fa la inversió menys atrac-tiva, manca d’un teixit investigadorben implantat i de prestigi, absènciad’implicació de l’Administració, man-ca d’oportunitats, etc.Però atenció, perquè alguna cosa s’es-tà movent, i té a veure amb la tendèn-cia d’I+A (comprar idees) a què abansfeia referència. Els darrers mesos es-tem assistint a un desembarcamentd’inversors en les biotecnològiquesespanyoles, augurant potser un boomposterior que dinamitzarà el sector.Ceosa (de la Corporació Once) i Anto-nio Vila Casas (accionista de la farma-cèutica Almirall) han invertit 3 milionsd’euros per entrar en el capital d’Ad-vancell, liderada per Luis Ruiz, unmagnífic emprenedor en l’àmbit sani-tari amb el qual he tingut la fortuna decol·laborar en temps recents. La Caixaacaba d’entrar a AB Biotics, dedicadaa la producció de microorganismesfermentadors per a productes alimen-taris.



Important augmentEl nombre d’empreses biotecnològi-ques que estableix la seva base ope-rativa al nostre país ha passat de gai-rebé zero a més de 50 els darrersanys.He pogut conèixer de primera mà al-gunes d’aquestes noves companyiesels darrers mesos, i realment sorpre-nen per la seva maduresa i la sevavisió de futur. Em va cridar especial-ment l’atenció ERA Biotech, una com-panyia que ha patentat una tecnolo-gia que millora la productivitat en laproducció de proteïnes. Com totes lestecnologies transversals, podria sermolt útil en aplicacions terapèutiquesmolt diverses. Tinc una sensació dedéja vu quan la comparo amb Glycart:podria tenir un recorregut molt simi-lar.I és aquí a on el cercle es tanca. Moltspensàvem que les grans companyiesde l’ecosistema sanitari (farmacèuti-ques, asseguradores, etc.) no dedica-ven suficients recursos a I+d, però en

comprar aquesta innovació potserestiguin obrint una via molt promete-dora per al desenvolupament del ca-pital risc sanitari. Continuen senseexistir sortides a borsa, però el cert ésque la possibilitat de l’adquisició peruna companyia gran es constitueixcom una sortida alternativa molt inte-ressant per al capital risc, fent moltatractiva la inversió. A falta de sorti-des a borsa, és un escenari de sortidarealista i que pot proporcionar gransbeneficis als inversors.I és que la innovació s’obre camí, en-cara que en circumstancies adverses.Tant de bo la tendència es confirmi: elnostre país s’hi juga molt.

Article publicat a Medical Economics,el 24 de març de 2006



Tribunad’opinió

Web Mèdica Acreditada en elprojecte europeu QUATRO:millorant els serveis de salut a Internet

Internet es constitueix com una fontd’informació sanitària cada vega-da més important per als usuaris

de salut. La qualitat d’aquests contin-guts és molt àmplia; podem trobarinformació de medicina basada enl’evidència, però també recomanaci-ons de dubtosa utilitat i fins i tot peri-lloses. L’efecte i l’impacte que aquestfet té sobre la salut dels usuaris ipacients és encara difícil de conèixer,però els experts estan d’acord que estracta d’un tema de salut pública cadavegada més preocupant.S’han plantejat i posat en funciona-ment diverses propostes amb la idead’aportar solucions a aquesta pro-blemàtica. Entre elles hi ha la crea-ció de sistemes d’acreditació i revi-sió de continguts que garanteixinque les webs acreditades disposind’uns criteris mínims de qualitat iresponsabilitat professional quedonin un grau de confiança suficientals usuaris de salut que hi accedei-xen. En aquesta línia, el Col·legi Ofi-cial de Metges de Barcelona va po-sar en marxa el 1999 el sistemad’acreditació, Web Mèdica Acredita-da (WMA). [1] Aquest sistema, des-prés de sis anys d’experiència s’haconstituït entre les cinc iniciativesd’acreditació més conegudes arreudel món tal i com ha estat publicatrecentment en un estudi internacio-nal que va fer la Health on the NetFoundation (HON),[2] institució re-ferent en aquesta activitat.Per altra banda, el desenvolupamentd’Internet i en general de les novestecnologies de la informació, ens apor-ten eines de gran utilitat que cal apro-fitar i aplicar. Entre aquestes einespodem trobar el que en diem la WebSemàntica. [3] El web actual està basatsobretot en documents escrits en for-mat HTML; aquest format té una sèriede deficiències que no permeten unadescripció ni una classificació ade-quada dels seus continguts i, per tant,

no és possible fer captures intel·li-gents ni tractament d’informaciód’una forma estandarditzada. Aixòdificulta també l’enteniment correcteentre els conceptes “humans” i el quetroben els motors de cerca a Internet.La Web Semàntica (WS) el que permetés la introducció de “metadades” (da-des sobre dades) a les pàgines web,de tal forma que aquest etiquetatgedels continguts faciliti la comprensiói l’estandardització de conceptes en-tre els diferents recursos presents alweb, els cercadors d’informació i lesnecessitats dels usuaris.Des de la Unió Europea s’està donantsuport a iniciatives que posin en pràc-tica aquestes eines en benefici delsusuaris d’Internet. És així com WMA,participant en el projecte europeuQUATRO (The Quality Assurance andContent Description Project), està tre-ballant en la creació d’una plataformabasada en la WS, aprofitant les einestecnològiques que aporta Internet,que permeti, per una banda, als pro-fessionals sanitaris adaptar-se alscanvis que continuadament incorpo-

ra Internet i, per l’altra, als usuaris desalut, perquè puguin conèixer i en-tendre millor la informació sanitàriaobtinguda en aquest mitjà, contribuintd’aquesta forma a la millora de laseva educació sanitària.

Miquel Àngel Mayeri Angela Leis,

Web Mèdica Acreditada.

Webs recomanats:[1] Web Mèdica Acreditada. Pàginaprincipal. Disponible a: http://wma.comb.cat.[2] Analysis of 9th HON Survey of He-alth and Medical Internet Users. Dis-ponible a: http://www.hon.ch/Sur-vey/Survey2005/res.html.[3] World Wide Web Consortium(W3C). Semantic Web. Pàgina princi-pal. Disponible a: http://www.w3.org/2001/sw/.[4] The Quality Assurance and Con-tent Description Project (QUATRO).Pàgina principal. Disponible a: http://www.quatro-project.org.



Revistade premsa

La Generalitat escompromet a finançar ambcinc milions d’euros elperíode 2006-2009 delPAIMM

El Consell Executiu de laGeneralitat s’ha compro-mès a finançar amb cincmilions d’euros l’activitatque es realitzi en el període2006-2009 dins del Plad’Atenció Integral al MetgeMalalt (Paimm), del Consellde Col·legis de Metges deCatalunya, i el programaRetorn, del Col·legi d’Infer-meria de Catalunya, quecomparteixen recursos as-sistencials i tècnics.Jaume Padrós, president dela Fundació Galatea (gestio-na els dos programes) i se-cretari general del Col·legide Metges de Barcelona, hadestacat la importància quesigui el Consell Executiu elque ha atorgat l’ajut, encomptes del Departament deSalut de la Generalitat. “Aixòdemostra que el programaés una prioritat política”,afirma.

Diario Médico,10 de març de 2006

El Col·legi de Metgesrebutja el decret deteràpies naturals

La regulació de les teràpiesnaturals proposada pelDepartament de Salut noagrada als metges ni a lameitat de terapeutes, que esdeclaren decebuts.

1. El Economista, 6 d’abril de 20062. Diario Médico, 4 de maig de 2006

El Col·legi de Metges deBarcelona (COMB) estudia im-pugnar el decret, l’esborranydel qual va presentar Salut fauns dies. Una plataforma d’en-titats de terapeutes i centresformatius demana igualmentla revisió o retirada del decreti amenaça amb mobilitzacionsde protesta. [...]

La Vanguardia,23 de març de 2006

EL ECONOMISTA“Si no hi ha pressupost eldescontentament delsmetges seguiràaugmentant”Entrevista a MiquelBruguera, president delCOMB

Els metges espanyols fan unalabor altruista i treballen a mei-tat de preu en comparació ambla resta dels seus col·legueseuropeus, així ho afirma MiquelBruguera, president del Col·legiOficial de Metges de Barcelona(COMB). Després de la vaga demetges viscuda a Catalunya, iencara sense haver arribat alseu punt final, Bruguera parlacom a metge, com a defensordels seus col·legues, però so-bretot amb la sinceritat de quiha viscut en primera línia de focels canvis més radicals de lamedicina a Espanya en els úl-tims quaranta anys. Dotze anysal capdavant del COMB amb unequip que ha convertit la insti-tució en model per a Europa.

Com avalua la vaga demetges a Catalunya?

És l’expressió de la irritació i lafrustració dels metges d’hos-pitals i ambulatoris. El treballdel facultatiu no està valoratdes del punt de vista retributiu

i és molt inferior al de la restade col·legues europeus, ambl’agreujant que es fa en condi-cions molt inferiors. Si fem elmateix i paguem similars im-postos per què cobrem la mei-tat? Si a això s’uneix l’abúsnormatiu de l’Administracióque et pot obligar per exemplea canviar de lloc de treball sen-se discussió, l’ambient de tre-ball es fa realment difícil.

Veu solucions a curttermini?

És complexa. Si no hi ha pressu-post, no es corregiran els dèfi-cits laborals, sinó que augmen-tarà el descon-tentament. Noes pot renunciar al nivell d’exi-gència i formació per mantenirla qualitat assistencial. Política-ment, l’Administració s’entestaa fer-nos a tots iguals. Són dife-rents les situacions: un metged’atenció primària ubicat en unpoble no té la pressió assisten-cial del que es troba en el cor deBarcelona o Madrid i això passa

de la mateixa manera amb elshospitals.

Per què sempre negocien enminoria ambl’Administració?

El COMB i Metges deCatalunya (MC) no podenasseure’s a negociar mentrealtres sindicats que no sónestrictament professionalssinó de classe, tenen la paellapel mànec per pressionar elsgestors públics, nosaltresquedem desplaçats.[...]

El Economista,6 d’abril de 2006

El COMB assegura que eldecret de teràpies naturalsés il·legal

El dictamen jurídic del Col·legide Metges de Barcelona

1

2



Revistade premsa

(COMB) sobre el projecte dedecret de la Generalitat perregular l’exercici de determi-nades teràpies naturals ésdemolidor: “No respecta lespràctiques i competències tra-dicionals i legals dels metgesni la Constitució espanyola.”El Col·legi de Barcelona(COMB) ha remès alDepartament de Salut de laGeneralitat un informe de vintpàgines, ben argumentat ibasat en la legislació vigent ila jurisprudència, amb el quedemostra que el projecte dedecret pel qual es regulen lescondicions per a l’exercici dedeterminades teràpies natu-rals en l’autonomia és pocmenys que un despropòsit isol·licita que sigui rectificat oque, com a mínim, sen’exclogui els professionalssanitaris titulats. [...]

Diario Médico,4 de maig de 2006

Cal transparència en lanegociació del conflictedels metges

La vaga dels metges va tornara paralitzar ahir l’activitat engran part dels ambulatoris ihospitals del país. Les setjornades d’aturades viscudesles sis últimes setmanes handut a una situació crítica elsistema sanitari, i han causatgreus perjudicis als usuaris,que han vist ajornadesdesenes de milers de visites ioperacions programadessense avís previ en la immensamajoria de casos. Lesconverses per a la resoluciódel conflicte, que dijous sem-blava que entraven en la recta

final, tornen a estar aturadesper la incapacitat dels negoci-adors —el sindicat mèdic, elDepartament de Salut i elsrepresentants dels hospitalsconcertats— d’arribar a unacord satisfactori.Un cop més, cal insistir en lanecessitat de respectar eldret de vaga dels metges,que han donat un amplisuport a la convocatòria delsindicat i han complert ambescrúpol la legalitat vigent iels serveis mínims. Això notreu que, arran d’unasituació com l’actual, s’hagid’exigir més esforç per ferpossible una entesa. ElDepartament de Salut va ferpúblic ahir un document enquè plantejava alguns delspunts de l’oferta feta alsmetges. El document,inconcret en massaaspectes, suposa un primerpas cap a l’exercici detransparència que cal exigira totes les parts implicades.Bàsicament, per aclarir lesposicions i els punts dedesacord d’un procés queestà causant una confusiómés que justificada en granpart dels ciutadans.D’altra banda, és sorprenent laposició adoptada pelsresponsables dels col·legisoficials de metges de Girona,Tarragona i Lleida, quereclamen al sindicat majoritariel final d’unes aturades que,més enllà dels problemes quecomporten per als usuaris,tenen un amplíssim seguimentdels seus afiliats. Sembla mésassenyada l’actitud del Col·legide Metges de Barcelona, quereclama més transparència enla negociació.

EditorialEl Punt,

5 de maig de 2006

Pau en el conflicte mèdicEl sindicat finalitza lesseves protestes desprésde pactar amb Salut unnou marc de relació

La creació del Consell de laProfessió i l’ampliació de lacarrera professional i el com-plement de productivitat a lamajoria de metges permetenl’acord.Punt final a la mobilitzaciódels metges catalans. El sin-dicat Metges de Catalunya(MC), el Departament de Sa-lut i les patronals de la sani-tat concertada (Consorci Hos-pitalari i Unió d’Hospitals)van firmar ahir la pau. Elsmetges qualificaren l’acordde “pioner i històric”, car as-seguren que els facilita unmarc de relació estable ambl’Administració i les patro-nals com no existeix en elconjunt d’Espanya i equipa-rable al dels facultatius d’al-tres països europeus. Aquestmarc és el Consell de la Pro-fessió Mèdica, un organismeparticipat tan sols per met-ges per debatre aspectes dela professió i de l’exercici la-boral. [...]La secretària de Salut, MartaSegura, també va expressar

la satisfacció de la Conselle-ria pel final del conflicte; “so-bretot pels ciutadans, perquèes normalitza una situacióque no afavoria ningú”, vadir. [...]Segura indicà que el Consellde la Professió Mèdica “obreespais de diàleg dels queestàvem mancats”. Com vapactar la consellera MarinaGeli amb els Col·legis deMetges i MC, aquest consellestarà participat per Salut,les patronals (inclosa laprivada), els col·legis demetges, les acadèmies, lasocietat de metges defamília i els sindicats (mésrepresentants de MC qued’altres), així com per dos otres metges notables irepresentants universitaris.[...]Patricio Martínez, secretarigeneral del sindicat, explicàque les decisions seranexecutives (d’aplicacióimmediata) en els aspectesen què sigui possible i esportaran a la negociaciócol·lectiva els puntslaborals, però va precisarque, atesa la represen-tativitat del consell, seràmolt difícil que no s’apliquiel que s’acordi. [...]

La Vanguardia,9 de maig de 2006

La Vanguardia,9 de maig de 2006



Revistade premsa

El Periódico,9 de maig de 2006

Els metges acaben la vagaamb àmplies milloresprofessionals

El conflicte que durant setdies, al llarg de cinc setma-nes, ha mobilitzat els met-ges dels hospitals i ambu-latoris de Catalunya es vatancar ahir a la nit amb unsaldo satisfactori per alsfacultatius, innovador a Es-panya, que estableix opci-ons de promoció professio-nal, millores econòmiques iun marc estable de partici-pació que, en principi, evi-tarà que en el futur els mal-estars d’aquests professio-nals s’acumulin irresoltsdurant anys, fins a desem-bocar en una aturada mas-siva. [...]Els acords firmats canalit-zen la participació dels met-ges en la gestió dels cen-tres i en la programació dela seva feina, i reconeixenopcions de promoció pro-fessional, compensació percompliment d’objectius idret a la formació continua-da, entre altres punts, a mésde duplicar pràcticament elpreu de les hores de guàr-dia.

Òrgan sense precedents

Els metges disposaran d’unorganisme sense precedents,el Consell de la ProfessióMèdica (CPM), format perdues taules de negociacióestable una dedicada al’organització de la professió iuna altra de caràcter laboral,amb capacitat per executar lesseves decisions, encara queels aspectes econòmicspodran ser incorporats o re-

butjats després als conveniscol·lectius del sector sanitari.[...]

El Periódico,9 de maig de 2006

Metges de Catalunyadesconvoca la vaga iaccepta l’oferta de Salut iles patronals

Després de mes i mig deconflicte i set dies de vaga ala sanitat pública i concer-tada, Metges de Catalunyava finalitzar ahir les protes-tes. El sindicat va descon-vocar els dos dies d’atura-da, anunciats per avui idemà, després de renunci-ar a part de les seves reivin-dicacions i acceptar final-ment l’oferta del Departa-ment de Salut i les patro-nals que gestionen la xarxaconcertada. La proposta in-clou millores salarials i lacreació del Consell de laProfessió Mèdica, un òrgande caràcter “executiu” queservirà per augmentar laseva participació en la pre-sa de decisions de salut. [...]Precisament, els metges tin-dran veu i vot en la decisióde Salut d’incrementar lesplantilles per adequar-les ales necessitats assistencialsmitjançant el Consell de laProfessió Mèdica, un nouòrgan que garantirà laparticipació dels facultatiusen la presa de decisions delDepartament de Salut sobrecondicions laborals i exerciciprofessional.El nou òrgan ja convocarà laseva primera sessió aquestmes i garantirà, segons el pre-sident de Metges de

Catalunya, Albert Tomàs, “larelació directa entre els met-ges i l’Administració”. Per pri-mer cop, exposà Tomàs, “elsmetges podran implicar-se enla gestió del sistema sanita-ri”. [...]Entre les tasques d’aquestacomissió, figura debatre elpreu de l’hora de guàrdia,les condicions de treball delsmetges residents (els MIR),la durada de les jornades, laparticipació dels facultatiusen la gestió dels centres i lacarrera professional. [...]

El País,9 de maig de 2006

Els metges desconvoquenla vaga i pacten amb salut

El sindicat Metges deCatalunya (MdC) va anunci-ar ahir la desconvocatòriade les vagues previstes peravui i demà. I no només això,les negociacions silencio-ses del cap de setmana vantenir el seu efecte i van cul-minar amb un acord fermque el sindicat va qualificarde “fita històrica” i que posafi a un conflicte, la part mésvisible del qual han estat

les set jornades de vaga queen cinc setmanes han afec-tat més de 250.000 paci-ents. L’acord ha satisfet laimmensa majoria de les re-ivin-dicacions dels metgesi, segons el director del Ser-vei Català de la Salut, CarlesManté, “és una solució queevitarà nous conflictesd’aquí a uns anys”. No no-més hi haurà millores sala-rials —garantides pel com-promís de la consellera Ma-rina Geli de destinar 680milions d’euros en tres anysa augmentar les retribuci-ons del personal sanitari delsistema públic—, també escrearà el Consell de la Pro-fessió Mèdica de Catalunya,un espai de relació perma-nent entre l’Administració,els metges i les patronalsper debatre qüestions pro-fessionals i laborals.Segons el president de MdC,Albert Tomàs, la creaciód’aquest òrgan “col·locaCatalunya al capdavant del’Estat i al nivell dels Estatseuropeus més desen-volupats”. [...]

Avui,9 de maig de 2006



El País,9 de maig de 2006Revista

de premsa

Els metges catalans posenfi a la vaga després de setsetmanes de conflicte

Per fi s’ha acabat la vaga demetges. Després de setsetmanes de conflicte i set diesde vaga, el sindicat Metges deCatalunya (MC) va des-convocar ahir al vespre lesdues jornades de protestaprevistes per avui i demà. Hova fer després de tancar unacord que preveu la creaciód’un espai de negociaciódirecta entre els metges il’Administració que seràpermanent i “executiu”.L’acord també inclou, segonsva dir el secretari d’MC,“compensacions de petitaquantia econòmica” que nova concretar i que s’han inclòsen el conveni dels hospitalsconcertats que s’estavaenllestint a l’hora de tancaraquesta edició.Salut va anunciar que elsdiners que han deixat de pagarals metges que han fet vagaels reinvertiran en el sistemaper normalitzar la situació.Salut, les patronals i Metgesde Catalunya van acordar queel nou òrgan, el Consell de laProfessió Mèdica, estaràpresidit per la consellera deSalut i estarà integrat perrepresentants del Departa-ment de Salut, de la patronal,dels col·legis de metges, deles institucions acadèmiquesmèdiques, dels metges resi-dents i de les organitzacionssindicals. Tindrà dues comis-sions de treball: una que abor-darà qüestions professionalsi una altra que tractarà les re-lacionades amb l’exercici la-boral. Les mesures que surtind’aquestes taules s’han

d’aprovar per consens i s’hand’elevar al consell perquè lesratifiqui o les rebutgi. [...]

El Punt,9 de maig de 2006

Les crítiques i la crisipolítica impulsen lafinalització del conflicte

Els facultatius, després dereunir-se ahir el comitèexecutiu de Metges deCatalunya i celebrar-ne l’últimacte de conciliació en elDepartament de Treball de laGeneralitat, han mostrat el seuoptimisme davant del final delconflicte. No obstant això, altancament d’aquesta edicióno s’havia pres la decisió dedesconvocar les dues jorna-des de vaga previstes per avuii demà (vegeu DM d’ahir i deldivendres).El present és el major conflicteprotagonitzat pels metgescatalans des de la Transició,que s’ha saldat amb set diesde vaga que han registrat,segons Metges de Catalunya,un seguiment mitjà del 80 percent tant en els centres públicscom en els concertats. Lesdades públiques rebaixen laparticipació dels metges aprop del 40 per cent. [...]Metges de Catalunya vareconèixer ahir abans dedesconvocar l’aturada que “elConsell de la Professió és unpunt clau de les nostresdemandes i sembla que hemarribat a l’acord”.Dins del consell hi haurà unamesa laboral amb representa-ció de tots els sindicats en fun-ció dels metges que tinguin afi-liats. La mesa serà permanent,

i debatrà, amb caràcter execu-tiu (i, per tant, vinculant), lesqüestions que pertoquen alsfacultatius. [...]

Diario Médico,9 de maig de 2005

Els metges arriben a unacord amb Salut idesconvoquen lesaturades previstes

No hi haurà mes mobilitza-cions dels metges de la sanitatpública i concertada deCatalunya.Desprès de set jornades devaga, 250.000 visitesanul·lades i més de 2.100intervencions quirúrgiquessuspeses, el sindicat Metgesde Catalunya, majoritari en elsector, va desconvocar anit elsdos dies d’aturada previstaper avui dimarts i demàdimecres després d’arribar aun acord amb el Departamentde Salut i les patronals delscentres sanitaris concertats,que accepten finalment queels facultatius tinguin un marcpropi de relació laboral, el

Consell de la Professió Mèdi-ca de Catalunya. [...]

El Mundo,9 de maig de 2006

Metges de Catalunya posafi a les seves vaguesdesprés d’un acord ambsalut i les patronals

El Consell de la Professió seràpermanent i executiu, perme-trà debatre les qüestions labo-rals dels metges, encara que“salvaguardant els conveniscol·lectius”.Després de gairebé un mes imig de mobilitzacions i negoci-acions i set dies de vaga defacultatius que han obligat acancel·lar unes 300.000 visitesmèdiques i 6.000 intervenci-ons quirúrgiques no urgents,s’ha acabat el conflicte entreSalut, les patronals dels hospi-tals concertats —la Unió Cata-lana d’Hospitals (UCH) i el Con-sorci Hospitalari de Catalunya(CHC)— i el sindicat Metges deCatalunya (MC). Finalment, ahira la tarda es va firmar un acordentre les tres parts, després de



1. Diario Médico, 9 de maigde 2006

2. Avui, 9 de maig de 20063. El Punt, 9 de maig de 2006

Revistade premsa

l’enèsim acte de mediació ce-lebrat a la seu del Departamentde Treball. El consens a l’horade concretar les atribucions delfutur Consell de la ProfessióMèdica ha estat el factor clauper desencallar el conflicte.L’acord va tenir efectes imme-diats: les noves aturades demetges per avui i demà vanquedar desconvocades. [...]

Abc,9 de maig de 2006

Els metges catalans guanyenel pols a la Generalitat isuspenen la vaga

Els metges han guanyat la ba-talla a la Generalitat. A darrerahora de la tarda d’ahir, els fa-cultatius van anunciar la sus-pensió de les aturades previs-tes. A canvi, tindran un ConsellProfessional amb caràcter exe-cutiu, un acord que el presi-dent de Metges de Catalunya(MC), Albert Tomás, qualificàde “fita històrica”. Tomás varessaltar així mateix que fins aaquest moment no existia aEspanya un espai de negocia-ció semblant que permeti alsmetges dialogar directamentamb patronals i l’Administra-ció les qüestions laborals queafecten els facultatius. [...]

La Razón,9 de maig de 2006

Fi de la vaga

La majoria de les vegades, comdiu el refrany, està bé el que

acaba bé. Cal esperar que si-gui així en el cas de la vagaque mantenien els metgescatalans. Els acords als quehan arribat el sindicat Metgesde Catalunya i la Conselleriade Salut han de servir, enaquest sentit, per millorar lasituació laboral del col·lectiumèdic, greument discriminat,i per establir les bases denoves reformes que redundinen l’augment de la qualitat del’atenció a malalts i usuaris dela sanitat.El més important de l’acordque ha posat fi a la vaga haestat la creació del Consellde la Professió Mèdica, quetotes les parts qualifiquend’històric, perquè permetl’establiment d’un nou àmbitde relació permanent entreels metges i l’Administració,amb capacitat per a l’adop-ció de decisions executives.D’aquesta manera, l’opiniódels metges adquirirà unarellevància més gran, el quesense cap dubte contribuiràa dignificar l’exercici de laprofessió.La responsabilitat, ara, de laGeneralitat, de les patronals,dels col·legis professionals,dels sindicats i dels mateixosmetges és aconseguir queaquest Consell de la ProfessióMèdica —del qual tots ellsformen part— actuï amb efi-càcia i sigui operatiu. Això ésel que els exigeix la societatcatalana, que demanda unmillor funcionament del siste-ma.La primera tasca que aborda-rà el consell, que començarà afuncionar a finals de mes, seràl’elaboració d’un pla de recur-sos humans que estableixi lesplantilles adequades i definei-xi les necessitats de més met-ges, en concordança amb elgran augment de targetes sa-nitàries registrat a Catalunya,

que ha passat de 6 a 7,2 mili-ons de persones. Altres tas-ques immediates seran l’es-tudi de la millora retributivadels metges, de l’organitza-ció del treball, de la reduccióde jornada, que permeti unaconciliació de la vida laboral ifamiliar, i d’un nou estatut perals metges interns residents(MIR). És ímprobe, per tant, eltreball que té per davant lanova institució mèdica i, aixímateix, són molt elevats elsriscos de noves tensions.S’ha de tenir present que elsacords que si escau puguiadoptar el Consell de laProfessió Mèdica no serangratis, sinó que exigiran unimportant augment delsrecursos econòmics que rep

2

3

1

la sanitat. S’ha de començar apensar, doncs, d’on sortirà elfinançament i si serà necessariincrementar els impostos oestablir alguna fórmula decopagament per acte mèdic.Aquí rau el problema de fons.

EditorialLa Vanguardia,

10 de maig de 2006

L'EDITORIAL

EDITA: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. PRESIDENT EXECUTIU DEL GRUP MED; Jaume Aubia. DIRECTOR GENERAL: Albert Lluch. COORDINADOR DEL SERVEID'INFORMACIÓ COL·LEGIAL: Jordi Pons. ASSESSORIA LINGÜÍSTICA: Esther Roig. PUBLICITAT: Jordi García. Tesys, Ind. Grá., S.A., telèfon: 93 720 62 11

L’

informació

àrea econòmicaNúm.Núm.Núm.Núm.Núm. 73 73 73 73 73 març-juny 2006

HEUROPA

em assistit a unsfluixos incre-ments del PIB enel darrer trimes-

tre del 2005, però elsíndexs de confiançaempresarial han repun-tat amb força. La inver-sió continua sent unimportant motor decreixement, ajudat perun moderat incrementen el consum intern. Lainflació ha estat lleuge-rament pitjor del que

s'esperava, liderats perles inflacions de Françai Alemanya que hanbatut les expectativesde mercat. Les expec-tatives de pujades detipus d'interès han aug-mentat, els responsa-bles del Banc Centralhan orientat els seuscomunicats en aquestsentit; aquesta setma-na hi ha reunió del BCEi és possible que enca-ra esperin fins a la prò-xima reunió per pujarels tipus, encara que

l'Euribor es troba ja anivells del 3,21 %. Demoment encara sem-bla que es podrà man-tenir els ritmes de crei-xement actuals. Alema-nya continua propor-cionant notícies positi-ves respecte de la pro-ducció, hi ha senyals demillora de l'activitat in-dustrial a Itàlia iFrança. A Espanya man-té un fort creixementque es pot veure ame-

Euribor, tipus de referència al qual esconcedeix la majoria de les hipote-ques del mercat hipotecari, va pujar elmes de març fins al 3,105 %, amb el que

se situa en el nivell més alt des de l'octubredel 2002 i suposa la sisena pujada mensualconsecutiva i un nou encariment de les hipo-teques.

El Govern de l'Estat ha declarat que volevitar que les pujades de tipus d'interès queha iniciat el Banc Central Europeu (BCE), ique tot apunta que poden continuar, puguinmalmetre les economies familiars, les qualstenen majoritàriament hipoteques de tipusd'interès variable.

Per poder-ho assolir promourà l'ús de leshipoteques amb tipus d'interès mixt -entrevariable i fixa- per d'aquesta forma afavoriri protegir les famílies davant d'una conjuntu-ra desfavorable, atès que aquestes són menysvolàtils que les referenciades exclusivamental tipus d'interès variable com l'Euribor. Igual-ment reduirà els costos aranzelaris per lesoperacions de canvi d'hipoteques.

Per portar a terme totes aquestes refor-mes, el vicepresident del govern, Pedro Sol-bes, ha manifestat recentment que abans delproper gener, aquestes mesures quedaranrecollides en un projecte de llei específic.

Des de l'Àrea Financera del COMB, fatemps que oferim hipoteques a tipus d'interèsvariable i també fixa, en terminis que podenanar fins als 35 anys en el primer cas, i 30 enel segon. Recentment hem incorporat un noutipus d'hipoteca, que consisteix a pagar sem-pre la mateixa quota, escurçant o allargant elnombre de pagaments, depenent de si el tipusd'interès puja o baixa. És clar que aquest tipusd'hipoteca no es mixta, però permet sabersempre la quantitat que es paga encara que hihagi oscil·lacions en el preu del diner.

De cara al futur, ja hem començat a treba-llar per poder oferir ben aviat les hipotequesmixtes, que seran molt probablement lesque podran complir millor les necessitatsfutures de tots aquells que necessitin aquesttipus de finançament.

(Continua a la pàg. 49)

LA DADA

Eurostoxx 50Font:Reuters

COMENTARIBORSARI

33

informació àrea econòmica març-juny 2006

Servei d’Informació Col·legial. Núm. 117

ASSEGURANCES Un any més, Medicorassepremia la fidelitat dels seusclients de l’assegurançaMediMotorJa s'han lliurat vuit telèfons mòbils amb PDA

A Medicorasse, per tal d'agrair laconfiança que els clients han dipo-sitat en els serveis de la corredo-ria i en especial de MediMotor,

l’assegurança d’automòbil se'ls convidaa participar en el sorteig de 12 telèfonsmòbils PDA Sony Ericsson P910i, conti-nuant amb la campanya iniciada el 2004en la qual es va convidar els clients de lamateixa pòlissa a participar en el sorteigde 12 caps de setmana a Paradores.

En els sorteigs mensuals que s'han fetfins ara han estat guanyadors els se-güents clients: Dr. Ferran López, Dr.Marcelo Vasoin, Dra. Montserrat Gon-zález, Dra. Pilar Codina, Sra. Maria CintaPeiró, Dr. Ramon Rossell, Sr. JordiMontané i Dr. J. Lluís Valldepérez.

L'assegurança d'automòbil MediMotor,dissenyada per Medicorasse conjunta-ment amb la companyia d'assegurancesZurich, és una mostra de la confiança que

Aels clients ens atorguen, ja que són mésde 28.000 els vehicles coberts per aques-ta pòlissa.

Si desitgeu ampliar la vostra informaciósobre la pòlissa de MediMotor o sobrequalsevol altra qüestió asseguradora, enspodeu fer arribar un correu electrònic al'adreça [email protected], trucar altelèfon 902 010 788, o bé adreçar-vosdirectament a les oficines del vostreCol·legi de Metges o delegaciócomarcal.

Medicorasse,corredoria d’assegurances del COMB

(fotos 1, 2, 3 i 4) El Dr. López, la Dra. González, la Dra.Codina i el Dr. Rossell rebent el premi de mans del Sr.

Carles Jiménez, director de la xarxa comercial deMedicorasse.

(foto 5) El Dr. Vasoin rebent el premi de mans de laSra. Mayka Sánchez, cap de vendes de Barcelona de

Medicorasse.(fotos 6 i 7) El Dr. Valldepérez i la Sra. Peiró rebent elpremi de part del Sr. Diego Caballé, col·laborador del

COMT i del Sr. Àlex Ossó, assessor personal deMedicorasse.

1

2

3 4 5

76

La Fundació Campaner és una entitat senseànim de lucre que treballa al Níger des de fa deuanys, per tractar, prevenir i eradicar la malaltiaanomenada NOMA.

El noma és un bacteri infecciós produït per gèr-mens sapròfits de la boca que, en determinadescircumstàncies, es converteix en patogen, com ensituacions de privació alimentària o d’insuficiènciade defenses per falta d’higiene. Aquests gèrmenses tornen agressius i ataquen de manera moltvirulenta els teixits tous. De fet, aquest tipus depacients són nens que pateixen mutilacions brutalsque afecten els llavis, el nas, els ulls i bona part delrostre.

Un comunicat de l’OMS (Organització Mundialde la Salut) manifestava que, si no són tractats atemps, entre un 80 i un 90 % dels afectats mor.

Encara que en principi la malaltia afecta els teixitstous, eventualment també pot alterar totes lesfuncions de deglució, respiratòria, auditiva i visuali, fins i tot, deixar cecs els infants afectats.

Quan es detecta aquest tipus de patologia, si estracta amb penicil·lina (que té un cost de menysd’1 per dosi) i una alimentació equilibrada durantun temps, aquesta malaltia es cura.

Però la dificultat es troba quan aquest bacteri hadeixat grans seqüeles, com va ésser el cas de laGambo i la Fadji. Dues nenes que la Fundació aculldes de fa set anys a Diffa i que el passat 2005 vanésser operades a l’Hospital General de Catalunyai al Centre Mèdic Teknon de Barcelona per l’equipde cirurgians maxil·lofacials, dirigits pel doctorFederico Hernández Alfaro.

Anant un poc més enllà, a fi d’eradicar unamalaltia com aquesta i prosperar en un país en viesde desenvolupament com és el Níger, la FundacióCampaner, ha posat en marxa una casa d’acollidaa Diffa, on en aquests moments acull més de 45nens, entre infants amb noma i orfes.

Gràcies a l’ajut de socis, d’institucions i de dona-tius, també ha estat possible la construcció d’un

dispensari que dóna assistència mèdica a nensamb diferents patologies.

A més a més, si anem una mica més enllà i queeradicar aquesta malaltia sigui un fet, la Fundaciója ha construït 14 pous d’aigua potable a diferentspoblats de la regió de Diffa. Però aquí no s’acabaaquesta lluita, ja que per abastar tota la regió esnecessiten més de 200 pous.

Al mes d’octubre d’aquest any 2006, la Fundacióinaugurarà una escola amb capacitat per a 270nens, garantint dos àpats diaris i un control mèdic,dos puntals essencials de prevenció i eradicaciódel noma i que manquen sovint en aquesta regió(Diffa).

Totes aquestes actuacions s’acompanyen d’al-tres com la construcció d’un banc de cereals, laposada en marxa d’un projecte de microcrèdits perajudar les dones de la regió, millorant així el desen-volupament del país, i properes intervencions denous infants a Barcelona i Mallorca.

Tot això sempre sota la supervisió del Pep Cam-paner, fundador i president de la Fundació, que desde fa cinc anys viu al Níger, amb el suport de la sevafamília.

Lluita pel futur d’uns nens, uns nens que no hanescollit néixer amb aquestes condicions de vida inecessiten gent com nosaltres i aquesta gran famí-lia per donar-los un cop de mà....

Per a més informació, podeu dirigir-vos a:www.fundacioncampaner.com

Central Mallorca: José [email protected] 20 51C/ Son Odre, 3, 07300 Inca (Mallorca)

Delegació Barcelona: Xisca [email protected] 80 46 43 ~ 93 412 11 11Rambla Catalunya, 10, 1r. 08007 Barcelona

49



naçat per la pujada de tipus ja que lesempreses es troben amb uns coeficientsd'endeutament bastant elevats i això elsfa sensibles a les possibles pròximespujades d'interès. Els beneficis de lesempreses europees continuaran fortsperò podem tenir un biaix baixista que esreflectiria en els mercats. Comencen aaparèixer senyals d'alerta, com a mínimdes del punt de vista tècnic en el quals'espera una correcció en els mercatseuropeus.

ESTATS UNITS

Els agents del mercat creien que la Fedestava a punt de tancar el seu cicled’enduriment monetari i esperaven queen l’última reunió del FOMC (comitèfederal del mercat obert) donés unaclara senyal respecte d’això. No ha estatexactament així, ja que després de pujarels tipus fins al 4,75 %, Ben Bernanke queha substituït en el càrrec Alan Greens-pan, deixava les portes obertes a novespujades. Des de l’any passat s’ha comen-tat la possibilitat que els tipus se situessinal 5,25 %, per tant no ens hauria d’estra-nyar que hi hagués noves pujades; l’ob-jectiu està clar: contenir la inflació. Co-mencem a veure que malgrat alguna dadaesperançadora, el mercat de la llar alsEstats Units està afluixant, hem de teniren compte que a l’igual que en el casespanyol, la llar ha actuat de motor enl’economia de molts països, veient queun immoble comprat avui, després d’unany s’havia revalorat fins a un 16 % enalguns casos; això ha provocat una sen-

COMENTARIBORSARI

(Ve de la pag. 31)

Nikkei 225Font: Reuters

S&P 500Font: Reuters

sació de riquesa que ha impulsat demanera important el consum en cadapaís. Probablement, les variables que de-terminaran el camí de la política monetà-ria seran sobretot els referents a lainflació i no tant al creixement. És impor-tant que la Fed sigui conscient del discursque està llençant al mercat, ja en l’etapaGreenspan, s’analitzava cada frase, comsi hagués de contenir algun missatgesubliminal que pogués portar a anticiparles pròximes actuacions. En el discurs deBernanke vàrem trobar altes dosis desinceritat i llum, que portaren a caigudesrelativament importants en el mercat, iés que de vegades no es pot ser tan clar.Cada vegada més el mercats es tornaranmés sensibles a les dades publicades itrigarem una mica més a veure els efectesde la caiguda d’activitat dins el sector dela construcció.

JAPÓ

Després d’experimentar un «rally» al-cista en l’últim semestre de 2005, elNikkei ha arribat a un punt de resistènciades d’un punt de vista tècnic que haprovocat un alt grau de volatilitat. Proba-blement no és el final d’aquesta tendèn-cia, encara que puguem entrar en una

fase de moviment lateral de consolida-ció. Hauríem d’estar molt alerta si esprodueixen variacions en la política mo-netària. El BoJ ha donat a entendre que hiha un canvi en aquesta matèria i volpracticar un cert enduriment monetari,no es tracta d’una pujada de tipus immi-nent, ja vindrà però no encara, ja quepodria perjudicar la recuperació econò-mica que viu el país. Això comporta queaquest país és un injectador de liquidesaen el sistema financer mundial ja que elsinversors es poden endeutar a tipuspròxims a zero per invertir en altrespaïsos. Últimament també estem veientun canvi en matèria de retribució del’accionista, augmentant el dividend i re-tribuint l’accionista amb una major partdels beneficis, això també ha fet millorarla imatge de les empreses nipones.

PAÏSOS EMERGENTS

L’atractiu d’un creixement superioramb unes valoracions atractives conti-nuen sent el tema central per la prefe-rència dels mercats emergents per unagran part d’analistes. En els últims me-sos, el diferencial en la rendibilitat exi-gida entre els països desenvolupats i elsemergents s’ha fet més estreta i aques-ta tendeix cap a uns nivells més establesi normals definint com a normals lamitjana a llarg termini de les economiesdels països desenvolupats. De totesmaneres, el ritme de creixement debeneficis continua obrint un marge a lamillor valoració dels emergents en ter-mes de PER estimat on és claramentsuperior. Cert és també que en algunscasos concrets s’ha arribat a un preu demercat que deixa poc marge a la reva-loració, però veient el mercat d’unamanera global continuen existint em-preses que ofereixen un potencial ele-vat de revaloració. Afegir que l’Europa

50



COL·LEGI OFICIALDE METGESDE BARCELONA

COMENTARIBORSARI

Taiwan WeightedFont: Reuters

EVOLUCIÓ DELS ÍNDEXSÍNDEX FINS A 3/04/06 % 31/12/2005ÍBEX-35 11.920,0 11,05 10.733,90EUROSTOXX 50 3.878,64 8,37 3.578,93Dow Jones 11.144,94 3,94 10.717,50S&P 500 1.297,81 4,39 1.248,29NASDAQ 2.336,74 5,96 2.205,32

de l’Est està tendint a les condicions deconvergència europea i això afegeixatractiu a les inversions en aquestspaïsos, a Sud-amèrica, sembla que elsexcessos dels governs no es fan notar,s’està duent a terme una política decontrol pressupostari i d’inflació que faaugmentar la confiança en els mercats iles empreses d’aquests països. Malgrattot, cal dir que en el cas de Bolívia iVeneçuela estan duent a terme unarepatriació d’actius de les empresesenergètiques que podríem qualificar derobatori que a la llarga li hauria depassar factura; esperem que en aquestsentit les empreses s’ho pensin duesvegades a l’hora d’invertir-hi. Els mer-cats emergents de l’Àsia també tenenuna valoració atractiva i se’ls veu recor-regut; això sí, s’espera quelcom menysque l’any passat.

ELS MERCATS

En general, els mercats han tingut uncomportament positiu. Tan sols al Japósembla que s’ha entrat en un movimentconsolidatiu lateral. Els Estats Units sem-bla que han arrancat amb una mica deforça després de pràcticament no ferres l’any 2005 i sembla que després desuperar algunes de les resistències im-portants poden conduir-se esglaonada-ment i ordenadament a l’alça. A Espanya

actualment li pot quedar un tram a l’alçaabans de retrocedir i continuar amb latendència alcista de fons. El movimentque ha desplegat l’Íbex en aquest princi-pi d’any ha cobert les expectatives derevaloració del mercat per al 2006, unpercentatge superior a l’11 %, no vistdes de fa molts anys. No ha estat tot elmercat el que ha pujat i el que ha espe-ronat aquestes pujades han estat elsconstants rumors d’adquisicions d’em-preses que en més d’un cas s’han confir-mat. El sector constructor ha continuatpujant amb força tot i haver estat un delslíders de l’any 2005. Les elèctriques,després que Gas Natural llancés unaOPA a Endesa van començar a escalarposicions, Endesa per l’OPA, que actual-ment està suspesa i està pendent d’apro-vació la que li ha llençat E.ON; Iberdrolaper la venda d’actius, i la resta, com RedElectrica per rumors i esperances quefossin opades. Ferrovial està lluitant perfer-se amb BAA, gestora d’aeroports dela Gran Bretanya. La família Sanahuja feia

pública la intenció de comprar un 20 %de Metrovacesa. Santander comprava aSovereign, l’entrada al mercat americà.Mittal vol adquirir a Arcelor, Prisa com-prava una part de Sogecable, TPI està envenda i Telefònica Moviles la integrenaltra vegada a la matriu. Estem assistinta una bogeria compradora que està ba-tent rècords. Però la caixa de les empre-ses és molt alta en aquests moments.

Comentari de borsa fins a 3 d’abril de 2006Serveis Financers del Grup MED

DivisesDivisa Últim PreviDòlar/Euro 1,2136 1,1840Ien/Dòlar 117,67 117,92

CommoditiesDivisa Últim PreviOr 585 517,20Petroli 66,08 58,15

Renda Fixa10 anys Últim PreviBo 3,842 3,303Bund 3,809 3,229T-Bond 4,866 4,375

El TSJC suspèn el decret que imposa la jornada completa a 600 metges que sols

treballen 2,30 hores

L'Institut Català de la Salut (ICS) no podrà obligar els metges d'atenció primària que treballen dues hores

i mitja a integrar-se en el règim general i a prolongar la seva jornada laboral fins a sis hores diàries. El

Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha suspès de forma cautelar el decret aprovat per la Generalitat

a principis d'any amb l'objectiu que desaparegués en l'atenció primària el denominat personal sanitari de

contingent i zona. [...]La Vanguardia,

30 de maig de 2006



Campanya “La salut en elmil·lenni: una signaturapendent”

Durant el segle xx, els progres-sos tecnològics han permèsque, en conjunt, avui dia les

persones tinguem una esperança devida quasi 20 anys superior a la que estenia l’any 1950. Però la salut, declara-da pels organismes internacionals comun dret universal, és per a moltes per-sones un privilegi difícil d’aconseguir:• Cada any moren més d’11 milions denens i nenes menors de 5 anys permalalties prevenibles.• Cada any moren mig milió de donesdurant l’embaràs i el part.• L’any 2004 es van infectar 5 milionsde persones pel VIH/SIDA i 3 milionsvan morir.• 2.000 milions de persones continu-en sense tenir accés als medicamentsessencials.Els organismes internacionals, lesONGD i altres institucions han enge-gat algunes iniciatives per avançar enel dret a la salut. La darrera, i proba-blement la més ambiciosa, s’emmar-ca dins els Objectius de Desenvolu-pament del Mil·lenni, una iniciativade Nacions Unides subscrita per lamajoria dels governs per combatre lapobresa, la fam i la malaltia. Les ONGD Farmacèutics Mundi i Me-dicus Mundi Catalunya hem endegatla campanya La Salut en el Mil·lenni:una signatura pendent, que vol donarresposta, d’una banda, al desconei-xement que bona part de la poblacióté sobre els Objectius de Desenvolu-pament del Mil·lenni (ODM) i, d’unaaltra banda, a la sensibilitat de la so-cietat catalana envers les problemàti-ques sanitàries dels països més po-bres. Aquesta campanya tindrà unadurada de dos anys.Durant el primer any, es donaran a co-nèixer les problemàtiques de salut delspaïsos en vies de desenvolupament i elpaper que han de tenir els Objectius deDesenvolupament del Mil·lenni en l’era-dicació de les morts evitables. Sobretotaquest primer any va dirigit a professio-

nals sanitaris, a personal d’ONGD i aestudiants de postgrau i màsters relaci-onats amb la salut pública, les políti-ques públiques, els estudis internacio-nals i la cooperació.De cara al segon, s’arribarà als espaisde debat propis de la societat civil orga-nitzada per obrir un diàleg sobre el rolde l’ajuda catalana en l’acomplimentdels ODM en matèria de salut. D’aques-ta manera es podran elaborar un seguitde recomanacions, suggeriments i pro-postes que seran lliurades als organis-mes públics responsables de l’acom-pliment dels Objectius de Desenvolu-pament del Mil·lenni a Catalunya

I tu què hi pots fer?• Visita el web: www.lasalutenelmillenni.org• Adhereix-te a la campanya La Salut enel Mil·lenni: una signatura pendent i

signa el manifest a favor d’una políticainternacional catalana que contribuei-xi a l’assoliment dels Objectius de Des-envolupament del Mil·lenni.• Participa en les Jornades La Salut enel Mil·lenni, que se celebraran els dies26 i 27 de maig del 2006 i que comp-taran amb la participació de ponentsd’àmbit nacional i internacional, deles administracions, ONGD, organis-mes internacionals i laboratoris far-macèutics.• Participa també en els actes i lesmobilitzacions relacionats amb elsObjectius del Mil·lenni.• Difon el missatge de la campanyaentre les persones del teu entorn.

La Salut en el Mil·lenni: unasignatura pendent

www.lasalutenelmillenni.org



Una altra manera de fersalut

Sóc el doctor Gerardo Mendoza,col·legiat número 17334. Ara fa14 anys vaig decidir marxar a

viure amb la meva família a l’Equador,per a ser cooperant de Fundació Adsis,amb la intenció d’aportar els meus co-neixements mèdics i millorar la situa-ció d’alguna de les poblacions del país.Quan vaig arribar a la comunitat onhavia de viure i treballar em vaig ado-nar que tot el que havia après sobre lasituació del país i de la zona es queda-va curt. Mai no hauria imaginat elsnivells reals de desatenció sanitàriaque allà hi havia: altíssima taxa dedesnutrició infantil (67 %), de parasi-tosi (95 %), de mortalitat maternoin-fantil, absoluta manca d’higiene, ine-xistència d’aigua potable, etc.Aleshores em vaig fer la següent pre-gunta: amb tot el que havia après aBarcelona, per on podia començar? Icom? Per sort, sempre hi ha algú queabans ha escrit la seva experiència...Va ser així com vaig aprendre que hihavia una altra manera de fer salut.

Salut integral i integradoraLa salut d’una comunitat s’ha de treba-llar tenint en compte la mateixa pobla-ció com a protagonista, tenint en comp-te les seves tradicions, els seus recur-sos, les seves solucions i contemplant

totes les activitats que la comunitatporta a terme, i no només les que pas-sen per un dispensari mèdic. Tot això,conjugat amb els coneixements propisper fer prevenció i atenció, i disposantd’una organització, en aquest cas Fun-dació Adsis, com a eina per donar su-port a les diferents iniciatives amb re-cursos i capacitació.D’aquesta manera, en aquests 13 anysque he passat a l’Equador he vist quesí que és possible millorar les condici-ons de la població. És possible reduirels nivells de desnutrició (ara es tro-ben per sota del 15 % a la comunitaton vaig estar com a cooperant) creantun menjador infantil gestionat per lesmateixes mares de la comunitat, aixícom plantant nous cultius que perme-tin dur una dieta equilibrada.És possible disposar d’aigua potablea totes les cases si es formen perso-nes de la comunitat (promotors de lasalut) perquè la tractin i perquè edu-quin la resta de la població. L’índex deparasitosis i de mortalitat maternoin-fantil també ha disminuït enormementen aquest temps, precisament gràci-es al paper dels promotors de salut ials coneixements que han transmès ala comunitat.Tot això i molt més ha estat i és possi-ble, però també és veritat que d’una

1. Gerardo Mendoza a la consulta mèdica deCatzuquí de Velasco (Equador).

2. A la pàg. següent: Nens de Catzuquí deVelasco (Equador).

Fundació Adsis és una ONGque fa més de 40 anys quetreballa per millorar lescondicions de vida de co-munitats i col·lectius.

A Espanya té 23 centres re-partits en 12 províncies del’Estat espanyol. A Amèri-ca està present a l’Argenti-na, Bolívia, l’Equador, elPerú, Uruguai i Xile.

Per a més informació:www.fundacionadsis.org

1



manera diferent a la que jo imaginava:s’ha de fer poc a poc, de manera inte-gral, preparant la població perquè eldia que el cooperant o la mateixa ONGmarxi de la zona, la comunitat hagidesenvolupat coneixements i estratè-gies per tal de que les infraestructurescreades puguin seguir oferint serveis ique aquests evolucionin amb les ne-cessitats de la població. I de maneraintegradora, perquè cap de les decisi-ons preses des de la visió dels coope-rants i de l’ONG es percebin en la co-munitat com una amenaça.

2

Cooperar des del “Nord”Ara fa poc més d’un any vaig haver detornar a Catalunya, però el meu reptesegueix sent ser cooperant en temesde salut a l’Amèrica Llatina. Això m’haobligat a plantejar-me com ho puc ferper seguir col·laborant amb els queestan allà des d’aquí.I he vist que sí que és possible, i hi ha milmaneres de fer-ho: sensibilitzant d’al-tres de les necessitats sanitàries queexisteixen allà; animant el meu entorn afer-se soci-col·laborador de FundacióAdsis per tal de comptar amb recursoseconòmics per desenvolupar serveismèdics allà on no arriben els serveis del’Estat; animant d’altres metges a apor-tar els seus coneixements; o motivant elconsum de productes de comerç justperquè els productors d’allà cobrin unpreu just per la feina que fan i, d’aquestamanera, comptin amb recursos econò-mics per millorar la situació de la sevacomunitat .

I, a poc a poc, igual que ho vaig apren-dre, crec que ho estic aconseguint.Ara vull convidar a tots els metges deBarcelona a ser metges cooperants!Si vols saber com pots col·laborar ambFundació Adsis, truca al 902 367 665.Gràcies!

Gerardo Mendoza [email protected]



Homenatge del COMB a JosepServat amb una exposiciód'escultures d'Enric Ripoll

El Col·legi de Metges deBarcelona inaugura una

exposició d'esculturadel doctor Enric Ripoll

que amb el títol“In memoriam Josep

Servat” és un dels actesd'homenatge de lainstitució col·legiala la figura de Josep

Servat, que fouconseller-delegat del

COMB.

1. Vestibul del COMB en la presentació del’exposició.

2. Espai d’exposicions amb l’obra d’Enric Ripoll.3. De dreta a esquerra: Jaume Padrós, secretaridel COMB; Carme Amat, vídua de Josep Servat;

Enric Ripoll i Jaume Aubia, president executiudel Grup Med; en la presentació de l’exposició.

4. Imatges de l’obra d’Enric Ripoll.

Actualitatcol·legial

Jaume Padrós, secretari del COMB, vainaugurar, el passat 4 de maig,

l’exposició d’escultura «In memoriamJosep Servat» del doctor Enric Ripoll iEspiau. A l’acte van intervenir JaumePadrós, i Mireia Freixa, directora delDepartament d’Història de l’Art de laUniversitat de Barcelona. Carmen Bosch,va exercir de comissària de l’exposició.Carme Amat, vídua de Josep Servat, vaassistir a l’acte amb els seus fills.L’exposició és un dels actes d’home-natge en memòria de Josep Servat,que fou conseller-delegat del Col·legide Metges de Barcelona fins als seusdarrers dies.Anton M. Espadaler en el seu article “Elsmetges i l’art”, publicat a La Vanguardiael 25 d’abril de 2006, ressenyava l’obrad’Enric Ripoll amb aquests termes “[...] eldijous de la setmana pròxima s’inauguraa la seu del Col·legi de Metges unaexposició d’escultura, en memòria de

Josep Servat, amb obres del conegut gi-necòleg Enric Ripoll. Ripoll, inquiet,faulador, i manetes, aprengué l’art detreballar el ferro amb Josep Plandiura, ies va interessar per l’escultura desprésde reflexionar a fons sobre l’obra deChillida i Oteiza, i d’assaborir amb Calderun esperit juganer que li resultava proper.Vaig estar l’altre dia al seu taller,acompanyat per Carmen Bosch, quecomissaria la mostra, i m’ho vaig passard’allò més bé. Hi ha un punt indissimu-lat d’ironia en moltes de les seves figu-res, que es tradueix en una ocupació nodogmàtica de l’espai; vull dir que noimposa ni el punt de vista ni incita a unalectura unívoca [...]”.El doctor Enric Ripoll va cedir al COMBuna escultura en memòria de Josep Ser-vat, que està exposada al vestíbul de laseu col·legial. La mostra d’escultures varomandre oberta del 3 a l’11 de maig de2006 a l’espai d’exposicions del COMB.

3

1

2

4



Delegacionsi seccions col·legials

El Departament de Salut va presen-tar dissabte dia 18 de març a Audi-

ència Pública el Decret per a la regula-ció de teràpies naturals. En tot aquestany i mig que el decret s’ha estattreballant, diverses vegades hem es-tat en diàleg amb la conselleria perpresentar els nostres punts de vistaen respecte a l’acupuntura.Les nostres apreciacions i els nostrespunts de vista no han estat tinguts encompte i ara que el decret surt a lallum volem explicar-vos-en els pro-blemes més greus:• El decret diu que les teràpies natu-rals poden ser aplicades per personalno sanitari, sense bases adquirides ala Universitat, i això contradiu la LOPS,Llei d’ ordenació de professions sani-tàries, que defineix les professionssanitàries i qui les ha de desenvolu-par.• En el decret se’ns diu que els que fanteràpies naturals podran valorar l’es-tat del pacient i aplicar la teràpia cor-responen. Això és un diagnòstic enco-bert i, per tant, és una tasca que per-tany al metge.• També que l’ Acupuntura i teràpiesafins les podran fer metges, inferme-res, fisioterapeutes i “pràctics”. Pertant els pràctics que no tenen conei-xements sanitaris adquirits en cen-tres universitaris i reconeguts podranrealitzar una tècnica invasiva: l’agullad’acupuntura pot lesionar òrgans in-terns perquè la seva inserció pot i hade ser en ocasions profunda.• Els centres de teràpies naturals nocompliran el decret sobre CentresSanitaris, article U-101, perquè no esconsideraran sanitaris sinó centresde teràpies naturals. Si fossin centressanitaris de teràpies no convencio-nals, i és el que són, haurien de tenirsegons la llei un metge responsable.Tot i així, paradoxalment, generaranresidus sanitaris.

• L’Institut d’Estudis de la Salut acre-ditarà els centres formadors sensetenir capacitat inspectora i, per tant,deixarà en mans de centres que no espoden controlar acadèmicament laformació de pràctics en teràpies sani-tàries. Aquesta hauria de ser unaqüestió del Departament d’Ensenya-ment o segons les competències es-tatals, del Ministeri d’Educació con-juntament amb el de Sanitat.• Perquè algú sigui acreditat com aformador necessitarà examinar-sed’un examen dictat segons unes gui-es de competència que ha creat ungrup d’experts irregularment format,i tan sols demostrar amb l’IAE queporta tres anys exercint.• Aquests centres de formació no ins-peccionats i amb formadors senseexigències d’estudis sanitaris ni dequalitat seran els que examinaran,segons les guies de competències,qui estigui interessat a fer-ho.• Per entrar a estudiar els estudisd’acupuntura o d’ altres teràpies na-turals a les escoles privades acredita-des, caldrà tenir el nivell que es ne-cessita per entrar a formació professi-onal superior, per tant es podrà venird’un cicle formatiu de segon grau sen-se que s’ especifiqui que aquest hagide tenir res a veure amb les ciènciesde la salut.• A les guies de competència definiti-ves o programes d’ensenyament hiha un bloc comú per a totes les teràpi-es amb una miscel·lània incomprensi-ble de ciències de la salut que creiemque més que formar el que farà seràembolicar. Després, a la guia d’acu-puntura se li diu de “medicina tradici-onal xinesa”, i s’ especifica que aques-ta teràpia pot fins i tot tractar el Par-kinson o l’Esclerosi Múltiple.• Aquestes guies han estat dissenya-des per un “grup d’experts” que ni tansols va ser nomenat formalment perl’Administració ni tampoc va haver depresentar, per ser “expert”, cap menade currículum. La majoria d’aquestsexperts són representants d’escoles

privades que ara pretenen ser centresavaluadors i de formació.

La Secció de Metges Acupuntors delCol·legi de Metges vol, doncs, con-cloure que:• El Col·legi de Metges de Barcelonadisposa de llicenciats en medicinaacreditats en acupuntura segons laLlei d’Ordenació de Professions Sani-tàries i segons el barem de l’Organit-zació Mèdica Col·legial, que complei-xen els requisits de seguretat i deconeixements necessaris per realit-zar aquesta tècnica amb total garanti-es per la població i en articulació ambla medicina convencional.• El decret de teràpies naturals delDepartament de Salut està ple d’irre-gularitats, de transgressions de lleisestatals i, a més, lluny de protegir lapoblació, el que fa és acreditar mansno sanitàries per fer teràpies sanitàri-es.• En bé de la població volem deixarclar que l’ acupuntura és una tècnicasanitària que ha de ser ensenyada aprofessionals sanitaris, a la Universi-tat, i que ha de ser regulada per leslleis sanitàries del país.• Presentarem les al·legacions en re-lació amb les consideracions que aca-bem de fer però, segurs que com sem-pre no se’ns escoltarà, i amb el suportde la nostra Junta impugnarem el de-cret perquè, tot i que volem que esreguli la pràctica de les teràpies natu-rals, creiem que aquest no és el camíadequat ni el que la nostra societat esmereix.

Junta de la Secció de MetgesAcupuntors del COMB

Secció Col·legial de MetgesAcupuntors




Per tal com la medicina no és unaciència exacta, tots, metges i paci-

ents, hem d’admetre la possibilitatd’un error que pogués determinar unacomplicació, una seqüela o simple-ment la no-consecució del resultatdesitjat.Caldrà l’avaluació justa de l’error perdeterminar si hi va haver negligèn-cia culposa o si simplement hi vahaver fatalitat, aquella que les fre-des estadístiques sempre podrienjustificar.Aquestes qüestions no són diferentsen l’àmbit de la Medicina Cosmètica iEstètica.Des del moment en què hi ha unademanda, representada pels ineste-tismes o simplement considerats coma tals pel mateix subjecte, que sóndiferències respecte d’uns modelssocialment acceptats, que produei-xen desconfort amb la mateixa imat-ge, i una oferta, representada per unasèrie de procediments medicoquirúr-gics, destinats a la prevenció i el trac-tament d’aquests inestetismes, en lesmans d’uns professionals titulats,ensinistrats i capacitats, queda cons-tituïda entre les parts, el metge i elpacient, una relació de prestació deserveis.Ambdós posen el millor de la sevapart perquè el tractament sigui unèxit. S’informen mútuament. El paci-ent explica al metge els inestetismesque l’indueixen a consultar, les sevesexpectatives, les seves prioritats, etc.,i relata el seu historial mèdic complet(antecedents, al·lèrgies, medicacions,etc.). El metge, després d’una ade-quada avaluació clínica, fa el mateixexplicant al pacient la seva impressiódiagnòstica (perquè els inestetismestambé tenen el seu diagnòstic pre-cís), les alternatives terapèutiques,

els avantatges o inconvenients decada una...Després del preceptiu període de re-flexió que, afortunadament en Medi-cina Cosmètica i Estètica, sempre potcomplir-se es produeix un “consens”entre les parts que queda ratificat enel consentiment informat.I el tractament es fa. En la gran majo-ria dels casos tot va com estava pre-vist, i en els terminis establerts elpacient obté el resultat desitjat.Desgraciadament en algun cas no ésaixí. Sorgeix la complicació i, en lanostra activitat, potser més que enqualsevol altra activitat mèdica, deseguida apareix la paraula error, esbusca un culpable i es planteja unademanda.Tot sembla indicar, i estudis fets alsEstats Units ho confirmen, que quanes produeix el dany no és l’error opossible error en si mateix el que pro-voca la demanda, sinó la reacció delmetge davant del pacient i el seu en-torn familiar.En un estudi publicat a l’AmericanMedical News se citen tres paraulesque poden ser la clau en la qüestió:reconèixer, respondre i resoldre.En efecte, el primer haurà de ser reco-nèixer l’anormalitat del que poguésestar passant, encara que no haguésde tenir la consideració de complica-ció i menys d’error: un postoperatorique s’allarga, uns dolors que es pro-longuen, uns estigmes propis del trac-tament fet que no desapareixen en eltemps previst, etc.Reconèixer és un acte d’humilitat quesempre es valora.El segon serà respondre: el pacientvol informació del que passa, les con-seqüències, com seran afrontades imitigades i què es farà perquè notorni a passar.

I el tercer, tan fonamental com priori-tari, serà resoldre el problema: s’hau-rà de disposar dels coneixements, deles capacitats i dels mitjans per fer-ho, i no passa res si s’ha de recórrer alconsell o la intervenció d’altres pro-fessionals.En tot cas, hauríem d’admetre queuna simple disculpa podria ser el mi-llor camí per evitar un conflicte. Al’estudi citat, Ilene Corina, que presi-deix als Estats Units una associacióper a la defensa dels pacients afec-tats per errors mèdics, afirma no co-nèixer un sol cas de denúncia si s’haproduït l’adequada disculpa.Ens posicionem al costat de la JuntaDirectiva del COMB, que en aquestanova etapa, que s’ha iniciat amb lareelecció del doctor Miquel Brugueracom a president i la renovació parcialdels seus membres, ha manifestat l’in-terès de dedicar un gran esforç perdesenvolupar polítiques de preven-ció dels errors mèdics i dels riscosque se’n deriven. I el cert és que en laprimera de les nostres actuacions es-pecífiques, que ha estat la convocatò-ria d’un Curs de Formació ContinuadaAcreditada sota el títol “Prevenció deriscos professionals en Medicina Cos-mètica i Estètica”, que vam encarre-gar al Centre d’Estudis Col·legials,l’èxit ha estat rotund: en la participa-ció (es van cobrir totes les places dis-ponibles) i, a criteri dels participants,en l’elecció dels continguts i elsdocents.

J. Víctor García,president de la Secció Col·legial de Metges

d’Estètica

Secció Col·legial de Metgesd’Estètica

RECONÈIXER, RESPONDRE I RESOLDREAquestes són les tres qüestions fonamentals que had’atendre el metge quan sorgeix una complicació




El 16 de març, la Conselleria de Sa-lut, juntament amb l’Institut d’Es-

tudis de la Salut, ha presentat públi-cament el Projecte de Decret de Regu-lació de Teràpies Naturals sense teniren compte totes les manifestacionsfetes des de la Secció d’Homeopatia idel COMB contràries a la inclusió del’Homeopatia dins de les TeràpiesNaturals.Aquest decret pretén habilitar els fu-turs pràctics en Homeopatia per trac-tar qualsevol classe de patologia des-prés de cursar uns estudis que podrí-em catalogar de “paramèdics” o dedemostrar que són vàlids mitjançantuns exàmens no definits que els acre-ditarà com a pràctics, tenint en comp-te que els estudis requerits fins araper accedir a les escoles per a no-metges (evidentment, d’àmbit privat)eren inexistents. Això vol dir que qual-sevol persona sense cap estudi bàsichi ha pogut accedir, i que previ l’exa-men o cursant el nou programa podràexercir amb una acreditació d’àmbitsanitari que li permetrà actuar com unmetge, això sí, sense l’esforç ni laresponsabilitat de fer cap diagnòstic.Aquesta tasca, sovint dificultosa ladeixen per als metges i les conse-qüències, també.Creiem que és una irresponsabilitatgravíssima ja que pot endarrerir undiagnòstic que requerís qualsevol al-tre tipus d’actuació mèdica i posar enperill la vida dels malalts.D’altra banda, administren medica-ments homeopàtics regulats per lallei del medicament de 1990 art. 54bis i que, per tant, són d’àmbit mèdic.La Junta de Govern del COMB ha ma-nifestat que durà a terme les accionslegals que calguin per impugnar eldecret davant de la falta de respostaper part del Departament de Salut dela Generalitat i de l’IES a totes lesobservacions que s’han fet fins ara.

Des de la Secció volem deixar clar quede Medicina només n’hi ha una i queel que canvia són els mètodes tera-pèutics, per tant, de tractament mè-dic, observats dins el Corpus Hipocrà-tic de la medicina que reconeix tresdiferents principis: Els contraris, elssimilars i les isopaties o vacunes mo-dernes. En el nostre cas, els medica-ments homeopàtics actuen des delprincipi dels similars, present des d’Hi-pòcrates en la base de la filosofiamèdica, per intentar guarir o pal·liarels malalts, sempre amb el pensa-ment del “Primum non noccere”.

Assumpta Mestre,presidenta de la Secció Col·legial de Metges

Homeòpates

Secció Col·legial de MetgesHomeòpates

El curs d’òpera tanesperat del 2006

S’havia anunciat repetides vega-des, tant per part del doctor

Joaquim Ramis, president de la Sec-ció de Metges Jubilats, com en “Lesnotícies dels sèniors”, que tornava avenir el professor Roger Alier, percontinuar les audicions i comentarisque tant agraden als metges i amicsdel COMB. Aquest any s’havia d’aca-bar GIACOMO ROSSINI i fer especialmenció de l’obra de GAETANO DONI-ZETTI.El primer dia fou el 10 de gener, ambla sala d’actes del COMB completa-ment plena i amb una gran tensió persentir les explicacions de TURANDOT,de la qual va explicar l’argument i queva deixar inacabada, degut a la sevaprematura mort i ho va haver de ferFranco Alfaro. Ens posa un enregis-trament fet per Inge Borleh com aprincesa Turandot i Renata Tebaldi

com l’esclava Liu. Ens fa escoltar l’àriaSignore scolta i del tenor Mario delMónaco una excelsa Nessum dorma.Fou senzillament emocionant i aplau-dida pels que estàvem a la sala d’ac-tes.Començà seguidament amb un re-sum de la vida de Giacomo Donizetti,que fou trepidant: que marxà de Nà-pols ja que no s’hi trobava bé, perinstaurar-se a París i que obtinguémés tard quan ja era famós, i haviaperdut l’esposa i els fills, un càrrec aViena i anava i tornava d’una ciutat al’altra molt sovint, el que el trasbalsàmolt i va acabar malament quan no-més tenia 51 anys.La primera obra que va compondrefou L’AJO NELL IMBARAZZO que nofou una obra que agradés al públicnapolità.El dia 17 de gener va continuar ambles primeres obres de Donizetti, comANA BOLENA estrenada el 1829, de laqual ens posa Escena de la bogeriacantada meravellosament per MariaCallas, acompanyada per corn anglèsi en la qual arriba al La4 i després alSi b4. Emocionats, tots els que érema la sala aplaudírem.Comenta a continuació una mica deL’ELISSIR D’AMORE estrenada l’any1832 i ens posa, per escoltar l’àriade Nemorino que canta Luigi Alva,on arriba al si bemoll Una furtivalacrima amb els acords de l’arpa,pizzicato de corda i el fagot, ària detots coneguda però que ens plaumolt de sentir-la per aquest tenor.Ens fa un resum d’una altra obra:LUCRECIA BORGIA estrenada el 1933a l’Escala de Milà i que va ser ungrandiós èxit, especialment al Co-vent Garden, per la Montserrat Ca-ballé com a soprano i Alfredo Krauscom a tenor. Els diaris americansvaren dir que Callas + Tebaldi =Montserrat Caballé. Escoltem l’àriade Lucrecia Ama tu madre e tenerosempre per lei ti serba i la de GenaroMadre, se ognor lontano. Totesdues són una meravella.

Secció Col·legial de MetgesJubilats



El dia 24 de gener, continuant ambDonizetti, el professor Alier ens expli-cà que va compondre molta músicade càmera, a més d’òpera i que vol-dria destacar el RÈQUIEM dedicat alseu rival artístic, Bellini, en la sevamort l’any 1835.Seguint amb l’Òpera, l’any 1834 vaestrenar al teatre San Carlo de Nà-pols, MARIA ESTUARDA, de la qualens fa un resum de l’argument, queés bastant tràgic. Ens posa dues àri-es fantàstiques cantades una perMontserrat Caballé i l’altra per lamezzosoprano Hilde Bert, que ensfan estremir i tota la Sala d’Actesaplaudeix amb entusiasme. Entra se-guidament en la LUCIA DI LAMMER-MOOR, explicant un resum de l’obraescrita per Salvatore Cammarano ibasada en la novel·la escocesa deWalter Scott. Tota ella és una tragè-dia, des dels primers acords fins alsuïcidi d’Edgardo. Ens posa frag-ments de l’escena del casament deLucia amb Edgardo, per la sopranoEdita Guberova i el tenor Josep Bros,L’ària de la locura, Oh gioia che sisente, quan ella va baixant l’escalahavent mort Arturo. És tal l’emocióque tots sentim que no es mou ni unbri d’aire i el silenci és colpidor. Vaseguida de la cavaleta corresponenti els llargs aplaudiments de tots no-saltres.Per acabar posa uns passatges del’obra ROBERTO DEVEREUX amb unaària del tenor Don Bernardino queestà a la presó i finalment ens fa es-coltar Bagnato en el pit ple de llàgri-mes. Són poc conegudes, però d’unaorquestració fantàstica.El dia 30 de gener, el professor Alierens fa sentir, de l’obra ROBERTO DE-VEREUX, l’ària de la Reina Isabel, can-tada per l’insuperable Edita Gubero-va Vive ingratto, alegre canto. Segui-dament ens explica l’argument d’unaaltra obra: IL CAMPANELLO, i ens fasentir un brindis d’Enrico i les duestrucades de la nit de noces de Pis-tachio i Serafina.

A continuació, ens introdueix en l’ar-gument de POLIUTO, en la qualaquest es fa cristià, ja que la sevamuller Paulina ho és i el cònsol romàels condemna a les feres i canten unduo meravellós acompanyats de l’ar-pa i els intèrprets són Franco Corellii Maria Callas. És un duo molt emoci-onant. A continuació ens introdueixen l’obra que havia d’estrenar a Pa-rís, perquè ja no es trobava bé aNàpols i sentim l’obertura de LA FA-VORITA. Ens explica l’argument del’obra i sentim l’ària de FernandoUna Virgine, perquè valorem el dode pit que fa Lucciano Pavarotti. Tam-bé sentim el duo final de Fernando iLeonora per Pavarotti i Fiorenza Cos-soto, també per Pavarotti l’ària del4t. Acte Spiritu gentile, amb un altredo.El dia 7 de febrer, una vegada mésamb la Sala d’Actes del COMB com-pletament plena i fins i tot amb algúdret, continua el professor Roger Ali-er amb Giacomo Donizetti, que elsúltims anys de la seva vida produïaalmenys una òpera cada any, ja notenia esposa ni fills, va agafar unasífilis i tot plegat el portà a distreu-re’s esbojarradament component.L’any 1840 estrenà a més de La Favo-rita, una òpera còmica LA FILLE DUREGIMENT de la qual ens fa una si-nopsi de l’argument ja que es tractad’una vibrant història d’amor. Ensposa la famosa ària de Tonio A mesamis per Luccianno Pavarotti, que téni mes ni menys que nou dos de pit,ens sembla francament espectacu-lar; també la famosa ària Il faut partirper Joan Sutherland, que interpretala filla del Regiment: la Marie, i quesembla que es torna boja amb lespretensions de la marquesa que ésla seva mare. Tot seguit ens explical’argument de LA LINDA DE CHAMO-NIX de la qual ens posa l’ària delprimer acte O luce di questa animaper la brillantíssima Edita Guberovai a tothom li sembla una vertaderadelícia.

L’any 1843 estrena a París una altraòpera bufa DON PASCUALE, de la qualens fa un resum. Ens posa l’àriad’Ernesto renunciant a Norina, can-tada per Alfredo Kraus; també el duoamb el Dr. Malatesta. Seguidamentl’ària Un foco insólito cantada perDonaldGramm com a Don Pasquale ide l’Acte II ens posa l’ària Cercherolontana terra que com a Ernesto lacanta Alfredo Kraus, amb les sevespujades a Si bemoll i acabant amb unfantàstic Re bemoll. També d’Ernes-to, en l’Acte III , amb el rerefons deguitarres i panderetes l’ària Com egentile la notte a messo abril. Final-ment el duo de Beberly Stills (Norina)i Alfredo Kraus (Ernesto) Torname adire cher ami.Es tanca el dia recordant que Doni-zetti va escriure 75 obres entre òpe-res i música clàssica i que morí aBergamo el 1848 on hi ha un magníficmausoleu i després d’estar ingressata un manicomi: La Salpetierre.S’acomiada de nosaltres fins al dia24 que presentarà el Concert ambsoprano i baríton, del qual ja s’hanrepartit alguns programes. Voldríemrecalcar els llargs aplaudiments queva recollir el professor Alier de totsels presents.I finalment... el dia 21 de febrer vaarribar el gran dia:

Es feia la cloenda del cicle de lliçonsd’Òpera 2006El doctor Roger Alier va introduir l’ac-ta anunciant que la soprano MariaHinojosa i el baríton Carles Daza,acompanyats al piano per Ricard Es-trada, cantarien àries i duos de lesòperes de Donizetti que havia comen-tat durant força tardes dels dimartsde gener i de febrer.Així doncs, el PROGRAMA fou el se-güent:De L’ELISSIR D’AMORE:Come Paride vezzoso, Carles DazaDe RITA:Che lindo e civettin, Maria HinojosaDe DON PASQUALE




Bella sicome un angelo, Carles DazaDeDON PASQUALEDuo de Norina i Malatesta, Maria Hi-nojosa-Carles DazaAquesta primera part fou molt aplau-dida, especialment Carles Daza, queja coneixíem la seva veu d’altres anys,però també l’actitud pícara i els agutsde Maria Hinojosa, que ens deixarenbocabadats.La segona part fou la següent:De LINDA DE CHAMOUNIX:Ambo nati in questa valli, Carles DazaDe MARIA DI RHOANHavi un Dio, Maria HinojosaDe LA FAVORITAVien Leonora, Dei nemici tuoi, CarlesDazaDe DON PASQUALEQuel guardo il cavaliere, Maria Hino-josaDe LUCIA DE LAMMER MOURApressati, Lucia... Se tradire, Duo deEnrico i Lucia per Maria Hinojosa-Carles DazaFinalment, quan se’ls lliuraren unesroses com a homenatge i agraïment iamb els forts aplaudiments de més de175 persones que ocupaven la Salad’Actes del COMB que dempeus de-manaven un bis, els dos cantants eslluïren amb el duo.El doctor Ramis va agrair la bona esto-na que ens feren passar, però especi-alment va felicitar el professor RogerAlier, l’entrega que va dedicar-nos elsmesos de gener i febrer, que seraninoblidables i li va demanar que l’anyvinent tornés a delectar-nos amb elsseus comentaris i audicions. Ell es vacomprometre a fer-ho amb Òpera fran-cesa, que serien cinc lliçons i un con-cert final.Esperem que sigui així per prestigidel COMB, entreteniment dels met-ges i amics que ens acompanyen iesperem veure’ns altra volta l’any2007.

Enric Fernández i Simó,vicepresident de la Secció Col·legial de

Metges Jubilats


Informem a tots els membres de laSecció Col·legial de la celebració re-

alitzada els dies 31 de maig i 1 i 2 dejuny del V Congrés Català de Sinolo-gia i Patologia Mamària, al recinteTorribera de Santa Coloma de Grame-net (Barcelona).Organitzada per l’Hospital de l’Espe-rit Sant de Santa Coloma de Grame-net.En el decurs del Congrés, hi va haveruna comunicació sobre la nostra Sec-ció Col·legial de Sinologia.Com a nou president de la Secció, emposo a la vostra disposició per a qual-sevol assumpte del vostre interès:

Joan Janer TornerTels. 933 860 202 (ext. 522 i 813) / 686 982 386

[email protected]

Secció Col·legial deMetges de Sinologia

El Jurat del V Premi Joan Costa vaescollir el mes de gener el treball

guanyador.Com és sabut s’ha seleccionat un delsdiversos treballs clínics, epidemiolò-gics o de recerca dins de l’àmbit delshospitals comarcals que van optar alconcurs.El lliurament del premi es farà dinsd’un acte festiu-col·legial d’homenat-ge a tres metges de la nostra comarcaque han destacat per la seva trajectò-ria professional.La data escollida per fer aquesta fes-ta-homenatge és el dia 4 de maig.També volem fer esment que, un anymés, la nostra Delegació ha col·laboratamb la Filial de l’Acadèmia de les Ci-ències de la Salut del Vallès Occiden-tal, en la realització de les XXV Jorna-des Sanitàries del Vallès celebrades a

Delegació Comarcaldel Vallès Occidental

la Universitat Autònoma de Barcelonael dia 17 de març, amb el títol: “Lafilosofia, poesia de la ciència?”

Miquel Colomer,president de la Delegació Comarcal del Vallès

Occidental

Josep Arimany, director de l’Institutde Medicina Legal de Catalunya i

president de la Delegació d’Osona delCOMB, va rebre el passat 18 d’abril,del Departament d’Interior de laGeneralitat de Catalunya, la medallade bronze al mèrit policial ambdistintiu blau.El guardó va ser concedit a Arimanypel fet que “ha mantingut sempre unaestreta col·laboració i cooperació ambel cos dels Mossos d’Esquadra”.Aquesta col·laboració s’ha fet palesasegons publica el Diari Oficial de laGeneralitat “posant a l’abast de laDivisió de la Policia Científica elsrecursos necessaris i l’experiència del’Institut que ell dirigeix amb motiu deles investigacions que han necessitatla col·laboració de recursos externsper tal d’assolir els resultats desitjatsi facilitant la formació sobre diferentsaspectes de la medicina legal alsmembres del cos de Mossosd’Esquadra”.

Delegació Comarcald’Osona



Terminologia epidemiològicaConsultoriterminològic

termcatcentre de terminologia En un moment en què l’epidemi-

ologia és un focus d’atenció in-formativa –amb notícies com la

possibilitat d’una panzoòtia de gripaviària o la recerca per a desenvolu-par una vacuna preventiva contra lamalària– en aquest espai de divulga-ció terminològica us parlarem de duesqüestions relacionades amb la termi-nologia epidemiològica. D’una ban-da, us explicarem com es va normalit-zar el terme epidemiologia de camp i,de l’altra, us donarem detalls de l’apa-rició de la versió actualitzada de l’obraEpilex, lèxic multilingüe de termes epi-demiològics.És prou conegut de tothom –de fet, jan’hem parlat en consultoris termino-lògics anteriors– que l’anglès s’ha con-vertit en la llengua dominant en elsàmbits científics i tècnics, i, per des-comptat, en medicina. L’epidemiolo-gia no s’escapa, doncs, d’aquesta ten-dència. Així, al llarg dels 20 anys d’exis-tència del TERMCAT, el Consell Super-visor, en la seva comesa normalitza-dora de neologismes, s’ha ocupat dediversos termes pertanyents a l’àm-bit de l’epidemiologia, com ara co-hort d’incipiència (en anglès incepti-on cohort), detecció precoç (early casefinding), evidència científica (scienti-fic evidence), oportunitat relativa (re-lative odds) o reconeixement siste-màtic (medical examination).Fa ben poc, el Consell Supervisor vanormalitzar el terme epidemiologiade camp, que designa una de les dis-ciplines pràctiques pròpies de l’epi-demiologia en què s’investiguen so-bre el terreny les causes i les formesde contagi d’una malaltia, a fi de limi-tar-ne l’abast, basant-se sovint enentrevistes amb les persones afecta-des o amb altres persones de l’entorndel malalt.La denominació epidemiologia decamp es va plantejar com a alternati-va al terme anglès shoe-leather epi-demiology. L’expressió anglesa shoeleather, que significa literalment ‘cuirde la sabata’, s’utilitza en la llengua

general, i especialment en registresinformals, amb un sentit que fa refe-rència a la manera com es mostra lapart de sota de les sabates quan escamina.El Consell Supervisor va optar pel ter-me epidemiologia de camp per diver-sos motius. En primer lloc, perquè ésuna alternativa descriptiva al manlleuanglès, en què shoe-leather s’utilitzacom a expressió figurada i metoními-ca per a indicar l’oposició entre aquesttipus d’epidemiologia, de caire méspràctic, i l’epidemiologia que es prac-tica al laboratori. D’altra banda, ésuna forma lingüísticament adequadai semànticament precisa: la locucióde camp, tot i que no apareix definidaen cap de les principals obres lexico-gràfiques en català, s’utilitza normal-ment per a indicar que l’activitat a laqual es refereix és de caràcter pràctici es realitza sobre el terreny, sentitque s’adequa completament al con-cepte (com a treball de camp o a estu-di de camp); a més a més, coincideixamb la forma anglesa field epidemio-logy, que és sinònima de shoe-leatherepidemiology, segons les fonts i elsespecialistes. Igualment, es documen-ta també, anàlogament, en les altresllengües i té el vistiplau dels expertsconsultats.A banda de la forma finalment aprova-da, el Consell Supervisor va conside-rar altres possibilitats que al capda-vall es van descartar, com ara el calcepidemiologia de sola de sabata, quetot i que té un cert ús i es recull enalgunes obres terminològiques cata-lanes, es considera innecessari, lin-güísticament inadequat i poc trans-parent. També es va bandejar l’alter-nativa epidemiologia aplicada perquèno s’adequa del tot al concepte: l’ad-jectiu aplicat -ada es refereix a la cièn-cia “que aplica les recerques teòri-ques a la resolució de problemes pràc-tics”, segons el diccionari normatiu.De la mateixa manera, es va prendreen consideració l’alternativa epide-miologia sobre el terreny, però es va

Epilex: lèxic multilingüe de termesepidemiològics (2006)

El TERMCAT ha assessorat la revi-sió de la nomenclatura catalana

de l’obra Epilex: A Multilingual Lexi-con of Epidemiological Terms, paquetinformàtic en versió Windows. La pri-mera versió renovada (Epilex 2.1.0)es va fer accessible als usuaris el ge-ner de 2006 a l’adreça http://www.personal.dundee.ac.uk/~cd-vflore/Epilex06.htm. Aquest vocabu-lari, de descàrrega gratuïta, és el fruitde la posada al dia i optimització de laprimera versió informàtica d’Epilex,apareguda el 1993 com a programaen MS-DOS.Epilex és un lèxic multilingüe que ofe-reix denominacions de termes relaci-onats amb l’epidemiologia en noullengües: alemany, anglès, castellà,català, francès, italià, neerlandès iportuguès. La selecció de termes estàbasada en el corpus de A Dictionaryof Epidemiology, de John Last, obrade referència editada per Oxford Uni-versity Press; addicionalment, els col·-laboradors hi han aportat uns dos-cents termes més. L’obra ha estateditada per Charles du V. Florey, pro-fessor de salut pública a la Universi-tat de Dundee (Regne Unit); de laversió catalana se n’ha encarregatJosep M. Antó, director del Centre deRecerca en Epidemiologia Ambiental(CREAL-IMIM) i professor de la Uni-versitat Pompeu Fabra (UPF).El programa és força versàtil quant apossibilitats de cerca i consulta. Així,es poden establir correspondènciesper parelles de llengües indistinta-ment, cosa que permet fer consultessegons l’ordre alfabètic de qualsevolde les dues llengües emparellades. Amés a més, s’ha deixat una porta ober-ta perquè els usuaris mateixos pu-guin contribuir a completar les cor-respondències en altres llengües noincloses fins ara en el programa.



desestimar, tot i que és lingüística-ment i semànticament adequada, per-què la forma aprovada té més ús. Laforma epidemiologia de porta en por-ta, que també es va valorar, tampocno té ús. Finalment, la forma epidemi-ologia d’espardenya, proposada peralgun especialista, té l’inconvenientque no és transparent i que no remet,en realitat, a la idea d’un treball pràc-tic i acurat sobre el terreny, sinó queté connotacions negatives i suggereixuna epidemiologia poc professional,informal o de menys prestigi.Per acabar, com a darrer apunt, usvolem recordar que el Cercaterm, elservei de consultes en línia del TERM-CAT, us ofereix la possibilitat de con-sultar a través del nostre web(www.termcat.cat) aquest i altres ter-mes relacionats amb l’epidemiologiai la medicina.

M. Antònia Julià i Berruezo,TERMCAT, Centre de Terminologia

Metges escriptors (i lectors), no us oblideude l’Aparador de llibres

Al nostre web COMB.CAT trobareu(anant directament a www.comb.cat/cat/med/economia/llibreria/aparador/) una referència delsll ibres l iteraris publicats percompanys col·legiats dels qua-tre col·legis de Catalunya. Els quiescriviu i publiqueu en l’àmbitliterari lliureu un exemplar delllibre a la secretària del presi-dent (senyora Núria Assens) i elvostre llibre serà posat a l’Apa-rador gratuïtament. Si voleu mésinformació, podeu dirigir-vos [email protected] d’ara, l’Aparador acollirà tam-bé Prepublicacions, és a dir, frag-

ments de llibres que estan a puntde sortir, perquè lectors interes-sats puguin jutjar el valor de l’obrai estar a l’aguait de la seva apari-ció a les llibreries.

Col·legiats que han obtingut elDiploma d'Acreditació Col·legial enFormació Mèdica Continuada/Desenvolupament ProfessionalContinuat (DAC-FMC/DPC)

Al mes de juliol del 2005 es va complir el cinquè any de funcionament del DAC-FMC i és en aquest moment que ha passata denominar-se DAC-FMC/DPC, afegint una nova opció per a la seva obtenció DPC: Desenvolupament ProfessionalContinuat, a més de la ja existent abans FMC: Formació Mèdica Continuada. La finalitat del DAC-FMC/DPC és el reconeixe-ment de l'esforç individual realitzat en formació mèdica continuada/desenvolupament professional continuat. Qualsevolcol·legiat pot optar voluntàriament a l'obtenció del diploma si compleix els requeriments fixats. El DAC-FMC/DPC té unavalidesa de dos anys. Trobareu tota la informació al web del COMB -www.comb.cat - a l'apartat PRACTICA PROFESSIONAL/Acreditació Competència: http://www.comb.cat/cat/professional/acreditacio/dac/home.htm.

A continuació es presenta la relació de metges agrupats per col·legis que han obtingut el Diploma entre febrer de 2004 ifebrer de 2006.

Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

Abril Carreres, Maria AngelsAlonso Berdun, MontserratAltirriba Vives, JordiAndreu Oliete, IsabelAnglada Burniol, EncarnaciónArias Anglada, Rosa MariaArranz Betegon, MariaBalcells Sàiz, TrinitatBallesca Lasplasas, MariaBartlett Bosch, M. CarmenBatista Miranda, Jose EmilioBazan Sanchez, XavierBeguiristain Goñi, PilarBeltran Margarit, M. IsabelBenedí Palau, M. AntòniaBlasco Riera, EdmonBoada Gil, Josep M.Bonfill Rodriguez, Joan JosepBueno Casadesús, JosefinaBusquets Izquierdo, EvaBusquets Recasens, CarmenBuxade Arribas, JorgeCapdevila Folguera, Maria MontserratCarmona Gonzalez de Chaves, Maria DoloresCarrera Clota, JoanCarrillo de Mosteyrin, AntonioCasanovas Gordó, Josep MariaCatalan Habas, M. IsabelCendon Pares, PauClotet Romero, LauraCulell Oliveras, PereDe Luis Sanchez, AlbertDe Nadal Caparà, JuliDomènech Pardo, EnricDuran Ruiz, Manuel VictorEscoda Delgado, NuriaEspinasa Rifà, JosepFarrús Lucaya, M. BlancaFernandez Garcia, IsabelFont Renom, JosepGago Rius, JordiGarcia Bargo, EnricGarcia Fructuoso, FernandoGarcia Gimenez, José VictorGarcia Moreno, AngelinaGarrigós Meral, Maria ConsueloGibert Ferrer, M. ImmaculadaGimenez-Salinas Botella, Jorge Miguel

Gómez García, SantiagoGómez Ortiz, XavierGonzalez Fernandez, InmaculadaGonzalez Vitores, Ana MariaGordó Santos, SilviaGraupera Nicolau, BetlemHereter Romeu, LourdesIbañez Fernandez, M. RosarioLabrada Trenado, Maria JesusLerda, MarioLópez Pujol, AntoniLlambès Morera, AntoniLlover Rubió, Antoni JoanLlusa Martin, MercedesMarcos Vidal, ConcepciónMartí Giménez, IsabelMartinez Casademont, MarianoMartos Denia, ManuelaMassons Cirera, JosepMestre Boleda, Maria LuisaMontoliu José, MontserratMorales Coca, ClotildeMoro Esteban, Maria LluïsaMuñoz Fernández, M. IsabelNieto Fernández-Arroyo, ManuelOltra Casañas, M. CarmenPardell Alentà, HèliosPerales Rodriguez, Fco. JavierPerez Bote, FerranPerpiñá Gutiérrez, CarlosPerpiñá Singla, MartaPinto Pena, LucioPorras Fortes, Francisco AntonioPou Sanchis, EdmonPrats Puntis, VicençRamos Torre, AlejandroRibé Subirà, NataliaRibera Gonfaus, MercèRiera Orrit, M. RosaRivero Calvo, Guillermo AdolfoRoca Auledas, Rosa M.Roca Verdaguer, JaumeRodríguez Tesouro, Ana BelenRomero Cullerés, GeòrgiaRos Monllaó, JaumeRovira Rovira, JosepRovira Saralegui, Joan CarlesRubio Villar, MontserratRuiz Sanchez, VirtudesSabartés Fortuny, Ricard

Sanchez Carreras, JorgeSanchez Hernández, Joan A.Sanchez Sahis, IgnasiSanjuan Garriga, XavierSerra Bertral, Reis M.Sivecas Martistany, JoanSolanas Iannieli, GracielaSoler Gonzalez, SilviaSubirachs Amigó, EstherTorras Bernaldez, M. TeresaTorres Soberano, GemmaTrigueros Castillo, José AntonioTuñi Picado, JosepValent Pérez, CarmeValentines Pont, JoanVicens Català, AdelaVidal Elias, Josep M.Vilaseca Fernandez, Josep M.Wang Saegusa, Ana J-CH

Col·legi Oficial de Metges de Girona

Arenas Vilà, JordiArxer Tarrés, AntoniCarreras de Cabrera, F. XavierCorominas Barnadas, Josep M.Custal Teixidor, MontserratFranquesa Salvador, JoaquimGarcia Gutierrez, SalvadorVila Arbonés, M. Pilar

Col·legi Oficial de Metges de Lleida

Aixàs Obiols, JoanBiendicho Palau, M. PilarCarceller Vidal, José AntonioCasasnovas Perella, Maria PilarColl Pallares, AnaCornejo Echegaray, CesarMarco Naya, GregorioMoreno Gonzalez, M. LuisaPérez Cornellana, M. MontserratPon Cladera, MarisaPrado Muñoz, SilviaRiba Torrecillas, David

Col·legi Oficial de Metges de Tarragona

Dolz Andrés, FernandoRamírez Lafita, FranciscoRomero Nogués, Francisco

Informació: OFICINA TÈCNICA D’ACREDITACIÓ (OTA) Col·legi Oficial de Metges de BarcelonaPersona de contacte: Marta Anglès Traserra 9-14 hores

Pg. de la Bonanova, 47 08017 BarcelonaTel. 935 678 888 Ext. 1135 E-mail: [email protected]



UN TAST DE LA COL·LECCIÓ

Anunci de Recollida de DonacionsEl Museu d'Història de la Medicina de Catalunya, amb l'objectiu de preservar i fomentarel nostre patrimoni mèdic, ofereix als col·legiats i les seves famílies la possibilitat derealitzar donacions d'instruments mèdics i d'arxius professionals de documentaciópersonal o institucional.

Des del Museu ens encarreguem de la gestió i avaluació d'aquest material.

Els interessats poden trucar al Museu 932 160 500 o bé mitjançant el correu electrò[email protected]

Patronat de laFundació - Museu d’Històriade la Medicina de Catalunya

• Dr. Miquel Bruguera i Cortada, president• Dr. Lluís Duran Barrionuevo• Dr. Jordi Sans i Sabrafen †• Dr. August Salazar i Palau• Dr. Lluís Barraquer i Bordas• Dr. Josep Laporte i Salas †• Dr. Ramon Trias i Rubiès• Dr. Àlvar Net i Castel• Dr. Josep A. Bombi Latorre• Dra. M. Teresa Estrach Panella• Dr. Jacint Corbella i Corbella• Dr. Joaquim Ramis i Coris• Dr. Josep Maria Ustrell i Torrent• Dr. Joaquim Coll i Daroca• Sr. Jaume Carrasco i Nualart, secretari

Coordinador de la Secció

• Alfons Zarzoso, conservador del Museud’Història de la Medicina de Catalunya

www.museudelamedicina.cat

Esfigmògraf de registre directe d'Étienne-Jules Marey, fabricat per Mon. Charrière, Collin & Cie., a París, c. 1880.

El fisiòleg francès Étienne-Jules Ma-rey (1830-1904) representa un cas

exemplar en la diversitat dels caminstransitats per la recerca experimentalfrancesa a mitjan segle xix. L’empen-ta i la creativitat de Marey donà lloc aespectaculars resultats en l’àmbit dela fisiologia del moviment humà i ani-mal. La seva recerca, així com els nom-brosos instruments, òptics i mecà-nics, inventats per ell, ens mostren unhome al bell mig de múltiples recer-ques, propagador del mètode gràfic ide les tècniques cronofotogràfiques icinematogràfiques.Ara ens volem centrar en l’esfigmò-graf que il·lustra aquesta secció i queMarey donà a conèixer en la dècadade 1850. No fou fins als anys centralsd’aquell segle que els estudis del mo-viment del pols donaren nous resul-tats en el context de la recerca fisiolò-gica experimental germànica. En con-cret, gràcies a Karl Vierordt (1854),qui dissenyà un instrument, que ano-menà esfigmògraf, que permetia ob-tenir la inscripció gràfica dels batecsen el quimògraf acabat de crear perCarl Ludwig (1847). Marey coneguéLudwig a finals dels 1850 sota la im-

pressió de la potencialitat explicativadel mètode gràfic. Dedicà els seusestudis de doctorat a l’aplicació delmètode en la circulació de la sang(1859) i l’any següent donà a conèi-xer el seu esfigmògraf, que milloràtècnicament el de Vierordt, corregí latranslació al registre gràfic en un nouinstrument portàtil i de fàcil maneig.L’esfigmògraf de registre directe esfonamenta en una palanca lleugeraque actua com un ressort: un extremdescansa en l’artèria polsada i l’altrees connecta a un plomí. Mitjançantun mecanisme de rellotge, l’aparellmou un tros de paper a una velocitatuniforme, tot convertint els batecsen traços, en un registre gràfic.L’aparell de Marey conegué un èxitindiscutible en l’àmbit de la fisiolo-gia experimental, però molt menysen el de l’aplicació pràctica quotidia-na. En part, això estava causat pel fetde competir amb una de les habili-tats característiques de la professió:la palpació del pols. Un fet caracte-rístic en la història de la producció idifusió d’innovacions tècniques enl’evolució de la medicina contempo-rània.



NOTICIES DEL MUSEU

L'oftalmòleg Dr. Francesc Bordàs (1883-1960) totassistint un nen a l'Institut de la Dona que Treballa,Barcelona, anys 1930.

El Dr. Boi Guilera i Molas (1876-1956), tocoginecòleg,durant una intervenció quirúrgica, a Mataró, anys1920.

Com a part del projecte de cons-trucció d'un Arxiu Fotogràfic de la

Professió Mèdica, el Museu ha comptatamb l'ajut del COMB per tal de fer unacrida individual als col·legials i familiarsde la secció de metges jubilats. Aquestacrida, que ara fem extensiva a tots aquellsprofessionals que vulguin participar enaquest projecte, consisteix en la peticióde fotografies que palesin la pràcticaprofessional i els seus diferents escena-ris d'execució: des d'un quiròfan a unlaboratori, des de l'assistència a un curs,congrés o seminari a la participació enactivitats institucionals diverses, des dela inauguració o l'ús de determinats apa-rells mèdics a la consulta particular, desdels anys de formació, incloses les orles,als moments de celebracions promocio-nals. Aquesta recopilació de materials –uncop escanejades les fotos originals sóntornades als propietaris– constitueix laprimera fase d'un projecte de rescat dedocumentació gràfica que voldria con-cloure en la plasmació d'una històriagràfica de la medicina catalana contem-porània. Hem rebut fins ara un bon nom-bre d'aportacions i n'anirem mostrantalgunes en aquestes pàgines. Us ani-mem a participar-hi.

Orla de la primera promoció d'estudiants de la Facultat de Medicina llicenciats a la nova seu del carrerCasanova el 1907.

Memòria gràfica de la Professió Mèdica

El Museu d'Història de la Medicinade Catalunya participa en les acti-

vitats que organitza el COMB al llargd'aquest any dedicat a commemorarel centenari de l'Hospital Clínic. Eldissabte 10 de juny, en el marc delcongrés de la Societat Catalana d'His-tòria de la Medicina, es va organitzaruna sessió a la sala d'actes del COMBon alguns dels metges protagonistesde la història de l'hospital van donarraó d'alguns dels aspectes viscuts perells en aquella institució.

Centenari de l’HospitalClínic de Barcelona,1906-2006 El Museu d'Història de la Medicina

de Catalunya acaba de rebre laconcessió del domini puntcat per alseu lloc web en la primera fase delregistre de nous dominis, reservadaa institucions relacionades amb lapromoció de la cultura i la llenguacatalanes.A aquesta notícia volem afegir unanota sobre els resultats del primerany de vida del nostre lloc web, veri-table aparador públic del nostre mu-seu. Des de la presentació públicadel web, el mes de novembre de 2004,fins a finals de maig del 2006 -primernomés en català i des del setembrede 2005 tot oferint el conjunt de con-tinguts en català i anglès- el nostremuseu virtual ha rebut més de 41.000

Domini puntcat per al Museu de la Medicina

visites. Tot plegat sense gairebé pu-blicitat externa. Treballem per tald'oferir nous continguts, més i mi-llors imatges i altres serveis en aquestmuseu virtual al llarg del 2006.



TRIBUNA D’OPINIÓ

Qui té por del patrimoni biomèdic contemporani?

La biomedicina -això es, la fusió de labiologia molecular i la tecnologia de

la informació amb el diagnòstic clínic ila terapèutica- s’està configurant comun element substancial de la societat ide la cultura contemporànies. Les múl-tiples interaccions entre el complex in-dustrial biomèdic i l’increment de lademanda popular d’uns serveis mè-dics més i més sofisticats estan conver-tint la biomedicina en un protagonistarellevant de l’escenari econòmic i polí-tic mundial. A més, les noves tecnologi-es, com la clonació, la manipulació decèl·lules mares i els cultius de teixitshan despertat, entre experts i profans,perplexitat i desconfiança i, alhora, unesexpectatives il·limitades sobre els seuspoders, per exemple per combatre elcàncer i les malalties degeneratives enun futur no gaire llunyà.Tanmateix, llevat d’algunes poquesexcepcions, els museus científics noestan tenint en compte aquesta culturabiomèdica actual, ni s’estan plantejantcom documentar i gestionar el patri-moni biomèdic contemporani. De fet,la majoria de museus historicomèdicscontinuen centrant les activitats relaci-onades amb col·leccions i exposicionsen la “medicina moderna”, sobretot enaquells instruments que permetenmostrar el triomf de la moderna profes-sió mèdica entre la fi del segle XIX i laprimera meitat del segle XX. Tot i pertà-nyer a aquesta tradició museològica,en els darrers anys el nostre museu aCopenhaguen ha canviat l’orientacióper tal d’abordar qüestions com ara:com s’adaptaran els museus universi-taris a aquests canvis materials i dis-cursius dels escenaris mèdics? Quinesseran les conseqüències de la recentrevolució de la recerca i la clínica bio-mèdiques en les col·leccions i les expo-sicions d’història de la medicina?El resultat d’això és el nou MedicalMuseion. El concepte “museion” haestat triat per tal de construir un enllaçentre la recerca acadèmica tradicionali l’ensenyament cultural de la històriade la medicina basat en la producció detextos (articles i llibres) i la cultura tra-

dicional de conservació patrimonialfonamentada en tasques d’adquisició,preservació i exhibició d’objectes i imat-ges materials. És a dir, hom ha fet unaaposta per anar més enllà de la tradici-onal distinció entre un departamentacadèmic universitari i un museu, totconsiderant les tasques de recerca, deconservació i adquisició com a formesrelacionades d’investigació (inquiry) iles activitats de publicació, ensenya-ment i exposicions com a formes relaci-onades de presentació o difusió (pre-sentation).En centrar l’atenció en la biomedicinaactual, cal fer front a un problema mu-seològic derivat dels trets físics delsnous artefactes. Això suposa un desa-fiament a la noció clàssica dels objec-tes materials, entesos com a quelcomfamiliar, tangible i estèticament sensu-al. Els artefactes biomèdics de l’actua-litat no resulten ni familiars, ni tangi-bles, ni sensuals, ni emocionalmentevocadors. Hem provat de mostrar aixòmitjançant l’anàlisi de tres casos: lesanàlisis d’expressió de gens per

microarray; l’escàner tomogràfic peremissió de positrons i la teràpia mole-cular.Aquestes i altres qüestions hanconstituit l’objecte del seminari que,sota el títol “Who’s afraid of therecent biomedical heritage?”, hatingut lloc el pasat dia 30 de març alsaló d’actes de la Residència d’In-vestigadors (CSIC-Generalitat deCatalunya). Per més informació, po-deu consultar: www.museion.ku.dki www.corporeality.net/museion

Dr. Thomas Söderqvist,professor d’història de la medicina i director

del Medical Museion de la Universitat deCopenhaguen

El GeneChip® és una icona del caràcter d'alta tecnologia de la biomedicina i alhora exemple representatiu de laintangibilitat dels recents artefactes biomèdics. Aquest "Human Genome U133A array" de Affymetrix, que potanalitzar l'expressió de 14.500 gens humans ben caracteritzats en una sola prova, no suscita pas gaire emocióentre els visitants del museu. (Medical Museion, Universitat de Copenhagen)


congressos cursos

Acupuntura

Curs d'AcupunturaDel 07/10/2006 al 08/10/2006BARCELONA

Organitza: The British Medical Acupunture So-cietySecretaria: Dra. Isabel Giralt. Secció Col·legial deMetges Acupuntors del COMB

Diversos

VI Congrés de SEMERDel 20/10/2006 al 22/10/2006LOGROÑO

Organitza: Sociedad Española de Médicos deResidenciasSecretaria: IMCcongress. Alberto Alcocer, 13, 1-D. 28036 Madrid. Tel. 913 533 370. Fax 913 533373; e-mail: [email protected]

Conferència Internacional sobrecontaminants alimentaris i trastorns delneurodesenvolupamentDel 03/12/2006 al 05/12/2006VALENCIA

Organitza: Cátedra Santiago Grisolía. FundaciónCiudad de las Artes y las Ciencias, GeneralitatValencianaSecretaria: Prolongación Paseo de la Alameda,42-B, 1-1. 46023 València. Tel. 961 974 670. Fax961 974 598; e-mail: [email protected]

Endocrinologia i Nutrició

L'art de tractar la diabetisDel 29/06/2006 al 01/07/2006PINEDA, SALOU

Organitza: Fundació Rossend Carrasco i Formi-guera. Associació Catalana de Diabetis. Grupode Estudio de Educación Terapéutica de la SED.Diabetes Education Study Group (EASD).Secretaria: Lluïsa Merino. Fundació RossendCarrasco i Formiguera. Tel. 932 054 411. Fax 932802 967; e-mail: [email protected]

Medicina de l'Educació Físicai l'Esport

Lesions relacionades amb el deport. Dela clínica a la imatge avançadaL'01/10/2006Organitza: Universitat de BarcelonaSecretaria: Apartat de correus 5046. 08080 Bar-celona. Tel. 902 151 911. Fax 902 120 273;e-mail: [email protected];web: www.salud.ubvirtual.com; www.imicromat.com

congressos cursos

Medicina Preventiva i SalutPública

Segona Beca d'investigació “PadreSalvador de Rafelbunyol” sobre salut,accidents i la seva prevencióEl 30/11/2006VALÈNCIA

Secretaria: Fundación Gesmutual. Colon, 74.46004 València; Tel. 963 036 100. Fax 963 942 807

Medicina del Treball

XVIII Premi en salut laboralEl 31/12/2006BARCELONA

Organitza: Societat Catalana de Seguretat i Me-dicina del Treball. Dotació: 4.500 €.Secretaria: Societat Catalana de Seguretat i Me-dicina del Treball. Tapineria, 10, pral. 08002Barcelona. Tel. 933 101 144. Fax 933 105 230;www.scsmt.org; e-mail: [email protected]

Microbiologia i Parasitologia

VIII Curs pràctic sobre fongsoportunistes: identificació icaracteritzacióDel 17/07/2006 al 22/07/2006TARRAGONA

Organitza: Lloc de celebració Unitat de Micro-biologia, Facultat de Medicina; Universitat Rovirai Virgili. Sant Llorenç, 21. Reus. Data límitd'inscripció: 27/05/06Secretaria: Fundació Universitat Rovira i Virgili.Sra Natàlia Rull. Tel. 977 327 416;[email protected];www.fundacio.urv.net/formacio

Neurologia

VIII Curs de Malalties VascularsCerebralsEl 26/10/2006BARCELONA

Organitza: Prof.. J.L. Martí-Vilalta. Servei de Neu-rologia. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.Secretaria: Srta. Roser Lleonart. Tel. 934 859 555;e-mail: [email protected]

Obstetrícia i Ginecologia

XI Workshop pràctic d'histeroscòpiadiagnòsticaDel 16/10/2006 al 18/10/2006VIC

Organitza: Seu del curs: Hospital General de VicSecretaria: Ester Freixa; Institut Universitari ParcTaulí. Universitat Autònoma de Barcelona. Tel.937 458 238. Fax 937 175 067; e-mail:[email protected]

XVI Workshop pràctic d'histeroscòpiaquirúrgicaDel 18/10/2006 al 20/10/2006VIC

Organitza: Seu del curs: Hospital General de Vic;Planta 2 de consulta externa i quiròfans planta 1.Secretaria: Ester Freixa. Institut Universitari ParcTaulí. Universitat Autònoma de Barcelona. Tel.937 458 238. Fax 937 175 067; e-mail:[email protected]

Oftalmologia

Cursos de doctorat Institut UniversitariBarraquerEl 01/09/2006BARCELONA

Secretaria: Universitat Autònoma de Barcelona.Escola de Doctorat. Edifici U. Campus de Bella-terra. 08193 Bellaterra (Barcelona). Tel. 935 813010. Fax 935 813 476

Postgrau segment posterior del globusocularEl 15/09/2006BARCELONA

Organitza: Institut Universitari BarraquerSecretaria: Fundació Carolina. Tel. 914 562 750;www.fundacioncarolina.es

Postgrau segment anterior del globusocularEl 15/09/2006BARCELONA

Organitza: Institut Universitari BarraquerSecretaria: Fundació Carolina. Tel. 914 562 750;www.fundacioncarolina.es

Otorinolaringologia (ORL)

XC Curs de microcirurgia de l'oïda idissecció de l'os temporalDel 25/10/2006 al 27/10/2006BARCELONA

Secretaria: Instituto de Otología García-Ibáñez.Srta. M. Ángeles Berned. Dr. Roux, 91, baixos.08017 Barcelona. Tel. 932 050 204. Fax 932 054 367


congressos cursos

48 Curs pràctic de disseccióanatomoquirúrgica de l'os temporalDel 06/11/2006 al 08/11/2006BARCELONA

Secretaria: Clinica Clarós. Los Vergós, 31. 08017Barcelona. Tel. 932 031 212. Fax: 932 803 332;e-mail: [email protected]

Curs pràctic de dissecció endoscòpicarinosualDel 16/11/2006 al 18/11/2006BARCELONA

Secretaria: Instituto de Otología García-Ibáñez.Srta. M. Ángeles Berned. Dr. Roux, 91, baixos.08017 Barcelona. Tel. 932 050 204. Fax 932 054 367

Pediatria

XX Congrés nacional de la SocietatEspanyola de Pediatria Extrahospitalàriai Atenció PrimàriaDel 12/10/2006 al 15/10/2006GRANADA

Secretaria: Tècnica: Grupo Pacifico. Marià Cubí,4. 08006 Barcelona. Tel. 932 388 777. Fax 932387 488; e-mail: [email protected]

Curs XXII de Pediatria Preventiva iSocial per a metges (metge-puericultor)Del 02/11/2006 al 30/06/2006MADRID

Organitza: Sociedad Española de Puericultura.Secretaria: Atocha, 107, 3 D. 28012 Madrid.Tel. i Fax 914 294 797;e-mail: [email protected] de 16,30 a 20, 30 h.

Psicologia

7a. Promoció de Formació en l'AnàlisiBioenergèticaL'01/11/2006BARCELONA

Organitza: Durada de la formació: 5 anys (600hores) en intensius residencials de 4 dies impar-tides per formadors internacionals d'IIBA (Inter-national institute for Bioenergetic Analysis ofNew York)Secretaria: ACAB (Associació Catalana en l'AnàlisiBioenergètica); Tel. 932 101 197 (tardes); e-mail:mail: [email protected]

Psiquiatria

I Congrés internacional sobre lasíndrome d'AspergerDel 30/11/2006 al 02/12/2006BARCELONA

Secretaria: CaixaForum. Centre Social Culturalde l'Obra Social “La Caixa”. Av. Marquès deComillas, 6-8. 08038 Barcelona.

Rehabilitació

III Congrés nacional de fisioteràpia, saluti activitat físicaDel 14/09/2006 al 16/09/2006BARCELONA

Secretaria: Col·legi de Fisioterapeutes de Cata-lunya. Segle XX, 78. 08032 Barcelona.Tel. 932 075 029;e-mail: [email protected]

Urologia

51 Curs d'urologia Fundació PuigvertDel 18/10/2006 al 20/10/2006BARCELONA

Secretaria: Fundacio Puigvert. Cartagena, 340-350. 08025 Barcelona.Tel. 934 169 732. Fax 934 169 730;e-mail: [email protected]


petits anuncis

Consultes mèdiques

A Rbla de Catalunya-Mallorca, centre mèdic enfuncionament lloga amplis despatxos, molt benequipats, tot nou, servei de recepció, calefacció,telèfon, àmplia sala d'espera. Dos matins: 180 €i tres: 300 €. Tardes: dimarts i dijous: 300 €;dilluns, dimecres, divendres: 360 €.INFORMACIÓDra. Pifarrer. Tel. 619 701 701

Centre Mèdic en funcionament lloga despatxosequipats, telèfon, aire condicionat, secretària,servei de neteja, calefacció, etc., matins. ZonaCasanova-Diagonal.INFORMACIÓTel. 934 195 121

Es lloguen despatxos mèdics, totalment equipats,matins o tardes, en centre mèdic al barri del Clot.Servei recollida de trucades i secretaria inclòs.INFORMACIÓTels. 932 073 743 tardes / 600 281 703

A Rda. General Mitre/Muntaner, lloguer de des-patxos completament equipats matins o tardes,aire condicionat i calefacció, amb servei de re-cepció, secretaria, etc. Pàrquing. Instal·lacions dedisseny i confortables. Gran qualitat i preu econò-mic.INFORMACIÓSrta. Maria. Tel. 696 498 661

Zona Pg. de Gràcia-Diagonal. Despatxos mèdicsamb tots els serveis es lloguen de dilluns adissabte. Atenció secretaria 12 hores. Anàlisisclíniques. Servei d'infermeria. Neteja diària. In-formàtica. Personalització i màrqueting.INFORMACIÓZona Mèdica. Tels. 933 906 716 / 627 561 091

Llogo despatxos per a consulta mèdica. Balmescantonada Rosselló. Alt standing. En funciona-ment. Completament equipats amb servei derecepció, telèfon, fax, calefacció, aire condicio-nat, àmplia sala d'espera, rentamans, etc. 1 des-patx disposa de 2 habitacions i 1 bany.INFORMACIÓTels. 934 870 525 / 933 397 911 / 609 369 912

Entresol 80 metres quadrats, veí dels hospitalsCreu Roja, Sant Pau i Quinta de Salut l'Aliança. Eslloga. 750 €/mesINFORMACIÓTel. 932 001 473 de 20 a 24 hores.

Es lloguen despatxos de luxe, totalment equipats.Al costat de la Pedrera. Servei de recepció.Matins o tardes. Preu a convenir.INFORMACIÓTel. 639 300 116

petits anuncis

Tamarit-Rocafort. Venc pis i clínica dental pertrasllat. Totalment equipada. Tres gabinets com-plets amb butaques, equips i instrumental. Duessales d'espera, dos banys complets, cuina-labora-tori, un despatx i recepció. 105 m2. 25 anysd'antiguitat. Fitxer pacients inclòs. Preu 481000€.INFORMACIÓTels. 932 007 615 / 667 454 241 / 965 783 620

Llogo consulta mèdica a centre d'especialitats.Alt standing. Matins i tardes. Carrer Calvet 30,1r., zona Francesc Macià. Tots els serveis, inclòsordinador amb xarxa ADSL. Estem 24/365, re-cepció permanent de trucades. Pagament permòdul utilitzat.INFORMACIÓDr. Joan R. Soler. Tel. 902 440 144 de 8 a 20hores.

Rda. Gral. Mitre/Lesseps, lloguer de despatxoscompletament equipats matins. Aire condicionati calefacció, amb servei de recepció, secretaria,etc. Pàrquing. Instal·lacions de disseny i conforta-bles. Gran qualitat i preu econòmic.INFORMACIÓSrta. Anna. Tel. 932 175 153 tardes.

ZONA MÈDICA, SL, empresa especialitzada engestió mèdica disposa de despatxos propis aBarcelona. Cobertura de dilluns a divendres de 8a 21 hores. Dissabtes matins. Interiorisme, crea-ció i gestió de nous centres a Barcelona i provín-cia.INFORMACIÓZona Mèdica Tel. 933 906 716 / 627 561 091E-mail: [email protected]

S'ofereixen consultes per a psicologia i medicinaper dia/hora/mes. Servei de secretaria, agenda,telèfon i espai informatitzat permanent. Ubicat alcentre de Barcelona. Carrer Gran de Gràcia.Horari de 9 matí a 21 hores. OFERTES MATINS.INFORMACIÓTel. 932 183 919 / www.espaciosmedicos.com

Diagonal/Pg. de Gracia. Centre mèdic d'alt stan-ding lloga despatxos totalment equipats permòduls de matins o tardes. Li oferim tots elsserveis necessaris perquè vostè només hagi depreocupar-se de visitar els seus clients.INFORMACIÓTels. 934 161 011 / 934 161 638

Centre mèdic lloga despatx d'11 m2 a la zona deTres Torres, al costat de la Corachan. Servei desecretaria, sala d'espera, aire condicionat, cale-facció. Per llogar matins o tardes (a convenir).INFORMACIÓTel. 932 800 599

CENTRE MÈDIC en funcionament lloga despat-xos, matins i tardes. Tots els serveis. ZonaHospital Clínic.INFORMACIÓTel. 934 516 869

Es lloguen despatxos a metges, per mòduls dematins o tardes. Despatxos nous i amplis, ambtots els serveis, inclòs el servei de recepcionista.Sala d'espera àmplia. Situats al centre de Mataró(costat plaça Santa Anna).INFORMACIÓTel. 937 419 141

A Gràcia (Pça. Rovira), Centre Mèdic "Torrentde les Flors", ben comunicat, disposa de confor-tables despatxos totalment equipats en mòdulsde matí o tarda, amb servei de recepció, progra-ma de visites, arxiu H.C., climatització, neteja,etc.INFORMACIÓTel. 932 192 104

Sant Cugat. Es lloga despatx mèdic zona estació,recepció, calefacció, neteja, secretaria. Mòdulmatí o tardaINFORMACIÓTel. 629 724 271

CALLMED. Serveis integrals de Secretaria tele-fònica. Recepció de trucades personalitzada.Gestió Agenda on-line. Sense esperes telefòni-ques. Sense costos addicionals. Atenció 12 horesdiàries. URGÈNCIES.INFORMACIÓCallMed.net Tel. 933 906 700

S'ofereix despatx mèdic en funcionament percompartir en Eixample dret. Matins o tardes.Tots els serveis, bones instal·lacions i ambienttranquil.INFORMACIÓMaria. Tel. 934 880 440

Despatx en centre mèdic, 13 m2, matins o tardes,totalment equipat, inclou tots els serveis. ZonaTuset/Trav. de Gràcia.INFORMACIÓTels. 932 053 440 / 636 353 620

Zona Balmes-Madrazo, davant Clínica del Pilar.Despatxos mèdics amb tots els serveis es lloguende dilluns a dissabte. Atenció secretària 12 hores.Anàlisis Clíniques. Servei d'infermeria. Netejadiària. Informàtica. Personalització i màrqueting.INFORMACIÓZona Medica. Tel. 933 906 716

Llogo despatx en una consulta mèdica a plecentre de Sabadell.INFORMACIÓDra. Bosch. Tel. 645 260 544


petits anuncis

CENTRE MÈDIC en funcionament lloga despa-txos només matins. Tots els serveis. CarrerCasanova, davant Hospital Clínic.INFORMACIÓTel. 934 541 127

S'ofereix recepcionista amb experiència i dispo-nibilitat horària per a clínica o consulta.INFORMACIÓEster. Tels. 934 321 832 / 646339162

En zona Passeig de Gràcia-Diagonal es llogadespatx mèdic, molt ampli, disponibilitat total.INFORMACIÓTels. 932 156 772 / 626 080 442

PROBLEMES AMB L'ORDINADOR? Fill de met-ge s'ofereix per reparar qualsevol problema ambel seu PC. Sols per 20 euros/hora + IVA. ZonaEixample.INFORMACIÓTel. 650 289 456 / [email protected]

Es lloga despatx en centre de psicologia al'Eixample Esquerre de Barcelona. Ideal per ametges homeòpates, naturistes o psiquiatres.Econòmic.INFORMACIÓMarta. Tel. 662 240 629

Es lloga consulta mèdica a la zona d'Horta-Pg.Maragall.INFORMACIÓTel. 629 751 513

Es lloguen consultes mèdiques en funcionamenten centre mèdic recentment reformat, a GranVia Carles III (zona Les Corts) molt a prop defutura Clínica Dexeus, 3 despatxos grans, 2 sales,recepció, 2 lavabos. Bon preu, negociable.INFORMACIÓSra. Sánchez. Tel. 627 669 524

S'ofereix despatx mèdic en funcionament percompartir a l'Eixample Dret, matins o tardes.Tots els serveis, bones instal·lacions i ambienttranquil.INFORMACIÓMaria. Tel. 934 880 440

S'ofereix local a nivell carrer de 600 m2. CarrerRafael Batlle, 20, baixos (zona Sarrià). Apte per aconsultori mèdic, despatxos, oficines... Ampli illuminós.INFORMACIÓSr. Sardà. Tel. 932 033 312 hores d'oficina.

Centre mèdic amb ubicació cèntrica a Mollet delVallès ofereix lloguer de despatxos ben equipatsper a les disciplines d'osteopatia, acupuntura,medicina naturista, psicologia i d'altres.INFORMACIÓTel. 935 794 987

Centre mèdic en funcionament lloga despatxosper a especialistes en zona Gran Via-Bac de Roda.INFORMACIÓTel. 619 164 200

Lloguer consulta mèdica. Sabino Arana davantnova clínica Dexeus. Local 70 m2, 2 portes,apropiat despatx metge o dentista. 1.300 €.INFORMACIÓTel. 617 466 073

Consultori en funcionament, zona Rda. GeneralMitre-Mandri, ofereix possibilitat de desenvolu-pament professional per a especialista endo-crinòleg o dietista-nutricionista, tant per atencióa pacients del mateix consultori com propis. Encas d'endocrinologia, imprescindible estar d'altaen mútues d'assegurançaINFORMACIÓTel. 934 173 360 matins de 10 a 13,30 hores.

Consultes mèdiques en lloguer. POLICLÍNICTARRADELLAS. Consultes mèdiques d'alt stan-ding, totalment equipades. Possibilitatd'exclusivitat o mòduls de matí o tarda i dies aescollir.INFORMACIÓSrta. Mònica. Tel. 933 220 099

Local a Tres Torres, Carrer Milanesat. 170 m2 i6 metres de façana. Acabat de reformar. Moltmodern. Ideal laboratori d'anàlisis clíniques, clíni-ca dental o consultori. Serveis aigua i electricitatal dia. 900 euros directe propietari.INFORMACIÓTels. 932 034 411 / 627 316 031

Llogo despatx a Psiquiatre en Centre Mèdic-Psicològic. Tots els serveis a disposició del pro-fessional.INFORMACIÓTel. 932 123 387

Centre Mèdic-Psicològic situat a Diagonal canto-nada Entença (Barcelona) lloga despatx a metge-psiquiatre o neuròleg. Totalment equipat. Moltbonic.INFORMACIÓTel. 933 221 948

Es lloguen consultoris mèdics alt standing, Co-pèrnic, 61-63, 2a. pta, edif. Platon, 2, Barcelona.Preu: entre 1.500 € i 2.100 €, (IVA inclos)depenent de la mida i la ubicació. Inclou: recepciópacients, call center, agenda visites, neteja i segu-retat, ass. En gestió, negociació amb entitats.Fluids a part: quota fixa 72 €.INFORMACIÓSrta. Merche. Tel. 932 005 175 trucar de 9 a 18hores.

Metge busca professionals de la salut per com-partir nou Centre Mèdic-Psicològic a carrer Bal-mes-Marià Cubí, 08006 BCN.INFORMACIÓTel. 616 471 061

Llogo despatxos de 22 m2 a consulta mèdica enGran Via Carles III (a prop de la futura Dexeus).En funcionament, totalment equipats, amb ser-veis. Preus negociables.INFORMACIÓSra. Marisa. Tel. 627 669 524

Centre mèdic acabat d'inaugurar ofereix despat-xos d'alt standing per llogar. Completament equi-pats, amb servei de secretaria. Zona cèntrica iben comunicada. Preus promocionals.INFORMACIÓLourdes Padrós Tardes de 16 a 20 hores. Tel. 934144 997

Es lloga consulta de cardiologia TOTALMENTEQUIPADA a TORTOSA. 91 m2 aproximada-ment, consta de: 3 despatxos, 1 salad'exploracions, 1 sala de radioscòpia, 2 salesd'espera, arxiu, 1 bany complet i un lavabo,terrassa, 1 dormitori, cuina equipada.INFORMACIÓTel. 630 836 341

A Diputació-Aribau, centre de salut de medici-nes naturals lloga despatx equipat per a metge,osteòpata o psicòleg a hores o dies.INFORMACIÓSr. Xavier Hernàndez / Dra. Carme Parés. Tel.934 533 273

Ofereixo consulta a compartir. Àmplia sala de 25metres. Molt bon standing. Espaiosa, lluminosa.Amb espai per a recepció. Molt ben comunicada.Zona Sarrià-Pedralbes. Disponibilitat de tot eldia o tardes.INFORMACIÓTels. 932 801 019 / 670 589 276

Centre de Granollers ofereix despatx d'alt stan-ding. Servei de secretaria, recepció, neteja, etc.Fàcil accés (transport públic i vehicle particular).Apte per a qualsevol especialitat (preferentmentcirurgia plàstica, maxil·lofacial, odontologia, der-matologia).INFORMACIÓPau. Tel. 609 680 256

Centre mèdic, situat a la Diagonal/Pau Claris,dedicat a la ginecologia, urologia i psicologia, enple funcionament. Ofereix lloguer de despatxosa metges. Matins i tardes. Totalment equipats,amb recepció, telèfon, fax, calefacció, aire condi-cionat, servei de neteja, etc.INFORMACIÓTel. 656 886 688

PER AMPLIACIÓ de centre de salut, amb novesinstal·lacions, lloguem consultoris i sales permòduls matins/tardes o hores convingudes afacultatius. Inclou serveis de recepció, gestiód’agenda. A peu de carrer, ben comunicat, a 50 mde Renfe, a Mataró.INFORMACIÓ www.lepantcentre.netTel. 937 906 298 / [email protected]

LEPANT CENTRE noves instal·lacions, lloguemconsultoris i sales per mòduls matins/tardes ohores convingudes a facultatius de diferents es-pecialitats. Inclou serveis de recepció, gestiód’agenda. A peu de carrer, ben comunicat, 50 mde Renfe a Mataró.INFORMACIÓ www.lepantcentre.netTel. 937 906 298 / [email protected]


petits anuncis

DIETISTA amb cartera pròpia de pacients (activa)i experiència de més de 12 anys, busca despatx acentre mèdic o consultori mèdic amb especialis-tes, de medicina estètica, vasculars, etc. Per tras-lladar-se i col·laborar amb ells a Barcelona.INFORMACIÓElisabet. Tel. 686 034 132

Diversos

BOOMERANG-SECRETARIA TELEFÒNICA.Atenem trucades en tres idiomes, donem horesde visita, des de 50 € al mes. Altres serveis:mecanografia per ordinador en diversos idiomes,des de 1,50 €/full.INFORMACIÓ Srta. Gemma o Manel. Tel. 934 173 547. Fax 934186 644; www.centroboomerang.com

Venc un quadre d'ANTONI CLAVÉ, composi-ció: un rei. Certificat d'autenticitat emès per laFundació Clavé.INFORMACIÓTel. 609 306 463

Decoració interiorisme. Es fan tot tipus de pro-jectes i reformes de consultoris, despatxos ihabitatges. Pressupost sense compromís.Tambéobjectes de decoració i de regal. Importantsdescomptes a metges col·legiats. 20 anys al seuservei.INFORMACIÓINNOVO.Alfons XII, 26-Marià Cubí. Pàrquing:Alfons XII, 40 Tel. 934 157 845. Fax 934 157 953

Traductora mèdica d'anglès i francès.Traducció icorrecció textos. Locucions de vídeos. Interpre-tació i presentació de material per a ponències.Amb articles publicats i referències.INFORMACIÓElena Dopino. [email protected] Tels. 606506 006 / 932 021 806

Oficina tècnica dedicada al servei de l'arquitectura,en especial projectes de reforma i obra nova pera consultoris, despatxos, clíniques, habitatges.Una empresa oberta a noves idees i tendènciesque, amb tota seguretat, seran del seu interès.INFORMACIÓEstudi D'ARQUITECTURA Tel. 616 047 551/ E-mail: [email protected]

LLOGUER de casa a CASTELLDEFELS Platja 250m + jardí. A 100 m de la platja. Calefacció, 2 sales,xemeneies, 6 habitacions, 3 banys, 2 lavabos.2100 €.INFORMACIÓTel. 699 076 133

Venc apartament a Marbella, cèntric, 2 habitacio-ns, terrassa de 60 m2, 2 banys, aire condicionat,pàrquing/traster, piscina i jardí. Preu 280.000 €.INFORMACIÓTel. 936 751 479

Traductor de textos mèdics i comunicacions al'anglès per a revistes mèdiques. Ponències, pre-sentacions i pòsters per a congressos. Anglèsnadiu amb deu anys d'experiència i articles publi-cats.INFORMACIÓRobert Jones/[email protected] Tels 93 44153 51 / 657 816 998

MORA & ODIMED. Assessorament Geriàtric iFinancer. Compra, venda, traspàs de residènciesgeriàtriques. Madrazo, 37. Barcelona.INFORMACIÓSr. Millán. Tels. 934 152 864 / 689 139 733

Es ven apartament de 50 m2 davant del mar aBlanes. Zona port.INFORMACIÓTel. 626 776 662

VENC CASA a Sabadell a 50 m Eix Macià. Baixosper a consultori i pàrquing més 2 plantes tipusduplex de 150 m2 cadascuna. Total ús 450 m2.Cuina, banys i resta en perfecte estat, i totexterior. Calefacció i fusteria d'alumini.INFORMACIÓTel. 610 476 331

Es ven entresòl amb dos finestrals al carrer,Carrer Indústria, 236, Barcelona. Havia estatconsulta. Per entrar-hi a viure. 3 habitacionsdobles. 2 patis. Calefacció. 4 connexions detelèfon. Porta blindada, ascensor. Finca de 35anys. Parquet. 330.000 euros.INFORMACIÓSra. Pons. Tel. 932 373 367

Costa Brava. Rosamar a 7 km de Sant Feliu deGuíxols. Venc casa no aparellada amb jardí. Bellesvistes. 3 cales privades. 1a planta: 2 dormitoris, 2banys, saló-menjador, cuina i gran terrassa. 2a.planta: dormitori, bany, cuina. Pàrquing 3 cotxes.370.000 €.INFORMACIÓM. Antonia. Tels. 932 034 411 / 627 316 031

Estudi d'arquitectura dedicat al servei del'arquitectura i l'interiorisme. Realitza projectesde decoració, reforma i obra nova per a consul-toris, despatxos, clíniques, locals i habitatges.ARQCOTIPO estudi d'arquitectura. Anglí, 43,2n. 2a. 08017 Barcelona.INFORMACIÓTels. 932 031 382 / 679 127 860 e-mail:[email protected]

Venc casa de poble a la Vall Fosca i licors antics.INFORMACIÓLourdes. Tel. 678 722 838

En venda pis de 150 m2 + balcó, exterior, davantde clínica Quiron, 6 habitacions, 2 banys, cuina,reformat. Amb climalit, aire condicionat i calefac-ció. Apte per a habitatge més consulta mèdica.Finca de 30 anys, exteriors amb llum, 4t. pis. Preu600.000 €.INFORMACIÓTel. 670 677 670 / [email protected]

Venc pis darrere l’Hospital de Sant Pau (edificinou), situat a Rambla Volart, 89 (metro Guinar-dó). Àtic 3 habitacions, 2 banys, 80 m2 útils, 100m de terrassa, amb vistes al mar i a la muntanya.Obra vista, edifici de 1980. Preu 583.000 €INFORMACIÓTel. 626 162 576

Treball

Auxiliar d'infermeria, recepcionista/telefonista itasques administratives s'ofereix per treballar enconsultori mèdic. Informàtica, català, experièn-cia i bones referències. 46 anys.INFORMACIÓÀngels. Tel. 932 851 742

S'ofereix administrativa amb experiència per tre-ballar en consulta mèdica o clínica com a recep-cionista, telefonista o auxiliar administrativa.Castellà, català. Informàtica a nivell usuari. Dis-ponibilitat d'horari.INFORMACIÓMontse Garcia. Tels. 934 323 737 / 680511541

S'ofereix infermera quirofanista per treballar enconsulta mèdica o clínica, disponibilitat d'horari.Coneixements d'informàtica i idiomes.INFORMACIÓNúria. Tels. 932 654 971 / 661 333 327 /[email protected]

Diplomada en relacions públiques amb experièn-cia s'ofereix per treballar en consultori mèdic oclínica. Preferentment en horari de 9 a 16 hores.INFORMACIÓSrta. Sílvia. Tel. 607 481 194

S'ofereix com a secretària de metge en consulto-ri. Bona presència, disponibilitat horària, co-neixements de l'entorn informàtic: Windows,Internet... Atenció i programació d'agenda.Excel·lent capacitat organitzativa i tracte humà.Experiència i dedicacióINFORMACIÓCarme Torres Sabi. Tels. 606 642 453 / 933 522 331

S'ofereix secretaria/auxiliar d'infermera mitja jor-nada matins, preferiblement Baix Llobregat. Ambàmplia experiència.INFORMACIÓMarta. Tels. 933 733 638 / 617 208 857

S'ofereix secretària-recepcionista de 48 anys ambexperiència, per a consultori mèdic. Coneixe-ments d'informàtica. Català i castellà nivell alt.Responsable i treballadora. Disponibilitat horària:tardes.INFORMACIÓMercè Gómez. Tels. 934 422 567 / 677 794 477


petits anuncis

Secretària mèdica s'ofereix per treballar en con-sulta mèdica o clínica. Titulació d'ofimàtica,comptabilitat (contaplus). Atenció i programaciód'agenda. Excel·lent capacitat organitzativa. Bontracte amb públic, bona presència, responsable.Experiència.INFORMACIÓMaite Vidal. Tel. 933 475 895 (contest.) /[email protected]

S'ofereix recepcionista-administrativa per treba-llar en consulta mèdica. 9 anys d'experiència enagendes mèdiques i tracte al pacient. Disponibi-litat: tardes.INFORMACIÓMaria Rosa. Tels. 934 905 680 / 636 072 995

S'ofereix recepcionista i auxiliar administrativaamb experiència en tracte amb el públic, pertreballar en: despatx, consultori, clínica o similar.Informàtica nivell usuari. Jornada completa. Bar-celona ciutat.INFORMACIÓIsabel. Tels. 933 710 581 / 610 053 845

S'ofereix auxiliar administrativa per a treballarcom a telefonista-recepcionista en consulta mèdi-ca. Amb experiència d'auxiliar adminitrativa. Dis-ponibilitat total.INFORMACIÓMaria Eva. Tel. 666 153 190

S'ofereix senyora amb experiència per treballarde telefonista en recepció de consulta mèdica.Experiència en tracte amb el públic. Disponibili-tat horària. Català i castellà.INFORMACIÓMari Carmen. Tel. 933 326 588 / 630 559 629

S'ofereix senyora per treballar en consultorimèdic com a recepcionista o telefonista. Jornadacompleta. Informàtica a nivell usuari. Experiènciaen tracte amb el públic. Molt responsable.INFORMACIÓMaria. Tel. 934 228 738

S'ofereix administrativa de 41 anys per treballaren consultori mèdic. Experiència en tracte amb elpúblic. Català i castellà. Informàtica a nivell d'usuari.Atenció telefònica. Disponibilitat d'horaris. In-corporació immediata.INFORMACIÓTeresa. Tel. 616 683 505

S'ofereix secretària-recepcionista AMB AVAN-TATGES FISCALS per a consulta mèdica. De 57anys i bona presència. Anys d'experiència, iniciati-va, capacitat organitzativa i habituada al tracte depacients. Amb referències i disponibilitat horària.INFORMACIÓCarme. Tel. 932 115 547

S'ofereix senyora, diplomada universitària, perconsultori mèdic, centre o similar, com a recep-cionista-secretària. Experiència en tracte amb elpúblic. Català, francès i anglès tècnic. Informàticaa nivell d'usuari. Disponibilitat pels matins.INFORMACIÓ

Carme. Tels. 934 530 006 / 646 598 858 /[email protected]

S'ofereix senyora per treballar en consultorimèdic, clínica o similar, com a recepcionista,telefonista. Amb molta experiència, capacitatorganitzativa, experta en l'àmbit de la comunica-ció, tracte amable amb el públic. Disponibilitat elsmatins.INFORMACIÓAntònia. Tel. 934 101 399

S'ofereix noia per consulta mèdica o similar, ambconeixements d'informàtica a nivell d'usuari. Dis-ponibilitat inmediata.INFORMACIÓMaite. Tel. 625 512 137

Secretària mèdica/recepcionista i auxiliar de clí-nica amb experiència, coneixements d'informàticaa nivell d'usuari i idiomes s'ofereix per treballaren consultori privat o clínica.INFORMACIÓMònica. Tel. 600 692 295

S'ofereix llicenciada en psicologia per a consultamèdica, consultori o similar. Experiència en trac-te amb públic. Atenció telefònica, arxiu, Internet,informàtica a nivell d'usuari. Disponibilitat horària.Incorporació immediata.INFORMACIÓMontse. Tels. 935 403 754 / 650 159 776

S'ofereix noia per treballar en consultori mèdic.Auxiliar d'infermeria. Curs de quiròfan. Expe-riència en quiròfan. També tasques administrati-ves. Experiència de 8 anys. Disponibilitat: horarisflexibles a mitja jornada. Zona Barcelona.INFORMACIÓYolanda. Tel. 606 006 766

S'oferereix secretària-recepcionista amb expe-riència i coneixements d'informàtica per treba-llar en despatx o clínica. Disponibilitat horària.INFORMACIÓJoana. Tel. 932 377 138

S'ofereix recepcionista-administrativa amb ex-periència en tracte al públic, informàtica, català,castellà, francès. Disponibilitat d'horari.INFORMACIÓTels. 933 033 989 / 675 849 921

S'ofereix noia de 25 anys per treballar en consul-tori mèdic com a recepcionista, telefonista iauxiliar administrativa. Preferentment jornadaintensiva. Disponibilitat immediata. Informàtica anivell d'usuari. Barcelona o zona Maresme.INFORMACIÓMontse. Tel. 650 806 019

S'ofereix per treballar en consulta mèdica derecepcionista.INFORMACIÓMaria Dolors. Tel. 938 183 832

S'ofereix secretària recepcionista i auxiliar admi-nistrativa per treballar en consultori mèdic. De33 anys, bona presència, habituada al tracte ambpúblic, anglès, català. Disponibilitat.INFORMACIÓCristina. Tels. 933 545 800 / 650 205 641

S'ofereix per treballar en consulta mèdica desecretària/recepcionista. 37 anys, coneixementsinformàtics, català i castellà, bona presència iexperiència en recursos humans i tracte amb lagent. Disponibilitat inmediata, jornada partida ointensiva.INFORMACIÓSilvia. Tels. 655 777 556 / 934 205 492

Noia de 22 anys diplomada en RRLL s'ofereix pertreballar com a auxiliar administrativa en unconsultori, gabinet, clínica, etc. Desperta i dinà-mica, amb experiència en el tracte amb el públic,parvulari, llar d'infants. Disponibilitat matins. Bar-celona.INFORMACIÓLaia. Tels. 639 254 057 / 933 710 581

S'ofereix per treballar en consulta mèdicad'infermera. Coneixements d'instrumentació,cirurgia, dermatologia i trauma. Àmplia expe-riència. Preferiblement jornada intensiva matins.INFORMACIÓMaite. Tels. 934 272 506 / 609 676 523

Secretària mèdica amb molta experiència eninformàtica i tracte amb el públic. Àmplies re-ferències.INFORMACIÓTel. 655 432 542

S'ofereix secretària mèdica per a consultori mèdicen horari de tardes. Puc aportar experiència enatenció al públic i concertació de visites; informà-tica a nivell d'usuari, ús d'agendes electròniques;seriositat, discreció, responsabilitat i do de gents.INFORMACIÓFlor Palacios .Tel. 630 618 523 / [email protected]

Secretària recepcionista, amb experiència entracte amb públic, en consulta d'oftalmologia,secretària buffet d'advocats, RRPP i direcciópersonal, així com treball administratiu. S'ofereixper a consulta mèdica o similar. Disponibilitatinmediata.INFORMACIÓMaria Miranda Ochoa. Tels. 932 090 391 / 699236 376

Persona responsable s'ofereix per treballar enconsulta mèdica o clínica com a recepcionista,telefonista i auxiliar administrativa. Informàtica anivell d'usuari. Català i castellà. Disponibilitatmatins.INFORMACIÓGloria Caro. Tels. 937 292 080 / 646 241 640


petits anuncis

S'ofereix AUXILIAR D'INFERMERIA per treba-llar en consultori mèdic o clínica. Zona Maresme.Dona, bones referències, experiència en l'atencióal públic, disponibilitat immediata, jornada com-pleta o mitja jornada.INFORMACIÓTel. 600 595 910 / [email protected]

Noia de 36 anys amb experiència de més de 15anys; secretariat mèdic i diploma en gestió públi-ca per la UB. S'ofereix a les tardes per a consultamèdica, com a administrativa, secretaria, telèfon.INFORMACIÓSusana. Tel. 676 165 449

S'ofereix recepcionista per treballar en consulto-ri horari matins. Experiència, bona presència iseriositat.INFORMACIÓMònica Blasco. Tels. 934 513 890 / 670 255 696

S'ofereix diplomada en infermeria en l'especialitatinfermeria del treball per treballar en consultorimèdic o similar com a infermera, auxiliar orecepcionista a les tardes.INFORMACIÓMarisa Delgado. Tel. 670 87 90 74

Secretària/recepcionista de 27 anys s'ofereix pertreballar en consultori mèdic fent tasquesd'atenció al públic, arxiu, introducció de dades,classificació de documents. Coneixementsd'informàtica a nivell d'usuari i idiomes. Disponi-bilitat immediata.INFORMACIÓDoris Malvaseda. Tel. 619 417 648

S'ofereix auxiliar de clínica i quiromassatgista pertreballar en consulta mèdica a recepció, atenciótelefònica. Experiència en laboratori d'anàlisisclíniques. Disponibilitat horària. Incorporacióimmediata. Informàtica a nivell usuari. Bonapresència.INFORMACIÓCatalina. Tel. 619 132 086 / 932 134 318

Auxiliar de clínica s'ofereix per treballar en con-sulta mèdica. 17 anys d'experiència en l'àmbitsanitari (cardiologia, otorino, ginecologia, dentis-ta, etc.).INFORMACIÓBerta Pérez. Tels. 933 774 097 / 675 626 022

Diplomada en infermeria amb èmplia experiènciahospitalària s'ofereix com a instrumentista o peratendre consulta mèdica en torn de tarda.INFORMACIÓTels. 934 279 092 / 686 113 366

S'ofereix senyora de 45 anys, tècnica en dietèticai nutrició, amb 30 anys d'experiència en recepciói oficina a laboratoris i 12 amb al·lergòlegs imicòlegs. Disponibilitat d'horari immediata. Bonapresència.INFORMACIÓMercè Sànchez. Tel. 636 548 377

Auxiliar administrativa s'ofereix per treballar enconsulta mèdica. Zona del Maresme. Informàti-ca, català i bones referències.INFORMACIÓMaria Rosa. Tel. 677 974 584 / [email protected]

OFICIAL ADMINISTRATIVA amb experiència al'àmbit sanitari durant 2 anys. Per fer diferentstasques administratives (secretariat, recepció,administració, arxiu). Amb disponibilitat imme-diata.INFORMACIÓTel. 616 514 716

Auxiliar administrativa, amb experiència a l'àmbitsanitari públic durant 4 anys. Per fer diferentstasques (administració, recepció, arxiu i secreta-riat). Amb disponibilitat total i immediata.INFORMACIÓTel. 646 750 741

Recepcionista. Excel·lent presència. S'ofereix pera consulta mèdica, clínica o hospital. Experiènciaen recepció de visites, arxiu, atenció telefònica,ordenar contractes, factures, etiquetar sobres.Amb informàtica, català, castellà. Coneixementsd'anglèsINFORMACIÓSara. Tels. 932 034 411 / 687 210 309

Senyora de 47 anys s'ofereix per treballar derecepcionista o secretària mèdica a les tardes.INFORMACIÓM. Glòria. Tels. 932 187 126 / 686 719 950

Recepcionista s'ofereix per treballar en consul-toris, centres mèdics, hospitals i altres. Coneixe-ments d'informàtica. Experiència demostrable.Disponibilitat d'horari.INFORMACIÓLourdes. Tels. 655 366 082 / 93 353 10 08

S'ofereix noia per a feina de recepcionista oauxiliar administrativa per a consulta mèdica.Experiència administrativa i recepcionista en clí-nica dental (es pot adjuntar carta de referència).INFORMACIÓMarta Tels. 605 028 704 / 932 651 429

S'ofereix secretària de 53 anys per treballar enconsulta mèdica o clínica com a recepcionista.Experiència en tracte amb el públic. Català icastellà. Informàtica. Disponibilitat horària. In-corporació immediata. Bona presència i respon-sable.INFORMACIÓMaria José. Tel. 609 736 131

S'ofereix noia de 27 anys, amb experiència coma administrativa i recepcionista, per treballar enconsulta mèdica o clínica. Castellà, català i co-neixements d'informàtica. Disponibilitat d'horari.INFORMACIÓNoemí Ignoto. Tel. 935 355 479; e-mail:[email protected]

S'ofereix administrativa-recepcionista amb ex-periència en atenció al públic en informàtica pertreballar en ambulatoris i consultoris mèdics.INFORMACIÓMercedes. Tels. 933 594 175 / 619 568 523 /[email protected]

S'ofereix auxiliar de clínica de 24 anys ambexperiència, per treballar en consultori o clínica.Amb informàtica, castellà, català i anglès. Dispo-nibilitat d'horari.INFORMACIÓVanesa. Tels. 660 636 266/934 070 295

Secretària mèdica s'ofereix per treballar en con-sulta mèdica o clínica. Experiència en tracte ambel públic i en clínica. Català i castellà. Coneixe-ments d'informàtica. Horari matins o intensiu.Disponibilitat immediata. 29 anys.INFORMACIÓAnna López .Tel. 934 251 181 / [email protected]

S'ofereix administrativa per treballar en consul-tori mèdic o clínica, amb coneixementsd'informàtica i experiència laboral. Disponibilitathorària.INFORMACIÓIsabel. Tels. 600 538 014 / 933 072 505

S'ofereix noia per treballar en consulta mèdica osimilar com a recepcionista o telefonista. Expe-riència en tracte amb el públic i en tasquesd'oficina. Informàtica a nivell usuari. Disponibili-tat tot el dia. Incorporació immediata.INFORMACIÓMercè. Tel. 617 041 450

Noia de 32 anys s'ofereix com a recepcionista, sipot ser a Barcelona o Badalona. Tinc una expe-riència de 8 anys de treball en tasques administra-tives, centraleta telefònica, etc. No tinc proble-mes d'horari.INFORMACIÓTel. 656 815 857

S'ofereix noia de 35 anys per treballar de recep-cionista/administrativa, experiència en progra-mació informàtica, nocions d'àngles. Disponibili-tat matins.INFORMACIÓMagda. Tels. 651 521 319 / 933 481 089

Infermera s'ofereix per treballar en consultamèdica o laboratori, en tasques d'infermeria,recepció i administració. Disponibilitat matins.Àmplia experiència.INFORMACIÓMercè. Tels. 934 551 541 / 639 761 824

Auxiliar de clínica, de 53 anys, s'ofereix per aconsultes mèdiques en horari de tardes. Expe-riència en: ginecologia, oftalmologia, dermatolo-gia, podologia, etc.INFORMACIÓTel. 660 553 409


petits anuncis

Auxiliar de geriatria de 46 anys amb idiomes(francès, espanyol, anglès) s'ofereix per cuidargent gran a domicili o en recepció, consulta osimilar. Contracte imprescindible. Horari a con-venir.INFORMACIÓCeline Brassart. Tels. 934 147 265 / 685 679 812

S'ofereix recepcionista, auxiliar de clínica, secre-taria mèdica per a consulta mèdica o consultoriamb experiència. Preferentment dissabtes.INFORMACIÓLidia. Tel. 639 92 31 34

Recepcionista de 36 anys amb experièncias'ofereix per treballar en consulta mèdica oclínica per torn de matins, a Barcelona. Coneixe-ments d'informàtica a nivell d'usuari. Català icastellà.INFORMACIÓAgnès Peña. Tels. 679 552 142 / 932 115 557

ASSESSORIA ESTADÍSTICA. Ha culminat el seutreball d’investigació? Necessita suport profes-sional per analitzar les seves dades? Equip dellicenciats en Estadística especialitzats en Salutpública i Epidemiologia s’ofereix per a Anàlisi deDades.INFORMACIÓAdriana Freitas. Tel. 659 671 [email protected]

S’ofereix auxiliar d’infermeria per treballar enconsultori o clínica com a recepcionista i auxiliaradministrativa. Total disponibilitat. Amb expe-riència i referències.INFORMACIÓLeonilda. Tels. 629 672 001/ 934 236 810

Administrativa amb perfecte domini de l’anglès iexperiència en consultes mèdiques s’ofereix pertreballar a partir del mes de juliol.INFORMACIÓAnna Vila. Tel. 934 160 154

S’ofereix secretària de direcció per treballar ambun metge. Edat 39 anys, amb experiència demos-trable: recepció, agenda, telèfon, idiomes, anglèsfluid verbal. Horari de feina preferible matins omitja jornada, dues tardes incloses.INFORMACIÓMariona. Tels. 667 096 822 / 934 100 431

S’ofereix per a treballs administratius, compta-bles, impostos, gestions, etc. persona (dona) de57 anys amb molta experiència com a secretàriade direcció en una important empresa. Mitjajornada o per hores.INFORMACIÓCharo Luque. Tel. 637 796 098 /[email protected]

Utillatges

ORL. Es ven material quirúrgic i de consulta.Microscopi d'operació OPMI 1 de la casa Zeiss,esterilitzador MELAG, font de llum freda deSTORZ amb llum frontal. Molt bon estat deconservació.INFORMACIÓTels. 972 367 854 o 629 502 597

Venda microscopi quirúrgic d'oftalmologia Top-con OMS70. Bàscula amb tallgimetre. Electrocar-diògraf Cardioline.INFORMACIÓTel. 696 373 685

Es ven material de despatx d'oftalmologia: làserdiode, topògraf cornial, làmpades de fenedura,caixa de lents, ecògraf-biòmetre, tonòmetre,microscopi de cirurgia i altre instrumental. Per-fecte estat.INFORMACIÓTel. 639 248 245

En venda MICROSCOPI QUIRÚRGIC TAKAGIOM-10 preu 8.000 euros IVA. Nou.INFORMACIÓTel. 626 832 786 / [email protected]

Aparell Otoemision acústica vàlid per a pediatresi otorinolaringòlegs.INFORMACIÓTel. 636 960 902

Venc aparell de microona Radamet Bosch.INFORMACIÓTel. 934 880 838

Venc microscopi binocular portàtil marca Lumi-View de Welch Allyn, model amb suport d'ulleresi font d'energia portàtil recarregable. Permet unavisió estereoscòpica tridimensional amplificada iil·luminada. Poc usat. Preu: 349 €.INFORMACIÓTel. 937 923 505

Diplomes Acreditatiusde Capacitació(DIACAP)

Informació: OFICINA TÈCNICA D’ACREDITACIÓ (OTA) Col·legi Oficial de Metges de BarcelonaPersona de contacte: Marta Anglès Traserra 9-14 hores

Pg. de la Bonanova, 47 08017 Barcelona Tel. 935 678 888 Ext. 1135 E-mail: [email protected]

El COMB va endegar a mitjan 2004 els Diplomes Acreditatius de Capacitació en Acupuntura, Medicina Cosmètica i Estètica,Medicina de Residències de Gent Gran i Medicina Naturista. Ara ja es pot sol·licitar el DIACAP en Medicina Homeopàtica iproperament en Medicina Pericial i Avaluadora.

La superació de la puntuació mínima necessària, d'acord amb un barem que inclou formació bàsica, formació continuada,treball, docència, publicacions i altres, per obtenir el Diploma de Capacitació en una pràctica professional determinadaobeeix a la voluntat d'impulsar la regulació d'un sector professional que no ho està. Trobareu tota la informació al web delCOMB www.comb.cat, a l'apartat de PRÀCTICA PROFESSIONAL/Acreditació Competència: http://www.comb.cat/cat/professional/acreditacio/diplomes/home.htm

A continuació, relacionem els diplomes atorgats fins al mes de març del 2006.ACUPUNTURA

Alcalde Ordax, AnaAldea Bueno, CarlosAlkhatib Felo, FaouazAlorda Esquinas, Maria LuisaAluart Bardalet , M EstelAlvarez de la Vega Sancristobal,AndresArquer Porcell, AndreuBadillo Caro, Jose LuisBadosa Collell, GemmaBárzano Julvez, CristinaBellver Garcia, DavidBlasco Catalan, Jose MBlasco Riera, EdmonBorja Aguirre, LourdesBorràs Verdera, MiquelBosch Tubert , RosaBotella Ruiz, ElisendaBramona Beatove, JordiBretos Peral , FelisaCadena García, M LuisaCancer Villacampa, LuisCasañas Lopez, GuillermoCastillo Isern, DanielCastro Cañete , Guillermo JCazorla Cazorla, EnriqueClaramunt Peña, ElisendaCosta Clara, Josep MDalmau Santamaria, IsharDe Legórburu Bella, MargaritaDe Miguel Blanco, CarlesDezcallar Leoz, MarianoEres Charles, NataliaEscriche Badiella, M MercèFernández Baizán, CésarFerran Gracia, JosepFerrer Añel, IsabelFiga Alonso, SalvadorFilella Subirà, Josep MariaFont Casas, YolandaFuertes Armengol, M TeresaGarcia Fernandez , AliciaGarcia Janeras, AlbertGarcia Soriano, Ana M.Gascon Castelló, JaumeGimeno Esteve, FranciscaGiralt Sampedro, IsabelGonzalez Platero, Francisco JavierGracia Gozalo, Rosa M.Guitart Vela, JordiGutierrez Heras, LidiaHidalgo Sarés, M JoséHuertas-Portocarrero Gomez-Moran,DanielJaime Rentero, AnaJovalCepria, M. TeresaLago Rodríguez, Manuel de JesúsLisbona Roquer, M Del CarmeLloret Puig, IsabelLopez Carcel, GemmaLópez Pujol, AntoniMacip Esteller, SantiagoMarco Aznar, PereMartí Hernandez, MargaritaMartín Pèrez , AnastasiMartorell Sabater, CarmenMendialdua Ugarte, M. LourdesMillet Fite, AsuncionMonaco Rosich, AntoniMontala Bosch, JosefinaMoranta Mesquida, Jose GMuñoz Fernandez, M IsabelMur Auqué , Daniel

Oliva De Frutos, AnaOriol Peregrina, MercèOrtiz Reparaz, AnaPadrisa Muntal, EncarnacionPagès Serra, GloriaPérez Aguado, M. CarmenPerez-Calvo Soler, JorgePermanyer Casanovas, MontserratPichot Sagi, Ana MariaPino Sebastia, JosefaPlaza Requena, GerardPrats Sanchez, CarlesPuig Pons , Santiago GermanRibé Sànchez, MontserratRipoll Espiau, EnricRipolles Justribo, JoanRodelas Montalvo, FranciscoRodellar Oncins, M TeresaRodriguez Miralles, JoaquimRoquet Silva, José AntonioRuiz Perez, ConsolRuiz de Conejo Viloria, M. IsabelSalabarnada Torras, JordiSantiña Vila, ManuelSantos Coca, CarmenSantos Forrellad, AlexSarasà Solà, BlancaSeano Pujol, M EstrellaSeco Baró, AntoniStuart Palacios, Juan FranciscoTellez Navarro, Josep C.Torner Ribé, MontserratTorras Bernaldez, M TeresaValles Balasch, RosaVera Bernal, Carmen LuciaVera Moreno, JesúsVidal Fernandez, Montserrat SoniaVillarroya Martin,Josefa GloriaZueras Gelabert,Rosalia

MEDICINA COSMÈTICA I ESTÈTICA

Abella Avilés, NeusAlvarez Suriaca, XavierAndreu Bruguera, ImmaAñon Marin, TeresaAragon Roman, Miguel JuanArcas Mir, AnaArnal Monreal, MoisesAyala Vicedo, EladioBarbero Gonzalez, Abraham MoisesBonet Puig, M. IsabelBordonaba Pueyo, PascualBramona Beatove, JordiBurgues Camarasa, M. JosepBusquets Romagosa, MartaCabaní Tuset, InmaculadaCampoy Sánchez, MercèCardona Peña, FedericoCaro Cordero, Jose ManuelCasas Sabé, CarmeCasermeiro Costa, José AntonioCastillo Galiana, MartaCervantes Sanchez, MiquelCiscar Gracia, SilviaCiscar Gracia, EvaCosta Palau, ConcepcióCrespi Morro, M. LuisaDe la Barrera Dacasa, OlimpiaDe los Mozos Ortiz, Luisa MariaDelgado Ribas, Juan ManuelDelso Velazquez, MyriamDiaz Aller, Maria BelenEscoda Delgado, NuriaEspaulella Viñolas, Núria

Esteban Herrero, MargaritaFont Pons, M AngelaFuentelsaz Benavent, EnriqueGalvez Comas, SusanaGalvez Ruiz, RafaelGálvez Amate, EnriqueGarbayo Garcia, AliciaGarcia Manzanares, MargaritaGarcía Giménez, José VíctorGarcía Rojas Jaile, Juan JacoboGimenez Gonzalez, M LuisaGoñi Peña, SaraGonzalez Platero, Francisco JavierGonzalez Sanchez, Ana RosaGonzález Fernández, InmaculadaGovantes Lopez, PilarGrau Besoli, MartaGuayan, JorgeGuillén Sanchez, MercedesHerrero Zerpa, RosalbaJarne Navalón, CarlosLamilla Riera, AlvaroLozoya Florit, M. EnriquetaLlorens Morera, DanielMadan Rodriguez, Maria DoloresMarcos Vidal, ConcepcióMarti Goma, JuanMarti Tarazona, Victor ManuelMartín Nuñez, VirginiaMartinez Esnaola, RosarioMartínez Poyato, M Del CarmenMelamed Pinto, GracielaMorales Soldado, M. CarmenMoreno Marin, JavierNavarro Flo, Nestor DanielNavarro García, JuanNieto Fernandez Arroyo, ManuelOliva Sanchez, Ana MOlivera Gil, JoaquimOrdiales Benayas, Gerardo ManuelOyola Palacios, DenebolaOyola Palacios, ChristopherPascual Casacuberta, JordiPérez Ballestero, M CarmenPérez Burillo, M PilarPerpiñá Singla, MartaPinto, RaulPovedano Carpintero, JavierPuig Garcia, NoemiPujol Gali, JordiQuintillà Brescò, MercèRiba Camprubí, SalvadorRibé Subirà, NataliaRipoll Sanchez, ManuelRodenas Garrido, ElviraRodrigo Anoro, PilarRodriguez Perez, ConstantinoRoman Onsalo, AndresRoura Igartua, RoserRovira Orriols, EulaliaRuiz Sánchez, VirtudesRupérez Caballero, ElenaSaez Manubens, JoanSalvador Casas, LibradaSanz Manonellas, LourdesSerrano Adan, JoseSoler Gonzalez,SilviaSoriano Corral, Jose RamonSubirachs Amigó, EstherTauler de Luque, PilarTomás Benedicto, NeusTorres Fito, MartaTorres Perea, JorgeTorrubia Marcano, Juan CarlosTufet Opi, Jaime

Tuñon Alvarez, M IsabelVazquez Ruiz, RocioVega Lopez, Petra MVicario Hernandez, VirginiaWang Saegusa, Ana J ChXalabarder Sagalès, MariaXammar Alonso, Jorge

MEDICINA DE RESIDÈNCIES DE GENTGRAN

Arguindegui Pons, RafaelDomenech Carpena, CarmenEsquirol Caussa, JordiGasol Lascorz, JosepMonserrat Delgado, Jose LuisPerelló Alonso, M. MontserratRiu Subirana, SebastiàRovira Rovira, Josep

MEDICINA NATURISTA

Abilla Lumbiarres, AraceliAndrés Ortuño, Josep-GabrielBernabeu Mur, FranciscoNogués Orpí, InmaculadaOriol Peregrina, MercèPérez Plana, DanielPino Sebastià, JosefaRódenas López, PedroSagrera Ferrandiz, JorgeTomás Rajadell, Maria BeatrizVerdaguer Balmes, Carme

MEDICINA HOMEOPÀTICA

Aldea Bueno, CarlosBernabeu Mur, FranciscoCasas Crosas, MontserratColoma Anadón, LauraCuerda Aguado, EstherCuevas Exposito, ManuelaDalmau Carre, JordiDiez Llambrich, XavierFernandez Sole, Maria JosepGraells Serradell, AntoniMartinez Marco, MercedesMestre Blabia, AssumptaMuntasell Peradejordi, IreneNacher Miguel, FerranOriol Peregrina, MercèPalau Del Mas Armella, FrancescPalomares Ajo, José M.Parés Grahit, JoanPerpiña Singla, MartaPichot Sagi, Ana MariaPuga Lombardo, MonicaPuig Pous, SalvadorQueralt Gimeno, LluïsaRabella Meneses, M. CarmeReig Gourlot, AnnaRodríguez Avilés, Maria TeresaSánchez Rubira, MontseSastre Requena, CarmenSerrano Barasona, CarmeTomás Rajadell, Maria BeatrizTorrella Yagüe, EsterUriel Escoz, Ana ElenaVillarroya Martin, Josefa GloriaYago Escriva, M. GraciaZemba Vieytes, Maria CristinaZueras Gelabert, Rosalia

EL CENTRE D'ESTUDIS COL·LEGIALS PRESENTA UNACOMUNICACIÓ AL XVII CONGRÉS DE LA SOCIEDADESPAÑOLA DE EDUCACIÓN MÉDICA

EDICIONS EN CATALÀ I ENCASTELLÀ DELS QUADERNSDE LA BONA PRAXI

Els Quaderns són una publicació periòdica delCOMB, editada des de l’any 1991 pel Centre

d’Estudis Col·legials, i es caracteritza per ser:una acció de Formació Mèdica Continuada quepromou un comportament professional d’acordamb l’esperada protecció dels ciutadans en lesàrees temàtiques tractades, una guia depràctica clínica i desenvolupament professionalque fomenta la prevenció de riscosprofessionals, i una eina de l’àmbit medicolegalque protegeix alhora el ciutadà i el professionalde la medicina. Fins a l’abril de 2006 s’haneditat un total de 22 números de temàtiquesdiverses i d’interès professional per alcol·lectiu mèdic.El COMB va arribar a un acord l’any 2004 ambel Colegio Oficial de Médicos de Las Palmasper tal d’editar els Quaderns de la bona praxien castellà per als seus col·legiats, actualitzanti adaptant els continguts a l’àmbit d’aquestCol·legi.La primera publicació per al COM Las Palmases va fer el gener de 2005 amb la traducció,actualització i adaptació del QBP número 16,“Els immigrants i la seva salut”, atesa lasensibilització sobre aquest tema a lesCanàries.El segon número editat, de juny de 2005, haestat el corresponent al número 12, “Guiad’actuació en la situació d’agonia del malaltterminal”, i succeït pels números 15, “Comprestar una assistència de qualitat a personesque estan en residències geriàtriques”, editatel febrer de 2006, i 22 “La grip, la grip aviària il’amenaça d’una pandèmia gripal”.Properament s’editarà el QBP número 21, “Com actuar quan un metge és portador delvirus de la immunodeficiència humana o delvirus de l’hepatitis B o C”.

EDITA: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.Centre d’Estudis Col·legials. Departament de PublicacionsComitè de Redacció: Alex Ramos, Tonyi Barroso, Albert Cobos, RaquelDolado.CEC - COMB – Pg. de la Bonanova, 47. 08017 Barcelona. [email protected]

de FORMACIÓi SALUTCENTRE

d’ESTUDISCOL·LEGIALSSe

rvei

d’In

form

ació

Col

·legi

al 11

7M

arç-

Juny

200

6 Nú

m. 4 Quaderns

Centre d’Estudis Col·legials del COMB

El passat 26 d'octubre del 2005vatenir lloc a Albacete el XVII Congreso

de la Sociedad Española de EducaciónMédica (SEDEM). El Centre d'EstudisCol·legials (CEC) va participar en aquestcongrés presentant una comunicació-pòster titulat Trayectoria de los cursosacreditados del Centro de Estudios Co-legiales y sus resultados, on s'analitza-va el perfil de les activitats acreditades,les hores, els alumnes i els crèdits deFormació Mèdica Continuada (FMC) ator-

gats pel CEC entre 1998 i 2004. En aquesttreball es reflecteix la contribució delCEC en la incorporació de cursos acredi-tats dins del seu programa de formaciócom a element de millora de la qualitatde la FMC. Tal i com es reflecteix a lataula, entre 1998 i 2004, al CEC es vanimpartir 11.982 hores de formació i 6.699alumnes van rebre els crèdits de FMCcorresponents a l'activitat que havienrealitzat, i es van atorgar un total de55.749 crèdits.


formació i salut

Activitats acreditades per:

Consell Català dela Formació Mèdica Continuada

Comisión de Formación Continuadadel Sistema Nacional de Salud

Activitatsformatives

Escola d’Estiudel COMB 2006

Per a més informació:Tel.: 93 567 88 58 ~ http://cec.comb.cat

Tallers impartit per experts

Adreçat a: Metges que vulguin aprofitar el marc interactiud'un petit grup de companys (de 5 a 9), tutoritzats per unexpert, per plantejar les necessitats i demandes concretesde la seva pràctica diària.

Objectius: Donar l'oportunitat per plantejar a un expertconsultor de la matèria una demanda concreta de la sevapràctica assistencial i qüestions de tipus organitzatives ide gestió.

TALLER DE MANEIG D'ANTIBIÒTICS. Data: 12 de juliolde 2006 * Professor: Dr. Francisco Gudiol Munté. CapServei Malalties Infeccioses. Hospital Universitari de Bellvit-ge, Barcelona. Catedràtic de Medicina, Universitat deBarcelona.

TALLER DE MALALTIES AUTOIMMUNES SISTÈMI-QUES. Data: 19 de juliol de 2006 * Professor: Dr. JosepFont Franco. Cap de Servei de Malalties Autoimmunes.Hospital Clínic de Barcelona. Professor associat, Facultatde Medicina de la Universitat de Barcelona.

TALLER DE MALALTIES HEPÀTIQUES. Data: 26 dejuliol de 2006 * Professor: Dr. Miquel Bruguera i Cortada.Consultor Sènior Servei d'Hepatologia, Hospital Clínic deBarcelona. Professor titular Departament de Medicina,Universitat de Barcelona.

TALLER D'HIPERTENSIÓ ARTERIAL. Data: 17 de juliolde 2006 * Professor: Dr. José Luis Tovar Méndez. Capde la Unitat d'Hipertensió del Servei de Nefrologia de laVall d'Hebron, Barcelona.

TALLER DE MALALTIES REUMÀTIQUES. Data: 10 dejuliol de 2006 * Professor: Dr. Jordi Carbonell Abelló.Cap del Servei de Reumatologia IMAS (Hospitals del Mari l'Esperança, Barcelona). Coordinador de la Unitat del'Aparell Locomotor IMAS.

TALLER DE DIABETIS. Data: a determinar, juliol de 2006* Professor: Dr. Joan Soler Ramon. Cap del Serveid'Endocrinologia i Nutrició de l'Hospital Universitari deBellvitge. Professor titular Universitat de Barcelona.

Matrícula (per taller de 3 hores):Col·legiats: 75 No-col·legiats: 100 Horari: de 17,30 a 20,30 h (3 hores).Lloc: Centre d'Estudis Col·legials.Crèdits: 0,6 per taller.

Ofimàtica per a metges

Adreçat a: Metges, familiars de metges i altresprofessionals

Cursos i Calendari: (de dilluns a dijous)* Windows i Word, del 26 al 29 de juny de 2006* Powerpoint, del 3 al 6 de juliol de 2006* Internet, del 10 al 13 de juliol de 2006* Access, del 17 al 20 de juliol de 2006

Horari: de dilluns a dijous: de 17 a 20,30 hores.Nombre d'hores: 14Matrícula per curs: Col·legiats: 135 , Familiars: 149 ,

No-col·legiats: 164 Lloc: Centre d’Estudis Col·legials

Aimed at: Doctors and other health professionals with atleast an intermediate level of spoken English.Course leader: E. Thompson. British doctor and publichealth specialist, independent consultant and qualifiedteacher in English as a foreign language for adults.

MEDICAL WRITING

objectives : To improve participants' ability and confidencein writing scientific and medical articles in English.

Planning: Introduction to the writing process; clarifying themessage; planning, organising and structuring an article;language of narrative. Language of description, definitions,comparing and contrasting; writing discussions and develo-ping an argument; Editing.

CONFERENCE PRESENTATIONS IN ENGLISH

objectives: To improve participants' ability and confidencein presenting and participating in international medicalconferences held in English.

Planning: understanding the ingredients of a successfulpresentation; thematic statements and structure; audience;clarifying the content; language of openings, signpostingand conclusions; developing delivery skills: body languageand voice, language for using visual aids; language ofemphasis, contrast and degrees of certainty; techniquesand language for participating in question and answersessions; language of discussions.

Timetable: 2 days/ 6 hours each day (12 h. each course).Medical Writing: July 4 and 5, 9.30 am - 17.30 pm.Conference P.: July 11 and 12, 9.30 am - 17.30 pm.Matriculation each course: Col·legiats: 115 No col.: 139

Medical Writing andConference Presentations in English

Cursos a distància a l’estiu

CURSOS PER NIVELLS:

Intensius de 90h: del 3 al 28 de juliol o del 4 al 29 desetembre de dilluns a divendres, 4,5 hores diàries.Matrícula: Col·legiats i familiars 772

No col·legiats 812

Intensius de 45 h: del 3 al 21 de juliol o del 4 al 22 desetembre, de dilluns a divendres, 3 hores diàries.Matrícula: Col·legiats i familiars 406

No col·legiats 427

Cursos orals: del 3 al 21 de juliol o del 4 al 22 de setembrede dilluns a divendres, 3 hores diàries.Matrícula: Col·legiats i familiars 446

No col·legiats 470

Idiomes per als metges i els seusfamiliars

Motivació i hàbits d’estudi

Adreçat a: alumnes de primària (3r, 4t, 5è i 6è)

Continguts: motivació i hàbits d'estudi. Estudiagradable. Estudi eficaç. Pla de millora. Organitzacióde l'estudi. Salut i estudi. Planificació d'activitats.Memorització. Repassos. Avaluació.

Calendari: 3, 4 i 5 de juliol de 2006; de 9,30 a 13,30 h.* 5, 6 i 7 de setembre de 2006.

Matrícula: Col·legiats: 105 ; no col·legiats: 124 .

Tècniques d’estudi

Adreçat a: alumnes d'ESO, mòduls i Batxillerat

Continguts: Definició de les tècniques d'estudi.Motivació. Lectura veloç i comprensiva. Prendreapunts. Programació. Concentració. Procés d'estudi.Memorització. Repassos. Avaluació.

Calendari: 3, 4 i 5 de juliol de 2006; de 9 a 14 h.* 5, 6 i 7 de setembre de 2006.

Matrícula: Col·legiats: 130 ; no Col·legiats: 150 .

PATOLOGIA AMBIENTAL BÀSICA IAPLICADAObjectiu: Donar a conèixer un conjunt de temesrelacionats amb la Patologia Ambiental, per podertenir una visió global de la influència de l'ambientbiosfèric sobre l'home i uns coneixements bàsicsrelacionats amb la Medicina Aeroespaial, la Medicinade Muntanya, la Medicina Subaquàtica i les Malaltiesper Agents Físics, Químics i Biològics.

Adreçat a: Metges i professionals sanitaris que desitginaprofundir en els aspectes ambientals que influeixen enla salut i conèixer les principals matèries que tracta laPatologia Ambiental i les seves especialitats.

Col·laboració: Societat Catalana de MedicinaAeroespacial, Subaquàtica i Ambiental i la Càtedra deFisiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Calendari: A partir d'abril de 2006 (durada 3 mesos).

Matrícula: Col·legiats 253 , metges MIR 25 % dedescompte, No col·legiats 294 . Nombre d'hores: 60.Activitat acreditada amb 11,1 crèdits.

Adreçat a: alumnes de 5 a 12 anys.

Programa: Anglès (3 hores diàries), classes teòriquesi pràctiques sobre vela lleugera i activitatscomplementàries. Programa setmanal.

Calendari: del 3 al 28 de juliol de 2006, de 9 a 10hores.

Matrícula: 390 /setmana. 10 % de descompte per alscol·legiats i familiars.

Lloc: Reial Club Nàutic de Barcelona.

Campus Mar(Anglès i vela)

Adreçat a: Metges de l’àmbit extrahospitalari.

Objectiu: Facilitar els continguts necessaris per al'adequada actuació del metge extrahospitalarid'Atenció Primària, i així poder fer front als diversosproblemes de salut mental abordats en aquest curs.Proporcionar la informació pertinent per tal que elmetge d'Atenció Primària pugui actuar de formaadequada davant els problemes de salut mental,cada cop més habituals en l'àmbit de l'assistènciaprimària i que amb freqüència ofereixen dificultatsdiagnòstiques amb la repercussió individual, familiar isocial dels quals adquireixen en ocasions proporcionsconsiderables.

Calendari: A partir d'abril de 2006 (durada 2 mesos).

Matrícula: Col·legiats 218 , metges MIR 25 % dedescompte, no col·legiats 254 Nombre d'hores: 50.Activitat acreditada amb 8,8 crèdits.

ABORDATGE DELS PROBLEMESDE SALUT MENTAL EN L’ÀMBITEXTRAHOSPITALARI

Anglès i esports per a nens i joves

Adreçat a: Nens de 6 a 11 anys .Horari d'anglès: de 9 a 12.30 h. de dilluns a divendres.Inici 26 de juny de 2006.

Adreçat a: Joves de 12 a 16 anys.Horari d'anglès: de 8.30 a 12.30 de dilluns a divendres.Inici 26 de juny de 2006.

Esports: A les 12.30 servei d'autocar amb monitorsde l'Escola Canal Olímpic de Castelldefels. Allàdinaran i realitzaran un esport d'aigua. Tornada a les18.00. Inici 26 de juny de 2006.

Mínim inscripció 2 setmanes, programa complert 5

2 3 4 5

a 247 361 465 559

ae 555 822 1.080 1.328

(a) Només classe (ae) Anglès ianglès esports


formació i salut

EL CEC ORGANITZA ROTACIONS CLÍNIQUES A L'HOSPITAL DEL MAR PER AMETGES SUD-AMERICANS

En el marc d'un acord entre el CEC iEducación Médica Continuada Ltda.

de Bogotá (Colòmbia), entre octubrede 2005 i maig de 2006 s’estan duent aterme rotacions de pràctiques per a 5metges de Colòmbia, Equador, Xile,Perú i Veneçuela. Aquestes rotacionss’estan realitzant en serveis del'Hospital del Mar amb l’objectiu docentd’oferir un reciclatge sobre l'àmbit dela Síndrome metabòlica (HTA, diabetis,hipercolesterolèmia). Aquesta rotacióforma part d'un premi atorgat perMERCK, SD de l'Àrea Andina sud-americana, a metges que han obtingutuna bona qualificació en el curs"Diabetes SAP" organitzat per aquestlaboratori i Educación MédicaContinuada Ltda.Jordi Bruguera, Director Mèdic de l'Hos-pital del Mar, és el coordinador docentde les rotacions i Àlex Ramos i RaquelDolado del CEC han assumit la Direcciópedagògica i logística, així com la Coor-dinació d'aquesta acció.

EXAMEN MIR

Oferir activitats de suport iformació als metges, en especial

als metges joves, és un dels objectiusdel Col·legi Oficial de Metges deBarcelona i des de fa vint-i-quatre anyscompta amb el Centre d'Estudis Col-legials (CEC), encarregat de dur a ter-me les accions de formació per alsseus col·legiats.El Centre de Formació en Ciències dela Salut, S.L. (IBACS) és un centreradicat a Barcelona, amb una experi-ència de més de deu anys en l'organit-zació de formació a la Preparació del'Examen MIR.

Temari: Específic, cuidadosament se-leccionat per permetre facilitat de re-

pàs, més de 14.000 preguntes tipustest d'èxamens MIR i originals. Amplimaterial complementari d'ajut a l'es-tudi.

Metodologia docent i calendari:dividit en un sistema de 4 voltes*Primera volta, de gener a març de2006: lliurament del material d'es-tudi i simulacres igual que altres ciu-tats de l'estat (OMC). * Segona vol-ta, de març a juny de 2006: Classes 3dies per setmana, simulacres, tuto-ries, suport psicològic * Tercera vol-ta, de juny a novembre de 2006:Classes 3 dies per setmana, simula-cres, tutories, suport psicològic*Quarta volta, de desembre de 2006

de FORMACIÓi SALUT

Quaderns

fins la setmana de l'examen: Classes4 o 5 dies per setmana, Associaciócontínua de conceptes en exàmens iclasses, simulacres, tutories, suportpsicològic.

El calendari està sotmès a canvissegons les convocatòries

Hores lectives: 350 hores teòriques,125 hores de tutories, 125 hores desimulacres

Preu del curs: Inici gener o març: 2.250 5 % de descompte per als col·legiats alCOMB.

El Col·legi de Metges de Barcelona signa un conveni amb IBACS per a lapreparació de l'examen MIR

• Adaptacions banys• Adaptacions i reparacions de

cadires de rodes• Ajuda als discapacitats• Ajuda a la gent gran• Aparells ortopèdics:

a midaestàndars

• Llits clínics: manuals i elèctrics• Llits gran descans• Llits per a malalts

• Bastons• Cadires de rodes lloguer• Cadires de rodes venda:

manualselèctriques

• Cadires de rodes a mida• Caminadors, venda i lloguer• Grues: manuals,

elèctriques i de sostre• Material antiescares• Taules reconeixement

Horari: de 9.30 a 13.30 i de 17 a 20 h. Dissabtes obert de 9.30 a 13.30 i de 17 a 19 h.

Parking: Còrsega, 213 (edifici contigu a l’ortopèdia)

LA CASA DE LES CADIRES DE RODES

CLÍnICOrtopèdia

Còrsega, 215-217 (Casanova-Muntaner)Tel. i Fax 93 410 64 64

www.aclin.es ~ [email protected]

núm. 117

Documents