1

Apunts  Sintaxi    [Batxiller  14-­‐15]  

[Professor:  Remei  Fabuel]  

2

ORACIONS COMPOSTES PER COORDINACIÓ Són aquelles formades per 2 o més proposicions unides per una conjunció coordinant, fet que les uneix però sintàcticament són independents. Cal tenir en compte que la conjunción “ i” pot enmascarar altres relacions com de causa, conseqüència etc, per exemple:

Arriba un font fred i plourà fort = Arriba un font fred i (així doncs) plourà fort Les principals partícules que uneixen oracions coordinades són de diferent categoria gramatical: conjuncions, locucions conjuntives, adverbis, pronoms, formes verbals, etc. Principals nexes coordinants: COPULATIVES Denoten unió d’oracions o elements oracionals. Afgeixen informació I CONTINUATIVES

I, que, ni a més, endemés, encara més, és més, f ins i tot, i també

L’un reia i l ’altre plorava Tu i El l ho fareu Un xic bo i intel. l igent Canta que canta (arcaic) No puc ni vul l Està gri l lat, encara més, l ’han de tancar Això no m’ho crec, deu ser impossible i tot.

DISJUNTIVES Indiquen opció obligada, aproximada o equivalent

O, o bé, o si no Ho hem d’aconseguir de grat o per força Paga’m el que em deus, o si no, t’ho reclamaré oficialment.

DISTRIBUTIVES Es basesn en l ’alternativa amb què podem expressar dues o més oracions o elements

Ara…ara, adés…adés…., s ia….sia…, ja s iga….ja siga…., mig….mig…. No solament….sinó també/ que… L’una …l’altra…. Entre que…. I que…. Tant….com… El mateix…. Que… Ni….ni…. o….o…. etc

Entre que tu no venies i que el l no tenia pressa, van susprendre la reunió Tant el l com el la no en saben res No solament ho va dir, s inó que ho va fer.

ADVERSATIVES Ací una proposició és afirmativa i l ’a ltra negativa, o bé, s implement oposades pel s ignif icat

Absoluta: però, però (entre comes), mentre, mentre que, quan, emperò, mes Restrict iva: ara, ara bé, tanmateix, amb tot, a ix í i tot, tot i a ixò, nogensmenys, no obstant això, per contra, en canvi, a ltrament, més

Menjava molt, no engreixava, però. El ls no hi volen anar de cap manera; amb tot, s i tu els ho demanes, crec que anir ien. No va ser a Elx, s inó a a Alacent No em va malament, ans al contrati, m’agrada.

3

aviat, s inó, s inó que, ans (bé)

EXPLICATIVES Indica equivalència entre les 2 proposicions.

Ës adir, o s iga, o s ia

És bonica la medicina, o s iga, l ’art de guarir

O. C. copulatives: Indica mer enllaç entre les proposicions . La conjunción “i” no es canvia per “e”.

LLuis vol un gelat I Isabel prefereix fruita S n cd conj S n cd

P nexe P

1ª prop 2ª propo

O. Composta. per coordinació (copulativa)

O. C. disjuntiva : Proposa entre dues alternatives o contraposa oracions contradictòries. Exclusió. La conjunció “o” no es canvia per “u” (argent o or)

( jo) Tinc raó O est ic equivocada S n cd conj n adj/atri 1ª prop 2º prop

O.Composta. per coordinació (dis juntiva)

O. C. Adversativa: Indica oposició parcial o total:

• Adversativa absoluta: es nega la 1ª i s’afirma la 2ª No estudie sinó que treballe / No vaig a Londres però sí a Nova York

• Adversativa Restrictiva: Nega la conseqüència que hauria de seguir a la 1ª coordinada.

Treballa, tanmateix no guanya diners

A la serra de Mariola no nevava, SINÓ QUE granissava cct co n loc n

1ªprop(. Imp) conj 2ª prop(imp)

O. Composta. per coordinació (adversativa absoluta)

4

O.C. Distributiva: Uneix i manisfesta distribució, alternança a través de diferents nexes. De vegades no en porten com a tal. O….O nexes correlatius

O d iu la veritat O sap mentir molt bé nexe n cd nexe n constru. D’Infinit iu

1ªprop 2ª prop O.Composta. per coordinació ( distr ibutiva)

Però atenció HI HA NEXES que són CATEGORIES GRAMATICALS que SÍ tenen funció dins de l’oració . Els uns vol ien l luç; els altres (vol ien) sardines S n cd S cd ----------- --------------------- PV SV PV SV 1º prop 2ª prop O, Composta coordinada distr ibutiva

O. C. Explicativa: indica equivalència entre les 2 proposicions Ella em desconcerta, és a dir, no l ’entenc S cd n nexe expl co cd n sv/P V sv/PV 1ª prop 2ª prop O.Composta Coordinada.explicativa O. C. Continuativa: indiquen successió d’accions, suma Els ho va advertir, a més els ho va prohibir (el l/ subjecte) Ci cd n nexe ci cd n ----------------------- ----------------------------- PV SV PV SV

1ª prop 2ª pro O Composta Coordinada. continuativa

5

ORACIONS COMPOSTES PER SUBORDINACIÓ L’oració composta o complexa està formada per oracions, una de les quals ( la subordinada) depén de l’altra, anomenada principal. La dependència de la subordinada és tan formal (sempre va introduïda per un nexe subordinant), funcional ( fa una funció sintàctica dins de la principal) com semántica ( no pot funcionar aï l lada). En relació a la principal , la subordinada pot fer la funció pròpia d’un substantiu, d’un adjectiu o d’un adverbi, amb la qual cosa tindrem: oracions subordinades substantives, adjectives o adverbials, respectivament. SUBSTANTIVES Et demaní que m’ajudares a fer amics = ajuda ADJECTIVES Es va entrevistar amb l’actor que no duia camisa = descamisat ADVERBIALS Hem acabat l’assaig quan el director se n’ha anat = aleshores Altre t ipus de subordinades són les d’ implicació lògica, és a dir, la proposició principal i la subordinada tenen relativa independència i entre ambas hi ha una relació lògica: de causa, conseqüència, condició, concessió o f inal itat). D’IMPLICACIÓ LÒGICA (causal) No li ho hem dit perquè no ha vingut ORACIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES Quan dins d’una oració complexa, la subordinada hi fa les funcions d’un substantiu o SN o Sprep de la s imple. Totes les substantives poden ser subtituïdes pel pronom demostratiu neutre AIXÒ : Ens hem proposat [ que vingues prompte] = Ens hem proposat això = Ens ho hem proposat = CD CD CD Ens hem proposat la teua arribada CD Nexes que introduïxen les proposicions subordinades substantives :

1 . conjunció completiva QUE : No m’agrada *que arribes tard 2. conjunció SI (interrogatives totals) i pronoms interrogatius QUI, QUÈ,

adverbis interrogatius COM, QUAN, ON, QUANT, PER QUÈ , adjectius QUIN i f lexió + NOM ,etc ( interrogatives parcials)

No sé si han tret ja les entrades Em preguntà qui ho ha fet?

3. no porten perquè duen el verb en infinitiu (quan el subjecte de la subordinada i el de la principal coincideixen) Espere arribar a temps

4. opcionals [ ] [ determinant (El, aquell ,)] + QUE, QUI [ pronom ALLÒ, AIXÒ, ALLÒ] + QUE, QUI [Det, Art, tothom ]+ QUI , donant les subordinades de relatiu substantivades

Qui no vulga pols, que no vaja a l’era* Aquell que traga un deu, té un premi

1 . Subordinades substantives funció de Subjecte

A) introduïdes per la conjunció completiva QUE a) CI + verb anímic intransitiu + que...... M’interessa que estudies enguany O.S . de subjecte CI N conj nexe N CCT (Tu) S SV/ PV P.S.S / Subjecte b) És + adjectiu + que...... És interessant que lliges esta novel.la N atribut conj nexe N det N (Tu) S. E SV/ Pn P.S. S. / Subjecte c) Verbs en passiva reflexa o impersonals Es diu que no tornaran M.P.R N conj CO N P.S.S . Subjecte

6

B) Proposicions de relatiu substantivades Són aquelles que realitzen la funció d’un substantiu però van introduïdes per un relatiu que no té antecedent explícit dins el text. Els qui arriben prompte, tindran les entrades -Utilitzen el pronom QUI per a persones si l ’antecedent és genèric

Per mi, pot parlar amb qui vulgues - Utilitzen el pronom QUE per a persones quan s’ha produït una el. l ipsi en l ’antecedent Aquell home i aquell que està vora la taula són els vostres professors - Sí que poden usar preposició+ art icle + que : Del que parlaràs , tocaràs

Forma del relatiu Funcions exemple observacions

QUE (genèric de coses):

EL QUE

AQUELLS QUE

AIXÒ QUE

CD . Antecedent elidit : El [llibre] que has triat m'agrada

SUBJ

ATRIB

CD

CC

El que més agrada són les truites Això que feu no serveix per a res Eixa actitud és el que més em preocupa

Porta'm el que jo et diga

Decora la casa amb el que et vingui de gust

QUI (genèric persones)

EL QUI (art,demos, tothom + qui) opcional

SUBJ ATRB CD CI CRV

SUBJ ATRIB CD CI CCC

PTIU

AGENT

Qui ha dit això no entén el problema El xic de les ulleres és qui guanyà Convideu qui vulgueu Donaran la copa a qui guanye la cursa No et fies de qui no t'aguante la mirada

Els qui inventen poden concursar El mariner era el qui ho feia tot El govern ajustarà els qui obrin un negoci Donarem el regal a aquell qui se'l mereix Pots venir a la festa amb tothom qui vulgues Potser m'has pres per qui no sóc

La proposta només serà aprovada per qui assistisca a la reunió.

QUI (per a persones)

-Pot anar precedit de preposicions.

- QUI fa les funcions del substantiu

7

C) Introduïdes per un infinit iu : Proposicions substantives d’ infinit iu o construcció d’Infinit iu Introduïdes per un Infinitiu, quan el Subjecte de la subordinada i e l de la principal coincideixen Espere arr ibar a temps En aquests casos se sobreentén un subjecte el idit Jaime sempre havia pensat tornar a Australia EQUIVALENT A Jaime sempre havia pensat que tornaria a Australia

M’agrada estudiar de nit / M’agrada d’estudiar de nit c i n const. D’infinit iu /Subj sv/pv

OPCIONAL: Poden anar introduïdes per la preposició DE quan funcione de Subjecte o CD i apareixen posposades

2. Subordinades substantives funció de CD Es poden substituir pels pronoms febles « el, la, e ls , les » « ho » « en ».Recorda que el CD no va encapçalat per cap preposició. A) Introduïdes per la conjunció QUE Desconeixen que han tret a a l ’avaluació B) Introduïdes per un infinit iu (subordinades substantives d’ infinit iu)

Aquest estiu han decidit anar/d’anar a París OPCIONAL: També DE + INFINITIU amb funció de CD, depenent d’un verb que expresse desig,voluntat, projecte (decidir, acordar, aconsellar, exigir, desitjar, pregar, prohibir…) C) Interrogativa directa o indirecta

a) Interrogatives directes :Verb dicció : Digué : ¿vindràJosep ? b) Interrogatives indirectes Totals Connector: conjunció SI M’han preguntat s i e ls podia acompanyar ( això) Parcials.Connector: pronom interrogatiu (què, qui) adverbis interrogatius( com,on, quan, quant) determinants (quin.-a, -ns, -nes)

M’han preguntat com es pot anar al parc zoològic ci n nexe n ccl loc Sub. Subst. Int. Ind. Parcial / CD SV /PV

Ambdues depenen de verbs interrogatius de tipus perceptiu ( veure, escoltar…), Intel.lectuals (saber, pensar…), de llengua ( dir, preguntar…), de desig, emoció, ordre i prohibició ( mandar, aconsellar...

8

NOTES SOBRE “QUE”

3.- Subordinades substantives funció d’Atribut El més habitual són subordinades adjectives substantivades( El capità era qui manava) o construccions d’ infinit iu ( Tot el mal era v iure amb el la) o subordinada substantiva introduïda per la conjunció « que » ( Tot el mal era que tenien por al r idicul). El problema és que m’han retirat el carnet de conduir SN/ S n conj c i n sn/ cd Sub. Subst,/ Atribut SV/ PN

4.- Subordinades substantives funció de CI Es poden substituir per “l i “ o “els”, com un CI. Normalment són subordinades adjectives substantivades. Van introduïdes per la preposició “ a” . No vengues la mercaderia a qui no conegues = no l i vengues la mercaderia No vengues la mercadeia a qui no conegues (tu/ S) Co n sn/cd p pr, relati iu co n cd sv/pv Sub. Subst. / CI SV/ PV

5.- Subordinades substantives funció de Complement de Règim Verbal (C.R.V)

Sempre aniran introduïdes per una preposició tal com els C.R.V, (el verb exigeix una preposició.) Davant la conjunció Que no podem posar cap preposició. Per tant, la preposició que introdueix el complement de règim verbal desapareixerà (caurà) davant la subordinada introduïda per QUE.

• La conjunció Que no pot anar precedida de l ’article, a diferència del castellà El que seas tan irresponsable te traerà problemas Que sigues tan irresponsable, et durà problemas

• És incorrecta l ’omissió de la conjunció QUE, que a diferència del castellà en què sí que és possible.

Li van pregar que es presentara a la reelecció • Es pot utilitzar el introductor QUE (sense accent) per introduir interrrogacions i exclamacions Que tens fred? Que n’és de bonic, el xiquet¡ • Que en l’estructura Que (adverbi) + adjectiu: Que bonic¡ • En l’estructura amb 2 QUE: “Que content que estic”, el primer QUE funciona com

quantificador i el segon QUE de nexe introductor de l’oració. • Hi ha construccions introduïdes en castel là per QUE, en valencià per A: No tinc res a dir / a fer/ deixar molt a desitjar

Recorda¡ La conjunció QUE només fa de nexe introductor d’una subordinada substantiva, mentre que el relatiu àton QUE introduïx una subordinada adjectiva i sempre té un antecedent al qual remet , es pot substituir per “el qual, la qual, els quals o les quals” i té una funció dins de la subordinada .Ex: El llibre que llegí està esgotat (que relatiu) / No em digues que te’n vas ja ( que conjunció

9

M’alegre de la teua vinguda = M’alegre (de) que vingues = M’alegre que vingues Si la construcció resulta massa dura, podem intercalar una paraula (el fet, la circumstància…) El problema prové del fet que s’han oblidat de la comanda Si l ’oració subordinada substantiva de CRV és de construcció d’ infinit iu sols podem usar les preposicions A i DE. Qualsevol altra les canviarem per A o DE. A, AMB DE, EN + INF > A o DE Sempre pensa en tu PERÒ Sempre pensa a divert ir-se L’amenaçà amb l ’expulsió PERÒ L’amenaçà d’expulsar-lo

M‘alegre que vingues Ci n nexe n (tu/S) Sub. Subs, CRV

SV/PV

6.- Subordinades substantives funció de Complement del Nom (C. N), C. De

L’Adjectiu (C. Adj) o C. De l ‘Adverbi (C. Adv) Ja sabem que davant la conjunció Que no podem posar cap preposició, per tant, la preposició que introdueix complement del nom , de l’adjectiu o adverbial desapareixerà (caurà) davant la conjunció completiva QUE introductora de la subordinada . Tinc el pressentiment (de) que vindran = tinc el pressentiment d’això = C.Nom (pressentiment) P.S.S. /C. Nom Se sentí orgullós (de) que guanyara el premi nacional = es va sentir orgullós del seu premi = C. Adj ( orgul lós) Se sent orgullós d’haver guanyat el primer premi = es va sentir orgullós del primer premi = (C. Adj (orgullós) P.S.S. d’infinitiu / C.adjectiu Arribàrem abans (de) que tancaren la botiga = arribàrem abans del tancament de la botiga = C. Adv ( abans) P.S.S. /C.Adverbi

7.- Subordinades substantives funció de C. Agent Solen ser subordinades adjectives substantivades. L’accident ha sigut comentat per qui l ’ ha v ist Det N N. Passiu E p.rela cd N Subj PV P.S. S. /Cagent Subj/Sn Sv/ PV

10

Classificació segons la funció que fa respecte a l’oració principal o a l’element que complementa: FUNCIÓ EXEMPLES SUBJECTE Que canten bé , no m’importa

M’agrada que m’escoltes amb atenció M’agrada estudiar de nit Qui no vulga pols, que no vaja a l’era * (O. R. SUBST)

C. DIRECTE Desconeixeu que els huracans són violents Comunica’m quina resposta t’han donat Digueu-me si encara falta molt Sap navegar a vela

C. INDIRECTE Dóna això a qui ho necessite ATRIBUT Tot el mal era que tenien por al ridícul

El capità era qui donava les ordres (O.R.S) Això és viure bé

C. RÈGIM VERBAL O SUPLEMENT Es lamenten del que no han volgut fer Recorda’t que has de venir No em recordava de demanar-los les claus No em recordava que t’havia de demanar les claus

C. AGENT L’accident ha estat referit per qui l’ha vist C. DEL NOM, DE L’ADJECTIU O DE L’ADVERBI (= adjacent)

Tinc el pressentiment que vindran Estem molt nerviosos davant la possibilitat de guanyar És digne que li facen un monument Arribàrem abans que tancaren la botiga

11

ORACIÓ SUBORDINADA ADJECTIVA O DE RELATIU Hi ha 2 classes: O.SUBORDINADES ADJECTIVES (amb antecedent explícit) i O. RELATIVES SUBSTANTIVADES (sense antecedent explícit). ORACIONS SUBORDINADES ADJECTIVES O RELATIVES

Sempre van introduïdes per un pronom relatiu (que(àton), què (tònic), qui, on, el qual, la qual, els quals, les quals) o adverbis relatiu ( on, com, quan) i fan la funció que faria un adjectiu o Sintagma Adjectival en una oració simple (Compl. Nom) i tenen una significació equivalent : Ximo comet unes errades que no es poden perdonar ( = imperdonables) El pronom relatiu: - fa de nexe en l’oració subordinada

- té una funció sintàctica dins l’oració relativa - té la referència del nom al qual complementa l’oració (és a dir, té un

antecedent) La casa que Pere va fer

Que = pronom relatiu i nexe / funció CD dins de l’oració / el seu antecedent és casa Classes de pronoms relatius:

• Invariables: que, què, qui • Variable: el qual, la qual, els quals, les quals

Classes de relatius adverbials: On, quan,com

Funcions dels Pronoms relatius Subjecte El bebé que va nàixer ahir…. Relatiu Àton

QUE El més habitual CD Les cadires que has comprat…

CC temps El dia que va morir l’avi… Relatiu Tònic

Què (amb prep.)

• Sempre precedit de preposició.

• Es refereix a coses

C. C C.CLloc C.Temps C. RV

La ploma amb què escric és nova (C. instrument) Estic en l’hotel en què t’allotjares És l’any en què et batejaren M’agrada el dinar a què estic acostumada ( CRV)

Relatiu personal

Qui Relatiu Subst.

Sense prep

SUB

Qui estudie, aprovarà

Amb preposició (=el qual )

CI Els sol.licitants a qui (als quals) enviarem cartes…

CRV Els parents de qui/dels quals ningú es recordava…

Subj En donarem a qui vullga (prep)+El qual

CC Els amics amb qui/amb els quals vaig sopar… Uns diners sense els quals no pot viure…

Relatiu adverbial

ON Equival a en què, a què, en el qual, etc

C.C. Lloc Aquest és l’hotel on vam passar les vacances (= en el qual/ en què )

Relatiu compost

El qual La qual Els quals Les quals

Pot substituir: a) Que en

explicatives b) b) què sempre c) c) qui precedit

Subjecte CC CRV CD

La xiqueta, la qual balla, es diu Maria És la ploma amb la qual signe És el local del qual parles El llapis, el qual comprí,,,

12

de preposició

Relatiu possessiu

Del qual De la qual Dels quals De les quals

CN És el vent el so del qual sona

Relatiu neutre

La qual cosa Fet que Cosa que

Subjecte CD

És Maria, fet que m’agrada

El que, la que, els que, les que, això que, açò que, al lò que

Introduïx subordinades de relatiu substantivades

Pots portar això que més m’agrada Són les que he comprat

El bebé que va nàixer ahir és ros El bebé que va nàixer ahir és ros D.a n p. Relatiu n adv/ccl loc n adj/Atri Subj SV/PN Sub. Adj, /CN SN/ Subj La ploma amb què escric és nova La ploma amb què escric és nova D.a n pre pr.relatiu n (JO/s) N adj/atr CCInstrum. ------------- Sub.Adj. /CN SV/ PN SN/ Subjecte

Relatiu possessiu: preposició DE + relatiu EL QUAL ( pronom relatiu substituïx un C. Nom) : Vam visitar una església els frescos de la qual eren preciosos (= cuyos frescos) Poc habitual en textos oral i informals, on dirien “Vam visitat una església que els frescos eren preciosos”* (no aceptada normativament). Visitàrem una església e ls frescos de la qual eren precioso N D.a n D.a n p pr. Relatiu n adj/atr Sp/ Cn ------------------------- ------------------------------- Sub Sv/ Pn -----------------------------------------------------------

Sub. De Relatiu / CN (església) Sn/ cd SV/ P

13

Relatiu neutre: LA QUAL COSA, FET QUE,COSA QUE( pronom relatiu l ’antecedent del qual és tota una oració) : introduïxen oracions relatives amb antecedent oraional Afegeixen semànticament un aclariment a allò que s’indica en la primera oració, equivalen a coordinades. Normalment van encapçalades per COSA QUE; LA QUAL COSA però també un SUBSTANTIU ABSTRACTE que precedeix el relatiu fent referència al fet de la primera oració . Aquest tipus de relatiu s’anomena neutre.

El ministre no va rebre l’ambaixador, la qual cosa molestà el president Ens van negar l’accés a la sala, actitud que molestà el nostre guia (funció:

subjecte) Funció del relatiu: subjecte o CD És Maria, cosa que m’agrada N n/atr relatiu c i n ------------- --------------------- SV/PN Sub. Relatiu expl icativa / Compl. Oracional ( Ës maria)

O. RELATIVES ESPECIFICATIVES : restringeixen el significat de l’antecedent (nucli del SN)= estudiants Els estudiants que havien portat el treball aprovaren (només els que el portaren aprovaren)

a) QUE fa la funció de Subjecte o CD. b) L’antecedent no pot ser ni un Nom Propi ni un pronom personal No m’agrada Barcelona que és molt sorollosa* Barcelona, que és molt sorollosa, no m’agrada

T’han convidat a tu que ets pintor* T’han convidat a tu, que ets pintor c) El verb pot anar en IND o SUBJ

Xavier es casarà amb la xica que té els cabells llargs Xavier es casarà amb la xica que tinga els cabells llargs O. RELATIVES EXPLICATIVES : afegeixen una informació complementària a l’antecedent que és tot el SN (els estudiants) i l’oració actual com adjunt o aposició nominal. Van separades per dues comes. Els estudiants , que havien portat el treball , aprovaren ( tots aprovaren)

a) QUE o EL QUAL farà la funció de SUBJECTE o CD b) El verb sempre hi va en INDICATIU

14

REMARQUES DELS PRONOMS RELATIUS QUE àton

• No pot portar mai preposició al davant *El llapis amb que escrius és molt vell

• Són incorrectes les construccions Prep + Art+ Que *Els amics amb els que ixes són divertits

• Es substituïble pel pronom relatiu « el qual » El llapis amb el qual escrius és molt vell

QUÈ tònic

• Sempre va precedit d’una preposició Les ulleres amb què lliges són modernes

• Es refereix a coses La sala en què ens reunim • Es pot substituir per la construcció variable : PREP + ART + el QUAL(i

f lexió) Les ulleres amb les quals lliges són modernes

• Sempre porta accent gràfic obert (`) QUI

• Es refereix a persones • Pot anar precedit de preposició (Les persones en qui confiava) o sense

preposició en les oracions de relatiu substantivades , sovint precedides pels mot el, la, aquell ,e tc (El qui ho ha dit és un covard o Qui ho ha dt és un covard)

• Pot substituir-se per la forma composta PREP + ART + el QUAL(i f lexió)

El professor amb qui vas anar de viatge ha marxat de l’institut el QUAL, la QUAL, els QUALS, les QUALS

• Amb les preposicions tòniques (contra, des de, sobre, etc) només és possible utilitzar aquest pronom.

• Podem utilitzar-lo per reemplaçar els pronoms relatius s imples (que, què, qui) sempre que l’antecedent siga un substantiu. Excepció de :

a) les oracions adjectives especif icatives : Incorrecta : Els arbres els quals estaven secs van ser tallats Correcta : Els arbres que estaven secs van ser tallats o Els arbres, els quals estaven secs, van ser tallats.

b) Quan el relatiu te valor neutre : Correcta : Això del que parlaves Incorrecta : Això del qual parlaves

RECORDEU NO són correctes PREP * ART + QUE si equivalen a el qual, la qual, e ls quals, les quals. Exemple :Dóna’m aquella diari i el que hi ha al calaix ( Correcta. El que= aquell que) : seria una subordinada de relatiu substantivada. És un problema del que molts fugen. Incorrecta. Solució : És un problema de qual molt fugen o ës un problema de què molts fugen)

15

La carretera per la que anàvem no era la bona. (Incorrecta. Solució : La carretera per la qual anàvem no era la bona O La carretera per què anàvem no..... O La carretera per on anàvem no era la bona)

16

ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS : on, com, quan són nexes adverbials i no tenen funció ; s i posem pronoms adverbial s í en tenen Aquella introduïda per un connector subordinant adverbial (on, com, quan, quant…); dins de l’oració composta fan la funció de complement circunstancial del verb principal- com faria un sintagma adverbial, preposicional o nominal en una simple i tenen una significació equivalent a un adverbi Demà dinarem on vam sopar ahir ( CC lloc) Demà dinarem allí (Cclloc) SUBORDINADES PRÒPIES, equivalents a un complement circunstancial, perquè complementen a un verb. Segons la circumstància que expressen , poden ser :

1 . De LLOC o LOCATIVES Indiquen on s’esdevé l’acció del verb; funcionen de C.C. Lloc dins de la principal i estan introduïdes pel nexe adverbi ON, a vegades precedit per una preposició (a, de, per, f ins, cap) o per adverbis (ací, al là, arreu…). Les substituïm per “al l í” Compra el pa on et vaja bé = compra el pa al l í n cd nexe adv.

ccl loc c i n ccm Sub. Adv. Lloc S.E.(tu) Sv/ PV

ATENCIÓ ¡ En “Compra el pa en el forn on et vaja bé”, la subordinada és adjectiva, perquè “on” és un pronom adverbial relatiu ja que té un antecedent al qual remet que és “forn”, el podem substituir per “el forn en el qual” i té funció dins de la subordinada adjectiva de CClloc.

2.- De TEMPS O TEMPORALS Indiquen quan té lloc l’acció ; fan la funció de C.C. Temps dins de la principal i són introduïdes per : adverbi de temps( quan, mentre, ahir, després, sempre…) o locució conjuntiva formada per un adverbi de temps + conjunció que (fins que, des que, després que, l lavors que, abans que…). Les substituïm per « aleshores »

Quan pugues, m’acompanyes a l ’hospital nexe Adv. n cd n ccl loc Sub.adv.temps (Tu) S.E SV/ PV ATENCIÓ: En “ M’acompanyes a l ’hospital en el moment quan pugues” la subordinada és adjectiva, perquè “quan” és un adverrbi relatiu i té un antecedent que és “moment” Poden indicar una relació d’anterioritat, s imultaneïtat o posterioritat respecte a la principal : Anterioritat: abans que Arreglaré l’ordinador abnas que te’n vages Simultaneïtat: quan, alesmores, mentre (que), sempre que ara, que… No mires la tele mentres dines Posterioritat: després que, des que, fins que…. Després que dinares, no treballí més També es poden formar amb infinit ius, gerundis o participis. CONSTRUCCIÓ D’INFINITIU: En acabar la reunió, soparem = soparem aleshores

17

CONSTRUCCIÓ DE GERUNDI: Tornant cap a casa es va trobar una cartera CONSTRUCCIÓ DE PARTICIPI: V is itat el museo, es dirigiren cap a la catedral Les d’Infinit iu i Gerundi no denoten un subjecte gramatical per elles mateixes, però el context permet deduir un subjecte, que sovint és el mateix de l’oració principal.

Fent bondat hi guanyarem = Fent bondat (nosaltres) hi guanyarem (nosaltres) Les de Participi són el resultat de la transformación d’una oració passiva de la qual s’ha elidit el verb ser. Per tant, totes tenen un subjecte que es pot deduir si es reconstrueix l’oració passiva original.

LLegides les normes, l’exèrcit va passar a l’acció Les normes van ser llegides per algú (el subjecte és les normes)

REMARQUES EN CONSTRUCCIONS D’INFINITIU TEMPORALS

• EN + Infinitiu /AL+ infinitiu són construccions temporals. (acció simultània o anterior) • AL + Infinitiu només correcte per a accions passades.

A l’eixir, vaig tancar la porta (equival a “Quan vaig eixir, vaig tancar la porta”)

REMARQUES EN CONSTRUCCIONS DE GERUNDI TEMPORALS • És incorrecte el gerundi de posterioritat. Cal usar la conjunción “i”

Va xafar una pell de plàtan, caent un bac(incorrecte)* Va xafar una pell de plàtan i va caure un bac.

El gerundi de simultaneïtat pot anar precedit del mot “ tot”: Netejava casa tot cantant.

3.- De MANERA O MODALS Indiquen com passen els fets ; fan la funció de C. C. De Mode i van introduïts per com, com si, tal com, segons… Les substituïm per “així” Ho faré com podré = Ho faré així Cd n adv. n ( jo)/subj Sub.adv mode ( jo)S.E S.V /P O.composta per subordinació Muntarem la maqueta segons aconsellen les instruccions Parlava com el seu pare (el.lipsi verbal)= parlava com parlava el seu pare ATENCIÓ: En “ Ho faré de la manera com puga” la subordinada és adjectiva perquè l ’antecedent de “com” és “manera”. També es poden formar amb infinit ius, gerundis o participis. CONSTRUCCIÓ D’INFINITIU: Acabaren la reunió sense dir res (= així) CONSTRUCCIÓ DE GERUNDI: T’has passat la classe xerrant pels descosits (= així) CONSTRUCCIÓ DE PARTICIPI: Feia la feina, concentrada l ’atenció en els controladors (= així)

NOTA: Quan el verb de la principal és el mateix que el de la Sub., s’omet en la subordinada Jugarem com mai (havíem jugat)

18

PROPOSICIONS SUBORDINADES D’IMPLICACIÓ LÒGICA Solen ser freqüents en textos de carácter argumentatiu, per demostrar o manifestar una opinió sobre un fet o tema determinat, argumentar a favor o en contra d’una tesi i en conseqüència, convéncer o persuadir l’interlocutor de la validesa de les idees expressades.

Són les anomenades IMPRÒPIES, classificades alhora en DE CAUSALITAT( expressen relacions de causa) són les causals, finals, concesssives i condicionals; i CORRELATIVES ( amb elements correlatius) són les comparatives i consecutives.

A) DE CAUSALITAT 4.- CAUSALS

Aporten la raó de l’efecte que indica la principal. Nexes: conjunció perquè, locucions conjunctives ( ja que, com que, car, per tal com, puix que…)+ verb INDICATIU He aprovat perquè he estudiat molt Els tornem a escriure, car no hem rebut resposta a la nostra demanda

Vine, que en parlarem (que + verb en imperatiu o present) Me’n vaig, que encara faré tard

Com que no ha vingut, no l i ho hem dit (nosaltres) Loc.conj N c i cd n Causal Nexe ---- -------- ---- ----------

co PV sv co PV sv -------------------- Sub . impli . lògica causal O.Principal

---------------------------------------------------- O. Complexa La noció de causa també pot aparéixer en Sintagmas Preposicionals introduïts per a causa de,, per, per culpa de: El van haver d’ingressar a l’hospital per la insolació Construcció d’Infinit iu: (PER + Inf) L’ingressaren per estar malalt (= perquè estava malalt) Construcció de Gerundi: El deixà veient que no la volia Construcció de Participi: ( amb locucions com atés que, v ist que): Vist que tots se’n van, jo també me n’aniré

5.- FINALS Expressen l’objectiu o finalitat de la principal. Nexes : perquè , a f i que, per, per tal que, per tal de, + verb SUBJUNTIU o INFINITIU Li ho he dit perquè ho sàpia Han posat una barana a fi que no caiga el xiquet

Construcció d’Infinit iu : Estudia comptabil itat per canviar de feina N cd E n Sprep/crv

O. principal Sub. d’ impl. lògica Final(Constr. Infinit iu) O. complexa

Es diferencien de les adverbials perquè: 1 .- No poden commutar-se per un adverbi 2.- No fan la funció de complement circunstancial del verb principal 3.- Afecten el s ignif icat de tota la proposició principal, no només al verb

19

6.- CONDICIONALS Indiquen una condició necessària perquè es faça l’acció de la principal. Si la condicional porta el verb en SUBJUNTIU, la principal el durà en condicional Connectors: si, sempre que, en cas que, mentre que, sols que, només que, posat que… Si no estigueres bé, no vindries Sempre que digues la veritat, pots parlar Les oracions introduïdes per segons presenten una doble condició ( l’oració principal constarà de dues coordinades disjuntives) Segons que Sara es trobe bé o no, anirem a la platja o en quedarem a casa Segons quan arribe Rafa, podrem anar a l cine o ens haurem de quedar a casa Construcció d’Infinit iu: A jutjar pel que diu, té bones intencions (equival= s i el jutgen pel que diu...) Construcció de Gerundi: Fent bondat hi guanyarem ( equival= s i fem bondat... Construcció de Participi: Mort el gos, morta la ràbia ( equival a = s i mor el gat...) Si (vos) l i haguereu donat una oportunitat, el l no us hauria fal lat Conj c i N cd S ccn cd N Sub. Adv. Condicional d’I .L. O. Principal

O. Complexa

7.- CONCESSIVES Posen una objecció al significat de la principal, que no és, sempre, un obstacle perquè es faça. Nexes: encara que, malgrat que, tot i que, per bé que.. Encara que no vulga, vindrà amb nosaltres Tot i que s’esforça, no guanyarà Construcció d’Infinit iu (TOT I + inf) : Tot i anar de pressa, vam fer tard a la funció ( = encara que vam anar de pressa…..) Construcció de Gerundi: Fent això, tampoc no aconseguirem res ( = encara que fem això…) Construcció de Participi : Deixats de banda alguns trets específics, pertany al grup dels primats (encara que tinga alguns trets….) Encara que no sàpigues res, has de presentar-te a l ’examen (tu) Loc. Conj ccn n cd N cd crv concessiva O. S. adv. concessiva d’I .L. O. principal O. Complexa

B) CORRELATIVES Depenen d’un quantificador que apareix en l’oració principal , de manera que no estan introduïdes per un sol nexe, sinó que apareixen dos constituents discontinus correlatius: tan com; tan…que .

20

8.- COMPARATIVES*

Indiquen quantitat en relació amb la principal. El primer nexe correlatiu ( tan, tant, tal, a ixí , més, menys, mi l lor, pit jor ) és un adjectiu o adverbi quantif icador i pot modificar a un substantiu ( ¨Tenia tantes l làgrimes com un llac) un adjectiu (Ell és tan hàbil com son cosí) , un verb ( Parla més que calla) o un adverbi (Estudia més que Elena).Pertany a l’oració principal. EL segon nexe correlatiu introduïx la proposición subordinada adverbial comparativa (que,com, quan ) Poden indicar: Superioritat: Parla més que alena (més és un quantificador de superioritat / “que” és conjunció) Igualtat: La virtut és tan necessària com l’aliment (“Tan” adverbi , “com” és una conjunció)” Inferioritat: Alena menys que parla

És TAN hábil COM ho seria un profesional N 1er nexe n 2º nexe Atr n det . n

s.adj/atribut sv/p subjecte

O.P Sub.implicació . lògica comparativa d’ igualtat / C.adverbi En les comparatives de superioritat i d’ inferioritat poden contenir la negació expletiva NO, sense valor negatiu, s inó que contribuïx a la contrastació que establix la comparació. També apareix en temporals: “Vés- te’n abans que no et troben ací amb mi” o en construccions no adverbials. Aquest pastís és millor que no pas el que vas portar tu ahir

Treballa menys que no jo, i en canvi, es cansa més

9.- CONSECUTIVES Aporten l’efecte derivat de la principal. Connectors: doncs, per tant, de manera que, tant que… Havia estudiat molt, per tant ha aprovat No li ho hem dit, doncs no ha vingut / Estava tan deprimit que no es volia alçar El quantitatiu normal és TAN (+ n +Adj o Adv) o TANT (si funciona com adverbi modificant el predicat: el la r iu tant que es mor”) i la subordinada va introduïda per “que”: Era tan alt que li van haver de fer el llit a mida Van arribar tan tard que tots ja dormíen

De vegades algunes oracions consecutives s’han lexicalitzat i es consideren frases fetes amb valor intensiu: Fa un fred que pela ATENCIÓ: en castel là les comparatives, són altre t ipus de subordinades adverbials, no d’implicació lògica. Tenia TANTA feina, QUE va cancel· lar la festa d’aniversari (el l) N 1ºnexe corr. N 2ºnexe n cd Adj. q, conj ---------------------- ----------------------------------------------- CD O. Sub. Adv. Consecutiva

O. Complexa

21

Quantificador (tants, molts , pocs ) o intensificador (tan, molt, més o menys) TAN I TANT són adverbis de quantitat TANT és un adverbi invariable: SI corres tant et cansaràs PERÒ TAMBÉ t és adjectiu o pronom si es variable: Hi ha tant amor; tanta bellesa; tants llibres; tantes alegries TAN: és sempre adverbi i no varia. S’anteposat a un adj, adv o locució adverbial 1 .- Analitza les següents oracions coordinades:

1. Bufa la tramuntana però no és molt forta 2. Posa’t camisa de mànega llarga i deixa l’anorac 3. Menja i beu o mira-t’ho i calla 4. Vindré i me’n duré quatre 5. Ara dorm, adés es despertava 6. Ni és tan ric, ni guanya tant diners 7. M’agrada la lectura, això és, em passe hores a la biblioteca

2.- Analitza sintàcticament les següents oracions subordinades substantives:

a) És necessari donar órgans als malats b) No m’agrada que despertes el teu germà c) Us molesta que parle sempre del mateix tema d) La capsa de laca amb dibuixos orientals és la que vaig heretar de l `àvia Caterina e) Qui s’esforça poc, obté uns resultats pobres f) Desconeixen que t inc un as en la mànega g) La teua tutora t’aconsella d’estudiar molt en la propera avaluació h) M’han preguntat si vol ia anar a la festa de graduació i) La professora vol ia saber quins alumnes no anaven a la convivència j) El pare d’Esther preguntà què havíem tret en valencià k) Els veïns proposaran un tracte a qui canvi i les canonades de l ’edif ic i l) Mireia, la meua germana, confia que l i apujaran el sou ben aviat m) Enric està satisfet que la seua dona t ingui èxit a la feina n) Aquell vespre el detectiu se sentia satisfet d’haver resolt l ’enigma o) No m’agrada gens la teua intenció de renunciar a la beca d’estudis p) Convé fomentar actituds de respecte entre les persones i els països q) El jutge es trobava l luny d’elaborar les conclusions del cas

3.- Identif ica les oracions substantives introduïdes amb la conjunció QUE i la seua funció (les altres són de relatiu i hauràs de dir la funció del pronom relatiu)

a) No vul l que vingues a l ’excursió b) A la f i vam trobar el rel lotge que havia perdut l ’Enric c) Li ha estranyat que Lluïsa no vinguera d) Que demanes un favor i no te’ l vulguen fer, resulta incòmode e) El que ha passat no té importancia f) El problema és que no tenim conciència ecològica g) Ja he vist la pel. l ícula que em recomanares h) No t’has de preocupar del que et diuen i) Del que parlaràs, tocaràs j) Ja sé que no m’estimes k) M’agrada que vingues amb mi

4.- Analitza sintàcticament les següents oracions adjectives:

a) Aneu a l ’aula on fareu les exposicions del treball de recerca

22

b) Visc en una ciutat en la qual cada vegada els pisos són més cars c) Passareu la revis ió mèdica el dia que abandoneu aquests mals hàbits d) El mit jà de transport amb què ens desplaçarem per l ’ i l la no el sabem encara e) La veïna a qui vas demanar sal és una model molt famosa f) Joan fa cara d’adormit, la qual cosa em posa nerviosa g) La xiqueta de quart, que hui s’ha pintat els ul ls, ha l l igat amb el company h) Els polic ies observen els dos okupes que s’han penjat de la façana del Palau i) No m’acostumaré mai a la pudor que fan els porcs j) La nota a la qual aspires evitarà la repetició del curs

5- Analitza sintàcticament les següents oracions:

a) Mentre feien la pel. l ícula, les xiquets dormien b) Li ho explicarem tot abans que ens truque c) Des de que estàs assegut no veuràs els gols d) Els meus pares van tornar al là on s’havien conegut e) Sempre parla com si d’el l depenguera la sort del grup f) Van redactar la nota segons com els ho havien aconsellat g) S’ha passat la classe dient rucades h) Examinades totes les butxaques, anireu entrant a classe i) En el casament han repartit menys canapés que convidats hi havia j) Aquests exercicis són tan complicats com ens havien dit k) És un noi tan alt, que no passa per la porta l) Ha parlat tan malament, que no ens ha convençut gens m) Només que vingueres a les nou, ja estaríem contents n) Plorant d’aquesta manera, no solucionaràs res o) Som ben diferents, per més que ens confongueu p) Observades algunes pecul iaritats, no té cap interés per a la ciència q) Ja que és de segona mà, te’ l deixaré barat r) Estudiant cada dia, has d’aprovar l ’assignatura s) Hem regat l ’herba a f i que cresca ben fresca t) He anat a Castel ló per tal de conéixer Maria

23