2

Silvia GarrigaGERENT

Teniu a les vostres mansel butlletí número 35de Nous Camins. Unany més a través d’a-questes pàgines, us co-muniquem amb moltaesperança, el què hemaconseguit fer entretots, les vides que han

canviat i que ara tenen o albiren un futur millor.Estem a les portes de celebrar el nostre 35 aniversari i

com a preparació hem cregut convenient reflexionar iaprendre de la nostra història; analitzar què fem bé i quèhem de millorar, acceptant els reptes i els èxits obtingutscom a estímul per a continuar el nostre treball a favor deldesenvolupament de les persones. Durant aquest últim cursens hem posat en contacte amb alguns de vosaltres per pre-guntar-vos la vostra opinió sobre els projectes i el funciona-ment de Nous Camins a manera d'avaluació. A tots, moltesgràcies per participar, per mostrar-nos tant d’afecte i apor-tar-nos idees tan bones. La vostra opinió ens importa i molt,ja que som conscients que no podríem fer el que fem sensela vostra col·laboració. La feina i els èxits de Nous Caminssón compartits amb els que aporteu el vostre treball, suporteconòmic o coneixements, amb els que treballen sobre elterreny i coneixen millor que ningú a la seva gent, i tambéamb aquells que lluiten per tal que la seva vida i la dels seuspugui ser una mica millor. Junts compartim l'esperança dela qual ens parla en Martí Colom en aquest mateix butlletí.Una esperança realista en un futur millor.

Des de la ferma convicció que el treball pel desenvo-

lupament és una qüestió de justícia, veiem com encaratenim molts reptes.

A part de comentar-vos sobre els nostres projectes i ini-ciatives, també volem destacar en aquestes línies una notí-cia important dins del camp del desenvolupament. Aquestmes de setembre es reuneixen els països membres de l'ONUi celebren el Cim Especial sobre Desenvolupament Sosteni-ble en el qual es tracen els nous objectius per a l'any 2030.En Ban Ki-moon -Secretari General de les Nacions Unides-reconeix en el pròleg de l’“Informe 2015 dels Objectius delMil·lenni” que “malgrat els notables assoliments, sóc profun-dament conscient que les desigualtats persisteixen i que elprogrés ha estat desigual”.

Encara que no s'hagin aconseguit tots els Objectius delMil·lenni no podem deixar d'alegrar-nos pels avanços en lamatèria, per tot el que sí que s'ha aconseguit. Permeteu-nosfer un breu esment del que s’ha assolit i dels reptes globalsque encara ens queden per endavant.

S'ha reduït a més de la meitat el nombre de personesen pobresa extrema al món, però així i tot, les xifres sónesgarrifoses: 836 milions de persones encara no ho hanaconseguit.

El nombre de nens que no va a l’escola primària s'hareduït a gairebé la meitat des de l'any 2000, però no s'haaconseguit l'ensenyament primari universal que espretenia. No tots els nens i nenes del món seuen cada diaen un pupitre, el 9% no ho aconsegueix, això significaque en nombres absoluts 57 milions de nens i nenes norebran educació primària.

Quant a la igualtat de gènere i apoderament de ladona l'ONU destaca que moltes més nenes assisteixen al'escola que fa 15 anys, malgrat que les dones encaraguanyen un 20% menys que els homes per desenvoluparel mateix treball i ostenten taxes de desocupació més ele-

Objectius del Mil·lenni:un compromís global,un compromís de tots

Oficines Nous Camins:

BARCELONASant Nicolau, 9, baixos esq. 08014 BarcelonaTelèfon 93 231 07 12. Fax 93 231 23 50nouscamins@nuevoscaminos.org

MADRIDDepartament d’Administració:Jorge Juan, 65, 3º. 28009 MadridTelèfon 91 577 68 97. Fax 91 578 13 58nuevoscaminos@nuevoscaminos.org

www.nouscamins.org

Dip. Legal nº 47.240-87

Les opinions expressades pels autors sónresponsabilitat seva. Nous Camins noestà necessàriament d’acord amb elles.

Volem manifestar la nostra gratitud atotes les persones que treballen vo-luntàriament en aquest butlletí, jasigui escrivint, traduint o recopilantarticles, o preparant els enviaments.Sense ells, aquesta edició no hauriaestat possible.

Equip de redacció: Silvia Garriga, EsteveRedolad, Pablo Cirujeda, Mónica Redolad iPilar Bultó.

Col·laboradors: Silvia Garriga, Martí Colom,Juan Manuel Camacho, Pablo Cirujeda, Dolo-res Puértolas, Esteve Redolad, M. Àngels For-naguera, Gemma Regales, Aniceto Arroyo, PereCané, María J. Morales, Montserrat Madrid, Os-valdo Riccardi, Angela Aban, Isidro Massó, No-elia Hernández i Jenifer García Campos.

Coberta: Camperol haitià de la República Do-minicana. Fotografia Luz Sosa.

3

vades, tot i que amb nivells d'educació superiors. De 1990 a 2015 la taxa de mortalitat infantil s'ha reduït

de 90 a 43 morts per cada 1.000 nens nascuts vius; encaraque l'avanç és molt positiu no s'ha aconseguit la meta dereduir la mortalitat en dues terceres parts, és a dir a un30/1.000. Destaca l'ONU que la taxa de mortalitat infantil demenors de 5 anys és gairebé dues vegades més alta per anens en llars més pobres, que pels de famílies més riques.Durant aquest 2015 uns 16.000 nens menors de 5 anys mo-riran cada dia, la majoria per causes que es poden prevenir.

En matèria de salut materna s'ha reduït en un 45% elnombre de dones que moren durant el part. Malgrat aixòcada dia moren 800 dones en donar a llum per falta d'a-tenció sanitària.

Respecte a l'eradicació de malalties s'han reduït un40% les noves infeccions pel VIH i l'avanç més significatiu

en aquest camp és l'accés a la medicació específica per aaquesta malaltia que ha passat de 800 mil persones l’any2003 a 13,6 milions el 2014, la qual cosa ha evitat 7,6 milionsde morts. El paludisme encara és una assignatura pendent.S'ha reduït la taxa en un 58% però encara segueix ocasio-nant morts que es podrien evitar.

El setè objectiu apostava per garantir la sostenibilitatdel medi ambient: celebrem que hàgim eliminat en un98% les substàncies que esgoten la capa d'ozó, encara ques'adverteix que les emissions de diòxid de carboni han aug-mentat més del 50% des de 1990. Un altre dels indicadorsd'aquest objectiu mesura l'accés a l'aigua i el sanejamentambiental. Les dades ens diuen que el 91% de la poblacióté accés a una font d'aigua millorada. Tot i així, l’escassetatd'aigua afecta el 40% de la població mundial. També s'ha re-duït gairebé a la meitat el nombre de persones que defe-quen a l'aire lliure, no obstant això encara hi ha 946 milionsde persones sense accés a cap tipus de sanitari.

L'últim dels objectius, fomentar una aliança mundialper al desenvolupament, és el més polèmic per la faltade metes concretes i propostes mesurables. Alguns indi-cadors apunten assoliments com la universalització de

l'accés a la tecnologia –el 95% de la població mundial técobertura mòbil i el 43% té accés a internet–; altres indi-cadors han estat menys afortunats: només cinc païsoshan aconseguit l’objectiu de destinar el 0,7% de la rendanacional al desenvolupament -Dinamarca, Luxemburg,Noruega, Suècia i Regne Unit-. Espanya es queda en un0,17% havent reduït el seu pressupost en aquest con-cepte en un 75% en els últims cinc anys1.

Encara que les dades parlen per si mateixes permeteu-nos una ràpida reflexió.

En primer lloc voldríem destacar el moment històricque vivim. En aquests últims 15 anys hem estat testimo-nis i molts de nosaltres hem participat, de moltes inicia-tives des de la societat civil, els governs i el sector privatper aconseguir els Objectius de Desenvolupament delMil·lenni subscrits per 147 caps d'estat l'any 2000. Per pri-

mera vegada es va crear una agenda conjunta ipactada amb objectius clars i ambiciosos queapostaven pel desenvolupament global.

Cal esmentar també les dificultats que té l'ONUper aconseguir pactar els nous Objectius per alDesenvolupament Sostenible, que tenen com ameta l'any 2030 i que marcaran l'agenda en matè-ria de desenvolupament dels pròxims quinze anys.D'una banda cal fer front al problema de la faltade dades fiables per establir objectius i així mateixmesurar els avanços en la matèria. Més de 70 paï-sos del món no disposen de dades adequades permesurar la pobresa, així les persones més pobresd'aquests països segueixen sent invisibles i la sevarealitat no existeix a efectes estadístics. D'altrabanda es requereix una ferma voluntat política perpart de tots els països signataris per arribar a laAOD (Ajuda Oficial al Desenvolupament) compro-mesa. Lluny encara del 0,7%, es tracta que les de-cisions polítiques sobre aquest tema es prenguinamb amplitud de mires. Entenent que eradicar lapobresa i convertir el món en un lloc més just per

a tots reverteix de forma positiva als nostres països i re-gions per lluny que estiguin uns dels altres. En aquest móninterconnectat no podem pretendre ser aliens al que suc-ceeix més enllà de les nostres fronteres, per la qual cosa lapresa de decisions en política hauria de respondre, entred’altres, a la pregunta sobre com contribueix aquesta ini-ciativa a l'eradicació de la pobresa?

Finalment volem fer un esment especial a tots aquellshomes i dones que lluny de les agendes polítiques sentenel deure de contribuir al fet que el món sigui més just. Potserno han sentit mai parlar dels Objectius de Desenvolupa-ment del Mil·lenni però la seva consciència els diu que sónprivilegiats per poder ser solidaris, per poder ajudar a quiels necessiten transformant petites realitats amb les sevesaccions. Milions de persones que realitzen petits actes soli-daris que podrien semblar una gota d'aigua i que en realitatconformen un mar sencer de solidaritat. Perquè en realitat,aconseguir els Objectius del Mil·lenni és un compromís glo-bal, és a dir, un compromís de tots.

1. Podeu trobar l'informe complet en:www.un.org/es/millenniumgoals/reports.shtml

4

Martí Colom

Un dels horitzons ometes últimes deNous Camins és com-partir esperança, i aixího reflectim en lafrase que acompanyael nostre logo des defa algun temps: jasigui aquí a Espanya,

entre els nostres col·laboradors i amics, o als països onpromovem iniciatives per millorar les condicions devida d'aquells que han tingut la mala fortuna de néixeren les perifèries de la globalització. Volem ser, aquí iallà, en aquests contextos diversos, veritables “reparti-dors” d'esperança: perquè estem convençuts que unaactitud esperançada davant la vida i davant les adver-sitats pot ser decisiva per vèncer obstacles i superartot tipus de conflictes.

Ara bé, de quina classe d'esperança estem parlant?Com és i en què es fonamenta l'esperança que volemcompartir? Es tracta d'un terme tan genèric i tan re-petit que ens sembla important delimitar i especificarcom ho entenem nosaltres.

Vegem per tant, ni que sigui breument, algunstrets de l'esperança que, des de Nous Camins, volempromoure.

EsperançaraonableL'única esperança per laqual val la pena deixar-se guiar és raonable. Sapque, en aquest món, nopodem esperar impossi-bles. No es tracta deposar límits a la nostracapacitat d'imaginar ho-ritzons: però una espe-rança irracional en laconsecució d'un somniirrealitzable no és, de fet,esperança, sinó autoen-gany estèril. L'esperançaque dóna fruits és la quecomença per reconèixerels límits del que és per-mès esperar alhora queestà convençuda que la

realitat sempre ofereix opcions a qui les sap buscar. Sapque no tot és possible, però sap, també, que rarament es-taran totes les portes tancades –i que qui mira la realitatamb esperança sovint descobreix com aconseguir allòque, a uns altres, els semblava inassolible.

ActivaL'esperança fructífera de la qual volem ser portadors noté res a veure amb l'actitud passiva de qui, creuat de bra-ços, aspira al fet que els seus anhels més extravagants esfacin realitat com per art de màgia, sense fer cap esforçper la seva part. Proposem una esperança que sap de tre-ball, de lluita i de perseverança, perquè només qui acti-vament s'afanya per aconseguir alguna cosa té dret aesperar-ho. Això semblarà molt obvi, però més d'una ve-gada s'ha confós esperança amb desig, i la veritat és quesón dues coses molt diferents: la primera requereix elnostre esforç, mentre que la segona viu d'il·lusions.

Proposem una esperançaque sap de treball,de lluita i de perseverança.

L’esperança que volem compartir

RealistaL'esperança que ens ajudarà a créixer no és ingènua. És adir, que no consisteix en descartar la possibilitat del fracàsnomés perquè aquest ens fa por o disgusta. No se sostéa força d'evitar la consideració que els pitjors pronòsticspoden fer-se realitat. L'esperança útil fa exactament elcontrari: imagina amb realisme què és el pitjor que po-dria succeir en una situació concreta, avalua els pitjors es-cenaris… i el que llavors queda, després d'haverconsiderat les pitjors possibilitats, és una esperança sò-lida que res ni ningú podrà fer trontollar. És doncs, a mésde raonable i activa, realista.

El seu fonament són les personesL'esperança que volem compartir es fonamenta en unacertesa bàsica: que les persones, més enllà dels nostresegoismes i mesquineses, tenim una innegable capacitatpel bé. No és, la nostra, una esperança en els estels, l'atzar,la destinació o la sort. Tenim esperança perquè hem ex-perimentat, una vegada i una altra, la generositat, la soli-daritat i la bondat que bateguen a l'interior d'homes idones de tota classe i condició. Les persones podem serdespietades, cruels i insensibles les unes amb les altres?Sens dubte. I no obstant això, no ens sembla que aquestacapacitat per fer-nos mal constitueixi la identitat últimade la majoria d'éssers humans. L'experiència ens demostramés aviat el contrari: que encara que el mal ocupi inevi-

5

L’esperança que volemcompartir es fonamentaen una certesa bàsica: queles persones tenim unainnegable capacitat pel bé.

tablement els titulars de la premsa, al món, per cada actede crueltat, hi ha cent gestos de tendresa; per cada insult,cent perdons; per cada individu sense escrúpols hi ha al-tres cent que es desviuen per aquells als quals estimen;per cada cretí, mil persones de fiar. En definitiva, doncs,volem compartir esperança perquè creiem fermament enel que ja fa dècades va escriure Camus: que malgrat lesmisèries de l'ésser humà, en realitat «hi ha en els homesmés coses dignes d'admiració que de menyspreu»1.

Quina esperança, doncs, volem compartir des de NousCamins? Una esperança raonable, activa, realista i fona-mentada en la bondat última de les persones: aquesta és,comptat i debatut, l'esperança que ens mou.

1. Albert Camus, La Peste (Seix Barral, Barcelona, 1983), p. 234.

6

Juan Manuel CamachoREpública DomiNicaNa

L’Enric Michel té 30anys i és un dels lídersde la comunitat d'im-migrants haitians de laparròquia de La Sa-grada Família, de Sa-bana Yegua, RepúblicaDominicana. Setma-

nalment, l’Enric i jo ens reunim per dialogar i revisarels diferents projectes que desenvolupem amb la co-munitat haitiana de Sabana Yegua i rodalies. En unad'aquestes reunions, l’Enric va expressar la seva frus-tració i desil·lusió amb el procés de regularització mi-gratòria que el govern dominicà ha imposat a tots elsimmigrants irregulars que viuen al país. Juntamentamb l’Enric hem treballat donant suport a més de 800immigrants haitians que han començat a tramitar elseu procés de regularització. Però per a frustració detots dos només hem pogut aconseguir uns pocs èxits.

L’Enric està preocupat pel futur de la seva família (es-posa i fill). Un cop acabi el termini per a la regularitzacióel pròxim 17 de juny, no sap què farà. Tornar a Haití ésveure truncades totes les seves possibilitats de futur. Sies queda aquí, s'arrisca a ser separat de la seva família.Igual que l’Enric, hi ha milers d’haitians que es troben enaquesta situació. Haití no té res a oferir-los, mentre quela República Dominicana ofereix un futur econòmic mi-

llor. Però aquest futur cada vegada és més incert.Després del 17 de juny, el govern dominicà podrà

procedir a la deportació de tots els ciutadans estran-gers que no hagin regularitzat la seva situació. De totsels estrangers presents al país, els més afectats són elsnacionals haitians residents de forma irregular a Repú-blica Dominicana.

Actualment, prop de 200 mil persones s'han inscriten les diferents oficines del país per regularitzar el seuprocés. El problema ve quan una vegada inscrita lapersona, ha d'aportar tots els seus papers originals perobtenir el seu carnet. Aconseguir tots els documentsés una odissea, alguns han hagut de desplaçar-se finsa Haití per fer-ho.

La camàndula de papers i tràmits que les autoritatsdominicanes exigeixen depèn dels diferents departa-ments governamentals, de la societat civil i del govern

haitià, els quals no estanfacilitant les gestions.Per a molts haitians haestat impossible adqui-rir els tres documentsnacionals que es reque-reixen: acta de naixe-ment, cèdula d'identitati passaport (expedits elstres pel govern haitià).

La dificultat en l'ad-quisició d'aquests do-cuments és, en granpart, que el govern hai-tià no ha complert ambles promeses fetes enel seu pla de documen-tació dels ciutadanshaitians residents a Re-pública Dominicana.Algunes organitzacionsd’haitians i dominicans

L’odissea legal continua...

Hem donant suport a més de800 immigrants haitians quehan començat a tramitar elseu procés de regularització.

7

d'ascendència haitiana han culpat del fracàs notori delpla al govern haitià per la falta de suport en l'expediciódels documents dels seus ciutadans; a més a més de larigidesa del procés de regularització imposat pel go-vern dominicà.

D'altra banda, els que han pogut adquirir els docu-ments del seu país s'han trobat amb traves per part deles juntes de veïns que han d'emetre una carta assegu-rant que el coneixen i que és una persona de bé i respec-tada en la comunitat. Aquesta carta, de vegades, s'haprestat a ser objecte de negoci per a les diferents juntesde veïns. A més, ha d’anar adjuntada de la cèdula de settestimonis dominicans que siguin oriünds de la comuni-tat on resideix el nacional haitià, per donar suport a laseva petició. Però molts dominicans no volen prestar laseva cèdula, per por de represàlies o per desconfiançacap als haitians. Des de la parròquia hem hagut d'inter-venir, en alguns casos, en defensa dels nacionals haitiansque de bona voluntat, volen regularitzar la seva situació.

I per si fora poc, el govern dominicà manifesta queno concedirà pròrroga. El Ministre d'Interior de la Repú-blica Dominicana va confirmar que es procedirà a la de-portació dels ciutadans que no hagin regularitzat laseva situació migratòria al país. Davant aquesta situacióla majoria dels haitians de la nostra parròquia, com l’En-ric, se senten impotents i decebuts perquè al seu parer,el seu govern no l’interessa ajudar-los i el govern domi-nicà no està disposat a agilitzar el procés relaxant l'exi-gència de requisits i prorrogant el termini. El sentimentgeneral de la població haitiana que resideix a la Repú-blica Dominicana és d'incertesa i decepció.

En els últims mesos,han sorgit al mateixpoble de S abanaYegua, brots de grupsextremistes que ame-nacen als haitians re-sidents a les sevescomunitats, exigint-losmarxar o, si no, ellsmateixos els expulsa-ran. En alguns casoshem hagut d'interve-nir amb l'advocat par-roquial i el defensordel poble, per tal quees respectin els dretshumans. A la nostrazona, majoritàriamentagrícola, la immigracióirregular beneficia alsagricultors perquèpoden aconseguir màd'obra barata. Gai-rebé cap terratinentestà d'acord amb lesdeportacions, però

tampoc fan res per ajudar els seus treballadors a regu-laritzar-se. La zona de Sabana Yegua, en el cas d’unamassiva deportació de nacionals haitians, es veuria im-mersa en una gran crisi econòmica a causa de la falta demà d'obra per a la producció de plàtan, tomàquet iceba. A ningú l’interessa perdre tan valuosa força de tre-ball (a un preu tan barat). La solució passa per una prò-rroga, d'almenys sis mesos, per part del govern dominicài que el govern haitià compleixi la seva paraula de facilitarla gestió de la documentació requerida per al tràmit.

Per aconseguir aquesta pròrroga estem treballantamb el Centre Bonó (organització dels jesuïtes a SantoDomingo) que dóna suport legal i assessora a molts delsque treballem amb haitians a la República Dominicana.La nostra tasca des d'aquí seguirà sent el suport incondi-cional a persones com l’Enric Michel que en aquests mo-ments caminen en la incertesa i que veuen truncat el seufutur. Caminarem amb els immigrants haitians, treballantamb altres organitzacions, per intentar buscar una sor-tida solidària i justa a aquest procés.

Aconseguir tots els docu-ments per la regularitzacióés una odissea legal.

8

Pablo CirujedamÈXic

El nostre moment his-tòric s’està marcantper iniciatives de dià-leg sense precedent,com la descongelacióde les relacions entreels E.U.A. i Cuba o Iran,o els diàlegs de pau a

Colòmbia. A l'espera dels resultats definitius d'aquestsprocessos de reconciliació, aquests diàlegs són notíciesque han sorprès l'opinió pública, alhora que estempresenciant distanciaments i regressions cap a la méssalvatge i cruel intolerància sectària a l'Orient Mitjà.

En tots dos casos, es tracta de conflictes entre faccionsenfrontades des de fa dècades o segles, amb greugesprofunds per totes bandes, i amb un llarg historial de vio-lència i abusos per ambdues parts. No obstant això, unshan trobat el camí cap al diàleg, mentre uns altres sem-blen abocats a una lluita sense fi.

Destaquen aquells conflictes que semblen haver

trobat un camí cap a l'enteniment, sense que necessà-riament hagin desaparegut les raons que els van en-gendrar. Volem destacar les que, ens semblen, sónalgunes de les condicions per les quals s'han produïtaquests diàlegs de pau:

• No es tracta que hi hagi vencedors ni vençuts, sinód'acceptar les nostres diferències i reconèixer que

Creiem en la capacitat de lespersones d’entendre’s i desuperar les seves diferències.

són legítimes, sense que converteixin a uns en més omillors que uns altres.

• La clau de l'enteniment ha estat reconèixer-se dife-rents, amb visions de la vida moltes vegades profun-dament diferents, però no incompatibles, doncs totsels pobles, en definitiva, busquen camins cap al bécomú de la seva gent.

• En la reconciliació, ambdues parts guanyen, mentreque en el conflicte, hi perden totes. Saber cedir en as-pectes puntuals és la base per poder guanyar en elfonamental.

A Nous Camins, creiem en les persones: creiem en la sevacapacitat d'entendre's i de superar les seves diferències,i així construir des de la diversitat una societat plural i in-tegradora. Els nostres projectes i iniciatives de desenvo-lupament sempre han encoratjat una visió de la personaque és capaç d'entendre's amb aquells que no són comella per poder formar part d'un projecte més ampli.

Sigui capacitant comunitats rurals a Bolívia, millorantla salut escolar de nens a Etiòpia o oferint educació dequalitat a joves a la República Dominicana, estem parti-cipant d'un mateix projecte: apropar a persones i socie-tats entre si perquè les nostres diferències deixin depercebre's com una amenaça i siguin reconegudes comel que realment són: la nostra riquesa.

La nostrariquesa:les nostresdiferències

Fa un any i mig ens va visitar una voluntària durant unessetmanes i va quedar impressionada per les moltes neces-sitats que hi ha a Sabana Yegua. Va veure que l'arrel de granpart dels problemes és la falta d'educació i formació. Decidí,doncs, col·laborar amb diverses beques educatives.

Durant la seva estada va fer classes d'anglès als nois quefreqüentaven la parròquia, i allí va conèixer en Ricardo. Denou, notà que era un estudiant excel·lent. En Ricardo ens vadir que li agradaria continuar aprenent anglès, un cop ellatornés al seu país. I juntament amb la nostra amiga volun-tària, acordàrem ajudar-lo perquè els caps de setmana po-gués anar a una acadèmia a seguir un curs d'anglès.

Actualment porta ja un any i mig estudiant anglès demanera intensiva i li va molt bé. En el mes de gener va pas-sar una setmana fent de traductor durant la campanya of-talmològica que realitza anualment un equip de metgesdels Estats Units.

Mesos més tard va estar col·laborant com a assistent d'unavoluntària nord-americana que també feia classes d'anglès.Quan la voluntària va marxar els alumnes li van demanar en Ri-cardo continuar amb les classes. Ara porta ja dos mesos impar-tint el curs d'anglès a nens i adults de la comunitat, que encaraestan sorpresos del progrés mostrat per aquest noi, donadesles circumstàncies familiars, i que no fa tant ajudava a l'hort dela parròquia, jugant amb els seus amics. Els seus coneixementsd'anglès i la seva confiança en si mateix fent classes són unexemple per qualsevol que vulgui superar-se.

Ara en Ricardo ha acabat la secundària i li falta donar elsegüent pas: el salt a la universitat. És sempre un pas tre-mendament difícil, ja que suposa canviar de ciutat, buscarallotjament, i sobretot, un gran repte econòmic. Molts jovessomnien anar a la universitat i quan acaben la secundària estopen amb les dificultats financeres que els impedeix com-plir el seu somni. En el cas d’en Ricardo, com en molts altres,farem tot el possible per ajudar-lo.

Tant de bo seguim trobant a moltes persones que ens aju-din a finançar el programa de beques. D’aquesta manera anemdesembolicant cabdells, els fils dels quals estirem són com elsestudiants becats. Quan millori la seva vida millorarà la de laseva família. Molts joves esperen aquesta oportunitat!

9

En Ricardo ha superat moltesbarreres per acabar l'educaciósecundària. El seu properrepte: la universitat.

Dolores PuértolasREpública DomiNicaNa

Les mancances educati-ves, afectives, socials ieconòmiques que tro-bem en molts nuclis fa-miliars, sovint generenconflictes que són comun d'aquests cabdellstan embullats en elsquals no sabem per on

començar a estirar del fil. De vegades es comença a estirar iens trobem un gran nus que no es pot desfer i cal buscar l'al-tra punta del fil i intentar-ho per allà.

Un cas d'aquests cabdells embullats és la vida d’en Ri-cardo, un noi de Sabana Yegua, de somriure agradable i ac-titud tranquil·la a qui coneixem des de fa molts anys. Quanera petitó acudia a la parròquia amb els seus amics, i a partde realitzar diverses activitats amb ells, rebia un plat demenjar, que acceptava de bon grat.

D'una família nombrosa en la qual falta el treball i elsproblemes són abundants, procurava mantenir-se lluny decasa seva i del seu barri. Després de l’escola, ocupava el seutemps en activitats de la parròquia, acompanyant al capellàa les misses i a les visites a les comunitats. El mossèn, veientla seva intel·ligència i interès, li donà suport per tal que po-gués iniciar l'escola secundària en un bon col·legi d’Azua, lacapital de la província. Però no va funcionar. Potser la dis-tància social entre els companys, de famílies acomodades, iell era massa gran per poder encaixar. Es va desanimar i vadeixar el col·legi. Sentí que li havia fallat al mossèn, i per aixòse n’hi va allunyar durant un temps.

Després de retrobar-nos amb ell li vam proposar prosse-guir els estudis a l'escola secundària del poble, i finalmentva decidir fer-ho.

Desembolicar el cabdellper millorar l’educació

10

Esteve RedoladREpública DomiNicaNa

Va ser en un d'aquellsmoments en els quals,a través dels vidresdel vehicle, un perd lamirada, hipnotitzada,fascinada pel precipi-tat paisatge urbà deSanto Domingo. Entre

anuncis i cartells de “Pollo vivo o matado”, “SVD casa”,o esquitxat per lemes electorals com “Pa’lante” o“Vuelve Papá”, un escrit em va cridar l'atenció, especial-ment. Era petit, sense moltes pretensions, sense colors,ni imatges. Era una pregunta en forma de pàgina web:“porquesomospobres”.

No cal que busquin la pàgina ja que, curiosament,no existeix. Però la pregunta és extremadament simplecom perquè no sorgeixi sovint en el dia a dia aquí, a laRepública Dominicana. Per què som pobres? A voltesla pregunta surt amb ràbia. A voltes, amb tristesa, i avoltes amb impotència i frustració. És una pregunta

simple, però que no accepta una resposta fàcil. Lescauses de la pobresa es troben en factors geogràfics,històrics, econòmics, polítics, socials. En certa manerala pregunta podria ser descartada per improcedent,per simplista. Però no contestar-la és un acte d'irres-ponsabilitat. És acceptar la realitat de la pobresa comuna sort fatídica del destí, com si no hi hagués formesd'eradicar-la. És admetre que l'única cosa que ens tocafer és posar pedaços a una realitat que ens sobrepassa.

És difícil desgranar totes les causes de la pobresa,però sí és possible enumerar els seus factors principals.Potser un dels factors de més envergadura, i més fàcil-ment identificable, és el factor polític. La solució de lapobresa és una solució política. La seva eradicació, ocom a mínim la seva disminució, passa per unes bonespolítiques econòmiques i socials, i unes pràctiques po-lítiques solidàries, transparents i justes. Es necessitauna forta dosi de cinisme per creure que els pobresvolen ser pobres per aprofitar-se així dels serveis pú-blics i no treballar. Ningú és pobre per elecció pròpia.És injust exigir responsabilitats laborals, econòmiquesi cíviques als ciutadans si no hi ha igualtat d'oportuni-tats, especialment en matèria d'educació, salut i amb

“Porquesomospobres”

aquestes, igualtat d'accés al món laboral. Una de lescauses de la pobresa és, precisament, el mal ús (és adir, l'apropiació per a ús privat o polític) dels recursospúblics destinats a crear aquestes oportunitats.

Els projectes que duem a terme a la zona de SabanaYegua (en el sud-oest del país) estan encaminats a la lluitacontra la pobresa i en favor de la dignitat de tota persona.Els programes de nutrició, educació i salut, són una formad'anar igualant oportunitats, ni que sigui a llarg termini.Però també ens volem comprometre en l'educació sociali política de la població perquè pugui assumir responsa-bilitats i així poder exigir drets.

L'eradicació de la pobresa passa per superar la culturade l’assistencialisme i de donatius amb finalitats políti-ques i oferir, en canvi, eines i oportunitats perquè els ciu-tadans puguin viure i prosperar per ells mateixos.

És per això que des de la parròquia estem treballant,

11

La eradicació de la pobresa, ocom a mínim la seva disminu-ció, passa per unes bones polí-tiques econòmiques i socials.

juntament amb altres organitzacions locals, en diversesiniciatives socials. Amb associacions de veïns i la compan-yia elèctrica estem realitzant una campanya comunitàriaper poder tenir llum les vint-i-quatre hores del dia, en llocde les deu hores actuals. Això passa per fer un seguimentbarri a barri dels nivells de morositat i intentar disminuirla quantitat de robatoris, gens dissimulats, d'energia elèc-trica mitjançant connexions il·legals als pals elèctrics.Quin dubte hi ha que poder tenir electricitat les 24 horesseria un factor clau pel desenvolupament de la zona.També intentem pressionar, junt amb les autoritats delsmunicipis afectats, per tal que prossegueixi la construccióde la carretera entre les localitats de Sabana Yegua i LosNegros, construcció que es va aturar fa dos anys deixantla carretera en pitjor estat que abans, quan va quedardestrossada per l'huracà Noel l’any 2007. També estemdedicats a ajudar als inmigrants haitians en els seus pro-cessos de regularització i que aquests es facin sense abu-sos i conforme a la llei. Volem participar en grups desuport a les dones, juntes de veïns i en la mesura que espugui, fer-nos presents en el funcionament de les escolespúbliques. De cara a l'any 2016, en què hi haurà eleccionsgenerals, volem emprendre diverses iniciatives per pro-moure la participació democràtica mitjançant debats pera la presa de consciència dels drets dels ciutadans.

“Porquesomospobres”? És cert que la resposta potser complexa i pesada, però creiem que lluitar contrael paternalisme polític fomentant la responsabilitat iel compromís social és un dels factors clau per ajudaral desenvolupament d'un poble.

12

Maria ÀngelsFornagueramÈXic

Durant del curs esco-lar 2014/2015 hem or-ganitzat, en diversesocasions, jornadesculturals pels nens delnostre centre prees-colar de Jardines de

San Juan Ajusco. Prop de 100 nens i nenes d'edatscompreses entre els 2 i els 6 anys acudeixen diària-ment al centre San José on reben educació preescolar,una nutrició adequada i l'atenció personalitzada quecadascun d'ells necessita per desenvolupar habilitats,adquirir coneixements i capacitar-se per l’inici de l'e-ducació primària.

La majoria dels nostres nens, provenen d'un mónmolt petit. Viuen ben amunt, a la part superior de lavessant del volcà Ajusco, a més de 3.000 metres d'alti-tud. Està aïllat de la resta de la ciutat de Mèxic, icompta amb serveis molt precaris, ja que amb prou fei-nes té llum, i aigua. Això fa que els petits gairebé nosurtin del seu barri, i només coneixen el que els hanpogut explicar els més grans, la televisió, a més del queaprenen al centre preescolar.

El desembre passat, abans de Nadal, un grup de be-nefactors van convidar a tots els nens del centre a pas-sar una jornada de jocs i animació en un dels parcs dela ciutat. Llogàrem el transport i sortírem del barri cap-tivats per l'emoció del viatge que es reflectia en els ros-tres dels nens.

Quan els autobusos van començar a descendir perles corbes de l’Ajusco, obrint-se la vista de la vall de

Els nens de l’Ajusco volen amb avióMèxic i la gran ciutat davant els seus ulls, es van en-ganxar a les finestres i començaren a cridar, il·lusionats:“Estem volant en un avió!” Aquella vista d'ocell quecontemplaven, amb la ciutat de Mèxic i els seus grata-cels a l'horitzó, no podia significar altra cosa que estarvolant en un d'aquests avions dels quals havien sentitparlar, i vist en el seu llibre escolar.

La resta de la jornada va transcórrer de forma festiva ialegre, amb menjar per tots i les tradicionals “piñatas” deNadal. Però aquella nit, quan els autobusos van pujar denou per la carretera de l’Ajusco i els nens van tornar a casaseva, anaren a dormir feliços, sobretot, per haver volatper primera vegada en un avió.

Celebrem 10 anys des de la inauguració del CentreSan José, pel qual han passat ja centenars de nens i nenesde Jardines de San Juan Ajusco. Més enllà del fet d'haveraconseguit els objectius pedagògics i de salut que ensproposem, tenim la satisfacció, especialment, d'obrir-losnous horitzons en la seva vida. Gràcies a l'esforç conjuntde moltes persones i institucions els ajudem a conèixerel món en el qual habiten, amb jocs, llibres, classes, ex-cursions… fins i tot volant amb avió!

Celebrem 10 anys des dela inauguració delCentre San José en lavessant de l’Ajusco.

13

Gemma RegalesETiÒpia

La Fikirte, una adoles-cent de 13 anys, veuque, com que ja no esposa malalta, no ha defaltar tant a l’escola, iens explica alleuge-rada un dels pensa-ments que més la

preocupava: “Ja no tinc por que la meva família m'obli-gui a deixar l'escola per repetir el mateix curs, ja queaquest any no estic faltant i les meves notes són bones”.A Etiòpia gràcies als esforços fets en els últims anys, el86% dels nens i nenes ja reben educació primària. Tot iaixí, quan estan malalts deixen d'assistir a l'escola perfalta d'atenció mèdica, i com a conseqüència, alguns jano tornen. Aquest és, sens dubte, un dels factors queexpliquen l'elevat índex d'abandonament escolar delsnens i nenes que comencen l'educació primària, que sesitua en un escandalós 63%.

Ara la Fikirte i les seves amigues van contentes, il·lu-sionades i tranquil·les, caminant cap a l'escola, a uns15 minuts de casa seva. Saben que des de fa poc l’es-cola té una infermeria amb un metge i una infermeraque les revisa i tracta quan estan malaltes. També gau-deixen de classes sobre salut, on estan aprenent noushàbits per mantenir-se saludables.

I és que el poble de la Fikirte, Grava Fila, amb 3.500habitants a 10 km de Meki, no compta amb cap centrede salut. Tenir-ne un és, de moment, un somni impos-sible pels seus habitants. Quan estan malalts han derecórrer 8 quilòmetres per arribar al centre públic desalut, escàs en mitjans i atès per infermeres i tècnicssanitaris, però sense metge. Els malalts hi acudeixen

quan es troben molt malament i no poden aguantarel malestar o el dolor.

Però alguna cosa està canviant. El somni que sem-blava inassolible sembla més realitzable. L'escola de laFikirte (Escola Catòlica de St. Gabriel) de Grava Fila,compte, des de l'any passat, amb un servei mèdic pelsalumnes. Els 283 nens, nenes i adolescents (de 4 a 18anys) de l'escola són atesos mèdicament de qualsevolproblema de salut que pateixin. A més, tots passen unarevisió mèdica a l'any per detectar i tractar possiblesmalalties, com la malnutrició, paràsits intestinals, tras-torns visuals, etc. I no només això, també tenen unaaltra assignatura, Educació en Salut, on aprenen con-ceptes bàsics sobre higiene i salut, i com adoptar o en-fortir estils de vida saludables per estar sans.

És ben sabut que els nens que completen més anysd'escolaritat tendeixen a gaudir d'una millor salut i detenir més oportunitats en la vida. Per això una escolaamb activitats de salut porta beneficis per a l'educació,ja que contribueix al fet que es compleixin els seus ob-jectius educatius i de desenvolupament.

Des d'aquí agraïm a tots aquells que han fet pos-sible que el nou centre de salut a l'escola sigui una re-alitat.

Alguna cosa està canviant:salut i educació

Les malalties són una de lescauses que expliquen els elevatsíndexs d'abandonamentescolar a Etiòpia.

14

Aniceto ArroyobolÍvia

Fa uns mesos vammantenir una reunióamb els habitants deTotora Pampa per par-lar sobre quins erenels problemes més im-portants a les vuit co-munitats a les quals

treballem i les solucions que entre tots se'ns ocorrien.La llista de problemes va ser llarga, la majoria d’ells re-lacionats amb la producció agrícola i la cria de llames iovelles. La Sra. Pilar, una dona gran, es va aixecar i ambveu feble va assegurar que sempre tindrien problemes,i solament hi havia una manera d'enfrontar-los: for-mant-se. Va ser aquesta dona senzilla la que encertà endiana. Ens va dir que no volia que les seves filles i nétes

fossin analfabetes i que la solució a tots els seus pro-blemes implica garantir que els nens i nenes de TotoraPampa accedeixin al sistema educatiu. Actualment hipoden accedir fins al segon cicle de primària. Per estu-diar el tercer cicle de primària i la secundària han ded’anar a un altre poble. Això ha causat que la majoriad’ells no concloguin la seva educació.

Per la dona indígena boliviana el dret a l'educacióha estat restringit històricament per diversos factors.La Reforma Educativa de 1955, realitzada en el marcde la Revolució Nacional de 1952, va intentar obrir l'ac-cés a l'educació de la població rural boliviana (confor-mada majoritàriament per indígenes) que fins llavorshavia estat pràcticament exclosa d'aquest dret. Encaraque aquesta reforma va ser de gran importància dinsdel sistema educatiu bolivià, no va contribuir massa enla causa per l'educació de la dona indígena.

La reforma va estar marcada per la castellanització del'educació, intentant homogeneïtzar lingüísticament i

Els camins a l’escolade Totora Pampa

15

Les dones saben que lasolució als seus problemespassa per l’educació.

culturalment tota la població del país. El resultat d'a-questa homogeneïtzació educativa ha estat un fracàs. Undels exemples el trobem en les dones de Totora Pampaamb les que estem treballant. Les dones grans d'aquestescomunitats amb prou feines parlen castellà, saben algu-nes paraules que, certament, van aprendre a l'escola i queels permeten comunicar-se, molt bàsicament, amb no-saltres. Però la seva llengua materna i vehicular és el quít-xua. És en quítxua com es comuniquen amb els seus fills,marit, pares, néts, mossèn, metge, la llengua que fan ser-vir per comprar, vendre, resar… Llavors, un es pregunta:si aquestes dones van estudiar en castellà, què van en-tendre?, què van aprendre? La lògica ens permet deduir

que part del fracàs educatiu d'aquesta generació va serdegut a la llengua d'ensenyament.

Les estadístiques mostren que aquestes dones hanassistit a l'escola i per tant, no són analfabetes. La rea-litat és que moltes d’elles, només recorden com es-criure el seu nom, i sumar i restar.

Són aquestes donesadultes, mares i àvies comla Sra. Pilar, les que méshan lluitat perquè lesseves filles i nétes vagin al’escola, perquè apren-guin i accedeixin a conei-xements que els ajudin aprotegir i millorar la sevaforma de vida. Són plena-ment conscients de les di-ficultats dels camperols iramaders per romandreen les seves comunitats.Saben que la produccióagropecuària no els ga-ranteix la subsistència ique la solució depèn de laformació, de cuidar ambafecte la terra i així rebreel millor que pugui donar.

Després de la reunió dela qual parlàvem al prin-cipi, i de la mà dels líderslocals, ens vam posar aanalitzar les dificutats perl’accés a l'escola. Trobàrem

tres problemes fonamentals: 1. La distància existent entreels vuit nuclis habitats de Totora Pampa i els centres edu-catius en els quals s'imparteix el tercer cicle de primària(7è i 8è) i la secundària. Són 10 km que els nens i neneshan de recórrer a peu a 3.500 m. d’altitud acompanyatspel dur clima de la zona i els perills que comporta cami-nar sols per zones poc poblades; 2. La falta de mitjanseconòmics per comprar el material escolar necessari; i 3.Falta de suport extraescolar per reforçar els coneixementsi disminuir el fracàs escolar.

D'aquí va sorgir la proposta que ja s’està duent aterme. En primer lloc, hem establert un sistema de trans-port que recull als nens al centre de Totora Pampa i elsporta a l'escola. Així, en lloc de caminar quatre hores d'a-nada i tornada triguen solament trenta minuts, de tal ma-nera que poden dedicar la resta del temps a estudiar i aajudar a la seva família a casa. Al mateix temps, estem dis-tribuint material escolar a les famílies més necessitades.Després d'un estudi socioeconòmic se'ls recolza amb partdel material i, en el cas dels orfes i malalts, amb tota ladotació requerida per l'escola. I finalment, continuemamb el programa d'educació informal, al centre multi fun-cional de Totora Pampa. Allí cada tarda vénen nens inenes per repassar el que han estudiat a l'escola, resoldreels seus dubtes, aprendre a utilitzar els ordinadors i llegirels llibres de la incipient però concorreguda biblioteca.

Aquestes tres senzilles mesures contribuiran a ferpossible que les filles i les nétes de la Senyora Pilar pu-guin aportar solucions als problemes dels habitants deTotora Pampa.

16

Pere Cané

Francesc, el bisbe deRoma, no deixa d'oferiral món sorpreses signi-ficatives i positives. Elpassat 24 de maig espromulgà la primera en-cíclica que surt entera-ment de la seva mà:Laudato si’. Sobre la curade la casa de tots, el títol

de la qual fa referència el Càntic de les criatures del patró queva triar per donar nom al seu pontificat, Francesc d'Assís. Estracta d'una encíclica sobre l'ecologia, un escrit que Fran-cesc adreça no només als catòlics, sinó “a cada persona quehabita aquest planeta” (n. 3), sabedor del ressò universal quela seva veu ha anat adquirint. Per cert, en el document espermet citar a un autor musulmà (en la nota 159 del n. 233;no recordem res semblant en cap papa anterior).

Oportunament el pontífex vol fer sentir la veu de l’“Evan-geli de Jesús” (n. 246) en l’àmbit ecològic abans de la Cimeradel Clima que se celebrarà a París el desembre vinent. Fran-cesc parla amb la humilitat dialogant del Concili Vaticà II:“L'Església no té per què proposar una paraula definitiva ientén que ha d'escoltar i promoure el debat…” (n. 61). Peròno per això deixa de parlar amb decidida fermesa: parteix

de l'afirmació del clima com a bé comú (n. 23), assumeixsense embuts la teoria del canvi climàtic –per escàndol demolts-, i, per si no fos prou, no escatima crítiques als pode-rosos (nn. 14 i 203), a l'excessiva confiança en el mercat (nn.109, 123 i 190), i a la submissió de la política al món de lesfinances (nn. 54 i 189).

D'especial interès per a les ONG és la referència directaque d’elles fa per afirmar el seu paper, com a representantsde la societat, per “obligar els governs a desenvolupar nor-matives, procediments i controls més rigorosos” (n. 179).Quant a propostes concretes, podem resumir-les en unsbreus punts, sense pretensió d'exhaustivitat:• Un desenvolupament sostenible (nn. 13 i 18): Per a la

sostenibilitat Francesc proposa un desenvolupamentque fomenti les energies renovables (n. 26), així com “unmodel circular de producció” (on tot s'aprofiti i recicli,n. 22), contra la “cultura del rebuig”. Per a un desenvo-lupament sostenible així entès, “ha arribat l'hora d'ac-ceptar cert decreixement en algunes parts del mónaportant recursos perquè es pugui créixer sanament enaltres parts” (n. 193, pot ser una cosa difícil d'acceptarpel món desenvolupat).

• Un desenvolupament integral (nn. 13 i 18): Francescapel·la a la necessitat d'una antropologia que tingui encompte que “tot està connectat” (n. 16; afirmació repetidasis vegades en tot el document), i en conseqüència apostaper un desenvolupament que integri totes les dimensionsde la persona i de la realitat.

• Una solidaritat universal nova (n. 14), no únicamentespacial sinó temporal: la “solidaritat intergeneracional(…), ja que la terra que rebem pertany també als quivindran” (n. 159).

• Un desafiament educatiu (n. 209): Francesc és cons-cient que les seves propostes comporten la promociódel desenvolupament de nous hàbits; en aquest sentitproposa “un creixement amb sobrietat i una capacitatde gaudir amb poc” (n. 222), juntament amb el desen-volupament de nous plaers que troben satisfacció enles trobades fraternes, el servei, l'art i la música, el con-tacte amb la natura (n. 223).

• L’amor social (n. 228 al 232): com a clau d'un autèntic des-envolupament (n. 231), que, basat en la fraternitat univer-sal (n. 228), ens porta a accions comunitàries (n. 232).

Serveixi aquest resum com a petita introducció al text –queanimem a llegir directament, creences al marge. Només afe-gir que Francesc acaba el seu escrit, abans de l'oració final,amb una crida a “trobar nous camins” (n. 245).

L’Església advoca per undesenvolupament sosteniblei integral: Laudato si’

17

María José MoralesETiÒpia

A Etiòpia és habitualque quan et serveixenun got d'aigua, llet, te,o qualsevol altre be-guda, t'ho serveixinben ple, a vessar. A ellsno els cau ni una gota.Tenen bon pols per

omplir el got fins a la vora, sense arribar a vessar-ne res.Jo no puc dir que em passi el mateix, ni quan en ser-veixo, ni quan en bec: sempre se m'acaben caient unesgotes que provoquen el riure dels qui beuen amb mi.

En molts llocs d'Etiòpia, el problema no és que nohi hagi aigua, sinó la falta de recursos per construir in-fraestructures que donin accés a l'aigua a tota la po-blació. Etiòpia és un país muntanyenc, amb rius iaqüífers que s'emplenen en les èpoques de pluja.El repte és fer arribar l'aigua a tots els etíops. Aquestaés la situació que ens va plantejar fa tres anys la comu-nitat de Wonji, de 16.000 habitants: el bombeig i ins-tal·lació d'un sistema de distribució d'aigua perquètots en poguessin gaudir.

Gràcies a la col·laboració de molts de vosaltres, des

de l'Associació Nous Camins, hem aconseguit finançarun projecte perquè a Wonji, aquest somni s'hagi pogutfer realitat. Hem pogut instal·lar una bomba potent acada pou, canalitzar l'aigua a un dipòsit elevat i desd'allí distribuir-la a punts estratègics, com les escoles,la clínica d'atenció primària, la parròquia i diversesfonts públiques del poble.

D'aquesta forma hem contribuït a millorar diversos as-pectes en la qualitat de vida del poble de Wonji:

1. Gràcies a l'accés a aigua no contaminada s'estàmillorant la salut i la higiene de la població.

2. Més nenes poden assistir a l'escola perquè ja noés necessari que vagin a buscar aigua a pousallunyats del poble.

3. Les dones tenen més temps lliure que els per-met participar i incorporar-se ainiciatives productives de la sevacomunitat.4. Tot això farà possible, a migtermini, que millori l'economiafamiliar i el nivell educatiu delshabitants de Wonji.

L'aigua ha arribat a Wonji lite-ralment “com aigua de maig”, nonomés per estar escrivint aquestarticle en el mes de maig, sinó per-què ha estat tan esperada per to-thom. Quan ara visitem a lesfamílies, ens mostren la seva ale-gria en oferir-nos un got d'aiguafresca ben ple, a vessar. Hem acon-seguit compartir aquest bé tanpreuat, en abundància, no sola-ment per a la comunitat de Wonji,sinó també amb tots els que enspugueu venir a visitar.

Aquí us esperem!

A Wonji, els gots d’aiguas’omplen a vessar

L’accés a l'aigua potableés un dels reptes pendentsa Etiòpia.

18

Els cabells blancs de la PelagiaMontserrat MadridbolÍvia

La Pelagia és unadona de mitjana edata qui la vida ha trac-tat durament. Es vaquedar vídua quanera molt jove i ha tiratendavant a la seva fa-mília gràcies al seu

treball i determinació. Sembla que el fet d’ haver nas-cut i crescut a La Paz, i ser capaç de moure's amb ra-pidesa a tanta alçada, li ha donat una capacitatespecial per mobilitzar-se i reaccionar davant les di-ficultats. Això sí, els cabells blancs comencen a des-puntar-se per la seva llarga cabellera boliviana, “uncabell blanc per cada problema” diu ella.

Des de fa 7 anys treballa a la ciutat de Cochabama,a la Casa San José. Forma part d'un eficient i dedicat

equip format per diferents professionals que dedi-quen totes les seves capacitats per tal d’aconseguirla reinserció familiar dels nens en situació de carrer.La Pelagia prefereix treballar al torn de nit, així durantel dia pot estar pendent de la seva família. Però amés, li agrada de forma especial, la tranquil·litat quees respira per la nit a la Casa San José.

Després del sopar, juntament amb els nens mésgrans, vetlla perquè els nens que viuen al centre fre-guin els plats i netegin el menjador. En acabat, esrenten, es raspallen les dents i preparen la seva robaper l'endemà. Abans d’anar a dormir, però, els nensgaudeixen d'una estona d'oci. Alguns dies participenen la lectura d'un conte, uns altres veuen una pel·lí-cula, o s'expliquen històries.

A les nou i mitja els més petits es fiquen al llit,rendits després de l'activitat del dia. La Pelagiaaprofita llavors per estar amb els més grans, quese li apropen com a una foguera encesa en una nitfreda buscant aquest caliu que només saben

donar les persones que viuen la vida intensament. En Gustavo és un dels nois que busquen el caliu

de la foguera. Moltes nits el trobes en pijama darrerela Pelagia que, asseguda en una cadira xerra amb elsaltres, mentre ell li compte els cabells blancs.

És un nen tímid i introvertit. No parla molt i mésaviat es queda en un racó a l'hora de les activitats.També ell, com tots, està marcat per la històriaque l’ha portat al carrer. El nostre repte és recons-truir aquesta experiència per entendre-la amb elli veure la millor manera d'abordar-la i superar-la.L'equip psicològic i de treball social s'encarregad'això, encara que en aquest cas la introversió d’enGustavo no fa fàcil la tasca.

Han estat els cabells blancs de la Pelagia elsque han aconseguit que en Gustavo verbalitzi, perfi, els seus sentiments i vivències. Una d'aquestesnits de “foguera” mentre la resta dels nens veienun documental, li va preguntar a la Pelagia per

19

El nostre repte és reconstruirla experiència que ha dutals nen a buscar al carreruna alternativa de vida.

què tenia cabells blancs. Ella li va explicar la sevahistòria, els problemes pels quals havia passat icom, no sense dificultats, els havia superat. Aixòsí, cadascun d'ells li havia deixat un cabell blancde record. En Gustavo, impressionat, es va posar acomptar els cabells blancs de la Pelagia.

A mesura que els anava comptant se n’adonà queno era l'únic que tenia problemes. Els de la Pelagiatambé havien estat molts, com els seus cabellsblancs, i malgrat això havia aconseguit fer-los front,vèncer les dificultats. I allí estava, donant aquestcaliu tan acollidor a la vora de la foguera als nensque venien del carrer. Va ser llavors quan en Gustavova començar a explicar-li la seva història, davant d'a-quella tele que entretenia als altres i al mateix tempsels proporcionava aquest moment d'intimitat i em-patia tan especial, gairebé màgic.

Quan la Pelagia va explicar la història a la reuniósetmanal de l'equip, van començar a teixir immedia-tament el pla d'actuació per en Gustavo. Ara sabiena què s'enfrontaven i van començar a entendre elproblema i, per tant, a proposar accions per abordarla situació familiar que l’havia precipitat al carrer. Elprocés per fi es va poder posar en marxa.

L'anècdota dels cabells blancs de la Pelagia vaaconseguir desembussar els sentiments i recordsd’en Gustavo i poder reconstruir la seva història. En-cara avui, a punt de tornar a casa seva, després d'uncomplicat procés de reinserció, per la nit el trobescomptant els cabells blancs de la Pelagia.

20

Compromís amb la societatTreballo a la casa San José des de l'any 2005. m'encarrego de l'acompan-yament educatiu dels nens, conjuntament amb les altres educadores.això és:

• l’acollida d'un nen o adolescent al centre. • acompanyament en la salut.• acompanyament grupal amb activitats per a la vida.• acompanyament individual.• acompanyament en l'àrea de cuina.• Treball de carrer.

vaig entrar en contacte amb la casa San José l'any 2004 com a voluntària du-rant uns mesos. Des de llavors segueixo motivada en el meu treball profes-sional a la casa aportant la meva feina, les meves idees, les meves inquietudsi entregant tot el meu amor en cada activitat. Em sento feliç amb el que faig.

la casa San José és un lloc diferent, perquè té una línia de treball hu-manístic existencial. aquí tractem a cada nen com una persona única,l’acceptem tal com és. a partir d'aquí, podem mostrar als nens, diferentsformes de viure la vida.

per a mi és una alegria i una satisfacció personal saber que molts nensque han estat a la casa San José ara són nois de bé, encaminats i estabi-litzats. Quan els veiem estudiant, treballant, fins i tot alguns amb lesseves famílies ja formades, és una alegria recordar que alguna vegadavan estar aquí i van rebre l'acompanyament adequat.

aquest és el nom que dóna títol al projecte audiovisual que em va portar, elnovembre de l'any passat, a la ciutat de cochabamba i a la població de Totorapampa, a vacas, capital del municipi homònim de la província de arani,també en el Departament de cochabamba.

vaig anar a visitar sobre el terreny, els projectes que Nous camins duu aterme, amb la missió de filmar tot el que em fos possible en nou dies.

cal destacar que l'equip de rodatge érem només dues persones: Franz mon-taño (en tasques de càmera i fotografia) i un servidor (com a director, productor,guionista i operador de so). Sense la inestimable col·laboració i ajuda de tota lagent de Nous camins no haguérem aconseguit gravar tant de material.

va ser una estada curta però molt intensa, no només perquè els dies co-mençaven molt d’hora i acabaven tard sinó també, i sobretot, per les emo-cions viscudes.

Tot i que he nascut a buenos aires, conec altres països de la regió i, per

tant, no és la primera vegada que m'enfronto a aquestaproblemàtica. És impressionant comprovar in situ, com laquantitat de nens i adolescents que hi ha a la ciutat de co-chabamba és súper elevada i que és una situació moltarrelada i culturalment acceptada. això fa que, en certamanera, la població local la percebi i convisqui amb ellad’una manera natural i normalitzada.

Després, ja a vacas, a més de 3.400 m, sorprèn i se-dueix trobar-se amb un paisatge majestuós, d'austera iinabastable bellesa a primera vista. Un espai immens,aparentment despoblat, però que quan es convoca unareunió comunitària, la seva gent apareix com de cap in-dret, arribant a ser cinquanta persones com si res.

En tots dos llocs, i amb projectes molt diferentsentre sí, és impecable l'esforç, la dedicació i generositatamb què la gent de Nous camins i la comunitat de Sant

pau realitzen la seva tasca. És igual que sigui dissabte, diumenge o les cincdel matí: si hi ha alguna cosa que requereixi la seva presència, allí estan. ipuc assegurar que la seva hospitalitat, la seva integritat i compromís sónsempre insubornables, la qual cosa m'ha deixat un regust extraordinari, iunes ganes enormes de tornar.

Durant el segon semestre d'aquest any farem el llançament de Bolíviades dels fonaments, una web sèrie-documental de sis capítols, de cinc mi-nuts cadascun, on es podran veure els detalls de tot el treball que allí es re-alitza. la difusió serà via internet. Estigueu atents.

Espero que us agradi, la gaudiu i compartiu amb el màxim dels vostresamics i contactes.

Osvaldo Riccardi (Barcelona)osvaldoriccardi@crearsa.com

a la casa San José puc fer realitat el meu compromís a favor de la so-cietat i del meu país, acompanyant en el camí de reinserció a aquestsnens i adolescents que han hagut de viure dures situacions en la sevacurta edat i que ara, gràcies a Déu, ja no estan als carrers.

Ángela Abán (Cochabamba)Educadora de la Casa San José. Bolivia

Bolívia des dels fonaments

21

Il·lusió i entusiasmeHe tingut la dita de participaren l'organització de l'esdeve-niment "Jardí de somriures"durant tres ocasions consecu-tives. l'aprenentatge i la satis-facció de compartir un dia alcentre comunitari de Desen-volupament “San José" sóninavaluables: els nens, lesmestres, les cuineres, els aju-dants i l’Àngels; són un equipque transmet l'entusiasme perfer d'aquest un món millor.

Sóc docent de psicologiaSocial a la “Universidad latina

de méxico” i com a requisit per aprovar l’assignatura, els alumnes han de pre-parar un projecte en el qual abordin els temes revisats, però principalmentque siguin de responsabilitat social.

porto ja quinze anys com a mestre, i aquesta és la primera vegada que ungrup d’alumnes s'organitza tan bé. van preparar el projecte amb molta il·lusió ientusiasme, organitzar activitats i recollir joguines i altres materials necessaris.Els alumnes de segon semestre de la llicenciatura de ciències de la comunicaciói periodisme de l'any passat anaven convençuts de "donar" suport, menjar, lla-minadures... i la nostra sorpresa va ser que tots rebérem més del que donàrem.Tornàrem a l’aula de classe amb el desig de donar continuïtat al projecte i ho hemaconseguit; espero que segueixi així durant molt temps més. Gràcies de tot cor.

A. Jenifer García Campos (Mèxic)Psicòloga i docent Universitat Llatina

La felicitat de l’entregaÉs difícil poder explicar amb paraules el que vaig sentir en arribar a aquellapetita consulta i veure que hi havia gent esperant la nostra arribada. la mevasorpresa va ser encara més gran quan, sense dubtar-ho, ens van confiar lasalut dels seus tresors més preuats, els seus nens. En la meva memòria que-daran gravades per sempre les cares d'agraïment per fer solament el que anosaltres ens fascina, cUiDaR.

la nostra història comença amb una il·lusió comuna… dues infermeres,una pediatra i un projecte sanitari en un poblat rural al sud d'Etiòpia.

Gràcies a l'ajuda de la Dra. Gemma Regales (que resideix a meki des defa més de 2 anys realitzant una gran tasca sanitària) vam tenir la possibilitatd'oferir els nostres serveis professionals a la població infantil de Graba Fila(així es diu el nostre petit poble etíop). vam fer revisions a centenars de nens,vam administrar tractaments a d'altres, vam realitzar tallers d'higiene demans per a nens i mares, amb jocs, música i cartells.

Després d'aquesta experiència, que ha marcat la meva vida, valoro molt mésla paciència, l'esperança, les ganes de viure i d'aprendre. He après que no importaon et trobis i si tens molt o res, perquè no necessites coses materials per ser feliç.admiro i agraeixo infinitament la confiança que van dipositar en nosaltres.

Noelia Hernández Martínez (Madrid)Infermera

Energia exemplarHe estat a Sabana Yegua amb en marc. El nostre treball es va dividiren dues parts.

la primera consistí en anar tots els matins al centre de nutricióper col·laborar. aquí vam conèixer a uns fenòmens d'entre 3-5 anysque prodigaven amor per tots costats. les professores i les cuineresdel centre ens rebien cada matí amb una gran abraçada que ens dei-xaven sense aire, a les 8 del matí tenen una energia brutal. Donavengràcies a Déu per tot i solament somreien.

la segona part, va ser construir latrines juntament amb l’Edi, el feno-men Hernández i el geni cacafú. Quins tíos més grans! aquest encàrrectambé ens va impactar, anàvem als poblats propers de Sabana Yegua perconstruir latrines per famílies que viuen en unes condicions bastant pri-màries, tot i que ens tractaven de manera increïble.

He après moltes coses, però les més importants són:1. la majoria de les persones tenim preocupacions absurdes. vaig

descobrir que gent amb unes dificultats enormes és capaç no solamentde ser feliç, sinó de donar felicitat.

2. Nosaltres vam estar allí un mes, i sí, vam ajudar una mica. però la tasca quefa la gent de l'Església és increïble, els que viuen allí. això, sí és ajudar.

3. algunes persones són capaces de tot, i m'agradaria aprendre d'elles. comper exemple, vull explicar-vos sobre la benigna: Una senyora d'uns 70anys, que feia de mare, àvia, tieta, infermera, cuinera, pintora, maina-

dera, lampista, etc., i a més de fer tot això per a una família de 12 per-sones, ho feia amb un somriure d'orella a orella, sense queixar-se i tiranta la família endavant. Qui digui que no pot fer res, per favor que parliamb ella. Jo la prenc d'exemple moltes vegades.

Isidro Massó (Barcelona)Enginyer Industrial

22

15.000persones tenenaccés a la salut

a Turkana.Kènia .

1.747malalts atesos.

Etiòpia.

1.100persones ateses en

l’operatiuoftalmològic.

RepúblicaDominicana.

1.840consultes realitzades

al centre de SalutSagrada Família.

RepúblicaDominicana.

43tones d’aliments

distribuïts a Turkanacom a resposta

a la sequera.Kènia.

889nens i nenes atesos

en centres de nutrició.República

Dominicana,Mèxic i Kènia.

52nens en situació

de carrertornen a estar

a casa seva.Bolívia.

Hem treballatamb

481nens i nenes per

interrompre la sevaestada al carrer.

Bolívia.

Hemrealitzat

473visites de seguiment

a nens reintegrats.Bolívia.

Durant el 2014...

23

332dones han

participat en projectesde capacitació

i apoderament.Etiòpia, República

Dominicanai Mèxic.800

persones tenen accésa la lectura.República

Dominicana.

154nens/nenes i joves

han rebut una becad’estudis.

Mèxic iRepública

Dominicana.

2.104persones tenen

accés a unafont d’aigua potable.

RepúblicaDominicana.

230persones han

millorat les estructuresbàsiques del

seu habitatge.República

Dominicana.

194famílies més

disposend’una latrina.

RepúblicaDominicana.

191ramaders s’han

format en la cria i curad’ovelles i llames.

Bolívia. Hemplantat

47.256arbres a

Totora Pampa.Bolívia.

24

25

Memòria d’Actuació 2014

L'Associació Nous Camins és unaOrganització No Governamentalper al Desenvolupament (ONGD)declarada d'Utilitat Pública i fun-dada l’any 1981. Està inscrita en elRegistre d'Associacions del Minis-teri de l'Interior (Núm. 44.785), aixícom en el Registre d'Organitza-cions No Governamentals de l'A-gència Espanyola de CooperacióInternacional per al Desenvolupa-ment (AECID).

El nostre objectiu és aixecarponts entre la societat espanyola iles comunitats dels països de l'À-frica i de l’Amèrica Llatina en elsquals estem presents, i treballar encomunitats amb mancances so-cials i econòmiques, promovent eldesenvolupament integral de lespersones perquè construeixin persi mateixes un futur millor.

Això ho fem guiats pels valorsd'independència, transparència,solidaritat, igualtat i respecte a ladignitat humana. Els nostres pro-jectes es desenvolupen a l’Àfrica(Etiòpia i Kènia) i a l’Amèrica Llatina(República Dominicana, Bolívia,Colòmbia i Mèxic).

L'Associació Nous Camins ésd'àmbit nacional i a través de lesnostres Delegacions tenim pre-sència en gran part de la geogra-fia espanyola. Les Delegacionsestan formades per persones vo-luntaries que col·labora en la tascade difusió, sensibilització i capta-ció de fons.

El nostre capital humà estàformat per un equip de cinc perso-nes que treballen en les oficines deMadrid i Barcelona i cinc expatriatsque es troben en diferents països.L'Associació compte, a més, amb lacol·laboració de 1.355 socis i do-nants que donen suport econòmicals projectes. També un grup devoluntaris contribueixen amb lesseves capacitats i treball. Gràcies atots ells Nous Camins pot conti-nuar amb els seus 34 anys de tre-ball ininterrompudament.

Junta DirectivaPRESIDENTA: María Carmen Bultó Serra

VICEPRESIDENT: Pablo Cirujeda Ranzenberger

SECRETÀRIA: María Pilar Bultó Serra

TRESORER: Darío Calvo Soler

VOCAL-GERENT: Silvia Garriga Iglesias

VOCAL: Martí Colom Martí

VOCAL: Ricardo Martín Pinillos

Nous Camins és membre actiu de la Coordinadora d'ONG per alDesenvolupament-Espanya (CONGDE), de la Federació de ONGDde la Comunitat Autònoma de Madrid (FONGCAM) i de la FEDE.CATorganitzacions que treballen per a la justícia global. Com a mem-bre d'aquestes plataformes, ajusta la seva activitat al codi de con-ducta de les entitats que les conformen.

Qui som? El nostre organigrama

26

Què fem?Activitats a EspanyaL'Assemblea General de Socis de Nous Camins es vareunir a Barcelona el 30 de maig de 2014, per aprovarels comptes i la memòria d'actuació de l'exercici 2013entre altres qüestions. El 22 de desembre de 2014 l'As-semblea General de Socis va aprovar el pressupost del'any 2015 i el Pla de Treball 2015 elaborat a partir delPla Estratègic 2013-2017 de l'Associació.

Xarxes i plataformes20 de març de 2014: Participem a Madrid en l'AssembleaGeneral Ordinària de CONGDE. Darío Calvo, tresorer de lanostra Associació, participa activament en el grup deTransparència i Bon Govern.

13 de març i 7 de maig: Participem en l'Assemblea Gene-ral Ordinària i Extraordinària de la FONGCAM a Madrid.

14 de juny: Participem en l'Assemblea General Ordinàriade la FCONGD (Federació Catalana de ONG) a Barcelona.

29 de juny: Participem en l'Assemblea General Extraordi-nària de la FEDE.CAT organitzacions per la justícia globala Barcelona.

Convenis i SensibilitzacióEl 2 de gener de 2014 es renova el 2n any del conveni decol·laboració subscrit amb Inditex, S. A., que es va signaramb una vigència de tres anys pel cofinançament delprojecte “Reinserció familiar i social dels nens i adoles-cents, en situació de carrer, acollits a la Casa San José, Co-chabamba, Bolívia.

Aquest projecte, en el qual Inditex col·labora des del'any 2007, té com a objectiu prevenir que nens i ado-lescents d'entre 5 i 14 anys desenvolupin conductesdelictives als carrers de Cochabamba. Per això es tre-balla de forma multidisciplinària en la seva reinserciófamiliar i social.

El 15 d'abril signem un conveni de col·laboració amb Fun-dació MAPFRE que ha beneficiat a 59 estudiants. A travésde l'Institut d'Acció Social de la Fundació MAPFRE i dinsdel programa “Formant Comunitat”, aquesta entitat col·la-bora per quart any consecutiu en el ”Programa educatiuper a nens, joves i adults” que la nostra associació està

duent a terme a Sabana Yegua, República Dominicana.Mitjançant el finançament de beques d'estudi per a

nens, nenes i joves, aconseguim que aquests puguin ac-cedir a una formació que els permeti ser subjectes actiusdel seu propi desenvolupament, millorant de forma subs-tancial el seu futur i el de les seves famílies.

El 7 de maig, es realitza un acte de caràcter solidari or-ganitzat juntament amb la firma de cosmètica MaryKay, en el qual es projecte el documental “El repte deSabana Yegua”.

El 9 de juliol assistim a l'acte de lliurament de premisde la 12ª Convocatòria de la Fundació Bancaixa Co-opera ONG, presidit pel President de la Generalitat Va-lenciana, D. Alberto Fabra. La Fundació va decidiraprovar al nostre projecte de salut i hàbits higiènics aMeki, Etiòpia, del que es beneficien 1.758 adolescents,nens i nenes.

El 26 d'octubre participem en la Fira de la Solidaritat i delVoluntariat organitzada per l'Ajuntament de Vila Real, onvam tenir l'oportunitat d'informar sobre els nostres pro-jectes, difondre material divulgatiu i participar en les di-ferents activitats organitzades.

El 30 d'octubre celebrem, un any més i gràcies a lagentilesa d'Hotels Meliá i el Club Elsa, el còctel benè-

Memòria d’Actuació 2014

27

fic a l'Hotel Gran Meliá Victoria de Palma de Mallorca,a benefici del programa educatiu de la República Do-minicana.

L'11 de novembre assistim a l'acte de lliurament delspremis concedits per la Fundació Cajasol - Obra SocialLa Caixa, en la seva convocatòria de cooperació al des-envolupament 2014, que resolgué donar suport al pro-jecte de Sanejament Bàsic a Sabana Yegua, RepúblicaDominicana del que es beneficiaran 750 persones.

El 26 de novembre, dins de la iniciativa “Vilafranca So-lidària” organitzada pel Departament d'Assumptes So-cials d'aquest ajuntament sota el lema “Infància iadolescència, Jugar i Compartir”, vam ser convidats afer una xerrada informativa sobre el nostre projecteamb nens del carrer de Cochabamba, Bolívia.

Projectes dedesenvolupamentEl 8 de setembre de 2014 es va celebrar el Dia Internacio-nal de l'Alfabetització amb el lema “Alfabetització per aldesenvolupament sostenible”. Aquesta festivitat se cele-bra a tot el món, encara que l’acte principal va tenir lloca Bangladesh, amb la realització de la “Conferència inter-nacional sobre l'alfabetització i l'educació de les nenes iles dones: Bases per al desenvolupament sostenible. Lliu-rament dels premis d'alfabetització de la UNESCO”, en su-port a la Iniciativa “L'educació, primer de tot”, del SecretariGeneral de les Nacions Unides.

L'alfabetització és un dret humà, un instrument d'au-tonomia personal i un mitjà per aconseguir un desenvo-lupament individual i social. Les oportunitats educativesdepenen de l'alfabetització, que té un paper indispensa-ble per aconseguir “Educació Per a Tots”.

Des de l'Associació Nous Camins també estem con-vençuts que una educació bàsica de qualitat dotarà alsnens i nenes d'unes competències que els acompanyarantota la vida i propiciarà que accedeixin a més oportuni-tats educatives, contribuint a canviar les seves vides i lade les seves comunitats.

Així l’any 2014 hem continuat centrant els nostres es-forços en programes educatius perquè nens i nenes pu-guin tenir accés a un entorn escolar saludable que facilitiel seu aprenentatge, per tal de poder accedir a l'escolaprimària, fins i tot perquè puguin continuar amb estudissuperiors.

Durant aquest any hem treballat en 25 projectes dedesenvolupament a l’Àfrica i a l’Amèrica Llatina, dels qualsvolem informar-vos en aquestes pàgines, destacant queels assoliments obtinguts han estat possibles gràcies altreball incansable de les nostres contraparts locals. Desd'aquestes pàgines volem agrair el seu esforç, treball enxarxa, dedicació i coneixement del terreny i els seus ha-bitants. Ells i elles aconsegueixen que els nostres esforçoscristal·litzin en resultats positius.

L’any 2014 hem treballat amb les següents contrapartslocals:

Comunitat de Sant Pau (CSP): Bolívia, Colòmbia,Mèxic, República Dominicana i Etiòpia.

Fundació de Desenvolupament, Azua, Sant Joan,Elías Pinya FUNDASEP: República Dominicana.

Meki Catholic Secretariat (MCS): Etiòpia.

Comunidad Misionera de San Pablo Apóstol yMaría, Madre de la Iglesia (MCSPA): Kènia.

En els següents sectors:

Memòria d’Actuació 2014

Millora de la salut i hàbits higiènics. Meki. Etiòpia.

Atenció mèdica especialitzada. Etiòpia. Projecte quirúrgic i oftalmològic.Turkana. Kènia.

SalutDonant resposta a un dels drets humans bàsics,l'accés a la salut, Nous Camins porta a terme pro-grames d'atenció sanitària de zones desprotegidesi on l'accés a la salut és precari.

La salut, o en la seva absència la malaltia, inci-deix de forma directa en la capacitat de desenvo-lupament de les persones. No podem plantejar-nosobjectius de desenvolupament sense abans inter-venir en les necessitats sanitàries immediates de lapoblació.

Mitjançant l'atenció sanitària de persones enrisc d'exclusió, a través de clíniques mòbils, educa-ció en salut a les escoles, campanyes de prevenció,i campanyes quirúrgiques i oftalmològiques, espoden pal·liar els efectes de la falta d'atenció mè-dica de les poblacions marginals i allunyades delsnuclis urbans.

Any 2014: 278.174 euros

Beneficiaris directes: 21.245 persones

Beneficiaris indirectes: 219.537 persones

Resposta d’emergència a la sequera de Turkana. Kènia. Millora de la salut de la població nòmada i seminòmada.Turkana. Kènia.

Suport mèdic a famílies.Sabana Yegua. República Dominicana.

La infància és el sector més vulnerable de la població i almateix temps cada nen i nena és fonamental per millorarel futur de les seves comunitats. Treballem perquè elsnens i les nenes de les comunitats en les quals estem pre-sents, gaudeixin d'un control sanitari i nutricional com-plet, aprenguin hàbits higiènics adequats i accedeixin al’educació preescolar. Amb aquestes accions asseguremun desenvolupament físic i intel.lectual que millori lesseves condicions de vida en el futur i, per tant, les condi-cions de vida de la seva comunitat.

Al mateix temps considerem vital treballar amb lesdones. Sobretot en l'àmbit formatiu. Les dones tenenun paper decisiu en el desenvolupament de la seva fa-mília i de la seva comunitat. Són el motor imprescindi-ble en les societats en les quals treballem, motoreconòmic, motor de cohesió familiar, motor de l'edu-cació dels fills, etc. L'apoderament de la dona és unacarta innegociable del desenvolupament de les comu-nitats. La inversió en la capacitació i formació de lesdones reverteix a curt termini en el seu nucli familiar,en la seva comunitat i com a conseqüència, en el des-envolupament d'un país.

Atenció a la infància al Centre Comunitari San José.Mèxic, D.F. Mèxic.

Adquisició d’un vehicle per a la coordinació de guarde-ries a Turkana. Kènia.

Reinserció familiar i social dels nens en situació de carreracollits a la Casa San José. Cochabamba. Bolívia.

Treball de carrer amb nens i adolescents per prevenir idetenir la seva estada al carrer. Cochabamba. Bolívia.

Capacitació de dones per a l'accés laboral. Meki. Etiòpia.

Atenció infantil iapoderament de la dona

Any 2014: 248.005 euros

Beneficiaris directes: 3.982 persones

Beneficiaris indirectes: 184.690 persones

Suport a la nutrició bàsica. SabanaYegua. República Dominicana.

Capacitació i apoderament de la dona. Mèxic, D.F. Mèxic.

Formació i apodera-ment de la dona al

centre de capacitaciólaboral Nazaret. Sa-

bana Yegua. RepúblicaDominicana.

Sanejament bàsic a través de la construcció de latrines.Azua. República Dominicana.

Construcció de l'aqüeducte intercomunitari a co-munitats rurals de Sabana Yegua. República Do-minicana.

Accés a l’aigua potable per a la població, segonafase. Wonji. Etiòpia.

Aigua isanejamentambientalAl juliol de l’any 2010, l'Assemblea General de les Na-cions Unides va adoptar una resolució en la qual es re-coneixia que "el dret a l'aigua potable i al sanejamentés un dret humà essencial pel ple gaudiment de la vidai de tots els drets humans" (A/CAP DE BESTIAR/64/292).

Garantir l'accés a l'aigua de les poblacions més vul-nerables incrementa, en proporcions geomètriques,les seves possibilitats de desenvolupament i millora lescondicions de vida de milers de persones.

Segons la mateixa ONU la fita dels Objectius deDesenvolupament del Mil·lenni sobre el sanejamentés urgent: actualment, 2.500 milions de persones,estan privades de l’accés a serveis de sanejament imés de 1.000 milions practiquen encara la deposicióa l'aire lliure.

L'Organització Mundial de la Salut assenyala que lesmalalties diarreiques són la segona causa de mort ennens i nenes menors de cinc anys, cada any en moren760 mil. Segons la mateixa OMS la majoria d'aquestesmorts es poden prevenir mitjançant l'accés a l'aiguapotable i a serveis adequats de sanejament i higiene.

Davant d’una necessitat tan bàsica com és l'aigua iel sanejament ambiental, Nous Camins segueix inver-tint molts esforços per pal·liar aquesta situació a leszones en les quals treballem.

Any 2014: 46.733 euros

Beneficiaris directes: 3.314 persones

Beneficiaris indirectes: 18.000 persones

Millora de la producció pecuària per a camperols deVacas. Cochabamba. Bolívia.

Repoblació forestal en la subcentral de TotoraPampa. Cochabamba. Bolívia.

DesenvolupamentagropecuariEntenem l'agricultura, la pesca i la ramaderia com labase fonamental d'un desenvolupament econòmicreal i sostenible de qualsevol societat.

Els projectes de millora de producció agropecuàriapersegueixen tres objectius estratègics: En primer lloc,garantir la seguretat alimentària de les comunitats be-neficiàries. En segon lloc, fomentar l'esperit associatiudels productors i concienciar-los per la cura pel mediambient. Finalment, la creació i el foment d'estratègiesper millorar la producció i els sistemes i xarxes de co-mercialització dels seus productes.

El desenvolupament agropecuari és font de treballper a moltes persones, ja que potenciar l'agricultura i ra-maderia local és potenciar l’ ocupació de persones queno hauran d'abandonar els seus pobles o països a la re-cerca del sosteniment familiar. Entenem també el treballcom un element que ajuda a l'estructura psicològica, al’autoafirmació i a la integració social de la persona.

Any 2014: 48.625 euros

Beneficiaris directes: 750 persones

Beneficiaris indirectes: 5.500 persones

Xarxa de biblioteques: suport a l'educació i foment dela lectura. Sabana Yegua. República Dominicana.

Programa de beques d'estudis. Mèxic, D.F. Mèxic.

Alfabetització d'adults. Sabana Yegua.República Dominicana.

EducacióUn dels principals objectius de Nous Camins és promo-cionar el desenvolupament integral de les personesper mitjà de l'educació. Creiem fermament que senseeducació no hi ha desenvolupament.

L'objectiu primordial dels projectes educatius és ga-rantir l'accés a l'escola dels nens i les nenes, joves iadults que hi participen. Mitjançant la construcció decentres educatius, la millora de les instal·lacions, l'e-quipament, el finançament de beques d'estudis, les ac-tivitats de capacitació professional i les campanyesd'alfabetització, fem possible que centenars de perso-nes puguin anar cada dia a l’escola per desenvoluparles seves potencialitats i millorar el seu futur de formasubstancial.

Entenem l'educació com una inversió social seguraa llarg termini. L'accés a l'educació millora de forma di-recta el futur dels estudiants, de les seves famílies i delseu entorn.

Any 2014: 65.137 euros

Beneficiaris directes: 954 persones

Beneficiaris indirectes: 15.750 persones

Programa educatiu per a nens, nenes,joves i adults de barris marginals.

Sabana Yegua. República Dominicana.

HabitatgeEls desastres naturals i la falta de condicions sanitàriesbàsiques provoquen cada any, nombroses morts i ma-lalties, moltes d’elles contagioses, que podrien evitar-se.

Amb l'objectiu de millorar les condicions per a unabona salut, seguretat i benestar de la població en zonesamb una incidència elevada de desastres naturals (hura-cans, inundacions, etc.) hem iniciat un programa de cons-trucció d'habitatges per a persones en situació de risc.D'aquesta forma i amb la col·laboració directa dels bene-ficiaris (que aporten, en la majoria dels casos, la mà d'obrai una contribució econòmica) emprenem la reparació oconstrucció d'habitatges perqué siguin un lloc segur idigne per a la convivència familiar.

El projecte consisteix en construir habitatges nousamb materials de qualitat, o reparar i millorar els exis-tents construïts amb llauna o cartó, utlitzant el maó. Almateix temps i amb la col·laboració de les autoritatslocals, s'organitzen brigades d'emergència per a liderara la comunitat en cas d'huracans, tempestes tropicalso inundacions.

Any 2014: 50.411 euros

Beneficiaris directes: 230 persones

Beneficiaris indirectes: 3.500 persones

Millores estructurals de l’habitatgeper a la prevenció de desastres naturals i malalties.

Sabana Yegua. República Dominicana.

40

Memòria d’Actuació 2014

41

Amb la col·laboració de:

A.P.E.C. RECURSOS HUMANOS S.L.AGRO INDUSTRIAL RIOJANA SA - AGRISAAIR CARGO TRADER S.L.AKZO NOBEL PULP AND PERFORMANCE

CHEMICAL SAALONSEGUR S.L.ANUDAL INDUSTRIAL S.L.AQUAMARINA MAEJ S.L.ARMESTO Y ASOCIADOS ABOGADOS S.L.AUTOCARES MOLIST S.L.AZORA ALTUS S.L.BOMBAS SACI SACAMEBAL S.L.CECAUTO CENTRO SALCLINICA SAGRADA FAMILIA S.A.COCQ ARAVACA S.L. CONSTRUCCION AUXILIAR FERROCARRILES SA (CAF)DATADEC SADISPUR S.L.DUTILH GIMENEZ JOSE MARIAEICSA

DiputacionsDiputación de Cádiz

InstitucionsParlamento de Andalucía

EMBAJADA DE GUINEA ECUATORIALEN EL REINO DE ESPAÑA

FINCA LOS NARANJOS SAFIRMA CBFUNDACIO JOSEP BOTETFUNDACION BANCARIA LA CAIXAFUNDACION CAL PAUFUNDACION ROYAN VILLARFYD 2001 S.L.GABINET ASSESSOR EMPRESARIAL S.L.GESBIO S.L.GESTAMP METALBAGES SAGRASVER S.L.GRUPO BABAC S.L.HIMARDU S.L.HOUSEDIET SLUIBERCLORIDEAS Y COLORES S.L.INDUKERN SAINDUSTRIAS GRAFICAS JIMENEZ GODOY SAINMUEBLES NAVARROS S.L.

Fundacions i empreses

INSTITUCION JOSEFA MARESCH SERVETINVERSIONES LAANS 112 S.L.LABORATORIOS DR ESTEVE SALAGRAMA S.L.LANIUM CORP S.L.LIBCOM IBERICA SAMALVARROSA MEDIA S.L.MANUFACTURAS BALMES VIVES S.L.MELCHOR MASCARO SAMENTORING & COACHING S.L.MONTAÑA SELECCION S.L.NAVARRO CHICHARNO CARLOSOLIVER Y BATLLE SAORTHOGAR S.L.PINTURAS MONTO SAPITARRA S.L.PROMOCIONES KEOPS SASAFER DMCISOCIEDAD DE INVERSIONES VEGON SATULBOS S.L.ZOILO RIOS SA

AjuntamentsAspeBerrioplanoBerriozarBetxiCascante

Cendea de GalarHuarteIllescasMálagaNoaín

Palos de la FronteraPozo BlancoSangüesaTudelaValladolid

Vila RealVilla del RíoVillafranca del Cid

Memòria d’Actuació 2014

42

Si el teu donatiu és en qualitat de persona física…El 2016…D’un donatiu de… 438,46 €Et desgravaràs el 48,7%... 213,46 €I et costarà el mateix… 225 €

El 2014…D’un donatiu de… 300 €Et desgravaves el 25%... -75 €Et costava… 225 €

Els donatiusa Nous Caminsdesgraven mésel 2016A partir del 2016 els donatius que facis a Nous Caminsdesgraven més, tant si ho fas a títol personalcom a través d'una societat. Així pots decidir aportarun donatiu superior, sense que et costi més diners.Aquest augment de quotaens permetrà ajudar a més persones.

2016 = -75 %

personesjurídiques(impost societats)

Si NO has fet cap donatiu ni el 2013 ni el 2014

Si has has fet un donatiu en 2013 i el 201435 %

35 %

37,5 % 40 %

personesfísiques(iRpF)

Fins a 150 €

a partirde 150 €

Si fas un donatiu de mésde 150 € a Nous caminsel 2015 i també ho has fetel 2014 i el 2013

25 %

50 % 75 %

Norma General 27,5 % 30 %

32,5 % 35 %

Deduccions fiscalsDONATIU2014 2015 2016

NOTA: Sempre amb el límit del 10% de la base liquidable de l’impost.

43

Com col·laborar

Llegat solidariHi ha desitjos que canvien realitats. Fes testament iinclou a Nous Camins en el teu llegat solidari.

El llegat solidari és l'expressió escrita i legal delteu desig de seguir invertint en persones concretesper millorar realitats. A Nous Camins portem gai-rebé 35 anys fent-ho i comptem amb la generositatde gent com tu per poder seguir-ho fent durantmolts anys més.

Com fer-ho?

Per escrit, davant notari, en el testament es pot in-cloure de forma expressa una quantitat fixa o un béconcret. Ha d'anar destinat a:

ASOCIACION NUEVOS CAMINOS - NOUS CAMINSJorge Juan 65, 3º. 28009 Madrid

CIF G08737447

Si prefereixes comentar-ho personalment, no dub-tis en trucar-nos al: 915.776.897

A què es destina el meu llegat?

A les finalitats de l'Associació Nous Camins, tot iaixí, pots indicar que el llegat s'assigni a un pro-jecte o país en concret.

DonatiusEmplenant el formulari adjunt a la revista.

Fes-te soci a través de la webnouscamins.org

Donatiu puntual a través dels nostrescomptes bancaris:CAIXA BANK:

ES98 2100 0079 8302 0128 0831BBVA:

ES83 0182 4000 6602 0800 2172

Lliura'ns un taló a nom de:Associació Nous Camins

DifusióParla de la nostra tasca amb amicsi coneguts.

Comparteix aquesta publicació,demana'ns més exemplars si elsnecessites.

Organitza un dinar o un soparamb els teus amics per tal quepresentem un projecte.

La teva empresa pot finançar pro-jectes i donar-nos a conèixer entreempleats i clients.

Segueix-nos a les xarxes socials:

2.500 € ajuden a que 50nens en situació de carrer tor-nin amb les seves famílies com-pletant el procés de reinsercióen el nostre centre de Cocha-bamba, Bolívia.

4.000 € garanteixen l'ac-cés a serveis de salut durant unany per 300 persones a Etiòpiai a la República Dominicana.

20.000 € invertits enprogrames educatius garantei-xen l'accés a l'educació de 200nens/nenes i joves durant 1any a Mèxic i a la RepúblicaDominicana.

50.000 € permeten l'ac-cés a aigua potable per a unacomunitat de 3.500 persones aEtiòpia.