parasitosis humanes (i)
TRANSCRIPT
Parasitosis humanes (I)Parasitosis extraintestinals
Pedro J. Subias LorenCanet de Mar.
Definició de parasitosis
Cicles biològics dels paràsits:Cicle monoxé
Cicles biològics dels paràsits:Cicle heteroxé
Classificació de les parasitosis humanes
ProtozousExtraintestinals Intestinals
HelmintsCestodes, teniesTrematodes, duelesNematodes, cucs
rodons
Protozous extraintestinals (I)
Paludisme (plamodium falciparum, vivax, ovale i malaria)
Babebiosis Trypanosomiasis
Africana (t. Brucei gambiense i rhodesiense): malaltia de la son africana.
Americana (t. Cruzi): malaltia de Chagas.
Infecció per alguna de les quatre especies diferents de Plasmodium, que causa paroxismes periòdics amb esgarrifances, febre / sudoració,
anèmia i esplenomegàlia.
Infecció per Trypanosoma cruzi que causa cardiomiopatia, megaesòfag o megacolon crònics.
Infecció por protozous del génere Trypanosoma, que causa una malaltia crònica amb linfadenopatia generalitzada i
meningoencefalitis freqüentment fatal.
Infecció per especies de Babesia del ramat boví o dels rosegadors, que causa en els humans una malaltia semblant al paludisme amb anèmia
hemolítica.
Protozous extraintestinals (II)
Leishmaniosi: Visceral L. Donovani (Kala-azar) Cutània L major i tròpica (Botó d’orient) Muco-cutània L. viannia braziliensis (Espundia)
Toxoplasmosi Amebes de vida lliure
La malaltia es dona a la India, Xina, sud de Rússia, Àfrica, conca mediterrània Sud-Amèrica i Amèrica Central. Els nens i adults joves
son especialment susceptibles. . Els agents causals son L. major y L. tropica al sud d’Europa, Àsia i Àfrica; el complex L. mexicana en Mèxic, Amèrica Central i
Sudamèrica i el complex L. braziliensis en Amèrica Central i del Sud. L. viannia braziliensis. La úlcera cutània primària dura de 6 a 15 mesos
i es semblant a la L. cutània simple. Però, la L.mucocutània pot metastatizar en els teixits nasofaringeos (abans d’un any). Es poden
produir grans mutilacions del nas i paladar. Habitualment les amebes viuen lliures en el aigua o la terra, però poden infectar als humans i causar malaltia significativa: meningoencefalitis
i queratitis
Infecció per Toxoplasma gondii, que causa tota una gama de manifestacions, des de linfadenopatia benigna asintomàtica fins
malaltia del SNC en potencia letal, coriorretinitis i retard mental.
Cicle biològic de la leishmània
Phlebotomus
Distribució geogràfica de la leishmània
Promastigots inoculats
Mort del paràsit Infestació local Disseminació:
o A través de la pell i/o mucoseso A través de la sang
Leishmaniosi visceral: Kala-azar
Afecta a: nens, persones amb malnutrició o immunodeprimits (el més freqüent VIH)
Òrgans afectats: melsa, fetge, moll de l'ós, i teixit limfàtic.
Clínica: febre alta, irregular i de més de 2 setmanes de durada. Pèrdua de pes. Astènia. Hepato-esplenomegàlia i linfadenopatia. Hemorràgies.
Leishmaniosi cutània: botó d’orient
Lesió granulomatosa, pot presentar un àrea central necròtica.
Localització preferent a la cara
Període d’incubació: 1 any.
Evolució: 2-3 anys.
Leishmaniosi: diagnòstic
DIAGNÒSTIC DIRECTE – Observació del paràsit– Cultiu (mínim un mes abans de donar-lo com
negatiu.– Inoculació en animals d’experimentació.
Xenodiagnòstic.
DIAGNÒSTIC INDIRECTE (visceral):– Intradermorreacció de Montenegro.– Diagnòstic serològic: ELISA i WB
Leishmaniosi: tractament
S’ha d’ iniciar en la fase de nafra
Tractament d’elecció: antimonials pentavalents: antimoniato de N-metil glucamina (Glucantime®). Es eficaç tant i.m.(20 mg/kg/d, 15-28 d: ingrés hospitalari) com intralesional (1-2 ml/sem, 1-6 s) (menys efectes secundaris)
Tractaments alternatius:o Crioteràpia.o Resecció quirúrgica.o Hipertèrmia: submergir la lesió en agua a temperatura de 39-42°C
varies hores diàries durant 10-15 dies.o Sulfat de paromomicina al 15% + clorur de metilbencetonio al 12%
en vaselina administrats de forma tòpica 2 /dia durant 10 dies.
Toxoplasmosi
La toxoplasmosi es una malaltia infecciosa ocasionada pel
protozou Toxoplasma gondii (paràsit intracel·lular obligat).
Cicle del toxoplasma gondii
Toxoplasmosi: clínica
Pot cursar en forma de:
Infeccions lleus o asimptomàtiques. Infeccions mortals que afecten al fetus
(toxoplasmosi congènita). També pot ser greu si afecta a
nounats, gent gran i persones amb immunodeficiències.
Clínica semblant a la mononucleosi
Faringitis, adenopaties, heptoesplenomegàlia i limfocitosi.
Causes en els quadres amb Acs heteròfils negatius (per ordre de freqüència): CMV,
toxoplasmosi, limfocitosi infecciosa, rubèola, neoplàsies, infecció aguda per VIH i
“arañazo” de gat
Diagnòstic: serològic IGM, IGG
No precisa tractament
Toxoplasmosi congènita (I)
Síndrome TARCH (toxoplasma, altres, rubèola, CMV i herpes):
1. Malaltia asimptomàtica a la mare.
2. Ampli espectre de gravetat.
3. Clínica similar: retard creixement i defectes congènits.
4. Diagnòstic serològic.
5. Seqüeles a llarg termini.
Toxoplasmosi congènita (II)
Infecció transplacentaria del fetus.
El 50% dels nascuts de mares seroconvertores estan infectats, només el 10% d’aquests
tenen clínica. Clínica: coriorretinitis, pleocitosis LCR,
microcefalia i calcificacions cerebrals. Diagnòstic: serològic. Tractament: pirimetamina + sulfadiazina +
ac. Folínico (disminuir toxicitat al moll d’os)
Toxoplasmosi en el SIDA
Es la causa més freqüent de ENCEFALITIS FOCAL en pacients amb SIDA.
Clínica: Alteracions neurològiques focals
Símptomes generals: hipotonia, confusió, convulsions i coma.
Diagnòstic: TC, serologia (IgG) i biòpsia cerebral
Tractament: pirimetamina oral i sulfadiacina