ordenació singular terrasses del pg. sant joan

34
Districte de l’Eixample TERRASSES PG. DE SANT JOAN Ordenació singular Gener 2015

Upload: districte-de-leixample

Post on 21-Jul-2016

212 views

Category:

Documents


0 download

DESCRIPTION

Ordenació singular terrasses del pg. Sant Joan

TRANSCRIPT

  • Districte de lEixample

    TERRASSES PG. DE SANT JOAN

    Ordenaci singular

    Gener 2015

  • 0.

    NDEX

    1. MEMRIA

    1.1_ Justificaci de la distribuci 1.2_ Delimitaci de lmbit 1.3_ Relaci de disposicions i ordenacions singulars afectades 1.4_ Incidncia pressupostria econmica i social de lordenaci 1.5_ Estudi paisatgstic de lespai. Criteris. Mesures per garantir el gaudi del paisatge 1.6_ Descripci de la proposta resultant

    _PASSEIG DE SANT JOAN_

    _ Ordenaci Singular_ _Districte de l'Eixample_

    2. PROPOSTA DE NORMATIVA

    2.1_Ocupaci mxima permesa dins lmbit de la ordenaci 2.2_Proposta d'assignaci d'espais. Concurrncia 2.3_Mduls permesos per local. Condicions especfiques de les terrasses 2.4_Distncies mximes (Local-terrassa) 2.5_Distncies mnimes als elements urbans 2.6_Definici i caracterstiques del mobiliari adms 2.7_Proposta de transitorietat

    3. DOCUMENTACI GRFICA

    3.1_ Plnol general mbit afectat E 1/2000 3.2.1_ Plnol situaci actual (Av. Diagonal - Arag) E 1/500 3.2.2_ Plnol situaci actual (Arag - Diputaci) E 1/500 3.2.3_ Plnol situaci t actual (Pl. Tetuan- Bess) E 1/500 3.2.4_ Plnol situaci actual (Pl. Tetuan - Llobregat) E 1/500 3.2.5_ Plnol situaci actual (Casp Ali bei) E 1/500 3.2.6_ Plnol situaci actual (Ali bei Rda. Sant Pere) E 1/500 3.3.1_ Proposta distribuci espais general (Diagonal- Arag)E 1/2000 3.3.2_ Proposta distribuci espais general (Arag- Rda. Sant Pere)E 1/2000 3.4.1_ Proposta distribuci espais (Av. Diagonal - Arag) E 1/500 3.4.2_ Proposta distribuci espais (Arag - Diputaci) E 1/500 3.4.3_ Proposta distribuci espais (Pl. Tetuan - Bess) E 1/500 3.4.4_ Proposta distribuci espais (Pl. Tetuan - Llobregat) E 1/600 3.4.5_ Proposta distribuci espais (Casp Ali bei) E 1/500 3.4.6_ Proposta distribuci espais (Ali bei Rda. Sant Pere) E 1/500

  • 1.

    MEMRIA

    1.1_Justificaci de la distribuci_

    El Passeig de Sant Joan s un carrer de Barcelona que creua els districtes de l'Eixample i Grcia. Al igual que vies com la

    Rambla de Catalunya i el Passeig de Grcia t un ample superior al de la majoria de carrers de la trama Cerd. Rep aquest nom en record de l'antic passeig de Sant Joan, o passeig Nou, comenat el 1795 i acabat el 1802 que vorejava els glacis de la Fortalesa de la Ciutadella i que desaparegu en ser enderrocada aquesta. Ha tingut molts noms al llarg de la histria: General Mola, Garca Hernndez, de la Repblica, dels Garrofers, del Malecon,...

    El passeig s'inicia, en l'extrem sud a l'Arc de Triomf de Barcelona. Tot pujant, en el nmero 26 hi ha Biblioteca Pblica Ars i ms endavant trobem la plaa de Tetuan, situada en la confluncia del passeig amb la Gran Via de les Corts Catalanes. En el nmero 90 del passeig hi ha la Parrquia de Sant Francesc de Sales, antiga esglsia i convent de les Saleses. El monument a Jacint Verdaguer el trobem a la confluncia amb l'avinguda Diagonal.

    Al llarg de lany 2011 es van finalitzar les obres darranjament del Passeig de Sant Joan, en el tram comprs entre lArc de Triomf i la Plaa de Tetuan. Durant lany 2014 sacabar de completar el tram entre la Plaa Tetuan i lAvinguda Diagonal. Aquesta actuaci configura dues grans voreres laterals de 17 metres dample adjacents a cadascuna dambdues lnies de faana, a ms duna calada central de dos carrils de circulaci per cada sentit.

    Aquesta tipologia de secci totalment diferent a les voreres estndard de lEixample, justifica la necessitat de definir una ordenaci singular en aquest mbit, tal com sestableix en lAnnex II de lordenana municipal de terrasses aprovada el desembre de 2013.

    Aquestes voreres estan pensades de forma molt funcional, amb una franja de 6 metres dample formada per panot per als vianants i daccs als habitatges i comeros, a ms duna rea donze metres entre aquest pas i la calada on es localitza tota la vegetaci i diferents zones destada, jocs infantils i espais destinats a terrasses de bar i similars.

    La voluntat daquesta franja verda s acollir les zones destada i gaudi dels ciutadans i visitants del passeig i separar-les de la circulaci del vianant transent de pas. Per tant es lgic situar les terrasses en aquest segon mbit duna manera totalment integrada amb lentorn i aconseguint una harmonitzaci amb la resta dusos de la via.

    Per tal dobtenir una ocupaci de les terrasses que sigui proporcionada amb lentorn, shan establert per cada tram de carrer un o dos espais definits dins de la franja verda en funci de la possible ocupaci de cadascun. Es preveuen tamb un espais complementaris en aquells xamfrans que ho permeten, per a qu en cas que hi hagi ocupaci completa de lespai reservat o per proximitat a la ubicaci del local shi puguin collocar les terrasses.

    En la Proposta de Normativa es defineixen els espais destinats a ubicar els vetlladors i els criteris dassignaci daquests als locals corresponents. De la mateixa manera dins de la secci Documentaci Grfica, en els plnols queda definida de manera grfica la zona que li correspon a cada local en funci de la seva parcel.la.

    Fins a lentrada en vigor de lactual Ordenana Municipal de Terrasses, hi havia en actiu la Normativa que regulava els criteris especials per a les llicncies de vetlladors al Passeig de Sant Joan entre lArc de Triomf i lAvinguda Diagonal. Aquesta norma definia els espais, les condicions dubicaci i les caracterstiques tcniques i esttiques dels elements a installar. Aquesta ja establia un sistema dassignaci despais definit segons la ubicaci del local i la configuraci urbanstica vigent al Passeig que permetia una compatibilitat adequada entre tots els usuaris de la via.

    Es per aix que prenent com a base la norma citada, cal sens dubte mantenir la distribuci despais existents i actualitzar les condicions que han de complir les terrasses, aix com definir les condicions daccs a aquests espais. No obstant, la particular forma del tram corresponent a la Pl. Tetuan fa que en aquesta zona s'hagi definit una distribuci adaptada a la seva configuraci urbanstica i s actual.

    Aix doncs, la voluntat daquesta ordenaci s la de continuar fent compatible una demanda despai creixent per part dels restauradors amb el dret dels ciutadans de gaudir de lespai pblic, aix com garantir, laccs en igualtat de condicions a tots els operadors del passeig als espais destinats a les terrasses i aconseguir una distribuci despais que garanteixi de manera justa i equilibrada, laccs i el gaudi daquests passeig a tots els seus usuaris (vianants i operadors comercials).

    1.2_Delimitaci de lmbit_

    Lmbit afectat per aquesta ordenaci inclou totes les finques confrontants al Passeig de Sant Joan, aix com aquells locals que

    hi tinguin accs a aquestes finques des dels xamfrans (encara que tinguin numeraci per un dels carrers transversals). Concretament lmbit inclou les finques compreses entre el nm. 1 i el nm. 100 del Passeig de Sant Joan. (Veure Documentaci Grfica)

    La Plaa Tetuan tamb sinclou en lmbit daquesta ordenaci singular amb lexcepci del tram Bess-mar de la plaa, doncs no hi ha la possibilitat en un futur a mig termini que es generi la necessitat dubicar-hi espais per terrasses. Lmbit de la Plaa Tetuan te un tractament diferenciat a banda doncs les seves especials caracterstiques aix ho requereixen. Ms endavant es defineixen les condicions de tots els trams afectats.

    1.3_Relaci de disposicions i ordenacions singulars afectades_

    - Criteris especials per a les llicncies de terrasses, vetlladors i mobiliari auxiliar al Passeig de Sant Joan entre lArc de Triomf

    i lAvinguda Diagonal, aprovats per decret de 22 de mar de 2011 [BOP de 4 dabril de 2011].

    - Pla regulador de les autoritzacions de terrasses, vetlladors i mobiliari auxiliar al Districte de lEixample, aprovat per Decret d'alcaldia de 25 dabril de 2007 (BOP de 1 de maig de 2007).

    Aquestes disposicions han estat derogades amb lentrada en vigor de lactual ordenana de terrasses.

  • 1.4_Incidncia pressupostria econmica i social de l'ordenaci_

    La incidncia pressupostria econmica i social d'aquesta ordenaci ser mnima per la ciutat i l'entorn concret afectat. Aix es degut a qu en gran part, es mantenen la majoria de prescripcions i normes tcniques que ja es venien aplicant a dia davui (principalment en la part reformada lany 2011). En quant als restauradors de la zona, al haver-hi molt ms espai disponible a la seva disposici per posar els vetlladors que la demanda existent, es considera probable laparici de nous locals de pblica concurrncia en els propers mesos i aix pugui augmentar en ms o menys mesura la dinamitzaci econmica i social de la zona.

    - Socialment- Lestabliment de zones clarament diferenciades entre la ocupaci destinada a terrasses i la resta dusos s sense cap mena de dubte un factor harmonitzador entre la globalitat dusuaris i les seves necessitats. En aquest sentit aquesta Ordenaci Singular suposar un pas endavant i permetr una convivncia ms senzilla pels usuaris daquesta via.

    - Econmic- Sorgeix la necessitat d'adaptar els plans de negoci dels operadors existents i dels que puguin exercir l'activitat en un futur a les conseqncies de l'aplicaci de procediments de concurrncia en l'adjudicaci dels espais habilitats per ubicar-hi terrasses. Aquesta Ordenaci posa a labast de tots els operadors potencials del Passeig Sant Joan un increment de lespai per a posar terrassa. Aquest fet facilita la incentivaci de leconomia sense suposar un esfor pressupostari addicional, al estar previst en el projecte de remodelaci del Passeig.

    1.5_Estudi paisatgstic de l'espai. Criteris. Mesures per garantir el gaudi del paisatge_

    Els criteris tinguts en compte per a lordenaci de lespai sn els segents:

    - Garantir el gaudi de les visuals en perspectiva del passeig, amb el seu disseny concret.

    - Garantir les visuals sobre les faanes laterals, en especial pel que fa a les plantes baixes comercials i accessos de vens.

    - Garantir un flux continu de vianants i lharmonitzaci de les necessitats de tots els usuaris de la via.

    - Garantir la visi dedificis de pblica concurrncia aix com la seva evacuaci suficient.

    - Procurar una tranquillitat visual i un endreament global.

    Per donar resposta a aquests punts, es proposa:

    -Agrupar les terrasses en les zones destinades a estada i oci. Aquests sn els espais que ms ens permeten gaudir de la visi de perspectiva del passeig aix com mantenir les zones de pas lliures. Aquesta proposta permet, a ms, millorar les condicions de vens i vianants de la zona.

    -Respectar la situaci i distribuci del mobiliari urb existent (i de nova implantaci) al Passeig. Lexperincia demostra que lequilibri entre el gaudi del vianant que passeja i el visitant que gaudeix de la degustaci local, es troba en una lnia molt fina que cal preservar. Aix vol dir que cal protegir tots els espais de descans i gaudi pel passejant sense afectar a les zones de terrasses. Es proposa que cada una de les terrasses ocupi la superfcie disponible en cada espai definit en aquesta ordenaci, de manera integrada i sense trencar la disposici de lespai.

    -Segregar les zones de transit de vianants de les d'estada. S'afavoreix la convivncia amb la distribuci fsica del nou passeig, on les zones d'estada han estat especialment dissenyades per afavorir el seu gaudi i a ms s'ha deixat una vorera de 6 metres lliures per al pas dels vianants.

    -Alliberament dels espais frontals dedificis ds pblic o despecial inters. Aix en permet la visi alhora que garanteix levacuaci dels seus usuaris per qestions de seguretat.

    -Limitar lalada dels mobles, evitar barreres visuals de mampares, jardineres o daltres mobles. En aquest sentit, s'admeten les jardineres posteriors noms en els espais que queden alineats a calada i hauran de tenir una alada que no tapi la visi transversal a ms devitar lefecte tanca, prioritzant la jardinera baixa amb bardissa vegetal. Cal sempre permetre la visi de les plantes baixes de la vorera contrria, cosa que, a ms, afavoreix la visibilitat del comer que hi opera. Per seguir amb aquest principi, es proposa evitar o minimitzar qualsevol altre tipus de moble.

    -Unificar alades, materials i colors de les terrasses per tal de millorar la imatge dendreament i elegncia del passeig, tot i que es permet la possibilitat didentificaci de loperador.

    -Utilitzaci del mobiliari propi duna terrassa evitant aquells que no siguin imprescindibles o que siguin ms propis de lequipament de lestabliment. Aix, es proposa ls de taules, cadires i para sols, i, en cas de ser necessari, jardineres longitudinals noms per les terrasses situades en els espais que queden alineats a calada i sempre seran posteriors.

    1.6_Descripci de la proposta resultant_ Un cop preservats els criteris descrits anteriorment, en resulta lordenaci detallada en la documentaci grfica adjunta.

    Pel que fa a locupaci en planta, un cop estudiada tota la configuraci urbanstica, la ordenaci singular defineix la implantaci dun total de 27 espais principals distributs per tots els trams del Passeig de Sant Joan i adaptats a la configuraci urbanstica daquests. Aquests espais han sigut numerats de manera correlativa i podran ser ocupats per les terrasses dels locals que tinguin faana al passeig i segons la numeraci que estableix el quadre adjunt a aquesta normativa. Tots els locals i establiments del Passeig tindran a las seva disposici un espai principal concret assignat per posar-hi la terrassa. Els locals que la seva faana doni a un xamfr hauran de situar-se a lespai principal de la zona ms propera.

  • A banda la proposta defineix una srie de zones addicionals en la majoria de xamfrans, definides com a tals en la documentaci grfica.

    La Comissi Tcnica de Terrasses podr autoritzar l's d'aquestes zones addicionals sempre i quan el local sollicitant estigui situat total o parcialment en el xamfr i l'espai principal ms proper estigui totalment ocupat o b a una distncia superior de 20 metres de l'accs al local. La Comissi tcnica de Terrasses (CTT), valorar la millor soluci per a cada cas.

    En general, sota cap circumstncia un local podr utilitzar un espai que no tingui assignat.

    Aquesta proposta aconsegueix dotar la mxima superfcie i espai per ubicar les terrasses, complint els criteris esmentats fins ara. Aquesta proposta de superfcie mxima supera amb escreix a la demanda actual existent i per tant s una ordenaci que es preveu pugui absorbir i normalitzar les demandes futures a mig i llarg termini.

    Els 27 espais principals definits on poden anar situades les terrasses no tenen la mateixa superfcie ni estan distributs en cada tram de la mateixa manera. Aquestes zones han sigut adaptades per projecte a la configuraci especfica de cada tram, mantenint una filosofia idntica en tots ells, per variant la seva ubicaci, amplada, capacitat o longitud en funci del mobiliari urb (veure documentaci grfica).

    Cada espai principal podr ser ocupat per una o varies terrasses (en cas que hi hagi concurrncia de sollicituds) i el nmero mxim de mduls que cada local podr posar-hi vindr definit tant per les condicions explicitades en la proposta de normativa aix com per la prpia capacitat de lespai. De la mateixa manera les condicions tcniques que hauran de complir les terrasses i el seu mobiliari s'explicita en lesmentada proposici de norma.

    Lobjectiu de la Ordenaci s que cadascun daquests espais pugui ser utilitzat per tots els locals ms propers a ell i que compleixin les condicions daccs establertes. Tant lassignaci daquests espais als locals habilitats per posar-hi la terrassa, aix com el sistema daccs a ells, ve definit en la proposta de normativa i ha estat ideat pensant en aquest objectiu. Amb la configuraci proposada, tots els locals que actualment disposen de terrassa a la via pblica no veuran reduda la superfcie que actualment tenen a disposici per posar-hi la terrassa. El nmero mxim de taules que tenen autoritzades vindr definit per laforament interior del local, la limitaci general de nmero de taules per establiment que marca aquesta ordenaci i les prescripcions generals que disposa lOrdenana de Terrasses.

    Particularitat de la Plaa Tetuan

    L'especial forma d'aquesta singular plaa fa que cada un dels quatre dels seus trams perimetrals tingui una configuraci diferent dels seus elements urbanstics. Aquest aspecte afecta a la definici dels espais que hauran de ser destinats a les terrasses que s'adapten a cada tram en concret. En aquest sentit aquesta ordenaci estableix cinc mbits diferenciats cada un amb la seva particularitat.

    Concretament la proposta despais principals resultant de l'estudi de superfcie disponible es concreta en el segent:

    - Tram lateral muntanya-besos (mbit 13). En aquest sector, es defineixen tres espais de 24 m2 tocant a la vorada per a les terrasses. Aquesta configuraci saplicar als establiments situats entre els nmeros 29 i 35. Sempre caldr deixar un espai lliure de pas pels vianants com a mnim del 50% de lample lliure de la vorera.

    - Tram lateral muntanya-besos (mbit 14): Les terrasses pertanyents als locals situats entre els nmeros 23 i 28 aniran ubicades en els espais definits per aquest mbit en els plnols.

    - Tram lateral mar-besos (no aplica lordenaci singular): No s'admeten vetlladors. L'espai no s susceptible de generar demanda doncs a dia d'avui no existeixen locals comercials que compleixin les condicions d'accs i no s'espera que canvi la situaci en un futur a curt o mitj termini.

    - Tram lateral mar-Llobregat (mbit 15). En aquest sector, es defineixen dos espais de 40 m2 tocant a la vorada per a les terrasses. Aquesta configuraci saplicar als establiments situats entre els nmeros 12 i 20. Sempre caldr deixar un espai lliure de pas pels vianants com a mnim del 50% de lample lliure de la vorera

    - Tram lateral muntanya-Llobregat (mbit 16). En aquest sector, es defineixen quatre espais per a les terrasses de 16 m2 tocant a la vorada. Aquesta configuraci saplicar als establiments situats entre els nmeros 4 i 11. Sempre caldr deixar un espai lliure de pas pels vianants com a mnim del 50% de lample lliure de la vorera.

    Pel mateix motiu que a la resta de trams del Passeig de Sant Joan, a la Plaa Tetuan, la proposta tamb defineix espais addicionals en els dos dels xamfrans que la Plaa t en com amb el Passeig (veure la documentaci grfica). Aquest espais addicionals prenen el mateix objectiu que la resta distributs al llarg dels trams del Passeig. Els plnols adjunts en aquesta proposta dOrdenaci, tal com sha comentat anteriorment, defineixen de manera concreta els lmits de faana per lassignaci de tots els espais.

    Al llarg del Passeig de Sant Joan i tamb de manera anloga a la Plaa Tetuan, existeixen una srie dedificis dedicats a equipaments

    pblics o privats, o b que sn singulars i que no sn susceptibles de generar demanada despai per terrasses i per tant no han sigut considerats alhora de fer el clcul de la superfcie necessria. La situaci daquests edificis ve dibuixada (ombrejat gris) en els plnols adjunts i queden fora de lmbit daquesta ordenaci singular.

    2.

    PROPOSTA DE NORMATIVA

    2.1_Ocupaci mxima permesa dins l'mbit de la ordenaci_

    La ocupaci mxima de terrasses no podr excedir els espais delimitats per lmbit dordenaci ni les superfcies i el nmero de

    mduls que sexpliciten tant en el quadre dassignaci despais (quadre 2) com en la documentaci grfica adjunta. La superfcie global de voreres inclosa en lmbit daquesta ordenaci es de 41262,36 m2 . Per altra banda la superfcie mxima proposada per ocupar amb les terrasses suma un total de 1780,92 m2, un cmput que representa el 4,32% de tot l'mbit afectat per laplicaci daquesta ordenaci singular. Aquest percentatge docupaci resultant suggereix una molt bona possibilitat de fer compatibles ls privatiu de lespai pblic amb el dret de la resta dusuaris de gaudir del Passeig de Sant Joan.

    Aquest percentatge que es destina per ubicar-hi les terrasses, garanteix laccs a la via pblica als actuals operadors aix com te en compte futures incorporacions destabliments sense que aix impliqui la necessitat dampliar o revisar lespai definit en aquesta Ordenaci Singular en els propers anys.

  • Caldr respectar no obstant, els lmits de les rees dels espais delimitades en els plnols dordenaci aix com la superfcie mxima i el nmero de mduls mxims establerts per cadascuna delles. En el cas dels espais addicionals no sha establert un nmero mxim de mduls ni una superfcie mxima a ocupar. Caldr valorar la proposta en cada cas a la Comissi Tcnica de Terrasses.

    Els espais principals venen definits per un paviment especial i diferenciat. La distribuci de la superfcie dins de cada espai caldr fer-la de tal manera que la distncia mnima entre les taules de dos operadors que conflueixin en un mateix espai sigui igual o superior a 1,5 m. lliures de mobiliari.

    Tal com sha explicat en la descripci de la proposta resultant, es defineixen un total de 27 espais principals ms una srie despais addicionals en els xamfrans. Aquests espais queden distributs al llarg de tots els trams del Passeig de Sant Joan i de la Plaa Tetuan. En el quadre 2, que es mostra ms endavant, sidentifiquen els espais principals i la seva corresponent assignaci segons la numeraci postal del local o establiment.

    Tots els locals tenen assignat un espai principal. Pel que fa als establiments que tenen faana en un xamfr se li ha assignat un espai principal i de manera excepcional i noms en cas que lestabliment ho solliciti de manera expressa i compleixi les condicions abans descrites es podr valorar per la CTT la possibilitat de posar les taules en lespai addicional assignat.

    Els establiments subjectes a aquesta Ordenaci Singular, estaran obligats a retirar de manera temporal la seva terrassa de lespai pblic per motius dinters general (fires, diada de Sant Jordi, altres diades assenyalades i esdeveniments singulars) si ladministraci aix ho decideix. Prviament a la retirada temporal, lAjuntament comunicar als afectats la durada de la mateixa, i aquests tindran dret a la devoluci de la part proporcional que hagin pagat en concepte docupaci despai pblic.

    -QUADRE 1 - resum relaci superfcie terrasses (espais principals)/superfcie total

    2.2_Proposta d'assignaci d'espais_

    La proposta daquesta Ordenaci Singular sadapta a la configuraci fsica de cada tram aprofitant les zones enjardinades que shan creat en la recent remodelaci que ha sofert. Tot i que cada vorera presenta les seves particularitat, la distribuci de les diferents zones (panot, espais enjardinats i altres) es mant duna manera ms o menys uniforme. El resultat s la creaci dentre 3 i 4 espais en cada tram per ubicar-hi les terrasses. La proposta pels diferents trams presenta una estructura idntica en tots ells (menys la Plaa Tetuan) on cada tram sha dividit en diverses franges segons la numeraci postal, cada una de les quals disposa dun espai principal o addicional assignat

    Per garantir una distribuci equilibrada dels espais en funci dels locals i establiments de lmbit afectat, sha establert la divisi de

    les franges de manera equitativa en funci de la superfcie disponible dels espais i dels locals existents en aquell tram.

    Per tant, els diferents mbits daplicaci per cada tram es referencien amb els seus espais assignats, posant a disposici dels locals i establiments que pertanyin a ells, una superfcie i un nmero mxim de taules suficient i repartida duna manera racional i equilibrada. Cap tram afectat estima una disminuci de la superfcie que actualment esta ocupada per les terrasses existents.

    Daquesta manera quedaran endreats els espais que tenen assignats cada grup de parcelles, i per tant els seus locals comercials, segons la numeraci postal de cada una delles.

    Per altra banda cal definir com ser laccs a aquests espais pel cas que hi hagi concurrncia de sollicituds en un mateix espai.

    Aquesta possibilitat (de concurrncia de sollicituds), tot i que a dia davui no implica cap restricci daccs a lespai assignat, caldr establir el sistema de concurrncia als espais disponibles, en previsi que en un futur laparici de nous operadors faci necessari organitzar els espais daquesta manera. En qualsevol cas, el nombre mnim de mduls a assignar en cas de concurrncia a algun espai, podr ser inferior a quatre a diferncia del que disposa l'art. 87.2 de l'Ordenana de Terrasses.

    Sistema de concurrncia als espais

    LOrdenana de Terrasses defineix en la secci 2 del captol 6 el procediment dassignaci dels espais lliures de titularitat pblica per a la installaci de terrasses en aquells emplaaments on hi ha concurrncia de sollicituds.

    Per la seva banda el Manual Operatiu de lOrdenana de terrasses en la seva versi definitiva estableix els dos tipus d'assignaci que es poden aplicar en aquestes situacions:

    - Distribuci igualitria entre concurrents - Distribuci proporcional a la capacitat del local

    En el moment de redactar aquesta Ordenaci Singular la oferta despai disponible supera sobradament a la demana actual existent.

    No es preveu que en els propers anys lincrement de demanda despai desemboqui en la necessitat daplicar un sistema de concurrncia als espais.

    Sabem i coneixem que la configuraci scio-econmica a del Passeig de Sant Joan es variada i existeixen locals i negocis de tota mena

    de mida i activitat. Aquesta tendncia es preveu que es mantingui uniforme al llarg dels propers anys. Es per aix que la alternativa ms adequada en el moment que calgui aplicar un sistema de concurrncia als espais ser la segona opci, es a dir, establir una distribuci proporcional a la capacitat dels propis establiments.

    Laplicaci i desenvolupament del procediment de concurrncia als espais, es preveu en els articles 82 al 87 de la vigent Ordenana

    de Terrasses i es desenvolupa en el manual operatiu citat anteriorment. A partir del moment en que aquesta Ordenaci Singular entri en vigor, tots els espais es sotmetran a procediment de concurrncia en cas que aix sigui necessari.

    Tot seguit es presenta el quadre d'assignaci d'espais (quadre 2) per tots els locals i establiments inclosos en l'mbit d'aquesta

    ordenaci.

    Tram Superfcie total voreres [m2] Espais associats Superfcie terrasses [m2]

    Diagonal- Valncia 3229,89 1,2 i 3 147,7Valncia-Arag 4802,08 4,5 i 6 149,38Arag- Consell de Cent 4773,58 7,8 i 9 242,7Consell de Cent- Diputaci 4946,78 10,11 i 12 238,33Plaa Tetuan 10186,51 13,14,15 i 16 278,65Casp- Ausias Marc 4922,24 17,18,19 i 20 311,78Ausias Marc- Ali bei 4896,71 21,22,23 i 24 222,78Alibei- Rda. Sant Pere 3504,57 25,26 i 27 189,6

    TOTAL 41262,36 27 espais 1780,92Percentatge Ocupaci 4,32%

  • -QUADRE 2 - Quadre d'assignaci d'espais

    Passeig de Sant Joan (excepte Pl. Tetuan)

    Plaa Tetuan

    Passeig Sant JoanTrams Ambit d'aplicaci Superficie mxmia per terrasses [m2] Moduls possibles Taules actualment autoritzades Increment mxim de mduls

    Espai 1 Senars: 93-99 54,61 13 0 13Espai 2 Senars: 89-91 58,53 14 6 8Espai 3 Parells: 94-100 34,56 8 6 2Total Tram 147,7 35 12 23Espai 4 Senars: 79-87 53,26 13 4 9Espai 5 Senars: 69-77 40,22 10 0 10Espai 6 Parells: 84-86 55,9 13 8 5Total Tram 149,38 36 12 24Espai 7 Senars: 61-67 64,74 16 8 8Espai 8 Senars: 51bis-59 98,64 23 16 7Espai 9 Parells: 68-82 79,32 19 10 9Total Tram 242,7 58 34 24Espai 10 Senars: 39-49 49,29 12 8 4Espai 11 Parells: 60-66 123,61 30 16 14Espai 12 Parells: 52-58 65,43 16 8 8Total Tram 238,33 58 32 26Espai 17 Senars: 31-37 67,24 16 3 13Espai 18 Senars: 25-29 92,54 23 0 23Espai 19 Parells: 42-50 68,77 17 8 9Espai 20 Parells: 34-40 83,23 20 17 3Total Tram 311,78 76 28 48Espai 21 Senars: 13-21 45,33 11 0 11Espai 22 Senars: 7-11 47,43 11 0 11Espai 23 Parells: 24-32 77,63 19 16 3Espai 24 Parells: 18-24 52,39 16 16 0Total Tram 222,78 57 32 25Espai 25 Senars: 1-5 46,45 11 4 7Espai 26 Parells: 8-16 63,53 16 14 2Espai 27 Parells: 2-6 79,62 20 12 8Total Tram 189,6 47 30 17Total Ordenaci 1502,27 367 180 187

    Alibei - Rda. St. Pere

    Diagonal -Valncia

    Vlencia-Arag

    Arag - Consell de Cent

    Consell de Cent-Diputaci

    Casp - Ausias Marc

    Ausias Marc- Alibei

    Passeig Sant Joan

    Tram Ambit d'aplicaci Superficie mxmia per terrasses [m2] Moduls possibles Taules actualment autoritzades Increment mxim de mduls

    mbit 13 (Bess) Consecutius: 29-35 72 18 6 12

    mbit 14 (Bess) Consecutius: 23-38 62,65 15 3 12

    mbit 15 (Llobregat) Consecutius: 12-20 80 20 10 10

    mbit 16 (Llobregat) Consecutius: 4-11 64 16 13 3

    Total mbit 278,65 69 32 37

    Pl. Tetuan

  • 2.3_Mluls permesos per local. Condicions de les Terrasses_

    Condicions generals de les terrasses daquesta ordenaci - Mduls de 1,5 x 1,5m. Cada quatre mduls base podran cobrir-se per un para-sol. - El nombre mxim de mduls autoritzables per local ser de 12. La terrassa no podr superar en cap cas

    laforament de linterior del local, i la suma dels aforaments interiors i exteriors es tindr en compte alhora daplicar les normatives daccessibilitat i lOrdenana Municipal de les Activitats i establiments de concurrncia pblica. En qualsevol cas el mxim numero de mduls per espai, queda limitat al que es descriu en els plnols de cada tram aix com en el quadre anterior

    - El vetllador shaur de situar en lespai predeterminat per a la seva ubicaci que li hagi estat assignat segons el que disposa el quadre anterior de i la Documentaci Grfica adjunta.

    - Els mduls sagruparan segons es descriu a la documentaci grfica i variar segons les caracterstiques del seu entorn prxim. Sestudia lespai en conjunt, per es mantindr una aplicaci particular per a cada un dels establiments.

    - Tamb quedaran estipulades les agrupacions i collocaci dels para-sols veient la imatge de conjunt de lespai. - No podran ubicar-se vetlladors en la franja lateral de sis metres propera a la faana, ni en general fora dels

    espais definits en aquesta ordenaci singular. - Els para-sols dels espais addicionals podran estar ancorats a terra i podran disposar dilluminaci amb

    escomesa elctrica soterrada. La installaci i reposici de la vorera al seu estat original anir a crrec del titular de la llicncia.

    - Es permeten les estufes a ra d'una cada quatre mduls de terrassa. Caldr que siguin elements homologats i compleixin tota la normativa vigent que els hi sigui d'aplicaci. - En cas en que un espai concorrin ms d'una terrassa, caldr que aquestes deixin una franja mnima de

    separaci entre ambdues per permetre el pas duna persona. Aquest pas no podr ser inferior a 1,5m. No es permeten elements de separaci entre vetlladors.

    Per la resta de condicions que no vinguin definides en aquesta Ordenaci Singular, ser daplicaci el que estableix lOrdenana Municipal de Terrasses.

    2.4_Distncies mximes (Local-Terrassa)_

    La distncia mxima de la terrassa al seu local, en general vindr establerta per la situaci daquesta segons lespai que te assignat (veure Documentaci Grfica). La distribuci daquests espais ha seguit criteris de proximitat compartida i per tant no es fixa una distncia mxima concreta mes enll de la que resulti dutilitzar lespai assignat. Els locals ubicats total o parcialment als xamfrans podran disposar de les zones addicionals si l'espai principal ms proper esta totalment ocupat o a una distncia superior a 20 metres de l'accs al local.

    2.5_Distncies mnimes als elements urbans_ En general es proposa que les distncies als elements urbans siguin les mateixes que estableix l'Ordenana de Terrasses. La

    ubicaci dels espais destinats a allotjar les terrasses ve determinada per la configuraci fsica del passeig. Es per aquest motiu que les distncies mnimes respecte a les parades d'autobs i als guals podran ser en algun cas puntual modificades respecte al que determina l'article 10 de l'Ordenana de Terrasses.

    Marquesines/Parades autobs: S'han alliberat en totes els 5 metres frontals en el sentit de la marxa. Queden alliberats 20

    metres en sentit contrari de la marxa en totes elles, tots ells en un ample de vorera no inferior a 5 metres que s l'amplada d'una vorera Standard de l'Eixample.

    Guals accs a finques: S'ha alliberat tota una franja de vorera d'un mnim de 3m en ambds sentits de la marxa perqu tots els

    quals pugui complir les distncies de l'article 10 en aquest ample de franja. Considerem que aquesta soluci s'ajusta a les obligacions que disposa l'ordenana de de terrasses en aquest punt.

    2.6_Definici i caracterstiques del mobiliari adms_ Per tal de facilitar ls de les terrasses per part dels operadors, per sempre sense perdre els criteris descrits en el punt anterior

    de garantir ls de lespai pblic per part dels vianants garantia de visuals, el flux dels propis usuaris de la via, la seguretat i lendreament de lespai -, es proposa considerar el mobiliari annex segent, collocat dins lmbit docupaci de la terrassa.

    Caracterstiques del mobiliari adms:

    _Cadires: Cal que siguin uniformes. Podran fer de suport de fundes i coixins amb la identificaci de lestabliment (color corporatiu i/o el nom de lestabliment gravat).

    _Taules: Cal que siguin unitries per a cada terrassa.

    _Para-sols: Cal que els para-sols es puguin plegar a la nit, que estiguin alineats entre s i tinguin un color uniforme, com a mnim, per cada un dels espais. No podran ancorar-se a terra. Per a la resta de qestions, respectaran el que indica lOrdenana de Terrasses.

    _Jardineres: Noms es permeten en els espais que quedin alineats a calada i sempre seran posteriors, en cap cas laterals. Respectaran les prescripcions generals que indica lOrdenana de terrasses.

    Altre mobiliari auxiliar i les seves caracterstiques:

    _Moble auxiliar: Es respectar el que indica lOrdenana de terrasses per a les Ordenacions Singulars.

    _Pissarra: Es Respectar el que indica lOrdenana de terrasses.

    _Mampara: No s'admet.

    _Separaci entre terrasses: Caldr deixar una separaci mnima entre terrasses que comparteixin el mateix espai que permeti el pas duna persona.

    _Estufes: Es permeten a ra duna cada quatre mduls de terrassa. Caldr que siguin elements homologats i compleixin tota la normativa vigent que els hi sigui daplicaci.

  • 2.7_Proposta de transitorietat_

    De cara a facilitar la implantaci daquesta Ordenaci Singular de terrasses al Passeig de Sant Joan, es proposa un perode transitori de dos anys per tal dadaptar-se a lordenaci definitiva. El Passeig de Sant Joan t ja consolidada de fa anys locupaci de les voreres per part de les terrasses, la implantaci daquesta ordenaci implica, doncs, canvis importants per als operadors que ara ocupen i fan s daquest espai pblic. Es creu convenient que el canvi es pugui fer de manera gradual en un perode superior a un any.

    1.- Proposta de calendari

    A partir de laprovaci definitiva de lOrdenaci singular:

    - Les terrasses i els mobles que les integren, quedaran totalment ubicades a la situaci final prevista en lOrdenaci Singular.

    - Cal retirar tots els elements no admesos per lordenaci. s a dir, els que no siguin taules, cadires, para sols, o daltres mobles expressament autoritzats. Nomes s podr disposar dun moble auxiliar i duna pissarra per terrassa. Les terrasses dels espais principals hauran de retirar totes les jardineres i les terrasses situades en els espais addicionals noms en podran disposar a la part posterior per fer de separaci amb la calada.

    - El mobiliari, se situar dins del permetre de terrassa autoritzat.

    A partir de 1 de gener de 2017:

    - Acompliment de les condicions del local pel que fa a sanitaris i accessibilitat dacord amb lart. 29 de lOT.

    - Nombre mxim de 12 mduls per establiment.

    2. Condicions

    Aquest calendari de transitorietat noms saplica per a aquelles terrasses amb llicncia en vigor, en el moment de laprovaci de lOrdenaci Singular. Qualsevol concessi nova, haur dadaptar-se des del primer moment en que sautoritzi.

    En qualsevol cas, totes aquelles terrasses que vulguin adaptar-se a lOrdenaci singular des de la seva aprovaci podran fer-ho.

  • 3.

    DOCUMENTACI GRAFICA

  • PortadaPasseig Sant Joan - MemoriaPasseig de Sant Joan_planosD1D202_SA102_SA202_SA302_SA402_SA502_SA602_SA702_SA802_SA902_SA10DP1DP2P1P2P3P4P5P6P7P08P09P10