participar x crear cat

1

Joc-

Tant

rix_f

ons-

trans

pare

n©

jord

igra

ells

. CC

BY

2.0

Participar x crear

CC BY Jordi Graells ‘Innovación pública y trabajo colaborativo’. Jornada de InnovaciónColaborativa en Osakidetza. Bilbo, 22.04.2009

Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citi l’autor (Jordi Graells Costa) i no es contradigui amb la llicència específica que pugui tenir una imatge i que és la que preval. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca .

Jordi Graellswww.graells.catBarcelona, 2 de febrerde 2009

2

1. Què passa a la societat?

“Participar x crear” Gasteiz-Vitòria, gener de 2010 Jordi Graells Costa. CC BY 3.0

3

Revolució Internet...

1. Persones afins amb més interacció.

2. Persona pot esdevenir emissor de continguts.

3. Eclosió del coneixement.


4

... en una societat canviant

Canvis socials, econòmics, culturals i polítics:

1. Nous models de negoci i noves formes d’organització.

2. Persones poden participar més.

3. Propietat intel·lectual diferent.

4. Desapareixen els experts únics.

5. Líders que tinguin més en compte la intel·ligència col·lectiva.


5

... molt canviant :P


ww

w.il

licite

ncou

nter

s.co

m

6

... i un model econòmic millorable


‘La viñeta’ de Ernesto Rodera a Adn.es divendres 4 de desembre de 2009

7

Cal gestionar les organitzacions i la societat d’una altra manera. ¿Qui ho liderarà?

«Les capacitats diferencials són la imaginació, la creativitat i la passió.» (Gary Hamel)

La clau: ¿pot ajudar la tecnologia a reinventar la gestió a les organitzacions?


nosaltrestuellesvosaltres

joells

8

Idees diferents: concurs The FunTheory

“Participar x crear” Gasteiz-Vitòria, gener de 2010 Jordi Graells Costa. CC BY 3.0www.youtube.com/watch?v=2lXh2n0aPyw

9

2. Què passa a l’Administració?


10

L’Administracióés una organització...

McH

ugh

Blu

ffA

rchi

tect

ural

Ref

lect

ions

ww

w.fl

ickr

.com

/oce

anfly

nn/2

1428

0013

0 ©

oce

an.fl

ynn.

CC

BY-

NC

-SA

2.0


11

amb uns processos gens senzills...

Scaffolding: Not just for construction workers anymore © kevindooley. CC BY 2.0


12

... i una estructura molt compartimentada

Play Time Cubicles www.flickr.com/photos/stewf/393637283 © stewf. CC BY-NC-SA 2.0 “Participar x crear” Gasteiz-Vitòria, gener de 2010 Jordi Graells Costa. CC BY 3.0

13

... i una estructura vertical

SANY0315 www.flickr.com/photos/petezin/267835957 © petezin. CC BY-NC-SA 2.0 “Participar x crear” Gasteiz-Vitòria, gener de 2010 Jordi Graells Costa. CC BY 3.0

14

Goo

d-lo

okin

g©

Tifo

tter.

CC

BY

2.0

Lideratge

Judici

Intuïció

Presa de decisions

Responsabilitat

ConsciènciaSeguretat de si mateix

Treball en equip

Creativitat

Implicació

RSS“Participar x crear” Gasteiz-Vitòria, gener de 2010 Jordi Graells Costa. CC BY 3.0

On hi ha intents d’avançar cap a l’Administració digital (eGov) i 2.0 (oGov)

15

Hippie bug! © Shockie CC–BY–SA–2.0


Però són percebuts una mica així...

16

... o com un prototipus


Technological University of Delft. Holanda

17

3. Propostes d’accióUn nou món per construir, no a través del que

pensem (com fins ara) sinó del que fem


18

3.1 Implantem la innovacióa l’Administració


19

- Més marge per a prova/error - Capacitat de cooperació- Capacitat de compra

sindicada- La innovació és al discurs

de l’Administració- Canvis socials- Entorns tecnològics i de

coneixement més accessibles- Contenció pressupostària

amb exigència de resultats

- Inèrcies fortes. Costa desaprendre

- Poca tradició R+D. No hi sol haver òrgans d’innovació

- Entorns estables amb poca pressió sobre els resultats

- No orientació al talent- Cadena de valor no

estructurada a partir de l’usuari- Cultura corporativa preval

sobre cultura del canvi

Estímuls per innovar

Barreres per innovar


20

Abast de la innovació

Serveis (o productes)

- Nous serveis

- Noves prestacions

Canals

- Globals

- Glocals

Processos

- Eficiència

- Eficàcia

- Tecnologia

Organització

- Funcional / Jeràrquica

- Flexibilitat / Agilitat

- Descentralització / Centralització

Innovació = canvis que generen valor perquè són avantatges competitius i sostenibles en el temps.


21

A més dels exemples d’innovació que citen els manuals:

Organitzacions innovadores 1/2


iPad Touch © FactoryJoe. CC

22

Organitzacions innovadores 2/2«El consumidor mai no acceptarà haver de transportar i muntar els seus mobles»

«La fotografia digital no substituirà la tradicional perquè és cara i amb menys qualitat»

«El transport aeri està reservat a viatges de negocis i turisme d’alt poder adquisitiu»

«Els ordinadors personals són un producte d’entreteniment, mai no substituiran les estacions de treball tradicionals. El programari ha de ser en local, mai a Internet»

«Internet és un excel·lent vehicle d’informació i consulta, però mai no serà un canal d’adquisició de béns o serveis»


23

Com assolir una cultura d’innovació?

Cultura = coneixement que permet fer un judici crític i també nivell de desenvolupament científic, industrial, artístic... d’un grup o època.

Phr

enol

ogy

head

s©

Gae

tan

Lee.

CC

BY

2.0

Poder Voler

Saber


VOLERLa direcció ha de liderar el procés mitjançant l’exemple, el compromís i el reconeixement de les actituds innovadores.

SABEREstratègia d’innovació aplicada al model de generació de valor (serveis, ciutadania), a l’eficiència (empleats, gestió, processos) i als intangibles (drets d’autor, xarxa relacional, programes...).

PODERLa innovació serà reeixida si està integrada en l’operativa normal de l’organització i l’activitat de les persones

24

Innovar = transformar coneixement en valor

Imatge de l’article “Com innovar serveis a l’Administració” de Jordi Graells Costa a Escola Innovació. Butlletí de la funció directiva núm. 1. Barcelona: EAPC, nov. 2007

És un moment històric determinant que transforma per a sempre la manera com aprenem, produïm, interaccionem amb l’entorn i ens relacionem amb els altres. Innovar és, doncs, definir nous models de relació i de creació de valor.


25

3.2 Impulsem estratègies col·laboratives de gestió

del coneixement


26

Cap a una nova gestió


Font: www.acando.com(via MJ Salido @Odilas)

Extra

ído

del I

nfor

me

Soci

edad

de

la in

form

ació

n 20

09. F

ont:

Mck

inse

y20

09

27

El coneixement sorgeix de la relació


28

Administració experimental, oberta, subsidiària, col·laborativa...


escribircalcularpresentar

buscar

leerguardar

escuchar

relacionarseconversarcolaborar

WEBWEB

2.02.0

Gràcies Alorza (Alberto Ortiz de Zárate ;-)

29

CoP a l’Administració

A l’Administracióhi ha professionals que s’organitzen en CoP a partir de les seves afinitats laborals, comparteixen la informació i obtenen millors resultats gràcies al coneixement col·lectiu que elaboren.

An Innovation Competence Process Coming From KnowledgeManagement © Alex Osterwalder. CC BY 2.0


30

Com el programa Compartim:

- 1.500 persones

- en 15 CoP

- i amb més de 21 grups de treball

- des de fa 4 anys.

ww

w.g

enca

t.cat

/just

icia

/com

parti

m


31

Transferència i gestió del coneixement


www.youtube.com/watch?v=EjmGequMYmw

ww

w.y

outu

be.c

om/w

atch

?v=e

5Otv

nEdd

y8

32

3.3 Avancem cap a la governança oberta


33

L’openGovernment o governança obertaPo

nerle

sPu

erta

s al

Cam

po ©

Taka

shy.

CC

BY-

NC

-ND

2.0

ww

w.fl

ickr

.com

/pho

tos/

taka

shy/

2779

9863

84

De la innovació a la Governança oberta (Open Government) oGov

Amb la idea de la imatge –via Alorza– l’objectiu final ha de ser avançar cap a formes de govern-administració noves.


34

Estat social en crisi i reptes complexos


35

Estudi* Governance International

Conèixer sistemes de coparticipació, coproducció i coresponsabilitat de la ciutadania en la prestació de serveis:

1. Hi ha coresponsabilitat en múltiples serveis.

2. La coproducció és individual (no via grup).

3. Dones, aturats i gent gran són els més coproductors.

4. La ciutadania vol coproduir més del que ho fa.

La conclusió és que hi ha espai per avançar en la prestació de serveis amb més coresponsabilització del ciutadà.

* Enquesta feta a 4.951 ciutadans de República Txeca, Dinamarca, França, Alemanya i Regne Unit per conèixer la disposició a col·laborar amb els governs per millorar l’entorn, també les motivacions i els límits de la col·laboració.


www.5qualiconference.eu

36

Quina mena de coresponsabilitat?


ww

w.5

qual

icon

fere

nce.

eu/F

CK

edito

r/use

rfile

s/fil

e/et

ude.

pdf

37

Serveis col·laboratius COPRODUCCIÓ


Més enllà de l’autoservei, explorar també:

- La coedició de continguts: els usuaris creen els continguts, els etiqueten, els prioritzen, els difonen.

- La coproducció de serveis: els usuaris presten servei en un voluntariat nou, amb la intermediació de la tecnologia.

- Els serveis p2p: els usuaris poden col·laborar entre si sense la mediació de l’Administració.

© alorza

38

Evolució de la col·laboració en els serveis


www.patientslikeme.com www.patientopinion.org.ukwww.forumclinic.org

Pacientinformat

Pacientcol·laborador proactiu

Pacientcol·laborador

Pacientmés informat

Col·labora amb el metge

Comparteixen en xarxa coneixement associat a la malaltia

Organitzen amb la seva opiniól’atenció ciutadana de l’SNS britànic

Pacients més ben informats i amb més autonomia

39

Dues perspectives en la gestió pública

Gestió pública tradicional


openGovernment

Administració 2.0, col·laborativa, oberta...

Participació més oberta de la ciutadania en l’elaboració i prestaciódels serveis.

Coproducció

Coresponsabilitat

Coparticipació

Parti

cipa

ció

ciut

adan

a en

el

cont

rol d

e qu

alita

t del

ser

vei /

i e

n la

pre

sa d

e de

cisi

ons

40

Pla d’acció en la col·laboració als serveis


Per implantar polítiques de coproducció – col·laboració – cocreacióamb la ciutadania, cal:

1. Canvi de cultura corporativa a l’Administració.

2. Nova relació funcionariat - ciutadania.

3. Col·laboració des de la perspectiva individual, segons l’estudi.

4. Valer-se de la ciutadania amb més temps (joves i gent gran).

6. Aprofitar les rutines diàries de la ciutadania.

5. Elaborar estudis d’avaluació d’eficiència (CoP educadors socials Generalitat).

41 “Participar x crear” Gasteiz-Vitòria, gener de 2010 Jordi Graells Costa. CC BY 3.0

Avaluar. Eficiència per ser transparents

Day

26-

-The

pen

(cil)

is m

ight

ier t

han

the

swor

d ©

dies

elbu

g200

7C

C –

BY

–NC

–2.

0

Segons l’Ivàlua (Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques) www.ivalua.cat:

L’eficiència i la transparència obliguen a incorporar l’avaluaciócom a pràctica sistemàtica al:

- Sector públic (algunes experiències intermitents)

- Sector privat


1. Identificar polítiques públiques que funcionen.

2. Quin impacte tenen.

3. L’impacte és atribuïble al problema o a la intervenció pública?

4. Moltes variables que hi influeixen i compliquen l’avaluació.

5. Avaluació de l’impacte no significa, doncs, què s’ha esdevingut amb la intervenció pública, sinó comparar què hauria passat si no s’hagués fet la intervenció.

Què vol dir avaluar serveis i polítiques públiques

mea

sure

men

tof t

heco

lor©

arq

uera

CC

-BY-

2.0


Y1 = outcomes esdevinguts amb la intervenció pública

Y0 = outcomes esdevinguts sense la intervenció pública (contrafactual).

Exemple: Departament d’Educació i programes per dotar de més autonomia els centres educatius per millorar la qualitat de l’educació:

Y1 = qualificacions dels infants d’aquests centres dotats de més autonomia

Y0 (hipòtesi contrafactual) = qualificacions infants en escoles similars però que no són al programa

Fórmula per avaluar l’impacte

Impacte = Y1 – Y0


Avaluació de l’impacte: conclusions

Les metodologies d’avaluació són diverses. Han de tenir en compte:

1. Anàlisi del programa.

2. Millor en programes estables.

3. L’avaluació de la implementació(interès per saber si un programa funciona o no) complemental’avaluació de l’impacte.

www.gencat.cat/justicia/compartim


L’avaluació de l’impacte de la CoP d’educadors socials del Compartim per la fórmula Impacte = Y1 – Y0 prova que el treball col·laboratiu és més eficient.Per veure la presentació sencera: www.slideshare.net/jordigraells i www.slideshare.net/justicia

Avaluació de l’impacte del Compartim

A. EN COMUNICACIONS: 2.416 consultes a repositori de fitxers (s’avalua aquesta eina):1. Estalvi de costos de tramesa de 2.416 MB (fitxers d’1 MB de mitjana)2. Estalvi de temps 43 dies (2.416 x 8 min [guany respecte a cerca en altres xarxes]) = 19.328 min o 42,95 dies

B. EN DESPLAÇAMENTS Es feien 11 jornades (sense plataforma tecnològica) – 8 (amb la plataforma) = 3 x 8 (membres CoP) = 241. Estalvi econòmic: 1.584 € 24 x 220 km/estalvi viatge = 5.280 km estalviats x 0,30 €/km = 1.584 €2. Estalvi temps: 24 dies

C. EN CONSULTORIA1. Estalvi econòmic aprox uns 10.000 i 20.000 € (en projectes semblants fets per consultories externes) 2. Estalvi de temps: 50 dies [50 h (2,5 mesos estalviats) x 8 (membres CoP) = 400 hores o 50 dies]

D. EN FORMACIÓ1. Estalvi econòmic

125 [formats pel treball en CoP] – 25 [formats per curs] = 100 persones més formades84 € [ràtio cost formació curs] – 17,6 € [ràtio formació per CoP] = 66,4 € estalvi per persona

2. Estalvi de temps: 500 h [de no-treball per assistència a curs] – 160 h [de no-treball per acció en CoP] = 340 h estalvi


Extra

ído

del I

nfor

me

Soci

edad

de

la in

form

ació

n 20

09 .

Fuen

te: M

ckin

sey

Qua

rterly

Glo

bal S

urve

y20

09. D

atos

de

julio

de

2009

. * In

cluy

e re

spue

stas

de

quie

nes

está

nut

ilizan

do a

l men

os u

na te

cnol

ogíW

eb 2

.0, a

unqu

e se

a en

pru

ebas

.

Via

MJ

Salid

o @

Odi

las

Avaluació:altres

47

3.4 Fem participar les persones


48 http://compartim.socializame.com

Participació


49

Crear la xarxa de personal innovador de l’Administració

Organització d’un congrés anual sobre gestió del coneixement

Implicació directiva en l’elaboració i la difusió dels productes de les CoP

CoP + tauler d’anuncis = treballadors més productius i feliços

Utilització d’eines síncrones per comunicar-nos i respostes immediates

Participació de la gent = mina d’idees



ww

w.a

ppsf

orde

moc

racy

.com

Administració: espais per a la creaciów

ww

.irek

ia.e

uska

di.n

et/e

s

51

3.5 Promovem un lideratge diferent


52

Un lideratge distribuït...

… que, en termes de gestió, situï:

1r Els professionals

2n Els clients (la ciutadania, en el cas de l’Administració)

3r Els interessos de l’accionariat

“Participar para crear” Gasteiz-Vitoria, enero de 2010 Jordi Graells Costa. CC BY 3.0

Un lideratge que mimi els professionals

‘La viñeta’ de Ernesto Rodera a Adn.es dimecres 27 de gener de 2010

53

El lideratge del primatBermúdez de Castro, codirector Atapuerca


Líder natural en els primats: generós, pragmàtic, estrateg, comparteix info, busca l’èxit del grup.

«Els líders naturals no abunden i per això molts grups són regits per persones amb poca capacitat de lideratge, capaços d’infondre por –descriu l’autor–. Són petits dictadors envoltats d’uns pocs seguidors a qui afavoreixen a canvi de la seva fidelitat. Com que la informació és un bé preuat, se la reserven. El seu objectiu és mantenir la jerarquia. Els individus de l’organització es frustren perquè no desenvolupen tot el seu potencial i compleixen el que tenen encarregat sense més». L’autor avisa «encara que la capacitat personal del dirigent sigui elevada, la innovació és fruit de la lliure interacció entre dos o més individus». «Avui no hi ha èxit en solitari. Un líder ha de conèixer les habilitats de cadascú, delimitar les competències i donar llibertat d’accés a la seva creativitat».

54

3.6 Canviem les regles de la propietat intel·lectual


55

© Sydney Morning Heraldwww.smh.com.au Eiffel Tower at night © rednuht,

www.flickr.com/photos/rednuht/275062341/CC BY 2.0

Quina diferència hi ha?


56

De fet no ens estem inventant res...


No és propietat de ningú. Es pot reproduir sense temença de cap mena.

57

Debat enquistat en propietat intel·lectual i DA


Com superar-lo?

Propostes acció:

- Respectar possible termini reduït de protecció de les obres.

- Accés públic a l’obra si no hi ha ànim de lucre.

- Reutilització de coneixement de l’Administració.

- Obres protegides per DA i difoses en obert. Cal citar obra en CC.

- Suport a reconversió indústria tradicional de continguts.

- etc.30173-ni_web © MarkHaertl. CC BY-NC-SA 2.0

Les descàrregues són il·legals

Coneixement = obert, com a actiu

per generar riquesa


La situació ideal: que el coneixement

que es generi en el sector públic passi directament

a domini públic

59

La reutilització a la Generalitat

Pautes proposades:

A. La reutilització de la informació de l’Administració pública perquè persones i agents del mercat es beneficiïn de la documentació pública segons la Llei 37/2007.

B. El cas específic de les bases de dades (BD).

C. Llicències per a continguts oberts, com les CreativeCommons (CC) per a materials propis i, sobretot, de tercers amb drets de propietat intel·lectual.


60

ww

w.g

enca

t.cat

/pub

licac

ions

Publicacions de la Generalitat en CC

[...]


61

Reutilització: obertura de dades públiques


ww

w.le

hend

akar

itza.

ejgv

.eus

kadi

.net

/r48-

1169

2x/e

s/ac

uerd

os/in

dice

3_c.

apl#

DPT

O1

Bravo!!!

62

3.7 Interaccionem a les xarxes socials i eines 2.0


63

Comunicació - DifusióCocreació

Altres tasques

- Sindicació

- Bookmarking

- Recomanació

- Votació

- Transferènciade fitxers

Organització info

Per fer què?

Aprenentatge


© jo

rdig

rael

ls. C

C B

Y 3.

0

64

Què passaria si parléssim com a Twitter?

“Participar x crear” Gasteiz-Vitòria, gener de 2010 Jordi Graells Costa. CC BY 3.0www.youtube.com/watch?v=ezkxxpwPvic


Per cocrear en CoP a e-Catalunya

66

Per fer del bloc gencat l’espai central


67

6767

Complementem e-Catalunya i el bloc de gencatamb la comunicació a xarxes socials i webs 2.0

Youtube Twitter

Flickr (fotos) Yammer (Twitter corporatiu)

Linkedin (xarxa social contactes professionals)

Delicious: 115 URL preferits

Facebook (xarxa social)Slideshare (presentacions)

Wikipedia

de presència gencat a xarxes i eines 2.0


68

3.8 Personalitzem els serveis

i diferenciem-nos dels altres sent imaginatius


69

Personalitzant al màxim els serveis...


ww

w.y

outu

be.c

om/w

atch

?v=G

uMZ7

3mT5

zM

‘La viñeta’ de Ernesto Rodera a Adn.es div 29 de gener de 2010


Imaginació creativa

71

3.9 Expliquem amb històries que emocionen


72

Story telling


Transició des de repositoris de coneixement cap a històries i narratives.

De presentació de Jesús Martínez ’Beneficis organitzatius de CoP madures

73

No subestimem el poder d’una història...


www.youtube.com/watch?v=X7MVtgXMclI

74

... i encara menys si toca els sentiments!


www.youtube.com/watch?v=K6fSETphe4A


3.10 Impulsem la xarxa de professionals innovadors

a l’Administració

76

Pla d’acció per al canvi

1. Comunicació inicial de l’estratègia

corporativa per al treball en xarxa


2. Formació continuada:

2.1 Al conjunt del personal en eines i cultura

col·laborativa

2.2 Als lídersen el seu nou rol de

promotors de condicions perquè els altres innovin

3. Identificació d’agents del canvi:

- líders organització

- community managers

- qui sap què

4. Habilitació d’espais de col·laboració:

- presencials

- en línia

Adaptació text @Odilas

77

Bibliografia, webgrafia i llicències

Imatges

Les imatges usades en les diapositives de la presentació Participar x crear són totes de Wikipedia, de domini públic o llicenciades sota GNU (GNU Free Documentation License) o Creative Commons tal com es detalla en cada diapositiva.

Referències biblio i webgràfiques:

- La alquimia de la innovación i altres llibres d’Infonomia www.infonomia.com

- Marcel Planellas (ESADE). “Estrategias de crecimiento en tiempos de crisis”, a II Trobada Empresarial sobre Gestió Excel·lent. Barcelona, 19 juny 2008 www.clubexcelencia.org

- Ignacio Ruiz. “Cómo incorporar la innovació en la cultura de las organizaciones”, a II Trobada Empresarial sobre Gestió Excel·lent. Barcelona, 19 juny 2008 www.clubexcelencia.org

- 4t matí d’innovació a l’EAPC Innovació: una visió estratègica per a l'Administració, a càrrec de Xavier MarcetGisbert, conseller delegat d'LTCproject i especialista en plans estratègics i d'innovació. Dimarts 25 de novembre de 2008

- 7è matí d’innovació a l’EAPC Cap a la governança col·laborativa, a càrrec de Marc López Plana, organitzador del Personal Democracy Forum a Europa. Dijous 5 de novembre de 2009

- ‘La coresponsabilitat dels usuaris en la prestació de serveis’ i ‘L’avaluació a Catalunya’ a Escola Innovació núm. 14 i 15, octubre i desembre de 2009. Barcelona, EAPC.

- Gonzalo Martín. Bloc “La industria audiovisual” http://industriaaudiovisual.blogspot.com.

- Bermúdez de Castro, José M. La evolución del talento. Ed. Debate. Barcelona, 2009.


78

Joc-

Tant

rix_f

ons-

trans

pare

n©

jord

igra

ells

. CC

BY

2.0

Gràcies!

CC BY Jordi Graells ‘Innovación pública y trabajo colaborativo’. Jornada de InnovaciónColaborativa en Osakidetza. Bilbo, 22.04.2009

Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citi l’autor (Jordi Graells Costa) i no es contradigui amb la llicència específica que pugui tenir una imatge i que és la que preval. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca .

Participar x crear

Jordi Graellswww.graells.catBarcelona, 2 de febrerde 2009

participar x crear cat

Business