- parcela sud 7. roses - informe ambiental. pla parcial ... · ronda de circumval·lació i la...

INFORME AMBIENTAL PLA PARCIAL DEL SECTOR SUD-7 DEL MUNICIPI DE ROSES (ALT EMPORDÀ)

Aragó, 390-394, 4º, 1ª, 08013 Barcelona. Telf. 93 487 21 20 Fax. 93 488 37 44

N/código:

Peticionario:

Fecha:

105

Balcó de Roses

08 de Octubre de 2007

- PARCELA SUD 7. ROSES -

INFORME AMBIENTAL. PLA PARCIAL DEL SECTOR

SUD-7. ROSES (ALT EMPORDÀ)



0- ANTECEDENTS. OBJECTE DE L’ESTUDI...................................................................................................... 1 1- DETERMINACIÓ DELS REQUERIMENTS AMBIENTALS EN L’ÀMBIT DEL POUM .......................... 1

1.1 ANÀLISI AMBIENTAL DE LA SITUACIÓ ACTUAL DEL TERRITORI ...................................................... 1 1.1.1 MARC GEOGRÀFIC ................................................................................................................................... 1

1.1.1.1 Descripció de l’entorn territorial del municipi .........................................................................................................1 1.1.1.2 Descripció de l’entorn territorial de la zona d’actuació............................................................................................2

1.1.2 MARC NATURAL......................................................................................................................................... 4 1.1.2.1 Climatologia.............................................................................................................................................................4 1.1.2.2 Qualitat atmosfèrica .................................................................................................................................................8 1.1.2.3 Geologia .................................................................................................................................................................12 1.1.2.4 Hidrologia ..............................................................................................................................................................15 1.1.2.5 Vegetació ...............................................................................................................................................................18 1.1.2.6 Fauna......................................................................................................................................................................19 1.1.2.7 Espais naturals i àrees protegides o catalogades.....................................................................................................26 1.1.2.8 Àrees de risc ambiental ..........................................................................................................................................32

1.1.3 MARC SOCIOECONÒMIC ....................................................................................................................... 41 1.1.3.1 Característiques generals........................................................................................................................................41 1.1.3.2 Demografia.............................................................................................................................................................41 1.1.3.3 Habitatge ................................................................................................................................................................42 1.1.3.4 Mobilitat.................................................................................................................................................................42 1.1.3.5 Mercat de treball ....................................................................................................................................................43

1.2 OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL APLICABLES A L’ÀMBIT DEL PLA ESTABLERTS EN LES DIFERENTS NORMATIVES O INSTRUMENTS DE PLANEJAMENT .... 45 1.3 MAPA DE VULNERABILITAT...................................................................................................................... 50

2 ANÀLISI D’ALTERNATIVES I JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ELECCIÓ ADOPTADA.............. 52 2.1 DESCRIPCIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUES DE LES ALTERNATIVES CONSIDERADES .................. 52 2.2 JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA............................................................................................ 55

3 DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D’ACORD AMB L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ ADOPTADA.............................................................................................................................................................. 55

3.1 SÍNTESI DESCRIPTIVA DEL CONTINGUT DEL PLA I LES SEVES POSSIBLES REPERCUSSIONS SOBRE L’ENTORN............................................................................................................................................... 55

3.1.1 DESENVOLUPAMENT URBANÍSTIC ...................................................................................................... 55 3.1.2 PRESTACIÓ DE SERVEIS BÀSICS........................................................................................................... 56

ANNEX FOTOGRÀFIC .......................................................................................................................................... 61



1

0- ANTECEDENTS. OBJECTE DE L’ESTUDI El planejament urbanístic vigent al municipi de Roses queda definit pel Pla General d’Ordenació Urbanística (PGOU) aprovat definitivament el 27/7/93 i publicat al DOGC en data de 6/9/93. Aquest Pla General constitueix l’instrument d’ordenació integral del territori del municipi de Roses i és el resultat de la revisió del Pla General aprovat per la Comissió Provincial d’Urbanisme de Girona el 20 de juny de 1961 i de l’adaptació del mateix al D Leg. 1/90, segons el que preveu la seva Disposició Transitòria primera. Actualment, el planejament vigent es troba en procés de revisió per la qual cosa es preveu que properament s’aprovarà el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Per tant, el municipi de Roses no disposa d’un planejament adaptat ja que el PGOU vigent és anterior a l’entrada en vigor de la llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, del 14 de març, d'urbanisme, per al foment de l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local que va ser aprovada l’1 de gener de 2.005 i derogada posteriorment pel Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme. Ni la legislació ambiental ni la legislació urbanística actuals no especifiquen el procediment a seguir en el cas d’haver d’avaluar un pla parcial urbanístic que desenvolupa planejament general no avaluat. Tanmateix, la persona o l’òrgan promotor han de trametre a l’Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental corresponent un document amb la informació necessària per a permetre determinar l’aplicació o no del procediment d’avaluació ambiental. En aquests casos l’administració decideix cas a cas si cal sotmetre aquest pla a l’avaluació ambiental segons la disposició transitòria 12ena del Decret 305/2006. Així doncs, el present informe ambiental un cop tramés a l’Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental de Girona servirà com a base per tal que l’administració emeti un informe on es defineixi si el pla ha de seguir el procediment d’avaluació ambiental. El contingut del present informe ambiental ha estat redactat segons el que defineix l’article 100 del Decret 305/2006 en els seus apartats a i b. 1- DETERMINACIÓ DELS REQUERIMENTS AMBIENTALS EN L’ÀMBIT DEL POUM 1.1 ANÀLISI AMBIENTAL DE LA SITUACIÓ ACTUAL DEL TERRITORI

1.1.1 MARC GEOGRÀFIC

1.1.1.1 Descripció de l’entorn territorial del municipi El municipi de Roses es troba a la comarca de l’Alt Empordà a l’extrem nord-oriental del principat de Catalunya. Roses es situa a la costa septentrional de l’ampli golf de Roses i comprèn les terres del sector SW de la península del Cap de Creus. Limita a l’est amb el municipi de Cadaqués, a l’oest amb Castelló d’Empúries i Palau-saverdera, al nord amb el Port de la Selva i la Selva de Mar i al sud amb la mar Mediterrània. El litoral de Roses va des de la cala Jòncols- al límit amb Cadaqués- fins a l’antic grau de Roses, una de les boques de l’antic estany de Castelló, al límit amb Castelló d’Empúries.



2

Figura 1.1: Entorn territorial. SUD-7 Font: Elaboració pròpia a partir de la Base cartogràfica del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la

Generalitat de Catalunya i de la base de dades de l’Institut Cartogràfic de Catalunya L’àmbit 1 del SND-7 es situa tot just al nord de la urbanització del Salatar i a llevant de la urbanització de Santa Margarida, mentre que l’àmbit 2 es situa a llevant de la urbanització del Mas Matesi al nord de la ciutadella de Roses a 1,2 Km de distància l’un de l’altre. El zona de Santa Margarida era antigament zona agrícola i d’aiguamolls. Aquesta zona es pot dividir en tres sectors ben diferenciats: • Sector I. La part del Salatar emmarcada entre la platja i l’antic rec de drenatge que unia les basses de

Santa Margarida i del Clot dels Franquets amb el Reg Madral. • Sector II. El sector dels canals, situat a la part de llevant entre el Salatar, el Reg Madral i la carretera

de Figueres. • Sector III. Un sector encara per desenvolupar format pel sector de sòl urbanitzable, SUD 3, SUD 4,

SUD 5, SUD 6, SUD 7, SUD 8, SUD 9, SUD 10 i la UA 21. Així doncs, l’àmbit 1 del SUD 7 objecte d’estudi en el present document forma part d’aquest sector.

Aquests terrenys urbanitzables corresponen als terrenys d’antics aiguamolls, situats entre la carretera de Figueres i les àrees dels canals i el Salatar.

1.1.1.2 Descripció de l’entorn territorial de la zona d’actuació L’àmbit 1 del sector SND-7 se situa just al nord de la zona del Salatar quedant separat de l’entramat urbà pel Clot Franquets Nord i a llevant de la urbanització de Santa Margarida separat per un petit canal. Al nord s’hi situa l’antic càmping Rodhes que ara conforma el sector de sòl urbanitzable SUD-8.

EL SALATAR

SANTA MARGARIDA EL RASTRILLO

VILA DE ROSES

EL MAS MATES

LA GARRIGA

EL CORTIJO

EMPURIABRAVA

EL MAS BOSCÀ

SNU-7

SNU-7



3

Actualment es tracta d’una zona erma coberta per vegetació ruderal de caràcter herbaci tot i que també cal destacar la presència de tamarius (Tamarix sp) així com vegetació arbustiva hidròfila (joncs i balques) a l’extrem de ponent del sector fruït de la presència del rec natural. Per la seva banda, a l’extrem meridional del sector s’hi situen una sèrie d’edificis tocant a l’avinguda del Clot dels Franquets.

Figura 1.2: Entorn territorial. SUD-7-Àmbit 1 Font: Elaboració pròpia a partir de la Base cartogràfica del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la

Generalitat de Catalunya i de la base de dades de l’Institut Cartogràfic de Catalunya Pel que fa a l’àmbit 2 del sector SNU-7 es troba a ponent del sector SUD-2, deixant a ponent les àrees ocupades pels sectors SUD 11, SUD 12 i SUD 2, mentre que al sud s’hi situa el SUD 8 i més enllà la Ronda de Circumval·lació i la ciutadella de Roses. El sector SUD 7 inclou un tram de la riera de la Trencada i en el seu extrem meridional hi ha un seguit d’hortes periurbanes. La major part del sector es troba cobert per vegetació ruderal de tipus herbaci i existeixen alguns abocaments de runes.

Figura 1.3: Entorn territorial. SUD-7-Àmbit 2 Font: Elaboració pròpia a partir de la Base cartogràfica del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i de la base de dades de l’Institut Cartogràfic de Catalunya



4

1.1.2 MARC NATURAL 1.1.2.1 Climatologia La temperatura a l’Empordà sol ser suau durant tot l’any, amb una oscil·lació tèrmica poc accentuada, pròpia de les zones mediterrànies. Bona part d’aquesta situació és deguda a la influència de la mar mediterrània que, al ser una mar petita i gairebé tancada, provoca un efecte termoregulador; les seves aigües s’escalfen fàcilment durant l’estiu i es refreden poc a poc durant la tardor i l’hivern. Les masses d’aigua més calentes tendeixen a estar properes a la superfície, de manera que transmeten el calor per convecció a l’aire que hi ha a la superfície, que serà arrossegat cap a la costa mitjançant l’acció dels vents que bufen de mar cap a terra. Quan arriba l’estiu, el mar ha perdut tota la seva font de calor, i les masses d’aire càlid que es situen sobre la seva superfície, en contrast amb la temperatura de l’aigua, generen un desplaçament de l’aire, la marinada o garbí; vent suau de component SW que bufa cap a les tardes d’estiu, i que refresca les màximes d’estiu impedint que puguin ser excessivament altes. Puntualment es produeixen fenòmens extraordinaris fruït d’alguna situació atmosfèrica conjuntural. A l’hivern, es poden produir onades de fred que molt de tant en tant, poden arribar a provocar nevades, degut a la combinació de la situació anticiclònica hivernal que sol dominar a la península, amb les baixes pressions que es formen a la mediterrània occidental. Quan aquesta situació es posa en contacte amb els anticiclons que dominen el centre o el nord d’Europa, les baixes pressions mediterrànies desencadenen una advecció del NE, que comporta una entrada d’aire polar molt fred. Aquesta situació pot durar diversos dies i dóna lloc a temperatures inferiors a les normals. La pluviometria de la zona, destaca per una distribució irregular de la precipitació al llarg de l’any, malgrat que es comporta seguint un patró estacional regular any rere any, amb un màxim pluviomètric a la tardor i en menor mesura a la primavera, uns hiverns poc plujosos i uns estius generalment secs, deixant de banda les tamborines a l’últim tram de l’estació. Aquestes pluges obeeixen a la influència de la Tramuntana. En canvi són els vents de l’est, molt menys freqüents però més intensos, els que provoquen les tempestes que solen afectar la costa. Esporàdicament, també es poden produir períodes irregulars de fortes sequeres que poden reduir considerablement els aqüífers de la conca, o pluges torrencials, especialment a la tardor però també durant la primavera o a finals d’estiu, provocades per un fenomen atmosfèric conegut com a gota freda. Es tracta d’un corrent d’aire fred en altura que varia sovint la seva velocitat de circulació; quan es redueix i entra en contacte amb l’aire càlid i humit de principis de tardor a la zona mediterrània, provoca precipitacions violentes D’acord amb l’índex d’humitat de Thornthwaite es tracta d’un clima de tipus subhumit. Observatori Per realitzar la caracterització del clima de l’àrea d’estudi s’han utilitzat les dades corresponents a l’estació climatològica de Begur (Baix Empordà) que pertany a la xarxa de l’Institut Nacional de Meteorologia (INM). Els valors s’han obtingut a partir de les “Fichas agroclimáticas de la red termopluviométrica nacional” (INM) i de les dades facilitades pel mateix Institut Nacional de Meteorologia. Les coordenades de l’estació són les següents:

• Estació: Begur • Longitud: 3º14’E • Latitud: 41º57’ • Altitud: 100 m • Tipus d’estació: Termopluviomètrica 1.931-1.968



5

Caracterització agroclimàtica

a) Regim tèmic:

A la taula 1.1 es mostren les dades tèrmiques d’una sèrie de 30 anys de l’estació de Begur:

Mes Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Anual T' 19,6 20,9 21,9 23,3 26,0 30,0 31,4 31,6 30,1 27,1 22,5 20,1 32,9 T 13,6 14,1 15,9 17,2 20,6 24,3 26,9 26,3 25,2 21,7 17,3 14,4 19,8 tm 10,0 10,3 12,2 13,8 17,1 20,6 23,3 22,9 21,5 18,0 13,8 11,0 16,2 t 6,3 6,6 8,5 10,3 13,6 16,9 19,7 19,5 17,9 14,4 10,2 7,5 12,6 t' 0,8 1,3 3,7 6,4 8,9 12,8 15,7 15,6 13,0 9,1 5,1 2,1 -1,4

Taula 1.1: Fitxa termomètrica de l’estació de Begur

Essent: T’= Temperatura mitjana de les màximes absolutes (l’anual correspon a la mitjana de les màximes absolutes anuals) T = Temperatura mitjana de les màximes tm = Temperatura mitjana t = Temperatura mitjana de les mínimes t’= Temperatura mitjana de les mínimes absolutes (l’anual correspon a la mitjana de les mínimes absolutes anuals)

Per tal de caracteritzar agroclimàticament la zona de Begur ens basem en la classificació de Papadakis, que utilitza fonamentalment valors extrems de les variables meteorològiques, ja que són més representatius i limitants a l’hora d’estimar les respostes i condicions òptimes dels vegetals. Des del punt de vista d’ecologia dels cultius, Papadakis considera essencials les següents característiques climàtiques:

Fred hivernal Calor estival Aridesa i la seva distribució al llarg de l’any

Per les seves classificacions cal disposar dels següents paràmetres meteorològics:

Temperatura mitjana de les màximes absolutes Temperatura mitjana de les màximes Temperatura mitjana Temperatura mitjana de les mínimes Temperatura mitjana de les mínimes absolutes Temperatura mitjana de les mínimes Precipitacions mitjanes mensuals

D’acord amb les dades de temperatura i del balanç hídric de la fitxa agroclimàtica corresponents a l’estació termopluviomètrica de Begur la classificació de Papadakis per la zona estudiada és la següent:

Tipus d’hivern: CITRUS (Ci) D’una manera general el règim tèrmic de la zona es caracteritza per els següents valors:

- Temperatura mitjana de les mínimes absolutes del mes més fred (Gener): t’= 0.8 C - Temperatura mitjana de les mínimes del mes més fred (Gener): t= 6,3 ºC - Temperatura mitjana de les màximes del mes més fred (Gener): T= 13,6 ºC

Tipus d’estiu: ORYZA (O)



6

Papadakis defineix l’estació lliure de gelades disponibles (E) com el període en què la temperatura mitjana de les mínimes absolutes (t’) arriba o supera els 2ºC. L’estació lliure de gelades mínima (e) és el període en què la temperatura mitjana de les mínimes absolutes sobrepassa la temperatura llindar de 7ºC. L’estació lliure de gelades mitjanes és el període en què la temperatura mitjana de les mínimes absolutes és superior als 0ºC. Per a l’estació de Begur el règim de gelades és el següent: - Dates que fixen l’estació lliure de gelades disponible H: 9 F - Durada de l’estació lliure de gelades mínima (t’ > 7ºC) e: 7,3 mesos - Duració de l’estació lliure de gelades disponible (t’ ≥ 2ºC) E: 10,7 mesos - Mitjana de les màximes del semestre més càlid (V-X) M: 24,2 ºC D’acord amb les dades anteriors, el règim tèrmic és:

MARÍTIM CÀLID (MA)

b) Regim hídric:

El balanç hídric per a l’estació de Begur s’ha calculat a partir dels valors de la precipitació mitjana mensual en mm (P) i de l’evapotranspiració potencial mitjana en mm (ETP) calculada amb la fórmula de Thornthwaite. Per al càlcul de l’excés i/o dèficit d’aigua s’ha suposat que el sòl reté fins a 100 L d’aigua per metre quadrat (R=100 l/m2= 100 mm). A l’estació de Begur , la precipitació total anual és de 506 mm, mentre que els consums mesurats per ETP arriben fins a 830 mm, de manera que resulta un Índex Anual d’humitat, Ih (P/ETP) de 0,61. Els mesos amb dèficit d’aigua són els de juny, juliol, i agost.

Taula 1.2: Pluviometria mitjana estacional L’aigua de rentat Ln s’ha obtingut sumant les diferències entre P i ETP en aquells mesos on P és superior a ETP (període humit) i representa l’excés d’aigua sobre les necessitats hídriques de la vegetació els mesos humits. A la zona d’estudi, i segons la fitxa de l’estació de Begur (Alt Empordà), Ln = 67 mm. Es defineix segons J. Papadakis l’índex d’humitat, Ih, com el quocient entre la precipitació mitjana mensual (P) i l’evapotranspiració potencial (ETP). Aquest índex s’utilitza per determinar els mesos humits, secs i intermedis segons la següent valoració:

- Mes humit: Ih > 1 - Mes intermedi: 1 ≥ Ih ≥ 0,5 - Mes sec: Ih < 0,5

Quan ETP supera a P (generalment a la primavera), la vegetació va extraient del sòl la quantitat d’aigua que necessita perquè sumada a P doni Ih=1. Això es fa fins que l’aigua extreta del sòl arriba al valor 100

ESTACIÓ HIVERN (D,G,F)

PRIMAVERA (M,A,M)

ESTIU (J,J,A)

TARDOR (S,O,N) ANUAL

Begur

109 (21,54%) 120 (23,71%) 78 (15,4%) 199 (39,3%) 506 (100%)



7

mm (a les estacions on Ln ≥ 100) o un valor igual a Ln quan aquesta última sigui inferior a l’esmentada xifra. Es considera període sec al format pel conjunt dels mesos secs (una variant d’aquesta seria els mesos intermedis). A l’estació de Begur, segons la taula 1.3, es defineixen com a mesos secs els mesos de juny, juliol i agost, i com a mesos intermedis tenim els mesos de maig, abril i setembre. La resta de mesos es consideren humits. D’acord amb totes les dades recollides obtenim la següent classificació: Règim d’humitat: MEDITERRANI SEC (Me) A partir de totes les classificacions recollides, podem definir el tipus climàtic que caracteritza a l’àrea d’estudi: MEDITERRANI MARITIM (MA, Me)

Taula 1.3: Balanç hídric. Estació pluviomètrica de Begur.

P Precipitació mitjana mensual en mm ETP Evapotranspiració potencial en mm Ih Índex d’humitat (P/ETP) LL Nombre mitjà de dies de pluja N Nombre mitjà de dies de neu G Nombre mitjà de dies de calamarsa

Diagrama ombrotèrmic de Gaussen El diagrama ombrotèrmic de Gaussen, és un diagrama cartesià, amb els mesos de l’any situats en abscisses, i ordenades múltiples amb la temperatura mitjana mensual (ºC) a un lateral i la precipitació mitjana mensual (mm) a l’altre, prenent una escala de precipitacions doble que la de temperatures. És a dir, per cada ºC de temperatura es pren un parell de mm de precipitació. Es una aproximació a la sequedat estacional, considerant 2 tm una estimació de la ETP. Aleshores el període sec correspon a la zona on la precipitació és menor que la temperatura. Tot seguit es mostra el diagrama ombrotèrmic de Gaussen per a la zona de Begur:

MES Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Anual P (mm) 31 31 38 39 43 30 15 33 67 76 56 47 506

ETP (mm) 22 22 37 54 79 114 142 129 100 68 39 24 830 Ih 1,41 1,41 1,03 1,00 1,00 0,40 0,11 0,26 0,67 1,12 1,44 1,96 0,61 LL 5 5 7 7 7 5 3 5 6 7 7 6 70 N 0,3 0,5 0,2 0,2 1,2 G 0,1 0,1 0,1 0,1 0,4

R (mm) 86 100 100 94 62 0 0 0 0 22 42 69 VR (mm) 17 14 0 -6 -32 -62 0 0 0 22 20 27 ER (mm) 17 20 37 54 83 92 26 47 84 63 34 21 DA (mm) 0 0 0 0 0 22 116 92 13 0 0 0 EA (mm) 0 1 16 0 0 0 0 0 13 0 0 0



8

Climograma

0

20

40

60

80

100

gene

rfeb

rermarç ab

rilmaig jun

yjul

iolag

ost

setem

bre

octub

re

nove

mbre

dese

mbre

Prec

ipita

ció

mitj

ana

men

sual

(mm

)

0510152025303540455055

Tem

pera

tura

(ºC

)

P(mm) tm (ºC)

Figura 1.4: Diagrama Ombrotèrmic de Gaussen. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’estació meteorològica de Begur

1.1.2.2 Qualitat atmosfèrica La contaminació atmosfèrica és un procés que s’inicia amb l’emissió de contaminants a l’atmosfera per part dels diferents focus emissors. Les concentracions d’aquests contaminants en els focus emissors és el que es coneix com a nivells d’emissió. En el procés d’emissió de contaminants, es llancen a l’atmosfera quantitats determinades de contaminants que hi romanen durant un cert temps, conegut com a temps de residència. Durant aquest temps, les substàncies pateixen diferents efectes de transport i/o transformació el qual serà més o menys prolongat segons quina sigui la reactivitat química de la substància en el medi, l’acció de rentat de l’atmosfera que efectua la pluja i la capacitat de dispersió del medi. Com a resultat d’aquests processos, en un punt determinat es dóna una determinada concentració de cada contaminant, aquest valors s’anomenen nivells d’immissió. Són els nivells d’immissió o de qualitat de l’aire els que determinen l’efecte d’un contaminant sobre la salut o el medi ambient. Aquesta última fase del procés, inclou per tant, els efectes dels contaminants sobre els éssers vius, les estructures (edificacions, monuments...) i sobre les propietats intrínseques de l’atmosfera (reducció de visibilitat, alteració del balanç de calor del sistema terra- atmosfera, alteracions sobre el clima, … ). Així doncs, per tal de minimitzar la contaminació atmosfèrica és necessari, per una banda el control de les emissions atmosfèriques (nivells d’emissió), i per altra banda, el control i la vigilància de la presència dels contaminants a l’aire en diferents punts receptors (nivells d’immissió). L’atmosfera és un medi fluid amb una dinàmica que fa que la dispersió i el transport dels contaminants siguin difícils d’estudiar i preveure. Així doncs, la relació entre la quantitat de contaminants emesos a l’aire i la seva presència en un moment i en un lloc determinats no és una relació directa ni proporcional, ni senzilla de conèixer, degut a la gran complexitat del sistema atmosfèric. Entre l’emissió de contaminants i la immissió hi ha un procés de transport i dispersió i fins i tot es pot produir un canvi en la naturalesa dels contaminants. La Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya (XVPCA), és un sistema de detecció dels nivells d’immissió dels principals contaminants. Va ser creada per la Llei 22/1983, de 21 de novembre, definida per l'Ordre de 20 de juny de 1986 i adscrita administrativament al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. L’objectiu principal d’aquesta xarxa és el de vigilar la qualitat de l’aire, és a dir, obtenir els nivells de concentració a l’aire dels principals contaminants



9

atmosfèrics i, mitjançant els resultats de les mesures que s’obtenen, dur a terme les actuacions necessàries per tal de solucionar els problemes originats per la contaminació atmosfèrica. Dins d’aquest context normatiu es divideix el territori en zones de qualitat de l’aire (ZQA), que tenen com a objectiu que les mesures que es fan en una zona siguin representatives del nivell de fons de qualitat de l’aire de tota l’àrea que la comprèn, per la qual cosa cal que la superfície que la forma sigui homogènia respecte a l’orografia, la climatologia, la densitat de població i el volum d’emissions industrials i de trànsit. Dins de cada zona de qualitat de l’aire es poden identificar diferents àrees segons l’ocupació del sòl (nivell 1: àrees urbanes, suburbanes o rurals) i del tipus de fonts emissores (nivell 2: àrees de trànsit, industrials o de fons). D’acord amb aquests criteris, cada punt del territori pertany a una zona de qualitat de l’aire i està caracteritzat per un tipus d’àrea. Aquest fet comporta que per avaluar la qualitat de l’aire a Catalunya no calgui mesurar tots els seus punts, sinó que d’acord amb la normativa n'hi hagi prou amb disposar de dades per a cada tipus d’àrea dins d’una zona, ja que dues àrees del mateix tipus i dins una mateixa zona tindran nivells d’immissió equivalents. Roses es troba dins la zona de qualitat de l’aire 9: Empordà (ZQA9*) de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA). La XVPCA disposa actualment de tres punts de mesura en aquesta zona, una estació automàtica a Begur i dues de manuals a La Bisbal de l’Empordà i a Figueres respectivament. Malgrat que no n’hi cap dins del municipi de Roses, s’entén que els nivells d’immissió mesurats a les estacions trobades seran equivalents als que es mesurarien a Roses.

MUNICIPI UBICACIÓ AUTOMÀTICA MANUAL Begur Centre d’estudis del mar O3, PA -

Bisbal d’Empordà, la Ajuntament - PM10, Pb Figueres Oficina de Turisme - SO2, FN

Taula 1.4: Punts de mesura de la XVPCA a Roses

Un cop consultats “Els mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori de Catalunya enfront de la contaminació atmosfèrica”, volum 6, Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, La Garrotxa i Pla de L’Estany” s’extreuen les següents conclusions:

PARÀMETRE CAPACITAT VULNERABILITAT ROSES

Partícules - Nul·la SO2 - Nul·la NOx - - CO - Nul·la

Taula 1.5: Vulnerabilitat al municipi de Roses en relació als diferents paràmetres



10

Seguidament es poden consultar els mapes de vulnerabilitat i capacitat de la zona d’estudi:

Nivells d’immissió

FIG 1.5: MAPA DE CAPACITAT ENFRONT LES PST FIG 1.6: MAPA DE CAPACITAT

FIG 1.8: MAPA DE VULNERABILITAT ENFRONT EL CO2 FIG 1.7: MAPA DE VULNERABILITAT ENFRONT EL CO

FIG 1.9: MAPA DE VULNERABILITAT ENFRONT LES PST



11

Roses és un municipi amb molt poca activitat industrial on predomina una tipologia d’habitatges de tipus residencial. Tot i que per la seva superfície hi passen vies de comunicació importants, en general el trànsit a través del municipi és força baix. Per aquestes raons, el nivell d’emissió de contaminants del municipi és baix. Tanmateix, són les concentracions d’immissió les que determinen la qualitat de l’aire al municipi. Veient els valors d’immissió obtinguts tant per la XVPCA com per la unitat mòbil, es pot concloure que la qualitat de l’aire a Roses és força bona. Els valors d’immissió s’han obtingut a través de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA), que s’estén a tot l’àmbit territorial de Catalunya. Dins d’aquesta zona de qualitat ambiental les dades obtingudes, s’han extret de les tres estacions abans esmentades, les quals son les més properes a la zona d’estudi Les mesures corresponents als diversos agents atmosfèrics que produeixen una certa contaminació atmosfèrica, són les següents:

• O3 (ozó), en µg/m3

O3 2006 % dades vàlides Mitjana anual Màxim horari Màxim 8-horari Màxim diari

E. automàtica Centre d'estudis del

Mar 100 84 208 177 146

Taula 1.6: Mesures de nivells d’Ozó VALORS LÍMITS ESTABLERTS AL RD 1073/2002. OZÓ

Paràmetre Valor límit

Llindar de protecció de la salut Mitjana vuit-horària (8h)

110 µg/m3

Llindar de protecció de la vegetació Mitjana horària (1h)

200 µg/m3

Llindar de protecció de la vegetació Mitjana diària (24h)

65 µg/m3

Llindar d’informació a la població Mitjana horària (1h)

180 µg/m3

Llindar d’alerta Mitjana horària (1h)

360 µg/m3

Taula 1.7: Valors d’ozó límit establerts al RD 1073/2002

Sèrie: Mitjanes horàries (mitjana anual, màxim horari, màxim 8-horari i màxim diari) Període de mesures: any natural (1 de gener al 31 de desembre)

Els valors límits d’immissió d’O3 venien regulats pel RD 1494/1995 fins al 9 de setembre de l’any 2003 en què entrà en vigor la nova Directiva europea 02/03/CE.

Les dades analitzades són de l’estació situada a Begur. Malgrat que no s’ha superat el llindar d’alerta a la població, si que hi ha el valor horari proper al llindar d’informació a la població. Pel que fa al valor vuit-horari, cal dir que està per sobre del llindar de protecció per la salut, i també està per sobre el valor llindar de la protecció de la vegetació. Un cop observades les dades de l’any 2006, es pot dir que els valors d’immissions de O3 produeixen una certa contaminació a l’atmosfera, i que fora bo reduir aquests valors en un futur.



12

Pel que fa a la resta de contaminants de que es disposen mesures a la zona, cal dir que cap d’ells sobrepassa els valors establerts, i que per tant , es pot considerar que l’atmosfera no està contaminada per les immissions d’aquests.

1.1.2.3 Geologia a) Emmarcament geotectònic Geogràficament l’Alt Empordà està situat al sector nord-oriental de Catalunya. La comarca fa frontera amb França, amb els Pirineus axials; en ells comencen els rius que desemboquen al mar del Cap de Creus al nord , per el costat de llevant ressegueixen l’accidentada costa Mediterrània i per ponent fa frontera amb la comarca del Gironès, la Selva i la Garrotxa. A l’extrem més oriental dels Pirineus es troben els mantells de l’Empordà. Aquests constitueixen els mantells superiors més orientals. S’estenen des de Costoja fins a la plataforma mediterrània a l’E de Roses i del massís del Montgrí. Dins d’aquests mantells es poden diferenciar dos conjunts d’unitats estructurals, segons les seves característiques estratigràfiques, la seva edat d’emplaçament i la seva posició estructural: el mantell superior de l’Empordà i el mantell inferior de l’Empordà. b) Litologia A grans trets podem dir que a l’àmbit 1, hi predominen els materials de l’holocè, corresponents a graves, sorres i llims, ja que és una plana al·luvial deltaica (Q2E). A l’àmbit 2, en canvi, hi predominen les argiles i els còdols, pertanyents al plistocè mitjà i superior.

Al municipi de Roses hi ha dos tipus de litologia predominant, llims i bretxes. Al sud de la població els llims (Qm) sovint van acompanyats de sorres de color grisos, amb abundant matèria orgànica i alt contingut en sal. Es troben degradats per acció antròpica. Són dipòsits de maresmes. En aquesta zona la seva potència és de l’ordre de 10m. Aquests materials pertanyen a la època de l’holocè del període quaternari. Situades a la zona nord de la població, les bretxes (Qga2) que també estan formades per

Fig 1.10: Geologia de la zona. Font: Reproducció parcial del mapa geològic de Catalunya 1:250000



13

sorres i llims, engloben clastes angulosos. S’interpreten com glacis associats a la terrassa 2. En aquest cas els materials pertanyen al plistocé-holocé basal. També hi ha, tot i que a la part més oriental del terme, una àmplia zona formada majoritàriament per graves, amb sorres, llims i localment blocs, que formen dipòsits de les lleres actuals de les rieres i dels torrents. Inclou possibles dipòsits de vessants no cartografiables amb els quals s’inserten lateralment. No es coneix la potència mitja de la unitat. És equivalent a la Qt0-1, però te menys entitat. S’atribueix a l’holocè.

Figura 1.11: Mapa litològic de Roses Font: Bases de dades cartogràfiques del Departament de Medi Ambient. SIG

Miramón.

Mc_COrp

Mc_COrp

Mc_COrp

Mc_COre2

Mc_COrp

Q

Qp Qc

Qc

Qc

Qpas

Qpas

Q

Q

Qpall

Qpag

Qtor

Qr

Qr

Qpc

Qpc

Npas

Qga3

ROSES

PALAU-SAVARDERA

CASTELLÓ D’EMPURIES



14

EPIGRAF LITOLOGIA

PREDOMINANT LITOLOGIES

SECUNDARIES ERA PERÍODE ÈPOCA EDAT

Ggdbh Granodiorites Paleozoic Carbonífer-Permià ÇOre2 Grauvaques Gresos, lutites Paleozoic Cambroordovicià

mc_ÇOre2 Pissarres pigallades Fil·lites pigallades, cornubianites Paleozoic Carbonífer-Permià mc_ÇOrp3 Pissarres pigallades Fil·lites pigallades, cornubianites Paleozoic Carbonífer-Permià

NPas Argiles Llims, sorres, graves Cenozoic Neogen Pliocè inferior-mitjà Pliscinià Qga3 Argiles Còdols Cenozoic Quaternari Plistocè superior Qpc Argiles Calcàries, sorres, matèria orgànica Cenozoic Quaternari Plistocè Qm Llims Sorres, matèria orgànica, sals Cenozoic Quaternari Holocè

Qpall Llims Cenozoic Quaternari Holocè Qcl Sorres Cenozoic Quaternari Holocè Qp Sorres Graves Cenozoic Quaternari Holocè Superior

Qpas Sorres Graves Cenozoic Quaternari Holocè Superior Qpag Graves Cenozoic Quaternari Holocè Superior

Qr Graves Sorres, llims i argiles Cenozoic Quaternari Holocè Qtor Graves Cenozoic Quaternari Plistocè-Holocè Qga2 Bretxes Sorres, llims Cenozoic Quaternari Plistocè-Holocè

Ggdbh: Granodiorita biotítico-hornblèndica. Son roques relativament homogènies de gra mig. Presenten microestructura granular, holocristal.lina i de gra mig. Constituïdes per quars, plagiòclasi, feldspat potàssic, biotita i hornblenda. Els minerals accessoris més importants són: apatit, zircó, allanita i minerals opacs. Inclou abundants enclavaments de gra fi de composició quarsidiorítica. També hi són freqüents les intrusions de leucogranits (Gl1). Formen petits stocks o batòlits que donen lloc a aureoles de metamorfisme de contacte d'espessor hectomètrica. Constitueixen les "granodiorites de Roses-Rodes" i les "granodiorites del batòlit de Sant Llorenç-La Jonquera". Edat: Carbonífer-Permià. ÇOre2: Grauvaques, arenites i pelites de color clar. Hi ha una variació de fàcies: al sector meridional, predominen els gresos amb clastes aïllats de quars i roques quarsifeldspàtiques; cap al nord, predominen les roques pelítiques clares, amb alguna intercalació de conglomerats de quars i varies intercalacions de roques tipus porfiroide. Alguns components d'aquestes roques presenten evidències de ser vulcanoderivades àcides. Aquesta unitat es correlaciona lateralment amb la unitat ÇOrcg2. Edat: Cambroordovicià. mc_ÇOre2: Pissarres pigallades, fil·lites pigalladades i cornubianites. Es forma moscovita i, en els nivells de composició favorable, minerals del grup de l'epidota i amfíbols (actinolita). Corresponen als materials de la unitat ÇOre2 afectats per metamorfisme de contacte. Edat del metamorfisme de contacte : Carbonífer-Permià. mc_ÇOrp3: Pissarres pigallades, fil·lites pigalladades i cornubianites amb porfiroblastes mil·limètrics d'andalusita i cordierita. Corresponen als materials de la unitat COrp3 afectats per metamorfisme de contacte hercinià. Edat del metamorfisme de contacte: Carbonífer-Permià. NPas: Argiles, llims i sorres amb nivells de graves. Els nivells de graves tenen geometria canaliforme amb extensió lateral limitada. Als paquets lutítics s'inclouen argiles expansives (esmectites) i nòduls esferoidals d'òxids de ferro (goethita). Lateralment passa a la unitat NPga. Aquesta unitat s'interpreta com a les fàcies distals de ventalls al.luvials d'àrea font metamòrfica palezoica. Edat: Ruscinià. Qga3: Argiles ocres i vermelloses que engloben nivells de còdols subarrodonits- arrodonits discontinus. Glacis associats a la terrassa 3 (Qt3). Edat: S'atribueix al Plistocè superior. Qpc: Argiles, calcàries, sorres i matèria orgànica. Ambient sedimentari palustre. A la plana al.luvial del Ter la seva potència aproximades de 10 metres, encara que en sondeigs s'han estimat 33 metres de potència. Edat: Plistocè. Qm: Llims i sorres de color grisós, amb abundant matèria orgànica i alt contingut en sal. Sovint es troben degradats per acció antròpica. Són dipòsits de maresmes. A la zona de Roses la seva potència és de l'ordre de 10 m. Edat: Holocè. Qpall: Llims. Constitueixen una orla que rodeja els antics deltes. Dipòsits de plana deltaica. Edat: S'atribueix a l'holocè superior. Qcl: Sorres amb restes de troncs i closques marines. Es disposen en cossos allargats paral.lels a la costa. Corresponen a dipòsits de cordó litoral antic ("beach ridge"). Edat: S'atribueix a l'holocè. Qp: Sorres mitjanes a fines ben classificades, sense cap tipus de matriu i totalment inconsolidades. Correspon a cordons de platges amb algunes dunes associades. Ocasionalment poden incloure algun nivell de graves.. Passen lateralment a les unitats Qt0-1, Qd i Qpa i es situen discordantment sobre la unitat Qt1 o el substracte pre-quaternari. Edat: Holocè-actual. Qpas: Sorres i graves. Dipòsits de canals distributaris dels deltes antics; plana deltaica. Edat: S'atribueix a l'Holocè superior. Qpag: Graves. Dipòsits de canals distributaris dels deltes antics; plana deltaica. Edat: S'atribueix a l'holocè superior. Qr: Graves, sorres, llims i localment blocs, que formen els dipòsits de les lleres actuals de les rieres i dels torrents. Inclou els possibles dipòsits de vessant no cartografiables amb els quals s'indenten lateralment. No es coneix la potència mitja de la unitat. És equivalent a la Qt0-1, però té menys entitat. S'atribueix a l'Holocè.A la zona de Portbou s'han inclòs en aquesta unitat cartogràfica dipòsits de poca entitat cartogràfica més antics atribuïbles al Plistocè i formats per grans blocs, graves, sorres i llims. Qtor: Grans blocs, graves, sorres i llims. Els còdols són angulosos-subangulosos i molt heteromètrics,assolint diàmetres d'ordre mètric; composicionalment reflexen la litologia local: esquists, quars igneis. La matriu és sorrenca-llimosa. S'observen llentions de granulometria menor. Dipòsits d'origentorrencial. Edat: Plistocè. Qga2: Sorres i llims que engloben clastes angulosos. S'interpreten com glacis associats a la terrassa 2 (Qt2).Edat: s'atribueix al plistocè-holocè basal.



15

c) Geomorfologia El terme municipal de Roses es troba emplaçat a l’extrem NE de la depressió de l’Empordà, que abarca part del sud de l’Alt Empordà i la zona nord de l’Empordà. També està en contacte amb el parc natural de Cap de Creus per la part més oriental. Està al SW de la serra de Rodes, aquesta forma part dels tres paratges d’interès natural, juntament amb el Cap Gros-Cap de Creus i la Punta Falconera-Cap Norfeu. El pic més alt és el de Sant Salvador amb 670m d’altitud. d) Edafologia La formació del sòl depèn bàsicament del material originari, del règim d’humitat i temperatura, i d’altres factors com el relleu, l’orientació, la proximitat dels cursos d’aigua o la vegetació existent. Per altra banda, a les zones litorals la influència de la dinàmica marina, ha limitat la formació de sòls. Al municipi de Roses el sòl més representatiu pertany a l’ordre dels Entisols (segons la caracterització definida per la Soil Taxonomy System), Aquests són sòls amb un perfil no diferenciat, això pot explicar-se o bé perquè el temps de generació ha estat curt o bé perquè el sòl es troba en posicions geomorfològiques que afavoreixen l’erosió i el rejoveniment continuat del perfil per pèrdua de materials. Dins de l’ordre dels Entisols, els sòls que ocupen tota l’àrea d’estudi pertanyen a la subordre dels Aquents. Es caracteritzen perquè, o bé estan saturats d’aigua permanentment al llarg de l’any, o presenten símptomes d’anòxia que es tradueixen en color gris verdós. Es troben a les zones més properes al mar. S’inclouen dins del grup dels Fluvaquents, ja que són Aqüents que han sofert aportacions de materials al llarg del temps, per exemple en successives inundacions.

1.1.2.4 Hidrologia a) Hidrologia superficial Les rieres són uns ecosistemes naturals diferenciats i constitueixen uns eixos vertebradors del territori, destacant per seu valor cultural, ja que són part integrant del paisatge i de les formes de vida de les poblacions de comarca. El sector sud-occidental del terme municipal, a l’inici del golf de Roses, forma part de la gran plana al·luvial empordanesa de la desembocadura de la Muga i el Fluvià, ocupats aquí pels aiguamolls i estanyols de Salatar. La xarxa hidrològica del municipi està formada per cursos d’aigua poc importants, en la majoria dels casos de curs estacional. Com és propi del clima mediterrani, la dinàmica de funcionament és episòdica, en cabals importants en moments de màxima precipitació i cabals reduïts o inexistents la resta de l’any. El nivell d’aigües superficials a l’època estival, està per baix del nivell del mar. Les funcions principals de les rieres són:

• Regular els aqüífers • Aportar sorres a les platges contribuint a la seva regeneració natural • Constituir corredors biològics entre muntanya, plana i litoral.

Al municipi de Roses hi destaquen els següents cursos hídrics, repartits per tota la població: Tota la franja oest de l’àmbit 2 està formada per la riera de la Trencada, drena a la platja del Rastell i es forma a partir de la confluència de diferents rierols, entre ells el més important, el rec del Mas dels Arbres,



16

nascut al puig alt (490m). El seu fons es format per graves i hi predominen les canyes i la vegetació ruderal. A l’altra zona d’interès, l’àmbit 1, tant per l’est com per l’oest, hi passen sèquies provinents dels recs de Santa Margarida, per això es considera una zona potencialment inundable. Aquestes dues van a drenar al clot Franquets nord, situat al sud de l’àmbit 1.

Fotografia. 1.1: Riera de la trencada, visual cap al nord.

Fotografia 1.2: Clot de Franquets nord

Fotografia 1.3: Sèquia de l’est Fotografia 1.4: Sèquia de l’oest



17

A part d’aquests al terme municipal hi podem trobar els següents cursos hídrics:

• Riera dels Ginjolers. Mig parteix Roses, és alimentada per la riera de la Vila i per la de Campany, entre altres. Neixen a diferents pics, Puig Cabrit, Puig de la Sardina i Puig Rodó. Drena al costat de l’espigó de la platja del Rastell.

• Rec de fondo. Es forma a partir de la unió de dos rierols nascuts prop del Puig d’en Massot. Drena a la mateixa platja del Rastell.

• Riera de Queralbs. Neix a la muntanya de Verdera, entre el puig de Queralbs i Puigsaquera. Desemboca a la platja del Salatar, després de un llarg recorregut per dins la ciutat.

• Rec de Cap de Terme. També neix a partir de l’escorrentia formada a la muntanya de Verdera, i drena directament a un dels recs més importants del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, el Rec Mandral.

• Riera de la Quana. neix als puigs més orientals de Roses, i drena a la plaja del Salatar. b) Hidrologia subterrània El terme municipal de Roses pertany a diferents àrees hidrogeològiques:

La part més occidental del golf de Goses, està emplaçat dins de l’àrea fluviodeltaica del Fluvià-Muga (401). Segueix el relleu de la riera de la Trencada i comprèn tota la plana fluviodèltica de la Muga, aigües avall de Pont de Molins, i del Fluvià, a partir de Vila-robau aproximadament. Es troba encaixada en els dipòsits neògens de l’Empordà, encara que el seu límit nord també és integrat per dipòsits del quaternari antic.

L’àrea situada al nord del golf, pertany a l’àrea de la depressió de l’Empordà (201), que limita amb la riera de la Trencada per l’oest i amb la riera dels Guinjolers. S’han diferenciat diferents unitats dins d’aquesta àrea, entre elles, la que ens afecta és la formada pels detrítics de colmatació plio-quaternaris (I20) Els materials neògens i quaternaris de colmatació de la fossa s’han integrat com una unitat mixta que comprèn fins als travertins de Banyoles.

El terme municipal situat a l’est del golf, forma part dels aqüífers en formacions granítiques (H00) Els dos àmbits, objectes d’aquest estudi, estan situats en dues àrees hidrogeològiques diferents. En l’àmbit 2, la unitat dominant són els “I20. Dipòsits al·luvials, deltaics i de planes costaneres” mentre que en l’àmbit 1, hi predomina els “A10. Dipòsits al·luvials, deltaics i de planes costaneres.”

Fig 1.12 Mapa d’àrees hidrogeogràfiques de Roses Font: Institut Cartogràfic de Catalunya.

ROSES




18

1.1.2.5 Vegetació a) Vegetació potencial El terme municipal de Roses té una vegetació molt variada, ja que es troba en una zona costanera però al mateix temos al costat de les zones muntanyoses del Cap de Creus, per això segons a la zona que ens trobem, la vegetació pot ser diferent. Al sud del terme, a la zona costanera trobem vegetació especialitzada de platges (vegetació psammòfila), de manera que s’hi distingeixen força comunitats diferents. La vegetació de platja arenosa en condicions naturals, si la platja és ampla i te cordons de dunes, hi apareix una zonació de comunitats característica que, des de mar a terra endins, comprèn: franja arenosa sense plantes vasculars, comunitats obertes amb les gramínies Elymus farctus i Sporobolus arenarius, formacions de borró (Ammophila arundinacea) al cim de les dunes i comunitats relativament denses, amb crucianel·la (Crucianella maritima) i timó de platja (Teucrium puechiae), a la rereduna. Altres menes de vegetació associada a les platges són els pradells d’anuals, dels sòls temporalment humits, o de les poblacions de Corynephorus canescens, pròpies de la part interior de les amples platges d’arena sense calç. Fins als anys cinquanta del segle passaT, aquesta vegetació potencial ocupava una gran extensió. Després, l’increment del turisme i la urbanització de la costa n’han provocat una reducció important. A la zona interior d’aquesta zona costanera, hi trobem vegetació típica de llocs salins. Aquests són medis molt particulars, que condicionen dràsticament la vida vegetal. Hi creixen les plantes anomenades halòfits, que estan adaptades a les altes concentracions de sal i pressions osmòtiques elevades. Formen marjals, hi ha clapes grans allà on existeixen terrenys argilosos i terrenys inundables o molt humits. La vegetació és molt diversa, segons la concentració de sals, la textura del sòl i el grau d’humitat. Aquestes condicions solen variar en una àrea poc extensa, amb això es formen mosaics amb diferents comunitats impossibles de distingir. Aquest conjunt de vegetació inclou llacunes, amb comunitats submerses de Ruppia maritima, aiguamolls amb herbassars de jonca marítima (Scripus maritimus), matollars de cirialera (Asthrocnemum fruticosum) o de salsona (Inula crithmoides), jonqueres de Juncus maritimus, formacions d’espartines (Spartina), prats salabrosos i poc humits amb ensopegueres (Limonium spp), etc. La zona situada al centre del municipi, seria una sureda, formada per; alzina surera (Quercus suber), productora de suro. És semblant a l’alzina vera, però les exigències d’ambient són una mica diferents ja que mentre aquesta darrera sol poder viure en 500mm de pluja mitjana anual, la surera, en general, forma poblacions en llocs on les precipitacions superen els 700mm anuals. D’altra banda, mentre el Quercus ilex viu tant en terres calcàries com sense calç, accepta sòls argilosos compactes i prefereix els obacs ombrosos mentre que el Quercus suber, espècie rigorosament calcífuga, ocupa terrenys arenosos, permeables, en exposició al sud i, per tant, assolellats. La sureda com no fa tanta ombra com l’alzinar, deixa penetrar més fàcilment els arbusts heliòfils i herbes de les clarianes. A l’alzina surera se li pot afegir el pi pinyer i pot arribar a esdevenir predominant. L’eliminació de bosc deixa camp lliure a la brolla d’estepes i brucs. Com la surera va ser, durant molt de temps, font de riquesa important per a les poblacions empordaneses, hi deu haver moltes suredes que han tingut el seu origen el plantacions o repoblacions. Això fa que resulti difícil dictaminar amb precisió, quins d’aquests boscos tenen realment caràcter potencial i quins han estat implantats per l’home. A la part en contacte amb el Parc Natural del Cap de Creus, a peu de la serra de Rodes, també s’hi poden trobar boscos mixts d’alzina surera, decididament afavorida per l’home, i roure martinenc. Es tracta de comunitats que tenen un fons florístic proper als boscos esclerofil·les. En aquest cas els sòls són força àcids, que deuen retenir bé la humitat. Per últim, hi ha l’àrea urbana emplaçada a la zona est del terme. Dins seu hi ha vegetació fortament condicionada per l’home: parcs forestals, jardins, comunitats ruderals i viàries...



19

b) Vegetació actual. En canvi, els boscos predominants a Roses han variat molt, ja que la zona urbana ha crescut notòriament. A la zona nord del municipi, hi predominen els camps abandonats, els erms i també hi ha petits horts periurbans, formats per hortalisses i algun arbre fruiter. Les àrees ruderals són les predominats i majoritàriament estan formades per espècies herbàcies i arbustives (Pistacia lentiscus, Cistus albidus, Rubus ulmifolius, Foeniculum vulgare, Brachypodium retusum, Diplotaxis erucoides). També s’hi intercala algun pi i algun xiprer molt comptats. Per la part nord-oest de la ciutat, hi ha una petita zona on hi predomina la bosquina i el matollar mediterrani, formats per matollars de romaní (Lavandula stoechas), silicícoles de sòls secs i de terra baixa. La zona en contacte amb els Aiguamolls, està formada per una regió fluvial interior on hi ha les espècies típiques d’aiguamolls dolços (Magnocaricion elatae, Althaea officinalis, Iris pseudacocrus...). A l’altra banda d’aquesta, hi ha matollars i formacions herbàcies de sòls salins, com salicornars, prats, jonqueres... La part situada en contacte amb el Cap de Creus (zona més meridional) hi ha jaciments arqueològics; al nord d’aquesta hi trobem camps erms o abandonats; i a la zona més interior situada al nord d’aquestes dues, hi podem trobar conreus llenyosos i plantacions d’arbres, predominantment de secà, com oliveres (Olea europaea), ametllers (Prunus dulcis) o garrofers (Ceratonia siliqua). A l’àmbit 1, objecte d’aquest estudi, la vegetació existent es de caràcter herbaci. No obstant, cal destacar la presència de nombrosos tamarius (Tamarix sp.) en tota la superfície del sector. A la vessant oest, fruit de la presència d’un rec natural, la vegetació arbustiva hidròfila també hi és present, especialment joncs i balques. A l’àmbit 2, també abunden espècies herbàcies oportunistes. A la zona més meridional, hi podem trobar horts periurbans, on s’hi cultiven hortalisses i algun arbre fruiter.

1.1.2.6 Fauna La fauna del municipi també s’ha vist afectada significativament per l’acció de l’home. Els canvis produïts sobre la vegetació també han afectat la fauna associada. La gran quantitat d’urbanitzacions construïdes arreu del municipi han anat disminuint la seva superfície forestal. La fauna més sensible a aquestes pertorbacions són els grans mamífers que han vist reduïda la seva presència de manera dràstica. Cal destacar que a Roses no hi ha cap regulació particular de protecció d’espècies essent d’aplicació la normativa general catalana i tampoc hi ha cap refugi de fauna salvatge.

Fotografia 1.5 :Plantes ruderals.



20

En funció de les característiques de composició vegetal de les diferents unitats de vegetació, pot associar-se a cadascuna d’elles un conjunt d’espècies faunístiques. Tot seguit s’enumeren algunes de les espècies presents al municipi de Roses: • Grans mamífers

Nom català Nom científic Daina Dama dama Geneta Genetta genetta Llúdriga Lutra lutra Toixó Meles meles Mostela Mustela nivalis Turó Mustela putorius Visó americà Mustela vison Senglar Sus scrofa Guineu Vulpes vulpes

• Petits mamífers

Nom català Nom científic Ratolí de bosc Apodemus sylvaticus Musaranya comuna Crocidura russula Eriçó clar Erinaceus algirus llebre Lepus europaeus Talpó muntanyenc MIcrotus agrestis Ratolí de camp Mus spretus Conill Oryctolagus cuniculus Rata pinyada pistrel·la comú Pistrellus pistrellus Rat-penat de ferradura gran Rhinolophus ferrum-equinum Talp Talpa europaea

• Rèptils

Nom català Nom científic Lludrió llistat Chalicies striatus Dragó rosat Hemidactylus turcicus Lluert Lacerta bilineata Llangardaix ocel·lat o comú Lacerta lepida Tortuga de rierol Mauremys leprosa Serp d’aigua Natrix maura Serp de collaret Natrix natrix Sargantana ibèrica Podarcis hispanica Sargantaner gros o sargantana cuallarga Psammodromus algirus Dragó comú Tarentola mauritanica

• Amfibis

Nom català Nom científic Tòtil o gripau llevadora Alytes obstetricans Gripau comú Bufo bufo Tòtil granoter Discoglossus pictus Reineta Hyla meridionalis Granoteta de punts Pelodytes punctatus Granota verda Rana perezi Triró palmat Triturus helveticus Tritó verd Triturus marmoratus



21

• Aus

Nom català Nom científic Nom català Nom científic Balquer Acrocephalus arundinaceus Polla d’aigua Gallindula chloropus Boscarla mostatxuda Acrocephalus melanopogon Gaig Garrulus glandarius Boscarla de canyar Acrocephalus scirpaceus Àguila cuabarrada Hieraaetus fasciatus Mallerenga cuallarga Aegithalos caudatus Cames llargues Himantopus himantopus Alosa vulgar Alauda arvensis Bosqueta vulgar Hippolais polyglotta Blauet Alcedo atthis Oreneta cua-rogenca Hirundo daurica Perdiu roja Alectoris rufa Oreneta comú Hirundo rustica Ànec cullerot Anas clypeata Ocell de tempesta Hydrobates pelagicus Ànec collverd Anas platyrhynchos Martinet menut Ixobrychus minutus Xarrasclet Anas querquedula Gavià argentat Larus michahellis Ànec griset Anas strepera Cotoliu Lullula arborea Trobat Anthus campestris Botxí Lanius meridionalis Falciot negre Apus apus Trenca Lanius minor Ballester Apus melba Capsigrany Lanius senator Falciot pàl·lid Apus pallidus Boscaler comú Locustella luscinioides Bernat pescaire Ardea cinerea Rossinyol Luscinia megarhynchos Agró roig Ardea purpurea Abellerol Merops apiaster Mussol banyut Asio otus Milà negre Milvus migrans Mussol Athene noctua Merla roquera Monticola saxatilis Bitó comú Botaurus stellaris Merla blava Monticola solitarius Duc Bubo bubo Cuereta blanca Motacilla alba Esplugabous Bubulcus ibis Cuereta groga Motacilla flava Torlit Burhinus oedicnemus Papamosques gris Muscicapa striata Aligot comú Buteo buteo Martinet de nit Nycticorax nycticorax Terreola vulgar Calandrella brachydactyla Cotorreta de pit gris Myiopsitta monachus Enganyapastors Caprimulgus europaeus Còlit gros Oenanthe hispanica Siboc Caprimulgus ruficollis Còlit negre Oenanthe leucura Passarell comú Carduelis cannabina Oriol Oriolus oriolus Cadernera Carduelis carduelis Xot Otus scops Verdum Carduelis chloris Mallerenga de bigotis Panurus biarmicus Raspinell comú Certhia brachydactyla Mallerenga blava Parus caeruleus Rossinyol bord Cettia cetti Mallerenga emplomallada Parus cristatus Àliga marcenca Circaetus gallicus Mallerenga carbonera Parus major Arpella Circus aeruginosus Pardal comú Passer domesticus Trist Cisticola juncidis Pardal xarrec Passer montanus Cucut reial Clamator grandarius Pardal roquer Petronia petronia Corriol camanegre Charadrius alexandrinus Faisà Phasianus colchicus Corriol petit Charadrius dubius Cotxa fumada Phoenicuros ochruros Colom roquer Columba livia Mosquiter pàl·lid Phylloscopus bonelli Tudó Columba palumbus Picot verd Picus viridis Gaig blau Coracias garrulus Roquerol Ptyonoprogne rupestris Corb Corvus corax Garsa Pica pica Gralla Corvus monedula Cabussó emplomallat Podiceps cristatus Guatlla Coturnix coturnix Polla blava Porphyrio porphyrio Cucut Cuculus canorus Rascló Rallus aquaticus Cigne mut Cygnus olor Bitxac comú Saxicola torquatus Oreneta cuablanca Delichon urbica Gafarró Serinus serinus Picot garser petit Dendrocopos minor Tórtora turca Streptopelia decaocto Martinet blanc Egretta garzetta Tórtora Streptopelia turtur Cruixidell Emberiza calandra Estornell vulgar Sturnus vulgaris Sit negre Emberiza cia Tallarol de casquet Sylvia atricapilla Gratapalles Emberiza cirlus Tallarol de garriga Sylvia cantillans Hortolà Emberiza hortulana Tallarol trencamates Sylvia conspicillata Pit-roig Erithacus rubecula Tallarol emmascarat Sylvia hortensis



22

Falcó peregrí Falco peregrinus Tallarol capnegre Sylvia melanocephala Falcó mostatxut Falco subbuteo Tallareta cuallarga Sylvia undata Xoriguer comú Falco tinnunculus Cabusset Tachybaptus ruficollis Pinsà comú Fringilla coelebs Cargolet Troglodytes troglodytes Fotja vulgar Fulica atra Merla Turdus merula Cogullada vulgar Galerida cristata Òliva Tyto alba Cogullada fosca Galerida theklae Puput Upupa epops La llei 22/2003 de protecció dels animals que substitueix l’antiga llei 3/1988 de protecció dels animals, té per objecte establir les normes generals per a la protecció i el benestar dels animals que es troben de manera permanent o temporal a Catalunya, amb independència del lloc de residència de les persones propietàries o posseïdores. A l’annex de la llei, s’inclou una llista de les espècies autòctones protegides a Catalunya. La llei estableix una classificació en quatre categories bàsiques segons la situació de l’espècie a nivell català. A continuació es mostren les espècies presents a Roses que consten en aquest annex dividides en aquestes categories: A: Espècies molt sensibles (en perill d’extinció) • Mamífers

Nom català Nom científic Llúdriga Lutra lutra

• Aus

Nom català Nom científic Polla blava Porphyrio porphyrio

B: Espècies sensibles • Aus

Nom català Nom científic Bernat pescaire Ardea cinerea Agró roig Ardea purpurea Bitó comú Botaurus stellaris Duc Bubo bubo Arpella Circus aeruginosus Falcó peregrí Falco peregrinus Falcó mostatxut Falco subbuteo Àguila cuabarrada Hieraaetus fasciatus

C: Espècies poc sensibles • Aus

Nom català Nom científic Mussol banyut Asio otus Mussol comú Athene noctua Esplugabous Bubulcus ibis Torlit Burhinus oedicnemus Aligot comú Buteo buteo Enganyapastors Caprimulgus europaeus Siboc Caprimulgus ruficollis Àliga marcenca Circaetus gallicus Cucut reial Clamator glandarius Corriol camanegre Charadrius alexandrinus Corriol petit Charadrius dubius



23

Gaig blau Coracias garrulus Martinet blanc Egretta garzetta Xoriguer comú Falco tinnunculus Cames llargues Himantopus himantopus Ocell de tempesta Hydrobates pelagicus Martinet menut Ixobrychus minutus Abellerol Merops apiaster Milà negre Milvus migrans Martinet de nit Nycticorax nycticorax Xot Otus scops Cabusset Tachybaptus ruficollis Picot verd Picus viridis Cabussó emplomallat Podiceps cristatus Òliva Tyto alba Puput Upupa epops

• Rèptils

Nom català Nom científic Llangardaix comú Lacerta lepida Sargantana ibèrica Podarcis hispanica

D: Espècies no sensibles • Aus

Nom català Nom científic Nom català Nom científic Balquer Acrocephalus arundinaceus Boscaler comú Locustella luscinioides Boscarla mostatxuda Acrocephalus melanopogon Rossinyol Luscinia megarynchos Boscarla de canyar Acrocephalus scirpaceus Merla roquera Monticola saxatilis Mallerenga cuallarga Aegithalos caudatus Merla blava Monticola solitarius Trobat Anthus campestris Cuereta blanca Motacilla alba Falciot negre Apus apus Cuereta groga Motacilla flava Ballester Apus melba Papamosques gris Muscicapa striata Falciot pàl·lid Apus pallidus Còlit gros Oenanthe hispanica Terreola vulgar Calandrella brachydactyla Còlit negre Oenanthe leucura Raspinell comú Certhia brachydactyla Oriol Oriolus oriolus Rossinyol Cettia cetti Mallerenga de bigotis Panurus biarmicus Trist Cisticola juncidis Mallerenga blava Parus caeruleus Cucut Cuculus canorus Mallerenga emplomallada Parus cristatus Oreneta cuablanca Delichon urbica Mallerenga carbonera Parus major Sit negre Emberiza cia Pardal roquer Petronia petronia Gratapalles Emberiza cirlus Mosquiter pàl·lid Phylloscopus bonelli Pit-roig Erithacus rubecula Roquerol Ptyonoprogne rupestris Pinsà comú Fringilla coelebs Bitxac comú Saxicola torquatus Cogullada vulgar Galerida cristata Gafarró Serinus serinus Cogullada fosca Galerida theklae Tallarol de casquet Sylvia atricapilla Bosqueta vulgar Hippolais polyglotta Tallarol de garriga Sylvia cantillans Oreneta cua-rogenca Hirundo daurica Tallarol trencamates Sylvia conspicillata Oreneta comú Hirundo rustica Tallarol emmascarat Sylvia hortensis Cotoliu Lullula arborea Tallarol capnegre Sylvia melanocephala Trenca Lanius minor Tallareta cuallarga Sylvia undata Capsigrany Lanius senator Cargolet Troglodytes troglodytes



24

• Rèptils

Nom català Nom científic Serp d’aigua Natrix maura Serp de collaret Natrix natrix Sargantaner comú o sargantana cua llarga

Psammodromus algirus

Dragó comú Tarentola mauritanica • Amfibis

Nom català Nom científic Tòtil o gripau llevadora Alytes obstetricans Gripau comú Bufo bufo Tòtil granoter Discoglossus pictus Reineta Hyla meridionalis Granoteta de punts Pelodytes punctatus Triró palmat Triturus helveticus Tritó verd Triturus marmoratus

La llei 4/1989 de “Conservación de los Espacios Naturales y de la Flora y Fauna silvestre” i el Reial Decret 439/1990 “Regulador del Catalogo Nacional de Especies Amenazadas” inclou en diverses categories les espècies, subespècies o poblacions de la flora i fauna silvestres que requereixin mesures de protecció. Es distingeix entre: espècies en perill d’extinció, espècies sensibles a l’alteració del seu hàbitat, espècies vulnerables i espècies d’interès especial. A l’annex II d’aquesta llei s’inclou un llistat d’espècies que han de ser objecte de mesures de conservació especials en quan al seu hàbitat, amb la finalitat d’assegurar la seva supervivència i la seva reproducció en la seva àrea de distribució. A Roses es troben algunes d’aquestes espècies: • Amfibis

Nom català Nom científic Tòtil o gripau llevadora Alytes obstetricans Reineta Hyla meridionalis Granoteta de punts Pelodytes punctatus Triró palmat Triturus helveticus Tritó verd Triturus marmoratus

• Rèptils

Nom català Nom científic Dragó rosat Hemidactylus turcicus Serp d’aigua Natrix maura Serp de collaret Natrix natrix Sargantana ibèrica Podarcis hispanica Sargantaner gros o sargantana cuallarga Psammodromus algirus Dragó comú Tarentola mauritanica



25

• Aus

Nom català Nom científic Nom català Nom científic Balquer Acrocephalus arundinaceus Bosqueta vulgar Hippolais polyglotta Boscarla mostatxuda Acrocephalus melanopogon Oreneta cua-rogenca Hirundo daurica Boscarla de canyar Acrocephalus scirpaceus Oreneta comú Hirundo rustica Mallerenga cuallarga Aegithalos caudatus Martinet menut Ixobrychus minutus Blauet Alcedo atthis Cotoliu Lullula arborea Trobat Anthus campestris Trenca Lanius minor Falciot negre Apus apus Capsigrany Lanius senator Ballester Apus melba Boscaler comú Locustella luscinioides Falciot pàl·lid Apus pallidus Rossinyol Luscinia megarhynchos Bernat pescaire Ardea cinerea Abellerol Merops apiaster Agró roig Ardea purpurea Milà negre Milvus migrans Duc Bubo bubo Merla roquera Monticola saxatilis Esplugabous Bubulcus ibis Merla blava Monticola solitarius Aligot comú Buteo buteo Cuereta blanca Motacilla alba Terrerola vulgar Calandrella brachydactyla Cuereta groga Motacilla flava Enganyapastors Caprimulgus europaeus Papamosques gris Muscicapa striata Siboc Caprimulgus ruficollis Martinet de nit Nycticorax nycticorax Raspinell comú Certhia brachydactyla Còlit gros Oenanthe hispanica Rossinyol bord Cettia cetti Còlit negre Oenanthe leucura Àliga marcenca Circaetus gallicus Oriol Oriolus oriolus Arpella Circus aeruginosus Xot Otus scops Trist Cisticola juncidis Mallerenga de bigotis Panurus biarmicus Cucut reial Clamator grandarius Mallerenga blava Parus caeruleus Corriol camanegre Charadrius alexandrinus Mallerenga emplomallada Parus cristatus Corriol petit Charadrius dubius Mallerenga carbonera Parus major Gaig blau Coracias garrulus Pardal roquer Petronia petronia Cucut Cuculus canorus Cotxa fumada Phoenicuros ochruros Oreneta cuablanca Delichon urbica Mosquiter pàl·lid Phylloscopus bonelli Picot garser petit Dendrocopos minor Picot verd Picus viridis Martinet blanc Egretta garzetta Roquerol Ptyonoprogne rupestris Sit negre Emberiza cia Cabussó emplomallat Podiceps cristatus Gratapalles Emberiza cirlus Bitxac comú Saxicola torquatus Hortolà Emberiza hortulana Tallarol de casquet Sylvia atricapilla Pit-roig Erithacus rubecula Tallarol de garriga Sylvia cantillans Falcó peregrí Falco peregrinus Tallarol trencamates Sylvia conspicillata Falcó mostatxut Falco subbuteo Tallarol emmascarat Sylvia hortensis Xoriguer comú Falco tinnunculus Tallarol capnegre Sylvia melanocephala Pinsà comú Fringilla coelebs Tallareta cuallarga Sylvia undata Cogullada vulgar Galerida cristata Cabusset Tachybaptus ruficollis Cogullada fosca Galerida theklae Cargolet Troglodytes troglodytes Àguila cuabarrada Hieraaetus fasciatus Òliva Tyto alba Cames llargues Himantopus himantopus Puput Upupa epops • Mamífers

Nom català Nom científic Llúdriga Lutra lutra Rata pinyada pistrel·la comú Pistrellus pistrellus Rat-penat de ferradura gran Rhinolophus ferrum-equinum



26

1.1.2.7 Espais naturals i àrees protegides o catalogades Per a comprovar l’existència d’hàbitats o espècies singulars d’interès o protegides a la zona d’actuació, s’han consultat :

a) Els Espais Naturals de protecció especial (ENPE). b) El Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). c) Habitats d’Interès Comunitari. d) Hàbitats de Catalunya e) La Xarxa Natura 2000 (LICs + ZEPAS). f) Aqüífers protegits g) Espais d’interès geològic de Catalunya

a) Espais Naturals de Protecció Especial (ENPE). La regulació de les diferents figures de protecció, es poden consultar a:

La llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals estableix les modalitats de protecció especial de parcs nacionals, paratges naturals d’interès nacional, reserves naturals integrals i parcials i parcs naturals.

La llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals estableix la figura de protecció de reserva

natural de fauna salvatge. (Modificada per la Llei 3/1994. de 20 d’abril; Modificada per la Llei 18/1998, de 28 de desembre).

A l’est del terme municipal de Roses, es troben els Aiguamolls de l’Empordà. Tot el Parc està considerat un espai natural de protecció especial, que abarca des de Castelló d’Empúries fins Palau-Saverdera, en total 4729ha. La zona de l’interior dels Aiguamolls és una reserva natural integral. No obstant, això no afecta els nostres àmbits d’estudi.

Fig 1.13: Mapa Espais Naturals de Protecció Especial (ENPE) al terme de Roses. Font: Elaboració pròpia a partir de la Base cartogràfica del Departament de Medi Ambient i Habitatge de

la Generalitat de Catalunya

ROSES


PALAU-SAVARDERA

AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ



27

b) Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). La llei 12/1985 d’espais naturals estableix una xarxa d’àrees naturals a protegir a tot el territori de Catalunya. Els seus objectius es poden resumir en: - Establir una xarxa d’espais naturals que sigui congruent, prou àmplia i suficientment representativa

de la riquesa paisatgística i la diversitat biològica dels sistemes naturals de Catalunya. - Delimitació i establiment de les mesures necessàries per a la protecció bàsica d’aquests espais

naturals.

Actualment al terme municipal de Roses, hi ha inclosa una àrea PEIN, ja que una part del Parc Natural del Cap de Creus està dins d’aquest terme. Aquesta zona envolta Roses des del nord de la població fins l’extrem oriental del terme, on limita amb el terme municipal de Cadaqués.

Els Aiguamolls de l’Empordà, també inclosos dins les àrees PEIN, estan situats a l’est del terme municipal de Roses tot i que no hi entren dins. Tanmateix, els sectors objecte d’estudi es troben allunyats dels espais PEIN.

c) Hàbitats d’interès comunitari La directiva 92/43/CEE relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, també coneguda com a directiva hàbitats així com la seva adaptació al progrés científic, que es concreta en la directiva 97/62/CEE, tenen com a objecte contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i fauna silvestres en el conjunt del territori europeu dels Estats membres als quals s’aplica el Tractat. Les finalitat de les mesures adoptades és el manteniment o el restabliment, en un estat de conservació favorable, dels hàbitats naturals i de les espècies silvestres de

Fig 1.14: Mapa d’Espais d’Interés Natural (PEIN) al terme de Roses. Font: Elaboració pròpia a partir de la Base cartogràfica del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de

Catalunya

ROSES


PALAU-SAVARDERA


CAP DE CREUS



28

la fauna i la flora d’interès comunitari (article 2). A l’article 1 de la directiva es defineixen diferents conceptes com són: Hàbitats naturals: Zones terrestres o aquàtiques diferenciades per les seves característiques geogràfiques. Abiòtiques i biòtiques, tant si són completament naturals com seminaturals. Tipus d’hàbitats naturals d’interès comunitari: Els que, en el territori definit a l’article 2, es troben amenaçats de desaparició en la seva àrea de distribució natural, presenten una àrea de distribució reduïda a causa de la seva regressió o degut a la seva àrea intrínsecament restringida o bé constitueixen exemples representatius de característiques típiques d’una o varies de les cinc regions biogeogràfiques següents: alpina, atlàntica, continental, macaronèsica i mediterrània. Aquests tipus d’hàbitats figuren o podran figurar a l’annex I. Tipus d’hàbitats naturals prioritaris: Tipus d’hàbitats naturals amenaçats de desaparició presents en el territori contemplats a l’article 2, la conservació dels quals suposa una especial responsabilitat per a la Comunitat degut a la importància de la proporció de la seva àrea de distribució natural inclosa al territori contemplat a l’article 2. Aquests tipus d’hàbitats naturals prioritaris s’assenyalen amb un asterisc (*) a l’annex I. A partir d’aquí, es crea una xarxa ecològica europea coherent de zones especials de conservació, anomenada <<Natura 2000>>. Aquesta xarxa, composta pels indrets que alberguin tipus d’hàbitats naturals que figuren a l’annex I i d’hàbitats d’espècies que figuren a l’annex II, haurà de garantir el manteniment o, en el seu cas, el restabliment, en un estat de conservació favorable, dels tipus d’hàbitats naturals i d’hàbitats de les espècies de què es tracti en la seva àrea de distribució natural (article 3). És molt important entendre que els hàbitats naturals d’interès comunitari (prioritaris o no) no són hàbitats naturals protegits, sinó catalogats. Allò que s’ha de garantir és la conservació d’unes mostres d’aquests mitjançant la seva inclusió en la xarxa d’espais Natura 2000. Això sí, mostres suficients que garanteixin la seva conservació en el territori de la UE. Que en una part del territori hi hagi un o diversos hàbitats d’interès comunitari no vol dir que en aquell lloc s’hagi de garantir la seva conservació. El terme municipal de Roses només hi trobem bosquines i matollars meridionals de rambles, rieres i llocs humits (Nerio-Tamaricetea), codi 92D0, ja que el terme està molt urbanitzat. A l’oest del municipi estan situats els Aiguamolls de l’Empordà, on hi ha diferents hàbitats d’interès comunitari: Codi 1410: Prats i jonqueres halòfits mediterranis (Juncetalia maritimae) Codi 1420: Matollars halòfits mediterranis i termoatlàntics (Sarcocornetea fruticosae) Codi 2210: Dunes litorals fixades, amb comunitats del Crucianellion maritimae Codi 6610: Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion) Tots ells són hàbitats d’interès comunitari no prioritaris.



29

d) Hàbitats de Catalunya Tot seguit es mostra la informació cartogràfica dels hàbitats en el territori català basada en la interpretació i adaptació de la classificació d’hàbitats de la Unió Europea que proposa el document “CORINE biotopes manual”, editat per la Comissió europea el 1991, que suposa el llistat publicat més complet i exhaustiu dels hàbitats presents en el territori europeu. En la següent figura es pot comprovar que tant l’àmbit 1 com l’àmbit 2, pertanyen a hàbitats on hi ha camps abandonats, erms i àrees ruderals. La part que està en contacte amb la riera de la trencada de l’àmbit 2, està constituïda per conreus llenyosos i plantacions d’arbres, majoritàriament fruiters. En la visita de camp, varem poder comprovar que en aquest àmbit hi ha emplaçats diversos horts periurbans.

CODI DESCRIPCIÓ PRIORITARI 1410 Prats i jonqueres halòfits mediterranis (Juncetalia maritimae) NO 1420 Matollars halòfits mediterranis i termoatlàntics (Sarcocornetea fruticosae) NO 2210 Dunes litorals fixades, amb comunitats del Crucianellion maritimae NO 6510 Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion) NO 92D0 Bosquines i matollars meridionals de rambles, rieres i llocs humits (Nerio-Tamaricetea) NO

Figura 1.15: Mapa d’hàbitats d’interès comunitari. Roses. Font: Elaboració pròpia a partir de la Base cartogràfica del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de

Catalunya

ROSES


PALAU-SAVARDERA



30

CODI DESCRIPCIÓ

15a Vegetacions (salicornars, prats, jonqueres,...) dels sòls salins, poc o molt humits o, fins i tot, inundats, del litorals

15d

MATOLLARS I FORMACIONS HERBÀCIES DE SÒLS SALINS O GUIXENCS Jonqueres de Juncus maritimus, de sòls poc

salins,llargament inundats, del litoral i de les contrades interiors

16a Platges arenoses nues o amb vegetació nitròfila de teròfils 16b PLATGES ARENOSES I DUNES Dunes i zones interdunars amb vegetació natural no nitròfila

24a Llits i marges de rius, o vores d’embassaments, sense vegetació llenyosa densa

24c AIGÜES CORRENTS Regió fluvial interior o dels mugílids [llisses (Mugil, Liza),

anguila (Anguilla anguilla)

32q BOSQUINES I MATOLLARS MEDITERRANIS I SUBMEDITERRANIS

Matollars de romaní (Lavandula stoechas), silicícoles, de sòls secs de terra baixa

82a1 CONREUS HERBACIS Conreus herbacis intensius: sobretot cereals i farratges

83a CONREUS LLENYOSOS I PLANTACIONS D’ARBRES Fruiterars alts, predominantment de secà: conreus

d’oliveres (Olea europaea), d’ametllers (Prunus dulcis), de garrofers (Ceratonia siliqua).

86a Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada

86d CIUTATS, POBLES, ÀREES INDUSTRIALS

Llocs arqueològics 87a CAMPS ABANDONATS, ERMOTS I ÀREES RUDERALS Conreus abandonats 89a Salines i llacunes salades industrials

89b PORTS, BASSES I CANALS ARTIFICIALS Basses d’aigua dolça industrials, agrícoles, ... grans canals i estanys ornamentals.

e) Xarxa Natura 2000 La Directiva hàbitats crea la xarxa ecològica europea coherent de zones especials de conservació anomenada Natura 2000 (article 3). L’article 3 de la Directiva hàbitats determina que els espais que componguin Natura 2000 han de contenir hàbitats de l’annex I o espècies de l’annex II. Aquest mateix article també determina que aquests espais han de contenir mostres suficients dels hàbitats i les poblacions de les espècies, de manera que garantint la conservació d’aquestes mostres i poblacions dins de Natura 2000 es pugui garantir l’objectiu per al qual s’ha creat aquesta xarxa d’espais.

Figura 1.16: Mapa dels hàbitats de Catalunya. Entorn de l’àrea d’actuació Font: Elaboració pròpia a partir de la Base cartogràfica del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de

Catalunya i de la base de dades (ortofotomapes 1:5.000) de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

24c 87a

15a

15a

15d

86a

86a

86a 32q

89a

89a 89b

89b

87a

82a

87a 87a 86a 86a

86a

16b

16a

24a 83d

83a

86d

87a ROSES


PALAU-



31

Natura 2000 es compon de dos tipus d’espais:

Les zones especials de conservació (ZEC) Les zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA)

Les ZEC són designades pels estats membres d’acord amb la Directiva hàbitats (article 4.4). Prèviament a aquesta designació, però, cal que la Comissió, de conformitat amb els estats membres, classifiqui com a llocs d’importància comunitària (LIC) els espais proposats (article 4.2). Val a dir que un espai inclòs a Natura 2000 pot haver estat designat com una ZEC o com una ZEPA, però també com ambdues coses a la vegada. Ni l’àmbit 1 ni el 2, es troben dins de cap zona ZEC ni ZEPA, però per proximitat podem destacar la zona del Cap de Creus, en contacte amb el terme municipal; i els Aiguamolls de l’Empordà, situats a l’est d’aquest.

f) Aqüífers protegits La franja est del municipi, que està en contacte amb el terme municipal de Castelló d’Empúries i la carretera GI-610, es troba dins de les zones d’aqüífers protegits cartografiades per l’Agència Catalana de l’Aigua. Això implica que no hi pot haver explotació de l’aqüífer subterrani. Pel que fa a les zones del sud 7, l’àmbit 1 es troba dins de l’àrea de l’aqüífer protegit. Al contrari que l’àmbit 2, que està fora d’aquesta àrea.

Figura 1.17: Xarxa Natura 2000. Roses. Font: Elaboració pròpia a partir de la Base cartogràfica del Departament de Medi

Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya

ROSES


PALAU-SAVARDERA


CAP DE CREUS



32

g) Espais d’interès geològic de Catalunya

Al municipi de Roses a l’extrem occidental hi estan emplaçats els estanys de Vilaüt, dins dels Aiguamolls de l’Alt Empordà. Aquests estan considerats un espai d’interès geològic. Tenen una geomorfologia rellevant i una importància hidrogeològica. Estan emplaçats dins de l’àmbit fisiogràfic pirinenc i el seu origen és del neogen i del quaternari.

1.1.2.8 Àrees de risc ambiental En aquest apartat es descriuen els principals riscos que poden afectar un determinat vector o paràmetre ambiental i al mateix temps la vulnerabilitat intrínseca del medi. Els riscos es poden dividir entre riscos ambientals d’origen natural (risc d’inundació, risc sísmic, risc geològic, etc.) i els riscos ambientals que malgrat que el seu efecte es troba íntimament lligat amb la vulnerabilitat del medi, tenen focus o orígens bàsicament antròpics (risc d’incendi forestal, contaminació de sòls, contaminació d’aigües etc.). a) Risc d’incendis forestals

Figura 1.18: Mapa d’aqüífers protegits a Catalunya mitjançant el decret 328/1988 Font: Elaboració pròpia a partir de la Base cartogràfica del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya

Fig 1.19: Mapa d’espais d’interès geològic de Catalunya. Font: Elaboració pròpia a partir de la Base cartogràfica del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya

CASTELLÓ D’EMPÚRIE

ROSES

PALAU

ROSES


PALAU-



33

La Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya, té com a finalitat establir l’ordenament dels terrenys forestals de Catalunya per assegurar-ne la conservació i garantir la producció de primeres matèries, aprofitar adequadament els recursos naturals renovables i mantenir les condicions que permeten un ús recreatiu i cultural d’aquests terrenys. Aquesta llei atorga al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca la planificació, la coordinació i l’execució de les mesures i les accions que es realitzin per a la prevenció d’incendis forestals, en col·laboració amb els altres Departaments de l’Administració, les entitats locals, les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) i els particulars. Amb la finalitat d’actuar coordinadament en la prevenció dels incendis forestals es poden constituir Agrupacions de Defensa Forestal, d’acord amb el que estableix aquesta Llei i les disposicions que la desenvolupen. Les entitats locals situades en zones d’alt risc d’incendis forestals han de disposar d’un pla de prevenció d’incendis forestals per a llur àmbit territorial, el qual ha d’ésser tramès al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca per ser aprovat. Els propietaris dels terrenys forestals, les Agrupacions de Defensa Forestal i les entitats locals de les zones d’alt risc d’incendi forestal tenen l’obligació de prendre les mesures adequades per a prevenir els incendis forestals i han de fer pel seu compte, els treballs que els pertoquen en la forma, els terminis i les condicions continguts en el Pla de Prevenció, amb els ajuts tècnics i econòmics establerts per l’Administració. El Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals és d’aplicació a tots els terrenys forestals de Catalunya definits a l’article 2 de la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya, siguin o no poblats d’espècies arbòries, i a la franja de 500 metres que els envolta. Es declaren zones d’alt risc d’incendi forestal durant el període comprès entre el 15 de juny i el 15 de setembre, tots dos inclosos, les situades als termes municipals que figuren a l’annex d’aquesta disposició. Roses es troba inclòs en aquest annex. El Decret 241/1994, de 26 de juliol, sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis, complementaris de la NBE-CPI/91, també ha establert una sèrie de condicionants que afecten les edificacions situades prop de masses forestals. Finalment, cal destacar el Pla de protecció civil d’emergències per a incendis forestals de Catalunya (INFOCAT), aprovat per acord del Govern de 29 de setembre de 1994.

a.1) Incidència dels incendis forestals al municipi Tot seguit s’enumeren els diversos incendis forestals que s’han produït al terme municipal de Roses en el període 1.990-2002. En aquest període de temps, s’han produït un total de 43 incendis forestals amb un total de 914.043 hectàrees cremades. La gran majoria d’incendis produïts han estat de petites dimensions; tot i que al 1993 hi ha haver un gran incendi que va cremar 800ha a la carretera de Roses al Paní. També hi van haver dos incendis importants a l’almadrava el 1993, amb 37ha cremades i a la urbanització Els Grecs el 2002 amb 34ha cremades. Els àmbits objectes d’interès no s’han vist afectades per aquests incendis

Data Paratge Ha cremades 23/08/1990 Mas Coll i mas Fumat 1.85 07/09/1990 Pla de les Gates 3.5 14/07/1991 Canyelles Groses 4 22/07/1991 Can Coll 0.006 08/08/1991 Torrent Palet 0.6 16/08/1991 Almadrava 1.5 18/09/1991 La Torrentera 0.015 23/12/1991 Puig d’Àliga 1.5 19/06/1992 Mas d’en Romanyà 0.1 20/07/1993 Almadrava i Punta Falconera 37



34

29/08/1993 Ctra. De Roses al Paní 800.5 12/09/1993 Mas Boscà 1 13/09/1993 El Joncós 0.1 13/09/1993 Cala Pelosa 0.01 13/09/1993 Mas Fumat 0.9 13/05/1994 Corregada Torre Sastre 5 11/06/1994 Perfita 0.1 12/06/1994 Finca Mas Fumat 0.6 04/07/1994 Mas Climent 6.9 02/08/1994 Montjoi 0.1 06/08/1994 Canyelles Petites 0.1 10/08/1994 Muntanya del Paní 0.1 19/08/1994 Mas d’en Bec 0.3 26/08/1995 Camí de Colomers 0.3 07/11/1995 Puig Rom 0.3 15/07/1996 Torrent Palet 0.4 01/08/1996 Urb. Mas Mates 1 04/11/1996 Puig Rom 0.07 26/03/1997 Mas Oliva 0.015 27/03/1997 Mas Oliva 0.007 20/03/1998 Torrent Palet 0.04 27/06/1998 Ma Mates 0.01 30/08/1998 Castell Bufalaranya 0.02 16/11/1998 L’Almadrava 0.02 12/07/1999 Punta Ferrera, Cala Morisca 3 19/08/1999 Santa Rosa de Puigrom 0.13 19/03/2000 Cala Murtra 2.7 02/04/2001 Can Calitjes 0.01 29/05/2001 Mas Isern 0.07 24/07/2002 Mas Giralt 2.4 25/07/2002 Mas Giralt 0.1 24/09/2002 Sureda d’en Xirau 3.8 12/10/2002 Urban. Els Grecs 33.87

Taula 1.8: Incendis forestals (1990-2002). Roses Font: Departament de Medi Ambient

a.2) Risc d’incendi al municipi A la base de dades cartogràfiques del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, es disposa d’un mapa de perill bàsic d’incendi forestal el qual defineix un estat del territori estimatiu de la freqüència i la intensitat en que s’hi pot produir el perill d’incendi. Es tracta d’un mapa elaborat a partir del Mapa de models d’inflamabilitat de Catalunya, el mapa de models de combustible de Catalunya, un model d’elevacions del terreny, el mapa de dèficit hídric anual i sèries meteorològiques. A Roses, s’hi poden diferenciar clarament dues parts pel que fa a aquest risc. La meitat superior del terme municipal, on predominen les masses forestals, té un perill considerat com a alt o moderat, mentre que a la meitat inferior, on es concentra la major part de la població de Roses hi predominen les zones amb un perill baix d’incendi forestal. En aquest sentit, cal dir que a l’entorn del sector objecte d’estudi hi predomina un risc alt de produir-se un incendi forestal.



35

A la zona central situada al nord de l’àmbit 1, hi ha un risc alt, o fins i tot molt alt d’incendi, la resta de la zona te un risc baix. A l’àmbit 2, en canvi, el risc d’incendi disminueix molt, te un risc baix. a.3) Models de combustibilitat i inflamabilitat A la mateixa base de dades es fa una classificació de les zones arbrades en funció dels Models de Combustible (propagació del foc dins d’una estructura de vegetació) i dels Models d’inflamabilitat (risc d’ignició). Els models de combustible i d’inflamabilitat es determinen en base a la informació de les estacions de l'Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya. Per altra banda, a l’àmbit d’estudi del present informe predomina el model 5 (grup matollars) que també suposa un índex de combustibilitat igual a u.

Figura 1.20: Mapa Risc bàsic d’incendi forestal a Roses Font: Elaboració pròpia a partir de la Base cartogràfica del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya ROSES


PALAU-SAVARDERA

Figura 1.21: Mapa del model de combustibilitat i inflamabilitat. Roses, Sud7 Font: Elaboració pròpia a partir de la Base cartogràfica del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya

ROSES


PALAU-SAVARDERA



36

A continuació es descriuen els diferents models de combustibilitat que es troben a Roses Model 5 (Grup matollars) Matollar dens i verd (< 1 m de altura). Quantitat de combustible: 5-8 Mg/ha. El foc es propaga pel sòl cremant la fullaraca i la pastura. Focs poc intensos. Matollar Terrenys no arbrats ocupats per espècies arbustives amb un recobriment superior al 20%. Inclou brolles i garrigues, camps abandonats i terrenys que han patit incendis. Conreus En aquesta categoria s’inclouen els camps de conreu en actiu o abandonats recentment. Urbà En aquesta categoria s’inclouen les nuclis urbans i zones industrials sense restes de bosc natural. Urbanitzacions Zones urbanitzades on resten vestigis de bosc original amb un recobriment arbori menor del 20 %. Aquests models de combustibles serveixen de base per a l’assignació de l’índex de combustibilitat (0 valors baixos, 3 valors alts) d’acord amb les següents claus:

Combustibilitat Models de combustibles Índex de combustibilitat 4, 6, 7, 12 3 1, 2, 3, 10, 11, 13 2 5, 8, 9, Ir 1 Ie, Ia 0

On: Ir: Improductiu roca Ie: Improductiu de zones erosives Ia: Improductiu supraforestal

Pel que fa a la inflamabilitat, els valors més elevats es troben a l’extrem nord-oest del terme municipal de Roses, però l’índex d’inflamabilitat són baixos (valor 1, en una escala del 0a l 3). En aquesta zona predomina el model 5.

Figura 1.22: Mapa del model d’inflamabilitat. Roses. Font: Elaboració pròpia a partir de la Base cartogràfica del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya

ROSES


PALAU-SAVARDERA



37

A continuació es descriuen els diferents models d’inflamabilitat que es troben a Roses. Model 3 Descripció: Recobriment més gran que el 25% d'espècies tipus 3 (espècies moderadament inflamables) i recobriment major del 75% d'espècies tipus 4 Matollar Terrenys no arbrats ocupats per espècies arbustives amb un recobriment superior al 20%. Inclou brolles i garrigues, camps abandonats i terrenys que han patit incendis. Conreus En aquesta categoria s’inclouen els camps de conreu en actiu o abandonats recentment. Urbà En aquesta categoria s’inclouen les nuclis urbans i zones industrials sense restes de bosc natural. Urbanitzacions Zones urbanitzades on resten vestigis de bosc original amb un recobriment arbori menor del 20 %. Aquests models d’inflamabilitat serveixen de base per a l’assignació dels índex d’inflamabilitat (0 valors baixos, 3 valors alts) d’acord amb les següents claus:

Inflamabilitat Models d’inflamabilitat Índex d’inflamabilitat 7, 8, 9, 10 3 4, 5, 6 2 1, 2, 3, Ir 1 Ie, Ia 0

On: Ir: Improductiu roca

Ie: Improductiu de zones erosives Ia: Improductiu supraforestal

a.4) Gestió del risc d’incendi Segons l’annex del Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals, Roses és declarat com a zones d’alt risc d’incendi forestal durant el període comprès entre el 15 de juny i el 15 de setembre amb tots dos dies inclosos. Segons la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya, les entitats locals situades en zones d’alt risc d’incendis forestals han de disposar d’un pla de prevenció d’incendis forestals per a llur àmbit territorial. L’Ajuntament de Roses ha pres mesures preventives per als incendis forestals en urbanitzacions sense continuïtat immediata de la trama urbana. Així l’Ajuntament va aprovar el plànol de delimitació de les urbanitzacions i instal·lacions aïllades sense continuïtat immediata amb la trama urbana (acord Ple Municipal en sessió ordinària de data 29 de setembre de 2003). De totes les urbanitzacions i instal·lacions aïllades situades al plànol final, se n’estan redactant projectes que han de definir i delimitar les franges perimetrals de protecció de 25m amb la trama urbana, ubicades en sòl no urbanitzable, que s’hauran d’executar un cop estiguin aprovats els esmentats projectes. Així mateix, l’Ajuntament també disposa de la xarxa d’hidrants operatius en el municipi, tot i que en determinades urbanitzacions que es troben en contacte directe amb el forest, no disposen de suficients hidrants per a fer front a situacions de risc.



38

Perímetre de protecció prioritària (PPP) La major part del terme municipal es troba dins del perímetre de protecció prioritària (PPP). Engloba tota l’àrea del Cap de Creus que està dins del terme de Roses. Mentre que la zona est del terme, la que està en contacte amb els aiguamolls, està fora d’aquest perímetre.

Figura 1.23: Perímetres de protecció prioritària. Roses. Font: Elaboració pròpia a partir de la Base cartogràfica del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat

de Catalunya

b) Risc d’inundacions Es tracta d’un problema comú en els municipis litorals. Són varies les causes que conjuntament donen lloc al fenomen de les riuades:

La pluviometria de la zona destaca per seguir un patró estacional any rere any amb una distribució irregular al llarg de l’any. Les quantitats de precipitació més altes se solen produir a la tardor i, en segon terme, a la primavera. De tant en tant, aquestes precipitacions es tornen especialment violentes provocant l’aparició d’un gran cabal d’aigua.

Un relleu caracteritzat pels forts pendents que existeixen a bona part del municipi en el camí que va des de la Serra del Corredor fins a la platja.

Petit tamany de les conques hidrogràfiques de rieres i torrents que poden encabir un cabal relativament petit, podent provocar així importants desbordaments.

Alt grau d’artificialització de les rieres i torrents que han de superar tot tipus d’obstacles en el seu camí cap a la platja (infraestructures viàries, urbanitzacions etc.), pateixen el deficient estat de la vegetació pròpia i un important augment de les zones impermeabilitzades. Això fa que la infiltració de l’aigua al sòl sigui baixa i en canvi, l’escolament superficial sigui molt important.

El risc d’inundacions i avingudes produïdes desprès de pluges intenses pot afectar a qualsevol territori proper a un curs d’aigua superficial. En aquest sentit, el terme municipal de Roses presenta diversos trams potencialment inundables (risc alt) segons l’INUNCAT de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA): - Riera de Quana: en el tram que passa per dins de Roses, te una afecció en un àrea, de baix perill

degut a que la llera és insuficient. Produint desbordaments de la riera i inundacions. - Riera dels Ginjolers: hi ha un mur de contenció per a les avingudes, per tot el tram que passa per

l’interior de la població. Tot i això hi ha una àrea que pot patir afeccions importants.


PALAU-SAVERDERA

ROSES



39

- Riera de Queralbs: hi ha un punt negre de perillositat moderada en el tram comprés entre Mas d’en Rec i Mas Torró.

- Riera de la Trencada: al seu tram baix, quan arriba a l’altura del Mas Mates, comença la seva zona potencialment inundable (risc alt), que arribarà fins la zona terraplenada de Santa Margarida on hi arriben més rieres.

- Zona de Santa Margarida, al ser una zona terraplenada, en contacte amb els Aiguamolls, també es vulnerable als estacionaments d’aigua.

Tanmateix, els sectors sud 7 es poden afectar en cas de pluja; ja que l’àmbit 2, està a la llera de la Riera de la Trencada, i es pot veure inundat. I l’àmbit 1, està en plena zona de Santa Margarida, on hi arriben diferents rieres amb un elevat potencial per inundar-se.

Figura 1.24: Delimitació de les zones inundables per modelització hidràulica. INUNCAT

Font: Agència Catalana de l’Aigua c) Risc d’erosió edàfica La regulació dels cursos fluvials, generalitzada en els últims temps, ha suposat una reducció important en els sediments aportats pels rius al mar. La font principal de l’alimentació de les platges procedeix precisament d’aquests aports. Les sorres són distribuïdes al llarg de la costa pel transport longitudinal que efectuen els corrents de deriva induïts per l’onatge, la proliferació d’estructures costaneres de diferents tipologies: ports, espigons de defensa, esculleres, etc., comporta una intercepció dels sediments implicats en aquest transport. El resultat que ens trobem actualment, és que la majoria de les platges te un balanç sedimentari negatiu, o en equilibri en els millors casos, després d’un llarg període de bona alimentació. En el cas de Roses, les platges són molt planes, i el risc d’erosió edàfica és baix.



40

d) Riscos geològics Pel que fa al risc sísmic, segons d’Institut Cartogràfic de Catalunya, a Roses li correspon una intensitat VI-VII en l’escala MSK, al límit d’anver d’incorporar criteris sismorresistents. Aquesta situació d’agreuja a les terrasses al·luvials i als repeus de les cotes baixes en predominen els materials no cohesionats, de manera que en aquestes zones, s’arribaria fins a un valor VII de l’escala MSK, que faria que s’haguessin d’aplicar els criteris abans esmentats.

Figura 1.25: Risc sísmic Font:: Institut Cartogràfic de Catalunya

e) Risc per contaminació de nitrats Segons la cartografia del Servei Interactiu de Mapes Ambientals (SIMA) del Departament de Medi Ambient i Habitatge, la totalitat del municipi de Roses no es troba dins de les zones vulnerables per nitrats.

ROSES


PALAU- SAVERDERA

Fig 1.26: Mapa de risc per contaminació de nitrats. Roses. Font: Elaboració pròpia a partir de la Base cartogràfica del Departament de Medi Ambient i Habitatge

de la Generalitat de Catalunya



41

1.1.3 MARC SOCIOECONÒMIC

1.1.3.1 Característiques generals L’àmbit d’actuació del present estudi es situa a la comarca de l ‘Alt Empordà, la qual té una superfície de 1.357,5 Km2. L’actuació, concretament es realitzarà al municipi de Roses, el qual està situat a la franja costanera d’aquesta comarca. Els orígens de la població de Roses fou fruit de l’expansió i riquesa del monestir de Santa Maria de Roses (finals del S. X), on una nova població es va estendre fora de la Ciutadella, vila de pescadors, pagesos, menestrals i militars de la Ciutadella. La bona situació del port de Roses, ha estat aprofitada pels mariners des de l’antiguitat per guarir-se de les tramuntanades, ja que aquesta part de la costa, a excepció de la badia de Roses, és molt abrupte i esquerpa, amb grans penya-segats. Aquest fet, va fer que des de l’antiga Grècia, s’utilitzés aquesta zona com a important port natural, i com ha entrada de comerç cap a les terres de l’interior. Tot seguit s’analitzen les principals característiques demogràfiques i econòmiques del municipi.

1.1.3.2 Demografia La població censada a Roses l’any 2006 era de 17.173 habitants, i mostra una clara tendència a incrementar la població. En el període del 1998 al 2006, la població de Roses s’ha incrementat en 5.151 habitants, cosa que significa un augment del 42.9% de la població (5,4% d’increment mitjà anual). La seva superfície és de 45,9 km2, i la densitat de la població és de 374 (hab./km2), mentre que la del conjunt de l’Alt Empordà es de 91,3 (hab./km2).

0,0002,0004,0006,0008,000

10,00012,00014,00016,00018,00020,000

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Anys

Habi

tant

s

Figura 1.27: Evolució de la població de Roses

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya. Amb tot, no s’ha d’oblidar que, degut al seu caràcter eminentment turístic, el municipi pateix increments espectaculars de població durant els mesos d’estiu. Aquests creixements de població, que no es reflecteixen en els censos municipals, són originats pel gran nombre de turistes, visitants ocasionals i habitants de segones residències. Tot plegat provoca que la població “real” al mes de juliol i agost, pugui arribar a multiplicar per 7 la població de dret del municipi. Referent a la procedencia de la població del municipi, cal esmentar que el 47,5% de la població del municipi ha nascut a Catalunya, dels quals el 74,7% han nascut a la mateixa comarca i el 25,3 % ho han



42

fet a altres comarques catalanes. Un 22,5% ha nascut a la resta de l’estat i un 30% ha nascut a l’estranger.

Any Catalunya Mateixa Comarca Altra Comarca Resta Estat Estranger Total 2006 8.158 6.097 2.061 3.868 5.147 17.173 2005 7.739 5.837 1.902 3.802 3.994 15.535 2004 7.515 5.734 1.781 3.827 3.345 14.687 2003 7.352 5.624 1.728 3.817 3.550 14.719 2002 7.363 5.640 1.723 3.814 3.037 14.214 2001 7.239 5.542 1.697 3.812 2.543 13.594 2000 7.054 5.418 1.636 3.764 2.039 12.857

Taula 1.9: Lloc de naixement de la població al municipi de Roses

1.1.3.3 Habitatge Segons l’any 2001 hi han 22.667 habitatges al municipi de Roses, dels quals hi ha 707 habitatges vacants. El 21,31% dels habitatges de Roses en l’any 2001 són primeres residències, mentre que les segones vivendes representen un total de 75,5%. Amb aquestes dades, es pot observar l’importància del turisme en aquest municipi, i com la seva població patirà un fort augment en l’època d’estiueig. Cal destacar que als anys vuitanta i als noranta la situació era molt semblant a l’actual. Cal dir que hi ha un bon percentatge d’habitatges de primera residència construïts abans del 1900 (12,24%), però fins el període que transcorre del 1971 al 1991, no es construiran la majoria de les primeres residències existents en l’any 1991 (53,13%), per tant, tal i com es pot observar, el municipi va patir a partir de l’any 1970 un augment en el ritme constructiu, produint un total de 23,36% de les primeres residències entre el 1971 i el 1980 i un 29,77% en el període que transcorre de 1981 a 1991. Aquest augment del ritme constructiu però, va ser molt més evident a partir dels anys noranta; de fet, un 42% dels habitatges de Roses s’han construït en aquesta darrera dècada.

1981 1991 2001 1a R 2a R 1a R 2a R 1a R 2a R

20,40% 76,54% 17,72% 68,77% 21,31% 75,5% Taula 1.10: Tipologia dels habitatges (% primeres i segones residencies) dels habitatges. 1981-2001

Font: Institut d’Estadistica de Catalunya, IDESCAT

1.1.3.4 Mobilitat Segons dades del 2.001, hi ha 4.289 persones que viuen i treballen a Roses o a la Comarca, mentre que hi viuen però treballen fora unes 1.172 persones. Per altra banda, hi ha 1.049 persones que resideixen fora però treballen a Roses. Per tant, treballen al municipi 5.338 persones entre residents i no residents que es desplacen a treballar a Roses i treballen fora 1.172 residents. Així doncs, la taxa d’autocontenció és del 78,6% és a dir que aquest percentatge de gent que treballa al municipi respecte al total de residents ocupats. Quan més gran és el valor d’aquesta taxa més petita serà la mobilitat obligada per qüestions de feina. Per la qual cosa cal concloure que la mobilitat obligada que genera el municipi és molt baixa.

Nombre de primeres residències (2001): 4.830 Habitatges construïts 1991-2001: 1.431 (increment 42%) Nombre habitatges vacants (2001): 707



43

65,88%18%

16,12%

Viuen i treballen almunicipiViuen però no hitreballenNo hi viuen però hitreballen

: Figura 1.28Localització de l’ocupació de Roses 2001.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

1.1.3.5 Mercat de treball La població de Roses es dedica principalment al sector serveis (65,6% dels ocupats) percentatge aproximadament igual al de la comarca de l’Alt Empordà, però que està per sobre dels valors de Catalunya (65,7% i 62.2% respectivament). La construcció a Roses amb un 20,23% supera els valors de la mitjana de la comarca i de Catalunya. La indústria constitueix el 9,2% valor inferior a la resta d’àmbits territorials objecte d’estudi. Destaca el poc pes que té l’agricultura amb valors superiors a la mitjana de Catalunya i inferiors a la mitjana de la comarca.

AGRICULTURA

INDÚSTRIA CONSTRUCCIÓ SERVEIS

Roses 4.8 9,2 20,23 65,6 Alt Empordà 6,14 13,12 15,03 65,7 Catalunya 2.5 25.2 10.4 62.2

Taula 1.11: Població ocupada per sectors (%). 2001 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de

Catalunya.



44

4,80% 9,20%

20,23%

65,60%

Agricultura

Industria

Construcció

Serveis

Figura 1.29: Població ocupada per sectors. 2001

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

L’atur a Roses era de 4.186 persones al 2.006. Això constitueix el 24,38% de la població total del municipi. Si estudiem els nivells d’atur per gèneres obtenim unes dades força significatives ja que on més afecta és a les dones que estan dins de la franja de 25 a 29 anys.

Edat Homes Dones Total

De 16 a 19 83 90 173 De 20 a 24 164 224 388 De 25 a 29 278 388 666 De 30 a 34 225 384 609 De 35 a 39 238 358 596 De 40 a 44 191 241 432 De 45 a 49 141 230 371 De 50 a 54 158 208 366 De 55 a 59 138 174 312

De 60 anys i més 157 116 273 Total 1773 2413 4186

Taula 1.12: Grups de població activa i població no activa. 2006 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya



45

1.2 OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL APLICABLES A L’ÀMBIT DEL PLA ESTABLERTS EN LES DIFERENTS NORMATIVES O INSTRUMENTS DE PLANEJAMENT Tot seguit s’enumeren els principals documents de referència a escala mundial, europeu i local:

ESCALA MUNDIAL

• Conveni sobre la biodiversitat (5 de juny de 1992) • Programa per a la continuïtat de l’aplicació de l’agenda 21. Adoptat per l’assemblea general de

Nacions Unides en la seva 19a sessió especial (23-28 de juny de 1997) • La carta de la terra • Declaració ministerial de Malmö • Rio declaration on environment and development • Declaració de Biscaia sobre el dret al medi ambient (12 de febrer de 1999)

ESCALA EUROPEA

• Estratègia paneuropea per a la conservació de la diversitat biològica i paisatgística (1995) • Conveni Europeu del paisatge (2000). • Estratègia de la Unió Europea per un desenvolupament sostenible (2001) • Estratègia Territorial Europea (1999) • Estratègia per a la conservació i ús sostenible de la bidiversitat (1998) • Carta de les nacionalitats i de les regions europees pel medi ambient (Carta de València) (21

de novembre de 1995.) • La Resolució de Göteborg (juny 1997) • IV Conferència sobre Medi Ambient dels Ministres i Líders Polítics Regionals (Conferencia de

Wexford) (setembre 1999) • La Carta Europea del Turisme Sostenible als Espais Protegits • Cinquè i Sisè Programa d’acció de la UE en matèria de Medi Ambient

ESCALA LOCAL

• Carta de Ciutats i Viles Europees cap a la Sostenibilitat (la Carta d’Aalborg) el 27 de maig de

1994) • El Pla d’Acció de Lisboa: del paper a la pràctica Octubre 2006 • Guia bàsica del Consell dels Municipis i Regions d’Europa per a l’Agenda 21 local • Declaració de Sevilla (adoptada el 23 de gener de 1999 pels participants en la Conferència

Euromediterrània de Ciutats Sostenibles, Sevilla, Espanya) • Instruments de Gestió Ambiental. Una guia per a les autoritats Locals (gener 1998) • Declaració de Hannover dels principals representants municipals d’Europa per al segle XXI • Resolució 924/V del Parlament de Catalunya, d’adhesió a la Declaració de principis sobre drets

humans i medi ambient (12 de maig de 1999).

PLANS SECTORIALS

• Pla Territorial de comarques gironines (en elaboració) • Pla d’infraestructures del transport de Catalunya 2006-2026 • Pla de Ports de Catalunya. • Pla Director Territorial de l’Empordà. • Pla Director urbanístic del sistema costaner (PDUSC)



46

Per altra banda, tot seguit es mostra la legislació ambiental aplicable en el present document: Legislació Comunitària Medi Ambient • Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell

relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient.

• Directiva del Consell de 27 de juny de 1985, relativa a l’avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el Medi Ambient.

Residus • Directiva 2006/12/CE del Parlament Europeu i del Consell,

relativa als residus. • Reglament 1013/2006 relatiu al trasllat de residus. • Directiva 2006/66/CE relativa a les piles i acumuladors i als

residus de piles i acumuladors i per la que es deroga la Directiva 91/157/CEE.

• Decisió 2001/573/CE del Consell, de 23 de juliol de 2001, per la qual es modifica la Decisió 2000/532/CE de la Comissió en allò relatiu a la llista de residus.

• Decisió 2001/119/CE de la Comissió, de 22 de gener de 2001, que modifica la Decisió 2000/532/CE que substitueix la Decisió 94/3/CE per la qual s’estableix una llista de residus de conformitat amb la lletra a) de l’article 1 de la Directiva 75/442/CEE del Consell relativa als residus i a la Decisió 94/904/CE del Consell, per la qual s’estableix una llista de residus perillosos en virtut de l’apartat 4 de l’article 1 de la Directiva 91/689/CEE del Consell relativa als residus perillosos.

• Decisió 2001/118/CE de la Comissió, de 16 de gener de 2001, per la qual es modifica la Decisió 2000/532/CE en allò que es refereix a la llista de residus.

• Decisió 2000/532/CE de la Comissió, de 3 de maig de 2000, que substitueix la Decisió 94/3/CE per la qual s’estableix una llista de residus de conformitat amb la lletra a) de l’article 1 de la Directiva 75/442/CEE del Consell relativa als residus i a la Decisió 94/904/CE del Consell, per la qual s’estableix una llista de residus perillosos en virtut de l’apartat 4 de l’article 1 de la Directiva 91/689/CEE del Consell relativa als residus perillosos.

• Directiva 1999/31CEE de 26 d’abril de 1999, relativa a l’abocament de residus.

Medi biòtic: Vegetació i Flora, Fauna i Espais Naturals • Directiva 97/62/CE del Consell, de 27 d’octubre de 1997, per

la que s’adapta al progrés científic i tècnic la Directiva 9/243/CEE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de fauna i flora silvestres.

• Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres.

• Directiva del Consejo de 2 de abril de 1979 relativa a la conservación de las aves silvestres

Aigües: • Decisió núm. 2455/2001/CE del Parlament Europeu i del

Consell, de 20 de novembre de 2001, per la qual s'aprova la llista de substàncies prioritàries en l'àmbit de la política d'aigües, i per la qual es modifica la Directiva 2000/60/CE.

• Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell de 23 d'octubre de 2000, per la qual s'estableix un marc comunitari d'actuació en l'àmbit de la política d'aigües

Qualitat atmosferica: • Reglament 1195/2006 pel que es modifica l’annex IV del

Reglament (CE) nº 850/2004 sobre contaminants orgànics presistents.

• Directiva 2004/26/CE del Parlament Europeu i del Consell de 21 d’abril de 2004, de modificació de la directiva 97/68/CE del Parlament Europeu i del Consell.

• Directiva 2002/3/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de febrer de 2002, relativa a l’Ozó en el medi ambient. (DOCE L 067, del 9/3/2002)

• Reglament 2037/2000 del Parlament Europeu i del Consell, de 29 de juny del 2000, relativa a les substáncies que agoten la capa d’ozó.

• Directiva 2000/69/CE de 16 de novembre, sobre els valors límit per el Benzé i el monòxid de Carboni en el medi ambient. (DOCE L 313, del 13.12.2000)

• Directiva 99/30/CE, de 22 d’abril de 1999, de 22 de abril de 1999, relativa als valors límit de diòxid de sofre, diòxid de nitrogen i òxids de nitrogen, partícules i plom en l’aire ambient. (DOCE nº L 163, de 29.6.99).

• Directiva 97/68/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de desembre de 1997, relativa a l’aproximació de les legislacions de els Estats membres sobre mesures contra l’emissió de gasos i partícules contaminants procedents dels motors de combustió interna que se instal·len en les màquines mòbils no de carretera (DOCE nº L 59, de 27.2.98).

• Directiva 96/62/CE, de 27 de setembre, sobre avaluació i gestió de la qualitat del aire ambient. (DOCE L 296/55, del 21.11.1996)

Legislació estatal Medi Ambient • Ley 16/2002, d'1 de julio, de prevención y control integrados

de la contaminación. • Ley 6/2001, de 8 de mayo de 2001, de modificación del Real

Decreto Legislativo 1302/1986, de 28 de junio, de Evaluación de Impacto Ambiental.

• Real Decreto-Ley 9/2000, de 6 de octubre de 2000, de modificación del Real Decreto legislativo 1302/1986, de 28 de junio, de Evaluación de Impacto Ambiental.

• Real Decreto 1131/1988, de 30 de septiembre de 1988, por el que se aprueba el Reglamento para la ejecución del Real Decreto Legislativo 1302/1986, de 28 de junio, de Evaluación de Impacto Ambiental.

• Real Decreto legislativo 1302/1986, de 28 de junio de 1986, de Evaluación de Impacto Ambiental.

Qualitat atmosfèrica • Real Decreto 524/2006 por el que se modifica el Real

Decreto 212/2002, que regula las emisiones sonoras en el entorno debidas a determinadas máquinas de uso al aire libre.

• Real Decreto 1513/2005 que desarrola la Ley 37/2003, del Ruido, en lo referente a la evaluación y gestión de ruido ambiental.

• Ley 37/2003. Ley de Ruido. • Real Decreto 1796/2003, de 26 de diciembre, relativo al

ozono en el aire ambiente. (BOE num. 11 de 13/1/2004) • Real Decreto 117/2003 de limitación de emisiones de

compuestos orgánicos volátiles debidas al uso de disolventes en determinadas actividades.

• Real Decreto 1073/2002, de 18 d’octubre, sobre evaluación y gestiónde la calidad del aire ambiente en relación con el dióxido de azufre, dióxido de nitrógeno, óxidos de nitrógeno, partículas, plomo, benzeno y monóxido de carbono (BOE núm. 260, del 30 d’octubre de 2002).



47

• Real Decreto 212/2002, de 22 de febrero de 2002, por el qual se regulan las emisiones sonoras debidas a determinadas máquinas de uso al aire libre.

• Real Decreto 717/1987, de 27 de mayo de 1987, por el que se modifica parcialmente el Decreto 833/1975, de 6 de febrero, y se establecen nuevas normas de calidad del aire en lo referente a la contaminación por dióxido de nitrógeno y plomo.

• Real Decreto 1613/1985, de 1 de agosto de 1985, por el que se modifica parcialmente el Decreto 833/1975, de 6 de febrero, y se establecen nuevas normas de calidad del aire en lo referente a la contaminación por dióxido de azufre y partículas.

• Real decreto 547/1979, de 20 de febrero de 1979, sobre modificación del Decreto 833/75, de 6 de febrero, que desarrolló la Ley 38/1972, de protección del ambiente atmosférico.

• Decreto 833/1975, de 6 de febrero de 1975, por el que se desarrolla la Ley 38/1972, de 22 de diciembre, de protección del ambiente atmosférico.

• Ley 38/1972, de 22 de diciembre 1972, de protección del ambiente atmosférico.

Aigua • Orden 1873/2004 por la que se aprueban los modelos

oficiales para la declaración de vertido y se desarrollan determinados aspectos relativos a la autorización de vertidos y liquidación del canon de control de vertidos.

• Real Decreto 606/2003, de 23 de mayo, por el cual se modifica el Real Decreto 849/1986, de 11 de abril, por el que se aprueba el Reglamento del Dominio Público Hidràulico, que desarrolla los títulos preliminar, I, IV, V, VI i VIII de la Ley 29/1985, de 2 de agost, de Aguas.

• Real Decreto Legislativo 1/2001, de 20 de julio de 2001, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Aguas.

• Real Decreto Ley 11/1995, de 28 de diciembre, por el que se establecen las normas aplicables al tratamiento de aguas residuales urbanas.

• Real Decreto 1315/1992, de 30 de octubre de 1992, por el que se modifica parcialmente el Reglamento del Dominio Público Hidráulico que desarrolla los títulos preliminar, I, IV, V, VI y VII de la Ley 29/1985, de 2 de agosto, de Aguas, aprobado por el Real Decreto 849/1986, de 11 de abril.

• Real Decreto 849/1986, de 11 de abril de 1986, por el que se aprueba el Reglamento del Dominio Público Hidráulico que desarrolla los títulos preliminar, I, IV, V, VI y VII de la Ley 29/1985, de 2 de agosto, de Aguas.

• Ley 29/1985, de 2 de agosto de 1985, de Aguas. Costas o Real Decreto 1471/1989, de 1 de diciembre, por el que se

aprueba el reglamento general para desarrollo general de la Ley 22/1988.

o Ley 22/1988, de 28 de julio, de costas. Residus • Real Decreto 9/2005 por la que se establece la relación de

actividades potencialmente contaminantes del suelo y de los criterios y estándares para la declaración de suelos contaminados.

• Orden MAN/304/2002, de 8 de febrero de 2002, por la que se publican las operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos.

• Real Decreto 1481/2001, de 27 de diciembre de 2001, por el que se regula la eliminación de residuos mediante depósito controlado.

• Ley 10/1998, de 21 de abril de 1998, de residuos. • Real Decreto 952/1997, de 20 de junio de 1997, por el que

se modifica el Reglamento para la ejecución de la Ley 20/1986, de 14 de mayo, básica de residuos tóxicos y

peligrosos, aprobado mediante el Real Decreto 833/1988, de 20 de julio.

• Ley 11/1997 de nevases y residuos de envases. • Orden de 28 de Febrero de 1989, por la que se regula la

gestión de los aceites usados. • Real Decreto 833/1988, de 20 de julio de 1988, por el que

se aprueba el Reglamento para la ejecución de la Ley 20/1986, básica de residuos tóxicos y peligrosos.

• Ley 20/1986, de 14 de mayo de 1986, básica de residuos tóxicos y peligrosos.

• Ley 42/75, de 19 noviembre de 1975, de recogida y tratamientos de los desechos y residuos sólidos urbanos.

Medi biòtic: Vegetació i Flora, Fauna i Espais Naturals • Ley 5/2007. Red de Parques Naturales. • Real Decreto 1421/2006 que modifica el Real Decreto

1997/1995, 7 de diciembre, por el que se establecen medidas para garantizar la biodiversidad mediante conservación de hábitats naturales, flora y fauna silvestres.

• Orden 1498/2006. Catálogo de especies amenazadas (flora y fauna).

• Real Decreto 949/2005 que aprueba medidas en relación con las adoptadas en el Real Decreto-Ley 11/2005, de 22 de julio, por el que se aprueban medidas urgentes en materia de incendios forestales.

• Real Decreto 11/2005 por el que se aprueban medidas urgentes en materia de incendios forestales.

• Ley 41/1997, de 5 de Noviembre, sobreespacios naturales protegidos-protección de animales y plantas

• Real Decreto 207/1996, de 9 de febrero. Modifica parcialmente el Real Decreto 51/1995, de 20-1-1995 (RCL 1995\391), por el que se establece un régimen de medidas horizontales para fomentar métodos de producción agraria compatibles con las exigencias de la protección y la conservación del espacio natural

• Real Decreto 1997/1995, de 7 de diciembre, por el que se establecen medidas para contribuir a garantizar la biodiversidad mediante la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres.

• Ley 3/1995, de 23 de marzo, de Vías Pecuarias. • Real Decreto 439/1990, de 30 de marzo de 1990, por el que

se regula el Catálogo General de Especies Amenazadas. • Ley 4/1989, de 27 de Marzo, de Conservación de los

Espacios Naturales y de la Flora y Fauna Silvestres. • Real Decreto 1497/1986, de 6 de junio de 1986, por el que

se establecen medidas de coordinación para la conservación de especies de fauna y sus hábitats, ampliándose la lista de especies protegidas en todo el territorio nacional.

• Real Decreto 2994/1982, de 15 de octubre, sobre restauración de Espacios Naturales afectados por actividades extractivas.

• Real Decreto 3181/1980, de 30 de diciembre de 1980, por el que se protegen determinadas especies de la fauna silvestre y se dictan las normas precisas para asegurar la efectividad de esta protección.

• Convenio de 19 de septiembre 1979, ratificado por Instrumento de 13 de Mayo de 1986, relativo a la Conservación de la Vida Silvestre y del Medio Natural de Europa.

Incendis forestals • Real Decreto 2177/1996, de 4 de octubre (NBE-CPI 96), de

condiciones de protección contra los incendios en los edificios



48

Legislació Autonòmica Medi Ambient • Instrucció Tècnica EMV (09/03/2007). Llistat de productes

amb etiqueta ecològica (notificació de l’ARC). • Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei

2/2002, del 14 de març, d’urbanisme, per al foment d’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l’autonomia local. (DOGC núm. 4291 del 31/12/2004)

• Llei 2/2002 de 14 de març d’urbanisme (DOGC num. 3.600, de 21 de març de 2.002).

• Decret 287/2.003, de 4 de novembre pel qual s’aprova el Reglament parcial de la llei 2/2.002 de 14 de març d’urbanisme.

• Llei 4/2004, d'1 de juliol, reguladora del procés d'adequació de les activitats d'incidència ambiental al que estableix la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental.

• Decret 143/2003, de 10 de juny, de modificació del Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s'aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'administració ambiental, i se n'adapten els annexos.

• Llei 13/2001, de modificació de la Llei 3/1998, de 27 de febrer , de la Intervenció de l’Administració Ambiental.

• Decret 136/1999, de 18 de maig de 1999, pel qual s’aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la Intervenció Integral de l’Administració Ambiental.

• Llei 1/1999, de 30 de març de 1999, de modificació de la disposició final quarta de la Llei 3/1998 de 27 de febrer, de la Intervenció Integral de l’Administració Ambiental.

• Llei 3/1998, de 27 de febrer de 1988, de la Intervenció Integral de l’Administració Ambiental.

• Ordre de 6 de juny de 1988, de desplegament parcial del Decret 343/1983, de 15 de juliol de 1983, sobre normes de protecció del medi ambient d’aplicació a les activitats extractives.

• Decret 114/1988, de 7 d’abril de 1988, d’Avaluació d'Impacte Ambiental.

• Decret 343/1983 de 15 de juliol de 1983, sobre les normes de protecció del medi ambient d’aplicació a les activitats extractives.

Qualitat atmosfèrica • Decret 82/2005 pel que s’aprova el Reglament de

desenvolupament de la Llei 6/2001, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn.

• Llei 16/2002 de Protecció contra la Contaminació acústica. • Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de

l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn. • Llei 6/1996 de modificació de la Llei 22/1983, de 21 de

novembre, de protecció de l’Ambient Atmosfèric. • Resolució 30/10/1995 per la que s’aprova una ordenança

tipus, reguladora dels sorolls i les vibracions. • Decret 322/1987 de desplegament de la Llei 22/1983, de 21

de novembre, de Protecció de l’Ambient Atmosfèric. • Llei 22/1983 de protecció de l’ambient atmosfèric. Qualitat de l’aigua • Ordre 122/2004 d’aprovació dels models de declaració

d’abocaments. • Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual

s'aprova el Text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya.

• Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s'aprova el Reglament dels serveis públics de Sanejament.

• Llei 6/1999, de 12 de juliol de 1999, d’ordenació, gestió i tributació de l’aigua.

• Decret 83/1996, de 5 de març de 1996, sobre mesures de regularització d’aigües residuals.

• Decret 328/1988, d’11 d’octubre de 1988, pel qual s’estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació a diversos aqüífers de Catalunya.

Residus • Llei 15/2003, de 13 de juny, de modificació de la llei 6/1993,

de 15 de juliol, reguladora de residus. • Decret 219/2001, d’1 d’agost de 2001, pel qual es deroga la

disposició addicional tercera del Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments de gestió de residus.

• Decret 161/2001, de 12 de juny de 2001, de modificació del Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador de les runes i altres residus de la construcció.

• Decret 93/1999, de 6 d’abril de 1999, sobre procediments de gestió de residus.

• Decret 92/1999, de 6 d’abril de 1999,de modificació del Decret 34/1996, de 9 de gener, pel qual s’aprova el Catàleg de Residus de Catalunya.

• Llei 11/1998, de 21 d’abril, sobre normes reguladores en matèria de residus.

• Llei 11/1997, de 24 d’abril, d’envasos i residus d’envasos. • Decret 1/1997, de 7 de gener de 1997, sobre la disposició

del rebuig de residus en dipòsits controlats. • Decret 34/1996, de 9 de gener de 1996, pel que s’aprova el

Catàleg de Residus de Catalunya. • Decret 201/994, de 26 de juliol de 1994, regulador dels

enderrocs i altres residus de la construcció. • Llei 6/1993, de 15 de juliol de 1993, reguladora dels residus. • Ordre de 6 de setembre de 1988, sobre prescripcions en el

tractament i eliminació d’olis usats. Mobilitat • Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat. Medi biòtic: Vegetació i Flora, Fauna i Espais Naturals • Directiva 2001/42/CE, d’avaluació de determinats plans i

prodrames sobre el medi ambient. • Llei 4/1998, de 12 de març, de protecció de Cap de Creus. • Decret 213/1997, de 30 de juliol de 1997, de modificació del

Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'Espais d'Interès Natural.

• Ordre de 10 d’abril de 1997, per la qual s’amplia la relació d’espècies protegides a Catalunya.

• Ordre de 18 de gener de 1995, de declaració d’arbres monumentals i d’actualització de l’inventari dels arbres declarats d’interès local i comarcal.

• Ordre de 23 de novembre de 1994, per la qual s’amplia la relació d’espècies protegides a Catalunya.

• Decret Legislatiu 11/1994 de 26 de juliol, pel qual s’adequa la Llei 12/1985 de 13 de juny d’espais naturals.

• Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'Espais d'Interès Natural.

• Ordre de 19 d’abril de 1991, per la qual es declaren arbres i arbredes monumentals i es dóna publicitat a l’inventari dels arbres i les arbredes declarats d’interès local.

• Ordre de 31 de juliol de 1991, per la regulació dels herbassers de fanerògames marines.

• Ordre de 8 de febrer de 1990, per la qual es declaren arbres i arbredes monumentals i es dóna publicitat a l’inventari dels arbres i les arbredes declarats d’interès comarcal i local.

• Llei 6/1988, de 30 de març de 1988, forestal de Catalunya. • Llei 3/1988, de 4 de març de 1988, de protecció dels

animals. • Decret 123/1987, de 12 de març de 1987, sobre declaració

de reserves naturals parcials per a la protecció d’espècies animals en perill de desaparició a Catalunya.

• Llei 12/1985, de 13 de juny de 1985, d’Espais Naturals. • Ordre de 5 de novembre de 1984, sobre protecció de

plantes de la flora autòctona amenaçada de Catalunya.



49

• Llei 21/1983, de 28 d’octubre, de declaració de paratges naturals d’interès nacional i de reserves integrals zoològiques i botàniques dels Aiguamolls de l’Empordà.

Incendis forestals • Decret 14/2005, d’1 de febrer, pel qual s’avança l’aplicació

de les mesures de prevenció d’incendis forestals (DOGC núm. 4315 del 03/02/2005)

• Llei 5/2003, de 22 d'abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana.

• Decret 241/1994, de 26 de juliol, sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis, complementaris a la NBE-CPI/91.

• Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de protecció d’incendis forestals.

Legislació Municipal • Ordenança 17/06/2002 de residus i neteja urbana. • Ordenança 29/11/2004 reguladora de sorolls i vibracions. • Ordenança municipal de instal·lacions de radiocomunicació. • Ordenança municipal reguladora de l’aplicació de purins i

fangs de depuradora. • Reglament regulador de la prestació del servei de recollida

de residus comercials.



50

1.3 MAPA DE VULNERABILITAT D’acord amb les zones i elements d’interès natural, social i cultural identificats en els apartats precedents, s’ha confeccionat un Mapa de Vulnerabilitat Ambiental de l’àmbit objecte d’actuació. En aquest mapa es divideix el territori estudiat en quatre categories diferents en quant a la vulnerabilitat del territori en relació al desenvolupament urbanístic del territori:

Zones limitants Es tracta de zones on es descarta a priori qualsevol possibilitat d’urbanització degut al nivell de protecció que presenten o bé que es tracta de zones ja urbanitzades. Zones urbanes ja existents Espais ocupats per cursos hídrics Espais naturals de protecció especial: Aiguamolls de l’Empordà Zones PEIN: Aiguamolls de l’Empordà i el Cap de Creus Zones humides

1. Aiguamolls de l'Alt Empordà-Est.de Vilaüt-Bassa Rodona 2. Aiguamolls de l'Alt Empordà-Closes Albert-Mornau-Massot 3. Aiguamolls de l'Alt Empordà-Estany de Palau de Baix 4. Aiguamolls de l'Alt Empordà-Estany d'Aigua Clara 5. Aiguamolls de l'Alt Empordà-Estany del Tec 6. Bassa de la Rubina 7. Aiguamolls de l'Alt Empordà-Basses de les Garrigues

Vulnerabilitat alta

Es tracta de zones que presenten un nivell de protecció ambiental molt elevat que limita significativament la possibilitat d’urbanitzar o bé que presenten una aptitud molt baixa per a acollir usos urbans. - Pendents superiors al 20% - Espais inclosos dins la Xarxa Natura 2.000: Aiguamolls de l’Empordà i el Cap de Creus - Àmbits addicionals rellevants de les zones humides

Vulnerabilitat moderada Es tracta de zones on s’aconsella no urbanitzar-hi, tot i que tampoc es descarta fer-ho en cas no de trobar zones més adients. - Pendents del 10 al 20% - Hàbitats d’interès comunitari no prioritaris - Espais d’interès geològic

Vulnerabilitat baixa La resta del territori on és més aconsellable edificar. Els àmbits objecte d’estudi són susceptibles d’ésser urbanitzats ja que presenten una capacitat d’acollida del territori alta o dit d’altra manera, una vulnerabilitat baixa en bona part de la seva superfície. L’extrem sud-occidental de l’àmbit 1 es mostra en el mapa de vulnerabilitat amb una vulnerabilitat alta degut a que es tracta d’una zona ja urbanitzada (sala de festes New Orleans i botiga artesanal) tot i que això no vol dir que no es puguin substituir aquestes edificacions per d’altres. També presenten una vulnerabilitat alta els recs existents. Per la seva banda, l’àmbit 2 presenta una vulnerabilitat alta en la zona ocupada per la riera de la Trencada.



51

Figura 1.30: Mapa de vulnerabilitat ambiental Llegenda: Zones limitants (color roig), vulnerabilitat alta (color taronja), vulnerabilitat moderada (color groc), vulnerabilitat baixa (color blanc)

ÀMBIT 1- SND 7

ÀMBIT 2- SND 7



52

2 ANÀLISI D’ALTERNATIVES I JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ELECCIÓ ADOPTADA 2.1 DESCRIPCIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUES DE LES ALTERNATIVES CONSIDERADES

a) Alternativa 0: L’alternativa zero es basa en la valoració de les conseqüències ambientals de la continuïtat del planejament vigent sense desenvolupar els dos àmbits del sector SUD-7. Ambdós àmbits del sector SND-7 estan actualment coberts majoritàriament per vegetació de tipus herbaci i no s’hi desenvolupa cap ús concret. Tanmateix, a l’àmbit 1 cal destacar l’existència d’un seguit de construccions situades a l’extrem meridional del sector com són el restaurant i sala de festes New Orleans i una botiga dedicada a activitats així com de dos recs que limiten el sector per llevant i ponent respectivament. Pel que fa a l’àmbit 2, cal destacar l’existència d’una sèrie de petites hortes periurbanes a l’extrem sud de l’àmbit 2 així com la presència d’un tram de la riera de la Trencada dins del sector. A l’extrem meridional del sector s’hi poden trobar zones força degradades on es troben acumulacions de runes.

Fotografies núm. 2.1. i 2.2.: Sala de festes New Orleans i botiga dedicada a activitats artesanals respectivament en

l’àmbit 2 del SND-7 Fotografies núm. 2.3 i 2.4: Hortes periurbanes existents i riera de la Trencada respectivament en l’àmbit 2 del SND-7 Actualment el planejament urbanístic vigent al municipi de Roses queda definit per un Pla General d’Ordenació Urbanística (PGOU) aprovat definitivament el 27/7/93 i publicat al DOGC en data de 6/9/93.



53

Tot i que es troba en procés de revisió encara no s’ha aprovat el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). En el Pla General d’Ordenació Urbanística (PGOU), l’àmbit 1 del sòl urbanitzable delimitat (SND-7) té una superfície total de 68.531 m2 de les quals 62.126 m2 corresponen a la zona qualificada urbanísticament com a ‘Desenvolupament urbà (clau 10c)’. Tal i com s’ha comentat anteriorment, els límits occidental i oriental del sector queden marcats per sengles canalitzacions d’aigua, zona que es troba qualificada com a ‘Parcs i jardins públics-Altres espais lliures (clau C4)’ i com a ‘Vial i canalització d’aigua’ respectivament.

Figura 2.1: Qualificació del sòl PGOU. Sector SUD-7 (àmbit 1) Pel que fa a l’àmbit 2 del SND-7 el Pla General d’Ordenació Urbanística (PGOU) qualifica 25.300 m2 de sòl com a ‘Parcs i jardins públics- Parc urbà (clau C1)’ que inclouen un tram de la riera de la Trencada qualificada com a ‘Canalitzacions i cursos d’aigua (clau F)’.

Figura 2.2: Qualificació del sòl PGOU. Sector SUD-7 (àmbit 2)



54

b) Alternativa 1:

Es tracta de desenvolupar l’àmbit 1 del sector SND-7 a partir d’un pla parcial que preveu la construcció d’uns 422 habitatges amb un sostre edificable total de 46.595 m2st i una edificabilitat bruta de 0,4966 m2st/m2s. A l’àmbit 2 no es preveu cap tipus de procés d’urbanització restant com a parc urbà. En aquest àmbit es preveu l’existència d’un vial central en direcció SW-NE que reserva una superfície significativa per a aparcament de vehicles i dos vials perpendiculars a aquest pel sud. A l’extrem oriental del sector es mantindria la qualificació actual (vial i canalització d’aigua). Per altra banda, a l’extrem occidental de l’àmbit es mantindria la qualificació de ‘Parcs i jardins públics- Altres espais lliures (clau C4)’ que ja figura en el PGOU vigent, mentre que tant al sud com a l’extrem nord-oriental del vial central es mantindria la qualificació de ‘Desenvolupament urbà (clau 10c)’ on es desenvoluparien els habitatges previstos. A l’extrem nord-occidental del vial central s’hi desenvoluparien els equipaments i les zones esportives previstes.

Figura 3.3: Zonificació Pla Parcial. Sector SUD-7 (àmbit 1)

Figura 2.3: Zonificació de l’àmbit 1 del SUD-7.



55

2.2 JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA Actualment, el sector de sòl urbanitzable delimitat SND-7 no presenta cap ús concret i es troba cobert per vegetació espontània. Es considera necessari assignar un ús concret a aquest sector per tal d’evitar la degradació de la zona i més tenint en compte la seva proximitat a alguns nuclis urbans del municipi de Roses. Per altra banda, la permanència d’aquesta vegetació de poc interès ecològic pot suposar un risc d’incendi. El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (PGOU) vigent preveu el desenvolupament de diferents sectors de sòl urbanitzable delimitat al voltant de l’àmbit 1 del sector objecte d’estudi (SUD 6, SUD 8, SUD 9 i SUD 10) per la qual cosa no tindria cap sentit mantenir la situació actual del sector sense urbanitzar ja que de cara al futur cal completar l’entramat urbà de la zona situada al nord del Saladar i a llevant de Santa Margarida. L’àmbit 2 del sector SND-7 no serà urbanitzat i tindrà assignat un ús com a parc urbà de tal manera que es tindrà una major cura de la zona i s’evitarà que pugui continuar degradant-se. És interessant que tota la construcció d’habitatges i equipaments es concentri a l’àmbit 1 i que, en canvi a l’àmbit 2 no s’hi prevegi cap desenvolupament residencial, ja que així s’evita el risc d’inundació que presenta la zona. Així doncs, es considera més adient el desenvolupament del sector SND-7 completant l’entramat urbà de la zona abans que la situació actual d’aquests terrenys sense una utilitat concreta i en procés de degradació. 3 DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D’ACORD AMB L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ ADOPTADA Un cop desenvolupada l’ordenació a partir de l’alternativa seleccionada, aquest apartat ha de permetre identificar i caracteritzar aquelles determinacions amb incidència sobre el medi ambient per tal de possibilitar l’avaluació final del pla.

3.1 SÍNTESI DESCRIPTIVA DEL CONTINGUT DEL PLA I LES SEVES POSSIBLES REPERCUSSIONS SOBRE L’ENTORN 3.1.1 DESENVOLUPAMENT URBANÍSTIC El desenvolupament del Pla Parcial a l’àmbit 1 del SND-7 donaria lloc a un total de 29.791 m2 de zones públiques i 34.866 m2 de zones privades. Pel que fa a l’àmbit 2, les seves 3,29 hectàrees restarien com a parc urbà i no serien edificades. a) Paràmetres reguladors

ÀMBIT 1 ÀMBIT 2 TOTAL SUPERFÍCIE ÀMBIT 6,81 ha 3,29 ha 10,10 ha

EDIFICABILITAT BRUTA 0,50 m2st/m2s (47.124 m2 sostre)* DENSITAT 45 habitatges(ha d’ús residencial (454 habitatges)

b) Règim de cessions

ÀMBIT 1 ÀMBIT 2 TOTAL Sistema d’espais lliures 25,82% (26.090 m2) 25,82% (26.090 m2) Sistemes d’equipaments comunitaris 10% (10.105 m2) 10% (10.105 m2) Aparcament Segons ordenació P.P.U Cursos d’aigua Les zones de domini públic (6.798 m2) Vialitat Segons ordenació pla parcial respectant sistema general viari



56

L’espai ocupat per zones públiques estaria conformat en un 35,5% per vials, en un 31,3% per equipaments i dotacions públiques, en un 12,6% per zones esportives, un 11,1% de parcs i jardins públics i un 9,4% per zones d’aparcament. Pel que fa a les zones privades, obtindríem uns 34.866 m2 susceptibles de ser edificats

ZONES PÚBLIQUES Superfícies (m2) Parcs i jardins públics (clau 4) + Canalització d’aigua 3.325 m2

Vialitat 10.579 m2 Aparcaments 2.815 m2

Altres zones esportives 3.753 m2 Equipaments i dotacions públiques 9.319 m2

TOTAL 29.791m2 ZONES PRIVADES Superfícies (m2) Total sòl aprofitable 38.740 m2

10% Aprofitament mitjà - 3.874 m2 TOTAL sòl privat (clau 10c) 34.866 m2

Taula 2.1: Distribució de superfícies del desenvolupament urbanístic previst a l’àmbit 1.

3.1.2 PRESTACIÓ DE SERVEIS BÀSICS El desenvolupament del sector SUD-7, tal i com s’ha comentat amb anterioritat, es divideix en dos àmbits, els que s’anomenaran Àmbit 1 i Àmbit 2. Pel que fa referencia a l’àmbit 1, aquest pot arribar a suposar la construcció d’un màxim de 422 nous habitatges, per la qual cosa caldrà assegurar la prestació de serveis bàsics pels habitants d’aquest àmbit. En referència a l’àmbit 2, s’espera una transformació a zona de parcs i jardins, la qual arribarà a ocupar un espai de 25.300 m2. La prestació d’aquests serveis no suposarà una dificultat o cost excessiu degut al fet que el sector de desenvolupament urbanístic SUD-7 es troba situat al voltant d’algunes zones urbanes ja existents. La construcció del nou vial que travessarà l’àmbit 1 permetrà una millor accessibilitat tant als habitatges de nova construcció com als ja existents en zones properes al sector. a) Subministrament d’aigua potable i xarxa de recollida d’aigües residuals El subministrament d’aigua potable i la gestió de les aigües residuals són competència directa de l’Ajuntament. Aquests serveis són contractats a l’empresa SOREA. Subministrament d’aigua potable: A la actualitat, l'aigua abastada a la població de Roses procedeix de dos fonts totalment independents. Així el 95 % procedeix de la planta potabilitzadora d'ADAMSA situada a Empuriabrava i el 5 % restant de la mina de Can Ponach.

L'aigua que es tracta a la potabilitzadora d'Empuriabra prové principalment de La Muga, a on hi ha dues captacions independents, el Rec del Molí a Castelló d'Empúries i el Rec dels Regants a Vilanova de la Muga. Com a reforç també hi ha tres pous a la zona de la Gallinera en el terme municipal de Sant Pere Pescador.



57

La planta potabilitzadora tracta principalment aigua superficial i per això realitza el tractament mitjançant una decantació i un filtratge amb sorra. L’aigua tractada s’emmagatzema en el dipòsit del Trabuc, on hi ha una estació elevadora que impulsa l’aigua fins el dipòsit general de Les Muralles a Roses.

D'altra banda des de la mina de Can Ponach, mitjançant una canonada de DN.200 es subministra l'aigua al dipòsit del Grecs

Des del dipòsit general de les Muralles, mitjançant un grup elevador s'eleva al dipòsit dels Grecs, a partir d'aquest dipòsit per gravetat o per mitjà d'altres sobreelevacions es realitza el subministrament a tota la població de Roses.

La relació de dipòsits afectes al servei de Roses són Les Muralles, Els Grecs, Canyelles, Panorama, Mirador, La Sureda, Mas Oliva, Àvila, Albacete, Canàries, Pamplona i Catalunya. En total són 12 dipòsits amb una captacitat de 17.760 m3. A part del grup elevador principal de les muralles hi ha deu estacions d’elevació més per tal de subministrar a la totalitat de la resta d’urbanitzacions. El fet de que les àrees d’estudi estiguin situades en les proximitats del nucli urbà de Roses, comporta que el subministrament de la zona SUD-7 es podria realitzar des de el mateix dipòsit que la resta del nucli, i per tant, es proposa portar l’aigua des de el dipòsit dels Grecs. La garantia de qualitat de l'aigua potable és una de les principals prioritats del Servei Municipal d'aigües de Roses.

Així, es controla mitjançant anàlisis diaris el contingut de clor de l'aigua dels dipòsits i punts estratègics de la xarxa de distribució, així com mitjançant anàlisi microbiològics i físicoquímics de l'aigua en la xarxa amb freqüència variable en funció de la càrrega estacional, d'acord amb la legislació. Els anàlisis mínims i normals es realitzen en el laboratori d'ADAMSA situat a Empuriabrava. Les característiques físico-químiques de l'aigua subministrada a Roses són les següents:

CARACTERISTIQUES FÍSICO-QUÍMIQUES DE L'AGUA DE L'EXPLOTACIÓ DE L'ULTIM ANY

Paràmetre Unitat Valor Mitjà Màx. autoritzat

PH 8,2 6,5 - 9,5

Conductivitat S/cm 310 2500

Clorurs mg/l 8 250

Sulfats mg/l 27 250

Bicarbonats mg/l 141

Duresa total mg/l

Calci mg/l 57

Magnesi mg/l 50

Sodi mg/l 6 200

Fluorurs mg/l 0,14 1,5

Nitrats mg/l 1,7 50

Potasi mg/l 12

Residu sec (180ºC) mg/l 228 1500

Ferro nano g/l 9,4 200

Manganès nano g/l inferior 5 50

Alumini nano g/l 60 200

Figura 2.5: Característiques físico-químiques de l’aigua.

Font: Consorci de la Costa Brava



58

Xarxa de recollida d’aigua residual: Pel que fa al sanejament, des de l’any 1993, el Consorci de la Costa Brava és l’administració actuant de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) en els 27 municipis que la composen. El Consorci és l’organisme encarregat de preparar i redactar els projectes de sanejament, d’adjudicar les obres, dirigir-les i controlar-les. També és responsable de gestionar i explotar les instal·lacions de Sanejament, ja sigui directament o bé a través de la contractació d’empreses. Pel que fa al municipi de Roses, el sanejament es realitzarà mitjançant la EDAR Roses, la qual presenta les següents característiques: Fitxa tècnica

Procedència: Roses

Destí efluent: Mar

Destí fang: Agricultura

Superfície ocupada: 1.5 Ha

Nombre de línies: 2

Tipus de procés: Fangs activats

Cabal disseny 5.000 m3/d. Linia nova: 10.000 m3/d Linia vella: 15.000 m3/d.

Habitants equivalents: 100.000 Hab.

EBARs Associades: EB Central EB Sta. Margarita EB Illa de Roses EB Canyelles EB Almadrava nº1 i 2

EDAR Roses Data funcionament: 1974. (Remodelació 1998)

Figura 2.6: Característiques tècniques de l’EDAR de Roses. Font: Consorci de la Costa Brava

Cabals tractats per l'EDAR Roses (en milers de m3)

GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES Total

1996 450,6 332,5 326,9 258,1 229,5 216,8 297,8 355,9 233,9 173,6 189,9 314,9 3.380,2

1997 387,0 224,0 209,0 221,2 239,1 275,4 391,1 461,8 291,4 315,2 189,1 225,2 3.429,4

1998 253,5 261,2 117,5 268,6 191,5 181,6 353,2 412,4 281,6 221,3 139,6 167,2 2.849,2

1999 234,1 125,1 173,8 210,3 194,0 250,8 379,4 443,5 334,5 250,7 229,9 183,3 3.009,3

2000 205,0 173,5 192,4 248,4 234,6 275,1 385,2 430,7 276,7 333,4 178,1 217,6 3.150,7

2001 265,5 272,6 276,9 255,8 254,8 264,2 376,7 430,3 284,4 221,1 231,8 208,0 3.341,9

2002 224,2 213,7 210,8 107,6 162,2 322,9 399,0 448,5 339,6 264,7 234,7 296,5 3.224,5

2003 347,5 286,0 360,2 353,3 309,3 321,3 409,6 471,7 323,4 334,9 296,5 394,9 4.208,7

2004 301,0 304,0 298,1 353,9 372,9 337,1 394,5 450,4 308,6 271,6 234,8 256,7 3.883,6

2005 196,1 276,5 264,1 270,6 299,1 302,9 396,8 430,8 302,1 408,6 375,5 274,1 3.797,1

2006 347,1 365,9 280,8 289,9 292,2 301,0 413,6 511,8 340,4 307,2 241,3 244,3 3.935,5

2007 237,1 258,8 274,9 309,5 307,2 321,7 - - - - - - 1.709,1

Figura 2.7: Cabals tractats per l’EDAR Roses. Font: Consorci de la Costa Brava

Respecte a la zona d’estudi, el que es proposa es la construcció d’una canalització que porti les aigües residuals de la zona SUD-7 conjuntament amb les de les de les zones SUD-6, SUD-8, SUD-9 i SUD 10 cap a la EDAR Roses.



59

b) Subministrament d’energia elèctrica En els darrers anys, la Costa Brava ha sofert un dèficit d’energia elèctrica durant l’estiu, a causa de l’augment de la despesa elèctrica associada al turisme. Arran d’aquesta situació, l’any 2001, la companyia elèctrica FECSA-ENHER va engegar un pla de reforç en el subministrament d’energia a la Costa Brava, i més recentment s’ha posat en funcionament la línia elèctrica de les Gavarres. Amb la posada en funcionament d’aquesta línia la capacitat de subministrament s’ha elevat molt, i per tant el risc de sobrecàrrega durant els propers anys ha de ser mínim. Tot i que aquesta línia no afecta directament el municipi de Roses, de ben segur que la qualitat del subministrament elèctric se’n veurà afavorida. Aquesta solució permet satisfer la demanda actual, però si no s’acompanya de polítiques serioses d’estalvi d’energia i de millora de l’eficiència energètica, així com d’inversions en energies alternatives, és poc sostenible, ja que l’increment de demanda pot tornar a produir un dèficit d’aquí a uns anys. c) Xarxa de telèfon La construcció de la xarxa telefònica s’efectuarà amb la prolongació de les línies telefòniques que arriben als sectors del voltant. Tal i com s’ha esmentat amb anterioritat, aquesta zona limita amb espais ja urbanitzats, i com a conseqüència aquests presenten el servei de la línia telefònica. Per tal de simplificar la implantació, i disminuir els costos necessaris per fer arribar el telèfon, la proposta que es realitza es aprofitar les mateixes línies properes i fer-les arribar a la zona en concret. d) Gestió dels residus Els residus municipals són portats a la deixalleria municipal de Roses, aquesta deixalleria es va inaugurar el 2003 i està gestionada per l’empresa Gestió Mediambiental de Roses S.L. (ROSESNET). Cal dir que en l’actualitat, al municipi de Roses es produeixen uns 77.000 quilograms de residus diaris amb una població d’uns 17.000 habitants. Si es té en compte que a l’àmbit 1 de la zona d’estudi s’esperen construir 422 vivendes, s’obté que aquesta àrea serà ocupada per aproximadament 1.110 persones, les quals generen uns 5.000 quilograms diaris de rebuig. Per tant, per intentar mantenir la actual gestió dels residus de la vila, s’ha estimat que per la zona residencial caldrien instal·lar uns 8-10 contenidors. Per altra banda, cal instal·lar un sistema de recollida selectiva en la zona, tal i com es realitza en el conjunt del municipi. Respecte als 48.386 m2 que resten de superfície destinada a parcs i jardins, aparcaments, equipaments i zona esportiva, per mantenir aquesta proporció de contenidors, es proposa la implantació d’uns 10-12 contenidors, encara que aquesta xifra podrà esdevenir més elevada en funció de la destinació final de les àrees, tenint en compte el flux de gent que hi pot arribar a la zona. Pel que fa a l’àmbit 2, aquest està destinat a Parcs i jardins, la qual cosa comporta que la gestió dels residus en aquesta zona es podria limitar a implantar papereres, tan de recollida selectiva com de rebuig urbà. e) Gestió del risc d’incendi forestal Segons l’annex del Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals, Roses és declarat com a zones d’alt risc d’incendi forestal durant el període comprès entre el 15 de juny i el 15 de setembre amb tots dos dies inclosos. Segons la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya, les entitats locals situades en zones d’alt risc d’incendis forestals han de disposar d’un pla de prevenció d’incendis forestals per a llur àmbit territorial. L’Ajuntament de Roses ha pres mesures preventives per als incendis forestals en urbanitzacions sense continuïtat immediata de la trama urbana. Així l’Ajuntament va aprovar el plànol de delimitació de les



60

urbanitzacions i instal·lacions aïllades sense continuïtat immediata amb la trama urbana (acord Ple Municipal en sessió ordinària de data 29 de setembre de 2003). De totes les urbanitzacions i instal·lacions aïllades situades al plànol final, se n’estan redactant projectes que han de definir i delimitar les franges perimetrals de protecció de 25m amb la trama urbana, ubicades en sòl no urbanitzable, que s’hauran d’executar un cop estiguin aprovats els esmentats projectes. Així mateix, l’Ajuntament també disposa de la xarxa d’hidrants operatius en el municipi, tot i que en determinades urbanitzacions que es troben en contacte directe amb el forest, no disposen de suficients hidrants per a fer front a situacions de risc. El Parc de bombers més proper es situa a les afores de Roses, a la Urbanització Argonauta. f) Accessibilitat Per poder analitzar l’accessibilitat del sector SUD-7, cal diferenciar entre els dos àmbits d’estudi. L’àmbit 1, presenta una superfície de 10.579 m2 destinats a vialitat. En aquesta zona s’ha previst realitzar un total de 5 vials. Cal dir que es pretén realitzar un vial més ampli que creui tota aquesta zona per tal de poder facilitar la mobilitat de l’àmbit 1. Seguidament es pot veure la vialitat prevista:

Figura 2.8: Zonificació de l’àmbit 1 del SUD-7. Pel que fa a l’àmbit 2, tal i com s’ha esmentat amb anterioritat, esta previst destinar-ho a parcs i jardins, per la qual cosa, en l’interior d’aquest àmbit no es pretenen realitzar vials. Finalment, pel que fa a poder accedir al sector SUD-7, cal dir que s’ha de realitzar per la trama urbana. Referent a l’àmbit 1, aquest delimita amb la zona de Santa Margarida i amb la de Salatar, per la qual cosa seguint els carrers que hi ha en aquestes àrees es pot arribar amb facilitat. Les carreteres més properes i els carrers més importants que permetran l’accés a aquest punt de la trama urbana, són la Carretera de Figueres a Roses C-260, la Carretera de Roses a Palau-saverdera GI-610, l’Avinguda de Santa Margarita, i el Passeig Marítim. Per altra banda, el millor accés a l’àmbit 2 serà mitjançant la Ronda de Circumval·lació.



61

ANNEX FOTOGRÀFIC



62

ÀMBIT 1 / SUD-7



63

Foto 12: Visual del clot de Franquets Nord, situat al sud per tot el llarg de la zona d’interès.

Foto 13: Visual de la zona d’interès des de l’Avinguda clot Franquets nord cap al nord-oest.



64

Foto 14: Visual del camí paral·lel a la sèquia est de la zona d’interès.

Foto 15: Visual de la vegetació emplaçada actualment a la zona d’interés.



65

Foto 16: Visual de la perifèria de la zona d’interès, clarament urbanitzada.

Foto 17: Panoràmica del Cap de Creus des de la zona d’interès.



66

Foto 18: Visual d’un antic restaurant, emplaçat a la part sud-oest dins la zona d’interès.

Foto 19: Visual d’horts periurbans, situats a la part oest de l’àrea d’interès.



67

Foto 20: Visual d’una botiga de ceràmiques (ceràmiques d’oreig alabastre) situada a l’extrem sud-oest de l’àrea

d’interès.



68

ÀMBIT 2 / SUD-7



69

Foto 1: Visual de la paret est de la Ciutadella des de l’Avinguda de Rhode, al centre la Riera de la trencada

Foto 2: Visual de la Riera de la trencada, al fons, ronda de circumval·lació de Roses.



70

Foto 3: Visual del camí paral·lel a la Riera de la trencada, situat a l’altre costat de Ciutadella.

Foto 4: Visual de la paret nord de la Ciutadella, situada al sud de la zona d’interés.



71

Foto 5: Visual de la Riera de la trencada des de la part occidental de la zona d’interès.

Foto 6: Visual dels horts periurbans des de la part central de la zona sud 7.



72

Foto 7: Visual hortalisses dels horts periurbans.

Foto 8: Visual vegetació actual.



73

Foto 9: Panoràmica del Cap de Creus des de la zona d’interès.

Foto 10: Panoràmica de la perifèria de la zona d’ínterès



74

Foto 11: Visual de la riera de la trencada, a l’altura de la zona d’interès, mirant cap al sud.

- parcela sud 7. roses - informe ambiental. pla parcial ... · ronda de circumval·lació i la...

Documents