pat md salut v oct 2010

v. Oct./2010

Pla dacci tutorial Educaci infantil, primria i secundria

Collegi Mare de Du de la Salut - Sabadell

PAT Collegi Mare de Du de la Salut v.Oct/2010

NDEX

Pgina

1. INTRODUCCI 3

2. CARACTER PROPI I MISSI DEL CENTRE 4-5

3. EL PLA DACCI TUTORIAL 3.1 DEFINICI 3.2 OBJECTIUS 3.3 MBITS DACTUACI

3.3.1 Desenvolupament personal 3.3.2.Orientaci acadmica

3.3.3 Dimensi espiritual3.3.4 Orientaci Vocacional-Professional3.3.5 Convivncia, cooperaci i participaci

5-1256668 81011

4. ELS AGENTS DE LACCI TUTORIAL I FUNCIONS 4.1 TUTOR /A i LES SEVES FUNCIONS 4.2 CLAUSTRE DE PROFESSORS 4.3 EQUIP DE CICLE 4.4 EQUIP DE NIVELL 4.5 EQUIP PEDAGGIC 4.6 EQUIP DORIENTACI 4.7 EQUIP DE PASTORAL 4.8 EQUIP DIRECTIU 4.9 ALTRES (AGENTS EXTERNS) 4.10 FAMILIES

Concreci de la participaci de les famlies en el centre educatiu

13-201315161616171818181919

5. SEQENCIACI DE LACCI TUTORIAL CONTINGUTS I ACTIVITATS PER ETAPES (materials i recursos per mbits)

5.1 Educaci infantil 5.2 Educaci Primria

Cicle inicialCicle MitjCicle superior

5.3 Educaci secundria 1r cicle dESO2n cicle dESO

21

2222

252831

3335

6. CONCLUSIONS 38

7. NORMATIVA 39

8. ANNEXES 8.1 Gui dentrevista amb les famlies 8.2 Model de registre dentrevistes amb les famlies

40-424042

2


INTRODUCCI

El passat 1/9/2008 la Dicesis de Terrassa assumeix la titularitat del centre educatiu passant a ser la primera escola diocesana del Valls Oriental i Occidental.

Aquest canvi de titularitat juntament amb la recent llei 12/2009 deducaci del 10 de juliol i davant la diversitat de lalumnat i models familiars que formen el centre educatiu fan imprescindible la necessitat delaborar un nou Pla dacci tutorial (PAT), com a una eina efectiva per millorar els processos ensenyament-aprenentatge que es donen a lescola i ens orienta cap a lexcellncia educativa . Lescola, com Instituci, no pot estar al marge daquests canvis i ha dadaptar-se per poder donar resposta als nous temps.

L'acci tutorial, segons la Llei deducaci 12/2009 del 10 de juliol, que comporta el seguiment individual i collectiu dels alumnes, ha de contribuir al desenvolupament de llur personalitat i els ha de prestar l'orientaci de carcter personal, acadmic i, si escau, professional que els ajudi a assolir la maduresa personal i la integraci social. Per a facilitar a les famlies l'exercici del dret i el deure de participar i d'implicar-se en el procs educatiu de llurs fills, els centres han d'establir procediments de relaci i cooperaci amb les famlies i els han de facilitar informaci sobre l'evoluci escolar i personal de llurs fills.

Amb aquesta motivaci lequip directiu veu idoni revisar aquest document amb el claustre de professors del collegi Mare de du de la Salut, iniciant un curs de formaci en PAT amb els objectius:- Actualitzar la formaci permanent del professorat- elaborar un pla dacci tutorial delimitant el contingut i les lnies prioritries dactuaci.- Potenciar lacci individualitzada als alumnes- afavorir les relacions personals i professional entre el professorat.

Continguts del curs- Fonaments legals i principis psicopedaggics que regeixen lorientaci i lacci tutorial.- Programaci dun pla dacci tutorial- Elaboraci de materials propis- La figura del tutor- Com assignar i organitzar tutories- El tutor com a element dinamitzador del grup-classe.- Anlisis de les funcions del tutor, amb lalumnat, amb el professorat i amb els pares, detallant les funcions especifiques dins duna etapa educativa.- Activitats i dinmiques que possibilitin lassoliment de les funcions anteriorment detallades.- El departament dorientaci en un centre educatiu. Estructura, membres i funcions

Aquest document sinclour en el projecte curricular del centre.El claustre de professors estableix criteris delaboraci, amb debat i consens.Els equips pedaggics estableixen directrius generals.El departament dOrientaci incorpora i revisa les propostes dels tutors, a fi de que sadeqin a les necessitats dels alumnes en cada edat.El professor/tutor dur a terme en primera lnia laplicaci del pla.El Pla dacci tutorial ha dassegurar la coherncia educativa en el desenvolupament de les programacions dels diferents professors del grup determinant procediments de coordinaci amb el claustre de professors que permetin ladopci dacords sobre lavaluaci i sobre las mesures que shan dengegar per donar resposta a las necessitats educatives detectades. El programa dactivitats tamb inclou les que shan de realitzar amb el grup en lhora setmanal de tutoria i les que shan de realitzar per atendre individualment als alumnes que ho requereixen.

3


CARACTER PROPI i LA MISSI

Educar persones ntegres amb un sentit cristi de la vida, que puguin desenvolupar totes les seves capacitats personals, intellectuals i socials, i que forgin una voluntat que els faciliti assolir aquells objectius que lliurament es proposin.Com a collegi dioces, lescola participa de la missi docent i evangelitzadora de lesglsia catlica, i est obert a tot tipus de famlies, sense discriminaci, facilitant laccs a leducaci amb independncia de la seva situaci social o econmica. La inspiraci catlica promou la formaci integral de lalumnat dacord amb una concepci cristiana de lsser hum, de la vida i el mn.La responsabilitat primordial de leducaci correspon, tanmateix, a les mares i pares, els quals trien lliurement el tipus deducaci.El Bisbat, amb el suport de la Fundaci Escola i Vida, vetllar perqu tothom mares i pares, professors, personal no docent i alumnes- mantinguin el projecte educatiu, el qual, en llurs aspectes fonamentals, sexposa en aquest Carcter Propi en qu es contextualitza en nostre Pla dAcci Tutorial. II. PRINCIPIS BSICS I OBJECTIUS DE LA NOSTRA PROPOSTA EDUCATIVAEls diferents nivells i cicles densenyament que sn impartits en el centre educatiu de la Dicesi tenen, com a mnim, el desenvolupament i continguts exigits per la legislaci vigent.La tasca educativa que es porta a terme en el collegi pretn leducaci integral dels alumnes en les seves dimensions individual, social i transcendent.

L estil del Centre volem que es caracteritzi per: El recurs constant de la ra i el dileg. Una actitud acollidora, que afavoreixi la confiana mtua, entre els membres de la

comunitat. Una amistat i esperit de famlia que facilitin la convivncia. Loptimisme i lalegria, que imprimeixen a totes les relacions un estil juvenil. Una convivncia constant entre joves, educadors i famlies.

III. PARTICIPACI I RESPONSABILITAT DE LA COMUNITAT EDUCATIVA EN EL PROJECTE EDUCATIU DEL CENTRE MARE DE DEU DE LA SALUT

P

La finalitat del conjunt de la comunitat educativa s leducaci integral dels alumnes, aix com la formaci personal i millora professional de tots els membres que la constitueixen. Aix es construeix i enriqueix mitjanant una participaci activa, coordinada i responsable, dacord amb la capacitat de cada un i laportaci de tots, segons les prpies possibilitats i competncies.Perqu lacci educativa sigui efica, es considera imprescindible lharmonia entre leducaci que els alumnes reben de llurs famlies i la que simparteix als centres. Es fomenta una estreta collaboraci especialment mitjanant el tutor- a fi i efecte de recolzar i complementar els criteris educatius. El centre t cura de proporcionar a les famlies lajut necessari per a millorar la seva formaci envers leducaci dels seus fills i filles.La tasca docent i educativa dels professors i professores es desenvolupa en conformitat amb els principis bsics -reflectits, en tot all essencial, en aquest text, que accepten responsable i lliurament en el moment de la incorporaci al centre- dacord amb lorganitzaci escolar, amb les normes de funcionament i amb les instruccions que en tot moment puguin rebre de la Direcci del centre. La intervenci dels pares i mares en la vida de lescola sexpressa de forma individual i particular, per tamb collectivament mitjanant lAssociaci de Mares i Pares, que ser el canal de collaboraci i de participaci dels pares dalumnes en lescola, envers lassoliment dels seus objectius i manteniment de la identitat exposada en aquest Ideari.La Direcci del Centre t la responsabilitat de lorganitzaci i direcci de les activitats docents i formatives, proporcionant els conductes escaients perqu les mares i pares, lAmpa, els professors i professores, personal no docent i alumnes, participin activament en les tasques del Centre, segons la seva capacitat i el seu grau de responsabilitat.Les normes de Rgim Intern i disciplina acadmica del Centre han dsser respectades per tothom, com un mitj necessari per assegurar la convivncia de la comunitat educativa i el desenvolupament de la responsabilitat personal.

4


EL PLA DACCI TUTORIAL

El Pla dAcci Tutorial (PAT) de lescola engloba totes les orientacions, documents i programacions que lequip deducadors del centre ha elaborat i aplica amb els alumnes. Es tracta duna eina essencial de coordinaci i coherncia per tal de desenvolupar lorientaci i lacci tutorial en un procs llarg i complex, que sinicia des del moment que acollim els alumnes amb noms 2/3 anys i finalitza amb lorientaci quan els alumnes acaben lESO.

Aquests aspectes de coherncia i coordinaci queden reforats en ser lacci tutorial un objectiu bsic del Projecte Curricular del nostre centre (PCC), i al revisar-lo i avaluar-lo anualment en el marc del Pla Anual de Centre (PAC).

Per tal de seguir tots els educadors una mateixa lnia educativa caldr definir el que entenem per acci tutorial. Podem entendre lacci tutorial com:

3.1 DEFINICI

Entenem per Acci Tutorial el conjunt daccions educatives dissenyades i realitzades en el nostre centre per tal dafavorir en lalumnat laprenentatge, la integraci dels coneixements i experincies, i que contribueixen a lorientaci i el desenvolupament integral de lALUMNAT amb lobjectiu de potenciar la seva personalitat, maduresa, autonomia i presa de decisions coherents i responsables de manera que tots els alumnes aconsegueixin un millor creixement personal i integraci social.

Lacci tutorial t lloc durant tota lescolaritat de forma coherent, consensuada, flexible, amb el comproms de tots els agents educatius (famlies, docents i direcci). T un carcter transversal, interdisciplinari i requereix una programaci i seqenciaci dels diferents blocs temtics que composen el Pla dAcci Tutorial (PAT). En aquest sentit tamb entenem la funci tutorial en la seva vesant socialitzadora i per tant creiem que lacci tutorial ha de contribuir al desenvolupament duna dinmica positiva en el grup classe i en la implicaci de lalumnat i les seves famlies en la dinmica del centre.

Tamb cal recordar que lacci tutorial, tal i com indica les instruccions dorganitzaci i funcionament de centres del departament deducaci, comporta el seguiment individual i collectiu dels alumnes, i ha de contribuir a lassoliment progressiu de les competncies bsiques, al desenvolupament de llur personalitat i els ha de prestar lorientaci de carcter personal i acadmic que els ajudi a assolir la maduresa personal i la integraci social.

Per facilitar a les famlies lexercici del dret i el deure de participar i dimplicar-se en el procs educatiu de llurs fills, lescola estableix en aquest PAT, els procediments de relaci i cooperaci amb les famlies, i facilita la informaci sobre levoluci escolar i personal de llurs fills (article 57.7 de la Llei deducaci).

Lacci tutorial incorpora elements que permeten la implicaci dels alumnes en llur procs educatiu. En particular, contribueix al desenvolupament duna dinmica positiva en el grup classe i a la implicaci de lalumnat i de les seves famlies en la dinmica del centre. Lacci tutorial integra les funcions del tutor/a i les actuacions daltres professionals i rgans (mestres, equips de cicle, comissions, etc.).

s evident el protagonisme que els tutors tenen en el PAT, com a responsable del seguiment de lalumnat, per tamb s clar que la implicaci i la responsabilitat en aquest projecte s de tot el claustre de mestres (tutors i especialistes, equips de nivell, cicle, etapa, departaments didctics, departament dorientaci psicopedaggica, departament de pastoral /animaci cristiana...). Sens dubte la programaci de les hores de la tutoria amb el grup-classe i els crdits de tutoria a l'ESO seran un element essencial del pla per lefectivitat del projecte es complementa amb el treball des daltres rees educatives i en totes les interaccions que es donen a lescola.

Dacord amb aquesta comprensi de lacci tutorial, en dedum que:

5


- Impregna tota lacci de la nostra escola- Est estretament lligada amb el procs daprenentatge - s global - s flexible en la seva aplicaci, adequant-se a les necessitats de cada alumne/famlia. - Afecta tots els mbits de la nostra relaci educativa amb lalumnat (individualment; amb el

grup classe; la famlia; i amb el centre educatiu);- s una manera privilegiada datendre la diversitat.

3.2 OBJECTIUS

Principals objectius generals del PAT:

- Crear un document marc que reculli les principals directrius de lacci tutorial, per tal que les diferents intervencions educatives del centre siguin coherents.

- Proporcionar als professors informaci i formaci adients basant-se en les funcions que han dassumir com a tutors.

- Prestar suport a la figura dels professors en la seva dimensi de dinamitzadors de lacci tutorial en el centre.

- Afavorir el desenvolupament integral de lalumne.

- Proporcionar als estudiants una orientaci educativa adequada, personal, acadmica i professional-vocacional, dacord amb les aptituds, les necessitats i els interessos que mostrin.

- Establir protocols dactuaci

- Revisar peridicament el seu funcionament i aplicaci.

3.3 MBITS DACTUACI

3.3.1 Desenvolupament personal

3.3.1.1 Lorientaci personal Dna suport al desenvolupament global de la personalitat de lalumne/a, i, per tant, ha datendre a factors com les actituds, els valors, els sentiments, les aptituds i ladaptaci o la integraci social. Lorientaci personal ha de facilitar el procs de maduraci de lalumne/a.

Lentenem com lacompanyament que es fa a cada alumne. El tutor, en la tutoria individual ajuda els nois en el seu autoconeixement i en el seu creixement personal.

Continguts generals:

Coneixement, seguiment, i acompanyament de lalumne i les seves famlies. Detecci i actuaci davant de diferents problemtiques (personals, familiars, socials,...) Derivaci i coordinaci amb professionals externs (psiclegs, educadors socials,

logopedes, metges,...) Coneixement i potenciaci de l autoestima dels alumnes. Acords adoptats pels equips de nivell i cicle respecte a cada alumne.

Inf-Prim: autoconeixement, educaci emocional, hbits saludables i prevenci de conductes de risc.

Sec : autoconeixement, organitzaci del temps destudi i de lleure, valors i cura de la imatge, autogesti de les emocions i afectivitat, autoregulaci i hbits de vida

6


3.3.1.2 Autoconeixement:Aspecte bsic de la intelligncia emocional, i l educaci emocional. Aconseguir que els alumnes, progressivament, es vagin coneixent ells mateixos, identificant els seus sentiments, pensaments... ser clau per la seva realitzaci personal. Des de l escola podem facilitar que els nois i joves vagin tenint conscincia de si mateixos, estiguin atents als propis estats interns. Podrem definir l autoconeixement com ser conscient dels nostres estats d nim i dels pensaments que tenim sobre aquests (Mayer, 1996)

Continguts: Coneixement de les prpies aptituds personals, emocionals, cognitives, socials... Acceptaci i afrontament de les limitacions o problemtiques que puguin donar-se. Treball i desenvolupament de diferents aspectes del autoconeixement: autopercepci,

autobservaci, memria autobiogrfica, autoestima, autoacceptaci... Coneixement de la importncia de lautoconeixement per tal de desenvolupar una bona

autoestima. Coneixement dels interessos, aptituds, i expectatives de futur.

3.3.1.3 Educaci per la salut

Procs de formaci, de responsabilitzaci de l'individu a fi que adquireixi els coneixements, les actituds i els hbits bsics per a la defensa i la promoci de la salut individual i colectiva.Es tracta doncs, de potenciar que lalumne es responsabilitzi i es prepari per a que, poc a poc, adopti un estil de vida el ms sa possible i unes conductes positives vers la salut.

Continguts per etapes:

Infantil i primria Continguts.1r cicle ESO: Continguts.2n cicle ESO:- Promoci d'habits

saludables .- Dieta sana i equilibrada.- Hbits higinics i de

cura personal.- Els canvis corporals. L

autoacceptaci.- Autoestima i pressi de

grup.- s i abs. Videojocs,

televisi, llaminadures,...- Educaci no sexista- Habilitats socials

- Tabaquisme. Conductes de risc i pressi de grup.

- L alcohol. Mites i riscos.

- Alimentaci saludable i equilibrada.

- Els canvis corporals. L autoacceptaci.

- Ludopatia i altres addiccions.

- L enamorament i lamistat.

- Percepci de risc, pressi de grup i drogodependncies.

- Desmitificaci de certs tpics sobre algunes drogues (cnnabis, pastilles, cocana,...)

- Alcohol i conducci.- Lafectivitat- L orientaci sexual.- Prevenci d accidents.- Mites sobre alimentaci- Publicitat, consumisme i salut

3.3.2.Orientaci acadmica 3.3.2.1 Hbits i tcniques i estratgies de treball i estudi 3.3.2.2 Seguiment del procs daprenentatge

Lorientaci escolar i acadmica dna suport al procs daprenentatge de lalumne/a i li facilita recursos conceptuals i tcniques de treball perqu pugui avanar en el seu aprenentatge. Alhora promou aquelles actituds (com ara linters per aprendre, la constncia en el treball, la reflexi sobre el propi aprenentatge...) que contribueixen a fer que lalumne/a aprengui a aprendre i sigui autnom en el seu procs d aprenentatge.

Lobjectiu bsic daquest mbit s aconseguir que els alumnes puguin progressivament aprendre a aprendre, s a dir facilitar-li les eines i els recursos necessaris perqu sigui el propi alumne el que es converteixi en protagonista del seu procs d aprenentatge.

7


Lentenem com el seguiment que fan els diferents professors, en les diferents matries, del progrs acadmic de lalumne. El tutor s qui coordina aquest seguiment.

Continguts: Pautes per a l'adquisici d'hbits de treball i d'estudi . s de lagenda s de les TIC Planificaci del temps d'estudi. Criteris generals per elaborar un treball. Preparaci exmens i treballs Presa dapunts Pautes per a la realitzaci desquemes, resums, mapes conceptuals,....

Inf-Prim: procs daprenentatge, avaluaci i autoavaluaci, canvi detapaSec: procs daprenentatge, avaluaci i autoavaluaci, perspectives de futur

3.3.3 Dimensi espiritual 3.3.3.1 Competncia espiritual transcendent

Estem preparats per fer-nos preguntes i comprometem-nos amb la realitat que vivim.

3.3.3.2 Competncia espiritual religiosaConixer els fets religiosos, identificar smbols, processos i propostes de les diferents religions, conixer, valorar les aportacions positives i negatives de les religions en lhistoria de la humanitat.

3.3.3.3 Competncia espiritual cristianaDesenvolupa la proposta cristiana en els processos de pastoral i accions explcites

Elements base que configuren la competncia espiritual:- Autoconeixement, necessitat de sentit i opci de vida- La identificaci amb els valors- El sentit de pertinncia- Les preguntes i respostes de s de la filosofia i les religions- Ladmiraci i el comproms amb la natura- La contemplaci

La nostra escola s una obra eclesial deducaci cristiana catlica que es proposa collaborar amb les famlies en leducaci de la joventut i iniciar-la en el coneixement de Du i lamor a Ell. Per aix pretn oferir:

a) Que els alumnes coneguin a Jesucrist, Fill de Du, el seu ensenyament contingut a lEvangeli i custodiat pel Magisteri de lEsglsia.

b) Oferir als pares un tipus deducaci per als seus fills segons una concepci de lhome i de la societat coherent amb lEvangeli i els ordenaments de lEsglsia.

c) Oferir a cada persona una formaci integral tenint present el seu dest etern, sense perdre de vista una triple perspectiva personal, social y catlica.

d) Ja que la nostra escola s un Centre Confessional Catlic, tota lacci educativa semmarca en lEvangeli i en la fe. Els qui intervenen en la labor educativa sn convidats a cooperar amb aquesta identitat catlica del centre, tant en les seves actuacions professionals com en els comportaments personals.

Formaci personal:Cada persona, creada a imatge de Du, juntament amb la intelligncia i la voluntat, rep

un ampli ventall de valors i virtuts (potncies de lnima) per tal de respondre lliurement a lamor de Du. En aquest sentit, lescola proposa formar la base humana el millor possible, per tal que la grcia de Du pugui actuar de la manera ms profitosa. Per aix busquem:

a. Potenciar els valors, actituds i comportaments a travs de campanyes de valors humans i cristians.

8


b. La convicci que lsser hum val ms pel que s que no pas pel que posseeix.c. El respecte i amor per cadasc, comprensi i confiana.d. Cultivar lhonradesa, lhonestedat i la sinceritat.e. Promoure la justcia i la pau, la solidaritat.f. La responsabilitat personal, el treball com enriquiment hum i personal i com a

collaboraci en lobra creadora de Du.g. La preparaci per ls responsable de la llibertat.h. Visi positiva de lhome i de la vida.

Formaci social.Lsser hum s tamb un sser social. La famlia s a la base del seu entorn social i

lescola ofereix tamb un mbit de socialitzaci. Per tant, lescola es proposa:a. Cultivar i estimular la sensibilitat social mitjanant:

i. El servei al b com i el respecte mutuii. Lapertura als altres, el dileg i la convivncia.iii. El comproms per un mn ms solidari i just.

b. Lescola forma part dun entorn socio-cultural local determinat, per tant, proposa ensenyar els alumnes a reconixer la seva histria, respectar la seva identitat i potenciar els costums, els valors i tradicions.

c. Educar en els drets i deures humans i en la doctrina social de lEsglsia Catlica.d. Formar els alumnes en lexercici duna tica professional.

Formaci catlica:LEscola de La Salut s una escola catlica, per aix el seu projecte formatiu de la persona humana sinspira en Jesucrist i el seu missatge.Com centre escolar de la Dicesi segueix les directrius emanades per lEsglsia Catlica. Buscar crear les condicions ms favorables per leducaci de la fe com a riquesa personal i social.a. Programant i realitzant una evangelitzaci progressiva.b. Fomentant activitats i experincies que afavoreixin un clima adient.c. Impulsant el dileg fe-cultura.d. Iniciant i cultivant la pregria i la vida sacramental.e. Despertant el sentit de la responsabilitat apostlica dins lesglsia local.f. Promovent la continutat en la formaci cristiana i la inserci en grups ms

compromisos en la vida de fe i doraci, aix como en la vida parroquial.Lensenyament religis forma part de leducaci de la fe. Ser impartida dins lhorari escolar.Les prctiques religioses que es proposen als alumnes, en llibertat responsable segons la seva edat i maduresa, formen part del carcter propi del centre.

Objectius generals a concretar per etapes segons ledat dels alumnes:

Amb Du Amb els altres Amb un mateix

3.3.4 Orientaci Vocacional-Professional 3.3.4.1. Professions i mn laboral

Procs dajuda per escollir una professi, o un grup o perfil professional i la seva preparaci. No es tracta d una tasca puntual, sin dun procs progressiu i continu i per aix es pot treballar en tots els nivells educatius. T com a objectiu despertar interessos vocacionals, aix com promoure lautoconeixement. Lorientaci vocacional-professional sadrea a capacitar lalumne/a per prendre decisions relatives a la seva transici des de lescola al treball, de manera que pugui acomodar les seves aptituds i expectatives a les exigncies del mn productiu.La funci daquesta orientaci s preparar el futur professional dels alumnes i facilitar la seva integraci a la societat . En el procs dorientaci vocacional-professional de cada alumne, els tutors i la resta de professors hauran d acompanyar els nois i joves a lhora descollir i recrrer els diferents itineraris acadmics i professionals, a partir del propi autoconeixement, i laccs a la diversitat dopcions formatives.

9


Es centrar bsicament en les diferents activitats que es duen a terme durant el segon cicle de la ESO per tal que els alumnes vagin pensant en el qu voldran continuar estudiant en acabar letapa.

Continguts Les professions i el perfil laboral (interessos professionals) El mn laboral Com buscar feina Funcionament de les empreses

3.3.4.2 Itineraris acadmics i professional

Inf-Prim: Coneixement de les professions.Sec: itineraris acadmics i professionals, situaci de lentorn, mn laboral, presa de

decisions

3.3.4.3 Presa de decisionss un procs mitjanant el qual es selecciona la ms ptima de les alternatives possibles. Aquest procs implica el plantejament dun objectiu o la definici dun problema, lanlisi de les variables que intervenen, les possibles alternatives i les estratgies a utilitzar.

Continguts Les relacions entre els amics Prevenci de riscos. Els itineraris acadmics Escollir una professi Tria ditineraris ESO Tria Projecte de Recerca (ESO)

3.3.5 Convivncia, cooperaci i participaci

3.3.5.1. Dinmica del grup-classe Les caracterstiques del grup-classe, el seu funcionament, les relacions que sestableixen entre els diferents membres que la composen, les fases destructuraci dun grup... suposen aspectes bsics en la funci tutorial. Tutors i no tutors han de vetllar per fomentar la socialitzaci del grup-classe, facilitar les relacions interpersonals entre els membres del grup, aconseguir la integraci dels alumnes inadaptats i fomentar la participaci dels alumnes.La identificaci dels alumnes amb el seu grup-classe s fonamental per a la seva socialitzaci, la seva estabilitat emocional i lafianament progressiu de la seva personalitat.

Continguts: Coneixement del context escolar, valoraci del nivell d'integraci i participaci en el

grup-classe Relacions amb el grup-classe, els companys i la comunitat educativa Drets i deures de l'alumnat, i reglament de rgim interior La vida del grup, opinions, discussions, organitzaci, diversitat Dinmica interna del grup, relaci amb els altres grups El valor de la solidaritat Acollida i integraci dels nous alumnes Els crrecs a la classe.

3.3.5.2.- Participaci en el centre El fet que els alumnes i les seves famlies participin activament de la vida del centre s cabdal perqu lescola sigui realment una comunitat educativa de tarann democrtic i

10


tolerant, on tots els agents educatius es sentin realment protagonistes i intervinguin activament de la vida escolar

Continguts Delegats i altres representants. Celebracions, sortides, memorials Contactes amb altres centres Participaci en campanyes Serveis i col.laboracions alumnes ESO amb Inf-Prim.

3.3.5.3.- Educaci i participaci ciutadana

Una educaci integral ha de garantir que els alumnes es puguin convertir en ciutadans lliures, tolerants, democrtics i responsables. I per aix cal tamb incloure en les nostres programacions del PAT diferents activitats o jornades sobre educaci i participaci ciutadana.

Continguts: Els drets dels ciutadans Solidaritat Consum Publicitat i moda Sostenibilitat

3.3.5.4.- Habilitats socio-emocionals

Un dels eixos en que cal contextualitzar l acci tutorial s l educaci emocional. El coneixement, laplicaci i la generalitzaci de les diferents habilitats socio-emocionals facilitaran que els alumnes puguin ser persones autnomes, independents, i alhora sociables i amb un alt ndex d autoestima i equilibri emocional.

Continguts: Lautoconeixement emocional Lautoestima. La comunicaci verbal i no-verbal. L empatia L assertivitat L autocontrol L agrament La disculpa

3.3.5.5.- Prevenci, gesti i resoluci de conflictes Entenem per conflicte a lescola aquells desacords o enfrontaments dinteressos o necessitats entre diferents membres de la comunitat educativa (alumnes, professors, professors i alumnes, pares i professors...). Sn situacions problemtiques o incidents que ens poden sorprendre o incomodar per que alhora poden ser una font denriquiment.La majoria de conflictes a lescola sn de tipus relacional i de convivncia. Tamb sorgeixen situacions conflictives relacionades amb els processos densenyament-aprenentatge. Darrera de molts dels conflictes que tenen lloc al Centre podem trobar problemes personals, familiars, socials, psicolgics, emocionals, de manca dautocontrol... Per tant, la gesti daquests conflictes ha de tenir en compte aquests aspectes i no limitar-se a aturar-los (sancions, cstigs...) sin intentar analitzar i donar resposta a aquestes qestions de fons ( per tal de resoldre o millorar la situaci). Es tractaria de no quedar-se noms amb els fets sin amb les raons o aspectes que els provoquen. Pensem que tamb els mestres transmetem el nostre estat emocional al clima de laula i als alumnes, i per tant cal tenir el mxim de control i estabilitat emocional per gestionar els conflictes. La gesti dels conflictes a lescola sha de centrar en la mediaci i lestabliment dacords i compromisos tant individuals com grupals.

11


Tutors, especialistes, coordinadors, caps destudis, orientador, director... han de formalitzar i generalitzar tcniques i eines de mediaci. Cal introduir aquesta cultura de la mediaci entre lalumnat, tenint en compte que la identificaci entre iguals i amb el grup-classe s una caracterstica prpia dels nens i els joves (amb caracterstiques concretes segons letapa evolutiva corresponent). A ms, davant les respostes impulsives i agressives que a cops es donen als conflictes, cal potenciar la resoluci dels conflictes de forma democrtica i dialogant.

3.3.5.6.- Programa de competncia social

Entenem la competncia social com la capacitat de relacionar-se assertivament amb els altres. Requereix un desenvolupament de la intelligncia intrapersonal i interpersonal (autoestima, autocontrol, empatia), una maduresa moral i el desenvolupament de les habilitats socials i emocionals .

Continguts: Les relacions interpersonals Les habilitats cognitives. El creixement moral Les habilitats socials Presa de decisions ...

Inf-prim: habilitats socials, participaci, gesti de conflictes.Sec: relaci amb els altres, participaci al centre, habilitats socials, reconeixement i

respecte per la diversitat, resoluci de conflictes, habilitats comunicatives, valors per viure en democrcia

12


ELS AGENTS DE LACCI TUTORIAL I LES SEVES FUNCIONS

4.1 EL TUTOR/A I LES SEVES FUNCIONS

El tutor o tutora del grup, com a responsable del seguiment de lalumnat, ha de vetllar especialment per lassoliment progressiu de les competncies bsiques i per la coordinaci, a aquest efecte, de tots els mestres que incideixen en un mateix alumne/a.

El tutor o la tutora del grup-classe ha de tenir un paper rellevant en la intervenci educativa envers el seu grup d'alumnes. Ha de propiciar un clima de convivncia i comunicaci efectiva afavorint la interacci amb i dins del grup classe i ha de ser qui dinamitzi i dugui a terme la coordinaci de la funci tutorial amb la resta de professorat que interv a l'aula.

Tot tutor/a del centre ha de tenir: Salut fsica, temperament equilibrat i maduresa humana. Sintonia amb el carcter propi Dioces. Dedicaci i disponibilitat per exercir les seves funcions.

A ms daquest requisits es tindran en compte els segents criteris especfics per lassignaci de tutories:

Bones relacions personals. Sensibilitat humana social i pastoral. Acceptaci entre els companys. Responsabilitat professional. Saber prendre decisions. Saber treballar en equip. Capacitat organitzativa. Capacitat dinformar-se i transmetre la informaci. Ser una persona oberta i disponible a una formaci permanent.

Els tutors i tutores sn nomenats pel director del centre, escoltat el claustre de professors i el caps destudis, per un curs acadmic, com a mnim.

Les funcions del tutor:

- Conixer la situaci real de cada alumne, aix com el seu medi familiar i social.

Reuni de professors per fer el trasps dinformaci quan lalumne canvia de curs i de cicle.

- Mantenir relaci personal amb lalumnat del grup i els seus pares a travs de les oportunes

entrevistes i reunions peridiques. Es fan tres entrevistes ( una al trimestre ) com a mnim amb els alumnes i una amb els pares. Abans de Nadal el tutor hauria dhaver tingut un primer intercanvi dinformaci amb les famlies. La famlia pot demanar entrevista amb el tutor sempre que ho cregui necessari. Per norma general les entrevistes amb els pares es realitzaran dintre dhorari escolar tot i que si no s possible el tutor/a hauria doferir certa flexibilitat.

13


- Seguiment individual dels alumnes.

Es fa una actualitzaci dels objectius que ha dassolir lalumne.La famlia i el tutor fan un seguiment, amb lagenda o amb la graella de notes que els nois van obtenint en els controls.

- Participar en la reuni de cicle/equip de nivell, crear un clima de convivncia i de treball dequip.

Fer la trobada setmanal amb els professors del curs per tal de posar en com el funcionament del cicle/equip de nivell.

- Actuar de moderador en les sessions davaluaci i coordinar les adaptacions curriculars.

Les ADAPTACIONS A LAULA es coordinen amb la figura de lorientador i la resta de professors implicats. Lequip de nivell/cicle far actes de les reunions.

- Informar el coordinador i al cap destudis sobre les incidncies i situacions prpies del curs. Mantenir relaci freqent amb el professorat del curs.

Aprofitar les reunions setmanals per fer el trasps dinformaci.

- Assistir als delegats de curs, en la seva gesti, atendre el moviment associatiu de lalumnat,...

Fer reuni dels delegats de curs amb els tutors, amb lequip pedaggic,... per tractar temes del curs, indagar iniciatives ( festes, campanyes,...)

- Elaborar el PAT.Continuar amb l elaboraci, revisi i actualitzaci del PAT.Facilitar al professorat carpetes amb el material de consulta actualitzat.Cercar materials per als temes de tutoria grupal.

- Formalitzar els informes i expedients acadmics dels seus alumnes.

Deixar constncia en els expedients de certes observacions.

- Fomentar en el grup dalumnes actituds participatives.

Buscar sortides, activitats, i xerrades complementries.

- Afavorir en els alumnes lautoestima personal i ajudar-los en la superaci dels fracassos personals.Durant les entrevistes personals i en el tracte del dia a dia.

- Fer de mediador en les situacions de conflicte entre alumnat i professorat, i informar-ne oportunament a les famlies.

- Establir, juntament amb lorientador/a si s necessari , contactes amb especialistes externs, assessories , o daltres serveis professionals.

- Orientar els alumnes de secundria en lelecci dels seus itineraris acadmics i professionals.

El tutor participar en les segents interrelacions amb la resta de lequip docent del centre:

REUNIONS FUNCIONS TEMPORALITZACIDEPARTAMENT

(secundria) orientar el que s'ha de donar a cada cicle orientar el que s'ha d'avaluar a cada cicle fer les unitats didctiques fer els registres

Segons calendari proposat pel cap

destudis de letapa (mnim 1 vegada al

trimestre)

14


elecci dels llibres avaluar el rendiment de la seva feina

CICLE revisar la posada en prctica del treball dels departaments i fer les aportacions oportunes

pensar les activitats a realitzar per treballar al seu cicle la Formaci Humana

vetllar pel compliment del reglament de cicle organitzar les activitats de cicle analitzar la metodologia a utilitzar per impartir cada

matria analitzar la forma d'avaluar cada matria avaluar la seva tasca buscar solucions als problemes que es presenten al

seu cicle

Mnim 1 hora setmanal

NIVELL temporalitzar les activitats de cada unitat didctica veure la forma de posar en prctica els acords de

cicle o del departament buscar solucions als problemes puntuals dels seus

alumnes

Mnim 1 hora setmanal

ETAPA analitzar el compliment dels objectius especfics de la seva Etapa

tenir cura de la seqenciaci de les activitats que es realitzen per a la consecuci d'un objectiu com.

inici i final de curs un o dos cops al

trimestre

CLAUSTRE GENERAL

marcar les lnies generals de la Formaci Humana avaluar el funcionament general del centre rebre informaci de les actuacions de les diferents

Etapes unificar criteris d'actuaci, pedaggics, de formes de

pensar... vetllar per a que la formaci dels alumnes i els seus

aprenentatges no evolucionin de forma fraccionada sin que tinguin una evoluci progressiva i coherent al llarg de tota l'escolaritat

Inici i final de curs i segons calendari proposat per la

direcci del centre

4.2 El claustre de professors

El claustre de professors, com a rgan propi de la participaci del professorat, t la responsabilitat de planificar, coordinar i prendre les decisions que li correspongui en els aspectes docents.El claustre general es reuneix conjuntament a proposta de la direcci (com a mnim dos vegades per curs); i per etapes, cicles, nivells, departaments, segons el calendari establert.Funcions generals:

Elabora la programaci general anual. Estudia i fa propostes sobre els criteris pedaggics dactuaci. Rep informaci sobre el calendari davaluacions i proves. Analitza trimestralment la marxa general del collegi per millorar-ne la qualitat. Estudia levoluci del rendiment escolar mitjanant els resultats davaluaci. Valora els informes i avaluacions que es fan. Prepara les diferents activitats que sorganitzen. Reflexiona sobre diferents temtiques pedaggiques. Fa el seguiment i proposa revisions del PAT

Funcions de tot el professorat dins del PAT:

1. Comunicaci interpersonal i intergrupal , relaci oberta i positiva.2. Fomentar la participaci de lalumnat.3. Integrar les accions de les persones que constitueixen lequip de professors i facilitar laccs a la informaci.

15


4. Definir una imatge oberta i acollidora: escoltar, atendre, valorar, negociar, acollir,...les diverses aportacions.5. Implicar lalumnat en els seus aprenentatges i el seu treball- Suscitar el desig daprendre, el sentir del treball personal i la capacitat dautoavaluaci- Instituir i fer funcionar el consell dalumnes i negociar regles o obligacions- Afavorir la definici dun projecte personal de lalumne6. Treballar en equip- Elaborar un projecte dequip, impulsar grups de treball i dirigir reunions7. Informar i implicar les famlies- Fomentar reunions informatives i de debat- Conduir reunions- Implicar als pares en la construcci dels coneixements

4.3 Equip de Cicle (primria)

LEquip de Cicle agrupa tots els mestres que imparteixen docncia en aquest cicle. Lequip est coordinat pel coordinador pedaggic per preparar les diferents tasques dorientaci personal, acadmica i professional dels respectius alumnes. Es reuneix peridicament 1 vegada per setmana.Funcions:

Coordina les programacions de les diferents rees i els seus continguts. Fa les reflexions sobre temtiques pedaggiques. Vetlla per ladequaci dels objectius terminals a la diversitat. Estableix els criteris comuns davaluaci. Analitza els resultats de lavaluaci. Organitza les activitats que li sn prpies. Proposa ladquisici de materials didctics. Programa les unitats didctiques i la consecuci de continguts. Elabora la memria de les activitats realitzades i dels resultats obtinguts. Fa el seguiment i proposa revisions del PAT

4.4 Equip de Nivell

A Primria lEquip de Nivell agrupa els tutors que imparteixen classe en un mateix curs. En el cas de Secundria, hi ha 3 tutors que realitzen una tutoria compartida dun mateix grup-classe i lorientador de referncia. Es reuneix una vegada a la setmana.Funcions:

Fa el seguiment individual de lalumnat tant personalment com acadmicament i social.

Procura conixer lalumnat dun mateix nivell. Analitza els problemes concrets de lalumne. Estudia el funcionament i la dinamitzaci del grup: relaci, participaci, problemes... Coordina i reflexiona els continguts i les activitats daprenentatge, la metodologia i

lavaluaci. Estableix els mecanismes per atendre latenci a la diversitat. Aplica els criteris comuns davaluaci i analitza els seus resultats. Programa les adaptacions curriculars per a alumnes amb dificultats daprenentatge en

coordinaci amb el Departament dOrientaci. Compateixen programacions, intercanvien experincies i cerquen estratgies

dactuacions. Fa el seguiment i proposa revisions del PAT

A la secundaria a ms a ms: Elabora criteris per al crdit de sntesi. Elabora i porta a cap el crdit de tutoria conjuntament amb lorientador. Ajuda a triar els crdits variables i les matries optatives a lalumnat.

16


4.5 Equip Pedaggic

T competncia sobre totes les iniciatives de carcter didctic i pedaggic. Al centre Mare de Du de la Salut hi ha els segents equips:

Nom de lequip Membres que el formen Periodicitat de reunions- Equip pedaggic

dinfantil i primriaCap destudis de letapa, els coordinadors pedaggics i lorientador de letapa

1 vegada a la setmana (Mnim 1h)

- Equip pedaggic de Secundria

Cap destudis de letapa, els coordinadors pedaggics i lorientador de letapa + responsable de pastoral

1 vegada a la setmana (Mnim 1h)

- Equip pedaggic de Centre (Inf-Prim-Sec)

Caps destudis, els coordinadors pedaggics i dorientadors de les etapes + responsable de pastoral.

Mnim 2 vegades per curs

Funcions: Prepara la Junta dAvaluacions. Analitza els processos metodolgics de laprenentatge de lalumnat. Acorda els criteris sobre el seguiment de lalumnat i la seva avaluaci. Pren els acords i les mesures que fan referncia a la convivncia de lalumnat i

al seu estil de treball. Elabora i coordina el calendari dactivitats. Coordina i programa les activitats culturals, pastorals i festives. Avalua el projecte curricular. Fa el seguiment de lavaluaci interna. Fa el seguiment de les unitats didctiques. Fa el seguiment i proposa revisions del PAT

4.6 Equip dOrientaci

LEquip dOrientaci Psicopedaggica coordina els processos dajuda i datenci a les necessitats diverses de tot lalumnat, en el desenvolupament del procs densenyament-aprenentatge en tots el temes dorientaci escolar, personal i professional-vocacional, en collaboraci amb pares i tutors.

LEquip realitzar la detecci i seguiment de les necessitats educatives i altres problemtiques observades directament o b a travs dels tutors. Sempre que sigui necessria una intervenci directa dels orientadors amb lalumnat i aquesta actuaci requereixi una dotaci dhores de lorientador fora de laula lequip directiu haur de donar la seva autoritzaci. En cas que sigui necessari un tractament o reeducaci, es derivar a serveis professionals externs.

LEquip dOrientaci est format per persones de les diferents etapes de l'escola: Infantil, Primria i ESO.

Funcions: Elabora les propostes dorganitzaci de lorientaci educativa, psicopedaggica,

professional i del pla dacci tutorial. Contribueix al desenvolupament del pla dacci tutorial. Estudia individual i conjuntament les noves estratgies metodolgiques i les noves

tcniques de treball. Elabora una proposta de criteris i procediments previstos per realitzar les adaptacions

curriculars.

17


Collabora amb el professorat en la prevenci i detecci de problemes daprenentatge, com tamb en la planificaci i aplicaci de les actuacions educatives i adaptacions per a aquests alumnes.

Coordina lorientaci educativa de lalumnat. Es coordina amb els qui fan les tasques de formaci i orientaci laboral.

Dna suport al procs densenyament-aprenentatge. Sencarrega de lorientaci academicoprofessional. Es coordinaci amb especialistes i organismes dassessorament externs (EAP,

Serveis socials, Ajuntament...)

Hi ha un responsable dorientaci per cada etapa el qual forma part dels equips pedaggics i els assessoren. Es reuneix una vegada a la setmana.

4.7 Equip de Pastoral

LEquip de Pastoral s format pel cap de pastoral i 1 persona de letapa deducaci infantil, 1 persona per cada cicle deducaci primria i 2 membres del claustre de secundaria nomenats per lEquip Directiu. LEquip de Pastoral es reuneix una hora/setmanal.

Funcions: Vetlla per la programaci, animaci i realitzaci de les diferents activitats pastorals

que es desenvolupen en el centre. Prepara el material adequat perqu els tutors i professors de religi puguin dur a

terme les activitats pastorals i la formaci religiosa. Ajuda a preparar les pregries, oferiment del dia i les motivacions dels diferents

moments litrgics. Expressa, illusiona i anima la tasca evangelitzadora de tots els educadors ms enll

de lhorari escolar. Anima les campanyes i totes aquelles activitats puntuals que poden sorgir en un

moment determinat. Dona coherncia a la proposta daquest PAT en la dimensi espiritual.

4.8 Equip DirectiuLequip directiu est format per un membre de la titularitat, el director del centre, els caps destudi de les diferents etapes, el cap de pastoral i ladministrador.

Funcions generals: Avalua trimestralment la marxa del centre en els mbits pedaggic, pastoral,

organitzatiu, esportiu i econmic. Organitza el claustre de professorat. Fa la valoraci sobre el personal. Programa les diferents reunions. Porta endavant lavaluaci interna. Confecciona els pressupostos i proposa les quotes. Acorda els criteris de funcionament de les diferents etapes i prioritza el carcter propi

i el projecte educatiu. Gestiona i controla les entrades i sortides. Organitza el pla de formaci. Supervisa i elabora propostes dorganitzaci del PAT.

Es reuneix una vegada a la setmana.

.4.9. Altres (agents externs)

Objectius:

18


- Aconseguir una coordinaci adequada amb els agents externs que actuen en latenci a la diversitat per a crear un millor suport educatiu als alumnes amb necessitats.

Procediment dactuaci:- Realitzar les entrevistes i la coordinaci (via mail, telefnica,..) que corresponguin- Recollir informaci per tal de poder compartir-la amb els diferents interlocutors- Realitzar el seguiment junt amb l orientadora de tots aquells alumnes derivats a centres de

reeducaci tant psicolgics, logopdies, per tal d estar informats i seguir el mateixos criteris

- Coordinar i valorar les diferents actuacions que es realitzen fora de l escola.- Noms en els casos que es cregui molt necessari realitzar un informe, tots els mestres

implicats, sobre el seu desenvolupament escolar.- Fer un recull de tots aquells centres externs amb els que mantenim contacte i fem una

valoraci, per tal de assessorar als pares quan fen una derivaci externa (fer cada any una revisi d aquest full)

4.10 Famlies

La famlia s primordial en el procs deducaci-aprenentatge dun fill i som conscients de la transcendncia que t la relaci entre pares i professors durant la vida escolar de lalumne. s important que les persones que influeixen sobre l'alumne actun d'acord i amb coherncia. El tutor haur de:- Assessorar i promoure la implicaci de les famlies en el procs educatiu.- Ajudar a les famlies en el procs dacceptaci de les dificultats dels seus fills.- Oferir un suport continuat a les famlies per tal que el procs educatiu sigui de qualitat.- Cercar mesures per a facilitar lassistncia de mares i pares a les reunions de tutoria.

Per aquesta ra, procurem mantenir una comunicaci permanent a dos nivells: 1)- Oral, amb reunions de nivell i entrevistes.

Reunions pedaggiques de Nivell:En general hi haur 1 reuni durant el curs amb tots els pares del nivel/cicle. Tindr carcter informatiu (caracterstiques psicolgiques de l'alumne de cada edat, objectius del curs, exigncies, treballs, hbits, avaluacions, recuperacions, collaboracions que es demanen...) que tindran lloc entre la darrera setmana de setembre i la primera d'octubre, Durant la darrera setmana de maig i primera de juny tamb, i amb lacord de lequip pedaggic de letapa es veur la idonetat de realitzar una reuni amb pares dels cursos que canvien etapa, s dir els pares dels alumnes de P5 que el proper curs passaran a educaci primria, i els pares de 6 de primria que promocionaran a 1r dESO. Tamb el mes de juny, i una vegada tancat el perode de preinscripci es realitzar una reuni amb els pares dels nous alumnes que cursaran P3.

Entrevistes:Les entrevistes que tenen els pares i el professor/a s tamb un mitj de comunicaci i intercanvi necessari per tenir un coneixement ampli de lalumne.Cada tutor ha de tenir com a mnim una entrevista obligatria durant el curs i daltres entrevistes puntuals, sempre que siguin necessries tant per part dels pares com per part dels professors.

Aquestes entrevistes serveixen per: Ampliar la informaci general adequant-la

a cada nen. Analitzar l'evoluci, canviant impressions

sobre la marxa de l'alumne a l'Escola i a l'ambient familiar.

Comprendre la visi que la famlia t del fill en aquell moment, all que els preocupa, problemes que creuen que poden esdevenir, etc.

Detectar preocupacions dels pares de cara al futur del fill.

Comentar l'informe escolar.

2)- Escrita, amb els informes.Els informes que es lliuraran als pares seran:

Infantil:Tres, un corresponent a cada trimestre.

Cicles Inicial, Mitj, Superior:- Tres, un corresponent a cada trimestre i un altre a final de curs al final del cicle.

Educaci Secundria

19


Avaluaci inicial (finals oct), 1 cada trimestre i a final de curs. Protocol:El comentari de l'informe pot donar peu a una futura entrevista personal. Els informes de final de curs els custodiar el cap destudis de letapa el qual procedir al seu arxiu amb la collaboraci de la secretaria del centre.

Concreci de la participaci de les famlies en el centre educatiu sn:- Consell Escolar

Es reunir un mnim de tres cops a l'any per tractar els punts que sn de la seva competncia.

- AMPAEst oberta al pares tots els primers dimarts de cada mes a les 21h.El Director mantindr un contacte peridic amb els seus representants per estudiar possibles problemes que vagin sortint, aix com per analitzar, donar suport a les activitats proposades per aquest organisme.

- Conferncies i xerrades de formaci familiar:Sn trobades de pares amb l'objectiu d'aprofundir en la funci d'educar.

- Comissions de treball (Castanyada, Portes Obertes, Sant Jordi, Festes collegials, fi de curs...) :Tenen com objectiu conixer i conviure amb els pares dels companys dels nostres fillsTreball conjunt i de collaboraci entre l'AMPA i el Claustre de professors

- Collaboraci dels pares:Es demana la collaboraci dels pares en els segents punts: Justificar els retards dels seus fills per escrit. Ja que els alumnes no poden sortir del Centre durant l'horari escolar, quan, per causa

justificada, necessitin marxar, ho hauran de sollicitar per escrit. Quan el seu fill estigui exempt de la prctica de qualsevol esport, haur de presentar

una notificaci del metge. Si l'alumne t febre, una malaltia contagiosa o parsits, no ha d'assistir a classe fins

que estigui guarit. Per un millor ordre intern no pujar als passadissos ni a les classes durant la jornada

escolar. Tampoc han d'entretenir als professors a l'hora d'entrada al Collegi, ni visitar als fills durant l'esbarjo, sense causa justificada.

Que coneguin el CARCTER PROPI del Centre, els Objectius Generals i les Normes de Convivncia.

Que en cas de separaci judicial dels pares han de justificar al Director que correspongui la guarda i custdia dels fills.

Que les activitats, sortides culturals o excursions dins l'horari escolar, sn obligatries. Atendre les citacions del Centre. Que des de infantil i fins a 4t. de Primria s obligatori l's de la bata i marcar la roba. Que per les classes d'Educaci Fsica s obligatori l'equip del collegi. Que s de gran importncia que facilitin el compliment de les obligacions dels seus fills

respecte del Centre (puntualitat, ordre, neteja, deures,...) i que vigilin i controlin les seves activitats i diversions (lectures, jocs, televisi,...)

En resum, el tutor t les segents funcions, interaccions i responsabilitats:

20


SEQENCIACI DE LACCI TUTORIAL

INFANTIL PRIMRIA SECUNDARIAOBJECTIUS FORMATIUS

Formaci d'hbits Comenar a elaborar

la seva autonomia personal

Aprendre a viure en grup

Iniciar a la formaci en els valors que l'escola vol donar

Formaci d'hbits Autonomia personal Aprendre a viure amb

comunitat Continuar la formaci

en els valors que l'escola vol donar

Consolidar hbits Desenvolupar la

personalitat Participar activament

en la vida social i cultural.

Formar en els valors que lescola te com a ideari.

OBJECTIUS D'APRENENTATGE

Adaptar-se a l'escola: Relacionar-se amb

les mestres i companys.

Dominar la lecto-escriptura

Dominar els pre-conceptes

Preparar-se per a l'ESO

Iniciar-se en les tcniques d'estudi

Dominar els conceptes fonamentals de les diferents matries

Treballar les CB amb activitats prpies i interdisciplinars

Adquirir tcniques de treball.

Saber seleccionar, organitzar i interpretar la informaci amb sentit crtic.

Capacitar per l'exercici d'activitats vocacionals-professionals.

Tot aix tenint en compte el currculum i el treball per competncies que vol dir desenvolupar:coneixements (el saber)

capacitats (saber fer)habilitats (saber ser)actituds (saber estar)

aprendre a mobilitzar tots aquests recursos de forma adequada (saber actuar)

21


Basada en: A.- Tutoria grupal: En aquesta hora pretenem aprofundir en l'assoliment d'una srie de valors i actituds que es deriven del model de persona individual i coma grup.

B.- Atenci individualitzada. En aquesta hora pretenem fer un seguiment personalitzat a aquells alumnes que tenen problemes personals o d'aprenentatge.

C.- Atenci a les famlies. En aquestes hores pretenem informar, analitzar i buscar solucions conjuntes als problemes dels seus fills

D.- Formaci familiar que ajudi als seus fills a portar una mateixa lnia d'actuaci a casa i a l'escola.

E.- En un treball transversal sobre actituds Per potenciar l'autonomia de l'alumne i a saber-se defensar en les diferents situacions

de treball. Per treballar temes que complementen la formaci humana: Dies internacionals Festes tradicionals

Continguts i activitats per etapes (materials i recursos per mbits)

A continuaci es mostra el treball conjunt elaborat pel professorat de les diferents etapes del centre i la proposta dactivitats. Aquestes taules ens indiquen el marc general dactuacions del nostre centre i serveixen com a guia a tots els docents. Evidentment aquest contingut shaur danar actualitzant en el temps i en funci de les necessitats que presenti el nostre alumnat.

Per collaborar i coordinar la feina dels tutors el departament dorientaci recollir tot aquest material en unes carpetes fsiques i amb material digital per tal que tenir un banc de recursos, a ms dels que cada professor pugui anar incorporant. Daquest material, direcci i caps destudi en tindran una cpia.

Tamb es facilitar laccs a les carpetes dels recursos digitals a travs de la intranet de lescola: www.escolalasalut.com

5.1 Educaci infantil

MBITS PAT

P3 - E.INF P4 - E.INFP5 - E.INF

1. Desenvolupament personal: 1.1. Orientaci personal

-Una tutoria com a mnim amb cada famlia i a ser possible abans del 3er. Trimestre.-Tutories personals amb els alumnes en casos puntuals.-Reuni de pares setembre.-Reuni al maig per orientar als pares dels nens/es del canvi de l'escola bressol a l'Educaci Infantil.-Adaptaci inicial familiar (P3)-Fitxa de seguiment individual-Pla d'acollida d' alumnes nouvinguts.

-Tutories amb la famlia a ser possible abans del 3r.trimestre.-Tutories personals amb els alumnes en casos puntuals -Trasps dinformaci-Reuni de pares-Fitxa de seguiment individual-Pla d'acollida d' alumnes nouvinguts.-Derivacions externes.-Trasps d'informaci als nous tutors.-Atenci a la diversitat dins l'aula.-Atencions Individualitzades o en petit grup per tal de reforar els aprenentatges (casos puntuals).

-Tutories amb la famlia a ser possible abans del 3r.trimestre.-Tutories personals amb els alumnes en casos puntuals -Trasps dinformaci-Reuni de pares al setembre.-Reuni de pares al juny per tal d'orientar les famlies sobre el canvi d'Etapa.-Fitxa de seguiment individual-Pla d'acollida d' alumnes nouvinguts.-Derivacions externes.-Trasps d'informaci als nous

22


-Derivacions externes.-Trasps d'informaci als nous tutors.-Atenci a la diversitat dins l'aula.-Atencions Individualitzades o en petit grup per tal de reforar els aprenentatges (casos puntuals).-P.I.E. (Pla Individual Especial)

-P.I.E. (Pla Individual Especial) tutors.-Atenci a la diversitat dins l'aula.-Atencions Individualitzades o en petit grup per tal de reforar els aprenentatges (casos puntuals).-P.I.E. (Pla Individual Especial)

1.2. Autoconei-xement

-Dinmiques de grup dautoconeixement durant el perode dadaptaci.-Celebraci de laniversari.-Introducci a la descoberta del cos hum.-Autonomia personal: hbits, crrecs ...-Converses a la rotllana: cap de setmana, coses personals ...-Rac de les notcies.-Protagonista de la setmana

- Col.laboraci amb la festa de laniversri de cada nen/a ( confecci dun albm i decoraci duna corona), - El cos hum: Els cinc sentits (Projecte Slix).- La carpeta viatgera.- Diari de la Pepa.- Rac de les notcies.- Autonomia personal.-Conversa rotllana.

-Cellebraci dels aniversaris (dibuix dels companys ms corona).-El cos hum.-Autonomia personal (crrecs, hbits, racons d'aprenentatge).-Llibreta viatgera i conte viatger.-Conversa rotllana.- Rac de les notcies.

1.3. Educaci per a la Salut

- Hbits dhigiene- Capacitar-los en la prevenci de possibles accidents.



2. Orientaci acadmica : 2.1. Hbits, tcniques i estratgies de treball i destudi

-Autonomia en el treball.-Actitud.-Participaci.-Treball en petit grup.-Treball en gran grup.

- Actitud participativa,creativa,inters,...- Autonomia en el treball.

-Desdoblaments a matemtiques.-Autonomia en el treball.-Actituds davant el treball.-Racons d'aprenentatge.-Treball en petit grup i gran grup.

2.2. Seguiment procs daprenentatge

-Observaci directa, continuada i global.-Informe trimestral als pares.-Tutories amb els pares per informar del progrs dels aprenentatges.

- Avaluaci continua i globalitzada.- Observaci directa.- Informes trimestrals per als pares.- Tutories amb els pares on sinforma del progrs daprenentate.

-Avaluaci continua i global.-Observaci directa.-Informe trimestral als pares.-Tutories d'informaci dels progressos d'aprenentatge.

3. Dimensi espiritual:3.1. Competncia espiritual transcendent

- El treball del silenci.- El treball de la relaxaci i de la reflexi al final de cada valor treballat.

- El treball del silenci.- El treball de la relaxaci i de la reflexi al final de cada valor treballat.- Treball de mandales.

- El treball del silenci.- El treball de la relaxaci i de la reflexi al final de cada valor treballat.- Treball de mandales.

3.2. Competncia espiritual religiosa

- El dia de la Pau.- La setmana de la solidaritat.- Els valors: les bones maneres, la pacincia, el respecte, la solidaritat, l'alegria, l'amistat i la bellesa.



3.3. Competncia espiritual cristiana

- El Nadal: presentaci de la figura de Jess i la seva famlia.- El mes de maig: mes de Maria- El mes de maig: Mare de Du de la Salut.- La Quaresma.- Pregria matinal en alguns

- El Nadal: presentaci de la figura de Jess i la seva famlia.- El mes de maig: mes de Maria- El mes de maig: Mare de Du de la Salut.- La Quaresma.- Pregria matinal en alguns moments.

- El Nadal: presentaci de la figura de Jess i la seva famlia.- El mes de maig: mes de Maria- El mes de maig: Mare de Du de la Salut.- La Quaresma.- Pregria matinal en alguns moments.

23


moments.

4. Orientaci vocacionalprofessional:4.1. Professions i mn laboral.

-Treball dels oficis relacionats amb les unitats didctiques.- Participaci dels pares per explicar els seus oficis (segons els projecte a treballar)

- Projecte Poble i Ciutat (i els oficis).- Projecte Picasso.- Participaci dels pares per explicar els seus oficis (segons els projecte a treballar)

-Treball dels oficis relacionats amb les Unitats Didctiques.-Gaud (ofici d'arquitecte).-Participaci dels pares relacionat amb els seus oficis (segons els projecte a treballar)

4.2. Itineraris acadmics i professionals.

-Plans individualitzats -Pla dacollida



4.3. Presa de decisions.

- Tria del nom de l'aula.- Tria del projecte a treballar.- Triar el rac de joc simblic on volen estar lltima estona de joc.- Tria de l'activitat a fer en estones lliures.



5. Convivncia, cooperaci i participaci: 5.1. Dinmica del grupclasse.

-Treball cooperatiu: . Decoraci de passadissos i de lentrada. . Treball en gran grup. . Treball en petit grup. . Murals...-Treball de valors.- Crrecs- Diferents distribucions de laula, de lespai- dinmiques dentrades i sortides, rutina diria ( hbits, trenet,...)- Sortides.

- Rotllana:- treball de conflictes.- conversa del cap de

setmana.- Conversa personal.

-Treball cooperatiu (grup/classe):- decoraci

passadissos.- Treballs en petit i gran

grup.- Dinmiques de l'rea

de religi.- Sociograma.- Crrecs-Diferents distribucions de laula, de lespai- Rutina diria ( hbits)- Sortides.

-Correu entre els alumnes.-Dinmiques de grup.-Treball cooperatiu (Caseta de xocolata, religi, decoraci passadissos i entrada.-Treballs en gran i petit grup (murals...)- Crrecs- Rotllana:- treball de conflictes.

- conversa del cap de setmana.

- Conversa personal.- Sociograma.- Desdoblaments.- Colnies.-Diferents distribucions de laula, de lespai- Rutina diria ( hbits)- Sortides.

5.2. Participaci al centre.

-Collaboraci de les famlies en les festes de lescola.-Convidar als pares a veure el festival.-Visites al cole gran.-Participaci en les festes de lescola.-Celebraci de festes: Jocs Florals, Castanyada.

- Collaboraci de les famlies a les festes de lescola.- Convidar als pares a veure el festival de Nadal.- Participaci de tots els alumnes de lescola a les festes escolars.- Celebraci de festes: Jocs Florals, Castanyada.

-Collaboraci de les famlies a les festes de l'escola.- Convidar als pares a veure el festival de Nadal.- Participaci de tots els alumnes de lescola a les festes escolars.- Celebraci de festes: Jocs Florals, Castanyada.

5.3. Educaci i participaci ciutadana.

-Sortides per conixer la nostra ciutat: la fira de Santa Llcia, el barri ...- Educaci viria i bones maneres del ciutad.

- Projecte Poble i Ciutat (conixer la nostre ciutat): -Mercat.. -Ajuntament. -Esglsia St.Flix. -Fira de St.Llcia.- Educaci viria i bones maneres del ciutad.

- Sortides per conixer la nostra ciutat per exemple La Caixa, Museu d'art, el safareig...- Educaci viria i bones maneres del ciutad.

5.4. Habilitats socioemocionals.

- Les bones maneres (si us plau, grcies...)- Emocions i sentiments: (alegria i tristesa)

Reconeixement i identificaci de les emocions.

- Les bones maneres (si us plau, grcies...)- Emocions i sentiments: (sorpresa i enuig)


Conscincia emocional.

- Les bones maneres (si us plau, grcies...)- Emocions i sentiments: (por i vergonya)


24


Conscincia emocional.

Regulaci emocional Autonomia emocional

-

Regulaci emocional Autonomia emocional

Conscincia emocional. Regulaci emocional Autonomia emocional

5.5. Prevenci, gesti i resoluci de conflictes.

- Graelles de seguiment.- Gratificacions.- Exterioritzaci democions i sentiments: dilegs, rotllana.- Treball de les normes de convivncia.- Rectificaci i reflexi dels seus errors.



5.6. Programa de competncia social.

- Respectar el torn de paraula.- Saber dir no.- Escoltar als altres.- Parlar en to de paraula adequat.- ...



Nomenclatura:CICLE: cicle, DOP:departament dorientaci, DPT:departaments, TUT: Tutors, PROF: professors,

PAST:PastoralREES: CAT: Catal, CAST:Castell, ANG: angls, CN: cincies, CS: cincies socials, REL: religi,

EC: educaci ciutadania, EF: educaci fsica, MUS: msica, ViP:Visual i plstica

5.2 Educaci Primria

Cicle INICIAL

MBITS PAT Curs 1r PRIM Curs 2n PRIM

1. Desenvolupament personal: 1.1. Orientaci personal ATA - Entrevistes alumnes i pares. (fitxa

personal)- Prioritzaci dels alumnes nous.- Trasps dinformaci (P5 a 1r) a nivell oral.- Reuni de pares- Fitxa de seguiment individual- Seguiment personal de lalumne/a.- Atencions a la diversitat dins laula.- Prevencions i actuacions davant de problemes de conducta derivats de problemes psicolgics, familiars, aprenentatges, TDAH.-Al final del trimestre en linforme.-Derivacions i coordinacions externes -Tutoria grupal segons necessitats (prcticament cada dia)

ATA - Entrevistes alumnes i pares. (fitxa personal)- Prioritzaci dels alumnes nous.- Trasps dinformaci- Reuni de pares- Fitxa de seguiment individual - Seguiment personal de lalumne/a.- Atencions a la diversitat dins laula.- Prevencions i actuacions davant de problemes de conducta derivats de problemes psicolgics, familiars, aprenentatges, TDAH. -Al final del trimestre en linforme. -Derivacions i coordinacions externes -Tutoria grupal segons necessitats (practicament cada dia)

1.2. Autoconeixement - Coneixement del propi cos i acceptaci dun mateix (medi (projecte de 2n trimestre: dibuix per parelles en murals, identificaci de les parts, coneixements dels 5 sentits, el mbil articulat...) i educaci fsica(unitat conec el meu cos i utilitzar el cos en les diferents activitats proposades).

- Coneixement del propi cos i acceptaci dun mateix (educaci fsica(unitat conec el meu cos i utilitzar el cos en les diferents activitats proposades)).- Valoraci de les capacitats i limitacions.- Autonomia personal( penjar i despenjar bata, motxilla, calaix ordenat, reciclar el paper...)- Autoavaluaci (tutories grupals)

25


- Valoraci de les capacitats i limitacions.- Autonomia personal. ( penjar i despenjar bata, motxilla, calaix ordenat, reciclar el paper...)- Autoavaluaci. (tutories grupals)-Reflexions/ Pregries diries.

-Reflexions/ Pregries diries.

1.3. Educaci per a la Salut

- Hbits dhigiene: rentar-se les mans els de menjador abans danar a menjar, canviar samarreta, netejar taula i/o cadira desprs de plstica.- Alimentaci saludable, dieta equilibrada i classificaci dels aliments del medi. Potenciar lentrep desmorzar enlloc de pastes industrials.- Seure b (formaci postural)- Revisi dental.

- Hbits dhigiene: rentar-se les mans els de menjador abans danar a menjar, canviar samarreta, netejar taula i/o cadira desprs de plstica.- Alimentaci saludable, dieta equilibrada i classificaci dels aliments. Potenciar lentrep desmorzar enlloc de pastes industrials.- Seure b (formaci postural)- Educaci viaria.


- Lectura diria.- Deures especfics de refor.- Concentraci , polidesa i bona presentaci dels treballs.- Respecte pel treball dels companys.- Iniciaci en ls de lagenda i de la carpeta.- Metodologia de treball: individual, collectiu dirigit i en grup cooperatius.

- Lectura diria.- Deures especfics de refor.- Concentraci , polidesa i bona presentaci dels treballs- Respecte pel treball dels companys.Iniciaci en ls de lagenda i de la carpeta.- Metodologia de treball: individual, collectiu dirigit i en grup cooperatius.


- Tutories individualitzades amb els alumnes.- Atencions individualitzades.- Control i observaci diria.- Avaluaci continua,sumativa i final.-Entrevista amb els pares.-Juntes davaluaci.-Plans individualitzats.-Intervenci del departament dorientaci.-Derivacions externes.

- Tutories individualitzades amb els alumnes.- Atencions individualitzades.- Control i observaci diria.- Avaluaci continua,sumativa i final.-Entrevista amb els pares.-Juntes davaluaci.-Plans individualitzats.-Intervenci del departament dorientaci.-Derivacions externes.


- La creaci del mn.- Du.-Lema del curs.

- La creaci del mn.- Du.-Lema del curs.


- Menci de lexistncia daltres religions.-Lema del curs.

- Menci de lexistncia daltres religions.-Lema del curs.


- Pregries matinals. El Pare Nostre i lAve Maria.- Coneixement de la figura i vida de Jess i Maria.-Lema del curs.- Fomentar un estil de vida dacord amb els valors Cristians.

- Pregries matinals. El Pare Nostre i lAve Maria.- Coneixement de la figura i vida de Jess i Maria.-Lema del curs.- Fomentar un estil de vida dacord amb els valors Cristians.


-Continguts de medi (els aliments, oficis, mercat,..)

-Continguts de medi (els sectors,..)




4.3. Presa de decisions. -Tria del projecte. -Tria del projecte.5. Convivncia, cooperaci i participaci: 5.1. Dinmica del grupclasse.

- Sociograma.- Treball en equip.

- Sociograma.- Treball en equip.

26


- Crrecs.- Rutines diries- Diferents distribucions dels alumnes, classe,...- Dinmiques a tutories ( conte, noticies, ...) per fomentar el respecte, saber escoltar...- Grups de lectura ( homogenis)- Sortides dun dia.

- Crrecs.- Rutines diries- Diferents distribucions dels alumnes, classe,...- Dinmiques a tutories ( conte, noticies, ...) per fomentar el respecte, saber escoltar...-Grups de lectura ( heterognis- Colnies i sortides dun dia.

5.2. Participaci al centre.

- Visita al centre.- Participaci dactivitats generals (Festival , festes de lescola, Portes Obertes, dia de la pau, setmana solidria).

- Participaci dactivitats generals (Festival , festes de lescola, Portes Obertes, dia de la pau, setmana solidria).

5.3. Educaci i participaci ciutadana.

- Visita al Mercat.- Teatre.- Plaa del treball.- Cinema en Catal.- Puk i els sentits.- La Granja de Can Du

- Educaci Viria- La Biblioteca.- Observatori astronmic.- Teatre.- Plaa del treball.- CASSA.


- Converses en grup o individuals.-Reflexions personals.-Treball amb el Departament dOrientaci.

- Converses en grup o individuals.-Reflexions personals.-Treball amb el Departament dOrientaci.


-Tutoria grupal segons necessitats (practicament cada dia)- Entrevistes amb pares - Tutories individualitzades.- Graelles de conducta individualitzades o grupals.- Compromisos individuals per millorar aspectes dels dia a dia.- Grup redut dhabilitats socials.- Observaci dels comportaments en les estones desbarjo, entrades i sortides etc. Reflexi grupal a laula.

-Tutoria grupal segons necessitats (practicament cada dia)- Entrevistes amb pares - Tutories individualitzades.- Graelles de conducta individualitzades o grupals.- Compromisos individuals per millorar aspectes dels dia a dia.- Grup redut dhabilitats socials.- Observaci dels comportaments en les estones desbarjo, entrades i sortides etc. Reflexi grupal a laula.

5.6. Programa de competncia social.

-Dinmiques de grup-Lectura de diferents contes.-Resoluci de conflictes-Respecte per les opinions dels altres.

-Dinmiques de grup-Lectura de diferents contes.-Resoluci de conflictes-Respecte per les opinions dels altres.




27


Cicle MITJ

MBITS PAT Curs 3r PRIM Curs 4t PRIM

1. Desenvolupament personal: 1.1. Orientaci personal ATA - Entrevistes alumnes i pares.:

Fer una fitxa personal: dades de lalumne i de la persona que assisteix a lentrevista.Anotar els acords Fixar una data, si cal , per una segona trobada.

Seguiment personal de lalumne/aAnotar a la llibreta de tutoria els progressos o anomalies, que van sorgint durant el curs.

Atencions individualitzades.Preparar material per lalumne en funci de les seves necessitats o dificultats daprenentatge .

Atencions a la diversitat dins laula Realitzar tutories individualitzades.Fer entrevistes amb lorientador. Pla dacollida integraci i seguiment personal (nouvinguts) Fer el seguiment segons el pla dacollida de lescola.

Prevencions i actuacions davant de problemes de conducta derivats de problemes psicolgics, familiars,

ATA - Entrevistes alumnes i pares.:Fer una fitxa personal: dades de lalumne i de la persona que assisteix a lentrevista.Anotar els acords Fixar una data, si cal , per una segona trobada . Seguiment personal de lalumne/aAnotar a la llibreta de tutoria els progressos o anomalies, que van sorgint durant el curs.

Atencions individualitzades.Preparar material per lalumne en funci de les seves necessitats o dificultats daprenentatge .

Atencions a la diversitat dins laulaRealitzar tutories individualitzades.Fer entrevistes amb lorientador. Pla dacollida integraci i seguiment personal (nouvinguts) Fer el seguiment segons el pla dacollida de lescola.

Prevencions i actuacions davant de problemes de conducta derivats de problemes psicolgics, familiars, aprenentatges, TDAH.

28


aprenentatges, TDAH.

Entrevistar-se amb la famlia i amb lorientador.Fer derivaci externa, si cal .Mantenir un contacte peridic amb els especialistes que el tracten.

-Trasps dinformaci Es reaitzen de 2n a 3r.Comentar cadascun dels casos enfatitzant els de ms dificultat.-Reuni de pares

Realitzar una reuni a comenament del curs per informar als pares dels procediment del curs, com treballarem les diferents rees , les sortides ,els hbits , els valors ..

-Fitxa de seguiment individual

Anotar els resultats de les diferents rees i fer-ne la valoraci

Entrevistar-se amb la famlia i lorientador.Fer derivaci externa, si cal.Mantenir un contacte peridic amb els especialistes que el tracten. -Trasps dinformaci Es realitzen de 4t a 5.Comentar cadascun dels casos enfatitzant els de ms dificultat. -Reuni de pares

Realitzar una reuni a comenament del curs per informar als pares dels procedimentst del curs, com treballarem les diferents rees , les sortides ,els hbits , els valors ..

-Fitxa de seguiment individual

Anotar els resultats de les diferents rees i fer-ne la valoraci.

1.2. Autoconeixement Planificaci de treball i estudi.Fer un bon s de lagenda . Preparar les diferents activitats prviament i organitzar , els controls i els deures amb temps suficient per preparar-ho . Afavorir el desenvolupament dhbits bsics de treball, dautonomia i de responsabilitat .

Facilitar la no dependncia de ladult.

Planificaci de treball i estudi.Fer un bon s de lagenda . Preparar les diferents activitats prviament i organitzar , els controls i els deures amb temps suficient per preparar-ho . Afavorir el desenvolupament dhbits bsics de treball, dautonomia i de responsabilitat .

Facilitar la no dependncia de ladult.

1.3. Educaci per a la Salut Adquisici dhbits dhigiene personalNormes de prevenci daccident (baixar correctament per les escales. No jugar amb objectes tallants ni amb bosses de plstic....)Sessi informativa de riscos a la llar.(Prefectura de policia)

Adquisici dhbits dhigiene personal.Normes de prevenci daccidents (baixar correctament per les escales. No jugar amb objectes tallants ni amb bosses de plstic....)


Utilitzar correctament lagenda, Organitzar les feines a les carpetes i arxivar-les correctament als carpesans.Resums .

Utilitzar correctament lagenda, Organitzar les feines a les carpetes i arxivar-les correctament als carpesans.Resums .


Realitzar controls ,avaluaci continua ,avaluaci interdisciplinar Realitzar tests en diferents moments per tal de detectar i prevenir diferents necessitats.Fer un seguiment i intervenci prpia del departament dorientaci.Juntes davaluaciPlans individualitzats

Proporcionar a lalumne material adequat a les seves necessitats.Fer les derivacions externes pertinents.Traspassar linformaci intercicles i etapes .

Realitzar controls ,avaluaci continua ,avaluaci interdisciplinarRealitzar tests en diferents moments per tal de detectar i prevenir diferents necessitats. Fer un seguiment i intervenci prpia del departament dorientaci.Juntes davaluaci.Plans individualitzats

Proporcionar a lalumne material adequat a les seves necessitats.Fer les derivacions externes pertinents.Traspassar linformaci intercicles i etapes .

29



Descoberta del fet religis.Treballar el lema del curs.Motivar els nens de cara a la primera comuni.

Descoberta del fet religis.Treballar el lema del curs.Motivar els nens de cara a la primera comuni.


Dimensi religiosa.Aprendre a respectar les diferents religions del mn.

Dimensi religiosa.Aprendre a respectar les diferents religions del mn.


Pregar al mat.Seguir lany litrgic.Aprendre les pregries bsiques dagrament i de petici.

Pregar al mat.Seguir lany litrgic.Aprendre les pregries bsiques dagrament i de petici.

4. Orientaci vocacionalprofessional:4.1. Professions i mn laboral.4.2. Itineraris acadmics i professionals. 4.3. Presa de decisions.5. Convivncia, cooperaci i participaci: 5.1. Dinmica del grupclasse.

Realitzar sociogrames quan es detecta algun problema de relaci a classe.Escollir crrecsPrevenir, mediar, resoldre els conflictes que van sorgint.Realitzar sortides i excursions Grups homogenis de matemtiques Treballs en grupTutoria grupal

Realitzar sociogrames quan es detecta algun problema de relaci a classe.Escollir crrecsPrevenir, mediar, resoldre els conflictes que van sorgint.Realitzar sortides i excursions Grups homogenis de matemtiques Treballs en grupTutoria grupal

5.2. Participaci al centre. Realitzar :Festival de la can, festes escolars, portes obertes ,Xerrades i conferncies , pg Web, creaci de Comissions pel desenvolupament del currculum escolar.

Realitzar:Festival de la can, festes escolars, portes obertes ,Xerrades i conferncies , pg WebComissions pel desenvolupament del currculum escolar.


Desenvolupar el programa de les habilitats socials

Desenvolupar el programa de les habilitats socials


Treballar duna forma continuada la prevenci i, resoluci de conflictes.

Treballar duna forma continuada la prevenci i, resoluci de conflictes.

.




30


Cicle SUPERIOR

MBITS PAT Curs 5 PRIM Curs 6 PRIM

1. Desenvolupament personal: 1.1. Orientaci personal - Entrevistes alumnes i pares.

- Seguiment personal de lalumne/a.- Atencions a la diversitat dins laula.- Prevencions i actuacions davant de problemes de conducta derivats de problemes psicolgics, familiars, aprenentatges, TDAH.- En el dia a dia. A la classe, al pati...- Fi de trimestre(informes)-Derivacions i coordinacions externes -Trasps dinformaci-Reuni de pares-Fitxa de seguiment individual-Tutoria grupal

- Entrevistes alumnes i pares.- Seguiment personal de lalumne/a.- Atencions a la diversitat dins laula.- Prevencions i actuacions davant de problemes de conducta derivats de problemes psicolgics, familiars, aprenentatges, TDAH.- En el dia a dia. A la classe, al pati.... -Al final del trimestre en linforme.-Derivacions i coordinacions externes -Trasps dinformaci-Reuni de pares-Fitxa de seguiment individual-Tutoria grupal

1.2. Autoconeixement -Reflexions/ Pregries diries.-Tutories.-Fitxes dautoavaluaci.-Tutoria grupal-Valorar positivament lesfor personal.

- A les tutories es fan debats i reflexions sobre el propi comportament, tamb senllaa amb Ciutadania, a Religi, etc.-Tutoria grupal-Valorar positivament lesfor personal.

1.3. Educaci per a la Salut - Seure b (formaci postural)- Medi: Es tracten temes relacionats amb la salut.

- Es treballa des de lrea de CN, TUT, etc.-Prevenci daccidents (Gurdia urbana)


- Es treballa a totes les rees.- Agenda, organitzaci de les carpetes i arxivadors.- Realitzaci desquemes i resums.

- Es treballa a totes les rees.- Agenda, organitzaci de les carpetes i arxivadors.- Realitzaci desquemes i resums.

2.2. Seguiment procs - Avaluaci continua,sumativa i final. - Avaluaci contnua,sumativa i final.

31


daprenentatge -Entrevista amb els pares.-Juntes davaluaci.-Plans individualitzats.-Intervenci del departament dorientaci.-Reuni de trasps (etapa CM a CS)-Realitzaci de diferents tests per tal de detectar i prevenir diferents necessitats.-Derivacions externes.-Reunions de Cicle i de Nivell

-Entrevista amb els pares.-Reuni de trasps (intercicles i/o etapes)-Juntes davaluaci.-Plans individualitzats.-Intervenci del departament dorientaci.-Realitzaci de diferents tests per tal de detectar i prevenir diferents necessitats.- Derivacions externes.-Reunions de Cicle i de Nivell


-Lema del curs. -Lema del curs.


-Obert i respectar tots els aspectes religiosos.-Afavorir personalment i col.lectivament la reflexi religiosa i orientar des del punt de vista cristi.

-Obert i respectar tots els aspectes religiosos.- Tenir bona predisposici vers la Religi.- Afavorir personalment i col.lectivament la reflexi religiosa i orientar des del punt de vista cristi.


- Dins lrea de Religi.- Provoquem preguntes per reflexionar.- En les reflexions.- Durant les pregries.- Fomentar un estil de vida dacord amb els valors Cristians.

- Dins lrea de Religi. - Provoquem preguntes per reflexionar.- En les reflexions.- Durant les pregries.- Fomentar un estil de vida dacord amb els valors Cristians.


-Continguts de medi o interdisciplinar (projecte,..

-Continguts de medi o interdisciplinar (projecte,.. ) -Es treballa des de Ciutadania



-Plans individualitzats -Pla dacollida-Reuni de pares (orientaci a Secundria)

4.3. Presa de decisions. -Tria de

pat md salut v oct 2010

Documents