Participar Voluntàriament

en la Gestió dels Espais Naturals

Objectius de la presentació:

1. La participació de voluntaris en Espais Naturals. Modalitats de participació i Projectes d’Intervenció:

• Camps de Treball amb joves, majors i menors d’edat.• Grups adults de Voluntaris estables.• Voluntariat Ambiental Corporatiu (Responsabilitat

Social Empreses).

2. Els beneficis de tenir projectes de voluntariat ambiental vinculats a la Gestió dels Espais Naturals.

3. Anàlisi del factor d’oportunitat, en relació amb els inconvenients.

Els reptes de la Societat a nivell ambiental.

1. Durant els darrers anys han millorat considerablement els hàbits i comportaments cívics relacionats amb el consum o la recollida selectiva però encara hi ha molta feina a fer. Sobretot, en l’adopció d’hàbits de vida més austers.

2. D’altra banda, moltes famílies, infants i joves manifesten un gran desconeixement del medi natural proper: surten poc o, quan ho fan, la natura només és un escenari o parc temàtic on consumir determinades activitats.

3. Aquest desconeixement provoca desafecció i, per tant, menys probabilitats de valorar i defensar l’entorn natural enfront del risc de degradació. Al mateix temps, provoca una manca d’identificació amb el paisatge, que és, també, un signe d’identitat cultural.

4. Tanmateix, la pedagogia ambiental contemporània ha afavorit la sensibilització de la població, l’ha conscienciat de la recuperació de l’espai natural i l’ha motivat a participar en actuacions de conservació i preservació.

Què aporta el Voluntariat Ambiental a la societat?

1. Estimulen la descoberta del paisatge i els valors naturals del nostre país, la qual cosa accentua els aspectes comunicatius i emocionals de la integració cultural.

2. Promouen l’arrelament al territori. Afavorint el coneixement i l’estimació de l’entorn social, cultural i natural. Tambéla identificació amb el paisatge, signe d’identitat cultural.

3. Obertura i incidència en l‘entorn: Les activitats dels grups estan obertes a l’entorn, aprofitant els recursos que proporciona el territori.

4. Reforç del territori: la cooperacióen el territori reforça la identitat, l’autoestima col·lectiva i la qualitat de vida.

5. Servei a la Comunitat. Una bona Metodologia Educativa dels projectes de voluntariat es pot fonamentar en l’Aprenentatge-Servei. El Servei a la comunitat dona sentit al Projecte Ambiental.

El Voluntariat Ambiental

Una metodologia d'educació per a la ciutadania, eina de participació i de gestió ambiental

Modalitats d’Intervenció en els espais naturals.

1.Camps de Treball Intensius per joves o adults.

2.Grups de Voluntariat estables.

3.Projectes RSC Ambiental, amb intervenció directa, per empreses.

Un camp de treball és un projecte educatiu adreçat a adolescents i joves, d’edats compreses entre 15 i 30 anys, amb la finalitat de realitzar un servei a la comunitat local, treballant per a una ciutadania compromesa.

Un Camp de Treballés un projecte

Aprenentatge Servei d’àmbit mediambiental

amb algunes característiquesdiferenciadores:

a) De curta durada: 14 diesb) Intensiu: convivència diàriac) Amb grup obert: els participants

no és coneixen entre sí. d) Equip de 3 responsables titulats.e) Entitat organitzadora al darrera.f) Activitat subvencionada o

finançada a partir de les inscripcions dels participants.

Camps de Treball

1. Recuperar i netejar els nous itinerarisMillorant la qualitat dels nous espais de passejada i esbarjo per a la població, de la nova llera del riu, Cal Tet i Ca l’Arana.

2. Participar en la restauraciód’un edifici antic, futura Aula de Natura.

4. Gestió de la vegetació no autòctona Millorant la Reserva del Remolar-Filipines.

3. Ajudar a elaborar nous recursos informatius d’ús públic per a futurs visitants a les reserves.

El camps de treball presenten línies de treball basades en la recuperació i difusió del patrimoni natural i social

dels Espais Naturals on es realitzen. Exemple Delta del Llobregat en col·laboració amb el Consorci per la Gestió i conservació del Delta del Llobregat:

Camps de Treball

La figura del coordinador tècnic(al marge de l’equip educatiu) serà clau en les comunicacions internes del projecte: la xarxa i les externes: població local (a través de diaris locals i mitjans de comunicació).

PLANIFICACIÓ DEL PROJECTELa viabilitat del projecte s’analitza també en base a:

• l’allotjament: campaments, poliesportius, escoles, alberg, casa de colònies..

• els desplaçaments a les àrees: caminant, en bici, en furgoneta...

•i els recursos disponibles: eines, ajuda tècnica...

Camps de Treball

DETECCIÓ DE NECESSITATS I SERVEIS

• Formar una xarxa de cooperacióentre entitats locals, •Determinar les necessitats socials i ambientals,• Ajustar les feines a les capacitats dels joves.

Intervenen: •Tècnics medi ambient Ajuntament; •Tècnics del Consorci per a la protecció i gestió de les Reserves del Delta del Llobregat; •Regidoria d’educació Ajuntament, •Naturalistes locals.

La xarxa ha de ser àmplia. Molta atencióa les febleses de la xarxa: pactes i

acords.

Cercar equilibri entre allò que la comunitat espera (necessitats) i allò que

els joves poden fer (habilitats).

Camps de Treball

Aprenentatges tècnics i habilitats físiques: maneig de pales, pics, rastrells, restauració de fusta, pintura, neteja, enfortiment físic,...Aprenentatges de coneixements: ecosistemes, espècies naturals, anellament d’ocells, inventariat de caixes-niu, localització geogràfica, gestió de les reserves naturals,...Aprenentatges d’actituds i valors: treball en equip, convivència, esforç i superaciópersonal, tolerància a les frustracions, autocontrol, pensament crític,...

El camp de treball també possibilita que els joves aprenguin:

Camps de Treball

Conclusions: 10 elements claus

1. Xarxa de partenariat àmplia i estable

2. Pactes i acords amb entitats i administracions ben treballats

3. Un bon ajust de feines al món juvenil

5. Entorns viables: ambient, implicació social, logística i

recursos.

6. Triangulació de feines variades i alternades (servei

a la comunitat).

7. Activitats de lleure (treball de cohesió de grup).

8. Comunicació continuada del context social del camp.

9. Regular els nivells d’autogestió del grup

10. Normes clares de funcionament del “grup útil”

4.La tasca del coordinador tècnic

Un Casal per Joves de 11-15 anys amb metodologia

Aprenentatge Servei d’àmbit mediambiental

Té les següents característiquesdiferenciadores:

a) De llarga durada: 3-4 setmanes al juliol.

b) De dilluns a divendres de 9.00h a 17.00h

c) Amb grup obert: els participants no és coneixen entre sí.

d) Equip de 2 o 3 responsables titulats.e) Entitat organitzadora al darrera.f) Activitat subvencionada o finançada a

partir de les inscripcions dels participants.

Casals per joves de 11-15 anys

El Projecte Educatiu i la Metodologia Aprenentatge - Servei

El projecte té tres grans finalitats:

• Contribuir a la recuperació del Camí Ral i la Ruta dels Castells

pel massís del Garraf al seu pas per Begues

• fomentar a l’empoderament dels joves de Begues

• Ampliar la proposta educativa d’activitats d’estiu per a joves

al municipi.

l’aprenentatge a través de

l’experiència

l’acció de servei a la comunitat

+

L’organització del projecte:

El Camí Ral de Begues (Garraf)

Els participants Joves de Begues d’entre 12 i 16 anys d’edat...

amb bici!

Treball tècnic 1: Treballs forestals en el traçat del camí

Treball tècnic 2: Estabilització estructures patrimonials

Recuperació de barraques de vinya

Recuperació de marges de pedra seca

Treball tècnic 2:

Estructures patrimonials: col·laboració en les excavacions de la cova de Can Sadurní.

Ceràmiques, utillatges d’òs, ornamentacions.

Interior de la Cova de Can Sadurní

Empoderament del patrimoni!

Entitats Col·laboradores

• Projecte Educatiu de Begues• Ajuntament de Begues

• Centre d’Estudis Beguetans. • Col·lectiu per la investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia del

Garraf i l’Ordal (CIPAG).• Fundació Catalana de l’Esplai. Associació Catalana Cases de Colònies

Busquem la implicació i la col·laboració de la ciutadania en la gestió i el funcionament

dels espais naturals.

Característiques diferenciadores:

a) De llarga durada: anys...b) Extensiu: accions, mensuals, trimestrals... c)Amb grup tancat. d)1 responsable. e)Activitat coordinada per l’entitat gestora.

Grups estables de Voluntariat

Es un Espai de Diàleg perquè:

1. Crea un espai de comunicacióentre la ciutadania i l’òrgan gestor.

2. Busca complicitats en els ciutadans en la tasca de gestionar aquest territori.

3. Vol suscitar l’interès i la participació de la ciutadania en la divulgació, la conservació i la millora dels Espais Naturals.

Grups estables de Voluntariat

És també un Espai d’Aprenentatge.

1. Programa de formació que té l’objectiu de facilitar tots aquells coneixements que han de permetre als voluntaris desenvolupar eficaçment la seva tasca, i reconèixer-se personalment com una peça clau dins l’engranatge de gestió.

2. Però a més, la formació és un element clau per aconseguir la seva capacitacióperquè després puguin ser multiplicadors del missatge de conservació i dinàmics en l’acció ambiental.

Grups estables de Voluntariat

Dins d’aquest programa s’estableixen tres grans moments formatius: formacióinicial, formació complementària i formació específica.

Característiques diferenciadores:

a) Accions puntuals: 1 dia.b) Amb grup tancat. c) Activitat finançada per

l’empresa. d) Capital humà efectiu de gran

volum.e) Ajustar la demanda del servei

a les possibilitats reals de l’oferta d’accions ambientals.

f) Esforç de coordinació des de l’entitat gestora.

RSC Ambiental per Empreses

Els beneficis, el factor d’oportunitat.1. El Voluntariat és una de les bases per la creació de

confiança social, doncs genera espais de participació.

2. El voluntariat és un element clau en la participació i la implicació de la ciutadania per millorar la societat i el medi ambient .

3. El Voluntariat és un generador de capital social.

4. El voluntari ambiental es lliga a un compromís amb una missió de caràcter ambiental. Consisteix una acció que respon a una implicació envers l’entorn i la societat en general.

5. Gestionar voluntariat implica treballar amb uns procediments establerts que permetin seguir unes pautes i uns criteris comuns (el cicle del voluntariat).

Els beneficis, el factor d’oportunitat.

6. Cal treballar la confiança en la participació ciutadana en els òrgans gestors.

7. En la gestió del voluntariat, la iniciativa i la innovació, són molt positives.

8. Hi ha experiències amb resultats excel·lents en totes les modalitats i àmbits d’intervenció.

9. Cal fer una bona gestió perquè el benefici de les accions, sigui superior a l’esforç de coordinació.

10. Es necessari un bon treball en xarxa per assolir l’òptima gestió: clima de confiança, entesa i col·laboració.