DIUMENGE · 14 d’abril del 2019. Any XLIV. Núm. 14968 - AVUI / Any XLI. Núm. 13838 - EL PUNT

2,50€

Avui amb El Punt Avui 1161

19-1

2018

76Q

1301

87-1

2067

37L

PARTIT · “Si alguns d’ERC que van empènyer la DUI ara noveuen clara la unilateralitat haurien d’explicar-ho” LLISTA · “Elpas a la candidatura de Puigdemont no em separa d’ERC”

ENTREVISTA Toni Comín Número 2 de JxCat a les eleccions europees

“A l’exili hem assolitun nivell d’unitat mésgran que a Catalunya”

P6-8

NACIONAL P22

Adeu a Neus CatalàNeus Català, ensenyant la Medalla d’Or de la Generalitat, que se li va entregar el 2015 ■ JUANMA RAMOS

Amb 103 anys, era l’última catalana supervivent dels camps nazis

L’ESPORTIU

Un Barça carregat de suplents i dosjugadors del filial és incapaç depassar de l’empat a Osca (0-0)

El cuer plantacara al líder

Arturo Vidal i Luis ‘Chimy’ Ávila,de l’Osca, en una topada ahir ■ EFE

Futbol

T’has perdut el judici de l’1-O? El cap de setmana te’l repetim. Avui, a partir de les 15.30 hAvui, a partirde les 15.30 h

En Comú Podem a Tarragona P14-15

Ismael Cortés

“Dir referèndumo res faimpossibleel diàleg”

Sergi Talamonte

“A Lleida, el PSCés dretacaciquista ambtints mafiosos”

El Comú de Lleida P18-19

2 | EL PUNT AVUIDIUMENGE, 14 D’ABRIL DEL 2019

oan Tardà i XavierDomènech acaben

de publicar un llibre aquatre mans: EntreÍtaca i Icària. De fet ésa sis mans, perquè es

tracta d’una conversa moderada per laperiodista Àngels Barceló. Les refle-xions i anècdotes que hi expliquen Tar-dà i Domènech, que han estat fent po-lítica al front de Madrid, són revelado-res. Sentit –o més ben dit, llegit– enprimera persona la decepció que vaser Zapatero, la sentència de l’Estatut iel govern de Pedro Sánchez queda pocespai per a l’esperança que un governdel PSOE a Madrid tingui la valentiad’assumir el cost polític que compor-taria obrir un diàleg sincer amb Cata-lunya per trobar solucions democràti-ques. Ho vam veure amb el ja famós iinexistent “relator”, que es va carregarla possibilitat d’entesa i, de fet, es vacarregar la legislatura sencera.

Al llibre el diputat Joan Tardà explicauna anècdota molt il·lustrativa de comha actuat tradicionalment el PSOE res-pecte a Catalunya. Ara farà deu anys,

arran de la insubmissió lingüística queERC feia des de la tribuna, Tardà i Car-me Chacón van treballar durant mesosen una comissió del Congrés per mo-dificar el reglament i anar incorporantprogressivament el català, el gallec il’euskera a la cambra. Els portaveusvan anar al parador de Sigüenza a aca-bar de tancar la reforma i, poc abansde signar, el socialista López Garridova dir a Tardà: “No podemos firmarporqué el PP no entra, y si firmamosnos van a machacar.” Amb aquest ar-gument tombaven un any i mig de fei-na i el projecte de l’Espanya plurilin-güística que pregonava ZP.

Han passat quasi deu anys, hancanviat moltes coses a Catalunya i aEspanya, però es manté inalterable lapor del PSOE a perdre vots si cons-trueix algun pont amb Catalunya. En-cara una altra prova, aquesta més re-cent: el dia que Pedro Sánchez es vareferir al “presunto pueblo catalán”. En-cara que tinguem més de mil anysd’història i siguem reconeguts com apoble a l’Estatut –retallat– d’Autono-mia, si fa perdre vots millor no dir-ho.

J

Keep calmMarina Llansana

“Presumpte”poble català

Passen els anys però esmanté inalterable la por delPSOE a perdre vots siconstrueix algun pont ambCatalunya

remíem el nas contra el palmóque dúiem a beneir, i l’olord’herba dolça i fresca era l’olor

de Setmana Santa. Setmana Santa nofa olor d’encens, ni de ciris ni de la ca-pa dels armats, sinó que fa olor de pal-mó. És una setmana mòbil. Un anycau quan la primavera tot just ha co-mençat, un altre quan ja està avança-da. Les olors podrien ser en conse-qüència també variables, depenent del’aire, de les flors, de les fruites o delpunt de calor. Si sempre fa la mateixaolor, olor de palmó, és perquè s’iniciapreceptivament amb el diumenge deRams, que és avui. De vegades aquestsdies m’he trobat lluny de casa, en llocson la tradició de les palmes i els pal-mons és desconeguda. Lluny o a prop,en un país o altre, la Setmana Santa,catòlica o protestant, fa olor de palmó.Un diumenge com el d’avui vaig entraren un temple protestant de la Cinque-na Avinguda de Nova York. Era plenade gent, sobretot negres. Agitavenpoms de llorer. Feien olor de palmó.Un dimecres sant, a Berlín, una Passióde Bach interpretada per una orques-tra en una església. Olor de palmó.

P

Se’m dirà que la porto incorporada. Laporto incorporada. Els que no hananat a beneir el palmó de petits igno-ren el perfum de Setmana Santa. “Sive l’abril tremolant/ i el ventet que noreposa/ i el perfum de dijous sant...”Amb permís del poeta: el perfum és elde Rams. Però hi ha una altra cosa:tant si la Setmana Santa ve aviat en elcalendari com si ve tard, tant si fa fredcom si fa calor, el cos detecta la matei-xa sensació, que és la d’acomodar-se ala primavera. “L’abril tremolant, elventet que no reposa...” aquí sí que Sa-garra l’encerta.

Em compraven el palmó més llarg i

enxerinat. És un localisme: a Mataró“enxerinar” vol dir alçar-se una cosa:“se t’enxerinen els cabells”. S’enxeri-nen altres elements corporals que perser Setmana Santa no direm. El boti-guer, el senyor Masferrer, tenia elspalmons arrenglerats per mides. Al-guns, els mantenia en remull dins d’unsafareig. Tota la botiga feia olor deSetmana Santa. Els capellans ens sol-licitaven el palmó per fer més vistentel monument de dijous i divendressants. Aquests dos dies anàvem a “se-guir monuments”: altars plens de mo-tius florals, a cada església un. Dijous,divendres... olor de palmó tota la set-mana. El dia de Pasqua el lligàvem albalcó, on s’hi estava tot l’any, rove-llant-se i perdent perfum. Tot s’acabafatalment desenxerinant.

Pertot fa olor de palmó? En fa a lespresons? Perdonin l’alteració de regis-tre. Tan bé que anàvem celebrant laprimavera, oi? El judici a l’indepen-dentisme s’interromp per SetmanaSanta. Els magistrats bé han de fer va-cances. Deixen els acusats a la presó.Hi arriba l’olor de palmó, hi arriba laPasqua?

“No busquinaltres perfums al’aire: és el deSetmana Santa

Vuits i nous

Olor de palmóManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIUMENGE, 14 D’ABRIL DEL 2019

m sembla que aquest és el tercercap de setmana seguit que apro-fito aquest espai per fer-los el

meu particular resum setmanal del ju-dici de l’1-O. Potser trobaran que tressetmanes seguides són moltes, peròtenint en compte que fa tres anys quecinc dies a la setmana faig un articlerelacionat amb això que en diem elprocés, suposo que ara no els vindràpas d’aquí. Santa paciència. Santa pa-ciència és el que hem hagut de teniraquesta setmana sentint (continuantsentint, és clar) aquest reguitzell deguàrdies civils i policies estatals. San-ta paciència perquè la immensa majo-ria dels testimonis, si anessin a decla-rar en qualsevol jutjat d’instrucciód’eixe món, la seva declaració durariados minuts i el jutge no els faria ni cas.Dos agents que diuen que dos mossosque passaven pel costat els van dir nosé què; un altre, que es va enganxar elpeu en una porta però que no va ni

E “La majoria delsrelats dels agents alSuprem serien elsd’un simple judici defaltes o acabarienarxivatsanar al metge i que l’endemà treballa-va amb normalitat; un, que la masa elmirava amb cara d’odi, o uns altresque van discutir amb uns que engan-xaven cartells amb una inscripció tangreu com la d’Escolta, Europa!. Qual-sevol d’aquests casos, per separat,probablement acabaria arxivat –comva passar amb el capítol dels cartellsde Badalona–, o la declaració del testi-moni duraria un minut si arribés a ju-dici. Què passa, doncs? Que tot aquest

reguitzell de declaracions són neces-sàries perquè s’imposi això del relat dela violència? Santa paciència. Santapaciència la que hem de tenir tots, isanta paciència la que té el jutge Mar-chena amb ells (i nosaltres amb ell)permetent que els testimonis s’allar-guin incomprensiblement. Aquest és,doncs, el meu resum setmanal: santapaciència. Santa paciència i, és clar,totes les reflexions que vostès ja de-uen haver fet en veure i sentir com lapolicia espanyola i la Guàrdia Civil nonomés desconfiaven dels Mossos sinóque els feien seguiments d’incògnit. Iem pregunto, vist tot plegat, quina re-percussió tindran totes aquestes de-claracions dels agents en allò que ésimprescindible per a un cos policial, ique és que tingui la confiança de lagent. Perquè si la de segons quins cos-sos policials l’1-O ja va quedar tocada,ara em sembla que és allò de “tocada, ienfonsada”.

Santa paciènciaXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

L’entrega a Santa Coloma deFarners dels documents ofi-

cials que certifiquen l’anul·lació deljudici i la condemna de 125 ciuta-dans jutjats per consells de guerrafranquistes és un acte de justíciademocràtica que permet rescabalarmínimament aquests ciutadans i lesseves famílies de la repressió permotius polítics que van patir durantla dictadura. L’anul·lació és efectivaen virtut de la llei del Parlament deCatalunya que declara il·legals elstribunals de guerra franquistes (quevan actuar a Catalunya entre 1938 i1978) i que obre la porta a l’anul·la-ció de les 63.931 sentències impo-sades per aquests tribunals.

Aquesta llei pionera a l’Estat es-panyol és una eina per avançar en larestitució legal i institucional de lespersones represaliades sota el ter-ror de la dictadura franquista, comho és la llei de localització i identifi-cació de les persones desaparegu-des durant la Guerra Civil i la dicta-dura franquista, i la dignificació deles fosses comunes, aprovada tam-bé pel Parlament el 2009, que hau-ria de permetre avançar en la resti-tució moral que suposa per als fami-liars poder localitzar, i si és possiblerecuperar i enterrar dignament, elsseus avantpassats.

La recuperació de la memòriahistòrica és un camí especialmentlent i costerut a l’Estat espanyol i ésnecessari donar-hi un impuls defini-tiu, culminant els treballs de la lleicatalana que aglutinarà aquests i al-tres aspectes com són la retirada desimbologia, condecoracions i nomsde carrers associats a la dictadurafranquista, la creació de la comissióde la veritat sobre els crims de guer-ra, el reconeixement dels col·lectiusespecialment castigats o oblidatspel règim franquista o els nadonsrobats. És un deure que el règim del78 encara té pendent.

Un acte dejustíciademocràtica

EDITORIAL

Les cares de la notícia

L’editorial tarragonina Arola va reconèixer ahiramb el premi Enlaira la trajectòria del poeta, es-criptor i periodista d’El Punt Avui David Castillo.Producció catalana de qualitat i un merescut re-coneixement a la trajectòria periodística en elmón cultural.

ALCALDE DE SANTA COLOMA DE FARNERS

Reconèixer els mèrits

L’acte de restitució que l’Ajuntament de SantaColoma de Farners va fer ahir als 125 ciutadansque van patir consells de guerra durant el fran-quisme és un exemple de justícia que arriba enun moment en què els valors democràtics justa-ment semblen perillar més que mai.

-+=

-+=

Exemple de moltes cosesNeus Català

Recuperar la dignitatJoan Martí

-+=

David Castillo

La seva vida no va ser gens fàcil. Va plantar caraal nazisme des de la resistència francesa i com aconseqüència va ser tancada al camp de concen-tració de Ravensbrück. Fins a la seva mort, als 103anys, va lluitar per reivindicar la memòria de totesles combatents de la Segona Guerra Mundial.

SUPERVIVENT DELS CAMPS DE CONCENTRACIÓ NAZIS

PERIODISTA

http://epa.cat/c/w2s2ju

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

De reüllCarme Vinyoles Casas

Que no ensdistreguin

o discutiran sobre minúcies perquè ens assetgenterroristes, comunistes i feminazis i és hora de

defensar l’honor de la pàtria i posar fi a la discriminaciódels potentats que tan generosament tributen. I es fan unembolic davant l’amenaça que un treballador cobrimassa o que els concebuts no nascuts caiguin a mansdels neandertals. Podríem continuar –ells continuaran–en l’escalada de ximpleries amb què pretenen encantarel personal fins que la papereta caigui a l’urna. Més valque ens fixem en aquelles minúcies que no mereixen

estar en programa, no fos cas queoferissin informacions altamentvalorables. Com ara que som lacinquena economia de la UE però elquart país més desigual i el segon onla distància entre rics i pobresaugmenta més i es fa crònica. Quel’extrema polarització i el declivi deles capes mitjanes ja mostra una

diferència d’11 anys quant a esperança de vida segons lesrendes dels barris. Que a una família vulnerable li calenquatre generacions per assolir un nivell d’ingressosmitjans. Hi ha o no hi ha tema? ¿Parlem d’ocupació i desous dignes, d’equitat educativa, de protecció i mobilitatsocial, de pensions, de fiscalitat progressiva, de revertirles retallades, de polítiques redistributives? ¿Parlem dellistes d’espera, de bretxa salarial, de dependentsdesatesos, de dèficits alimentaris, del dret a l’habitatge,de la violència masclista que no cessa, de l’Open Armsaturat, de corrupció, de...? No ens deixem distreure.

N

Parlem desous, sanitat,habitatge,corrupció,redistribucióde la riquesa?

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 14 D’ABRIL DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

El govern espanyol, els partitsunionistes i el poder judicialamenacen d’acusar la Mesadel Parlament pel delicte demalversació.

10anys

20anys

Només 5.400 milions pera totes les autonomies. L’Estathauria d’injectar 12.672 milionsper complir amb l’Estatut deCatalunya.

El temor que el conflicte espugui estendre als països veïnses veu reforçat després queels serbis facin una incursióa diverses localitats albaneses.

Querella a Llarena 5.400 milions Por a KosovoTal diacomavui fa...

alauradament,la zona del Pla

de Santa Maria, al nu-cli d’Escalarre, al Pa-llars Sobirà, no acolli-rà, aquest mes de ju-

liol, el ressuscitat Doctor Music Festi-val, el festival de la vaca. L’Agència Ca-talana de l’Aigua ha elaborat un infor-me desfavorable en estar prop de 100de les 141 hectàrees que havia de tenirel recinte del macroconcert en zonainundable. Aquest espai, de fet, va patiruna inundació devastadora l’any 1937.No cal dir que, òbviament, la seguretatd’un esdeveniment que ha d’atrauredesenes de milers de persones ha deser el primer i que no s’ha de córrer elmés mínim risc si hi ha el més petitdubte. I, en aquest cas, no hi havia undubte sinó una evidència: part del re-cinte previst quedava en zona inunda-ble. També és cert que aquest és elmateix espai on, l’any 2010, la promo-tora Promhogar va planificar un campde golf. L’empresa va desistir de fer-loperquè el pla urbanístic de la zona nopermetia l’aprofitament urbanístic, ésa dir, construir xalets, però sí que elspermetia fer l’equipament esportiu.

No acabo, però, d’entendre què hapassat. Se suposa que, un cop la pro-motora del concert i l’Ajuntament d’Es-calarre van arribar a un acord per res-suscitar aquell festival històric de l’any1996, ja se sabia que, amb la nova nor-mativa, aquest espai era inundable. Nohauria estat millor afrontar el proble-ma de cara i cercar un altre lloc on ferel festival? Un festival que és a la me-mòria dels que hi vam ser per un car-tell descomunal (David Bowie, Sepul-tura, Blur, Lou Reed, Iggy Pop, PattiSmith, Bad Religion, Massive Attack,Suede...) però, sobretot, pel seu en-torn rural, perquè va demostrar, juntamb l’Espárrago Rock granadí, que espodien organitzar festivals a l’Estat. Eldivendres d’aquell juliol de l’any 1996,la gent et mirava d’aquella manera, pe-rò diumenge el Pallars estava rendit al’evidència: era el millor que havia pas-sat en molt de temps.

No pot ser que en aquest país tots’hagi de fer a la regió metropolitanade Barcelona; el reequilibri territorialés fonamental per evitar que a Catalu-nya passi el que està passant a Espa-nya, amb províncies que, demogràfica-ment, ja poden ser considerades undesert. No em crec que en tot el Piri-neu català no hi hagi un espai que pu-gui acollir el concert de la vaca, unaopció que hauria estat el millor per alfutur del país.

M

Full de rutaJoan Rueda

El Pirineutambé existeix

“En les properesmunicipals lescandidatureshan d’assumircom a repte comúl’ampliació del rec

gustí Chalaux, Lluís Maria Xiri-nacs i el seu equip crearen el Cen-tre d’Estudis Joan Bardina i disse-

nyaren el sistema general, un model polí-tic i econòmic amb diner completamentdigital, dins d’unes xarxes telemàtiquesmonetàries de titularitat comunitària so-ta el control d’una justícia renovada i in-dependent. Aquest sistema pot eliminarel frau fiscal i verificar o desmentir la hi-pòtesi d’un capitalisme comunitari quefaciliti una renda bàsica a cada individu.L’objectiu és fer més difícil la corrupció, lamisèria material, els abusos de poder icrear per primer cop en la història un ve-ritable estat de dret.

POSTERIORMENT, L’ENGINYER Jordi Griera,soci d’honor del Centre d’Estudis JoanBardina, mostrà que el sistema generalpot utilitzar les taules de Leontief infor-matitzades, reflectint fidelment l’econo-mia de la comunitat sencera. Tots els ac-tors del mercat poden consultar-les enigualtat de condicions. Griera pot havercontribuït al naixement de les posteriorsmonedes socials locals, sobretot les tele-màtiques, amb diner generat sense inter-

A ès, del mateix valor que la moneda oficialestatal, fet que evitaria l’especulació en-tre divises. El diner circula permanent-ment dinamitzant el mercat local senseque es distregui cap a l’economia especu-lativa.

CANVIANT EUROS per moneda local es du-plica la massa monetària. El barri ol’Ajuntament pot invertir els euros acu-mulats en projectes del territori. Tambées pot crear diner nou sense inflació, si eldiner creat és igual a les transaccions queno poden existir sense ell. Qui no compra

excedents de menjar perquè no té dinerspot rebre diners nous de franc per com-prar-ne. El mercat creix amb aquest noudiner.

EN LA PRESENT LEGISLATURA, a propostade l’equip encapçalat per Martí Olivella,autor d’El poder del diner, a Barcelonas’ha posat en marxa el rec, una monedaciutadana que permet el pagament tele-màtic de productes i serveis, iniciada enbarris riberencs al Besòs, gràcies a unasubvenció de la Unió Europea a l’impulsde noves tecnologies. El pagament es faentre telèfons mòbils amb el codi QR. Ésdesitjable que el programa que gestiona elsistema es converteixi en un estàndardlliure i obert per a totes les monedes so-cials, que pugui fer servir diferents siste-mes de pagament telemàtic, des dels mésantics i provats fins als més moderns, enmillora contínua. Així oferirà més con-fiança. En les properes eleccions munici-pals, les candidatures han d’assumir coma repte comú l’ampliació del rec. És, pertant, un projecte de ciutat i de país. SentBarcelona el seu origen pot esdeveniramb el temps una fita de la nació sencera.

Brauli Tamarit Tamarit. Membre del Centre d’Estudis Joan Bardina

Recurs econòmic ciutadàTribuna

El programa delPPb El PP planteja la il·legalitza-ció i la retirada de fons pú-blics als partits processatsper rebel·lió o sedició. I jo empregunto: què fem amb elPP? Acabo de llegir El libronegro del Sr. Ekaizer. Un delcapítols mes saborosos ésl’11, titulat: “El cortijo de losamiguetes”. En repeteixo unparàgraf: “El Juez Elpidio Sil-va, el primer instructor de Ca-ja Madrid, inhabilitado por en-viar a prisión a Blesa, incautómás de 8.000 correos y losincorporó al procedimiento.Gracias a ellos se han podidoconocer los trapicheos, desdeenchufes, concesión de hipo-tecas, contratos de televisión,préstamos para contrataciónde estrellas del fútbol, hastabecas para hijos de políticosen el extranjero. Y muchos deellos incluyen instrucciones yórdenes de la ‘Jefa’, como lla-maba Ignacio González a Es-

peranza Aguirre, transmitidaspor correo a Blesa.” El partitmés corrupte d’Europa, ambel Sr. Casado al capdavant,amb títol universitari de sota-mà. Aquests poden circularamb tota impunitat.ÀNGEL MARCOSant Just Desvern (Baix Llobre-gat)

Encegamentsb Els nascuts en temps derepública fórem condicionatsdurant quaranta anys a ferlloança i enaltiment d’aquellque –infringint legalitats–s’hi va alçar en contra. Aquí,s’hi va haver de sofrir, a més,la persecució gentilícia, l’“ha-ble usted en castellano”, el“prohibido signos y bande-ras”... (Oh, Déu, el temps nopassa!) Després la democrà-cia i l’articulació de partitspolítics s’establí de nou, iquaranta anys després renei-xen aquells discursos d’im-posició de mando, amb la

mateixa vanitosa ostentaciódel poder i la mateixa amena-ça clamada vuitanta anys en-rere. Cal preguntar-se si éscert que en democràcia hi hallibertat. N’hi ha!, però duranomés fins que una ideologiao una coalició ideològica ac-cedeix al poder i pot imposarel seu ideari. És obvi que desdel poder aquests idearis espoden perpetuar. La demo-cràcia pot resultar ser Jo il’oposició que s’ha de silen-ciar, el govern pot resultar serJo i l’oposició que s’ha d’eli-minar. Cal preguntar-se si laciutadania que té (tenim) laresponsabilitat del vot, arribaa conèixer i entendre els pro-grames de cada partit reduïtsa abstraccions de polítiquessocials (frustrants sempre, siaugmenta el nombre de ricstambé augmenta, molt més,el nombre de pobres), reduïtsal jo faré això i allò sempre encontra d’aquells o dels altres.I en aquesta superficialitat decomportament ens deixem

portar per l’acceptació d’unlíder que ens cau bé, i ens hienceguem. Que farà aquestlíder populista quan governiell i la seva cohort?, a l’ence-gat tant li val. I així s’alimen-ten els extrems i els extremsreclamen imperi i poder dei-xar de respectar la gent i elspaïsos on aquesta gent viu.MIQUEL OLAYA GALCERANBarcelona

Qui hi ha darrerede Vox?b Qui hi ha darrere de Vox?Realment, qui hi ha al darrere,que es mouen amb aquestaimpunitat? Sense la protec-ció de les més altes instàn-cies de l’Estat ho podrien fer?Podrien fer d’acusació en eljudici, ells, un partit d’extre-ma dreta (i, a més, per arasense representació parla-mentària?). Ho podrien fer al-trament? Qui els protegeix?MONTSERRAT PAGÈS I PARETASBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIUMENGE, 14 D’ABRIL DEL 2019

SísifJordiSoler

Albert Rivera, CANDIDAT DE CIUTADANS A LA PRESIDÈNCIA ESPANYOLA

“Que Vicent Sanchis es busqui un bon advocat, perquènosaltres no l’indultarem com Pedro Sánchez”

La frase del dia

“Extraurematerial informatiuutilitzant les novestecnologies no potser bo per a la salutpública. La llibertatde premsa és unaaltra cosa

a detenció de Julian Assange, refu-giat durant set anys a l’ambaixadade l’Equador a Londres, no ha estat

una qüestió diplomàtica habitual dels liti-gis entre els estats, sinó una operació quees podria emmarcar en la guerra freda del’era digital. És una prova que els conflictesdel futur es lliuraran en el camp de la infor-mació tecnològica que està al núvol d’in-ternet, està a l’abast de tothom i trastoca,per tant, la seguretat de les grans potèn-cies, dels estats, institucions de tota menai de tota col·lectivitat humana.

EL FUNDADOR DE WIKILEAKS, un australiàde 47 anys, va posar de cap per avall els se-crets del Pentàgon, de l’exèrcit britànic, detotes les tropes de l’OTAN i dels exèrcitsaliats en plena guerra de l’Iraq i l’Afganis-tan. Els centenars de milers de documentssecrets filtrats per ell foren distribuïts en-tre cinc diaris occidentals que comença-ren a difondre’ls com si fossin exclusivesobtingudes pels serveis d’investigació deles seves redaccions. A Barcelona, ho re-cordo prou bé, un sotsdirector del diari ElPaís va convocar la premsa per presentaraquelles informacions que posarien en evi-dència la veritat amagada i les mentides enels poders polítics, militars i econòmics delmón occidental. Vaig comentar en aquellareunió qui i com desxifraria tants milers desecrets que s’havien obtingut parant la màa Wikileaks. Curiosament, al cap d’unessetmanes les informacions es van anarrestringint fins al punt que aquelles exclu-sives compartides per The Guardian, LeMonde, El País, la Repubblica i Der Spie-gel van acabar desapareixent del tot.

JULIAN ASSANGE feu saltar l’alarma en totsels serveis secrets occidentals perquè vaexposà documentalment la part més lletjade la guerra, els abusos, les morts d’inno-cents, la tortura i altres accions dels estats.El fundador de Wikileaks fou perseguit is’amagà a Suècia, Berlín, i Reykjavík finsque trobà l’asil a l’ambaixada de l’Equadora Londres. El president equatorià, Rafael

L Correa, alineat amb els governs de caràc-ter bolivarià de Sud-amèrica, li donà fins itot la nacionalitat equatoriana.

EDWARD SNOWDEN, un empleat de l’Agèn-cia de Seguretat Nacional, va difondre el2013 milers d’informacions extretes delssistemes informàtics de la CIA i de l’agèn-cia per refugiar-se a Hong Kong i, final-ment, aconseguir arribar a Rússia, on viuprotegit pel govern del president Putin. Elfactor Kremlin cal tenir-lo també molt pre-sent en aquesta lluita per la informació iper la propaganda per influir en les elec-cions que donaren la victòria a DonaldTrump el 2016, en els resultats del Brexitd’aquell mateix any i en l’interès de Mos-cou a desestabilitzar la Unió Europea i totallò que representin els valors democràticsen el món occidental.

NO ÉS CASUAL que el ministre Salvini hagirebut diners de Rússia per la seva darreracampanya electoral i que, en contraparti-da, l’home fort de la política italiana, d’ex-trema dreta i xenòfob, s’hagi arrengleraten el grup dels països i partits euroescèp-tics per canviar aspectes fonamentals de laUnió Europea. És indicatiu que la reaccióde Moscou a la detenció d’Assange hagi es-tat acusar la Gran Bretanya d’estrangularla llibertat del fundador de Wikileaks.

LA CONDEMNA de l’expresident CarlesPuigdemont en saber-se la seva detencióes pot explicar per les relacions que el pe-riodista australià mantingué amb el pro-cés. Hi ha una visita de quatre hores d’OriolSoler, que formava part de l’estat major delprocés, la tardor del 2017 a l’ambaixadaequatoriana a Londres i també un reguit-zell de tuits d’Assange a favor de la causaindependentista a Catalunya. Com que,afortunadament, se sabrà tot un dia conei-xerem l’abast de la implicació del fundadorde Wikileaks en el procés.

LA SITUACIÓ D’ASSANGE a l’ambaixadaequatoriana es va deteriorar des que LeninMoreno substituí Rafael Correa com a pre-sident equatorià. El nou president va apa-rèixer a la televisió mentre Assange era fo-ragitat a la força de l’ambaixada equatoria-na dient que “la conducta agressiva de Ju-lian Assange, les hostils i amenaçadoresdeclaracions de la seva organització con-tra l’Equador, especialment la transgres-sió dels tractats internacionals, ha portat auna situació en què l’asil del senyor Assan-ge és insostenible i ja no és viable”. La res-posta de Correa fou fulminant en qualifi-car Lenin Moreno com a “president nefastde l’Equador, demostrant la seva misèriahumana al món”.

EL PRESIDENT DE WIKILEAKS fou detinguttot just perdre la condició d’asilat a l’am-baixada equatoriana. L’ordre de detencióvenia dels Estats Units, que acusaven As-sange de conspiració. Passà pel TribunalSuprem de Londres i es troba empresonat.Comença un llarg procés en què els defen-sors de l’australià invocaran la llibertat depremsa i intentaran evitar que sigui extra-dit als Estats Units. És molt probable queacabi en un tribunal nord-americà, peròels britànics no ho posaran fàcil. La segure-tat acabarà imposant-se sobre la llibertat.Però extraure material informatiu utilit-zant els mecanismes de les noves tecnolo-gies no pot ser bo per a la salut pública. Lallibertat de premsa és una altra cosa.

Lluís Foix. Periodista

La guerra freda digitalTribuna

l recull Extermi-nator! (1973), de

William Burroughs, hiha un conte en quèun policia de paisàatura el narrador al

carrer per escorcollar-lo; se’ls acostaun policia uniformat i diu al de paisàque desisteixi i explica al narrador queaquest va deixar el cos i, per tant, noés un policia autèntic; aleshores, decop, l’uniformat intenta detenir el nar-rador; el policia de paisà se’ls acosta idiu a l’uniformat que desisteixi i expli-ca al narrador que fa anys que l’uni-format es va jubilar; tot seguit un poli-cia estranger se’ls acosta i assegura alnarrador que el policia real és ell i que

altres dos ja no són, de cap de les ma-neres, policies professionals. Tot ple-gat fa pensar més que una mica en elmacrojudici madrileny: Pérez de losCobos va acusar els Mossos de nocomportar-se com policies autèntics acausa de la seva “actitud passiva”quan l’1-0; la defensa dels presos polí-tics va acusar la policia espanyola(tant els normals com els paramilitars)de no ser policies de debò a causa delseu ús desorbitat de la violència. I tot ique tres alts càrrecs dels Mossos vandesmentir definitivament l’acusació deDe los Cobos; i tot i que Sir Hugh Orde,un policia estranger (britànic, enaquest cas) va fer, fa set dies, un infor-me irrebatible que demostra que la po-licia espanyola va utilitzar la violènciad’una manera gens professional, la fis-calia encara actua com si s’haguéssentit ploure. El conte de Burroughs–breu i ben escrit– és creïble. El delSuprem, francament, no.

A

De set en setMatthew Tree

Autèntics

El conte de la fiscalia delTribunal Suprem,francament, no és creïble

Òscar PalauBARCELONA

ostè anirà de número 2 de JxCaten les europees, després d’haverdemanat sense èxit una llistaunitària amb ERC. Quines raons

li ha donat el partit per no acceptar-la?Fa molts mesos que hi insisteixo, ja desd’abans de l’estiu i abans que el presidentPuigdemont s’oferís a anar de segon enuna llista conjunta amb Oriol Junqueras.Des del primer moment ho vaig veuremolt clar. El que ha fet ERC és estendrea les europees els arguments que els hanportat a anar per separat a Espanya i ales municipals.

Arguments que s’han demostrat vàlids,perquè el 21-D es van aconseguir mésvots i escons per separat que amb JxSí…És que jo crec que els arguments peranar per separat són vàlids en el cas deles espanyoles i les municipals, però encanvi no ho són tant en el cas de les euro-pees. En aquest cas, els arguments peranar junts crec que tenen més força.

I no es va entrar ni a parlar-ne?Hi he insistit molt públicament i interna-ment, a través dels meus canals oficialsde relació amb el partit, perquè no esticen els òrgans de deliberació i decisió

Vd’ERC, i he traslladat aquesta posicióals meus interlocutors allà. Els ho heargumentat molt i crec que tenim unaoportunitat molt clara d’aparèixer a Eu-ropa amb més de la meitat dels vots ambuna llista única, i això des del punt devista de la internacionalització té unaforça immensa.

Vostè va entrar al govern i a la candida-tura d’ERC a través de Junqueras. El fetde no poder-hi tenir una relació directaha influït en la falta d’acord ara?Li he intentat fer arribar les meves raonspel que fa a la llista europea de l’únicamanera que tinc, que és per carta. I ell téel seu diàleg diari amb el partit i pot co-nèixer la meva posició a través de les per-sones que el veuen de manera quotidia-na; entenc que la hi han explicat. Si ha-guéssim pogut parlar-ne directament, nosé si hauria tingut capacitat per canviarla decisió d’ERC; potser sí.

En tot cas, vostè al Parlament es continuaconsiderant diputat del grup d’ERC?És que sempre he dit que havíem d’anarjunts, i el pas que he fet en les europees ésen coherència amb el que he reivindicattots aquests mesos i he intentat promou-re tant com he sabut, que és la unitat aEuropa. Jo, de fet, hauria fet una llista detot l’independentisme! Per tant, la mevadecisió no té cap secret. Aquesta unitat

vol dir, primer, anar junts davant del jut-ge amb una estratègia jurídica única. Sen’ha fet poc esment, però a l’exili hem as-solit un nivell d’unitat molt alt davantdels tribunals, potser més gran que a l’in-terior, que també és cert que són més iera més difícil. Unitat vol dir actuar comuna pinya davant dels tribunals: noméscal veure que Gonzalo Boye va començarsent el meu advocat i ara també ho és deClara Ponsatí i del president Puigdemont.I unitat a Europa també vol dir unitat po-lítica: com a govern a l’exili, hem actuatcom un únic actor i no hem tingut unaagenda política autònoma, prescindintels uns dels altres, sinó que ha estat bas-tant integrada. Actuar com a govern al’exili ens permet construir aquesta uni-tat estratègica, i això acaba culminant enuna llista conjunta a Europa del govern a

l’exili, perquè també hi ha Clara Ponsatí.Nosaltres ho vivim així.

Però encara es considera diputat d’ERCal Parlament o no?Jo soc un independent que està a dispo-sició dels dos grups: del president Puig-demont i d’ERC. Per tant, puc fer el queem demani l’un i l’altre. El presidentm’ha demanat anar a la seva llista i hau-ria estat molt incoherent dir-li que no. IERC em va demanar ser diputat a la sevai hauria estat incoherent dir-li que no.

Així, seguirà com a diputat d’ERC?Al Parlament faré el que em demaniERC, estic a la seva disposició. El meupas d’anar a la llista del president Puig-demont no em separa d’ERC; per a mi nosignifica que deixi ERC ni que me n’allu-nyi. Em sento exactament igual de pro-per a ERC que abans de participar enaquesta llista, i faré el que em demanin.

De moment no li han demanat l’acta…Sí, però si som elegits eurodiputats ladeixaria, evidentment.

Ho preguntaré diferent: si la setmana vi-nent hi hagués eleccions al Parlament,aniria a la llista d’ERC o a la de JxCat?Amb ningú, perquè espero ser eurodipu-tat i, per tant, agafar l’acta i exercir coma tal, perquè té tot el sentit del món que

RETRET · “És delicat que ara surti a dir que l’1-O no va ser un referèndum gent que en el moment en què ens hi estàvem jugantla vida, perquè fer la DUI tenia conseqüències personals, deia el contrari” CANDIDATURA · “A l’exili hem aconseguit un nivelld’unitat política davant dels tribunals més elevat que a Catalunya, i això culmina en aquesta llista conjunta per a les europees”

Candidat

Toni Comín Núm. 2 JxCat en les europees

“Si alguns dirigents d’ERCque van empènyer la DUI noveuen clara la unilateralitatara, ho haurien d’explicar”

És evident que Junqueras,Puigdemont i jo som a lamateixa trinxera; és que sino ho entenem així, vol dirque ens hem tornat bojos

❝

JxCat recorda aSánchez que si volel seu suport hauràd’exercir el dret al’autodeterminació

Tenia 103 anysi era l’únic testimonicatalà viu del campde concentracióde Ravensbrück

Mor NeusCatalà, darrerasupervivent alscamps nazis

Borràs avisael PSOE queja no el podenamenaçar mésNacional

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 14 D’ABRIL DEL 20196 |

estiguem en un parlament on puguemser-hi presencialment. He reivindicat lameva condició de diputat al Parlamentde Catalunya, però si puc fer d’eurodipu-tat, políticament serà sempre més prio-ritari. És una decisió que, si tot va comdesitjo, no caldrà prendre.

Puigdemont ha dit que si surt elegit tor-narà a Madrid a recollir l’acta perquètindrà immunitat. Vostè faria el mateix?El que farem és lluitar per recuperar l’ac-ta per poder exercir de diputats.

I això no implica recollir-la a Madrid?No necessàriament. Això implica el queles institucions europees ens diguin; hi hadiverses maneres. El que farem és recla-mar davant d’aquestes institucions garan-ties que podrem recollir l’acta i desprésexercir com a eurodiputats. El que no tésentit és que en l’intent no la pugui recolliri després no pugui exercir, que és l’objec-tiu, per tal que el Consell per la Repúblicatingui un braç parlamentari. Això és d’unapotència política molt forta per al Consell.A partir d’aquí, es tracta de buscar la via.

En les europees seran rivals amb Jun-queras, que encapçala la llista d’ERC…No, jo només tinc un rival, que és l’Estatespanyol. És evident que Oriol Junque-ras, el president Puigdemont i jo som a la

mateixa trinxera; és que si no ho ente-nem així, vol dir que ens hem tornat bo-jos. Lluitem tots per la mateixa causa icontra el mateix adversari, que és l’Estatespanyol i els seus partits autoritaris.

Però la seva relació amb ERC deu haverquedat tocada...En absolut. I ho dic de manera contun-dent: en absolut. Les relacions personalsi polítiques amb ERC estan intactes, comfa quinze dies, entre altres coses perquèhi he parlat des del moment en què s’haplantejat aquest escenari, d’anar en unallista que no fos la d’ERC. He pogut con-trastar la decisió amb els dirigents quesón els meus interlocutors habitualsabans de prendre-la; per tant, la conei-xien amb antelació. I ells entenen moltbé que hagi fet aquest pas, perquè soc unindependent i és coherent amb les tesisque he defensat. En aquest sentit, hi hacomprensió, i al contrari: ens hem conju-rat, ara més que mai, perquè això no ensdistanciï personalment ni políticament.

Què li sembla l’estratègia d’ERC d’apar-car la unilateralitat i ampliar aliancesper buscar nous independentistes?Si els mateixos que van empènyer la uni-lateralitat entre l’1-O i el 27-O, i no parlod’ERC en general, sinó de dirigents con-crets, i que van dir que s’havia de fer la

L’exconseller de Salut Toni Comín, exiliat fa ja gairebé un any i mig a Bèlgica, serà el número 2 de lallista de Junts per Catalunya, encapçalada per Carles Puigdemont, per a les eleccions europees del26 de maig, tot i haver estat proposat al seu dia per ERC per entrar al govern. De fet, encara és dipu-tat dels republicans al Parlament, tot i que de moment no pot exercir el vot, paradoxalment, perquèestà en un buit jurídic: és del tot lliure fora de l’Estat i no ha estat processat encara pel jutge Llarenaal Suprem. Comín, que de fet és independent, ja s’havia allunyat en aquest temps de les renovadestesis d’ERC, partit que tanmateix no li ha demanat l’acta i amb el qual, malgrat tot, assegura quemanté bones relacions. A l’exili, l’exconseller imparteix algunes classes de ciència política a la Uni-versitat de Lovaina, ciutat flamenca on s’ha instal·lat, però dedica la major part del seu temps a des-envolupar el Consell per la República amb el president Puigdemont i els exconsellers Puig i Ponsatí.

Un republicà que sembla allunyar-se d’ERC

XEVI XIRGO

Línies vermellesL’APUNT ció. El català a TV3 no és un caprici d’uns quants, sinó

una eina per a la integració cultural i la preservació lin-güística. Una cosa que hauria de sumar i unir. És rique-sa. I un polític, un servidor i representant públic, hauriade conèixer la llengua cooficial del territori que repre-senta. O entendre-la, ja parlant de mínims mínims.I això hauria de ser una enorme línia vermella.Jordi Alemany

En aquesta campanya electoral sota l’òptica catalanaenfocada en les línies vermelles, la candidata per Bar-celona del PP, Cayetana Álvarez de Toledo, es veu queha fet arribar a TV3 que vol que l’entrevistin en caste-llà i que podria demanar la traducció simultània en eldebat del dia 24 a la cadena pública. És aquell gust pelpoder, la imposició i, venint de qui ve, per la provoca-

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 14 D’ABRIL DEL 2019 | Nacional | 7

117084-1207729Q

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 14 D’ABRIL DEL 20198 | Nacional |

DUI tant sí com no, ara no veuen claral’estratègia de la unilateralitat, hauriend’assumir que estan fent un canvi radicald’estratègia i n’han d’explicar els motius.

Diria que ho han assumit, però no sé sivostè ho considera una renúncia a l’1-O.Jo segur que no he renunciat a l’1-O. I elConsell per la República, tampoc.

I ERC?Si miro la ponència que es va aprovaren la conferència política de l’1 de juliol,que entenc que és vinculant, allà no esrenuncia a l’1-O. Entenc que no. El queés rellevant d’ERC és això.

...El que deia és que, si no som prou per de-clarar la independència ara, tampoc hoérem els dies previs al 27-O. I si segonsqui va dir que s’havia de fer la DUI petésqui petés, potser ara és delicat que surtia dir que l’1-O no va ser un referèndum.

Doncs hi ha gent a ERC que ho diu.És molt legítim dir això ara, però el proble-ma és que en el moment en què ens hi es-tàvem jugant la vida de la gent, perquè ferla declaració tenia conseqüències perso-nals, deia el contrari. Deia que era un refe-rèndum i no hi havia cap discussió, i peraixò insistia que s’havia de fer la DUI... Entot cas, vaig fer una carta de deu punts aljuliol als militants d’ERC en què explicavaque em sembla un bon objectiu eixamplarla base, però que fent això i res més noaconseguirem un referèndum vinculantreconegut per Espanya. Perquè Espanyas’hi continuarà negant si només eixam-plem la base i prou. Si volem arribar al fi-nal del camí, tenim el deure i la responsa-bilitat de preguntar-nos què més volemfer. Que no dic que aquesta sigui la posiciód’ERC, la d’eixamplar la base i prou, per-què tots estem d’acord que només així noarribarem al final del camí.

I per a vostè, quina és la resposta?Com a mínim, cal jugar dues o tres cartesmés. Una: contribuir al col·lapse institu-cional del règim del 78 amb la nostra acciópolítica a l’Estat. Dues: la internacionalit-zació, és a dir, conquerir més suports in-ternacionals a l’autodeterminació de Ca-talunya, en l’esfera judicial, en la políticainstitucional i en l’opinió pública. I el mésimportant: un grau de mobilització ciuta-dana no violenta, de resistència pacífica idesobediència civil, més fort, més intensque el que hem exercit fins ara. Que sensdubte ja ha estat molt intens, l’1-O i el 3-O,però no és suficient. És molt dur, perquèés molt injust demanar aquest grau de sa-crifici, però s’ha de dir a la gent que sensela mobilització civil serà molt difícil conti-nuar avançant.

Potser tot això hauria de formar part del’estratègia conjunta entre ERC i JxCat,de la qual fa mesos que sentim a parlar,però que no s’acaba de concretar…En l’última reunió presencial del Consellper la República, vam decidir, i em semblarellevant, que posarem sobre la taula unaestratègia que esperem que pugui obtenirel consens. Farem una proposta de full deruta per culminar el procés, amb la volun-tat i la vocació que sigui de consens. Pri-mer, en parlarem internament; espera-rem a veure què passa amb les eleccions,i amb la sentència del Suprem.

Primer venen les eleccions estatals. Quèha de fer l’independentisme al Congrés?Cal desplegar-hi l’estratègia més eficaçper aconseguir que Espanya respecti eldret a l’autodeterminació de Catalunya.I en cada moment, en funció del compor-tament de cada actor, prendre sempre ladecisió que ens acosti a aquest objectiu.

Parlava del judici. Què va pensar quan elmajor Trapero va dir que els Mossos te-nien un pla per detenir el govern el 27-O?Vaig recordar una conversa amb el meuescorta, amb qui tenia una relació gairebéd’amistat, i li vaig dir: “Si un dia et donenl’ordre de detenir-me, l’has de respectar.”I ell em va dir: “Això no passarà mai, con-seller.” I, per dir la veritat, ho vaig dir sen-se que en el fons pensés que hi hagués lamés mínima probabilitat que passés, sinónomés de manera preventiva, per tran-quil·litzar-lo psicològicament veient lasituació. Però pensava que era un escena-ri totalment impossible.

Com veu els excompanys allà assegutsal Suprem, des de la distància?Les seves intervencions van ser d’un co-ratge i una dignitat màxims. Continuensuportant el judici de manera estoica idigna, que és l’únic que poden fer.

Vostè encara és diputat al Parlament,però fa mesos que no pot delegar el vot,paradoxalment, perquè és lliure fora del’Estat. Com té la situació jurídica?A mi no m’han pogut suspendre, d’en-trada. I com que les majories no depe-nen de mi, perquè hi ha molts més di-putats suspesos que no poden votar, lameva delegació és menys transcenden-tal. Però esperarem a veure què passaamb les eleccions al Parlament Euro-peu, que parlin els ciutadans primer.I, si no, quan hi hagi una tercera euroor-dre, que és molt probable segons els ad-vocats, la meva delegació de vot es reac-tivarà de manera automàtica, com ja vapassar al seu moment.

Fins aleshores no es podria reactivar?La meva delegació ara tampoc és decisi-va, i s’hauria de tornar a analitzar bé si enles circumstàncies jurídiques actuals hihauria alguna possibilitat de reactivar-la.En tot cas, quan arribi una tercera euro-ordre, la delegació tornarà a ser segura.

Potser ja serà eurodiputat llavors…Si els ciutadans ho volen, podria ser.

D’altra banda, vostè s’ha implicat a fonsen el Consell per la República. Com estàfuncionant fins ara?Com a metàfora, et diré que ara som unamica com Bill Gates quan era al seu ga-ratge. És com una start-up política, notecnològica, un cas d’innovació institu-cional total; estem inventant un “governrepublicà a l’exili” que té com a objectiuque es faci efectiu el mandat de l’1-O, pe-rò sense deixar de reconèixer el valor delgovern autonòmic a l’interior. El poten-cial del Consell és immens, i s’anirà des-plegant progressivament. El garatge deGates en aquell moment era un embriód’una cosa que va acabar esdevenintmolt important, que es diu Microsoft.

Però en què s’està treballant ara?En la primera etapa, hem estat fent unafeina molt important, però d’estructura-ció interna: el pla d’acció, el reglament, elrègim electoral per poder fer eleccions al’assemblea de representants… Tambéhem estat construint la plataforma tecno-lògica per permetre la participació de lagent, i ha estat prioritari consolidar la in-tegració dels diversos sectors de l’indepen-dentisme en el consell de govern. Quanvam començar, n’érem quatre, i ara somonze integrants, perquè hi ha Poble Lliu-re, Demòcrates, el PDeCAT, JxCat, ERC,l’ANC... I encara no hem acabat, perquèestem en converses amb Òmnium.

I preparen accions concretes?Sí, per fer més feina de cara enfora –per-què no volíem que només fos cap a dins,sinó que la gent veiés també projectes delConsell–, en aquests mesos hem tirat en-davant diverses accions en l’àmbit jurídicinternacional: en part és nostra l’amplia-ció de la demanda civil contra Llarena,que s’ha convertit en una demanda civilcontra l’Estat espanyol; la petició del dic-tamen jurídic als catedràtics de dret pe-nal alemany per comparar el dictamen deSchleswig-Holstein amb la futura sentèn-cia del Suprem; d’aquí a poc presentaremuna iniciativa ciutadana europea davantde les institucions europees…

Quan tots els casos arribin a Estrasburg,també hi voldreu incidir?El nostre objectiu a curt termini es foca-litzarà sobretot en el Tribunal de Luxem-burg, que serà clau en els propers mesos,perquè el cas català hi arribarà per tresvies. Primer, perquè hi ha prevista unaqüestió prejudicial dels presos polítics delSuprem, que estarà obligat a traslladar-laperquè és tribunal d’última instància;també hi arribarà a través de la demandacivil contra Llarena, ja que hi ha previstauna qüestió prejudicial sobre la immuni-tat d’estat, que presentarà el jutge belga.I els de la llista per a les europees tambésegurament acabarem allà... Tothom par-la d’Estrasburg, però ara entrarà en esce-na Luxemburg i també serà un tribunalmolt rellevant per al cas català. ■

XEVI XIRGO

❝Des del Consell per laRepública, farem unaproposta de full de rutaper culminar el procés,amb voluntat de consens

❝Es parla molt d’Estrasburg,però ara entrarà en escenaLuxemburg i també seràun tribunal molt rellevantper al cas català

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 14 D’ABRIL DEL 201910 | Nacional |

1301

38-1

2088

46Q

La número dos de la candi-datura de JxCat a les elec-cions espanyoles del 28-A,Laura Borràs, va advertirahir al PSOE que als vo-tants independentistes jano els poden “amenaçarmés” perquè amb l’arriba-da de Pedro Sánchez “larepressió ha anat a més,amb imputats per votarl’1-O”. Borràs va advertirels socialistes que no elspoden amenaçar de posar

el govern a la presó i ambl’exili perquè “ja li tenim” iels va demanar que no ati-ïn més “el fantasma de lapor”, ni amb l’arribada dela ultradreta, perquè “ellshan fet possible la situacióque ara estem vivint”.

En el transcurs d’unavisita llampec a les para-des del el Mercat de la Con-cepció de Barcelona,acompanyada de la núme-ro dos de la llista a l’Ajun-tament de Barcelona, ElsaArtadi, i altres membresde la candidatura a Ma-

drid, com Ramon Tremo-sa i Francesc de Dalmases,va continuar posant en elpunt de mira el PSOE re-cordant que “té dues ca-

res” i és diferent segons“amb qui pugui pactar”, iva alertar Sánchez que sinecessita els seus vots pergovernar “haurà d’escol-

tar” les seves “exigències”,perquè ja li van donar “unxec en banc per endavant”una vegada en la mociód’investidura a Marian Ra-

joy. Són unes exigènciesque van en la línia expres-sada en la carta que va pu-blicar ahir La Vanguar-dia signada per Jordi Sàn-chez, Jordi Turull, JosepRull i Joaquim Forn, en laqual mostren la seva pre-disposició a “fer possibleun govern estable” sem-pre que el candidat “nonegui el referèndum d’au-todeterminació” com unade les possibilitats de solu-ció. Borràs hi va afegir queera clar que la investidurano “li pot sortir de franc”tenint en compte que “vaser còmplice del 155”, i peraquest motiu JxCat noanirà a Madrid a parlar, si-nó a “exigir el dret a l’auto-determinació”.

Diàleg i línies vermellesInterrogada una vegadamés per quines són les lí-nies vermelles per investirun partit al govern de Ma-drid, la candidata va tor-nar a expressar que sónaquelles que no seran ne-gociables: no recular mésen el terreny dels drets fo-namentals, posar fi a la re-pressió per “trencaraquest marc mental de lapor” i exercir el dret a l’au-todeterminació, sobre elqual hi ha “un consens ma-joritari del 80% de la po-blació”, hi va afegir. I enca-ra va concretar altrespunts no negociables quela candidatura ha anat re-petint els darrers dies: elsmitjans públics, la llenguai l’escola.

També va respondre ala demanda de “diàleg dinsla llei” que fa la candidatadel PSC Meritxell Batet re-cordant-li que els governssocialistes l’han incom-plert diversos cops contraels interessos de Catalu-nya i que, per tant, per a“tots i tothom” s’ha d’apli-car igual. ■

Jordi AlemanyBARCELONA

Borràs avisa el PSOE que jano li queden més amenacesa La número dos de JxCat li recorda que amb Sánchez la repressió “ha anat a més” i que si vol els seus votshauran d’“exercir el dret a l’autodeterminació”a Adverteix que la investidura no li sortirà de franc

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Si el PSOE té duescares, les hauràd’ensenyar, i sinecessiten els nostresvots, haurà d’escoltarles nostresexigències”

“Les línies vermellessón no recular en elsdrets fonamentals ique el 80% delscatalans demanaexercir el dret al’autodeterminació”

“Amb el PSOE larepressió ha anat amés, amb ciutadansimputats per votarl’1-O”Laura BorràsNÚMERO DOS DE LA LLISTA DEJXCAT

Laura Borràs, acompanyada de Francesc de Dalmases, s’acomiada d’una de les paradistes del Mercat de la Concepció de Barcelona ■ JUANMA RAMOS

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 14 D’ABRIL DEL 2019 | Publicitat | 11

168187-1207641L

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 14 D’ABRIL DEL 201912 | Nacional |

1302

80-1

2086

84L

8594

32-1

2055

59Q

El candidat dels comuns el28-A, Jaume Asens, va as-segurar ahir a Lleida que lifa “vergonya” el PSOE que“escup a la cara a les perso-nes que van defensar lesescoles l’1-O”. Va retreureals de Pedro Sánchez que

es posin al costat “del par-tit de les pistoles” al Tribu-nal Suprem, en referènciaa Vox, i va prometre quevolen ser al govern preci-sament per ser al costat deles víctimes de l’1-O. Amés, el candidat va avisarque els candidats a Catalu-nya no són ni Meritxell Ba-tet ni Miquel Iceta, sinó Jo-

sep Borrell. “La propostaque el PSOE té per a Cata-lunya és un full en blanc”,va concloure. Per la sevabanda, el candidat i dipu-tat a Congrés per Lleida,Jaume Moya, va assegurarque el futur govern ha deser “de tots els colors del’arc de Sant Martí” i nonomés taronja. ■

Asens carrega contra lagestió del PSOE de l’1-ORedaccióLLEIDA

La candidata del PSC i mi-nistra, Meritxell Batet, vatornar a carregar ahir con-tra ERC, amb qui el seupartit es disputa la victòriael pròxim 28-A, segons lesenquestes. Des de Tarra-gona, on va acompanyar alcap de llista, Joan Ruiz,Batet va retreure als repu-blicans les retallades eneducació des del governd’Artur Mas fins al dePuigdemont: “Ser d’es-querra és no permetre ungovern que retalla en edu-cació.” La candidata perBarcelona va estimar la re-tallada de la inversió edu-cativa a Catalunya en el

10% des del 2010 fins al2017, segons informa Efe.També els va retreure queCatalunya tingui les taxesuniversitàries més caresde l’Estat, “50% més que lamitjana de la resta de l’Es-tat”.

Batet defensa queaquesta situació no es po-drà revertir si el PSOE no

obté en aquestes eleccionsuna majoria prou àmpliaque els permeti d’aprovarun pressupost com el queno va poder tramitar permanca de suports al Con-grés. La candidata del PSCva fer una crida a assegu-rar la victòria socialista aCatalunya perquè, quanaquesta no es produeix, vaadvertir, la dreta governaa l’Estat.

La tornada d’AznarJa a la tarda, des de Lleida,on va acompanyar la capde llista, Montse Mínguez,Batet va carregar contral’expresident popular JoséMaría Aznar, que diven-dres havia tornat desprésde molts anys a un mítingdel PP a Barcelona i haviaacusat de “secessionista”Pedro Sánchez i de “xenò-fobs i supremacistes” elsindependentistes.

La ministra socialistava acusar Aznar d’havermarxat “mentint” i d’ha-ver tornat “crispant” i vaacusar els populars de nofer propostes ni política si-nó de recórrer als “in-sults”, segons informaval’agència ACN. ■

a L’acusa de no haver permès un pressupost que incloïa 71 milions d’euros en bequesuniversitàries a La socialista avisa que la dreta governa a l’Estat espanyol quan el PSC no guanya

RedaccióBARCELONA

Meritxell Batet retreu a ERCles retallades en educació

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Aznar va marxarmentint i ha tornatcrispant. Mai hi hapropostes, nomésinsults”Meritxell BatetCANDIDATA DEL PSC

Batet amb l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ahir en el primer dissabte decampanya electoral ■ ACN

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 14 D’ABRIL DEL 201914 | Nacional |

Laia BrugueraBARCELONA

uan va rebre la proposta de serel cap de llista d’En Comú Podema Tarragona, Ismael Cortés era aBrussel·les, ja que es mou molt

a causa de la seva feina com a analistapolític, investigador i defensor dels dretsde les minories. Ara fa mig any que viu aMadrid.

El seu fitxatge no ha estat ben rebut permilitants com ara el secretari general dePodem Tarragona, que deia que el pre-ocupava no haver-lo vist mai per la ciu-tat ni pel partit. Com viu la polèmica?En qualsevol partit, sempre hi ha dife-rències internes i persones que tenen lesseves pròpies expectatives. Jo fa anysque treballo amb l’equip de Jaume Asensa Barcelona en l’àrea de Diversitat iDrets Humans. Estava en l’òrbita tot ino ser una persona del partit i, en l’últimmoment, em van proposar ser el candi-dat, tant la secretaria general de Podema Madrid com la de Catalunya, i tambél’organització de l’equip d’En Comú Po-dem. A Tarragona els costava generar unconsens clar amb tots els actors impli-cats, i en aquests casos és més eficientfitxar un independent. És bo per desblo-quejar situacions, però també provocasempre un reducte de malestar. De totamanera, aquest tema està resolt i el se-cretari general de Podem Tarragona estàtreballant intensament en la campanya.

Què el va seduir del projecte?M’agrada especialment el projecte delscomuns perquè intenta fer anar a l’unadiverses forces polítiques, i també pelseu tarannà dialogant. A més, amb totala qüestió intercultural han estat avant-guardistes.

Joan Josep Nuet i Elisenda Alamany hanfitxat per ERC, i Albano Dante Fachin hamuntat el seu propi partit, per posar-nenomés tres exemples. La pluralitat deveus i interessos que hi ha dins d’En Co-mú Podem debilita el projecte?Quan hi ha tanta divergència de veus, lapart negativa és que cal més temps perconsolidar un projecte. En Comú Podemés una formació jove i hem d’invertirmés recursos i temps per generar aquestdiscurs, no únic, però sí cohesionat. I, enel camí, aquestes forces centrífugues quemenciones seran una cosa amb la qualhaurem de batallar constantment.

Q

INICI · “Alliberar els presos polítics i fer que tornin els exiliats és el primer pas per al desbloqueigpolític” VALOR · “Podem és l’única força estatal que treballa per tenir un debat seriós sobreel dret a decidir” PRECARIS · “Volem una regulació contra la ‘uberització’ de l’economia”

Un defensor dels dretsde les minoriesVa néixer a Granada el 1985, però ha viscuten desenes de ciutats. De molt petit, a Bar-celona. Es movia molt perquè el pare eraguàrdia civil i, després, per la seva pròpia fei-na. És investigador i professor universitari,així com analista polític, i fa anys que lluitaper la defensa dels drets humans, sobretotde les minories. La vinculació amb Tarrago-na li ve de la família paterna, que vivia entreTortosa i Amposta. El seu avi era un gitanoque recorria el territori portant arreu les últi-mes novetats, com la gramola i el telescopi.

Cap de llista d’En Comú Podem a Tarragona per al 28-A

Ismael Cortés

“Dir «o referèndumo res» fa impossibleel diàleg”

DANI GAGO

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDIUMENGE, 14 D’ABRIL DEL 2019

Quina és la seva proposta per desenca-llar el conflicte català?El referèndum pactat, que implica el dià-leg amb actors polítics estatals, perquès’ha de dialogar al Congrés, no treballarde manera unilateral al Parlament.

Però fins a on estan disposats a arribarper aconseguir-ho? Serà una condicióinnegociable per donar suport a PedroSánchez com establirien ERC i JxCat?Jo crec que precisament aquesta fórmu-la de posar el referèndum com a condi-ció per fer possible el diàleg no s’ha derepetir. S’ha d’entrar al diàleg, en la me-sura que es pugui, amb el mínim nom-bre de condicionants. El plantejament“o referèndum o res” impossibilita eldiàleg. S’ha de començar per un altrepas més senzill.

Quin pas?El reconeixement mutu entre actors po-lítics, que implicaria alliberar els presospolítics i permetre el retorn dels exiliatspolítics, tant els representants com elsactivistes. Segon, cal un diàleg sobre elcontingut del referèndum. S’ha de parlarde les condicions: preguntes, quines ga-ranties hi hauria que el resultat fos vin-culant, quina participació s’acceptariacom a mínima per validar-lo...

Si Sánchez no es compromet a alliberarels presos, no se l’investirà, doncs?Dependria de la correlació de forces quetinguem. Si tinguéssim prou força, crec

que tant En Comú Podem, amb la figurade Jaume Asens, com Podem, amb PabloIglesias, han deixat clar que el diàleg so-bre els presos i la llibertat és un pas fona-mental per al desbloqueig polític.

Insisteixo a preguntar si seria condició ‘si-ne qua non’, perquè ERC els ha acusat dedefensar al Congrés els drets socials i al-hora posar-se de perfil amb els nacionals.No hi estaria d’acord. Crec que Podem és

l’única força estatal que està allargant lamà, i no només això, sinó que està treba-llant de valent per tenir un debat serióssobre el referèndum.

De tota manera, potser apostaríeu peruna tercera proposta, més enllà d’“inde-pendència, sí o no”. Us definiu com a so-biranistes, però, més enllà d’això, hi haposicions diverses...

Jo crec, i és una opinió personal, perquècom que som una força tan diversa hau-ríem de consensuar-ho amb tots els nos-tres territoris, que el federalisme és l’op-ció. Un model federal que permeti unavenç en les institucions d’autogovern.

A Sánchez li han quedat pendents algu-nes grans promeses com ara la deroga-ció de la ‘llei mordassa’ i la reforma labo-ral. El pressionaran?

Sí, serà una lluita constant, però aquínecessitem les forces progressistes d’al-tres territoris, i ERC podria ser un bonaliat de Podem si recuperés la seva agen-da social, que té oblidada o, com a mí-nim, en un segon o tercer pla. També callluitar contra la uberització de l’econo-mia. Arriba a quotes màximes, amb re-partidors com els de Glovo, però aquestesquema de subcontractar fins a l’infinit

amb sous irrisoris per al treballador s’es-tà estenent a molts altres àmbits i s’hau-rà de regular; no es pot passar la pilotaals municipis.

Les seves primeres declaracions com acap de llista a Tarragona sobre el corre-dor central van aixecar polèmica. S’hade prioritzar igual que el mediterrani?Els titulars que va fer la premsa estavenequivocats. Jo el que vaig dir és que laprioritat inequívoca és una aposta clarapel corredor mediterrani, però que tam-bé estudiaríem part de la demanda de lasocietat civil que necessita una millorconnexió amb la resta de l’Estat, i aquís’obren possibilitats com la tercera via,el corredor atlàntic i el central.

De tota manera, parlant de Tarragona,la demanda de més inversions en in-fraestructures deu ser clau.Sí, també en rodalies. I potenciar el tu-risme familiar i, en el cas de les nuclears,assegurar-ne un bon manteniment i,sempre mantenint el diàleg amb la Gene-ralitat, preparar la transició energètica.Ja se sap que el 2025 Ascó tancarà, i el2035, Vandellòs. I hi ha el risc que a Tar-ragona passi el mateix que a les antiguescapitals mineres com ara Lleó, Astúries iHuelva. No preparar una bona transicióté un impacte laboral molt gran. Cal fer-ho i aprofitar per apostar per models quepermetin donar oportunitats a la gent itrencar grans monopolis, per exemple,amb cooperatives energètiques. ■

❝Cal un diàleg sobre elcontingut del referèndum:condicions, participaciómínima, garanties que elresultat seria vinculant...

❝ERC podria ser un bon aliatde Podem si recuperés laseva agenda social, que téoblidada o, com a mínim,en un segon o tercer pla

137277-1200056L

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 14 D’ABRIL DEL 201916 | Nacional |

1742

77-1

2073

95L

Desafiant la Junta Electo-ral Central, que ha prohibitfer actes de campanya desde la presó, el número dosde la llista d’ERC al Con-grés, Gabriel Rufián, va vi-sitar Oriol Junqueras i RaülRomeva a Soto del Real i vadenunciar un cop més quela restricció de la JEC “de-mostra que qui hi ha a lapresó són presos polítics”.“No els deixen fer política”,va dir.

“És simplement pel querepresentem, les nostresidees i les sigles que tenim”,

va subratllar Rufian en unacompareixença davant lapremsa en què va denun-ciar també que els havienprohibit d’entrar un bolí-graf per por que “portésuna càmera dintre” i va de-manar amb insistència el

vot per ERC com a “únicmur” per evitar que elPSOE i Ciutadans puguinpactar i aplicar un nou 155a Catalunya i també pertransmetre al món la vo-luntat dels ciutadans de ferun referèndum d’autode-terminació.

“És molt importanttreure la raó a Sánchez, Ice-ta i Batet quan diuen que lagent no vol votar a Catalu-nya”, va destacar Rufian,que es va mostrar conven-çut que “si els números hopermeten Pedro Sànchezpactarà amb Ciutadans i fa-rà Toni Cantó ministre deCultura”. ■

a El candidat d’ERC al Congrés va visitar Junqueras i Romevaa Soto del Real i va acusar la JEC de no deixar-los “fer política”

Rufián demana elvot per evitar un155 amb el PSOE i Cs

V.P.BARCELONA — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

Gabriel Rufián, ahir al migdia, a l’exterior de la presó de Soto del Real ■ ACN

“La prohibició de laJEC demostra que quihi ha a la presó sónpresos polítics. No elsdeixen fer política”Gabriel RufiánNÚMERO DOS DE LA LLISTA D’ERC ALSCONGRÉS DELS DIPUTATS

Rufián va ser al vespre a Sa-badell, on va tenir paraulesd’elogi per a Neus Català iCarme Forcadell. I paraulescontundents contra MeritxellBatet, que havia retret a ERC

que “hagués permès les reta-llades en educació”. “No t’ac-ceptem ni mitja lliçó; no souni socialistes ni obrers”, li vadir Rufián, que també va car-regar contra Casado per ha-

ver-li dit que “no tenia vergo-nya” per voler “esborrar elnom de Felip VI, per qui hemvotat tots”. “El seu pare l’ha-via votat només un: Franco”, liva respondre Rufián. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“No acceptem lliçons, no sou ni socialistes ni obrers”

L’expresident del PP a Ca-talunya Xavier Garcia Al-biol es va dirigir ahir al vo-tant de Badalona i va aler-

tar que si el partit no recu-pera el govern de l’Estat“es posaran en risc els ser-veis socials, les pensions il’educació” a l’Estat. Albiolhavia de visitar ahir al ma-tí el mercat del barri de la

Salut de la ciutat del Bar-celonès acompanyat de lacap de llista del PP per Bar-celona al Congrés, Cayeta-na Álvarez de Toledo, peròla candidata no va poderparticipar en l’acte perquè

estava “malalta”, va expli-car el mateix Albiol.

L’exalcalde de Badalonava assegurar que “el PSOEés un risc per a l’estat delbenestar social” i va afir-mar que si Espanya entraen recessió i es produeixuna aliança de govern en-tre el PSOE i Podem “es po-den perdre prestacions so-cials que necessiten ciuta-dans de moltes de les ciu-tats de l’àrea metropolita-na de Barcelona”. ■

RedaccióBADALONA

Albiol avisa de la pèrduade l’estat del benestar

Xavier Garcia Albiol, ahiral matí, a Badalona ■ ACN

| Nacional | 17EL PUNT AVUIDIUMENGE, 14 D’ABRIL DEL 2019

185794-1208766Q

El candidat de Ciutadans(Cs) a La Moncloa, AlbertRibera, va aconsellar ahiral director de TV3, VicentSanchis, que cerqui “unbon advocat” perquè ellsno l’indultaran “com Pe-dro Sánchez”. En un acte aSevilla, que la cadena pú-blica catalana va enregis-trar per emetre’l ahir a latarda obligada per la juntaelectoral, Rivera va recor-dar que Sanchis ha estatprocessat per haver difòsels anuncis del referèn-dum il·legal de l’1 d’octu-bre. Per la seva banda, Ed-mundo Bal, número qua-tre a la llista de Cs, va criti-car el PSOE i Pedro Sán-chez pel fet que TV3, unacadena que “està partintEspanya en dos”, continuïrebent fons públics.

D’altra banda, Cs va de-nunciar un “atac” dissabtea la matinada a la seva seude Calafell, al Baix Pene-dès. Segons va explicar In-és Arrimadas, la cap dellista de Cs al Congrés perBarcelona, en el seu comp-te de Twitter, la façana dela seu de Cs va aparèixeramb pintades i una creugammada i amb el pany dela porta principal mal-mès. ■

Rivera alertael director deTV3 que nol’indultarà

RedaccióSEVILLA

El candidat exiliat deJxCat al Senat per Barce-lona, Lluís Puig, ha viatjata l’Alguer per mantenir di-verses reunions de “tre-ball”, tal com ha informatper les xarxes socials i elseu nou web, puigalse-nat.cat. En el viatge, s’hareunit amb el delegat delgovern a Itàlia, Luca Be-llizzi, i amb el president del’Obra Cultural de l’Alguer,Pino Tilloca, entre d’al-tres. Els seus advocats livan desaconsellar el viatgeper la seva seguretat judi-cial. ■ REDACCIÓ

L’exconsellerexiliat LluísPuig viatja al’Alguer

RedaccióL’ALGUER

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 14 D’ABRIL DEL 201918 | Nacional |

Virtudes PérezLLEIDA

ergi Talamonte ve de movimentssocials i creu en la transformacióde la societat des de la base. Va ar-ribar a la Paeria el 2015 a través

d’un grup d’electors i ara el Comú de Llei-da l’ha tornat a escollir com a candidat.

L’any 2015 no van aconseguir la impli-cació dels partits. Ara han arribat a unacord amb Catalunya en Comú i Podem.Confien a superar els dos regidors?L’any 2015 vam intentar assolir un acordamb els partits d’esquerres i no ho vamaconseguir. Amb Iniciativa, hauríem ob-tingut quatre regidors, i Àngel Ros no hau-ria estat alcalde. Ara tenim una candida-tura conjunta. Hi ha veïns, però tambégent de formacions polítiques, que s’inte-gren en l’assemblea sense quota de partit.

Confien a fer fora el PSC?La ciutat és de centreesquerra i la gentha viscut enganyada pensant que el so-cialisme era l’esquerra quan a Lleida ésmenys esquerra que enlloc, és un caci-quisme que ha governat amb les dretesmés recalcitrants. Hem fet oposició deveritat... El votant ens tornarà a fer con-fiança, més els votants d’Iniciativa. No-més amb això ja tens quatre regidors. Apartir d’aquí, tot el que pugui sumar Po-dem i el procés d’il·lusió per una uniód’esquerres... El canvi a Lleida està can-tat. Em decebria molt que no es produís.

El Comú de Lleida existia abans de Cata-lunya en Comú... La fragmentació delscomuns no els acabarà perjudicant?Hi ha problemes puntuals en llocs pun-tuals. En els dos centenars llargs de mu-nicipis que presentaran candidaturesper Catalunya en Comú, la feina s’ha fetpràcticament per consens. En algunsllocs, respectant quotes; en d’altres, ambpartits. És heterogeni. El que cal enten-dre és que gestionar la diversitat munici-pal és molt complex.

Fèlix Larrosa és diferent d’Àngel Ros?Larrosa sorgeix del forat més fosc delpartit. És una continuació del declivi ab-solut del PSC a Lleida. Ha estat regidord’Urbanisme i està impulsant un plane-jament general que remata la feina d’ex-ternalització i privatització de tota laciutat. De socialistes, només en tenen elnom; és la dreta recalcitrant i caciquis-ta, amb aires mafiosos en molts casos,

S

GENT · El candidat del Comú de Lleida entén el sobiranisme com la defensa de “la participacióciutadana com a pilar” GIR · Diu que, després de 40 anys de govern socialista, “el canvi a Lleidaestà cantat” SÍMBOLS · “El president Torra hauria d’haver dedicat el temps a governar”

Tècnic de so amb 20 anysde lluita social a l’esquenaSergi Talamonte, el candidat a l’alcaldia delComú de Lleida, és l’antítesi d’un políticprofessional. Amb 47 anys, aquest tècnicelectrònic i de so acumula una llarga trajec-tòria de més de 20 anys de lluita social.L’any 2015 va ser elegit per un grup d’elec-tors per encapçalar la candidatura del Co-mú de Lleida i va aconseguir obtenir dosregidors. Des de llavors és portaveu del Co-mú de Lleida a la Paeria.

Candidat a l’alcaldia del Comú de Lleida

Sergi Talamonte

“A Lleida, el PSC ésuna dreta caciquistaamb aires mafiosos”

ARXIU

| Nacional | 19EL PUNT AVUIDIUMENGE, 14 D’ABRIL DEL 2019

amb contractes dissenyats perquè elsguanyi una sola empresa sense obrir lacontractació a les empreses locals i alpetit treballador.

Ofereix una visió catastrofista... Algunacosa deuen haver fet bé...Amb tot el que han tingut a l’abast –per-què, de pressupostos de l’Estat, n’hangestionat uns quants–, Lleida ha estatsempre la ventafocs. Ni rodalies, ni car-reteres, ni polígons industrials logístics,ni infraestructures importants, ni mo-dernització de res… És un desastre. Llei-da té un potencial de desenvolupamentbrutal i està immersa en una situació dedeclivi fins al punt que sembla que si-guem un poble gran. Sobretot és culpadel relat i la gestió del PSC.

Quin és el canvi que proposen vostès pera la ciutat?Quan vens de moviments socials, et que-da clar que als polítics no els convence-ràs, perquè no és que s’estiguin equivo-cant, és que ho fan expressament i, pertant, l’única solució és fer-los fora. Entrealtres projectes, volem gestionar la re-dacció del nou POUM amb un procés am-pli i consensuat amb totes les forces i ve-ïns de la ciutat, normalitzar l’IBI per tald’abaixar-lo a la majoria de la gent i apu-jar-lo als que més recursos tenen, fer quetotes les empreses de la ciutat puguinaccedir a la contractació municipal enigualtat de condicions, triplicar la despe-sa social i duplicar la capacitat d’inver-

sió... No són propostes buides. Ja hempresentat esmenes a la totalitat delspressupostos municipals que demostrenque són possibles. Altres ciutats comBarcelona ja ho han fet.

Què els diferencia de la CUP?No ens plantegem la política basant-nosen models. Tu analitzes els problemes delteu municipi i basteixes una solució en

funció de la complexitat que hi hagi. Nohem tingut cap problema a l’hora de par-lar amb empresaris de tu a tu, ni amb elteixit econòmic i comercial de la ciutat.

Vostès són sobiranistes, però no inde-pendentistes...Som sobiranistes en el sentit que creiemen la participació ciutadana com a pilar.Però dins del grup hi ha gent que és inde-pendentista, gent que no és independen-

tista, gent a qui el procés li genera irritacióprofunda, gent a qui no li importa, gentque el viu intensament... Però en les elec-cions catalanes tothom vota el que vol.Gent del Comú de Lleida ha votat la CUP,ERC, Catalunya en Comú… No suposa unproblema; el nostre nexe és la ciutat.

Per què és tan aberrant el POUM?El planejament s’ha fet sense cap tipus de

consens. Pel que fa a la forma, s’ha fetuna revisió de planejament anticipadaquan el POUM és encara vigent. I això ésil·legal. I el contingut és brutal. Tens tresgrans centres comercials als afores de laciutat. Això arrasarà tot el comerç local iel carrer Major desapareixerà. Eliminenla majoria de zones verdes de la ciutat perdonar capacitat als constructors perquècontinuïn edificant, en una ciutat que japer si mateixa és densa, bruta, grisa, fos-

ca i densa per interessos econòmics.

Els preocupa l’ascens de l’extrema dretaque s’està produint a escala més general?Em preocupa l’embrutament que gene-ra la política. Perquè no és que sigui l’as-cens d’una formació política. Això no ésuna formació política. Això és un mos-tre polític. És aprofitar les parts mésbaixes de la humanitat per servir inte-ressos personals.

Què opina de la batalla de Torra amb elsllaços grocs?Potser hauria d’haver dedicat el tempsa governar. Tenim moltes lleis pendentsd’aprovar.

Com està vivint el judici contra els lídersindependentistes?Una cosa no desfà l’altra. El judici és unabarbaritat que no hauria d’haver existitmai. Ningú hauria de tenir el dret de por-tar davant la justícia que algú hagi fet unamanifestació. Jo m’he manifestat, a mila policia m’ha pegat i hem paralitzat elParlament i ens hem assegut a les Corts…Tens dret a expressar la teva disconfor-mitat amb l’statu quo, sigui quin sigui, iaixò no és judicialitzable, perquè llavorss’ha acabat la democràcia. La situacióque viuen els Jordis, i també la resta deconsellers, que no han fet res, és una ab-soluta aberració política i jurídica. Estàbé que defensis tota una posició de sim-bologies, però a la vegada has de podergovernar un país. ■

❝Tens dret a expressarla teva disconformitatamb l’‘statu quo’, siguiquin sigui, i això no ésjudicialitzable

❝Als polítics no els podemconvèncer, perquè no ésque s’equivoquin, és que hofan expressament; l’únicasolució és fer-los fora

3330

20-1

2069

44Q