orígens i expansió de la corona de castella
DESCRIPTION
power point segon esoTRANSCRIPT
![Page 1: orígens i expansió de la corona de castella](https://reader035.vdocuments.pub/reader035/viewer/2022062521/568c487c1a28ab4916905582/html5/thumbnails/1.jpg)
www.vicensvives.comwww.vicensvives.com
POLIS 2Ciències socials, geografia i història
Segon curs
![Page 2: orígens i expansió de la corona de castella](https://reader035.vdocuments.pub/reader035/viewer/2022062521/568c487c1a28ab4916905582/html5/thumbnails/2.jpg)
POLIS 2
Índex
Climas y paisajes de España, Europa y la CA
Catalunya dins la Corona d’Aragó (segles XIII-XV)05
Orígens i expansió de la Corona de Castella06
07
La monarquia autoritària: els Reis Catòlics08
L’Islam i Al-Andalus01
L’Europa feudal02
La ciutat medieval03
Els orígens de Catalunya04
Els grans descobriments geogràfics09
L’Imperi dels Habsburg10
El segle del Barroc11
Catalunya dins la Monarquia Hispànica (s. XVI-XVII)12
Els habitants del planeta13
La població d’Espanya i la de Catalunya14
La ciutat i el món urbà15Renaixement i Reforma
Les societats humanes16
![Page 3: orígens i expansió de la corona de castella](https://reader035.vdocuments.pub/reader035/viewer/2022062521/568c487c1a28ab4916905582/html5/thumbnails/3.jpg)
POLIS 2
Orígens i expansió de la Corona de Castella
1. L’origen dels regnes cantàbrics
2. L’expansió territorial dels segles XI i XII
3. La gran expansió del segle XIII
4. El regne de Castella: economia i societat
5. Les institucions de govern i la crisi baixmedieval
06
6. L’art romànic a la Corona de Castella
7. L’art gòtic a la Corona de Castella
![Page 4: orígens i expansió de la corona de castella](https://reader035.vdocuments.pub/reader035/viewer/2022062521/568c487c1a28ab4916905582/html5/thumbnails/4.jpg)
POLIS 2
Introducció
• A la mateixa època de la creació dels comtats catalans i aragonesos i el regne de Pamplona als Pirineus, a la serralada Cantàbrica s’hi va formar el regne d’Astúries.
• Més endavant es va convertir en el regne de Lleó.
• La unificació definitiva del regne de Castella i del de Lleó al segle XIII, amb el nom de Corona de Castella, va permetre a aquest regne dur a terme l’ocupació militar de la majoria dels territoris musulmans peninsulars.
06
![Page 5: orígens i expansió de la corona de castella](https://reader035.vdocuments.pub/reader035/viewer/2022062521/568c487c1a28ab4916905582/html5/thumbnails/5.jpg)
POLIS 2
1. L’origen dels regnes cantàbrics
1.1. El regne d’Astúries
1.2. El regne de Lleó
• Els regnes cristians occidentals (mapa)
1.3. La formació del regne de Castella
1.4. Els primers repoblaments
06
![Page 6: orígens i expansió de la corona de castella](https://reader035.vdocuments.pub/reader035/viewer/2022062521/568c487c1a28ab4916905582/html5/thumbnails/6.jpg)
POLIS 2
1.1. El regne d’Astúries
• En aquest territori s’hi van refugiar alguns nobles visigots. Un d’ells, Pelagi, obtingué una primera victòria sobre els musulmans prop de Covadonga (722).
• Aquest fet ha estat considerat l’inici de la Reconquesta, és a dir, la conquesta per part dels regnes cristians de les terres que ocupaven els musulmans.
• Els successors de Pelagi, Alfons I i Alfons II, van crear un regne al voltant d’Oviedo, conegut com a regne d’Astúries, que es va independitzar de l’emirat de Còrdova.
06
![Page 7: orígens i expansió de la corona de castella](https://reader035.vdocuments.pub/reader035/viewer/2022062521/568c487c1a28ab4916905582/html5/thumbnails/7.jpg)
POLIS 2
1.2. El regne de Lleó
• A la segona meitat del segle IX Alfons III (866-910) va aprofitar la debilitat dels emirs cordovesos i ocupà els territoris des de la serralada Cantàbrica fins al riu Duero.
• Per controlar millor les noves terres i protegir els pagesos repobladors, la capital es va traslladar a Lleó i va prendre el nom de regne de Lleó.
• Durant el segle X, amb la proclamació del califat, Al-Andalus va incrementar la força militar i va organitzar diverses expedicions militars.
• Les ràtzies encapçalades per Almansor van saquejar i destruir nombroses ciutats lleoneses.
06
![Page 8: orígens i expansió de la corona de castella](https://reader035.vdocuments.pub/reader035/viewer/2022062521/568c487c1a28ab4916905582/html5/thumbnails/8.jpg)
POLIS 2
Els regnes cristians occidentals06
![Page 9: orígens i expansió de la corona de castella](https://reader035.vdocuments.pub/reader035/viewer/2022062521/568c487c1a28ab4916905582/html5/thumbnails/9.jpg)
POLIS 2
1.3. La formació del regne de Castella
• A l’origen Castella era la frontera oriental del regne de Lleó, una zona poc poblada i molt exposada als atacs musulmans.
• Alfons III va fortificar aquest territori amb la construcció de nombrosos castells i hi va fundar la ciutat de Burgos.
• Aquesta zona va rebre el nom de comtat de Castella i fou governada per comtes.
• Un dels comtes, Ferran I aconseguí independitzar-se i transmetre en herència el comtat de Castella al seu fill.
06
![Page 10: orígens i expansió de la corona de castella](https://reader035.vdocuments.pub/reader035/viewer/2022062521/568c487c1a28ab4916905582/html5/thumbnails/10.jpg)
POLIS 2
1.4. Els primers repoblaments
• A partir de mitjan segle IX es va fer el primer repoblament en massa de la vall del Duero.
• En aquestes zones s’hi van formar comunitats de pagesos lliures que tenien petites parcel·les de terra (alous) i vivien en petites cases aïllades però properes entre si, formant una vila.
• Els habitants de les viles es reunien en un consell, que decidia els afers d’interès col·lectiu.
• Els repobladors procedien dels primers nuclis cristians, però també hi havia molts cristians mossàrabs.
06
![Page 11: orígens i expansió de la corona de castella](https://reader035.vdocuments.pub/reader035/viewer/2022062521/568c487c1a28ab4916905582/html5/thumbnails/11.jpg)
POLIS 2
2. L’expansió territorial dels segles XI i XII
2.1. La conquesta de la vall del Tajo
2.2. La creació de Portugal
2.3. L’arribada dels almoràvits
• La reconquesta als segles XI-XII (mapa)
2.4. Els repoblaments comunals
06
![Page 12: orígens i expansió de la corona de castella](https://reader035.vdocuments.pub/reader035/viewer/2022062521/568c487c1a28ab4916905582/html5/thumbnails/12.jpg)
POLIS 2
2.1. La conquesta de la vall del Tajo
• Ferran I de Castella va ocupar i va repoblar els territoris despoblats al sud del Duero i arribà fins a Àvila.
• També va conquerir Coïmbra i va obligar els musulmans de Toledo, Sevilla i Badajoz a pagar-li tributs.
• Llavors Castella es va convertir en un Estat fort i va passar a prendre la iniciativa en l’ofensiva contra Al-Andalus.
• El seu fill, Alfons VI, va continuar l’expansió i va aconseguir ocupar Toledo (1085), l’antiga capital visigòtica.
06
![Page 13: orígens i expansió de la corona de castella](https://reader035.vdocuments.pub/reader035/viewer/2022062521/568c487c1a28ab4916905582/html5/thumbnails/13.jpg)
POLIS 2
2.2. La creació de Portugal
• El testament d’Alfons VI (1109) va deixar com a hereva dels regnes de Lleó i de Castella la seva filla Urraca.
• A la seva altra filla, Teresa, li va deixar el comtat de Portugal.
• L’any 1128 Alfons Henriques, fill de la comtessa Teresa, es va proclamar rei de Portugal. A partir d’aleshores, Portugal va ser un regne independent.
06
![Page 14: orígens i expansió de la corona de castella](https://reader035.vdocuments.pub/reader035/viewer/2022062521/568c487c1a28ab4916905582/html5/thumbnails/14.jpg)
POLIS 2
2.3. L’arribada dels almoràvits
• L’agressivitat dels reis cristians va atemorir els monarques islàmics. Per defensar-se, van demanar auxili als guerrers d’un imperi islàmic del nord d’Àfrica, els almoràvits.
• Els almoràvits van aconseguir deturar l’avanç dels regnes cristians del nord a finals del segle XI.
• Els reis cristians van poder conservar la ciutat de Toledo, però van haver d’abandonar València, que havia estat ocupada l’any 1092 per Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid Campeador.
06
![Page 15: orígens i expansió de la corona de castella](https://reader035.vdocuments.pub/reader035/viewer/2022062521/568c487c1a28ab4916905582/html5/thumbnails/15.jpg)
POLIS 2
La reconquesta als segles XI i XII 06
![Page 16: orígens i expansió de la corona de castella](https://reader035.vdocuments.pub/reader035/viewer/2022062521/568c487c1a28ab4916905582/html5/thumbnails/16.jpg)
POLIS 2
2.4. Els repoblaments comunals
• A partir del segle XI la necessitat de defensar els territoris dels atacs musulmans va enfortir els nobles i els monjos, que tenien castells i monestirs emmurallats.
• Per tal de protegir-se, molts pagesos lliures es van posar sota la protecció d’un senyor; així van perdre el domini de les terres i es van convertir en serfs.
• A partir del segle XII, en què els reis cristians van conquerir territoris molt poblats per musulmans es va aturar el repoblament espontani i els reis van organitzar el repoblament de les ciutats frontereres (repoblament comunal).
06
![Page 17: orígens i expansió de la corona de castella](https://reader035.vdocuments.pub/reader035/viewer/2022062521/568c487c1a28ab4916905582/html5/thumbnails/17.jpg)
POLIS 2
3. La gran expansió del segle XIII
3.1. La unió de Castella i Lleó
3.2. Els almohades i Las Navas de Tolosa• La frontera entre els regnes cristians i Al-Andalus (mapa)
3.3. L’avanç cap al sud
3.4. La repoblació de la vall del Guadalquivir
06
![Page 18: orígens i expansió de la corona de castella](https://reader035.vdocuments.pub/reader035/viewer/2022062521/568c487c1a28ab4916905582/html5/thumbnails/18.jpg)
POLIS 2
3.1. La unió de Castella i Lleó
• Al llarg del segle XII els regnes de Castella i Lleó es van unir i es van separar diverses vegades per motius hereditaris o matrimonials.
• Ferran I va unir el seu regne al de Lleó (1037) i va aconseguir la primera unificació d’ambdós regnes. Després de la seva mort el regne es tornà a dividir per qüestions d’herència.
• La reunificació definitiva es va fer el 1230, en què Ferran III va heretar el regne de Castella de la seva mare i el de Lleó del seu pare.
• De la unió d’aquests dos regnes en va néixer la Corona de Castella.
06
![Page 19: orígens i expansió de la corona de castella](https://reader035.vdocuments.pub/reader035/viewer/2022062521/568c487c1a28ab4916905582/html5/thumbnails/19.jpg)
POLIS 2
3.2. Els almohades i Las Navas de Tolosa
• Durant la segona meitat del segle XII els regnes cristians s’enfrontaren a la invasió almohade, un nou imperi islàmic que ocupà la Península.
• Durant molts anys el regne de Castella i Lleó va lluitar contra els almohades per les terres situades entre el Tajo i Sierra Morena.
• Aquests van ser derrotats a la batalla de Las Navas de Tolosa (1212), on lluitaren junts els reis de Castella, Navarra i Aragó.
06
![Page 20: orígens i expansió de la corona de castella](https://reader035.vdocuments.pub/reader035/viewer/2022062521/568c487c1a28ab4916905582/html5/thumbnails/20.jpg)
POLIS 2
La frontera entre els regnes cristians i Al-Andalus06
![Page 21: orígens i expansió de la corona de castella](https://reader035.vdocuments.pub/reader035/viewer/2022062521/568c487c1a28ab4916905582/html5/thumbnails/21.jpg)
POLIS 2
3.3. L’avanç cap al sud
• Els reis cristians van emprendre l’avanç cap al sud després de la derrota almohade.
• El regne de Lleó ocupà les terres extremenyes actuals (1230) i, després de la unió amb Castella, la força d’ambdós regnes va permetre a Ferran III donar un impuls decisiu a la Reconquesta.
• Ferran III començà la conquesta de la vall del Guadalquivir i conquerí Còrdova i Sevilla. El seu fill, Alfons X, va arribar a Cadis i Múrcia.
• El regne de Portugal va completar la conquesta del seu territori actual amb l’ocupació de Faro el 1249.
• Al final del segle XIII només quedava a la Península un regne musulmà: el regne nassarita de Granada.
06
![Page 22: orígens i expansió de la corona de castella](https://reader035.vdocuments.pub/reader035/viewer/2022062521/568c487c1a28ab4916905582/html5/thumbnails/22.jpg)
POLIS 2
3.4. La repoblació de la vall del Guadalquivir
• Als segles XII i XIII, amb la conquesta de la vall del Guadalquivir, es van ocupar territoris molt poblats i amb una activitat econòmica important.
• A les terres ocupades al sud del Tajo molts musulmans en van fugir o van ser expulsats cap a Granada i el nord d’Àfrica.
• Una bona part del territori va ser repartit en forma de grans latifundis als nobles, als clergues i als ordes militars que havien participat en les campanyes.
06
![Page 23: orígens i expansió de la corona de castella](https://reader035.vdocuments.pub/reader035/viewer/2022062521/568c487c1a28ab4916905582/html5/thumbnails/23.jpg)
POLIS 2
4. El regne de Castella: economia i societat
4.1. El predomini de la ramaderia
4.2. Les rutes de la llana
4.3. El poder de la noblesa
06
![Page 24: orígens i expansió de la corona de castella](https://reader035.vdocuments.pub/reader035/viewer/2022062521/568c487c1a28ab4916905582/html5/thumbnails/24.jpg)
POLIS 2
4.1. El predomini de la ramaderia
• La majoria de les terres castellanes es dedicaven al conreu de cereals o de productes per a l’exportació (vi i oli).
• La base de l’economia era la ramaderia ovina, sobretot de raça merina, que produïa llana abundant de gran qualitat i es destinava a l’exportació.
• La ramaderia pertanyia majoritàriament a la noblesa castellana, que a fi de defensar els seus interessos, va fundar l’Honrado Concejo de la Mesta (1237).
06
![Page 25: orígens i expansió de la corona de castella](https://reader035.vdocuments.pub/reader035/viewer/2022062521/568c487c1a28ab4916905582/html5/thumbnails/25.jpg)
POLIS 2
4.2. Les rutes de la llana
• Una petita part de la llana que es produïa a Castella es quedava al regne per als teixidors de les ciutats.
• Una part important s’exportava a les ciutats tèxtils dels Països Baixos, sobretot Bruges, on la filaven, la teixien i en feien confecció.
• El comerç de la llana es concentrava a Burgos, i des d’allà anava als ports del mar Cantàbric per fer-la arribar a Flandes per via marítima.
• Els mariners bascos i càntabres transportaven la llana, que sortia dels ports càntabres i bascos.
• Al segle XIII els mariners bascos i càntabres van fundar l’Hermandad de la Marina de Castilla.
06
![Page 26: orígens i expansió de la corona de castella](https://reader035.vdocuments.pub/reader035/viewer/2022062521/568c487c1a28ab4916905582/html5/thumbnails/26.jpg)
POLIS 2
4.3. El poder de la noblesa
• El progrés de la Reconquesta comportà que els reis concedissin enormes extensions de terra als nobles, amb les quals crearen grans senyories.
• Els beneficis de l’exportació de la llana es van concentrar en mans de la noblesa i de l’alt clero, que es consolidaren com els grups socials més rics i poderosos de Castella.
• A Castella no es va desenvolupar una burgesia que es podia haver enriquit amb la manufactura i amb el comerç.
06
![Page 27: orígens i expansió de la corona de castella](https://reader035.vdocuments.pub/reader035/viewer/2022062521/568c487c1a28ab4916905582/html5/thumbnails/27.jpg)
POLIS 2
5. Les institucions de govern i la crisi baixmedieval
5.1. Les institucions de la Corona de Castella
5.2. La crisi a Castella
06
![Page 28: orígens i expansió de la corona de castella](https://reader035.vdocuments.pub/reader035/viewer/2022062521/568c487c1a28ab4916905582/html5/thumbnails/28.jpg)
POLIS 2
5.1. Les institucions de la Corona de Castella
• La monarquia. A Castella la Corona tenia uns poders més amplis que altres regnes hispànics. Al segle XIII els nobles castellans s’enfrontaren a l’autoritat del monarca.
• Les Corts. Les Corts de Lleó es crearen l’any 1188 i van ser les primeres que es van reunir a la Península. Des del segle XIV la unió de les Corts de Castella i les de Lleó donaren lloc a les Corts de Castella i Lleó.
• Els municipis. Tenien una certa autonomia i jurisdicció pròpia. A Castella els consells oberts a tota la població van ser substituïts pels capítols. Més endavant aparegué la figura del corregidor, representant del poder reial a les ciutats.
06
![Page 29: orígens i expansió de la corona de castella](https://reader035.vdocuments.pub/reader035/viewer/2022062521/568c487c1a28ab4916905582/html5/thumbnails/29.jpg)
POLIS 2
5.2. La crisi a Castella
• La crisi del segle XIV no va ser tan intensa a Castella. De tota manera, la Corona de Castella es va veure afectada per rebel·lions nobiliàries i per guerres civils.
• La guerra civil. Pere I de Castella (1350-1369) va voler imposar el seu poder sobre els nobles, desenvolupar l’economia de les ciutats i afavorir els artesans del sector tèxtil.
• L’alta noblesa i l’Església s’hi van enfrontar i proposaren com a rei el seu germanastre Enric. Després d’anys de guerra civil, Enric de Trastàmara fou proclamat rei.
• La nova dinastia dels Trastàmara. Va estar en mans de l’alta noblesa.
06
![Page 30: orígens i expansió de la corona de castella](https://reader035.vdocuments.pub/reader035/viewer/2022062521/568c487c1a28ab4916905582/html5/thumbnails/30.jpg)
POLIS 2
6. L’art romànic a la Corona de Castella
6.1. L’arquitectura
6.2. L’escultura i la pintura
06
![Page 31: orígens i expansió de la corona de castella](https://reader035.vdocuments.pub/reader035/viewer/2022062521/568c487c1a28ab4916905582/html5/thumbnails/31.jpg)
POLIS 2
6.1. L’arquitectura
• L’art romànic es va introduir a la Península Ibèrica a través dels nous camins de pelegrinatge a Santiago de Compostel·la, que en català es coneixia com a Sant Jaume de Galícia.
• Els edificis romànics més importants al regne de Lleó i de Castella que acolliren un gran nombre de fidels són:
• Les catedrals de Santiago de Compostel·la, Zamora i Salamanca.
• Les esglésies de San Isidoro de Lleó, San Martín de Frómista.
• El monestir de Santo Domingo de Silos.
06
![Page 32: orígens i expansió de la corona de castella](https://reader035.vdocuments.pub/reader035/viewer/2022062521/568c487c1a28ab4916905582/html5/thumbnails/32.jpg)
POLIS 2
6.2. L’escultura i la pintura
• L’escultura romànica es mostra essencialment a les façanes i als capitells dels claustres. Les temàtiques habituals són escenes bíbliques, de l’Antic i el Nou Testament.
• Pel que fa a la pintura, la tècnica més característica era el fresc. Pel que fa a l’estil, destaquen les influències mossaràbiga i mudèjar.
06
![Page 33: orígens i expansió de la corona de castella](https://reader035.vdocuments.pub/reader035/viewer/2022062521/568c487c1a28ab4916905582/html5/thumbnails/33.jpg)
POLIS 2
7. L’art gòtic a la Corona de Castella
7.1. L’arquitectura
7.2. L’escultura i la pintura
06
![Page 34: orígens i expansió de la corona de castella](https://reader035.vdocuments.pub/reader035/viewer/2022062521/568c487c1a28ab4916905582/html5/thumbnails/34.jpg)
POLIS 2
7.1. L’arquitectura
• La Corona de Castella rebé la influència dels models del gòtic francès, caracteritzat per la verticalitat i per l’ornamentació.
• L’estil gòtic fou predominant al segle XIII en la construcció d’un gran nombre de catedrals.
• Al segle XV l’arribada d’arquitectes centreeuropeus va importar el gust per l’ornamentació molt recarregada.
• L’arquitectura civil gòtica va deixar edificis importants a Castella, com el castell de Peñafiel, a Valladolid, i el Palacio del Infantado a Guadalajara.
06
![Page 35: orígens i expansió de la corona de castella](https://reader035.vdocuments.pub/reader035/viewer/2022062521/568c487c1a28ab4916905582/html5/thumbnails/35.jpg)
POLIS 2
7.2. L’escultura i la pintura
• L’escultura gòtica hispànica va tenir un gran desenvolupament. Una mostra n’és la Puerta del Sarmental de la catedral de Burgos i la Virgen Blanca de la catedral de Lleó.
• Als segles XIV i XV es va accentuar el sentit decoratiu, que queda palès al sepulcre de Don Alfonso, de Gil de Siloé.
• Durant el segle XIII la pintura gòtica va estar dominada a Castella i Lleó per l’art de la miniatura.
• Al segle XV els retaules van esdevenir el mitjà d’expressió pictòrica principal.
06