Núm

. 351

· ju

liol

2013

. 2

euro

s

n Ja tenim nou batle: Antoni Servera(Independents)

Festes Sa Coma Nit Multi Cultural 18 i 19 de juliol

n Joan A. Sánchez Cazorla,president de l’associacióEmpresarial de Restauració Badia de Cala Millorn Entrega de diplomes als nins/es de les Escoletes Esportives

Els monitors i responsables de les Escoletes Esportives Municipals amb el regidor d'esports, Pep Barrientos.

2

Publicitat

Hotel Cala BonaPasseig del Moll,707559-Cala Bona

Tel 971 58 59 24www.calabonahotel.comFacebook: H Cala Bona

HOTEL CALA BONA DES DEL 1.924 OFERINT EL MILLOR SERVEI

BONES FESTES DEL CARME !!

Els textos d’aquestarevista expressenúnicament l’opiniódels seus autors irespecten el seu estillingüístic.

Turismo 2007, s.l.Dep. Legal:

PM 1535-89C/ Dr. Servera, 34660 99 15 28609 48 65 0907550 Son Serverawww.calamillor7.comrevista@calamillor7.com

Editorial

Aquesta revista s'edita en català gràcies a la col·laboració del Servei Lingüístic de l'Ajuntament de Son Servera per mitjà de la campanya 'A Son Servera, informació en la nostra llengua!'

En tot cas, respectam l'elecció de llengua dels nostres col·laboradors per expressar les seves opinions.

3

n Costes es desentén de Cala Bona, què més ens queda per patir al nostre municipi?

Ja estam de ple dins un altre estiu. De les festes del nostre patró nomésqueda l’onejar solitari de la bandera blanca dalt de l’església vella. Ara els tocaa sa Coma i a Cala Bona fer onejar la bandera de les seves festivitats. A sa Comaes preveuen unes festes molt participatives i farcides d’activitats per a tothom.I a Cala Bona pescadors i vilatans es preparen per honorar la seva patrona, unade les festes més nostrades, sentides i estimades tant per als calaboners comper la resta de serverins enamorats del nostre cocó màgic que és el port cala-boner.

Però fins a Cala Bona ha arribat també la desfeta dels incompetents políticsde Ciutat. Costes ja duu temps oblidant-se de les seves responsabilitats en elport de Cala Bona. De fet, l’Ajuntament serverí, des de la Regidoria de Vies iObres, ha hagut de posar recursos humans i econòmics per mantenir acondi-ciada la zona enjardinada i les instal·lacions marítimes i arranjar l’abandonamenta què el sotmet el Departament de Costes del Govern balear.

De fet, les zones verdes i la poda de palmeres, responsabilitat de Costes, ésara una feina i una despesa més del nostre Ajuntament. Tant que el regidor deVies i Obres, Miquel Espases, està duent a terme un estira i arronsa i una con-tínua posició de queixa amb els responsables d’aquesta deixadesa administra-tiva que ocasiona un gran greuge no sols per als habitants sinó també per almostrador turístic que hauria de ser Cala Bona.

Fins i tot el regidor i els treballadors de la brigada municipal han estat con-vidats per Costes a abandonar aquestes tasques perquè no són de responsabi-litat municipal.

Hi ha comportaments i actituds dels alts càrrecs i responsables polítics quenosaltres, els ciutadans, mai no podrem entendre.

En el proper CM7 entrevistarem el regidor de Vies i Obres perquè ens expli-qui com continua aquesta situació.

No vull acabar aquest editorial sense reconèixer les bones festes del nostrepatró que ha organitzat la Regidoria de Festes; i també la Regidoria de Culturaper l’èxit que ha suposat la Mostra de Teatre Infantil i d’Adults. I alhora, desitjaral nou batle, Antoni Servera, uns bons anys de feina i profitosos pel al nostremunicipi, a més d’agrair al batle sortint i ara regidor, Pep Barrientos, la sevaatenció amb la premsa.

Bones festes per a sa Coma i Cala Bona! n

Manel I. Serrano Servera CM7

DilemaEl vent del migjornrefresca l’estançai a la platja, batuda pel sol,descambuixa els cocoters.El so de les onesrossegant l’arenarevifa mes ànsies.A la taula, entretant,reclama l’escritun paper en blanc.Els ulls, pendentsdel blau turquesad’una mar aclaparadorade tots els sentits.La voluntat, ferma per a la glosa;els somnis a flor de pell;la mar remorosaconvida al passeig.El paper en blancreclama l’escrit.Escoltar les muses?Gaudir de la mar?Vet aquí el dilemaque hauré d’esbrinar!Com diria la padrina Crespina:'Si això és guerra, que no vengui la pau!'

Toni López

Batey Caletón, Cuba

Març de 201313

El dimarts 11 de juny, en una sessióextraordinària del Ple de la corporació, el finsara batle de Son Servera, Pep Barrientos(PSOE), va renunciar al seu càrrec de batle al’espera de la presa de possessió com a noubatle d’Antoni Servera (Independents)y, acom-plint d’aquesta manera amb el pacte signat perambdós partits a principis de legislatura, on eldos capdavanters del partit socialista i d’inde-pendents es repartirien dos anys de batlia per-hom.

A la sessió plenària assistiren una vintenade persones, cosa inusual, i també hi compare-gueren mitjans de comunicació com ara UH iIB3 (darrerament desapareguts en les sessionsplenàries de l’Ajuntament serverí), a més d’altscàrrecs del PSIB.

El cap de l’oposició, Jaume Servera (PP),declarà que “Avui estam davant una crònica jaanunciada segons el vostre pacte de govern. Durant aquests dos anysdel vostre govern s’ha anat confirmant la falta de projecte comú, unallàstima ja que aquestes conseqüències les paga el poble. A més,també hem trobat a faltar una comunicació més fluïda entre govern ioposició, no ens heu tengut en compte i ni tants sols hem pogut fer-vos arribar propostes.”

Tot seguit, Pep Barrientos passà a pronunciar el seu discurs decomiat. Per moments les seves paraules semblaven de comiat del mónde la política, tal vegada per l’emotivitat del moment per part del polí-tic socialista. Barrientos féu un repàs dels sis anys d’ambdues legisla-tures de pacte amb els Independents i també volgué reconèixer la valiadels treballadors i tècnics de la sala. Començà per repassar sis anysde govern on s’han assolit fites històricament esperades –algunes,curiosament, duites a terme aquests darrers dies- com ara el nou PAC-segons ell ‘un dels millors centres de salut de Mallorca-; el carril bicique ‘és l’enveja dels municipis costaners’; la piscina municipal i la viade circumval·lació, que si tot no falla dia 17 de juny se’n reiniciaran lesobres. De la circumval·lació recordà els seus enfrontaments amb dosministres de Foment i també amb un company de partit de Palma quanaleshores la CAIB era governada pel Pacte de Progrés.

A continuació recollim les declaracions més destacables de PepBarrientos en la seva renúncia pactada com a batle de Son Servera:

“Quan fa 6 anys entràrem a formar part del govern serverí erenmoments molts difícils per a la política local. Però el temps és inexo-rable i de llavors ençà la fisonomia de Son Servera ha canviat a millor.

Ens hem consolidat en moltes àrees. Aquests darrers 6 anys hemcrescut amb seny, prenent decisions per al poble i no polítiques persobre de la capacitat d’aquest poble. No cal dir que aquesta darreraetapa política ha estat molt difícil, hem minvat en recursos i en serveisa causa de les retallades i de la situació econòmica, però estic moltcontent per l’equip de govern ja que hem sabut impulsar els serveissocials i l’educació per no deixar encara més desprotegits els ciuta-dans davant la situació que tots coneixem; hem canviat fins i tot la visióde cultura del nostre poble; un poble net, amb ordre, amb més presèn-cia policial que mai; hem arreglat àrees i departaments, hem tapatforats i hem sabut mantenir arreglats i nets els nostres carrers.”

En el tema de la piscina Barrientos explicà tot el procés que hasuposat que la piscina municipal sigui una realitat després de 6 anysd’entrebancs i errades tècniques, i assumí que ‘em faig responsablepersonalment del retard de la piscina municipal’.

També féu un repàs per la seva Regidoria d’Esports i finalment vol-gué expressar el seu agraïment als seus companys de govern, a l’o-posició i als mitjans de premsa local, diaris i televisió.

Volgué destacar que entre govern i oposició s’ha conformat ungrup humà que fa feina pel bé comú del poble i de premsa volgué des-tacar el seu paper fonamental en democràcia per fer arribar al poblela informació.

Finalment, acabà el seu discurs defensant la dignitat de la majoriade polítics i s’acomiadà ‘amb la mateixa humilitat amb què vaig entrarcom a batle. Ara només esper que el projecte d’aquest pacte es puguiconsolidar’.n CM7

4

Actualitat

n Segons l’acord del pacte de govern, Pep Barrientos (PSOE)renuncia al seu càrrec de batle

el darrer plenari de Pep Barrientos com a batle (foto:Biel Capó)

le recomienda: para una buena salud bucal

visitar a su dentista como mínimo una vez al año para control y limpieza dental

Horario: de lunes a viernes de 9:30h. a 13:00h.lunes, martes y jueves de 16:30h. a 19:30h.

C/ dels Camps, 1 - 2º izq. - SON SERVERA - Tel. 971 56 78 49

Canvi de Batlia

5

Actualitat

CONSULTE NUESTROSINMEJORABLESPRESUPUESTOS

CALA MILLOR Y PALMATel. 971 81 32 02

Móvil 609 60 78 19 www.limpiezasgil.com

El passat 18 de juny, en una sala de plens molt concorreguda -poques vegades ocorrdurant tota la legislatura-, Antoni Servera (Independents) fou proclamat nou batle de SonServera, després de les votacions a favor de l’Equip de Govern i la votació del PP pel seu líderde partit.

Jaume Servera (PP) declarà que “la veritat és que durant aquests dos anys de legislaturano ens heu tengut gens en compte i heu passat per alt les nostres valoracions; així que aranomés vos demanam que ens deixeu participar de manera més eficaç en el funcionament degovern”. D’altra banda, el nou batle, Antoni Servera, expressà la voluntat d’atendre les deman-des de l’oposició “per tal de remar tots plegats en la mateixa direcció si realment volem elmillor per al nostre Ajuntament i poble”. Tot seguit, mantingué el seu torn de paraula per donara entendre el significat d’aquesta batlia per a ell i per al seu grup, i cal dir que la il·lusió quecaracteritza el líder dels Independents i el seu to conciliador fou palès en tot moment en el seudiscurs: “Volem que aquest canvi de batlia sigui una continuació d’aquests dos anys i seguirfent feina per exposar bones idees, escoltar les propostes dels veïnats i incentivar la neteja, laseguretat i el manteniment de les nostres infraestructures.”

També contà una anècdota de dies abans amb un veí de Son Servera d’origen alemanyque li valorà molt positivament què significa per a ell viure a la nos-tra illa i a la nostra zona, fet que segons Servera (Independents) enshauria de servir per mentalitzar-nos de bon de veres per la cura quehem de tenir de la nostra zona i dels nostres espais naturals vers elturisme. Antoni Servera volgué deixar clar que el turisme és un fetcrucial per a la nostra existència i riquesa, sobretot després de lafallida que ha sofert el món de la construcció, i que avui per avui ésla font fonamental de riquesa de la nostra illa. Amb aquesta idea féureferència al Consorci de Turisme engegat per Son Servera i SantLlorenç i al dinamisme del nostre poble aquests darrers anys.

Entre els assistents a l’acte hi hagué el batle de Vilafranca i sim-patitzants i components dels Independents, amb una extensacobertura periodística. n CM7

n Ja tenim nou batle: Antoni Servera (Independents)

Canvi de Batlia

Avda. de la Constitución, 507550 Son Servera · Tel. 971 56 70 08

Fax 971 56 75 25 Móvil 629 74 59 53

TALLER DE REPARACIÓN TALLER MULTI-MARCACHAPA Y PINTURACAMBIO DE ACEITENEUMATICOSITVREPARAMOS TODA CLASE DE VEHICULOSMECANICA EN GENERAL

En Demetrio Sard i na Cati Soler, sota els pseudònims de JuliàGaitza i Flor de Lotus, presentaren una exposició perfomance ambnarració inclosa a la sala d’exposicions d’en Miquel Vives, amb el títolde ‘COBERTURA’.

Rere aquest nom amb tants de significats possibles s’amaga unagran idea de fins on arriben els mecanismes del mal per fer perdurarel funcionament piramidal de la nostra societat. En aquest cas repre-sentaven i ridiculitzaven el funcionament econòmic, social i de castesde la societat espanyola.

A la foto podem observar com les llaunes lluentes, espigades,encorbatades, amb un molí a cada costat i sota la COBERTURA d’ungran i fornit paraigua negre representen tots els poderosos (polítics,grans empresaris, multinacionals i tota casta de llepes), a l’aixopluc dela COBERTURA que els donen les serps, fetes de llaunes i amb llen-gües sorgides de cortines de llengos, que fan la feina bruta dels únicsbeneficiats d’aquesta COBERTURA demolidora on qualsevol menys elspoderosos poden acabar esclafats, xuclats i cremats com qualsevolllauna que veim llençada a les escombraries del nostre dia a dia.

A l’entrada de l’exposició hi havia un panell de retalls de diaris ones reproduïa tot l’espiral de perversió i corrupció que apareixen a lesnotícies. A més, a la punta de la piràmide immisericorde ideada peraquests dos artistes serverins trobam també una capsa de “BOR-BOMS” (bombons) que volen representar la família reial i una llaunaamb una perdiu de fusta, ben dreta, que representa el ‘DUQUE EMPAL-MADO’.

Enhorabona als artistes, les veritats més obscures tractades ambfrescor, humor i bones idees poden arribar a treure’ns un somriure; talvegada aquesta sigui una de les grans finalitats de l’expressió artísti-ca. n Manel I. Serrano Servera

FestesFestes de Sant Joan 2013

6

n XVIII Fira de Son ServeraLa devuitena fira del nostre poble fou tot un èxit de participació i

de qualitat. De bon dematí el cel pareixia no respectar la fita de tot unpoble, però finalment el temps es va retre. A les 10.30 h les autoritatsmunicipals, amb la presència entre d’altres de la presidenta del PSIBFrancina Armengol i del batle manacorí Antoni Pastor, partiren del’Ajuntament per visitar la fira.

La joia d’aquest any foren les Cases de Ca s’Hereu, on la parade-ta de tapes gallegues, els ous d’estruç, l’exposició d’animals i lesrepresentacions de batre, tondre i d’altres costums de la Mallorca pre-turística feren gaudir els visitants, entre ells molta gent de fora poble ituristes. I de ben segur que l’any que ve tornaran, ja que la gent quedàmolt contenta de la fira serverina, on a més trobaren paradetes moltoriginals i poc vistes en d’altres fires.n CM7

Des d’aquestes línies, enhorabona a la regidora de Festes per tornar

a posar el llistó de la fira de Son Servera ben alt! Enhorabona!

n Cobertura

Dia 20 de juliol a la plaça des Mercat hi haurà una revetla benèfi-ca a favor de dues associacions: ÁNGELES SIN ALAS I ASPANOB. Totala recaptació anirà destinada a ells, així que vos hi esperam perquèaporteu el vostre granet d’arena per ajudar-los..n

En Julià Gabitza i na Flor de Lotus admirant els grans beneficiats de la COBERTURA

Na Cati Vives amb les regidoresMaria Arenas, Marga Vives i Natalia Troya

n Cati Bel Vives inaugura lasala d’exposicions ‘M. VIVES’

n Revetla benèfica ‘ÁNGELESSIN ALAS’ I ‘ASPANOB’

Na Cati Vives va inaugurar el mateix dia de la Nit de l’Art emmar-cada en la fira nocturna d’aquestes passades festes de Sant Joan unasala d’exposicions que duu per nom el del seu pare, l’insuperable pin-tor serverí Miquel Vives.

Aquesta nova sala d’exposicions, situada a la planta baixa de lacasa d’en Miquel Vives que habiten na Cati Bel, la seva filla, in’Apol·lònia, esposa del pintor, té l’entrada pel carrer Carmelites iactualment acull una mostra de pintures d’en Miquel Vives, naMargalida Nebot i na Carme Fuster, a més d’escultures de PedroFlores i Martí Martínez i una sorprenent muntatge anomenat COBER-TURA.

Na Cati Bel Vives porta en el seu ADN els colors únics del seu parei el sentiment i gust per l’art autèntic, que expressa amb emocions ique ara ha aconseguit plasmar amb l’obertura d’aquesta sala d’expo-sicions, tot amb el propòsit de divulgar l’art amb senzillesa i naturali-tat, lluny de tota especulació.

Na Cati Bel és viu testimoni de tot el procés d’elaboració dels qua-dres que pintava el seu pare, que li va transmetre l’amor per la pintu-ra. Així que li desitjam molta sort i li donam l’enhorabona per aquesta

Día 20 de juliol a la Plaça des Mercat de Son Servera

FestesFestes de Sant Joan 2013

7

n Pedro Itúrbide i Sebastià Martí

Pedro Itúrbide i Sebastià Martí ala capella fonda de l’Església Nova

El passat 24 de juny a l’Església Nova es presentà davant un nom-brós públic el llibre del prevere D. Joan Font sobre la reforma de l’es-glésia vella de Son Servera entre els anys 1969 i 1972. L’acte fouorganitzat per l’Associació per al Patrimoni Històric, Artístic i Natural deSon Servera i l’edició del llibre ha estat cofinançada per l’Ajuntamentde Son Servera. El regidor de Patrimoni, Miquel Espases, i l’historiadorserverí, Pere Servera, presentaren l’acte, on a més de l’autor també hi

fou present el poeta gabellí mossèn Orpí i el president de l’Associacióper al Patrimoni, Antoni Llull.

Els exemplars de l’Associació per al Patrimoni de Son Servera adia d’avui estan exhaurits i ja s’està plantejant fer-ne una reedició.

Si algú està interessat a obtenir-ne un exemplar pot fer arribar laseva petició al mail de l’Associació per tal d’anar fent una llista desubscripcions per a la propera edició.

Associaciopatrimonisonservera@gmail.com n CM7

Corresponent a la invitació d’en Pere i en Sebastià vàrem visitar la seva exposició depintures a la capella fonda de l’Església Nova i poguérem observar de tot d’una l’evoluciópictòrica de cadascun d’ells en el món de la pintura.

En Miquel Seguer va iniciar en Pedro Itúrbide en l’aprenentatge de mesclar colors i tèc-niques per expressar d’una altra manera els seus sentiments, i de ben segur que la sevadona, na Mari Carmen, quelcom de positiu ha marcat en la seva creativitat.

Els seus quadres traslladen creativitat i sentiment, bé per una imatge del poble de SonServera, una pintura des Rentadors amb un vidre sobreposat on ha pintant el plataner, iconad’aquest espai, o unes originals imatges de l’Església Nova. D’en Sebastià Martí ja vàremdonar a conèixer la seva obra, que atrau per la seva expressivitat i color, sorprenent enaquesta exposició els seus quadres abstractes que atrapen la mirada. De fet, diu que la pin-tura el relaxa i això bé que es transmet.n Bel Metge

n Presentació del llibreRestauració de l’església parroquial i la rectoria de Son Servera,1968-1972

Carretera Vieja de Son Servera-Artá, km 1.5 (derecha) Telèfons: 971 81 73 63 . 658 89 46 12 . 673 77 48 77Info@sescasesdefetget.com - www.ses casesdefetget.com - SON SERVERA

En un lugar paradisíaco

de Son Servera se encuentra

el Rest. Fetgetdonde la gastronomíatiene nombre própio

***Los lunes, Barbacoa

MenúBarbacoa

Ensalda de huertoParrillada carne mixta

Tatín de manzanaó

Coulant de chocolate30 euros

Chuletón de ternera gallega, Solomillo de cebón irlandes y otras exquisitecesPrecio y servicio acreditado

Com un somni alegre, viu i multicolor vàrem viure els dos dies de fira i la Nit de l’Art! Tants actes interessants que fou impossible reflectir enunes poques fotos tot el que vaig sentir i contemplar, però n’he escollides un parell per reflectir una part d’un tot i donar l’enhorabona als orga-nitzadors i participants.. n

FestesNit de l’Art

8

n Festes passades... coques menjades!

Pere Frontera i Xerafí SardAl local de ca na Fina en Pere Frontera va exposar la seva pintura iescultura que crida de tot d’una l’atenció per l’originalitat, creativitat ipersonalitat. De cap manera va voler sortir a la foto, però sí que l’en-grescam a seguir cultivant la seva demostrada sensibilitat artística.D’altra banda, en Xerafí Sard, amb els seus quadres sense títol i ambun esperit totalment artístic, especial i bohemi, expressà en els seusquadres tota una vida interior immensa.n

Martí Martínez LorcaEn Martí ha experimentat amb creativitat l’escultura de ferro i pedra ensec; transmet el seu tarannà artístic en les seves escultures, bé enforma d’instruments musicals o d’altra temàtica, tot impregnant unsentiment de força i fragilitat alhora que mostrala seva habilitat artís-tica.n

Galletes de la fortuna!Els joves Natalia Fariñas, Berta Escobar i Alejandro Ruíz repartirengaletes de la fortuna, amb un missatge dedins, arribats en un carrodaurat talment venguessin de la lluna o de països llunyans, quelcommàgic.n

Eduard ServeraN’Eduard Servera és un poliglot de la vida i de l’art! Va exposar unapart de les seves escultures, amb ànima pròpia i amb una expressióúnica i intransferible, d’una bellesa i estil impecables i vius que fregala plenitud.n

Publicitat

9

-El uso de cigarrillos electrónicos es más saludable que el consumo de tabaco.-No perjudica la salud de los demás.-Ahorra mucho dinero en tabaco.-Ideal para intentar dejar de fumar.-Ideal para reducir el consumo de tabaco.-Sensación real de estar fumando.-No amarillea los dientes ni los dedos.-No produce mal aliento.-Se puede usar en cualquier lugar público en el que esté prohibido fumar.-Vapor se disuelve en el aire en pocos segundos.-No deja olor.-El cigarrillo electrónico no contiene la ingente cantidad de aditivos cancerígenos que tiene un cigarrillo normal, como alquitrán y monóxido de carbono.-Los ceniceros llenos y sucios desaparecerán. Instrucciones en castellano sobre uso cigarro electrónico y rellenado de e-líquido, al dorso del pack blíster Vaporo Plus.

Porqué comprar el cigarrillo electrónico Vaporo Plus

Festes

10

n Pregó de les Festes de Sant Joan de Son ServeraA carrec de l’escriptor i dramaturg serverí Antoni Palerm

Vull començar agraïnt a ses persones queformen aquest Ajuntament s’invitació que meremeteren per fer es pregó de festes. Esteusegurs de que les vos desig de tot cor, sesbones festes, especialment en temps com espresents que per molta gent resulten difícils icomplexos. Sense cap dubte un cert benestareconòmic és necessari per tots, especialmentper aquells que no gaudeixen del que ésimprescindible, però tampoc vos capi capdubte de que un model de societat exclusiva-ment basat en s’economia mos ha duit on arasom, i si no volem ensopegar una vegada iuna altra amb sa mateixa pedra haurem dedonar un cop de timó i dirigir sa nau cap avalors on s’economia estigui en es servei deses persones i no ses persones en es serveide s’economia.

Dites aquestes paraules, voldria explicar-vos ses sensacions i es sentiments, més dedues vegades contradictoris, que m’envaei-xen quan pens en aquest poble de SonServera, que no tan sols és es meu, sinótambé es que millor conec.

Ha estat una constant, en sa meva vida,que es principals descobriments i aprenentat-ges que he fet no procedissin de s’escola, nides meus mestres (en realitat moltes de sesdades que aquests em proporcionaren, ambes temps he descobert que no eren especial-ment certes, per no dir directament menti-des), es aprenentatges, dic, m’han arribatquan no en feia cap compte, i les m’ha pro-porcionat sa vida quotidiana.

I aprofit que tinc es torn de sa paraula perretre públic homenatge a dues serverinesque m’ensenyaren uns valors per mi fona-mentals.

La primera és na Montse, sa modista, aqui quaranta anys de mal temps no la veren

fer canviar de ideals ni perdre sa seva naturalelegància.

La segona és na Bel Vidal, de l’antic cineLa Unión, perquè en temps en es quals samentida era una presència constant a sesnostres vides, com segueix essent ara, em vaexplicar es valor que atorgava a sa paraulaveritat. Aquells temps de ignomínia, on abansd’hora es tallà sa vida de moltes persones, nopogueren cloure sa seva boca, que s’esforçàen cercar sa claredat. Una claredat de sa qualtan sols es pot gaudir quan diem ses cosespes seu nom.

Voldria que, allà on siguin, acceptessin esmeu agraïment.

-- Saps, em digué un dia na Bel, quinpreu he pagat per dir-la?

Abans de que jo pogués articular paraula,ella mateixa respongué:

-- Sa soledat!I jo vaig pensar que sa seva era una sole-

dat lluminosa, capaç de traspassar ses barre-res des temps i de ses generacions per aca-bar arribant fins a jo amb una nitidesa a saqual, personalment, no vull renunciar: sa veri-tat, al cap i a la fi, no és mala companyia, adiferència del que succeeix amb es seus con-traris que són sa mentida i es silenci. Esmateix silenci que sempre, quan en aquestescontrades esdevé un fet violent, i de tan entan en veiem qualcún, s’escampa per totarreu, i aquest silenci per mi és culpable per-què sempre juga en favor de s’agressor i encontra de sa víctima. Per això, en que siguicada grapat anys, cal que en un moment os’altre diem ses coses pes seu nom.

Com deia un poeta anglès: la Bellesa ésVeritat, i la Veritat Bellesa, i es tot el quesabeu sobre la terra.

Ara vos contaré una petita història que

esdevingué a s’antiga Grècia, ja fa moltsanys, potser uns dos mil cinc-cents. A sa ciu-tat d’Atenes hi vivia sa gent rica, mentre queen el Pireu, que estava situat a uns pocs qui-lòmetres i era sa seva sortida a la mar, habi-taven ses classes populars, que feien feinapes rics. Sovint aquests rics cometien injustí-cies amb sa gent del Pireu. I aquests esdemanaven: què podem fer per denunciar-hosense que mos facin sa pell? Aleshores varentenir una idea: es vespres sense lluna se diri-girien a Atenes i, protegits per sa fosca, des-prés de plantar-se davant de ses cases delsque havien comès ets abusos, dirien en veualta i clara quines eren ses injustícies de sesquals n’eren víctimes.

Es diu que així nasqué es teatre, perquèsa veritat no quedés oculta. I ara arriba espunt en el qual aquesta història i sa mevapersonal de qualque manera se troben.

Maldament sigui nat aquí, no vaig quedara viure en es poble fins a tenir vint-i-un anys.Em record que es primers mesos tot me sem-blava petit, reiteratiu i previsible. Es vespresd’hivern resultaven molt llargs, i es mateixpas des temps tenia una densitat ben diferenta sa de Barcelona o Madrid. Aleshores vaigrecordar aquella història de sa fosca, desPireu i d’Atenes, i vaig comprendre que sipodia explicar en veu ben alta lo que jo troba-va, ses coses no tindrien per què ser petitesni reiteratives, sinó més aviat divertides iimprevisibles.

Així nasqué Sa Murga, a sa qual he estatfidel d’ençà de fa trenta-quatre anys. De totd’una èrem un grapat d’amics dispostos atrepitjar un escenari, però prest sorgí uninconvenient: si no volíem fer teatre elisabe-tià, com el representava en Shakespeare, ones homos interpretaven tots es papers, haví-

Pregó de Sant Joan 2013

Festes

11

em mester al.lotes. Gran problema. Potserperquè teníem fama de malfenerandos, operquè es pares d’elles no xerraven de nol-tros carinyosament, sa qüestió és que quanles abordàvem en passar per sa plaça mosfugien de seguida com si haguessin vist eldimoni.

Semblava que no hi hagués solució, icada dia ens preguntàvem; i ara què feïm?Però, quan més perduts estàvem, una perso-na em digué:

-- Si aconsegueixes que vengui na CatiMari, vendràn totes.

I va ser com si haguéssim encès un llumd’oli.

Convencèrem na Cati Mari i totes ven-gueren.

Era evident que en es poble imperavencerts codis que calia entendre.

Així nasqué Sa Murga.I començàrem a representar obres.Hi havia un món antic, representat pes

membres de sa dictadura (en aquell momenttan sols feia quatre anys de sa mort de’nFranco), i un món nou per descobrir. En gene-ral passava lo mateix a tota Espanya. Mosrecorria un sentiment d’eufòria. En aquestescircumstàncies arribà el 23 de febrer del 81.Aquell dia, aquí, a Son Servera, s’horabaixa,poc després d’aquell intent de cop d’estat,s’Ajuntament tenia programat un ple. Qualcúli insinuà en es batlle sa conveniència de feruna declaració en favor de sa democràcia, ies batlle li respongué: I si guanyen?

Jo vaig passar sa vetllada en es Bar Nou,amb ets amics, on esperàvem ses notíciesque transmetia sa televisió des de Madrid. Detan en tan, sortia en pantalla un cartell quedeia: Últimas noticias. Però es desgavell deviaser considerable perquè ben bé no estavaclar quines eren ses darreres notícies, ymenys encara es noms des encarregats detransmetre-les. Aleshores, es de sa televisió,per guanyar temps, projectaren una pel·lículaque s’havia d’interrompre en cas de que esproduïssin novetats. Era una d’en Bob Hopeque es titulava: El pirata y la princesa.Curiosament, sa major part de sa gent s’en-ganxà a veure-la i record que, quan sortí escartell aquell de Ultimas noticias, es va pro-duir un profund sospir: ja mos han fotut sapel·lícula, digué qualcú.

L’endemà crec que tots es diaris, nacio-nals i regionals, xerraven de sa gran madure-

sa des poble espanyol. Així passà es temps i avançà sa història. Amb Sa Murga, havíem començat a

caminar.Es dos primers anys adaptàrem i estrenà-

rem dues rondalles mallorquines: en MartíTacó i Què val més, matinejar o a missa anar?Era un temps en que es batlle i es rector, comactuàvem a l’església nova, compareixien as’assaig general per si havien d’exercitar sacensura. Amb ses rondalles! Ses rondallesconstitueixen un recull de contes on es trobenrepresentades gairebé totes ses formes pos-sibles des nostre caràcter. Quan les llegim oles escoltem no tan sols descobrim un llen-guatge d’una immensa bellesa, també, siparem esment, trobarem es nucli des nostrocaràcter illenc. Per davant des nostres ullsdesfilaran un grapat de personatges valents ocovards, agosarats i badocs, reis tutups odimonis i dimonions banyuts que no domésformaven un meravellós enfilall de personat-ges, sinó que també, més enllà des vestuari ises aparences, suposaven una mostra decom érem i com som.

I voldria alertar d’un perill que correm, ique ja se manifesta clarament entre es joves:estem en un greu procés de pèrdua, si no emperdut ja, de sa nostra extraordinària tradicióoral. I ses conseqüències d’un fet semblantsón en es present, i seran en es futur, extraor-dinàries. Perquè aquestes històries no tansols mos vinculaven a sa terra i en es passat,sinó que mos facilitaven extraordinàriamentses feines a s’hora de saber d’on veníem icap a on anàvem, i per això cada pic que avuien dia veig un jove que es troba desorientat, ien trob a farfallons, estic segur de que nos’ha educat a ses cuines mentre ses donesfeien es dinar i xerraven, i aquest xerrar poc apoc i sense que un es temés se convertia enuna de ses més fortes senyes de identitat.

Abans de seguir amb sa nostra històriateatral, vos vull fer una confidència:

Cada vegada que estrenàvem una obra,se m’acostava més d’un i sempre, fos qui fos,me deien lo mateix: jo també en faig, de tea-tre, cada dia, d’ençà que m’aixec fins que mecolgo. Jo no dubtava que fos ver, que fessinmolta comèdia, però qualque cosa em llisca-va i vaig estar un grapat d’anys a comprendresa diferència:

Perquè es que representen teatre damuntun escenari, a diferència d’aquells que en fan

a sa vida quotidiana, quan interpreten unpaper, cal que tot lo que diguin i tot lo quefacin sigui realment de veres. Aquest és esmisteri des teatre, i potser no n’hi ha altra. Saveritat és es secret.

Després de ses rondalles, Sa Murga iniciàuna nova etapa que, amb intermitències, s’haprolongat fins en es present. Vaig començar aescriure ses obres que representaríem, pri-mer fent es papers a mida, i sabent quinhavia de representar cadascú, però després,amb el temps, a mesura que tan ets actorscom jo agafàvem confiança en ses nostresforces, molt més lliurament, sempre amb unavoluntat molt ferma: si no podíem dir tota saveritat, al manco no renunciaríem a dir sanostra. Així estrenàrem Història de Nyu, quexerrava de moneies i d’amor; El mónd’Arlequí, referida en es naixement a Itàlia deLa Commedia de l’Arte, i després Un fantas-ma per a tu, on férem un repàs a s’històriad’Espanya en es segle XX, guerra civil inclo-sa, i aquesta és una obra que, pens, per nol-tros va constituir una fita important, unapassa endavant que per sa companyia deteatre resultà definitiva.

Oscil·lant sempre entre sa tragèdia i sacomèdia, seguirem fent més obres: l’any 86representàrem Sunset boulevard, referida acom sa manipulació de ses consciènciescomençava a fer-se de manera industrial, tanten es seu vessant psicològic amb es mitjansde comunicació, com en es físic, amb sestècniques agressives que mos converteixenen conillets d’Índies en es camp de s’alimen-tació.

I en aquesta succeí Eclipsi de lluna, on sexerrava de tot quan hi ha de deficitari en essentiment d’amor.

Poc després, mentre assatjàvem esdrama basat en sa figura des pintor Franciscode Goya, obra on se visualitzava es conflicteque sorgí entre ses dues Espanyes, semblaque aquesta proposta històrica es traslladàen es present d’aquest poble perquè just aquíon ara som es produïren uns fets que, tantsanys després, en recordar-los, encara m’em-pegueixen.

Aquells dies es poble anava mogut per-què se xerrava de sa possible creació d’unparc natural a sa comarca de llevant. Benaviat es plantejaren profundes divergènciesentre es que plantejaven sa protecció despaisatge i es que consideraven aquest paisat-

“Amb es meu agraïment a tots ells, i en aquells que malgrat ara no anomen segueixenvius en es meus records, amb es meu agraïment, dic, perquè m’han permès viure adiari en aquest poble sense haver de renunciar a sa fantasia, un lloc on es temps nosuposa una barrera infranquejable, i que em permeten passejar arreu del món sense

haver de trepitjar una agència de viatges, un lloc, és de sa fantasia, on m’agrada viure.”

Pregó de Sant Joan 2013

Festes

12

ge com un motiu per especular amb sa terra.Aquesta és una disputa a sa qual, ara i aquí,no vull abundar, perquè no és es lloc ni esmoment. Ara i aquí si vull referir-me a sa bru-talitat que una part de sa població manifestàen aquells moments contra determinadespersones que, a més d’haver actuat amb SaMurga, m’eren extraordinàriament properes.

Immediatament vaig pensar en naMontse, en sa seva elegància, i en na BelVidal, i en es seu concepte de sa veritat.

No n’estava orgullós de ser d’aquí. De fet,em vengueren ganes de partir i es poble, mésque mai, em va semblar asfixiant. Però pocdesprés vaig comprendre que fugir no sem-pre és sa millor de ses solucions des conflic-tes, i per això em vaig quedar, això sí, ambuna consciència clara de sa ratlla que delimi-ta tot lo que me sembla desitjable i tot lo queper mi resulta menyspreable.

Sí. Es poble que tan estimava se me feiapetit. Però seria tan injust que callés com quegeneralitzés. Dins aquell silenci clamorós queseguí, també es destriava un munt de gentdecent, incapaç de participar d’aquestesandanades.

També vaig descobrir que tenia una granavantatge sobre sa majoria, si de tan en tanem venia aquella sensació claustrofòbica, i esque allà on sa major part de voltros domés

veu una altra persona, jo hi destrii un grapatde personatges, i si em passa per davant enJaume Calafat, a més de veure en JaumeCalafat, jo percep sa presència de Don MartínTacón, aquell valent que d’un golpe en mata-va cuatro i en baldava ocho, o d’aquell preso-ner des fantasma que clamava per sa lliber-tat. I així, mentre passejava pes carrers i persa plaça m’anava creuant amb la Chelito, aqui voltros coneixeu com na Cati Mari. O ambaquella Colombina que va representarn’Antònia Marxanda. Potser amb n’AntòniaXineta, una des ses actrius més fines que hanpassat per davant des meus ulls. O es meugermà, en Joan Palerm, capaç de fer cançonsen cinc minuts, i de vegades li sobravatemps.

Crec que al manco amb dues genera-cions de serverins he compartit escenari, i enaquesta llista que per mi resulta llarga ifecunda no pens renunciar a recordar algunsdes noms que, en un moment o en l’altra, hantrepitjat s’escenari i amb els que he recorre-gut una part des camí: en Paco i en DemetrioSard, en Jaumet de Poca Farina, un deliciósCupido, que llançava ses fletxes de s’amor; ona Maria Cunillos, a qui record vestida d’as-tronauta; també en es germans Ribotingos, alcel sia en Julià, que formaven part d’un circon record que hi havia un lleó anomenat

Jaume Gual, i un forçarrut que responia en esnom de Tià Calet, que també va dir una missamemorable, on amb un cop d’Oremus alçàl’altar, o n’Angela Jaume, a tantes obres, i naMagdalena, que feia unes cucaveles iniguala-bles, i es convertí en un puntal de sa compan-yia. Na Juana Mari; n’Esperança Llabrés i safamília Androponov; n’Eduard Servera, uncomandant rus de pel·lícula; o na Montse,morta de fam en directe, i també el SargentoChemes, perquè a tots mos posava en fila enDiego, o en Miquel Cupeta, fent de dimoni ode torero, i faltaria més, na Xisca Frare, que jacantava.

Aquells anys, en es poble, es produïa unavertadera explosió demogràfica que, mescla-da amb es personatges teatrals que veia i quetambé imaginava, sense gairebé donar-meconta multiplicava sa fantasia.

Aleshores també vaig comprendre que,gràcies en es teatre, no tan sols havia satis-fet sa meva vanitat per dir sa veritat, sinó quepossiblement sigui molt més lo que he rebutde cada una d’aquelles persones amb sesquals, plegats, he pujat a s’escenari, no tansols com actors més que dignes, sinó tambécom amics que m’han ajudat en totes aques-tes qüestions tan difícils que pertanyen alcamp de dir sa veritat.

Vull recordar també en aquells que, en es

Pregó de Sant Joan 2013

Festes

13

seu moment, vengueren de fora per formarpart temporalment de sa companyia, comn’Alex Mena, un gran marqués de Sade; enToni Perelló, un cert Molière; en Toni Truyols,s’intelectual de s’Eclipsi de lluna; en Pau Vic,que venia de Banyalbufar i era es més pun-tual. En Biel de Petra, que aportava sang jovei es negava a abandonar Madrid; en MiquelEscafí i en Xavier Suárez, en Godoy, o na RosaEsteva, que se menjava un pom de flors.

I, per descontat, un grapat de serverinscom aquella novia tacada de sang que era naXisca Rotger, en Llorenç Ferragut, que m’aju-dà en tasques de direcció, en Carlos Alvaro,que sempre i amb paciència mos feia es car-tells; en Jaume Miró, que formà companyiapròpia, o na Rosa Aynat i en Toni Penyafort,que desprenia màgia en ses seves actua-cions, i per descomptat na Marina Quevedo,en Rafel Vives, en Miquele, que feia de reiBorbó, i també caçava com es d’ara, en elseu cas aucells; o na Lola, que va fer de Nanaa Llençols, i na Rebecca, que aportà sanganglesa.

I, sens dubte, d’una manera més profun-da, perquè s’amor, en sa vida, es fa i es desfàamb gran rapidesa, en aquells que encara hisón, com en Victor Guàrdia, es condottieroque anava a ses Creuades i que, per cert, hesentit dir que torna de terres de Mahoma. NaMercé Rojals, que de reina ha passat a Turca.Na Núria, sa folla plena de tendressa desSade. Na Carmen Maria Cabezas, que un diasalvà sa companyia de sa desaparició. EnJaume Corem, ara amb aires de Castruccio,i deix, per acabar, a na Carme Espases,duquessa d’Alba, entre molts d’altres papers,i un puntal en es qual, durant molts d’anys,m’he pogut recolzar.

Amb es meu agraïment a tots ells, i enaquells que malgrat ara no anomen seguei-xen vius en es meus records, amb es meuagraïment, dic, perquè m’han permès viure adiari en aquest poble sense haver de renun-ciar a sa fantasia, un lloc on es temps nosuposa una barrera infranquejable, i que empermeten passejar arreu del món sense haver

de trepitjar una agència de viatges, un lloc, ésde sa fantasia, on m’agrada viure.

Ara sí, definitivament, vos desig sesbones festes, i abans de finalitzar em permetde fer-vos una suggerència, tan per ses fes-tes com per la resta des dies de s’any. I es

que mai deixeu de banda sa imaginació, queno domés serà qui primer mos tregui des cauon ara som i que, a més a més, com es debades, mai te hipoteca sa vida.n

Visca Sa Murga!

I Visquen ses festes de San Joan!

Pregó de Sant Joan 2013

ESTIU 2013 VERANO

ANGLÈS I ALEMANY AMB PROFESSORS NADIUSINGLÉS Y ALEMÁN CON PROFESORES NATIVOS

CLASSES ANGLÈS / CLASES DE INGLÉSPreparació exàmens Escola Oficial B1, B2,

First CertificateClasses de conversació i preparació professorat

Preparació exàmens setembre

CLASSES DE REPÀS/CLASES DE REPASOa tots els nivells: primària, ESO, batxillerat

a todos los niveles: primaria, ESO, bachillerato

Contacte: Miquel Villalonga · telèfon 659 054 214

Paul Zabel ·telèfon 619 56 04 65

E-mail:paulzabel@calamillor.com

academiacalamillor@gmail.com

Adreça: C/. Ses Eres, 2B · Cala Millor

Actualitat

14

n Tarda de multi-esports al poliesportiu de Son Servera

n La petita ludoteca tanca les seves portesEn el marc de l’oferta que fa la regidoria d’Educació, encapçalada

per Dori Moreno, per a infants de 0-3 aquest any s’ha posat en marxaLa petita ludoteca. La ludoteca va dirigida a les escoletes 0-3 delMunicipi i consisteix en un espai per realitzar activitats relacionadesamb el joc, amb juguetes adaptades a les edats dels infants i on elsnins i les nines poden divertir-se i interrelacionar-se.

L’espai s’ha organitzat en dos ambients diferenciats. S’ha muntatuna sala amb diversos racons de joc simbòlic, construccions, anima-

ció a la lectura...; i un pati amb jocs d’exterior i de psicomotricitat.Les escoletes de Son Servera han respost molt bé a la nostra pro-

posta i ens han visitat per torns amb les seves educadores, que hanestat les vertaderes dinamitzadores de l’activitat.

Per part dels Serveis Educatius ens ha encantat fer feina ambaquesta proposta i la gran capacitat de feina, paciència i alegria del’Escoleta Arc de Sant Martí, l’Escoleta Menuts i Menudes i l’Escoletade Sant Francesc d’Assís.n

El passat dimarts dia 18 de juny, dins elmarc de festes de Sant Joan de Son Servera,i per celebrar el fi de curs, es va dur a termeun multi-esports al Pavelló del poliesportiu.organitzat per la Regidoria de Serveis Socials,encapçalada per Dori Moreno, i elDepartament d’Esports de l’Ajuntament deSon Servera. Varen participar un total de 66al·lots, onze equips amb edats compresesentre 12 i 18 anys. Per jugar es varen dividiren dues categories. La Primera categoria dels12 als 14 anys i la segona categoria dels 15als 18 anys. Aquesta jornada esportiva ja faanys que s’organitza i el grau de participació

és molt alt perquè és de caràcter lúdic. La jor-nada va tenir lloc al poliesportiu, un espaimolt adequat per fer aquest tipus d’activitatperquè la sala es divideix en tres i es va poderjugar a voleibol, hockey, bàsquet.

El futbet es va jugar en el camp de gespade fora, a tots els joves els motiva molt jugara la gespa. El fet de ser quatre esports tantdiferents va ajudar a que cada al·lot poguésdemostrar les seves habilitats.

Els guanyadors varen ser: Primera cate-goria: Los Hombres de negro, This is ses Eresi Flama Segona Categoria: Real Mandril, XRevolution i Serverins

Els premis varen ser un sopar pels pri-mers i els segons al Bar Nàutic, de Cala Bonai al Restaurant Sa Granja, de Son Servera. Iels tercers varen guanyar un diploma.

Des del Departament de Benestar Social,volem donar les gràcies al Bar Nàutic i elRestaurant Sa granja per la col·laboració ambel premi. També volem agrair la participaciódel Policia tutor per haver estat durant tota lajornada amb nosaltres. I finalment alDepartament d’Esports del Consell que vacol·laborar amb 4 monitores que arbitrarenels partits.n

Maria Bel PrietoCoach

n L’art d’aprendre a viure millor

Aigua i aire, relax, la mar i la terra, el sol i lalluna, tu i jo... Els estels i la cala, les rialles ila gent, el ball i la lectura, la bicicleta i el pas-seig, un tassó de vi fresc, la llimonada dolça,un gelat “de rodar”, una coca ben pujada,tumbet, cocarrois de ceba, fideus de roter,llampuga amb prebes, albergínies farcides,conill o sèpia amb ceba...

*(continua...)VOLER PASSAR GUST DE VIURE ÉS MOLT

SALUDABLE!

RELAX I BONS ALIMENTSDonar el bon dia, un somriure; un grapat de cireres...Fer un passeig vorera de la mar, navegar, sortir als calamars; arròs de cranca i síndria. Tombar-se una mica a la migdiada, respirar, somiar; una granissada d’ametla. Anar amb bicicleta i fer camins; galetes d’oli amb formatge i raïm.Fer capficos i braçades; bufeta de sobrassada i albercocs o figues.Trobar una lectura entretenguda i perdre’s; un tassonet de llet preparada.Viure les celebracions familiars; peix al forn i gelat amb ensaïmada.Espolsar ametles i garroves; sopes d’estiu i ou amb tomàtiga.Compartir les festes de la cala; peix fregit i coques bambes.Reunir-se a vetlades a la fresca; pa amb oli amb companatge i meló.Admirar les nits d’estels; copes d’herbes i sardina.Visites de parents, amics; truita de patata amb ceba, prebes torrats i gató.Gaudir dels balls a la plaça; orellanes, doblegats, amargos i confitures.Donar la bona nit; olorar farigola i alfabeguera i una besada.

“Això era i no era, un bon brou fa la cadernera:un almud per a en Salvador i una barcella per ana Maria!

Fa molts i molts anys un bergant i una joveneta arribaren auna vila; s’hi instal·laren i hi començaren a fer feina. Ella treba-llava de joglar i anava per tots els indrets, places i carrers d’a-quell poble amb la seva guitarreta tocant la murga i d’altres can-çons que anava component amb la seva creativitat desbordant.I a poc a poc i cantant cantant es convertí amb l’alegria d’aque-lla vila. No hi havia festa ni sarau que fos completa sense la sevapresència. I heu de pensar i creure i creure i pensar que aques-ta cantaire no acabava mai la corda. Era la més matinera, la queobria les portes de la vila ben d’hora i la que rodava clau quanel poble quedava en silenci.

I què hem de dir d’aquell jovenell. Va arri-bar sense fer renou i s’incorporà a la feina. Vacomençar de peó i va acabar fent de batle d’a-quella vila. L’esforç, la constància, el sentitcomú i el de la justícia el convertiren en unhome estimat per tots els habitants de la con-trada. Era un personatge inquiet i foren cone-gudes arreu del terme les seves curolles (pas-sant de la fotografia a la cria dels caragols i,com no, la seva passió actual: els coloms mis-satgers). Famós fou el seu estudi genètic delshabitants de la vila.

Aquests dos personatges eren del tot dife-rents, però tenien en comú l’amor i l’estimapels seus veïnats. S’havien dedicat en cos iànima a la seva professió, a atendre els vila-tans i a tenir-ne cura. Ella tenia especialesment pels habitants més difícils, aquellesànimes que tothom rebutjava; en canvi, a ell,cada dia un o altre habitant anava al seu des-patx a demanar-li consell, que oferia amb moltde gust.

Un bon dia els dos decidiren canviar depoble i continuar amb d’altres entreteniments.

I ara no direm allò de ‘conte contat, conteacabat’, perquè la història no acaba aquí. Lahistòria continua i per molts anys!”

Segur que sempre romandreu dins la nos-tra memòria, dins la memòria d’un poble,d’una vila, d’una escola. Trobarem a faltar lateva simpatia i la teva alegria, Maria. I els con-sells i les converses de tot tipus que hem man-tengut amb tu, Salvador.

Gràcies mil Maria, gràcies mil Salvador. Jasabeu que aquesta escola és casa vostra, quesempre sereu benvolguts, salut i a disposar! n

Claustre de mestres del CEIP Jaume Fornaris

i Taltavull Son Servera,

divendres 28 de juliol de 2013

Sa nostra gent

15

n Salvador Conesa i Maria Vives es jubilen enguany desprésde 35 anys de bona feina com a mestres de l’escola JaumeFornaris i Taltavull

Actualitat

16

n Piscina municipal sí…però no

El passat 7 de juny l’Ajuntament serveríconvocà la premsa a un acte de portes ober-tes al poliesportiu de Son Servera amb motiude l’obertura de la piscina municipal.

Com bé sap tothom, les obres d’aquestapiscina -que a dia d’avui roman tancada al’espera de l’empresa que se’n faci amb l’ad-judicació- començaren a l’hemisferi de l’an-terior legislatura i fins a dia d’avui els entre-bancs del que hauria d’haver estat l’esten-dard del pacte de centreesquerra ha estat unrosari de problemes; recordem, si no, erradestècniques, la caldera, la previsió econòmi-

ca… Ara per ara, les instal·lacions de la pis-cina municipal són ja una realitat, però calinformar als nostres lectors que la piscina,que fou inaugurada pel batle Pep Barrientos ipel director insular d’Esports (CM) JoanAntoni Martorell, a dia d’avui no té encara captipus de funcionalitat, ja que la gestió de lesrecents inaugurades instal·lacions estanencara ara en període de licitació.

Així doncs, encara s’està pendent de lapresentació d’empreses que optin al plec decondicions que aprovà el Ple fa relativamentpocs dies. Cal recordar que les empreses

s’hauran de comprometre a gestionar les ins-tal·lacions per un període de 25 anys.

Amb tot, poguérem veure que es tractad’unes instal·lacions modernes, amb vistes ala costa i dotades d’una piscina de 30 metresde llarg per 15 d’amplada i amb una fondàriaque va des d’1,05 a 1,85 metres. La piscinaés climatitzada i el combustible net queempra és la biomassa, reforçat per energiasolar.

Però ara per ara les recents inauguradesinstal·lacions romanen tancades i tot apuntaque seguiran així fins al proper estiu. n CM7

PLATO DEL DÍA · TAPAS · PINCHOS · VINO por COPA .... “Satisfacemos el paladar de los clientes

por un buen precio”

C/ Parres 1 · Tel. 971 81 74 31 Son Servera MIERCOLES CERRADO

n Nueva direcciónde Bar Espresso

Restaurante

El CruceMenú diario casero

Cocina mallorquina

Paella y cochinillos

para llevar

Los domingos y festivos menú especial por 18 eurosEntrante

FRITO MALLORQUINó FRITO MARINEROPrimer Plato:

SOPAS MALLORQUINAS ó BOQUERONES A LA ANDALUZA

Segundo Plato:CHULETAS DE CORDEROLECHAL MALLORQUÍN ó

BACALAO A LA MALLORQUINA DE LOMO

ALTO SIN ESPINAS ó ENTRECOT TERNERA GALLEGA

Postres:SABAYON HELADO ó

FRUTA DE LA TEMPORADAIncluye una botella de agua, vino aparteCada 15 días cambiamos de Menú para satisfacción de nuestros clientesLUNES CERRADO - Tel. 971 840 382

Venga a disfrutarde nuestro grill

El Bar Espresso de Son Servera, bajo lamisma dirección que la cafetería Bocatín deSa Coma, a cargo de Joaquín Castro, ha vuel-to a abrir sus puertas para ofrecer a susclientes el mejor servicio. Abierto desde las7,00h. de la mañana, la cafetería Espressoofrece una tapa gratis con cada consumición.Su oferta gastronómica la integran platoscombinados, ensaladas, una gran variedad depescado frito, pizzas y desayunos.

Sin duda, la mejor opción para disfrutarde su amplia terraza en plena avenida de laConstitución, en estos días de sol y frescasnoches de veran. n M.S.

Publicitat

17

18

Sant Llorenç

MESSEGUER

n Cloenda del curs d’Inserció Social a Sant Llorenç

La nova directora de l'IBD compta ja ambuna dilatada formació en l'àmbit empresarial,a més d'ha rebut diversos guardons nacio-nals relacionats amb el tema de la igualtat,d'entre els quals podem destacar el reconei-xement del Ministeri de Treball i Afers Socials'Por la Igualdad y por la Libertad, Contra laViolencia hacia las Mujeres' (2004), o elpremi 'Observatorio contra ViolenciaDoméstica y de Género' del Consejo Generaldel Poder Judicial (2007).

Entre 2007 i 2011 fou diputada autonò-mica i en l'actualitat és consellera del Consellde Mallorca, així com membre de la DirectivaNacional de la Asociación Mujeres enIgualdad. n M. S.

n Isabel Llinàs,premiada i reconeguda successora

L’encara regidora de l’Ajuntamentde Sant Llorenç (PP) i portaveu de l’o-posició deixà el seu càrrec a l’InstitutBalear de la Dona després de la sevadestitució amb un clar objectiu: “lameva missió és la que he reprès, lainfermeria i la política local, així comdedicar més temps a la meva família”.

Rotunda i clara, després que foudestituïda per la consellera de Família iServeis Socials, Sandra Fernández, isubstituïda per Isabel Llinàs, que ja vaocupar el mateix càrrec entre els anys2003 i 2007, l’edil popular ara té clar el seuobjectiu i assegura que “les acusacions d’ab-sentisme i de no complir amb les meves res-ponsabilitats laborals no són certes, són unadifamació, i sempre he complit amb la mevaobligació al front de la direcció de l’Institut iem sent ben satisfeta per la tasca realitzada”.

“Em sent amb el suport total i absolut dela Junta del Partit Popular i de la resta delsregidors que integren l’equip de l’oposició, ipens continuar sent la portaveu del PP a Sant

Llorenç fins que finalitzi la legislatura perquèen tenc el suport i m’apassiona la políticalocal.”

Manuela Messeguer destacà diverses ini-ciatives realitzades al llarg d’aquest temps alfront de l’IBD, com ara la revisió de convenisno signats, l’inici de diversos plans d’actuaciói plans d’igualtat, així com també començar atreballar amb diverses qüestions juntamentamb el Ministeri. La regidora popular afegíque “hi ha moltes coses pendents, però s’han

iniciat tasques importants tenint encompte la delicada situació econò-mica que patim”. Messeguersegueix sense comprendre l’acusa-ció d’absentisme per part dels par-tits de l’oposició, així com “l’obses-sió que han tengut amb mi, sobre-tot per part de la diputada econa-cionalista Fina Santiago”. La raóque segons ella recobra cada vega-da més pes és la “venjança políti-ca”, referint-se a la denúncia queva presentar contra una edil del seu

partit. “De totes maneres, amb l’arribada dela nova consellera de Família, SandraFernández, vaig posar el meu càrrec a la sevadisposició i així han esdevingut les coses”.

L’edil popular valorà positivament la sevaexperiència al front de l’Institut, encara quedestacà que la dedicació i l’experiència en lapolítica local ho supera tot: “no hi puc dedicarmés temps perquè dedic tot el meu temps almunicipi llorencí”. n M. S.

n Manuela Messeguer reprèn la seva dedicació professionali la política local després de ser destituïda de l’IBD

El passat 19 de juny es va celebrar la cloenda del curs d’Inserció Social que organitzaval’Ajuntament de Sant Llorenç adreçat a persones nouvingudes, que realitzaren les assignaturesde català, castellà, coneixement del medi i orientació laboral.

La delegada de Benestar Social, Maria Galmés, va lliurar dotze certificats d’aprofitament iva anunciar que el proper mes d’octubre s’iniciarà una nova edició d’aquest curs.n M. S.

La portaveu del PP a Sant Llorenç, Manuela Messeguer.

Bel Llinàs

Els alumnes del curs d´Inserció Social

19

Sant Llorenç

Lo tenemos todo para tu boda

Interflora · Servicio a DomicilioServicios Funerarios

Tel.971 82 09 08 - 971 821 596 email: mimosa@interflora.es

www.florsmimosa.commovil 24 horas para pedidos especiales

y urgentes: 652 509 060

El concert de la Banda de Música de Sant Llorenç posà fi al pro-grama de la IX Mostra d’Arts Escèniques i Musicals de Sant Llorenç

En aquest concert celebrat a l’Auditòrium Sa Màniga el passat 29de juny, sota la direcció de Damià Muñoz, també hi participà JosepBurguera, bombardí i guanyador de l’International Brass CompetitiondeCorea del Sud. En aquesta edició d’enguany de la Mostra d’ArtsEscèniques i Musicals, hi han participat les tres escoles d’infantil i pri-mària de Sant Llorenç, Son Carrió i sa Coma; l’Apima de Sant Llorenç;l’Escola de Música i Dansa i la Banda de Música de Sant Llorenç, queenguany celebra el seu 40è aniversari.

Des del 18 de maig fins al 29 de juny, unes 3000 persones hangaudit d’un total de set funcions: l’Apima del CEIP Mestre GuillemGalmés de Sant Llorenç va presentar una exhibició de ball sota el títolde Fama, a ballar!, dirigida per Rosa Maria Fernández; el taller dedansa del CEIP Punta de n’Amer de sa Coma varen representarCàsting, sota la direcció de Maria Artigues i Maria Duran; l’Escola deMúsica i Dansa de Sant Llorenç feren el concert de final de curs, diri-

git pel professorat; Un viatge divertit fou la proposta del CEIP SantMiquel de Son Carrió, sota la direcció de l’equip de mestres d’infantil;i Un conte d’àngels i dimonis fou la proposta del taller de teatre de sisède primària del CEIP Mestre Guillem Galmés de Sant Llorenç, dirigitpels tutors de 6è.

Nombroses persones i entitats fan possible any rere any la conso-lidació d’aquesta Mostra d’Arts Escèniques i Musicals, ja ben consoli-dada tal com ha demostrat aquesta novena edició.n M. S

Els mesos de juliol i agost, La Fornal gestiona a l� Auditòrium saMàniga una atractiva oferta per aprendre a fer teatre en anglès.Destinat a nins i nines de entre 6 i 12 anys, l� objectiu d� aquestasegona edició del Campus de Teatre en anglès és que es desenvolu-pin noves habilitats comunicatives, així com incrementar la seguretaten un mateix i fer nous amics.

El Campus de Teatre inclou dos grups, el primer es farà del dia 1al 26 de juliol i el segon del dia 2 al 30 d’agost. Els grups són reduïts,de màxim 16 alumnes. La Fornal posa a disposició dels interessatsun professorat qualificat per a garantir que els alumnes puguin viureuna experiència enriquidora i única. n M. S.

n Finalitza la IX Mostra d’Arts Escèniques i Musicals amb un concert de la Banda de Música de Sant Llorenç

n La Fornal organitza el IICampus de Teatre en anglésa Sa Màniga

El Campus de Teatre inclou dos grups, el primer es farà del dia 1 al 26 de juliol i el segon del dia 2 al 30 d’agost

www.calamillor7.commes de 4.000 visites al mes

En aquesta edició d’enguany hi han participat les tres escoles d’infantil i primària deSant Llorenç, Son Carrió i sa Coma; l’Apima de Sant Llorenç; l’Escola de Música i Dansa

i la Banda de Música de Sant Llorenç, que enguany celebra el seu 40è aniversari.

FOTOS CARNET Y PASAPORTEREPORTAJES Y FOTO ESTUDIO

Avda. Juan Servera Camps, 27CALA MILLOR

Festes

20

Festes de Sa Coma 2013

n Festes sa Coma 2013Nit Multi Cultural 18 i 19 de juliol

Nou escenari per a unes festes multiculturals

Entrat el mes de juliol, ja s’apropen les festes de sa Coma organit-zades per l’Ajuntament de Sant Llorenç amb el suport de diversesassociacions de sa Coma i de la badia de cala Millor, concretamententre el 14 i el 21 de juliol, i que enguany estrenen un nou i immillo-rable escenari -la platja i la punta de n’Amer- i un programa d’actesben suggestiu: un itinerari cultural nocturn a la punta de n‘Amer i unconcert al castell; una cursa d’orientació nocturna i la nit multicultural-que enguany durarà dos dies-, una proposta cultural i gastronòmicaque ben bé podria sumar edicions i consolidar-se al llarg dels anys.

NIT MULTICULTURALEnguany la nit multicultural s’esdevendrà

en diverses jornades. L’avinguda de lesPalmeres es convertirà en un gran escenari pera la degustació de tapes de diversos països icuines del món, en què participaran associa-cions de la zona com ara l’Amipa, l’Associacióde Gent Gran, Veïns de sa Coma, Associaciócontra el Càncer, menjar per encàrrec Tomeu iXisca, Casa de Andalusia i Casa d’Extremadura,a més de la participació de nombrosos restau-rants i bars de sa Coma, que oferiran les sevesespecialitats culinàries. Els països i llocs delmón que estaran representants en la mostrasón els següents: Mallorca, Andalusia,Extremadura, Espanya, Hongria, Itàlia, EstatsUnits, Alemanya, Regne Unit, Anglaterra, Xina,Suriname, Argentina i Múrcia. Tots ells oferiranals visitants els plats i les begudes més típiquesde cada zona.

El dia 18 les propostes musicals, de la màde La Batukoma, grup folklòric extremeny LaEncina i la Casa d’Andalusia. També hi hauràuna demostració de ball de bot a càrrec d’Airesde Pagesia de Sant Joan i una ballada populara l’escenari de la rotonda de l’avinguda de LesPalmeres. I El dia 19 s’hi sumarà el flamencfusió de La Duende i repetiran actuació laBatukoma, La Encina i la Casa d’Andalusia. Lanit finalitzarà amb una gran revetla amb lesactuacions de la Banda de Música de SantLlorenç i en Tomeu Penya acompanyat delsGéminis.

L’indubtable atractiu de la nit multicultural id’alguns actes tradicionals com la paella del’Associació de Veïns, el concert de la Coral dela Gent Gran, la revetla, el ball de bot i l’actua-ció de Sa Coma Balla aconsegueixen els millorsingredients per a una atractiva oferta festiva.nMarga Serrano

21

Sant Llorenç

PAELLASPIZZAS

HAMBURGUESASCOCKTAILS

CARNE A LA BRASA

Horario de cocina: de 11 a.m. a 00 p.m.971 81 00 92

Ses Savines n.14 - Sa Coma

n El parc de la Mar va acollir el primer mercat medieval

L’Ajuntament de Sant Llorenç, en coordinació ambl’Ajuntament de Son Servera i l’Associació Hotelera de CalaMillor i sa Coma, col·laboren conjuntament en l’organitzacióde mercats temàtics en els diferents nuclis poblacionals de laBadia de Cala Millor. Amb aquesta iniciativa pretenen dina-mitzar la zona, tant turísticament com comercialment.Ambaquesta intenció, els passats 21 i 22 de juny el Parc de laMar va acollir el primer mercat temàtic: un mercat medievalamb una variada mostra d’expositors i mercaders que oferi-ren als nombrosos visitants productes artesans -sabons, arti-cles de pell, bijuteria, joguines de fusta...- i productes alimen-taris d’elaboració tradicional i productes de la terra, com arapa, espècies, confitures, xocolata i també una zona de pro-ductes àrabs.

A més, durant el mercat, ambientat i decorat com calia,també hi hagué animació de carrer i cercaviles, demostra-cions de tir de fona, jocs a cavall... per tal de dinamitzar-lo.

Les properes edicions estan previstes per als dies 26, 27i 28 de juliol a la banda de Son Servera; els dies 2 i 3 d’a-gost a la banda de Sant Llorenç; el 27 i 28 de setembre,coincidint amb les Festes del Turista, a la banda també deSant Llorenç; i els dies 18, 19 i 20 d’octubre mercat pirata alMoll de Cala Bona.. n M. S.

“Una sèrie de mercats temàtics se celebraran per dinamitzar la Badia de Cala Millor”

Societat

22

n Sopar Benèfic per Caritas Cala Millor al Rest. Sa Punta

El passat dimecres 5 de juny al restaurant Sa Punta del Port Verdse celebrà el sopar benèfic a favor de Càritas Cala Millor. Una vetladade conscienciació que serví per avaluar la crítica realitat social demolts dels nostres veïnats i com tot l’equip voluntari de la parròquia deCala Millor lluiten diàriament per ajudar-los.

Més de 80 assistents feren la seva aportació voluntària ambaquest sopar, a més de la rifa d’una obra pictòrica donada per la causade manera altruista per part d’un artista de la zona.

S’ha d’agrair una vegada més la gran labor tant de la direcció delrestaurant com de tot l’equip de la cuina, que serviren i oferiren aquestmeravellós sopar en el seu dia de descans.

La solidaritat de tots els assistents i del personal del restaurantferen possible aquesta aportació generosa per donar una mà als més

necessitats. Segueix, però, endavant la labor de Càritas i amb ella lasolidaritat de tots nosaltres. Que no quedi en un acte aïllat sinó en unmés de totes les aportacions que puguem fer. De vegades sembla quesi no és amb un donatiu no sabem què fer, com ajudar i què aportar.Els recursos i altres eines són tan útils com aportar aliments i diners.És cert que és necessària l’aportació urgent d’aliments i roba que espoden dur a la parròquia de Cala Millor, però pensem que tambépodem aportar d’altres maneres.

Així que si voleu oferir algun tipus d’ajuda, només cal que vosposeu en contacte amb la parròquia i parlar amb el grup de voluntarisper saber com col·laborar.n GRÀCIES AL RESTAURANT SA PUNTA, A

CÀRITAS CALA MILLOR I A TOTS ELS ASSISTENTS I COL·LABORADORS.

Texto: Maribel Prieto Fotos cedidas por Nelson i Claudia.

platos combinados, ensaladas, gran variedad de pescadito frito,pizzas, desayunos...

Abierto a partir

de las 7:00h.

Avda. Constitución, 30

Son Servera

Una tapa gratis con cada consumición

Viu la cultura a l’estiu!

23

La Unió surt a la fresca!

n Diari d’una milicianade Jaume Miroa l’esglesia Nova

Dimecres 24 de juliol a les 21 h a l’Església Nova

Adaptació teatral de Diari d’una miliciana, escrita per Jaume Miró

Premi Teatre Principal de Texts Dramàtics 2011

Dirigida per Toni Galmés i interpretada per ToniLluís Reyes, Berta Pipó, Elena Sánchez, Carla Díaz,Irene Vicente, Marta Garolera, Marçal Bayona,Jaume Viñas i David Anguera.

Entrada: 5 (el mateix dia a l’entrada de l’Església Nova)Diari d’una miliciana és una obra situada en el context històric deldesembarcament republicà a les costes del Llevant de Mallorcadurant la Guerra Civil i el seu valor no només rau en la qualitat deltext i la representació, sinó també per la gran tasca de documen-tació històrica realitzada per l’autor. n

24

Entrevista

n Pedro Lliteras Espinosa, 41 anys al capdavant del Cafè Bar Mallorca

- 41 anys de negoci obert! Quins forenels inicis d’aquesta trajectòria professio-nal?

Vàrem obrir el dia 19 de juny de l’any1972 juntament amb la meva dona i els meussocis: en Tomeu Terres, en Rafel de SonGarriga i el seu germà. El negoci va partir moltbé des del principi, fins i tot un any més tardel vàrem ampliar amb el local de devora, peròamb el temps va resultar massa feixuc.Passats uns anys em vaig quedar el bar i ambel temps i molta feina vaig aconseguir com-prar el local.

- Com era Cala Millor als anys 70?He vist Cala Millor sense cap hotel, això

pareixia fora vila! Des del cantó de l’hotel DonJoan fins al Sabina no hi havia res. Tampoc nohi havia llum, ni clavegueram i els carrers noestaven asfaltats i no hi havia voravies. Elscotxes passaven i t’omplien de pols la terras-sa, per això havia de regar cada dia la carre-ra. Tres anys va estar obert el bar amb aques-tes condicions, sense llum ni asfalt!

El turisme ha canviat molt, també; elsturistes tenien més poder adquisitiu i moltsd’ells venien amb mitja pensió. Se servienmolts de combinats, la veritat és que es veniamés alcohol que ara. Record que omplíem elsoterrani de conyac, ginebra, whisky... ara sil’omples et pot durar 10 anys! Per aquí pas-saven les someres que es llogaven per pas-sejar els turistes i algun conductor s’aturavaa prendre una cervesa quan no duia clients ien donava un glop a la somera. Això ens feiariure a tots. Hi havia millor humor!

- Si aquest bar és mític a la nostra

zona, és també conegut i reconegut per larebosteria com a producte distintiu. Ésaixí des dels seus inicis?

Sí, la rebosteria és el nostre producteestrella. L’elaboram nosaltres mateixos. Feimpastissos de maduixa, gerds, formatge,pruna, xocolata... i amb el temps hem afegitcoca de brossat i gató d’ametla. Allò quemarca la diferència d’un negoci és l’especia-litat, és allò amb què pots lluitar i que et per-met distingir-te dels altres.

- Supòs que els clients fidels hanjugat un paper important al llarg d’a-quests 41 anys de feina continuada?

Per descomptat! El client es mereix totesles atencions. Alguns comenten amb massafacilitat que els turistes no duen doblers, queno gasten res... i pens que aquest comentarino s’ha de fer. No hi ha clients dolents, elclient dolent no existeix. Tothom ha de serbenvingut. A un client l’has de convidar a tor-nar sempre, això és primordial. Si s’oblida detu, del tracte rebut, d’allò que ha pres al teubar, no tornarà. Si torna és perquè ha trobataquí alguna cosa que no troba en un altre lloci l’has tractat amb respecte, l’has fet sentirimportant i benvingut. Per això és important eltracte al client i oferir un producte de qualitati distintiu.

- Així doncs, deveu tenir clients delsanys 70?

Sí, tenim clients que tornen cada estiudes dels anys 70. Han passat una bona gra-pada d’anys, alguns ja no estan amb nosal-tres, però encara conservam clients fidels!Quan complirem els 25 anys del bar ho cele-

bràrem fent una festa aquí mateix, donantmenjar i begudes de franc tota la vetlada.Record que només ho vaig dir a algun quealtre client i varen comparèixer moltíssimespersones. Ens regalaren molts de rams deflors, tants que no sabíem on posar-los. N’hihavia per totes les taules, fins i tot als banys!La floristeria d’aquí va acabar totes les flors!Però el cas que ens feren els clients i el trac-te que rebérem va ser el millor regal!

- Tot es torna, 25 anys tractant bé elsclients i un dia rebéreu les mostres d’a-graïment que mereixíeu!

Supòs que sí, va ser molt emocionant.Guard un bon record d’aquell dia.

- I què em diu de l’arribada del Plad’Embelliment a Cala Millor que va rebretantes queixes, va beneficiar el negoci?

El Pla d’Embelliment va rebre les queixesde tots aquells que no estaven en aquestcarrer i no es podien beneficiar dels seusavantatges. Aquesta ha estat la decisió turís-tica més encertada que han fet els políticsd’aquí. Una artèria principal com aquestasempre serà un bon carrer.

- Com valores la situació turística quevivim actualment amb la crisi econòmicai la implantació del tot inclòs en elshotels?

El problema més gran que tenen els hote-lers és que han de vendre el ‘Tot Inclòs’. Cadavegada hi ha més hotels amb aquest règimimplantat i els hotelers estan condicionats perles agències i això ens repercuteix a tots d’al-guna manera. A més, la competència és moltgran i la condició d’insularitat ens fa pagar

“La crisi ha canviat moltes coses. Si no aconsegueixes ser competent has

de canviar allò que no funciona”

“El problema més gran que tenen els hotelers és que han de vendre el ‘Tot Inclòs’”

El dia 19 de juny la mítica cafeteria Mallorca de Cala Millor vacomplir 41 anys des de la seva obertura l’any 1972. Aquest negocifamiliar ha vist com el solar on s’atreviren a obrir el bar sense llum,sense asfalt al carrer i sense clavegueram es convertia progressiva-ment en el pulmó d’una important zona turística de l’illa, després deveure com a poc a poc es construïen hotels, comerços, habitatges iarribava el Pla d’Embelliment de Cala Millor.

El negoci es caracteritza pels pastissos elaborats per ells mateixosi estotja la màgia de saber conservar obert un negoci al llarg de 41anys. Després de xerrar amb en Pedro Lliteras, el seu propietari, unaentén que la seva il·lusió, la seva professionalitat i la passió per la feinaben feta ha tengut molt a veure en aquests 41 anys de servir cafès ipastissos, d’atendre els clients de totes bandes del món i d’aconseguirque tornin. Sí senyor, l’èxit d’un bon empresari, que tornin! n En Pedro Lliteras mirant les fotos del bar que guarda amb gelosia

25

“A un client l’has de convidar a tornar sempre. Si ho fa és perquè l’has tractat amb respecte, l’has fet sentir

important i benvingut”

“L’especialitat d’un negoci és allò amb què pots lluitar i que et permet distingir-te dels altres”

Entrevista

preus alts per tots els productes, però et veusobligat a ajustar els preus. Hem d’aconseguirfer les coses ben fetes, no tenim altra alterna-tiva.

- Què aconseguirem de bo d’aquestacrisi? Què creus que hem après?

La crisi ha canviat moltes coses, tota crisidur coses positives. Diuen que “no hi ha resmés viu que sa fam!”. Si el negoci no va béaixò et fa anar viu i espavilar, cerques alterna-tives. Si no aconsegueixes ser competent,hauràs de tancar el negoci i per evitar-ho hasde canviar allò que no funciona.

- Què recuperaria si pogués del turis-me dels anys 70 o 80?

La feina era més satisfactòria. Llavors totanava bé. Ara tant el client com nosaltresmateixos hem tornat molt crítics. Ara no per-donam els errors i el client és més exigent. Hihavia més bon humor. Record que els clientst’enviaven postals abans de venir a l’illa iquan arribaven a ca seva t’escrivien una altravegada per dir-te que havien arribat bé. Aixòja no passa avui.

- Actualment has passat el llegat delnegoci als teus tres fills; què els diries?

Els meus fills hauran de fer el cap viu,s’hauran d’esforçar per subsistir. Allò que erabo de fer ja ha passat, saben que el tempsque hem viscut com a negoci d’ara fa 30anys ja no tornaran. n Marga Serrano

‘I quin és el secret?’

Em deman, com potser molts devosaltres. Sí, quin és el secret per man-tenir un negoci al llarg de 41 anys?Crec que té molt a veure amb els pas-tissos, em referesc a aquell ingredientsecret que no es veu però que duen lescoses ben fetes, aquell ingredient quees contagia de taula a taula devora uncafè amb llet o un refresc i que fa delspastissos tota una delícia. Em referesca l’afecte, aquell que es porta també enla professionalitat del personal d’a-questa cafeteria, que estiu rere estiu hasabut tractar el client amb el respecteque es mereix, donant-li com pertoca labenvinguda a la nostra illa. n

Marga SerranoEn Pedro Lliteras en el Bar Mallorca els anys90. A la fotografia es pot observar que el Pla

d’Embelliment no estava fet.

El dia de la festa del 25è aniversari amb el personal del bar.

De lunes a viernes Horario: 08:00h. a

13h:00h 15:00h. a 19:00h

Opinió

26

En este nuestro país nos dimos unaConstitución que muy pocas instituciones opersonas con alguna clase de poder cumpleno hacen cumplir, si somos un país aconfesio-nal, laico diría yo, es contrario a la cartamagna montarse una reforma educativa queincluya la religión como asignatura obligato-ria, el ejecutivo por activo y la oposición porcobarde pasividad son merecedores delpasotismo que la sociedad siente hacia ellos.El derecho a manifestarse pacíficamente esun derecho, y cuando lo ejercemos nos echana los exgrises encima, además de un largoetcétera, y es que cuando quieren joder alpueblo no la respetan, no respetan a las for-maciones políticas que, a nivel estatal, no tie-nen tantos representantes como ellos, PP yPSOE. Esto nos demuestra, sin lugar a dudas,que son los mismos perros con distintoscollares, y que su meta no es otra que llegaral poder para seguir jodiéndonos a las clasesmás humildes, se escudan detrás de unademocracia que no es tal, es solo una dicta-dura parlamentaria. Mandémosles al carajo a

los dos en las próximas elecciones, o sere-mos gilipollas a la enésima potencia.

“El mentiroso tiene que tener memoria”,volviendo a mis años mozos comprendo lo delos cronistas del antiguo testamento primero,lo de los evangelistas en el nuevo y los curascon el jefe y los subordinados después. Hayque tener muy buena memoria para hacercreer que una zarza se queme en el desiertosin fuego que arda, que las plagas de Egiptofueran obra de un dios misericordioso, y nodigamos de la virginidad de la madre deJesús, o lo de la resurrección de Lázaro o elmismo Jesús. Son hechos ficticios, son men-tiras destinadas a engañar a un montón debuena gente. Lo de la zarza ardiente sin llamaque se lo pregunten a las personas que ardie-ron en “La Hoguera” de la inquisición por elúnico delito de no estar de acuerdo con lasdoctrinas llenas de mentiras de la católica, yde esta guisa llegamos a nuestros días, lasapariciones marianas a los pastores y pasto-ras, gente sencilla del pueblo, estatuas de vír-genes y santos a discreción que aparecen

“caídas del cielo, claro que la ciencia, de laque hablábamos antes, está echando por tie-rra todo aquello que, “ellos”, llaman milagrosy que no son más que engañifas, colectiva-mente, difundidas y nada más, las cosasconstruidas sobre mentiras duran hasta quese hace palpable la falsedad.

Los extranjeros que compren pisos, casaso chalets obtendrán la residencia en España,si se llaman Caponescu, Dillingerosky,Corleone, Lim Pia Nos, o algo que huela amafia la conseguirían. Mohamed, Osvaldo,Nongo y todos los demás que llegan en pate-ras, ni de coña, nos toman por tontos. Hastaun ciego puede ver que se legisla para losricos. De conciencia social, ni PP ni PSOEdemuestran tener la suficiente para quereruna mayor justicia social, los unos y los otros(sobre todo los Hunos que son los más bárba-ros) están por la labor. A ellos les va bien asíy los pobres que se jodan. n

Llegó el verano, que os sea beneficioso

a todos y felices vacaciones

al que las disfrute

n RojeriasRojo

“El derecho a manifestarse pacíficamente es un derecho, y cuando lo ejercemos nos echan a los ex grises encima”

27

Opinió

“No destrossem més el passat, que és el mateix que fer-ho a nosaltres mateixos.Actualment, la democràcia sembla que s’ha convertit en una dictadura!

Sa ComaAvda. Las Palmeras,109

Tel. 971 811 600 - 615 411 158labodegagrill@hotmail.com

· Menú diario - cenas de empresacomuniones - bautizos - bodas

· Menú diario 8 euros Domingos y festivos 14 euros

NUEVA DIRECCIÓN

Les ofrece las mejores carnes y pescados frescos

a la parrilla de leña. Servimos la carne por kilos

a precio de coste. Venga y compruébelo

Durant uns dies les tórtores i els tudons voletejaven pels pins dedavant la llar dels padrins, saltaven de branca en branca, sense repo-sar ni un moment, manifestaven un estat d’inseguretat com si pres-sentissin l’atac d’un voltor.

Uns altres animals que s’anomenen racionals, a vegades, tambéens espanten, amb les seves idees, algunes d’elles destructores.

-El millor que podrien fer és arrencar tots els pins- digué un. Lacausa que el portà a tal reflexió fou que ell viu en un pis prop d’algunspins i el seu pol·len afecta a la seva salut.

Disposam d’opinions de tota mena, la majoria prediquen el que elsconvé, i alguns altres prediquen tan sols per contradir, simplement perfer plet, per fer la contrària, sense tenir cap noció ni fonament del cas.

Avui, he contemplat un tudó, al punt més alt del monument depedra picada, rematat amb una creu, que descansava, tranquil, en undels seus braços, no em cansava de mirar-lo, l’espècie d’aquest ani-mal fou considerada per un escriptor la més bella de la naturalesa.M’he imaginat que, fins i tot, les branques dels pins baixaven perpoder-lo contemplar més bé, l’au si en vés d’un tudó hagués estat unaòliba d’aquestes que de dia fan nit, tal vegada, els meus pensamentsno haguessin estat els mateixos; però era un tudó!

També m’he entretingut en comptar les faroles instal·lades a laplaceta, davant el local dels padrins, en total n’hi ha set, amb unes llu-minàries acoblades per fer més claredat o, segons uns altres, per con-

sumir més llum, més despesa. No sé si tindran més bo o més sort queles que hi havia en el carrer del tren, que n’arrencaren la meitat o siguitot una tira. El verb retallar, en aquest cas, s’ha convertit en arrencar,arrencar lluminàries, o sigui, col·locar-ne unes de més baix consum. Elcost dels tres dies de treball dels dos operaris, per arrencar-les supe-ra el seu propi valor. Un poc més amunt del carrer del tren, o sigui delBar Molí a ca ses Monges, aquests dies s’hi han col·locat una dotze-na de bombetes, ja estam que ara són les festes. En el carrer que hanarrencat les faroles, no hi ha cap setmana que no hi hagi festa.

La Unión, una sala d’espectacles on concorr molta gent, a més dedonar llum, des del meu punt de vista, ornamentaven, harmonitzavenamb els arbres que, aleshores, encara veig que no les han arrencat.

El meu pensament acudeix a aquells nins de les escoles, que undia n’apadrinaren. M’imagino ara, uns altres nins, depositant unesflors per damunt unes rajoles, baix d’elles hi estan enterrats els anco-ratges, les bases d’unes faroles que un dia uns homes les col·locaren,amb el seu record i la seva cultura varen fer possible que el carrer deltren fos l’orgull, l’enveja d’un poble.

No destrossem més el passat, que és el mateix que fer-ho a nosal-tres mateixos. Actualment, la democràcia sembla que s’ha convertit enuna dictadura, i el pitjor de tot, amb molts dictadors, sense consens decap classe. La raó, sovint la converteixen en contradicció, basta que tudiguis sí, perquè l’altre digui no.n

n A més de retallar, ara arrencarPere Sart

28

Festes

n XII Mostra de Teatre Escolar de Son Servera

Avda. Las Palmeras, s/n · Tel.: 971 81 12 45 · SA COMA

“La representació del grup d’adults, la gran sorpresa de la Mostra d’enguany”

Durant els mesos de maig i juny s’handuit a terme al Teatre La Unió les representa-cions de les obres de la XII Mostra de TeatreEscolar de Son Servera, enguany amb lanovetat del grup de joves de l’IES i del grupd’adults, aquest darrer potser la gran sorpre-sa d’aquesta edició.

La Mostra començà el passat 28 de maigamb la representació de l’obra Històries 2.0,d’Arnau Serra, per part dels alumnes del grupde l’IES, d’entre 12 i 15 anys, en dues ses-sions: una matinal per als companys de l’IESi una sessió oberta el capvespre per atothom. De fet, és la primera vegada que apa-reix un grup d’aquesta edat i de joves del’IES, fet molt important per engrescar elsjoves en el consum cultural del poble.

Seguidament, el divendres 7 de juny,també en doble sessió escolar i en obert, fouel torn dels grups dels més petits, d’entre 3 i6 anys, que representaren Uns nins, unzoo… Música i acció! i Mary Poppins, sota ladirecció de Joana Bou, monitora de teatre imestra d’infantil de Na Penyal. I el dijous 13de juny pujaren a l’escenari els grups de 7 a10 anys, dirigits per Arnau Serra, que repre-sentaren les obres Pirates i El missatge.

No cal dir que veure nins i nines serverinsd’entre 3 i 15 anys, en total més de 60, asobre de l’escenari de La Unió representantles obres que han après durant tot l’any en eltaller de teatre escolar és un fet molt impor-tant per al foment de la dinamització local,sobretot perquè engresca aquests nins enendavant a ser espectadors potencials deteatre, fet molt important per a un poble queanava escàs de dinamització cultural i que enels darrers anys ha sabut revifar la flama grà-cies a la intensiva activitat cultural que des-prèn. Recordem, si no, una programació mésque estable i variada de La Unió en temps nogaire fàcils per programar i amb un públic jafidel; la dinamització de les biblioteques i delcentre jove, amb tallers, cursos, conferències,presentacions de llibres; la diada de SantJordi; el Lipdub, que potser fou el punt d’in-flexió i de participació en la dinamitzaciólocal; o recentment la Nit de l’Art, un esdeve-niment que no haguéssim pensat a SonServera no fa gaire anys…

Però tornant a la Mostra, la gran sorpre-sa de l’edició d’enguany fou la representaciódel grup d’adults amb l’obra escrita i dirigidaper Arnau Serra The Briefcase (El maletí), no

només per la qualitat del text, sinó també perla sorprenent interpretació dels actors iactrius, tots amateurs i que pujaven a l’esce-nari per primera vegada. L’èxit fou tal queferen dues representacions amb tot l’afora-ment venut. D’una banda, Arnau Serra, potsermés conegut per ser el president de la Bandade Música Local de Son Servera, ens sor-prengué com a dramaturg i aquesta comèdiade situacions entrellaçades el situarà com unnou exponent teatral del poble; i, de l’altra,l’excel·lent interpretació del grup no deixàindiferent ningú.

En els parlaments de cloenda de cadaobra, la regidora de Cultura, Maria Arenas,engrescà tots els espectadors a seguir apos-tant per la Mostra i arran de l’èxit del grupd’adults mostrà la seva il·lusió perquè l’anyque ve pugui sorgir un nou grup de teatre for-mat per persones majors.

Així que enhorabona al Teatre La Unió i ala Regidoria de Cultura per l’èxit de la Mostra,als monitors de teatre pel seu excel·lent tre-ball i a tots els alumnes que hi han participat,ja que ells són els vertaders protagonistes del’escena local! I que no aturi la cultura, queens enriqueix a tots com a persones! n

El Restaurante Juan’s Steak-House les felicita para las fiestas de

SA COMA y les recuerda que los días 18 y 19 de julio nos podrán encontrar en

el final de la Avd. Las Palmeras de Sa Coma con motivo de la

NIT MULTICULTURAL, donde podrán degustar los mejores productos

ibéricos de la Dehesa de Extremadura (Fábrica de embutidos Monte Mayor)

con la especialidad del corte de jamón por parte de nuestro maestro cortador.

Les esperamos

29

Publicitat

SA COMA Av. Ses Savines, 41- L6Tel: 971 81 21 4507560 Sa Coma

MANACORC/ Ses Parres, 7Tel: 97184378407500 Manacor

Marratxinet, considerat com l’origen del municipi de Marratxí, estàformat per una trentena de cases que s’agrupen al llarg d’un sol carreri que pren el nom de la font pública que encara s’hi conserva (el carrerde sa Font).

La casa més destacable és Can Serra, amb portal de mig punt irellotge de sol.

Sortint de Palma amb direcció a Santa Maria, arribam a la roton-da de Festival Park i agafam direcció a Santa Maria i a pocs metrestrobam una desviació a la dreta. També és possible arribar-hi directa-ment des de la rotonda de Festival, on hi ha una petita indicació i apocs quilòmetres trobes el desviament, a la nostra esquerra. Fou peraquí per on em vaig desviar per trobar aquest petit nucli de població.A mesura que t’hi apropes ja t’adones que és un lloc que val la penavisitar, amb cases de pedra ben cuidades, rehabilitades amb un granrespecte per la nostra arquitectura. Tot voltant per allà t’imagines siuna d’aquestes cases fos la teva –imaginar no costa!-, tot impregnatranquil·litat, només un parell de nins jugant enun carrer sense sortida i una petita esglésiaconstruïda en un racó peculiar, tot envoltat deparres i buguenvíl·lies que adornen els pocshabitatges.

Seguesc camí amb la moto, contemplantcom els camps mallorquins ja saluden l’estiu,amb el color groguenc tan característic. Lanostra illa és un marc incomparable des d’unamoto, conduint tranquil·lament, i aquest llocconcret bé mereix la pena. Fins a la propera!n

Rafa Molta Moto

30

Motor/ Actualitatr

n Ruta en motoMARRATXINET

n La Capella delconvent s’obriràal pobleEl Govern General de la Congregació de

les Germanes Franciscanes ha decidit i volcomunicar que, a partir de l’octubre, s’obriràla capella del convent de Son Servera per aús del poble, com ara per exemple per aorganització d’actes municipals, exposicions,presentacions de llibres i altres tipus d’activi-tats, i la resta del convent es destinarà amillorar les instal·lacions i espais del centred’educació infantil Sant Francesc d’Assís.

Amb l’objectiu d’acondiciar la capella ifer obres de millora al centre escolar s’haorganitzat un mercadet solidari on es vendranmobiliari i objectes del convent amb la finali-tat de poder finançar les obres.

El mercadet s’ha programat per al properdivendres 5 de juliol de les 19 a les 21 h, i eldissabte 6 de juliol de les 11 a les 13 h.n

Esperam la vostra assistència

Domingo Martí, en nom de CityCar 2000, juntament amb el seuequip format per Carlos Mijares i Francisca Forteza, va presentar a l’a-groturisme la Reserva de Rotana el nou Chevrolet Trax. Com a millortestimoni de l’experiència acumulada per una marca que va crear elconcepte del SUV i que compta amb més de 75 anys d’innovació enaquest tipus de vehicles, el Trax llueix amb personalitat un exterioresportiu i un espai interior elegant i versàtil.

A més, es pot elegir entre moderns motors benzina d’1,4 litresturbo i 1,6 litres, i el motor turbodièsel d’1,7 litres. Tots ells conjuguenpotència i eficiència, a més de comptar amb la tecnologia start/stop desèrie en les versions amb transmissió manual. Les connexions USB iAUX permeten reproduir música dels dispositius digitals pels sis alta-veus del vehicle i amb la tecnologia Bluetooth es pot fer el mateix peròsense cables.

El nou Chevrolet Trax incorpora el sistema Chevrolet Mylink ambpantalla tàctil i controls integrats al volant per seleccionar les pistesd’Smartphone o reproductor MP3. La seguretat està més que garanti-da amb el sistema StabiliTrak, que optimitza la tracció del vehicle. Elsistema Hill Start Assist immobilitza el Trax quan ha d’arrancar en cos-tes pronunciades. Sis airbags, cinturons de seguretat de tres punts iancoratges Isofix per a seients infantils són algunes de les opcions desèrie. Amb cinc places, combina la comoditat dels ocupants amb unacapacitat de càrrega flexible, a més de nombroses possibilitats d’en-treteniment d’última generació.

CHEVROLET CAPTIVA 2013El renovat familiar Chevrolet Captiva 2013 no renuncia a la funcio-

nalitat i la versatilitat en aquest vehicle de 7 seients de marcat caràc-

ter amb el seu disseny exterior i la potència que amaga davall delcapó. Un dels nous quatre potents motors tenen noves transmissionsmanuals o automàtiques, sis velocitats per a una conducció potent ala vegada que suau. Algunes prestacions a destacar com el Control deTracció (TC), un Control Electrònic d’Estabilitat (ESC) que detecta icorregeix les pèrdues d’adherència i un Sistema de Frenat (BAS), sisairbags, són característiques de sèrie en tota la gamma. I una carac-terística de seguretat intel·ligent més, el Hill Start Assist, que manté elvehicle frenat en pendents del 3 % o més pronunciats durant 1,5segons després de deixar de frenar, eliminant un possible retrocés delvehicle.n Marga Serrano

31

Nota d’empresa

n CityCar 2000 presenta el nou Chevrolet Traxi el renovat Captiva

32

CIJ

CREPÚSCULOABIERTO TODOS LOS FESTIVOS

Pan recien hecho · Bolleria · Chucherias (bolsaspara tus fiestas por encargo) · Tarjetas de teléfonos interenacionales · Bebidas frias ·

Licores · Alimentación · Bocadillos · Pizzas · Fast Dog... todolo que necesite de urgencia

Proximamente envio de dinero al extranjero

tel. 971 56 70 19

n 5è Aniversari del CIJ

El passat dia 17 de juny el CIJ es va vestir de festa per anar al seuaniversari. Cinc anys han passat dençà que s’obrí al públic i es vacomençar la feina d’informar, orientar, assessorar i dinamitzar la joven-tut del poble. Enguany hem volgut celebrar aquesta onomàstica ambuna exposició de fotografia “El CIJ en imatges” que ha recollit la feinafeta durant tot l’any al CIJ. Una exposició que reflexa l’activitat del diaa dia del CIJ amb els joves com a màxims protagonistes. També varenactuar els Combos de l’Escola de música de Son Servera. Des del CIJdonar les gràcies a tots els qui vàreu passar pel CIJ dilluns capvespre,que heu partipat, col.laborat, demanat informació…Sense vosaltres elCIJ no té sentit. Si vos heu quedat amb ganes de veure la exposiciócontinuarà al CIJ tot l’estiu!.n

C/ Esperanza, 29 local A -esquina C/ Escola-Tel. y Fax: 971 81 71 65

07550 Son Servera - Móvil 646 207 298email: electricaluengo@gmail.com

DIES DE CLASSE: DILLUNS I DIMECRESHORARI: DE 17:30 A 18:30 NINS/ES

DE 3 A 8 ANYSDE 18:30 A 19:30 DE 9 A 14 ANYS

CLASSE D'ADULTS: DIMECRES DE 19:30 A 20:3

DIRECCIÓ: PEP MASCARO MESTRE ENTRENADOR NACIONAL DE JUDO 7º DAN

INFORMACIÓ TELEFON: 659 68 68 9755 C/ CREUS 63 SON SERVERA

CENTRE D'ESTUDI DE JUDO RENSHINKAN

33

Publicitat

AUTOESCUELA BALEAR-CANOVAS¡ADELÁNTATE! CONSIGUE LA TEÓRICA DE COCHE Y MOTO A LOS 16 AÑOS

¡ADEMÁS, SÁCATE EL CARNETANTES DEL 31 DE OCTUBRE

Y ENTRARÁS EN EL SORTEO DE UN COCHE!

AUTOESCOLA BALEAR-CANOVASCRER. MOLINS 25, CALA MILLOR

TELEFONO: 971585724

MAIL: aebalear@hotmail.comFACEBOOK: autoescola balearwww.examentrafico.com/balear

SI TIENES 16 AÑOS, PUEDES SACARTE E

L CARNET A1,

QUE PERMITE CONDUCIR MOTOCICLETA

S HASTA 125cc

VENTAJAS: CUANDO CUMPLAS LOS 18, S

OLO TENDRÁS

QUE HACER LAS PRÁCTICAS DE COCHE (B

)

Y MOTOCICLETA (A2)

SI TIENES TIEMPO, TAMBIÉN TE OFRECEMOS LA POSIBILIDAD DE HACER CURSOS DE FORMACIÓN A DISTANCIA PARA DISTINTOS SECTORES LABORALES A UN PRECIO INCREIBLE. INFÓRMATE EN NUESTRA WEB: www.examentrafico.com/balear, en el enlace CURSOS DE FORMACIÓN.

34

...Per què serà que cada any la fira que es fa el dissabte vespreté més èxit que la fira del diumenge al matí???...Es menjar i es beureté més èxit que anar a veure quatre o quaranta-quatre parades dediferents productes...

...El president Bauzá no va ser convidat i com és lògic no va com-parèixer pel nostro poble...I si l’haguessin convidat oficialment haguésvingut???...Ho dubto...Per a ell era més important anar a RolandGarrós a fer-se quatre fotografies amb en Rafel Nadal,que venir perSon Servera ,el poble del seu pare,i de les seves vacances d’infantes-sa...

...El diumenge al matí, de camí cap a la plaça de Sant Joan, vaigveure a diferents polítics que se’n anaven cap allà...El batle deManacor acompanyat per en Campins,que sorprenentment em salu-daren, foren els primers que vaig poder veure...A la plaça ja hi haviaquasi tots els regidors serverins,vaig saludar-ne un parell...La xerradamés llarga la vaig tenir amb en Jaume,el capdavanter del PartitPopular...

...I després vaig anar a visitar un poc la fira...

...Al cantó de Ca’n Vidal hi havia un bon grapat de músics del’Escola Local de Música,alumnes i alguns professors...Hi vaig estaruna bona estona...Entre d’altres temes va ser curiós escoltar-ne un delgrup ANEGATS, i d’espectador asombrat en José Juan Umbert ,mem-bre del grup,amb la seva filla...Però per a mi va ser més curiós escol-tar una versió de la cançó del grup català SAU “BOIG PER TU”, míti-ca cançó del disc Concert de Mitjanit...Mentre l’escoltava anava can-tant mentalment...”Com et puc estimar// si de mi estàs tan lluny// ser-vil i acabat//boig per tu...//Sé molt bé que des d’aquest bar// jo no pucarribar on ets tu//però dins la meva copa veig// reflexada la teva llum//me la beuré// servil i acabat// boig per tu...Quan no hi siguis al matí//les llàgrimes es perdran// entre la pluja que caurà avui...Em quedaréatrapat // ebri d’aquesta llum// servil i acabat // boig per tu...

...Vaig recordar qui em va regalar aquest disc de Sau: en RamonBarrull,quan era alumne meu...També em va venir a la memòria queen Ramon anava a classes de guitarra curiosament amb la personaque devora meu també escoltava amb molta atenció el concert delsjoves músics, En Pep Alba,entre els quals hi era el seu fill,enRobin...Un dia vos contaré la visita que ens va fer en Pep Àlvarez a lanostra escola, un petit concert que va entusiasmar als alumnes de lesdues aules de sisè curs...En Pep també va anar a classe de guitarraamb en Pep Alba...

...Feia estona que no veia cap programa de la 2....Entre sèries delCanal Satélite i pel.lícules de Canal +, no recordava ja que a la 2

era on es podien veure programes de molta qualitat, i més ara que nohi publicitat...Ja he vist,entre d’altres, un parell de programes d’enPunset,REDES..un programa que només dura mitja hora,temps quese’t passa volant....

17-06-2013...Dilluns....Ja tenim nou batle...Tenir nou batle nosuposarà grans canvis....Els polítics serverins continuaran cobrant unssous abusius per la poca feina que fan,mentre molts de serverinsviuen de l’atur i alguns de la malnomanada ajuda familiar...I llavorss’enfaden si dic que són uns aprofitats...

...El mateix dia, unes hores abans, començaven les obres de lacarretera de Cala Millor...Ja n’era ben hora...Lo curiós és que hi hanfet feina només una setmana...Ahir,dia de Sant Joan i avui dimarts lesmàquines esteien aturades...I demà dimecres???...

...Diuen les males llengües que ja hi ha problemes amb la finan-ciació de les obres...També diuen que no es farà cap rotonda a l’en-creuament de l’Institut,que el pressupost no dóna per tant...

...Esperem que quan tornin a començar les classes les obres jaestiguin finalitzades...Digueren que durarien dos mesos...Serà veri-tat???...

...Fa dies varen inaugurar la piscina climatitzada...Quan entrarà enfuncionament???...Aquest hivern??...

...Els polítics serverins ens sorprenen sovint...A les processons desetmana santa n’hi assistiren uns quants, quasi tots menys els delPsoe...A la processó del Corpus cap ni un...Diuen que a la missa deldia de Sant Joan hi eren tots...Quin criteri segueixen???...

...De les Festes Patronals no en faré cap comentari perquè quasi

Xerrrim Xerram

En Capdur estava molt satisfet amb l'ascens dels juvenils

n Xerrim Xerram Juliol 2013Fira Nocturna · Fira Diürna · Concert Escola de Música · Boig per tu · Anegats · Nou Batle · Carretera deCala Millor · Processó del Corpus · Piscina Climatitzada · Festes de Sant Joan · Carta d’en Joan Siulo a

Don Pedro Pou · Ascens Equip Juvenil Serverense · Conferència de les Germanes Garriga

Sebastià Vives “Perleta”

Ven a disfr

utar

de nuestra

terraza

no he participat en cap acte......Encara no han trobat cap capellà per substituir

a l’anyorat don Pedro Pou...De moment,i amb caràc-ter provisional hi ha don Rafel, es carrioner,mentre entroben un de definitiu...

...Al Facebook he pogut llegir una carta publicadaa la pàgina d’en Joan Siulo,dedicada a don Pedro,quepas a reproduir:

Estimat amic:Encara no puc creure que dillunspassat menjassim galletes d’Inca a sa tevataula,N’Aina,en Bobi,en Joan .

Quan vares partir cap a Lluc em vares demanarcom esteia,jo et vaig contestar...un poc millor.I quedesprés de dues hores,esteia pitjor,quan em varen dirque vostè ja no era en aquest món,Però es veu quevostè era bona persona,tant de viu com de mort.Perquè una personadoni els seus ulls,perquè hi vegi una altra persona,significa que és unagran persona.Per això,quan vares partir cap a Petra,el teu cos de cen-turions te varen dur fins abaix del cementeri a hombros,perquè trobà-vem que t’ho mereixies.

No fa mitja hora que hem vingut a Petra a veurer-te.És molt malde creure.T’enyoram molt. Sempre estarà amb nosaltres. Que Déu eltengui en el cel.De part de la família d’en Joan Siulo...

Un total de 214 persones pitjaren el “Me gusta” a aquesta pàgi-na...Quasi res

...L’equip de Preferent va estar a punt d’aconseguir l’ascens a laTercera Divisió...Varen ser capaços d’eliminar al Migjorn,representantde l’Illa de Menorca,però no pogueren superar a l’Atlètic Rafal,i hau-ran de jugar una altra temporada a Preferent.

...Però l’equip de juvenils va aconseguir ascen-dir a la Lliga Nacional Juvenil...Esperem que hi facinun bon paper...Per Internet he llegit que l’AtleticBalears se’n vol dur dos jugadors de l’equip juvenil al’equip de Divisió d’Honor...Que en Jaume Mut se’nvulgui dur en Fran i n’Adrian Arcos demostra el granpotencial de la cantera serverina...

...El mes passat vos xerrava d’una de les activi-tats organitzades per l’Associació CulturalAlgarada,sobre Totes les Causes de la MemòriaHistòrica

....Aquesta vegada voldria contar-vos que tambévaig assistir a la conferència que donaren les germa-nes Garriga.Na Pilar,escriptora i la seva germanaRosa,que ja dur un bon grapat d’anys treballant amb

animals salvatges...Uns cinc anys a Borneo amb els orangutans iactualment a Sierra Leone, amb els ximpancés...Tot el que ens conta-ren fou molt interessant.A mi personalment em va agradar molt fou totel que varem poder aprendre sobre els ximpancés...Llàstima que hiassistís tan poca gent,la saleta de baix es petita i no es vaomplir...Aquesta vegada hi havia una regidora, na Maria Arenas...Al’anterior no n’hi vaig veure cap ni un...Una llàstima que activitats tanenriquidores no despertin l’interès dels serverins...

...Si el proper mes tenc pocs temes de que xerrar vos contaré méscoses d’aquestes dues germanes..

...Per avui ja n’hi ha prou de xerrameques.Només queden un parelld’hores per complir amb el plaç que em va donar en Manu i no vullquedar malament...Fins al proper mes d’Agost,si no hi ha res denou....n

35

Na Rosa Garriga amb uns ximpancés

Xerrrim Xerram

CLÍNICA DENTAL DENTHOS

¡Te ayudamos a sonreír!ADULTOS Y NIÑOS

·IMPLANTES·PRÓTESIS·APARATOS·CIRUGIA·ESTÉTICA DENTAL·BLANQUEAMIENTO· EMPASTES·TRATAMIENTOS DEL NERVIO

Camí de Son Moro Vell,2-Loc.7Telf.: 971 58 77 88

¡Llámanos e infórmate!

Fotos cedides per en Joan Siuló. El Dimoni Gros treu a ballar don Pedro (d.e.p.) Sant Antoni 1990

- Quin projecte teniu en marxa per aquest estiu?Estam treballant en el disseny d’una placa que es col·locarà a

tots els establiments associats que ens identificarà com a establi-ment de qualitat turística, juntament amb el nom de la nostra associa-ció. També estam preparant uns rodals (posavasos) amb el logotip perservir amb cada beguda als nostres establiments. Es tracta d’unamanera curiosa de donar-nos a conèixer. També el proper hivern pro-gramarem una visita a la fàbrica de cervesa Damm a Barcelona. Quanacaba la temporada turística solem programar visites a bodegues icases comercials per conèixer allò que duen a terme i estar informatssobre els nous productes i iniciatives.

- Quines previsions teniu per a aquesta temporada turística ala zona de Llevant?

Sembla que es preveuen uns bons resultats d’ocupació pel que faa les diferents estadístiques. És una llàstima, però, que ara no ensaprofitem d’aquests països que tenen estabilitat política i econòmica ifer feina per intentar suprimir el ‘Tot Inclòs’ i oferir així bons preus iproductes de qualitat.

- Com vos afecta el ‘Tot Inclòs’ com a oferta complementà-ria?

El ‘Tot Inclòs’ és l’única preocupació ara mateix. Directament enstira a terra. Com a associació els hem traslladat als hotelers els perju-

dicis que ens ocasiona, però la realitat és que mai no se n’han preo-cupat i cada vegada hi ha més establiments hotelers amb aquestrègim turístic. Pens que aquí a Mallorca governen els polítics i manenels hotelers.

- Amb què creus que s’equivoquen els hotelers?En la degradació que provoca tenir clients de baixa qualitat en els

hotels en règim de ‘Tot Inclòs’. No es correspon de cap manera alsclients que tenen amb la qualitat dels hotels. Com és possible renovarun bar o restaurant si els hotelers porten clients de dues estrelles enhotels de quatre i cinc estrelles?

- Com a petits empresaris i associats, quina és la vostra forçarespecte d’aquesta situació?

La nostra força és, sens dubte, fidelitzar el client oferint un produc-te distintiu i de qualitat, aquesta és i ha se ser la nostra millor aposta.I ara tenim la qualitat i les millors condicions per aconseguir aquestafidelització amb el client. Trobam a faltar la relació que hi havia ambels turistes dels anys 60; quan entrava un client en el teu establimentarribava algú important i el tractàvem com es mereixia. Ara aquesttracte s’ha perdut. I hem de mantenir un producte distintiu que ensdiferenciï uns dels altres i per això i per molts altres aspectes hem de

fer feina conjuntament, malgrat costiaconseguir-ho.

- Per la situació estratègica de lazona, compartiu dos ajuntaments ambdos governs diferents; com atenen lesvostres propostes i preocupacions?

La nostra feina com a associació nodepèn, per sort o per desgràcia, de l’aten-ció rebuda per part dels ajuntaments. ASon Servera no hem rebut cap atenció nicap presentació formal de la regidoria. Elsvàrem fer arribar la nostra disconformitatamb una normativa que regula els para-sols a les terrasses, però no n’hem rebutcap resposta. I per part de Sant Llorençalmenys coneixem el regidor i va tenir eldetall de presentar-se i oferir-se pel quefos. n Marga Serrano

Entrevista

36

n Joan Antoni Sánchez Cazorla, president de l’associacióEmpresarial de Restauració Badia de Cala Millor

“Ara és l’hora d’aprofitar l’estabilitat política i econòmica d’alguns països per suprimir el ‘Tot Inclòs’ i oferir productes de qualitat”

Pedro Lliteras, vicepresident, Pedro Lliteras Espinosa, soci fundador, iJoan Sánchez Cazorla, president de l’Associació Empresarial

de Restauració Badia de Cala Millor.

Iniciada la nova temporada turística, l’Associació Empresarial deRestauració Badia de Cala Millor reclama la seva senya de qualitatper sobre del ‘Tot Inclòs’ que venen els hotelers. Ara més que maiés l’oferta complementària la que ha de lluitar per oferir al client elturisme de qualitat que es mereix.

De s’Illot a Canyamel, l’Associació compta amb uns 50 socisque, a banda de compartir objectius i tractar la problemàtica decada temporada turística, aconsegueixen mitjançant la signatura decontractes amb diversos proveïdors preus més competitius i con-tractes de cooperació amb diferents bodegues vinícoles. El vicepre-sident n’és en Pedro Lliteras Sanmartí, del Bar Mallorca, i el seupare, en Pedro Lliteras Espinosa, el soci fundador.

37

Serveis Educatius Municipals

n Lliurament de certificats del cicle de conferències de launiversitat oberta per a majors (UOM)

L’any 1998 la Universitat de les Illes Balears vaposar en marxa la Universitat Oberta per a Majors, laUOM, amb l’objectiu de dur a terme un projecte educa-tiu per a aquest sector de població, emmarcat en el nouparadigma de l’aprenentatge al llarg de tota la vida. Unprojecte que no solament milloràs els coneixements dela gent gran, sinó també la seva qualitat de vida a totsels nivells.

Englobat dins aquest projecte es troba La UOM alpobles de Mallorca que va sorgir per apropar la UIB alspobles i facilitar la participació de la gent gran a l’activi-tat. En aquest curs, s’ha celebrat un cicle de 4 confe-rències impartides per professors i professores de la UIBde 4 disciplines molt diferents : una d’economia, una depsicologia, una de biologia i la darrera de dret.

L’acte de lliurament dels certificats, expedits per laUIB, es va celebrar el passat dilluns, 10 de juny, a lesEscoles Velles. Es varen fer 46 certificats, encara que elnombre de participants va arribar a 55 en alguna de lesconferències.

Tots els assistents han coincidit que totes les confe-rències han estat molt interessants i clarificadores i queels agradaria continuar l’any que vé. n CM7

“En aquest curs, s’ha celebrat un cicle de 4 conferències impartides per professors-es de la UIB de 4 disciplines molt diferents : una d’economia, una de psicologia,

una de biologia i la darrera de dret”

En mi IV testamento, daba un somero embozo del mal funcio-namiento de nuestra ''Escola de Música”. Quise dar mi opinión a laDelegada de Cultura, señora Arenas pero no sé dejó. Ya me habíanadvertido que tenía ''molt de génit'', cosa que lo confirmo. Pero si llegael caso, a mi tampoco me falta. Me salió por peteneras y yo le seguí lacorriente. Me dijo sandeces, incongruencias y dasatínos. Recomendéa una de su mismo redil (política) que por favor no me contestara que,sobre este tema., me quedaba mucho por escribir, que no me hicieraperder el tiempo. Que si lo hacia, me obligaría a contestarle y no que-daría en un buen lugar.

Pero reconozco que en sus artículo sobre las revistas lo ha hechode maravilla. Lo ha hecho tan bien que me basaré en su articulo parademostrarle dos cosas. La primera ''Que la ignorancia es muy atrevi-da''. Y la segunda, le recordare la máxima que dice: ''Si no puedes ala-bar, cállate''. Empecemos: '' La nostra Escola de Música, amb elsseus 20 anys, ha educat musicalment els serverins. Gracies als seusregidors i batles lo han fet possible. Esta frasees acertadísima. Tal es asi, que me dará argu-mentos para un largo artículo, con menos ora-toria y elegancia, pero esto si, con muchisimomás aplomo y razón.

Aquesta sensibilitat i plaer que només elsbons músics ens saben transmetre ….A estafrase la contestaré después del párrafo quesigue. Vull agrair i fer public a na RosaCarbonell el seu esforç i dedicació, pero sobre-tot el seu gran interés i la seva il-lusió per ferpossible la idea de posar en marxa una escolaespecialitzada en l'apresentatge i la divulgacióde la cul tura musical. Gracies a ella i a tots elprofessors que hem tengut hem crescut espe-cialment en qualitat i excel-lancia. ¡Hala¡¡¡Cuanta elocuencia y alabanza.¡¡ ¿es mereci-da?

No es mi gusto mencionar a personas, perola Delegada me obliga. Esta ''profesora'' (aixi,en cometes) tenia que acompañar a niñas detercer curso, y...se equivocaba, se equivocaba,y como es lógico se equivocó en elConservatorio. En vista del ''éxito'' se negó aacompañarlas al cuarto curso. Y ¿como se sol-vento?. De una manera muy sencilla. Se pre-sento una persona, la ensayaron una vez...ysalio. Seguro que esta persona era un buenmúsico.

Vayamos con otro caso que también tieneque ver con l'escola. Un abuelo me pidió si que-ría dar solfeo a su nieto. Al principio me negué,pero él insistió, y yo pensé que de niño habíatocado con él. A mi me gusta ayudar, por esome comprometi a darle lecciones completa-mente gratis. Ya lo tengo delante. Le preguntéquien le había dado el solfeo, me lo dijo, no meinspiraba ninguna credibilidad musical. Lepuse una lección muy fácil....no acertó ningunanota. En cuanto al compás no tenía ni idea. ¡Yya tocaba con la banda¡ Tercer caso y último.Era un jovencito ''hechao p'alante'' se presen-

to en el Conservatório para que lo admitieran. Comprenderás que paradarte entrada aquí, le dijo el jefe de estudios, tienes que acreditar unbuen solfeo.- Si, lo tengo respondió el jovencito. Veamos, le dijo el jefe.El jovencito le enseñó el ''papeleo'' de l'escola. El jefe se lo quedómirando, ''va fer sa mitja'' y le dijo :'' Jovenet, ho sent ésser tan clar iun poquet grosser : tot aquest ''paperum'' que m'has mostrat, nomésserveix per tocar-te es cul”.

He vuelto a releer el articulo. Y ¡ay¡ cuanta elocuencia. Y no puedoasegurar que haya mentiras. Es que para mentir, antes se ha de saberla VERDAD. Esta persona no sabe nada de música. Ni del fracasado''proyecto'' que todavía perdura, ni de la calidad de algunos ''profeso-res''....nada de nada. Pero debido a su magnifico articulo, me ha dadopie para seguir escribiendo sobre el tema de la música.

Y ¿como voy a calificar el articulo de la Delegada de Cultura seño-ra Arenas.? Pues yo creo que estaré de lo más acertado si lo tildo de''Solemne Ridículo''.n

Opinió

38

Maria Migliaccio

Mateu Servera “Fena”

n MI TESTAMENTO MUSICAL (V)Adecuado, pero ¡que muy adecuado!

Parece ser que nuestros distinguidos Alcaldes de la zona deLevante han decidido unirse con el loable objetivo de conseguir que lasAutoridades les den una parte de nuestro dinero para hacer EL TREN.

No se trata de un Ave Madrid-Benidorm, un ejemplo de rentabili-dad, pero ¿a quién demonios le importa una rentabilidad de nadacuando se trata de una dotación que la gente que ha votado al penta-partido viene reclamando desde hace años?, máxime cuando el dine-ro que va a costar lo pagaremos entre todos, aunque más del 60% noesté de acuerdo. Para ello, se buscan excusas a cual más pintoresca;se ha llegado a decir que este tren era indispensable porque losAutobuses no cubrían de manera suficiente el trayecto hasta Artá. Sinembargo nadie se ha molestado en indagar el porqué de este aserto,a pesar de lo fácil que resulta la respuesta: no funciona bien el servi-cio de Autobus, PORQUE NO ES RENTABLE. Si los dueños de AUMASAvieran aunque fuera una pequeña rentabilidad, aumentarían la flota,pero, claro, a nadie le gusta perder dinero.

Y lo que no es rentable para Autobuses, no nos engañemos, tam-poco será rentable para trenes. Y si hacemos algo que no es rentable,a sabiendas, sin dinero para pagar el terreno de otros, sin dinero paracomprar el tren, ni para pagar a los empleados que deben tener el trenlimpio, las vías en perfecto estado estamos haciendo el “canelo”. A noser que lo pague “Madrit”. cualquiera de los casos estaremos hacien-do el tren de la alegría.

Pero en España nos hemos acostumbrado a que el Gobierno nosregale, con nuestro dinero, no lo olvidemos, los caprichitos que vayansaliendo, ya se trate de trenes, Aeropuertos sin aviones, piscinas muni-cipales para pueblos con 12 personas y, no faltaría más, carriles-bicipara tres ciclistas y una media de 30 paseantes, que, con la inestima-ble ayuda de las bicicletas para cuatro o seis personas tienen “enmer-dado” el Paseo Marítimo durante todo el verano.

Y yo me pregunto: ¿Porqué no utilizamos los escasos recursos quetenemos en adecentar Cala Millor, cada día más sucia, más llena deexcrementos de paloma, con las calles en un estado penoso?. Y no merefiero exclusivamente a los recursos monetarios, sino al factor huma-no; causa pena ver a un señor con un tubo despidiendo aire y moles-tando a nuestros visitantes a plena luz del mediodía, intentando reunirpapeles, latas, etc., para que luego una camioneta los recoja, al mismotiempo que tapona el paso de los coches. Esa limpieza, que en cual-quier capital de provincia se multiplica por 100, se hace de madruga-da nunca cuando la ciudad está despierta.

Y aprovecho para agradecer al Sr. Alcalde saliente, o al Sr. Alcaldeentrante el programa de las fiestas exclusivamente en catalán. Comodecía un amigo, se conoce que los extranjeros que viven en SonServera, no pagan impuestos y, por tanto, no tienen derecho a saberqué se cuece en las Fiestas de Sant Joan. Un modo como otro cual-quiera de integrar un pueblo.n

39

Opinió

n

TitolMaria

n El tren de la alegría

José Luis del Reino

¿Porqué no utilizamos los escasos recursos que tenemos en adecentar Cala Millor, cada díamás sucia, más llena de excrementos de paloma, con las calles en un estado penoso?

40

Esports

n Entrega de diplomes als nins i nines de les Escoletes Esportives Municipals

ya es primavera! Venga a revisar su coche en Neumáticos Son Servera

CM7Publicitat

i Redacció

revista@calamillor7.comcalamillor7@gmail.comwww.calamillo7.com

609486509

Amb el final de curs escolar també es donen per acabades lesescoletes esportives municipals organitzades pels Serveis Municipalsd’Esports de l’Ajuntament serverí. El regidor d’Esports, Pep Barrientos,juntament amb els regidors Natalia Troya i Pep Campins, feren entre-ga a tots els nins i nines del diploma de participació.

Cal destacar l’alta participació en totes les modalitats d’inscripció:tennis, futbol, vòlei, bàsquet, judo i multiesports.

Des d’aquestes línies volem agrair la gran tasca de tots els moni-tors i dels responsables de les instal·lacions, perquè el més importantsón els valors que inculquen als nins i nines: companyerisme, feina enequip, superació personal, font de salut i sobretot l’amistat. Així queenhorabona a tots! n CM7

41

Publicitat

42

L’escultura de Pedro Flores realitzada amb materials imperiblescom la pedra i el ferro, instal·lada al bell centre de Son Servera, m’a-nima a celebrar la vida i a tenir present que estimar és molt mésimportant que el contrari. La paraula t ’estim em convida a retre l’ho-menatge de la meva admiració per Son Servera, que com a poblemediterrani durant totes aquestes festes patronals ha demostrat unavegada més que no tot està inventat, que l’expressió lúdica i participa-tiva dels serverins viu amb passió i mesura cada instant de festa i esmanifesta constantment en un afany d’aprofundir en les seves arrelssense perdre la seva pròpia evolució i modernitat. ‘Són les nostres fes-tes’, en les quals tots hem pogut participar: música, esport, expres-sions artístiques, jocs infantils, exposicions, concert de la Coral, cantde galls, pregó i sopar a la fresca, la Bandade Música Local, teatre, ballde bot, missa solemne de Sant Joan... T’estim Son Servera, amb totesles conseqüències que comporta.n Bel Metge

n T’ESTIM Son Servera

El pintor Julio Balaguer inaugurarà el properdia 5 de juliol una exposició a l’Auditori de SaMàniga a benefici de l’Associació Estel deLlevant, amb la col·laboració de l’Ajuntament deSant Llorenç i l’Auditori de Sa Màniga. L’artista hipresentarà obres realitzades durant l’any 2012 i2013, pintures sòbries i intimistes. I una part sig-nificativa de la recaptació es destinarà al’Associació Estel de Llevant per a la continuacióde la seva tasca d’atenció i suport a les perso-nes que pateixen una malaltia mental.L’Associació agraeix de forma molt especial lasensibilitat i l’interès de Julio Balaguer.

L’exposició s’inaugurarà dia 5 de juliol a les20 h a la sala d’exposicions de l’Auditori SaMàniga de Cala Millor, on podreu contemplarl’exposició durant dos mesos.

Julio Balaguer i Estel de Llevant vos convi-den a tots a participar de la inauguració de l’ex-posició..n

n Julio Balaguerinagurarà unaexposició a benefici deL’AssocicacióEstel de Llevant

Art

SE ALQUILAN MÁQUINAS ELEVADORAS

Almacen cerrado al público

PARA CONSULTAS: Calle Tramuntana nº 14 de Cala Bona

Escultura de Pedro Flores

“s’inaugurarà el proper dia 5 de juliol

a l’Auditori de Sa Màniga”

Sa nostra gent

43

n “la Caixa”amb la Tercera Edat

n La 3ª Edat ret homenatgea les seves monitores

Tel. 971 567 321 · 971 567 053 C/ Joana Roca,121 Son Servera

SUMINISTROS MURILLO

Després de la missa solemne per a les persones majors que vatenir lloc a la parròquia de Sant Joan Baptista el passat 15 de juny, ones varen recordar especialment les persones grans desaparegudesaquest darrer any, tots els socis i sòcies de l’Associació es varen reu-nir al local social per degustar de mans del personal de “la Caixa” deSon Servera unes bones ensaïmades i gelat, gentilesa de l’entitat ban-cària des de fa més de deu anys quan arriben les festes. El delegat de“la Caixa”, en Xerafí, acompanyat per en Guillem, en Juanjo i en Julio,en tot moment atengueren tots els presents.

Cal recordar que “la Caixa” té una de les obres socials més impor-tants del país.n Bel Metge La festa va acabar amb música i ball.Enhorabona a tots!

El passat 7 de juny es va dur a terme un dinar de germanor ambla intenció d’agrair la tasca de les monitores que durant tot el curs hanimpartit classes al local de la Tercera Edat. Les homenatjades foren naFrancisca Veny (manualitats i brodats), na Tatiana Galay (Ioga) i n’AinaPont (gimnàstica), que amb les seves classes han contribuït a dinamit-zar el col·lectiu de la tercera edat. Tots i totes els estan molt agraïts,gràcies! n Bel Metge

L’equip humà de “la Caixa” de Son Servera –en Xerafí, en Guillem, en Juanjo i en Julio-

acompanyats de persones majors el dia de la festa.

La presidenta de la Tercera Edat, Maria Sierra, amb les monitores Francisca Veny i Tatiana Galay.

Lencería de Hogar y Hosteleria

44

Nota d’empresa / Societat

n Ristorante S’Oratge des Port Vell

n Bautizo de Diego LozanoPérez

Durant la celebració d’un especial esdeveniment vàrem poderaccedir a fotografiar l’equip humà que atén el Ristorante S’Oratge, quedirigeix en Juanito amb la naturalitat i afecte que el caracteritza.Només recordar que els mesos de juliol i agost, tots els dijous hi hamúsica en viu amb Toni Brunet i Marc Llull..n CM7

Diego Lozano Pérez fuebautizado en la parroquia deCala Millor junto a su familia.El padre Tomeu nos regalóuna ceremonia sencilla peroa la vez emotiva. Desde aquími enhorabuena a sus papásRicardo y Cristina. .n

M. Jose

A CALA BONA C/ NA LLAMBIES, CANTONADANA MESTRAL CALA BONA - TEL. 971 58 62 18

Cafè Sureda

En Juanito, amb els cuiners Gianni i Gustavo acompanyats per Carina, Maru i resta d’equip.

Diego Lozano Pérez

45

Notes d’emrpesa

Visite nuestra espectacular terraza

Servicio, calidad y precio equlibrados

Port Verd · Son Servera Tel.: 971 585 378 · 629 689 007 www.sapuntarestaurant.com · email: sapunta@live.com

Pescado fresco del litoral

*****

46

Erundina RamírezAcosta

22-06-2013

Oibituari

47

Publicitat