onze metres: número dos | novembre 2014

Futbol i formació

La formació dels entrenadors de futbol PÀGINA 6

L’entrevista Quim Assens i Miquel Codinach, coordinadors del Manlleu PÀGINA 11

Número 2 l Novembre 2014

SUMARI- 2 -

4 Imatges del mes

5 Editorial

6 Reportatge | Albert Rudé - Formació entrenadors

11 Manlleu | Entrevista coordinadors

14 Vic | Entrevista coordinador

18 Catalana | Entrenadors i el seu exemple

22 Futbol Femení l Trobada de Coordinadors

24 Futbol Base

25 Entrevista | Albert Samsó

- 4 -

La revista s’inicia com una proposta de Treball de Final de Grau de Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona ··· EDICIÓ: Guillem Sánchez, Aitor Fuentes i Laura Alberch ··· FOTOGRAFIA: Laura Alberch i Guillem Sánchez ··· REDACCIÓ: Guillem Sánchez i Laura Alberch ··· COL·LABORADORS: Jordi de Planell, Josep Tió, Eva Solà ··· CORRECCIÓ I TRADUCCIÓ: Aitor Fuentes ··· DISSENY DEL LOGOTIP: Edgar Ortega | FACEBOOK: facebook.com/pages/OnzeMetres ··· TWITTER: @onzemetres ··· E-MAIL: [email protected] ··· WEB: onzemetres.cat ··· PORTADA: Laura Alberch

novembre 2014

Fotografies de titorrentimatges del mes

Els pares com a mirall: dues cares

- 5 -

L’esport és formació, sí o sí. Més, quan els nens i nenes comencen a jugar, sigui a futbol, bàsquet, handbol o hoquei patins. En qualsevol esport, la vessant formativa ha de prevaldre sempre per sobre de la competitiva, que tampoc n’ha de quedar exclosa. En un món de moltes llicències esportives, i encara més en el futbol, l’esport rei a Catalunya i Espanya, els infants que es podran guanyar la vida en un futur amb l’esport que van començar a practicar de petits són molt pocs, són uns afortunats. Tant per a ells com per a la majoria, ha de ser més important inculcar-los uns valors i uns hàbits saludables, perquè això és el major premi i el major aprenentatge que s’enduran un cop es facin grans.Al futbol (i a l’esport) hi ha molts miralls, hi ha moltes persones que són i han d’actuar com a referents, com a models de conducta apropiada i esportiva: l’entrenador, l’àrbitre, el directiu i, sobretot, el pare o mare. Els nens i nenes conviuen més temps amb els pares que amb la resta de referents, per tant, la majoria d’actituds que desenvo-lupin seran aquelles que observen als seus adults, dins i fora del camp. Ara bé, els miralls tenen sempre dues cares, i no sempre les dues són bones.Escollim dos models de pares (o mares, és indiferent) per comparar: un pare A i un pare B. El pare A porta el seu fill a entrenament, a vegades es queda a fora el camp mirant com juga el seu fill entre setmana, els dies de partit sempre està disponible per solucionar qualsevol entrebanc, es dedica a animar el seu fill, s’interessa per l’activitat i no qüestiona les decisions de l’entrenador. Passem al pare B: aquest sempre mira l’entrenament del seu fill i li ordena coses des de fora el camp, es preocupa només que jugui i ho faci més bé que els jugadors que considera que són els més bons, critica les accions dels companys

menys dotats tècnicament i els dies del partit es deixa la veu a l’hora de cridar, donar ordres i ficar-se amb l’àrbitre, l’equip o l’afició rival.No cal ser un geni per endevinar quin model de pare convé més al fill o al nen/a que juga a futbol. Les dues cares del mirall, del referent,

queden clares. Però el més trist és que, malgrat poder-ho tenir clar, les actituds i comportaments del pare B

segueixen succeïnt dins un terreny de joc o un camp de futbol i, a més, es permeten.

D’aquest pare B, com a molt, el fill aprendrà a no respectar els companys

i rivals, desenvoluparà una actitud egoista i sabrà projectar millor la

veu que altres nens de la seva edat - un fet que li serveix si es dedica a la interpretació, però no si juga a futbol.Del pare A, en canvi, un nen pot aprendre a ser respon-sable, a desenvolupar una actitud col·laborativa i veure més enllà del seu propi interès, pensar en el grup i en què és el millor per a tots.Tot això no és ni molt menys matemàtic. No vol dir que un nen amb un pare A no pugui acabar actuant com si tingués un pare B o a l’inrevés.

Però, d’entrada, la intenció ha de ser actuar de la millor

manera possible per al bon desenvolupament de l’infant

i ser, per a ell, un mirall per la cara bona.

Si no es poden solucionar actituds nocives per la formació dels

nens i nenes que juguen a futbol -o practiquen altres esports- que és, al cap i

a la fi, l’objectiu principal pel qual fan aquesta activitat extraescolar, tothom ho acabarà pagant: els

nens, perquè els anirà en contra del seu desenvolupament i, potser, els altres pares. Qui sap si en un futur no gaire llunyà els recintes esportius i de futbol no permetran l’entrada als pares? Seria molt trist que fossin els més adults els que no poguessin entrar per mal comportament. Sigueu miralls, però per la cara bona!

número 2EDITORIAL

- 6 -

El procés formatiu dels entrenadors de futbol

La formació d’entrenadors dels campions del món

Els últims quatre campions del món, Brasil (2002), Itàlia (2006), Espanya (2010) i Alemanya (2014), són els països que, a priori, haurien d’oferir una millor educació a nivell futbolístic als seus entrenadors. L’efecte cascada, és a dir, la transmissió dels coneixements per part dels entrena-dors als seus jugadors, seria el motiu principal pel qual un país on els entrena-dors han rebut una correcta formació podria arribar a tenir una selecció nacional absoluta suficientment potent com per disputar una competició mundialista amb garanties d’èxit.Durant els últims vuit anys, he tingut la sort de poder conèixer de primera mà, les propostes formatives d’aquests diversos països. La primera gran sorpresa va

novembre 2014

ser al iniciar projectes d’assessorament metodològic amb clubs de la primera divisió de Brasil, tots ells havent sortit com a campions de la competició de lliga durant l’última dècada. El xoc paradigmàtic va ser antològic. A Brasil, els entrenadors de futbol no tenen l’obligació d’obtenir cap tipus de formació per poder exercir la seva feina, és a dir, que l’assistència als cursos que organitza la federació és totalment optativa. D’aquesta manera, no seria necessària cap tipus d’educació futbolís-tica per tal de dirigir una selecció nacional absoluta pentacampiona del món. Així doncs, dels quatre últims campions del món, Brasil és l’únic que no garanteix un mínim procés formatiu als seus entrena-dors. Itàlia, en canvi, sí que aposta per una formació federativa a base de llicències, les quals vaig poder experimentar de molt a prop en la meva estada a Coverciano (Florència), centre d’entrenament de la selecció italiana absoluta. Després de passar una setmana rebent formació declar-ativa i procedimental, vaig adonar-me de

les mancances del procés educatiu que ofereix la federació italiana de futbol, que presenta una proposta poc actualitzada, on la seva essència em transportava anys endarrere, concretament a l’època dels 90, on Arrigo Sacchi va convertir el futbol italià en un referent mundial.Tanmateix, havent participat en la confecció del curs de monitor de la Federació Catalana de Futbol (FCF) com a coordinador del mòdul de metodologia, i havent donat classes als nivells UEFA B, A i PRO de la FCF, puc confirmar que a Espanya, i més específicament a Catalunya, on tinc molt més coneixement de causa, el procés de formació dels entrenadors de futbol ha millorat substancialment des de fa mitja dècada. Un dels motius d’aquesta empenta podria haver estat el fet que, al assolir un campionat del món al 2010, l’oportunitat d’exportar el nostre coneixe-ment a l’exterior hagi fet que l’haguem revisat i optimitzat minuciosament.En aquest mateixa línia trobaríem als alemanys, encara que ells han aconseguit el pas clau per tal de dotar de pragmatisme a

REPORTATGE

Albert Rudé Professor de futbol a la

Universitat de Vic Director Tècnic d’Sport Networking Barcelona

Cofundador de MBP Academy and School of Coaches

- 7 - número 2

tota aquesta proposta teòrica tant interessant que es planteja des de la formació federa-tiva. Espanya, tot i tenir una formació, futbolísticament parlant, molt per sobre de la mitja mundial, segueix amb un rerefons lucratiu, expedint de forma compulsiva títols d’entrenador temporada rere temporada. Així doncs, on resideix el gran canvi, el qual estic segur que amb l’èxit de la selecció absoluta alemanya a l’últim mundial tot just acaba de començar, és en el rerefons de la formació a entrenadors. Espanya, és una fàbrica de fer diners, en canvi, Alemanya és una fàbrica de fer bons entrenadors. Perquè?En comptes únicament d’ingressar, a Alemanya s’han invertit un total de 512 milions d’euros en la formació

la formació d’entrenadors

d’entrenadors i, per tant, de jugadors. El sistema implantat per la federació germana és un salt qualitatiu enorme, enfocat a la base d’aquest esport i no a la part més alta de la piràmide, com solen fer la majoria.

“Espanya és una fàbrica de fer diners. En canvi, Alemanya és una fàbrica de fer bons entrenadors”

Aquest projecte està basat en el fet que, cada club que vulgui tenir un equip a la primera divisió alemanya, haurà de complir uns requisits de formació a la seva base per tal de no perdre la categoria amb

el seu primer equip. A més a més, tots els club, tinguin o no un equip a la Bundesliga, tenen una puntuació expedida per la seva federació (d’1 a 5 estrelles), la qual acaba traduint-se en una injecció econòmica per al club depenent de quin nivell de formació a entrenadors i, en conseqüència a jugadors, s’estigui portant a terme.Amb altres paraules, a Alemanya, si formes bé els teus entrenadors i ells entrenen bé els seus jugadors, els experts de la federació et reconeixen la feina feta i inverteixen en el teu club perquè puguis seguir amb el procés i avancis de nivell, rebent una suma més elevada de diners, i així successivament. En la meva humil opinió, aquesta sí que és una aposta ferma per a un procés de formació total, complet i sense demagògia.

El procés d’ensenyament-aprenentatge en el futbol

No obstant, el procés d’ensenyament-aprenentatge en el futbol, posem on posem la lupa, segueix tenint una sèrie de grans deficiències que no permeten obtenir uns nivells d’excel·lència.

La planificació i programació de continguts d’entrenament

La primera de les grans mancances és a nivell de planificació i programació. En l’entrenament del futbol actual no existeix una priorització, seqüenciació i temporit-zació dels continguts d’entrenament segons l’estadi evolutiu dels jugadors.

I per què passa això?

Primerament a la massificació informa-tiva que reben els entrenadors, la qual provoca que, tot i saber què cal entrenar durant la carrera esportiva del futbolista, l’entrenament acabi essent similar o idèntic entre joves i adults. A tall d’exemple, tots som coneixedors que un jove haurà d’aprendre a fer equacions matemàtiques en algun moment de la seva trajectòria educativa. Què passaria si aquest jove, amb només 8 anys, comencés a fer equacions? La primera conseqüència és que perdríem la feina com a pedagogs, la segona, que el nen no aprendria a fer equacions perquè no tindria la capacitat cognitiva per entendre-les, i finalment i el pitjor, que no estaríem ensenyant al nen allò que sí és sensible a aprendre en aquell moment, com podrien ser les multiplicacions o les divisions.Aquest exemple, que sembla tant clar, és el que està passant dia a dia en el futbol, és a dir, que l’entrenament que els nens realitzen es basa en habilitats que resten

Conferència de Jaime Lozano, ex-jugador professional i ex-internacional amb la selecció mexicana, a la Universitat de Vic el passat octubre | albert rudé

- 8 -novembre 2014 REPORTATGE

fora de la seva zona de desenvolupament real, quedant poc optimitzades les habili-tats que sí que es troben dins d’aquesta zona, i que fan que es perdi el període sensible per aprendre-les i, en conclusió, limitant el seu desenvolupament futbolístic de forma permanent.Tant en el futbol com en la vida, quan no som capaços d’entendre alguna cosa, aquest fet ens provoca estrès, frustració i desmotivació, emocions i sentiments que acaben derivant en molts casos en un canvi de disciplina esportiva, o encara més greu, en un abandonament precoç de l’activitat física. Tanmateix, en els casos en què se segueix amb la pràctica esportiva, hi haurà, de ben segur, una manca de rendiment en les etapes posteriors ja que no s’haurà seguit un correcte procés formatiu.

La metodologia i les estratègies didàctiques

L’altra gran mancança en el procés d’ensenyament-aprenentatge en el futbol és precisament que només es forma els entrenadors per conèixer com cal ensenyar, però en cap cas com aprenen els nens. I jo em pregunto, cal saber com aprèn un nen per poder adequar el mètode d’ensenyament segons les seves necessi-tats? Crec fermament que sí.El primer dels errors que se sol cometre és el de no utilitzar un mètode d’entrenament, el qual ens hauria de permetre seguir un camí coherent durant tot el procés de desenvolupament esportiu dels nostres jugadors. Realment, és cert que el fet d’utilitzar un mètode no garanteix totalment una bona tasca educativa, però el fet de no utilitzar-lo, sí que garanteix un 100% una mala tasca pedagògica.Perquè diem que utilitzant un mètode no es garanteix una correcta labor educativa? La resposta és molt simple, perquè aquest mètode ha de ser expressat d’alguna forma, i aquesta forma és mitjan-çant l’ús d’estratègies didàctiques. Les nostres tasques d’entrenament són les que representaran el nostre mètode i amb les quals el jugador interaccionarà directa-ment.

“Només es forma els entrenadors per conèixer com cal ensenyar, però en cap cas com aprenen els nens”

“L’entrenament que els nens realitzen està basat en habilitats que resten fora de la seva zona de desenvolupament real”

Però, si no es fa ús d’un mètode, aquestes tasques d’entrenament no tindran la necessitat de representar res en concret i, per tant, els entrenadors podran utilitzar

les mateixes tasques o molt similars durant tota la temporada, com per exemple la típica seqüència de rondos, conservació no polaritzada, seqüència de xuts a porteria i partit sense condicionants d’aprenentatge.Tal i com es pot veure en l’exemple anterior, en no tenir cap habilitat vinculada de forma específica a les tasques d’entrenament, es tendeix o a entrenar-ho tot en una sola estratègia didàctica o bé a no entrenar res. Aquest fet genera que l’entorn d’aprenentatge del nen sigui totalment desfavorable i és cert que l’entrenador pot ensenyar moltes coses, però mai tantes com les que pot ensenyar el context d’entrenament en què està submergit el nen. Per tant, aquest entorn ha d’estar totalment vinculat a una contingut per tal de presentar al jugador una sèrie de situacions problema on es requereixi l’ús de l’habilitat seleccionada per tal de resoldre-les de forma exitosa.L’entrenador, alhora, ha de ser capaç de guiar aquesta resolució de problemes a través del descobriment guiat, és a dir, fent preguntes als jugadors per tal que reflex-ionin sobre la seva conducta de joc i la puguin anar adaptant per incorporar nous conceptes a l’habilitat que s’està entrenant. Ara bé, si el context no garanteix aquestes situacions problema, no hi haurà cap possibilitat de guiar les respostes dels joves futbolistes, pel simple fet que aquestes no apareixeran dins del joc.Moltes vegades caldria preguntar als nens què és allò que han entrenat durant la sessió, ja que s’evidenciaria el fet que, en molts casos, la resposta és: no ho sé, quan no s’ha entrenat res en concret durant la sessió, o bé, la passada, el regat, el tir i la conducció, quan s’han entrenat contin-guts sense focalitzar l’aprenentatge en cap d’ells de forma significativa, fent que el nen aprengui un 25% de cada habilitat però mai un 100% de cap d’elles.

La nostra proposta: MBP Methodology

Des de la MBP School of Coaches, escola d’entrenadors de l’empresa Sport Networking Barcelona, s’utilitza una metodologia que té la finalitat d’optimitzar totes les mancances anteriorment exposades. Aquesta metodologia, també eix central de la formació que es realitza a les assignatures de futbol de la carrera de CAFE a la Universitat de Vic, es basa en un programa d’entrenament estructural que comprèn les estructures cognitiva, coordinativa, condicional, socio-afectiva, emotiu-volitiva i creatiu-expressiva de cada un dels jugadors, fent especial èmfasi en la primera d’aquestes, és a dir, la cognitiva.

Encara que s’utilitza un important marc científic, que ens permet establir els marges dels quals no sortir-nos, la base de la nostra metodologia és el coneixe-

ment empíric, que garanteixi així una estreta connexió amb les quatre realitats més rellevants del futbol: la realitat dels jugadors, la realitat de l’equip, la realitat

MBp summer camp 2014 a boston, als estats units | albert rudé

- 9 - número 2la formació d’entrenadors

de l’entrenador i la realitat del joc. El punt clau i fonamental de la nostra proposta és l’evolució ludològica dels jugadors a través de la pràctica del futbol. Aquesta consideració epigenètica del desenvolupament humà implica una univer-salitat en els estadis evolutius i també uns períodes sensibles d’aprenentatge. Respectant els tres estadis generals, que es divideixen en sis sub-estadis, també dividits en 18 sub-sub-estadis més, es buscarà des del primer fins a l’últim un augment progressiu del nivell de comprensió del joc dels futbolistes. Entenent aquest aspecte com el factor de rendiment més important en el futbol, es crearan jugadors intel·ligents amb grans

capacitats tàctiques, estratègiques i interpretatives, tot complementant-los amb un correcte desenvolupament físic, coordi-natiu, personal, emocional i social.Les eines bàsiques per aconseguir l’objectiu principal, que com diu el nom de la nostra metodologia és Making Better Players, són:

• La planificació i programació evolutiva dels continguts d’entrenament i les seves consignes, tant els fonaments bàsics individuals i col·lectius i la coordinació i la percepció en edats primerenques, com els fonaments específics per posició i per línia igual que els fonaments col·lectius universals en edats més avançades.

• Les estratègies didàctiques, d’una marcada tendència global, que permeten crear contextos d’entrenament focalit-zats cap a certs aprenentatges, guiats per l’entrenador mitjançant l’ús del cognitiv-isme i d’estils d’ensenyament com la resolució de problemes i el descobriment guiat, els que permeten experimentar lliurement al jugador per trobar les solucions a les diferents situacions de joc prenent decisions de forma autònoma.

• La connexió entre la part tècnica i la part humana dels jugadors mitjançant diverses estratègies d’entrenament psicològic, mental i emocional, en combinació amb un programa de formació en valors estreta-ment vinculat a la programació tècnica d’entrenament.

• El cercle de desenvolupament del futbolista, que s’adapta a cada un dels tres estadis ludológics generals, i que resumeix

“Caldria preguntar als nens què és allò que han entrenat durant la sessió d’entrenament”

perfectament els objectius a perseguir en cadascuna d’aquestes etapes i les eines metodològiques que ens permetran arribar a assolir-los amb èxit.

En definitiva, la metodologia MBP és una forma d’entendre la vida a través del futbol i d’entendre el futbol com una forma de vida i, pròximament, la podríem tenir ben a prop, precisament a la comarca d’Osona.

MBp summer camp 2014 a boston, als estats units | albert rudé

Divertir-se, Aprendre i Competir. per aquest ordre, són els objectius del cercle de desenvolupament del futbolista en la seva iniciació | albert rudé

Cercle de desenvolupament del futbolista

C. Menèndez i Pelayo, 31 · Vic93 886 36 66 · 669 52 52 52

[email protected]

Petit negoci dedicat a donar solucions personalitzades per a trofeus, regals personals i records i promocions. Personalitzem les teves idees.

Som especialistes en caricatures!

- 11 -MANLLEU

“Prioritzem molt les finalitats formatives i competitives del futbol al Manlleu”Dins les oficines de l’AEC Manlleu conversem amb dos dels coordinadors del club, en Miquel Codinach (futbol-7) i en Quim Assens (futbol-11), que han entrat nous aquest estiu. Amb ells parlem de la manera com un dels clubs més reconeguts de la comarca d’Osona pretén ensenyar futbol als nens, ja que estan en un moment de canvi respecte altres temporades anteriors. La seva feina tot just acaba de començar.

Com voleu ensenyar a jugar a futbol a Manlleu?

Miquel Codinach: A futbol-7 volem que sigui amb molta pilota però com a Manlleu, per diferenciar-nos una mica de la resta de clubs de la comarca d’Osona, a part d’enseyar pilota als més petits, també busquem que vulguin competir. Això seria un tret diferencial, volem buscar una zona més alta i aniríem a buscar des de ben petits, a part d’anar a buscar la pilota i ensenyar futbol, una mica de competitivitat.

Quim Assens: Dins de les tres finalitats que són la recreativa, la competitiva i la formativa, ja des de futbol-7 i molt més manifestat en les etapes de futbol-11, és prioritzar molt les finalitats formatives i compet-itives, encara que la recreativa sempre hi estigui present, per les categories que té el Manlleu i per l’etapa final de poder tenir un equip a Tercera Divisió Nacional.

A quin volum de gent esteu ensenyant futbol a Manlleu?

MC: A futbol-7 som 14 equips i, en total, al voltant de 390 o al voltant de 400.

QA: No arriba a 200 en futbol-11 i més de 100 en futbol-7.

número 2

Com és treballar amb tanta gent i quins avantatges i inconvenients us esteu trobant ara?

QA: Organitzativament, una de les coses que hem canviat aquest any i pensem que és important és que hem creat bé les dues zones d’entrenament. La part de futbol-7 entrena tota a la franja horària de les 17:45 hores a les 19:00 hores, de dilluns a divendres. Llavors, de les 19:00 a les 22:00 tenim dues franges més (de 19:00 a 20:30 i de 20:30 a 22:00) en què està inclòs tot el futbol-11. Des del punt de vista organitzatiu hem pogut fer aquesta distinció futbol-7 i futbol-11 que abans no hi era, se solapaven equips en funció dels entrenadors i dels grups. I l’altra cosa que hem pogut fer, no en un 100% però sí al voltant del que ens agradaria, és que els equips entrenin més o menys segons la seva etapa. Els infantils pràcticament sempre entrenen junts, com els cadets i els juvenils. Si ets un cadet, que al camp del costat no hi tinguis entrenant un infantil amb un juvenil. Organitzativament és un canvi que, des d’un punt de vista metodològic, és interessant i a vegades podem fer treballs conjuntament amb un altre equip del costat i per tant ha de tenir la mateixa etapa o edat.El fet d’haver organitzat d’aquesta manera tots els dies d’entrenament i les franges fa que et puguis anticipar als problemes que puguis tenir si improvitzessis els dies en funció de les necessitats d’un entrenador en concret, per exemple. El fet de planificar-ho ha fet que des del punt de vista d’estructura d’entrenaments vagi bé.

MC: Que un aleví A entreni al costat d’un aleví B, un infantil

E al costat d’un F, semblants per nivells. Tercera Divisió amb Tercera, Segona amb Segona...

QA: Amb els dos camps de futbol-11 i amb aquesta organització no tenim cap queixa. Podem entrenar futbol-11 els tres dies i futbol-7, dos o tres dies en funció de l’etapa.

Què considereu més important doncs, com heu dit abans, les finalitats competitiva i formativa?

QA: Sí, al mateix nivell. En futbol-7 potser prioritzaràs més la part formativa i a mesura que ens anem acostant a futbol-11, sense perdre la formació perquè va conjunta, vas prioritzant aquesta finalitat més competitiva.

Com es pot compaginar aquestes dues vessants, és fàcil de fer?

MC: Crec que és clau la formació dels entrenadors, en aquest sentit.

QA: És important que un alt percentatge dels entrenadors tinguin formació, acadèmica o federativa, reglada, que et dóna uns coneixements de molts continguts i fa que sàpigues que n’hi ha que, per sí sols, o estratègies didàctiques o situacions d’entrenament que són més formatives i d’altres que apunten més cap a un futbol competitiu. Per posar un exemple, si tu estàs entrenant un futbol una mica més directe per superar línies de pressió, teòricament se sobreentén que estàs cap a una línia de prendre menys riscos i treure un rèdit més competitiu pel tipus de tasca.

Creieu que hi ha una manera correcta o incorrecta d’ensenyar futbol o que tot més o menys és vàlid?

A la fila del mig, miquel codinach (primer per la dreta, i quim assens, tercer, el dia de la presentació d'equips | eva alarcia

- 12 -NOVembre 2014 MANLLEU

QA: No tot és vàlid i ho lliguem amb el tema d’abans. S’està fent formació perquè algunes formes i maneres d’entrenar del passat, una mica més analítiques o del punt de vista més condicional o físic comencin a deixar pas a uns continguts més cognitius, de presa de decisions, de comprensió del joc, situacions jugades, situacions específiques. Tot no val. Hi ha coses que s’entrenen que ens acosten al futbol, a la competició del cap de setmana i també n’hi ha que es poden entrenar i que tots hem vist sobre un camp de futbol que ens poden allunyar. Per exemple, treballar segons quines tasques en edats tempranes fa que no entenguin

l’essència del joc. Tot no s’hi val i es pretén tenir entrenadors formats perquè sàpiguen què toca treballar a cada etapa.

Per tant, a futbol-7 i a futbol-11 hi ha una diferència molt clara dels continguts que voleu treballar. Sou vosaltres que decidiu aquests continguts?

QA: Cap on hem d’anar és que els coordinadors escullen uns continguts coordinatius, tècnics, tàctics i de joc col·lectiu transversals, per tot el club, i que llavors tinguis uns entrenadors que tenen uns coneixements sobre aquests continguts, facin les sessions on

toca implementar-los. Les línies mestres les hem de decidir entre els dos coordinadors.

Planifiqueu vosaltres,doncs?

QA: Sí, sí. Els coordinadors hem de planificar tots els objectius i els continguts dels entrenaments.

Com a coordinadors, feu alguna mena de control sobre els entrenadors per si estan ensenyant de manera correcta allò que vosaltres heu decidit?

MC: En el cas del futbol-7, som a sobre el camp. L’hora formativa de 18:00 a 19:00 som a dins del camp amb ells cada dia i llavors fem reunions setmanals amb els

entrenadors i individualitzades per cada equip, perquè tenen unes característiques diferents els uns dels altres. Però, sobretot, molt treball de camp.

QA: En el futbol-11 estem fent dues intervencions. Una és directa, d’observació de les sessions d’entrenament de la metodologia i els continguts que toca treballar es portin a la pràctica. L’altra, com bé deia en Miquel, són reunions mensuals, es parla de metodologia, dels continguts, de planificació, de models de joc i, a més a més, els entrenadors han d’entrenar informes de partit i fitxes i seguiment dels jugadors.

Entre coordinadors, tècnics i ajudants que estan ara mateix ensenyant futbol, quants sou a Manlleu?

MC: Cada equip són dos tècnics.

QA: És fàcil calcular-ho. Deu equips de futbol-11, per tant, una vintena de tècnics.

MC: I 28 o 30 de futbol-7.

Hi ha més persones que facin alguna altra funció?

QA: Tenim dos responsables per damunt que són el director esportiu, en Piter (Àngel Perarnau), i el director esportiu adjunt, que és en Carles Llobet,

que són els enllaços amb la directiva. MC: I els dos ajudants de coordi-nadors de futbol-7 i futbol-11.

QA: A més, tenim ara creada nova l’àrea de porters i la del futbol femení, cadascú amb el seu coordinador.

Quin percentatge de persones del club tenen formació per part de la Federació o acadèmica, més o menys?

QA: Pràcticament, el que hem aconseguit és que en tots els equips, el 90 o 95% que, almenys, un dels dos és titulat i en molts casos, els dos tenen

titulació, sigui acadèmica de grau mig (primer o segon nivell), fins i tot llicenciats en Educació fisica.

MC: En futbol-7 és una mica menys, un 60 o 70%

QA: Fruït que la formació federativa en aquesta etapa no es necessita tan alta, llavors és més monitoratge. Però estem treballant perquè aviat el club estigui al 100% que un dels dos tècnics tingui títol.

Quin és el nivell de titulació més habitual en les persones del club?

QA: Domina bastant primer o

segon nivell. Tercer nivell el tenen tres o quatre persones, que no està malament.

Per tant, es deixa entrenar a persones que no tenen el títol però que tenen experiència i estan al costat d’una altra que té els coneixements?

QA: Ara, estan compaginant dues persones, el primer o segon entrenador però un dels dos té la tiulació. Algú encara s’està formant i per això aspirem la temporada vinent que el 100% dels tècnics han d’estar titulats.

Creieu que el títol ajuda a ser més bon entrenador o formador o que només amb

foto: guillem sánchez

- 13 - número 2coordinadors

l’experiència n’hi ha prou?

QA: Aquí et sóc molt taxatiu des de fa molts anys. A vegades la gent es vol posicionar a una banda o a l’altra, però sóc molt clar. Sense cap mena de dubte, les titulacions són necessàries, obligatòries i et fan ser millor entrenador. Però no hem d’entrar en comparativa amb qui és millor, el que ho té o el que no ho té. El que ho té, és millor entrenador. Si a més té l’experiència, és millor. Però qui no té el títol, si es formés, seria millor entrenador. A vegades, quan es defensa aquesta postura es diu que hi ha gent que no té cap nivell però sí experiència, és millor que algú altre. Això es pot trobar, però hem de tendir que aquest tingui el nivell.

MC: Però l’ha aconseguit a base d’experiència. En canvi els altres tenen una formació més ràpida en dos o tres anys.

QA: És millor tenir-ho o no? És millor tenir-ho fins i tot per aquella persona que no el té i té molt altre bagatge perquè, pel fet d’adquirir aquests coneixements, el faran ser millor entrenador.

MC: Partint d’una formació bona, l’experiència et dóna el

que et falta.

Més enllà dels títols, en general quin és el nivell d’entrenadors i de formació que tenen les persones del club? És bo, hauria de millorar... com el valoreu?

QA: Per les categories que té el club és bo...

MC: Però tot és millorable, aspirem a anar-ho millorant. Hi ha hagut un gran canvi.

QA: És bo, penso que aquest any s’ha millorat amb més tècnics i més formats, però no ens conformem i volem que l’any posterior sigui millor. És el nostre primer any i és una de les coses que estem treballant: que la gent bona, tingui primer nivell, tingui monitor es quedi i es mantingui en el club i anar incorporant millores.

MC: Una de les claus en futbol base és tenir bons entrenadors.

QA: En les primeres etapes de formació és on hi ha d’haver els millors pedagogs.

Quan es parla de futbol, ensenyament o formació sempre surt l’expressió de ‘treball en valors’. Què

significa això pel club?

QA: Com a novetat, i ho trobo interessant en un anys de molts canvis, que ajuda a implementar i treballar amb els valors i focalitzar que siguin positius, es redacta per primer cop al club un reglament de règim intern en el qual es tipifiquen les conductes que volem que tinguin els nostres jugadors, de puntualitat, respecte, esforç i també les conductes a sancionar en el cas que no es tingui un comportament correcte. Ja és un primer pas en un club que no hi havia res la directiva cregui oportú que s’ha de començar a establir una sèrie de valors, implementar-ho, que hi hagi un codi i el fet de fer-ho, provoca que sigui més fàcil treballar-ho.

MC: No només amb els jugadors, sinó també amb els pares.

QA: És per tothom. S’ha penjat a la pàgina web, és públic i a totes les reunions que vàrem fer a principi de temporada amb els grups de pares i per equips s’explicava i es llegien dos o tres punts d’exemple per donar a conèixer que ho havíem creat. Segurament s’hauran d’afegir coses però és un primer pas per donar importància al tema de les actituds.

Com a persones formades en futbol, com creieu que evolucionarà la manera d’ensenyar l’esport en els propers anys?

MC: M’agrada aquesta pregunta perquè a nivell de futbol-7 volem que el jugador aprengui a jugar a futbol. I aquest tema de jugar a futbol, quan van passant les etapes, cada vegada és més físic. Veus partits d’alevins i penses quin sistema fem, com obrim el camp, com juguem... En canvi el futbol-11 hi ha més contacte, és més físic... Vas a mirar el primer equip i encara és més físic. Jo, com a formador de futbol-7, aquestes coses saben greu. Que el futbol es tendeix als petits a ensenyar-los a tocar la

pilota, a obrir el camp, a jugar i en canvi, a futbol-11 a vegades es perd aquesta dinàmica. I és una de les coses que cada any es veuen més.

QA: Sí, estic d’acord. El que passa és que voldria donar un missatge... Tot i que a vegades disfrutes més veient un partit d’alevins o d’infantils que no pas quan comences a veure equips en què domina més l’aspecte competitiu de guanyar, a vegades, per guanyar calen fer menys coses bé que per formar. Jo espero que la bona formació de molts tècnics, quan es comencin a formar, que entenguin que s’ha de guanyar però que estem al servei dels jugadors i de formar als nens, que entenguin cada vegada millor el joc. Esperem que això es pugui fer millor, que els entrenadors no siguin porucs i que es prioritzi en etapes avançades el fet de jugar a futbol perquè tenim jugadors per fer-ho. A vegades potser fas un futbol més competitiu i directe perquè l’entrenador interpreta que no té jugadors prou formats per fer segons què. Llavors el més fàcil és estar tots tancadets a darrera, pilotada amunt, a defensar i si amb dues accions puntuals guanyem, en aquell moment ja és suficient. Espero que amb un millor entrenament i una millor formació tot canviï.Tenim l’exemple del clàssic. El Madrid feia un futbol i ara que ha aconseguit tenir un altre tipus de jugadors i entrenador, ell quan va agafar l’equip va dir: “Un equipo como el Madrid ha de ganar pero ha de querer jugar bien”. Potser tens els membres per poder jugar bé. Hem de voler poder tenir molt bons jugadors que entenguin el joc i tinguin capacitat per jugar. Jo espero que tendim cap a això. Tenir millors tècnics i millors jugadors, que sigui més fàcil no tenir por a perdre i a plantejar partits de jugar bé, de tenir el domini del joc (que pots tenir-lo de moltes maneres), que la proposta sigui més formativa, de tenir més la pilota, que no pas que la tingui l’altre equip i a veure com els podem fer mal.

quim assens, en un moment a la banqueta del manlleu | facebook quim assens

- 14 - VICNOVembre 2014

“Dividim els equips del club en competitius, per una banda, i en socials, per l’altra”

Com s’ensenya el futbol al Vic?

En el cas dels més petits (escoleta, prebenjamí i benjamí), ens centrem completament en la formació. Per una banda, practiquem el gest tècnic, que és molt analític, i, per l’altra, el descobriment guiat: intentem explicar als nenes, a través de diverses preguntes, a on han d’arribar. És a dir, se li demana al nen que pensi de diverses maneres perquè acabi arribant allà on l’entrenador vol que arribi. Per exemple: ‘Com et va més bé conduir la pilota? Amb aquest peu o amb l’altre?’.

O sigui, que aquí és el nen qui es dirigeix a si mateix per descobrir-se?

Sí, però sempre amb la guia de l’entrenador, perquè volem que el nen arribi a la resposta adequada. Ho podem fer a través de la pregunta directa o a través de preguntes trampes, però l’objectiu final és que el nen vagi pensant i deduint fins arribar a allà on el volem portar. Volem un aprenentatge més cognitiu que no pas imperatiu, de mano i ordeno. Això s’hauria de fer sempre, però tothom vol guanyar, tothom és competitiu al cent per cent, i com que el

descobriment guiat és molt lent hem decidit dividir els equips del club: per una banda hi ha els competitius i per una altra hi ha els socials, en què cada nen aprèn per ell mateix.

Un dels benjamins del club està a la màxima categoria...

Clar, i per defensar-la aquest aprenentatge no serveix, per això l’introduïm en l’àmbit dels equips de competició. En canvi, els altres equips que no estan a la màxim categoria sí que fan aquest aprenentatge guiat.

I en les categories superiors

com ensenyeu el futbol?

En el cas dels alevins, fem gest tècnic, analític i jocs un 60% del temps, habilitats motrius un 25% de l’entrenament i la resta, un 15%, la dediquem a la formació. Això en el cas dels alevins de primer any, amb els de segon any, que ja competeixen més fort, seguim treballant el gest tècnic amb la progressió adequada de cada any però mica en mica anem introduint tàcticament el futbol-11. En el cas dels infantils de primer any, que és la primera vegada que juguen onze contra onze i deixen el futbol-7, els introduïm tàcticament en aquest nou món: s’han de situar –què vol dir jugar a cada posició-, entendre com funciona, etc. El gest tècnic l’abandonem amb els infantils i, a partir d’aquí, ens comencem a centrar en lectures de joc, coneixements, realitats numèriques, exercicis cognitius. La majoria de clubs abandonen el gest tècnic amb els alevins, però aquí optem per fer-ho a partir dels infantils: entenem que és al segon any d’aquesta categoria que ja s’han d’haver assolit els aspectes tècnics i comencem a treballar els tàctics.

A quants jugadors ensenya futbol el Vic?

Al club, combinant nens i nenes, som 500.

Com es treballa amb un volum de gent tan gran? Quines avantatges i quins inconvenients té?

Sobretot la nostra feina es basa en delegar. Nosaltres treballem al costat del primer equip del Vic, que té el seu secretari tècnic, la seva Junta, el seu entrenador, i això ho porta la comissió esportiva del Vic. A l’apartat femení hi ha en Marc

EL COORDINADOR DEL VIC ÉS EL RESPONSABLE D'UNA QUARANTENTA D'EQUIPS DEL CLUB i JORDI DE PLANELL

VIC - 15 - número 2coordinador

Pladevall, que es cuida de les noies. A partir d’aquí, el futbol base, que el gestiono jo, està dividit per àrees: prebenjamins, benjamins, infantils i cadets i juvenils, que treballen junts. El club està gestionat com una piràmide: a baix hi ha molt volum i, a mesura que van arribant a categories superiors, hi ha menys equips i més jugadors. L’edat ‘crítica’, en què normalment els nois i noies decideixen si continuen jugant a futbol o no, arriba als cadets.

Què és allò que el club considera més important a l’hora d’ensenyar l’esport?

Se’ns dubte els valors. I els valors són moltes coses. Per exemple, la higiene, però també saludar el rival al final d’un partit o reforçar el company-erisme, sobretot quan són tants nens. Jo he arribat a castigar jugadors perquè han marxat enfadats al final d’un partit i no han saludat el rival. També intentem transmetre valors als pares. A les reunions que fem, als entrenadors els hi diem que els transmetin als pares que el que s’ha de veure al camp és el que s’ha treballat als entrenaments i que el resultat queda en segon terme. De fet, a les reunions de l’inici de temporada els hi diem quins són els objectius i els demanem que durant els partits no qüestionin ni els jugadors ni a l’entrenador. Òbviament hi ha pares que et fan cas i d’altres que no. Als mateixos tècnics també els intentem transmetre idees com que, si l’àrbitre s’equivoca, no passa res.

Com es compagina el fet d’ensenyar un esport i de formar una persona amb uns continguts específics amb la competició inherent a un club de futbol?

Entenent que la formació és el més important, però sent capaços de compatibilitzar-la amb la competició. És a dir, com he explicat abans, dividim els equips i aquells que competeixen en categories més

exigents tenen una formació diferent, potenciant aspectes que en la resta d’equips toquem més a poc a poc, fent un aprenentatge més lent que, per mi, és el millor, però que no sempre es pot aplicar perquè requereix molt temps.

Creieu que hi ha una manera correcta i una manera incorrecta d’ensenyar aquest esport o totes les metodologies són vàlides?

Nosaltres treballem d’una manera, però hi ha altres clubs que donen més valor al ritme de la pilota, per exemple. I tot és vàlid, només faltaria. En el cas del joc ràpid, els nens no han de pensar tant en com portar la pilota i, és clar, el ritme augmenta. I hi ha clubs que, legítimament, donen més valor a això i d’altres, com nosaltres, que prioritzem la tècnica i el descobriment guiat.

Quines diferències hi ha al club sobre els continguts que treballen els jugadors de futbol-7 i els de futbol-11?

Sobretot el gest tècnic. Als més petits se’ls ensenya com jugar, com portar la pilota... la tècnica. En canvi, a partir d’infantils, quan fan el salt al futbol-11, comencem a prioritzar la tàctica, la lectura del joc. Sobretot ens centrem en com resoldre els problemes que es poden platejar al llarg d’un partit. Es tracta de mantenir el ritme que s’haurà guanyat en els primers anys de pràctica afegint-hi la capacitat de pensar, d’entendre el partit.

Com es decideixen els continguts i la manera de treballar? Qui és l’encarregat de planificar?

En aquest cas sóc jo amb els meus col·laboradors. El contingut comença sent molt petit i, a mesura que el teu equip i tu aneu veient altres coses, veus què pots afegir i què no a la teva metodologia en funció del que hi encaixa i el que no. Quan volem afegir conceptes o modificar coses del nostre

mètode formatiu en parlem amb els caps d’àrea, en el cas del masculí, per veure si pot donar fruits. A més, al final de temporada fem un anàlisi de com ha anat tot i intentem esbrinar què ha fallat per millorar-ho. El món del futbol va canviant i nosaltres ens hi hem d’adaptar.

Aquests continguts i metodologia busquen aconseguir algun objectiu a nivell esportiu, personal, humà?

Sí, tots tres. Tenim l’objectiu de jugar, de tocar la pilota, d’evitar jugadors destralers. Nosaltres volem evitar el xoc, el duel subterrani i aquesta aposta

pel futbol net combinat amb la defensa d’uns valors té una clara incidència en la formació personal i humana dels nostres nens i nenes.

Hi ha alguna mena de control sobre els entrenadors a l’hora de saber si estan ensenyant de manera correcta, seguint els interessos del club? Qui fa aquest control?

Sí. A principi de temporada cada entrenador i jo observem com està cada equip –en conjunt, no individualment- a nivell d’habilitats motrius, de tècnica i de coneixements. A partir d’aquí, entre l’entrenador i jo dissenyem quins aspectes cal reforçar, quins cal començar a

celebració d'una victòria d'un equip de futbol-7 i web vic-riuprimer.cat

- 16 -setembre 2014 VIC

practicar o quins consolidar i planifiquem la temporada. Per Nadal ells fan una valoració individual, per jugador, que es passa als pares i tornem a revisar els aspectes a millorar. Al final de temporada tornem a fer un anàlisi individual que fem arribar als pares i jo controlo si s’han assolit o no els objectius marcats a l’inici de la temporada.

Quantes persones es dediquen a ensenyar futbol al club? Quins càrrecs ocupen i quina funció tenen?

Jo sóc el coordinador i organitzo una setantena de persones que s’encarreguen de la formació d’una quarantena d’equips. Cada equip té el seu primer i el seu segon entrenador, no contemplem dins d’aquest àmbit la figura del delegat, que és un reforç el dia del partit però que no contribueix al desenvo-lupament tècnic.

Quin percentatge de persones responsables d’un equip o d’un conjunt d’equips tenen algun títol d’entrenador?

Els primers entrenadors en tenen

tots. Els segons gairebé tots.

Quin és el títol que més persones tenen al club?

Solen tenir el títol de monitor, de primer o segon nivell. Aquest títol no és acadèmic, serveix per entrenar aquí a Catalunya, però permet que gairebé tots els tècnics tinguin accés a una formació bàsica. Tot i que crec que també és una manera que de fer calés...

Es deixa entrenar una persona sense títol?

No. Només en tenim a l’escoleta, perquè no resulta imprescindible. Però, tot i això, els hem dit que se l’han de treure per continuar al club.

El títol t’ajuda a ser un bon entrenador o formador o cal també tenir experiència al terreny de joc?

Si vols ser un bon formador no cal experiència. Si vols ser un bon entrenador i, a més, formador, sí. Ara bé, el que de debò és important és ser un bon formador i tenir un punt de

psicòleg per saber com són els teus jugadors i ajudar-los.

Més enllà dels títols, quin nivell tenen els entrenadors i responsables tècnics dels equips del club?

Amb tants entrenadors hi ha de tot. Molts són jugadors o exjugadors, per tant en saben de futbol, però amb això no n’hi ha prou, perquè també els demanem que en sàpiguen de psicologia per ajudar els nens i que els formin com cal.

Quan es parla de futbol, educació i ensenyament o formació, alhora surt l’expressió del ‘treball de valors’- Què significa això pel vostre club?

Tot. Com deia abans, per mi els valors són el més important. També cal reconèixer que, segurament, hi haurà més valors entre els equips menys competitius que no pas els equips competitius, perquè als que competeixen fort també se’ls demana que guanyin i això a vegades tensa.

De quina manera es posa en pràctica?

De moltes. Us ho deia abans: des de la higiene, fins a donar la mà al rival, passant pel company-erisme, el respecte, el saber admetre els errors del company, del rival, de l’àrbitre...

Com creus que evolucionarà la manera d’ensenyar futbol en els propers anys? A quins aspectes creus que es donarà més importància relacionats amb el futbol?

Els entrenaments haurien d’anar guiats: l’entrenador hauria de ser un acompanyant i els nens haurien d’anar avançant i aprenent per ells sols, a base de cometre errors. També crec, però, que s’anirà a guanyar i a competir i que això implicarà copiar. Si el Madrid guanya dues o tres Champions o ho fa el Bayern, malauradament, tothom intentarà copiar el seu estil de joc. Si el Madrid s’imposa, el futbol serà un futbol més directe, més de cos a cos. Ara estem superant l’època en què tothom vol tocar la pilota, a l’estil Guardiola o en Cryuff.

catalana- 18 -novembre 2014

Els entrenadors de Catalana

4ª CAT

Xevi Pillao, 33 anys UD Taradell Entrenador de Nivell Nacionall

Jordi Florido, 46 anys CE Roda de Ter Entrenador de Nivell Nacional

3ª CAT2ª CAT

1/ La temporada 2013/2014.2/ Aquí sempre es dirà el mateix: si és necessari o no. Mentres la FCF no posi una normativa i la compleixin els que volen entrenar, no es veuran obligats a treure’s el títol per fer-ho. És bàsic tenir uns coneixements i els cursets els donen.3/ Sí, hi tant. Mai s’acaba d’aprendre i, en general, t’ajuda a saber moure’t i donar solucions en molts aspectes del futbol.4/ És molt casolà, la majoria dels jugadors de l’equip es coneixen de tota la vida i formen una petita família. Futbolís-ticament, aquesta temporada els equips estan molt compen-sats, s’intenta jugar a futbol i està molt disputada.5/ Tots els equips tenen el seu nivell i tots intenem dins la categoria fer-ho el millor possible.6/ La pilota sempre és present en tots els entrenaments i, a partir d’aquí, estructurem les sessions de setmana en setmana.7/ El treball tècnic-físic amb pilota.8/ Jo no diria que és fàcil o difícil. Quan entrenes aquesta

categoria ho fas perquè vols entrenar i m’ho agafo com una feina en què has d’intentar fer el millor possible per ajudar el club a assolir els objec-tius.9/ He tingut la sort d’entrenar en categoria superior i sempre he treballat igual i, fins al moment, sempre m’ha anat bé. No tindria sentit canviar el que funciona.10/ Ja és hora que la FCF compleixi i es posi sèria en aquest sentit, perquè penso que els entrenadors han de tenir una formació a part de l’experiència que un mateix ha tingut com a jugador.11/ A - A vegades és molt fàcil parlar de futbol, és l’esport més important del moment o més vist, si no.B - Avui en dia es veuen tants partits que tothom diu la seva i pot opinar amb més o menys raó.C - Fins que no entres en un vestidor, no saps què et trobaràs. Aquí comença la psicologia de l’entrenador. No és tant fàcil.

1/ El 2012.2/ Sí, perquè necessites adquirir uns coneixements bàsics per entrenar un equip de futbol.3/ Sí, sobretot ‘Direcció d’equips’.4/ És una categoria molt competitiva.5/ Doncs et pots trobar equips que basen el seu joc en la inten-sitat i joc directe, que normalment solen ser a la zona baixa de la classificació. Aquests utilitzen normalment un sistema 4-4-2. I llavors hi ha equips amb un estils més associatiu, que cuiden més la pilota. Aquests normalment utilitzen el sistema 4-2-3-1 i són a la zona alta de la classificació.A quasi tots els equips hi ha un jugador bo per línia i, sobretot, els equips punters tenen un davanter que garanteix 15 o 20 gols per temporada. En referència als entrenadors, crec que hi ha un nivell alt, ja que amb quasi tots els rivals que ens enfrontem veig que tenen aspectes del joc ben treballats i propostes futbolístiques atractives.6/ La nostra metodologia es basa en la periodització tàctica. Dimarts: conservació reduïda, exercici model de joc (pressió), partit condicionat (pressió i estratègia defensiva (faltes laterals).Dijous: conservació tàctica, exercici model de joc (sortida de pilota) partit condicionat (sortida de pilota) i estratègia ofen-siva (faltes laterals).Divendres: rondo tàctic, exercici model de joc (finalització),

partit condicionat (finalització) i estratègia ofensiva (córners).7/ Dimarts treballem sobre la capac-itat física de la força i, a nivell de model de joc, contraatac i pressió. Dijous, sobre la capacitat física de la resistència i, a nivell de joc, treballem la sortida de pilota i la creació i ocupació d’espais. Els divendres treballem sobre la capacitat física de la velocitat i, alhora, finalització i estratègia ofensiva.8/ És difícil perquè qualsevol rival et planteja problemes en un partit i tots s’acaben decidint per dtalls o accions d’estratègia. El més fàcil és preparar els entrenaments i els partits. El més difícil és tenir una bona lectura del partit per donar als teus jugadors les eines per guanyar.9/ Si entrenés a una categoria superior faria els entrenaments més tàctics perquè crec que els jugadors professionals tenen una intel·ligència tàctica superior. I si entrenes a categories inferiors faria els entrenaments més lúdics.10/ Em sembla perfecte. Ser entrenador és una professió com qual-sevol altra i requereix la seva formació i títol posterior.11/ A - Conec a molt poca gent que en sàpiga, de futbol, i molta que en parla.B - Per ser-ho, es necessita preparació, una gran vocació i ser líder.C - Darrere d’un bon equip normalment h iha un bon entrenador.

els entrenadors - 19 - número 2

Els entrenadors de Catalana

1/ Quan et vas treure el títol o nivell d’entrenador?2/ Creus que és necessari tenir un títol per entrenar futbol? Per què?3/ Et van ser útils els coneixements adquirits en els cursos per ser entrenador a la categoria? Què t’ha estat més útil?4/ Quina particularitat té el futbol de la teva categoria?5/ Quin tipus d’equips, jugadors i entrenadors hi ha? (Quin nivell tenen, com acostumen a jugar,...)6/ Quina metodologia d’entrenament feu servir en el vostre equip? Com s’estructuren les sessions?7/ Quins continguts treballeu principalment?

8/ És fàcil o difícil entrenar a la teva categoria? Què és el més fàcil i el més difícil?9/ Si entrenessis a una categoria superior o inferior, faries el mateix tipus d’entrenament que fas ara o modificaries els continguts i la manera de treballar?10/ Què en penses que a partir de la temporada que ve sigui obligatori tenir un títol de la FCF per a entrenar?11 Què en penses de les següents expressions que es poden sentir en un camp de futbol: A - ‘Tothom hi entén de futbol’ / B - ‘Tothom pot fer d’entrenador’ / C - ‘Un bon equip no necessita entrenador’

Xevi Melero i Rafa Rodríguez UE Tona Entrenador de Nivell Nacional i Segon Nivell

Marc Maideu, 34 anys OAR Vic Tècnic d’esports en futbol (2n)

1/ L’any 2012.2/ Sí, perquè has de tenir coneixements acadèmics i aprens moltes coses, com a mínim en el meu cas.3/ Sí, en el món del futbol tothom té sempre la seva idea, els seus pensaments. Em van ajudar molt els cursos per organitzar els entrenaments i tota la temporada.4/ És una categoria molt física, en què hi ha bons equips, però no es prova gaire de jugar a futbol.5/ Tots els entrenadors que hi ha o gairebé tots tenen el segon i, fins i tot, el tercer nivell. Hi ha bons jugadors joves i també veterans i d’altres que no són d’aquesta categoria. Han jugat a divisions molt superiors i vénen a jugar per passar-s’ho bé.6 - 7/ Ho estructurem en dos blocs: físic i tàctic. Al físic hi ha tres aspectes molt importants. resistència, força i velocitat. Al tàctic hi ha la fase ofensiva (inici de joc, creació, finalització i transició ofensiva) i la defensiva (inici de pressió, inici en llarg,

zones defensives i transició defensiva).8/ És difícil per diferents aspectes, però el més important és que els juga-dors juguen per passar-s’ho bé i tenen altres aspectes de la seva vida que passen per davant. Això provoca falta de compromís.9/ L’estructura d’entrenament la vas canviant cada any perquè tu com a entrenador evoluciones, aprens coses noves, dels errors que has fet la temporada anterior. També, segons els jugadors que tens, fas un treball o un altre.10/ Em sembla molt bé, els entrenadors s’han de formar.11/ A - Es diu molt però, en realitat, de futbol hi entén poca gent.B - Només qui ha fet d’entrenador sap la dificultat de portar un equip de futbol. Evidentment, no tothom pot fer d’entrenador.C - Tot equip necessita entrenador. Sense entrenador, no hi ha equip.

1/ Els primers nivells abans del 2007, el Nacional, fa tres anys.2/ És molt necessari tenir-los si et vols dedicar a entrenar. Tal com ha evolucionat el futbol, les persones que es dediquen a aquest esport han de tenir uns principis per poder ensenyar correctament la pràctica del futbol. Encara que sembli que aquests títols només haurien de ser necessaris per entrenar equips sèniors jo crec que és molt important tenir aquests coneixements ja en el futbol base.3/ Si, no només per entrenar a Segona Catalana sinó a totes les categories en què he entrenat. Els més útils han estat nous models d’entrenament, metodologies, noves filosofies i sobretot la importància de tenir un gran cos tècnic.5/ Hi ha de tot en aquesta categoria però en general hevist equips amb bon nivell, amb jugadors desequilibrants, bons entrenadors, equips que intenten jugar la pilota.6/ La nostra metodologia de treball és integral en la qual el treball tècnic-tàctic-físic és el punt en comú i, molt important, sobretot, la vesant psicològica i cognitiva. 7/ Continguts físics, tècnics i tàctics, sempre considerant la

vessant psicològica i treballant-los tots de manera compensada.8/ Personalment penso que no és fàcil, tot i que hi ha molt bons juga-dors que ajuden a fer que tot sigui més fàcil. És una categoria molt exigent en què setmana a setmana et posen el llistó molt alt, hi ha molta pressió. Crec que la clau és tenir un gran vestidor i saber-ho gestionar de la millor manera possible perquè tothom se senti important dins l’equip.9/ La categoria t’exigeix el nivell en què has d’estar. En general, a nivell de treball, faríem el mateix tipus d’entrenament, tot i quedesprés els continguts depenen molt dels jugadors que tinguis, de la manera que tenen de jugar. Crec que al final els jugadors són els que són al camp i t’has d’adaptar a ells, intentant seguir els objectius del club, no tot són els resultats.10/ Està molt bé que ho exigeixin, crec que és totalment neces-sari tenir el títol d’entrenador per tenir els coneixements bàsics per entrenar.

catalana- 20 -novembre 2014

Jordi Puigbò, 30 anys CF Torelló Entrenador de Nivell Nacional

1/ L’últim nivell me’l vaig treure ara farà set anys. Els dos primers anys els vaig cursar a Girona i l’últim any i mig al CAR de Sant Cugat.2/ En qualsevol grup de persones en què tens una responsa-bilitat en la presa de decisions, sigui en un equip o en una empresa, necessites estar el màxim de ben preparat i format. Un sempre ha de voler superar-se, per tant sí, crec que és bo que en tots els àmbits et demanin una formació acadèmica o acreditativa.3/ És clar que quan un va amb la màxima intenció i il·lusió d’aprendre, sempre aprèn, sigui dels professors o dels mateixos companys. Entrenis en la categoria que entrenis, els coneixe-ments només s’han d’adaptar a l’edat i nivell de l’equip, sobretot a nivell físic, mental i tot el que comporta la direcció i gestió del grup, ja que la part tècnica i tàctica poc canvia.4 - 5/ Pel que he pogut observar, a dia d’avui i aquesta tempo-rada en concret, hi ha una gran igualtat entre els equips. En tots els partits hi ha una gran exigència per aconseguir ser millor que el rival i intentar guanyar. Molts s’acaben decidint per petits detalls, per exemple a vegades guanya l’equip que aprofita millor els errors de l’equip rival i no qui ha imposat millor joc. La diferència entre els 4 equips de dalt amb els altres, és que tenen 2 o 3 jugadors contrastats que han jugat en categories superiors i aquests marquen la diferència en qual-sevol partit.6/ Metodologia d’entrenament? Per mi totes les maneres són bones, sempre que la protagonista sigui la pilota; jo ho expli-caria amb una variació de la frase que molts cops hem sentit a dir o hem llegit: “es juga com s’entrena”. Jo hi afegiria “que nosaltres entrenem de la manera que volem jugar”. Nosal-tres ens basem en entrenaments molt dinàmics i cognitius, amb l’objectiu que els jugadors només pensin en el que fan en aquell moment, jocs interelacionats, exercicis específics o

analítics per posicions. Tot entrena-ment està sempre enfocat a la manera que vols que jugui el teu equip.7/ Un cop acabat el període preparatiu i comencem el competitiu, els contin-guts els decidim setmana a setmana, segons la situació anímica, física i de joc de l’equip.9/ Categories superiors o inferiors? En els 16 anys que porto entrenant he tingut la sort de poder fer-ho a totes les edats de futbol base. En equips amateurs la màxima categoria en què he estat durant unes temporades ha estat a Segona Catalana, més amunt no he tingut l’oportunitat d’entrenar, tot i que espero algun dia poder-ho fer. La manera d’entrenar segur que seria la mateixa, adaptant-nos sempre al nivell, caràcter dels jugadors i exigència del club, el gran canvi es produeix entre un equip aficionat com ara tots nosaltres i un equip professional... Que aquest esport pogués ser la teva professió seria el somni de molts dels que estem entrenant, almenys per a mi.11/ De frases d’aquest tipus n’hi ha moltes, i és clar que tothom veu el futbol de la seva manera. Ara bé, tinc molt clar que la dificultat de ser entrenador, sigui en la categoria que sigui, només la sabem les persones que fem d’entrenadors, ja que molts cops només es valora el nostre treball segons el resultat del cap de setmana. Amb tota seguretat puc dir que som els entrenadors els primers que volem guanyar. La gent que no ha entrenat mai però si que fan d’entrenadors de graderia, no tenen ni idea de la feina que hi ha en preparar i gestionar tot el que comporta aquest esport, tothom hi entén, potser si, però no tothom pot fer d’entrenador. En tots els equips, els protagonistes principals són els jugadors, ells són els que juguen, nosaltres només els intentem ajudar, però en tots els equips, bons i no tan bons, sempre hi ha d’haver la persona que prengui les decisions.

jordi puigbo posa a prova els seus coneixements en el tercera catalana del torelló i guillem sánchez

els entrenadors - 21 - número 2

Manel Peix, 52 anys JE Santa Eugènia de Berga Monitor de futbol

Oriol Marsó, 38 anys CE El Brull Monitor de futbol

1/ Juny de 2012.2/ No ho sé, hi ha gent vàlida per entrenar que no el té. Ara bé, si el tens, acumules més coneixements... Millor tenir-lo.3/ Sí, especialment per canviar la metodologia d’entrenament: abans hi havia més físic, ara miro de treballar més amb pilota.4/ Hi ha molt contacte, de futbol n’hi ha poc, és bastant dur i fort. Hi ha molt cos a cos, sempre s’està a sobre... Alguns, però, intenten jugar a futbol.5/ És l’últim nivell de futbol. hi ha jugadors que difícilment podran pujar de categoria, veterans que han jugat a divisions superiors i acaben la seva carrera a Quarta o nanos que no volen competir més.6/ Hi ha una part inicial on t’has de posar en funciona-ment a través de rondos, passades, en estàtic o dinàmic; una segona part, la principal, on fem treball amb conservacions de diferents tipus, amb el grup dividit per poder treballar amb menys gent i acabem amb exercicis de tir, arribada a porteria si disposes de porter i, al final, una tornada a la calma amb estiraments o un partidet per passar-s’ho bé si l’equip ha treballat bé.7/ Físic, amb pilota o circuits sense, procurar treballar exer-cicis de passades perquè el nivell hauria de ser millor del

que és, amplituds, desmarcades, conceptes ofensius i ofensius... Has de posar sempre la pilota pel mig.8/ Va en funció del grup. Si vol treballar, és fàcil, no depèn tant de la categoria. A Quarta ja no són canalla, has d’estar segur del que proposes i que els jugadors et creguin.9/ A les categories més properes a Quarta, no crec que variés gaire. La diferència és en la qualitat dels jugadors, però un de Quarta també necessita un entrenament ben fet.10/ Hi haurà gent que és vàlida i no podrà entrenar, però tenir-lo va bé. Un dia o un altre ho havien de fer i exigir un mínim. Va bé tenir formació.11/ A - Allò més bonic del futbol és que tothom hi entén, tothom hi enraona. Una altra cosa ben diferent és agafar un equip. Ho hem sentit tota la vida i això fa gran el futbol.B - Això és un altre tema, una cosa és veure futbol i una altra és fer el pas d’agafar un equip. No tothom serveix.C - No, si tens un bon equip i fas d’entrenador, l’equip funciona. Hi ha d’haver algú que cohesioni el grup i solucioni els problemes i posi ordre.

1/ El 2004.2/ Sí i no. Crec que val la pena per filtrar una mica, però com pràcticament totes les feines, hi ha gent que val sense títol i gent amb títol que no li donaries mai un equip per entrenar. Sobretot si estem parlant de futbol base.3/ Sempre hi ha alguna cosa, però en general, no. Per sort, em sembla que ha canviat una mica des quan vaig fer-ho. Sempre que et formes, amb el que sigui, aquell que t’ho intenta ensenyar és el que et fa dir si val la pena o no. Potser la part de preparació física és la que em va donar més informació que no coneixia.4/ Una diferència molt gran d’equips, en la manera de ser, però no en els resultats (sempre hi ha excepcions), tothom pot guanyar a tothom.5/ Equips de tot tipus, fins i tot un mateix equip molt diferent entre volta i volta. Jugadors des de grups d’amics joves que no han jugat massa a futbol, fins a veterans amb molt futbol, però no tant físic. Entremig, tot el que et puguis imaginar!Sempre hi ha algun equip pensat per pujar, i segons la tempo-rada pots veure una mica de futbol, però en general el nivell és força baix, sobretot de ritme. Hi ha trams de partit bons, però no en general.6/ El nostre cas és molt particular i potser únic. No hi ha entrenaments, i tothom s’espavila com pot. Hi ha jugadors

que entre setmana fan competicions de futbol sala o futbol-7, i d’altres que van a córrer i fan l’exercici que poden.8/ En el nostre cas, el més complicat és la gestió de minuts i jugadors.9/ Evidentment diferent. Crec que no hi ha cap altra categoria en què pogués funcionar un equip com el nostre. Segurament a Tercera ja no es podria competir, tot i que no per qualitat futbolística, sinó bàsicament per nivell físic.10/ Com deia al començament, serveix per filtrar una mica, no ho trobo imprescindible en segons quines categories, però segura-ment bo i necessari per al futbol base.11/ A - Tothom s’atreveix a parlar de futbol, perquè n’està ple a tots els mitjans, però la veritat és que hi ha poca gent que hi entengui de veritat. Començant per gent que s’hi dedica i acabant per la majoria de periodistes. Pots escoltar converses amb bestieses monumentals.B - Evidentment que no. I el fet de tenir un títol no garanteix absolutament res.C - Un bon equip pot funcionar sense entrenador durant un deter-minat temps, sí, però sense una mínima gestió i direcció, les coses s’acaben torçant. En un grup gran de gent, hi ha molts components individuals a controlar que acaben fent impossible un funciona-ment sense direcció.

femení- 22 -

La formació en el futbol femení: cinc veus autoritzadesDimecres al vespre, al Centre

Cívic Can Pau Raba (Vic) hi ha un espai reservat per la revista ‘Onze Metres’. El motiu? Una trobada entre coordinadors i responsables del futbol femení de tres equips de la comar-ca -Sant Quirze de Besora, Torelló i OAR Vic- per parlar de la situació que viuen i de la formació que es dóna a les juga-dores d’Osona.

Com el masculí

Una de les idees que plana durant tota la conversa entre els coordinadors és que el treball amb les nenes i jugadores és molt similar al que es duu a terme amb el futbol masculí: a l’hora d’escollir els continguts i la metodologia d’entrenament. Jesús Sánchez, responsable del futbol femení al CF Torelló ho explica de la manera següent: “El pla de treball i la metodo-logia són les mateixes. En l’a lev í / benjamí /prebenjamí s’agafa la metodologia del benjamí (masculí); en l’infantil/aleví, la de l’aleví (masculí)”.Per tant, se segueix treballant per etapes. Els coordinadors del Sant Quirze de Besora corroboren l’aproximació feta pel seu homònim al Torelló. “Es tracta d’aplicar continguts segons l’etapa en què estan, segons el nivell”, diu Èric Polo, mentre Àlex Solduga confirma que al club “també agafem (els continguts i metodologia) corre-sponents a una etapa menor en el femení”. El treball amb elles també “depèn de les jugadores que tinguis”, remarca Clara Puntí, coordinadora del futbol femení a l’OAR Vic, que puntu-alitza un aspecte que, potser, sí que diferencia la feina que es fa amb els nens i les nenes: “El treball per etapes en masculí és més continuat i, en femení, potser ho trenques una mica i s’han d’adaptar continguts al nivell que tens”.

novembre 2014

Ara bé, es treballin uns continguts o uns altres, d’una millor o pitjor manera o fent servir una o altra metodo-logia, tots tenen clar l’objectiu que volen aconseguir a través del futbol: la formació de les jugadores.Tot això és conseqüència de la mentalitat que tingui cada club sobre com vol que sigui el seu futbol femení. “Aquí ens importa el nivell formatiu, anar avançant des d’una base i veure la jugadora amb 5 anys i llavors amb 15. D’altres, no els importa donar una formació, perquè en el cas del masculí també busquen el mateix, els resultats i les quotes mensuals”, resumeix Clara Puntí.Àlex Solduga també fa referència als clubs més grans de la comarca d’Osona quan assegura que, a més d’una formació, busquen “el rendiment immediat” en contra de la prioritat de clubs com el Sant Quirze, que és la de formar i fer que les jugadores se sentin a gust. El coordinador del Torelló llança una queixa i posa de manifest un dels problemes que afecta més negativament al futbol femení de la comarca: “Els equips grans cada vegada en volen més, els clubs que tenen més nenes i en tenen moltes, en volen el doble”. Però al mateix temps destaca un fet positiu, que “som molts més clubs que pensem a formar i educar i això ens compensa (que puguis perdre jugadores que marxen a altres clubs); això no deixarà de passar mai i són pocs que ho fan”.A més, dedicar-se a la formació comporta un avantatge, segons la coordinadora de l’OAR Vic. “Si formem, tenim menys problemes per desaparèixer; no volem el progrés d’un o dos anys, sinó que vols arribar a tenir totes les categories”, diu Clara Puntí. “Que una jugadora que va començar de petita et demani per anar a jugar amb el

Jesús SánchezCoordinador Femení CF Torelló

“La meva lluita és any a any per mantenir el bloc de ju-gadores i que comencin el següent sense les sorpreses de juliol, agost i setembre”

Lluís GutiérrezDirector Esportiu CF Torelló

“Hi ha hagut una baixada espectacular d’equips de fut-bol femení aquesta tempo-rada a Osona”

Clara PuntíCoordinadora Femení OAR Vic

“Si formem, tenim menys problemes per desaparèixer, no volem un progrés d’un o dos anys”

“Ara ve la fornada real de ju-gadores: hi ha moltes juve-nils, hem d’esperar un parell d’anys i s’ha de començar per baix”

“El més negatiu, que els clubs grans cada vegada en volen més; el més positiu, que som molts més que pensem a formar i educar”

trobada coordinadors - 23 -

La formació en el futbol femení: cinc veus autoritzadesnúmero 2

sènior demostra que es fan les coses ben fetes”, explica ella.

Menys equips, més qualitat i problemes amb els sèniors

“Hi ha hagut una baixada espec-tacular d’equips de futbol femení aquesta temporada a Osona”. Així de contundent parla el director esportiu del CF Torelló, Lluís Gutiérrez, que explica que la Federació Catalana de Futbol va promocionar molt el femení fa uns anys a Catalunya per un motiu econòmic. En el futbol masculí ja havia arribat al límit de llicències i, per tant, de fitxes a cobrar, mentre que el femení era un mercat per explotar. “Tot són diners”, resumeix.El seu company de club intenta trobar una explicació a la baixada d’equips i confessa que “no s’estan fent bé les coses; el femení estava creixent molt ràpid, ara ha parat de créixer i s’està posant al seu lloc. “No era normal que cada any anés pujant tant ràpid”, afirma Jesús Sánchez que, al mateix temps reconeix que “la qualitat (del futbol femení) està augmentant ja que van plegant remeses de jugadores que feia molts anys que jugaven però el que puja és molt potent”. “Ara ve la fornada real de jugadores, hi ha moltes juvenils i hem d’esperar un parell d’anys” per veure-les en un sènior, diu Lluís Gutiérrez.Precisament part de la davallada d’equips femenins d’Osona més importants s’ha produït a la categoria sénior. Aquesta temporada, a Sant Quirze només en tindran un i destaquen la dificultat de mantenir aquests grups de jugadores perquè “hi ha més competència d’equips”. Àlex Solduga remarca que, “fa set o vuit anys, Sant Quirze era l’única sortida i el futbol femení estava molt bé; ara hi ha la mateixa oferta i categories en altres poblacions”. El seu company Èric Polo diu que les

ha perjudicat que “s’han posat de moda altres esports i moltes noies que estaven jugant a futbol ho han deixat”.Clara Puntí fa el següent diagnòstic per explicar què ha passat amb els sèniors a Osona: “En el moment del boom, la mitjana d’edat dels equips era de 25 anys; la plantilla va continuant i la mitjana puja fins a un punt en què les noies es plantegen si la seva vida personal és més important que el futbol, un esport que et compromet molt, i prefereixen fer una altra cosa”, explica ella, que també té experiència com a exjugadora en aquesta categoria amateur.Una qüestió de prioritats i compromís, que “depèn de cada persona, quan les coses van mal dades, veus a qui li agrada realment el futbol”, diu Èric Polo. “Si la nena que juga en un sènior fa cinc o sis anys que juga a futbol, el compromís és el mateix que els nens; si ha començat als 20 anys i ja és al sènior, no donarà tanta prioritat al futbol”, conclou Jesús Sánchez.

Lluita constant per mantenir el bloc

El futbol femení és una lluita constant, any a any, temporada rere temporada per formar les jugadores i mantenir el bloc d’equips i tècnics que s’hi dediquen. “Esperem en el futur que es mantingui el femení a Sant Quirze, volem garantir que les nenes que hi ha ara estiguin contentes i no arribi una etapa sense equip”, diu Àlex Solduga. Per la seva banda, OAR i Torelló destaquen a través de paraules de Jesús Sánchez que el femení és “no rendir-se, és persistir i creure en allò, no deixar-hi de treballar perquè, si algú ho deixa de fer, anirem a baix”. Osona vol un futbol femení de qualitat per les temporades següents.

Àlex SoldugaCoordinador Sant Quirze Besora

“Hi ha equips que busquen un rendiment immediat; la nostra prioritat és formar, no podem competir”

Èric PoloCoordinador Sant Quirze Besora

“Hem aconseguit arribar a un bon nivell; hem de man-tenir-lo, com a mínim i, si po-dem, millorar-lo”

“Tenim cert bagatge i el futbol femení comença a ser una cosa més impor-tant per a alguns clubs

“Esperem poder garantir que les nenes que hi ha ara esti-guin contentes i no arribin a una etapa sense equip”

“Potser el Consell Esportiu es podria plantejar fer la com-petició de benjamí/preben-jamí femení”

“El futbol és un esport que compromet molt i aquí és on han tingut una davallada els equips sènior”

participants a la trobada, d'esquerra a dreta: clara puntí (OAR), Lluís gutiérrez (torelló), àlex solduga i èric polo (sant quirze) i jesús sánchez (torelló) i foto: laura alberch

futbol base- 24 -

Dos exemples en el futbol basenovembre 2014

Escollits tres clubs de la comarca d’Osona amb futbol base i no únicament un equip amateur a les categories no professionals, s’ha entrevistat al coordinador de cada un d’ells. Tots han contestat les mateixes preguntes i aquestes han sigut les seves respostes.

1/ Com s’ensenya el futbol al vostre club? De quina manera?2/ Què és allò que considereu més important a l’hora d’ensenyar el futbol als jugadors? Per què?3/ Quins continguts treballeu? Hi ha planificació de continguts? Qui fa la planificació?4/ Quants entrenadors teniu amb titulació de la FCF?5/ Hi ha algun control sobre com fan la feina els entrenadors, per saber si s’ajusta a la idea de club?6/ Feu un treball de valors? De quina manera ho practiqueu?

Jaume Codina Coordinador FB Voltreganès

Èric Lira Coordinador Fundació UE Tona

1/ Cada equip disposa d’entrenador i ajudant amb experiència futbolística. La manera depèn de cadascú.2/ Primer, que el futbol és un joc i no una finalitat. Nosaltres prioritzem que tot nen pugui jugar a futbol que no pas tenir equips o, més ben dit, fer equips de nivell anant a buscar jugadors a un altre lloc.3/ La planificació la fa el coordinador.4/ Tenim onze equips i set entrenador amb titulació, que no vol dir que siguin millors que els que no

en tenen. La titulació és només un concepte per fer diners de la Federació.5/ Cada dia visualitzem els entrenaments i tenim contacte amb ells per parlar de la seva situació.6/ Aquí és el més difícil. Tots els equips tenen dos grups de pares amb objectius diferents. Uns volen competir i que el seu fill tingui un nivell alt i, els altres, només volen que el seu fill practiqui un esport en grup. El club és al mig i ha de trampejar la situació el millor que es pugui.

el prebenjamí a del tona i foto: facebook ue tona

1/ Creiem que el millor jugador de futbol, és aquell que millor entén què esta passant al joc. Per aquest motiu, l’estil d’ensenyament al nostre club és el descobriment guiat, on s’aposta perquè el nen tingui moltes experiències per tal d’aprendre un contingut. El paper de l’educador, en aquest cas el nostre entrenador és el de guia, el qual mitjançant preguntes guia l’aprenentatge del nen cap a la resposta que es vol arribar, un procés de descobriment.Per tant, l’entrenador mai dóna instruccions de l’actuació que ha de portar

a terme el jugador, sinó que dóna feedbacks de com s’ha efectuat l’acció (correcte o incorrectament) i fa preguntes al jugador per tal que aquest arribi a la resposta per ell sol.

2/ Sens dubte, les tasques d’entrenament i l’entrenador. La tasca és l’eina per tal de presentar al nen un ambient idoni que possibiliti l’aprenentatge del contingut.Seguidament l’entrenador té la mateixa o més importància ja que és l’encarregat de desenvo-lupar aquesta tasca i portar-la a terme amb els seus jugadors.

3/ Hi ha una seqüenciació, temporalització i tria dels continguts més rellevants a treballar en cada una de les etapes i una planificació anual. Tenim tres tipologies de continguts, tècnics, tàctics i de joc.

4/ Tenim 11 tècnics que compten amb alguna de les titulacions de la FCF i d’altres amb titulacions com CAFE.

5/ I tant, creiem que l’ajuda i el control han de ser vitals, per això, el coordinador és a peu de camp durant la sessió per observar la gestió de la tasca que fan els entrenadors i també la qualitat de la tasca que porten a terme. En la

competició s’intenta estar present en el màxim número de partits per veure el joc, el nivell, l’actitud i conducta de tots al camp.

6/ Dins de la sessions es fan tasques per fer créixer l’estructura socioafectiva del jugador i treballar actituds i valors socials com són el respecte per les normes, l’esforç, humilitat, l’empatia o el treball en equip.A part la Fundació és una entitat compromesa amb la causa social i des de fa anys col·labora amb centres amb persones disminuïdes físiques i psíquiques, com amb el grup Sant Tomás, on desenvolupen sessions d’entrenament.

Trobareu les respostes del coordinador de la UE Seva, Pol Barnils, a la pàgina web de la revista, dins la secció ‘Entrevistes’.

l’entrevista - 25 - número 2

Coordinador Escola Entrenadors de la FCF a la Catalunya Central

“El futbol té molts mals vicis i persones que creuen saber-ho tot”

Asseguts de cara a la Plaça Major de Vic, buscant el sol, es parla de formació i de futbol sense presses amb el coordinador a la Catalunya Central de l’Escola d’Entrenadors de la Federació Catalana de Futbol

El futbol s’ha d’ensenyar? El futbol s’ha d’ensenyar, perquè té molts mals vicis i moltes persones que creuen que ho saben tot i no saben res. I per agafar hàbits.

El futbol s’ha jugat des de fa molt de temps, però des de quan s’ensenya o des de quan es pot parlar d’un ensenyament sobre futbol?

- 26 -novembre 2014 l’entrevista

Si ens anem a la història, l’Escola va començar el 1944. Aquest any va néixer la primera escola de futbol a través de la Real Federació Espanyola de Futbol i fins que no van aparèixer els estudis d’especialització acadèmics (per allà el 2000, quan van sortir els decrets) no hi va haver aquest esperat boom. Abans del 2000 i fins el 2000, quan va ser implantat a Catalunya, fins el 2006 hi havia cursos, i es començava a ensenyar la tècnica del futbol en sí. Des del 1944 que s’ensenya el futbol; més especialitzat i amb les noves tendències, és com tot. Abans hi havia un IVA i ara n’hi ha un altre. Ens hem d’adaptar, les coses han d’anar creixent i canviant.

Què és més important: el coneixement que es transmet als entrenadors o que aquests entrenadors transmetin bé el coneixement als jugadors que portin?

La segona part, però sobretot per agafar hàbits de conducta. En el futbol tenim un problema principal que es diu ‘pares’. Els pares és un mal necessari. Generalment busquen el seu fracàs amb el mirall del fill. Volen que ell competeixi i han d’entendre que el seu fill ve a formar-se i a aprendre, no a guanyar. Guanyar és un extra, està bé, però és un hàbit més, no el principal. Per això s’ha de formar i s’ha d’entendre des d’un bon principi que en una bona direcció d’equips no val tot per guanyar. Val tot per aprendre perquè aquesta formació

futbolística et servirà per al dia a dia de la vida quotidiana normal. T’ensenya molts hàbits de la vida, el futbol i l’esport col·lectiu.

Si jo vull que m’ensenyin futbol, on em puc dirigir?

Si vols que t’ensenyin futbol, tens dues maneres per aprendre’l, però dependrà bàsicament del teu objectiu. Si és un objectiu formatiu i que no vagi més enllà d’un hobby, o bé si vols arribar a aprendre com un hobby amb una titulació acadèmica. Si ens anem a la primera part a la qual et pots arribar a professionalitzar -que vol dir a nivell europeu o mundial- hauries d’anar per la via federativa a través de la Federació Catalana de Futbol. A partir del mes de gener, a la delegació de Vic començarem un curs de primer nivell.Si vols fer-ho com un hobby però, a més a més, tenir una titulació acadèmica hauries d’anar a través de la Generalitat de Cata-lunya i, en aquest cas a la comarca d’Osona, hi ha el Jaume Callís. Però això només et permet entrenar al territori català.

Qui m’ensenyarà aquests coneixements de futbol en aquestes institucions?

Bàsicament un gran equip docent, cobert totalment per entrenadors amb la titulació màxima (l’europea, la UEFA Pro), que tenen els requisits bàsics que marca la Real Federació Espanyola de Futbol i la UEFA.

Albert Samsó

Polifacètic de 39 anys, el seu dia a dia gira al volt-ant del futbol. Ens confessa que ell havia viscut dos anys a Vic, concretament a la Plaça Major i al carrer Sant Miquel. Coordinador de l’Escola d’Entrenadors de la Federació Catalana de Fut-bol a la Catalunya Central (Bages i Osona), també fa vuit anys que hi participa com a professor. A l’altre extrem, disposa alhora del títol Nacional d’Entrenador de Futbol, així com l’equivalent també al Futbol Sala, tot i que aquesta temporada no disposa de banqueta a cap equip. Al mateix temps, és entrenador especialista de porters.

albert samsó, al centre de vic i laura alberch

- 27 - número 2Albert samsó

Quins àmbits de coneixement estan rela-cionats amb el futbol?

Des de qualsevol aspecte tècnic (tècnica, tàctica, joc col·lectiu), qualsevol aspecte relacionat amb el factor esportiu que es veu en un camp... Hi hauria també la reglamentació, que es veu en un terreny de joc. A darrera d’això hi ha uns coneixements de psicologia, socio-logia, anatomia, de primers auxilis, una direcció d’equips (coneixement del grup i com portar-lo), una legislació (què puc fer, què no puc fer, què em suposa, què no em suposa, si dic segons què) o una reglamen-tació, un codi ètic, un codi penal en el qual qualsevol situació d’un entrenador pot estar penalitzat per una sanció (règim disciplinari, règim sancionador). Però, sobretot, una formació personal, de la persona en sí. Considerem que un entre-nador, tot i ser com serà, se’l forma per ser una millor persona en general i per trans-metre aquell mirall cap als nens. Al cap i a la fi el que volem és que els nens aprenguin futbol i es diverteixin jugant a futbol.

Dels coneixements que m’has dit, quins són els més importants per formar bé el monitor o el futur entrenador?

És un tot. Si no fossin importants, encara que hi hagi una càrrega més o menys lectiva, ja no hi serien. Tots amb major o menor mesura són molt importants.

Tots els entrenadors que estan ara mateix en actiu tenen coneixements sobre tots aquests àmbits de què m’has parlat?

Podríem dir que hi ha entrenadors que no tenen els coneixements adequats i altres entrenador tenen els coneixements adequats sobrants i no tenen banqueta.

Per què la Federació Catalana de Futbol obligarà a partir de la temporada que ve a tenir un títol per poder entrenar?

Per garantir la seguretat dels nens.

Entens que hi hagi gent del món del futbol que ho pugui veure només com un afany recaptatiu de la Federació?

Ho podria entendre en el benentès que la gent només mira els diners, però no són els diners el que hem de mirar. Hem de mirar que és una formació i et poso un exemple molt clar. Hi ha pares que matriculen el seu fill a l’acadèmia d’anglès i en cap cas n’estan

pendents perquè no en tenen ni idea i deixen que aquell professor formi el seu alumne en anglès perquè, teòricament, aquell monitor estar format per ensenyar anglès. Bé ha de presentar uns títols, bé ha de demostrar que sap ensenyar anglès. Aquesta formació d’anglès, perquè el nen pugui parlar anglès o s’hi pugui defensar són set anys. És el mateix que el futbol. Passa que el futbol, com que és públic i és notori, tothom en sap i tothom s’atreveix a dir. El futbol té un procés i s’ha d’ensenyar des del principi fins al final i són set anys de formació.

Creus que alguns clubs poden tenir prob-lemes perquè tots els entrenadors que hi hagi ara mateix a la seva nòmina puguin tenir el títol de cara la temporada que ve?

No, és una política de club. No hi ha cap regla escrita que el club hagi de pagar més per tenir més títol. El club és qui posa la seva política econòmica i, per entrenar un benjamí, pagaràs uns diners i per entrenar un primer equip, en pagaràs uns altres. És el club qui decideix i és també l’entrenador, amb la llei de l’oferta i la demanda, podrà decidir si l’agafa o no l’agafa. No crec que sigui un problema de club, de les arques del club que suposin un difer-

la temporada passada era entrenador del súria a segona catalana però aquest any es troba sense equip i sense banqueta i laura alberch

- 28 -novEMBRE 2014 l’entrevista

encial econòmic perquè, al cap i a la fi, el club decidirà si aquell entrenador cobra o no cobra el que ha de cobrar.

Si tothom ha de tenir un títol per entrenar, hi haurà massa entrenadors a Catalunya?

No ho sé, diria que no. Diria que a Catalunya hi ha prop de 10.000 banquetes i no hi ha pas 10.000 entrenadors.

Per tant, ho veus d’una manera positiva o negativa que hi hagi cada cop més gent formada?

Això és com tot. Llei de la demanda. Hi ha gent que no té banqueta, hi ha gent que té formació i no l’utilitza, hi ha gent que és economista i no fa números, hi ha gent que és arquitecte i treballa en un bar. És com tot, puc tenir el títol i no exercir perquè no vull.

Quina metodologia es fa servir per transmetre aquests coneixements a la institució que tu coordines? Si jo ensenyo futbol, com l’ensenyo a aquestes persones i a través de quines eines?

Bàsicament tenim les eines telemàtiques, didàctiques i, sobretot, molt pràctiques. Nosaltres tenim un aplicatiu informàtic en el qual facilitem tot el material a l’alumne i tot el material el posem en pràctica. La metodologia que utilitzem és una metod-ologia contextualitzada, és a dir, sempre s’utilitza sobre el camp, s’intenta fer a través de pràctica real, vídeos, situacions reals de joc i buscar aquesta metodologia que es pugui adaptar a la realitat del joc.

Quins nivells d’entrenador hi ha ara mateix?

Actualment tenim dues línies: l’acadèmica i la federativa. La línia acadèmica té el nivell u i el dos, conegut com grau mig i grau superior. El grau mig, amb dos cursos de primer i segon; el grau superior, amb tercer curs. Aquesta línia acadèmica només serveix per entrenar al territori nacional a través del Consejo Superior de Deportes. Llavors hi ha la línia federativa, amb el nivell zero (que correspon al monitor), nivell u, nivell dos i nivell tres. Aquestes titulacions permeten entrenar no només al territori nacional sinó també a l’estranger perquè estem sota el paraigües de la Federació Espanyola de Futbol sempre que tinguessis una oferta de l’estranger des de qualsevol territori mundial, demanant una convalidació.A part d’aquestes dues línies acadèmica i federativa d’entrenador de futbol, llavors

tenim la tercera línia de cursos específics: en noves tecnologies, d’scouting, de coordi-nadors i d’entrenadors de porters.

Qui ho gestiona?

També la Federació Catalana de Futbol, i són cursos federatius.

Creus que a tots els nivells es prepara a tothom per igual?

Pel que nosaltres dominem, i dominar es refereix a tots aquells centres que estan adscrits a la Federació Catalana de Futbol, ja que en els centres acadèmics la FCF som una empresa que donem servei a la Generalitat, la formació no és igual a l’acadèmic que al federatiu. Els continguts de l’acadèmic els proposa el Departament d’Ensenyament i nosaltres els adaptem a les seves neces-sitats; els federatius, els marca la pròpia RFEF. Els contiguts són similars però no són els matexos tot i que metodològicament es donen de la mateixa manera perquè els professors són els mateixos. Ara, la FCF té una cinquantena de professors a tot el territori i tots passem per un reci-clatge, tots aprenem, tots ensenyem i tenim la mateixa guia, sempre definida pel cap de pedagògic. Ell ens va guiant i dient què s’ha d’ensenyar, per tant, tots ensenyem el mateix a tot el territori.

I en comparació amb altres països o zones?

Bé, llavors hi ha les altres escoles que, com que no contracten la Catalana per oferir aquests serveis, nosaltres no sabem què

enseyen. Jo tampoc sé què ensenyen a Anda-lusia, Galícia o Madrid.

Si haguessis de dir quin nivell de formació hi ha a Catalunya del que vosaltres controleu respecte el que hi pugui haver a altres territoris nacionals, quin seria i quina diferència hi ha amb els altres espais o centres?

La Federació Espanyola és la universitat mundial del futbol. És on més s’ensenya a futbol, tenim els resultats que tenim... La Federació Espanyola té les seves selec-cions en àmbit mundial, totes, les mascu-lines, les femenines, les inferiors, fa poc vam guanyar un Campionat del Món i tenim la sort que, a Catalunya, l’entorn ha fet que el factor Barça i l’Escola Barça hagi inculcat bastant el nivell mundial. Això fa que gent estrangera hagi volgut venir a entrenar aquí, a aprendre futbol aquí a Catalunya abans que Andalusia. Això ha fet posar-nos les piles i millorar.

Anant a un cas pràctic, com és que en el títol de monitor de futbol no hi consten pràctiques al camp si abans has dit que sempre s’intentava treballar els continguts al camp?

Si és el curs online, sí. El curs presencial, no. El segon són 60 hores, encara no, i fa que no tinguis espai ni temps per fer hores de camp pràctiques. A part, la distribució horària no la preveu la Federació Espanyola, sí en el primer, segon i tercer nivell.

Quantes llicències dels diferents nivells hi ha ara mateix a Catalunya i Espanya?

cada dilluns i dimecres visita la capital d'osona com a part de les seves funcions de coordinador i professor i laura alberch

- 29 - número 2albert samsó

No ho sé.

Creus que les persones que tenen un títol són més capaces de transmetre els coneixements de futbol que les persones que ho han viscut per la pròpia experiència d’haver jugat o conviscut amb altres persones a la banqueta?

Entenc que el que un jugador professional ha tingut o ha palpat en els seus anys de professionalitat, sí que té certa experiència que altres que no han sigut professionals la podem arribar a tenir. Però una cosa és l’experiència com a jugador i l’altra és l’experiència com a entrenador. Per això és important que, quan un jugador decideix fer el pas a entrenador, es formi per captar o perquè aquells coneixements que va tenir com a jugador els pugui relacionar amb la tasca d’entrenador. És un plus més. És evident que tota l’experiència a la vida és un plus més, però aquest plus s’ha de saber controlar. A mi em van fer això, i com que em van fer això, jo ho aplico. Però has de saber per què ho apliques. Nosaltres és el que ensenyem: perquè aplico això segons en quins moments.

Sempre s’ensenya de la millor manera als qui volen treure’s el títol?

Sempre s’intenta.

Des de la Federació es controla d’alguna manera al professor i a l’alumne o és impossible?

Al professor nosaltres tenim uns detectors periòdics que, a través d’enquestes i dels coordinadors dels cursos, ho intentem filtrar. L’any passat hi havia professors que aquest any ja no hi són, que no van passar el filtratge.

I un cop es dóna el títol a una persona, es pot controlar d’alguna manera la forma com exerceix o us queda fora del vostre abast?

Això ja és qüestió del propi club. Si l’entrenador aconsegueix treure’s el títol és perquè ha demostrat a través dels coneixe-ments que és capaç d’entrenar.

De les següents expressions sobre el món del futbol, diga’m què en penses o què és el primer que et ve al cap. La primera, ‘tothom hi entén de futbol’.

Fals. Tothom creu que entén de futbol i no és així.

‘Tothom pot fer d’entrenador’.

Fals. L’entrenador no només és una persona que pot donar ordres sense sentit. Un entre-nador ha de tenir motius per saber quines ordres donar i quines no i uns coneixements adquirits abans. Nosaltres diferenciem els entrenadors en entrenadors i canviadors. Canviador pot ser-ho tothom, tu per tu, canvi de cromos, però entrenador, no.

‘Com més petits comencin a jugar, entrenar i competir els nens i nenes, millor per ells’.

Entrenar sí, competir no. Perquè si se l’obsessiona des de ben petit que la competició és la necessitat... Competició és un mitjà, no és la finalitat. La competició ha de ser-hi per la formació pròpia i la millora però no val guanyar de qualsevol manera.

‘Nens i nenes no poden jugar junts perquè no juguen igual’.

Fins a certes edats els nens i nenes conviuen en el camp. A partir de certes edats, la nena ja no juga amb el nen, bàsicament per una situació física. La nena creix, pubertat, i no poden conviure en els mateixos espais.

‘El treball físic s’ha de fer tant amb adults com amb nens’.

No és cert. El treball físic es treballa progres-sivament. El que es demana amb els nens són habilitats psicomotrius i a partir dels 13 o 14 anys comencen les càrregues físiques; abans, no.

‘Amb bons jugadors n’hi ha prou per fer

un bon equip’.

Bé, l’equip és un conjunt de circumstàncies i objectius. Pots tenir bons jugadors i males peces. Si no saps muntar el puzzle...

‘Un bon equip no necessita entrenador’.

És fals. Necessites saber què col·locar i a on.

Creus que a Espanya i a Catalunya penetra cada cop més la idea de formació i que és necessari tenir un coneixement previ per ensenyar futbol?

Fa anys que estem lluitant per això i entenc que sí. Sinó, no hi hauria la formació que s’està fent amb la demanda d’entrenadors que cada vegada requereixen la titulació, no per l’obligació de la Federació, sinó per la pròpia inquietud de cada un.

Per acabar, com creus que pot evolucionar la formació d’entrenadors en els propers tres, quatre o cinc anys?

Ho desconec. Entenc que és com tot: quan hi ha demanda hi ha entrenadors i quan hi ha entrenadors que s’han cansat, n’han d’entrar de nous. El que s’ha de tenir clar és que la gent ha de saber quin rol ocupa a cada lloc, ha de saber fins on pot aspirar, i aquest és el problema de molts entrenadors: la gent es pensa que quan es treu els títols ja podrà entrenar a Primera Divisió. No tothom és vàlid per entrenar a Primera. No pel fet de tenir tots els títols un és capaç d’entrenar-hi. Potser amb anys d’experiència, de banquetes m’hi veuré capaç més endavant.

samsó també és entre-nador especialista de porters i té el màxim títol com a tècnic en futbol sala i laura alberch

HISTÒRIA

50 anys de joventut esportiva a Santa Eugènia de Berga

Tres camps de futbol, dues històries i només un sentiment de club a Santa Eugènia de Berga. L’octubre de 2014, l’equip arlequi-nat de la comarca d’Osona va complir 50 anys de vida ‘oficials’. Per què ho diem així? Doncs perquè, malgrat que la fundació de la Joventut Esportiva Santa Eugènia de Berga data del 22 d’octubre de 1964, ja es prac-ticava futbol al poble d’una manera o altra feia molts anys.

La prehistòria del club: tot esperant el nou camp de futbol

Dues proves són les que fan pensar que el futbol havia arribat a Santa Eugènia molt abans del 1964. Primer de tot, diversos testi-monis que asseguren que havien anat a veure aquest esport al vell camp de l’Arumí a la dècada de 1930. Després, una de les joies històriques del club: un segell anterior a la data de fundació on es veu escrita la inscrip-ció ‘Futbol Club Santa Eugènia’. Les lletres estan situades dins un cercle al voltant d’un dibuix amb les mans entrellaçades. De la conversa amb el president del club, Lluís Muntal, i un membre de la comissió d’actes del 50è aniversari, Miquel Àngel Blancafort, i del llibre dels 50 anys d’història del club es desprèn la idea que el segell i una primera agrupació de jugadors ja existien fa uns 100 anys d’història, ara bé, “no hem sabut trobar cap document que ens avali que hi havia futbol abans”, diu Blancafort.Un dels motius principals que expliquen que hi hagués futbol els anys 30, com a mínim, és l’existència d’un camp de futbol. El camp de l’Arumí era un terreny de joc que compar-tien jugadors, pagesos i animals, situat a la dreta de la carretera de Taradell en direcció a Vic. Però quan el propietari es va vendre les terres per a la construcció del que es coneix com el barri de l’Arumí, el futbol va deixar de tenir un punt de trobada fixe.Durant els anys següents, el més impor-tant per a la futura creació de la JE Santa Eugènia de Berga va ser mantenir les ganes i la il·lusió per jugar a futbol malgrat les difi-cultats per trobar un espai de joc adequat o unes equipacions decents. En aquest sentit, qui va contribuir a impulsar el futbol i a

- 30 -novembre 2014

donar un pas cap endavant va ser el mestre nacional i falangista -també militar- Fed-erico de la Cruz, qui va proporcionar una equipació de color blau elèctric (samarreta) i blanca (pantalons), així com material espor-tiu i pilotes.L’empenta va animar els jugadors, que van apuntar-se a un primer torneig comarcal amb equips com els reserves del Vic o Manlleu, el Taradell, l’Aiguafreda, el Prats o l’Olost a la dècada de 1940-50. L’experiència no va durar gaire i a causa dels desplaçaments constants fora de casa per jugar (no tenien camp) i les despeses va provocar que alguns equips es retiressin, com el Santa Eugènia. Fins anys més tard, a principis de la dècada de 1960 només es van organitzar partits amistosos o d’altres com el de solters contra casats per la festa major del poble.

Els terrenys del Bisbat i la fundació

La insostenibilitat d’aquesta situació va pro-vocar que el jovent interessat a jugar a futbol centrés tots els seus esforços en buscar un camp definitiu. Decidits a fer-ho, van anar a buscar el rector mossèn Jaume Brià, figura rellevant del poble, que “va buscar la manera que, uns terrenys que eren del Bisbat, els deixessin de conrear i s’hi pogués jugar a futbol”, relata Miquel Àngel Blancafort.

Amb l’espai adquirit, i no sense abans unes obres d’adequació dels terrenys per jugar a futbol i la col·locació de les velles porteries de fusta de pal quadrat del camp de l’Arumí, el jovent de Santa Eugènia i el mossèn van establir les bases de la nova agrupació de jugadors del poble.Així es va formalitzar en l’acta fundacional el 22 d’octubre de 1964, un escrit a màquina en què es van posar per escrit totes les con-dicions que s’havien de complir per practi-car futbol als terrenys propietat del ‘Curat’. La primera Junta Directiva amb el president

segell del 'futbol club santa eugènia' previ a la fundació de la joventut | santa eugènia

grup de jugadors de l'època sense camp de futbol propi | santa eugènia

je santa eugènia berga - 31 - número 2

Joan Molist al capdavant van signar el docu-ment que suposava la creació de la Joventut Esportiva Santa Eugènia de Berga, la nova ‘organització deportiva’, la primera i l’única en aquell temps de tot el poble.

Els primers equips i competicions

El nou club de futbol va formar dos equips en el moment de la fundació, ambdós en cat-egories inferiors. Eren un infantil (de 10 a 14 anys) i un prejuvenil (de 14 a 18 anys), que van competir per primer cop en un torneig de primavera organitzat per l’OAR Vic, sota la batuta de mossèn Jaume Mugosa. Ell era l’encarregat de muntar els tornejos o lligues més enllà de les federades i, per participar-hi, només calia presentar-li un llistat amb els noms i dates de naixement dels jugadors certificats per la parròquia del poble, perquè tota la informació fos correcta.La temporada següent, un cop inaugurat el camp de futbol l’any 1965 amb la presència d’autoritats i molt públic, el Santa Eugènia va inscriure per primer cop un equip sènior a una lliga oficial. La mateixa Junta Directiva i el nou president, Josep Rovira Ferrer (escollit democràticament), juntament amb en Miran-da (l’entrenador), van ser els encarregats de dirigir els jugadors. Al final d’aquesta com-petició, el Santa Eugenia sènior va quedar en setena posició de deu en total, amb 13 punts, lluny del campió, el Torelló amb 27, però amb moltes ganes de seguir jugant a futbol.

inauguració del camp parroquial el 1965 amb mossèn jaume brià, rector del poble, al centre | santa eugènia

equips del club | santa eugènia

foto: santa eugènia


acta funda-cional del club, el 22 d'octubre de 1964, on el mossèn jaume brià estableix les condicions que el nou club ha de complir si vol jugar a futbol al camp parroquial. entre elles destaquen normes com la prohibició de celebrar competicions esportives durant la santa missa o que el camp seria entregat de nou als masovers que fins llavors el cultivaven si es cancel·lava l'acord entre el mossèn i el club | santa eugènia

HISTÒRIA- 32 -novembre 2014

La consolidació d’una idea

De mica en mica, l’època de penúries que van viure els joves jugadors de futbol de Santa Eugènia va anar quedant enrere a mesura que passaven els anys, creixia el número d’equips i es feien obres de millora al camp parroquial. Durant el 1969, per exem-ple, es va construir una mena d’escenari cobert per aixoplugar la gent quan plovia; ja el 1978 es va estrenar el primer enllumenat que permetia entrenar quan es feia fosc i, al cap de dos anys, es va adaptar aquest esce-nari com a vestidors pels jugadors, àrbitres i també magatzem. A la dècada de 1980 i 1990 el club va apostar per tancar l’exterior de les instal·lacions, ampliar el terreny de joc i tornar a millorar l’enllumenat, amb focus

Joan Vila, jovent de Santa Eugènia pel record

En Joan Vila Puigferrer era un noi molt estimat que formava part de la Joventut Espotiva del poble però que tenia una habilitat especial que va demostrar des de ben petit: el ciclisme. El club va col·laborar en la compra d’una bicicleta perquè pogués com-petir més enllà de les curses d’aficionats, on va acumular èxits i trofeus. Quan va fitxar perl DAMM Picadero, va coincidir en l’escalada de Montjuïc amb el cinc vegades guanyar del Tour, Jacques Anquetil. En tornar del servei militar a Mallorca, va emmalaltir dels pulmons i va morir a l’edat de 22 anys. El poble li va organitzar un sentit homenatge el dia del seu enterrament i va celebrar el Trofeu Joan Vila de ciclisme per mantenir viu el seu record.

més potents, alhora va construir més vesti-dors, un bar-magatzem i es va tancar defini-tivament la zona amb una porta amb l’escut del Santa Eugènia de pedra al damunt.Una porta que, cada dia d’entrenament i partit, creuaven més i més nens. Com recorda Miquel Àngel Blancafort, a partir del 1970 “es van anar omplint els equips de futbol base”. A mesura que els jugadors s’anaven fent grans, la temporada següent els tocava estrenar categoria (d’alevins a infan-tils, d’infantils a cadets, etc.) però, per sota, ja hi havia un grup de nens que continuaven jugant a la categoria que havien deixat. De fet, “no hi havia cap més esport, cap més activitat al poble” a part del futbol i això va ajudar a consolidar el club malgrat la poca població de la vila. Josep Cassany i Arumí, president del Santa Eugènia de 1988 a 1992, explica que durant el seu mandat, ja hi havia equips des de benjamins fins als grans en totes les categories.

L’ascens del 83 i l’època moderna

Els ‘grans’ ha estat un dels equips del club que ha donat més alegries esportivament par-lant. L’any 1983 es va aconseguir el primer ascens a Segona Regional, no pas l’únic de la història, però un dels més recordats. “Baixar és molt fàcil, pujar costa molt. Sempre ens trobàvem un equip potent a la categoria (Aiguafreda, Santa Maria d’Oló, Sant Feliu Sassera, etc.)”, així resumeixen les aventures del primer equip a les divisions territorials del futbol català. Ara bé, ningú els esborrarà el record de l’ascens del 83, jugant el partit de tornada contra el CD Pujadas (nom actual) a fora, on van guanyar per 1 a 3, resultat vàlid després de l’empat a 2 de casa per pujar a Segona Regional. Jugadors, tècnics i club van celebrar la fita històrica quan van tornar a Santa Eugènia des de Barcelona i, enmig del torneig de futbol base que s’havia organ-

itzat aquell mateix dia a les instal·lacions del camp parroquial. Des d’aleshores, diversos ascensos i descensos van situar el primer equip entre la Tercera i la Segona Regional, la Quarta i Tercera Catalana actuals, on el Santa Eugènia conserva encara dos equips.Un dels trets distintius del club, sens dubte, ha estat el torneig de futbol base que organ-itza des del 1993, arran de l’experiència que alguns equips de la Joventut Esportiva havien viscut al Tournoi International de Football de Vilefranche de Rouergue (França), del 1989 al 1992. Un fet molt innovador a la comarca d’Osona, on només es disputava una com-petició d’aquetes característiques a Torelló. El torneig va canviar la seva denominació anys més tard quan va morir una de les fig-ures destacades del club des de sempre, Joan Güell i Mas, per homenatjar-lo i tenir un record per a ell any rere any.Juntament amb la seva figura, el president i el membre de la comissió d’actes del 50è aniversari destaquen altres noms de per-sonatges rellevants per la història del Santa Eugènia: Ton Tuneu, el ciclista Joan Vila o Agustí González, tot i que “no pots dir noms perquè te’n deixaries molts”, diu Lluís Muntal.L’organització d’un campus d’estiu és un altre dels fets en què el Santa Eugènia de Berga va ser pioner a la comarca. L’estiu de 1993 es va crear el primer campus durant tot el juliol. Cada tarda, uns 20 nens i nenes van passar unes hores de les seves vacances al camp de futbol, com una activitat més al llarg de l’estiu.Aquesta iniciativa va tenir èxit: al segon any, la xifra de participants ja havia pujat fins als 45, amb infants que venien d’altres pobla-cions pròximes a Santa Eugènia. Això va servir d’espurna perquè altres clubs d’Osona organitzessin aquest tipus d’activitat durant l’estiu a les seves instal·lacions de futbol fins a l’actualitat.



el torneig internacional de villefranche de rouerge va ser el precedent del que es va organitzar a santa eugènia | santa eugènia

je santa eugènia berga - 33 - número 2

El Sot de les Bruixes es cobreix de gespa

Va arribar un moment que el camp par-roquial va quedar petit, “no s’hi cabia, no es donava l’abast”, diu Miquel Àngel Blan-cafort. L’Ajuntament va fer les gestions necessàries per destinar uns terrenys a la futura zona esportiva i allà s’hi va con-struir el nou camp de futbol i uns vestuaris, a l’espai anomenat el Sot de les Bruixes. Corria l’any 1999 i, deu anys més tard, la sorra va deixar pas a la gespa artificial. De fet, el Santa Eugènia va ser un dels últims clubs de la comarca a disposar a les seves instal·lacions d’un element com aquest.Mirant enrere i observant la situació actual, el president destaca que es troben en un bon moment, gràcies en part a la bona feina del coordinador Jordi Rodríguez i augura que “ens hem de mantenir allà on som ara”. Per la seva banda, Miquel Àngel Blanca-fort explica que la Joventut Esportiva Santa Eugènia ha estat durant la seva història “un club més d’Osona, un club que sempre hi ha estat” i, sobretot, “una gestió ben feta”. “Si haguéssim fet les coses malament, no tindríem tota la gent que està jugant amb un poble com el nostre”, diu Blancafort, on hi viuen només i amb tot l’orgull uns 2.300 habitants. Una tradició i un bon ambient de futbol que intentaran mantenir, com a mínim, mig segle més.

La celebració dels 50 anys ‘oficials’ al Santa Eugènia de BergaLa Joventut Esportiva Santa Eugènia de Berga va decidir celebrar els 50 anys de vida des de la seva fundació oficial el 1964 amb diverses activitats. Aproximadament fa un any, es va crear la comis-sió d’actes del 50è aniversari, formada per Miquel Àngel Blancafort, Ton Tuneu, Martí Rovira i Salva-dor Autonell, encarregats de decidir què i com s’havia d’organitzar amb reunions periòdiques que llavors exposaven a la Junta Directiva del club. El Santa Eugènia ha celebrat els 50 anys amb tres actes, a l’espera d’un quart que encara ha d’arribar.

Primer de tot es va decidir obrir un concurs per a la creació d’un logotip que fes referència als 50 anys d’història, en el qual es veuen dibuixades unes mans entrellaçades dins el cercle que forma el número zero, a més de portar escrit el nom del club, l’any de fundació, l’actual i la inscripció ‘50 anys de compromís’. A més, també es va propo-sar la redacció d’un llibre, escrit a partir d’un guió elaborat a través de l’experiència d’altres llibres d’història de clubs de futbol consultats anterior-ment. La presentació del llibre es va fer el 13 de

setembre a la Sala de Plens de l’Ajuntament, amb la presència de l’alcaldessa i un representant de la Federació Catalana de Futbol. Per últim, el 27 de setembre es va celebrar un dinar de germanor al camp de futbol amb persones vinculades al club durant la seva història passada i actual. Al pavelló es va muntar una exposició fotogràfica amb més de 400 imatges de veïns i del club.L’únic que falta és la presentació de l’himne que s’està preparant i que encara no té data de finalit-zació, ja que falta lligar del tot la lletra i la música.

estat actual del camp de futbol, l'any 2014 | guillem sánchez

el sot de les bruixes encara de sorra, on s'hi va traslladar el club a partir del 1999 | santa eugènia

foto: guillem sánchez foto: santa eugènia

arbitratge- 34 -

Criteris arbitrals per la senyalització de les mans

En el meu anterior article de la revista, en concret el número u, us vaig comentar que el que jo busco no és altra cosa que donar a conèixer en profunditat i detall l’arbitratge en el món del futbol. Això és així perquè tots estem acostumats i sentim expressions com la següent: què m’has d’explicar a mi amb els anys que porto veient partits de futbol i ara em diràs que això no és falta, per posar un exemple.

Bé, com tot en aquesta vida, les coses canvien, unes perquè es modifiquen, altres perquè s’intenten aclarir conceptes amb la intenció d’unificar criteris a l’hora de prendre decisions i que aquestes sempre siguin les mateixes.

Un dels temes que sempre ha portat, i de ben segur que continuarà portant, controvèrsies en el món del futbol són les mans. És per això que, com ja us vaig avançar en l’anterior número de la revista, aquest cop us inten-taré explicar de la millor manera possible els criteris a tenir en compte quan es produeixen unes mans en el decurs d’un partit de futbol per part d’algun jugador.

És per això que cal que ens fem dues preguntes:1.- És sancionable amb tir lliure directe?2.- Si és sancionable amb tir lliure directe, comporta amonestació?Cal tenir en compte els següents criteris tècnics:a) Voluntarietatb) Posició de les mans o braços

Josep Tió i Torras Delegat a Osona del Comité

Tècnic d’Àrbitres de la FCF

novembre 2014

c) Distància del tret (possibilitat de retirar les mans o braços)

d) Rebot inesperat que suporta la falta de voluntarietat

e) Moviment forçós de les mans o braç (caiguda a terra, salt impulsat, etc)

Criteris disciplinaris (tenint en compte que el jugador A toca la pilota amb la mà i/o braç):

1- Jugador A es fa una autopas-sada: AMONESTACIÓ

2- Jugador A passi a un company identificat: AMONESTACIÓ

3- Jugador A arma un atac o remata a gol: AMONESTACIÓ

4- Jugador A intercepta un tir directe a porteria (ocasió manifesta de gol per darrera del punt de penal): EXPULSIÓ

5- Jugador A intercepta un tir directe a porteria (NO ocasió mani-

festa de gol): AMONESTACIÓ6- Jugador A enmig de jugadors d’ambdós equips: NO AMONESTACIÓ7- Jugador A prop de la línia de banda/meta: NO AMONESTACIÓ8- Jugador A es concedeix avantatge: NO AMONESTACIÓ9- Tot tipus de rebots en què la pilota va primer al peu o al cos i després a la

mà, NO hi ha sanció tècnica ni disciplinària.Aquestes són les instruccions que s’han transmès als àrbitres amb la finalitat

d’una unificació de criteris davant de les diferents situacions en les quals es poden trobar.

Espero i desitjo que aquests aclariments ens serveixin a tots per mirar-nos el tema de les mans de manera mes equànime.

l’àrbitre - 35 -

Melcior Fabré, 40 anys “Ser àrbitre és... una passió”

Quin va ser el primer partit que vas arbitrar?Un infantil al camp del Tona.Quants anys tenies?Fa set anys, en tenia 33 anys.Què vas pensar quan va començar el partit?Que havia de fer-ho bé, que tenia molta il·lusió per xiular el partit i que havia d’haver començat abans a ser àrbitre.On vas arbitrar el primer partit?A Tona.Per què vas decidir fer-te àrbitre?Jo crec que no es decideix. És quelcom que portes dins i com que havia estat entrenador i juga-dor, quan vaig veure que tenia l’oportunitat de fer-ho, vaig venir i ho vaig fer. Ho portes dins de petit.Hi ha precedents a la teva família d’àrbitre?Què va! No.De quin color era la samarreta amb què vas arbitrar el primer partit?Negra, per dir alguna cosa.Has estat jugador de futbol?Sí.Amb quin equip?Al Centelles i el Seva.Quina és la primera imatge d’un àrbitre que recordes?Dos jugadors del Centelles que anaven darrere un àrbitre i que el volien pegar.Quan penses en un àrbitre, què et ve al cap?Per ser àrbitre, psicològicament has de ser molt fort.Quants penals has xiulat en la teva carrera?No creguis, potser 15 o 20.A quina categoria xiules?Si tot va bé, a Segona Catalana.Quina és la màxima categoria en què has arbitrat?Segona Catalana.Quin és el teu àrbitre referent a la comarca d’Osona?(Miquel, escolta què diuen ara) En Miquel Gorchs, és amb qui em vaig identificar més.Quin és el teu àrbitre referent a tot el món?A Espanya, Mateu Lahoz. En Collina no m’agradava gaire, en Webb tampoc és del meu estil. O també l’Undiano Mallenco, àrbitres que saben portar un partit dialogant.Tens algun ritual el dia que et toca arbitrar?Amb els de futbol base, no gaire. Amb els de més categoria, em quedo cinc minuts sol i em concentro.Què és el primer que fas al camp?Deixar la bossa? Veure si trobo algú que conec per saludar-lo i que em dugui al vestidor.

Com decideixes quin equip fa el servei de centre al comença-ment?

No es decideix. Fas el sorteig i el qui perd, fa el llançament de centre.

Com marques el final d’un partit?Tres xiulets.

Quants xiulets tens i de quin color?Tinc tres xiulets: un de vermell i dos de negres.

Els jugadors saben el reglament de futbol?No.

Quants cops has llegit el reglament?He fet classes, vol dir que molts. Més que el

que s’haurien de llegir els àrbitres.Què és un fora de joc?

És quan el jugador... (Ostres, Miquel, digue’m la definició, que no me’n recordo) “Cuando un jugador se

encuentra más cerca de la línia de meta contaria que el balón i el

penúltimo adversario.”Creus que l’afició i els juga-

dors respecten la figura dels àrbitres?

Cada vegada més... però l’àrbitre és el dolent de la

pel·lícula.Has tingut por en algun

camp de futbol fent d’àrbitre?

De moment, i toquem fusta, no.

A quin camp o equip t’agrada arbitrar?

A tots els camps d’Osona em tracten molt bé. Quan hi vaig, em sento com a casa i sempre

m’han tractat així, potser per la meva forma de ser, perquè em

coneixen i no tinc un camp preferit.A quin camp o equip no t’agrada

arbitrar?No tinc cap camp ni equip en contra o a

favor. A Osona és molt fàcil xiular.És millor arbitrar amb liniers?

Sí, evidentment. Amb fores de joc, serveis de banda és més fàcil marcar-ho que no quan vas

sol. A més, si hi ha alguna agressió o per al control de banquetes, tot és més fàcil. A part, també et sents més

protegit.Què és el gol de plata?

(Miquel, què és el gol de plata?) No existeix per mi.Quin desig tens com a àrbitre en un futur?

Veure que els àrbitres joves, enlloc de creure’s l’autoritat del camp, que pensin que són un més i que han de dialogar i apropar-se més

als jugadors. Han de ser un més i no la imatge negativa que es percep. Personalment, quan plegui, m’agradaria que l’últim partit

fos un de bo per acabar amb un bon record de l’arbitratge.

número 2

salut- 35 -

Estirem una mica?Eva Solà Mascaró Fisioterapeuta OAR Vic i Centre Ghedina de Vic

Els estiraments musculars han esdevingut una gran polèmica en els últims temps. Hi ha qui els defensa al•legant que són de gran benefici pel cos i d’altres els rebutgen dient que fa disminuir la rendibilitat física. Intentarem explicar els pros i els contres d’aquesta pràctica i extraurem algunes conclusions.Entenem com a estirament muscular la pràctica d’exercicis suaus i mantinguts per tal de preparar al múscul per a la realització d’un esforç important. En funció d’això, sempre s’ha parlat que els estiraments musculars poden proporcionar-nos els beneficis següents: augmenten la flexibilitat de la musculatura, dels tendons, de la fàscia i de la pell, ajuden a ampliar l’arc articular, i també poden ajudar a disminuir el nivell d’àcid làctic produït després de l’activitat física... Tot i així, les diferents opinions al respecte fan dubtar de la seva fiabilitat. D’entrada, per discriminar o no la realització d’estiraments, cal tenir en compte la pràctica esportiva a realitzar. Si parlem d’esports on no és necessària una elasticitat especial perquè el tipus d’exercici a realitzar és constant i amb pocs canvis de ritme, com pot ser el cas de la bicicleta, la carrera, la natació... es creu que la realització dels estiraments musculars no aporten avantatges específics, fins i tot hi ha qui opina que fa disminuir la resistència al fer l’exercici. D’altra banda, existeixen esports on hi ha cicles d’estirament i escurçament muscular d’alta intensitat, com pot ser el cas de la dansa, rugbi, futbol, pàdel... on és important portar el múscul a la seva capacitat elàstica màxima perquè el cos experimenti aquesta sensació i d’aquesta manera evitar-ne l’aparició de lesions.No obstant, cada persona té unes característiques físiques diferents i és important conèixer bé el cos ja que la condició de cadascú ens marcarà si ens convé realitzar estiraments o no. És cert que, qui ha realitzat estiraments des de sempre té aquesta pràctica tant integrada a les seves sessions esportives que el cos necessita la seva realització.Avui dia, és comú que molts esportistes realitzin pocs estiraments musculars i, si ho fan, no sigui de la manera correcte. Per tant, és important que des de les escoles esportives es dediqui temps a començar la formació des de la base. Igual que s’ensenyen els aspectes tàctics i de reglament, els jugadors integraran els estiraments a les sessions esportives i a la llarga el seu cos, acostumat a una bona elasticitat, rendirà molt més en l’esport o joc.Per tal de realitzar els estiraments de manera correcte cal tenir en compte els següents aspectes:

- Cal estar concentrat, no es poden fer per fer. Cal saber el motiu de per què s’estira i tenir una bona percepció corporal.- És important mantenir el cos ben alineat, sense fer postures estranyes i cal evitar les compensacions en altres parts del cos.- S’han d’estirar els músculs més utilitzats. En cas del futbol, per exemple, es dedicarà més atenció a les extremitats inferiors.- No es pot estirar mai en fred. Prèviament als estiraments s’ha de realitzar un lleuger escalfament general del cos perquè sinó hi ha risc a produir microruptures als músculs.- La durada de l’estirament a cada múscul serà aproximadament de 20 segons, evitant els rebots.- Acompanyarem l’estirament amb una respiració rítmica, lenta i regular. Inspirarem abans de començar la tensió i al fer l’estirament aprofitarem per expirar lentament. No convé aguantar l’aire mentre tenim el cos en tensió.- Un estirament muscular mai ha de ser dolorós. Només cal portar el cos a una tensió inicial que anirà disminuint a mesura que passin els 20 segons de l’estirament. Sovint hi ha la mala creença que per estirar bé s’ha de patir, aquest concepte és erroni ja que si sobreestirem, podem produir lesions al múscul.En conclusió, hem d’escoltar el nostre cos i no l’hem de forçar. Si nosaltres mateixos creiem que els estiraments no ens convenen, no els farem, però sempre decidirem això fent cas de la nostra consciència corporal. I en el cas que vulguem realitzar-los perquè creiem que ens són beneficiosos, seguirem les pautes d’aplicació correctament, ja que en definitiva, si practiquem esport és perquè volem mantenir el cos sa i nosaltres mateixos som els primers interessats a tenir una condició física òptima i una bona salut.

novembre 2014

l'hàbit d'estirar és quelcom molt personal i va en funció del tipus d'esport | Laura alberch

salut

VOLS ANUNCIAR-TE A ONZE METRES?

Envia’ns un correu i ens posarem en contacte amb tu!

ENTRA A www.onzemetres.cat

més osona- 38 -

EF RipollèsEl futbol base de la comarca

L’Escola de Futbol Ripollès va néixer la temporada 2009/10 amb l’objectiu “d’aglomerar i donar sentit al futbol base” d’una comarca de 25.000 persones, segons paraules del coordinador general del club, Sergi Bassaganya. El president del Campdevànol Silvestre Puig, l’expresident del Ripoll, Ramon Orriols, i el seu coordnador esportiu, Eduardo Ruiz, van posar mà a l’obra per portar a terme la fundació de l’Escola. En poc temps van tenir enllestits uns estatuts i l’estructura del futbol base per engegar la feina amb els jugadors l’any següent.Malgrat que es va parlar amb altres clubs del Ripollès com el Ribes, l’Abadessenc o el Camprodon (inviable per la distància en què es troba el poble), finalment només el Club Futbol Ripoll i la Unió Esportiva Campdevànol es van avenir a formar part de l’Escola. Això significava que els dos clubs havien de deixar de treballar en el futbol base com a condició per participar en l’EF Ripollès, per la qual cosa reben uns ingressos provinents d’una part de la quota dels jugadors que formen l’Escola.“No van entendre el nostre concepte que

el nostre primer objectiu era que tots els nens poguessin jugar a futbol; el que es reparteix en dos pobles, s’hagués pogut repartir en tres”, diu Jordi Blanco, coordinador de futbol-11. Amb la formació de l’EF Ripollès també es volia donar una continuïtat al futbol base de la comarca i, també, concentrar forces i evitar els problemes típics de cada temporada dels clubs de futbol amb poc volum de gent: incertesa a l’hora de formar equips per l’any vinent i fuga del talent cap a altres equips. “És com si en poblacions semblants en número d’habitants hi haguessin nou clubs de futbol; acabarà no funcionant”, resumeix Blanco.Actualment l’Escola de Futbol Ripollès es troba “en el millor moment”, amb 220 jugadors, 40 tècnics, amb 17 equips i l’Escoleta i amb els equips en bones categories (preferents i primera divisió, principalment), just abans de començar aquesta temporada amb un projecte de cinc anys més, com a mínim, per consolidar i estabilitzar el club a nivell esportiu i social després de cinc tempo-rades de vida.

l'escola de futbol ripollès vol ser un club per concentrar i donar sentit al futbol base de la coamrca | Laura alberch

novembre 2014

Sis anys de vida entre Ripoll i Campdevànol

La participació del Ripoll i el Campdevànol en l’Escola de Futbol Ripollès, una “escola típica com la Damm, de formació només del futbol base” segons diu Sergi Bassaganya, va comportar que el club disposés de dues seus per jugar a futbol: els camps de Ripoll i Campdevànol. “És una avantatge, tenim dues seus a tres quilò-metres, amb camps nous de fa poc”, recorda el coordinador de futbol-11, mentre el coordinador general puntu-alitza que és “l’equilibri perfecte”.Tant les instal·lacions de Ripoll com de Campdevànol són municipals. Ara bé, de la gestió del camp de Ripoll se’n fa responsable l’Ajuntament i això en facilita el seu ús. En canvi, a Campdevànol, tot i que el manteniment general també el fa l’Ajuntament, és el club qui s’ha de fer càrrec del dia a dia perquè és qui en té la concessió d’ús. Però això no és cap inconvenient, les dues seus participen en l’Escola un 50% i cap té més importància que l’altra. Un clar exemple d’això és que, en el cas del futbol-11, cada equip ha d’entrenar un dia a la seu de Ripoll i un altre a la

pares veient un partit d'infantils a ripoll | Laura alberch

ef ripollès - 39 -

Nova junta directivai nous vestidors

En el moment de fundació de l’Escola de Futbol Ripollès, quedava establert en els seus estatuts que les figures dels presidents del CF Ripoll i la UE Campdevànol sempre estarien per sobre seu amb l’objectiu de controlar el desen-volupament de l’activitat. D’aquesta manera s’asseguraven que l’Escola seguia fil per randa el camí que s’havia marcat com a club de futbol.La seves tasques consisteixen en tota la gestió institucional, econòmica i social del club: recaptació de quotes, converses amb els Ajuntament o Consells Esportius i Comarcals... D’altra banda, es va crear alhora la figura del coordinador admin-istratiu general, càrrec que ocupa Jordi Munell, considerat una figura molt important dins el club i que s’encarrega de la resta de tasques.Enguany hi ha un procés per fer una nova Junta Directiva ja que el president de l’Escola ja no és president del Campdevànol i el vicepresident els va deixar, desgraciadament. Es vol crear una nou grup, amb “quatre o cinc persones més” que es volen implicar en el projecte i ajudar a desenvolupar

l’àrea social del club. Aquest és un dels aspectes que li falta a l’Escola, segons Sergi Bassaganya: “Al club li falta més estructura a nivell social, que es poguessin generar molts més recursos per poder fer més coses com invertir-los en els entrenadors”.Un altre dels canvis que ha viscut el club han estat les obres d’adequació dels vestidors al camp de Campdevànol. Malgrat que s’haurien d’haver acabat a mitjan novembre, per una sèrie de motius els treballs van començar més tard del que estava previst.Per això, durant uns dies es van habilitar dos vestidors sense mobiliari -però sí amb dutxes i calefacció- i la caseta de l’àrbitre perquè els jugadors es poguessin canviar abans i després dels entrenaments i partits. Un cop habil-itats provisionalment els dos vestidors, només faltava col·locar-hi els bancs, fer algun petit retoc d’última hora i entregar dos vestidors més, situats simètricament a aquests.Una adequació que permetrà al club gaudir més de les instal·lacions i no haver d’utilitzar els vestidors del pavelló.

número 2

AQUESTA TEMPORADA es vol crear UNA NOVA JUNTA AMB GENT QUE VOL IMPLICAR-SE EN EL PROJECTE | laura alberch

Sis anys de vida entre Ripoll i Campdevànol

de Campdevànol. A més a més, juguen els partits com a local un any a cada camp “perquè les dues entitats que ens han ajudat a poder tenir l’Escola vegin que hi ha un repartiment, un tracte per igual”, recorda Jordi Blanco.La majoria d’equips entrenen dos dies a la setmana (entre dilluns, dimarts, dijous i divendres), tot i que alguns en requereixen tres. El club es reserva els dimecres per tasques de coordinació a Campdevànol i entrenament específic de porters a Ripoll.Si fa falta, convoquen els jugadors els dimecres per fer un visionat d’un partit enregistrat del cap de setmana, per repassar jugades al terreny de joc de Campdevànol -totalment lliure- o bé per treballar altres aspectes relacionats amb els continguts d’entrenament.El futbol-7 de l’EF Ripollès és qui utilitza primer els terrenys de joc a les dues seus, amb sessions d’entrenament de les 17:30 a les 19:00. El futbol-11 es reserva l’espai de les 19:00 a les 20:30, quan els equips territorials del Ripoll i del Campdevànol inicien les sessions preparatòries.

pares veient un partit d'infantils a ripoll | Laura alberch

instal·lacions- 40 -novembre 2014

UE GurbUnió Esportiva Gurb

Fotografies: Agustí Arroyo - Titorrent

El camp és municipal i el Gurb en té un ús exclusiu (l’equip aficionat del Sentfores hi juga també diu-menge al matí) i s’encarreguen del manteniment i de tot el que passa a les instal·lacions. De cara al futur, es vol treure més profit del camp i que hi hagi moviment durant tots els dies de la setmana.

- 41 - número 2ue gurb

El millor de les instal·lacions de la Unió Esportiva Gurb és la seva situació, a prop de l’Eix Trans-versal, i la qualitat dels vestidors, reformats per l’Ajuntament del poble.

A finals del mes d’octubre, el club va col·locar les xarxes de color vermell i negre a les por-teries, que així fan joc amb la samarreta dels equips.

El bar no forma part del club, és de gestió independent i els beneficis no s’hi reverteixen. Tot i això, hi ha molt bona relació entre el Gurb i les per-sones propietàries.

instal·lacions- 42 -novembre 2014

A les oficines encara hi ha algun record de l’ascens del primer equip la temporada 2010/11, com també de la vegada que van aparèixer al diari Sport.

Els més petits del Gurb (escoleta i prebenjamins) comencen a entrenar a les 4 de la tarda. L’Ajuntament posa un servei d’autocar que els recull de l’escola i els porta al camp. Tots els equips sempre tenen mig camp per entrenar i, per primer any, els equips més grans fan tres sessions per setmana. Fins aquesta temporada, els dilluns no hi havia activitat al camp.


La gestió de la pista poliesportiva del costat del camp pot ser que passi a mans del Gurb. Fins ara, estava al càrrec de la persona que administra també el pavelló d’esports.

Hi ha quatre vestidors a les instal·lacions, dos dels quals estan dividits en dues parts perquè es canviïn els equips de futbol-7.

L’única petició de millora és pel material d’entrenaments i partits, al qual li convindria un “rentat de cara”.

equips- 44 -novembre 2014

Equips de la UE Gurb

Fotografies de la presentació del club 2014/2015

Aleví Vermell Aleví Negre Juvenils

Benjamí Vermell Prebenjamí Negre Amateur B

Amateur A

Un total de 250 jugadors, entrenadors i per-sonal de club formen els 13 equips quan, deu anys enrere, només hi havia un primer equip


Equips de la UE Gurb

Fotografies de la presentació del club 2014/2015

Juvenils Cadet Infantil

EscoletaPrebenjamí VermellAmateur B

Un total de 250 jugadors, entrenadors i per-sonal de club formen els 13 equips quan, deu anys enrere, només hi havia un primer equip

Assetjament i abús sexual a l’esport: què en sabem?

L’assetjament i l’abús sexual (AAS) és un problema que malauradament té presència en totes les esferes socials del nostre entorn i, per suposat, l’esport no n’és una excepció. Per exemple en el tema concret de l’abús sexual infantil, un estudi publicat el 2009 a la prestigiosa revista Lancet, per Gilbert y col·laboradors, confirma que l’abús sexual infantil és encara una lacra molt present en els països industrialitzats. Els nombrosos casos d’abusos sexuals en l’entorn de la BBC i de les estrelles pop que s’estan jutjant al Regne Unit en els darrers dos o tres anys són un clar exemple de l’existència d’aquesta lacra en els països industrialitzats. L’estudi afirma que, durant la infància, entre un 5 i un 10% de noies i fins a un 5% de nois estan exposats a abusos sexuals severs i aquest nombre es multiplica per tres quan es refereix a qualsevol tipus d’abús sexual. Un estudi realitzat el 1994 des de la Universitat de Salamanca revela que un 15% dels homes i un 23% de les dones entre-

vistades reconeixen haver patit abusos sexuals abans d’arribar a l’edat adulta.El 2007, el Comitè Olímpic Internacional (COI) va reco-nèixer obertament l’existència d’aquesta problemàtica en l’esport, independentment del nivell de competició. És a dir, des de l’esport base i recreació fins l’esport d’elit, la possi-bilitat que esportistes, ja siguin noies o nois, siguin abusats o assetjats hi és. El COI porta tots aquests anys invertint recursos i temps per conscienciar els

comitès olímpics nacionals de la necessitat de posar sobre la taula aquesta problemàtica per tractar-la i reduir-la en la mesura del possible. Malgrat les alertes i els estudis que s’han anat realitzant en alguns països com Austràlia, Canadà, Noruega i Regne Unit des de la dècada dels 90, a l’esport català i espanyol aquesta realitat ha trigat més en fer-se visible, tant per part dels agents esportius com per part de les institucions esportives públiques que organitzen i desenvolupen

l’esport a casa nostra. És tot just a partir de finals del 2012 que diversos casos d’abús sexual a l’esport espanyol i català capten l’atenció dels mitjans de comu-nicació.La detenció de Fernando Torres Baena el febrer de 2010 (entrenador, seleccionador espanyol de karate, president de la federació provincial de Las Palmas, campió estatal de karate en vàries ocasions quan era esportista en actiu i entrenador de molts esportistes campions d’Europa i d’Espanya)

Grup de Recerca en l’Esport i l’Activitat Física

Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya

Cristina Gallo Periodista i escriptora

- 46 -novembre 2014 més futbol

cal estar atent a possibles comentaris i actituds dels joves esportistes a l'hora de prevenir casos d'AAs | laura alberch

va suposar la descoberta del cas més gran de pederàstia jutjat en la història d’Espanya i d’Europa. El cas va necessitar tres anys d’investigacions i judici i va acabar amb una condemna de més de 300 anys de presó per a Torres Baena. Igualment, a finals del 2012, van haver-hi també dos casos molt mediàtics que no s’han arribat a jutjar per diverses raons, però en els quals la investigació policial assegura que el més probable és que van haver-hi abusos sexuals: el de Carballo, seleccionador de gimnàstica artística femenina, acusat d’abusar sexualment de vàries gimnastes en l’època dels anys 80 quan aquestes tenien entre 12 i 15 anys; i el de Manel Comas, mort el passat juny de 2013, entrenador de bàsquet de la lliga ACB, contra el qual un jutjat de Sevilla va obrir procediment per un presumpte delicte continuat d’abusos sexuals contra dues menors discapacitades. Tots aquests

casos fan que a Catalunya i a l’estat espanyol es comenci a parlar del tema i a pensar com prevenir-lo. Malauradament la manca d’estudis epidemiològics sobre els índex d’abusos sexuals en l’esport a l’estat espanyol no permet concretar quina és la situació real. No obstant això, l‘anàlisi de les notícies publicades des de la dècada dels 80 fins ara mostra que el problema no és nou i que la seva presència no depèn de la disciplina esportiva ni del nivell; predominant els casos denunciats a nivell de base o recreatiu i en l’esport del futbol, per la sola raó que hi ha una quantitat molt més gran de prac-ticants de futbol base-recreació que de qualsevol altre disciplina o altre nivell esportiu. El juny del 2013, la Universitat de Vic conjuntament amb el Consejo Superior de Deportes (CSD) va organitzar el primer seminari de prevenció d’abusos

sexuals a l’esport a Espanya. El seminari va comptar amb la presència d’un expert britànic i una professora alemanya especialista en el tema que van debatre com es pot començar a fer campanya de conscienciació i de prevenció a l’estat Espanyol. Arrel d’aquest seminari, el CSD va encarregar a l’organització ‘Vicki Bernadet’ l’estudi i la confecció d’un protocol de prevenció contra l’AAS. Aquest protocol es va publicar el maig de 2014 i per a la temporada 2014/15 el CSD ja ha fet una crida a totes les feder-acions espanyoles per tal que s’hi adhereixin. De moment ja són 19 les que han expressat la voluntat de signar un acord en què es comprometen a posar en acció alguna activitat de prevenció.A finals d’octubre de 2014, des de la Universitat de Vic i conjun-tament amb el Consell Català de l’Esport s’han posat en marxa uns tallers de conscienciació

i prevenció de l’AAS dirigit a entrenadors i entrenadores joves de la comarca d’Osona. La finalitat d’aquests tallers és explicar amb dades internac-ionals la dimensió del problema de l’AAS a l’esport i, a través d’activitats dinàmiques i inter-actives, debatre sobre el que constitueix o no AAS. Després de l’èxit d’aquesta prova pilot i la receptivitat mostrada per entrenadors, entrenadores i clubs de la comarca d’Osona, l’objectiu del Grup de Recerca en l’Esport i l’Activitat Física de la UVic-UCC és convèncer les federacions catalanes de la necessitat de treballar, en algun dels mòduls de formació d’entrenadors i entrenadores, l’AAS a l’esport. Amb aquesta informació no es vol alarmar, ni pressuposar que en molts clubs esportius hi hagi abús sexual, sinó tot el contrari. A l’esport hi ha AAS però no de forma majoritària. Hi ha moltes persones que fan una feina fantàstica amb infants i joves i que aconsegueixen que siguin molt feliços practicant l’esport, això és innegable. El que es pretén amb aquest article és posar sobre la taula i en coneixement de les famílies i del món adult que envolta a l’esport que l’AAS no és una realitat aliena a l’esport, hi pot existir. Cal, observar, preguntar i parar l’orella amb els esportistes i demanar-se, per exemple: ‘Què fan quan entrenen?’, ‘Quina relació tenen amb les persones adultes que els supervisen?’, ‘Què és el que més els hi agrada i que és el que menys de tot el que fan durant els entrenaments?’, etcetera. S’ha d’estar atent als joves espor-tistes i, sobretot, si fan algun comentari que no tingui sentit, que no sabem a què respon, no passar per alt ni dir que és “cosa de criatures”. En aquests casos és quan ens hem d’assegurar que no té absolutament res a veure o està relacionat amb possibles abusos i molt menys amb l’AAS. La millor prevenció és obrir bé els ulls i les orelles amb els i les menors i mai negar la possi-bilitat que a l’esport i al futbol també hi pot haver AAS.

- 47 - número 2aas a l’esport

jornada de formació per prevenir l'aas el 28 d'octubre de 2014 | servei audiovisuals uvic - ucc

més imatges - 48 -novembre 2014

fotografies d'àngels jiménez

la portera gemma font i carla niubó, osonenques que juguen al juvenil cadet del

futbol club barcelona femení

les dues jugadores van ser convocades per la selecció espanyola sub-16 en dues jornades

d'entrenament (octubre i novembre)

gemma font amb laura ràfols, el dia que va anar convocada amb el primer equip

femení del futbol club barcelona

xarxes socials - 49 -

TWITTER

@onzemetres

Futbol Borgonyà | @cdborgonya @onzemetres moltíssimes gràcies per poder estar presents en el primer número. Felici-tats per com us ha quedat. I l’equip humà d’11 m. de 10!

Adrià Soldevila | @AdriaSoldevila Recomanació especial pel número 1 de la revista @onzemetres, on entrevisten el ‘wiganer’ Oriol Riera

Viu el Manlleu | @ViuElManlleu L’AEC Manlleu anuncia que el defensa @RaaulGarcia5 DEIXA de ser jugador del primer equip. Vol minuts i a Manl-leu no els té. #futbolcat

Toni Serrat| @toni_serrat Els més de 500 jugadors i tot el cos tècnic de l’@OARVic compromesos amb l’entitat i el País. #socdeloar

UE Vic femení | @UEVICFEMENI Avui operen la nostra jugadora @annamarti10 del genoll. Desitjar-li tota la sort i molt anims! #futfem @VicRiuprimer

UE Calldetenes | @uecalldetenes UEC - La fusió dels tres clubs de futbol de Calldetenes no és possible. bit.ly/1rYzxgp #Calldetenes

FACEBOOKOnze Metres | 30 de setembre de 2014 Número ú de la revista Onze Metres, de futbol base i territorial a la comarca d’Osona, corresponent al setembre de 2014. Gaudiu de la lectura!

Ahir vàrem posar a la web les im-atges de les obres del nou camp de gespa artificial del Seva. Avui, en David Gibaja ens ha fet arribar dues noves imatges on ja s’hi pot veure el verd!

Onze Metres | 11 d’octubre de 2014

Onze Metres | 8 d’octubre de 2014 Ja estem preparant el número dos de la revista (novembre 2014). Envieu-nos fotografies, imatges curioses, comentaris i opinions que vulgueu.

Onze Metres

número 2

Si voleu fer-nos arribar qualsevol opinió a la revista podeu contactar amb nosaltres a través del correu electrònic ([email protected]) indicant el vostre nom i la ciutat des d’on ens escriviu. És imprescindible escriure un títol que acompanyi al text, que la redac-ció s’encarregarà d’adaptar a l’espai disponible respectant al màxim l’escriptura original. La revista no necessàriament comparteix les opinions que s’expressen en aquesta secció.

A quin torneig pertany aquesta medalla? Heu disputat el torneig com a jugador, pare o mare d’algú? Al proper número de la revista repas-sarem la vida d’aquest club d’Osona que compleix 50 anys ‘oficials’.

Onze Metres | 19 d’octubre de 2014

Coneix les instal·lacions de la Unió Esportiva Gurb de primera mà. Al número 2 de la revista, reportatge fotogràfic amb la col·laboració d’Agustí Arroyo sobre els detalls i els espais d’un dels camps de futbol de la comarca d’Osona.

Onze Metres | 17 de setembre de 2014

1899Dotze homes catalans i estrangers, reunits al Gimnàs Solé de la capital catalana, van formar el primer grup de jugadors del primer club de futbol fundat a Barcelona. Capitanejats pel suís Hans Gamper, també el van acompanyar en la seva aventura Otto Kunzle (suís), Walter Wild, John i William Parsons (anglesos), Otto Maier (alemany) i Lluís d’Osó, Bartomeu Terrades, Enric Ducal, Pere Cabot, Carles Pujol i Josep Llobet (catalans). Aquests van respondre a la nota de

Dia 29: Fundació del Futbol Club Barcelonapremsa publicada el mes d’octubre per Gamper a la revista Los Deportes, la redacció de la qual compar-tia edifici amb el gimnàs de Manuel Solé. “[..] Ruega a cuantos sientan aficiones por el referido deporte [futbol] se sirvan ponerse en relación con el, dignán-dose al efecto pasar por esta redacción los martes y viernes por la noche de 9 á 11” per fundar el FC Barcelona i jugar el primer partit el 8 de desembre del mateix any.

1969Partit entre Vasco de Gama i Santos, equip on jugava Pelé. Avançada la segona meitat, l’àrbitre Manuel Amaro xiula penal a favor dels visitants i ‘O Rei’ es disposa a llançar-lo davant uns 65.000 espectadors a Maracaná. “Em tremolaven les cames, tenia por de no marcar”, va reconèixer el jugador brasiler en una entrevista posterior. Però no va fallar i va superar el porter Andrada amb un xut ajustat a la dreta de la porteria.

Dia 19: Pelé marca el gol número 1.000 de la seva carreraAquest gol va significar el número 1.000 a la carrera futbolística d’Edson Arantes do Nascimento, una xifra que no havia pogut aconseguir quatre dies abans, en el partit contra el Bahía. ‘O Rei’ havia tingut una gran oportunitat després de driblar al porter però el defensa Nildo va refusar el seu xut gairebé sobre la línia. Aquest encara recorda què li va dir l’astre brasiler quan va acabar la jugada: “Tu tens personalitat”.

2013L’OAR Vic va estrenar el nou camp de gespa artificial construït durant l’estiu amb un partit entre veter-ans del Manlleu i del Vic, emmarcat alhora dins els actes del Dia Mundial de la Salut Mental. Els vigatans del sud van presentar els seus equips amateurs i de futbol base (uns 450 jugadors) i, al vespre, es va culminar la jornada amb la disputa del derbi osonenc entre els equips formats per antics jugadors dels dos conjunts.

Dia 31/10: L’OAR inaugura el camp amb un partit de velles glòries

El matx va acabar amb victòria del Manlleu per 5 a 2, amb gols de Siscu, Florido, Barnils, Godayol i Edu Torra pels del Ter i de Casca i Cesc pels vigatans. Abans, es va llegir un manifest contra l’estigma de les malalties mentals i es va organitzar un sorteig d’un dinar i una samarreta del Barça signada per Leo Messi (gentilesa de la FCB Escola) per la recollida de diners per la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d’Osona (FCMPPO).

L’ACUDIT

Toni Ortiz

onze metres: número dos | novembre 2014

Documents