PANORAMA DE L'EDICIÓ DIGITAL

I.L'impacte de les noves tecnologies

Image source: mobipocket.irexnet.com

“Aún no se ha inventado un medio tan manejable, eficiente y portátil como el libro publicado en papel, si a esto añadimos la experiencia al tocarlo, olerlo y sentir cada una de sus páginas, podemos asegurar que no se vislumbra en el horizonte cercano el reemplazo de esta herramienta cultural.”

José Luis Caballero, consultor de l'Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (Congreso Internacional del Mundo del Libro, México, 10/09/2009)

“L'any 2014 es vendran més llibres digitals que en paper.”

Ernest Folch, president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana i accionista de la plataforma digital 36L (23/4/2010)

llibre/llibres editor/editors

El paper, el suport en què es distribueix la informació, és el que ha justificat la indústria editorial i el seu model de negoci.

Tot i que el paper ha unificat un sector industrial i cultural, el cert és que sota el nom de llibre s'han generat multitud de propostes editorials diferents:

Continguts (ensenyament, literari, guies...)

Models de negoci (venda directa, subscripció a clubs...)

Canals (llibreries, venda directa...)

El gran canvi que es produeix, des del punt de vista socioeconòmic, és que el món de l'edició s'està desplaçant des d'un model que mescla contingut amb distribució a un altre model que valora sobretot el contingut.

La tecnologia disruptiva(Canvi de paradigma)

L'edició sempre s'ha vist afectada pels canvis tecnològics, però aquests no van arribar a replantejar essencialment el model editorial (linotípia, maquetació, etc.).

La tecnologia disruptiva condueix a l'aparició de productes i serveis que utilitzen preferiblement una estratègia disruptiva davant d'una estratègia sostenible, per tal de competir contra una tecnologia dominant buscant una progressiva consolidació en un mercat.

Les innovacions tecnologies són en el seu inici, de baixes prestacions.

La tecnologia disruptiva millora progressivament i va ocupant els nínxols als quals la tecnologia establerta va renunciant, i de vegades aconsegueix fer-se amb la major quota del mercat i desplaçant a l'establerta.

La música

Actualment és un espai de fronteres indefinides i limítrof amb formes d'oci com el cinema, els videojocs, la televisió, l'art ...Creix la indústria musical, però baixa la indústria del disc, creix el benefici de l'explotació i decreix la rendibilitat de la comercialització de l'obra.L'autor està en l'epicentre del negoci

La premsa i els mitjansCrisi conjuntural: descens de publicitat i de vendesCrisi estructural: aparició de nous mitjans informatius, com internet, i canvis d'hàbits de consumidors

– El model de negoci en línia, però, no arriba a compensar la caiguda brusca del model de negoci imprès

• Cerca de nous i recuperació de vells models de negoci

• Aparells tipus tablet són vistos a esperança

– El sector cerca nous productes i nous mètodes periodístics: periodisme ciutadà, periodisme hiperlocal, etc.)

La indústria editorialCanvi inevitable: model actual amb limitacions

Llibre de paper amb limitacionsTiratges arbitraris/sobreproduccióAvançaments desorbitats de drets d'autor

Devolucions de les llibreries difícils d'assumirProblemes de distribución física dels llibres

Cicles de vida de venda molt curts Elevat cost del paper/sistema poc ecològic

Dificultat dels escriptors per a publicar les seves obres

Llibres descatalogats, exhaurits (encara que hi hagi un interès real per a la seva compra) Emmagatzematge creixent i costós

Avantatges del mercat del llibre digitalMercat en creixementAvantatges per als usuaris: accés immediat, mobilitat, interactivitatAvantatges per als editors: vendes arreu del món, cost marginal zero, no més retorns, no més llibres descatalogats.

El millor fabricant de carruatges del món es va quedar fora del mercatCom a editors de llibres tenim raons per preocupar-nos

Engaging Readers in the Digital Age (Shiv Singh, enero 2010)

Internet i les TIC creixen

Mentre les vendes de paper s'estanquen ...El temps d'oci es dedica cada vegada menys als llibres i a la lectura 'convencional' i més a Internet.El 22% dels joves de l'Estat passa més temps a Internet que veient la televisió (2009).El 23% dels internautes dedica més de cinc hores setmanals a veure continguts descarregats per Internet.

Font: "Global Entertainment and Media Outlook: 2009-2013" PricewaterhouseCoopers (octubre 2009)

Evolució del Sector de Mitjans de Comunicació, Oci i Entreteniment en el

món (en milions de $, 2009-2013)

El desenvolupament de les tecnologies de la informació i les comunicacions impliquen:

Canvis estructurals en la societat a nivell econòmic, laboral, social, educatiu, polític i de relacions

Una nova manera d'entendre la societat i la cultura

Inevitable convergència tecnològica:

informàtica

+

comunicacions

+

contingut

L'edició, vers la societat de la informació i el coneixement

Què aporten les noves tecnologies?

Les noves tecnologies han trencat la unió entre el contingut i el seu suport de distribució, el paper

Apareixen nous suports

Convergència real de continguts entre mitjans i canals

Els textos s'enriqueixen amb noves prestacions

La publicació ja no és una unitat tancada entre dues tapes

El lector també està canviant

Accés fàcil al suport digital gràcies als cercadors

Les paraules s'estan desplaçant cap a Internet, ja sigui sobre un Kindel (llibre electrònic amb conectividdad), un ordinador, un netbook o un iPhone.

Les noves tecnologies ofereixen oportunitats que cal saber aprofitar

Progressiva migració al digitalSector de Mitjans de Comunicació, Oci i

Entreteniment (a nivel mundial)

Font: "Global Entertainment and Media Outlook: 2009-2013" PricewaterhouseCoopers (octubre 2009)

Facturació de llibres digitals als EUA (2002-2009)

Font: IDPF abril 2010

II.La indústria editorial

Internet com a suport al negoci editorial

• Webs d'empresa• Blogs, microblogging, videoblogs, rss, xats,

fòrums, etc• Facilita la creació de continguts• Màrqueting (prepublicació parcial o completa,

tràilers, etc.)• Ginys• Xarxes socials entorn del llibre, clubs de lectura• Impressió sota demanda• Llibres personalitzats

Tendencias web 2.0 en el sector editorial (Dosdoce, 2007), estudi realitzado amb 50 editorials de l'Estat

Sales de premsa virtuales 76% (2007) 39% (2005)Sindicació de continguts 8% (2007) 0% (2005) [46% butlletí de novetats]Publicació de ressnyes aconseguides en els mitjans 46% (2007) 25% (2005)Canal de comunicació amb els lectores (xat, blog...) 44% (2007) 12% (2005)Publicació del primer capítol en la web 30% (2007) 7% (2005)Enllaços a autors, revistes digitals, llibreries... 26% (2007) 2% (2005)Promoció a través de podcasting 6% (2007) 0% (2005)Promoció a través de vídeo en xarxes socials 20% (2007) Fotos d'autores i portades en Flickr 42% (2007)Participació en Second Life 0% (2007)Baixa visibilitat en la web

La xarxa social que compta amb el major nombre de mencions d'editorials espanyoles és Del.ici.ous (web d'intercanvi d'enllaços / favorits) amb un 76%, seguida de Culturízame.net (xarxa social especialitzada en l'intercanvi i votació de notícies del sector cultural) amb un 48% de mencions, a continuació, Flickr (web social d'intercanvi de fotos) amb un 42% de mencions i en quart lloc es troba Menéame amb un 26% (xarxa social d'intercanvi i votació de tota mena de notícies).

Tendències Web 2.0 en el món editorial

Tendències a Internet

Continguts digitals generats per la societat en xarxaComputació en núvol

– La informació s'emmagatzema de manera permanent en servidors d'Internet

– El DRM no serà un problema: control d'accés per contrasenya

– Programari com a servei

Personalització

Aplicacions enriquides

Web semàntica (web 4.0) i informació estructurada

Webs en temps real

Web mòbil / realitat augmentada

Internet de les coses

Convergència de plataformes, sistemes, mitjans, aplicacions adaptades a les diferents pantalles

La revista Esquire incorpora animacions en 3D amb tecnologia de realitat augmentada(9/11/2009)

Literatura

Les novel·les escrites per ser llegides a través de telèfon mòbil i descarregades des d'internet, s'han convertit en l'èxit més destacable de l'edició japonesa en els darrers anys. Es pot considerar la primera experiència d'èxit en l'edició de llibres digitals a tot el món.

Llibres de textL'ensenyament entra de ple en el món digital i també assumeix aspectes 2.0

(col·laboratius)La unitat del llibre és qüestionada.Fins ara les noves tecnologies eren un suport a l'educació. A partir

d'ara seran una part fonamental del procés d'ensenyament i aprenentatge. Els llibres hauran d'adaptar-s'hi.Programa Escola 2.0 (Espanya, 2009.09.07, en quatre anys). La

majoria d'editorials de l'Estat afronten la renovació adaptant i enriquint pàgines pdf amb vídeos, flash, qüestionaris, etc.Projecte "Realitat al cub" que introdueix la realitat virtual a les aules

valencianes.

Còmics

Hi ha una àmplia selecció de títols de repertori de còmics (Marvel, DC Comics, Dabel, Boom Studios, Red 5, etc) per a ser consultada en línia.Diverses plataformes de distribució de còmics

digitals i aplicacions permeten llegir còmics sobre iPhone, iPod Touch, IPAD...

Diccionaris i obres de referència

Les grans obres de referència multivolumen, esgotada la seva fórmula comercial, s'ofereixen per Internet per subscripció a institucions o es venen per capítols o per "peces".Els diccionaris s'adapten a la

consulta per a terminals mòbils o es venen per ser descarregats en el terminal de l'usuari.Àmplia oferta de diccionaris en obertEdició col·laborativa

Una nova cadena editorial

Amb independència del fet que hi ha múltiples cadenes (i no cadenes) d'edició, una possible cadena:

Creació editorial, selecció, agregació i remescles, tot connectat amb els usuaris

Gestió dels drets digitals d'autor Copyright, Copyleft ...Digitalització, metadocumentació i emmagatzematge del contingutDistribució digital per disposar d'un sistema que permeti estructurar

i universalitzar el contingut de l'editor per a la seva comercialització global:

En tots els canals

En tots els formats

Amb la màxima durada possible

Amb l'estructura adequadaPresència a Internet, comerç electrònic i pla de Màrqueting en línia

La cadena actual de valor s'està trencant

Els autors poden connectar directament amb els usuarisI al revés també

Engaging Readers in the Digital Age, Shiv Singh (2010)

El distribuïdor sap i sabrà moltes coses de l'usuari (impensables fa poc temps)Els distribuïdors s'estan movent més ràpid que els editorsEls lectors els proporcionaran moltes dades

Diversos models de negoci

Transacció econòmica:

Pagament per descàrrega de cada llibre

Micropagament per a poder comprar/llegir capítols

Tarifa plana a repositoris o per tempsTransacció física: Compra (descàrrega) versus llicència d'ús (en el núvol)

Tres grans models:

Obert. Model publicitari tradicional i continguts en obert (En Internet els consumidors no pagaran pels continguts, Jimmy Wales)

Tancat. Com que la publicitat a Internet no aconseguirà mantenir els mateixos ingressos que els del paper, s'haurà de pagar per cada consulta, cada descàrrega (tendència que torna a recuperar força, Rupert Murdoch)

Sistema mixt: àreas gratis i premium (Chris Anderson, freemium)

Sistemes verticals: Dispositiu lector + aplicacions + serveis

Preu del llibre. Diversitat de parers, però el percentatge més alt proposa que el preu del llibre digital sigui un 30% més barat que el llibre en paper.

Els usuaris estan disposats a pagar

sempre que tinguin un bon servei (estalvi de temps i cap problema

amb les descàrregues)

Algunes incerteses i dificultats

Disseminació dels arxius en múltiples plataformes

Costos de digitalització i de gestió molt importants

Dificultat en establir els preus dels continguts

Retribució als autors no estandarditzada

Fragmentació del mercat

Nous interlocutors, de gran abast mundial: Google, Amazon, Telecomunicacions

Escassa oferta de continguts digitals

Formats incompatibles en els diferents aparells. Manca d'estàndards

Aparells amb poques prestacions

III.Conclusions

Estem vivint una revolució digital en el món de l'edició: canvi de paradigma que afecta tot el procés i a tota la cadena de valor.La revolució no ha acabat, estem iniciant el procés: transició d'aparells, de productes digitals, de models de negoci, etc.Les interfícies dels llibres electrònics i les plataformes de distribució de continguts digitals han de millorar notablement, sobretot pel que fa a l'experiència de l'usuariLa recent aparició de l'iPad (malgrat els plantejaments tancats d'Apple) mostra una clara tendència d'oferir models dedicats al consum i a millorar l'experiència de l'usuari.La proliferació de plataformes, aparells i models de negoci desorienta als lectors i als editors.L'edició digital superarà a l'edició impresa, encara que no immediatamentL'editor està obligat a canviar el seu 'know how' (tot i que el futur sigui complicat ha de 'entrar' al món digital si no vol veure's desplaçat).

En el nou entorn apareixen oportunitats que s'han de saber aprofitar (per a això és important millorar el know how)El canvi més important per a l'editor es donarà quan pensi en digital (i, per tant, consideri el llibre físic com un subproducte, com un factor premium)Es produirà una convergència de tecnologies i Internet tindrà un paper destacatLa societat avança: món digital portàtil, textos enriquits, temps real ... i els usuaris també canvien (participació, immediatesa, experiència satisfactòria ...)Dificultat: grans companyies i operadores tendiran a pràctiques 'dominants' i establiran ecosistemes tancats: dispositiu lector + aplicacions + serveis.

Gràcies!

Josep M. VinyesEditor de l'Enciclopèdia.cat i de beat.cat

Aquesta presentació ha estat realitzada

com a suport al Seminari sobre Edició Digital

Facultat de Biblioteconomia i Documentació

Universitat de Barcelona

26 de maig 2010