EL LLENGUATGE DELS NOUS MITJANS DE COMUNICACIÓ

INTRODUCCIÓ & CAPÍTOL 1

PAC1 - JORDI USTRELL GARRIGOSFONAMENTS I EVOLUCIÓ DEL MULTIMÈDIA

Índex

Anàlisi dels nous mitjans de comunicació Objectiu Construint una nova teoria

Principis que constitueixen els nous mitjans Representació numèrica Modularitat Automatització Variabilitat Transcodificació

Quines hipòtesis no són correctes quan parlem de nous medis?

ANÀLISI DELS NOUS MITJANS DE COMUNICACIÓObjectiu

Elaboració d’una teoria amb la finalitat de:

Descriure la lògica que dóna forma al desenvolupament del llenguatge d’un nou mitjà de comunicació.

Això permet el desenvolupament de diferents alternatives a aquest llenguatge.

Documentar cada etapa en el camí de creació i desenvolupament d’un mitjà de comunicació.

Estudiar l’efecte d’un nou mitjà de comunicació sobre els anteriors.

Estudiar l’evolució del llenguatge d’un nou mitjà de comunicació en el temps.

Crear una xarxa que faciliti l’experimentació pràctica en el camp de la creació de nous mitjans de comunicacions.

ANÀLISI DELS NOUS MITJANS DE COMUNICACIÓConstruint una nova teoria

L’anàlisi del llenguatge dels nous mitjans es fa sota el marc històric de la cultura visual moderna, i prenent com a referència estructures teòriques utilitzades per les humanitats i les ciències.

A partir d’una perspectiva històrica es poden analitzar les trajectòries que han portat a un mitjà de comunicació a l’estat actual, i extrapolar aquestes trajectòries cap al futur.

El mètode fet servir per l’autor rep el nom de “materialisme digital”, a partir del qual es construeix la teoria dels nous mitjans de comunicació partint de la base, és a dir, sense cap hipòtesi imposada a priori.

Aquesta teoria descriu cinc tendències claus que donen forma al desenvolupament d’un nou mitjà de comunicació al llarg del temps: representació numèrica, modularitat, automatització, variabilitat i transcodificació.

Ha conduit a l’aparició de noves formes culturals, relacionades amb altres àrees culturals. Ha redefinit formes culturals ja existents

Informatització de la cultura

TEORIA DE LEV MANOCHIV DELS NOUS MITJANS DE COMUNICACIÓ

PRINCIPIS QUE CONSTITUEIXEN ELS NOUS MITJANSRepresentació numèrica

Qualsevol objecte mediàtic, ja sigui creat a partir d’un ordinador o digitalitzat des d’una font analògica, està format per codi digital: es tracta d’una representació numèrica.

Mostreig: transforma dades contínues en dades discretes (resolució).

Quantització: assigna un valor numèric a partir d’un rang definit. Aquesta és l’etapa crucial de la digitalització, perquè alguns mitjans analògics són, en realitat, combinacions de codi continu i discret.

Es pot descriure matemàticament. El so és una ona electromagnètica que es pot representar

matemàticament. Està sotmès a manipulacions algorítmiques: els mitjans passen a

ser programables. Utilitzant els algoritmes apropiats podem, per exemple,

canviar la freqüència de les ones sonores .

Digitalització: conversió de dades contínues (format analògic) a representació numèrica

Exemple de digitalització: la música es pot representar mitjançant una partitura, on es poden trobar una sèrie de notes musicals, amb una determinada duració cada una i tocades en diferents moments amb diferents instruments. Això es pot canviar fàcilment a format digital representant cada nota musical i cada instrument amb un número i representar a quin instant de temps té lloc cada una.

PRINCIPIS QUE CONSTITUEIXEN ELS NOUS MITJANSModularitat

Aquest principi pot anomenar-se “estructura fractal dels nous mitjans”: els elements que formen els nous mitjans, constituits per mostres discretes, estan agrupats a major escala en objectes, però mantenint la seva identitat.

Molts objectes dels nous mitjans són programes informàtics que segueixen l’estil d’estructuració de la programació informàtica.

En la programació orientada a objectes, els diferents components del sistema de programació es divideix en unitats funcionals separades, que han d’interactuar de forma correcta, pel correcte funcionament del sistema.

PRINCIPIS QUE CONSTITUEIXEN ELS NOUS MITJANSAutomatització

Automatització “de baix nivell”: l’usuari modifica o crea des de zero un objecte fent servir plantilles o algoritmes simples.

Buscar una paraula en un processador de text i substituir-la automàticament per un altra totes les vegades que apareix en el document.

Automatització “d’alt nivell”: requereix que l’ordinador entengui, fins a cert grau, el significat dels objectes generats, és a dir, la seva semàntica.

La consola de videojocs Xbox 360 amb el complement Kinect, permet control·lar funcions bàsiques amb la veu, o control·lar els personatges dels jocs amb el moviment del nostre cos.

Automatització de l’accès als objectes mediàtics. Degut a l’enorme quantitat de material mediàtic, es fa necessària la creació de noves vies de classificar i buscar objectes mediàtics.

Qualsevol cercador d’una plana web o d’un sistema informàtic.

Operacions com crear, manipular i accedir a objectes, poden automatitzar-se suprimint, en part, la intencionalitat humana.

PRINCIPIS QUE CONSTITUEIXEN ELS NOUS MITJANSVariabilitat

Un objecte mediàtic pot existir en diferents, i potencialment infinites, versions. Gràcies al principi de modularitat, un o diversos elements d’un objecte poden

modificar-se, creant noves versions de l’objecte original. A partir del principi d’automatització, les diferents versions d’un mateix

objecte s’acoblen entre sí fent ús d’un ordinador.

Exemples de variabilitat

Els programes informàtics poden utilitzar la informació sobre els usuaris per automàticament canviar la composició mediàtica i crear elements adaptats a l’usuari.

Anuncis adaptats a les últimes recerces en Google fetes per l’usuari quan entres a una pàgina web que utilitzi publicitat de Google, o anuncis que tinguin relació amb els objectes que estàs visualitzant.

Crear diferents interfícies a partir de les mateixes dades. Mitjançant l’API d’alguns llocs webs, podem accedir als seus

continguts i fer-los servir en una altra pàgina web, en una aplicació mòvil…

PRINCIPIS QUE CONSTITUEIXEN ELS NOUS MITJANSTranscodificació

Capa informàtica

la manera com un ordinador modela el món, representa les dades, i ens permet operar amb elles, així com les operacions principals que hi ha darrere de tots els programes informàtics

evolució del hardware i el software, especialment a nivell d’interfícies entre l’ordinador i l’humà

modularitat de la programació informàtica estructural

Capa culturalla seva organització, els seus gèneres emergents i els seus continguts

l’ús de l’ordinador per a noves tasques i nous camins per aconseguir resultats

modularitat dels nous mitjans

Transcodificar: passar d’un format a un altre.

mútuament afectades

L’informatització de la cultura està aconseguint gradualment una transcodificació similar a la definida en relació amb totes les categories i conceptes culturals.

Pas d’una enciclopèdia en format paper a una “wikipèdia”.

QUINES HIPÒTESIS NO SÓN CORRECTES QUAN PARLEM DE NOUS MEDIS? Un nou medi és un medi analògic representat digitalment, és a dir, ha passat de tenir un format

continu a tenir un format discret. el cinema ja era un medi amb representació discreta, ja que feien un mostreig del temps.

Tots els medis digitals comparteixen el mateix codi digital, i per tant, es poden visualitzar tots fent servir la mateixa màquina.

els manuscrits medievals ja combinaven text, gràfics i representacions d’imatges.

Els medis digitals permeten accedir a les dades de manera aleatòria. el primer aparell de cinema fet per Thomas Edison ja permetia accedir i manipular dades.

La digitalització implica pèrdua d’informació, ja que la representació en codi digital conté una quantitat d’informació fixa.

encara que una imatge digitalitzada només pot contenir un número finit de píxels, a aquesta resolució pot presentar un grau de detall molt superior al que s’havia aconseguit mai amb la fotografia tradicional.

Un objecte digitalitzat pot copiar-se de manera indefinida sense degradar-se. el software i el hardware que s’utiliza per manipular imatges digitals es basa en una

compressió amb pèrdues, reduint el tamany dels arxius eliminant determinada informació.

Els nous mitjans són interactius, ja que l’usuari pot escollir quins elements vol visualitzar o quins camins vol seguir.

les interfícies modernes entre usuari i ordinador permeten a l’usuari controlar l’ordinador en temps real. Una vegada un objecte és representat en un ordinador, aquest automàticament passa a ser interactiu. Per tant, parlar de l’ordinador com a mitjà interactiu no té cap significat.