Icona de la Transfiguració. J. Ech

enique, Poblet

ORDENACIÓ PRESBITERAL

F. SALVADOR BATET CANDELA

Poblet, agost La Transfiguració del Senyor

Icona de la Transfiguració. J. Echenique, Poblet

ORDENACIÓ PRESBITERAL

F. SALVADOR BATET CANDELA

Poblet, agost La Transfiguració del Senyor

1

RITUS INICIALS Quan tot és a punt, comença la processó per l’església cap a l’altar, com de cos-tum. L’ordenand, revestit amb àmit, alba i cíngol, i portant l’estola creuada a la manera diaconal, segueix el diaca que porta el llibre dels Evangelis, i els altres diaques, si n’hi ha; vénen després els preveres concelebrants i finalment el bis-be, portant mitra i bàcul, i un xic darrere seu dos diaques que l’assisteixen. Arribats a l’altar i feta la deguda reverència, cadascú va al lloc que té assignat. Entretant es canta l’antífona d’entrada amb el seu salm. El bisbe, en accedir a l’altar, deixa la mitra i el bàcul. Després, besa i encensa l’altar.

ANTÍFONA D’ENTRADA

&## 42 43jœ

jœEn el

jœ jœjœ

jœnú - vol llu - mi -

.œ, jœ jœ jœ

nós s’a - pa - re -

&## 42 43œ

jœjœ œ œ

gué l’Es-pe - rit

œ ‰ jœjœjœ

Sant iýes va sen -

Jœjœ Jœ Jœ

tir la veu del

&## 43 42œ œ ‰ Jœ

Pa - re: «A -

Jœ Jœ Jœ Jœ

quest és el meu

.œ, jœ

Fill, el

œ œ jœ Jœmeu es - ti -

&## 43œ

, jœjœ

mat, en el

jœjœ

jœ Jœqual m’he com-pla -

˙, jœ

jœgut, es - col -

œ œ ˙teu - lo».

&##w œ œ

!w œ œ

!w œ œ

!w œ

!Salm 28

Cf. Mt 17,4

Ant.

Cf. Mt 17,5

Salm 28

Ant.

2

& 42 .. .. ..‰ JœSe -

.œjœ

nyor, tin -

œJœ

jœgueu pi - e -

œ Œtat.

.œ Jœ

Crist, tin -

& .. .. ..œ Jœ Jœgueu pi - e -

œ Œtat.

‰ jœSe -

.œjœ

nyor, tin-

œ Jœ Jœ

gueu pi - e -

œ Œtat.

HIMNE DE LLOANÇA

& 42 œjœ Jœ

Glò - ri - aýa

Jœjœ jœ

jœDéu a dalt del

˙cel,

jœ jœjœ jœ

iýa la ter - ra

& 43œ ‰ jœpau als

œ jœ jœho - mes queýes -

jœ Jœ Jœjœ

ti - ma el Se -

œ, jœ Jœ

nyor. Us llo -

& 43 .œ jœjœ Jœ

em, us be - ne -

.œ jœ jœjœ

ïm, us a - do -

œ, jœ jœ

jœ Jœrem, us glo - ri - fi -

& 42œ ‰ jœ jœjœ

quem, us do-nem

jœ jœ œ, jœ

jœgrà - ci - es, per la

jœ jœjœ Jœ Jœ

jœvostraýimmen - sa glò - ri -

& 42 43 42 43œ, jœ Jœ

a, Se - nyor,

œ , Jœ Jœ Jœjœ

Déu, Rei ce - les - ti -

œ , œal, Déu

& 43 42 43 42œ Jœjœ

jœ jœPa - re om-ni - po -

œ ‰ jœtent. Se -

œ ‰ Jœjœ Jœ

nyor, Fill u - ni -

& 42 43 42Jœjœ jœ

jœgè - nit, Je - su -

˙, jœ

jœcrist, Se - nyor

œ ‰ jœ jœ jœDéu, A - nyell de

& 42 43 42, j jœ œ œ ‰ j jœ jœ œ

jœ œ œ jœ

I. Segarra

3

COL·LECTA

Oh Déu, en la gloriosa Transfiguració del vostre Unigènit, vau confirmar els misteris de la fe amb el testimoni de Moisès i d’Elies i vau anunciar la meravellosa adopció dels vostres fills; feu que escoltem la veu del vostre Fill estimat i esdevinguem cohereus del mateix Rei de la glòria. Ell, que amb vós viu i regna. El bisbe s’asseu, i li donen la mitra.

Jgè - nit, Je - su - crist, Se - nyor

œDéu, A - nyell de

& 42 43 42œ, jœ

jœDéu, Fill del

œ œPa - re:

‰ jœjœ jœ

vós que lle -

œjœ Jœ Jœ

jœveu el pe - cat del

& 42 43œ ‰ jœmón, tin-

œ jœjœ

gueu pi - e -

œ jœjœ

tat de nos -

œ œal - tres;

‰ jœ Jœ Jœvós que lle -

& 43 42œ jœ Jœ Jœjœ

veu el pe -cat del

œ, jœ jœ

món, a - co -

jœ jœ jœjœ

lliu la nos - tra

jœ jœ œsú - pli - ca;

& 43 42‰ jœ jœjœ

vós que se -

œjœ Jœ

ieu a la

œ jœ Jœ œ œdre - ta del Pa -

œ ‰ jœre, tin -

& œ jœjœ

gueu pi - e -

œ jœjœ

tat de nos -

œ œal - tres;

‰ jœjœ Jœ

per-què vós

œ jœ jœsou l’ú - nic

& 43 42œ, œ

Sant, vós

œ jœ jœl’ú-nic Se-

œ,œ

nyor, vós

œjœ Jœ

l’ú - nic Al -

œ œ œ Jœjœ

tís - sim, Je - su -

& 42 43 42˙ ,

crist,

jœ jœ jœjœ

amb l’Es - pe - rit

œ, jœ

jœ Jœ JœSant, en la glò - ri -

œ jœjœ

a de Déu

& œ œ,

Pa - re.

œ œA -

˙U

mén.

4

&42 43 42jœ jœEl Se -

œ œnyor és

œ ‰ jœrei, l’Al -

œ œ œJœ Jœ

tís - sim so-bre

&42 œ jœ jœto - ta la

œ œter - ra.

œ

& w œ œ œ!

w œ!

w œ œ!

w œ œ!

Ant.

LITÚRGIA DE LA PARAULA LECTURA PRIMERA Dn 7,9-10.13-14

El seu vestit era blanc com la neu

Lectura de la profecia de Daniel Tot mirant la visió, vaig veure que posaven uns trons, i un Vell venerable

s’hi assegué. El seu vestit era blanc com la neu i els seus cabells, com la llana blanquejada. El tron on seia era de flames i les rodes de la seva carros-sa eren de foc ardent. Davant d’ell naixia i corria un riu de foc. Els seus servidors eren mil milers, els seus assistents, deu mil miríades. El tribunal s’assegué i foren oberts els llibres. Després, tot mirant aquella visió de nit, vaig veure venir enmig dels núvols del cel com un Fill d’home, s’acostà al Vell venerable, el presentaren davant d’ell i li fou donada la sobirania, la glòria i la reialesa, i tots els pobles, tribus i llengües li faran homenatge. La seva sobirania és eterna, no passarà mai, la seva reialesa no decaurà.

SALM RESPONSORIAL 96,1-2.5-6.9 (R.: 1a i 9a)

El Senyor és rei. La ter-raýho celebra, se n’alegren totes les i-lles. Foscor i nuvolades vetllen en-torn d’ell, justícia i raó sostenen el seu tron. R.

Es fonen com cera les muntanyes davant del Senyor de tota la ter-ra. El cel proclama la seva jus-tícia, i tots els pobles contemplen la se-va glòria. R.

Ant.

5

LECTURA SEGONA 2 Pe 1,16-19

Aquesta veu del cel, nosaltres la vam sentir

Lectura de la segona carta de sant Pere Estimats, tot el que us vam fer saber del poder i de la vinguda gloriosa de

Jesucrist, el nostre Senyor, no era tret de faules hàbilment teixides. Nosal-tres mateixos vam contemplar amb els nostres ulls la seva grandesa, quan rebé de Déu Pare honor i glòria, i una veu que venia de la glòria majestuosa de Déu digué: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en el qual jo m’he complagut». Aquesta veu del cel, nosaltres la vam sentir quan érem amb ell a la muntanya santa. Això ens ha confirmat les paraules dels profetes, i vos-altres fareu bé d’escoltar-les amb tota atenció, ja que són una llum que fa claror en un lloc fosc, mentre espereu que neixi el dia i l’estrella del matí surti a l’horitzó dels vostres cors. Mentre es canta l’al·leluia, el bisbe, assegut, posa encens i, després, beneeix el diaca que haurà de proclamar l’Evangeli. Havent deixat la mitra, es posa dret, i quan el diaca, a l’ambó, ha signat el llibre dels Evangelis, li donen el bàcul.

Perquè vós sou el Senyor, l’Altíssim sobre tota la ter-ra, i excels per damunt de tots els déus. R.

&#œ œAl -

œ jœle -

œ œ œlu - ia.

œ œ œ œ

Al - le -

œ œ œlu -

œ œia.

&# jœ œAl -

œ œ œ œ œ œle -

œ œlu - ia.

&#43 œV.¸A -

Ferm œ œ œ œquest és el meu

œ,œ œ œ œ

Fill, el meu es - ti -

˙,œ œ

mat, en el

&# œ œ œ œqual m’he com-pla -

˙ , œ œgut; es - col -

œ ˙teu -

.˙lo.

œ Œ

Mt 17,5cMt 17,5c

6

EVANGELI Lc 9,28b-36

Mentre Jesús pregava, es trasmudà l’aspecte de la seva cara

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc En aquell temps, Jesús prengué Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a

pregar. Mentre pregava, es trasmudà l’aspecte de la seva cara i el seu vestit es tornà blanc i espurnejant. Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, que es van aparèixer gloriosos, i parlaven del tras-pàs d’ell, que s’havia d’acomplir a Jerusalem. Pere i els seus companys es-taven adormits profundament, però quan es desvetllaren, veieren la glòria de Jesús i els dos homes que eren amb ell. Quan aquests anaven a separar-se de Jesús, Pere li digué: «Mestre, que n’estem de bé, aquí dalt! Fem-hi tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies». Parla-va sense saber què es deia. Mentre parlava es formà un núvol i els cobrí. Ells s’esglaiaren en veure que entraven dins el núvol. Llavors del núvol estant una veu digué: «Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo». Així que la veu hagué parlat, es van trobar amb Jesús tot sol. Ells guardaren el secret, i aquells dies no contaren a ningú res del que havien vist.

Acabada la lectura de l’Evangeli, el diaca presenta el llibre dels Evangelis al bisbe, el qual el besa i dóna la benedicció.

7

ORDENACIÓ El bisbe, portant el bàcul, va a la seu preparada per a l’ordenació, davant l’al-tar, i li donen la mitra. Tothom s’asseu. Es fa la presentació del candidat. PRESENTACIÓ DEL CANDIDAT

Un diaca crida l’ordenand d’aquesta manera:

Que s’acosti el qui ha de ser ordenat de prevere, fra Salvador. El cridat diu:

Sóc aquí. I s’acosta al bisbe, al qual fa una reverència. Posat davant el bisbe, l’abat diu:

Senyor bisbe: la santa Mare Església us demana que ordeneu de pre-vere aquest germà nostre.

El bisbe li pregunta:

Ja sabeu si n’és digne? L’abat respon:

En quant ho permet la fragilitat humana, sé i dono testimoni que n’és digne.

El bisbe diu:

Amb l’ajut del Senyor Jesucrist, Déu i Salvador nostre, escollim aquest germà nostre per a l’orde del presbiterat.

Tothom diu:

Donem-ne gràcies a Déu.

HOMILIA

Llavors tots s’asseuen i el bisbe, [deixant el bàcul], pronuncia l’homilia.

PROMESA DE L’ESCOLLIT

Després de l’homilia, l’escollit, i només ell, s’aixeca i es queda dret davant el bisbe, el qual, portant la mitra i el bàcul, l’interroga amb aquestes paraules:

Estimat fill: abans de ser ordenat de prevere, cal que manifestis da-vant del poble la teva voluntat d’acceptar aquest ministeri.

Vols exercir sempre, guiat per l’Esperit Sant, el ministeri sacerdotal

en la condició de prevere, com a bon col·laborador de l’orde epis-copal i pastor del poble del Senyor?

8

L’escollit respon:

Sí, ho vull. El bisbe:

Vols exercir el ministeri de la paraula, amb ciència i amb responsabi-litat, quan predicaràs l’Evangeli i exposaràs la fe catòlica?

L’escollit:

Sí, ho vull. El bisbe:

Vols celebrar amb pietat i amb fe, i segons la tradició de l’Església, els misteris de Crist, especialment en el sacrifici de l’Eucaristia i en el sagrament de la reconciliació, a lloança de Déu i santificació del poble cristià?

L’escollit:

Sí, ho vull. El bisbe:

Vols implorar conjuntament amb mi la misericòrdia divina en bé del poble que tens encomanat, fidel al manament de pregar constant-ment?

L’escollit:

Sí, ho vull. El bisbe:

Vols unir-te cada dia més íntimament a Crist, el gran sacerdot, vícti-ma pura, que va oferir-se per nosaltres al Pare, i així, amb Crist, consagrar-te a Déu per a la salvació dels homes?

L’escollit:

Sí, ho vull fer amb l’ajuda de Déu. Després, l’escollit se’n va davant el bisbe i, agenollat, posa les mans juntes en-tre les d’ell. El bisbe diu:

Promets al bisbe diocesà, com també al teu superior legítim, respecte i obediència?

L’escollit:

Sí, ho prometo. El bisbe acaba tot dient:

Que Déu mateix dugui a terme aquesta obra bona que ell ha comen-çat en tu.

9

& b .. .. .. ..œ œ œ œ œ œ œSe-nyor, tin-gueu pi - e - tat.

œ œ œ œ œ œCrist, tin-gueu pi - e - tat.

& b .. ..œ œ œ œ œ œ œ œSe - nyor, tin-gueu pi - e - tat.

LLETANIA Ara tots es posen drets. El bisbe, sense mitra, i amb les mans juntes, de cara al poble, invita a pregar:

Preguem, germans, Déu Pare omnipotent, que vessi abundosament els seus dons sobre aquest servent seu que ell mateix ha escollit perquè sigui prevere.

Llavors l’escollit es prostra a terra i es canten les lletanies, a les quals tothom respon. Tothom està dret, de cara a l’altar.

& b w œ œ!

œ œ œ œ œ œR.¸Pre-gueu per nos - al - tres.

Santa Maria, Mare de Déu Sant Mi-quel Àngels sants de Déu Sant Joan Bap-tista Sant Jo-sep Sant Pereýi sant Pau Sant An-dreu Sant Jaume Sant Joan Evan-ge-lista Sant Bar-to-meu Santa Maria Mag-da-lena Sant Es-teve Sant Ignasi d’Anti-o-quia Sant Fructuós, sant Auguri i sant Eu-logi

Sant Llo-renç Sant Jordi Santa Perpètua i santa Feli-ci-tat

San-taýAg-nès San-taýA-màlia San-taýEu-làlia Beat Manuel Bor-ràs Sant Gre-gori Sant A-gus-tí Sant A-ta-nasi Sant Ba-sili Sant Mar-tí Sant Ciril i sant Me-todi Sant Benet, el nos-tre pare Sant Robert, sant Alberic i sant Es-teve

Sant Ber-nat Sant Francesc i sant Do-mènec Sant Francesc Xa-vi-er Sant Lluís Gon-zaga Sant Joan Maria Vi-an-ney

10

& b .. .. .. ..œ œ œ œ œCrist o - ïu - nos.

œ œ œ œ œCrist, es - col - teu - nos.

& b w œ œ!

œ œ œ œ œ œR.¸Pre-gueu per nos - al - tres.

SantaýEs-co-làstica Santa Caterina de Sena Santa Teresa de Je-sús

Sant I-sidre Santa Isabel d’Hon-gria Tots els sants i santes de Déu

Sigueu-nos pro-pici De tot mal De tot pe-cat De la mort e-terna

Per la vostra encarna-ci-ó Per la vostra mort i la vostra resurrec-ci-ó

Per la donació de l’Espe-rit Sant

& b w œ œ! œ œ œ œ œ œ œR.¸A - lli - be - reu - nos, Se-nyor.

& b w w œ! œ œ œ œ œ œ œR.¸Us pre-guem queýens es - col - teu.

Nosaltres, pe-ca-dors Governeu i protegiu la vos-traýEs-glé-sia Conserveu en el vostre servei el papa, els bisbes, els pre-ve-res i els di-a-ques

Visiteu i animeu els nostres mones-tirs i tots els qui hiýha-bi-ten Beneïu a-quest esco-llit Beneïu i santifiqueu a-quest esco-llit Beneïu, santifiqueu i consagreu a-quest esco-llit Feu que eviti la vanaglòria i l’orgull, i que, subjecte a l’observança regu-lar, avanci més i més cap a Déu

Feu que hi hagi pau i concòrdia en tots els po-bles del món Sigueu misericordiós amb tots els qui pas-sen tribulaci-ons A nosaltres mateixos, conforteu-nos i conserveu-nos en el vos-tre sant ser-vei

Jesús Salvador, Fill del Déu viu

11

Acabat el cant de les lletanies, el bisbe, estant encara de cara a l’altar, i amb les mans esteses diu:

Escolteu-nos, Senyor Déu nostre, i vesseu damunt d’aquest servent la benedicció de l’Esperit Sant, i la força de la gràcia sacerdotal; i ompliu dels vostres dons aquest que us presentem perquè sigui consagrat.

Per Crist Senyor nostre. Tothom respon:

Amén. IMPOSICIÓ DE LES MANS I PREGÀRIA D’ORDENACIÓ L’escollit s’aixeca; s’acosta al bisbe, que està dret davant la seu, amb la mitra posada, i s’agenolla davant d’ell. El bisbe li imposa les mans en silenci sobre el cap. Després l’escollit s’aixeca, baixa al pla de la nau i s’agenolla al mig, de cara a l’altar, i tots els preveres presents, revestits amb estola, s’acosten i imposen les mans en silenci a l’escollit. Els preveres resten davant la grada del presbiteri durant tota la pregària d’ordenació. L’escollit se’n torna davant el bisbe i s‘a-genolla. Mentre l’escollit resta agenollat davant d’ell, el bisbe, sense mitra, i amb les mans esteses, diu la pregària d’ordenació:

Assistiu-nos, Senyor, Pare sant, Déu omnipotent i etern, autor de la dignitat humana i distribuïdor de tot do i de tota gràcia. Vós sou el qui feu progressar totes les coses i els doneu la consistència. Vós, per la força de l’Esperit Sant, establiu en el poble sacerdotal, per formar-lo, i en diversos ordes, els ministres de Crist, el vostre Fill.

Ja a l’antiga Aliança

es multiplicaren les funcions instituïdes amb una significació profètica: així, després de posar Moisès i Aaron com a capdavanters per conduir i santificar el poble, vau escollir uns homes perquè els secundessin en el servei com a ajudants i cooperadors.

12

En el desert, difonguéreu l’esperit de Moisès a setanta homes prudents perquè, amb l’ajut d’ells, governés més fàcilment el vostre poble.

Així també, transmetéreu als fills d’Aaron el do que el seu pare tenia en plenitud, a fi que hi hagués prou sacerdots segons la Llei per oferir els sacrificis del tabernacle, que eren com una ombra de la realitat que havia de venir.

Finalment, Pare sant, en la plenitud dels temps, vau enviar el vostre Fill al món, Jesús, Apòstol i gran Sacerdot de la fe que professem.

Ell mateix es va oferir a vós per l’Esperit Sant com a víctima sense tara, i va fer participants de la seva missió els seus Apòstols, consagrats en la veritat, als quals donàreu uns col·laboradors per anunciar i fer present, per tot el món, l’obra de la salvació.

I ara, Senyor, doneu-nos també a nosaltres, bisbes, aquest ajudant que necessitem, febles com som, en l’exercici del sacerdoci apostòlic.

US PREGUEM, DONCS, PARE OMNIPOTENT, QUE CONCEDIU A AQUEST SERVENT VOSTRE DE FORMAR PART DE L’ORDE DELS PREVERES; RENOVEU EN EL SEU COR L’ESPERIT SANT; QUE REBI DE VÓS, OH DÉU, EL MINISTERI DE SECUNDAR L’ORDE EPISCOPAL, I QUE LA SEVA VIDA SIGUI UN BON EXEMPLE PER ALS ALTRES.

Que sigui bon col·laborador del nostre orde episcopal, a fi que, amb la seva predicació, la paraula de l’Evangeli fructifiqui en el cor dels homes, per la gràcia de l’Esperit Sant, i arribi fins als extrems de la terra.

13

Que sigui amb nosaltres fidel administrador dels vostres misteris, a fi que el vostre poble sigui renovat pel bany regenerador del baptisme, s’alimenti del vostre altar, els pecadors siguin reconciliats i els malalts rebin confort.

Que es mantingui, Senyor, ben unit a nosaltres per implorar la vostra misericòrdia en bé del poble que li encomanem, i en bé de tot el món.

Perquè així totes les nacions, reunides en Crist, formin l’únic poble vostre, que arribarà a la plenitud en el vostre Regne.

Per nostre Senyor Jesucrist, el vostre Fill, que amb vós viu i regna en la unitat de l’Esperit Sant, Déu, pels segles dels segles.

Tothom respon:

Amén.

UNCIÓ DE LES MANS I LLIURAMENT DEL PA I DEL VI Acabada la pregària d’ordenació, tothom s’asseu. El bisbe es posa la mitra. L’ordenat s’alça. Els preveres presents tornen al seu lloc; alguns d’aquests pre-veres imposen l’estola a l’ordenat, a la manera presbiteral, i el revesteixen amb la casulla. Després el bisbe es posa el gremial, i ungeix amb el sant crisma les palmes de les mans de l’ordenat, que està agenollat davant seu, tot dient:

Que nostre Senyor Jesucrist, a qui el Pare va ungir amb l’Esperit Sant i amb poder, sigui sempre amb tu, perquè santifiquis el poble cristià i ofereixis el sacrifici a Déu.

Seguidament el bisbe i l’ordenat es renten les mans. Mentre l’ordenat és revestit amb l’estola i la casulla, i el bisbe li ungeix les mans, es canta l’antífona «Crist, el Senyor, sacerdot per sempre», amb versets del salm 109:

14

&## w œ

!w œ

!w œ œ

!Salm 109

Oracle del Senyor al meu Se-nyor: «Seu a la meva dre-ta, i espera que faci dels enemics l’escambell dels teus peus». Ant.

Que el Senyor estengui lluny des de Si-ó el poder del teu cep-tre. Impera enmig dels e-ne-mics. Ant.

«Ja eres príncep el dia que vas néi-xer, tens la glòria sagrada des del si de la ma-re, abans de l’aurora jo t’he en-gen-drat.» Ant.

El Senyor no es desdiu del que ju-rà: «Ets sacerdot per sem-pre, segons l’orde de Melqui-se-dec.» Ant.

El Senyor és al teu costat, ’

i abat els reis el dia que s’in-dig-na; judica els pobles i els fa preso-ners, abat governants arreu de la terra. Ant.

Pel camí beuràs del tor-rent; així redreçaràs el cap. Ant.

&## 42 43 42œ jœ jœ

Crist, el Se -

Moderat

œjœ jœ Jœ Jœ

nyor, sa - cer-dot per

œ œ, jœ jœ

sem-pre, com ho

&## 42 43Jœ Jœ Jœ Jœ

fou Mel-qui - se -

˙, jœ jœ

dec, o - fe -

œ œ jœ jœrí pa i

.˙vi.

## œ!

w! !

Ant.

No es diu «Glòria al Pare». El salm es talla i es repeteix l’antífona després que l’ordenat ha rebut la unció de les mans.

Ant.

Cf. He 6,20

15

&#w œ œ! w œ œ œ! w œ œ

!w œ œ

!

&#42 ‰ jœ

Vos -

Moderat

œ œ œal - tres

jœjœ

jœjœ

sou elsmeus a -

Jœ œ, jœ

mics, si

&#Jœ Jœ Jœ Jœfeu el que joýus

Jœ .œ ,

ma - no,

œ œ jœ jœdiu el Se -

˙nyor.

# œ! w œ œ! ! !

Ant.

Després els fidels porten el pa sobre la patena, i el vi i l’aigua en el calze, per a la celebració de la missa. El diaca els rep i els porta al bisbe que els lliura a les mans de l’ordenat, agenollat davant d’ell, dient:

Rep l’ofrena del poble sant per presentar-la a Déu.

Pensa sempre el que faràs, reprodueix en tu el que commemoraràs, i conforma la teva vida al misteri de la creu del Senyor.

Finalment el bisbe dóna el bes de pau a l’ordenat, dient:

La pau sigui amb tu. L’ordenat respon:

I amb el vostre esperit. Tots els preveres presents fan el mateix. Mentre el bisbe i els preveres donen el bes de pau a l’ordenat es canta:

Salm 100

Vull celebrar la fidelitat i la jus-tícia. A vós, Senyor, dedi-coýel meu cant. Estudiaré la causa de la gent hon-rada, sempre que recorrin a mi. Ant.

Portaré les coses de pa-lau amb honrade-sa de cor; no em proposaré d’acon-se-guir cap objectiu in-noble. Ant.

Cf. Jo 15,14

Ant.

16

&#42 ‰ jœ

Vos -

Moderat

œ œ œal - tres

jœjœ

jœjœ

sou elsmeus a -

Jœ œ, jœ

mics, si

&#Jœ Jœ Jœ Jœfeu el que joýus

Jœ .œ ,

ma - no,

œ œ jœ jœdiu el Se -

˙nyor.

# œ! w œ œ! ! !

Ant.

&#w œ œ! w œ œ œ! w œ œ

!w œ œ

!

No es diu «Glòria al Pare». El salm es talla i es repeteix l’antífona, després que el bisbe i els preveres han donat el bes de pau a l’ordenat. Acabat el ritu d‘or-denació el nou prevere roman al presbiteri, a la dreta del bisbe. El bisbe deixa la mitra. No es diu «Crec en un Déu» i no hi ha pregària dels fi-dels. La missa segueix com de costum.

No sóc amic dels qui obren con-tra llei, no hi vull te-nir tracte; que s’allunyin de mi els cors per-versos, són per a mi uns desco-ne-guts. Ant.

Als qui d’amagat infamen els com-panys, els obli-goýa callar; m’és insuportable l’home d’ulls al-tius i de cor ar-ro-gant. Ant.

Poso els ulls en gent fidel del pa-ís, per cridar-los a viu-reýamb mi; són homes de conducta irre-pren-sible els qui estan al meu ser-vei. Ant.

No tindran lloc al meu pa-lau els homes frau-dulents; no es mantindrà a la meva pre-sència ningú que men-teixi. Ant.

No em canso cada dia de fer ca-llar els injustos del país. Vull que s’acabin a la ciutat del Se-nyor els qui obren el mal.

Ant.

17

& 42 43 42œ œSant, sant,

Jœ Jœ Jœjœ

sant és el Se -

œ, jœ jœ jœ

jœnyor, Déu de l’u - ni -

˙,

vers.

& 43Jœ Jœ Jœjœ

El cel i la

œ jœ jœter- ra són

Jœ Rœ RœJœ

jœplens de la vos-tra

Jœjœ œ ‰ jœ

glò-ri - a. Ho -

& 42œ jœjœ Jœ

jœsan - na a dalt del

˙, jœ jœ

cel. Be-ne -

œjœ jœ jœ jœ

ït el qui ve en

œjœ jœ

nom del Se -

& 43œ ‰ jœnyor. Ho -

œ jœjœ Jœ

jœsan - na a dalt del

.˙cel.

LITÚRGIA DE L’EUCARISTIA

S’omet la preparació del calze. Mentre es preparen les ofrenes, el bisbe està assegut, portant la mitra, que deixarà en accedir a l’altar.

ORACIÓ SOBRE LES OFRENES

Santifiqueu, Senyor, les ofrenes presentades en la gloriosa Transfiguració del vostre Fill, i foragiteu les ombres del pecat amb la resplendor de la seva llum. Dita l’oració, el diaca treu el solideu al bisbe, i el dóna a l’acòlit.

PREFACI

És realment just i necessari, és el nostre deure i és la nostra salvació, Se-nyor, Pare sant, Déu omnipotent i etern, que sempre i en tot lloc us donem gràcies per Crist Senyor nostre. Perquè ell va voler revelar la seva glòria davant d’uns testimonis esco-

llits, fent resplendir gloriosament el seu cos igual al nostre; així allunyava dels seus deixebles l’escàndol de la Creu i anunciava que en tot el cos de l’Església es realitzaria la Transfiguració acomplerta en el seu Cap. Per això, amb tots els àngels i els sants, cantem la vostra glòria, tot dient:

18

& 42 .. 43 42‰ Jœjœjœ

Anyell de

œ Jœ Jœ

Déu, que lle -

œ jœjœ Jœ Jœ

veu el pe - cat del

œ ‰ Jœmón, tin-

& .. 43œ Jœjœ

gueu pi - e -

œ Jœ Jœ

tat de nos -

œ œal - tres.

‰ Jœjœ

jœAnyell de

œ Jœ Jœ

Déu, que lle -

& 43 42œ jœjœ Jœ Jœ

veu el pe - cat del

œ ‰ jœmón, do -

œ œ Jœ Jœ

neu - nos la

˙pau.

Acabada la distribució de la comunió, el bisbe, havent reprès el solideu, se’n torna a la seu.

LLETANIA DE LA FRACCIÓ

&### 43 42 43jœ

Quan

jœ jœ jœjœ

jœ JœCrist es ma - ni - fes - ta -

œ œrà,

&### 43 42

jœ, jœ Jœ

jœ jœ jœse - rem semblants a

œ ‰ jœjœ Jœ

Ell, per - quèýel veu -

&### 42 ˙

rem

œ œtal com

rit.

˙és.

&### w œ œ

!w œ œ

! w œ œ!

w œ œ!

Salm 46

1 Jo 3,2

Ant.

1 Jo 3,2

Salm 46

ANTÍFONA DE COMUNIÓ

Ant.

19

& ‰ jœ œ œ,œ œ œ

1. Oh Déu, us llo em.

œ,œ œ œ

,œ

* Se nyor, us

œ œ œ œ ˙glo ri þ quem.- - - - -

& œ œ œ œ œ,

2.¸Oh Pa reýe tern,

œ œ œto ta la

œ œ œ œter raýus ve

œ œ œ ˙ne ra.- - - - - -

& œ œ œ3.¸Tots els

œ œ œ,œ œ œ

àn gels, els que ru

œ œ œ œ œ œbins iýels se ra þns

œ,œno- - - - -

& œ œ œ œ œces senmai d’a cla

œ>œ œ

,

mar vos:

œ>œ œ

,

Sant,

œ>œ œ ,

sant,

œ>œ

sant

œ œ œ œés el Se- - - -

& œnyor,

œ œ œ œ œ œDéu de l’u ni vers.

œ œ œ œ œEl cel i la

œ œ œ œter ra són- - -

& œ œ œ œ œplens de la ma jes

œ œ œ œ œtat de la vos tra

œ>œ œ ˙

glò ri a.

œ œ4.¸El

œ œ œcor glo ri- - - - - - -

& œ œ œós dels A

œ œpòs

œ œ,œ

tols, l’es

œ œ œtol ve ne

œ œ œ œra ble dels pro- - - - - - -

& œ>œ œ

,

fe tes,

œ œl’e

œ œ œ œ œ œxèr cit es cla tant dels

œ œ œ,

màr tirs

jœ œ œus do nen- - - - - - -

& œ œllo

œ œ œ ˙an ça.

œ œ5.¸Per

œ œ œto ta la

œ œter

œ œ,œ œ œ

ra la san taýEs- - - - - -

œ œ œ œ œ>œ œ

, > jœ œ> jœ jœ œ œ œ œ

,

Him.

Després es canta un cant d’acció de gràcies:

Him.

20

llo an ça. 5.¸Per to ta la ter ra la san taýEs- - - - - -

& œ œ œ œglé si aýus pro

œ>œ œ

,

cla ma:

œ> jœ œ

> jœ jœPa re d’im

œ œ œ œ œ,

men sa ma jes tat,- - - - - - - - -

& œ>Jœ

Fill

œ œ œ œú nic ve ri

œ œ œ œta ble iýa do

œ œ œ,

ra ble,

jœjœ œ œ

Es pe rit

œ> jœ

Sant,- - - - - - - - -

& Jœjœ œ

de fen sor.

‰ jœ œ> jœ

,

6. Oh Crist,

œ>

œ œvós sou el

œ œ œ œ œRei de la- -

& œ œ œglò ri a.

‰ jœ œ œ7. Vós sou el

œ>

œ œFill e

œ>

œ œtern del

œ œPa re.- - - -

& œ,œ œ œ

8.¸Vós, en fer vos

œ>

œho me

œ œ œper a

œ œ œlli be rarýels

œ>

œ œ,

ho mes,- - - - - -

& œ œ œno de fu

œ œ œ œ œgí reu d’entrarýen el

œ œ œ œ œsi de la

œ œVer ge.- - - -

& jœ, jœ œ œ œ

9.¸Vós, ven çut l’a gu

œ œ œ œlló de la

œ œ,œ

mort, o

œ œ œ œbrí reu als cre- - - - - -

& œ œ œients el

œ œ œ œ œReg ne del cel.

‰ œ œ10.Vós se

œ œ œieu a la

œ œ œ œdre ta de- - -

& œ œ,œ œ

Déu, en la

œ œ œ œ œglò ri a del

œ œPa re.

‰ œ œ11. I cre

œ œ œiem queýun- - - -

& œ œ œ œ,œ œ œ œ œ œ œ œ œ

21

Déu, en la glò ri a del Pa re. 11. I cre iem queýun- - - -

& œ œdi

œ œ,œ œ œ

a re tor na

œ œ œ œ œreu com a

œ œjut ge.- - - - -

& ‰ jœ œ œ œ12. Us de ma nem,

œ œ,œ œ œ œ

doncs, que so cor re

œ œ œ œ œ œ œgueu els vos tres ser- - - - - - -

& œ,

vents,

œ œ œqueýheu re di

œ œ œ œ œmit amb la vos tra

œ œ œ œ œsang pre ci- - - - -

& œ ˙o sa.

œ œ œ13.¸Feu que si

jœjœ œ œ

guem comp tats

œ œ œ œen el- - -

& œ œ œ œ œnom bre dels vos tres

œ œ,œ œ

sants, en la

œ œ œ œglò ri aýe- - - - -

& œ œ œ œter na.

‰ jœ œjœ,

14. Se nyor,

jœ œ œ œ œsal veu el vos tre

œ>

œ œpo ble- - - - -

& œ œ,œ œ œi be ne

œ œ œ œ œ œ œ œïu la vos traýhe re

œtat.

‰ jœ15. Si- - - - - -

& œ œ œ œgueu el seu pas

œ œtor,

œ œ,œpre

œ œ œneu lo

œ>œ

sem pre

œ œ œ œals vos tres- - - - -

& œ œ œ œbra ços.

‰ œ œ œ œ16. Us be ne ïm

œ>

œ œ œ œdi a re re

œ>

œ œ,

di a- - - - - -

22

bra ços. 16. Us be ne ïm di a re re di a- - - - - -

& jœjœ œ>

œ œi llo em per

œ>

œ œ œ œsempreýel vos tre

œnom.

‰ jœ œ œ œ17. Se nyor, dig- - - -

& œ œ œ œneu vos a guar

œ œ œ œdar nos a

œ,

vui

œ>

œ œ œ œlliu res de pe

œcat.- - - - - -

& ‰ jœ œ œ,œ

18. Se nyor, tin

œ œ œgueu pi e

œ œ œtat de nos

œ œ œ,

al tres,

œ œtin- - - - - - -

& œ>œ œ œ

gueu pi e

œtat.

‰ œ œ œ œ œ19. Queýel vos treýa mor, Se

œ œ œnyor, noýens- - - - -

& œ œ œdei xi

œ œ,œ

mai; a

œ œ œ œques taýés l’es pe

œ œ œ œ œran ça que po- - - - - - -

& œ œ œsem en vós.

‰ jœ œ œ œ20. En vós, Se

œ œ œ œnyor, m’em

œ œpa- - -

& œ œ œ œ,œ

ro, que

œ œmai no

œ œ œ œ œque di con fós.- -

ORACIÓ POSTCOMUNIÓ

Que els aliments celestials que hem rebut, Senyor, ens transformin en la imatge i semblança d’aquell que en la seva gloriosa Transfiguració es va manifestar en tot el seu esclat.

23

RITUS CONCLUSIUS El bisbe, portant la mitra i amb les mans esteses, saluda el poble dient:

El Senyor sigui amb vosaltres. Tothom respon:

I amb el vostre esperit. El diaca diu:

Inclineu-vos per rebre la benedicció. Tothom s’inclina. El bisbe, amb les mans esteses sobre l’ordenat i el poble, diu la benedicció:

Que Déu, que ha instituït l’Església i la regeix, et protegeixi amb la seva gràcia a fi que compleixis fidelment els deures dels preveres.

R. Amén.

Que et faci enmig del món servidor i testimoni de la veritat i de l’amor diví, i fidel ministre de la reconciliació.

R. Amén.

I que et faci veritable pastor per distribuir als fidels el pa viu i la paraula de vida, a fi que creixin més i més en la unitat del cos de Crist.

R. Amén. El bisbe, prenent el bàcul, acaba dient:

I a tots vosaltres, aquí presents, que us beneeixi Déu totpoderós, Pare, Fill i Esperit Sant.

Tothom respon:

I amb el vostre esperit. El diaca acomiada l’assemblea. Havent besat l’altar, i feta la deguda reverència, s’organitza la processó cap a la sagristia, com de costum.

J esús prengué Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, els dugué dalt una muntanya alta i es transfigurà da-vant d'ells. La seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum (Mt ,-). La

tradició de l’Església ha indicat amb l’expressió «la llum de la fe» el gran do portat per Jesucrist, que en l’Evange-li de sant Joan es presenta amb aquestes paraules: «Jo, que sóc la llum, he vingut al món perquè ningú dels qui creuen en mi no es quedi en la fosca» (Jn ,). També sant Pau s’expressa en els mateixos termes: «El mateix Déu que digué: “Que la llum resplendeixi enmig de les tenebres”, és el qui ara ha resplendit en els nostres cors» ( Co ,). En el món pagà, famolenc de llum, s’ha-via desenvolupat el culte al Sol, al Sol invictus, invocat en la seva sortida. Però, encara que renaixia cada dia, resul-tava clar que no podia irradiar la seva llum sobre tota l’existència de l’home. Perquè el sol no il·lumina tota la realitat; els seus raigs no poden arribar fins a les ombres de la mort, allí on els ulls humans es tanquen a la seva llum. «No es veu que ningú estigués disposat a morir per la seva fe en el sol», deia sant Justí màrtir. Conscients del vast horitzó que la fe els obria, els cristians anome-naren Crist el sol veritable, «els raigs del qual donen la vida».

Papa Francesc, La llum de la fe,

Icona de la Transfiguració. J. Ech

enique, Poblet

ORDENACIÓ PRESBITERAL

F. SALVADOR BATET CANDELA

Poblet, agost La Transfiguració del Senyor

Icona de la Transfiguració. J. Ech

enique, Poblet

ORDENACIÓ PRESBITERAL

F. SALVADOR BATET CANDELA

Poblet, agost La Transfiguració del Senyor