El Consell d’Europa investigaEspanya pels presos polítics

Les pancartes pels presos van ser retirades ja ahir en edificis oficials com la delegació de la Generalitat de Girona ■ JOAN SABATER

La junta electoral ordena la retirada dels símbols per la llibertat delspresos de tots els edificis de la Generalitat abans de divendres

INQUIETUD · Mostra“preocupació pel nombre deprocessats per declaracionsfetes en l’exercici del mandat”

SOSPITA · Un informe de lainstitució europea qüestionael processament de polítics al’Estat espanyol i a Turquia

Ofensiva total contra els llaços

Un 3 d’octubredesbordant

Madrid amenaça arad’aplicar la ‘ley deseguridad nacional’

Els set CDR en presóinsten el jutge a aturarles filtracions del cas

El govern espanyol passa de brandar el 155a assegurar que estudia “totes les opcions”

P6-11

DIJOUS · 3 d’octubre del 2019. Any XLIV. Núm. 15139 - AVUI / Any XLI. Núm. 14009 - EL PUNT

1,20€

1688

50-1

1470

70®

C/ Montserrat, 41 · 08302 Mataró

Tel. 93 741 00 44www.bigimmobles.com

1860

22-1

2140

24L

EUROPA-MÓN P16

Johnsonproposauna doblefronteraa IrlandaDublín rep la ideaamb escepticisme

L’ESPORTIU

Dos gols de Suárez permetenremuntar contra l’Inter (2-1)

El Barças’estrenaa Europa

Suárez celebrant un dels seus gols ■ EFE

Futbol Champions League

2 | EL PUNT AVUIDIJOUS, 3 D’OCTUBRE DEL 2019

a serena fermesaanunciada per Pe-

dro Sánchez per com-batre l’independentis-me és, si més no, in-quietant. Muta a me-

sura que s’acosta el 10-N. Es va accen-tuant progressivament la fermesa iminva la serenor a conveniència delmàrqueting electoral. Lamentable, pe-rò no podem pas dir que ens sorpren-gui la capacitat evolutiva del discurspolític del líder socialista. L’adapta almedi segons li marca el seu instint desupervivència, i li aconsellen les en-questes, és clar.

Probablement perquè va ser ell quiens va dir allò que la monarquia espa-nyola encarna millor que ningú els va-lors republicans –déu-n’hi-do– o pot-ser perquè avui fa exactament dosanys de l’efemèride, em ve al cap eldiscurs del rei: el que va fer la nit deldia que centenars de milers de perso-nes van aturar Catalunya mobilitzadescontra la violència policial. Recordenamb quina serena fermesa Felip VI varenegar de més de dos milions de ca-

talans que havíem anat a votar pacífi-cament i cívica? Amb quina serena fer-mesa va justificar la brutal intervencióde la policia i la Guàrdia Civil el dia delreferèndum? I amb quina serena fer-mesa, sense cap apel·lació al diàleg, elmonarca va obrir la porta a la interven-ció de l’autogovern? Inquietant.

És inquietant amb quina serena fer-mesa Sánchez endureix el discurs amercè de la demoscòpia. Sense mira-ments. Demana als independentistesque no juguin amb foc –la metàfora noés casual– i els exigeix que condemninla violència donant per fet, perversa-ment, que n’hi ha. I amenaça amb unnou 155 que, diu, pot aplicar perfecta-ment un govern en funcions. I el mésinquietant és, encara, que aquesta se-rena fermesa es presenta com el dicde contenció d’una dreta embogida enquè el PP del “moderat” Pablo Casadoexigeix que s’apliqui la ley de seguridadnacional i la nova portaveu de Ciuta-dans, Lorena Roldán, exhibeix misera-blement al Parlament una foto del’atemptat d’ETA a Vic.

Ja cal que ens calcem!

L

Keep calmEmili Gispert

Serenafermesa, ai!

Recorden amb quina serenafermesa Felip VI va renegarde més de dos milions decatalans que havíem anat avotar pacíficament i cívica?

imarts al vespre vaig anar a laconcentració de davant del’ajuntament, commemorativa

del primer d’octubre de fa dos anys.Aquell dia, prop del mateix ajunta-ment, hi va haver un col·legi electoral.Més de mil persones hi van fer una cuaserpentejant des de bon matí. Quan esvan saber els cops de porra d’altres po-blacions, la cua va augmentar. Dimartsérem un centenar, potser una micamés. Es van pronunciar discursos, esvan cantar una cançó de Raimon –Rai-mon, que no s’ha pronunciat sobre elprocés– i l’himne del musical Els mise-rables i es van projectar imatges sono-res de les al·legacions finals dels presosdurant el judici. Una pena immensa:gent formidable en una situació pre-ventiva que no té justificació. A aquellahora ja devien ser a dormir a la presó.No em vaig quedar fins al final.

Pel camí d’anar-hi, m’havia trobatuna coneguda fent la mateixa ruta. Emva dir: “No serveix de res, però bue-no...” Buenu, que diem en català. Noserveix per ablanir els jutges que undia d’aquests han de dictar sentència,no serveix perquè l’Estat s’avingui a

D

mirar d’encarrilar el “conflicte” encomptes d’encabritar-lo, no serveixperquè els partits independentistesens expliquin d’una vegada quins pro-jectes tenen, més enllà de les agita-cions que patrocinaran quan la sentèn-cia surti. Les agitacions serviran degaire? Faran avançar el “procés”? Jano dic culminar-lo, dic fer-lo avançar.

De les paraules de la senyora retincel “però buenu...” Tot amb tot s’hi hade ser. D’entrada, per reflexionar. Unmoviment que fa nou anys no era resés ara el més decidit dels que es podentrobar aquí i a fora. La concentraciód’aniversari no va ser un èxit però no

és probable que els milers de fa dosanys hagin dimitit. Si de cas es trobenadolorits, decebuts. Decebuts amb l’Es-tat però, amb això, ja hi comptàvem, idecebuts amb els partits i els líders del’independentisme, que, tot i els exces-sos i enganys, han perdut la iniciativasostinguda fins aquell primer d’octu-bre i que acumulen dos anys de dubita-cions i contradiccions.

Aquesta gent que s’ha reunit aquí, laque ahir va pujar a Montserrat per il-luminar la catalana terra, la que sorti-rà al carrer o farà aturades coincidintamb la sentència, creu de debò que la“república” és a tocar com diuen al-guns, i alguns que manen? O s’aple-guen per poder-se comptar, per trobar-se, per dir-se “ens mantenim ferms”?“No serveix de res, però buenu...” Finsquan, el buenu? Ho revertirem en utili-tat algun dia, o ens farem vells davantde l’ajuntament? Només pregunto. Noem demanin cap solució. La té algú? Iveient com ens tracten i ens “estimen”i a què volen reduir Catalunya, amb in-dependentistes i no independentistesa dins, la solució és la independència oaproximacions, tard o més tard.

“Crònica d’unaconcentraciócommemorativadel referèndum

Vuits i nous

La solucióManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIJOUS, 3 D’OCTUBRE DEL 2019

Catalunya viu avui, pendentde la sentència del Suprem

als dirigents independentistes ca-talans, el segon aniversari d’unajornada de protesta històrica comva ser el 3-O. Dos anys després, lasituació repressiva que va generarla formidable reacció popular estàlluny de restar superada. De lesbrutals càrregues policials de l’1-Oque van activar el ressort de la res-posta social multitudinària hempassat al decret d’ordres de presóinjustificades, multitud de judicisideològics, i creixents amenaces devulneració de drets fonamentalsper part dels principals dirigentspolítics espanyols amb l’aplicaciódel 155, la llei de seguretat nacional,l’estat d’excepció, etc. Davantaquest clima de repressió es fa im-prescindible que la resposta a lasentència de l’1-O –amb tota pro-babilitat condemnatòria– recuperil’esperit d’aquell 3-O de fa dos anys:mobilització ferma, multitudinària,pacífica i transversal.

Una sentència condemnatòriaserà totalment injusta i digna d’unEstat amb poca solidesa democrà-tica, perquè com s’ha pogut com-provar en el judici, s’haurà construïtsobre relats falsos de les forces icossos de seguretat de l’Estat i deles acusacions, i amb l’actuaciód’un tribunal que ha vulnerat pre-ceptes dels drets de defensa. Unaactitud repressiva que està inspira-da en la resposta de l’Estat a la pro-testa massiva de la ciutadaniad’avui fa dos anys: aquell discurs in-fame del rei Felip VI. El cap de l’Es-tat no només va emparar la brutali-tat policial sinó que va amenaçar laciutadania pacífica que s’havia vistindefensa i apallissada. Per això calque la resposta a la sentència enquè es jutgen els fets de l’1-O siguiàmplia i abraci sectors socials moltmés enllà de l’independentisme, talcom va succeir el 3-O.

L’esperit del3-O enfront dela sentència

EDITORIAL

Les cares de la notícia

El Consell d’Europa investigarà la situació dels pre-sos polítics catalans. L’informe el farà el socialistaletó Boriss Cilevics, que visitarà Madrid i Barcelo-na. En un document preliminar, Cilevics es pregun-ta si se’ls pot condemnar “amb llargues penes depresó” per haver organitzat un referèndum.

DIRECTOR DEL FESTIVAL DE SITGES

La situació dels presos

El Festival de Cinema Fantàstic de Catalunya arri-ba amb tota la potència a la seva 52a edició pro-posant una oferta cinematogràfica molt diversa,amb totes les variants i formats del gènere i unaprogramació que no es limita a les projeccions decinema.

-+=

-+=

Mentalitat criminalDonald Trump

Fantàstic i diversÀngel Sala

-+=

Boriss Cilevics

Només en una mentalitat criminal com la sevapot niar la idea de disparar a les cames dels immi-grants que travessen la frontera amb Mèxic, elec-trificar les tanques i, per més que sembli mentida,construir un fossat ple d’aigua amb caimans iserps per evitar que passin als Estats Units.

PRESIDENT DELS ESTATS UNITS

MEMBRE DEL CONSELL D’EUROPA

l’agost, el ministre de l’Interiorturc, Süleyman Soylu, justifica-va l’actuació del seu govern, que

havia destituït tres alcaldes kurds, enla persecució i processament dels pre-sos polítics catalans per l’1-O. A l’Estatespanyol, potser les declaracions deSoylu no van agradar gaire perquè jase sap que les maneres d’Erdogan i elseu govern fan sovint tuf de dictadurai tothom té clar que “Espanya és unagran democràcia [sic]”, però desd’ahir els dos estats són al mateix sacdel Consell d’Europa. Efectivament,l’organisme, que aplega 47 estats eu-ropeus, ha començat una investigacióper esbrinar si Espanya i Turquia uti-litzen la justícia contra els polítics ca-talans i kurds, segons es va saber ahir.Espanya i Turquia, de nou, en el ma-teix sac. Hi ha comparacions que sónodioses. Aquesta, no.

L’inici de la investigació del Conselld’Europa va coincidir ahir amb un nou

A “Les amenacesde l’Estat no sónfum. Volen trepitjarde nou els nostresdrets. Com aTurquia amb elskurds. I tant els fa

devessall d’amenaces per part de l’Es-tat espanyol sobre Catalunya. El tretde sortida, el va donar el diari El Mun-do assegurant, a la portada, que el go-vern espanyol preveu aplicar la ley deseguridad nacional a Catalunya “si esradicalitza més l’independentisme”.Pedro Sánchez va confirmar tot seguitque sí, que ho preveuen “si la situació

ho requereix”, i Pablo Casado li va de-manar que no esperi a la sentència ique el Consell de Ministres ho aproviaquest mateix divendres.

La ley de seguridad nacional per-met al govern espanyol prendre el con-trol dels Mossos d’Esquadra i de les po-licies locals, amb només un decret sig-nat pel president. És a dir, “si la situa-ció ho requereix”, que és tant com dir“quan ho vulguem fer”, l’Estat pren-drà competències exclusives a la Ge-neralitat. Així de clar, així de greu.

Fa dos anys, abans de l’onada de re-pressió que ens colpeja des de l’1-O,molts hauríem dit que l’Estat nos’atreviria a fer-ho. Doncs, ara no, araho faran. Aquests dies preparen el ca-mí a l’opinió pública, sobretot l’espa-nyola, que els ha de votar el 10-N. I hofaran. Encara que els comparin ambTurquia. Volen trepitjar de nou elsnostres drets. Caldrà una respostacontundent a tanta ignomínia.

Ho faran. Seran TurquiaMiquel Riera / mriera@elpuntavui.cat

A la tres

De reüllAnna Balcells

Cosesque tornen

e vegades, observant el que passa a casa i a fora, noés estrany preguntar-se si anem endavant o

endarrere, si no acabem donant moltes voltes peracabar allà on érem, com si tot fos un gran déjà-vu.Pensava en això, dimarts passat, veient les imatges del’espectacular desfilada militar a la plaça Tiananmen dePequín (mentre a Hong Kong, per cert, la policiareprimia durament les protestes prodemocràtiques). LaXina que aspira a dominar el món del segle XXI, la quelidera el 5G i la intel·ligència artificial ressuscita l’esperit

de la guerra freda exhibint músculamb coreografies de massa imanifestacions de culte al líder,com en el segle passat.A Washington, torna el fantasma delWatergate amb un altre presidentrepublicà que odia la premsa i ques’enfronta amb un procés dedestitució a causa de les fosques

maniobres per conservar el poder. Al Regne Unit, tornenels encesos debats dels anys setanta sobre la semprecomplicada relació amb l’Europa continental. A França,la mort de Jacques Chirac provoca una estranya onadad’enyorança per l’únic president condemnat percorrupció. A Grècia, un altre Mitsotakis torna al poder. AEspanya, tornen els nostàlgics de Franco –si és que maivan marxar– i torna ETA en boca de políticsirresponsables que posen en perill la convivència quediuen defensar. I a Catalunya? El crit de “llibertat iamnistia” torna a ressonar als carrers.

D

Veient quèpassa al món,no és estranypreguntar-sesi anem o noendavant

http://epa.cat/c/4uvkgt

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIJOUS, 3 D’OCTUBRE DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

El president de la Generalitat,Quim Torra, assegura quedeixarà caure Pedro Sánchez sial novembre encara no ha fetuna oferta de referèndum.

10anys

20anys

L’atur a Catalunya creix un 50%en només un any. Dotze milpersones perden la feina alsetembre, sobretot en el sectorserveis.

Els advocats rebutgen que launiversitat sigui qui regulil’accés a la professió. Finalpolèmic del II Congrés del’Advocacia Catalana.

Ultimàtum Atur desenfrenat Accés a l’advocaciaTal diacomavui fa...

lbert Rivera falta ala veritat. No és el

primer cop que ho fani serà l’últim. És uncostum que té, i queels seus li aplaudeixen.

D’exemples en trobaríem per omplir uncabàs. Com aquella vegada que va de-nunciar públicament a tothom qui el vo-lia escoltar que havien atacat la botigadels seus pares amb una pintada enquè es llegia “Ciutadans nazis”. El quepassava és que la perspectiva de la fo-tografia que va compartir a les xarxesera esbiaixada i havia tallat la part queposava “Viva el PP”. Rivera té el mal cos-tum de carregar indiscriminadamentcontra tot i tothom que fa tuf d’inde-pendentisme i no dubta, per exemple, acompatir les fotografies de nou mestresinvestigats per un suposat tracte vexa-tori a fills de guàrdies civils. Però cadacop les diu més grosses i, vull creure,que sense pensar què diu. Atacar l’ad-versari, en política, és lícit. Ciutadanspresentarà una moció de censura con-tra Quim Torra justament la setmanaque s’espera la sentència del procés i

amb una precampanya a punt de co-mençar. Potser l’estratègia provoca an-gúnia, però com a mínim és lícita. El queno ho és, és que per justificar una mo-ció que no anirà enlloc acusi Torrad’aplaudir “els que porten Goma-2 o ar-mes de foc”. D’on ho treu Rivera que capdels membres dels CDR investigats tin-guessin res d’això? Ell sap que als detin-guts no se’ls ha trobat cap arma de foc,ni molt menys explosius. Sap (o hauriade saber-ho, encara que fos en la intimi-tat del seu cap) que aquest és un relatinventat que pretén criminalitzar i justi-ficar una violència que a Catalunya noexisteix. Que amb aquestes declara-cions i aquesta actitud no beneficia nin-gú i provoca just el que ell diu que volevitar: un trencament de la societat. Lesidees de cadascú són de cadascú. Is’han de respectar. Però el que no espot tolerar és que –perquè tens unesenquestes que pronostiquen un mal re-sultat electoral per als teus– emmerdistot el que trobes al teu pas, que algunacosa quedarà. I això és el que fan Riverai els seus des del primer dia.

A

Full de rutaDavid Brugué

La veritat deCiutadans

Amb aquestes declaracionsi aquesta actitud,Rivera no beneficia ningúi provoca just el que elldiu que vol evitar: untrencament de la societat

emblava que amb l’abandona-ment de la lluita armada per partd’ETA l’ús partidista del terroris-

me i del seu fantasma quedaria erradi-cat. Que s’havia acabat veient les dretesespanyoles fent un ús pornogràfic deles víctimes igual que les lleis d’excep-ció i la criminalització de movimentspolítics. Resulta que no és així, hi ha op-cions polítiques que van malament enles enquestes i que volen tenir un bonresultat en les eleccions espanyoles.

CIUTADANS, I EN MENOR MESURA EL PP,atia el fantasma del terrorisme utilit-zant fotos d’atemptats d’ETA a Catalu-nya. Els corifeus que van criminalitzarel moviment independentista basc as-sociant-lo tot al terrorisme d’ETA tor-nen a cridar, en aquesta ocasió inten-tant associar els anys de plom d’ETAamb l’independentisme català. Resultagairebé irrisori si no fos per la gravetatd’aquesta intenció política.

EL MOVIMENT INDEPENDENTISTA és estric-tament pacífic, ha estat bastant pulcreen les seves reivindicacions i difícil-

S ment es pot trobar alguna acció que pu-gui ser qualificada de violenta. Si bus-quem accions violentes a Catalunya lesha realitzat més l’extrema dreta espa-nyolista que cap altre moviment.

RESULTA PORNOGRÀFIC que ens intentinassociar al terrorisme d’ETA quan, enles actuals files independentistes, himiliten persones provinents de forcespolítiques que en el seu moment van te-nir víctimes, algunes d’elles van haverde fer cursos d’autoprotecció quan ope-rava el comando Barcelona. Com a di-putat però més com a persona, em re-sulta un insult molt personal quan veigla portaveu de Ciutadans, Lorena Rol-dán, intentant associar el grup polític alqual pertanyo amb el terrorisme. Aaquest discurs se suma gran part de lapremsa que s’ha escorat cap a l’espa-nyolisme i davant la passivitat en granpart o fins i tot aquiescència del PSOE idel PSC. No entenc gaire la seva posició,ja que en lloc d’un rebuig de pla a la ba-nalització del terrorisme (com sí que

fan els comuns i el conjunt de forces in-dependentistes) intenten manteniruna posició equidistant que no acabod’entendre, ja que ells van patir tambéla xacra del terrorisme a més de l’úselectoralista del PP del terrorismed’ETA.

HEM ARRIBAT A AQUEST PUNT DE DEMÈN-CIA en què el nacionalisme espanyoldesfermat vol associar violència al mo-viment independentista i atiar ara elfantasma del terrorisme i d’ETA amb elmoviment independentista català. Peraquesta raó no ens hem de cansar deconfrontar-ho, denunciar-ho, assenya-lar tot acte de banalització del terroris-me. Donar veu a les víctimes del terro-risme que estan denunciant aquest ús iabús partidista per part de Ciutadans idel PP.

HAN CANTAT ETA i, per molt que inten-tem canviar el marc, hem de combatreaquest discurs i denunciar la banalitza-ció del terrorisme. Ja que, com pitjor livagi a Ciutadans en les enquestes, mésaccions d’aquesta classe patirem.

José Rodríguez. Sociòleg

Han cantat ETATribuna

Ressentits

b El catalanisme moderat quevolen ressuscitar determinatspolítics per aconseguir altravolta un autonomisme de re-baixes per tal de ser ells elscapdavanters d’aquest retro-cés, cal dir que per la ciutada-nia no deixa de ser un frau or-ganitzat per personatges des-arrelats dels càrrecs públicsque havien ostentat durant unmunt d’anys. Estan ressentitsper no anar a unes llistes queels feien immortals, aferrats aun escó i a un sou de ministre.Anys i anys ocupant poltronaque per cultura política era ne-cessari renovar.

Regeneració, sang novad’una nova fornada que fa anysque està formant-se per fer po-lítiques adequades als noustemps. Eternitzar-se en un càr-rec no és bo per al país ni per ala mateixa persona, res és im-possible ni ningú és necessari.Aquest grup d’autonomistes,que ells s’autoanomenen mo-

derats, rebutgen qualsevol viapolítica que no sigui la del dià-leg de sords, el de sempre, perintentar abastar no el que elpoble exigeix, sinó el que ellsvolen, sobreviure amb l’auto-nomisme desfasat del peix alcove.PERE MANUEL GIRALT PRATSant Just Desvern (Baix Llobregat)

Què hi fa laGuàrdia Civila Catalunya?b Tinc entès que la policia deCatalunya són els Mossosd’Esquadra. Què hi fa, doncs, laGuàrdia Civil actuant a Catalu-nya?

Si no m’equivoco el TribunalSuperior de Justícia de Catalu-nya té competències judicialsplenes a tot el territori català.Què hi pinta un jutjat de Madridposant el nas en un possibleafer delictiu a Catalunya?

M’havien explicat que tot-hom és innocent mentre no esdemostri el contrari. Tenint pre-

sent el secret de sumari, perquè els mitjans de comunica-ció els etiqueten de terroristessi encara no s’ha demostrat?

Per què es rebenta una por-ta abans de trucar al timbre?

Moltes preguntes, cap res-posta tret de la malfiança. No-més ens queda la rebequeria ives a saber si d’aquí a quatredies també la inclouran en elCodi Penal espanyol.PILAR PORCEL I OMARSabadell (Vallès Occidental)

Una renda bàsicaassumibleb La proposta, solidària i fra-ternal, d’una renda bàsica per atothom cada dia té més accep-tació. Les forassenyades dife-rències que patim avui entrerics i pobres fan urgent aplicarmesures correctores. El riscque algunes persones es con-formin amb la renda bàsica i novulguin guanyar més existeixperò és baix. Malauradament laimplantació d’aquesta renda

topa amb un elevat cost i per-sones enteses pensen que seràinevitable una implantació pro-gressiva i pressupostàriamentassumible. Un primer pas, jal’ha fet la Generalitat amb la se-va renda garantida de ciutada-nia.

Un altre pas que s’ha d’estu-diar per poder estendre la ren-da a tothom és implantar-laprogressivament, per exempleper comarques i començantper les comarques que tenenuns nivells de renda més bai-xos. Seria una actuació moltsolidària i no tindria el risc derebre persones nouvingudesper mor de la renda. No cal dirque tant de bo hi hagués per-sones i famílies que volguessinajudar a augmentar la poblacióde les comarques més depri-mides de Catalunya. A poc apoc i en funció de l’experiència idels recursos, la renda bàsicahauria d’anar arribant a la restade la població.FERRAN PONTTerrassa (Vallès Occidental)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIJOUS, 3 D’OCTUBRE DEL 2019

SísifJordiSoler

Pablo Iglesias, SECRETARI GENERAL D’UNIDES PODEM

“Comparar el terrorisme amb els CDR és banalitzarel terrorisme i faltar el respecte a les víctimes”

La frase del dia

“Per a en Pla,refugiar-se en lapetita pàtria deLlofriu no va ser unacte patriòtic, sinól’única cosa que liquedava enfront del’ostracisme i perjustificar la traïcióde la dreta aCatalunya

En Pla era, políticament, un in-genu pretensiós. Llegeix, peròno pensa; s’informa, però no té

llestesa a canviar de procedir davant larealitat. És pastat a la dreta catalana.No és estrany que l’arrosseguessin lesseves mateixes febleses: menyspreu deles masses, esnobisme antiprovincià,omnipotència regional... No dedica resa gent important de les esquerres delmoment, o la tracta amb un menys-preu distant i filisteu (Rovira i Virgili),per no parlar de la indiferència a quèsotmet els líders sindicals (des d’un Noidel Sucre fins a un Durruti). Si caliaanar a una dictadura, pensa, com enGaziel, millor blanca que no pas roja. Iquè es pensaven, ¿que la dictadurablanca la portaria un impol·lut cirurgiàde ferro, que extirparia el tumor i dei-xaria el cos a la dreta civilitzada per re-compondre’l i tornar a l’ordre natural?

QUAN EN PLA ES VA ADONAR del pa que s’hidonava, se’n va anar a Llofriu a llepar-seles ferides: ell, que esperava que li oferis-sin La Vanguardia pels serveis prestats iinstaurar l’ordre mesocràtic barceloní,va veure com l’avi Aznar el deixava ambel cul enlaire per fotre el camp a Madrid aveure “qué hay de lo mío” i l’exèrcit chus-quero africanista –l’autèntic cirurgià deferro, el que matava moros o liquidavaanarquistes aquí i a Astúries– hi posavaen Galinsoga. Per a ell, refugiar-se en lapetita pàtria no va ser un acte patriòtic,sinó l’única cosa que li quedava enfrontde l’ostracisme i per justificar la traïció dela dreta –la seva mestressa– a Catalunya.Compari’s, sisplau, el seu menfotisme cí-nic amb els que van ser patriotes de debò.Fot fàstic i pena a parts iguals. Només calmirar els oblits o les llagoteries dels seusRetrats de passaport: com tracta elMarch, “el Mateu dels ferros”, el Mara-ñón i el Solervicens: un finançador de laguerra genocida contra els catalans, undescatalanitzador de la vida pública bar-celonina com a alcalde, un defensor del

1. franquisme com a mal menor, o un pa-niguado d’en Cambó a Roma (com el ma-teix Pla), mentre aquí la gent moria commosques aixafada per franquistes, nazisi feixistes.

QUANTA PETITESA i quanta merda, lad’aquests panxacontents farisaics! Perno parlar de la disposició servil del murrique vol fer creure al lector que ell n’havist de tots colors, mentre li amaga comllepa el cul a qui li convé i quan li convé:alaba en Vergés perquè li fot l’enverinatfavor de fer-li l’OC, quan amb la quartapart o menys ja en tenia prou, en Pla, perdeixar fixat el seu cànon i no haver de tre-ballar com un escarràs per quatre quar-tos i encara haver d’escriure la lloança delseu senyor feudal al final dels Retrats…La resta de pàgines publicades a l’OC, pa-perassa gastada, rebullida, repetida, re-pentinada, reescrita, impossible de des-triar per a futurs escoliastes, per talcom n’està, de corrompuda, per retocs

sobre retocs, afegitons del mateix Ver-gés, etc., etc. El murri d’en Pla sodomit-zat per un espavilat editor que li fot vintmil planes per ensarronar les bones àni-mes dels lectors catalans i viure de la rife-ta. En fi...

2. MONTOLIU PARLAVA d’Edgar Allan Poeamb referència no sé si a les Proses bàr-bares o a Josafat, d’en Bertrana. A lesProses bàrbares, n’hi ha una que és unameravella absoluta. En Bertrana, que téterres a Tordera, se’n va a fer un negocipel voltant de Sils. Baixa a “l’empalme” i,com que du l’escopeta i el gos Dick, se’n vaa caçar. El text explica aquest matí de ca-cera, i descriu un paisatge interior, unamena de terrain vague. N’hi ha un altre,que descriu un passeig per la carreteravella, que ja no es fa servir, perquè hi hanconstruït la carretera nacional. Passa perla caseta dels Mossos d’Esquadra, li sem-bla que veu una ombra entre els pollan-cres: tot plegat no res. És com el PeterHandke! Però amb unes fantasmagoriesmés atapeïdes, amb un clima expectantque et neguiteja. Però no és només ro-manticisme: hi ha la mirada contempo-rània de l’estranyament. No veig que enparli ningú.

A MI, LA GASIVERIA i la frivolitat d’aquestpaís amb la gent de cultura –i el mutu ca-nibalisme de la gent de cultura–, vistosamb perspectiva, em deprimeixen. EnPla l’apreciava com a homenot, però nosé si li agradava gaire com a narrador. Pe-rò tens raó, amb això del metge filòsof: hiha un cert despit, una ironia d’irredemptque no troba lloc, i la dislocació d’un paioespanyol que es fa català, però sense pà-tria, té molta mala bava. Em sembla quel’arrogància noucentista va fer molt demal, no trobes? La prosa d’en Bertrana,aquí, és àgil, enganxa, té facilitat per aldetall, i li agafes simpatia –potser per-què l’heroi es mou a cavall d’un esqueixa-ment expressionista i d’un estricte non-sense.

Julià de Jòdar. Escriptor

Dues notes per a un amicTribuna

ls que van patir ladictadura ja ho

sabien. Dels nascutsen democràcia, moltsho sospitaven, mésper tradició popularque per experiència

pròpia. Però molts altres mai s’havienaturat a pensar-hi, o fins i tot els tenienben considerats, fins que fa dos anys esvan obrir molts ulls. Els cossos policialsde l’Estat han actuat històricament perreprimir les aspiracions de més llibertata Catalunya, i ara hi tornen. I no ho dicnomés per la violència de l’1-O. Com-provar en el judici com els atestats i lesdeclaracions es recargolaven per pre-sentar com a violent qui rebia els cops, iintentar fer empassar com a real allòque milions vam viure en carn pròpiade forma diametralment oposada, en-terra per sempre la credibilitat d’aques-ta gent. D’aquí que, ara que difonennous relats en què una justícia iguald’esbiaixada s’ha basat per acusar deterrorisme set activistes, la presumpciód’innocència sigui no un dret, sinó ja undeure. I més veient la irresponsablecampanya de criminalització que hi haseguit des del Madrid polític i mediàtic,només emparada al país per les sevesantenes i paracaigudistes.

Com el rei, la justícia i la policia esta-tals tenen el prestigi per terra a Catalu-nya, on les seves fabulacions ja no seles creuen ni els unionistes de bona fe,la gran majoria. És clar que això impor-ta poc allà, on només veuen beneficis ala nova ràtzia: torna al primer pla el co-modí català en època electoral, abonala tesi que l’independentisme és violentper justificar al món una sentència in-justificable i cursar més euroordres,empastifa i deshumanitza els líders i depas obre la via basca per il·legalitzarforces clau per a les majories. Tot qua-dra, tret d’un detall: la tossuda realitat,amb què topen cada cop a les urnes.Algun dia hi perdran els vots al ritmeque ja han llençat la credibilitat, i sí quellavors serà dura la caiguda. La seva.

E

De set en setÒscar Palau

La credibilitat

EL PUNT AVUIDIJOUS, 3 D’OCTUBRE DEL 20196 |

Els jutges donen detemps fins demà ala tarda per treureels llaços grocsd’edificis públics

El caràcter massiu,transversal i cívic dela protesta del 2017és vist com un far al’hora de respondrea la sentència

Un 3-Odesbordant

La JEC manaa Torra retirarla simbologia“partidista”Nacional

La preocupació per la si-tuació dels presos políticscatalans arriba al Conselld’Europa (CoE, per les se-ves sigles en anglès), quevetlla pels drets humans.Un grup de diputats del’Assemblea, constituïdaper representants dels 47estats europeus membresde l’organització interna-cional, ha impulsat una in-vestigació sobre els polí-tics independentistes ca-talans empresonats a l’Es-tat espanyol i els kurds aTurquia. Ara l’encarregatd’indagar sobre possiblesviolacions de drets fona-mentals ha decidit fer unamissió a l’Estat per aclarirels fets de primera mà.

Una vintena de dipu-tats de l’Assemblea, for-mada per més de 300 polí-tics, va demanar el generpassat que s’elaborés uninforme que examinés“des d’un punt de vista le-gal i dels drets humans” lasituació dels polítics em-presonats a Europa, enparticular a l’Estat i a Tur-quia. “Es poden processarpolítics per declaracions

fetes durant el seu man-dat?”, es titula la moció.

Davant d’aquesta peti-ció el comitè d’Afers Jurí-dics i de Drets Humans delCoE va decidir encarregaral diputat socialista lituà,Boriss Cilevics, també im-pulsor de la iniciativa, latasca d’elaborar el docu-ment sobre el cas català ikurd. Així, Cilevics vaplantejar dilluns empren-dre una missió d’observa-ció a l’Estat per investigar“sobre el terreny”.

El ponent de l’informefarà, doncs, aquesta visitaa Madrid i Barcelona, se-gons va comunicar ahir elCoE. Tanmateix, l’orga-nització no ha confirmatquan viatjarà Cilevics a lacapital espanyola ni a lacatalana, ni quin marge detemps té per presentar lesseves conclusions al comi-tè. Per contra, el diputatha desistit de fer la matei-xa missió a Turquia per-què el règim d’Erdogan jaestà subjecte a un “procésde control” del CoE i, defet, rebrà una visita d’ob-servadors a principis del’any vinent.

Visió inicialAbans d’iniciar aquestamissió, el socialista lituà

ha realitzat una recercaprèvia sobre el cas dels lí-ders independentistes enpresó preventiva que es-tan en espera de la immi-nent sentència del Tribu-nal Suprem. En l’informepreliminar que va presen-tar dimarts a la reunió delcomitè de Drets Humans,Cilevics fa un repàs críticdels fets i es pregunta si espot condemnar amb “llar-gues penes de presó” els lí-ders independentistes perhaver organitzat un refe-rèndum.

Respecte al judici del’1-O, assegura que va ha-ver-hi una “transparènciaimpressionant”, però de-talla les queixes per les di-ficultats de les defensesper accedir a la informaciójudicial i els dubtes sobrela “imparcialitat dels jut-ges” del Suprem. “El seupresident va afirmar pú-blicament que la missió dela judicatura era garantirla unitat d’Espanya”, re-cull l’informe.

Si bé reconeix que el casde l’1-O és probable queacabi en mans del Tribu-nal de Drets Humans d’Es-trasburg (TEDH), instàn-cia judicial vinculada alCoE, el ponent ha assegu-rat que “no dubtarà” a l’ho-

ra d’”assenyalar proble-mes sistemàtics” a l’Estatespanyol després de fer lavisita.

Ni violència ni delicteEn l’anàlisi prèvia, el lituàconsidera que les manifes-tacions al voltant de l’1d’octubre van ser pacífi-ques i que l’organització

del referèndum no pot serpenada. Per això, indicaque el cas de l’1-O que por-ta el Suprem es podria ba-sar en un “interpretacióimpredictible de la llei”que “penalitzaria l’orga-nització de demostracionspacífiques”. Un fet que, sies confirma, aniria en con-tra de la Convenció Euro-

pea de Drets Humans.“Les denúncies de viola-

cions del dret de defensa,d’imposició injusta de lapresó preventiva i els dub-tes sobre la neutralitatdels tribunals que tractenels casos dels polítics cata-lans també podrien ser re-llevants”, remarca el lituà,que també forma part del

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Inquietudal Conselld’EuropaPREOCUPACIÓ Un grup de diputats impulsa unainvestigació sobre la situació dels independentistes a l’Estat idels kurds a Turquia PONENT L’encarregat d’elaborarl’informe, el lituà Boriss Cilevics, viatjarà a Barcelona i Madrid

El candidat a eurocomissaride Justícia, Didier Reynders,va voler dissipar ahir qualse-vol sospita respecte a possi-bles simpaties amb els inde-pendentistes catalans. En lasessió de control de l’euro-cambra, que examina elsmembres de la futura Comis-sió d’Ursula von der Leyen,l’exministre d’Exteriors belgava prometre mantenir l’es-tricta línia actual de Brussel-les davant les demandes se-cessionistes.

Preguntat per un eurodi-

Natàlia Segura

Brussel·les

putat portuguès del PP euro-peu sobre quina posició tin-dria sobre l’afer català, Reyn-ders va assegurar que defen-sarà “la mateixa posició” del’actual Comissió Juncker.“Cal respectar l’ordre consti-tucional”, va afirmar. Tambéva recordar que hi ha “nor-mes per canviar” la cartamagna si es vol donar respos-ta a les demandes indepen-dentistes. A més, Reyndersva remarcar que va manteniraquesta posició quan eramembre del govern belga de

Charles Michel, l’únic lídereuropeu que va criticar lescàrregues de l’1-O.

L’audiència va estar tambémarcada pel debat sobre lareforma del sistema d’eu-roordres impulsat per Ciuta-dans i el PP arran del cas deCarles Puigdemont. Reyn-ders va reiterar que es com-promet a revisar la coopera-ció judicial entre estats de laUE, però va insistir que s’hade garantir “el dret de defen-sa”, la “proporcionalitat” i“equilibri” del mecanisme.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Cal respectar l’ordre constitucional”

La seu del Consell d’Europa aEstrasburg amb les banderes dels47 estats membres ■ ACN

EL PUNT AVUIDIJOUS, 3 D’OCTUBRE DEL 2019 | Nacional | 7

Guanya FrancoL’APUNT fugir, el van perseguir durant 30 quilòmetres, un

dels ocupants va encanonar els agents amb una es-copeta i el cotxe va envestir el vehicle policial. Total,que la justícia espanyola considera que no cal quevagi a la presó (ni ho considera terrorisme malgratque hi hagi violència, armes pel mig i ferits). AixíFrancis podrà acudir al segon enterrament de l’avi.Emili Bella

Entre el net de Franco i la Guàrdia Civil, el TribunalConstitucional tria el net de Franco, que per alguna co-sa es diu Francisco Franco (Martínez-Bordiú). Amb lainadmissió a tràmit d’un recurs, l’alt tribunal ha lliuratdefinitivament Francis d’haver d’anar a la presó per ha-ver atropellat dos agents el 2012. El perla circulava ambels llums apagats i contra direcció, li van cridar l’alto, va

comitè que tria els jutgesdel TEDH.

Malgrat defensar al textque l’Estat “és una demo-cràcia viva amb una cultu-ra de debat públic lliure iobert”, es pregunta si l’or-ganització d’un referèn-dum pot ser castigada ambel Codi Penal. “L’exercicid’un dret constitucionalpot constituir un delictecastigat amb llargues pe-nes de presó com les sol·li-citades contra els políticscatalans a Espanya?”,dubta el ponent.

Des del Consell d’Euro-pa ahir van voler recordarque aquest document pre-liminar és “només del po-nent” i no pot ser atribuït al’organització perquè no téllum verd de la seva As-semblea. El que sí que hau-ran de validar els seusmembres serà la resolucióadjunta a l’informe del po-nent. A part del seuexamen a l’Estat i a Tur-quia, Cilevics haurà de pre-sentar una “resolució o re-

comanació” al comitè deDrets Humans, que podràafegir esmenes al textabans que sigui votat. “Nohi ha data prevista per a lapresentació de l’informe”,va aclarir l’organització.

Si el comitè format permés de 80 diputats l’arri-bés a aprovar, tota l’As-semblea del Consell d’Eu-ropa debatria la resolucióque se sotmetria al seu vot.De moment, aquesta cam-bra europea no té cap veuindependentista, ja que noté cap representant delmoviment.

Òmnium també hi aniràTambé Òmnium Culturalha exposat al Consell d’Eu-ropa les greus vulnera-cions de drets humans queactualment es donen al’Estat espanyol fruit de larepressió política. L’enti-tat ha posat com a exem-ple el cas del seu presi-dent, Jordi Cuixart, que fados anys que és en presópreventiva per haver exer-

cit drets fonamentals comara el de manifestació. Se-gons l’entitat, el cas deCuixart és paradigmàticperquè ha estat reconegutoficialment com a “defen-sor dels drets humans”per Front Line Defenders,que li reconeix el compro-mís en la defensa delsdrets humans, sempre demanera pacífica. A banda,afirma que és en presó pre-ventiva per haver exercitaquests drets i n’ha dema-nat l’alliberament. Unapetició que el govern espa-nyol ha passat per alt, comtambé ho ha fet amb la pe-tició de les Nacions Uni-des.

Òmnium Cultural haexplicat el cas de Cuixarten el marc de la Comissiód’Afers Legals i Drets Hu-mans de l’Assemblea Par-lamentària del Conselld’Europa, que prepara uninforme sobre la matèria.

Senadors francesosD’altra banda, els sena-dors francesos que van sig-nar el manifest que porta-va per títol Respecte delsdrets i llibertats fonamen-tals a Catalunya van re-clamar ahir la mediació dela Unió Europea entre Ca-talunya i l’Estat per “retro-bar el camí del diàleg”. Elconseller d’Acció Exte-rior, Alfred Bosch, es vareunir ahir amb algunsdels signants i, en acabar,el senador del Partit Socia-lista Simon Sutour i el se-nador dels RepublicansFrançois Calvet van insis-tir en la necessitat ques’obri el diàleg entre el go-vern català i l’espanyol pertrobar una solució a laqüestió catalana. “Posemtota la nostra força i volun-tat perquè la Unió Euro-pea exerceixi el seu rol iobri el diàleg”, va insistirCalvet. El conseller va re-treure al president espa-nyol en funcions, PedroSánchez, que en el seu an-terior mandat no fes resper trobar una sortida de-mocràtica al conflicte i vaexigir-li que iniciï imme-diatament una taula deconverses. A banda d’això,alguns diputats francesosestan preparant iniciati-ves per portar la sentènciade l’1-O a l’Assemblea Na-cional francesa. ■

El Tribunal Constitucionalha declarat nul·la, per una-nimitat, la resolució delParlament que creava unacomissió d’investigació so-bre la monarquia espanyo-la, segons un comunicatfet públic ahir. La comis-sió, que s’havia aprovat el 7de març amb els vots deJxCat, ERC, comuns i laCUP, i l’oposició de Cs, elPSC i el PP, ja no es va arri-bar a constituir perquè elTC va admetre a tràmit elrecurs que hi va presentardies després el govern es-panyol, amb l’informe fa-vorable del Consell d’Es-tat, fet que va implicar lasuspensió automàtica del’acord. La vicepresidenta,Carmen Calvo, va denun-ciar llavors la “inexistèn-cia de competències” delParlament per fer aquestainvestigació i hi va mostrarla seva “radical discrepàn-cia”. La cambra va recla-mar al TC a principi demaig, en va, que aixequés

la suspensió, i ara el tribu-nal dona la raó al governestatal i resol que la crea-ció d’una comissiód’aquest tipus al Parla-ment és inconstitucional,si bé no es coneixen encaraels motius concrets, ja queno notificarà el contingutde la sentència fins als pro-pers dies.

L’objectiu de la comissióhavia de ser, entre d’altres,“investigar les activitatsdelictives o irregulars depersones vinculades a lafamília reial, incloses lesdestinades a forçar el tras-

llat del domicili social debancs, grans empreses imultinacionals fora de Ca-talunya després de l’1-O”.En les al·legacions, el Par-lament va argumentar queaixò no suposava una ex-tralimitació de les sevescompetències, perquè estractava d’un afer “d’inte-rès” per a Catalunya. Se-gons els lletrats, la potes-tat per impulsar la investi-gació estava reconegudatant en l’Estatut com en elreglament del Parlament,que diu que la instituciópot crear comissions d’in-vestigació sobre “qualse-vol assumpte de rellevàn-cia pública que sigui d’in-terès per a la Generalitat”.

Al juliol, el TC va anul·lartambé la reprovació a FelipVI per “la seva intervencióen el conflicte català i la se-va justificació de la violèn-cia exercida pels cossos po-licials” l’1-O, així com la pe-tició d’abolir la monarquia,incloses en una mocióaprovada pel Parlament enl’anterior debat de políticageneral. ■

RedaccióBARCELONA

a Anul·la per unanimitat la resolució del Parlament que laimpulsava, el març passat a Ja no l’havia deixat constituir

El TC veta la creaciód’una comissiód’investigació al rei

El rei, inviolable ■ ACN/ARXIU

Tot i que a Catalunya no tin-drà cap efecte en la pràctica,també ahir el TC va avalar queels pares puguin triar que elsseus fills facin les proves fi-nals d’educació primària encatalà o en castellà, en deses-timar parcialment el recursque va presentar la Generali-tat contra un decret estataldel 2015 que regula les carac-terístiques d’aquestes pro-ves. El govern consideravaque el decret envaïa compe-tències autonòmiques en ma-tèria educativa i de llenguapròpia, i suposava una vulne-

ració del règim lingüístic del’ensenyament a Catalunyaestablert en l’Estatut.

La norma regula unes pro-ves que va introduir la llei or-gànica per a la millora de laqualitat educativa (Lomqe) ique s’havia d’aplicar per pri-mer cop el curs 2016/2017 afi de saber quins són els co-neixements adquirits perl’alumnat durant l’etapa deprimària. Fonts del Departa-ment d’Educació, però, vanassegurar ahir a ACN i Efeque la prova que regula el de-cret del novembre del 2015 ja

no s’està fent al país ara ma-teix, ja que la que es fa alsalumnes de sisè es regula peruna altra normativa, desprésque aquella va ser aturadaper un altre decret el 2016 isubstituïda “per una avalua-ció de diagnòstic mostral”, unaltre tipus d’examen de com-petències bàsiques que ésavaluador del sistema i nodels coneixements indivi-duals. Aquestes proves sí quees fan en català en ser pròpiesdel Departament d’Educació,tret dels exàmens de castellà ide llengua estrangera.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Aval a fer en castellà la prova final de primària

EL PUNT AVUIDIJOUS, 3 D’OCTUBRE DEL 20198 | Nacional |

l 3 d’octubre del 2017, el re-cord del dia del referèndumencara estava molt calent.Tampoc cal esforçar-se gaire

a fer memòria. Tot just dos diesabans, es van poder veure, i viure,unes escenes de càrregues policialsque estan més que vistes i descrites.Això va empènyer milers o, més bendit, centenars de milers de ciuta-dans a sortir al carrer de maneragairebé espontània, instintiva, perexpressar, essencialment, un senti-ment de ràbia i repulsa. El crit era dedenúncia. I de les tantes imatgesque es poden extreure de les mobilit-zacions massives d’aquell 3-O, n’hiva haver una que de tan repetida vaesdevenir icònica: la de manifes-tants de costat que, indistintament,lluïen una estelada i una bandera es-panyola. La foto de la transversalitatdavant l’arbitrarietat i l’abús. La ma-teixa que, ara mateix, una part delsobiranisme tant anhela a l’hora deconstruir la que ha de ser la respostasocial contra la sentència del Su-

Eprem que està per caure.

La protesta d’aquella jornada esva canalitzar a través d’una aturadade país convocada per la Taula per laDemocràcia, integrada per una sei-xantena d’entitats, i amb una vagaque va tenir el suport de sindicatscom ara la CGT, la COS, la Intersin-dical-CSC i la IAC i que va compor-tar, per exemple, el tall d’una sei-xantena de carreteres. Com ja acos-tuma a ser norma, el seu grau de se-guiment va diferir substancialmenten funció de la font consultada. Pelgovern estatal, només un 8,85% delstreballadors van secundar l’aturada,

mentre que la Generalitat la va qua-lificar de “massiva”, especialmenten sectors com ara el de l’adminis-tració (70%) o la salut (75%). Guer-res de xifres al marge, però, el dia 3la quotidianitat d’un dimarts qualse-

vol es va transformar en excepcio-nalitat fruit de les circumstàncies iel moment, desbordant pel que fa aesdeveniments, que s’estava vivint.Tot plegat es va poder visualitzar demanera nítida a mitja tarda, quan esvan fer concentracions de rebuig al’actuació policial a les principalsciutats catalanes. A Barcelona esvan aplegar 700.000 persones, se-gons el còmput de la Guàrdia Urba-na, que literalment van col·lapsar elcentre. A Girona van ser 60.000; aLleida, 40.000, i a Tarragona,30.000. Totes les mobilitzacions, to-tes, van estar presidides pel caràc-ter cívic i respectuós que, majorità-riament, ha caracteritzat les mobi-litzacions de l’independentisme desdels inicis de l’anomenat procés,l’última per commemorar el segonaniversari de l’1-O. El simbolismetambé va tenir un paper destacat enla jornada, amb homenatges a lesescoles que havien estat més casti-gades per les ràtzies policials. Unad’aquestes va ser la Ramon Llull deBarcelona, on les càrregues van serduríssimes, i en la qual es van dei-xar flors i s’hi va fer una concentra-

ció. Entre d’altres hi van participarl’aleshores vicepresident del govern,Oriol Junqueras; els exconsellersToni Comín, Meritxell Serret i ClaraPonsatí; la secretària generald’ERC, Marta Rovira, o els líders del’ANC i Òmnium, Jordi Sànchez iJordi Cuixart, entre d’altres.

Tot això era al matí o a mitja tar-da. A les nou del vespre, però, el reiFelip VI feia una intervenció televi-siva. Davant d’un quadre de CarlesIII amb un bastó, el monarca va dei-xar a banda el paper institucionald’àrbitre que se li pressuposava perfer un discurs rocós, sense fer capapel·lació al diàleg, i en què obria laporta a la intervenció de l’autogo-vern català. Això no trigaria a suc-ceir. Com es va gestar aquella inter-venció, i fins a quin punt va ser ainiciativa de Felip VI o del governdel PP, és una qüestió que encaraestà per escatir. Una de tantes deles moltes que van passar aquellsdies. La imatge del monarca, però,no tornaria a ser la mateixa desprésd’aquell 3-O. Moltes altres coses icircumstàncies, a Catalunya, tam-poc. ■

Un 3-O desbordantFrancesc EspigaBARCELONA

L’aturada esva fer sentirLa d’aquell diatambé va ser unabatalla de xifres pervalorar l’èxit del’aturada. Segonsla Generalitat, unmilió de personesla van secundar, laxifra més elevadades del 1988. Ensectors com ara elcomerç va ser onva tenir un segui-ment més impor-tant, amb percen-tatges de fins al85%, segons fontspatronals.

ATURADA · Dos dies després de la celebració del referèndum del 2017, una jornada de mobilitzacions va sacsejar el país perdenunciar la violència policial PRECEDENT · El caràcter massiu, transversal i cívic d’aquelles protestes és vist ara com un fara l’hora d’imaginar la resposta a la sentència MONARQUIA · Aquell mateix dia, Felip VI va obrir la porta a l’aplicació del 155

La concentració que es va fer a Barcelona el 3 d’octubre. Al costat, dos manifestants amb una estelada i un altre amb una bandera espanyola. A sota, la intervenció del rei ■ A.P / O.D. / EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Els manifestants lluïenbanderes espanyoles iestelades. Era la imatge dela unitat contra la repressió

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDIJOUS, 3 D’OCTUBRE DEL 2019

8253

16-1

2023

52Q

La Junta Electoral Central(JEC) ha emès una resolu-ció en què ordena al presi-dent de la Generalitat,Quim Torra, retirar abansde demà, divendres, a lestres de la tarda la simbolo-gia independentista quepugui estar penjada enedificis públics de la Gene-ralitat. L’ens que governael procés electoral per alscomicis del 10 de novem-bre vol que s’eliminin lesestelades, llaços grocs, fo-tografies de candidats,pancartes, cartells o “qual-sevol altre símbol partidis-ta que contingui imatges oexpressions coincidents osimilars a les utilitzadesper qualsevol de les enti-tats polítiques que concor-ren a les eleccions”.

La JEC ha adoptat la de-cisió en resposta a una de-núncia de Ciutadans i harebutjat les al·legacionspresentades per la Gene-ralitat. En conèixer la de-cisió, la líder taronja, Lore-na Roldán, va advertir queels seu partit continuaràdefensant “la neutralitatde les institucions”.

La Junta Electoral ad-verteix en la seva resolucióde possibles “responsabili-tats administratives, o enel seu cas penals” si QuimTorra no compleix “estric-tament” el manament dela JEC. Això vol dir que elpresident de la Generali-tat podria veure’s sotmèsa un altre procés judicialpel delicte de desobedièn-cia. En aquest sentit, l’enselectoral recorda que ja varesoldre sobre la qüestiódels llaços grocs en edificispúblics l’abril passat ambunes resolucions que esconsidera que Torra vaincomplir, motiu pel qualserà jutjat pel TribunalSuperior de Justícia de Ca-talunya.

Al text de la resolució, laJEC adverteix que hi hauna “reiteració en l’incom-pliment de l’obligació de

neutralitat dels poderspúblics que ja es va pro-duir en l’anterior procéselectoral”, i per tant instael president de la Generali-tat de Catalunya “perquède manera immediataadopti totes les mesuresnecessàries per retirardels edificis públics de l’ad-ministració de la Generali-tat i de totes les entitatsvinculades o dependentsd’aquesta administració”símbols que considerapartidistes. El detalld’aquesta simbologia és elsegüent: “Banderes este-lades, llaços grocs i altresde significat anàleg, foto-grafies de candidats o polí-

tics, així com pancartes,cartells o qualsevol altresímbol partidista o quecontingui imatges o ex-pressions coincidents o si-milars a les utilitzades perqualsevol de les entitatspolítiques que concorren ales eleccions.”

La Junta ElectoralCentral no només vol la re-tirada, sinó que mana alpresident de la Generali-tat que garanteixi que elssímbols no tornaran a serposats un cop trets. Així, liordena que “s’exerceixiuna vigilància permanentperquè no es tornin a col-locar durant el períodeelectoral cap d’aquests

símbols”.La Generalitat haurà de

comunicar a la JEC el mo-ment exacte en què facomplir la resolució, i tam-bé ordena a la delegada delgovern espanyol, TeresaCunillera, informar del’estat de la qüestió.

Sense pancarta a GironaA la seu de la Generalitat aGirona, ahir al matí es vadespenjar la pancarta quereclamava la llibertat delspresos polítics i, segonsfonts de la delegació, demàes procedirà a la retiradade la resta d’elements sim-bòlics que hi ha en instal-lacions del govern. ■

La Junta Electoral Centralmana a Torra la retirada dela simbologia “partidista”a Els jutges donen de temps fins demà a la tarda per treure llaços grocs i altressímbols d’edificis públics a El president s’arrisca a un nou procés per desobediència

RedaccióBARCELONA

Dos funcionaris retirant, divendres, la pancarta del Palau de la Generalitat ■ ACN

El govern municipal de la Pae-ria ha presentat un recurscontra la requisitòria de laJunta Electoral de Zona (JEZ)que els obliga a retirar la pan-carta de suport als polítics in-dependentistes empresonatsque hi ha en una façana del’ajuntament i el llaç groc quehi ha a l’altra. L’alcalde, Mi-quel Pueyo (ERC), va remar-

car que els havia “sorprès laceleritat” de l’acord de la jun-ta, després de rebre la denún-cia del grup municipal de Cs.Esgotat el termini de 24 ho-res que fixava la JEZ, la pan-carta i el llaç encara no s’ha-vien retirat ahir, perquè el go-vern municipal considera quehan de poder presentar al·le-gacions a la decisió per no

provocar una “situació d’in-defensió”. El paer en cap vaexplicar que en el recurs ar-gumenten que són molts elsgoverns de diferents admi-nistracions que “utilitzenconstantment els espais pú-blics per fer manifestacions”diverses, ja sigui contra la vio-lència de gènere o a favor del’acollida dels refugiats.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Lleida planteja batalla per la pancarta dels presos

EL PUNT AVUIDIJOUS, 3 D’OCTUBRE DEL 201910 | Nacional |

Les defenses dels set inde-pendentistes catalans vin-culats als Comitès de De-fensa de la República(CDR) i en presó preventi-va des de dijous passat acu-sats de terrorisme, han de-manat al jutge de l’Audien-cia Nacional que obri unapeça separada per investi-gar l’origen de “les massi-ves filtracions” de la causaque està sota secret de su-mari, perquè vulnera la se-va presumpció d’innocèn-cia i el dret de defensa.

Hi apunten que les fil-tracions s’haurien fet desdel mateix cos de la Guàr-dia Civil, que va penjar alseu web un dels escorcollsen una masia de Sant Fostde Campsentelles, i “pre-sumptament” de la fisca-lia, ja que –recorden– ésl’única que té la resolucióde presó sencera, ja que se-gons la llei no l’afecta el se-cret de sumari, i en el casdels CDR es va donar a lesseves defenses una inter-locutòria de presó amb elfonament jurídic tercerexclòs per ordre del jutge.Hi detallen que es podenhaver comès els delictes derevelació de secrets, cas-tigat amb fins a cinc anysde presó, i contra l’admi-nistració pública, amb in-habilitació.

En l’escrit, els advocats

defensors conviden el ma-gistrat Manuel García Cas-tellón, titular del jutjatcentral d’instrucció 6 del’Audiencia Nacional, a lle-gir notícies que li adjunteni la plana web de la GuàrdiaCivil. Apunten que la filtra-ció vindria de la UnitatCentral Especial 3 (UCE-3) del cos. Pel que fa a lesdades sobre la investiga-ció, iniciada fa quinze me-sos, els lletrats indiquen

que els acusats no tenendret de rèplica no nomésperquè estan en presó, si-nó perquè no tenen accés ales actuacions. Hi afegei-xen que les seves famíliestambé pateixen per les in-formacions que es van di-fonent, especialmentquan se sosté que volienelaborar explosius, queno s’han trobat enlloc, imaterial, pendent d’ana-litzar. Fins i tot s’exposa al

jutge que s’ha difós infor-mació sobre la situaciópersonal dels independen-tistes, que les defenses vanexposar en la vista de pre-só provisional per podereludir-la.

Les defenses dels setempresonats manifestenque “és un absolut contra-sentit” que la causa conti-nuï secreta i que al mateixtemps les filtracions en elsmitjans de comunicació

dels fets “siguin massives”.I afegeixen: “La publicitatde les actuacions proces-sals va ser una conquestadel pensament il·lustratenfront d’una justícia aporta tancada, però el queés absolutament inadmis-sible és que la publicitat deles actuacions judicialsúnicament sigui per alsmitjans de comunicació i,en canvi, per a les defen-ses, la justícia es mantin-

gui a porta tancada. Pertot això, demanen al jutgeuna investigació i que esprotegeixi la presumpciód’innocència com fixa ladirectiva europea2016/343.

Iglesias i el terrorismeD’altra banda, la Unió deGuàrdies Civils ha enviatun escrit a la fiscalia de Ca-talunya perquè investiguila concentració davant dela caserna de travessera deGràcia de Barcelona que esva convocar després de lesdetencions dels membresdels CDR, segons l’agènciaEfe. L’entitat sosté que du-rant les mobilitzacions esvan proferir “insults, ame-naces i intimidacions con-tra els agents i les seves fa-mílies, unes pràctiquesque poden ser constituti-ves d’un delicte d’odi”. Amés, l’associació creu quel’aprovació al Parlamentd’una resolució demanantla retirada de la GuàrdiaCivil de Catalunya “legiti-ma els escarnis i altres ma-niobres de coacció” contrael cos.

Per la seva part, el líderd’Unides Podem, PabloIglesias, va advertir ahir,amb relació a la suposadaviolència dels CDR, que“alguns estan desitjant dirque torna ETA a Catalu-nya”, i això és “banalitzarel terrorisme i faltar al res-pecte de les víctimes”. Enuna entrevista a Telecin-co, Iglesias va subratllarque el terrorisme és “unacosa molt seriosa” i “tallaruna carretera o fer un actede desobediència pot serobjecte d’una sanció admi-nistrativa o penal, però noés terrorisme”. I va insis-tir: “No és el mateix ficarsilicona al pany d’un esta-bliment que un tret a latempla”, i va exigir “seny idiàleg” vers Catalunya. ■

Mayte PiulachsBARCELONA

Els set CDR en presó insten eljutge a aturar les filtracionsa Les seves defenses demanen al magistrat de l’Audiencia Nacional que ho investigui perquèvulnera el seu dret de defensa i de presumpció d’innocència a Apunten a la Guàrdia Civil i la fiscalia

Agents de la Guàrdia Civil, en l’escorcoll del pis d’un dels detinguts, al carrer Convent de Sabadell, dilluns passat ■ ORIOL DURAN

La comissió d’Afers Insti-tucionals del Parlamentva rebutjar ahir, amb elsvots en contra de JxCat iERC, dues propostes deresolució del PSC que pre-tenien encarregar a l’Insti-tut d’Estudis de l’Autogo-vern (IEA) que redactés,

enguany mateix, senglesinformes sobre les “diver-ses reformes que es po-drien introduir a la Consti-tució per a una vertebra-ció federal d’Espanya, i leseventuals reformes possi-bles o necessàries en l’Es-tatut”, per un cantó, i per“assolir un model d’hisen-da federal”, per l’altre. Elsgrups independentistes

van recordar que el ma-teix IEA ja ha fet molts es-tudis en aquest sentit en elpassat, i van constatar queés una demanda social“extemporània”, ja que ésminoritària al país i resi-dual a l’Estat segons totesles enquestes, a banda queels socialistes tampocl’han impulsat mai quanhan pogut fer-ho estant en

el govern de l’Estat, perl’oposició dels seus baronsterritorials. Des del PSC,en canvi, van retreure lanegativa, ja que segons ellsper dialogar i trobar solu-cions abans cal posar “pro-postes sensates” sobre lataula. Tot i no ser el seumodel, els comuns hi vanvotar a favor, i Cs es va abs-tenir adduint que l’IEA noés de fiar perquè està “co-lonitzat” per l’indepen-dentisme, i que l’Estat jaestà prou descentralitzat.

Canvi de comarcaEn la mateixa comissió ha-vien comparegut abans els

alcaldes de Torà, MagíCoscollola, i Biosca, JosepPuig, per recuperar la re-ivindicació, plantejada jafa una dècada, d’un canvide comarca, de la Segarraal Solsonès, que té un am-pli suport dels seus habi-tants. Els alcaldes van re-cordar que, per fer-la efec-tiva, s’ha d’aprovar perllei, com diu l’article 7 de lallei de l’organització co-marcal de Catalunya, o calmodificar aquest punt. Cs,JxCat, ERC, el PSC i Cata-lunya en Comú Podem esvan mostrar a favor d’im-pulsar una eina legislativaque permeti el canvi. ■

El Parlament rebutjaestudiar l’encaix federalÒ. PalauBARCELONA

Magí Coscollola, alcalde deTorà ■ ARXIU / EL PUNT AVUI

EL PUNT AVUIDIJOUS, 3 D’OCTUBRE DEL 2019 | Nacional | 11

1180

63-1

2163

07L

CAMBRA DE LA PROPIETAT URBANA DE BARCELONA

Es convoca Assemblea de Compromis-saris que tindrà lloc el dia 29 d’octubrede 2019 a les 11.00 hores en primeraconvocatòria i a les 12.00 hores en se-gona convocatòria, al domicili sociald’aquesta Cambra, Via Laietana, 22, ien la qual es tractaran els temes se-güents:

Lectura de l’acta anterior

Actuació institucional de la Cambra

Informe de gestió, desenvolupament ioptimització de serveis

Pressupost ordinari exercici 2020

Tarifa de serveis especials 2020

Torn obert de paraules

Barcelona, 30 de setembre de 2019EL PRESIDENT,Els compromissaris hauran d’acreditarla seva personalitat mitjançant el DNI.

1344

66-1

2172

46L

1382

68-1

2172

45Q

Ajuntament dePalafolls

ANUNCI

L’Ajuntament en Ple, en sessió celebrada en

data 19 de setembre de 2019, ha aprovat

inicialment un procediment d’operacions jurí-

diques per regularitzar determinades ces-

sions anticipades.

El present procediment es publicarà a la seu

electrònica municipal i restarà a disposició

dels interessats al Servei d’Urbanisme du-

rant el període d’exposició pública, en horari

de 9.00 a 14.00 h, de dilluns a divendres, a

la plaça Major núm. 11 de Palafolls i a la seu

electrònica municipal www.palafolls.cat.

Francesc Alemany Martínez

ALCALDE

Palafolls, 30 de setembre de 2019 1865

48-1

2172

42L

MICRO ELECTRÓNICA MAS,SOCIEDAD ANÓNIMA

La Junta General de Accionistas de la

sociedad Micro Electrónica Mas, So-

ciedad Anónima, celebrada en el do-

micilio social en fecha de 30 de sep-

tiembre de 2019, acordó la transfor-

mación de la entidad en sociedad de

responsabilidad limitada con la consi-

guiente modificación de los Estatutos

Sociales.

Lo anterior se hace público de confor-

midad con lo establecido en el artículo

14 de la Ley 3/2009 sobre Modifica-

ciones Estructurales de las Socieda-

des Mercantiles.

En La Roca del Vallès, a 30 de sep-

tiembre de 2019.-

Pedro Mas Vilardell,

Administrador Solidario

1090

04-1

2169

88L

El govern espanyol en fun-cions estudia l’aplicació dela llei de seguretat nacio-nal però també de l’article155 o de la llei de cossos iforces de seguretat de l’Es-tat si es vulnera l’ordreconstitucional. Ho adme-tien ahir el president enfuncions, Pedro Sánchez;la ministra de Defensa,Margarita Robles, i el mi-nistre d’Interior, Fernan-do Grande-Marlaska. Sen-se que revelessin cap me-sura concreta a aplicar, lallei de seguretat nacionalpreveu que l’Estat prenguiel control dels “recursos

materials i humans” de lesautonomies per mitjà d’unConsell de Seguretat Na-cional dirigit pel presi-dent. Tenint en compteque es preveuen protestesal carrer si el Suprem con-demna els presos polítics,la disponibilitat del governa aplicar aquesta llei ex-cepcional apunta directa-

ment a la presa de controldels Mossos d’Esquadratal com demana continua-ment el líder del PP, PabloCasado.

En una entrevista a ElConfidencial, el mateixSánchez admetia que elgovern espanyol conside-ra “totes les capacitats iinstruments que té sobrela taula, ja sigui el 155 o lallei de seguretat nacionalper respondre a qualsevoldesafiament”. Grande-Marlaska i Calvo ho ratifi-caven en declaracions i laministra de Defensa nodubtava a acusar Torrad’incitar “a la vulneracióde l’ordenament jurídic i ala violència” amb la sevademanda de respondre ala sentència. Però, al ma-teix temps, el ministre del’Interior felicitava ahir elsMossos pel desplegamentde dimarts i la coordinacióamb la resta de policies.Marlaska demana “no seralarmistes” ni fer “suposi-cions” i afirma que la lleide seguretat nacional“s’aplica en els momentsque s’ha d’aplicar i quanels supòsits de fet concor-ren”. ■

Xavier MiróBARCELONA

L’Estat estudia intervenir elsMossos i alhora els felicitaa El govern espanyol considera aplicar la llei de seguretat nacional al mateix temps que aplaudeixel desplegament de Mossos aquest 1-O a Calvo també acusa Torra d’incitar a la violència

“[S’estudia] el 155 o lallei de seguretatnacional perrespondre a qualsevoldesafiament”Pedro SánchezPRESIDENT ESPANYOL EN FUNCIONS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

El president Sánchez, arribant ahir a la reunió del patronat de l’Institut Cervantes al Palaud’Aranjuez ■ EFE