Butll. Inst . Cat. Hist. Nat., 44 (Sec. Bot., 3): 53-63. 1979

OBSERVACIONS SOME LA VEGETACK5DE LA FAIADA DE MALPAS *

M. T. Perdigo **Rebut: gener 1977

RESUMENObservaciones sobre la vegetation de la Faiada de Malpas

Se presenta un breve estudio de la vegetacion forestal del macizo de la Faiada de

Malpas, cercano a Pont de Suert (Ribargorca). Se incluye una tabla de cada tipo de comu-nidad forestal y un mapa con la vegetacion forestal actual.

El massis de la Faiada de Malpas (1701m s. m.) es situat a la ribera esquerra dela Noguera Ribagorcana, que li fa de limitnatural per l'oest i en aquesta zona cons-titueix la cua de l'embassament d'Escales.El massis queda inclos en el quadrat UTMCG19.A la part septentrional, la Faiada de Mal-

pas es molt ben delimitada amb forts pen-dents -les obagues de Cambitiri- quebaixen cap al riuet del Convent. Aquestriuet fou anomenat aixi perque corria pelcostat del convent de Santa Maria de La-vaix, fundat el segle x i despres, successi-vt ment, residencia de canonges i abadiacistercenca. El monestir fou molt famosfins el segle passat. Fou abandonat des-pres de l'any 1835 i a partir de llavors esva anar enrunant. Avui dia nomes en res-ten runes parcialment inundades per lesaigiies de l'embassament quan es ple.Tambe als costats E i NE la Faiada de

Malpas es limitada per una vall, la vall delriuet del Viu, no tan tancada com la delriuet del Convent. El riuet del Viu es bar-

reja amb 1'altre despres d'haver rebut lesaigi.ies del vessant NE de la serra de SantGervas, vessant NW del coil de Perves, delriuet del port d'Erta, que baixa d'aquestport, 12 km mes al N i a 2450 m s. m., i delbarranc de Malpas. Tots aquests rius d'ai-giies molt netes tenen moltes truites i sonvisitats per un bon nombre de pescadorsa la primavera i a I'estiu.

Al canto S, els barrancs de Cantallops ide ]a Palomera separen parcialment IaFaiada de Malpas de la serra de Sant Ger-vas, cadena culminant d'aquest pais, elscims de la qual sobrepassen els 1800 ms. M.Tota la zona es calcaria, constituida

per roques calcinals, ealeareo-margoses idolomies del Secundari. Hi ha petites zo-nes d'enderrocs del Quaternari al NW delmassis i tambe a. l'E, vora la carretera queva a Viu de Llevata. El tons del riuet delViu es constituit per margues dolomitiquesi alguns guixos.

Les carenes segueixen en aquesta zonaaproximadament ]a direccio EW. La situa-

* Aquest treball es dedicat a la membria del Dr. Candel i Vila.

** Departament de Botanica. Facultat de Biologia . Universitat de Barcelona. Gran Via, 585, Bar-celona, 7.

53

(Dibuix d'E. Sierra)

FIG. 1. Distribucio de les comunitats forestals. (En blanc en la zona estudiada: area desforestada.)

Distribuci6n de las comunidadec forestales. (En blanco en la zona estudiada : area desforestada.)

1: Buxo-Fagetum lathyretosum . 2: Buxo-Quercetum hylocomio -pinetosum . 3: Buxo-Quercetum pu-bescentis . 4: Quercetum rotundifoliae buxetosum . 5: Hepatico-Coryletum . 6: Saponario-Salicetumpurpureae. 7: Brachypodio-Fraxinetum excelsioris degradat.

da mes al N es la formada pel tossal Cam- vall de Montiberri (1.100 m s. m.), obertabitiri (1.315 m s. m.) i el tossal dels Casals cap al canto W. Cap a Pest tots dos serrats(1.264 m s. m.), separada de la serra de la s'uneixen per un coll, el Pla (1.250 m s. m.).Faiada de Malpas propiament dita per la Les dues serres presenten un vessant N

54

rues pronunciadament pendent que el ves-sant S, que baixa mes gradualment. Al Sde la Faiada hi ha, com hem dit, els bar-rancs de Cantallops i de la Palomera, quebaixen tambe cap a la Noguera Ribagorea-na, pero a Pest els coils de Sant Roc delViu, de Fariure i de Tono (1.295 m s. m.)uncixen la cadena de la Faiada de Malpasamb el serrat de Curan, que ja forma partdels contraforts al N de Sant Gervas i quetambe s'ha estudiat.

Les dades cartografiques i altitudinalsson preses en part del mapa de l'InstitutGeografic i Catastral, fulls n. 213, 214, 251i 252, esc. 1:50.000 i tambe del mapa topo-grafic excursionista Pont de Suert-Escales,de 1'Editorial Alpina, dibuixat per R. VilaBlanch, escala 1:40.000. S'ha consultattambe un mapa geologic de la zona deMey (1968).

L'orientacio de les carenes i la diferen-cia de pendent entre els vessants N i S ex-pliquen la gran diferencia en la vegetacioque s'hi observa. Mentre que els vessantsN son coberts de bosc caducifoli, alsorientats a migdia, menys inclinats i moltmes assolellats, trobern un alzinar de car-rasca (Quercetum rotundifoliae buxeto-sum). Al fons de la vall de Montiverri elbosc fou destruit i els prats servien de pas-tura. Avui dia a ]a vall de Montiverri, nohi viu ningu de manera estable i les pas-tures quasi no s'aprofiten.

S'ha fet un estudi de la vegetacio fores-tal d'aquesta zona i d'algunes comunitatsdependents. Hi adjuntem un mapa amb lalocalitzacio de la vegetacio forestal actual(fig. 1).

LES ASSOCIACIONS FORESTALS

La fageda.Ass. Buxo-Fagetum lathyretosum

De totes les comunitats forestals de lacontrada la mes interessant es la fageda,tipus de bosc que es rar als Pre-pirineusCentrals i es pot considerar com un relicted'epoques de clima mes fred i humit.Aquesta fageda, o « faiada» com en diuenal pals, probablement mes extensa seglesenrera, ha donat el nom al massis que hemestudiat. E,s un tipus de fageda de hocbastant sec pero relativament rica en es-pecies i que s'ha explotat considerable-ment a la zona propera a Montiverri i al

poble de Viu de Lievata. A les zones mesllunyanes, pero, practicament no es toca,car el transport dels arbres tallats resulta-ria antieconbmic. La fageda cobreix tot elvessant N (de 1.300 a 1.700 m s. m. apro-ximadament) i el vessant NE (de 1.100 a1.500 m s. m. aproximadament) del mas-sis de la Faiada de Malpas i tambe part delvessant N (de 1.100 a 1.400 m s. m. apro-ximadament) del Serrat de Curan, com espot veure en el mapa adjunt.En fer els inventaris d'aquesta comuni-

tat es va veure que, si be a la fageda hi ha

molt boix, la composicio floristica global

es forca diferent de la de l'associacio Buxo-Fagetum tipica descrita per BRAUN-BLAN-QUeT & SUSPLUGAS (1937). Com que, d'altra

banda, no concordava tampoc amb 1'as-

sociaci6 Helleboro-Fagetum, O. de Bolos

(1948) 1957, es va creure oportu de des-

criure una nova associacio, que vam ano-menar Lathyro verni-Fagetum, i aixi es va

anunciar en una comunicacio oral al Sim-

posio Conmemorativo del Centenario deLagasca, a Sevilla. Posteriorment, pero,hem estat informats que aquest nom java ser donat a una associacio de faig ambLathyrus vernus de l'Europa Central, des-crita per F. K. Hartmann el 1953 (HART-MANN & JAHN, 1967).'Davant d'aquesta nova situacio que ens

feia reconsiderar la nomenclatura de lacomunitat, hem reconsiderat tambe la sevasituacio taxonomica. Evidentment, la fa-geda que hem estudiat no presenta pas,llevat del faig i el boix, les mateixes espe-cies del Buxo-Fagetum de Br.-Bl. i Sus-plugas, com es pot comprovar a ]a taulad'inventaris adjunta. No obstant aixo, caltenir en compte que les especies dominantshi son les mateixes. A mes, mirant-ho desd'un punt de vista mes ampli, l'associaciode Br.-Bl. i Susplugas representa un tipusde fageda amb moltes especies de Querce-talia pubescenti-petraeae. Aixo corresponmolt be a la comunitat de Malpas, comtambe a les descrites per O. de Bolos alMoianes, la Garrotxa i el Ripolles, per Vi-ves al Bergueda i a d'altres exemples do-nats posteriorment per Braun-Blanquetmateix.

r La comunitat Buxo-Fagetum lathyretosum espot considerar com un extrem meridional de lesassociacions montanes de fageda sobre calcaride Hartmann i Jahn. Aproximadament un 60%de les especies de la taula inclosa es troben enles taules d'aquests autors.

55

Com que, d'altra banda, 1'estudi quepresentem compren una area relativamentpetita, hem cregut que era prudent consi-derar de moment la comunitat de Malpas,dintre de la subalianca Cephalanthero-Fa-gion, corn una subassociacio del Buxo-Fagetum que anomenem lathyretos+um,de la qual representa un tipus adaptat aunes condicions diferents.Preparem un estudi mes complet de les

fagedes d'aquesta part dels Pirineus Cen-trals calcaris, bastant pobres en les espe-cies tipiques del Fagion, car son al limit dela seva area. Llavors es podra fer una re-visio a fons de la qi estio i possiblementdescriure una associacio nova que se sepa-ri clarament del Buxo-Fagetum.Quant a la taula inclosa en aquest estu-

di (taula 1), creiem que es poden conside-rar especies diferencials de la subassocia-cio i caracteristiques locals: Lathyrus ver-nus, Lonicera alpigena, Mercurialis peren-nis i Convallaria maialis, especies que enaquesta zona son practicament limitadesa la fageda.Tots els inventaris de la taula pertanyen

a la Faiada de Malpas, excepte els nume-ros 4 i 5, que son presos a la fageda del ser-rat de Curan, anomenada tambe Faiadadel Mas d'En Gras. Els inventaris numeros1 a 5 corresponen a zones de la fageda moltben conservades, poc explotades, situadesa mig vessant i amb sol profund. Els in-ventaris del 6 al 12 representen fragmentsde la fageda densa pero mes explotada. Elsfaigs hi son mes joves, no tan alts, i aixohi permet una riquesa mes gran dellestrats arbustiu i herbaci . Els inventaris6 i 7 representen transits a la comunitatHepatico-Coryletum que hi ha a la vora.

El inventaris del 13 al 18 foren presosa diferents localitats de la zona culminaldel bosc (el 17 abraca part del cim de laFaiada). Per aquest motiu reflecteixen unesconditions ecologiques de mes sequedat,condicions que son subratllades per la pre-sencia d'especies xerofiles com es ara Arc-tostaphvlos uva-ursi, Festuca scoparia, et-cetera. En aquestes zones de cresta el faigviu segurament amb mes dificultat que amig vessant. L'inventari n ° 9 procedeixd'una zona tambe seca pero no culminal.

Els taxons seguents, observats una, dueso tres vegades, no han estat inclosos a lataula: Alyssum alvssoides, 15; Anthericumliliago, 15, 16; Anthyllis vulneraria, 16; Ara-bis hirsuta, 9, 15; Arabis turrita, 3, 12; As-perula cvnanchica, 18; Asplenium fonta-

num, 8, 19; Asplenium ruta-muraria, 8, 11;Avena pubescens, 9, 14, 16; Brachypodiumsylvaticum, 4; Bromus squarrosus, 5; Cam-panula persicifolia, 10, 14; Campanula ra-punculoides, 16; Campanula rotundifolia(sensu lato), 13, 16, 17; Campanula specio-sa, 8; Campanula trachelium, 14; Carexmontana, 10, 14; Carlina vulgaris, 4; Cepha-lanthera rubra, 14, 17 (+); Chrysanthe-mum corymbosum, 5; Chrysanthemum leu-canthemum, 5; Corylus avellana, 5, 6:1.2,7; Cotoneaster integerrimus, 14; Crataegusmonogyna, 13, 16; Ctenidium molluscum,14; Cystopteris fragilis, 2, 8; Dactylis glo-merata, 16; Doronicum pardalianches, 10;Dryopteris filix-mas, 14; Epilobium mon-tanum, 3; Epipactis atrorubens, 17, 19; Epi-pactis helleborine, 11; Euphorbia cypa-rissias, 15; Galeopsis angustifolia, 18;Genista cinerea, 14; Genista hispanica,15, 17, 19; Gentiana lutea, 5, 16, 17; Gentia-nella ciliata, 5 (+); Geranium rohertia-num, 3; Globularia nudicaulis, 5 (+),17 (+); Globularia repens 15 (+); Hede-ra helix, 7, 11: 1.2, 19: 3.3; Helianthe-mum nummularium, 14; Hyacinthus ame-thystinus, 14, 16: 1.2; Hypericum mon-tanum, 1, 4, 9; Hypnum cupressiforme, 2,10, 16; Knautia arvensis, 16; Lapsana com-munis, 2, 3; Laserpitium latifolium, 9; La-vandula angustifolia, 15, 16, 18; Listera ova-ta, 10, 19; Lonicera pyrenaica, 10, 14; Luzu-la nivea, 9, 14; Luzula sylvatica, 10; Melicauniflora, 12; Mniuin sp. 8, 15; Orchis ma-culata, 10; Ornithogalum umbellatum, 16(+); Paeonia off icinalis, 1, 16:1.2, 19:1.2;Paronychia kapela, 15 (+); Pimpinella ma-jor, 9, 11, 16; Pinus sylvestris, 4, 5, 17; Pinusuncinata, 16, 17; Plantago major, 15:2.1;Poa nemoralis, 2, 14; Polygala calcarea,15:2.1, 16; Polygonatum odoratum, 14, 17;Populus tremula, 4, 5:1.2, 7; Prunella gran-diflora, 13:1.2; Prunus mahaleb, 6; Pyrolasecunda, 4; Quercus petraea, 5; Ranuncu-lus bulbosus, 13; Ranunculus montanus,16; Ranunculus nemorosus, 10; Rhammusalpinus, 4, 15, 16; Rhamnus catharticus,14; Ribes alpinum, 9, 15, 18; Rosa gr. cani-na, 16; Rubus saxatilis, 16; Salix caprea4 (+); Sanguisorba minor, 13; Saponariaocymoides, 14; Scleropodium purum, 11;Sedum sediforme, 15 (+); Sideritis lineari-folia, 15, 17; Solidago virgaurea, 9; Stachysofficinalis, 9, 15; Stellaria holostea, 9; Teu-crium chamaedrys, 13, 17; Thymus vulgaris,var. palearensis, 15 (+); Tortella tortuosa,16; Urtica dioica, 3:1.2; Valeriana monta-na, 19; Vicia sepium, 3; Viola hirta, 16.

56

Tama 1. Nuxo - Fage.5um gr.-g1. et Susplugas, 1937

nova -bass. tathynetoaum velu.i.

16 17 18 19Inventari NQ 1

Altitud (m s.m.) 1550

2

1600

3

1550

4

1320

5

1350

6

1250

7

1300

8

1250

9

1400

10

1400

11

1420

12

1170

13

1200

14

1590

15

1500 1700 1500 1450 1400

Exposicib N N NNW N WNW ENE NE NE NNE N NNE ENE E NE NNE E NNW NNE NNE

Inclilacib (°) 10 20 35 25 30 30 30 2S 30 30 25 10 12 40 35 5 30 30 30

Estr,st arbori,alrada (m) 30 30 30 30 30 20 20 20 15 15 20 12 12 20 15 25 10 15 10

Recobri,rent ( N) 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 90 80 50 60 30 60 90

Estret arbustiu, alcada ( m) 2 2 3 3 2 4 3 2 2 2 2 2,5 2,5 2,5 3 3 2 2 1,5

Recobriment (8) 30 15 15 40 20 50 40 5 75 75 40 75 80 25 30 50 20 50 20

Estret herb.-musciral

Recobriment (i) 10 10 20 15 30 10 15 50 10 10 20 20 40 50 50 70 20 100 100

Superficie ( m2) 80 40 50 40 70 50 50 25 100 100 100 100 60 50 15 60 100 40 100

EspAcie damirant :

Fag" 8ytvattca 5.5 5.5 5.5 5.5 5.5 4.4 5.5 5.5 5.5 5.5 5.5 5.5 4.4 4.4 3.3 3.3 3.2 3.2 5.5

Diferenciels de sub. associacio :

Lathynud veNlua + + + 1.2 + + + 3.3 2.2 + 1.2 + 1.2 + 1.2 1.2

LonictAa aLpigena 2.2 + 1.2 + + * + + + + +

Mencunia.tia penenria + + + + + + +

Metica nutana + + + + + + +

Convattania ,m.iatie + + + +

Careaeteristiques de Fagaon y FagetaLia :

LiLium mantagon

Viota aeichenbachiana +

Htttebonua vi'+.idia

Aapewta odonata

Caracterist iques de Quencetatia pubeecenti - petnaeae :

&4.xu4 6empe9v5nene 3.2 2.2 2.2 3.2 2.1 4.4 4.4 2.2 4.3 4.3 3.3 4.5 4.4 2.2 3.3 3.3 2.2 3.3 2.3

SO4bua atria 1.1 + + 1.1 + + 1.1 1.1 + + + + + 1.2

Acen opaLue + + + 1.2 + + + 1.1 . + +

Ametanehien -at" + + (+) + + 1.2 1.1 + 2.1

Viburnum tantana + + + + + + + +

Coaonitta emenua + + + (+) + +

Cytiaua aeaaiti6otiua 1.2 (+) + + 3.2

Pki-ta vetua aap. eotum*ae (+) + + , + +

H*LteboSua boetidua + + + +

Quencua pubeacena + + + +

Digitatie tutea + +

Caracteristiques de Quekco-Fagetea:

Hepatica nobitia 1.2 2.2 2.2 + + 1.2 + 2.3 2.1

Lunieena xytoateum +

Tit- platyphyttoa

Aqu.itegia vutga+*iA

Company-.

Galium vennum + 1.1 + + . + 2.1 +

Aactoataphytaa uva-un.ei 1.8 + + 1.2 1.2 + 4.4 3.3 4.3

Fnagartia veaca + + + 1.2 + 1.2 . + +

Sokbaa aucupania

Vieia incana

Featuca 6copa4ia + + 1.2 . 1.1 1.1 2.2 1.2

Festuca nubna 1.2 1.2 + + +

Hienacium gn. m4nanum

Hytocomc- aplendena + 1.2 1.3 1.2 + +

lunipenua conn.nia + + + + 1.2

Potypodium vuLgane

Caaex gtauca

Anthyltia -t-

Lathynua pnaten.a.ia

Gat- pumd+,e

Hytocaniae tniquetAUm

Dicnanum acopa.t+um

AapLenium tuchonnnee

+ + + 1.1

57

Boscos de Pinus sylvestris de repoblacio iroureda

Ass. Btzxo-Quercetum hylocomio-pineto-szzm i Buxo-Quercetum pubescentis.

A tota aquesta regio s'han efectuat im-portants repoblacions de pi roig, que hiviu molt be. Al versant N de la Faiada deMalpas, el bosc de pins ocupa tota la faixainferior de la fageda, des de la cara NEa 1'embassament a 1'oest. Tambe es repo-blada de pins tota la part dels coils deFariure i de Tono i el serrat de Curan so-bre la fageda del Mas d'En Gras. Aquestspins substitueixen potser part de la fagedadestruida i tambe la roureda que hi haurianaturalment a tota la Banda inferior i bonapart dell colts. La roureda de roure marti-nenc opubescent es la vegetacio climaxde tota aquesta part dell Pre-pirineus. De-via cobrir la major part d'aquest massis,tret de les parts mes obagues i mes fredes,on sovintegen les boires, regne de la fage-da i 1'avellanosa, i tambe les solanes messegues on encara hi ha un carrascar.Molt sovint, entremig dels pins hi ha

claps de roure, que no arriben a constituirun bosc, excepte en uns quants racons.Hem considerat, doncs, els Boscos de pinsPent part de 1'associacio Bzzxo-Quercetumpubescentis, pero els incloem en la sub-associacio hylocomio-pinetosum, Bolos etMontserrat 1960. Publiqucm una taulaamb quatre inventaris presos a diferentspunts de 1'obaga de Montiverri, part des-sota la fageda.

Ultra les especies que figuren a la tau-la 2, han estat anotades les segiients,una Bola vegada: Avena pratensis, 1; Brizamedia, 2; Campanula persicifolia, 2; Cam-panula rapunculus, 4; Centaurea cf. nigra,11.2; Chrysanthemum corymbosum, 1; Cra-taegus rnonogyna, 3; Dianthus monspessu-luruzs, 1:2.2; Epipactis hclleborine, 4; Eu-phorbia cyparissias, 1; Festuca ovina, 3;Fragaria vesca, 4:1.2; Globularia nudicau-lis, 2; Hedera helix, 1; Helianthemumnummularium, 1; Hieracium gr. pilosel-la, 4; Hypericurn montanurn, 4; Knautinarvensis, 1; Koeleria vallesiana, 2; Li-nurn salsoloides, 4; Linum viscosum, 1:2.2; Lonicera xylosteurn, 3; Lotus corni-culatus var. villosus, 2; Peucedanum cer-varia, 4; Pinus uncinata, 3:1.1; Plantagomedia, 3; Poa pratensis, 4; Potentilla ver-na, 3; Prunella lzastifolia, 1; Prunus maha-leb, 4:1.2; Satureja montana, 4:1.2; Side-ritis hirsuta, 4; Solidago virgaurea, 1; Sor-

1-1 :^ ^- Q-"t- I .^, . , q , , ", , " 1 ",

Alcit^tl On s.m.) 1300 1350 1350 12000pe1c16 tYtE N H xlnclimci0 (°) 25 20 20 20Fstrat seEOrl, a1eeM h5 m,

Ne^mrirnTC \ so ,u eo 30Eatrat artwtiu, alHada Im) 2 1

PamCrivent , 20 20 30 20Eetrat lezbsci, xemErinent \ 70 70 60 60Sgerf tcie (m2)

100 100 100 100

Cnracteriaticpea de 1'avaociacl0 i a.

^^a^^̂ Oa pubescent - at^ae^e,Ruenew pubes aw et hybn. ♦Aree opalue ♦ ♦

Sanbue aua 2.2 1.1

MrelancM :en ovafie 1.2 1.2

Butw aupeAV.iaw 1.1 1.1cilia platyphylCpa

rwmfa veni4 aap, colu:eae

Dlfeienclale de \u6^aeoclaGO

C,nu.e eylveetue 1.1 1 . 5 1.1 1,1

Fp,pactu atnonubens ♦ ♦ .('aracterfatiquea de la claane ^Quenca- Fag eteal ^

L,l uun :va;agars ♦ ♦ .p^.ea paneiM:Nepa .tca nob.:l,iA ♦ ♦Crn\w:yew

Mabie hin4ula ♦ , .

ra:yanata yr. eptane; bot^ ♦ .6entwa Lntea ♦ 1.1L--d.t^ 2.1

G.t-

1.2 1.2

R--a- b^tb-

E2

Jw^penus com:un.^4 • 1.2

l.t 1.2

Lahy^ p^-

L,lt-

4--

t-- -W.-

bus aucuparia, 2; Taraxacum officinale,3; Viola hirta, 2.La roureda de roure martinenc es quasi

completament destruida en aquest massis,excepte en alguns llocs a Pest de la vallde Montiverri i entre les alzines rotundi-folies. Els roures que hi hem trobat per-tanyen a 1'especie Quercus pubescens, perohi ha formes semblants a 1'hibrid Quercuscerrioides, aixi com algunes altres de fu-lla molt gran que podrien significar unaintrogressio de Quercus pyrenaica moltdiluida. (Quercus pyrenaica no existeixactuahnent al pair).

Ultra les especies que figuren a la tau-la 3, han estat anotades les segiients,una o dues vegades: Anthyllis montana, 2,3; Arctostaphylos uva-ursi, 2; Arenaria te-tragueta, 2, 3; Campanula gr. rotundifolia,2; Centaurea gr. paniculata, 1; Cephalan-

58

7 ^11^ ,^ ^~2^1 .^, ~^.~"^~, =. .^°=3

Altitvtl ( m. e.,.) 3150 1500 1300

^ai¢ia stit SF w

Ixrlirbcib (°) 10 10 ^

Fetr^lt arL°ri, a1SaGa ( m) 30-15 15 1S

PeroMinent ^ 50 30 3^

E'etr.at ar-0uatiu , al^aea(m) 3 3-3 1-3

Poh^i^mait ^ SO 35 w0

Eitrvt 1%rAaci . iemmEriaent t 60 50 h0

Supmffcie (m3) 1ae 6] '^9

^x.a¢terietiyuee ae Tess«,a, i 6

i de 1'aliarrp ( Quenuan p.bee<enta ^twae)^

3.3Qu4cw pu64cene 4 h bn 2.3 ..3y .

Burin eeapetviaeu 2.3 1.1hnefaachien ovate 1.1 1.IVa6wnum [aafak 1.1

Ac4 npa[w ^

Ac4 Ibnepeeeatanum

campanam pene.¢.:6oL:a

Cytiew a4eili baliae

[rypaefie heftebonine

Rhamw earatitie

pniwufn veue sap. coluwtiae

Saabw an.a ,Nepalica aobit.ie 1.3

Rama;a o6 {4c.aatie

far•x^terf sti°ues de la rlasse (/tee n o-fag¢Leal

Rosa pouxin.ii

Vip[a arichenbachiana

Loucena ryLoe teem

Raaa gr. caiuna

CrnKMnyea

gaenew :ter aev _notunM 6aL.a

cat.,.a aaaclum

ru„m ven.wm

Nienacium gr. awanun

ut,^ ev^4ocwhatoa

pn„aetta gnaae:6lam

7haf xttnum tubenoeum

pol ygata caLcanea

o[aa[w , e amaev4eatanw

Koeten . ia vaLt4ia^

Anthenicua lwLingo

Onnethogatun wb¢[Latum

NedW htl:r

thera rubra, 1; Chrysanthemumfnurn, 3; Coronilla emerus, 1; CIlana, 2; Crataegus monogyna,dula ulmaria, 1; Geurn urbanubores foetidus, 1; Hyacinthusnus, 2, 3; Linum viscosum, 3; Opra, 1; Petrorhagia prolifera, 2grandi(lora, 2; Sideritis hirsuchys heraclea, 2; Stachys officinchys recta, 1; Stipa pennata, 2

L'avellanosaAs. Hepatico-Corvletum

Les fondalades mes dretes i obagues soncobertes d'un bosc mixt de Corylus avella-na, Populus tremula, Fraxinus excelsior iSorbus aria, que a vegades tambe to ensquints faigs i sempre molts arbusts. Aques-ta associacio foe descrita per Braun-Blan-

1.3

3 3

1.3

1`2

quet el 1952. La trobem a les obagues deCambitiri i tambe, en alguns llocs, part da-vall de la fageda, al canto E de la Faiadade Malpas, on baixa fins al riuet del Viu.A la taula hi ha 5 inventaris amb la loca-

litzacio segiient: nums. 1 i 2: vora el po-ble de Viu de Llevata, sota la carretera;num. 3: torrentera vora la fageda, al cantoEde la Faiada de Malpas; nums. 4 i 5: oba-gues de Cambitiri; num. 6: barranc de laPalomera, vora la Faiada del Mas d'EnGras.

Ultra les especies que figuren a la tau-la 4, han estat anotades les segiients,una soli vegada: Acer opalus, 1:1.2; Cle-matis vitalba, 1; Cirsium arvense, 1; Eu-phorbia cyparissias, 4; Fagus sylvatica, 4: 1.1; Fragaria vesca, 4:1.1; Globularia nudi-caulis, 5; Hepatica nobilis, 4:2.2; Lathyrusvernus, 2; Lonicera alpigena, 2; Loniceraxylosteum, 5; Mercurialis perennis, 2; Po-tentilla verna, 4; Ranunculus nemorosus,3; Rhamnus alpina, 2; Sambucus nigra, 1;Tussilago farfara, 1; Ulmus scabra, 1; Vi-burnum Lantana, 6.

Taula •. ye Patic[' ' cny[etun Br.-Bl. 1953

1.3

1 3

Altitud ( m. s.m.) 1130 1300

Etq^mtci6 NE NE

l

1350

tg

e

1J00

E

5

1300

E

6

1350

NN

Ircliraci6 (°) 50 30

Estrac axb°ri, rnamriment ! 60 60

l0

BO

t0

90

30

-

30

)

1.3 2.3 Estrat azEUStiu , alcada 6-1(I m i 80

xemCrvant l 90

Eatzac Mrbacl, recobrvrent a

60 50

60

50

80

50

30

^

Sperficie ntuiiada (m31 100 70 30 )0

caracterfetiq^ee de 1'aas °ciacib

leucanthe- ^N¢patico-COnyLetum) :

Cen [w a 4lua J 3 5 5 < < 3 3y vorylus ave- po,w[w trteaufa

.

3.3

.

1.3 ♦. ^ ...

. .

1; Filipen- Rib4 a[p^num

Cuacterfatim +. de 1•°rdxe1 H llm, ; e-eIlag¢faL.^a eyf vaticael^

amethysti- ^agw ey[ vafica 1.3 . ^

yavLa aeichenbach.ianahrys apife- + ^ ^

Cazacterfaticpes de la clasx

; Prunella IQuenco -iag441

B.rue euyeavaaewta, 3; Sta- ^^. ^ ~ "1.3

``e.e 3.3 l.3 3.3

1.2q _yalis, 1; Sta-. ^^~~-

P-a^~^~~~^^~`^ '

.` 1.1

,pnww nnhaLe6 1.Z ♦ a

Rba^mw eau.ti/ie ° ° 1.3

T:L.u pfatyphY[toe

Mv.Canehe ¢n ovatie

yeaSo4dago v.ingaun4 ^

^au,4w ca.aw,ecyue4 e4e:ti6otwecat,am ^,^a,.^

1.3 3.1

F-^~~~~_ ^ 1.2^~~ph^.~~- " "lathynw pna.ttwu

y«.a :acanaioucena pynew:ca

1.2

1.3

59

-'-1'

Altitud ( m s.m.)

Exposici6

Inclimaci6 (°)

Estrat arbori, algada (m)

Aecobrimnt 8

Estrat arboStiu, alcada ( m)

Reccbriment 8

Estrat herbaci, a19ada (an)

Recobrinent 8

Superflcie (m2)

Quvncetwo

1

1400

S

25

5

50

1,5

30

20

40

100

^o tundi6uttae buxeteaum

2

1150

S-SW

30

4,5

60

1,5

20

20-30

40

80

Vives 1964

3

1200

S

30

5-6

60

2

40

50

4

1270

10

4-5

50

2-3

50

10

50

5

1250

SN

25

5

60

1,5

60

50

Caracteristigo s de 1'associaci6

)Quencet an kotundi6oL ae) i unitats superiors ;

Quesew ilex eep. 2otundt6vt a 3.3 3.2 2.2 2.3 3.3

Teucn.wm ehamaednye + + +

Ru6ia penegn.ina

Diferencials de la subassociaci6

Buxue eempenvis.ene 2.1 2.2 1.2 3.3 1.2

Junipesue eonrun.i4

Gat- vesnum

Vibuanum Lantana

QuemCw pubewreo .1 .2 +

Chnyean.themun eonymboeum

Ame1a,eh .ien oeaLie

Ccupanye9 :

Lavanduta angwti6oLi.a 1.2

Samtotina chamaecypaoi46w 1.2

Gat-iam pw.,t-

&c4cetetta faeuigata

Thymw vutgan ie owl . paLeaneneie + 1.2 1.2 +

Geneeta econpiue 1.2 + 1.2 3.2 1.2

Feetuca ouota

HeGanthemun essesota1wm + +, 2

A2ctoataphytos uva-u.4.e 1.2

Hyac.in.thw Beet) joLiaw +

Onni.thogatum -belt-.t-an +

AnthytLie vutneswoia eep . 6ontqueti 1.1 1.2 +

Thafictwm tubekOewn + +

Euphonbia sesnata +

Bnachypod.wm 2etesae +

Ranuncatue butboew +

Stachye 4ecta + +

Sides.d 4 h.is* ota + +

S.iden.itie Gneani6oiia +

Vida incana +

Mabis hiseuta +

Bupteunam tegidum +

Echiam vutgaAe + +

Pod pnate"i4 +

Sitene Wotan + +

Satuneja montana 1.2 1.3Sedwn sedi6onme +

Aetsagafw monepe.a ufanw + 1.2

Feetuca acop^ +

Fumaw en.ic oidee +

Dactytie gfomeAata + +

Saponania ocy-des +

Amthyfti4 montana + +,3

Aftiam sphaesneephafon + +

Enigesun acn.ta +

H.ippocsepie gtauca +.2

60

El carrascar.As. Quercetum rotundifoliae buxetosum.

L'alzina carrasca, Quercus ilex ssp. ro-tundifolia, un arbre molt abundant a lesplanes de la Terreta, al S de Sant Gervas,penetra fins a la Faiada de Malpas, on latrobem als llocs mes assolellats; arribaquasi fins al cim de la Faiada pel ves-sant S.

El carrascar ha estat bastant destruital vessant S de la Faiada, pero es conser-va bastant be al vessant S i parts mes as-solellades del Tossal Cambitiri (lloc ano-menat la Solana) i al tossal dels Casals; alsindrets baixos es barreja amb la roureda.La taula to cinc inventaris, que atri-

buim a la subassociacio buxetosum, Vives1964, de l'associacio Quercetum rotundifo-liae Br.-Bl. et O. de Bolos 1957. La loca-litzacio dels inventaris es: num. 1 al SWdel cim de la Faiada de Malpas; nums. 2 i3 a ]a Solana, Montiberri; num. 4 crestade Cambitiri; num. 5 vessant S del tossaldels Casals.

Ultra les especies que figuren a la tau-la 5, han estat anotades les segiients,una o dues vegades: Acer campestre, 1;Acer monspessulanum, 2, 5; Acer opalus,2; Aethionema saxatilis, 2; Aphyllantesmonspeliensis, 1, 5; Arenaria tetraqueta,4; Argvrolobium zanonii, 2:1.2,5; Aristolo-chia pistolochia, 2, 4; Aster alpinus, 1, 5;Avena bromoides, 2, 4; Brachypodiumphoenicoides, 2, 4; Briza sp., 3; Campanulapersicifolia, 2, 4; Campanula rotundifolia(sensu lato), 2, 4; Carduus nigrescens, 3;Carex halleriana, 3; Centaurea paniculata,2, 4; Cephalanthera rubra, 2; Chrysanthe-mum leucanthemum ssp. cuneifolium, 3;Crataegus monogyna, 2, 5; Crepis albida,1:1.2; Epipactis helleborine, 2, 3; Erigeronacris, 1; Eryngium campestre, 2; Galiumrnaritirnum, 1; Galium vernum, 5; Globula-ria nudicaulis, 2, 4:1.2; Globularia repens,4; Hepatica nobilis, 4; Hieracium gr. pilo-sella, 3; Jasonia tuberosa, 2; Juniperusphoenicea, 4:1.2; Knautia arvensis, 2; Koe-leria vallesiana, 3; Lathyrus aphaca, 2; La-thyrus pratensis, 4; Leuzea conifera, 1, 2;Linum salsoloides, 2, 5; Linum viscosum,3; Lonicera etrusca, 2; Lonicera xylosteum,1; Lotus corniculatus var. villosus, 2, 3;Medicago lupulina, 4; Melica ciliata, 4;Odontites lutea, 2; Odontites viscosa, 3;Ononis pusilla, 3, 4:1.2; Ophrys apifera, 3;Petrorhagia prolifera, 3; Phleum phleoides,4; Polygala calcarea, 5; Primula veris ssp.

Saida 6. 6uehypod.o-Fnarnnetun ucrle+onie Vigo 1969

1 2 3 4

A1tltud (N a.n.) 1000 900 900 1000

D^csSCi6 Sr N.NN N N

0, 11aac16 (•) - - 10

Carrot arborl , alcada (N) 20

PamE[lraic \ 10

EStrat arthatiu , algae (a) 3-6 3-4 4-5

20

Pambr^t 1 40 20 30 40

^crac ],emacl, rmriae>,c a 80 80

sperflcie eatudiada (.2) 50 40 50 40

GractaSSKimuea Or 1'aanoc1ac16 1 de

1 'allanca IFnauao -Canpinionl

Fnau.uu rrret,wa 1.1

Canpaautn 0 .che.Liaa +

Caracterlatiguea de 1 'ordre IfagrtuLin eytua.ticurl:

poa arann4Cie .

Caracturfat uquea de la claeae IQuen a-Fagttru)

6uzue euprAU .i,atu 2.2 1.2

Nwchypudiun eyCuaticun +

Ceataegua noaogyna 1.2 1.1

ConyLue tdECtaaa 2.3

Vib 9* , tantnaa +

ROaa gr . caaina +

I,gu*Cnua uutganr

Ace, opa(ua

A*^rlanchien Au*LA2 .1

Comae eangu.inea + 1.2

pnua +.la ur.W eep. coluanar

Cyt +u+ ewo+O,c6oLuu 1.2

Pat-1

IIepuC+ca nab.il.ie

CaipaoYea

Ch yeu*hra teucaathrarw +

Satu+a pnat -

Oactyt. ie glomenu{a +

Ceataunm ugna +

VC-go nrj+,

Sucrwen

columnae, 4; Prunus spinosa, 2, 3; Psora-lea bituminosa, 2:2.1; Rhamnus alaternus,3; Rhamnus saxatilis, 1; Ribes alpinum, 1,3; Rosa pouzinii, 1, 3; Rosa spinosissima,1; Rubus sp., 2, 5; Salvia pratensis, 1; Se-seli montanum, 1; Silene nutans, 1; Sorbusaria, 3, 5; Stipa pennata, 4:1.2, 5; Teucriumpolium, 2:1.2, 5; Teucrium pyrenaicum, 5;Vincetoxicum hirundinaria, 3; Viola hir-ta, 2.

Vegetacio de les vores dels rius.Ass. Brachypodio-Fraxinetum excelsioris

i ass. Saponario-Salicetum purpureae

A les vores dels rius no es pot dir, en ge-neral, que hi hagi boscos en aquesta regio.Al costat mateix del riu i tambe a dins delriu en alguns indrets hi ha les salzeredesde Salix eleagnos i Salix purpurea, arbustsbastant alts, i tambe algunes vegades hitrobem algun pollancre.

Al darrera mateix d'aquesta primera fai-xa de vegetacio trobem, mes o menys bendesenvolupada, l'associacio de freixe ambBrachypodium sylvaticum, amb molts ar-

61

, I - IS^I-t- ^^, (1947) 1448

1 2 3

nlucua t^.. e,.t sort 1000 1000

F]gvici6 ^FI SM N

Fetrat a[bori, algaa. W 2p

30

Fitret arGutiu , alpada lM \-b h5 \-5

RaooEeLmnt \ 80 50

Y.aC[a[ betLai, tecnprlment \ 10 10 30

Apnrffie eatudlatla Im21 15 za 20

Caracterlatlgim de 1'aeaxieci6 i

da 1'slie ,ge (SnLiciun LLinnMae - 6eag +li.e1:

SaLit eLtagnoe 2.2 1.3

SaLit p'apkea 1.3 1.1 3.2

Gracterfa[iaPwa de 1 ' oxdre ( RnWLetf.ia afbae^ :

Rubue ca ,,.. 1.3

Ropufue nigna l.3 I'2

Gracterfatiques de la clam ( QueAto-FagUml:

&achypvdiun eyLvaticuw

[Le^nvfs vitnfba

Connue eanguinen

a

2.2 2.3

Coaylue aveftana

On.igawn vuLgane ..,Rubue uLaudof4w

camaava.

Cineiian .owpeeeuLanun 1.1

E RweeLun aa^e^.eEupaton .iun cannabinun (♦14efilotw a[bue

rme.tngo 6anbana

N¢n.[ha Longi(otia

hweafae l..pufue

RnuneLfn gnandi(Lona

ivchn,a. eat«w:a ♦Sc.,tpue ho[nechoenue

luncue a^ cu(a(ve

'Paula 8 Sa x.i ha:lyr G:unrcdr twn muc^^n<.i Br.-Bl. 1934

atitud (m s.mJ

Inclinacio (s)

Cobertura (8 )

Qrientacio

Superficie considerada (m2)

11590

70

zo

M:

9

i1300

90

io

E

Sax.i6naga Qongi6oG'n 1.1

Ramonda mycon.i 1.2

G£obutan,e;a rt.epen6 1.2 ♦.2

7hymue vu£gan.C6 var. pa.£eanen.b.r;e 2.2

Sedum eedi6onme

S<:fene nutane <.2

Partonych .iu hapeCa

Aapfen.ium hn.CCen.C

i

1.2

APyeaum cune.lbokw:um 2.2

Gen.iata h,Lepan.ica

senpe/tv.ivun, Leeionum

Polypod ium vuXgane

A6 pKen.u3m nu,ta-minnn.ia

busts alts, com Corpus sanguinea, Ligus-trurn vulgare i altres que ja passen insen-siblement d'aquesta comunitat a 1'avella-nosa propera. Aquest tipus de vegetacioforma moltes vegades una paret que tancael pas al riu o als camps; molt probable-ment, el seu desenvolupament en aquestsentit ha estat afavorit per 1'home, si mesno en altre temps. Aixo es tot el que restade la vegetacio de ribera, car els llocsque hi haurien estat mes favorables, comels petits fops de vall una mica mes am-ples iplans, s'utilitzen encara com a campsde palates o prats.

Ultra les especies que figuren a la tau-la 6, hap estat anotades les segiients,una vegada: Agrimonia eupatoria, 2; Bra-chypodium phoenicoides, 2; Coronilla eme-rus, 4; Heracleum sphondylium ssp. pyre-naicum, 3; Holcus lanatus, 2; Inula salici-na, l; Juglans regia, 3; Lilium ma^rtagon,4; Phleum phleoides, 4; Qttercus cerrioi-des, 1; Tilia platyhyllos, 4; Vicia incana, 3.La taula 7 es de 3 inventaris de la salze-

reda (ass. Saponario-Salicetum purpureae)presos en diferents punts del riuet delConvent. Presentem tambe una altra taulade quatre inventaris corresponents a Pass.Brachypodio-Fraxinetum excelsioris quescin localitzats aixi: ntzm. 1 riuet del Viu;nitms. 2 i 3 riuet del Convent per sota lesobagues de Cambitiri; nttm. 3 riuet delConvent, vora les runes de Lavaix.

Vegetacio propia de les rogues caloaries.Ass. Saxifrago-Ramondetftm myconii

Aquesta associacio, descrita per Braun-Blanquet el .1934, la trobem molt ben re-presentada a les fissures de roca a 1'in-terior dels boscos. Heus aci dos inventarisd'aquest tipus de vegetacio que correspo-nen a dues estacions dins la fageda deMalpas (taula 8).

BIBLIOGRAFIA

Bo)As, O. 1948. Acerca de la vegetacibn de SauvaNegra. Collect. Bot., 2: 147-164.

Bo^Ds, O. 1949. Algunos datos sobre las comunida-des vegetates de la Fageda de Jord'a (Olot).Collect. Bot., 2: 251-260.

Bows, O. 1957. Datos sobre la vegetacibn de lavertiente septentrional de los Pirineos. Observa-ciones acerca de la zonacion attitudinal en elvane de Aran. Collect. Bot., 5: 465-514.

62

BOLOS, O. & MONTSERRAT, P. 1960. Guide de la par-tie espagnole de I'Excursion de l'Association In-ternationale de Phytosociologie dans les Pyre-nees centrales et occidentales . Barcelona. (Ci-clostil).

Bolds, O. 1973. Observations sur les forets ca-ducifoliees humides des Pyrenees catalanes. Pi-rineos , 108: 65 -83. Jaca.

BRAUN-BLANQUET, J. & SUSPLUGAS, J. 1937. Recon-naissance phytogeographique dans les Corbie-res. Bull. Soc. Bot. Fr., 84: 669-685.

BRAUN -BLANQUET , J., ROUSSINE , N. & NEGRE, R.1952. Les groupements vegetaux de Ia FranceMediterraneenne . C.NR.S., Montpellier.

HARTMANN, F.-K. & JAI-IN, G. 1967. Waldgesellschaf-ten des Mitt 'eleuropaischen Gebirgsraumes nord-lich der Alpen. Gustav Fischer. Stuttgart

MEY, P . H.-W. 1968 . The geology of the upper Ri-

bagorzana , Baliera and Tor valleys , Central Py-renees, Spain . Leidse . Geol. Mededel ., 41: 229-292,i mapa.

RIVAS - MARTfNEZ, S . 1962. Contribuci6n al estudiofitosociol6gico de los hayedos espanoles. Anal.Inst . Bot. A . J. Cavanilles , 20: 99-128.

RIVAS-MARTfNEZ , S. 1968 . Contribuci6n al estudiogeobotanico de los bosques araneses ( Pirineoilerdense ). Publ. Inst . Biol. Apl ., 45: 81-105.

RIVAS -MARTfNEZ , S. 1973 . Comentarios sobre lasintaxonomia de la alianza Fagion en la Penin-sula Iberica. Anal. Inst. Bot. A. J. Cavanilles,30: 235-251.

VIGO, J. 1968. Notas sobre la vegetaci6n de vallede Ribes. Collect. Bot., 7: 1171-1185.

VIVES, J. 1964 . Vegetaci6n de la alta cuenca delCardener. Acta Geobotanica Barcinonensia, 1:1-218.

63