Papers

Dis

seny

: Xec

Flo

rit N

in

! Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i de Catalunya • 3a. època • núm. 116 Abril 2010 • 0,50 euros • www.cgtbalears.org • www.cgtcatalunya.cat

de Balears

Dipòsit Legal: PM 1.177-2005

Catalunyawww.cgtbalears.org! Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears • 8a. època • Abril 2010 • núm. 116 • 0,50 euros • www.cgtcatalunya.cat

Dis

seny

: Xec

Flo

rit N

in

Dipòsit Legal: B 36.887-1992

Han transcorregut moltsmesos des que “oficialment”entréssim en període de

crisi, que ha suposat una novavolta de rosca a l’explotació de laclasse treballadora.La patronal, amb la complicitat degoverns i cúpules sindicals delssindicats pactistes, ha assolit re-soldre magníficament bé el “fra-càs” capitalista. Així, hem vist ques’han apoderat dels diners públicsen milers de milions d’euros, hanenviat a l’atur a milions de perso-nes, s’utilitzen els Expedients deRegulació d’Ocupació per a seguirguanyant diners, s’aprovarà unanova reforma laboral en la qual l’a-comiadament resulti gratis, es re-duïxen les cotitzacions a la segure-tat social, es congelen i fins i totreduïxen els salaris d’empleades iempleats públics i resta de treba-lladors o s’augmenta l’IVA com im-post directe sense cap tipus demesura fiscal progressiva perquèpaguin més els que més tenen.La resposta de CGT sempre haestat i serà la defensa dels drets illibertats de la classe treballadora.Una lluita frontal contra la pèrduad’ocupació, negativa radical a lasignatura de ERO temporals od’extinció, reduir la jornada laboralsense reduir el sou, negar-se a leshores extraordinàries, repartir eltreball per a treballar tots, repartirla riquesa ja que l’hem creat entretots, sense repartir la misèria ni ac-ceptar cap almoina de 420 euros,exigir serveis públics i socials gra-

tuïts i de qualitat.En definitiva, és necessari plantejarun nou model econòmic i socialbasat en la sostenibilitat, en el qualconsumisme, productivitat i com-petitivitat deixin pas als nous va-lors de la igualtat social, la justícia,la llibertat, el decreixement i el des-envolupament harmònic amb elplaneta. Un model nou social alservei de les persones, autogestio-nari i no al servei del mercat i el ca-pital.Al nostre sindicat llibertari somconscients que hem de seguir tre-ballant per una gran mobilitzaciósocial i una vaga general que plan-ti cara al capitalisme i els seus res-ponsables. Per això el 10 d’abril aSabadell, amb el suport de col·lec-

tius, associacions i moviments so-cials, tornem a sortir al carrer con-

tra l’atur, la precarietat i l’exclusiósocial.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Abril de 20102

CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT)DE LES ILLES BALEARS

Camí de Son Rapinya, s/n - Centre "Los Almendros",2n 07013 Palma de Mallorca Tel. 971 791 447 -Fax.971 783 016 - lesilles@cgtbalears.org

Delegació MenorcaPlaça de la Llibertat, 5 07760 CiutadellaTel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592menorca@cgt-balears.org

SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CON-FEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA

Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona -spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax 933107110

FEDERACIONS SECTORIALS

• Federació Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC)• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i

Entitats de Crèdit de Catalunya• Federació Catalana d’Indústries

Químiques (FECIQ)• Federació de Sanitat de Catalunya• Federació d’Ensenyament de Catalunya

(FEC) • Federació d’Administració Pública de

Catalunya (FAPC)

Via Laietana, 18, 9è - 08003 BarcelonaTel. 933103362. Fax 933107110

FEDERACIONS COMARCALS

AnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r - 08700 Igualada. Tel. i fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es

Baix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus baixc-p@cgtcatalunya.cat Tel. 977340883. Fax 977128041

Baix LlobregatCra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà -cgtbaixll@cgtcatalunya.catTel. 933779163. Fax 933777551

Comerç, 5. 08840 Viladecanscgt.viladecans@yahoo.es Tel./fax 93 659 08 14

Baix PenedèsNord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell Tel. i fax977660932 cgt.baix.penedes@gmail.com

Barcelonès NordAlfons XII, 109. 08912 Badalonacgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803

Garraf-PenedèsLepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltrú -cgtvng@cgtcatalunya.cat Tel. i fax 938934261

MaresmePlaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró -maresme.cgt@gmail.com Tel. i fax 937909034

Vallès OrientalFrancesc Macià, 51 08100 Mollet - cgt_mollet@hot-mail.com Tel. 935931545. Fax 935793173

FEDERACIONS INTERCOMARCALS

GironaAv. Sant Narcís, 28, entl. 2a 17005 Girona -cgt_gir@cgtcatalunya.cat Tel. 972231034 Fax 972231219

PonentAv. Catalunya, 2, 8è. 25002 Lleida lleida@cgtcatalunya.cat Tel. 973275357. Fax 973271630

Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragonacgttarragona@cgtcatalunya.catTel. 977242580 i fax 977241528

FEDERACIONS LOCALS

BarcelonaVia Laietana, 18, 9è. 08003 Barcelona flbcn@cgtbarcelona.orgTel. 933103362. Fax 933107080

Bergadel Balç 4 baixos. sad@cgtberga.org Tel. 938216747

ManresaCircumval·lació, 77, 2n. 08240 Manresamanre@cgtcatalunya.cat / Tel. 938747260. Fax 938747559

RubíColom, 3-5. 08191 Rubí. flcgt_rubi@hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96

SabadellUnió, 59. 08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 745 01 97

TerrassaRamon Llull, 130-136. 08224 Terrassa cgtterras-safl@gmail.com Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 4504

Castellar del VallèsPedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallèscgt.castellar-v@terra.es, tel./fax 93 714 21 21

SallentClos, 5, 08650 Sallent sallent@cgtcatalunya.catTel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

> ON ENS TROBEM?...

Editorial10 d’abril a Sabadell:una aposta per la lluitai la mobilització

Edició del Col·lectiu La Tramuntana (Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T., JoseCabrejas, Mireia Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí iJosep Torres. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa,Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlus Jové, Agurrelj, Joan Canyelles Amengual, L’amo en Pepdes Vivero i les federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Informàtica:Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel.(dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat. Redacció i subscrip-

cions a Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447.Col·laboracions: jtorres@cgt-balears.org.Web revista: www.revistacatalunya.catNo compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.

Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:- Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.

Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.

Més informació a http://cat.creativecommons.org/

"Entre el sol i la tempesta"

de Sara Berenguer

“La meva llibertat, per alguns dels

qui m'envoltaven havia de ser, en

particular, la llibertat sexual. La

llibertat sexual amb ells, pel que, en

negar-m'hi deixaven de considerar-

me una dona lliure!”

Agurrelj

Drets dels subscriptors: D'acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores sónincorporades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l'Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGTde Catalunya i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l'enviament d'aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a lesmesures de seguretat necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercirel seus drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Ca-talunya, al correu electrònic s-org@cgtcatalunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinyas/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447, jtorres@cgt-balears.org

Aquest número s’ha tancat el dillluns 15 de març de 2010

Abril de 2010

REPORTATGEAquesta dictadura ‘vergonyosa’ nopot tolerar, per a perpetuar-se, elmenor conflicte organitzat

El valent combat delssindicats autònoms

algerians

3

A Algèria més que enaltres llocs, sersindicalista és avui uncombat en tot moment

Comitè internacional de suportal sindicalisme autònom algerià

(CISA)

La defensa dels drets dels tre-balladors no és enlloc unatasca fàcil. Però a Algèria

més que en altres llocs, ser sindica-lista és avui un combat en tot mo-ment. Les disposicions de l’estatd’excepció en vigor des del copd’estat de gener de 1992 i la inte-rrupció de les eleccions legislativescompliquen molt seriosament l’ac-ció diària dels autèntics sindicalis-tes membres dels diferents “sindi-cats autònoms” de la funciópública. Aquests van aparèixer aprincipis dels anys noranta - aprofi-tant una breu obertura democràtica- per a defensar els interessos delsfuncionaris, paper que ja no garan-tia des de feia molt temps l’únicsindicat UGTA (Unió General delsTreballadors Algerians), convertitdes de 1963 en un simple mecanis-me del règim.

Ser sindicalista aAlgèriaA l’Algèria dels anys 2000, animarun sindicat autònom, consisteix tanta defensar als treballadors com aesquivar les maniobres incessantsde desestabilització, d’infiltració ide corrupció del poder - que els to-lera sense reconèixer-los oficial-ment. Les organitzacions sindicalsindependents, al rebutjar tota sub-missió que no sigui als seus afiliats,són l’objectiu principal de l’acciódels serveis de la policia política del’exèrcit, el DRS. (Departament deInformació i Seguretat, antiga Se-guretat militar).Vinguts a cobrir l’absència total derepresentació dels treballadors, elssindicats autònoms són des de laseva creació l’objectiu permanentd’accions d’intimidació, de divisióde les seves files i corrupció delsseus dirigents, amb l’objectiu d’eli-minar tota forma d’expressió rei-vindicativa. En efecte, el manteni-

ment de l’ordre polític passa per ladesactivació de tots els conflictes iel vassallatge de tots els que prete-nen plantejar-se com interlocutorsresponsables. El plantejament ésconstant a partir dels primers diesde la independència.És significatiu, precisament, en re-ferència a això observar que el pri-mer congrés de la UGTA, al generde 1963, va ser la primera víctimad’aquesta estratègia de submissióregulada de tots els protagonistessocials. Es va detindre als delegatsal congrés per a permetre a indivi-dus que depenien dels aparells de laseguretat mantenir el congrés en elseu lloc i “triar” una Direcció esco-llida pel poder. Cap estructura had’existir fora de les que estan al ser-vei del règim. Com va ocórrer des-prés de la independència, l’elimina-ció del camp social de totaorganització autònoma en relació

amb poder real, és a dir, els caps delDRS, és la preocupació constantdels dirigents algerians des del finaldel breu període d’obertura demo-cràtica entre novembre de 1988 ijuny de 1991. El sistema polític al-gerià, després d’una façana institu-cional destinada al consum extern,és una dictadura que té com palan-ques exclusives els ingressos petro-lífers i un aparell repressiu omni-present

Una dictaduraencobertaAquesta dictadura militar-policiales camufla darrere d’institucionsque, des de la justícia al Parlamentpassant pel president de la Repúbli-ca, tenen una existència formalperò que no són enlloc ni en capmoment quadres d’autoritat efecti-va ni centres de regulació política.Aquestes institucions sense subs-

tància, animades malament que béper un personal cooptat, no són endefinitiva més que les corretges detransmissió de les directives queemanen del grup efectivament diri-gent.Sortides d’eleccions fraudulentescurosament posades en escena, lesinstitucions podrides no deuen laseva existència més que a la neces-sitat d’ajustar-se al model que tran-quil·litza als Occidentals, principalssocis estrangers, preocupats per unmínim de formalisme. De fet, lagestió del país està entre les mansd’un grup d’individus en el cimdels aparells de la seguretat, que noapareixen sobre l’escena políticaoficial i no rendeixen comptes aningú.Aquesta dictadura “vergonyosa” nopot tolerar, per a perpetuar-se, elmenor conflicte organitzat. La per-petuïtat d’aquest ordre es basa

doncs en un control social punti-llós, prohibint l’aparició de tota ex-pressió lliure i tota organitzaciósusceptible de posar-lo en qüestió.

Els sindicats autònomsdavant la repressióAvui, en un país que es vanagloriade la seva salut financera, exclusi-vament deguda als ingressos petro-lífers, la meitat de la població viuper sota del llindar de la pobresa.Els negocis de les clienteles delrègim i la corrupció al més alt nivellde les jerarquies de poder són facili-tades per la debilitat de les estructu-res de l’Estat i el desordre mantin-gut pels mateixos que dirigeixenl’aparell repressiu.L’ajustament estructural i la pressiósobre els salaris han copejat com unfuet als funcionaris de tots els sec-tors i als treballadors en general.L’educació i la salut han pagat, en

Entre la repressió i les manipulacions

particular, a un fort preu la teràpia acurt termini i globalment ineficaçdel FMI. Aquesta reculada social ésavui solament combatuda pels sin-dicats autònoms.La UGTA, antiga organització demasses del partit únic, sotmesa a unrègim pretorià a partir dels primersdies de la independència per la poli-cia política, no és més que un ins-trument, completament desacredi-tat, de control social. Privada detota representativitat, dirigida perhomes notòriament implicats en es-càndols financers, la vella central ésl’ombra espectral del sindicat fun-dat el 24 de febrer de 1956 per Aïs-sat Idir. La UGTA, únic sindicat delmón que ha aprovat un programad’ajustament estructural del FMI,no és més que una sigla convenientconvocada pel govern per a figurarla il·lusòria “adhesió de les classestreballadores” a les gesticulacionsd’una “Algèria Potemkin” queoculta cada vegada més difícilmentla realitat de la dictadura. Les sec-cions combatives que subsisteixenencara són laminades per les cocesde la direcció nacional de la UGTA,que les afebleixen privant-les de laprotecció sindical i els oferixencom víctimes expiatòries a l’admi-nistració.Els sindicats autònoms són avui lesúniques organitzacions que defen-sen als treballadors i les úniquesque escapen a la influència de lapolicia política. Els moviments so-cials en la funció pública han de-mostrat la capacitat de mobilitzaciódels sindicats lliures i mostrat els lí-mits de la capacitat d’intimidacióde la policia política. Detencionsarbitràries, detencions preventivesil·legals de militants sindicals alter-nen amb els tancaments de locals,totes les formes de fustigació i as-setjament.

Mètodes provats per aesterilitzar el camppolíticDes dels anys noranta, el DRS des-plega en efecte enfront dels sindi-cats autònoms tot un ventall de tèc-niques de manipulació aplicades apartir de 1962 per a esterilitzar elcamp polític, i renovades desprésdel tancament del “parèntesi demo-cràtic” de 1989-1991. Els partitsllavors legalitzats i que tenien enca-ra una base real i una Direcció inde-pendent del poder, han estat siste-màticament l’objecte de maniobresde divisió interna. Davant aquesttipus de maniobres, en una situaciód’estat d’excepció estructural i deomnipotència de la policia política,tot recurs a la justícia està condem-nat inevitablement al fracàs.En l’organització política algeriana,la justícia no és una institució, éssolament un aparell que obeeïx. I elpaisatge es modela així: nombrosesorganitzacions artificials - partits,sindicats, associacions -, sense baseni programa creïbles, ocupen el te-rreny mediàtic quan la necessitatd’una agitació política és detectadapel sistema. S’ha vist clar en ocasióde les eleccions presidencials, quan

estructures virtuals són fugaçmentrestablertes per a servir de valedorsi ocupar el paper d’una oposició depura figuració.

L’organització de laconfusió: la “clonació”Enfront dels sindicats autònoms,aquests mètodes han estat utilitzatsfins a la nàusea pel DRS. Deten-cions arbitràries succeeïxen a lessuspensions de salaris, als ascensosbloquejats, a les expulsions injusti-ficades. L’arsenal de fustigacions,vexacions, brutalitats i manipula-cions policials és mobilitzat total-ment. Amb una predilecció per allòque els militants sindicals han cri-dat la “clonació”. Una maniobradestinada a suscitar la confusió enles bases duplicant a una organitza-ció jutjada indesitjable. El planteja-ment és simple: es tracta de crear enl’interior dels sindicats realmentautònoms una “dissidència” quedesembocarà ràpidament en una es-cisió, manipulant als militants mésoportunistes o els més fràgils, ambla tècnica del pal i la pastanaga o,circumstancialment, pel xantatgeexercit pels “xivatos”.Si la dissidència en les organitza-cions sindicals autònomes és un fe-nomen conegut i tingut en compteen les seves pràctiques i estratègies,canvia de naturalesa quan és instru-mentalitzada amb l’objectiu de des-truir tota línia sindical i tota autono-mia. En efecte, la pràcticageneralment utilitzada és fer creureque alguns militants no estan ja d’a-cord amb la pretesa “radicalitat” (ode vegades, al revés, la pretesa “te-biesa”) del seu sindicat i decideixenfins a cert punt corregir el rumbpracticant una “rectificació” - la fa-mosa “tas’ hihiya”.L’únic objectiu consistirà a posar enescena a una nova organització clonde l’original i amatent realment atots els compromisos amb el règim,fins i tot escenificant iniciatives“ultrarradicals” però absurdes i de-dicades al fracàs, altra manera d’a-

feblir la voluntat col·lectiva de rei-vindicació. Per a ser eficaç, aquestapràctica exigeix que la nova Direc-ció es presenti com resultant d’unnou congrés, per a instal·lar la con-fusió entre els afiliats i fins i totentre els analistes, ja que, desprésde l’escissió de facto, dos sindicatsduen el mateix nom (o tot just dife-rent en alguns casos).El mètode es va aplicar al SNAPAP(Sindicat nacional autònom del per-sonal de l’Administració pública) almaig de 2004 - després d’una pri-mera temptativa del mateix ordre alfebrer de 2002, però que va fracas-sar -, havent-se negat els seus diri-gents a donar suport la candidaturad’Abdelaziz Bouteflika a les elec-cions presidencials d’abril: un “dis-sident” aïllat va organitzar un con-grés que es va beneficiar del suportactiu de l’administració. AquestSNAPAP- bis immediatament varebre una subvenció, mentre que elSNAPAP autèntic solament va tenirdret a ridículs suports conjunturalsde les autoritats públiques. Ambmenyspreu de tota llei i de la reali-tat de fet, la justícia va assignar alSNAPAP- bis el petit apartament(amb tota la documentació i el ma-terial que estava emmagatzematallí) que servia de seu al sindicat.L’expulsió manu militari dels in-quilins legítims es va efectuar ambbrutalitat i sense cap recurs possi-ble.El CNAPEST (Consell NacionalAutònom de Professors de l’Ensen-yament Secundari i Tècnic) va so-frir la mateixa maniobra. Actiu desde principis dels anys 2000, elCNAPEST va obtenir la seva auto-rització el 10 de juliol de 2007, gai-rebé al mateix temps que el seuclon, el “SNAPEST” (els suposatsdissidents en efecte -després devacil·lacions degudes a l’adopciótardana d’una “estratègia”- hanlleugerament modificat el nom del’organització). I el mateix va pas-sar amb el CNES (Consell nacionald’ensenyament superior) amb la

creació del CNES-bis o amb elSNTE (Sindicat nacional de treba-lladors de l’educació) amb el seuclon el SNTE-bis.La clonació afecta fins i tot a les re-agrupacions de sindicats autònoms.Creada a l’abril de 2006, la Inter-sindical de la Funció Pública(IAFP), reunint als autèntics sindi-cats autònoms, es va veure imme-diatament duplicada per un clon de-nominat “Coordinació delsSindicats de la Funció Pública”. Al-tres sindicats autònoms, com el delspilots de línia per exemple, existei-xen teòricament però no tenen unaactivitat sobre el terreny. Per aaquesta categoria, el DRS no jutjaútil crear clons. I es podrien aixímultiplicar els exemples. Per aaclarir al lector, ens ha semblat im-portant establir una “taula de co-rrespondència” entre els veritablessindicats autònoms i els seus clons,segons la informació de la qual elCISA ha pogut tenir coneixement. Totes aquestes maniobres es benefi-cien del suport automàtic del Mi-nisteri de Treball, encarregat enprincipi de vetllar pel complimentde la reglamentació quant al lliureexercici del dret sindical. AquestMinisteri està dirigit des de juny de2002 pel mateix individu, TayebLouh, ell mateix antic sindicalistaautònom. La carrera de Tayeb Louhés reveladora de les estratègies anti-sindicals del DRS. Magistrat,Tayeb Louh havia estat un dels fun-dadors en 1993 d’un sindicat autò-nom dels magistrats (Sindicat Na-cional de la Magistratura), quehavia estat objecte d’assetjaments,va ser protagonista d’una “rectifica-ció” en bona i deguda forma. Ésamb sorpresa que els sindicalistess’assabenten del nomenament enqualitat de Ministre de Treball d’a-quest trànsfuga de les lluites so-cials. Sense sorpresa, constatendesprés que el Ministre convertit eslliura amb constància a les pràcti-ques de les quals havia estat untemps víctima.

Així doncs, cada vegada que escrea un clon a iniciativa del DRS, elMinisteri de Treball rebutja interve-nir per a clarificar la situació. Per arematar la feina, altres instànciesoficials -però en cap cas habilitadesa intervenir en matèria sindical-s’encarreguen de designar el “bon”sindicat, aquell amb el qual totes lesautoritats han de cooperar, el quesuposa l’exclusió del que no haestat designat. Quant a les decisionsde la justícia, òbviament són avan-tatjoses sempre per als clons.

L’imperatiu de lasolidaritatAquestes pràctiques no tenen lamateixa influència sobre tots elstreballadors. Ja que si per als méscompromesos d’ells el que està enjoc queda clar i identificats els pro-tagonistes, per a uns altres, mentreper prudència no es produeïx unaclariment, el poder i els seus res-sorts mediàtics intenten permanent-ment desacreditar al veritable sindi-cat presentant el conflicte entreaquest i el seu clon com l’expressiód’una lluita per la butaca. A més,per a molts treballadors, el compro-mís amb un sindicat no suposaval’assumir riscos tan importants(oposar-se al DRS), el que ha con-tribuït a allunyar a nombrosos tre-balladors de les lluites sindicals.En aquestes condicions, la determi-nació i la perseverança dels mili-tants dels autèntics sindicats autò-noms són que més respectables.Amb valor, lluiten des de fa anyscontra el deteriorament creixent deles condicions de vida i dels salarisdels treballadors algerians i les ma-niobres de desintegració de lesseves organitzacions sindicals re-presentatives. Després de la crimi-nal “eradicació” dels opositors, se-gueixen sent avui els únics a lluitarpas a pas, de manera estructurada apartir de la funció pública, contrauna situació social dramàtica, da-vant la qual la majoria desesperadadels ciutadans no té altre mitjà

Abril de 20104

REPORTATGE

Abril de 2010 5

REPORTATGE

Agustín Gómez, CGT Cádiz

Des d'una visió anarcosindi-calista, és important remar-car que el sindicalisme au-

tònom algerià és la punta de llançade qualsevol transformació social aAlgèria i el referent principal d'opo-sició a la dictadura. Els partits polítics o estan acoblatsal poder o estan totalment margi-nats i exclosos, sense capacitat deresposta. El teixit associatiu estàmassivament controlat pel poder iles poques excepcions pateixen unassetjament continu i una prohibi-ció gairebé total de les seves activi-tats. Fins i tot l'important movimentciutadà de la Kabilia travessa unadifícil situació davant la impunitatdel poder, la repressió, la traïciód'alguns dels seus dirigents i l'aïlla-ment aconseguit pel règim pel quefa a altres regions d'Algèria. En el sindicalisme autònom es rea-grupen molts militants conscientsque en aquest terreny està la possi-bilitat més clara de crear un movi-ment que no estigui controlat pelpoder, que tingui capacitat d'en-frontar-se a ell i de poder defensar,d'una manera autònoma, els interes-sos dels treballadors i de la poblacióen general. Sorgits a la calor de les mobilitza-cions populars de finals dels 80, elssindicats autònoms van trencar elmonopoli sindical de les UGTA,apèndix del poder, i es van implan-tar de forma significativa en els di-ferents sectors de l'administraciópública, i han aconseguit una im-portant capacitat de resposta davantel govern.Però queda molt camí per recórrer.

El règim algerià és una dictadurabasada en un aparell repressiu om-nipresent, amb un control socialfins a l'últim racó del país, on totesles institucions estan sotmeses alpoder real i invisible dels “gene-rals”, on no pot existir cap estructu-ra que no estigui sotmesa al règimexistent. I té molt clar que el seuenemic més important és el sindica-lisme autònom contra el qual des-envolupa tot tipus de tècniques dedestrucció o de paralització. D'una banda, està la tècnica tradi-cional de qualsevol dictadura: la re-pressió (detenció i enjudiciamentde militants, acomiadaments, ban-dejaments, tancament de locals,prohibició de manifestacions, etc.).Per un altre, està el desenvolupa-ment i la concreció de la vella tècni-ca de divideix “i venceràs” que esconcreta en “la clonació” dels sin-dicats autònoms, potenciant la dis-sidència dintre del sindicat (sigui através de la corrupció o compra demilitants, del xantatge, de la infil-tració d'agents o utilitzant els perso-nalismes i les lluites de poder inter-nes) que porta a crear altressindicats, amb el mateix nom osemblant. Per altra banda, la instrumentaliza-ció de la violència islamista ha per-mès a la dictadura justificar-se i, elque és més important, mantenir finsa avui un estat de no dret, un estatd'excepció que li dóna la potestat deprohibir, en qualsevol moment,qualsevol activitat amb la disculpadel “terrorisme”. És revelador comes potencia la islamització de la so-cietat, amb la presència islamista enla coalició governamental, ambprojectes faraònics d'una gran mes-

quita en honor a Bouteflika, amb elfinançament de les associacionsmusulmanes, mentre se segueixmanipulant la violència islamistaper a justificar l'estat d'excepció en-cara en vigor. I és en aquest context terriblementdifícil com el sindicalisme autònomes manté com única estructura or-ganitzada amb influència en la so-cietat i d'oposició a una situaciódramàtica de deterioració creixentde les condicions de vida i dels sa-laris dels treballadors algerians, do-nant passos endavant com és laCasa dels Sindicats (La Maison dessyndicats), en el barri popular LaGlacière d'Alger, un espai lliure,obert als treballadors i a les associa-cions, sense haver de demanar elpermís de l'estat, fora del control dela DRS (Departament d'Informaciói Seguretat), el poder real existent aAlgèria. I això és ja una victòria. Enmig d'aquesta complexa realitat,el sindicalisme autònom algerià ésl'esperança de futur però ha de su-perar importants contradiccions. Laprimera d'elles és el corporativis-me, la falta de confiança, la falta desolidesa d'unes relacions que hau-rien de ser molt més fraternalesentre els diferents sindicats. ElSNAPAP planteja crear una confe-deració, el CNAPEST planteja quecal avançar cap a la ConfederacióGeneral del Treball d'Algèria, peròla realitat és que l'organisme de co-ordinació existent, la IntersindicalAutònoma de la Funció Pública(IAFP) funciona conjunturalment ino existeix una coordinació real iefectiva entre els sindicats queestan en la IAFP. Un repte fonamental al que s'en-

fronta el sindicalisme autònom al-gerià, és implantar-se en els sectorsproductius, en els quals es manté elmonopoli de la UGTA o l'absènciatotal de sindicalisme. L’altra apostaimportant del sindicalisme autò-nom algerià és la incorporació i laparticipació de la dona i de la jo-ventut. L’important treball que harealitzat el Comitè de dones delSNAPAP en la creació del comitède solidaritat amb els treballadorsalgerians, la seva implicació en su-port a la lluita de Meryem Mehdí, eldesenvolupament de plans de for-mació, és un exemple fins i tot peral sindicalismes europeu. També escomença a donar passos en el tre-ball entre els joves, en el suport al'incipient moviment associatiu queaborda el tema dels “harragas”, del'emigració clandestina, que afectafonamentalment als joves. En definitiva, l'experiència sindicalalgeriana mereix un seguiment iuna implicació solidària. La “Mai-son des syndicats”, com un espai nosotmès a control estatal, necessitad'un suport decidit, en tant que re-presenta aquest espai comú i obertque signifiqui una baula més en lacreació d'una confederació dels sin-dicats autònoms algerians. La parti-cipació i l'impuls del Comitè Inter-nacional de Solidaritat amb elsindicalisme autònom algerià(CISA) és també un mecanisme fo-namental per a donar una expressióreal a aquest seguiment i implicacióamb el moviment sindical algerià.En aquestes dues realitats concretespot avui expressar-se el suportmutu entre el sindicalisme revolu-cionari europeu i el sindicalismeautònom algerià.

El sindicalisme autònom algerià: creant futur

d’expressió que el motí.Aparegudes a principis dels anys2000, les violents revoltes popu-lars que sacsegen periòdicamenttant les grans ciutats com els petitsllogarets per tots els motius possi-bles vinculats al “malviure” -es-cassesa d’aigua, d’allotjaments,d’infraestructures, etc- es vanmultiplicar des de l’any 2004 i esvan tornar diàries el 2009, fins alpunt de fer d’Algèria, d’est a oest,tota una caldera social permanent-ment a punt d’una explosió gene-ralitzada. Però fins a ara, la com-binació de l’enquadramentomnipresent dels homes del DRS,de la repressió policial i d’una jus-tícia al seu servei sempre disposa-da a sancionar amb duresa als re-voltosos ha aconseguit manteniraquestes rebel·lions populars a lavora del límit màxim d’aquestaexplosió.Per aquest motiu els detentadorsdel poder real, els generals delDRS i els seus vassalls dignes dela seva confiança, estan especial-ment decidits a trencar totes lesiniciatives col·lectives que perme-trien estructurar aquestesrebel·lions, que arrisquen amena-çar seriosament el seu principalobjectiu: prosseguir en el seupropi benefici -com ho porten fentdes de fa trenta anys- l’acapara-ment de les riqueses del país, a tra-vés de la corrupció i les exaccionsde comissions sobre les exporta-cions d’hidrocarburs com sobreles importacions dels béns de con-sum o d’equipaments, que Algèriaja no produeïx.En aquest fosc context, és doncsessencial que cessi l’aïllament in-ternacional dels militants dels sin-dicats autònoms de la funció pú-blica, els únics a Algèria quelluiten de manera col·lectiva en-front de les maniobres, les “clona-cions” i la repressió - i més global-ment contra l’atroç malviureimposat a tot el poble pel poder.La dura vaga, seguida massiva-ment, portada a terme des del 8 denovembre de 2009 pels sindicatsde professors són una il·lustracióviva.I encara és més, el combat queporten els sindicats autònoms éstambé el de les algerianes per laseva emancipació: les dones sónnombroses a participar activamenten les lluites i a assumir responsa-bilitats al capdavant d’aquests sin-dicats - i són sovint les primeres asofrir les pressions, els assetja-ments i les temptatives d’intimi-dació del poder.Per tot això, al setembre de 2009,sindicalistes i militants dels dretshumans francesos i algerians hancreat el Comitè internacional desuport al sindicalisme autònom al-gerià (CISA), amb l’objectiu d’in-formar a l’opinió pública sobre larealitat de les lluites sindicals al-gerianes, de sostenir-los i aclarirels equívocs mantinguts per unsistema que solament té la violèn-cia i la coerció com palanquessobre la societat.

Antonio Carretero, Director del Rojo y Negro

Un company i amic cegeteroem va llançar fa uns dies unrepte en forma de pregunta:

"en el cas que aconseguim portar aterme una vaga general, després dela vaga què?".I per si aquesta qüestió no m’ha-gués quedat clara me la va apunta-lar amb un "què anem a aconseguiramb una vaga general?".Reconec que en aquest momentvaig evadir respondre, bé el meucap caminava en altre assumptes, osegurament per que necessitavameditar i matisar la pregunta i lesseves possibles respostes, bé perque em va enxampar de sorpresa iel meu ardit evasiu només expres-sava la meva pròpia confusió refe-rent a això.No obstant això, des de l’esclat ofi-cial de la crisi financera mundial,allà per mitjans de 2008, moltes deles meves intervencions públiques iprivades es van orientar a persuadirals meus interlocutors, tant de din-tre com de fora de la CGT, que està-vem en el moment idoni per a llan-çar una proposta de vaga general,fins i tot suggeria dates possibles enl’entorn de 2009.Els meus arguments a favor d’a-questa proposta eren bàsicamenttres:1r. Enfront de la inacció interessadadel sindicalisme majoritari i paraes-tatal, i quan el govern de Zapaterono volia creure’s la crisi, i donavabandades polítiques i econòmiquesper a controlar-la (a favor dels ricssempre), CGT podia arrossegaramb la seva proposta als sectorsmés precaritzats, que més imme-diatament estan sofrint les conse-qüències reals de la crisi, aquellsque estan en la permanent cordafluixa entre l’economia informal desupervivència, l’atur i l’exclusió.Un sector que encara que no exclu-sivament, està protagonitzat per im-migrants, dones i joves empobrits.Un sector social d’altra banda alta-ment desarticulat, sense veleitats delluita i menys d’autoorganització.Això exigiria clarament una aliançaamb aquelles organitzacions icol·lectius que des de postulats crí-tics treballen en aquests sectors,doncs la CGT actual no està im-mersa en ells més que tangencial-ment.2n. En el context pròpiament labo-ral i de la nostra presència sindical,

la vaga general serviria per a rea-prendre col·lectivament la intercon-nexió de les lluites, dels conflictes,de les empreses amb amenaces detancament, de deslocalitzacions,d’ERO reals o encoberts. Demos-trat com pauta general que les llui-tes, honestament dutes però aïlla-des, sense entroncament local niconnexió sectorial, eren derrotesanunciades, la vaga seria una pri-mera, mai última, posada a punt delgreixatge necessari perquè els nos-tres sindicats, les seves seccions, ila federacions de ram poguessin ferun assaig a gran escala de coordina-ció i suport mutu sindical en i entreels sectors laborals en els qualstenim presència destacada: metall-automoció, transports i comunica-cions, banca i administracions pú-bliques. Això exigeix un tempsprevi, mitjanament llarg, d’elevarels nivells de conflicte en el sectorsi d’establir aliances amb altres cen-trals sindicals no pactistes.3r. Finalment, la vaga general serial’oportunitat política de mostraruna altra cara, una altra perspectiva,unes altres possibilitats d’encarar lacrisi, des del l’anticapitalisme, desde propostes d’autogestió, de repar-timent de treball i la riquesa, dedesalienació de les mentalitats. Elpunt més difícil i controvertit està,segueix estant, que la vaga general,tota vaga general, és principalmentpolítica, però amb dos eixos quel’hi han de donar la seva identitat, imarcar la pauta: la social i la labo-ral, per igual i amb igual importàn-cia. Tan important és paralitzar sec-tors o línies de producció i serveis,

com que les desigualtats socialss’expressin en les seves diverses re-alitats: habitatge, desnonaments,centres socials okupats, immi-grants, topmantes, ecologisme so-cial, decreixentisme, cultura lliure ianticanon, diversitat funcional, fe-minismes… El protagonisme, fi-nalment, no seria únic ni exclusiude la CGT sinó de tot un conjunt detreballadors i treballadors i de mo-viments socials que haurien donatforma pràctica al procés en la sevatotalitat.No obstant això, i per fortuna, unaorganització federal, descentralitza-da, llibertària i plural com la CGT,sap com abordar amb maduresa idebat les propostes, ha de recórrerels temps que marquen els seusprocessos de deliberació i decisió,ha de practicar la seva pròpia de-mocràcia directa a l’hora d’articu-lar les seves estratègies. Nomésdesprés dels injustos rescats públicsde les finances privades, desprésd’avaluar la consciència tranquil·lade qui cobrant el salari se sentien de"vacances" en les seves cases (ambels ERO pactats), després d’anar al-birant que els efectes de la crisi enl’economia real de molts i molteses fa dramàticament persistent (apesar dels 400 euros de Zapatero),que el sindicalisme pactista apostapel mal anomenat "diàleg social", isobretot, només després d’un Con-grés Confederal en el qual acordarles propostes globals enfront de lacrisi, la CGT es veu en la situaciód’engegar-se, en acció persistent,de moure’s en tots els fronts i con-flictes laborals oberts, d’articular

amb altres organitzacions socials isindicals la possibilitat de generarun procés de mobilització que,aprofitant el semestre de presidèn-cia espanyola de la Unió Europea,culmini potser en una vaga general.Però les resistències a la vaga gene-ral són moltes i profundes. Des dequi manté la vella idea de vaga ge-neral revolucionària, un mite queidealitza en un aquí i ara l’eclosióúnica i espontània de tomb radicaldel sistema imperant, passant perqui còmodament raonen que millorno moure’s massa no sigui que pro-voquem l’arribada d’un nou totali-tarisme, o de qui opinen que respodem fer si no és amb els sindicatsmajoritaris -doncs al cap i a la finomés som la seva esquerra-, fins aqui consideren que la vaga generalha de convocar-se només si hi hagaranties en el seu èxit - com si lesrespostes socials obeïssin al càlculde probabilitats en pèrdues i guanys- o qui diuen que no seríem capaçosde remuntar un fracàs…Contraarguments pertinaços i tos-suts, que obvien i passen per alt re-alitats encara més dramàtiques ipersistents: més de quatre milionsde persones aturades i en augment,execucions hipotecàries i desnona-ments i en augment, mileurismecom ideal de supervivència dignadoncs un terç de la població activacobra per sota d’aquesta quantitatmàgica, tancament imparable demitjanes i petites empreses, atur es-tructural en la construcció, rosarid’ERO i en augment… per no es-mentar realitats de major importàn-cia que se superposen a aquestes,

com la crisi energètica, mediam-biental, climàtica, de valors…És cert que és sempre necessariestar atents al moment social i polí-tic, a la psicologia col·lectiva, aldescontentament real i imaginari, ales possibilitats d’establir o nocomplicitats entre organitzacions -encara que siguin puntualment-, imolt especialment a la voluntat po-sada en acció de totes les personesque constituïm la CGT i que, sabentque som reflex de la societat en laqual vivim, no ens conformem ambser un mer mirall a l’esquerra delreal: volem trencar el mirall en miltrossos i construir des de baix unaaltra realitat.Les recents aturades a Gearbox,Nissan, Seat i moltes altres empre-ses, les mobilitzacions de les asso-ciacions i assemblees d’aturats/desque comencen a proliferar, el suportexplícit d’Ecologistes en Acció a laproposta de vaga general de laCGT, les respostes organitzadesque s’inicien amb motiu del semes-tre presidencial espanyol de laUE… són potser símptomes d’unapossible tendència a l’alça de laconflictivitat social i laboral, favo-rable a la possible concreció en unavaga general.Cal pensar en la vaga general, nocom punt final de res, si no comuna baula sempre arriscada en lalluita, com una oportunitat d’autoa-prenentatge, com creixement deforces, com apoderament col·lectiu,com obertura de noves possibilitatsd’emancipació. Potser cal anar pen-sant no en una i puntual vaga gene-ral de 24 hores, si no en vagues ge-nerals escalonades, sectorials,territorials, locals, barrials…Acabo doncs, amb les preguntesque van motivar aquesta reflexió:després de la vaga general? seguirlluitant sens dubte; i què aconsegui-rem? com a mínim, capacitat d’ini-ciativa i postular altres alternativesdes del carrer, les oficines i les em-preses ; i com a màxim, forces per aseguir lluitant, que no és poc…Els tres arguments que he exposaten pro de la vaga general mantenenla seva validesa en l’actual context,al meu entendre. Tenim un marc depropostes de com confrontar la crisii els seus efectes des de les necessi-tats de totes i tots, de les gents debaix, de satisfer cures i necessitats,ampliar espais de drets i llibertats.No hi ha molt que perdre, més enllàde la nostra pròpia passivitat, i estàtot per guanyar, per dir i per fer.

TREBALL-ECONOMIAL’OCDE ha intervingut aplaudint la propostade retardar l’edat de jubilació als 67 anys,una reforma que considera ‘inajornable’

La proposta dereforma laboral contélínies d’actuació, nomesures concretes

‘Trencar el mirall i multiplicar els seus reflexos’

Abril de 20106

A propòsit de la convocatòria de vaga general

Abril de 2010 7

TREBALL-ECONOMIA

Pablo ElorduyRedacció Diagonal

El Govern qüestiona la viabi-litat de les pensions mentreanuncia una retallada de la

despesa pública de 50.000 milionsnomés uns mesos després d’apro-var els pressupostos per a 2010.Primer, el Govern va filtrar el Do-cument sobre Revisió del Pacte deToledo, després, va anunciar que esretiraven les mesures més contro-vertides de la proposta que s’anavaa enviar a Brussel·les i, més tard,María Teresa Fernández de la Vegaaclaria que la proposta passarà pelscamins del Diàleg Social.Finalment el ministre de Treball,l’encarregat d’encendre les alarmessobre el sistema de pensions públi-ques, va dubtar en el Congrés que elGovern vagi a posar “sobre elpaper” una mesura que va dur aCCOO i UGT a convocar una mo-bilització estatal el 23 de febrer.Això trasllada el debat al Pacte deToledo, subscrit en 1995 i “consti-tuït per l’acord entre les forces polí-tiques i els interlocutors socials”,com significa el Ministeri de Tre-ball en un informe sobre el desen-volupament d’aquest pacte.La possibilitat d’augmentar l’edatper a la jubilació de 65 a 67 anys il’augment del període de tempsamb el qual es calculen les pen-sions, són els aspectes més desta-cats d’una proposta que és “singu-larment antisocial”, en paraulesd’Isabel Otxoa i Mikel de la Fuen-te, professors de dret del treball dela Universitat del País Basc.José Luis Carretero, membre del’Institut de Ciències Econòmiquesi de la Autogestión (ICEA) consi-dera que la mediació dels represen-tants del Pacte de Toledo pot fer, enefecte, que es limitin algunes d’a-questes mesures “doncs hi ha repre-sentants que per raons ideològiques(com algun sindicat o partit) o perraons oportunistes (PP) poden im-pedir o, almenys, obstaculitzarl’ampliació de l’edat de jubilació”.Per a Daniel Albarracín, del grupd’estudis de Comissions Obreres, elque evidencia aquesta proposta,que ha estat aplaudida per organis-mes internacionals com el FonsMonetari Internacional (FMI) ol’Organització per a la Cooperació iel Desenvolupament Econòmic(OCDE), són “les pressions del sis-tema financer i d’assegurances pera augmentar en la previsió social elpes dels plans de pensions privats;per a conformar un sistema mixt”.El fet que el PSOE hagi posat endubte el sistema obeïx, per a JoséLuis Carretero que la idea que “fi-cant por a la població” s’està avan-

çant en “la línia de fomentar elsplans de pensions que venen bancs iorganitzacions financeres”.

Assalt neoliberalEntre els organismes que patroci-nen això que l’advocat Raúl Maílloqualifica com “un assalt neoliberala les pensions”, l’OCDE juga unpaper protagonista. El 1990 aquestaorganització va diagnosticar que elspaïsos industrialitzats no podranpagar les seves pensions en el futurcom a conseqüència de l’envelli-ment de les seves poblacions. Comrecull l’economista Miren Etxeza-rreta en el llibre “Qué pensiones,qué futuro”, l’impuls a la privatitza-ció va augmentar a partir de 1994de la mà d’un informe del BancMundial, “que va constituir la justi-ficació i el tret de sortida perquèmolts països rics desenvolupessinels sistemes de privats de pen-sions”.En el cas de l’Estat espanyol, elprincipal argument que empren re-presentants del sistema financercom Rodrigo Rato, exdirector ge-neral del FMI, per a fomentaraquest sistema mixt i la progressivaderiva del sistema de pensions decapitalització (en el qual els dinersper a pensions s’inverteix en fonsfinancers), és l’envelliment de lapoblació. A aquest discurs s’oposenOtxoa i de la Fuente: “L’augmentde l’esperança de vida no es deutant a la durada de vida de les per-sones majors com a l’eradicació dela mortalitat infantil”.

Com recorden Otxoa i de la Fuente,segons el document del Govern,entre 2009 i 2040, l’esperança devida als 65 anys només augmentaràen 2,5 anys. Segons el documentpresentat pel govern, l’incrementde la despesa en pensions pujaràper sobre del 15,1% del ProducteInterior Brut en 2060, una pujadaque, per a aquests professors noposa en risc el sistema públic depensions, “els qui insisteixen en elcaràcter insostenible d’aquest aug-ment, obvien que en el passat elsaugments han estat superiors alsque avui es preveuen sense que s’-hagi produït cap catàstrofe econò-mica per aquesta causa”.A més, recorden, el Fons de Reser-va del sistema de pensions públi-ques ha llançat un important supe-ràvit en el període precrisi i seguiràproduint-lo fins a després de 2020:“Només quan els ingressos per co-titzacions siguin insuficients per aplantar cara a l’augment de despesaen pensions, el que no passaràabans de 2023, serà el momentd’augmentar progressivament elstipus de cotització per a plantar caraa aquesta despesa”.

La retallada, tapadaI mentre el debat sobre la viabilitatde les pensions ocupa bona part deldebat públic, la retallada de la des-pesa pública que la Ministra d’Eco-nomia va dur a la City de Londresno ha tingut tanta repercussió. Unajustament de 50.000 milions d’eu-ros per als pròxims cinc anys, que

modifica el pressupost previst iaprovat a la fi de 2009. Per a l’eco-nomista Julio Rodríguez aquestaretallada apunta cap al desig delGovern de donar una imatge de“rigor pressupostari” davant elsmercats de deute. Com indica Ca-rretero, això es plasma ja en el sub-finançament de les universitats pú-bliques i amenaça “el finançamentde tot el salari social, és a dir, lesprestacions i servei social”.

Reformes al gust dels organismes internacionals

FMI: baixada de salarisA principis de mes, l’economistacap del FMI, Olivier Blanchard, vareceptar a Espanya (i a Portugal iGrècia) que afrontés una baixadageneralitzada de salaris. Al seu par-ticular entendre, el problema de l’e-conomia espanyola és que no técompetitivitat i com no es potafrontar una devaluació de la mo-neda, aquesta és l’única opció.L’organisme va pronosticar algener que, per a 2010, l’economiaespanyola retrocedirà un 0,6%.

UE: el problema del dèficitDes de fa anys el compromís delsEstats membres és mantenir l’esta-bilitat pressupostària. Es refereixena impedir que el dèficit públic supe-ri el 3%. Amb la crisi es va perme-

tre un dèficit més alt però el 2013cal tornar a aquest nivell. Espanyaho té complicat: segons la Comis-sió Europea, en el tercer trimestrede 2009 el seu dèficit arribava al12,7% del PIB. D’aquí el pla d’aus-teritat presentat aquests dies.

OCDE: pel retard de lajubilacióEn el debat sobre les pensions,l’OCDE ha intervingut aplaudint laproposta de retardar l’edat de jubi-lació als 67 anys, una reforma queconsidera “inajornable”. A més,s’ha mostrat favorable que s’ampliïel nombre d’anys amb els quals escalcula la quantia de la pensió: desdels 15 últims treballats –que estàara– a tota la vida laboral. I per aacabar, proposa que es potenciïntambé els plans privats de pensions.

BCE: acomiadament mésbaratEl Banc Central Europeu i el Bancd’Espanya (BdE), coincideixen arecomanar “flexibilitat laboral” iaposten per afrontar el que conside-ren una excessiva “rigidesa sala-rial” amb marcs regionals i secto-rials per als convenis. La sevaproposta seria, en paraules del go-vernador del BdE, M. A. FernándezOrdóñez, “que els treballadors dequalsevol empresa poguessin acor-dar amb els seus empresaris el quemillor els convingui”.

(*) Article publicat al núm. 120 dela revista “Diagonal”

Construir la por per a privatitzar les pensions

Assalt al sistema de la Seguretat Social

Jordi Martí Font Col·lectiu La Tramuntana

Que la crisi l’han provocat elsbancs i els rics no hi ha cap

mena de dubte. Que el baixíssimpreu del diner, els crèdits impossi-bles i les hipoteques per vida leshan permès i fomentat els políticsprofessionals és clar també. Tam-poc no hi ha dubtes sobre el fet queaquesta no és una crisi conjunturalsinó sistèmica, una crisi profundaen les estructures econòmiques isocials, amb una especial incidèn-cia en l’entorn natural dels hu-mans. Ni dubtem a l’hora d’analit-zar que les mesures anticrisiaplicades fins ara, tant als EstatsUnits com als estats espanyol ofrancès, no tenen res a veure amb lapossible superació d’aquest perío-de de recessió. Amb aquestes supo-sades mesures salvadores, bàsica-ment s’han folrat els banquers i lesmultinacionals de l’automòbil, al-hora que les hisendes públiqueshan traspassat més diners encara deles nostres butxaques, de totes i totsels contribuents, als rics de sempre.Què en deuen fer de tants quartos?Ara, instal·lats en un cinisme crei-xent, els qui manen ho continuentenint molt clar: si poden exprimirels treballadors i les treballadoresfins a aquest punt i aquests ni esqueixen, no protesten ni gosen des-obeir, és que encara ho podem feruna mica més. I en això es troben.Tenen l’excusa perfecta, la por ne-cessària per aplicar mesures excep-cionals que esdevindran la marca

de fàbrica de la nostra societat delfutur si no som capaces d’aturar-lesara. Proposen abaratir l’acomiada-ment i allargar l’edat de jubilacióde les treballadores i els treballa-dors. Tenen un discurs fàcil i apli-cable a multitud de coses, alhoraque uns mitjans de desinformaciógeneral que arriben a tothom deforma continuada, sense descans,com si fossin una gota malaia queobre pas en qualsevol superfícieper forta i dura que sigui.Com ens ho farem per oposar-nos aells? Com aconseguirem aturar laseva maquinària mediàtica i re-pressiva? Com serà la resposta siqui mediàticament mana assenyalacom a contrincants de polítics, ban-quers i empresaris la colla aquestade CCOO-UGT, que en la sevamajor part depenen de subvencionsde l’Estat i tenen una tropa de xocformada per alliberats que fa anys

que no protesten i en alguns casosno ho han fet mai? És el partit entreCCOO- UGT i les patronals algunacosa més que teatre?La resposta és òbvia quan és nega-tiva però no ho és tant quan del queparlem és d’alternatives. I entre lesalternatives hi ha algunes refle-xions que cal fer. Per exemple, ésclar que cal una vaga general peròper anar-hi s’han de donar con-fluències que cal tenir en compte ique ens faran deixar algunes segu-retats de què ara gaudim. També ésclar que cal sumar i no restar, aixíque no ens podem negar a compar-tir el camí cap a la vaga amb ningúque s’oposi a les mesures antiso-cials de Zapatero, des de l’esque-rra. I alhora que lluitem, ens calacumular forces.La crisi que passem, insisteixo, havingut per quedar-se durant un pe-ríode llarg de temps, uns quants

mesos o alguns anys, per tant feruna processó un dia qualsevol noserveix per res més que per perdrediners. Les processons en forma demanifestacions o concentracionsno són palanca de canvi de res, tot ique van bé per veure’ns al carrer isumar quantes forces tenim. La oles vagues que visquem han de serdiferents, contundents, imaginati-ves i multidisciplinars. I han de sersolament una petita passa dins del’excursió projectada i desitjada.Cal, doncs, la confluència en lalluita de sindicats alternatius, demoviments socials, de partits id’associacions formals i informalsde gent que té com a objectiu de-rrotar el sistema. I la confluènciano només per a l’enfrontamentsinó, sobretot, per a la reconstruc-ció.Ara és l’hora de dir que no peròtambé i sobretot de dir que sí. L’e-conomia social, les cooperatives, eltreball informal, els horts per al’autoconsum, el manteniment iampliació de tots els serveis so-cials, les ocupacions de cases, la noobediència davant les lleis injustes,la demanda de contractació estable,la solidaritat activa, l’objecció alpagament d’hipoteques… L’objec-tiu no és altre que no negociar resamb la colla de lladres que ens go-vernen i els seus amos. I alhora queens hi enfrontem, fer-los inneces-saris, o tan prescindibles com siguipossible. Només així seran ells quiens oferirà serveis i drets socials ino nosaltres qui haurà de pidolar elmanteniment de les escorrialles.

Abril de 20108

TREBALL-ECONOMIA

Fora màscares

Pepe Berlanga

Ala vista l'enèsima crisi, sostin-guda novament sobre les es-

quenes dels més desfavorits. Men-tre, les ments benpensantsplantegen que la resolució per simateixa és el pitjor que ens podriapassar. Que són inevitables canvisestructurals encara que resultin im-populars i la reforma laboral resultacrucial per a superar-la, ja que la ri-gidesa actual del mercat de treballés la causant de la destrucció d'ocu-pació. Si bé, per a no crespar massaels ànims mantenen que flexibilitati reforma no han de significar ne-cessàriament acomiadaments. La veritat és que sota el paraigua dela rimbombant competitivitat pro-mouen transformacions de calatque acabaran per liquidar els nos-tres drets laborals. No d'altra mane-ra es pot explicar la seva obcecacióque hem de treballar més, ja siguiprorrogant l'edat o les hores de tre-ball. És a dir, joves i majors treba-llant durant més temps i, possible-ment, cobrant menys. Amb especial interès, exigeixen unnou contracte amb una indemnitza-ció que bascula entre el contractetemporal i l'indefinit, de 20 o 22dies per any treballat, si bé maqui-nen que al marge d'aquest s'instauriun contracte específic per a joves…Canviar la normativa dels ERO pera eliminar el control de l'adminis-tració i els jutges… Que les empre-ses de treball temporal siguin inter-mediàries al mercat laboral…Retallada de cotitzacions a la Segu-retat Social… Això sí defensen eldiàleg social com instrument per aafrontar els processos de reformade manera consensuada, per a ge-nerar confiança i impulsant el des-envolupament econòmic i social,apunten. Ara bé, no satisfets amb les propos-tes desplegades, insisteixa fiscalit-zar encara més l'absentisme labo-ral, traslladant a les mútues lapotestat de donar altes, fins i tot de-manden la supressió de l'obligacióempresarial del pagament de labaixa entre la cambra i el quinzèdia. Però ja llançats, projectenmajor flexibilitat interna en l'em-presa, tant en relació amb les modi-ficacions substancials del contractede treball com en la mobilitat fun-cional i geogràfica. A tot això, elssindicats institucionals fent-los eljoc i mirant cap a altre costat. Davant aquest panorama, o els sec-tors afectats som capaços d’ager-manar voluntats, aparcant insubs-tancials baralles i estèrilsprotagonismes, o serem mers es-pectadors d'un present cada vegadamés fràgil i de pèrdua de drets so-ciolaborales, per contra, els milmi-lionaris espanyols continuaran in-crementant les seves fortunes, jadisposen del 5% del PIB, a pesar dela crisi.

L’ALTRA REALITAT

Kaos en la Red

L’any 2009 va tancar amb untotal de 2.470.700 treballadors

a temps parcial a l’Estat espanyol,dels quals gairebé la meitat, el45,8% (1.131.800), se senten for-çats a aquesta situació al no haverpogut trobar una ocupació a tempscomplet.Aquest percentatge de treballadorsa temps parcial que voldrien unaocupació a jornada completa és 7,6punts superior al registrat a la fi de2008, segons dades de l’INE.No obstant això, la diferència éssuperior si es compara amb els úl-tims mesos de 2007, abans que es-clatés la crisi econòmica. Així, enels dos últims anys aquest percen-tatge ha augmentat en gairebé 15punts i el nombre d’ocupats "for-çats" a una ocupació a temps par-

cial ha crescut un 53,5%, passantde 737.200 persones en 2007 a1.131.800 en 2009.

El món al revésAquest increment de treballadors atemps parcial que volen una ocupa-ció de més hores compensa el des-cens registrat entre aquells ocupatsque tenen una jornada reduïda deforma voluntària.La major caiguda al darrer any s’haregistrat entre els que volen unajornada parcial perquè segueixencursos d’ensenyament o formació.A finals de 2009 havia 212.400persones en aquesta situació, un23,6% menys que en 2008.Per la seva banda, els ocupats atemps parcial que cuiden a nens oadults malalts o incapacitats es vareduir un 10,6%, fins a les 330.700persones. Els quals tenen altres

obligacions familiars o personalsvan caure un 10,4% fins a les213.300 persones, els quals sofri-xen una malaltia o incapacitat esvan reduir un 6,5%, fins a sumar38.900, i els quals simplement novolen una ocupació a temps com-plet van ser 262.700, un 6%menys.Així mateix, 291.900 personestenen un contracte a temps parcialper altres raons, un 12,1% menysque en 2008. Finalment, crida l’a-tenció que hi ha unes 5.000 perso-nes amb un contracte a temps par-cial que no saben per què tenenaquest tipus de treball, una xifra in-ferior en un 42,5% a la registradaen l’any anterior.

Gairebé quatre vegades més donesL’àmplia majoria de treballadors a

temps parcial són dones, represen-tant el 77,6% del total i arribant a1.917.800 ocupades. Per la sevabanda, els homes sumen 552.900treballadors a temps parcial, el22,4%. Crida l’atenció la forta di-ferència entre les raons que duen aun o altre sexe a tenir un contractea temps parcial. Encara que enambdós casos el fet de no trobaruna ocupació a temps complet és laraó més freqüent (49,6% entre elshomes i 44,7% entre les dones),entre els ocupats la segona més co-muna és seguir cursos d’ensenya-ment o formació (17,3%), unacausa que és la cinquena entre lestreballadores (6,1%). Per contra,per a les dones la cura de familiarsocupa el segon posat entre lesraons més freqüents (16,8%), men-tre que per als homes és la menyscomuna (1,4%).

La crisi condemna més d'un milió de treballadores i treballadors aser-ho a temps parcial

Davant la crisi, que no ens ensarronin

i passem a l’atac!

Abril de 2010 9

TREBALL-ECONOMIA

Pablo Elorduy Redacció Diagonal (*)

Els sindicats majoritaris i lapatronal conformes amb laproposta del govern per a

una reforma laboral pactada. Ambmés de vuit milions de personesparades o amb contractes tempo-rals, la proposta de Reforma s’ade-qua als desitjos de l’elit de precarit-zar encara més el mercat de treball.Encara que CCOO i UGT van trac-tar que el Govern postergués el seuavanç de Reforma Laboral, lesseves Direccions van sortir satisfe-tes de la reunió en que aquesta se’lsva presentar perquè van considerarque les seves propostes “haviendeixat petjada” en el text. També lapatronal (CEOE i Cepyme) es vamostrar conforme amb el paperavançat, un esborrany que tot justesbossa les normes que van atocar-se.“El text és molt genèric i poc clar, ipot donar lloc a diferents interpre-tacions, el que suposo que és just elque es buscava”, resumeix l’eco-nomista José Luis Carretero. Per al’advocat Raúl Maíllo, l’esborranyi el resum de la proposta recorrenles mateixes dreceres de les ante-riors reformes. La gestió empresa-rial de l’ocupació; la reducció delpreu del treball assalariat; el fet queel cost fix del factor treball passi aser un cost variable i la flexibilitatinterna de la prestació salarial, són,segons el parer d’aquest advocat,els objectius de la reforma: “Estracta d’equiparar el cost del treballal cost de la llum, de manera que espugui apagar l’interruptor i elimi-nar el cost”.

Enfrontar-se a la reformaSobre el paper de CCOO i UGT,Carretero creu que “si s’inicia unprocés ampli de mobilitzacions enel carrer, les Direccions dels sindi-cats majoritaris es veuran obliga-des a respondre mostrant majoroposició, sota pena d’incrementarla deslegitimitat que ja pateixen”.Raúl Maíllo creu que els sindicatsde concertació han començat unprocés de mínima reacció, queforma part d’una posada en escenaprèvia a la rúbrica de la reforma.“Assumida la inacció davant unacrisi com l’actual i la translació dela crisi cap als més febles així comla intervenció dels poders de l’Es-tat a favor de la reconstitució d’em-preses i banca”, explica aquest ad-vocat, “sense avançar enl’efectivitat dels drets socials i eco-nòmics; sense reforçar la posiciódels treballadors en el contracte de

treball, i sense afrontar la reformade l’externalització i subcontracta-ció, que allunya a nombrosa pobla-ció assalariada de la negociaciócol·lectiva i que permet una con-tracció de l’ocupació en momentscom l’actual; sense conflicte labo-ral i sense cost ni control col·lectiusdel procés, es denota una impossi-bilitat per a poder enfrontar una re-forma laboral en defensa dels dretsde la població assalariada”, con-clou Maíllo.

ContractacióL’esborrany reconeix com debilitatdel mercat l’excessiva “segmenta-ció entre treballadors amb contrac-tes fixos i amb contractes tempo-rals”, una cosa que, per al’economista Julio Rodríguez, “potdur a una altra segmentació entrenous i vells contractes”.

AcomiadamentsEl Govern aposta per la flexibilitatinterna enfront de l’actual, externa-litzada. Per a l’economista JoséLuis Carretero, això segueix elsdictats dels teòrics liberals la inten-ció dels quals és culpar als treballa-dors fixos i substituir-los per treba-lladors precaris.

FlexibilitatEl Govern parla de “reforçar i ra-cionalitzar” el principi de causalitatde l’acomiadament. Per a l’advocatRaúl Maíllo el que es pretén “éseludir el mínim control tant del’autoritat laboral com judicial pera donar-se’l únicament a l’empre-sari”.

La proposta del governavala un mercat

laboral basat en la precarietat

Isabel Otxoa i Mikel de la Fuente,professors de Dret del Treball en laUniversitat del País Basc, analitzenla proposta de Reforma Laboral,un esborrany que no ataca a l’endè-mica dualitat que impera en les re-lacions laborals.La proposta de reforma laboralconté línies d’actuació, no mesuresconcretes. Al costat de l’objectiude crear ocupació, una característi-ca comuna a les reformes anteriors,col·loca l’èmfasi a acabar amb ladualitat entre ocupació fixa i tem-poral. Però la dualitat té moltes al-tres manifestacions: la de l’empre-sa matriu i les seves filials, creadesprecisament per a diferenciar con-dicions de treball; així mateix esmanifesta en la cascada sense límitlegal de contrates i subcontratesper a una mateixa activitat; en lesempreses de serveis generals, in-crustades en una altra empresa pera tasques que es necessiten deforma permanent i la plantilla de laqual perd l’ocupació al canviar lacontracta; en les franquícies, queobtenen tots els beneficis de laimatge de la marca i cap obligaciólaboral… La dualitat arriba atambé a l’interior de cada empresa,en la qual conviuen personal deplantilla i d’Empreses de TreballTemporal (ETT); assalariats i fal-

sos autònoms; o personal subjectea diferents convenis col·lectius enels casos de venda o fusió d’em-preses. Algunes d’aquestes duali-tats tenen aparellada la temporali-tat, però no en tots els casos.

TemporalitatEl 1994 es van ampliar molt els su-pòsits de contractació per obra iservei; ara es proposa la seva revi-sió, i el reforçar els mecanismesper a evitar l’encadenament decontractes. Sense entrar a descriureles clares escletxes legals que vadeixar la reforma del 2006 en l’as-sumpte de l’encadenament, i demanera general respecte a la volun-tat política real de controlar elsabusos, vam aportar una dada: enel seu balanç dels nou primersmesos de 2009, la Inspecció deTreball assenyala haver descobertmenys de 29.000 contractes tem-porals que havien de ser fixos enun context de quatre milions depersones amb contracte temporal.En qualsevol cas, la multa per fraués de 626 euros, pel que, conside-rades les probabilitats de sofrir unasanció, el risc compensa. Sensecontrol de la Inspecció, no és creï-ble cap norma que afecti al treballprecari. Les persones que ho patei-xen generalment no estan sindica-des, ni es poden permetre el luxede demandar en el Jutjat arriscantel pròxim contracte, o que la ETTno els torni a cridar.

IndeminitzacionsLa indemnització per acomiada-ment improcedent ha baixat ja di-

Díaz Ferran:un modeld'empresariespanyol

Vicent Martínez

La nostra classe empresarial téun problema d'ètica i de sensi-

bilitat social que en altres països noés tan greu. Està clar que la burge-sia sempre defendrà els seus inte-ressos i que si en altres països és di-ferent és gràcies a que les forcesd'esquerres i del moviment obrersón majors. Però també perque elsentiment d'igualtat i de justícia so-cial propiciat per les esquerres hacalat més en la societat i també enles classes altres front a l'individua-lisme que triomfa aquí.Un model empresarial que es basaen el benefici de l'explotació labo-ral i en reduir els costos laborals(salaris baixos, acomiadament lliu-re i gratuït, etc.) no en d'altres ele-ments com ara la productivitat o lainnovació. L'objectiu es “forrar-se”a costa del que sigui. En aquestcontext pot ser president de laCEOE un personatge com GerardoDiaz Ferran: el que fa i el que diuresulta acceptable per a molts em-presaris que fan i farien el mateix.El cas d'Aircomet o de la nova as-seguradora de la seva propietat ques'ha declarat en fallida demostra lairresponsabilitat d'aquest personat-ge mentre reclama menys drets perals treballadors. L'avaricia, l'indivi-dualisme i la falta de responsabili-tat social de l'empresariat espanyoli català no té límit. I per això s'ac-cepta que segueixi sent el màximrepresentant dels empresaris d'a-quest país: perquè els representa irepresenta la seva (poca) ètica. Un empresari que gestiona mal unaempresa pot desfer-se'n sense tenircap responsabilitat: deixa de pagarnòmines, deixa milers de viatgerstirats i, fins i tot, té la barra de dirque “ell no hagués comprat bitlletsd'avió amb Aircomet a partir delque deien els mitjans”, llavors per-què els venia? El pitjor és escoltartreballadors que diuen que farien elmateix que ell. Un argument repetitper molts perquè han assumit elpensament burgés com al propi. Arribats aquí, les forces d'esquerresens hauríem de preguntar com de-nunciem aquesta situació, com ésque no és un escàndol públic, comés que els sindicats (majoritaris) nodemanen la dimissió de Díaz Fe-rran? Com és que ningú planteja eldebat de la necessitat d'una “refor-ma empresarial” i no laboral per-que aquests assumeixin la respon-sabilitat social que tenen i perquèes genere ocupació de qualitat idrets socials i laborals, la patronalsi que planteja les seves reivindica-cions sense pors i de forma moltcontundent.

QUI PAGA MANAReforma laboral:com camuflar un atac a la classe precària

Abril de 201010

Llorenç Buades Castell

Un dels objectius centralsdel Pla d'Ocupació de lesIlles Balears 2009-2011

signat pel govern i els agents so-cials (entre ells CCOO i UGT)consisteix en el foment de l'autoo-cupació per tal de donar sortida a lasituació d'atur massiu que patim .Amés , és un dels pocs objectius quearriba en xifres, en tot un documenton es fan exposicions de la realitatverídiques , però que com sempre,es perden en retòrica quan s'han deproposar solucions als fets quan ésel mercat el que regula l'activitateconòmica. En el cas que ens ocupa el docu-ment planteja generar 4.000 llocsde treball fins al 2011, quan la si-tuació actual de desocupació esxifra en més de 90.000 personesaturades. La resta del document,pel que fa a les alternatives laboralses limita al receptari de sempre,que després es concreta en destinarels diners públics a plans de forma-ció , moltes vegades de dubtosaeficàcia, i bàsicament a l'incentiudels agents socials i de les empre-ses en nom del foment de l'econo-mia "productiva". Si entenem queel sector amb l'index més alt deproductivitat va ser fins a la crisi eldels serveis immobiliaris que ambun índex del 6,21% doblava la pro-ductivitat del sector Elèctric, del'aigua i del gas, classificat en sego-na posició, amb un índex del3,09% a les Balears, podrem esbri-nar el que entenen les nostres insti-tucions i agents socials com a fo-ment de l'economia productiva.Aleshores esbrinarem també elvalor que té la paraula sostenibili-tat, posada en les boques del go-vern i dels agent socials.Tornant a l'autoocupació, a simplevista podem pensar que sempre ésmillor tenir una persona autoocu-pada enlloc d'una persona aturada,però en els fets concrets, no calconfondre una persona autoocupa-da amb una persona emprenedora imolt menys amb una empresa, per-què el que succeeix normalment ésque es converteix en una personaprecaritzada i autoexplotada d'a-cord amb les condicions que mésnecessita el sistema lliberal al quals'han adscrit la major part de lesforces institucionals de l'esquerra.Bona part de l'economia "infor-mal" o "submergida" és fa per lavia de l'autoocupació en sectorsvinculats a tasques domèstiques ,d'assistència a ancians, o altres noreconegudes laboralment, com laprostitució. Altra autoocupació,

més formal, es vincula formalmenta la cotització i als drets laborals,en el seu esglaó més baix. Perposar un exemple europeu,a mancad'indicadors propis, les personesautoocupades a França tenen unssalaris mitjans de 775 euros men-suals. No cal dir que aquesta no ésuna bona solució a l'atur, però si hoés per als patrons. L'impuls de l'autoocupació amagade fet un objectiu patronal, com ésel de fer que el treballador assu-meixi el treball de les empresesamb una reducció de costos labo-rals (en seguretat social, en eines imaterials, en seguretat laboral, enuna flexibilitat horària i salarial noregida ni per estatuts ni per conve-nis, que sovint es converteix en au-toexplotació). L'impuls de l'autoo-cupació és també l'impuls del'economia lliberal en tant que elsque la practiquen es mouen per ne-cessitat de supervivència en elsàmbits de l'economia informal i deltreball en negre (baixes cotitza-cions com autònoms, no declaracióde l'IVA, etc.). L'incentiu a l'autoo-cupació serveix bàsicament per aperpetuar l'economia submergida :l'electricista, el fontaner o el paletaque fan reparacions i reformessense declarar, però que també fanobres per a les grans empreses, ladona que fa la neteja o assisteix aancians i desvalguts. Més que l'au-tocupació allò que s'incentiva és lasubocupació i la flexibilitat quedesitja la patronal, en l'extensiófins al nucli primari i individual dela filosofia de reducció de costosque inspirà en el seu moment lessubcontractes.Bona part del treball precari s'haamagat al llarg de les darreres dè-

cades en un teòric marc de petitaempresa o d'autoocupació , i va desde les colles de treballadors quefeien obra a preu fet per a les gransconstructores fins als autoocupatsdel transport de butà, camioners,etc.. que amb incentius fiscals i dela seguretat social, es constituïrenen "empreses", de manera que elteixit empresarial s'engrandí demanera fictícia. De fet en els da-rrers 5 anys previs a la crisi, el 60%de les empreses creades a les Bale-ars no tenien ni un assalariat.Els efectes de la crisi no s'han fetesperar, especialment en aquestsesglaons més febles d'aquest "em-presariat", de manera que s'ha pas-sat d'un total de 43.965 empresesexistents l'any 2008 a les Balears ales 38.100 de l'any 2009, en tantque les persones afiliades al règimespecial de treballadors autònomsha passat dels 83.971 del mes dedesembre de 2008 als 79.488 delmes de Abril de 2010. Sembla ales-hores que el mateix mercat que ve-neren, determina que l'orientaciódel pla del govern i dels seusagents socials és errada. Encaramés, en les seves pràctiques van ala contra, com són ara l'extensió del'aplicació dels criteris de la directi-va Bolkenstein que ens toca a lesportes amb la demanda de 50noves grans superfícies. Aquesta esuna realitat que ens volen imposar ifarà un mal favor al petit comerç,en la minva de persones assalaria-des i autònomes. Una segona pràc-tica que va a la contra del que pre-diquen sobre l'autocupació, és lacontractació que es fa d'obres i ser-veis públics, que exclouen precisa-ment a petites empreses o particu-lars que no tenen capital suficient

per optar a la licitació, de maneraque es reprodueixen en l'execucióde les obres públiques les mateixesl'Unitats Temporals d'Empresesimputades en casos de corrupció ique perduren governi qui governi.Però encara més, el propi Ajunta-ment de Palma, de majoria pres-sumptament progressista, ha inten-tat fer el mateix (sense èxit per ara)en el concurs de licitació delsquioscs de premsa, quan els posavaa concurs en bloc de manera quenomés es feia accessible a empre-ses amb gran disponibilitat de capi-tal i no d'una manera segmentada,de quiosc a quiosc, i accessible pera les persones que amb prou feinespoden obtenir crèdit per a obtenirun quiosc. En una paraula, predi-quen allò que no creuen i l'únicafuncionalitat de l'autoocupació ésla desregulació laboral i la posadaen marxa de sistemes de competèn-cia deslleial entre treballadors queindueixin a la caiguda dels salaris.En canvi allò que s'hauria de fer,incentivar el desenvolupament deltreball en el sector públic necessari,que a les nostres Illes representanomés un 14,5% del total de lespersones assalariades i que enssitua molt per davall de la mitja al'estat, no es fa de manera suficient:encara que es facin gestos positiuscom la creació de 800 llocs de mes-tres, imposat pel creixement demo-gràfic exagerat de la darrera dèca-da, els nivells contractualstemporals en tot el sistema públicsón del 28%, un fet que manifestael doble llenguatge dels que invo-quen la fi de la temporalitat i encanvi la practiquen per tot arreu. El sector públic en canvi, s'ha in-centivat especialment per a la crea-ció d'una xarxa d'empreses, sensemés valor d'ús que el de possibilitarles pràctiques clientelars i corrup-tes de les partit-ocràcies, qüestióaquesta que ha servit als polítics lli-berals corruptes per als seus finsparticulars i per generar opinió encontra del sistema empresarial pú-blic. Dia a dia hem vist en els noti-ciaris, per a descrèdit de la políticai dels polítics, els efectes d'aquestassalt a la caixa que ha posat enevidència la manca de control insti-tucional i popular dels doblers quel'estat sostrau a la ciutadania.Aquests són els efectes de la "de-mocràcia delegada", els que situenla necessitat de combatre l'actualsistema de representació vertical deprovada incompetència social,aquest que ajustat a les necessitatsdel mercat i no a les humanes ensaventura d'entrada la persistènciad'un 15,5% d'atur l'any 2013.

L'autoocupació, un miteliberal per a la sortida del'atur a les Illes Balears

TREBALL-ECONOMIA

verses vegades si considerem lapràctica supressió dels salaris detramitació i d’altra banda la creaciódel contracte amb indemnització de33 dies per any. El procés que s’haseguit amb aquest contracte és ex-pressiu de la tendència de les refor-mes laborals: el 1997 va començarsent només per a col·lectius que tra-dicionalment es consideren de difí-cil empleabilitat, després es van re-laxar els requisits i a més es vaincloure a les dones en oficis ambsubrepresentació. Una vegada in-troduïda la mesura en el passat,amb la legitimitat que li donaval’objectiu de crear ocupació, en elpresent és probable que s’ampliïfins a acollir a tots els nous contrac-tes.

Temps parcialEs vol realitzar l’enèsima reformaal contracte a temps parcial, fomen-tant-lo amb incentius. Avui, l’em-presa pot obligar a realitzar fins aun 60% més sobre les hores con-tractades i aquest règim d’insegure-tat no es va a corregir. La propostaés crear dos tipus de contractes par-cials, un d’ells amb horari estableper a facilitar la conciliació de lavida laboral i familiar. A Europa,model de referència, les dones do-minen en el temps parcial, i és pre-cisament en la UE dels 15 onaquesta desigualtat amb els homesés més gran. En l’Estat espanyol,les dones d’ingressos més baixosestan sobrerrepresentades en eltemps parcial, amb el que fomen-tar-lo alhora que no es creen serveissuficients de cura és aprofundir enla desigualtat. La reforma proposareforçar l’objectiu de la igualtat enla negociació col·lectiva, el que ésnecessari, però caldrà veure què ferrespecte a la dualitat consistent enl’enorme presència de les dones enl’economia submergida i en sectorsals quals no arriben els plans d’i-gualtat.

Col·locació privadaLa proposta de legalització de lesagències privades de col·locacióamb fi de lucre i l’eixamplamentdel paper de les ETT ve avalada pelcanvi de la posició de l’Organitza-ció Internacional del Treball (OIT)respecte a les agències i la Directi-va Europea sobre ETT. Els dostemes remeten a la radicalització deles polítiques neoliberals; res had’estar vetat a la gestió privada. Lahistòria d’atropellaments de lesagències va ser el motiu que la OITles prohibís, abusos que no sónqüestió del passat, com ho proval’experiència d’intermediació enl’ocupació domèstica en molts llocsdel món, Estat espanyol inclòs. I lapossible ampliació de l’actuació deles ETT a l’àmbit de l’Administra-ció Pública, entre moltes altrescoses, trencaria els principis d’i-gualtat, mèrit i capacitat pels qualses regeix l’accés a l’ocupació públi-ca.

(*) Article extret del núm. 120 de larevista “Diagonal”

Abril de 2010 11

Secció Sindical CGT Gearbox delPrat (Grup Seat)

Ja ha estat dictada la primera sen-tència que condemna Gearbox

del Prat de Llobregat per la utilitza-ció dels contractes d’obra i serveien frau de llei.Durant més de 2 anys, des de juliolde 2007, s’han realitzat en aquestaempresa diversos contractes il·le-gals amb el consentiment de la ma-joria sindical. Només la CGT s’ha

declarat en contra i ha estat treba-llant per a assegurar la contractacióestable i de qualitat per a tots elstreballadors. UGT i CCOO no hancregut important el futur de lescompanyes i companys que hantreballat al costat de nosaltres i lihan fet el joc a la direcció de l’em-presa.Hauria de ser vergonyós per a qual-sevol comitè d’empresa mínima-ment compromès a favor dels tre-balladors, haver permès aquesta

situació durant tant temps i que alfinal sigui la justícia la qual doni laraó als treballadors. Llàstima que al’empresa només li va a costar elsdiners de la indemnització, ja quevan ser CCOO i UGT, els que vanconsentir modificar la Llei de laReforma Laboral, que obligava a lareadmissió dels treballadors aco-miadats improcedentment com ésel cas.Està clar que la defensa honradadels interessos dels treballadors i

de les treballadores de Gearbox delPrat és el que garanteix el futur detots nosaltres. Les accions clàra-ment al marge de la llei que ve rea-litzant la direcció de l’empresanomés ens condemnen a la preca-rietat i a ser víctimes de l’abús em-presarial. Ja és hora que aquestaempresa realitzi un gir en la sevapolítica social i comenci a tractar alseu personal d’una manera mésadequada. Li ho diu la CGT i li hodiu la justícia.

Els contractes d’obra i servei realitzats a Gearbox del Prat estan enfrau de llei

Realment està baixantl’atur a lesBalears?

Llorenç Buades Castell

El mes de febrer de l’any passats’ha tancat a les Balears amb

90.026 persones oficialment regis-trades en les llistes de l’atur, quesón 562 menys que en el mes ante-rior. L’atur interanual (de febrer de2009 a febrer de 2010) s’ha incre-mentat en un 21,06% i en un anytenim 15.659 persones més en si-tuació de desocupació. Un 28% deles persones desocupades són es-trangeres. L’atur de persones extra-comunitàries es xifra en un 18%. L’atur és més alt entre els homesque entre les dones. Els homes atu-rats són 47.986 i les dones 42.020.Un 15,3% de les persones en aturtenen menys de 25 anys i són 7.552els homes aturats, en tant que lesdones són 6.293. La reducció del’atur es fonamenta bàsicament enel sector de la construcció amb 497aturats menys. Les persones atura-des registrades sense ocupació an-terior són 1.275, i d’aquestes, 445tenen menys de 20 anys i 360 tenenmés de 44 anys.En el mes de febrer les persones be-neficiàries de prestacions varen ser103.792. D’aquests, 59.290 erenbeneficiàries de pensions contribu-tives amb un import mitjà de880,70 euros bruts, en tant que lespersones subsidiades amb els 426euros mensuals pujaren a 43.454-Les persones perceptores de larenda activa de reinserció arribarena 1.048.En funció de les xifres oficials(90.026 persones registrades enatur a final de mes, i 103.792 per-ceptores de prestacions en el mesde gener de 2010), es pot percebreque hi ha una tendència oficial a re-duir les xifres oficials d’atur regis-trat per fer-les políticament méspresentables, perquè de cap maneraes pot concebre que les personesperceptores de prestacions superinen el plaç d’un mes en 13.766 a lesaturades. No totes les persones atu-rades , ni molt menys , són percep-tores de prestacions, (l’exconselle-ra de treball va indicar quepossiblement les persones aturadessense prestacions superaven les22.000) i per això és oportú dir queens desinflen les xifres reals d’aturregistrat. Les peces no encaixen enles declaracions, així que les xifresoficials (no declarades) d’atur ésben segur que superen les 112.000persones. Les xifres de personesque estan aturades en realitat sónmolt superiors (perquè s’hauriend’incloure a les que no estan regis-trades, que s’esborren perquè tan-mateix no tenen prestacions niofertes de feina). A l’altre costat dela balança queda l’economia sub-mergida.

Desiderio Martín, secretari Salut Laboral Comitè Confederal CGT

“Patronals, Banc Mundial,Bancs Centrals, Comis-sió Europea, Agències

de Qualificació Financera, Capitalfinancer, Governs mundials ….Quina Banda Organitzada per acausar el terror a les poblacions”Cada vegada es perceben més elsefectes del “sisme-tsunami finan-cer-productiu empresarial” sobreles poblacions del món, doncs lanaturalesa respon amb “mala hòs-tia” davant tan consistent i pertinaçagressió a les condicions naturalsde l’equilibri geològic, climàtic ide la vida en el planeta.Destrucció i barbàrie en els territo-ris i en els hàbitats on milions depersones han estat “confinades”sense ordre ni concert: poblacionsdesplaçades dels seus entorns natu-rals i arrencades de les seves mane-res de vida sostenibles i mobilitza-des obligatòriament a ciutatsmassificades i condemnades a ins-tal·lar-se en habitatges construïtssense garanties d’habitabilitat isense respecte cap principi de pre-caució.Països sencers d’Amèrica del Sud i

Central, Àsia, Àfrica i Europa,compten els seus “morts naturals”per centenars de milers i els famo-lencs ja superen els 1.100 milionsde persones en el planeta. En elmón es parla d’un desastre econò-mic-financer, que ha comportatl’augment de l’atur a nivells supe-riors a la gran crisi del 29/30, ha si-tuat a les poblacions treballadoresdels països “rics” en taxes de pre-carietat laboral i social mai cone-gudes i la franja de desigualtat so-cial s’amplia entre qui acaparen lamajor part de la riquesa produïdaen el món (cada vegada sónmenys) i qui no posseeix ni un terçd’aquesta riquesa (més de 5.500milions de persones).Els “mitjans de control social i ide-ològics” denominats mitjans de co-municació, ofereixen l’espectacle,com s’ofereix una recepta decuina: “tempestes perfectes, que esvan originar com a conseqüènciade la conjunció de…”, “sequerestremendes que no es coneixien desde fa 50, 60 anys…”, “pluges in-controlades que ni els més vells dellloc recorden…”I aquest espectacle de terror, se’nsfa percebre com una cosa natural,on els éssers humans responsablesde les polítiques econòmiques, so-

cials, civils, que són qui han deciditamb aquestes polítiques on treba-llem o no treballem, on habitem odesapareixem, on construïm o des-truïm, que mengem o simplementno mengem, quins drets ens ator-guen o simplement ens pugen lescotitzacions de les nostres obliga-cions… ens són mostrats com víc-times, les quals s’igualen a les po-blacions haitianes, xilenes,espanyoles, africanes, asiàtiques iper a major escarni i burla, se’ns“convenç” que hem de ser “pa-cients”, “submissos”, “ordenats” irealitzar quants esforços se’ns de-manin perquè les seves economiesi les seves maneres de vida surtinde la crisi global.No és d’estranyar que el major re-presentant “formal” espanyol d’a-questa Banda de Terror Global, elpresident de la CEOE, GerardoDíaz Ferrán, que no compleix ambles seves obligacions legals labo-rals i civils (no paga a la seguretatsocial, no paga els salaris, no pagacrèdits financers obtinguts per laseva posició privilegiada a CajaMadrid, acomiada als “seus" treba-lladors), ens encoratja a tancar filesamb l’esforç empresarial que ellsestan realitzant per a … “modernit-zar i fer més eficaç el mercat de

treball i enfrontar-nos, d’aquestaforma, a les dramàtiques xifres d’a-tur…”, amb propostes “serioses iresponsables”: contracte d’esclausper als joves fins a 30 anys; aco-miadament individual i col·lectiuabsolutament lliures sense tutelajudicial, excepte la formal, i aco-miadaments més barats; reduir lesseves quotes empresarials a la Se-guretat Social; que les seves “mú-tues” donin les altes laborals i queles baixes per malaltia des del quartal quinzè dia, la pagui la SeguretatSocial; que els voltors empresarialsde les ETT siguin qui mitjancin enel mercat laboral i que se’ns apliquila “flexiseguretat” en les empresesen totes les nostres condicions detreball: jornada, temps de treball,sistemes retributius, mobilitat fun-cional i geogràfica…De debò no s’han lesionat drets la-borals i per això els Sindicats Ma-joritaris espanyols i europeus imundials, no criden a la rebel·lió al’Estat espanyol, a Europa i en elMón? Pot ser que duguin raó en elplantejament retòric, doncs com jano existeixen drets bàsics fona-mentals i universals, menys encaraexisteixen drets laborals, després,si alguna cosa no existeix, difícil-ment se la pot lesionar.

‘Quina banda!’Patronals, banca, governs,...

TREBALL-ECONOMIA

Abril de 201012

TREBALL-ECONOMIA

CGT Balears

El 9 de març havia de celebrar-sela vista del judici per la deman-

da interposada pel company DiegoMoyà, contra l’empresa Kalise Me-norquina SA, per un "acomiada-ment objectiu" basat en suposatsproblemes de salut del company.Després de diverses controvèrsies ala Sala del judici, finalment el Jutgedel Social nº 3 de Palma va decidirsuspendre la vista fins al proper dia

11 de maig, a l’espera d’un nou in-forme pericial del metge forense.Abans del judici varen tenir llocdues concentracions de companysde la CGT en solidaritat ambDiego, una a Mallorca i l'altra aMenorcaÉs importantíssim que tothomprengui consciència del que ensjugam tots i totes en el cas d’enDiego. No podem consentir queDiego, ni cap altre treballador o tre-balladora, sigui acomiadat per un

suposat problema de salut. Moltmés en el cas d’en Diego, darreredel qual l’empresa no pot amagarles veritables causes per les qualsvol deixar-lo al carrer: treure’s desobre una persona lluitadora i com-promesa, i eliminar el sindicalismecombatiu que porta a terme el nos-tre sindicat.La lluita per la readmissió de Diegocontinua. No ens aturarem fins queel nostre company no sigui reinte-grat al seu lloc de feina.

Ajornat el judici per l’acomiadament de Diego Moyà per part de Kalise Menorquina

Comitè d’Empresa IMFE MasCarandell

La plantilla de l’Institut Muni-cipal de Formació Mas Ca-randell de Reus i de la Fun-

dació Mas Carandell està rebentdiverses mesures de pressió perpart de l’empresa. L’increment dela pressió sobre la plantilla ha estatla resposta de l’empresa en els úl-tims mesos després del trencamentde les negociacions per un nou con-veni i de la presentació, el maig de2009, per part del comitè d’empre-sa, d’una denúncia a Inspecció deTreball per cessió il·legal de treba-lladors.Des de fa un temps la plantilla del’IMFE Mas Carandell tenim unconflicte obert amb l’empresa. Jus-tament per això, per identificarquina és la nostra empresa, que no-saltres considerem que és l’Ajunta-ment de Reus. En aquest sentit re-cordem que el maig de 2009 vampresentar una denúncia a Inspeccióde Treball per cessió il·legal de tre-balladors, sobre la que esperem queun plaç breu Inspecció faci públicala sentència. (1)Volem que se’ns reconegui com aempleats i empleades de l’Ajunta-ment de Reus perquè treballem pera la ciutadania a través d’aquest or-ganisme. Un organisme públic quepensem que no ha d’aprofitar laseva organització política per creardiferents categories i condicions la-borals entre la plantilla. Una planti-lla que cada vegada es veu mésafectada per l’elevat índex de con-tractació temporal i, per tant, peruna discriminació de les condicionslaborals dins del mateix institut itambé entre la plantilla del Consis-tori. En definitiva, promovent l’e-xistència de personal de 1a, 2a,3a,… categories.Aquesta és una estratègia més prò-pia de l’empresa privada i no pasd’un Ajuntament governat per unequip que s’autodenomina “d’es-

querres”: dividir la plantilla, justifi-car-ho tot en nom del capital, creargrans equips d’assessors amb bonssous i productivitats importants… osigui, el funcionament d’una multi-nacional amb el poder de gestionarla nostra ciutat.No podem donar suport a la vulne-rabilitat de drets bàsics, no creiemen un model de gestió dels recursoshumans que es plantegi des de ladesigualtat en els drets i condicionslaborals entre el personal d’una ma-teixa plantilla, que fomenti la tem-poralitat… que no reconegui com atreballadors i treballadores de l’A-juntament a persones que en qual-sevol moment poden ser transferi-des a altres departamentsmunicipals i que comparteixenigual treball però amb condicionslaborals diferents fent una mateixafeina (per exemple, hi ha personestreballant a Mas Carandell que sónde plantilla de l’Ajuntament quehan cobrat productivitats, a diferèn-

cia de la resta de companys i com-panyes). No pot ser que cada quatreanys haguem d’ensopegar amb res-ponsables i gerents de l’Ajunta-ment a l’hora de negociar el conve-ni i no se’ns reconegui com a partde la seva plantilla (llavors, què hipinten allí?), que se’ns consideripersonal de l’Ajuntament per algu-nes coses segons conveniència, quees contracti gent des de Mas Caran-dell que mai ha arribat a posar-hi elpeu…No volem continuar amb aquest joccada quatre anys per decidir que ésel que ens arriba del que els altres jafa temps que en gaudeixen. Perexemple, altres organismes munici-pals han rebut productivitats noméssol·licitant-les quan per a nosaltresera la única millora que ens oferienen la negociació del nou conveni, acanvi de mantenir la nostra situaciód’inferioritat respecte als nostrescompanys i companyes de l’Ajun-tament. I a més encara no les hem

cobrat.Aquest cop, la plantilla del Mas Ca-randell, a través del Comitè d’Em-presa,(2) ha dit prou, i davant la in-capacitat d’entendre’ns hem arribatal punt de denunciar a l’Ajunta-ment i plantejar-nos la realitzacióde mesures de presió. Manifestemla nostra opinió i desacord, estemen el nostre dret i esperem quese’ns respecti. Malauradament, al-guns moviments recents ens fanpensar que l’empresa adopta mesu-res de penalització i càstig en llocde treballar per l’enteniment i eldiàleg, mesures directament pro-porcionals a la seva incapacitat degestionar el conflicte i amb un clarpunt de “mala fe”.Arrel de la denúncia presentada pelComitè d’empresa a Inspecció deTreball, per cessió il·legal de treba-lladors, la plantilla del Mas Caran-dell està rebent diverses mesures depressió. Aquesta denúncia és un pasmés en la reivindicació històrica dedignitat per part de les persones quetreballem al Mas Carandell. Novolem seguir sent consideradescom a treballadors i treballadoresde segona, i tenir condicions labo-rals inferiors a les dels nostres com-panys i companyes de l’Ajunta-ment.Aquestes mesures de pressió perpart de l’empresa es concreten en:- Canvi funcional de treballadors -canviar les funcions que es realitza-ven -, en alguns casos s’ha aprofitatel canvi per treure els complementssalarials que cobraven aquestespersones.- No lliurament de documentaciónecessària per al correcte funciona-ment del comitè d’empresa: previ-sió de contractacions, relació nomi-nal de complements, plusos iproductivitat i criteris d’aplicació,criteris de selecció en les darreresconvocatòries, balanç econòmic de2008 i 2009, i compte de resul-tats…- Decisions unilaterals en temes

que afecten al conjunt dels treballa-dors com terminis imposats per a larecuperació d’hores, el calendari la-boral del 2010, període de vacan-ces…- Reducció d’un 10% del pressu-post de l’IMFE, en el moment demés afluència de gent als serveisdel Mas Carandell degut a la crisi.- Evasió de la responsabilitat quel’empresa té per mitjà de la comis-sió paritària de vetllar pel compli-ment del conveni (fins que no n’hihagi un de nou, l’actual conveni ésvigent).

Notes(1) El passat mes de maig de 2009el Comitè d’empresa de l’IMFEMas Carandell i la CGT presentà-vem una denúncia a Inspecció deTreball, a partir de la situació enque es trobava el procés de nego-ciació del nou conveni col·lectiudel Mas Carandell, que en aquellmoment era de ruptura total de lesnegociacions. Val a dir que el con-veni de Mas Carandell també ésd’aplicació a la Fundació Mas Ca-randell. El punt central de la reivin-dicació dels treballadors i treballa-dores és entrar a formar part de laplantilla de l’Ajuntament de Reus iestar sota el seu conveni, així comdenunciar públicament la precarie-tat i les desigualtats existents dins laplantilla de l’Ajuntament i les insti-tuts municipals i organismes que endepenen, on hi ha treballadors de"primera", "segona" i "tercera". Fi-nalment, aquest mes de gener de2010 es va produir la visita del capprovincial de l’Inspecció de Treballa Mas Carandell per recollir infor-mació i entrevistar-se amb les parts,i esperem que en un plaç d’uns dosmesos dicti una resolució sobre eltema(2) El Comitè d’Empresa de l’IM-FE Mas Carandell està format per 5delegades i delegats de la CGT. Ladelegada de la Fundació Mas Ca-randell pertany també a la CGT.

IMFE Mas Carandell:el conflicte d’una plantilla

per identificar la seva empresa

Abril de 2010 13

La reforma de les pensions:un atac programat

als drets socials bàsicsAngel Luis García, Secretari d’Acció Sindical de la CGT

Les treballadores i treballa-dors de l’Estat espanyol hempatit la presentació de dos

documents que contenen les mesu-res impulsades pel govern entornde la reforma de les pensions, me-sures que suposen:

Rebaixes en els tipus decotitzacionsS’obre la porta a la rebaixa de lescotitzacions empresarials, a mésd’anunciar la reducció de les matei-xes a les empreses que paguin cotit-zacions més elevades per les sevestreballadores i treballadors. Peraltra banda es vol rebaixar les cotit-zacions de les mútues amb l’argu-ment de la seva suposada eficàciaen la gestió.

Reformes en les pensions dejubilacióEl Govern pretén allargar l’edat or-dinària de jubilació fins als 67 anys.Vol que cotitzem almenys 17 anysper a tenir dret a la pensió mínimaen comptes dels 15 actuals i preténfer una reformulació del càlcul dela quantia de la pensió allargant,dels últims 15 actuals als últims 25anys, aquest període de càlcul per aobtenir la quantitat que cobrarem.

Eliminació i/o disminució deles pensions d’incapacitat,orfandat i viduïtat Es proposa la creació d’una regla-mentació que permeti a les empre-

ses, a través dels seus serveis mè-dics, definir les situacions de baixesi altes en situacions de malaltia co-muna amb el control dels seus pro-pis inspectors, i solament subsidià-riament, de la Seguretat Social. Espretén acabar amb la pensió de vi-duïtat a través d’un pagament únicper a nous beneficiaris, a més de re-baixar la quantia d’aquesta pensióals perceptors actuals que s’incor-porin a treballar. Quant a la pensiód’orfandat, es busca establir unaquantitat única a distribuir entretots els beneficiaris, independent-ment de quants siguin.

Les conseqüències de lareforma les pagarem elstreballadorsEl Govern planteja una reforma en

la qual totes les seves línies, en bo-nificacions, en control de l’absen-tisme, en cotitzacions empresarials,en incentius a les contractacions,asseguren l’empresariat el seu plan-tejament essencial respecte a aquesttema: la rebaixa dels costos delcontracte. La gestió eficaç de lesmútues, de la qual es parla en undels documents, es basa en el mani-fest desviament d’infinitat de ma-lalties professionals i el seu reco-neixement com malalties comunes,amb el consegüent estalvi per aaquestes mútues i en detriment delstreballadors afectats, que no perce-ben les prestacions a les quals tenendret, i dels serveis públics de salut,que planten cara a despeses que noels corresponen. Altre despropòsitd’aquest apartat és pretendre que,

de manera normativitzada, siguinles mútues i els serveis mèdics deles empreses els que autoritzin lesbaixes i altes medicas per malaltiescomunes desviant recursos de laSeguretat Social, minvant més laseva capacitat, i propiciant abusosper part de les empreses, que sónqui les gestionarien.CGT porta anys anunciant queaquesta reducció de les cotitza-cions, tant les realitzades com lesproposades, donen lloc a una im-portant reducció dels ingressos delsistema de Seguretat Social i, com aconseqüència, a l’entrada en dèficitdel mateix, mentre s’intenta justifi-car una reducció de les pensions pera mantenir l’equilibri financer delsistema de Seguretat Social. Així,ens trobem amb un paquet de me-

sures que consisteix en una reduc-ció de les pensions a través de lestres vies proposades pel govern:allargar de temps de treball, aug-mentar el temps necessari per a ge-nerar la pensió i introduir unesbases cotitzadores de fa 25 anys,que són molt més baixes, per al càl-cul de la quantia.No sembla la millor manera d’asse-gurar un futur digne a les personestreballadores pretendre rebaixar lespensions en un país en el qual lamitjana per jubilació se situa en874,97 euros mensuals i menys siparlem de disminuir aquestes quan-titats a 20 anys vista. Aquests sónles dades i d’això va aquest conte.De retallades de drets socials i labo-rals, d’acomiadaments, d’embarga-ments d’habitatges i subsidis d’al-moina, de pensions de misèria ifutur incert. Però també de divi-dends, de beneficis multimilionaris,de SICAV, d’agrupació de capitals,de corrupció política, de manipula-ció mediàtica i sindical. I els quetinguin treballs més precaris es veu-ran obligats a treballar durant mésanys.De nosaltres depèn que aquesta di-nàmica no continuï i donem la res-posta enfront d’una agressió tan no-civa i llastimosa en drets que,inevitablement, seran molt difícilsde reconquistar. Ara més que mai esfa necessària una vaga general quefaci visible en els carrers el nostrecontundent rebuig a aquesta i totesles propostes, lleis i governs quecontinuïn minvant el patrimoni so-cial, els nostres drets i el nostrefutur.

Sindicat QuímiquesCGT Barcelona

Uns 1500 treballadors del sectordel cicle integral de l’aigua es

van manifestar el dissabte 20 de fe-brer pel centre de Barcelona seguintla convocatòria realitzada pels sin-dicats CCOO, UGT, ATAB-USO iCGT, en protesta pels 203 treballa-dors que planteja acomiadar o pre-jubilar Aigües de Barcelona(Agbar) a través del que conside-rem un expedient de regulació en-cobert. A la manifestació també esva denunciar la congelació salarialque la patronal està imposant alstreballadors del cicle integral del’aigua. La marxa va sortir de laPlaça de Catalunya i va arribar a laplaça de Sant Jaume, on es va fer lalectura del manifest.Com a continuació de les mobilit-

zacions, el 18 de març es va convo-car una concentració a la Plaça Te-tuan de Barcelona, per anar en ma-nifestació fins a la Torre Agbar, i el21 de març una altra concentracióal Passeig Joan de Borbó, a la Bar-celoneta, on amb motiu de la cele-bració del dia mundial de l’aigua,l’Agència Catalana de l’Aigua,l’Administració de l’Aigua de Ca-talunya adscrita al Departament deMedi Ambient i Habitatge de la Ge-neralitat, on participa entre altresAigües de Barcelona, havien orga-nitzat la Festa de l’Aigua 2010.En el sector treballen més de 6.000persones i els sindicats demanen laintermediació de la Generalitat deCatalunya perquè desaproven queAgbar, que té gairebé 1.000 treba-lladors, plantegi acomiadamentsquan té beneficis, un fet que coinci-deix amb el canvi de propietat de la

companyia i l’entrada de la multi-nacional francesa Suez.L’empresa planteja els acomiada-ments sense garantir el servei quepresta als ciutadans, uns acomiada-ments totalment injustificats en una

companyia que presenta beneficisen el seu balanç anual. En aquestsentit, cal destacar que el conselld’administració i els dotze mem-bres de la cúpula directiva de lacompanyia es van repartir 3,9 Mi-

lions d’euros i 3,1 Milions d’eurosrespectivament de dividends ex-traordinaris. Des dels sindicats esconsidera un delicte social que ambaquests guanys, es vulgui acomia-dar a gent o que els qui treballentenen un salari que no arriba als mileuros. Per això demanen la inter-venció de l’administració, i mésconcretament de l’Agència Catala-na de l’Aigua (ACA), a l’hora deresoldre aquest conflicte.Fa tres mesos els representants delstreballadors i l’empresa van signarun pla de viabilitat en el qual es re-collien prejubilacions voluntàriesperò en cap cas acomiadaments detreballadors. A mitjans de febrerl’empresa va comunicar als sindi-cats que 203 persones deixarienl’empresa, 69 persones per mitjà del’acomiadament i 134 per mitjà deprejubilacions.

Mobilitzacions contra els acomiadaments a Aigües de Barcelona

TREBALL-ECONOMIA

414

TREBALL-ECONOMIA

Abril de 2010

CGT-CAT Seguretat Social Barcelona

El Secretari d’Estat d’Hisenda,en unes declaracions del 24 de

febrer afirmava que la revisió del’acord salarial dels empleats pú-blics està “sobre la taula” i queaquesta revisió salarial es farà en“el marc adequat”, és a dir, en unanegociació amb els sindicats de laTaula General.La pretensió del Ministeri d’Econo-mia i Hisenda és reduir en el 4% ladespesa en salaris públics per al’any 2013, en el marc de la políticagovernamental de descens de ladespesa pública. Els instrumentsque vol utilitzar el Govern per a ferefectiu el descens de la despesa ensalaris públics són l’amortització dela pràctica totalitat de places va-

cants, de cada 10 vacants es perdran9 llocs de treball, i la congelació delsalari dels funcionaris, segons esdesprèn de les declaracions del Se-cretari d’Estat.L’acord salarial al que fa referènciaés l’Acord “Govern-Sindicats per ala funció pública en el marc del dià-leg social 2010-2012”. Aquestacord, en la seva part salarial esta-bleix els següents increments:Any 2010: Increment salarial del0,3%. Aportació del 0,3% al pla depensions.Any 2011: Increment salarial a ne-gociar. Aportació del 0,5% al pla depensions.Any 2012: Increment salarial a ne-gociar. Aportació del 0,7% al pla depensions.Així, els sindicats signants beneïenla nostra congelació salarial a canvi

que es blindés un pla de pensionsque solament significa beneficis pera CCOO, UGT i el BBVA, socis enla gestora del pla. A més, s’establiauna clàusula per a la revisió salarialque ens semblava que en el millordels casos es traduiria en una sim-ple bufanda. Ara ja sabem que l’in-crement salarial a negociar en elsanys posteriors serà 0% i que la bu-fanda de revisió salarial es quedaràen aigua de borrajas, si es complei-xen les pretensions del Ministerid’Economia i Hisenda.A què estan jugant els sindicatsCCOO, UGT i CSIF, que en tempsde vaques grosses signen incre-ments salarials inferiors a l’IPC i entemps de vaques flaques incremen-ten la nostra ja històrica pèrdua depoder adquisitiu? Doncs estan ju-gant amb els nostres drets, amb les

nostres condicions de treball, ve-nent-nos mentre ells garanteixen elsseus negocis. I ells calladets, que nose sàpiga, i a practicar la pau socialque inclouen en els acords que sig-nen sense tenir en compte a la plan-tilla.Perquè serveixen unes taules de ne-gociació els acords de les quals esqueden en paper mullat a la primerade torn? Doncs perquè el governens pugui emportar les engrunesaconseguides sense que ningú esposi vermell per la seva labor sindi-cal. Una labor sindical que ha con-sistit a fixar un marc negociadorque es demostra inútil davant la vo-luntat unilateral del Govern i unscontinguts, els fixats en aquestsacords que es poden incomplirsense conseqüència cap, que resul-ten insultants davant qui ha vist que

el seu salari real baixa any a any desde fa més d’una dècada. Ah, i per-què els sindicats signants cobrin icobrin subvencions, per signar, performació, beneficis per jugar aborsa amb part del nostre salari, etc.Hem de ser conscients que canviaraquesta situació està en les nostresmans i que no podem permetre sercap de turc d’una situació que nohem generat nosaltres. No podempermetre que els efectes de la crisil’acabem pagant els de sempre, queles nostres condicions de treball si-guin moneda de canvi davant qual-sevol situació (si hi ha bonança,moderació, si hi ha crisi, els primersa pagar els plats trencats els emple-ats públics). Ja n’hi ha prou d’ame-naçar els nostres drets! Deixeu dejugar amb les nostres condicions detreball!

Administració Pública: Se’ns pixen damunt i diuen que plou

FESIBAC-CGT

La direcció del Grup RACCes troba immersa, des de famesos, en una política d’a-

comiadaments i repressió generalit-zada en totes les seves empreses ique ha suposat uns 100 acomiada-ments i "acords voluntaris de cessa-ment".Com a exemple de la manera deprocedir d’aquest "club sense ànimde lucre" podem citar diversoscasos, com els de l’acomiadamentde dues treballadores acollides a re-ducció de jornada per guarda legala CODISERVI (per celebrar el diade la dona treballadora), l’acomia-dament d’un delegat a RACC, elsacomiadaments entre els mecànicsdesprés d’un expedient "informa-tiu" i, per arrodonir la jugada, lasuspensió de sou i feina de tot elComitè d’ACASERVI (Centrald’Alarmes).A tot això li cal sumar la decididatasca obstruccionista de l’àrea deRecursos Humans que acumula de-núncies a la Inspecció de Treball ies permet "dictar" les vacances dela plantilla sense acordar amb el co-mitè i, fins i tot, posant conflictes

col·lectius contra els representantsdels treballadors. També cal desta-car l’actitud intimidadora i prepo-tent d’alguns dels coordinadors en-vers els delegats i amb elstreballadors en general.L’objectiu de tot això és aconseguirque els treballadors tinguin por ique els seus representants cessin enla defensa dels seus drets, extremsque la CGT no consentirà.Hem intentat fer entrar en raó a laDirecció perquè cessin aquestes ac-tuacions, i seguirem en això, però,fins ara persisteixen en la seva polí-tica de coacció que persegueix dei-xar tota la plantilla sense drets reals.És tota una demostració de com en-tenen la reestructuració d’un grupque se suposa que és "sense ànimde lucre" i de servei a la societat.El nostre sindicat anarcosindicalistautilitzarà tots els mitjans al seuabast, tant els jurídics com els sin-dicals, perquè el Grup RACC res-pecti els seus treballadors i els seusrepresentants. Per això, aquesta Fe-deració va convocar concentracionsde delegats a la seu del RACC al’Avinguda Diagonal de Barcelonaels dies 12, 16 i 18 de 12 a 13,30h(uns dies en els quals el Comitè

d’Acaservi estava complint la sevainjusta sanció) i crida als treballa-

dors del Grup RACC a que mostrinla seva solidaritat amb els sancio-

nats en la mesura que sigui possi-ble.

Concentracions en solidaritat ambels sancionats del Grup RACC

SFF-CGT

Mentre que la taxa d’atur sesitua en un 19,4%, segons la

EPA, traduint-se en 4.451.400 dedesocupats a l’estat espanyol, aRENFE-Operadora es ve realitzant,any rere any, més d’un milió d’ho-res extraordinàries, que suposenprop de 700 llocs de treball. Aquestbinomi és, alhora que incompresi-

ble, absolutament inacceptable, jaque RENFE-Operadora és una enti-tat pública empresarial que pertanya l’Administració General de l’Es-tat al dependre directament del Mi-nisteri de Foment.Més del 50% d’aquestes hores ex-traordinàries les realitza el Personalde Conducció, circumstància al ma-teix temps preocupant doncs estracta de personal directament rela-

cionat amb la seguretat ferroviària.A pesar d’això, a l’Entitat li surtenels comptes, ja que els excessos dejornada d’aquest personal surt mésrendible que fer noves contracta-cions, ja que en cas contrari el Mi-nistre, Sr. Blanco, hagués intervin-gut com així ho ha fet amb elscontroladors d’AENA.Aquesta política ens indica que enl’Administració General de l’Estat

es permet realitzar milions d’horesextraordinàries, és clar, sempre queresulti més barat que contractar noupersonal. Fins i tot RENFE-Opera-dora assumeix i prefereix pagar lessancions administratives, resoltesper les Inspeccions de Treball persobrepassar els límits establerts enl’Estatut dels Treballadors de 80hores a l’any per treballador amb lacondició de no contractar personal.

Tota una gran política per a afavorirl’ocupació que tanta falta ens fa.En aquest sentit, la CGT ens hemdirigit a la Direcció exigint-li quecontracti més personal per a eradi-car d’una vegada els excessos dejornada, aprofitant les convocatò-ries de l’oferta d’ocupació, haventde prèviament realitzar les convo-catòries internes per a garantir lapromoció professional.

A Renfe es realitzen mes d’un milió d’hores extraordinàries

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Abril de 2010 15

Tema del mesEl Govern espanyol aplicad’amagat la Reforma Laboral

Àlex Tisminetzky (*)

El Govern espanyol, la CEOE i

els sindicats CCOO i UGT por-

ten mesos de converses per

tirar endavant una nova Reforma La-

boral, que tot indica que serà només

comparable a les grans modificacions

legals de 1994. Les negociacions in-

clouen temes tan importants com les

indemnitzacions per acomiadament,

l’extensió de les ETT, nous contractes

precaris per a joves i noves bonifica-

cions a la Seguretat Social, enmig de

declaracions sobre retallades en les

prestacions. Però mentre es debat als

despatxos oficials, i sense publicitat,

el Govern espanyol ha aprovat una

Llei que avança algunes d’aquestes

mesures.

Segons denuncia l’advocat laboralis-

ta Vidal Aragonés, del despatx

Col·lectiu Ronda, el passat 31 de des-

embre de 2009 l’executiu espanyol va

aprovar la Llei 27/2009, que enmig

del silenci dels sindicats oficials i dels

mitjans de comunicació, ha començat

a aplicar anticipadament algunes de

les mesures més polèmiques que en

teoria s’estan negociant cara a la Re-

forma Laboral.

Bonificacions i extensióde les ETT

Segons l’advocat laboralista, la nova

norma,tot i passar pràcticament inad-

vertida, aprova mesures "d’afectació

molt negativa" pels treballadors, i que

pràcticament l’equiparen a una Refor-

ma Laboral, per afectar àmbits espe-

cialment sensibles de la relació labo-

ral, com les cotitzacions de la

Seguretat Social en casos d’ERO o

les indemnitzacions d’acomiadament,

entre d’altres.

Concretament i per exemple, la Llei

espanyola 27/2009 estableix impor-

tants bonificacions en la contractació

indefinida de treballadors en atur, que

permet novament una més que consi-

derable reducció de les cotitzacions

dels empresaris a la Seguretat Social,

en un moment en què s’argumenta

per part de l’executiu que no hi hau-

rien prou efectius per fer sostenible el

sistema de pensions.

La norma estableix també un mandat

perquè en 4 mesos l’executiu espan-

yol elimini les restriccions a les ETT,

permetent l’actuació d’aquestes em-

preses en sectors fins ara prohibits

pel prestamisme laboral, com els tre-

balls especialment perillosos en la

construcció, o a les administracions

públiques. Aquest fet permetrà que fi-

nalment les ETT puguin actuar en la

totalitat de branques productives i en

situació encara més favorable de la

qual tenien fins a l’actualitat. Alhora,

la llei estableix que en també 4 mesos

el govern de Zapatero reformarà els

contractes de treball juvenils.

Els efectes d’una granReforma Laboral

El Govern espanyol, la patronal i els

sindicats oficials CCOO i UGT estan

encara en procés de negociacions,

però de la simple lectura de les decla-

racions i documents de debat es pot

comprovar que estem davant de la

més important Reforma Laboral des

de 1994, i que afectarà amb tota pro-

babilitat a:

Àmbits de la relaciólaboral >> Efectes

Acomiadament >> Reducció de les

indemnitzacions legals

Nous contractes >> Contracte precari

juvenil i nou contracte a temps parcial

Prestamisme laboral >> Extensió de

les ETT a totes les branques producti-

ves

Seguretat Social >> Importants bonifi-

cacions pels empresaris, i més con-

trol de les baixes pels treballadors

Zapatero aposta per unnou contracte precarijuvenil i la CEOE proposaque no cotitzi ni tinguiindemnitzacióUn dels aspectes fonamentals de la

nova Reforma Laboral tot apunta que

serà un nou contracte pels joves lli-

cenciats, que novament representarà

una important retallada de drets d’im-

portants col·lectius de treballadors,

amb l’argumentació de combatre pre-

cisament la precarietat i l’atur entre el

jovent. Sorprenentment aquest objec-

tiu també va ser la principal motivació

teòrica de les darreres reformes labo-

rals, fet a pesar del qual les taxes d’a-

tur i precarietat entre el jovent no han

parat d’augmentar, sota el paraigües

legals precisament dels contractes

escombraries i bonificats especial-

ment pensats per a la inserció laboral

dels més joves.

Salaris per sota delmínim interprofessional

La proposta del Govern espanyol in-

clou la possibilitat que els salaris dels

joves afectats pel nou contracte si-

guin inferiors al salari mínim interpro-

fessional (SMI), actualment establert

en 624 euros mensuals per jornada

complerta de 40 hores setmanals. A

més, la nova modalitat contractual,

que el Govern espanyol proposa no

determinar ni tan sols amb la qualifi-

cació de "contracte", inclou una boni-

ficació del 100% de les cotitzacions a

la Seguretat Social, i per tant els em-

presaris no hauran d’abonar ni un

euro en aquest concepte.

Segons fonts de l’executiu espanyol,

la proposta de nou contracte seria

aplicable als joves llicenciats, i a tots

aquells que hagin acabats els seus

estudis en els darrers anys.

La modificació legal, a pesar de re-

presentar una radical reducció de

drets laborals, no ha comptat amb un

rebuig frontal de les centrals sindicals

oficials CCOO i UGT, que segons

fonts sindicals es conformarien amb

intentar establir en la taula de nego-

ciacions requisits respecte als joves

en concret que podrien ser contrac-

tats per aquesta modalitat, segons la

seva formació acadèmica i els anys

que fa que han acabat la carrera.

La CEOE va encara mésenllà

Davant aquesta agosarada proposta

del govern de Zapatero, la patronal

espanyola ha volgut posar el llistó de

precarietat encara més alt en les ca-

racterístiques del nou contracte juve-

nil, que anomenen "contracte d’inser-

ció", i que seria l’extensió a molts més

treballadors de la situació legal dels

becaris o a les pràctiques empresa-

rials.

Concretament, el director de rela-

cions laborals de la CEOE, José de la

Cavada, va proposar que la nova mo-

dalitat contractual afecti tots els joves

menors de 30 anys, independent-

ment de si han acabat la seva forma-

ció acadèmica o ja tinguin experièn-

cia laboral, sense dret a prestació

d’atur, ni a cap indemnització per ex-

tinció del contracte, amb una duració

de la relació laboral de fins a un any i,

és clar, sense cap cost de cotització a

la Seguretat Social.

(*) Article publicat a “L’Accent” núm.

173

FESIM-CGT

La Federació del Metall de la CGT

exigeix un aclariment als sindicats

majoritaris sobre el cobrament de sa-

laris des de grans empreses, a diri-

gents que després negocien conve-

nis i reformes laborals en les quals

s’empitjoren els drets de tots.

El cas destapat per la Secció Sindical

de la CGT a GM Espanya, pel qual

l’actual secretari d’Acció Sindical

Confederal de CCOO, Ramón Górriz,

i el Secretari General de la Federació

del Metall d’UGT-Aragó, Luis Teixidor,

es troben des de fa 17 i 8 anys res-

pectivament "de permís retribuït, per

lliure disposició" és denunciat per la

CGT com un fet inacceptable.

La independència dels sindicats del

poder econòmic, al que pretenen

oposar-se, està en qüestió si qui ne-

gocia els acords salarials estatals en

els quals s’accepta que els treballa-

dors i les treballadores s’estrenyin

més el cinturó, apareixen pagats per

empreses de les quals fa 17 anys van

sortir per a ser alliberats del seu sindi-

cat.

La CGT ha denunciat sempre que

una cosa són els drets sindicals exigi-

bles en les empreses i altra ben dife-

rent que els càrrecs de màxima repre-

sentació d’un sindicat estiguin pagats

per "l’enemic".

Per a la FESIM-CGT el cas de OPEL-

GM, pel qual presentarà Demanda en

els jutjats per discriminació cap a la

resta de treballadors, és un exemple

de la degeneració de la vida sindical,

que posa en qüestió l’oposició dels

grans sindicats davant les agressions

actuals en matèria de jubilacions o re-

forma laboral.

La resposta a aquestes agressions i a

la situació actual d’atur i de crisi és la

Vaga General i cridem als sindicats

majoritaris a trencar aquests llaços de

dependència amb la patronal i el Go-

vern.

La FESIM-CGT rebutja que els dirigents sindicals estiguin a sou de les empreses

què s'ha fet?- Sóc el president de l'Ateneu des d'una

mica abans del seu centenari, al 2002.

Quan l'Ateneu canviï de president haurà

donat un pas endavant. Hi haurà un

trencament aquí. Desprès de la sortida

del llibre sobre l'Ateneu Enciclopèdic

que surt l'any 1999, i el centenari, el

2002, marquen un moment bastant bo

de l'Ateneu. Hi ha un auge de l'AEP. Tots

els dies de la setmana estava obert. Tot i

que mai s'ha recuperat un ateneu com el

vam tindre al carrer Montalegre, on tení-

em molt d'espai per a fer activitats. A

partir del 2002 ha anat una mica en de-

cadència. Hi ha molt poca participació.

Aleshores el que hem fet ha sigut una

resistència. Hi ha contractes que hem

fet des la universitat i gràcies a això està

una mica viu. Les becàries que han vin-

gut ens han ajudat a organitzar la biblio-

teca i l’hemeroteca. Aquesta ha sigut la

tasca important i també hem anat fent

activitats pròpies de l'ateneu.

- Quines són les principals activitatsde l'Ateneu?- Les principals activitats han estat cen-

trades en l'edició de la revista l'Enciclo-

pèdic i les exposicions que hem arribat a

organitzar i difondre. Per exemple, la del

Ferrer i Guàrdia l'hem presentat a la

CGT a Via Laietana, a Cornellà, Zona

Franca, Sans, Vic, Torelló i la Bisbal

d'Empordà, St. Quirze del Vallès, Uni-

versitat de Girona, Prades...

- Com a president, què vols deixar enla història de l'Ateneu?

- El local, perquè l'AEP tingui una conti-

nuïtat per als moviments llibertaris i so-

cials i perquè una biblioteca com la nos-

tra quedi en mans autogestionades i no

acabi en mans institucionals. Cal acon-

seguir el local ja que és el mitjà per a

que l'AEP es pugui projectar. Tenir un

local més gran és necessari per guardar

en condicions la documentació i la me-

mòria dels moviments socials i crítics al

sistema. Això està claríssim, si no és així

no ens serveix. A mi la por que em fa a

vegades, quan estic sol aquí, és tindre

un nou local, per a que jo em trobi en un

local més gran, sol.

- Com es pot trencar aquesta solitud imanca de participació?- S’ha de crear la revolució de les cons-

ciències o la radicalització de les cons-

ciències. La gent s'ha de conscienciar,

però ja falta omplir entitats com la nostra

per a plantar cara aquest sistema. I ja no

caldrà anar reivindicant. Si la radicalitza-

ció de les consciències es dóna no cal-

drà reivindicar un local. El podrem aga-

far.. No se si m'explico?

- Molt clar. Explica'ns la paradoxa: de-maneu un local a les institucions pera fer critica a les institucions. - Es clar que nosaltres no anem dema-

nant un local per a fer una crítica neces-

sària al sistema, sinó que presentem

com a objectius la memòria historicoso-

cial, el manteniment dels arxius sobre la

Guerra Civil, la difusió bibliogràfica, la bi-

blioteca, la memòria històrica d’aquest

país des de la Primera Internacional fins

avui, la difusió bibliogràfica, aquesta me-

mòria ha de servir per propulsar els pro-

jectes de demà, el repensar Barcelona,

és un exemple d’això.

- No serà que els polítics decideixenmalauradament en relació a les ideesi pensament dels ateneistes en llocdel dret a la memòria històrica i resta-bliment d'un patrimoni espoliat i sa-quejat? - Potser decideixen en termes polítics,

d'acord, però és que això comença amb

la recuperació històrica que ells matei-

xos estan pregonant. Si tanta memòria

històrica volen recuperar, recuperem les

entitats de l'època. Aquest ha estat el

nostre cavall de batalla. Per aquí hem

treballat.

- Si no han volgut recuperar el mate-rial importantíssim del Centelles ésque no els interessa segons quinamemòria històrica. Segueixen la filo-sofia del Pujol: “quan menys se'nparli millor”.- Si, si... La nostra propera jugada de l'a-

teneu podria ésser aquesta, pactar amb

Salamanca... que escanegin tot això i

s'ho portin a Salamanca. Seria una bona

broma, com que aquí es fa malbé el ma-

terial i no hi ha condicions portem-ho tot

a Salamanca.

- Quin va ser l'ultim escriptor que vadeixar la seva biblioteca al famóscentre d'Història d'Amsterdam per-què a l'Ateneu Enciclopèdic no hihavia condicions, el Tellez?

- No, el Tellez, no, però n'hi ha hagut

varis, exiliats, que encara tenen docu-

mentació interessant i fins i tot gent de

l’interior que tenen molt bones bibliote-

ques que podrien vindre a l’AEP i en

això estem treballant de mica en mica.

Si l'AEP estigués en condicions potser

ho deixarien aquí, sinó anirà a la univer-

sitat de València, Madrid, Amsterdam o

qui sap on.

- D'on et ve l'afició de llibreter?- A l'Ateneu vaig aprendre molt i vaig

augmentar la meva afició pels llibres.

Anàvem sovint a San Antoni i altres llocs

per a veure si trobàvem llibres de la

Guerra Civil i de l’anarquisme per a

l'AEP. Com que vam deixar la copistaria,

i amb uns diners de la casa de mon

pare, vaig comprar el lloc de venda de lli-

bres.

- Últimament has fet també d'editor.D'on et ve l'idea?- La idea d'editor s'origina a l'Ateneu.

Féiem un programa setmanal que se'n

deia “La memòria silenciada” a Ràdio

Contrabanda. El tècnic i jo ens vàrem

animar a muntar l'editorial. Hem editat

dos llibres: “El banquete de la vida”

d'Anselmo Lorenzo, “Biografía de la Re-

vista Blanca”, del nét de Valle Inclan. I

ara, en coedició amb Icària, el llibre “Un

héroe trágico del anarquismo español

Mateo Morral d'Eduard Masjuan. I està a

punt de sortir “Els pensaments polítics

de Gulliver” de Johnatan Swift.

- I quin és el teu treball d'editor?- Assessoro i escolleixo el que editem, i

m'encarrego de la distribució i venda, ja

que la distribució és molt alternativa. Hi

ha un llista important de llibres per editar.

Ho anam fent lentament. No poso cap

duro. Faig la tasca d'assessorament i

coordino l'edició: la maquetació, la revi-

sions en tot cas...

- Com veus els moviments socials ac-tuals?- Trobo interessant el moviment antisis-

tema, en el que hi col·loco l'Ateneu i el

moviment de desaprendre, els okupes,

els de la banca ètica i pel decreixement

de l'Enric Duran, els d'Attac, el Centre

Bardinas, etc.

- Desaprendre sembla engrescador.... - Desaprendre és fonamental. El mateix

títol és encertadíssim, però la gent no

està disposada a desaprendre. No hi ha

cap tipus de consciència, la gent va a la

seva, els ateneus estan buits. Sembla

“el sálvese quien pueda”.

Txema Bofill

Manel Aisa Pàmpols és llibreter de pro-

fessió, autodidacta, format al Raval, als

bars, a l'associació de veïns, al col·lectiu

llibertari Chino, al sindicat de la construc-

ció de la CNT unificada, a les lluites so-

cials, a les tertúlies d'amics llibertaris i a

l'Ateneu Enciclopèdic, on ha acabat es-

collit president.

- Què t'ha format en la vida?- Sóc un nen del Raval. Neixo al Raval i

he viscut en el barri, entre els carrers

San Antoni, Paral·lel i, com a màxim, el

Poble Sec. I després de 56 anys seguei-

xo en el mateix barri. Vaig néixer al ca-

rrer Cadena, el que avui és la Rambla

del Raval, i fins que ens varen fer fora. A

l'escola vaig fer-hi just el batxiller. Vaig

estudiar Arts i Oficis, sempre per lliure,

mai per aconseguir un títol. Al carrer

Avinyó, hi anava a fer dibuix i pintura.

Desprès vaig anar per la Massana....

- I allà a Avinyó també dibuixàveu ipintàveu les famoses “demoiselles”? - Si, abans al carrer Avinyó hi havia les

cases de cites, els bars de putes. Era un

ambient una mica “durillo”. Nosaltres

ens vam educar en un bar de putes.

Mon pare i el meu oncle als anys 50-60

tenien un bar de putes al carrer cadena.

Nosaltres hi vam viure uns cinc anys.

- Sí?- Hi havia les putes del moment, un

equip de futbol, que va crear mon pare,

que recollia tots els xavals, la majoria

sense pare, aleshores no sabíem el per-

què; i hi havia els iaios del barri, que bai-

xaven al bar a jugar al dòmino, a les car-

tes, al remigio, a la guerra fina. Tots

plegats formàvem una gran família, la fa-

mília del barri.

- Els Aisa sou d'origen aragonès, veri-tat?- Sí, bé, el meu pare va néixer aquí, però

l'avi era d'Almunia de Doña Godina, que

procedia d'un poble que es diu Aisa, que

està a Cadanchú. De part de mare som

Pàmpols de Lleida.

- Com ha sigut la teva evolució políti-ca?- Al 1974 entro a l’associació de veïns

del Raval amb en Ferran, el meu germà.

Allí la majoria eren de l'USO. N'hi havia

alguns de LCR i PTE. A nosaltres ens

van deixar una mica al marge. Ens varen

fotre a la secció de cultura. I a partir d'un

contacte vaig entrar amb un grup que es

deia “Colectivo libertario San Antonio”, ja

que feien accions pel barri de San Anto-

ni. Es trobaven per pisos clandestins i lo-

cals d'esglésies i feien pintades pel barri.

No tenien massa idea de què era el mo-

viment llibertari. Al entrar-hi jo van afegir-

hi al nom Chino: “Colectivo libertario San

Antonio Chino”. Era als anys 1975-76.

- Ja havien assassinat el Puig An-tich...- Si, nosaltres vàrem entrar a l'associa-

ció de veïns poc temps desprès de l'as-

sassinat del Salvador Puig Antich. Re-

cordo que el dia que el van matar vam

sortir al Raval a manifestar-nos. La ma-

nifestació va sortir de la Masana. Jo,

com que estava al meu barri, anava en-

caputxat amb un mocador ja que tenia

por que em reconeguessin. La mani va

anar pel carrer Hospital fins a la Ronda.

Allà es varen trencar els vidres d'un

banc i en sentir sirenes de policia vàrem

desaparèixer pels carrers. Va ser la pri-

mera mani a la que vaig anar i a la que

vaig anar encaputxat.

- I desprès del col·lectiu llibertariChino?- A l'any 76 o 77 entro a la CNT, pel volts

de la matança d'Atocha. Al sindicat hi

havia l'Edo, recent sortit de la presó, en

Ros, Ramos, el marquesito, el meu

germà, jo i algú més. Aquest grup d'uns

7 o 8 fou l'embrió del sindicat de la cons-

trucció de la CNT. Ens reuníem al des-

patx d'advocats de Mendez Núñez. I per

mediació de mon pare vaig trobar un

magatzem de fusta que vam convertir en

local de la CNT.

- La CNT en aquell moment tolerada oclandestina?- Tolerada fins al maig del 77. De fet jo

sóc el primer secretari d'organització de

la Federació local de la CNT en la legali-

tat.

- Què vas fer com a Secretari de la Fe-deració Local?- Moltes coses. Era l'època maca. No

paràvem.

- Explica’n algunes...- M'encarrego amb altres companys de

buscar el local de la Plaça Reial. En el

contracte era com per a una casa de

modes i models. Desprès, quan se'n

varen assabentar de la mena de gent

que desfilava per allà, ens varen apujar

el preu. Vaig buscar el local de Riereta

amb el Sebes (Sebastià Puigcerver del

sindicat de Gràfiques). Ens dedicàvem,

d’infraestructura, a l'organització, a les

vagues, com la de les gasolineres, dels

transports, a l'autodefensa dels locals de

Barcelona...

- Parla'ns del moment culminant de laCNT, el míting de Montjuïc, que vaajuntar centenars de milers de perso-nes.- En la preparació érem pocs. Hi havia

els de Sants preparant els bars, d'altres

preparant micros, alguns estàvem pre-

parant les pancartes amb l'Edo. Penja-

des les pancartes, li vàrem dir: “ens en

anem a fumar un porrete i ara tornem”.

Ni tan sols el Jesús, el secretari de la FL,

havia arribat. I al tornar varem al·lucinar:

estava la plaça ple de gom a gom. No

havien passat ni vint minuts. Recordo

que en Jesús cridava pel micro: “Secre-

tario de organización que suba” i jo no

podia pujar de tanta gent que hi havia.

Quan vaig poder arribar, ja havia quasi

acabat. Estava a tope.

- Fins quan estàs al sindicat i a laCNT?- Al 1981 deixo de cotitzar. Abans hi

hagué l’escissió de la CNT en el famós

5è Congrès a la Casa de Campo de Ma-

drid. Jo hi era i allà es decideix la sepa-

ració, en el moment en la que la meitat

dels delegats s'aixequen i se'n van. Jo

segueixo al sindicat, fent cosetes. Però

ja estic més al Centre de Documentació

Històrico Social que ens reuníem a la Ri-

volta. A l'any 1980, l'Edo i uns quants

més estan detinguts a la Model. Aquest

mateix any, muntem un comitè pro pre-

sos amb Martin Artajo i un grup d'amics.

- A l'Ateneu, l'AEP, hi ets des l'origen? - Jo estic als orígens però participo poc

fins a l'incendi del nostre local. En

aquells moment el CDHS, estava al ca-

rrer Reina Amàlia. S'havia llogat una an-

tiga fàbrica, 500 o 600 metres quadrats.

En aquell dia en Diego i jo parlem a la

premsa de la situació de l'arxiu i tots els

llibres de la guerra civil. S'havien mullat

tots. L'alcalde Narcís Serra ens va possi-

bilitar anar a la Casa de la Caritat. Va

donar a l'Ernest Nuñez un paper d'una

llibreta que deia “Per quinze dies mentre

troben un nou local”. Aquest paper fou el

nostre contracte a la casa de la Caritat.

Hi vam estar disset anys. Quasi podríem

dir que fórem els primers ocupes de Bar-

celona, perquè això era el 1979. El

CCCB va pagar les obres i una de les

condicions no escrites però si pactades

amb en Ramoneda era que com que

aquí no teníem espai no ens cobraríen

res i que sempre que necessitéssim la

Casa de la Caritat la podíem utilitzar.

- Quants éreu als anys 80?- Ja hi havia més de cent llibertaris.

Entra en bloc el grup ECA (Ecología,

Cultura y Arte) amb un dels seus projec-

tes per recuperar la casa de colònies del

grup racionalista Puig Elies. També entra

a l'Ateneu els qui havien estat a les co-

lumnes confederals: l'Antonio Turón, en

Germán Riera i d'altres. Hi havia també

en Francesc Piqueres, l'avi de la ministra

Chacón. N'hi havia un grapat. Els diven-

dres, els dies de reunió, el local estava

ple.

- Parlant de locals, com estan les ne-gociacions del local que reclameu?- Les negociacions estan en un punt

mort. Tenim una reunió amb l'Itziar Gon-

zàlez, regidora de la Ciutat Vella i ens

demana confiança. Nosaltres no sabem

fins a quin punt. Crec que hem de co-

mençar a parlar d'una nova estratègia.

- Quan temps fa que esteu negociant?- Uns tres anys. Quan va sortir el mani-

fest era al 2006. Portem ben bé quatre

anys parlant. I encara no tenim res clar.

L'únic que està clar és que fou aprovat

pel Ple de l'Ajuntament del districte de la

Ciutat Vella de buscar-nos un local per a

cedir-nos. En l'última reunió amb Esque-

rra Republicana, Ricard Martínez ens va

dir que ens faria un topogràfic de la Ciu-

tat Vella per a localitzar locals adequats.

Ens va dir que ens contestaria en dues

setmanes i han passat mesos i encara

no ha contestat. De totes maneres tenim

present que Esquerra està treballant

amb el tema, així ho demostra l’última

reunió que vàrem tindre amb ells.

- No serà, com en el cas Centelles,que us donen llargues i darrere hi pothaver la filosofia de la dreta catalana:“com menys parlin i es moguin els del'Ateneu, i mentre quedi paralitzat l'ar-xiu de la Guerra Civil, millor”- Això ho insinuo a la revista Enciclopè-

dic. La idea sembla ser que ens en can-

sem i que la biblioteca Arús, els del

cantó, obrin la porta i ja està. El repte

nostre és que el moviment llibertari sigui

conscient que un arxiu com aquest es

pugui mantenir amb un moviment auto-

gestionari, com el nostre. Si el moviment

llibertari en lloc de crear noves bibliote-

ques recolzés aquesta seria un triomf,

però els xavals als ateneus munten bi-

blioteques que duren dos dies, com per

exemple la del Besòs. En comptes de

recolzar el que hi ha muntat se'n creen

de noves, però bé... Fem una altra

birra?

- Bé, ens parlaves d'una nova estratè-gia per aconseguir el local?- Hauria de començar una fase que to-

thom escrigui a la premsa, cartes al di-

rector, articles d'opinió, reclam en públic;

no només des de l'Ateneu sinó també de

manera individualitzada. Els polítics fan

cas de les cartes a la premsa, se les

miren A veure si algun polític es mou

una mica.

- Des que ets president de l'Ateneu,

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Parlem amb...

Abril de 201016 Abril de 2010 17

> LES FRASES...

Si tantamemòria

històrica volenrecuperar,recuperem lesentitats del'època”

“S’ha de crear larevolució de lesconsciències o laradicalització deles consciències”

“Trobointeressant elmovimentantisistema, en el que hicol·loco l'Ateneui el moviment de desaprendre,els okupes, els de la bancaètica i peldecreixement de l'Enric Duran,els d'Atac, el CentreBardinas,etc.

‘‘

‘‘MANEL AISA, FORMAT AL BARRI DEL RAVAL, LLIBRETER, I PRESIDENT DE L'ATENEU ENCICLOPÈDIC POPULAR

‘Desaprendre és fonamental, però la gent no està disposada a desaprendre’

El Txema Bofill i el Manel Aisa durant l’entrevista

> HA PASSAT

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Abril de 201018

S’inaugura un nouespai social a Sort

PILUM-CGT

L’Ateneu de la Muntanya obre les por-tes. Un grup d’associacions, entre

elles el Sindicat de la Muntanya-Pilum-CGT, el grup de dones la Geganta Des-perta, el Centre Social Casa Xorret coordi-nadora de tot un seguit d’associacions, elcol.lectiu Muntanya Viva, que busca eldesenvolupament rural i real a les valls demanera sostenible, han unit esforços per ainaugurar el cap de setmana del 26, 27 i28 de febrer el nou local social del PirineuLleidatà, l’Ateneu de la Muntanya.Segons membres del Sindicat i del mateixAteneu “aquest projecte neix de la neces-sitat de tenir un espai propi des d’on enca-rar amb posició de força els conflictes la-borals i socials de la zona, que des de farelativament poc comencen a visibilitzar-se degut al trencament del silenci de lagent de la comarca, que de manera lentaperò inexorable deixa de banda les ame-naces dels cacics de torn, els quals s’hantrobat amb una nova situació: la creaciódel Sindicat de la Muntanya–Pilum-CGT,que no deixa de créixer davant l’absènciad’altres entitats que assessorin els i lestreballadores, i que en una zona on les fei-nes tenen un component tant alt de tem-poralitat la patronal, fins ara, sempre ha feti desfet segons la seva conveniència”.Les mateixes fonts remarquen que “prete-nem crear un punt de trobada intergenera-cional, des d’on potenciar el teixit social, lasolidaritat, l’ajut mutu, la reflexió, un espaide lluita on poder realitzar tallers, xerra-des, exposicions, intercanvis d’experièn-cies i d’iniciatives socials, passes de víde-os, tasts de menjars ecològics, un lloc quedisposi d’una petita distribuïdora de mate-rial alternatiu, que doni cabuda a la coope-ració entre associacions i es clar, un indreton trobar-nos i reunir-nos”.L’Ateneu de la Muntanya, situat a la plaçaMajor de Sort, al Pallars Sobirà, va obrirles portes amb un cap de setmana farcitd’activitats; el divendres 26 a les 20h esdugué a terme la presentació del llibre“Creyeron que éramos rebaño” de JesúsGiráldez, on hi assistiren més d’una vinte-na de persones, el dissabte 27 a les 12hes realitzaren activitats pels més menutsdel poble i que a pesar de la pluja i el maltemps acudiren una setantena de perso-nes amb l’actuació del MàgiCCambras, idesprés es va fer un pica pica informalque coincidí amb la inauguració del localon es llegí un manifest amb les intencionsi activitats amb les quals tenen previstarrancar la temporada, i per acabar, el diu-menge 28 es va fer un passi de documen-tals de temàtica social amb la pel.lícula “Elvent que agita la cibada”.

Secretariat Permanent ComitèConfederal CGT Catalunya

L’actual crisi econòmica ésuna crisi del capitalisme. Noés només una crisi financera

originada pels crèdits escombrariai l’especulació. És també una crisiproductiva, que comporta tambéuna crisi energètica i ecològica de-rivada d’un model econòmic con-sumista i depredador de recursosnaturals i de persones. També ésuna crisi alimentària derivada d’unmodel productiu a escala planetà-ria que condemna grans massesde població mundial a la fam com apa quotidià.A Catalunya les conseqüències dela crisi del capitalisme ja fa tempsque s’estan fent notar. Durant eldarrer any i mig ERO’s, acomiada-ments i no renovacions de contrac-tes temporals s’han anat succeint(entre d’altres, a la Sony de Terras-sa, ACC-Spain i Essa Palau de Sa-badell, Ficosa de Rubí i Mollet).Com a conseqüència, l’atur haanat augmentant mes a mes, fins asuperar el mes de febrer les597.000 persones, xifra que supo-sa 117.800 aturats més que fa unany i que representa més del 17%de la població activa. En algunsmunicipis del Vallès Occidental,com Terrassa, Rubí i Ripollet l’aturja supera el 18%, mentre que aBadia del Vallès arriba al 23%. Amés a més, els empresaris han uti-litzat l’atur i la por a perdre la feinaper retallar drets laborals aconse-guits pels i les treballadores des-prés d’anys de lluites: congela-cions salarials, flexibilització iallargament de les jornades, in-compliment dels convenis col·lec-tius, de les lleis de conciliació fami-liar i salut laboral, etc.En aquest context, els denominatssindicats majoritaris estan nego-ciant amb el govern i els empresa-ris, en l’anomenat diàleg social,noves retallades en els drets labo-rals dels i les treballadores. Aques-tes negociacions inclouen temestan importants com l’abaratimentde acomiadament, l’extensió de lesETT, nous contractes precaris pera joves i la subvenció pública delspagaments dels empresaris a laSeguretat Social, enmig de decla-racions sobre retallades en lesprestacions. En paral·lel, el governespanyol, gairebé d’amagat i ambel silenci dels sindicats majoritaris,va aprovar el 31 de desembre laLlei 27/2009, que introdueix ja al-gunes d’aquestes mesures i com-promet al govern a reformar elscontractes de treball dels i les

joves, com fa temps reclama la pa-tronal. Finalment, una de les altresretallades que s’han plantejat is’estan negociant són l’endarreri-ment de l’edat de jubilació als 67anys i l’allargament del període decotització a la Seguretat Social ne-cessari per a poder cobrar una in-demnització.El govern, a més, prioritza amb lesseves polítiques el suport als em-presaris, amb subvencions milio-nàries a bancs i grans empreses,mentre manté uns serveis públicssaturats i insuficients per a cobrirles necessitats de gran part de lapoblació, com són la sanitat, l’en-senyament o l’habitatge. Les ac-tuals polítiques d’immigració i de“civisme”, a més, contribueixen adividir la classe treballadora i a res-tar-nos poder de resposta davantles agressions que patim per partdel Capital.

Una aposta per lalluita i la mobilitzacióamb el suportd’associacions imoviments socialsÉs hora d’acabar amb aquesta di-nàmica de col·laboració entre lapatronal, el govern i els sindicatsmajoritaris, que únicament serveix

per a perpetuar el sistema capita-lista i arremet directament contrales condicions de vida dels treba-lladors i treballadores. Des de laCGT de Catalunya i diversos movi-ments socials del Vallès Occidentalfem les nostres propostes per asortir del pou en que ens han abo-cat banquers, especuladors, multi-nacionals i empresaris, amb lacomplicitat dels governs de torn,que tracten de desviar l’atencióamb els seus vergonyosos casosde corrupció:- Repartiment del treball, anant capa la jornada de 35 hores, eliminantles hores extres i garantint la recu-peració del poder adquisitiu perdut,amb un salari mínim de 1.200 � iuna renda bàsica per a personessense feina.- Desenvolupament de polítiquesindustrials pròpies, tot preparant elcontrol sindical de les multinacio-nals i avançant en tecnologiesnetes i ecològiques.- Igualtat de drets per a tota la clas-se treballadora, derogant la lleid’estrangeria.- Transport públic gratuït per a atu-rats/des, contractació directa delsaturats per part dels Ajuntamentsdins dels plans del Fons Estatald’Inversió Local i eliminació de lessubcontractes en l’obra pública.

- Defensa dels serveis públics, ga-rantint el dret a una sanitat i ensen-yament de qualitat i gratuïts per atothom.- Eliminar els interessos dels prés-tecs i garantir un control públic dela Banca, aturar els desnonamentsa persones que no poden pagarles hipoteques, defensant també eldret a l’okupació.Treballadors i treballadores de Ca-talunya: la situació ens obliga aestar desperts. Amb la injustícia, laprecarietat i l’explotació no hi pothaver pau social. Només amb launitat, la lluita, l’autoorganització ila mobilització dels treballadors/es,que som qui generem la riquesa,podrem aconseguir una sortida dela crisi que resolgui els nostres pro-blemes.El dissabte 10 d’abril de 2010 a Sa-badell és un dia important per talde demostrar el nostre rebuig a lesconseqüències d’aquesta crisi.Només ens queda un camí, digni-tat i lluita. Fent camí cap a la vagageneral.

Itinerari de lamanifestació:

Sabadell (11:30h, Plaça de la Creude Barberà) >>> Barberà del Vallès>>> Badia del Vallès.

Manifestació contral’atur, la precarietat il’exclusió social

CONVOCADA PER LA CGT, A SABADELL, 10 D’ABRIL

Abril de 2010 19

SENSE FRONTERESA ‘El Hogar’ les tasques s'organitzen ambun sistema de torns obligatoris pel que fa ala neteja i manteniment de la casa

Es reinicien lesnegociacions depau entre l’Índia iel Pakistan

Retrocès

EAU — ISRAEL — UE: Denúnciad'un nou asentament jueu a Jerusa-lem Est. Trencament de les nego-ciacions indirectes entre Israel i Pa-lestina.ERITREA: El grup armat RSADOafirma haver atacat dues bases mili-tars governamentals eritrees i havercausat disset víctimes mortals.•GEÒRGIA: Les autoritats d'Ab-khàzia afirmen que no permetran elretorn a la regió de la població des-plaçada georgiana.• SÍRIA: La sequera que afectal'est i nord-est del país obliga unmilió de persones a deixar les sevesllars, en un dels majors desplaça-ments de població a l'Orient Mitjàque s’han produït en els últimsanys.

Alerta

• EAU—ISRAEL—UE: Senseassenyalar Israel, la Unió Europeacondemna l'ús fraudulent de passa-ports comunitaris en l'assassinatd'un dirigent d'Hamas a Dubai.• IRAN: Teheran anuncia la de-tenció del líder de Jundollah, grupsunnita al que es responsabilitzaper diversos atemptats a la provín-cia de Sistan Balutxistan.• NÍGER: Els militars perpetrenun cop d'estat i deposen al presidentMamadou Tandja prometent el re-torn a la democràcia.• SOMÀLIA: El coordinador hu-manitari de Nacions Unides a So-màlia acusa els EUA de polititzarl'ajuda humanitària que es destinaal país. Un informe intern de l'ONUdenuncia la corrupció a l'entorn del'ajuda humanitaria.• TURQUIA: La policia deté migcentenar de militars, incloent mésd'una dotzena de generals i coro-nels retirats i una vintena de càrrecsen actiu, acusats de planejar un copmilitar.

Avanç

• IEMEN: Els insurgents xiïtes iel Govern aconsegueixen una trevaen el marc del conflicte en el norddel país que ha provocat el despla-çament de 250.000 persones des de2004.• ÍNDIA — PAKISTAN: Es reini-cien les negociacions de pau entreels dos països suspeses des delsatemptats de Mumbai al 2008.• SUDAN: El Govern i el gruparmat JEM acorden un alto-el-foc iaproven un marc per a un futuracord de pau.

NOTA

La major part de l'informació estàextreta de l'Escola de la Pau.

L'experiència de ‘El Hogar’,una residència estudiantilautogestionada a l'Uruguai

Anna Palau

La cessió de la gestió d'habi-tatges estudiantils universi-taris a empreses privades és

un fet habitual i generalitzat, comtants d'altres serveis que podrienser públics.Tanmateix, a la Facul-tat d'Agronomia de la Universitatde la República d'Uruguai (UnRU)hi ha una experiència força dife-rent i interessant de conèixer. El Hogar és un habitatge amb ca-pacitat per unes 20 persones, desti-nat als estudiants i situat al costatde la facultat, en un barri dels afo-res de Montevideo i distant dels al-tres departaments universitaris. Éspropietat de la universitat (públi-ca), i posseeix també uns terrenysal voltant que són aptes per al cul-tiu d'horta i secà.D'altra banda, alguns estudiants dela facultat estan organitzats en unaassemblea d'estudiants que s'ano-mena AEA (Asamblea de Estu-diantes de Agronomía). Malgratl'efervescència dels seus membres,característica de qualevol movi-ment estudiantil, l'AEA ha aconse-guit una constància i una estabilitatque l'ha fet guanyar credibilitat tantdavant del món universitari comdels moviments socials, més enllàde l'àmbit juvenil. Entre els princi-pis ideològics bàsics de l'assem-blea, hi consten la oposició almodel agroexportador pel qual es

caracteritza el país (amb grans mo-nocultius de soja i plantacionsd'eucaliptus controlades per gransempreses de capital estranger), i laconstrucció i difusió d'un modelagrícola alternatiu, basat en elsprincipis de l'agroecologia.Des de ja fa uns anys, l'AEA vaaconseguir que la universitat cedísa l'assemblea la gestió de El Hogar,

per tal que l'habitatge dels estu-diants que venen de fora es conver-tís en un servei públic i, alhora,aprofitar la convivència per cons-truir un projecte pràctic d'autosufi-ciència i vida en comunitat.El Hogar compta amb producciód'horta per a l'autoabastiment i pe-tites experiències de secà, que demoment serveixen per la multipli-cació de llavors autòctones del seubanc de llavors. Els residus decuina s'aprofiten per fer compos-tatge perl'hort, i en un futur hi ha elprojecte d'afegir gallines al cicle.Com que tots aquests processos elscontrola la pròpia assemblea de ElHogar, per on passen molts estu-diants, el projecte té un potencialformatiu pràctic molt important. Les tasques s'organitzen amb unsistema de torns obligatoris pel quefa a la neteja i manteniment de lacasa, i jornades de treball voluntà-ries per la feina d'horta. No tothomen participa, però les hores de tre-ball totals que s'hi dediquen sónsuficients per a l'autoabastimenthortícola del grup. Les despesesd'aigua i energia que té l'habitatgeles assumeix la universitat, i des-prés hi ha un pot comú d'aportaciósimbòlica (mensual i igual per to-thom) que serveix per afronar lesdespeses esporàdiques i de mante-niment que puguin sorgir, gestio-

nat també per l'assemblea. Aquestpot comú és l'única despesa mone-tària que tenen els habitants de ElHogar en concepte d'habitatge.L'assemblea, independent del'AEA (actualment no tots els habi-tants de El Hogar formen part del'AEA), es reuneix amb una fre-qüència setmanal, i a més de ges-tionar el funcionament de l'habitat-ge també decideix, juntament ambles instàncies de la universitat,quins estudiants hi aniran a viure.Els criteris generals els estableix launiversitat (condicions econòmi-ques familiars, rendiment en els es-tudis, etc.), però des de l'AEA s'es-tà treballant per incloure'n tambéd'altres, com compromís i dedica-ció amb el projecte col·lectiu.L'Hogar és un espai de treball i for-mació constants que, a la Facultatd'Agronomia, representa un con-trapès importantíssim a la ideolo-gia d'entre-línies que majoritària-ment es transmet a les aulescamuflada d'educació, totalment alservei de l'agronegoci i al modelcapitalista agroexportador. És unagran oportunitat per tots els estu-diants que hi passen i, malgrat queencara té molt de camí per recórrer,una experiència digna de repro-duir-se en altres llocs. O és quepreferim “Vila UniversitàriaS.A.”?

EL SEMÀFOR

Diverses fotografies antigues de la Facultad de Agronomía de la Universidad de la República de l’Uruguay

SOCIALL’Estat marroquí, continuador de l’estatcolonial, nega els drets dels pobles queformen el Marroc

La UE impulsa undesenvolupamentdepredador delmedi ambient

Els pousd’Ariadna

Toni Álvarez

És difícil rebatre els opinòlegsque alliçonen sobre com s’ha

d’interpretar el món. Busquen unamirada diferent i, perquè no, la po-lèmica. Això ha intentat la Raholaamb l’activista tarragonina AriadnaJové, que fa uns mesos va ser de-tinguda per l’exèrcit israelià a Cis-jordània.La noia portava el visat caducat i,per tant, era un motiu perquè elssoldats hebreus entressin a Cisjor-dània a buscar-la, juntament ambuna companya de l’ISM -sí, el Mo-viment Internacional de Solidaritatque treballa amb els palestins alsterritoris ocupats. Unes “perillosesterroristes” com va dir el cònsol is-raelià a Barcelona o unes “heroïnesde motxilla” com va escriure l’ín-clita Rahola. Desconec si la Rahola sap la histò-ria de la Rachel Carrie, una com-panya d’ISM de la Ariadna. Em re-sulta difícil creure que no la recordija que la Rachel també va tenir elseu moment de glòria fa set anys aGaza. La seva escenificació va serdiferent ja que ella es va plantar da-vant d’una excavadora jueva quevolia enderrocar una casa palestina.La Rahola estaria convençuda quela Rachel va anar dels EEUU a Pa-lestina a la recerca de noves expe-riències i aventures “hapiness”. Se-gurament que es va passar en laseva dosis d’activisme i heroisme ino es va retirar quan un treballadorjueu, que feia la seva feina honra-dament, havia de passar amb unamàquina per on era ella, però l’he-roïna de motxilla no va voler apar-tar-se, amb la fi d’impressionaralgun activista i així dormir benacompanyada. La Rahola podriadir que la Rachel va provocar laseva pròpia mort, amb la seva in-consciència d’estar al lloc erroni,repassada dues vegades per una ex-cavadora que intentava tirar unacasa ilegal. Així la Rachel va trobarla seva glòria, l’eterna. Fa unsanys, a Tel-Aviv, m’explicava l’Ed-na, una xilena que va arribar a Is-rael a finals dels 60 a la recerca delparadís, que ella va descobrir queallà hi havia viscut algú que no erajueu el dia que, passejant per les ro-dalies del kibuttz on vivia, va veureun pou àrab. Aquella trobada li vafer replantejar-se tot plegat. Segu-rament la Rahola es va trobar unpou semblant, i allà dins continua.Com si no tinguéssim prou amb laintoxicació del govern israelià,hem de suportar la seva escòria.Quina mala sort tenen els palestins.

20

BALA PERDUDA

Abril de 2010

Secretaria d'Acció Social CGT Catalunya

L’1 de gener de 1994 l’Exèr-cit Zapatista d’AlliberamentNacional (EZLN) es va

alçar en armes per a exigir justícia illibertat i el 12 es va comprometrea no realitzar cap acció armadaofensiva contra el govern federal,estatal o municipal. Han transco-rregut 16 anys i han estat infinitesles provocacions portades a termeper l’exèrcit mexicà i els grups pa-ramilitars.En els últims mesos, l’escalada deviolència policial i paramilitar con-tra les Comunitats Zapatistes prenun calibre desorbitat. Les autori-tats, a través del grup paramilitarOrganització Per a la Defensa delsDrets Indígenes i Camperols, hos-tiguen les comunitats zapatistes.La Junta de Bon Govern “El cami-no del futuro”, del Caragol de “Re-sistencia hacia un nuevo amane-cer”, a La Garrucha denuncia undocument on la citada organitzacióparamilitar prepara desallotjar lacomunitat zapatista de Santo Do-mingo, amb armes de foc.A això cal afegir una campanya

mediàtica especialment dura con-tra les i els Zapatistes basada en lamanipulació informativa. Així, elsmitjans converteixen als agreditsen agressors, obviant les amenacesde desallotjaments i les irrupcionsdels paramilitars en les comunitats.Aquests atacs des de diferentsfronts formen tota una campanyaben orquestrada i organitzada desdel poder polític, l’únic objectiudel qual és crear un escenari quepossibiliti la intervenció de l’exèr-cit mexicà, és a dir, la guerra.Per tot l’exposat Col·lectius, Orga-nitzacions i Individus de la OtraCampaña, la Red Contra la Repre-sión y por la Solidaridad (RvsR) ila Campaña Primero NuestrxsPresxs han llançat una Jornada Na-cional i Internacional de Suport iSolidaritat amb les Bases de SuportZapatista per al 20 de Març, quedes de la CGT vam secundar mit-jançant mobilitzacions i actes endiferents localitats de l’Estat Es-panyol del 13 al 27 de març, entreelles les concentracions realitzadesa Lleida el 23 de març a la Plaça dela Paeria, i davant el consulta me-xicà de Barcelona el 25 de març.Participant i coincidint d’igual

forma amb la Setmana d’Acció enSolidaritat amb les Comunitats Za-patistes en Resistència llançada perdiversos col·lectius i organitza-cions europees, entre les qualstambé està la CGT.Tenint en compte els fets, l’aptituddels tres nivells de govern (execu-tiu, estatal i municipal) i el desig deles i els zapatistes a defensar el seuterritori sense accions ofensives,des de la CGT considerem respon-sable als tres nivells de govern, al’exèrcit mexicà i als grups parami-litars de qualsevol atac.CGT manifesta el seu suport clar i

decidit a la lluita zapatista i al seuprojecte d’autonomia. Tot el treballrealitzat en matèria de salut, educa-ció, justícia i autogovern és enco-miable i digne d’admiració. Comho és d’igual manera les formes imaneres de portar-lo a terme.Per tant i igual que nombroses or-ganitzacions i col·lectius, conside-rem important mostrar en el carreraquest suport perquè les autoritatsmexicanes sàpiguen que……Elszapatistes no estan sols.Prou d'atacs i assetjament a les co-munitats zapatistes, fora l'exèrcitde Chiapas.

Els i les zapatistes no estan soles

Secretariat Permanent ComitèConfederal CGT Andalusia

La CGT d’Andalusia, davant lacimera realitzada a Granada

els dies 6 i 7 de març, entre la UnióEuropea i el Marroc, fem la se-güent declaració:La UE pretén desenvolupar l’acordbilateral de zona de lliure mercatamb el Marroc, articulat a travésdel que va ser el Procés Barcelona iles polítiques de l’Euromed, inte-grant cada vegada més el Marrocen el mercat europeu, el que signi-fica una segona colonització eco-nòmica.La UE imposa un model econòmicbasat en la privatització dels ser-veis públics i la disminució de lesdespeses socials, la flexibilitat i laprecarietat del mercat de treball i lareculada i anul·lació dels drets sin-dicals per a afavorir les deslocalit-zacions i la penetració de les em-preses europees i multinacionals.Els resultats són criminals. Exem-ple d’aquest model és l’acomiada-ment de 850 treballadors de lesmines de Khouribga o l’acomiada-ment de 550 treballadors de Delphi

Tànger simplement per haver creatun sindicat i exigir drets recone-guts pel codi del treball marroquí.La Unió Europea no només tancaels ulls davant una situació de vio-lació dels drets dels treballadors,sense llibertats sindicals, ni segure-tat social, amb jornades de 60hores, sense control de seguretat ihigiene… (entre els obrers agríco-les, al tèxtil, el telemàrqueting…),sinó que la promou i se n’aprofita(p. ex.: instal·lació de la Renault ala Zona Franca de Tànger).La UE impulsa un desenvolupa-ment depredador del medi ambienti porta a terme projectes turísticsque destrueïxen l’entorn com el del’empresa espanyola FADESA aSaidia o el projecte de Larache.La UE permet i col·labora amb laviolació dels drets humans per partde l’estat marroquí, donant-li elpaper de gendarme d’Europa, ve-nent-li armes i material repressiu,ocultant que el Marroc té avui unaconstitució antidemocràtica quesitua al rei per sobre de la voluntatpopular, un parlament- comparsa(rebutjat pel poble marroquí ambuna abstenció superior al 70 %) i

una justícia al servei del poder.La monarquia alauita se segueixcaracteritzant per la repressió delsmoviments populars com a SidiIfni, Sefrou, Tamassint, etc; perl’existència de nombrosos presospolítics, pel tancament de periòdicsi pel menyspreu de les reivindica-cions populars.L’estat marroquí, continuador del’estat colonial, nega els drets delspobles que formen el Marroc, ne-gant la seva diversitat, no reconei-xent els drets del poble amazigh,intentant arravassar-li les terres co-munals i els seus recursos naturals,i manté ocupat per la força el terri-tori del Sahara Occidental negant-se a respectar el dret d’autodeter-minació del poble saharaui.L’estat marroquí manté una majo-ria del seu poble en situació de po-bresa, d’analfabetisme, absènciade serveis educatius, sanitaris, so-cials, habitatge, etc. Especialmentdura és la situació dels/les joves di-plomats/des en atur que lluiten peruna ocupació digna, a través de laANDCM i altres associacions, exi-gint acabar amb l’amiguisme enles contractacions i en demanda

d’un lloc de treball digne, davant laindiferència dels “humanitaris” go-verns de la UE i de l’estat marro-quí.També volem assenyalar que no estrobava en l’agenda de la cimera elreconeixement del deute històricdel colonialisme europeu (en con-cret del francès i de l’espanyol)amb el poble marroquí quant a l’o-cupació violenta que han portat aterme del seu territori i l’explotaciódels seus recursos naturals i espe-cialment pel que respecta a la uti-lització de gasos tòxics contra lapoblació civil per part de l’exèrcitespanyol en la guerra del Rif. Lamonarquia alauita calla perquè haestat i és còmplice del colonialis-me europeu.- Per la solidaritat amb les lluitesdels treballadors i el poble marro-quí- Per l’alliberament de tots els pre-sos polítics marroquins i saharauis- Pel reconeixement dels drets delpoble amazigh- Pel respecte a l’autodeterminaciódel poble saharaui- Pel respecte de les llibertats de-mocràtiques i sindicals al Marroc.

Cimera UE-Marroc: acords per a reforçar el neocolonialisme i ladictadura

Abril de 2010 21

OPINIÓ-SOCIAL

Això és neu als“Rasos”

Josep Cara Rincón (Berga)

Les precipitacions d'aquests diespassats han deixat al descobert

el munt de dependències què tenimel gruix de les persones que vivimen societat i que hem vist com ne-vava. Moltíssimes dependències,de les més bàsiques a les més ba-nals: dependències energètiquesamb les companyies elèctriques,alimentàries, de comunicació (deles carreteres i els automòbils pri-vats), dels mòbils, de les escoles(què faríem amb la canalla acasa?), de la feina (qui en té), deconeixements (pena fa no poderposar ni unes cadenes...), de lespresses i un llarg etcètera. Què dolents que són l'Estat i lesempreses. Sí clar, no seré jo quidigui que no. Però totes i cada unade les nostres dependències si béhan estat buscades i provocadespels qui hi guanyen diners amb totplegat, no podem oblidar, en capmoment, que han estat “cedides” i“permeses” per cadascuna de no-saltres. Totes les nostres dependèn-cies són fruit d'una claudicació,d'una renúncia. El text d'Étienne deLa Boétie (segle xvi), no només ésun bon text sinó que posa el dit a lallaga: perquè hi hagi esclavitud, apart d'amos hi ha d'haver esclaus isón aquests darrers els primers res-ponsables de l'esclavitud. Ale! jaestà. A canvi de bens materials d'u-tilitat qüestionable, a canvi depoder ser —a part d'explotades—explotadores, a canvi de quatre an-dròmines amb llumetes hem accep-tat renunciar al control de les nos-tres vides. No sé si fot més pena omés fastig. I les anarquistes, permolts posats que fem, no som pasmillors. I les que davant d'això ensofereixen la vella i inútil drecera dela delegació; doncs pitjor m'hoposes. Francament, davant la innocuïtatde les nostres accions i les eternesdificultats per tirar endavant pro-jectes i tasques de coordinació dinsla família anàrquica donen ganesde deixar-se anar dins l'espiral nihi-lista. Però vaja, encara hi ha espe-rança i com sempre també hi hamotius per animar-se: la llibertat del'Amadeu Casellas, la nova etapadel En Veu Alta (ara mensual), queamb el pèsol negre ja ens apropemal número 50 i portem més de deuanys en peu de guerra (per molt queels piqui als explotadors, a les bea-tes i als polítics i aprenents de polí-tics locals), la Xarxa de Bibliote-ques Socials que ha reviscolat... Deprojectes per sort no en falten i deconflictes tampoc. Els conflictesestan per tot, només cal veure'ls illençar-s'hi. Sense conflictes nosom res. I ja està, acabo, i comcrida el Miquel de Bagà: “ani-mus!”. Salut i anarquia!

SALUT I ANARQUISMES

CGT Baix Camp

Unes cinc mil persones esvan manifestar el diumen-ge 7 de març pels carrers

de Móra d’Ebre en contra de lacandidatura d’Ascó a acollir el ma-gatzem temporal centralitzat(MTC) de residus nuclears. Lamarxa, convocada per la Coordi-nadora Anticementiri Nuclear deCatalunya (CANC), ha començatdes del pont vell i ha recorregut elscarrers de la ciutat fins arribar a la

plaça de Dalt. La pancarta princi-pal, amb el lema ’No al cementirinuclear’, ha estat encapçalada perportaveus i activistes de platafor-mes en defensa del territori.La manifestació s’havia convocatamb l’objectiu de tornar a deixarclar que la ubicació del cementirinuclear no compta amb el consensdel territori, una de les condicionsque el govern espanyol va retirarde la darrera convocatòria de can-didatures per acollir el magatzemtemporal centralitzat de residus nu-

clears (MTC). Els i les manifes-tants provenien bàsicament de lesTerres de l’Ebre i el Camp de Ta-rragona. La CGT va tornar a serpresent en la manifestació.Un cop més s’ha demostrat que elterritori està, majoritàriament, encontra de la candidatura. Ho de-mostren les mocions de noranta-dos ajuntaments, nou consells co-marcals i una resolució delParlament. La CANC es queixaque el govern espanyol no tinguien compte totes aquestes veus con-

tràries al cementiri nuclear i és peraixò que volen recordar que al te-rritori no hi ha consens a favor delcementiri.Ascó és una de les vuit candidatu-res oficials a acollir el cementirinuclear. Quan Ascó va presentar lacandidatura, hi havia seixanta-dosajuntaments en contra; un mes méstard ja eren un centenar: un per dia.Això també demostra que el terri-tori s’ha posat les piles i dóna con-fiança als qui treballem per evitarla instal·lació del cementiri a Ascó.

Milers de persones es manifesten a Móra d’Ebre contra el cementirinuclear

Kaos en la Red

El pres anarquista Amadeu Ca-sellas va poder sortir per fi de

la presó al migdia del dia 8 demarç, després d’haver estat vint-i-quatre anys empresonat. El direc-tor del centre penitenciari de Giro-na va unificar els expedients del’antic codi penal i del nou i, unavegada fet els còmputs de lespenes, va concloure que Casellashavia complert vuit anys de penaque no li corresponien.

El seu empresonament havia pro-vocat en els últims anys nombro-ses mostres de solidaritat de sec-tors anarquistes que denunciavenque Casellas era un pres polític ique el còmput de les seves penesera erroni, mentre que ell va seguirdiverses vagues de fam. Final-ment, s’ha pogut aplicar a Casellasuna doctrina del Tribunal Constitu-cional que li ha permès sortir en lli-bertat ara mateix i no el 2016 comfins ara estava previst.L’advocat defensor va sol·licitar a

tres magistrats catalans i a un va-lencià que se li apliqués una doctri-na del Tribunal Constitucionalsorgida a partir d’una sentència del28 d’abril del 2008, que permetque els dies de presó preventivas’acumulin per a restar-los en al-tres sentències fermes. Seguintaquesta resolució, fa vuit anys queCasellas hauria d’haver estat posaten llibertat. Si finalment no s’ha-gués aplicat aquest procediment, laseva condemna actual no haguésexpirat fins al 2016.

El jutge de vigilància penitencià-ria, el director de la presó i el comi-tè d’avaluació han confirmat, enconseqüència, que Casellas hacomplert vuit anys més del comp-te, ja que no s’havien comptabilit-zat bé els anys que va passar a lapresó tenint en compte el CodiPenal anterior, donant-li la raó des-prés d’una lluita per la seva lliber-tat que va incloure fins a tres va-gues de fam, una d’elles de 76 diesi que va estar a punt de costar-li lavida.

Amadeu Casellas surt de la presó vuit anys després del que licorresponia

Alternativa Antimilitarista-MOC

Aquest és el càlcul de laDespesa Militar en l’estatespanyol que us proposem

des d’Alternativa Antimilitarista-MOC perquè ho doneu a conèixer,i ho utilitzeu per a calcular els per-centatges a l’hora de realitzar lavostra objecció fiscal a la despesamilitar d’aquest any 2010.Com venim fent els últims exerci-cis suggerim dos còmputs dife-rents: la despesa estricta, i un altremés ampli que denominem “des-pesa militar + control social” i queafegeix les principals policies i ladespesa carcerària. Podeu utilitzarun o altre segons la vostra pròpiade decisió d’entendre com milita-ristes o no els instruments que elpoder empra a nivell intern per acontrolar a la població.Recordar-vos que la despesa quehem calculat és el queel propi estatva pressupostar la passada tardoren els seus Pressupostos Generalsde l’Estat per a 2010. Com bé ensve aclarint l’investigador José To-ribio en els seus últims informes, la

realitat que aflora a l’hora de ferels comptes al final de cada exerci-ci, és que l’estat entre pitos i flau-tes cada any ve realitzant una des-pesa militar entre un 15 i un 20%superior al que pressuposta. Tambépodeu utilitzar els excel·lents i de-tallats càlculs que cada any realitzaPere Ortega, del Centre Delàs, quebàsicament són els que empremper a realitzar el nostre propi càl-cul, el qual es diferencia d’aquellque computa alguna que altra par-tida diferent i obté els percentatgesde la quantitat total de PGE.

Pressupost General del’Estat espanyol 2010:185.249 milions d’euros

1.- “Despesa Militar”, més estrictei reduït, que només computa parti-des clarament relacionades ambles Forces Armades (en milionsd’euros):- Pressupost del Ministeri de De-fensa: 7.694’86- Organismes Autònoms del Mi-nisteri de Defensa: 1.218’19- Centre Nacional d’Intel·ligència:

241’37- Classes Passives Militars:3.328’59- Aportacions a institucions mili-tars estrangeres: 11’07- Partides per a investigació militardel Ministeri d’Indústria: 950’91- Institut Social de les Forces Ar-mades (ISFAS): 617’53- Interessos sobre el deute generatper la Despesa Militar: 1.125’20- Direcció general de la GuàrdiaCivil (Institució que forma part deles Forces Armades), Formació iCossos de Reserva: 2.973’17.Sumant aquests capítols, tenim unresultat de 18.160’89 milions d’eu-ros. La qual cosa suposa un 9´8 %pel que fa al total dels Pressupos-tos Generals de l’Estat.2.- Una segona xifra que inclou re-alitats de la nostra societat que, alnostre parer, suposen una intrusióde formes i valors del camp militaren la mateixa. A aquest segon càl-cul l’anomenarem “Despesa Mili-tar + Control Social”, i inclou lessegüents partides (en milions d’eu-ros):- Totes les anteriors: 18.160’89

- Formació dels Cossos i Forces deSeguretat de l’Estat: Policia: 55’76- Forces i Cossos de Reserva: Poli-cia: 511’17- Seguretat Ciutadana: Policia:2.724’73- Seguretat Ciutadana: Secretariad’Estat de la Seguretat: 320’45- Seguretat Ciutadana: Gerènciad’Infraestructures i Equipamentsde la Seguretat de l’Estat: 29’21- Actuacions policials en matèriade droga: policia: 41’27- Actuacions policials en matèriade droga: Secretaria d’Estat de laSeguretat: 5’55- Transferències internes: Secreta-ria d’Estat de la Seguretat: 2’17- Transferències internes: Secretà-ria General d’Institucions Peniten-ciàries: 22’52- Centres i Institucions Penitencià-ries: 1.208’64- Treball, formació i assistència areclusos: 32’67.Sumant aquests altres capítols, elresultat és de 23.115’03 milionsd’euros. El que suposa un 12’47 %dels Pressupostos Generals del’Estat.

Càlcul i percentatges decara a la campanyad’objecció fiscal

Despesa militar espanyola per al 2010

Abril de 201022

OPINIÓ-SOCIAL

Secretaries de Gènere i d’AccióSocial CGT Barcelona

La resignació és una arma uti-litzada pels poders econò-mico-civils, religiosos i mi-

litars per sotmetre’ns a les sevesvoluntats sense que oferim cap re-sistència. En nom d’un suposat sis-tema, cel o pàtria castren la nostraopció a la revolta.Mentre ens resignem, 8,90 milionsd’euros van a parar a la famíliareial per al seu “sosteniment” enfront del milió de famílies amb totsels seus membres a l’atur. L’opu-lència d’una sola família és consi-dera una raó d’Estat i la misèria demoltes altres un dany col·lateral.Mentre ens resignem, la gran bancaespanyola -Santander, BBVA, LaCaixa, Banco Popular, Banco Sa-badell i Bankinter- va tancar l’any2009 amb uns beneficis astronò-mics –més de 31.000 milions- i,encara, amb l’insaciable afany dedestruir milers de llocs de treball.Mentre ens resignem, l’església ca-tòlica a Espanya -un Estat teòrica-ment laic- rep 241,3 milions d’eu-ros dels nostres impostos percondicionar la nostra vida personali familiar. Per exemple la negaciódel dret a l’avortament lliure i gra-tuït i a la utilització d’anticoncep-tius; o la discriminació exercidaenvers les dones i les i els homose-xuals.Mentre ens resignem, el pressupostdel Ministeri de Defensa continuaessent superior al dels Ministerisde Sanitat, Vivenda i Educaciójunts. Les nostres necessitats bàsi-ques es supediten a la maquinària

militar i repressiva.Mentre ens resignem, a Catalunya1.700.000 dones treballadores per-ceben un salari brut mitjà de18.000 € en front dels 25.000 €percebuts pels homes. Un cas clarde discriminació.Mentre ens resignem, a l’Estat Es-panyol gairebé 2.000.000 de donestenen un treball parcial en front de552.000 homes en la mateixa situa-ció. Aquest fet comporta la preca-rització de la jubilació de la donatreballadora.Mentre ens resignem, les donesmortes per violència de gènere hanestat 84 l’any 2009. La violència de

gènere és el resultat d’una educaciómasclista, insolidària i individua-lista.En front de la resignació, la CGTproposa la lluita com a necessitatvital per trencar aquest marc queens encotilla i ens empobreix mate-rialment i espiritualment. Nomésper mitjà d’aquesta podrem assolirun nou model de societat d’homes idones plenament lliures i prepara-des per prendre les nostres pròpiesdecisions sense necessitat de caplíder. L’organització i la formaciósón eines bàsiques de lluita: sensela primera no es poden aprofitar re-cursos ni esforços i sense la segona

no es pot construir cap canvi social.La nostra lluita l’hem d’exercircada dia en els nostres centres detreball, associacions, famílies i àm-bits de relació. Hem de canviar lesmentalitats alienades pel franquis-me i l’església, i prendre la iniciati-va en els camps social, cultural,econòmic i laboral, tal com es vacomençar a fer ara fa 100 anys.L’anarcosindicalisme ha de tornara ser un referent d’alliberament pera nosaltres, les dones, i el 8 de marçha de servir per manifestar, senseembuts, que no hi haurà cap trans-formació social sense la nostra par-ticipació.

La resignació és una creu;la lluita, una necessitat

Atorguen lallibertatcondicional alFranki deTerrassa pel casde la bandera

Solidaritat Antirepressiva deTerrassa - SAT

El Jutjat de Vigilància Peniten-ciària (JVP) núm. 5 de Cata-

lunya ha atorgat la llibertat condi-cional al Franki, el jove de Terrassacondemnat a 2 anys i 7 mesos depresó pel “cas de la bandera”(2anys i 3 mesos per desordres iatemptat a l’autoritat + 8 mesos depena-multa per ultratge a espanya) .En Franki va ser detingut el 28 d’a-bril del 2008 i empresonat, primer ala presó Model durant dos dies idesprés a la presó de Brians II du-rant 45 dies més. Fins que el 10 dejuny se li va aplicar el règim de 3ergrau, règim que ha durat fins elgener del 2010, quan després d’ha-ver complert les 2/3 parts de la con-demna el JVP li ha atorgat la lliber-tat condicional. En aquesta situacióencara hi haurà de romandre fins afinals de novembre quan compleixidefinitivament la condemna.Des de SAT denunciem que la lli-bertat no té graus ni condicions ique en Franki no hauria d’haverestat ni un sol dia a la presó, ja quees va tractar d’un judici i d’unacondemna política que no nomésanava contra ell sinó contra totesles persones que lluitem des delsmoviments socials per denunciarles injustícies que patim per partdel sistema capitalista espanyol.

L’ObservatoriContral’Homofòbiaestrena web

FAGC www.fagc.org

Apartir del 4 de febrer està actiuon-line les 24 hores del dia, el

web de l’Observatori contra l’ho-mofòbia, impulsat pel Front d’Alli-berament Gai de Catalunya(FAGC).Aquest web permet realitzar de-núncies homòfobes on-line. Un coprebuda per l’Observatori, on s’estu-diarà el cas, es posaran en contacteamb la persona interessada per a re-alitzar les gestions necessàries ambl’objectiu de no deixar impune l’a-gressió. Al web, també pots consul-tar una guia sobre què fer en casd’agressió i a la vegada fer un se-guiment dels últims casos. Tambéhi ha un apartat de documentacióon poder consultar casos antics, es-tadístiques…L’adreça del web contra l’homofò-bia és la següent:www.observatoricontralhomofo-bia.org/

Secretaria d’Acció Social CGT Catalunya

Aquestes darreres setmanesestem observant nous episo-

dis en la vinculació entre immigra-ció i inseguretat. Paral·lelamenthem vist també com des de diver-ses institucions i partits políticsparlamentaris s’ha insistit en la ne-cessitat d’aplicar mesures que, sotal’excusa de termes tant ambiguscom “seguretat” i “convivència”,restringeixen drets de les persones icriminalitzen els i les treballadoresnouvingudes.L’intent, fa poques setmanes, de nopermetre l’empadronament de lespersones immigrades per part del’Ajuntament de Vic n’ha estat unexemple prou conegut perquè hasaltat als mitjans de comunicació.Un altre ho és la voluntat de l’A-juntament de Salt d’instal·lar cà-meres de videovigilància en espaispúblics sota l’excusa d’un suposat

increment de la inseguretat asso-ciada a la immigració i la crispaciópromoguda els darrers dies per par-tits com CiU o determinades asso-ciacions de comerciants.Mentre, els grans mitjans de comu-nicació, com qui no vol la cosa isota una aparent neutralitat, jas’han encarregat d’associar les pa-raules “immigració”, “delinqüèn-cia”, “col·lapse dels serveis pú-blics”, “atur” tot tractant de crearun estat d’opinió pública que cri-minalitzi una part de la poblacióactual del nostre país: els i les im-migrants.Els treballadors i treballadores noens hem de deixar prendre el pel.L’atur, els acomiadaments, elsERO, la precarietat, els desnona-ments, els problemes per a pagarles hipoteques i la massificaciódels serveis públics no els han createls i les immigrants. Totes aquestessituacions, que vivim i patim dia adia de manera creixent en l’actual

context de crisi econòmica, són elresultat de les polítiques al serveidel capitalisme que els diferentsgoverns de torn, estatal, autonòmici municipals, han estat promovent.La llei d’estrangeria, a més a més,agreuja la situació de precarietateconòmica de molts treballadors itreballadores immigrants en negar-los drets bàsics de ciutadania, con-demnant-los a l’exclusió social ideixant-los encara més indefensosals dictats de la patronal en el mer-cat laboral.La retallada de drets del conjunt dela població, l’increment de les me-sures repressives i la divisió de laclasse treballadora han estat mesu-res que ja altres vegades ha utilitzatel capitalisme en èpoques de crisi ique sovint han portat al feixisme.Per això, des de la ConfederacióGeneral del Treball de Catalunyavolem recordar que la causa delsproblemes que patim com a treba-lladors i treballadores deriven del

sistema econòmic capitalista i deles polítiques que li donen cobertu-ra i exigim:- La derogació immediata de laLlei d’Estrangeria i el reconeixe-ment de la plena igualtat de dretsper al conjunt de la població de Ca-talunya i arreu.- La reducció de la jornada laborala 35 hores setmanals amb manteni-ment del salari per a reduir l’atur.- El fre a l’agressió als drets socialsque suposa l’intent de modificar elsistema de pensions, amb l’allarga-ment del període de cotització il’endarreriment de l’edat de jubila-ció.- Un salari social de 1200 € per atotes les persones aturades, inde-pendentment del seu origen.- La millora de la qualitat dels ser-veis públics (sanitat, educació,transport, etc), reduint l’actualmassificació, revertint la seva pri-vatització i facilitant a tothompoder-hi accedir.

Davant dels fets de Vic i Salt no ens confonguem. Drets socials per a tothomara

Abril de 201023

OPINIÓ-SOCIALPel dret al’avortamentlliure i gratuïten els centrespúblics

Plataforma per l’avortament lliure

i gratuït (*)

L’avortament torna a ocuparl’espai públic de debat -no

només per la sanció d’una nova lleique el manté penalitzat i amplianomés les excepcions- sinó tambéper les accions d’un reduït nombrede fonamentalistes catòlics/quesque persisteixen en l’intent d’im-posar els seus criteris morals i reli-giosos, criteris que es tradueixenen una brutal forma de violènciasobre els cossos, les vides de lesdones, que desconeixen la nostraautonomia i pretenen reduir-nos acontenidors reproductius al serveid’un sistema patriarcal i capitalista.Per aquest motiu tornem a sortir alcarrer, per repudiar i resistir l’ocu-pació de l’espai públic per part desectors representants de la jerar-quia catòlica, jerarquia còmplicehistòrica d’abusos contra dones,còmplice històrica de dictadures,tortures i genocidis. Denunciem laviolència i la provocació d’aquestssectors al convocar un acte el diaabans de la data històrica de lluitafeminista. Per això els recordemque cada 8 de març prenem els ca-rrers per a visibilitzar les lluitespels nostres drets, enfrontar totesles dominacions, les opressions iles explotacions. Les nostres lluiteses fan a les llars, als llocs de treball,al camp, als nostres moviments, ales nostres organitzacions; es fan ales escoles, a les institucions, alscarrers, a les places i es fan en elsespais públics que recuperem ambla presència dels nostres cossos iles nostres veus. Es fa vencent elsprejudicis i les pors ancestrals.Sortim al carrer per dir un cop mésque no ha d’existir cap límit a lesdecisions sobre el propi cos i que,per tant, no reconeixem autoritat acap institució mèdica, judicial, es-tatal, eclesiàstica ni de cap altretipus per a prendre decisions sobreles nostres vides. El control queexerceixen aquestes institucionssobre els nostres cossos penalitzantl’avortament i forçant embarassosno desitjats imposa a les dones unmandat compulsiu com a mares,cuidadores i, en definitiva, com aprotectores del sistema patriarcal,que rebutgem per ser un acte deviolència.Pel dret a l’avortament lliure i gra-tuït en centres públics, no més con-trol sobre els nostres cossos, resis-tència i lluita feminista.

(*) Manifest de l’acció que es vaportar a terme a Barcelona el 7 demarç de 2010 per part d’un grup dedones davant d’una concentracióconvocada per unes organitzacionsantiavortistes..

Kaos en la Red + Redacció

En el marc de la jornada devaga i mobilització convo-cada a nivell de Catalunya

pels sindicats del sector de l’ensen-yament (professorat i estudiants)contra la política educativa de laGeneralitat, al voltant de 50.000manifestants es van manifestar aBarcelona per rebutjar la políticade privatització, jerarquització, de-gradació i desregulació de drets al’ensenyament públic que estàduent a terme la Generalitat.Dins la mateixa jornada de mobilit-zacions, unes 1000 persones es vanmanifestar a Tarragona, unes 1000a Lleida, unes 500 a Girona i uncentenar a Tortosa.Segons fonts dels sindicats convo-cants, el 80% dels centres de Cata-lunya es va veure afectat per lavaga. El 60% del professorat deprimària va participar activamenten la convocatòria de vaga; a l’edu-cació secundària la participació vaser desigual i la participació de l’a-lumnat en les mobilitzacions va ferque en la majoria dels centres l’ac-tivitat lectiva s’hagués vist afecta-da.

Una vegada més, en una altra es-candalosa mostra de manipulacióinformativa, la Conselleria parlavade seguiment minoritari de la vagade l’ensenyament públic i minimit-zava el seguiment de les manifesta-cions. I és que per molt que el tri-partit, amb l’inefable consellerMaragall al capdavant, vulgui fal-sejar la realitat utilitzant tots elsmitjans de manipulació de l’opiniópública afins al poder, el que capgrollera manipulació podrà elimi-nar són els aproximadament50.000 manifestants (mentre lacapçalera arribava a Plaça SantJaume, la cua de la manifestació

encara estava entrant a la plaça Ur-quinaona) que van marxar pels ca-rrers de Barcelona denunciant que“autonomia no és privatització”,“prou retallades”… i exigint “mésinversió per a la pública” o “Mara-gall dimissió”.Multitud de docents i una gensmenyspreable xifra d’estudiants,cridant plegats contra una políticaeducativa que, mentre augmenta eldiner públic per a la privada, a lapública redueix les dotacions eco-nòmiques als centres, retalla planti-lles, massifica aules, elimina cur-sos (ara toca també el batxilleratdiürn d’alguns centres) i precaritza

més l’ocupació de substituts i inte-rins (o els deixa directament al ca-rrer en no cobrir puntualment lessubstitucions). I que vol aprofitar eldesplegament de la LEC —aquestallei neoliberal que va ser àmplia-ment rebutjada pel professorat dela pública, mentre rebia el suportentusiasta de CiU i d’unes patro-nals privades que es freguen lesmans—per donar el cop de gràcia al’ensenyament públic mitjançantmesures com el Decret d’autono-mia de centres, en realitat un decretde privatització, jerarquització idesregulació de condicions labo-rals per als centres públics.Ara cal que les organitzacions sin-dicals de docents i estudiants, uni-tàriament, donin continuïtat a lamobilització en curs, vista la pre-potència de l’administració i l’èxit–per molt que la patronal de l’en-senyament públic el negui—de lamobilització del dia 17. Una conti-nuïtat que, perquè sigui sòlida iamb perspectives de fer enrere elsplans de la conselleria, s’haurà derecolzar en iniciatives com les d’al-gunes zones que, com la de Corne-llà, plantegen la necessitat d’un plade lluita, sostingut i participatiu.

17-M: nova vaga al sectorde l’ensenyament públic

de Catalunya

Àrea Immigració CGT

Butlletí núm. 126. Redacció:Gabinet d’Estudis i Gabinet

Jurídic Confederal.Continguts: Tramitació de la Llei -Instruments de desenvolupament -Estructura de la Llei - Quadre com-paratiu amb les principals modifi-cacions - Conclusions - La nostraposició com CGT.La nostra pretensió és analitzar larecent reforma de la Llei d’Estran-geria, des d’una posició crítica, tantdes del nou articulat (el que es mo-difica), com des de la materialitatdel mateix en les pràctiques diàriesdel poder (Estat, Institucions, Poli-cia i Judicatura), sobre les milersde persones immigrants a les qualsva dirigida.Analitzem el nou articulat, recor-dant el procediment de tramitacióde la Reforma i realitzant una com-parativa amb l’anterior redacció,fent especial èmfasi en els aspectesde la Reforma que vulneren elsDrets Fonamentals, els quals in-compleixen la normativa existent iles noves categories polítiques dediscriminació i racisme institucio-nal que produeix aquesta reforma.El passat 12 de Desembre de 2009es va publicar en el Butlletí Oficialde l’Estat la Llei Orgànica 2/2009,

de reforma de la Llei Orgànica4/2000 de 11 de Gener, sobre Dretsi Llibertats dels estrangers a Espan-ya i la seva integració social.Per a reformar la llei s’han donatuna sèrie de motius detallats queconsten en l’exposició de motiusde la reforma. Un d’aquests motiusés l’ampliació dels drets recone-guts en el Títol I de la Llei d’Es-trangeria. Aquest reconeixementde drets fonamentals com el devaga, sindicació, llibertat d’expres-sió…no es plasma per la voluntatdel Govern sinó com a conseqüèn-cia de les Sentències del TribunalConstitucional de novembre i des-embre de 2007, per tant la incorpo-ració d’aquests drets no és tant unmèrit del Govern, sinó que derivade l’exigència constitucional.Un altre dels motius de la Reformaés la incorporació a l’ordenamentespanyol de les Directives comuni-tàries, efectivament s’ha produït unaugment del nombre de normes co-munitàries que afecten al dret d’es-trangeria. La majoria de totesaquestes normes comunitàries res-ponen fonamentalment a la lògicadel control dels fluxos migratorismitjançant la restricció dels dretsde les persones immigrants i l’ex-ternalització de fronteres. Entreaquestes normes comunitàries cal

destacar el Pacte Europeu sobreImmigració i Asil confirmat en elConsell europeu de 16 d’octubrede 2008 i la Directiva2008/115/CEE, de 16 de Desembrede 2008, del Parlament Europeu iel Consell, també coneguda com aDirectiva de la Vergonya, on entrealtres coses es permet l’interna-ment de ciutadans/nesestrangers/es fins a 18 mesos.La realitat és que la Llei d’Estran-geria i el seu respectiu Reglament,com instruments normatius al ser-vei d’unes determinades polítiquesmigratòries, se segueixen basant enla centralitat del treball, sent aques-ta la clau en tota la regulació del’estrangeria. Pot afirmar-se quedes del punt de vista del dret l’es-trangeria és l’eina que Europa hainventat per a crear i excloure noals estrangers, sinó als immigrantsextracomunitaris pobres.Aquestes persones no tenen elsmateixos drets que les personesamb nacionalitat espanyola. Des del’òptica laboralista, el règim nor-matiu de l’estrangeria constitueixun instrument idoni per al dominide les treballadores estrangeres quel’Estat posa en mans de la patronal,atès que el dret d’aquests treballa-dors a romandre i poder renovar lesseves autoritzacions depèn en gran

mesura de “la seva bona relacióamb el seu patró”, és a dir, que lavoluntat unilateral del patró, és quipossibilita la renovació o no delseu contracte (igual que en la restade treballadors en l’actual marc derelacions laborals), i per tant laseva permanència o no en el país,model que l’actual reforma manté iaprofundeix.La Unió Europea aborda el tema deles migracions des d’aquesta pers-pectiva economicista: la lliure mo-bilitat de les persones i els treballa-dors (comunitaris) per a la Unióexigeix suprimir les fronteres inter-nes. Però també aixecar controlsmés precisos en les fronteres exte-riors, per a totes aquelles personesextracomunitàries. Les personesestrangeres només es contemplenen la UE mentre que treballadorsútils a les economies nacionals. Peraixò tant el seu accés al territori dela UE com la seva mobilitat per ellestan severament restringits. Quantals seus drets ciutadans o la sevaintegració social, la UE simple-ment es desentén. L’Estat espanyolaplica, igualment, aquesta políticacomunitària.Us podeu descarregar el butlletí alweb:www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article3619

Butlletí Informatiu sobre la Reforma de la Llei d’Estrangeria

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Abril de 201024

Dinamita de cervell

Aleix Ortí

I

Hom ve a petar a un estranyvaixell, un d'aquells vaixellsde bojos que, al final de l'e-

dat mitjana, pujaven i baixavenpels grans rius de l'Europa centralamb el seu carregament d'alienats.Foragitats de les ciutats, aquestacolla d'exclosos afores, acabavanavegant sense anar enlloc enunes barcasses que els feien alho-ra de refugi i de centre social totesperant desembarcar on no ha-guessin estat abans. Descrivintaquest paisatge, tan summamentbarroc, comença la primera obrade Michel Foucault. "Història de labogeria a l'època clàssica". És unllibre carregat d'imatges suggeri-dores i una prolífica documentacióque serveix a l'autor per explicar-nos les diferents etapes a travésde les quals ha passat la visió mo-derna de la bogeria, per acabardenunciant la visió actual com unavisió que té poc d'humanista i ra-cional, i molt d'interessada i obtu-sa.Si aquest principi ens fa pensar enla nau on va a parar Neo en esca-par de Màtrix, o en els vaixells pira-tes, o en alguna altre mite romànticd'alliberament, pot ser que aquestpensament no sigui en va, tanma-teix en el nostre filòsof aquest alli-berament no vindrà fins desprésde milers de pàgines d'una de lesmillors proses assagístiques queha donat la literatura del segle XX.Perquè el nostre personatge, declosca rasurada, mirada amable ipresència intensa, fou un filòsof.Segurament no fou un dels poetesmés importants del seu temps.Però sí que fou un filòsof en el sen-tit clàssic de la paraula, i això ésmolt! Això encara no fou prou perell. Perquè -si em permeteu la lli-cència d'imaginar-me'l en panta-lons curts- abans del literat vahaver-hi un Foucault petit, tan petitque quasi no existia i només era unnen que corria pels carrers miranttot allò que l'envoltava, pregun-tant-se sobre el perquè de les in-justícies, per què el món era comera, per què els homes i les donesfeien el que feien...Va estudiar filosofia a una de lesmillors escoles de França, on tin-gueren una gran influència en ell,com en tots els de la seva genera-ció, les lliçons sobre l'obra deHegel. I, en especial, sobre "La fe-nomenologia de l'esperit" la qualva llegir -com també va llegir i molt

a Nietzsche- com una èpica del'expressió del jo. O, millor encara,com un desplaçament de la meta-física que la duia a llocs on ni Aris-tòtil ni sant Tomàs havien somiat.Aquella lectura semblava dir-li quea través de la tècnica dialèctica i laconsciència diàfana, la matèriapodia transformar-se a voluntat.Quines festes i quines alegries, sila matèria era infinitament dúctil lesnecessitats humanes podrien sa-tisfer-se, el dolor podria evitar-se ocom a mínim suportar-se. El petitFoucault va posar-se mans a l'o-bra sense dubtar. Calia posar demanifest totes aquelles mentidesque empresonaven els homes encreences i, també, en institucionsl'origen de les quals no era pas larecerca desinteressada del bécomú, sinó més aviat la permanèn-cia d'unes formes d'opressió inca-paces de justificar-se d'altra ma-nera que per la seva pervivència.Amb aquest esperit fou amb elqual va du a terme les seves pri-meres obres, les de la etapa ano-menada de l'arqueologia del pen-sament, en què l'objectiu principalserà denunciar tot l'entramat decreences i prejudicis que de formainconscient són donats per certs ique només tenen de veritable laseva obediència a un poder queeternitza les institucions de la re-

pressió. A la ja esmentada "Histò-ria de la follia" ha de sumar-se "Elnaixement de la clínica", desprésde la qual escriurà "L'arqueologiadel saber" a mode de mètode delseu treball i, finalment, concloentl'etapa arqueològica l'ambiciosa"Les paraules i les coses".Contemporani i veí de les idees deJacques Derrida, Foucault tambéinsistirà en el mite de la decons-trucció si bé mai l'anomenarà així.Foucault busca en els seus llibresposar de manifest la trama ocultaque anima les coses i la relaciód'aquestes coses amb les parau-les i amb les experiències que l'ho-me en té d'elles. I tot això amb la fi-nalitat d'alliberar l'ésser humà deles gàbies on les raons oblidades ila falta de pensament quan no lesmentides i les falses veritats inte-ressades, amenacen de tancar-nos. I si Derrida cerca desentran-yar l'engany que fonamenta totpoder en l'anàlisi literària, Foucaultho busca en l'anàlisi històrica,mostrant que el progrés de la raó através de la història no és res mésque un mite que, enaltit pel poder,no té cap altra funció que perpe-tuar el poderós en el poder.A "Les paraules i les coses", Fou-cault posarà en qüestió les cièn-cies humanes (la història, la medi-cina, la psicologia...) i el seu

objecte principal: l'home. Segonsexplica, les ciències humanes apa-reixen com a fruita madura en uncontext sòcio-polític determinat iamb la seva aparició apareix el seuobjecte: aquesta dona, aquesthome, esdevingut per primer copen la història objecte de la ciència.Davant del prejudici que l'home,que la dona, han existit sempre,Foucault proposa que són unacreació interessada i que, com atal creació, tal com han aparegutpot ser que desapareguin sensedeixar rastre, tal com han desapa-regut la pedra filosofal o les teoriesde l'astronomia heliocèntrica.La dona i l'home, creacions huma-nes? Foucault sembla situar-se enun lloc on el discurs esdevé vida ila vida cerca tornar a un magmaprimigeni on les formes apareixen idesapareixen com capricis delpoder. Tanmateix, Foucault viu enun temps i en un lloc on les pràcti-ques del poder travessen tot el realformant-lo i deformant-lo; així dirà:"...les pràctiques socials podenportar a engendrar dominis desaber que no només donen a llumnous objectes, conceptes i tècni-ques, sinó que fan que apareguinnoves formes totalment noves desubjectes i subjectes de coneixe-ment". Entre aquests nous objec-tes, conceptes i tècniques, com en

Michel Foucault i lafilosofia

‘De vagos ymaleantes. MichelFoucault en España’,un llibre de ValentínGalván

Col·lectiu La Tramuntana

Vivim en uns temps en què la distànciaentre el pensament crític i el procedent

de l’Acadèmia mai no havia estat tan gran,i això que avui més que mai resulta neces-sari repensar la societat en el seu conjuntencara que sigui per ataüllar la possibilitatd’un món futur on la vida sigui digna deser viscuda.“De vagos y maleantes, Michel Foucaulten España” ens permet apropar-nos a unaèpoca d’una gran vitalitat política i creativi-tat intel·lectual, la del final del franquisme ila posterior Transició a l’Estat espanyol.Aquest període es caracteritza per unaeclosió de moviments socials (veïnals, fe-ministes, d’alliberament sexual, de críticade les institucions totals com la presó o elmanicomi, etc.), ansiosos por recrear nousdiscursos superadors de les anquilosadestesis marxistes oficials i per dibuixar horit-zons de ruptura que anessin més enllà dela reforma o pacto a la baixa que finalmentesdevindria la Monarquia constitucional.Tant al carrer com a la Universitat i el seuentorn, la progressiva entrada dels textosde Foucault va ser seguida amb una granatenció, marcant de manera molt signifi-cativa la discussió política i filosòfica delmoment. El filòsof de Poitiers no va deixarningú indiferent, ni els qui, ajuntant reflexiói praxis, es van valer amb total llibertat dela seva «caixa d’eines» per trobar novesvies d’anàlisi i actuació per a la transfor-mació social; ni els qui, veient perillar lesvelles ortodòxies marxistes, veien en Fou-cault un perill per a la seva hegemonia enl’àmbit acadèmic.Tal i com es reflecteix ja encertadament enaquesta radiografia de la Transició, els de-bats que el discurs crític de Foucault vaprovocar en els mitjans acadèmics i forad’aquests per a alguns no van ser res mésque una mera moda intel·lectual, en laseva època d’«enfants terribles» o de «co-munistes de saló» —tipus Fernando Sava-ter, Josep Ramoneda o Gabriel Albiac—,abans de passar a exercir d’intel·lectualsorgànics del nou règim. No obstant, tantaleshores com ara, les reflexions de Fou-cault continuen sent per a molts un refe-rent fonamental per a l’anàlisi de les for-mes d’opressió i l’elaboració de nousdiscursos emancipadors.

> LLIBRES

MÉS QUE RESUMS DE PENSAMENTS, APRENDRE A PENSAR

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Abril de 2010 25

un esforç de tornar al real, Foucaults'interessarà pel poder disciplinari.És a dir, el poder que s'han conceditels estats moderns de disciplinar elscossos dels ciutadans. I ho farà a tra-vés de l'estudi de la formació dels es-tabliments penitenciaris des del finalde la Il·lustració fins al principi delsegle XX, recollint el fruit de les sevesrecerques en una obra titulada "Vigi-lar i castigar", en què continua de-nunciant els mites que fomenten lesinstitucions actuals a través del relatminuciós i en detall de la seva apari-ció.Serà gràcies a l'estudi de les tècni-ques disciplinàries massives que elnostre autor parirà un dels seus con-ceptes més celebrats: els micropo-ders. S'adonarà que no n'hi ha proudenunciant el poder en les grans es-tructures perquè el poder ens traves-sa a tots de múltiples i subtils formes.Tots ens hem educat en unes deter-minades escoles, amb una determi-nada arquitectura, en unes classeson se'ns ensenyava una cosa i nouna altra, hem treballat en unes fàbri-ques d'una manera determinada ihem participat en la política a travésd'unes institucions i no unes altres.Tot això ha format la corporalitat queara ens governa. Però no només sónles grans estructures les que formemel nostre cos a la seva imatge sinónosaltres mateixos, en ser imatgesseues, repetim, sense adonar-nosque ens són alienes, les mateixes crí-tiques i les mateixes demandes quesense adonar-nos van formar-nos. Ésper això que els anomena micropo-ders i és per això que no podem can-viar les superestructures sense abanshaver canviat la nostra corporalitatmateixa. Perquè és gràcies al fet queadquirim una nova corporalitat quepodem imaginar unes noves estruc-tures i fins i tot la falta d'elles, perquè

és gràcies al fet que ens construïmuna nova corporalitat que deixem dedifondre les antigues estructures depoder.I és aquí on comença la tercera etapaen el pensament de Foucault. Des-prés de l'arqueologia del pensament ila genealogia del poder, ve l'etapa deles tecnologies del jo. Aquesta etapaés una conseqüència lògica de l'an-terior en la qual passa d'estudiar comes forma i es distribueix el poder a in-vestigar com ens conformem a no-saltres mateixos. Les tecnologies deljo seran totes aquestes pràctiques ihàbits mitjançant els quals hom técura de la pròpia corporalitat. Essentla consciència de les diferents tecno-logies del jo que ens apliquem l'únicamanera de poder aplicar-nos tecno-logies del jo pròpies que ens alliberinde les tecnologies imposades pelpoder. El darrer Foucault serà més in-trospectiu, més subtil i delicat, mésinteressat per les carícies i abraçadesque ens dispensem que no pas perles pràctiques disciplinàries o lesconstruccions epistemològiques. Ésconscient que seran aquestes maga-rrufes i la visió que la societat té d'e-lles allò que en última instància ensempresona o allibera. En certa mane-ra, aquesta etapa pot recordar el Sò-crates del "tingues cura de tu mateix"però la semblança és només vaga,perquè mentre en Sòcrates la curad'un és un principi, en Foucault no ésun final. I, mentre en Sòcrates, l'im-portant és el coneixement d'un ob-jecte, l'un mateix, que és sempreigual; en Foucault allò important és lapràctica sobre un cos, el propi, que jano és un i per sempre sinó que és di-nàmic en perpètua transformació se-gons les tecnologies i pràctiques ques'hi apliquin.Malauradament, Foucault mor pre-maturament als 58 anys i no podem

saber com hagués continuat aquestalínia de pensament que el tinguésempre en aquell espai de la filosofiaque es qüestiona les arrels del poderper tal de desemmascar-lo i així con-tribuir com a intel·lectual i escriptor ala utopia de l'alliberament.

II

Tanmateix, això és a grans trets elque diu la Viquipèdia sobre Foucault:un resum en unes poques línies d'unpensament que sempre s'ha volgutaliè a les formes de la representació.No és pas que el resum sigui fals overtader, no és aquí la qüestió; laqüestió és que en aquest resum esperd allò de viu que té l'experiènciade pensar. I, en comptes de pensa-ment viu tenim la seva reducció aunes poques notes i dades útils enl'estret marc del lluïment en conver-ses de cafè. Quelcom semblant a unarecepta tipus: "Mantingui l'elegànciacultural a les trobades de l'ambaixa-dor" que ben bé podria patrocinaruna marca de bombons o un divo del'aristocràcia. No en va, Michel Fou-cault fou en vida un conferenciantapreciat arreu del món. Però ho fouper quelcom que lluitava per escapara la vanitat, per quelcom que voliaanar enllà. Voluntat que podem tro-bar diàfana en el darrer punt del da-rrer capítol de "Les paraules i lescoses" que tot seguit oferim en tra-ducció catalana:"En tot cas, una cosa es certa: que l'-home no és el problema més antic niel més constant que s'hagi plantejatel saber humà. En agafar una crono-logia relativament breu i un tall geo-gràfic restringit -la cultura europea apartir del segle XVI- es pot estarsegur que l'home és una invenció re-cent. El saber no ha rondat, durantmolt temps i de forma obscura, al seu

voltant i als seus secrets. De fet, entretotes les mutacions que han afectatel saber de les coses i del seu ordre,el saber de les identitats i les diferèn-cies, els caràcters, els equivalents,les paraules -en breu, al bell mig detots els episodis d'aquesta profundahistòria del 'Mateix'- una sola, la queva iniciar-se fa un segle i mig i quepotser esta en camí de cloure's, vadeixar aparèixer la figura de l'home. Ino es va tractar de l'alliberament

d'una vella inquietud, del pas a laconsciència lluminosa d'una preocu-pació mil·lenària, de l'accés a l'objec-tivitat que des de feia molt temps ro-mania presa en les creences o lesfilosofies: va ser l'efecte d'un canvi enles disposicions fonamentals delsaber. L'home és una invenció la datarecent de la qual mostra amb tota fa-cilitat l'arqueologia del nostre pensa-ment. I potser també la seva fi prope-ra.

Si aquestes disposicions van des-aparèixer tal com van aparèixer, si,per qualsevol esdeveniment la possi-bilitat del qual podem com a moltpressentir, però la forma i promesaqual no coneixem per ara, oscil·larà,com ho va fer, a finals del segle XVIIIel sòl del pensament clàssic, llavorspodria apostar-se que l'home s'es-borrarà, com en els límits del mar unrostre d'arena."

Aquest és un dels fragments méscelebrats de Foucault, en ell es de-fensa que 'les disposicions del saber'-que bé podríem banalitzar com allòque sabem i que tant aviat comsabem deixem de saber, per oblit onous aprenentatges, i, que tan aviatcom sabem, sabem del cert, per ig-norància o evidència- aquestes 'dis-posicions del saber', anant al gra,diria el text que estan en relació ambels sabers de les coses. Però afirmaraixò és molt aventurat perquè supo-saria acceptar que els sabers de lescoses no provenen de les coses sinóde disposicions dels sabers mateixosi aquí el Derrida de la inexistència delsignificat, de la presència única delssignificants, no està tan lluny. El textque aquí reproduïm en traducció detraducció no ho diu pas literalment,es podria argumentar que ho mostra,però demostrar-ho no ho demostrapas, per això hauríem d'estudiar ambdeteniment l'obra sencera, la històriasencera de la filosofia fins i tot.

Contraanuncis

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Abril de 201026

Debat sobre mitjans alternatius a la Rimaia

Carlos García, Kaosenlared

El 12 de març es va portar aterme a la Universitat Lliure laRimaia de Barcelona una xerra-

da-debat amb diferents membresque formen part dels mitjans de con-trainformació més importants de Ca-talunya i l’Estat espanyol, tant pel quefa a la xarxa, com al paper: Kaosenla-red, “Diagonal”, La Haine i la “Direc-ta”.Amb una assistència d’unes cinquan-ta persones i amb molta participació,els diferents ponents van exposar laseva manera de funcionar davant unarealitat dura que dificulta moltíssim elfuncionament correcte dels mitjansde comunicació alternatius, interes-sant-se els i les assistents per les lí-nies editorials de cada mitjà i sobreels punts forts i febles de la contrain-formació anticapitalista.Les qüestions relacionades amb la fi-nançament va ser una de les qües-tions centrals que es van tractar visi-bilitzant les condicions precàries enquè treballen les persones que for-men part de cada col·lectiu i les difi-cultats per trobar nous subscriptors.La “Directa” ha mostrat el seu projec-te de periodisme seriós, rigorós i defort contingut social i territorial a Ca-talunya. La vida del setmanari co-mença al 2005 de la mà de personesque provenien d’altres mitjans alter-natius amb l’objectiu de trencar l’aï-llament dels moviments socials i seruna eina per combatre el discurs do-minant dels mitjans de comunicacióburgesos. El mitjans de comunicaciósón vitals per a l’esquerra anticapita-lista perquè són eines que podenorientar l’opinió, no només de la gentde la nostra corda sinó també delsmitjans de comunicació generalistesque sovint han anat a remolc i hanhagut de rectificar les seves hipòtesisdavant l’evidència i anar a acollir lestesis que la “Directa” havia sostingutdes de l’inici. La “Directa” posa èmfa-si en la recent fusió amb “Illacrua” iels contrastos positius que ha aportata un diari sovint acusat de veuremassa la cara fosca de les situació,amb una revista critica però positiva.“Diagonal”, publicació amb seu aMadrid, planteja la voluntat de tenir

una incidència política real. Hereu dela publicació “Molotov”, “Diagonal”afronta el futur amb la voluntat d’arri-bar a les persones, no només que estroben dins dels moviments socials,sinó també a les persones que en po-drien formar part potencialment. Algúen algun moment va dir que "escriurea ‘Diagonal’, al principi, era com es-criure a la porta d’un lavabo de bar".Els editors de “Diagonal” presumei-xen que ara encara és així però no ala porta d’un bar sinó a la d’un aero-port, sarcàsticament i és que els4.000 exemplars de tirada no podencompetir amb els grans grups edito-rials però ja comença a tenir unamida considerable i sobretot una cre-dibilitat i seriositat que els fan mirarcara a cara als mitjans venuts al capi-tal de l’Estat.Per la seva part, La Haine Barcelona,representada per una nova generaciód’activistes comunicacionals joves iamb empenta, proposa traspassar elmur mediàtic a través del recull de leslluites que es duen a terme al carrer iproposen un model que no agreugi lasituació de sobreinformació, que devegades pateixen els mitjans de con-trainformació a Internet. El treball quefan els mitjans de comunicació enpaper és el complement perfecte auna comunicació alternativa i de tipus

ampli i contrastable. L’objectiu de LaHaine és que els mateixos movi-ments socials facin la informació i in-formin de primera mà d’allò quepassa utilitzant l’eina de la seva pàgi-na web.Per la seva part, Kaosenlared defen-sa un periodisme de "guerrilla", decombat, en què el debat, la pluralitat,la lliure opinió i la velocitat són factorsclaus per portar a terme un projectetan complex com aquest. La lliure pu-blicació oberta a tot anticapitalista,l’oposició frontal i radicalment demo-cràtica al sistema a través d’un diaridigital que recull, amplia i elabora in-formació és l’eina total, que elscol·lectius socials utilitzen. Quan aixòno sigui així, Kaosenlared deixarà detenir sentir com a tal. Per a Kaosenla-red una eina de contrainformació queno serveixi la lluita unitària anticapita-lista no té cap mena de sentit.El milió d’entrades del mes de generagreugen encara més la situació de lapàgina referent de les lluites socials iobreres que és Kaosenlared. Perpoder afrontar aquest nombre im-pressionant de vistes i el treball quecomporta això calen moltes més per-sones i un finançament contundentsense el qual no es podrà garantirque aquest creixement exponencialdels últims anys sigui ferm i de futur.

El col·lectiu està treballant nous siste-mes de finançament, al voltant de lesmoviments socials, sindicals i culturald’arreu del món i, evidentment i comsempre, dels seus lectors.Els blocs de Kaosenlared són unanova eina comunicativa que permetals lectors tenir el seu propi espai alweb i alhora l’autofinançament delprojecte per la qual cosa els com-panys de Kaosenlared van demanarals i les assistents que tal i com fanles grans empreses capitalistes ambels seus mitjans el poble treballadorho faci amb Kaosenlared i amb els al-tres mitjans alternatius i anticapitalis-tes. Si volen tenir eines de combatben esmolades i dignes, cal que totshi col·laborem.La trobada va ser força cordial i no esdescarten més trobades en el futurper tal de parlar sobre possiblescol·laboracions no tan llunyanes, enuna voluntat clara d’optimitzar recur-sos, respectant cadascun dels pro-jectes i recolzant cadascuna de lesiniciatives que sorgeixin d’aquestscol·lectius.Cal mirar endavant i treballar dur perpoder afrontar els temps que ens es-peren amb voluntat de triomf. Mésenllà d’això la fotografia de totsaquests mitjans realitzant una activi-tat de difusió i explicació de cadas-cun dels seus projectes, no hauria deser presa, per nosaltres mateixos,com una trobada puntual i aïllada. Laimportància de la confluència estratè-gica i periodística dels diferents pro-jectes que defensen un periodisme

ètic i basat en un projecte de societatmillor, és una necessitat que abans odesprés s’haurà d’abordar. Cadascúenfoca la lluita utilitzant els mètodesque li aporta la seva tendència, peròel que tots hem d’entendre és quementre l’enemic mini la justícia socialno podem actuar independentment isense utilitzar una unitat (que no uni-formitat) que ens doni una empentadefinitiva, per ser mitjans que mirende cara la decadent i mercantilitzadaindústria periodística generalista.Totes nosaltres som lliures i aixòcomporta que no tenim amics pode-rosos econòmicament, però sí un im-portant grup de lectores i lectors quedisposen d’una informació veraç, dequalitat i veritablement plural i quan-tiosa, sense una cotilla que impedeixila crítica social severa i rotunda d’unsistema que col·lapsa i que contínua-ment ens vol tancar la boca. Aquestaés la nostra força!És hora de trobar el punt de trobadaque permeti construir una xarxa po-derosa de ciutadans anònims dispo-sats a viure, i elaborar de primera mà,la informació. Un veritable bucle co-municatiu on la informació flueixi in-dependent i indiferent dels gransmass media, una informació delpoble i per al poble. Perquè hi hapoble a tot arreu, no ens poden atu-rar. Sense complexos, deixant debanda la superficialitat, la hipocresia ila manipulació, per tal de crear unarevolució en la comunicació que notingui fi. Necessitem aquesta revolu-ció.

Receptes... ‘Temps de Quaresma: temps de panades i robiols’L'amo en Pep des Vivero

(Mallorca)

Panades

Ingredients: 1 kg farina250 gr. saïm1 tassa suc de taronja1 tassa d'oli2 tasses d'aigua2 rovells d'ou

Per al farciment:1 cuixa de xot2 kg de pèsols1 manat de grellsxullasobrassada sal, pebre i pebre bord

Elaboració:Barrejar en un ribell, el saïm, el suc detaronja, l'oli, l'aigua i els rovells d'oufins que tot quedi bé lligat. Després

afegim la farina, i pastam fins que ensquedi una pasta ben llisa. Fem unesbolles d'aquesta pasta i confeccio-nam les panades. Les emplenamamb una capa de pèsols (prèviamentadobats amb la ceba tendre, o grells,tallada molt fina, sal, pebre, pebrebord i oli), una capa de carn, uns tro-cets de xulla, també uns trocets desobrassada i finalment altra capa depèsols. Tapem curosament les pana-des i les enfornam uns 45 minuts.

També es poden fer només de carn.

Robiols

Per a la pasta: 500 gr farina250 gr saïm100 gr sucre en pols 1 tassa de suc de taronja Per al farciment:confitura o brossat. També cabelld'àngel.

Elaboració: Barrejam el sucre, el saïm i el suc detaronja fins que quedi bé lligat. Des-prés afegim, lentament, la farina, prè-viament garbellada, i deixam reposaraquesta massa un poc. Una vegadahagi reposat la massa amb el corrófarem petites plaques rodones, em-plenarem i tancarem quedant unamitja lluna. Finalment enfornarem uns 30 o 40minuts.

Un moment del debat sobre els mitjans alternatius

Berta Combalia

-Bon dia Joan, hem llegit el teu lli-bre de memòries, “El eco de lospasos” i hem volgut trobar-nosamb tu per parlar del que hi expli-ques. Moltes gràcies per haver ac-ceptat l’entrevista, és un plaer pernosaltres enraonar una estonaamb tu.-Bon dia. Ja m’ho imagino, quedeveu estar ben contentes, entrevis-tar un personatge de la història tanimportant com jo és tot un luxe, ésben cert... per què he de ser modestsi no ho he estat en ma vida?

-Ja, ens pots explicar què t’unia aMacià, l’Avi, dels pocs personat-ges de l’esquerra nacionalista ca-talana amb qui tenies bona rela-ció?-Amb l’Avi sempre vam tenir unabona relació... estava més penjat queun fuet, però ell era diferent de la pa-tuleia intolerable aquella que més en-davant envoltà Companys, un autèn-tic desgraciat... aquests últims vanfer molt mal al predomini real anar-quista a Catalunya durant la Guerra,acceptar les seves Milícies Antifeixis-tes va ser un fet estratègicament in-evitable però que aviat va fer mal alsobrers i a la població catalana en ge-neral... Va impossibilitar l’opció mésvàlida: l’avantguarda anarquista quehavia de guiar la revolució social (és adir, jo). Va ser el primer esgraó deldescens revolucionari que vam bai-xar, protagonitzat per elements queo bé temien la meva opció (el que ellsanomenaven una dictadura anarquis-ta) i que acompanyat dels obrers i lesforces d’Aragó els prengués la poltro-na de la Generalitat (això alguns d’Es-querra i del PSUC), o bé que ja elsestava bé la poltrona “comiteril” pri-mer i la madrilenya després.També hi havia excepcions, gent quefeia com jo, que volíem ajudar la con-tinuïtat de la revolució social, coml’Asens i l’Aurelio Fernández. Perdu-da la primera batalla pel control de lasituació per la CNT, a qui li correspo-nia pel pes de la militància confederala Catalunya, després tot va anar decapa caiguda...A més a més, jo em portava mala-ment amb tanta gent, perquè no vansaber entendre el meu talent com adirigent, que alguna companyia m’-havia de buscar...

-Què ens pots explicar del funcio-nament del Comitè de Milícies?-Durant els dos mesos i mig que vadurar el Comitè de Milícies a Barcelo-na jo era l’autèntic rei del mambo;des del meu despatx es decidia tot,totes les persones que ocupavenalgun càrrec important o no, em tin-guessin simpatia o no, abans de de-cidir alguna cosa sempre em venien a

consultar a mi, sempre! Fins i tot el‘capullo’ del Companys. I aniré mésenllà, creieu-me, que tot sigui dit jono m’equivoco mai, sense mi, l’aixe-cament feixista del 36 no s’hagués ai-xafat a Catalunya! Allò que diuen quela forta organització obrera que va serqui va sortir al carrer i va aconseguiresclafar els fatxes amb les armes quehavien arreplegat i bla bla bla... exa-geracions! Qui va portar la batuta,que no sé si ho he dit abans, i tambéva sortir al carrer és clar, vaig ser jo.

-Tenint present el que dius, com ésque et vas ficar al govern de LargoCaballero, concretament al Minis-teri de Defensa, fet que moltes vanconsiderar com una traïció?-Francament, vaig decidir fotre’m enl’aparell burro-cràtic madrileny per-què realment era jo qui tallava el ba-callà, i també allí volia dirigir l’orques-tra, com a mínim en l’àmbit militar.Amb els elements predominants comla burgesa de la Montseny aquella itants d’altres del seu nivell era neces-sària la meva presència, per intentarevitar l’avenç d’aquella colla de flui-xos i burgesos anarquistes. En elfons no vaig deixar d’esperar que esproduís l’oportunitat ‘d’anar a pertotes’. A més a més, donat el retrocésque vivia l’Organització.... eh... i la si-tuació cada vegada menys revolucio-nària.....daixonses.... no fèiem altracosa que donar passes cap enrere...la vida, jove, està plena de contradic-cions, saps?...

-Com ja saps a tu i a d’altres mem-

bres dels comitès confederals seus va titllar d’”apagafocs” o “bom-bers”. Què en penses?-Si jugues amb foc et pots cremar,com diuen, i jo al final ja no em voliacremar...El populatxo es va creure que ell soles podia organitzar i tirar endavant larevolució, i el populatxo no estavacapacitat. I mira que vam intentarprojectes molt vàlids, com l’Escolade Militants, en què es capacitaria lamilitància, en els àmbits teòric (histò-ria del marxisme, del socialisme i del’anarquisme, dret federatiu, etc.) ipràctic (oratòria, organització de sin-dicats, etc.) Però va fracassar... Al ju-liol del 36 ho vaig fer una mica mala-ment (dic una mica malament perquèjo no m’equivoco mai): en lloc de‘cremar’ l’aliança amb els nostresenemics tradicionals al Comitè de Mi-lícies i prendre el control de la situa-ció i anar a per totes... només els queem temien van veure que en el fonsesperava l’oportunitat per anar a pertotes. La resta doncs això, em va tit-llar d’apagafocs.

-Creus que haguéssiu pogut guan-yar la guerra?-Tal i com la vam dur a terme, és adir, sense un Exèrcit capacitat, no. Elfet d’enfrontar-se a un Exèrcit no vaser sinònim de ficar-se en una guerraperduda, però l’Exèrcit popular vatenir moltes mancances cabdals. Pri-merament això d’anomenar-lo Exèr-cit respon a la voluntat d’aparentar-ho però va mancar una organitzaciómilitar més eficaç, allò no era un exèr-

cit, allò era can pixa: un desordre benpintoresc. Faltava armament, ele-ment bàsic, i militars fidels a les nos-tres idees, i moltíssima disciplinamés. L’escola de la Guerra que vaigcrear estava bé, però on es feia laguerra era al front, i allí es va adoptaruna posició sempre defensiva i maiofensiva, com la de Durruti, que ensva prometre prendre Saragossa i noho va aconseguir, que no recordo siho esmento al meu llibre... tot i el co-ratge dels combatents populars...van fallar massa coses.

-Què ens en dius de la teva expe-riència al front d’Aragó, amb Asca-so i Farrás? -Bé, em vaig adonar que el que pla-nejava des del meu despatx allí a lalínia de foc era tota una altra cosa... ial cap de pocs dies vaig fugir perpotes. A més, jo no podia estar gairesdies fora de Barcelona o allò s’ha-gués convertit en un caos, sense mi...són coses que passen quan tenstanta responsabilitat a sobre les es-patlles i quan ets imprescindible.

-Vaja, vaja... ara que veiem que co-mença a haver-hi confiança, enspots confessar si la teva ràbia capa Durruti no era pura enveja?-Doncs mira jove, ara que ja sóc moltvell i “pinto” poc, perquè la històriam’ha arraconat i no em reconeix elpaper fonamental que em mereixo, etseré franc... Sí, a Durruti li tenia una

enveja que fa por. Era boníssim enmoltíssimes coses, sabia convèncerel populatxo, deien que era mésguapo que jo (i jo ho era molt deguapo, de jove, eh, que m’havia detreure les noies de sobre!)... i a méss’han escrit molts llibres sobre ell,l’han fet tot un mite, i sobre mi, per-què jo vaig fer les meves pròpies me-mòries, que si no...

-Bé, anem acabant. Moltes gràciesJoan. Ha estat un plaer. Si visques-sis ara encara, tu no series delsque et compraries llibres d’autoa-juda, eh! -Però ja està? Si no us he explicatgairebé res! En fi...de res jove, i aviamsi escriviu algun llibre sobre mi,home! No em feu cap foto?

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Abril de 2010 27

> ‘TAN REAL COM UN DURO SEVILLANO’

Entrevista exclusiva, del tot, a JoanGarcia Oliver

Ferran Aisa

Els comitès de l’anarcosindi-calisme i de l’anarquisme ibè-ric van reunir-se el febrer de

1939 a París, per reorganitzar idotar l’Organització d’una platafor-ma de coordinació internacional. Al’acte van acudir membres del Co-mitè Nacional de la CNT i dels co-mitès Peninsulars de la FAI i de laFIJL; els quals, després d’analitzarla situació general, van decidircrear el Consell General del Movi-ment Llibertari Espanyol, és a dirvan unificar les organitzacions his-tòriques de l’anarquisme sota unasola coordinació. El Consell General era format peronze membres: Marià R. Vázquez“Marianet”, Germinal de Souza,Germinal Esgleas, Francesc Isgle-as, Joan Garcia Oliver, Roberto Al-fonso, Pere Herrera, Horacio M.Prieto, Valeri Mas, Lorenzo Iñigo iSerafín Aliaga. Les primeres deci-sions del MLE foren nomenar JuanManuel Molina “Juanel”, delegatdels Camps de concentració i en-llaç amb l’organització clandestinaa la península; Joan Peiró com adelegat de la CNT a la JARE (Juntad’Auxili als Refugiats Espanyols) iFrederica Montseny com a delega-da al SERE (Servei d’EvacuacióRefugiats Espanyols). El primer manifest d’aquest orga-nisme porta per data 25 de febrer i,a través d’ell, es fa una crida a lasolidaritat a favor dels companys

tancats en els camps de refugiats.La CNT de l’exili es va anar reorga-nitzant als llocs on s’havia esta-blert la seva militància, els princi-pals nuclis confederals s’establirena França, Mèxic, Veneçuela i Ar-gentina i Argèlia. El sistema de rea-grupament es feia, normalment,per l’origen regional dels militants,i a través d’assemblees, plens iplenàries es van nomenar els di-versos comitès confederals tant anivell local com regional i nacional.La tasca principal dels comitèsconfederals fou la canalització d’a-judes als refugiats a través de SIAo de les institucions republicanesJARE i SERE. Federica Montseny,delegada del SERE, va assistir a lareunió d’aquest organisme on es

va decidir l’ajuda als refugiats delsdiversos grups republicans, que esva acordar seguint finalment elpercentatge d’ajuda següent: - Marxistes 38 %- Republicans 33 %- Llibertaris 24 % - Sense partit 5 %.La situació dels refugiats es vaagreujar amb l’ocupació de Françaper l’exèrcit alemany. Molts refu-giats catalans i espanyols van pas-sar dels camps francesos als “Ba-tallon de Marche” i d’aquí alscamps d’extermini nazi. Per unaaltra banda, dirigents polítics i sin-dicals van patir persecució i vanhaver de fugir o d’amargar-seconstantment per no ser detinguts.Altres van tenir menys sort i van

caure en mans de la Gestapo, queels va lliurar a les autoritats espan-yoles. Recordem els casos delpresident de la Generalitat, LluísCompanys; del membre de la CNTi exministre, Joan Peiró; del socia-lista Julián Zugazagoitia; etc., queforen deportats a España, patirenjudicis sumaríssims i foren afuse-llats. Altres destacats líders obrersvan ésser perseguits pels ale-manys, Largo Caballero va ser de-portat a Alemanya; FredericaMontseny ho fou a Salon; i el seucompany Germinal Esgleas va sertancat a un presidi militar fins a l’a-cabament de la Guerra Mundial.França fou el país que va acollir elmajor nombre de militants cenetis-tes.

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Abril de 201028

Mor el cineastaJosé María Nunes,mestre de l’Escolade Barcelona

Col·lectiu Tramuntana

El director de cinema José María Nunes(Faro, Portugal, 1930), mestre de l’Es-

cola de cine de Barcelona va morir la mati-nada del passat 23 de març a la capital deCatalunya, Nunes va morir pocs dies després de l’es-trena de la seva darrera obra, la pel·lícula“Res publica” al Cinema Alexandra deBarcelona i en el Pequeño Cine Estudio deMadrid.El director va ser un dels artífexs de la de-nominada Escola de Barcelona i va estre-nar a principis de març la seva darrerapel·lícula, “Res publica”, en la qual unhome explica el seu suïcidi, llargamentmeditat, com a manifestació de protestapor l’època que li havia tocat viure. Al llargde 98 minuts el pensament de un homeque intenta fer una apologia de la llibertatque no ha aconseguit trobar durant la sevavida, amb tocs irònics i un subtil sentit del’humor.Portuguès de naixement, Nunes residiades de fa molts anys a Barcelona. Entreels seus films destaquen “A la soledat”(2008); “Amigogima” (2001), “Gritos aritmo fuerte” (1984), “En secreto, amor”(1982), “Autopista A-2-7” (1977), “Iconoc-kaut” (1975), “Metamorfosis” (1971), “Sex-periencias” (1969), “Biotaxia” (1968),“Noche de vino tinto” (1966), “Superes-pectáculos del mundo” (1963), “La alter-nativa” (1962), “No dispares contra mí”(1961) i “Mañana” (1957).“Noche de vino tinto” s’ha reposat en oca-sió del projecte “Ramblers”, iniciativa cul-tural que reivindica la llibertat i el canvi so-cial característics de la Rambla deBarcelona des de la dècada dels seixantafins a mitjans dels vuitanta.L’estrena de “Res publica” va coincidiramb la condecoració que va rebre el cine-asta del president de la República Portu-guesa, Aníbal Cavaco Silva, en la seva vi-sita a Barcelona, com a Gran Oficial del’Ordre Militar de l’Espasa de Santiago dela Cultura, amb la qual es va voler reconèi-xer el seu treball. De ‘sensibilitat anarquis-ta’, tal com solia autodefinir-se, el realitza-dor va acceptar aquesta distinció ambrespecte i humor. Paradoxes d’una vidadedicada a ser lliure, a no creure en reco-neixements ni cerimònies, i a celebrar l’e-xistència.L’any passat, la Cinematheque Francesatambé va retre un homenatge a Nunes, aqui considerava com un dels precursorsde la 'nouvelle vague'.

> CINEMA

Reorganització de laCNT a l’exili

> EL FAR

Joan Canyelles Amengual

L’any 1935, a una petita localitatgallega, Montxo (Manuel Loza-no), un nin de vuit anys ha de co-

mençar a anar a l’escola. No ho ha fetabans perquè té asma. La nit abansse la passa gairebé sense dormir per-què ha sentit a dir que els mestrespeguen. El primer dia les coses novan bé i fuig corrent després d’haver-se pixat. L’endemà el mestre el vabuscar a casa seva per disculpar-seper haver-li dit “gorrión” i demanar-lique torni a l’escola. A partir d’aquellmoment s’estableix entre ells una re-lació molt especial. Monxo coneixeràde la mà del seu mestre la natura, els

llibres i fins i tot el primer amor. L’anysegüent el mestre, Don Gregorio(Fernando Fernán Gomez) es jubila,però li promet el nin que es continua-ran veient. El cop d’estat desencade-narà la tragèdia.José Luis Cuerda és un director nomassa prolífic, de trajectòria irregular,però que ha filmat algunes pel·lículesmolt estimables. Va debutar amb lacomèdia madrilenya “Pares y nones”(1982). Després va rodar l’excel·lent“El bosque animado” (1987) i l’anysegüent la deliciosament surrealista“Amanece que no es poco” (1998),on per exemple hi apareix un homeque creix com una col, o una filla queés mes vella que la seva mare. Menysaconseguides són “La viuda del capi-tán Estrada” (1990) o “Tocandofondo” (1993). La pel·lícula que ensocupa es situa entre els seus millorstreballs.No podem deixar de parlar ni quesigui breument del responsable delguió i d’un dels protagonistes.Rafael Azcona és un dels millorsguionistes espanyols des de la sego-na meitat del segle passat. Són bri-llants les seves col·laboracions ambBerlanga (“El verdugo” (1963) i “Plá-cido” (1961); Marco Ferreri (“El pisito(1960), “El cochecito” (1960) i “Lagrande abbufata” (1973); CarlosSaura (“Ana y los lobos” (1972), “Laprima Angélica” (1973), “¡Ay Carmela!(1990)); o Fernado Trueba i la sevaoscaritzada “Belle Epoque” de 1992.Forma part de la història del cinemaeuropeu, tenyint freqüentment elsseus treballs d’un humor àcid, corro-siu, i també sovint crític i escèpticamb la realitat que l’envolta.No crec que a l’Estat espanyol hi hagiun actor millor que Fernando FernánGómez. Alguns tal vegada han pogutbrillar a la seva altura (Rabal, Sacris-tán Bódalo...), però no per sobre.Dotat per a la comèdia i el drama, do-

minà com ningú el ritme interpretatiu iel gest, el detall que el converteixengairebé en un “autor”, (com diu TinoPertierra parlant de Cary Grant). Ésposà també darrere la càmera dirigintalguna de les pel·lícules més insòlitesdel cine espanyol “La vida por delan-te” (1958) o “El extraño viaje” (1964).És en definitiva una figura irrepetible,àcrata a qui no li importava reconèi-xer el seu gust pel luxe i la bona vida.Al seu taüt la seva companya EmmaCohen hi posà una bandera roja inegra.De narració clàssica, esplèndidamentfotografiada per Javier Salmones ibasada en el conte de Manuel Rivas,“La llengua de les papallones” és unapel·lícula sobre l’idealisme. Cuerdaaconsegueix el que poques vegadeses pot veure a una pantalla de cine:retratar un ambient, un clima, lail·lusió que provocà la victòria repu-blicana del 36, l’esperança de poderviure en llibertat i començar a cons-truir un futur millor.Bona part de la pel·lícula pivota sobrela relació que s’estableix entre DonGregorio (portentós Fernán Gómez) iMonxo (també esplèndid Manuel Lo-zano). El mestre és un home de ta-rannà anarquista (en un moment liveiem a les mans “La conquesta delpa” de Koprotkin), que intenta que elsnins creixin lliures.Es fa també amic del pare de Mont-xo, que és sastre i insisteix a fer-li unvestit després que hagi fet superar elseu fill un atac d’asma banyant-lo alriu. Quan se’l prova, intuïm que maino havia anat tan ben vestit i queamb el seu sou no l’hauria pogutpagar de cap manera. És un adequa-da manera de mostrar-nos la sevapenúria econòmica.Segurament el personatge menysmatisat és el del feixista Don Avelino(Jesús Castejón), que sembla serl’amo del poble. No fa cap falta ni és

el tema de la pel·lícula. Cuerda tansols ens vol mostrar el que represen-ta.“La llengua de les papallones” éstambé un homenatge als mestres dela República que creien en la llibertat ien els valors de la democràcia.La darrera seqüència de la pel·lículaés absolutament demolidora, tal ve-gada una de les que millor reflectei-xen el que va significar el cop d’estatdel 36. Els defensors de la Repúblicahan estat detinguts, després de pas-sar la nit tancats en un edifici, uncamió ve a cercar-los. S’obre la portai van sortint amb les mans fermades.La gent comença a insultar-los“rojos!, ateus! fills de puta!..”. Lamare de Monxo també ha començata escridassar-los i li diu al seu home:“Pel que més vulguis, crida tutambé”. I amb un fill de veu ho fa. Elgermà gran de Monxo el segueixperò s’atura quan veu sortir els seuscompanys de la banda de música i elbatlle del poble. Els crits de Ramónse senten cada vegada més forts. Alfinal surt Don Gregorio. Cegat per lallum del dia obre i tanca els ulls ambun d’aquest gestos que el convertei-xen en un actor estratosfèric. I aquellsastre amic seu, que li ha regalat elvestit que du posat l’insulta amb elsulls plens de llàgrimes: “assassí!,roig!”. Don Gregorio se’l mira un ins-tant i continua caminant. La mare lidiu a Monxo que també ha de cridar.Perplex i estranyat ho fa. Amb la de-solació incrustada als ulls, el mestreel mira. El camió és posa en marxa i parteix.Els nins del poble el segueixen i co-mencen a tirar-los pedres. Montxo ésun d’ells. La imatge és va ralentitzant,a càmera lenta li veiem tirar dues pe-dres. “¡Tilonorrinco” ¡espiritrompa”!,paraules que li havia ensenyat elmestre, són els darrers insults quesentim. Mentre els altres al·lots conti-

nuen corrent, ell s’atura. En la sevamirada hi ha la intuïció que algunacosa terrible està passant. Quelcomque no comprèn però que li fa moltde mal. El fotograma es congela itorna el blanc i negre dels títols decrèdit. Tot això passa, per cert, ambla inspirada música de AlejandroAmenábar de fons.Les bones pel·lícules tenen la capaci-tat de suggerir allò que no es veu. I enaquest sentit Cuerda ho encerta ple-nament. Don Gregorio camina cap auna mort segura i abans de tenir elcos ple de plom tindrà a la retina laimatge d’aquell nin llançant-li pedresi la del seu pare insultant-lo. En el diade la seva jubilació el mestre haviadit: “Si aconseguim que una genera-ció, una sola generació cresqui lliure,ja ningú els podrà prendre la lliber-tat”. Ni tan sols això. La dignitat i lavalentia que ha tingut no li treuran niun gram de la tristesa ni la immensaamargura amb què morirà. Aquellhome bo i savi, incapaç de fer mal aningú, no tindrà cap consol. Ramón, el sastre, el pare de Montxo,republicà i seguidor de ManuelAzaña, haurà de viure a l’infern de laseva covardia la resta dels seus dies.Ha fet pública manifestació d’adhe-sió al cop d’estat i això li farà salvar lapell. Però la seva manca de coratge(per altre banda absolutament huma-na) li passarà factura. A Monxo li han arrabassat la inno-cència i la infantesa de soca rel.Quantes nits el record d’aquelles pe-dres llançades li provocarà un atacd’asma? Com mirarà el seu parequan vagi entenent el que ha pas-sat?. I a la seva mare?.És, en definitiva, una pel·lícula sobrel’idealisme, sobre el somni truncat dela República, sobre la infància i la in-fància robada, sobre els perversos idemolidors efectes de la por. I sobrela bondat.

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Abril de 2010 29

‘La llengua de les papallones’

> UNA MIRADA CRÍTICA DES DEL CINEMA

Fitxa tècnicaDr: José Luis Cuerda; G: Rafael Azcona. Basat en el conte de ManuelRivas; FT: Javier Salmones; D.A: Josep Rosell; M: Alejandro Amenabar; INT: Fernando Fernán Gómez;Manuel Lozano, Uxia Blanco,Gonzalo Martín, Alexis de los San-tos, Guillermo Toledo, Jesús Cas-tejón i Celso Parada.

Xavier Roijals

Molta gent té idees precon-cebudes sobre les pre-sumptes dificultats que tin-

dran a l'hora d'instal·lar-se unsistema operatiu o un altre. O mésaviat entenen el fer servir aplica-cions lliures com un procés deblanc o negre, de migració totalcap un sistema operatiu i progra-mari concret. I en realitat, jo crec que el procésde migració cap el programari lliu-re no ha de ser tant brusc ni ne-cessàriament ha de ser tant com-plicat. Personalment consideroque els usuaris el que han de fer ésanar migrant poc a poc, acostu-mant-se a fer servir aplicacionsmulti-plataforma en aquest o bé enaquell sistema operatiu. Posaremuns quants exemples per tal que ala gent li vagi quedant clar. Generalment la gent fa servir l'ordi-nador per navegar per la xarxa In-ternet, consultar el correu, repro-duir aquestes pel·lícules i música,escriure i visualitzar documents,etcètera. En el primer cas seriamolt recomanable començar perfer servir el navegador Firefox di-rectament sobre un sistema Win-dows que molt probablement seràel sistema habitual de l'usuari, do-mèstic i/o confederal. Per quinaraó? doncs perquè a la majoriadels sistemes operatius lliures(Ubuntu GNU/Linux, DebianGNU/Linux i etcètera) el navega-dor majoritari per defecte és enca-ra Firefox (o en el cas de DebianIceweasel, que és un Firefox ambnom i logos diferents però per laresta gairebé absolutament igual alque podem trobar a la Ubuntu o aWindows). En el segon cas, llegir el correuelectrònic mitjançant un client decorreu, en aquests moments ésuna opció que cada cop es fa ser-vir menys. La major part de la gentdes de fa anys llegeix el correu vianavegador web. De les implica-

cions d'això ja en parlarem mésendavant, en tot cas són figuesd'un altre paner. Suposem, detotes maneres, que fem servir unclient de correu com l'Outlook Ex-press sobre Windows. En aquestcas, podrem usar Thunderbirdsobre Windows, també disponiblea d'altres sistemes operatius.Pel tema dels documents, basesde dades, etc. com us podreu ima-ginar a aquestes alçades de l'arti-cle, us recomano la suite ofimàticaOpenOffice.org. La compatibilitatamb els documents generats perla suite ofimàtica propietària (nolliure) Microsoft Office ha milloratmolt en els darrers anys. Si per ca-sualitat OpenOffice.org us semblamassa “pesat” (triga molt detemps en carregar-se, teniu un or-dinador antic o poc potent), sem-pre podreu fer servir una alternati-va més lleugera com l'Abiword -toti que sense totes les potencialitatsi capacitats d'OpenOffice.org. A l'hora d'escoltar música passauna mica com amb el tema del co-rreu electrònic, que la gent a horesd'ara en lloc d'escoltar la música“en local” (guardada al seu ordina-dor) l'escolta cada cop més en línia(via Spotify o similars). En tot cas,estem lluny dels temps del Cdpla-yer i del Winamp. Actualment pre-ferim “reproductors multimèdia”,on podem no només emmagatze-mar la música que escoltarem,també organitzar-la, adjuntar-li eti-quetes, documentar-la, etc. Unbon programa per fer tot això delqual existeixen versions tant perGNU/Linux com per Windows ésSongbird. En el cas de les pel·lícules, reco-mano el reproductor VLC. Aquestprograma també és multiplatafor-ma i té múltiples potencialitats abanda de les d'un simple repro-ductor que ja podrem fer servirsobre Windows per tal d'anar-nosacostumant per quan canviem desistema operatiu.La llista d'equivalències entre els

programes que es fan servir méshabitualment (sovint amb versionspirates o d'avaluació) podria ser in-finita. En tot cas afegiré uns altrestres programes que ens podenajudar bastant i que hi són tambémultiplataforma:GIMP. L’alternativa lliure a Photos-hop, potser Photoshop és encaranecessari a nivell professional,però pels usuaris domèstics i per auna bona part de tasques perfec-tament professionals GIMP és unaalternativa perfectament viable.MLDonkey / Amule. De moment,que se sàpiga, el compartir fitxersa internet és legal sempre que esfaci sense la intenció de lucrar-se.Dos bons clients multiplataformaserien MlDonkey i Amule.

I per últim un programa que reco-mano només per Windows, ...per-què a les distribucions de Linux(de moment) no és encara neces-sari. Em refereixo a l'antivirus. AVGpot ser una bona alternativa lliure igratuïta als antivirus comercials.Tot i que la millor alternativa ac-tualment seria el canviar de siste-ma operatiu. Però tot arribarà. M'acomiado recomanant molt es-pecialment que a l'hora d'instal·laraquests programes lliures i gratuïtsa poder ser, mirem si estan dispo-nibles al web de Softcatalà(www.softcatala.org) i en cas posi-tiu ens els podrem baixar perfecta-ment traduïts al català -del temade la informàtica i la llengua tambéen parlarem en el futur-.

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Abril de 201030

Llengua/es iidentitat/s (5)

Carlus Jové

En els articles anteriors he estattractant la vessant col·lectiva de

l’assumpte. És ja hora d’enfocar-lodes de la perspectiva de l’individu.D’entrada, podria semblar que la rela-ció entre llengua i identitat en l’indivi-du no hauria de generar gaires com-plicacions: tots tenim una llenguamaterna, tots pensem en una llengua,tots tenim una llengua que conside-rem la pròpia; la nostra identitat lin-güística, diríem, està ben definida. Noobstant, s’esdevé que quan hompensa en la cosa més senzilla delmón, sempre es complica, del qual so-vint en concloem un “millor no pen-sar-hi gaire”. I això és, fonamental-ment, el que hem fet els espanyols(per un moment, anomenem-nosaixí), tant els que tenen com els queno tenim com a llengua primera elcastellà. La nostra identitat l’hemconstruït en base a la nostra llengua,però mai hem acabat de pensar quèimplica això perquè, ai las!, esdevémassa problemàtic. I així hom es diuper a si mateix “sóc espanyol perquèparlo espanyol”, “sóc català perquèparlo català”, “sóc valencià perquèparlo valencià” o bé “no sé què sócperquè no sé què parlo”, sense copsarque aquest ésser espanyol, català ovalencià és en el fons quelcom tan in-concret, quelcom tan intangible, quees redueix pràcticament a una cate-goria mental. (I aquí he de vigilarmolt de no entrar en un altre àmbitque em reservo per més endavant, elde la identitat en l’àmbit interrelacio-nal). Perquè hom es pot dir qualsevolcosa per a si mateix, però cal anaramb compte amb les implicacions quecomporta el sociabilitzar-ho. Sovint, descobrim amb amargor queles nostres edificacions mentals per-den el seu sentit quan passem pelsedàs de l’àgora, i la identitat cons-truïda a partir de la llengua és una deles més susceptibles de no traspas-sar-lo, car la llengua, lluny de ser unafer privat, és un problema col·lectiu.Així, la nostra identitat particular,construïda aparentment sense con-flictes en la privacitat, pot resultarabsurda, fins i tot problemàtica, a ullsd’altri. En part, això li succeeix a l’es-panyol sense mires que es pertorbaperquè a Girona l’escola és exclusiva-ment en català; li succeeix al català aultrança que es sent desubicat perquèa un bar del centre de València és im-possible demanar un “cafè amb llet”sense rebre una rèplica malhumoradai agressiva de part del cambrer.Un i altres, arreu de l’Estat, ens hemconstruit identitats fonamentalmenta partir de la llengua. Potser començaa ser hora de valorar on ens portaaquesta pràctica.

> DES CARTES MAUDITES Com començar a ferservir aplicacions lliuressense complicar-se

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Abril de 2010 31

Llibres

EL AMIGO DEL PUEBLORevista revolucionaria editada aEquador per la Convergencia JuvenilClasista "Hijos del Pueblo".www.hijosdelpuebloec.blogspot.com

Revistes

HOSPITAL JOAN XXIII ROIG INEGREButlletí de la Secció Sindical de laCGT a l'Hospital Joan XXIII de Ta-rragona

DIAGONALPeriòdic quinzenal espanyol, tot unreferent per als moviments socialsalternatius i anticapitalistes. www.diagonalperiodico.net/

EL LIBERTARIORevista anarquista de Venezuela,convertida en un referent llibertarid'aquelles terres.www.nodo50.org/ellibertario

> IMATGES QUE PARLEN

Poder i contrapoderen la històriad’Anglaterra, segonsl’historiador SamuelSchana

Josep Estivill

L'historiador Samuel Schana és l'au-tor d'una espectacular i molt amena

sèrie documental realitzada per la pres-tigiosa cadena BBC sobre la històriad'Anglaterra (“A History of Britain”) rea-litzada entre els anys 2000 i 2002. Estracta de quinze capítols d'una hora dedurada que repassen l'evolució d'a-quest territori i els seus dominis, des del'epoca neolítica fins al segle XX. Cadaepisodi recorre una època, en progres-sió linial, amb una narració més genèri-ca als primers moments, quan nomésqueden evidències arqueològiques, imés detallistes a mida que ens apro-pem en el temps. La “History of Britain” de Schana és lahistòria dels reis, fonamentalment, deles dinasties -els Plantagenet, elsTudor, els Estuard, etc- i de les lluitespel poder. Una reconstrucció de la vidapública i privada dels principals monar-ques a través dels seus objectes perso-nals, els documents, els edificis, elspaisatges... Se'ns mostra el rerefons dela propaganda; per exemple, el capítoldedicat a la reina Elisabet I és especta-cular ja que explica els intríngulis ambels que es va aconseguir que aquestareina enlluernés als súbdits i, d’aquestamanera, tenir un poder quasi absolut:des del maquillatge facial que usaba fetamb una barreja de closca d'ou, alum-bre de roca, bòrax i aigua que es pulve-ritzaven per donar-li un aspecte blan-quinós que reflectís la llum i deixartothom fascinat fins els muntatge d’undiscurs que va donar en públic quan laflota espanyola de l’Armada Invencibles’apropava a les costes per iniciar la in-vasió. Va ser el primer discurs públicdonat per un monarca. Absolutamentfascinant aquest capítol.La sèrie recull també la realitat delpoder: la repressió política, la sangui-nària actuació dels exèrcits, el terror i laviolència emprats àmpliament en totmoment: els qui s'oposen al poder sónhabitualment perseguits, torturats i as-sassinats. En aquest punt, cada època icada rei tenien els seus gustos per eli-minar els opositors: el decapitament, lacremació a la foguera, l’esquartera-ment... La sèrie no es circumscriu, però, a lanarració del poder en una seqüència li-neal sinó que és també, i sobretot, lalluita del contrapoder; és a dir, les llui-tes socials: la lluita per la derogació del'esclavitud, la lluita pel reconeixementdels drets de les dones, la lluita per l'a-lliberament nacional d'alguns dels terri-toris dominats pels anglesos, en parti-cular, d'Irlanda i Escòcia, als qualsdedica un especial seguiment duranttota la sèrie. Espectacular la històriasanguinària de persecucions, repressiói assassinats contra aquests poblesconvertida en una constant al llarg delssegles i que ajuda en bona mesura aentendre la complexitat dels conflictesactuals.

Qué pensiones,qué futuro

MIREN ETXEZARRETA, JOANJUNYENT I ALTRESEd. Icària, 2009El llibre "Qué pensiones, qué futu-ro. El Estado del bienestar en elsiglo XXI" s’avança al debat i ana-litza els interessos financers queamaguen les noves propostes delgovern sobre pensions.La retallada de les pensions per ju-bilació que ha anunciat fa poc elgovern, i que també es planteja aaltres països europeus, no és unamesura nova. Si analitzem enperspectiva aquestes "solucions"trobem el seu origen a les dictadu-res argentines i xilenes dels setan-ta amb l’assessorament del ultra-neoliberal Milton Friedman. ElBanc Mundial també reforçarà al1995 aquesta dinàmica que retallasector públic per potenciar pen-sions privades subjectes als riscosdel mercat financer.Aquest llibre pretén demostrar queels arguments dels poders fàctics(econòmics i institucionals) son fal-sos i basats en arguments fàcil-ment refutables. Que les pensionspúbliques son sostenibles i que,per altre banda, les pensions pri-vades impliquen grans riscos. Espresenten arguments que mostrencom les pensions privades s’allun-yen molt de ser cap solució davantuna crisis de les públiques i comaquest acostament als plans depensions privats respon als inte-ressos del capital financer i no deljubilats.

Creyeron queéramos rebaño

JESÚS GIRÁLDEZ MACÍAEditat per Zambra, Baladre i Li-breando. 2010El 15 de setembre de 1932 Buena-ventura Durruti pronuncia un dis-curs davant cent mil persones, alpeu de Montjuïc. Era la seva pri-mera aparició pública després demés de set mesos empresonat ideportat. En un passatge del seudiscurs Durruti va dir: “Van creureels governants que els anarquistesérem ramat i que empresonant auns quants i deportant a altrestants tot entraria en ordre; van fa-llar en els seus càlculs: ignoren laraó de l’ésser de l’anarquisme.”Mesos abans, al gener d’aquellany, diversos pobles de l’Alt Llo-bregat es revolten, desarmen alsguàrdies, prenen els ajuntaments,formen comitès revolucionaris iproclamen la instauració del Co-munisme Llibertari. Cinc dies –“elque dura la vida d’una flor”- vadurar aquella inaudita experiènciarevolucionària. El Govern republicàva decidir donar una lliçó senseprecedents, va construir una men-tida d’Estat i va reprimir amb es-carn a desenes de persones, en laseva majoria anarquistes.Va ser l’oportunitat del poder per a–a través de la denominada Llei deDefensa de la República- exercirun dur cop sobre la CNT i la FAI:empresonats en un vell vaixell –elBuenos Aires- més de cent anar-quistes (entre ells alguns que nohavien pres part en la insurrecciócom Durruti o els germans Ascaso)van ser deportats sense rumb cert.La travessia va durar mesos. Vantocar port a Cadis, Las Palmas,Dakar, Guinea i el Sahara. En elseu periple van succeir motins, va-gues de fam, fugides, epidèmies i

la mort d’un deportat. Finalmentserien dividits en dos grups: la ma-joria enviats en la Colònia Peniten-ciària de Villa Cisneros, la resta en-viats a Fuerteventura. A poc a pocel Govern va anar alliberant a petitsgrups fins que a la fi d’agost elsque havien estat designats comels “més perillosos” van quedarlliures i van retornar a Barcelona.Aquest llibre reconstrueix la sevahistòria. Estructurat en tres parts(La Insurrecció, el viatge en el Bue-nos Aires i la deportació en terra)està explicat pels protagonistesd’aquest transcendental i singularepisodi, fins ara menyspreat per lahistoriografia. Un fet històric que,no obstant això, va donar molt queparlar i que escriure en el momentde la seva plasmació. Aquest llibrenarra no només les peripècies indi-viduals d’aquelles persones. Men-tre la bodega del Buenos Aires oles sorres del Sahara retenien aaquells homes una riuada de soli-daritat va envair el país, la CNT esva veure immersa en un profund icismàtic debat fraticida i el poderva tancar files en defensa de la Re-pública de l’Ordre en oberta oposi-ció amb la suposada Repúblicadels Treballadors.

Venjança declasse

XAVIER DIEZ Virus Editorial. 2010Al llarg del primer terç del segleXX, les transformacions econòmi-ques derivades de l’evolució delcapitalisme, des de la seva lògicalocal, tenen uns guanyadors i unsperdedors ben delimitats. Aquestsdarrers suporten unes desigualtats

econòmiques i socials terribles. Itracten de resistir-hi a partir de laprotesta social i l’organització sin-dical, encara que també individual,des d’una resistència passiva al’autoritat.Malgrat que podria haver-hi hagutaltres respostes, des de les con-tradiccions de la societat catalanas’optà majoritàriament per la re-pressió. Els grups benestants au-tòctons van esdevenir addictes al’ús dels ressorts estatals per pre-servar llur posició envers les de-mandes de la classe obrera i elsgrups socials mes depauperats.Dins d’aquesta lògica, recorren ala despersonalització dels qui con-sideren inferiors per conjurar la pord’una revolució que anivelli unasocietat terriblement desigual. Així,per a l’enriquiment dels de dalt tro-barem explotació laboral, humilia-cions quotidianes, violència es-tructural, especulació i menyspreusocial, per als de baix. Tanmateix,la marginació i la violència estruc-tural contra aquest segment nogenerà la individualització de latragèdia, la pèrdua d’autoestimacol·lectiva o la degradació moraldels afectats, tal com acostumema contemplar en circumstànciessemblants.El conjunt d’idees llibertàries, ambun discurs alliberador potent i, finsa cert punt sofisticat, més o menysvinculat a una forta organitzaciósindical, permeté generar una cul-tura pròpia —en un sentit antropo-lògic del terme— capaç de bastiruna autoafirmació col·lectiva, deplantejar alternatives, i de viure,creixentment, al marge i en contrade la societat oficial. La incapacitatde la República (i també la sevaostensible absència de voluntat)per revertir aquest procés de divi-sió social representa un punt de noretorn en aquesta conflictiva dia-lèctica de classe. A Catalunya,desprès de la immediata reaccióde les organitzacions obreres da-vant del cop d’estat de 1936, es vamanifestar la profunditat i l’arrela-ment social d’aquesta tragèdiasota la fórmula de la venjança declasse.

Josep Torres

Cecili Buele i Ramis (Palma, 1944).

Fill de pare guineà i de mare arian-

yera. Per començar. Tot una carta

de presentació. Excapellà, exmis-

sioner, exconsiliari d'Escoltisme,

exdelegat sindical, exregidor de

l'Ajuntament de Palma, exdiputat

al Parlament de les Illes Balears,

exconseller de Cultura i Joventut al

Consell de Mallorca. Independen-

tista nacionalista d'esquerres fins

al moll de l’os. Primer, militant al

PCPE, després al PSM i finalment

a ERC-Illes. Des de fa uns mesos

tècnicament jubilat, és a dir, ja per-

tany al que s'ha vingut a denominar

"tercera edat", la qual cosa no li

impedeix de mantenir la seva fre-

nètica activitat de ciutadà del ca-

rrer, des de la seva condició de

membre d'associacions diverses i

des del seu vessant d'escriptor:

sobretot a través d'internet.

-Com es veuen els toros des dela barrera?-Amb molta més filosofia queabans, i també molt més apassio-nadament. És cert que ja n'he vis-tes i sentides tantes, que me n'arri-ben a sorprendre ben poquetes;però, no puc deixar de continuarreclamant, més que mai, que lesesquerres es comportin i siguincada cop més d'esquerres.-Es nota molt el canvi?-Sí, i tant! Ara tenc molt més tempsdisponible per a fer allò que vull,sense els fermalls que t'imposal'esclavatge d'una vida laboral tanmal engirgolada, des del punt devista humanista. Ara em sent moltmés lliure que mai.-Quin temporal que està caient.-Efectivament, a primer cop d'ull

pot semblar que el panorama polí-tic, social, econòmic i cultural d'a-quests dies té poc a veure amb elde dècades enrere. Som dels quipensen i creuen, emperò, que lacorrupció que ara aflora a la super-fície no es dóna quan un jutge l'hasentenciada, sinó molt abans, almateix moment que es comet.-Vostè que ha estat al capdavantd'una formació política i ambresponsabilitats de govern, coms'explica tanta corrupció i d'unaforma tan descarada en aquestsdarrers temps?Tenc una tríada de motius, primor-dials. M'explica l'escalada ascen-dent cap al cim de la corrupció ins-titucional, primerament, el fet quemolt poques persones dedicadesa la política n'han seguit prèvia-ment una preparació adequada -humanística, filosòfica i/o científi-ca-. En segon lloc, hi ha corrupcióde polítics, perquè hi ha funciona-ris que els ho consenten i no s'a-treveixen a impedir-los-ho. Final-ment, hi ha polítics corruptes a lesinstitucions públiques, per mordels votants que els hi posen. Cappolític corrupte no ho seria, -ni po-lític ni corrupte- si no hagués rebutcap vot de l'electorat -ell/a o el seupartit-; si no hagués rebut certs su-ports funcionarials; o si no s'ha-gués atrevit a presentar-s'hi senseuna preparació prèvia, a ciència i aconsciència, abans d'acceptar uncàrrec públic.-Com veu el futur de les Illes Ba-lears?-El veig ben tocat en la seva cons-trucció democràtica. Sobretot pelque fa a la governabilitat, l'admi-nistració o la representació institu-cional de la ciutadania. Fa tempsque el poeta cantà “No era això,

companys, no era això!” I, sobretoten les minories més dinàmiquesfins ara, pot arrelar-hi i créixer untal desencís que les porti a trenca-ments traumàtics amb les institu-cions.-Quin paper poden i han de jugarels moviments socials?-Un paper imprescindible com amotor de canvi. No tant per tornarallà on érem abans -cosa que enstornaria a dur aquí mateix on somara-; sinó sobretot per avançar capenllà on no hem estat mai encara:una democràcia participativa veri-table, molt més intensa, que nos'acontenti a permetre l'existènciade veus crítiques discordants, sinóque n'impulsi una atenció mésacurada, amb tot el respecte quees mereixen.-Sorgeixen moltes iniciativesdes de la ciutadania.-Què no seria la nostra societat,sense iniciatives ciutadanes críti-ques amb el comportament insti-tucional tan feblement democràtic!Serveixen i molt, si més no, per ferveure, ben a les clares, que un altremón no solament és possible sinóque esdevé del tot necessari: desdel punt de vista social, econòmic,polític, cultural, mediambiental.-Hi ha futur?-El futur, crec jo, està a les mansde la gent capaç de parlar, pensar iactuar amb independència. I ques'hi mou ben falaguera. La inde-pendència personal, en contextdemocràtic, esdevé bàsica per as-solir-ne el sentit veritable. Però so-bretot la independència col·lectiva,la de les nostres illes, la dels Paï-sos Catalans, esdevé del tot ne-cessària, a l'hora d'aixecar la so-cietat democràtica europea delsegle XXI.

-Destacaria la seva qualitat de“ex” de moltes coses.-Cada etapa de la vida té la sevacara, la seva creu i el seu cantell.Vaig iniciar la meva vida pública enl'àmbit del Moviment Escolta iGuiatge de Mallorca. Ens proposà-vem deixar aquest tros de mónuna mica millor d'així com l'havíemtrobat en nàixer. N'he fet la darreraetapa, convençut que això esdevéfactible quan s'actua amb inde-pendència plena. Entre la primera ila darrera percepció, s'han anatsucceint situacions diverses quem'han fet cada cop més palesaaquella dèria primera: en l'àmbit la-boral i sindical, en la defensa delsdrets humans, en el contacte di-recte amb països del Tercer Món,en l'exercici de la pràctica políticainstitucional, en l'escampadissamissatgera per la xarxa d'inter-net...-És una utopia la independènciadels Països Catalans?-Sempre he estat, som i vull conti-nuar sent utòpic. En el sentit devoler apuntar cap enllà on no hearribat encara. En temps del fran-quisme esdevenia utòpica la lluitaper la democràcia; i avui diuen quedeixà de ser-ho. En temps de l'es-clavitud esdevenia utòpica la lliber-tat; i avui diuen que deixà de ser-ho. Hores d'ara, per a certa gent,també esdevé utòpica la indepen-dència dels Països Catalans.Esper que arribarà, més prest quetard, el dia en què es digui que hadeixat de ser-ho.-La seva tasca com a escriptortambé és digna de ressenyar. -M'agrada molt escriure. Hi pas unguster. Més que un article, m'agra-daria que qualque dia se m'arribàsa publicar el meu primer llibre...

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

“Hi ha polítics corruptes a les institucions públiques, per mor dels votants que els hi posen”

CIL BUELE, EXMOLTES COSES

Gòrgies: espasa iparaula

Jordi Martí Font

Gòrgies de Leontins (485–380

aC), filòsof grec, sofista, rival di-

recte de Plató i orador reputat i

famós. Tenia clar que no existeix la

veritat objectiva i que les normes

morals són canviants en les diverses

ciutats i pobles, pel que es va decla-

rar escèptic. I què pot ser sinó es-

cèptic qui es dedica a pensar i si no

vol esdevenir un ranci defensor de la

tradició, és a dir de normes fosilitza-

des?

Des de la seva devoció per l’oratòria,

en la qual excel·lia, pensava que la

paraula era l’única capaç de trans-

formar la realitat (“Qui té la paraula,

té l’espasa”), ja que és ella la que la

inventa, la modifica i la comunica.

Gòrgies ho afirmava des de l’aplica-

ció de les seves idees en la realitat

que l’envoltava. Ell escriví i pronun-

cià un discurs oratori davant l'as-

semblea d'Atenes, amb el qual con-

vencé els seus membres de fer, amb

èxit, la guerra contra Siracusa, una

empresa que aconseguí els resultats

que ell mateix havia pronosticat.

Tàcit, la marca del’esclauL’historiador romà Tàcit (56-118

dC), escriptor del Poder, amb el

Poder i per al Poder (romà en aquest

cas); de família rica, casat amb dona

rica, envoltat de famílies riques i

conqueridor de Britània com a mem-

bre d’una família rica, discursiejava

que “La marca de l’esclau és parlar la

llengua del seu senyor”. I malgrat

dir-ho tan clar, no posar-hi condi-

cions, no blasmar cap mètode per

aconseguir-ho, ni dir esclau en to pe-

joratiu, els esclaus d’ahir i d’avui

quan ho senten, giren el cap i pensen

que parlen dels altres. I continuen

parlant la llengua dels seus senyors,

l’idioma i les paraules.

Montaigne, deretòricaMichel de Montaigne (1533-1592)

dóna una importància bàsica a la re-

tòrica a l’hora de fixar la realitat, fins

al punt que en el seu assaig ‘Sobre la

vanitat dels mots’ assegura que Ar-

quidam, rei d’Esparta, es mostrà ben

sorprès quan Tucídides li contestà

que, davant la pregunta de qui era

més fort en combat, si ell o Pèricles,

li respongués que això era molt difí-

cil de contestar perquè quan l’havia

llençat a terra en lluita “ell convenç

els que l’han vist que no ha caigut, i

guanya la partida”.

Així doncs, no importa què passa

sinó qui ho explica i com ho explica.

Si qui parla és prou capaç d’utilitzar

les paraules convenientment buida-

des o bé directament paraules bui-

des, la forma com les ordenarà i les

dirà seran determinants per enten-

dre una cosa o altra en relació al que

pot haver passat, en relació al que es

pot haver esdevingut.

“La corrupció que araaflora a la superfície noes dóna quan un jutgel'ha sentenciada, sinómolt abans”

“En les minories més dinàmiques pot arrelar-hi i créixer un tal desencís que les porti a trencaments traumàtics amb les institucions”

“Sempre he estat, som i vullcontinuar sent utòpic”

> LES PARAULES SÓN PUNYS

> LA FRASE...