patrimoni etnobotànic del baix llobregatcentredestudis.gava.ppe.entitats.diba.cat/wp... · la...
TRANSCRIPT
Patrimoni etnobotànic del Baix Llobregat
Amb el suport de:
.
Juan Manuel Marín Fernández, investigador en etnobotànica
Baix Llobregat, a 27 de març de 2017
2
Resum Tot i existir evidències bibliogràfiques i personals de la riquesa patrimonial
relacionada amb la botànica a l’àrea del Baix Llobregat, no s’havia fet mai
una aproximació científica en aquest àmbit. Aquest estudi representa el
primer pas cap a un estudi etnobotànic de la comarca del Baix Llobregat,
centrant-se en la plana deltaica del Baix Llobregat, i s’emmarca en un
projecte més extens portat a terme pel grup Etnobiofic (www.etnobiofic.cat),
del Laboratori de Botànica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de
Barcelona i l’Institut Botànic de Barcelona (IBB-CSIC-ICUB), que té l’objectiu
principal d’inventariar el coneixement tradicional lligat a les plantes dels
territoris de l’àmbit lingüístic català. L’estudi aporta informació significativa
sobre els usos de les plantes al Delta del Bai Llobregat. L’objectiu principal
del treball és recollir, analitzar i avaluar el coneixement etnobotànic, o sigui,
establir el catàleg etnoflorístic del territori estudiat i arribar a recopilar els
inventaris de les plantes que són conegudes, apreciades i utilitzades per la
gent que viu en aquest indret, amb especificació dels seus diferents noms i
usos. Per això, s’han portat a terme entrevistes semiestructurades a 51
informants de 6 nuclis de població de l’àrea del Delta del Llobregat, s’han
identificat els tàxons, així com els seus usos. S’han catalogat 289 plantes per
a usos medicinals, alimentaris, agrosilvopastorals i diversos (cosmètics,
artesanals, lligats a la literatura popular, etc.). El total de noms popualrs
recollits és de 407 i el de citacions d’ús supera els 1.152 registres, un 28%
dels quals refereix dades medicinals, un 38% usos alimentaris i un 24%
referents a altres usos. El tractament dels resultats s’ha fet gràcies a una
base de dades dissenyada pel grup de recerca (www.etnobotanica.cat) amb
l’objectiu d’uniformitzar la informació dels territoris estudiats i facilitar-ne
l’anàlisi. Tots els esforços dedicats a recuperar els sabers populars de les
plantes en un àmbit metropolità són necessaris i importants i obre fronteres
investigadores en aquesta disciplina, ja que normalment s’acostumen a
estudiar àmbits rurals. Donar valor a aquest tipus de coneixements pot obrir
noves perspectives d’ús a les plantes citades, al propi territori i pot ser un
punt de partida de nous estudis i de retorn dels sabers a les generacions
futures.
3
“El temps no té aturador i allò que hem viscut forma part de la memòria, que
és l’ànima dels pobles”.
Manel Sunyer “el Trompas”
4
ÍNDEX
1. Introducció i objectius .......................................................................... 5
1.1. Justificació del treball ........................................................................... 5
1.2. Objectius i/o hipòtesi del treball ........................................................... 6
2. Àrea d’estudi i mètode de treball ........................................................ 7
2.1. Límits i descripció del territori .............................................................. 7
2.1.1. Situació geogràfica ........................................................................... 7
2.1.2. Geografia i relleu................................................................................8
2.1.3 Sòls ................................................................................................... 8
2.1.4. Hidrologia ......................................................................................... 9
2.1.5. Climatologia .....................................................................................10
2.1.6. Història .............................................................................................10
2.1.7 Paisatge vegetal ................................................................................12
2.2. Metodologia .........................................................................................13
3. Resultats ............................................................................. .................15
3.1. Catàleg etnoflorístic de tàxons ........................................................... 16
3.2. Catàleg de barreges ........................................................................... 19
4. Discussió dels resultats ..................................................................... 20
4.1. Usos medicinals ................................................................................. 20
4.2. Usos alimentaris ................................................................................. 24
4.3. Altres usos ...........................................................................................26
5. Conclusions i perspectives ................................................................ 29
6. Bibliografia ........................................................................................... 30
ANNEXOS
Annex I. Taules .........................................................................................32
Annex II. Catàleg etnoflorístic .....................................................................35
Annex III. Catàleg de barreges .................................................................125
Annex IV. Memòria econòmica .................................................................128
5
1. Introducció i objectius
1.1. Justificació del treball
L’ús de les plantes per part de les persones existeix des dels inicis de la humanitat:
la gent s’alimentava, es vestia, es guaria amb allò que tenia al seu voltant. El
coneixement que en tenim, doncs, ens ve de ben lluny.
L’etnobotànica és una matèria multidisciplinària situada en la cruïlla de les ciències
naturals i les ciències socials (Barrau,1971) i s’ocupa de les relacions entre les
societats humanes i les plantes i constitueix una bona eina per a l’estudi etnològic
d’un indret a través del seu paisatge. La recuperació del patrimoni etnològic associat
a antigues pràctiques agrícoles, a tradicions populars amb plantes com a
protagonista, receptes, remeis i altres usos botànics, és essencial per entendre el
passat, pressent i futur d’una comunitat.
Tradicionalment, la investigació etnobotànica se centra en societats primitives o en
societats rurals i de muntanya de països considerats industrialitzats. En el cas
d'aquest projecte, es pretén ampliar el camp d'aquesta disciplina en utilitzar les
mateixes eines metodològiques per investigar una àrea que, tot i mantenir uns
orígens rurals i agrícoles, la seva riquesa cultural ha quedat absorbida per l'anell
metropolità d'una gran ciutat, com és Barcelona.
En el Baix Llobregat mai s’ha fet un estudi etnobotànic rigorós, tot i la riquesa del
coneixement botànic –sobretot, agrícola- dels seus habitants més antics. Sí que hi
ha, però, algunes fonts bibliogràfiques que ens posen sobre la pista de la rellevància
i potencialitat del patrimoni etnobotànic en aquest territori. Són, per exemple,
d’interès les obres de Manel Sunyer (El veïnat de la meva infantesa, 2004, Arxiu
Històric de Viladecans), de Marga Gómez (El Prat Pagès, 2005, Arxiu Municipal del
Prat de Llobregat) o d’alguns articles presentats en les trobades anuals d’estudiosos
d’Eramprunyà, obres en les què es descriuen alguns usos populars de plantes a
nivell medicinal, d’aplicació agrícola o altres.
El present estudi és una primera aproximació a la investigació etnobotànica del Baix
Llobregat. Per limitacions de recursos i per qüestions de rellevància paisatgística i
florística, està enfocat en la plana deltaica del Llobregat, que comprèn els municipis
de Castelldefels, Gavà, Viladecans, Sant Climent de Llobregat, el Prat de Llobregat i
Sant Boi de Llobregat. Tots ells formen part del Parc Agrari del Baix Llobregat.
6
Aquest estudi s’emmarca en una investigació més àmplia duta a terme per l’autor
que amplia l’àmbit geogràfic d’estudi i abasta un àrea de coneixement
complementària a l’etnologia, que documentarà l’agrobiodiversitat comercialitzada.
El global de la investigació s’emmarca en la línia de recerca en Etnobotànica
catalana del Laboratori de Botànica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de
Barcelona i l’Institut Botànic de Barcelona (IBB-CSIC-ICUB).
1.2 Objectius i/o hipòtesi del treball L’objectiu principal del present estudi és inventariar el patrimoni etnobotànic del
territori estudiat, és a dir, arribar a recopilar tota la informació possible sobre les
plantes que són conegudes, apreciades i utilitzades per la gent que hi viu, amb
especificació dels seus diferents noms i usos.
Es proposen, a més, un seguit d’arguments d'interès científic i social, que són:
a) Contribuir al coneixement de la biodiversitat vegetal del Baix Llobregat,
considerant que el saber sobre els usos, aplicacions i la gestió dels recursos
naturals és una part indissoluble del saber general sobre la diversitat biològica d'un
territori. Aquestes dades unides a altres (florístiques, fitocenològiques,
sistemàtiques, citogenètiques, biologicomoleculars, de biologia de la reproducció, de
biologia de la conservació, ...) permetran a la llarga tenir una visió panoràmica i
completa de la riquesa botànica de la zona.
b) Contribuir al coneixement cultural i històric del Baix Llobregat, considerant que
l’aplicació i la gestió dels recursos vegetals locals són un eix important del patrimoni
cultural immaterial de la zona.
c) Contribuir a la preservació d'aquesta riquesa vegetal i cultural d'una zona sota una
gran pressió urbanística i demogràfica.
d) Estimular la valorització dels productes alimentaris, les espècies vegetals i els
territoris agrícoles, enfocant-se cap a les noves polítiques europees de gestió
sostenible de la biodiversitat i d’especialització industrial.
e) Fer possible la reversió dels coneixements a la societat mitjançant la publicació i
difusió dels resultats, fent-los accessibles al gruix de la població.
7
2. Àrea d’estudi i mètode de treball
2.1 Límits i descripció del territori
El present treball etnobotànic es limita els 6 municipis de la plana deltaica del marge
dret del riu Llobregat (plana de Ponent), que són Castelldefels, Gavà, Viladecans, El
Prat de Llobregat, Sant Climent de Llobregat i Sant Boi de Llobregat.
2.1.1. Situació geogràfica
El delta del Llobregat es localitza a la Mediterrània occidental, a la costa central de
Catalunya i al SW de la ciutat de Barcelona. El riu Llobregat neix als Pirineus, a
1.280m d’altitud, té uns 163 km de recorregut i drena una conca de gairebé 5.045
km2. És un riu mediterrani de poc cabal, amb aportacions anuals al mar d’entre 270 i
1.347,5hm3 (1912-1971), un marcat estiatge, crescudes fortes i una gran irregularitat
(Marquès, 1984).
El riu ha format la plana deltaica, de 97 km2, confinada entre el massís del Garraf
(NW), el turó de Montjuïc (NE) i la serra de Collserola (N), amb una línia de costa de
23 km, 15 km dels quals al marge dret.
Figura 1. Àmbit d’actuació del present estudi. Plana de Ponent del Delta de Llobregat.
8
2.1.2. Geografia i relleu
El delta del Llobregat s’assenta sobre la plana de Barcelona, que es constitueix com
a zona de transició entre la serralada Litoral (horsts del Garraf i de Collserola-
Montnegre) al NW, i la conca de Barcelona (o graben de Barcelona) al SE. Limiten
aquests tres blocs dues falles verticals de direcció NE-SW.
El recobriment quaternari de la plana de Barcelona integra dues unitats
morfològiques, la plana Alta i la plana Baixa, separades per un talús, escarpament
en part tectònic i en part erosiu (Cassasas & Riba, 1992). La plana Baixa està
constituïda per dipòsits holocènics i formen actualment els deltes del Llobregat i del
Besós.
El Delta de Llobregat descansa sobre diversos sistemes deltaics plistocens,
actualment submergits. El delta visible correspon al delta holocè, comprès per dues
formacions detrítiques de sorres i graves, separades per una cunya intermèdia de
llims i argiles que cap als marges canvia lateralment a materials més grollers.
La pauta estratigràfica d’aquest delta visible va ser marcada principalment pels
canvis relatius del nivell del mar i per les avingudes de sediments. Pel que fa a
aquestes avingudes, s’infereix que van ser afavorides per fluctuacions climàtiques i
per les activitats antròpiques a la conca de drenatge, factors que en acoblar-se van
provocar successius impulsos progradants i avulsions. També s’ha estimat que des
de fa 14.586 anys fins fa 6.405 anys la taxa de sedimentació va ser molt baixa, que
a partir de fa 6.045 anys es va incrementar molt i que des de fa 4.500 anys el nivell
del mar ha mantingut un valor semblant a l’actual, factor que ha fet possible el
naixement i la progradació de la plana deltaica actual.
2.1.3. Sòls
Segons el sistema de classificació americà, la Soil Taxonomy, tots els sòls del
Delta pertanyen a l’ordre Entisòls, caracteritzats per sòls poc meteoritzats i
evolucionats i amb escàs desenvolupament d’horitzons de diagnosi. Dins d’aquesta
categoria, es reconeixen tres grans grups de sòls amb representació al delta del
Llobregat: Xerofluvents, Xeropsamments i Xerortents.
Els Xerofluvents són sòls amb grans canvis sobtats en quant a textura i contingut de
matèria orgànica i tenen una relació directa amb la dinàmica fluvial i s’han localitzat
a les vores del riu i de lleres abandonades. Els Xerortents formen també un grup de
9
sòls poc desenvolupats i es relacionen amb una dinàmica erosivo-col·luvial, d’origen
natural o antròpic i són els que, juntament amb els xerofluvents, ocupen una bona
part de la plana. Els Xeropsamments es caracteritzen sobretot per la seva textura
sorrenca i, al Delta, es desenvolupen al litoral de Gavà i Castelldefels, conformant
les seves platges i dunes.
2.1.4. Hidrologia Les principals formes hidrogràfiques superficials del delta del Llobregat són el riu, les
rieres, els estanys, les basses, les maresmes i els canals.
El riu Llobregat aboca al mar uns 531 hm3/any, mentre que l’aigua recollida a la
conca és d’uns 3.216,4 hm3/any. Aquesta diferència és deguda, principalment, a
l’extracció o derivació per a usos diversos, la infiltració i l’elevada transpiració que es
produeix a la mateixa conca.
La torrencialitat és una altra característica del seu règim hidrològic, sovint traduïda
en avingudes i riuades de consideració.
A la plana de Ponent es reconeixen els estanys de la Murtra, el Remolar, la Roberta,
la Ricarda, la Magarola i l’estany de Cal Tet, tots ells d’origen natural, a excepció de
la Roberta i de Cal Tet, que va ser excavat artificialment al traslladar-se la
desembocadura del riu l’any 2004.
Els canals són d’origen artificial i formen part de la xarxa de drenatge i reg del Parc
Agrari del Baix Llobregat. Alguna de les corredores daten del segle XV.
A nivell subterrani, l’aqüífer del delta del Llobregat té una extensió de 110 km2 i una
forma triangular, amb els vèrtexs situats a Pallejà, la Zona Franca i les Botigues de
Sitges. Es divideix en un aqüífer superficial i un aqüífer profund. L’aqüífer superficial
ha estat utilitzat des dels primers poblaments deltaics. L’aqüífer profund, per contra,
va ser descobert cap al segle XIX i va provocar la substitució de l’ús de l’aigua de
l’aqüífer superficial per l’aigua de l’aqüífer artesià. L’aigua ha estat utilitzada pel
sector primari, secundari, terciari i per al consum humà de gran part de Barcelona.
10
2.1.5. Climatologia La precipitació mitjana anual registrada al Prat en el trienni 1969-1999 va ser de
631,1 mm, un valor no gaire alt, però lleugerament superior a l’obtingut per a la
península Ibèrica. Aquesta precipitació acostuma produir-se en forma de xàfecs
breus i intensos.
Pel mateix període, la variació anual de les temperatures registrades va determinar
un clima d’hiverns suaus i estius relativament càlids. L’oscil·lació tèrmica mensual
mitjana és de 8,9º. La temperatura mitjana anual és 15,5º.
Les glaçades són poc probables al Delta i estan circumscrites a l’hivern. Els dies de
boira són una mitjana de 10/any. Els valors d’humitat absoluta són molt alts,
normalment per sobre dels 10 g/cm3, i normalment corresponen a una humitat
mitjana relativa superior al 70%.
2.1.6. Història La presència del riu Llobregat, juntament amb les maresmes inundables del Delta i
les extremes condicions d'insalubritat (alta concentració salina) van condicionar les
dificultats del poblament de les terres del Delta.
El poblament estable es limitava a les terres més segures, lluny del mar i de les
zones inundades i a recer de les avingudes del riu. Només alguns masos, de pedra i
calç, ocupaven la part baixa del Delta. Al segle XII se'n comptabilitzaven una
dotzena.
L'activitat econòmica principal era l'agricultura i la ramaderia, aquesta situació
precària de domini total del medi sobre l'ocupació humana, començà a modificar-se
lentament a partir del segle XV amb l’ocupació de noves terres i el conreu de nous
productes.
L'expansió de l'agricultura, primer de secà i després de regadiu, representà la
primera gran transformació del territori ja que es començaren a dessecar maresmes
de manera lenta però continuada i es va iniciar la regressió10 del paisatge primigeni
del Delta.
Això representà un augment de la superfície conreada que a principis del segle XVI
ja era d'una quarta part del territori deltaic existent. Aquesta situació d'avanç
11
esdevingué constant fins al segle XIX.
Tot es veié substancialment alterat al llarg de la segona meitat del segle XIX, degut
als nous sistemes d'obtenció d'aigua com la construcció dels canals de reg paral·lels
al riu i el descobriment de l'existència de les aigües artesianes. A mesura que es
consolidà l'ocupació humana, s'organitzà la defensa contra les riuades amb la
construcció d’un terraplè, això va ser una mostra més de l'intent de dominar el medi.
La lluita fou constant i les avingudes del riu destruïren moltes vegades aquest primer
marge de defensa que no es consolidà fins a principis del segle XX. Durant les
primeres dècades, el paisatge primigeni del Delta ja havia estat molt transformat i els
conreus esdevingueren l'element dominant.
Tot i així, el canvi més profund del paisatge del Delta vingué aparellat a la
implantació i el desenvolupament de la societat industrial al segle XX, les industries
van venir atretes per l'abundància d'aigua i la proximitat a la ciutat de Barcelona. A
causa de la implantació de les noves activitats es produí una demanda creixent de
mà d'obra no qualificada que provocà un intens fenomen d'immigració, i els nuclis
del Delta van veure com la seva població es multiplicava en pocs anys. Això va tenir
com a conseqüència el creixement urbanístic caòtic de les ciutats, ja que no es van
preveure aspectes com la xarxa de clavegueram, l'eliminació de residus o la
depuració de les aigües.
Tot això explica que, a més de la profunda transformació del paisatge, en aquesta
etapa es produeixi una degradació de l'estat de conservació del medi ambient al
Delta i molt especialment del medi aquàtic en totes les seves manifestacions,
l'aqüífer superficial i profund, el riu, les aigües marines i els estanys.
Avui en dia el Delta és un espai ple de contrastos on hi conviuen un gran nombre
d'activitats: polígons industrials, grans nuclis urbans, complexes infraestructures de
comunicació, un port i un aeroport. Això explica que el Delta es veiés sovint des de
la centralitat metropolitana com un espai "buit" susceptible de satisfer les necessitats
territorials de moltes infraestructures bàsiques.
Cal destacar, però, les mesures correctores que s’han pres per pal·liar els efectes
nocius. Per garantir la gestió i la protecció dels espais naturals del delta del
Llobregat, el maig de 2005 es va crear el Consorci dels Espais Naturals del Delta del
Llobregat. El Consorci intervé en els espais de protecció especial del Delta del
12
Llobregat i actua com a entitat autònoma per delegació de les administracions que el
formen, i executa els acords presos per a la gestió i la conservació dels espais
naturals. La missió del Consorci és la gestió, la preservació, l’estudi i la divulgació
dels valors naturals i del paisatge del delta del Llobregat, així com la millora contínua
de l’oferta d’ús públic i educatiu de l’entorn natural, sempre compatible amb la
conservació. També la figura del Parc Agrari del Baix Llobregat, un ens consorcial
públic de caràcter local i naturalesa associativa i institucional, nascut al 1999, que té
per objecte l'ordenació, el desenvolupament i la gestió del Parc mitjançant les formes
de gestió establertes per la legislació de règim local i l'ús i el foment dels instruments
de cooperació interinstitucional per tal d'estudiar i cercar solucions globals als
problemes de l'Espai Agrari que li dóna nom, i constituir un fòrum consultiu i
assessor de debat i participació en el marc d'aquest objecte.
2.1.7. Paisatge vegetal A la plana deltaica podem distingir quatre grans grups de comunitats vegetals: les
comunitats halòfiles, vinculades a la salinitat edàfica; les comunitats psammòfiles,
vinculades als arenals litorals; les comunitats higròfiles, lligades a la influència de
l’aigua; i les comunitats antròpiques, lligades a les comunitats agrícoles i urbanes.
No obstant això, la influència humana és tan important que algunes de les
comunitats vegetals que es consideren pròpies d’ambients deltaics són fruit de la
capacitat de recuperació natural dels espais pertorbats i corresponen a etapes més
o menys avançades del procés de successió vegetal, segons la intensitat i
l’antiguitat de l’impacte humà en el territori.
13
2.2. Metodologia
Les dades i la seva gestió
El treball s’ha realitzat començant per recollir els usos anomenats de les plantes
durant les entrevistes fetes a diferents persones dels municipis estudiats. En la
majoria dels casos, l’entrevista s’ha enregistrat amb gravadora -amb permís previ de
l’informant- i, en tots els casos, s’ha realitzat una posterior transcripció seguint els
criteris adoptats pel grup de recerca, i bolcades en la base de dades del grup
EtnobotCat (www.etnobotanica.cat). Aquesta base de dades, de naturalesa
relacional i en format SQL, permet l’entrada de la informació en línia i organitzada
gràcies a diversos tesaurus de les diferents categories d’ús. Permet, també, la gestió
automàtica del catàleg de tàxons i de barreges, així com l’obtenció de fulls d’Excel®
Microsoft preparats per als anàlisis posteriors.
Les entrevistes han estat fetes a casa de l’informant, al seu lloc de treball –sent
normalment camp de conreu o botiga de fruites i verdures-, o directament passejant
pel camp.
S’han recollit mostres de totes les plantes citades i han estat dipositats a l’herbari
BCN, del Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal de la Universitat de
Barcelona. El recull de plantes s’ha ordenat a través d’unes fitxes on hi consta la
família, el nom popular i el científic (per al qual hem seguit Bolòs et al., 2005), els
usos i quina part i com s’emprava.
Els informants
Fins al moment, s’han realitzat un total de 65 entrevistes, tot i que per a aquest
estudi tan sols hem analitzat un total de 48, perquè hi ha 17 pendents de revisar de
nou amb els informants, sobretot per contrastar la informació o bé al camp o bé amb
una mostra de l’espècie citada per tal de validar la informació donada.
Aquestes entrevistes han estat fetes, sobretot, a gent gran arrelada al territori i amb
cert coneixement de plantes (antics pagesos o famílies amb un fort arrelament
territorial); però, per les característiques demogràfiques de la zona, així com també
per la voluntat de dotar els estudis etnològics del mateix dinamisme que tenen les
societats estudiades (en ràpid procés de transformació), s’ha potenciat també la
realització d’entrevistes a gent més jove que està relacionada o no amb l’agricultura i
fortament arrelada a la terra.
14
Els informants han estat localitzats a través de tres mètodes:
1) a partir del sistema anomenat de bola de neu (Goodman, 1961), en què molts
dels primers informants van remetent a d’altres de potencials.
2) a partir de dinamitzadors locals (pertanyents a l’Administració o no) que coneixen
el territori i els seus habitants i que ens han facilitat el contacte.
3) a partir de tallers puntuals de difusió de coneixements coordinats per entitats
locals, en els què s’han realitzat dinàmiques que han permès contactar amb els
informants.
Per veure el llistat de tots els informants vegeu la taula 1 a l’annex.
15
3. Resultats
Aquest estudi etnobotànic ha estat elaborat a partir de 48 entrevistes fetes a 51
informants, 25 homes i 26 dones. La mitjana d’edat total és de 63 anys . Per a
homes, és de 64,92 i per a dones és de 62,09.
Fig. 1. Rang d’edats dels informants.
El rang d’edats està distribuït tal i com s’aprecia a la figura 1. El 51% dels informants
superen els 65 anys (un 70% dels quals superen els 75 anys), el 33% dels
informants tenen entre 40 i 65 anys, i 16% tenen edats compreses entre el 18 i els
40 anys.
Fig. 2. Nombre de plantes citades per cada font del total dels 51 entrevistats.
18-40
40-65
+65
16
Després d’haver realitzat les enquestes hem recollit informació sobre 289 tàxons,
que figuren a la base de dades amb els noms populars (407 en total) i usos
corresponents, així com la indicació de quin informant l’ha citat. El 40,48%
d’aquests tàxons fan referència a espècies cultivades i/o importades amb usos
comercials. Finalment, hi ha un catàleg de barreges de plantes format per 12
mescles d’ús medicinal i 9 de caire culinari.
S’han obtingut un total de 1.152 citacions. Tota aquesta informació s’ha dividit en
tres grups principals: medicinals, alimentaris i altres usos. En cada cas, sempre s’ha
intentat saber quina part del tàxon s’estava utilitzant en alguns moments, però,
l’informant no ho sabia o bé, no ho ha sabut precisar. Pel que fa als tàxons que no
tenien una finalitat medicinal o alimentària, se’ls ha posat en un apartat d’altres usos
on s’hi inclouen, per exemple, usos fusters, artesanals o de maneig silvicopastoral. 3.1. Catàleg etnoflorístic de tàxons
Tot seguit es consignen la llista dels tàxons que constitueixen el catàleg
etnoflorístic, el contingut complet del qual es troba a l’annex 2.
• Acacia dealbata L. • Acmella oleracea (L.) R.K. Jansen • Actinidia chinensis Planch • Aesculus hippocastanum L. • Agaricus bisporus (J.E. Lange) Imbach • Allium cepa L. • Allium porrum L. • Allium sativum L. • Allium schoenoprasum L. • Aloe vera (L.) Burm. • Alyssum maritimum (L.) Lam. • Amaranthus retroflexus L. • Ampelodesmos mauritanica (Poiret) T.
Durand et Schinz • Anagallis arvensis L. • Ananas comosus (L.) Merr. • Anethum graveolens L. • Annona cherimola Mill. • Anthriscus cerefolium (L.) Hoffm. • Apium graveolens L. • Apium graveolens L. var. rapaceum • Araujia sericifera Brot. • Artemisia annua L.
• Artemisia arborescens L. • Arundo donax L. • Asparagus acutifolius L. • Asparagus officinalis L. • Asphodelus fistulosus L. • Atriplex halimus L. • Atropa belladona L. • Avena sativa L. • Avena sterilis L. • Averrhoa carambola L. • Beta vulgaris L. subsp. vulgaris var.
altissima Döll • Beta vulgaris subsp. maritima (L.) Arcang. • Beta vulgaris subsp. vulgaris L. • Bidens aurea (Ait.) Sherff • Boletus edulis • Borago officinalis L. • Brassica juncea (L.) Czern. • Brassica napus L. • Brassica napus var. napobrassica (L.) Rchb. • Brassica oleracea subsp. oleracea L. var.
botrytis • Brassica oleracea subsp. oleracea L. var.
17
capitata • Brassica oleracea subsp. oleracea L. var.
capitata • Brassica oleracea subsp. oleracea L. var.
gemmifera • Brassica oleracea subsp. oleracea L. var.
italica • Bromus catharticus Vahl. • Calendula arvensis L. • Calendula officinalis L. • Cannabis sativa L. • Cantharellus cibarius Fr. • Capsella bursa-pastoris (L.) Medic. • Capsicum annuum L. • Carduncellus caeruleus (L.) C. Presl subsp.
caeruleus • Carduncellus monspelliensum All. • Carica papaya L. • Castanea sativa Mill. • Celtis australis L. • Centaurea aspera L. • Ceratonia siliqua L. • Chenopodium album L. • Chenopodium murale L. • Cicer arietirum L. • Cichorium endivia subsp. endivia L. • Cichorium intybus L. • Cirsium arvense (L.) Scop. • Cistus albidus L. • Cistus salviifolius L. • Citrullus lanatus (Thunb.) Matsumara et
Nakai • Citrus aurantiifolia (Christm.) Swingle • Citrus aurantium L. • Citrus deliciosa Ten. • Citrus japonica Thunb. • Citrus limon (L.) Burm. • Citrus paradisi Macfadyen in Hook. • Citrus sinensis (L.) Osbeck • Cocos nucifera L. • Convolvulus arvensis L. • Conyza bonariensis L. • Conyza sumatrensis (Retz.) E. Walker • Coriandrum sativum L. • Coriaria myrtifolia L. • Coronopus didymus (L.) Sm. • Crataegus monogyna Jacq.
• Craterellus cornucopioides • Craterellus lutescens • Cucumis melo L. subsp. melo • Cucumis melo subsp. flexuosus (L.)
Pangalo • Cucumis sativus L. • Cucurbita ficifolia C.D. Bouché in Verh. • Cucurbita maxima Duch. in Lam. • Cucurbita pepo L. • Cuminum cyminum L. • Curcuma longa L. • Cydonia oblonga Mill. • Cymbopogon citratus (DC.) Stapf • Cynara cardunculus L. • Cynara scolymus L. • Cynodon dactylon (L.) Pers • Cyperus rotundus L. • Daucus carota subsp. sativus (Hoffm.)
Arcang. • Diospyros kaki L. • Diplotaxis erucoides (L.) DC. • Elymus farctus (Viv.) Runemark ex Melderis
subsp. farctus • Equisetum arvense L. • Equisetum ramosissimum Desf. subsp.
ramosissimum • Equisetum telmateia Ehrh. • Erica multiflora L. • Eriobotrya japonica (Thunb.) Lindl. • Eruca vesicaria (L.) Cav. • Eryngium campestre L. • Eryngium maritimum L. • Eucalyptus globulus Labill. • Euphorbia characias L. subsp. characias • Euphorbia lathyris L. • Euphorbia serrata L. • Ficus carica L. • Foeniculum vulgare Mill. • Fragaria vesca L. • Galium aparine L. • Genista scorpius (L.) DC. in Lam. et DC.
subsp. scorpius • Globularia alypum L. • Glycyrrhyza glabra L. • Hedera helix L. • Helianthus tuberosus L. • Helichrysum stoechas (L.) Moench
18
• Hordeum murinum L. • Hordeum vulgare L. • Hypericum perforatum L. • Ilex aquifolium L. • Ipomoea batatas (L.) Lam. • Jasonia saxatilis (Lam.) Guss. • Juglans regia L. • Juncus acutus L. • Juncus maritimus Lam. • Lactarius sp. • Lactuca sativa L. • Laurus nobilis L. • Lavandula dentata L. • Lavandula stoechas L. • Lentinus edodes (Berk.) Singer • Lepidium draba L. • Lilium candidum L. • Linum usitatissimum L. • Lippia triphylla (L'Hér.) O. Kuntze • Litchi sinensis Sonner • Lolium perenne L. • Lolium rigidum Gaudin • Malva sylvestris L. • Mangifera indica L. • Manihot esculenta Krantz • Matricaria recutita L. • Medicago sativa L. • Melissa officinalis L. subsp. officinalis • Mentha pulegium L. • Mentha x gentilis L. • Mercurialis annua L. subsp. annua • Mesembryanthemum crystallinum L. • Mespilus germanica L. • Montia fontana L. • Musa balbisiana Colla • Musa cuminata Colla • Musa paradisiaca L. • Muscari neglectum Guss. ex Ten. • Narcissus tazetta L. subsp. tazetta • Nerium oleander L. • Ocimum basilicum L. • Olea europaea subsp. europaea L. • Opuntia ficus-indica (L.) Mill. • Origanum majorana L. • Origanum vulgare L. • Oryza sativa L.
• Oryzopsis miliacea (L.) Asch. et Graebn. subsp. miliacea
• Oxalis debilis Humb., Bonpl. et Kunth • Papaver rhoeas L. • Papaver somniferum L. • Parietaria officinalis L. subsp. judaica (L.)
Béguinot • Paspalum dilatatum Poiret in Lam. • Paspalum distichum L. • Passiflora edulis Sims • Pastinaca sativa var. hortensis Ehrh. • Pelargonium citrosum Voigt ex Breiter • Perilla frutescens (L.) Britt. • Persea americana Mill. • Petroselinum crispum (Mill.) Hill • Phaseolus vulgaris L. • Phoenix dactylifera L. • Phormium tenax J.R.Forst. & G.Forst. • Phragmites australis (Cav.) Trin. • Physalis peruviana L. • Pimpinella anisum L. • Pinus halepensis Mill. • Pinus pinea L. • Pistacia lentiscus L. • Pisum sativum L. • Plantago lagopus L. • Plantago lanceolata L. • Plantago major L. • Pleurochaete squarrosa (Brid.) Lindb. • Pleurotus ostreatus (Jacq. ex Fr.) P.Kumm. • Poa annua L. • Polygonum aviculare L. • Polypodium vulgare L. subsp. serralatum
Arcang. • Portulaca oleracea L. • Prunus armeniaca L. • Prunus avium (L.) L. • Prunus cerasifera Ehrh. • Prunus domestica L. • Prunus dulcis (Mill.) D.A. Webb • Prunus mahaleb L. • Prunus persica (L.) Batsch • Prunus persica var. nectarina Maxim. • Prunus persica var. platycarpa (Decne.)
L.H. Bailey • Psidium guajaba L. • Punica granatum L.
19
• Pyrus communis subsp. communis L. • Pyrus malus subsp. mitis (Wallr.) O. Bolós
et J. Vigo • Quercus humilis Lam. • Quercus ilex L.subsp. ilex • Ranunculus sardous Crantz • Raphanus raphanistrum subsp. sativus (L.)
Domin • Reichardia picroides (L.) Roth • Ribes uva-crispa L. • Ricinus communis L. • Rorippa nasturtium-aquaticum (L.) Hayek • Rosa canina L. • Rosmarinus officinalis L. • Rubus idaeus L. • Rubus ulmifolius Schott • Rumex cristatus DC. • Ruscus aculeatus L. • Ruta graveolens L. • Salicornia europaea L. • Salvia officinalis L. • Sambucus nigra L. • Santolina chamaecyparissus L. • Satureja calamintha (L.) Scheele • Satureja fruticosa (L.) Briq. • Satureja montana L. • Scirpus holoschoenus L. • Sedum sediforme (Jacq.) Pau • Setaria verticillata (L.) Beauv. • Silene vulgaris (Moench) Garcke • Silybum marianum (L.) Gaertn. • Sisymbrium irio L. • Smilax aspera L. • Solanum lycopersicum L. • Solanum melongena L. • Solanum nigrum L. • Solanum tuberosum L. • Sonchus oleraceus L. • Sorbus domestica L.
• Sorghum halepense (L.) Pers. • Spartium junceum L. • Spinacia oleracea L. • Stachys officinalis (L.) Trevisan • Stellaria media (L.) Vill. • Stevia rebaudiana Bert. • Symphytum officinale L. • Syringa vulgaris L. • Syzygium aromaticum (L.) Merr. & L.M.
Perry • Tamarindus indica L. • Taraxacum officinale Weber in Wiggers • Thymelaea hirsuta (L.) Endl. • Thymus vulgaris L. • Tilia platyphyllos Scop. • Trencamànecs • Tribulus terrestris L. • Trifolium alexandrinum L. • Triticum aestivum L. • Tropaeolum majus L. • Typha latifolia L. • Ulex parviflorus Pourr. subsp. parviflorus • Umbilicus rupestris (Salisb.) Dandy • Urtica urens L. • Vaccinium myrtillus L. • Valerianella locusta (L.) Laterrade • Verbascum sinuatum L. • Verbena officinalis L. • Veronica persica Poiret in Lam. • Vicia faba L. • Vicia sativa L. • Vinca major L. • Viola sylvestris Lam. • Viola tricolor var. hortensis DC. • Vitis vinifera L. • Xanthosoma sagittifolium (L.) Schott • Zea mays L. • Zingiber officinale Roscoe
3.2. Catàleg de barreges
Les barreges són mescles d’espècies amb finalitat principalment medicinal. En
l’annex 3 es pot consultar el catàleg de barreges.
20
4. Discussió dels resultats
El total de tàxons esmentats ha estat de 289 i formen part de 58 famílies.
Predominen set famílies: gramínies, amb 19 representants; compostes, amb 17;
rosàcies, amb 15 representants;; labiades, amb 14; papilionàcies, amb 11; i
umbel·líferes i crucíferes, amb 10 representants cadascuna. Els resultats queden
representats en la taula 2 de l’annex 1.
Aquest predomini concorda amb la distribució de tàxons per famílies analitzada per
González et al. (2016) a la seva Flora Vascular del Delta del Llobregat, on veiem que
gramínies (13%), compostes (10,5%), papilionàcies (9,7%), crucíferes (4%),
umbel·líferes (2,7%) i labiades (2,6%) són les més abundants en aquest territori. La
família de les rosàcies, però, és present degut als nombrosos tàxons corresponents
a arbres fruiters que hi ha en aquesta zona eminentment agrícola.
Fig. 3. Distribució en les de diferents categories d’usos registrats.
4.1. Usos medicinals Aproximadament un terç dels usos totals són de caire medicinal. Comparat amb
altres estudis etnobotànics dels Països Catalans, és un percentatge relativament
baix. Això probablement té dues causes: la primera, la formació no farmacèutica de
l’autor, que ha provocat la no incidència en aquest aspecte al llarg de les entrevistes.
L’altra causa, de caire etnològic, és la pèrdua o manca del coneixement farmacèutic
i medicinal de les plantes per part de la població del Delta del Llobregat, població
21
que, per altra banda, ha estat lligada històricament a l’agricultura, però en menor
mesura, a la muntanya i a la recol·lecció d’herbes remeieres.
Figura 4: Espècies citades usos medicinals i nombre de citacions al Baix Llobregat
22
S’han esmentat 175 reports d’ús i 140 espècies citades diferents, entre les que
destaquen les següents:
1. Thymus vulgaris L. (farigola), amb 15 reports d’ús.
2. Zea mays L. (blat de moro), amb 8 reports d’ús.
3. Cynara scolimus L. (carxofa), amb 8 reports d’ús.
4. Foeniculum vulgare Mill. (fonoll), amb 8 reports d’ús.
5. Malva sylvestris L. (malva), amb 7 reports d’ús.
6. Citrus limon (L.) Burm. (llimoner), amb 7 reports d’ús.
Farigola i fonoll són plantes comunes de clima mediterrani, molt utilitzades en usos
medicinals. L’aigua timolada –la infusió de la farigola per a ús extern- és prou
coneguda com a antisèptic, tot i que aquest tàxon també ha estat citat per a d’altres
usos medicinals. També és interessant destacar la naturalesa agrícola d’almenys 3
de les 6 plantes més citades a nivell d’usos medicinals, fet provocat pel perfil dels
informants i per les característiques pròpies del territori.
Figura 5. Tipologia dels trastorns i nombre de citacions
23
Figura 6. Tipologia i nombre de citacions de les principals aplicacions medicinals al Baix Llobregat
En quant a tipologia de trastorns als que es fa referència, són els trastorns del
sistema digestiu els més citats. En concret, els usos medicinals més citats són
l’estomacal, el digestiu i el diürètic.
També cal esmentar el trastorns del sistema genitourinari, sent els usos medicinals
relacionats amb la protecció de fetge i ronyons també abundants.
I per últim, els usos relacionats amb la cura del refredat també han estat molt citats.
24
4.2. Usos alimentaris
El segon apartat sobre el qual hem treballat és l’alimentari, on s’han trobat 272
reports d’ús d’un total de 70 espècies. Les cinc espècies més citades en destinació
alimentària humana són les següents:
1. Thymus vulgare L., amb 12 reports d’ús.
1. Foeniculum vulgare Mill., amb 10 reports d’ús.
2. Portulaca oleracea L., amb 9 reports d’ús.
3. Prunus avium (L.) L., amb 8 reports d’ús.
4. Prunus persica (L.) Batsch, amb 8 reports d’ús.
5. Ceratonia siliqua L., amb 8 reports d’ús.
En l’anàlisi dels usos culinaris de les espècies vegetals acostuma a passar que els
informants no citen les propietats comestibles d’aquelles plantes cultivades per al
consum alimentari o que són tan comuns que obliden dir que es mengen. És per
això que les plantes més citades són aquelles que s’utilitzen en la preparació
d’alguna elaboració, com poden ser la preparació d’olives (Thymus vulgare L. i
Foeniculum vulgare Mill.), o la preparació de melmelades i confitures (Prunus avium
(L.) L. i Prunus persica (L.) Batsch).
Destaca també la menció repetida dels usos culinaris de la verdolaga (Portulaca
oleracea L.), una “mala herba” per a la major part dels informants, però de la que
coneixen la seva comestibilitat.
25
Figura 4. Plantes per alimentació humana citades i nombre de citacions al Baix Llobregat.
Pel que fa a l’alimentació animal, s’hi han recopilat 41 reports d’ús de 18 espècies
diferents, entre les que destaquen el garrofer (Ceratonia siliqua L.) i l’ufals –o alfals-
26
(Medicago sativa L.), espècies utilitzades com a farratge per als animals de treball i
de càrrega.
Figura 5. Plantes per alimentació animal citades i nombre de citacions al Baix Llobregat.
4.3. Altres usos
En aquest apartat es recullen aquells usos que no fan referència a les seves
propietats medicinals ni alimentàries. S’han recopilat 126 reports d’ús de 56
espècies diferents, dividides en 19 subcategories, les més importants de les quals
en nombre de citacions ha estat la referent als usos agrícoles i hortícoles i, en segon
terme, els usos ornamentals que, sobretot, fan referència a plantes que han estat
històricament emprades per al seu comerç com a plantes decoratives d’ús privat i
social.
27
Figura 6. Tipologia dels usos de les plantes altres que els medicinals i els alimentaris al Baix Llobregat.
En quant a l’aplicació hortícola i agrícola, el 43,4% dels usos estan relacionats amb
l’elaboració d’estris i elements de suport a les tasques agrícoles, com poden ser,
per exemple, les canyes per enramar tomaqueres o els joncs per lligar enciams.
Figura 7. Maneig agrícola i silvicopastoral i nombre de citacions al Baix Llobregat
A nivell general, l’espècie més citada és, sense dubte, la canya (Arundo donax L.),
molt emprada per enramar tomaqueres i mongeteres, però també com a
combustible, per a elaborar elements de construcció o emprada per a restaurar
talussos de rius.
28
Figura 8. Espècies citades amb altres usos i nombre de reports d’ús de cadascuna al Baix Llobregat.
29
5. Conclusions i perspectives
L’anàlisi de les dades proporcionades pels informants d’aquest estudi permet afirmar
que el coneixement etnobotànic al delta del Llobregat encara hi és present i està
molt vinculat al camp.
Es detecta, però, que aquest coneixement, més profund en la gent de més edat, no
ha esta traspassat a la següent generació, tot i estar també aquesta vinculada a
l’agricultura.
Pel que fa als usos, destaquen sobretot els usos alimentaris per sobre dels usos
medicinals, degut, en part, a la naturalesa agrícola del territori. És destacable,
també, que una quarta part dels usos no siguin ni medicinals ni alimentaris, fet que
indica la presència habitual de les plantes en usos de la vida quotidiana, usos
fortament lligats a l’agricultura i al sector econòmic primari.
A nivell general del projecte, s’han assolit els objectius i el pla de treball establert,
inventariant el patrimoni etnobotànic del territori estudiat, contribuint al coneixement
històric, natural i cultural del Delta del Llobregat.
Cal continuar la recerca etnobotànica al territori considerat (Delta del Llobregat) i
ampliar els límits geogràfics abastant més municipis de la comarca per tal de seguir
ampliant i recopilant tots aquells coneixements que han anat passant de generació
en generació, molts del quals, d’una manera gairebé inevitable, semblen abocats a
quedar-se en l’oblit. Si no coneixem el que ens envolta no serem mai capaços de
valorar-ho ni estimar-ho, sense la qual cosa la seva conservació, que considerem
necessària com a patrimoni alhora natural i cultural, serà impossible.
Per això és important retornar aquests coneixements a la comunitat a través de la
publicació i difusió d’aquests resultats, accions en les que a partir d’ara, l’autor i el
centre d’estudis de Gavà es veuran abocats.
30
6. Bibliografia
ALCOVER, A.M., MOLL, F.B.,1926-1962. Diccionari català-valencià-balear. Editorial
Moll. [diccionari en línia] <http://dcvb.iecat.net/>. [última consulta, agost 2013]
BOLÓS,O., VIGO, J., MASALLES, R. & NINOT, J., 2005. Flora manual dels països
catalans. Editorial Pòrtic S.A.
BOLÓS, O. de, VIGO, J., 1984. Flora dels Països Catalans. Vol. I. Ed. Barcino.
Barcelona.
BONET, M.À., 1993. Etnobotànica de la Vall del Tenes (Vallès Oriental). Ajuntament
de Bellpuig & Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona.
GONZÁLEZ, V., DEL HOYO, R., SEGUÍ, J.M., VALVERDE, A., 2016. Flora vascular
del Delta del Llobregat. Editorial Institut d'Estudis Catalans.
MAYANS, M., 2013. Estudi etnobotànic de Formentera. Tesi de Màster. Universitat
de Barcelona.
PARADA, M., 2007. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Tesi doctoral. Universitat
de Barcelona.
PARADA, M., SELGA, A., BONET, M.À., VALLÈS, J., 2002. Etnobotànica de les
terres gironines, natura i cultura popular a la plana interior de l’Alt Empordà i a les
Guilleries. Diputació de Girona, Girona.
POMÉS, J., 2001. L'agricultura En La Transformació De La Comarca. Una
Panoràmica Històrica De L'agricultura Al Baix Llobregat. Segles XVIII-XX. Ed. La
Terra.
RITA, J. (coord.)., 2007. Herbari virtual del Mediterrani Occidental. Universitat de les
Illes Balears [en línia] <http://herbarivirtual.uib.es>.[última consulta, març 2017]
SÁNCHEZ MONGE, E., 1991. La flora agrícola. Ed. Ministerio de Agricultura y
Pesca.
SELGA, A., 1998. Estudis etnobotànics a les Guilleries. Tesi de màster, Universitat
de Barcelona.
SUNYER, M., 2004. El veïnat de la meva infantesa. Ajuntament de Gavà.
TABARUELA, P., SANS, J., 2003. El Delta de Llobregat, terres d’oblit. Ed. l’Abadia
de Montserrat.
TARRIDA, A., 2005. Terra i ànima; el Gavà de quan jo anava a l’escola. Associació
d’amics del museu de Gavà.
VALLÈS, J., 2007. La recerca en etnobotànica a Catalunya: objectius, mètodes,
zones estudiades i alguns resultats i comentaris generals. RIDEC (Recerca i Difusió
de l’Etnologia Catalana), <http://cultura.gencat.net/cpcptc/ridec/>, 26-III-2007, pp. 1-
10.
31
VALLÈS, J. (dir.). Noms de plantes [en línia]. Barcelona:TERMCAT, Centre de
Terminologia, cop. 2009. [diccionaris en línia]
<http://www.termcat.cat/dicci/noms_plantes/index.html >.[última consulta, marc
2017]
32
Annex 1. Taules Taula 1. Llistat d’informants
Núm. Nom i cognoms Lloc de residència Any de naixement
Font d'informació
1 Esteve Carbonell Gavà 1942 #46 2 Manel Sunyer Viladecans 1932 #40 3 Joan Badia Viladecans 1952 #43 4 Sergi Camí Viladecans 1973 #35 5 Elias Carol Sant Boi de Llobregat 1969 #32 6 Arturo Arenols Castelldefels 1981 #30 7 Sisco Vendrell Sant Climent de Llobregat 1930 #29 8 Pere Llussà Sant Climent de Llobregat 1953 #28 9 Manel Torres Sant Climent de Llobregat 1935 #27
10 Jaume Vendrell Sant Climent de Llobregat 1965 #26 11 Jaume Campamà Sant Climent de Llobregat 1949 #25 12 Guillem Company El Prat de Llobregat 1930 #22 13 Enric Pi El Prat de Llobregat 1922 #21 14 Paco Jiménez Viladecans 1941 #15 15 Josep Comelles Viladecans 1947 #16 16 Albert Bou Sant Boi de Llobregat 1960 #17 17 Raúl Fernández Viladecans 1979 #13 18 José Juan López Viladecans 1966 #10 19 Jordi Tejada Viladecans 1972 #12 20 Jordi Morales Viladecans 1977 #12 21 Siscu Oller Viladecans 1943 #7 22 Josep Alaball Viladecans 1948 #8 23 Benet Pañella Viladecans 1926 #4 24 Enric Alaball Sant Climent de Llobregat 1983 #3 25 Joan Ribas El Prat de Llobregat 1953 #1 26 Coloma Estapé Gavà 1918 #48 27 Maria Berroy Viladecans 1936 #45 28 Adela Gràcia Viladecans 1936 #44 29 Rosa Mercat Viladecans 1968 #42 30 Maria Gato Viladecans 1956 #41 31 Natàlia Lázaro Viladecans 1968 #38 32 Montse Laguna Viladecans 1962 #39 33 Marta Garcia Viladecans 1977 #36 34 Mari González Viladecans 1967 #37 35 Maria Baumà Sant Climent de Llobregat 1934 #33 36 Karla Clarà Sant Climent de Llobregat 1986 #34 37 Carmen Mozo Castelldefels 1956 #31 38 Antònia Salisachs Sant Climent de Llobregat 1950 #24 39 Rosa Maria Vilà El Prat de Llobregat 1935 #23 40 Pilar Pérez El Prat de Llobregat 1937 #18 41 Maria Carme Padrosa El Prat de Llobregat 1940 #19 42 Anita Pi El Prat de Llobregat 1939 #20 43 Belén Hinojosa Viladecans 1981 #13 44 Montse Gil Viladecans 1942 #11 45 Mari Carmen Campillo Viladecans 1943 #9 46 Lola Planellas Viladecans 1939 #70
33
Núm. Nom i cognoms Lloc de residència Any de naixement
Font d'informació
47 Carme Ulla Viladecans 1959 #14 48 Anna Muns Viladecans 1994 #14 49 Sara Fraguas Viladecans 1970 #6 50 Marta Mata Gavà 1970 #5 51 Maria González Viladecans 1943 #2
Taula 1. Llistat de tots els informants, lloc de residència, any de naixement i número de font corresponent.
34
Taula 2. Llistat de les famílies citades
Família Citacions Tàxons Família Citacions Tàxons
ACTINIDIÀCIES 3 1 LILIÀCIES 3 2
ADOXÀCIES 3 1 LINÀCIES 1 1
AGAVÀCIES 3 1 LITRÀCIES 12 1
AIZOÀCIES 2 1 MALVÀCIES 11 1
AMARANTÀCIES 1 1 MIMOSÀCIES 3 1
AMARIL·LIDÀCIES 56 5 MIRTÀCIES 8 2
ANNONÀCIES 3 1 MORÀCIES 11 1
APOCINÀCIES 1 1 MUSÀCIES 4 1
ARALIÀCIES 1 1 OLEÀCIES 11 1
ASPARAGÀCIES 10 2 PALMES 2 2
BORAGINÀCIES 8 2 PAPAVERÀCIES 1 1
BROMELIÀCIES 1 1 PAPILIONÀCIES 62 11
CANNABÀCIES 1 1 PINÀCIES 8 2
CAPRIFOLIÀCIES 2 1 PLANTAGINÀCIES 1 1
CARIOFIL·LÀCIES 4 1 POLIGONÀCIES 2 1
CIPERÀCIES 4 1 PORTULACÀCIES 14 2
COMPOSTES 92 17 PRIMULÀCIES 1 1
CONVOLVULÀCIES 9 2 QUENOPODIÀCIES 41 6
CORIARIÀCIES 2 1 ROSÀCIES 107 25
CRUCÍFERES 55 10 RUBIÀCIES 1 1
CUCURBITÀCIES 49 6 RUTÀCIES 38 5
EBENÀCIES 4 1 SOLANÀCIES 63 6
EQUISETÀCIES 8 3 TIFÀCIES 2 1
ERICÀCIES 1 1 TIMELEÀCIES 1 1
EUFORBIÀCIES 2 2 TROPEOLÀCIES 1 1
FAGÀCIES 4 3 UMBEL·LÍFERES 67 10
GLOBULARIÀCIES 1 1 URTICÀCIES 12 3
GRAMÍNIES 51 19 VERBENÀCIES 1 1
GUTÍFERES 1 1 VIOLÀCIES 2 1
JUGLANDÀCIES 2 1 VITÀCIES 10 1
JUNCÀCIES 4 1 XANTORREÀCIES 1 1
LABIADES 77 14 ZIGOFIL·LÀCIES 4 1
LAURÀCIES 13 1 ZINGIBERÀCIES 3 2 Taula 2. Llistat de totes les famílies citades
35
Annex 2. Catàleg etnoflorístic Acacia dealbata Link. (mimosàcies)
NOMS POPULARS
Mimosa (2188, 2189, 2192)
ALTRES USOS
Part aèria
Ornamental: elaboració de rams
FONT 2189. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Es collien les
branques florides per vendre en manats.".
Tiges amb fulles/branques
Ornamental: elaboració de rams
FONTS 2188, 2192. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. “Als anys
’50, per Rams se’n venien de 200 a 400 manats a la rambla de Barcelona.” (2188).
"Ornamental. Es collien les branques florides per vendre." (2192).
Actinidia chinensis Planch (actinidiàcies)
NOMS POPULARS
Kiwi (2194, 2200, 2206)
Aloe vera (L.) Burm f. (xantorreàcies)
NOMS POPULARS
Aloe vera (2190)
USOS MEDICINALS
Suc de la fulla
Antipruriginós
FONT 2190. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Suc aquós concret (ús extern).
DESTINACIÓ. Medicina humana i veterinària.
Allium cepa L. (amaril·lidàcies)
NOMS POPULARS
Calçot (2160, 2178, 2188, 2193, 2194, 2199, 2200, 2206)
Ceba (2172, 2174, 2178, 2193, 2195, 2196, 2197, 2198, 2199, 2204, 2210)
Ceba blanca (2194, 2199)
Ceba de Figueres (2199, 2200, 2203, 2205)
Ceba dolça (2201, 2203, 2205)
Ceba dolça Fuentes de Ebro (2204)
36
Ceba morada (2200, 2205)
Ceba seca (2200, 2201, 2205)
Ceba tendra (2164, 2178, 2182, 2193, 2198, 2200, 2206)
Cebolleta (castellà) (2168, 2169, 2170, 2171)
USOS MEDICINALS
Bulb
Mucolític
FONT 2174. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant. MODE
D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. "Es cou la ceba i es deixa macerar". DESTINACIÓ.
Medicina humana.
Per a inflamacions de la pell
FONT 2204. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. cataplasma (sinapisme) (ús extern).
MODE D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. “Contra els furóncols anava bé un tall de
ceba. Abans, era freqüent veure joves amb furóncols al coll. Doncs bé, aquests es
curaven simplement amb un tros de ceba. Es parteix una ceba pel mig i n’agafem un
tall que faci cassoleta i, a l’interior, n’hi posem un trosset de sabó de rentar roba, de
mida aproximada com una avellana, i s’hi afegeix unes gotes d’oli. Aleshores, el
posem al foc i quan el sabó s’ha desfet i la ceba estigui mig cuita, s’aplica –el més
calent possible- al furóncol, com si fos una boina i s’embena fortament. A les poques
hores, ha deixat anar la pus i es cura aviat.". DESTINACIÓ. Medicina humana.
Per a trastorns de la pell o del teixit subcutani
FONT 2204. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. cataplasma (sinapisme) (ús extern).
MODE D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. Es parteix una ceba pel mig i n’agafem un tall
que faci cassoleta i s’hi afegeix unes gotes d’oli. Aleshores, el posem al foc i quan la
ceba estigui mig cuita, s’aplica –el més calent possible- , com si fos una boina i
s’embena fortament. DESTINACIÓ. Medicina humana.
No consta
Expectorant
FONT 2172. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Es fa un xarop
amb sucre que va bé per a la tos". FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Xarop (ús
intern). DESTINACIÓ. Medicina humana.
USOS ALIMENTARIS
Bulb
No consta el tipus d'ingesta - No consta el mode de preparació
FONTS 2175, 2204. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
No consta
Ingestió de la part de la planta crua - Fresca (sense preparació)
37
FONTS 2170, 2171. CONSUMICIÓ. Entrant - Amanida. DESTINACIÓ. Alimentació
humana.
No consta el tipus d'ingesta - No consta el mode de preparació
FONTS 2168, 2169. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
Allium porrum L. (amaril·lidàcies)
NOMS POPULARS
Porro (2164, 2178, 2193, 2196, 2198, 2199, 2200, 2202, 2205)
Allium sativum L. (amaril·lidàcies)
NOMS POPULARS
All (2165, 2182, 2190, 2199, 2200, 2204)
All sec (2184, 2201, 2202)
All tendre (2167, 2178, 2193, 2194, 2196, 2197, 2198, 2200, 2201, 2202, 2203)
USOS MEDICINALS
Bulb
Per als penellons
FONT 2204. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Sense forma farmacèutica (ús directe)
(ús extern). MODE D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. "Per a curar els penellons als dits
o a les orelles es fregava un gra d’all tallat directament al penelló.". DESTINACIÓ.
Medicina humana.
USOS ALIMENTARIS
Bulb
Ingestió de la part de la planta crua - Conservada en salmorra
FONT 2184. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Adobat d'olives.
DESTINACIÓ. Alimentació humana.
Fulla
Ingestió de la part de la planta crua - Fresca (sense preparació)
FONT 2165. CONSUMICIÓ. Entrant - Amanida. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
BARREGES AMB AQUEST TÀXON
Bulb
FONT 2192. Manera de fer conserva de tomàquet (vegeu catàleg de barreges)
FONT 2192. Manera de fer les olives (vegeu catàleg de barreges)
Allium schoenoprasum L. (amaril·lidàcies)
NOMS POPULARS
Cebollino (castellà) (2194)
38
Amaranthus retroflexus L. (amarantàcies)
NOMS POPULARS
Blet (2161)
Ampelodesmos mauritanica (Poiret) T. Durand et Schinz (gramínies)
NOMS POPULARS
Escarços (plural) (2192)
ALTRES USOS
Fulla
Maneig agrosilvopastoral: ús hortícola/agrícola
FONT 2192. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Per fer lligalls.".
OBSERVACIONS. Elaboració d'estris d'ús hortícola/agrícola.
Anagallis arvensis L. (primulàcies)
NOMS POPULARS
Gallinassa (2184)
Ananas comosus (Stickm.) Merr. (bromeliàcies)
NOMS POPULARS
Pinya (fruit) (2200)
Anethum graveolens L. (umbel·líferes)
NOMS POPULARS
Eneldo (castellà) (2163, 2165)
USOS ALIMENTARIS
Llavor
Condiment
FONT 2165. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Sobre carns i
peixos.". CONSUMICIÓ. Postres - Postres. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
No consta
Condiment
FONT 2163. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Per al peix.
DESTINACIÓ. Alimentació humana.
Annona cherimola Mill. (annonàcies)
NOMS POPULARS
39
Xirimoia (fruit) (2200, 2201, 2206)
Anthriscus cerefolium (L.) Hoffm. (umbel·líferes)
NOMS POPULARS
Perifollo (castellà) (2194)
Apium graveolens L. (umbel·líferes)
NOMS POPULARS
Api (2170, 2171, 2173, 2174, 2178, 2194, 2196, 2197, 2198, 2199, 2200, 2201,
2205)
Api-nap (2196)
Àpit (2193, 2202)
USOS MEDICINALS
No consta
Diürètic
FONTS 2173, 2174. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant.
DESTINACIÓ. Medicina humana.
USOS ALIMENTARIS
Fulla
Ingestió de la part de la planta cuita - Cuita en aigua
FONT 2197. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Per al caldo.
DESTINACIÓ. Alimentació humana.
No consta
No consta el tipus d'ingesta - No consta el mode de preparació
FONTS 2170, 2171. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
ALTRES OBSERVACIONS
FONT 2196. DESCRIPCIÓ FETA PER L'INFORMANT. Api-nap: var. rapaceum.
Artemisia absinthium L. (compostes)
NOMS POPULARS
Té moruno (castellà) (2163)
USOS ALIMENTARIS
Fulla
Preparació de begudes - Beguda preparada amb aigua
FONT 2163. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Conreada per un
veí marroquí. La fa servir per al té.". DESTINACIÓ. Alimentació humana.
40
Artemisia arborescens L. (compostes)
USOS ALIMENTARIS
Fulla
Preparació de begudes - Beguda preparada amb aigua
FONT 2190. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Els àrabs la bullen
i fan té.". DESTINACIÓ. Alimentació humana.
Arundo donax L. (gramínies)
NOMS POPULARS
Canya (2160, 2162, 2164, 2167, 2179, 2186, 2188, 2190, 2191, 2204, 2210)
USOS MEDICINALS
Tiges defoliades/branques
Antiàlgic lumbar
FONT 2204. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Sense forma farmacèutica (ús directe)
(ús extern). MODE D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. “Hi havia qui curava la lumbàlgia
amb aquest procediment: calia agafar dues canyes, d’un metre i mig o dos de
llargada i aixafar-les amb els peus i, aleshores, partides pel mig i de llarg a llarg,
l’esllomat les agafava per la punta i les estrenyia, una a cada costat de la cintura.
S’havia de repetir el cerimonial uns quants dies fins que l’esllomat guaria”.
DESTINACIÓ. Medicina humana.
ALTRES USOS
No consta
Lúdic: jocs i joguines
FONT 2204. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. “Es feien unes
flautetes que se li deien trompetes”.
Maneig agrosilvopastoral: ús hortícola/agrícola
FONT 2179. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "La van fer servir
per aguantar els talussos de les rieres, però és molt invasiva i s'ha estès per tot
arreu". OBSERVACIONS. Elements paisatgístics.
Tija
Fuster: obtenció de materials per a la construcció
FONT 2179. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Tot l'Eixample de
Barcelona estava construït amb cel ras, fet de guix i canya. La canya la trencaven
per a que allargués més i la ficaven amb guix.".
Maneig agrosilvopastoral: ús hortícola/agrícola
FONTS 2160, 2162, 2164, 2167, 2179, 2186, 2188, 2191, 2204, 2210. DESCRIPCIÓ
DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Les assequen i les fan servir per lligar
41
tomaqueres i mongetes del ganxet (2160). "S'assequen i les fan servir per lligar
tomaqueres i mongetes. Si es tallen en lluna vella duren més temps." (2162). "Per
enramar tomaqueres" (2164, 2188). Les fan servir per enramar mongetes. Quan
passa la temporada, les desmunten, les tallen i les guarden per encendre el foc i fer
flama. Per fer calçots van molt bé (2167). "Per emparrar tomàquets i mongeteres"
(2179). Per enramar tomaqueres i mongeteres (2186). "S’obre la punta amb un
ganivet i al mig es posa una pedra. S’utilitza per agafar préssecs i figues." (2188).
"Per enfilar les mongetes. Usa 14.000 canyes per cada hectàrea de mongetes. Les
canyes es posen de 4 en 4, fent una mena de piràmide, i es lliguen per dalt. D’això
se’n diu “pollera”. Les canyes es llossen (afilar la punta) i es claven al terra, per tal
que no caiguin si bufa el vent." (2191). Per enfilar mongeteres i tomaqueres (2204).
"Per enramar tomàquets" (2210). OBSERVACIONS. Elaboració d'estris d'ús
hortícola/agrícola (2160, 2162, 2164, 2179, 2186, 2188, 2191, 2204, 2210).
Elaboració d'estris d'ús hortícola/agrícola (2167).
Obtenció de combustible: llenya
FONT 2179. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "La canya que ja
havia servit per emparrar tomàquets i mongeteres es cremava per escalfar la llar.".
Asparagus acutifolius L. (asparagàcies)
NOMS POPULARS
Espàrrec (2190, 2192, 2204, 2210)
Espàrrec de marge (2165)
USOS MEDICINALS
Tija
Protector renal
FONT 2210. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant.
DESTINACIÓ. Medicina humana.
USOS ALIMENTARIS
No consta
Ingestió de la part de la planta cuita - Cuita en oli
FONT 2204. CONSUMICIÓ. Entrant - Truita. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
Tija
Ingestió de la part de la planta crua - Fresca (sense preparació)
FONT 2165. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Brots crus.
CONSUMICIÓ. Aperitiu - Aperitiu. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
Ingestió de la part de la planta cuita - Cuita en oli
FONTS 2165, 2190. CONSUMICIÓ. Entrant - Truita. DESTINACIÓ. Alimentació
42
humana.
Asparagus officinalis L. (asparagàcies)
NOMS POPULARS
Espàrrec (2164, 2167, 2200, 2201, 2210)
USOS ALIMENTARIS
Tija
No consta el tipus d'ingesta - No consta el mode de preparació
FONT 2167. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Brot. DESTINACIÓ.
Alimentació humana.
ALTRES OBSERVACIONS
FONT 2210. DESCRIPCIÓ FETA PER L'INFORMANT. “A l’inici es feia una mota
rodona d’esparragueres calçada amb les sorres, però era dificultós. Més tard,
començaren a fer rengles amb mates alternades”.
Atriplex halimus L. (quenopodiàcies)
ALTRES USOS
No consta
Artesanal: elaboració d'escombres
FONT 2160.
Atropa belladonna L. (solanàcies)
NOMS POPULARS
Belladona (2204)
USOS MEDICINALS
No consta
Antiparotidític
FONT 2204. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Ungüent (ús extern). MODE
D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. “Quan es tenien galteres, el mal s’alleugia quan
s’untava el coll i la sotabarbeta amb un ungüent de belladona, aplicat amb un drap
que es lligava al voltant del coll”. DESTINACIÓ. Medicina humana.
Per a la infestació per puces
FONT 2204. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Ungüent (ús extern). MODE
D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. “Per a matar els polls del cap, els apotecaris feien un
ungüent amb belladona. S’untava directament les parts infectades. Al cap d’algunes
hores, es rentaven les parts tractades i es passava una pinta espessa per tal de
treure els insectes morts o llémenes aferrades als cabells”. DESTINACIÓ. Medicina
43
humana.
Avena sativa L. (gramínies)
NOMS POPULARS
Civada (2204)
ALTRES OBSERVACIONS
FONT 2204. DESCRIPCIÓ FETA PER L'INFORMANT. Races: Blancaneus, còndor,
nina, sala 6, aurora 2, Albacete, palles.
Avena sterilis L. (gramínies)
NOMS POPULARS
Civada borda (2210)
ALTRES USOS
Fruit
Lúdic: jocs i joguines
FONT 2210. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. L’espiga s’enganxa
a la roba. “Si les llences a una altra persona, el número d’espigues que queden et
diu les novies que té”.
Beta vulgaris L. (quenopodiàcies)
NOMS POPULARS
Acelga (castellà) (2173, 2174)
Bleda (2161)
USOS MEDICINALS
No consta
Per a trastorns del sistema digestiu
FONTS 2173, 2174. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. "Neteja
l'intestí". FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant. DESTINACIÓ.
Medicina humana.
Beta vulgaris L. subsp. vulgaris (quenopodiàcies)
NOMS POPULARS
Bleda (2164, 2178, 2180, 2193, 2194, 2196, 2198, 2199, 2200, 2201, 2202, 2204,
2205)
Bleda de colors (2164)
Remolatxa (2178, 2196, 2198, 2204, 2208)
Remolatxa sucrera (2184)
44
USOS ALIMENTARIS
Arrel
Ingestió de la part de la planta crua - Conservada dessecada a l'aire
FONT 2184. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "La "pulpa" era la
resta de la remolatxa sucrera un cop se n'havia extret el sucre. Això es tenia sec en
sacs. Quan calia, es posava en remull i es barrejava amb el pinso dels porcs".
DESTINACIÓ. Alimentació animal.
No consta
No consta el tipus d'ingesta - No consta el mode de preparació
FONT 2180. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
ALTRES OBSERVACIONS
FONTS 2178, 2184, 2196, 2198, 2204, 2208. DESCRIPCIÓ FETA PELS
INFORMANTS. Remolatxa: var. altissima Döll (2178). var. : altissima (2184).
Remolatxa: var. altissima (2196, 2198, 2204). var. altissima (2208).
Beta vulgaris L. subsp. vulgaris var. vulgaris (quenopodiàcies)
NOMS POPULARS
Bleda (2186, 2190, 2195, 2197)
Remolatxa (2164)
ALTRES OBSERVACIONS
FONT 2164. DESCRIPCIÓ FETA PER L'INFORMANT. var. altissima.
Beta vulgaris L. subsp. maritima (L.) Arcang. (quenopodiàcies)
NOMS POPULARS
Bleda boscana (2182, 2204)
USOS ALIMENTARIS
Fulla
Ingestió de la part de la planta cuita - Cuita en aigua
FONT 2182. CONSUMICIÓ. Entrant - Bullit. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
No consta
No consta el tipus d'ingesta - No consta el mode de preparació
FONT 2204. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
Bidens aurea (Ait.) Sherff (compostes)
NOMS POPULARS
Té verd (2167, 2190)
USOS MEDICINALS
45
Fulla
Tranquil·litzant
FONT 2190. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús intern). MODE
D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. "Es bullen en aigua unes quantes fulles, seques o
no.". DESTINACIÓ. Medicina humana.
USOS ALIMENTARIS
Flor i fulla
Preparació de begudes - Beguda preparada amb aigua
FONT 2167. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. En infusió.
DESTINACIÓ. Alimentació humana.
BARREGES AMB AQUEST TÀXON
No consta
FONT 2190. Per al refredat (vegeu catàleg de barreges)
Borago officinalis L. (boraginàcies)
NOMS POPULARS
Borraina (2208)
Borratja (2187, 2190, 2192, 2202, 2210)
USOS ALIMENTARIS
Fulla
Ingestió de la part de la planta cuita - Cuita en oli
FONTS 2190, 2192. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. "Per a fer
bunyols dolços (amb sucre, un cop tretes les punxes i bullides) o salats (només amb
farina, un cop tretes les punxes i bullides)." (2190). "Posar en remull, enfarinar i
fregir." (2192). DESTINACIÓ. Alimentació humana (2190, 2192).
No consta
Ingestió de la part de la planta cuita - Cuita en aigua
FONTS 2208, 2210. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. "Per
menjar. Es preparem com si fossin bledes, bullides. " (2210). CONSUMICIÓ. Entrant
- Bullit (2210). DESTINACIÓ. Alimentació humana (2208, 2210).
Ingestió de la part de la planta cuita - Cuita en oli
FONT 2210. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Arrebossades.
DESTINACIÓ. Alimentació humana.
Tija
No consta el tipus d'ingesta - No consta el mode de preparació
FONT 2187. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
46
Brassica juncea (L.) Czern. (crucíferes)
NOMS POPULARS
Mostassa (2195)
Brassica napus L. (crucíferes)
NOMS POPULARS
Nap (2160, 2178, 2182, 2193, 2194, 2196, 2197, 2200, 2206)
Nap-i-col (2196)
ALTRES USOS
Planta sencera
Maneig agrosilvopastoral: ús hortícola/agrícola
FONT 2160. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Triturada, es deixa
sobre la terra i es rega. El gas que es després desinfecta el terra".
OBSERVACIONS. Plaguicides naturals.
ALTRES OBSERVACIONS
FONT 2196. DESCRIPCIÓ FETA PER L'INFORMANT. Nap-i-col: var. napobrassica.
Brassica oleracea L. subsp. oleracea (crucíferes)
NOMS POPULARS
Bròcoli (2193, 2195, 2198, 2200)
Brocolí (2204)
Bròcoli (2208)
Bròquil (2160, 2164, 2190, 2191, 2194, 2196, 2198, 2205, 2210)
Bròquil lila (2193)
Bròquil morat (2178, 2198, 2202)
Bròquil verd (2193, 2198, 2203)
Col (2160, 2164, 2180, 2190, 2191, 2193, 2194, 2195, 2196, 2197, 2199, 2200,
2202, 2203, 2205, 2208, 2210)
Col arrissada (2201, 2202)
Col d'espigall (2167)
Col de brotons (2193)
Col de Brusel·les (2178, 2193, 2194, 2196, 2199, 2200, 2205)
Col de cabdell (2178)
Col de Milan (2198, 2204)
Col de paperina (2178, 2198, 2202)
Col kale (2178, 2195, 2196)
Col llombarda (2205)
47
Col verda d'espigall (2165)
Coliflor (2164, 2178, 2190, 2193, 2195, 2196, 2199, 2200, 2201, 2202, 2203, 2205)
Coliflor cheddar (2195)
Coliflor lila (2196)
Coliflor verda (2178, 2196, 2199, 2201)
Espigall (2206)
USOS MEDICINALS
No consta
Antineoplàstic
FONT 2208. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant.
DESTINACIÓ. Medicina humana.
USOS ALIMENTARIS
Fulla
Ingestió de la part de la planta cuita - Cuita en aigua
FONTS 2165, 2167, 2178, 2193, 2206. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS
INFORMANTS. "Bullida i per al trinxat" (2178). CONSUMICIÓ. Entrant - Bullit (2165,
2178, 2193, 2206). DESTINACIÓ. Alimentació humana (2165, 2167, 2178, 2193,
2206).
No consta
Ingestió de la part de la planta cuita - Cuita en aigua
FONT 2208. CONSUMICIÓ. Entrant - Bullit. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
No consta el tipus d'ingesta - No consta el mode de preparació
FONT 2180. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
ALTRES USOS
Fulla
Altres informacions
FONT 2180. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Li venen les fulles
als pescaters per posar el peix a sobre.
No consta
Literatura oral popular: llegendes, gloses, contes, dites, refranys, poemes, cançons
FONT 2191. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. “Com ha canviat el
bròquil!” (dita popular que fa referència al pas del temps).
Planta sencera
Maneig agrosilvopastoral: ús hortícola/agrícola
FONT 2160. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Triturada, es deixa
sobre la terra i es rega. El gas que es després desinfecta el terra".
OBSERVACIONS. Plaguicides naturals.
48
ALTRES OBSERVACIONS
FONTS 2160, 2164, 2165, 2167, 2178, 2190, 2191, 2193, 2194, 2195, 2196, 2197,
2198, 2199, 2200, 2201, 2202, 2203, 2204, 2205, 2206, 2208, 2210. DESCRIPCIÓ
FETA PELS INFORMANTS. Bròquil: var. botrytis
Coliflor: var. botrytis
Col: var. capitata
(2164). var. capitata (2165, 2167, 2197). Col de paperina: var. capitata
Col kale: var. capitata
Col de cabdell: var. capitata
Bròquil morat: var. botrytis
Coliflor: var. botrytis
Coliflor verda: var. botrytis Col de Brusel·les: var. gemmifera
(2178). Col: var. capitata
Coliflor: var. botrytis
Bròquil: var. italica (2190). Col: var. capitata
Bròquil: var. botrytis (2191). Col de Brusel·les: var. gemmifera
Bròcoli: var. italica
Bròquil verd: var. botrytis
Bròquil lila: var. botrytis
Col: var. capitata
Col de brotons: var. capitata
Coliflor: var. botrytis
(2193). Bròquil: var. botrytis
Col: var. capitata
Col de Brusel·les: var. gemmifera
(2194). Bròcoli: var. italica
Col: var. capitata
Coliflor: var. botrytis
Coliflor cheddar: var. botrytis
Col kale: var. capitata
(2195). Bròquil: var. italica
Col: var. capitata
Col kale: var. capitata
Col de Brusel·les: var. gemmifera
Coliflor: var. botrytis
Coliflor lila: var. botrytis
Coliflor verda: var. botrytis
49
(2196). Bròcoli: var. italica
Bròquil: var. botrytis
Bròquil morat: var. botrytis
Bròquil verd: var. botrytis
Col de Milan: var. capitata
Col de paperina: var. capitata (2198). Col: var. capitata
Coliflor: var. botrytis
Coliflor verda: var. botrytis
Col de Brusel·les: var. gemmifera
(2199). Bròcoli: var. italica
Col: var. capitata
Col de Brusel·les: var. gemmifera
Coliflor: var. botrytis
(2200). Col arrissada: var. capitata
Coliflor: var. botrytis
Coliflor verda: var. botrytis
(2201). Bròquil morat: var. botrytis
Col: var. capitata
Coliflor: var. botrytis
Col arrissada: var. capitata
Col de paperina: var. capitata
(2202). Coliflor: var. botrytis
Bròquil verd: var. botrytis
Col: var. capitata
(2203). Col de Milan: var. capitata
Brocolí: var. italica
(2204). Races: De paperina, set setmanera, francesa, holandesa, valenciana, col
verda (2204). Bròquil: var. botrytis
Col: var. capitata
Col de Brusel·les: var. gemmifera
Col llombarda: var. capitata
Coliflor: var. botrytis
(2205). Espigall: var. capitata (2206). Bròcoli: var. italica Col: var. capitata (2208).
Bròquil: var. botrytis
Col: var. capitata (2210). OBSERVACIONS. Col: var. capitata
Bròquil: var. botrytis (2160).
50
Bromus catharticus Vahl (gramínies)
NOMS POPULARS
Ordi bord (2160)
Calendula officinalis L. (compostes)
NOMS POPULARS
Calèndula (2164, 2178)
USOS MEDICINALS
No consta
Per a trastorns de la pell o del teixit subcutani
FONT 2164. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Crema (ús extern). DESTINACIÓ.
Medicina humana.
ALTRES USOS
No consta
Maneig agrosilvopastoral: ús hortícola/agrícola
FONTS 2164, 2178. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Repel·lent
de la tuta absoluta (2164). "Font de fauna auxiliar" (2178). OBSERVACIONS.
Plaguicides naturals (2164). Associació de cultius i equilibri sistèmic (2178).
Capsicum annuum L. (solanàcies)
NOMS POPULARS
Pebrot (fruit) (2167, 2186, 2200, 2210)
Pebrot del Padrón (fruit) (2201, 2205)
Pebrot picant (fruit) (2201)
Pebrot verd (fruit) (2202, 2206)
Pebrot vermell (fruit) (2178, 2199, 2206, 2208)
Pimiento del Padrón (castellà) (2180)
ALTRES USOS
No consta
Literatura oral popular: llegendes, gloses, contes, dites, refranys, poemes, cançons
FONT 2180. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Unos pican y otros
no".
Castanea sativa Mill. (fagàcies)
NOMS POPULARS
Castanya (fruit) (2192)
USOS ALIMENTARIS
51
Fruit
Ingestió de la part de la planta cuita - Cuita sense vehicle
FONT 2192. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Torrades.
DESTINACIÓ. Alimentació humana.
BARREGES AMB AQUEST TÀXON
Fruit
FONT 2192. Platillo de Sant Climent (vegeu catàleg de barreges)
Celtis australis L. (cannabàcies)
NOMS POPULARS
Lledoner (2167)
ALTRES USOS
Fruit
Lúdic: jocs i joguines
FONT 2167. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Agafaven les
boletes de dins i amb un canut de canya jugaven a fer guerres".
Centaurea aspera L. (compostes)
NOMS POPULARS
Escanyaboc (2191)
USOS MEDICINALS
Arrel
Antiherpètic
FONT 2191. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Sense forma farmacèutica (ús directe)
(ús extern). MODE D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. "La gent amb problemes de
morenes se'n posa l'arrel a la butxaca i es guareixen. La seva dona encara ho fa.".
DESTINACIÓ. Medicina humana.
Ceratonia siliqua L. (papilionàcies)
NOMS POPULARS
Garrofa (fruit) (2189, 2190, 2191, 2192, 2204, 2210)
Garrofer (2162)
USOS MEDICINALS
Fruit
Antidiarreic
FONT 2204. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant.
DESTINACIÓ. Medicina humana.
No consta
52
Laxant
FONT 2190. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant.
DESTINACIÓ. Medicina humana.
USOS ALIMENTARIS
Fruit
Ingestió de la part de la planta crua - Fresca (sense preparació)
FONTS 2190, 2191, 2210. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. "La
polpa és per al pinso dels animals." (2191). “Abans, mastegàvem la garrofa” (2210).
DESTINACIÓ. Alimentació humana (2190, 2210). Alimentació animal (2191).
No consta el tipus d'ingesta - No consta el mode de preparació
FONTS 2190, 2210. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Per als
animals de tir. “Se’ls hi posava al morralet, un sarró petit per donar-los de menjar”
(2210). DESTINACIÓ. Alimentació animal (2190, 2210).
No consta
Ingestió de la part de la planta crua - Fresca (sense preparació)
FONT 2192. DESTINACIÓ. Alimentació animal.
No consta el tipus d'ingesta - No consta el mode de preparació
FONTS 2189, 2204, 2209. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS.
Conills (2209). DESTINACIÓ. Alimentació humana (2189). Alimentació animal (2189,
2204, 2209).
Pasta de la llavor
No consta el tipus d'ingesta - No consta el mode de preparació
FONT 2162. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "El pinyol es molia i
es feia un pols per als gelats, que feia que aguantés més"."El que sobrava de la
mòlta del pinyol se li donava al bestiar". DESTINACIÓ. Alimentació humana.
Alimentació animal.
Polpa del fruit
Ingestió de la part de la planta cuita - Cuita en aigua
FONT 2192. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. “En temps de la
guerra trinxaves les garrofes amb un morter, es feien bullir i eren com xocolata”.
DESTINACIÓ. Alimentació humana.
Trituració del gra
No consta el tipus d'ingesta - No consta el mode de preparació
FONTS 2191, 2204, 2210. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. "Es
fa farina, que s’utilitza en pastisseria (ells la comercialitzen als germans Armengol,
que se’n dediques a la seva aplicació industrial)." (2191). "Es feia una mena de
xocolata desfeta amb farina de garrofa, llet i sucre." (2204). "La farina era un
53
substitut de la xocolata." (2210). DESTINACIÓ. Alimentació humana (2191, 2204,
2210).
ALTRES OBSERVACIONS
FONT 2190. DESCRIPCIÓ FETA PER L'INFORMANT. Races: negra, del sucre,
valenciana.
BARREGES AMB AQUEST TÀXON
Tija
FONT 2190. Arreglar les olives (vegeu catàleg de barreges)
Cicer arietinum L. (papilionàcies)
NOMS POPULARS
Cigró (llavor) (2191)
Cichorium endivia L. subsp. endivia (compostes)
NOMS POPULARS
Endívia (2178, 2200, 2208)
Escarola (2160, 2178, 2186, 2191, 2192, 2193, 2194, 2200, 2202, 2203, 2204, 2205,
2208)
Escarolla (2185)
USOS MEDICINALS
No consta
Hepatoprotector
FONT 2178. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant.
DESTINACIÓ. Medicina humana.
USOS ALIMENTARIS
Fulla
Ingestió de la part de la planta crua - Fresca (sense preparació)
FONT 2185. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Ho sembraven per
encàrrec i ho enviaven a fora. En menjaven a França.". CONSUMICIÓ. Entrant -
Amanida. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
Fulles velles
No consta el tipus d'ingesta - No consta el mode de preparació
FONT 2186. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Vaques.
DESTINACIÓ. Alimentació animal.
No consta
Ingestió de la part de la planta crua - Fresca (sense preparació)
FONT 2204. CONSUMICIÓ. Entrant - Amanida. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
54
Ingestió de la part de la planta cuita - Cuita en aigua
FONT 2204. CONSUMICIÓ. Entrant - Bullit. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
Ingestió de la part de la planta cuita - Cuita en oli
FONT 2204. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
No consta el tipus d'ingesta - No consta el mode de preparació
FONT 2204. CONSUMICIÓ. Entrant - Truita. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
Cirsium arvense (L.) Scop. (compostes)
NOMS POPULARS
Calcida (2210)
Citrullus lanatus (Thunb.) Matsumara et Nakai (cucurbitàcies)
NOMS POPULARS
Síndria (fruit) (2200, 2206, 2210)
Síndria ratllada (fruit) (2194)
ALTRES OBSERVACIONS
FONT 2210. DESCRIPCIÓ FETA PER L'INFORMANT. “Es fa un vall amb fems
orgànics per plantar a sobre”.
BARREGES AMB AQUEST TÀXON
Fruit
FONT 2184. Arrop (vegeu catàleg de barreges)
Citrus aurantium L. (rutàcies)
NOMS POPULARS
Taronger bord (2204)
Taronja agre (fruit) (2204)
USOS MEDICINALS
Fulla
Desconegut per l'informant
FONT 2204. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús intern). MODE
D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. "Es bevia dos o tres cops al dia.". DESTINACIÓ.
Medicina humana.
ALTRES USOS
Fruit
Maneig agrosilvopastoral: ús en la matança del porc
FONT 2204. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. “Servien per a la
matança del porc, ja que amb els àcids, s’havien de fregar i netejar els budells girats
55
a l’inrevés”.
Citrus deliciosa Ten. (rutàcies)
NOMS POPULARS
Mandarina (fruit) (2194, 2195, 2200, 2201, 2202)
Citrus japonica Thunb. (rutàcies)
NOMS POPULARS
Cumquat (2193, 2194, 2200)
Mandariner xinès (2167)
USOS ALIMENTARIS
Fruit
Ingestió de la part de la planta crua - Fresca (sense preparació)
FONT 2167. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Es menja amb pell
i tot". DESTINACIÓ. Alimentació humana.
Citrus limon (L.) Burm. (rutàcies)
NOMS POPULARS
Limonero (castellà) (2176, 2177)
Llimona (fruit) (2189, 2193, 2194, 2198, 2201, 2202, 2204, 2206)
Llimoner (2173, 2174, 2188)
USOS MEDICINALS
Fruit
Antiàcid
FONTS 2176, 2177. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Suc aquós fluid àcid (ús
intern). DESTINACIÓ. Medicina humana.
Antiferropènic
FONTS 2176, 2177. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Suc aquós fluid àcid (ús
intern). DESTINACIÓ. Medicina humana.
Per a trastorns del sistema sanguini
FONTS 2173, 2174. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. "Per a
l'acidesa en sang" (2173). "Contra l'acidesa en sang" (2174). FORMA
FARMACÈUTICA I ÚS. Suc aquós concret (ús intern) (2173). Infusió (ús intern)
(2174). DESTINACIÓ. Medicina humana.
No consta
Per a l'esòfag
FONT 2204. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Gargarisme (ús extern). MODE
56
D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. Per a guarir el mal de gola, “s’havien de fer gàrgares
amb una barreja d’aigua, suc de llimona i mel, tot ben calent”. DESTINACIÓ.
Medicina humana.
BARREGES AMB AQUEST TÀXON
Fruit
FONT 2184. Arrop (vegeu catàleg de barreges)
No consta
FONT 2192. Manera de fer les olives (vegeu catàleg de barreges)
Citrus paradisi Macfadyen in Hooker (rutàcies)
NOMS POPULARS
Aranja (2206)
Pomelo (castellà) (2199, 2200)
Citrus sinensis (L.) Osbeck (rutàcies)
NOMS POPULARS
Taronger (2204)
Taronja (fruit) (2193, 2195, 2196, 2198, 2199, 2202)
Taronja sanguina (fruit) (2205)
Cocos nucifera L. (palmes)
NOMS POPULARS
Coco (2200)
Convolvulus arvensis L. (convolvulàcies)
NOMS POPULARS
Corretjola (2163, 2167, 2170, 2171, 2178, 2192)
USOS ALIMENTARIS
Flor
Ingestió de la part de la planta crua - Fresca (sense preparació)
FONTS 2170, 2171. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. "De petit,
se'n menjaven les flors perquè eren dolces". CONSUMICIÓ. Llaminadura -
Llaminadura. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
No consta
Ingestió de la part de la planta crua - Fresca (sense preparació)
FONT 2192. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Conills.
DESTINACIÓ. Alimentació animal.
57
Conyza bonariensis (L.) Cronq. (compostes)
NOMS POPULARS
Trencadella (2160)
ALTRES OBSERVACIONS
FONT 2160. DESCRIPCIÓ FETA PER L'INFORMANT. "Els herbicides no els hi fa
res".
Conyza sumatrensis (Retz.) E. Walker (compostes)
NOMS POPULARS
Miquelet (2160)
Coriandrum sativum L. (umbel·líferes)
NOMS POPULARS
Cilandre (2165)
Cilantro (castellà) (2163)
USOS ALIMENTARIS
No consta
No consta el tipus d'ingesta - No consta el mode de preparació
FONT 2163. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Per a salses,
guacamoles i ceviches". DESTINACIÓ. Alimentació humana.
Coriaria myrtifolia L. (coriariàcies)
NOMS POPULARS
Rondó (2187, 2191)
ALTRES USOS
Tiges amb fulles/branques
Maneig agrosilvopastoral: ús hortícola/agrícola
FONTS 2187, 2191. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. "Es feia
servir com a cobriment de les cireres quan es ficaven en les caixes (bitllots), per a
protegir-les." (2187). "Es posava una capa a sobre de les cireres, per tal que la tapa
de les caixes no les aixafés." (2191).
Coronopus didymus (L.) Sm. (crucíferes)
NOMS POPULARS
Cervell de gat (2160)
58
Cucumis melo L. subsp. melo (cucurbitàcies)
NOMS POPULARS
Meló (2186, 2192, 2194)
Meló (fruit) (2200, 2201, 2203, 2204, 2205, 2206, 2210)
Meló groc (fruit) (2200)
USOS ALIMENTARIS
Fruit
Ingestió de la part de la planta cuita - Cuita en sucre
FONT 2192. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "La pell, per fer
confitures". Confitura. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
ALTRES OBSERVACIONS
FONT 2204. DESCRIPCIÓ FETA PER L'INFORMANT. Races: Escrits, tendral verd,
tendral negre, calents, francesos, de la guatlla, d’atzavara.
BARREGES AMB AQUEST TÀXON
Fruit
FONT 2184. Arrop (vegeu catàleg de barreges)
Cucumis sativus L. (cucurbitàcies)
NOMS POPULARS
Cogombre (2164, 2199, 2201, 2205)
Cucurbita ficifolia C.D. Bouché in Verh. (cucurbitàcies)
NOMS POPULARS
Carbassa (2170, 2171, 2187)
Carbassa de cabell d'àngel (2178)
USOS ALIMENTARIS
Fruit
Ingestió de la part de la planta cuita - Cuita en sucre
FONT 2187. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Confitura.
DESTINACIÓ. Alimentació humana.
No consta el tipus d'ingesta - No consta el mode de preparació
FONTS 2170, 2171. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. "Se'n fa el
cabell d'àngel". DESTINACIÓ. Alimentació humana.
No consta
Ingestió de la part de la planta cuita - Cuita en sucre
FONT 2178. CONSUMICIÓ. Postres - Postres. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
59
Cucurbita maxima Duch. in Lam. (cucurbitàcies)
NOMS POPULARS
Carabassa (2175)
Carbassa (2168, 2169, 2173, 2174, 2177, 2178, 2182, 2189, 2193, 2194, 2196,
2197, 2198, 2201, 2204, 2205, 2208, 2209, 2210)
Carbassera (2178)
USOS MEDICINALS
No consta
Per a la melsa
FONTS 2173, 2174. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant.
DESTINACIÓ. Medicina humana.
USOS ALIMENTARIS
Fruit
Ingestió de la part de la planta cuita - Cuita en aigua
FONTS 2175, 2176, 2177. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS.
Sopa (2175). Puré (2176, 2177). DESTINACIÓ. Alimentació humana (2175, 2176,
2177).
Ingestió de la part de la planta cuita - Cuita en sucre
FONT 2208. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
No consta el tipus d'ingesta - No consta el mode de preparació
FONT 2210. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
No consta
No consta el tipus d'ingesta - No consta el mode de preparació
FONTS 2168, 2169. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
ALTRES USOS
Fruit
Altres informacions
FONT 2189. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Es buidaven i es
feien servir com a cantimplores.".
Literatura oral popular: llegendes, gloses, contes, dites, refranys, poemes, cançons
FONT 2209. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. “De carbassa, no
me’n donis massa i de rabequet ben poquet”. (rabequet és una raça de carbassa).
No consta
Literatura oral popular: llegendes, gloses, contes, dites, refranys, poemes, cançons
FONT 2204. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. “De carbassa, amb
poca n’hi ha massa”.
60
Cucurbita pepo L. (cucurbitàcies)
NOMS POPULARS
Carbassó (2164, 2193, 2194, 2199, 2201)
ALTRES USOS
No consta
Literatura oral popular: llegendes, gloses, contes, dites, refranys, poemes, cançons
FONT 2167. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Es diu "aquest xicot
creix com una carbassa", en referència al fet que una única planta pot ocupar tot un
camp.
Curcuma longa L. (zingiberàcies)
NOMS POPULARS
Cúrcuma (2200)
Cydonia oblonga Mill. (rosàcies)
NOMS POPULARS
Codony (fruit) (2167, 2170, 2171, 2176, 2177, 2192)
Membrillo (castellà) (2168, 2169, 2173, 2174, 2199)
USOS MEDICINALS
No consta
Antidiarreic
FONTS 2173, 2174, 2176, 2177. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per
l'informant. DESTINACIÓ. Medicina humana.
USOS ALIMENTARIS
Fruit
Ingestió de la part de la planta cuita - Cuita en aigua
FONT 2167. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Es fa codonyat".
CONSUMICIÓ. Postres - Postres. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
No consta el tipus d'ingesta - No consta el mode de preparació
FONTS 2170, 2171. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. "Dels seus
fruits se'n fa la "carne de membrillo" (2171). "Dels seus fruits se'n fa la carne de
membrillo" (2170). DESTINACIÓ. Alimentació humana (2170, 2171).
No consta
No consta el tipus d'ingesta - No consta el mode de preparació
FONTS 2168, 2169. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
Cymbopogon citratus Stapf (gramínies)
61
NOMS POPULARS
Citronel·la (2193)
Cynara cardunculus L. (compostes)
NOMS POPULARS
Card (2193, 2194)
USOS ALIMENTARIS
No consta
Ingestió de la part de la planta crua - Fresca (sense preparació)
FONT 2194. CONSUMICIÓ. Entrant - Amanida. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
No consta el tipus d'ingesta - No consta el mode de preparació
FONT 2194. CONSUMICIÓ. Plat principal - Estofat. DESTINACIÓ. Alimentació
humana.
Cynara scolymus L. (compostes)
NOMS POPULARS
Alcachofa (castellà) (2200)
Carxofa (2160, 2193, 2194, 2195, 2196, 2197, 2198, 2199, 2201, 2204, 2205, 2208)
Carxofera (2178, 2204)
Escarxofa (2184, 2185, 2186, 2191)
Escarxofera (2167, 2182)
USOS MEDICINALS
Fulla
Hepatoprotector
FONT 2208. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús intern). DESTINACIÓ.
Medicina humana.
No consta
Coadjuvant en el tractament antiobesitat
FONT 2178. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant.
DESTINACIÓ. Medicina humana.
Diürètic
FONT 2185. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant.
DESTINACIÓ. Medicina humana.
Hepatoprotector
FONTS 2160, 2178, 2204. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per
l'informant. DESTINACIÓ. Medicina humana.
Part aèria
62
Hepatoprotector
FONT 2186. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Venien els
"renossos" (les soques ja velles) a una gent que feia uns complements medicinals
bons per al fetge i el ronyó.". FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per
l'informant. DESTINACIÓ. Medicina humana.
Protector renal
FONT 2186. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Venien els
"renossos" (les soques ja velles) a una gent que feia uns complements medicinals
bons per al fetge i el ronyó.". FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per
l'informant. DESTINACIÓ. Medicina humana.
USOS ALIMENTARIS
Flor
Ingestió de la part de la planta cuita - Cuita en aigua
FONTS 2204, 2208. CONSUMICIÓ. Entrant - Bullit. DESTINACIÓ. Alimentació
humana.
Ingestió de la part de la planta cuita - Cuita en oli
FONTS 2204, 2208. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. “Es més
gustosa quan s’agafen ja fetes” (madures) (2204). Arrebossades (2208).
CONSUMICIÓ. Entrant - Truita (2204, 2208). DESTINACIÓ. Alimentació humana
(2204, 2208).
Quall
FONTS 2184, 2198. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. "Amb la
flor es quallava la llet per fer mató." (2184). "Per quallar la llet." (2198).
DESTINACIÓ. Alimentació humana (2184, 2198).
Part aèria
No consta el tipus d'ingesta - No consta el mode de preparació
FONT 2186. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Vaques "però
llavors la llet no era tan bona". DESTINACIÓ. Alimentació animal.
ALTRES USOS
No consta
Maneig agrosilvopastoral: ús hortícola/agrícola
FONT 2167. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Plantades en
rengleres, entre els altres cultius, provoquen un equilibri en els camps que fa que hi
hagi menys plagues". OBSERVACIONS. Associació de cultius i equilibri sistèmic.
Cynodon dactylon (L.) Pers (gramínies)
NOMS POPULARS
Gram (2204, 2210)
63
Grama (2167)
USOS MEDICINALS
No consta
Litotríptic renal
FONT 2204. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant.
DESTINACIÓ. Medicina humana.
ALTRES USOS
No consta
Literatura oral popular: llegendes, gloses, contes, dites, refranys, poemes, cançons
FONT 2204. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. “(Ser) més dolent
que el gram”.
Cyperus rotundus L. (ciperàcies)
NOMS POPULARS
Jonça (2161, 2163, 2178)
ALTRES OBSERVACIONS
FONTS 2161, 2178. DESCRIPCIÓ FETA PELS INFORMANTS. "És una mala herba.
Si et surt en el patatal, travessa fins les patates" (2161). "S'ha d'aprendre a conviure
amb ella. És important saber combinar els cultius per a què causi la menor molèstia
possible" (2178).
Chenopodium album L. (quenopodiàcies)
NOMS POPULARS
Blet (2160)
Chenopodium murale L. (quenopodiàcies)
NOMS POPULARS
Blet (2160)
Daucus carota L. subsp. sativus (Hoffm.) Arcang. (umbel·líferes)
NOMS POPULARS
Pastanaga (2164, 2178, 2193, 2194, 2196, 2197, 2198, 2200, 2201, 2202, 2204,
2205, 2206, 2208, 2210)
Pastanaga morada (2178)
Pastanaga negra (2198)
USOS MEDICINALS
Arrel
Antidiarreic
FONT 2208. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Decocció (ús intern). DESTINACIÓ.
Medicina humana.
64
No consta
Per a trastorns de la pell o del teixit subcutani
FONT 2204. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant.
DESTINACIÓ. Medicina humana.
Diospyros kaki Linn. f. (ebenàcies)
NOMS POPULARS
Caqui (fruit) (2201)
Palosanto (2160, 2192, 2198)
Punsem (2192)
USOS ALIMENTARIS
Fruit
Ingestió de la part de la planta crua - Fresca (sense preparació)
FONT 2192. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
Diplotaxis erucoides (L.) DC. (crucíferes)
NOMS POPULARS
Jaramago (castellà) (2174)
Ravenissa (2178, 2210)
USOS ALIMENTARIS
Flor i fulla
Condiment
FONT 2174. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Té gust a
mostassa". CONSUMICIÓ. Entrant - Amanida. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
No consta
No consta el tipus d'ingesta - No consta el mode de preparació
FONT 2161. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Per als ocells.
DESTINACIÓ. Alimentació animal.
ALTRES USOS
No consta
Maneig agrosilvopastoral: ús hortícola/agrícola
FONT 2178. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Font de fauna
auxiliar". OBSERVACIONS. Associació de cultius i equilibri sistèmic.
Equisetum arvense L. (equisetàcies)
NOMS POPULARS
Cua de cavall (2162, 2164, 2178, 2204)
Cua de rata (2163)
USOS MEDICINALS
65
No consta
Diürètic
FONT 2162. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant.
DESTINACIÓ. Medicina humana.
Part aèria
Per a l'esòfag
FONT 2204. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Gargarisme (ús extern). MODE
D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. Per a guarir el mal de gola, “calia bullir una mica
d’herba, i un xic tèbia es gargaritzava quatre o cinc vegades al dia”. DESTINACIÓ.
Medicina humana.
ALTRES USOS
No consta
Maneig agrosilvopastoral: ús hortícola/agrícola
FONT 2164. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Purins preventius
per a fongs"."Adob foliar". OBSERVACIONS. Plaguicides naturals. Adobs i
fertilitzants naturals.
Equisetum ramosissimum Desf. subsp. ramosissimum (equisetàcies)
NOMS POPULARS
Cua de cavall (2210)
USOS MEDICINALS
No consta
Diürètic
FONT 2210. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant.
DESTINACIÓ. Medicina humana.
Equisetum telmateia Ehrh. (equisetàcies)
NOMS POPULARS
Cua de cavall (2187, 2191)
USOS MEDICINALS
No consta
Antiartròsic
FONT 2191. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús intern). DESTINACIÓ.
Medicina humana.
Protector renal
FONT 2187. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant.
DESTINACIÓ. Medicina humana.
66
Eriobotrya japonica (Thunb.) Lindl. (rosàcies)
NOMS POPULARS
Nesprer (2160, 2170, 2171, 2172, 2186, 2189)
Nespro (2179)
Nespro (fruit) (2192)
USOS ALIMENTARIS
Fruit
Ingestió de la part de la planta crua - Fresca (sense preparació)
FONT 2192. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
Fulla
Ingestió de la part de la planta cuita - Cuita en aigua
FONT 2172. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Es fan infusions.".
DESTINACIÓ. Alimentació humana.
No consta
No consta el tipus d'ingesta - No consta el mode de preparació
FONTS 2170, 2171. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
Eruca vesicaria (L.) Cav. (crucíferes)
NOMS POPULARS
Ruca (2195)
Rúcula (castellà) (2200)
Eryngium campestre L. (umbel·líferes)
NOMS POPULARS
Panical (2210)
USOS MEDICINALS
Arrel
Per a trastorns del sistema musculoesquelètic
FONT 2210. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Bany (ús extern). MODE
D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. Per a fer banys, bons per a les inflamacions
musculars. DESTINACIÓ. Medicina humana.
ALTRES USOS
No consta
Literatura oral popular: llegendes, gloses, contes, dites, refranys, poemes, cançons
FONT 2210. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. “Arrel del panical,
per les cames del meu pare que li feien tant de mal”.
Eryngium maritimum L. (umbel·líferes)
67
NOMS POPULARS
Panical (2184)
BARREGES AMB AQUEST TÀXON
Arrel
FONT 2184. Per al refredat (vegeu catàleg de barreges)
Eucalyptus globulus Labill. (mirtàcies)
NOMS POPULARS
Caliptus (2182, 2210)
Calitus (2209)
Eucaliptus (2185, 2186, 2192, 2204)
USOS MEDICINALS
Flor i fulla
Per al refredat
FONT 2204. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Aerosol (ús intern). MODE
D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. "Es posava una olla amb aigua bullent i s’hi ficava
unes fulles i flors d’eucaliptus. Al cap d’una estona, el malat es tapava amb una
flassada gran, cap inclòs, com una petita tenda de campanya, amb l’olla també a
dins. Aleshores, havia de respirar el baf que desprenia l’eucaliptus una bona
estona”. DESTINACIÓ. Medicina humana.
Fulla
Per al refredat
FONT 2192. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Aerosol (ús intern). DESTINACIÓ.
Medicina humana.
No consta
Per al refredat
FONTS 2182, 2210. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. "En fan
bafus." (2182). FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Aerosol (ús intern). MODE
D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. "Per a fer bafs quan estem constipats." (2210).
DESTINACIÓ. Medicina humana.
ALTRES USOS
Flor i fulla
Ornamental: elaboració de rams
FONT 2186. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Es fa servir per a
decoració".
Fruit sec
Domèstic: ambientador
68
FONT 2209. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "En un plat de
llauna, amb aigua calenta, es posaven algunes fulles i fruits per escalfar i perfumar
la llar.".
Fulla
Domèstic: ambientador
FONT 2209. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "En un plat de
llauna, amb aigua calenta, es posaven algunes fulles i fruits per escalfar i perfumar
la llar.".
Euphorbia lathyris L. (euforbiàcies)
NOMS POPULARS
Cagamucho (castellà) (2191)
Cagamuja (2191)
BARREGES AMB AQUEST TÀXON
Llavor
FONT 2191. Laxant (vegeu catàleg de barreges)
Ficus carica L. (moràcies)
NOMS POPULARS
Figa (fruit) (2180, 2187, 2190, 2191, 2192, 2204)
Figuera (2166, 2179, 2182, 2184, 2189)
USOS MEDICINALS
Fruit sec
Expectorant
FONT 2166. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Decocció (ús intern). DESTINACIÓ.
Medicina humana.
Suc del fruit
Antiberrugós
FONT 2204. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Sense forma farmacèutica (ús directe)
(ús extern). MODE D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. “Per a guarir o treure berrugues
ens fèiem aplicacions de figues verdes. S’havia d’aplicar, directament, damunt les
berrugues la llet de les figues verdes, uns quants cops al dia”. DESTINACIÓ.
Medicina humana.
USOS ALIMENTARIS
Fruit
Ingestió de la part de la planta crua - Fresca (sense preparació)
FONTS 2180, 2182, 2191, 2192. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
69
Ingestió de la part de la planta cuita - Cuita en sucre
FONTS 2187, 2192. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Confitura
(2187). Melmelada (2192). DESTINACIÓ. Alimentació humana (2187, 2192).
Foeniculum vulgare Mill. (umbel·líferes)
NOMS POPULARS
Fonoll (2169, 2174, 2176, 2177, 2178, 2184, 2192, 2193, 2194, 2196, 2197, 2204,
2209, 2210)
USOS MEDICINALS
Llavor
Carminatiu
FONT 2174. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Sense forma farmacèutica (ús directe)
(ús intern). DESTINACIÓ. Medicina humana.
No consta
Antiespasmòdic
FONTS 2176, 2177. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant.
DESTINACIÓ. Medicina humana.
Carminatiu
FONT 2178. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant.
DESTINACIÓ. Medicina humana.
Digestiu
FONTS 2178, 2210. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant.
DESTINACIÓ. Medicina humana.
Diürètic
FONTS 2184, 2209. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant.
DESTINACIÓ. Medicina humana.
USOS ALIMENTARIS
Bulb
Ingestió de la part de la planta crua - Fresca (sense preparació)
FONT 2178. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Rallat.".
CONSUMICIÓ. Entrant - Amanida. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
Ingestió de la part de la planta cuita - Cuita en aigua
FONT 2178. CONSUMICIÓ. Entrant - Bullit. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
Llavor
Condiment
FONT 2174. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
No consta
70
Ingestió de la part de la planta crua - Conservada en salmorra
FONT 2210. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Adobat d'olives.
DESTINACIÓ. Alimentació humana.
No consta el tipus d'ingesta - No consta el mode de preparació
FONTS 2169, 2204. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
Tiges amb fulles/branques
Ingestió de la part de la planta crua - Conservada en salmorra
FONTS 2184, 2192. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Adobat
d'olives. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
Ingestió de la part de la planta cuita - Cuita en aigua
FONT 2192. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Per fer els cargols.
Es bullien amb unes branques de fonoll.". DESTINACIÓ. Alimentació humana.
No consta el tipus d'ingesta - No consta el mode de preparació
FONT 2184. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Per cuinar els
cargols". DESTINACIÓ. Alimentació humana.
BARREGES AMB AQUEST TÀXON
Tiges amb fulles/branques
FONT 2192. Manera de fer les olives (vegeu catàleg de barreges)
Fragaria vesca L. (rosàcies)
NOMS POPULARS
Fresó (fruit) (2202, 2204, 2208)
Maduixa (fruit) (2167, 2199, 2205)
Maduixa de bosc (fruit) (2189)
Maduixot (fruita) (2200, 2201, 2206)
USOS ALIMENTARIS
Fruit
Ingestió de la part de la planta cuita - Cuita en sucre
FONT 2208. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
Infructescència
Ingestió de la part de la planta crua - Fresca (sense preparació)
FONTS 2167, 2189. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Per al
consum propi. “Tothom en tenia a les vinyes. Algunes famílies s’havien especialitzat
en el seu conreu i en la venda a l’engròs” (2189). CONSUMICIÓ. Postres - Postres
(2167). DESTINACIÓ. Alimentació humana (2167, 2189).
Galium aparine L. (rubiàcies)
71
NOMS POPULARS
Gàlium (2160)
Genista scorpius (L.) DC. in Lam. et DC. subsp. scorpius (papilionàcies)
NOMS POPULARS
Argelaga (2192)
ALTRES USOS
No consta
Obtenció de combustible: llenya
FONT 2192. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Feien feixines o
gavelles amb altres espècies, que servien per cremar als forns.2.
Globularia alypum L. (globulariàcies)
NOMS POPULARS
Fuixarda (2191)
USOS MEDICINALS
No consta
Antihipertensiu
FONT 2191. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant.
DESTINACIÓ. Medicina humana.
Glycyrrhiza glabra L. (papilionàcies)
NOMS POPULARS
Regalèssia (2182, 2184)
USOS MEDICINALS
Arrel
Digestiu
FONT 2182. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Decocció (ús intern). MODE
D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. Després de dinar o de sopar. DESTINACIÓ. Medicina
humana.
BARREGES AMB AQUEST TÀXON
No consta
FONT 2184. Per al refredat (vegeu catàleg de barreges)
Hedera helix L. (araliàcies)
NOMS POPULARS
Heura (2188)
72
Helianthus tuberosus L. (compostes)
NOMS POPULARS
Nyàmera (2163)
Tupinambo (2163)
USOS ALIMENTARIS
No consta
Ingestió de la part de la planta cuita - Cuita en aigua
FONT 2163. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Se'n fan cremes".
DESTINACIÓ. Alimentació humana.
Helichrysum stoechas (L.) Moench (compostes)
NOMS POPULARS
Flor de Sant Joan (2187, 2189, 2190)
USOS ALIMENTARIS
No consta
Condiment
FONT 2189. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Com a condiment,
degut al seu aroma similar a la cúrcuma o al curri.". DESTINACIÓ. Alimentació
humana.
Ingestió de la part de la planta cuita - Cuita en aigua
FONT 2189. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Infusió.
DESTINACIÓ. Alimentació humana.
ALTRES USOS
No consta
Creences i pràctiques magicoreligioses
FONT 2187. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Es collia i es
posava dins de casa perquè donava sort.".
Tiges amb fulles/branques
Ornamental: elaboració de rams
FONT 2190. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Es posava a les
processons.".
Hordeum murinum L. (gramínies)
NOMS POPULARS
Blat del dimoni (2210)
73
Hordeum vulgare L. (gramínies)
NOMS POPULARS
Ordi (2204, 2210)
USOS ALIMENTARIS
Llavor
No consta el tipus d'ingesta - No consta el mode de preparació
FONT 2204. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. “Els grans d’ordi
servien per a l’engreix d’un o dos porcs i per a aquells animals domèstics del corral”.
DESTINACIÓ. Alimentació animal.
Trituració del gra
Preparació de begudes - Beguda preparada amb aigua
FONT 2210. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Torrat i triturat se’n
feia malta, que era un substitut del cafè.". DESTINACIÓ. Alimentació humana.
ALTRES USOS
Tija
Maneig agrosilvopastoral: ús hortícola/agrícola
FONT 2204. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. “Era interessant
sembrar gra d’espiga per a obtenir-ne palla que, a més de ser un aliment per a les
cavalleries, servia per a fer el jaç o llit a l’estable; després, mesclat amb els
excrements i els pixums dels animals, s’obtenia l’adob biològic o fems per a l’hort de
la casa”.
ALTRES OBSERVACIONS
FONT 2204. DESCRIPCIÓ FETA PER L'INFORMANT. Races: Aurora palles, paner
I, sant Isidre, Igualada, barbes llises, cabot, samuntà, sis ratlles.
Hypericum perforatum L. (gutíferes)
NOMS POPULARS
Herba de Sant Joan (2204)
USOS MEDICINALS
No consta
Hipouricemiant
FONT 2204. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús intern). MODE
D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. "Com a prevenció del mal de gota”. DESTINACIÓ.
Medicina humana.
Per a les fissures cutànies
FONT 2204. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant. MODE
D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. “Calia collir-la durant la revetlla, a fi que fos
plenament guaridora. Se’n feia servir per a molts tipus de ferides i nafres".
74
DESTINACIÓ. Medicina humana.
Per a trastorns del sistema digestiu
FONT 2204. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús intern). MODE
D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. "Hi havia qui les prenia com a infusió per als trastorns
intestinals ". DESTINACIÓ. Medicina humana.
Ipomoea batatas Poir. (convolvulàcies)
NOMS POPULARS
Moniato (2194, 2199, 2204)
USOS ALIMENTARIS
Tubercle
Ingestió de la part de la planta cuita - Cuita sense vehicle
FONT 2204. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Escalivada a la
cendra". DESTINACIÓ. Alimentació humana.
Jasonia saxatilis (Lam.) Guss. (compostes)
NOMS POPULARS
Té de roca (2209, 2210)
USOS MEDICINALS
Fulla
Estomacal
FONT 2209. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús intern). DESTINACIÓ.
Medicina humana.
Per al refredat
FONT 2209. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús intern). DESTINACIÓ.
Medicina humana.
No consta
Estomacal
FONT 2210. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús intern). DESTINACIÓ.
Medicina humana.
Juglans regia L. (juglandàcies)
NOMS POPULARS
Noguera (2167, 2192)
ALTRES USOS
Fulla
Domèstic: ajudes a la llar
FONT 2192. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "S’utilitzaven les
75
fulles de noguera per netejar les botes de vi.".
Juncus acutus L. (juncàcies)
NOMS POPULARS
Jonc (2185, 2190, 2204)
ALTRES USOS
Fulla
Maneig agrosilvopastoral: ús hortícola/agrícola
FONT 2190. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Per a fer lligalls per
lligar enciams i escaroles. Anaven a les Filipines perquè eren més prims i forts.".
OBSERVACIONS. Elaboració d'estris d'ús hortícola/agrícola.
Fulles joves
Maneig agrosilvopastoral: ús hortícola/agrícola
FONTS 2185, 2204. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. "Es
lligaven els enciams. Tallaven els joncs, el posaven estès al camp perquè es pansís
i fos més flexible. Hi havia gent especialitzada que es dedicava a això." (2185). "Per
a lligar escaroles" (2204). OBSERVACIONS. Elaboració d'estris d'ús
hortícola/agrícola (2185, 2204).
No consta
Maneig agrosilvopastoral: ús hortícola/agrícola
FONT 2160. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Fins els anys ’90
anaven als Aiguamolls de l’Empordà a buscar joncs per lligar escaroles i enciams.
Agafen “dels més prims, que es vinclen sense trencar-se, no dels més gruixuts i
buits per dins, que es trenquen.” Havien agafat anteriorment al Delta del Llobregat,
però l’aviació (l’aeroport) va prohibir el pas a les jonqueres. Parlen de “passar jonc” a
l’acte de lligar escaroles i enciams, activitat que acostumaven a fer les dones.
OBSERVACIONS. Elaboració d'estris d'ús hortícola/agrícola.
Lactuca sativa L. (compostes)
NOMS POPULARS
Enciam (2160, 2168, 2169, 2178, 2192, 2193, 2198, 2204, 2210)
Enciam de fulla fina (2202, 2203)
Enciam francès (2205)
Enciam fulla de roure (2164, 2178, 2194, 2195, 2196, 2200, 2201, 2203, 2205)
Enciam fulla de roure verd (2195, 2201)
Enciam iceberg (2201, 2206)
Enciam llarg (2178, 2199, 2200, 2201, 2202)
76
Enciam meravella (2164, 2196, 2198, 2202)
Enciam romà (2185, 2186)
Enciam trocadero (2164, 2182, 2185, 2186, 2195, 2200, 2205)
Lechuga (castellà) (2173, 2174)
USOS MEDICINALS
Fulla
Sedant
FONT 2173. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant.
DESTINACIÓ. Medicina humana.
No consta
Hepatoprotector
FONT 2178. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant.
DESTINACIÓ. Medicina humana.
Sedant
FONT 2174. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant.
DESTINACIÓ. Medicina humana.
USOS ALIMENTARIS
Fulla
Ingestió de la part de la planta crua - Fresca (sense preparació)
FONTS 2185, 2186. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. "En feien
enciam trocadero per "embarcar-lo" (exportar-lo). "Abans el trocadero no se'n
menjava aquí. Aquí el que es menjava era l'enciam romà" (2185). CONSUMICIÓ.
Entrant - Amanida (2185, 2186). DESTINACIÓ. Alimentació humana (2185, 2186).
Fulles velles
No consta el tipus d'ingesta - No consta el mode de preparació
FONT 2186. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Vaques.
DESTINACIÓ. Alimentació animal.
ALTRES OBSERVACIONS
FONTS 2182, 2193. DESCRIPCIÓ FETA PELS INFORMANTS. "Els embarcaven"
(exportaven en camió o tren, sobretot, a França.) (2182). Races : llarg, lollo rosa,
lollo verd, fulla de roure, (2193).
Laurus nobilis L. (lauràcies)
NOMS POPULARS
Llaurer (2167, 2182, 2183, 2184, 2186, 2188, 2189, 2192, 2196, 2209, 2210)
Llorer (2197, 2206)
USOS MEDICINALS
77
Fulles joves
Cicatritzant
FONT 2182. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Les embenaven a
sobre de la pelada per tirar el pus". FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Cataplasma (ús
extern). DESTINACIÓ. Medicina humana.
Per a la distensió muscular
FONT 2183. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús intern). MODE
D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. Contra el flato. "Poses de tres a cinc cullerades a
bullir i t'ho beus". DESTINACIÓ. Medicina humana.
USOS ALIMENTARIS
Fulla
Condiment
FONTS 2184, 2209. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. "Per a fer
rostits i estofats." (2184). DESTINACIÓ. Alimentació humana (2184, 2209).
Ingestió de la part de la planta crua - Conservada dessecada a l'aire
FONT 2167. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
No consta
No consta el tipus d'ingesta - No consta el mode de preparació
FONT 2210. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
ALTRES USOS
Fulla
Ornamental: elaboració de rams
FONT 2186. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Feien corones
commemoratives i les venien a la floristeria.".
Tiges amb fulles/branques
Creences i pràctiques magicoreligioses
FONT 2189. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "La setmana
d’abans del Diumenge de Rams sortien de Sant Climent camions plens de feixos de
llaurer per vendre a l’engròs i a la menuda. El volien per anar a beneir”.
Ornamental: elaboració de rams
FONTS 2188, 2192. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. "En collien
i en venien per Rams." (2188). "Ornamental. Es venia a la menuda per Rams."
(2192).
Lavandula dentata L. (labiades)
NOMS POPULARS
Espígol (2189, 2204, 2209, 2210)
78
Lavanda (2167, 2187, 2189)
ALTRES USOS
No consta
Domèstic: ambientador
FONT 2209.
Tiges amb fulles/branques
Ornamental: elaboració de rams
FONT 2187. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Per a decoració.
En el mes de les cireres, en venien al mercat en manats petits.".
BARREGES AMB AQUEST TÀXON
No consta
FONT 2209. Esperit de vi d'herbes (vegeu catàleg de barreges)
Tiges amb fulles/branques
FONT 2204. Esperit de vi amb espígol i romaní (vegeu catàleg de barreges)
Lavandula stoechas L. (labiades)
NOMS POPULARS
Cap d'ase (2162)
BARREGES AMB AQUEST TÀXON
Fulla
FONT 2163. Per al cos (vegeu catàleg de barreges)
Lepidium draba L. (crucíferes)
NOMS POPULARS
Capellà (2160, 2178)
ALTRES OBSERVACIONS
FONT 2160. DESCRIPCIÓ FETA PER L'INFORMANT. Es diuen així perquè “són
difícils d’exterminar, com els capellans”.
Lilium candidum L. (liliàcies)
NOMS POPULARS
Lliri de Sant Antoni (2204)
USOS MEDICINALS
Flor
Cicatritzant
FONT 2204. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Sense forma farmacèutica (ús directe)
(ús extern). MODE D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. “S’aplicava un tros de la flor d’un
lliri de damunt de la ferida. Calia anar canviant la flor cada dia. D’aquesta manera la
ferida cicatritzava més ràpid”.
79
Linum usitatissimum L. (linàcies)
NOMS POPULARS
Llinosa (2204)
USOS MEDICINALS
Trituració del gra
Estomacal
FONT 2204. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Cataplasma (ús extern).
BARREGES AMB AQUEST TÀXON
Trituració del gra
FONT 2204. Lavativa d'aigua, gra de llinosa i oli (vegeu catàleg de barreges)
Lippia triphylla (L'Hér.) O.Kuntze (labiades)
NOMS POPULARS
Marialluïsa (2167, 2191, 2204, 2210)
USOS MEDICINALS
Fulla
Estomacal
FONT 2204. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús intern). DESTINACIÓ.
Medicina humana.
No consta
Digestiu
FONT 2210. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant.
DESTINACIÓ. Medicina humana.
Lolium perenne L. (gramínies)
NOMS POPULARS
Margall (2184)
Malva sylvestris L. (malvàcies)
NOMS POPULARS
Malva (2160, 2162, 2170, 2171, 2174, 2178, 2179, 2182, 2192, 2204, 2209)
USOS MEDICINALS
Fulla
Antidiarreic
FONT 2182. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús intern). MODE
D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. "L'aigua de malves es feia bullint fulles de malva en
aigua". DESTINACIÓ. Medicina humana.
80
Desmai
FONT 2182. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús intern). DESTINACIÓ.
Medicina humana.
Digestiu
FONT 2182. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús intern). MODE
D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. "L'aigua de malves es feia bullint fulles de malva en
aigua". DESTINACIÓ. Medicina humana.
Estomacal
FONT 2204. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús intern). MODE
D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. "L’aigua de malves, per guarir el mal de ventre.".
DESTINACIÓ. Medicina humana.
Per a trastorns del sistema digestiu
FONT 2162. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Bon remei per
beure, contra el mal de panxa". FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús intern).
DESTINACIÓ. Medicina humana.
No consta
Antipneumònic
FONT 2209. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Cataplasma (ús extern). DESTINACIÓ.
Medicina humana.
Pecíol
Purgant
FONT 2174. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Útil en bebès".
S'agafa el "rabo" de la fulla, s'unta amb oli d'oliva temperat i es fica en l'anus".
FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Macerat en oli (ús extern). DESTINACIÓ. Medicina
humana.
USOS ALIMENTARIS
Llavor
Ingestió de la part de la planta crua - Fresca (sense preparació)
FONT 2160. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "La llavor sembla
un pa de viena i se les menjaven de petits". CONSUMICIÓ. Llaminadura -
Llaminadura. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
ALTRES USOS
No consta
Literatura oral popular: llegendes, gloses, contes, dites, refranys, poemes, cançons
FONT 2192. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. “Està al país de les
malves”, frase popular que fa referència a que algú està mort.
Maneig agrosilvopastoral: ús hortícola/agrícola
81
FONT 2178. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Font de fauna
auxiliar, tot i que dins del camp fa molta nosa perquè creix massa.".
OBSERVACIONS. Associació de cultius i equilibri sistèmic.
BARREGES AMB AQUEST TÀXON
Flor
FONT 2204. Aigua de malves (vegeu catàleg de barreges)
Fruit
FONT 2204. Aigua de malves (vegeu catàleg de barreges)
Fulla
FONT 2204. Aigua de malves (vegeu catàleg de barreges)
No consta
FONT 2163. Per al cos (vegeu catàleg de barreges)
Medicago sativa L. (papilionàcies)
NOMS POPULARS
Alfals (2164, 2204)
Ufals (2166, 2181, 2182, 2184, 2186, 2209, 2210)
USOS MEDICINALS
No consta
Per a trastorns de la pell o del teixit subcutani
FONT 2181. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Quan tenies la
"carn esqueixada", t'embenaven ufals picat a sobre del mal.". FORMA
FARMACÈUTICA I ÚS. Cataplasma (ús extern). DESTINACIÓ. Medicina humana.
Part aer. de plantes diverses esmicolades (brost)
Per als traumatismes
FONT 2204. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. “A vegades, a
causa dels cops que els pagesos ens donàvem accidentalment als óssos mentre
treballàvem al camp, per tal d’alleugerirnos el dolor i com a cura d’emergència,
havíem d’agafar grapats d’alfals tendre i els picàvem durant una estoneta.
Ràpidament, ens l’aplicàvem damunt del cop amb un mocador lligat amb força. Això
alleugeria força”. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Ungüent (ús extern).
DESTINACIÓ. Medicina humana.
USOS ALIMENTARIS
No consta
Ingestió de la part de la planta crua - Fresca (sense preparació)
FONT 2164. DESTINACIÓ. Alimentació animal.
No consta el tipus d'ingesta - No consta el mode de preparació
FONTS 2209, 2210. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Cavalls
82
Conills (2210). DESTINACIÓ. Alimentació animal (2209, 2210).
Part aèria
Ingestió de la part de la planta crua - Conservada dessecada a l'aire
FONTS 2184, 2186. DESTINACIÓ. Alimentació animal.
Ingestió de la part de la planta crua - Fresca (sense preparació)
FONTS 2182, 2184. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Conills i
cavalls (2182). DESTINACIÓ. Alimentació animal (2182, 2184).
ALTRES USOS
No consta
Maneig agrosilvopastoral: ús hortícola/agrícola
FONT 2164. OBSERVACIONS. Mulching. Adobs i fertilitzants naturals.
Part aèria
Domèstic: ajudes a la llar
FONT 2182. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Agafaven un pilot
d'ufals tendre i fregaven la fulla de les dalles per a netejar-les.".
Mentha pulegium L. (labiades)
NOMS POPULARS
Poliol (2210)
Poniol (2191, 2192, 2204)
USOS MEDICINALS
No consta
Digestiu
FONT 2204. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús intern). DESTINACIÓ.
Medicina humana.
Estomacal
FONT 2191. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant.
DESTINACIÓ. Medicina humana.
BARREGES AMB AQUEST TÀXON
No consta
FONT 2192. Manera de fer anís de cireres (vegeu catàleg de barreges)
Tiges amb fulles/branques
FONT 2190. Anís de cirera (vegeu catàleg de barreges)
Mentha x gentilis L. (labiades)
NOMS POPULARS
Menta (2173, 2176, 2177, 2178, 2182, 2188, 2191, 2196, 2197, 2198, 2204)
83
USOS MEDICINALS
Fulla
Estomacal
FONT 2182. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús intern). DESTINACIÓ.
Medicina humana.
No consta
Digestiu
FONT 2173. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús intern). DESTINACIÓ.
Medicina humana.
Estomacal
FONT 2204. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús intern). DESTINACIÓ.
Medicina humana.
USOS ALIMENTARIS
Fulla
Preparació de begudes - Beguda preparada amb aigua
FONTS 2176, 2177. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
Preparació de begudes - Beguda preparada amb licor
FONTS 2176, 2177. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. "Mojitos".
DESTINACIÓ. Alimentació humana.
BARREGES AMB AQUEST TÀXON
No consta
FONT 2190. Per al refredat (vegeu catàleg de barreges)
Mesembryanthemum crystallinum L. (aizoàcies)
NOMS POPULARS
Ficoide (2165)
Ficoide glacial (2163)
USOS ALIMENTARIS
No consta
Ingestió de la part de la planta crua - Fresca (sense preparació)
FONT 2163. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Amanides i
decoració plats". CONSUMICIÓ. Entrant - Amanida. DESTINACIÓ. Alimentació
humana.
No consta el tipus d'ingesta - No consta el mode de preparació
FONT 2163. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "A Tailàndia la fan
servir en reposteria". CONSUMICIÓ. Postres - Postres. DESTINACIÓ. Alimentació
humana.
84
Part aèria
Condiment
FONT 2165. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Quan la menges, el
seu gust recorda el dels "berberechos" al natural. Es fan sopes i, per sobre, hi tiren
trossets de ficoide. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
Mespilus germanica L. (rosàcies)
NOMS POPULARS
Nespre (fruit) (2192)
USOS ALIMENTARIS
Fruit
Ingestió de la part de la planta crua - Fresca (sense preparació)
FONT 2192. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
Montia fontana L. (portulacàcies)
NOMS POPULARS
Boruja (castellà) (2163)
Corruja (castellà) (2163)
Herba de la font (2163)
Pamplina d'aigua (2163, 2165)
USOS ALIMENTARIS
No consta
Ingestió de la part de la planta crua - Fresca (sense preparació)
FONT 2165. CONSUMICIÓ. Entrant - Amanida. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
Part aèria
Ingestió de la part de la planta crua - Fresca (sense preparació)
FONT 2163. CONSUMICIÓ. Entrant - Amanida. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
Musa paradisiaca ×paradisiaca L. (musàcies)
NOMS POPULARS
Plàtan (fruit) (2199, 2200)
Plàtano (2204, 2208)
USOS MEDICINALS
Fruit
Antidiarreic
FONT 2208. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Sense forma farmacèutica (ús directe)
(ús intern). DESTINACIÓ. Medicina humana.
85
Narcissus tazetta L. subsp. tazetta (amaril·lidàcies)
NOMS POPULARS
Jonquillo (2188, 2189, 2192)
ALTRES USOS
No consta
Ornamental: elaboració de rams
FONT 2192. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Ornamental. En
collien per vendre.".
Tija florífera
Ornamental: elaboració de rams
FONT 2189. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Es collien per
vendre en manats.".
Nerium oleander L. (apocinàcies)
NOMS POPULARS
Baladre (2191)
USOS MEDICINALS
No consta
Antialopècic
FONT 2191. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús extern). DESTINACIÓ.
Medicina humana.
Ocimum basilicum L. (labiades)
NOMS POPULARS
Albahaca (castellà) (2165)
USOS ALIMENTARIS
Flor i fulla
Ingestió de la part de la planta crua - Fresca (sense preparació)
FONT 2165. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Alguns clients li
demanen només les flors. Les fan servir en cru per decorar amanides". "La més
típica pel cultiu és la varietat genovese, però s'espiga molt ràpid i té problemes per
cultivar. La varietat mozzarella té una fulla més gran i aguanta més el fred i la
humitat". CONSUMICIÓ. Entrant - Amanida. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
Olea europaea L. subsp. europaea (oleàcies)
NOMS POPULARS
86
Oliva (fruit) (2187, 2208)
Olivera (2167, 2181, 2184, 2189, 2190, 2191, 2192)
USOS MEDICINALS
No consta
Regulador de la tensió arterial
FONT 2191. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Injectable (ús intern). DESTINACIÓ.
Medicina humana.
Oli de la llavor
Antiamigdalític
FONT 2181. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Loció (ús extern). MODE
D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. Parla de "trencar les angines", pràctica per curar les
angines, que es feia posant oli d'oliva al canell i estrenyent fortament el dit polze fins
l'avantbraç. DESTINACIÓ. Medicina humana.
USOS ALIMENTARIS
Fruit
Ingestió de la part de la planta crua - Conservada en salmorra
FONTS 2187, 2189, 2208. CONSUMICIÓ. Aperitiu - Aperitiu (2187). DESTINACIÓ.
Alimentació humana (2187, 2189, 2208).
No consta
Ingestió de la part de la planta crua - Fresca (sense preparació)
FONT 2192. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Com a menjar per
a les cabres". DESTINACIÓ. Alimentació animal.
Suc del fruit
No consta el tipus d'ingesta - No consta el mode de preparació
FONT 2189. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Per fer oli.".
DESTINACIÓ. Alimentació humana.
ALTRES USOS
Tiges amb fulles/branques
Creences i pràctiques magicoreligioses
FONT 2189. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "La setmana
d’abans del Diumenge de Rams sortien de Sant Climent camions plens de feixos de
llorer per vendre a l’engròs i a la menuda. El volien per anar a beneir”.
Tiges defoliades/branques
Maneig agrosilvopastoral: ús hortícola/agrícola
FONT 2167. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Per al pas d'una
aixada". OBSERVACIONS. Elaboració d'estris d'ús hortícola/agrícola.
BARREGES AMB AQUEST TÀXON
87
Fruit
FONT 2190. Arreglar les olives (vegeu catàleg de barreges)
FONT 2192. Manera de fer les olives (vegeu catàleg de barreges)
Oli de la llavor
FONT 2182. Per a treure espines (vegeu catàleg de barreges)
Suc del fruit
FONT 2204. Lavativa d'aigua, gra de llinosa i oli (vegeu catàleg de barreges)
FONT 2191. Laxant (vegeu catàleg de barreges)
FONT 2204. Vespa (vegeu catàleg de barreges)
Origanum majorana L. (labiades)
NOMS POPULARS
Marduix (2191)
USOS ALIMENTARIS
Tiges amb fulles/branques
Condiment
FONT 2191. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Per adobar els
cargols.". DESTINACIÓ. Alimentació humana.
Origanum vulgare L. (labiades)
NOMS POPULARS
Orenga (2189, 2190, 2207)
USOS ALIMENTARIS
Fulla
Condiment
FONT 2190. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
Ingestió de la part de la planta crua - Fresca (sense preparació)
FONT 2207. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Li posa a la salsa
de tomàquet. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
No consta
Condiment
FONT 2189. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Per fer sardines en
escabetx". DESTINACIÓ. Alimentació humana.
Oryza sativa L. (gramínies)
NOMS POPULARS
Arròs (2185)
88
ALTRES USOS
No consta
Maneig agrosilvopastoral: ús hortícola/agrícola
FONT 2185. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Fa molts anys se
n'havia fet en terrenys salins. La terra estava lliure de sal l'any següent i es podien
plantar altres coses.". OBSERVACIONS. Associació de cultius i equilibri sistèmic.
Papaver rhoeas L. (papaveràcies)
NOMS POPULARS
Rosella (2210)
ALTRES USOS
Flor
Lúdic: jocs i joguines
FONT 2210. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Recorda el joc del
“poll, gallina o pollastre”; es diu què sortirà del capoll: si surt blau, és poll; rosa és
gallina i vermell és pollastre.
Parietaria officinalis L. subsp. judaica (L.) Béguinot (urticàcies)
NOMS POPULARS
Herba morella roquera (2204)
Paretària (2160)
Trencarroques (2178)
USOS MEDICINALS
Fulla
Litotríptic renal
FONT 2204. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús intern). MODE
D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. "Contra el mal de ronyons a causa de pedretes. Calia
fer-ne una “novena”, és a dir, prendre durant nou dies seguits, cada matí i en dejú,
una infusió d’herba morella roquera.". DESTINACIÓ. Medicina humana.
Part aèria
Antihemorroïdal
FONT 2204. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Apòsit medicamentós (ús extern).
MODE D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. “Es bullia la planta i es posava en un gibrell i,
col·locat estratègicament damunt d’una cadira, els afectats s’hi asseien una bona
estona, almenys dues vegades al dia”. DESTINACIÓ. Medicina humana.
Paspalum dilatatum Poiret in Lam. (gramínies)
89
NOMS POPULARS
Margall (2210)
Paspalum distichum L. (gramínies)
NOMS POPULARS
Agram (2184)
Gram del Biscarri (2210)
Pastinaca sativa L. (umbel·líferes)
NOMS POPULARS
Xirivia (2178, 2193, 2200, 2205)
ALTRES OBSERVACIONS
FONTS 2200, 2205. DESCRIPCIÓ FETA PELS INFORMANTS. var. hortensis
(2200). var. hortensis (2205).
Petroselinum crispum (Mill.) Hill (umbel·líferes)
NOMS POPULARS
Julivert (2167, 2178, 2193, 2196, 2197, 2198, 2201, 2202)
Perejil (castellà) (2180)
USOS ALIMENTARIS
Fulla
No consta el tipus d'ingesta - No consta el mode de preparació
FONT 2180. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Per cuinar amb el
peix". DESTINACIÓ. Alimentació humana.
Phaseolus vulgaris L. (papilionàcies)
NOMS POPULARS
Mongeta (2193, 2199, 2202)
Mongeta de mig dol (2192)
Mongeta del ganxet (2191, 2194, 2202)
Mongeta fina (2206)
Mongeta perona (2164)
Mongeta tendra (2200, 2204, 2206)
Mongetera (2186)
ALTRES OBSERVACIONS
FONTS 2192, 2193, 2204. DESCRIPCIÓ FETA PELS INFORMANTS. Raça
desapareguda (2192). Races: facciosa, buenos aires (2193). Races que ja no se'n
90
cultiven: De l’avellaneta, del genoll de Crist, del cuc, del cuc francès, del migdol
negre, del migdol ros, del pic, de facciosa, del carall, de petusca, d’Alcanar, del
ganxet, de la mantega, del rector, de llaminera, bajocons, fesolets, d’afartapobres,
escurçatites, de l’abundància, Buenos Aires (actual perona), carolina (2204).
Phoenix dactylifera L. (palmes)
NOMS POPULARS
Dàtil (fruit) (2200)
Phormium tenax Forst. (agavàcies)
NOMS POPULARS
Fòrnius (2209, 2210)
Forpa (2190)
ALTRES USOS
Fulla
Maneig agrosilvopastoral: ús hortícola/agrícola
FONTS 2209, 2210. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. "Les fibres
serveixen per a lligar els enciams." (2209). "Les fibres de les fulles llargues
serveixen per lligar els enciams i també les tomaqueres que vagin pujant a munt per
les canyes." (2210). OBSERVACIONS. Elaboració d'estris d'ús hortícola/agrícola
(2209, 2210).
Fulles joves
Maneig agrosilvopastoral: ús hortícola/agrícola
FONT 2190. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Per a fer lligalls i
per a lligar canyes. S’agafa la fulla tendra i se’n treuen les fibres. ".
OBSERVACIONS. Elaboració d'estris d'ús hortícola/agrícola.
Tija florífera
Ornamental: elaboració de rams
FONT 2210.
Phragmites australis (Cav.) Steudel (gramínies)
NOMS POPULARS
Canyís (2167)
Canyota (2163)
ALTRES USOS
No consta
Maneig agrosilvopastoral: ús hortícola/agrícola
91
FONT 2163. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Per a tupir el
terreny". OBSERVACIONS. Mulching.
Pimpinella anisum L. (umbel·líferes)
NOMS POPULARS
Anís (2182)
Matafaluga (2210)
USOS MEDICINALS
Llavor
Digestiu
FONT 2182. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Decocció (ús intern). MODE
D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. Després de dinar o sopar. DESTINACIÓ. Medicina
humana.
No consta
Digestiu
FONT 2210. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant.
DESTINACIÓ. Medicina humana.
Pinus halepensis Mill. (pinàcies)
NOMS POPULARS
Pi (2162, 2166, 2184, 2189, 2192)
USOS MEDICINALS
Fulla
Expectorant
FONT 2166. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Xarop (ús intern). PREPARACIÓ.
Xarop amb la decocció de les fulles i mel. DESTINACIÓ. Medicina humana.
ALTRES USOS
No consta
Fuster: construcció de vehicles amb rodes
FONT 2162. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Per a fer galgues
per al carro".
Maneig agrosilvopastoral: ús hortícola/agrícola
FONT 2179. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Per aguantar les
dunes de la costa". OBSERVACIONS. Elements paisatgístics.
Obtenció de combustible: llenya
FONT 2192. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Feien feixines o
gavelles amb altres espècies, que servien per cremar als forns.".
92
Tiges amb fulles/branques
Creences i pràctiques magicoreligioses
FONT 2184. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "S'esqueixaven
unes branques de pi de la Pineda del Delta en la nit de Sant Joan i es posava una a
cada punta dels camps de melons, perquè així s'evitaven les pedregades.".
Troncs
Fuster: obtenció de materials per a la construcció
FONTS 2162, 2189. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. "Per a fer
bigues i puntals" (2162). "Es feien bigues per a la construcció." (2189).
BARREGES AMB AQUEST TÀXON
Llavor
FONT 2192. Platillo de Sant Climent (vegeu catàleg de barreges)
No consta
FONT 2209. Esperit de vi d'herbes (vegeu catàleg de barreges)
Pinus pinea L. (pinàcies)
NOMS POPULARS
Pi (2166, 2204)
USOS MEDICINALS
Escorça
Antiinflamatori bucal
FONT 2204. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Gargarisme (ús extern). MODE
D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. Per a alleugerir-ne el mal de queixal, “calia bullir una
mica de vinagre i una teia de pi dins d’una olleta. Un cop fred, havíem de glopejar
diverses vegades al dia”. DESTINACIÓ. Medicina humana.
Fulla
Expectorant
FONT 2166. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Xarop (ús intern). PREPARACIÓ.
Xarop amb la decocció de les fulles i mel. DESTINACIÓ. Medicina humana.
Pisum sativum L. (papilionàcies)
NOMS POPULARS
Pèsol (2178, 2190, 2193, 2194, 2202, 2205, 2206, 2208)
USOS ALIMENTARIS
Llavor
Ingestió de la part de la planta cuita - Cuita en aigua
FONT 2208. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
93
Plantago lagopus L. (plantaginàcies)
NOMS POPULARS
Plantatge (2184)
USOS MEDICINALS
Fulla
Cicatritzant
FONT 2184. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Sense forma farmacèutica (ús directe)
(ús extern). DESTINACIÓ. Medicina humana.
Poa annua L. (gramínies)
NOMS POPULARS
Herba de jardí (2160, 2178)
Polygonum aviculare L. (poligonàcies)
NOMS POPULARS
Estiravelles (2162)
Tiravella (2160)
Portulaca oleracea L. (portulacàcies)
NOMS POPULARS
Verdolaga (2160, 2161, 2163, 2162, 2172, 2175, 2179, 2184, 2208)
Verdulaga (2204)
Vordolaga (2178, 2210)
USOS ALIMENTARIS
Fulla
Ingestió de la part de la planta crua - Fresca (sense preparació)
FONT 2184. CONSUMICIÓ. Entrant - Amanida. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
No consta
Ingestió de la part de la planta crua - Fresca (sense preparació)
FONTS 2162, 2163, 2204, 2208, 2210. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS
INFORMANTS. Per a amanides. No la conrea, però “de vegades li’n demanen els
seus clients.” (2163). "Per a les vaques" (2162). CONSUMICIÓ. Entrant - Amanida
(2163, 2210). DESTINACIÓ. Alimentació humana (2163, 2204, 2208, 2210).
Alimentació animal (2162).
No consta el tipus d'ingesta - No consta el mode de preparació
FONTS 2161, 2172, 2175. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS.
Sopa (2175). DESTINACIÓ. Alimentació humana (2161, 2172, 2175).
94
Part aèria
Ingestió de la part de la planta crua - Fresca (sense preparació)
FONT 2160. CONSUMICIÓ. Entrant - Amanida. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
Prunus armeniaca L. (rosàcies)
NOMS POPULARS
Albercoc (2186)
Albercoquer (2210)
Bercoc (2179)
Prunus avium (L.) L. (rosàcies)
NOMS POPULARS
Cirera (fruit) (2187, 2189, 2191, 2192, 2200, 2206, 2208)
Cirerer (2188)
USOS ALIMENTARIS
Fruit
Ingestió de la part de la planta crua - Conservada dessecada a l'aire
FONT 2192. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
Ingestió de la part de la planta crua - Conservada en licor
FONT 2189. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
Ingestió de la part de la planta crua - Fresca (sense preparació)
FONTS 2189, 2192. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
Ingestió de la part de la planta cuita - Cuita en sucre
FONT 2187. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Confitura.
DESTINACIÓ. Alimentació humana.
Preparació de begudes - Beguda preparada amb aiguardent
FONTS 2187, 2189, 2191. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. "Es
fa licor de cirera" (2187). Se’n feia anís de cirera (o aiguardent de cirera): te’n
menjaves les cireres i te’n bevies el licor. “Es guardava per a celebracions
importants, tot i que després ningú se’n recordava d’obrir-lo” (2189). DESTINACIÓ.
Alimentació humana (2187, 2189, 2191).
BARREGES AMB AQUEST TÀXON
Fruit
FONT 2190. Anís de cirera (vegeu catàleg de barreges)
FONT 2192. Manera de fer anís de cireres (vegeu catàleg de barreges)
FONT 2192. Manera de fer cireres seques (vegeu catàleg de barreges)
FONT 2192. Platillo de Sant Climent (vegeu catàleg de barreges)
95
Prunus cerasifera Ehrh. (rosàcies)
NOMS POPULARS
Mariana (2188)
Mirabolà (2160, 2162, 2192)
ALTRES USOS
Planta sencera
Maneig agrosilvopastoral: ús hortícola/agrícola
FONTS 2188, 2192. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. "Es fa
servir com a peu per empeltar pruneres." (2188). "S’utilitza per empeltar pruneres."
(2192).
Prunus domestica L. (rosàcies)
NOMS POPULARS
Pruna (fruit) (2204)
Pruna clàudia (2200)
Pruna groga (fruit) (2203, 2205)
Pruna vermella (fruit) (2205)
Pruner (2179)
Prunera (2188, 2189)
ALTRES OBSERVACIONS
FONT 2204. DESCRIPCIÓ FETA PER L'INFORMANT. Races: Pisardis, prunell,
geniva, colló de mico, japonesa, clàudia.
BARREGES AMB AQUEST TÀXON
Fruit sec
FONT 2192. Platillo de Sant Climent (vegeu catàleg de barreges)
Prunus dulcis (Mill.) Weeb. (rosàcies)
NOMS POPULARS
Ametller (2160, 2188, 2190)
USOS ALIMENTARIS
Llavor
Ingestió de la part de la planta cuita - Cuita en aigua
FONT 2190. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Es trenquen, es
bullen una mica i s’hi posa sal. Es mengen sobretot en les postres.". CONSUMICIÓ.
Postres - Postres. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
BARREGES AMB AQUEST TÀXON
96
Fruit
FONT 2192. Platillo de Sant Climent (vegeu catàleg de barreges)
Prunus mahaleb L. (rosàcies)
NOMS POPULARS
Santa Llúcia (2188, 2189)
ALTRES USOS
Planta sencera
Maneig agrosilvopastoral: ús hortícola/agrícola
FONTS 2188, 2189. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. "Es fa
servir com a peu per a empeltar els cirerers. Es planta una Santa Llúcia, i quan és
gruixuda, que té uns 3 anys, es talla i s’hi posen dos eixarts amb pega calenta."
(2188). "És el peu on es fa el cirerer. Tradicionalment, mai es planta directament un
cirerer, sinó que es planta una Santa Llúcia i als 3 anys es talla i s’hi posa un eixart
de cirerer amb pega calenta. " (2189).
Prunus persica (L.) Batsch (rosàcies)
NOMS POPULARS
Nectarina (fruit) (2200)
Paraguaià (fruit) (2200)
Préssec (fruit) (2187, 2192, 2204, 2208, 2210)
Préssec d'aigua (fruit) (2202, 2205)
Préssec groc (fruit) (2194)
Préssec vermell (fruit) (2200)
Préssec vinya (fruit) (2205)
Presseguer (2170, 2171, 2178, 2179, 2184, 2186, 2188, 2189)
USOS ALIMENTARIS
Fruit
Ingestió de la part de la planta crua - Fresca (sense preparació)
FONT 2192. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
Ingestió de la part de la planta cuita - Cuita en sucre
FONTS 2187, 2192, 2208. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS.
Confitura (2187). Melmelada (2208). DESTINACIÓ. Alimentació humana (2187,
2192, 2208).
No consta el tipus d'ingesta - No consta el mode de preparació
FONT 2210. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Conserva.
DESTINACIÓ. Alimentació humana.
97
No consta
Ingestió de la part de la planta cuita - Cuita en sucre
FONT 2189. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Confitura . Almívar.
DESTINACIÓ. Alimentació humana.
No consta el tipus d'ingesta - No consta el mode de preparació
FONTS 2170, 2171. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
ALTRES OBSERVACIONS
FONTS 2200, 2204. DESCRIPCIÓ FETA PELS INFORMANTS. Nectarina: var.
necatrina Maxim.
Paraguaià: var platycarpa (Decne.) L.H. Bailey (2200). Races: Teclo, roquet gelat,
gavatx blanc, gavatx sant Jaume, escarolita, hamzam, benvingut, belga, sant Miquel
(2204).
Psidium guajava L. (mirtàcies)
NOMS POPULARS
Guaiaba (2200)
Punica granatum L. (litràcies)
NOMS POPULARS
Granada (castellà) (2172, 2175, 2176, 2177)
Magrana (fruit) (2201, 2206, 2210)
Magraner (2179, 2182, 2188, 2190)
Mangraner (2184)
USOS MEDICINALS
Escorça
Antihelmíntic
FONT 2172. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "L'escorça del fruit
serveix per combatre els cucs intestinals.". FORMA FARMACÈUTICA I ÚS.
Desconegut per l'informant. DESTINACIÓ. Medicina humana.
No consta
Determinant de lesions canceroses
FONTS 2176, 2177. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant.
DESTINACIÓ. Medicina humana.
USOS ALIMENTARIS
Fruit
Ingestió de la part de la planta crua - Fresca (sense preparació)
FONT 2175. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
98
No consta el tipus d'ingesta - No consta el mode de preparació
FONTS 2176, 2177. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
ALTRES USOS
Tiges amb fulles/branques
Domèstic: ajudes a la llar
FONT 2184. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Per fer caure el
sutge de la xemeneia, perquè rascava amb les punxes.".
Pyrus communis L. subsp. communis (rosàcies)
NOMS POPULARS
Pera (fruit) (2192, 2200, 2204)
Pera blanquilla (fruit) (2202, 2206)
Pera conference (2193, 2199)
Pera conference (fruit) (2205)
Pera conferència (fruit) (2202)
Pera forelle (fruit) (2205)
Pera llimonera (2193)
Pera rocha (fruit) (2205)
Perera (2179, 2184)
USOS ALIMENTARIS
Fruit
Ingestió de la part de la planta cuita - Cuita en sucre
FONT 2192. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Melmelada.
DESTINACIÓ. Alimentació humana.
ALTRES OBSERVACIONS
FONTS 2192, 2204. DESCRIPCIÓ FETA PELS INFORMANTS. Races: campmanya
(2192). Races: Campmanya, picona, de la senyera catalana, camosina, camosina
del gra, sant Jaume, tendral de Reus, moscatella, d’aigua, rica, castells, santjoanes
(2204).
Pyrus malus L. subsp. mitis (Wallr.) O.Bolòs et J.Vigo (rosàcies)
NOMS POPULARS
Poma (fruit) (2187, 2189, 2192, 2200, 2204, 2208)
Poma àcida (fruit) (2206)
Poma de gel (fruit) (2178)
Poma fuji (fruit) (2178, 2193, 2196, 2199, 2202)
Poma golden (fruit) (2199, 2202, 2205)
99
Poma reineta (fruit) (2203)
Poma royal gala (fruit) (2193, 2202)
Poma starking (fruit) (2193)
Poma verd donzella (fruit) (2203)
Pomera (2179, 2188)
USOS MEDICINALS
Fruit
Antidiarreic
FONT 2208. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Sense forma farmacèutica (ús directe)
(ús intern). DESTINACIÓ. Medicina humana.
Estomacal
FONTS 2204, 2208. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Sense forma farmacèutica (ús
directe) (ús intern). DESTINACIÓ. Medicina humana.
USOS ALIMENTARIS
Fruit
Ingestió de la part de la planta crua - Fresca (sense preparació)
FONTS 2178, 2204. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. "Té un
aspecte de gelat a l'interior. Per madura que sigui, no queda seca" (2178).
DESTINACIÓ. Alimentació humana (2178, 2204).
Ingestió de la part de la planta cuita - Cuita sense vehicle
FONT 2204. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Al forn.".
DESTINACIÓ. Alimentació humana.
Ingestió de la part de la planta cuita - Cuita en sucre
FONTS 2187, 2189, 2192. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS.
Confitura (2187, 2189). Melmelada (2192). DESTINACIÓ. Alimentació humana
(2187, 2189, 2192).
ALTRES OBSERVACIONS
FONTS 2192, 2204. DESCRIPCIÓ FETA PELS INFORMANTS. Races: manyaga,
camosa, del ciri, ronyosa (2192). Races: Camosa, reineta, manyaga, del ciri, de cara
bruta, verd donzella, ties, mingueta (2204).
Quercus humilis Mill. (fagàcies)
NOMS POPULARS
Roure (2189)
ALTRES USOS
No consta
Obtenció de combustible: carbó
100
FONT 2189. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Fa 100 anys se'n
feia aquí".
Quercus ilex L. (fagàcies)
NOMS POPULARS
Alzina (2189, 2192)
USOS ALIMENTARIS
Fruit
No consta el tipus d'ingesta - No consta el mode de preparació
FONT 2192. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Porcs.
DESTINACIÓ. Alimentació animal.
ALTRES USOS
No consta
Obtenció de combustible: carbó
FONT 2189. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Fa 100 anys se'n
feia aquí".
Raphanus raphanistrum L. subsp. sativus (L.) Domin (crucíferes)
NOMS POPULARS
Rave (2178, 2182, 2193, 2194, 2196, 2198, 2205)
Ricinus communis L. (euforbiàcies)
NOMS POPULARS
Ricí (2204)
USOS MEDICINALS
Oli de la llavor
Purgant
FONT 2204. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Sense forma farmacèutica (ús directe)
(ús intern). DESTINACIÓ. Medicina humana.
Rorippa nasturtium-aquaticum (L.) Hayek (crucíferes)
NOMS POPULARS
Créixem (2191, 2192)
Creixen (2163, 2165)
USOS MEDICINALS
No consta
Per a la intoxicació alcohòlica
101
FONT 2163. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Suc aquós fluid ensucrat (ús intern).
MODE D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. "En batut, contra la ressaca.". DESTINACIÓ.
Medicina humana.
USOS ALIMENTARIS
No consta
Ingestió de la part de la planta crua - Fresca (sense preparació)
FONT 2192. CONSUMICIÓ. Entrant - Amanida. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
Preparació de begudes - Beguda preparada amb aigua
FONT 2163. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Per a fer batuts
contra la ressaca. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
Part aèria
Ingestió de la part de la planta crua - Fresca (sense preparació)
FONT 2165. CONSUMICIÓ. Entrant - Amanida. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
Rorippa nasturtium-aquaticum (L.) Hayek subsp. nasturtium-aquaticum
(crucíferes)
NOMS POPULARS
Créixem (2187)
USOS ALIMENTARIS
Part aèria
Ingestió de la part de la planta crua - Fresca (sense preparació)
FONT 2187. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Els recollien de les
rieres per a vendre’ls a la menuda (al mercat).". CONSUMICIÓ. Entrant - Amanida.
DESTINACIÓ. Alimentació humana.
Rosmarinus officinalis L. (labiades)
NOMS POPULARS
Romaní (2162, 2167, 2183, 2187, 2188, 2189, 2191, 2192, 2194, 2195, 2204, 2209)
USOS MEDICINALS
No consta
Antiinflamatori/Antiàlgic/Antiequimòtic
FONT 2191. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Per als cops, es
fan fregues d’alcohol amb romaní.". FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Ungüent (ús
extern). DESTINACIÓ. Medicina humana.
Per al refredat
FONT 2209. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús intern). Aerosol (ús intern).
DESTINACIÓ. Medicina humana.
102
USOS ALIMENTARIS
Fulla
Condiment
FONT 2183. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
No consta
Condiment
FONT 2189. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
Tiges amb fulles/branques
Condiment
FONTS 2187, 2191. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. "Com a
condiment de carns rostides." (2187). DESTINACIÓ. Alimentació humana (2187,
2191).
BARREGES AMB AQUEST TÀXON
No consta
FONT 2209. Esperit de vi d'herbes (vegeu catàleg de barreges)
FONT 2204. Infusió de comí, romaní i sàlvia (vegeu catàleg de barreges)
Part aèria
FONT 2184. Diürètic (vegeu catàleg de barreges)
FONT 2163. Per al cos (vegeu catàleg de barreges)
Tiges amb fulles/branques
FONT 2204. Esperit de vi amb espígol i romaní (vegeu catàleg de barreges)
FONT 2192. Manera de fer anís de cireres (vegeu catàleg de barreges)
Rubus ulmifolius Schott (rosàcies)
NOMS POPULARS
Esbarzer (2167, 2184, 2192)
Mora (fruit) (2208)
Sargués (2188, 2189)
USOS ALIMENTARIS
Fruit
Ingestió de la part de la planta cuita - Cuita en sucre
FONT 2208. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Melmelada.
DESTINACIÓ. Alimentació humana.
Infructescència
Ingestió de la part de la planta crua - Fresca (sense preparació)
FONT 2188. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
ALTRES USOS
103
No consta
Obtenció de combustible: llenya
FONT 2192. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Feien feixines o
gavelles amb altres espècies, que servien per cremar als forns.".
Tiges amb fulles/branques
Domèstic: ajudes a la llar
FONT 2184. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Per fer caure el
sutge de la xemeneia. "Es feia una feixa de branques d'esbarzer, es lligava amb un
cordill i un estirava per amunt i un altre per avall per tal de netejar la xemeneia".
Ruscus aculeatus L. (liliàcies)
NOMS POPULARS
Galerà (2162, 2189)
ALTRES USOS
Part aèria
Ornamental: elaboració de rams
FONT 2189. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Es collia per
vendre al Nadal.".
Ruta graveolens L. (rutàcies)
NOMS POPULARS
Ruda (2184, 2190, 2204, 2209)
USOS MEDICINALS
No consta
Per al refredat
FONT 2184. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant.
DESTINACIÓ. Medicina humana.
Per als ulls
FONT 2209. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant.
DESTINACIÓ. Medicina humana.
Tranquil·litzant
FONT 2190. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús intern). DESTINACIÓ.
Medicina humana.
Tiges amb fulles/branques
Per als ulls
FONT 2204. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús extern). MODE
D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. “Es bullia un branquilló de ruda i, amb un cotó fluix
104
amarat d’aquella aigua tèbia, calia fer-ne fregues als ulls. D’aquesta manera, es
guarien les infeccions superficials dels ulls”.
Salicornia europaea L. (quenopodiàcies)
NOMS POPULARS
Herba salada (2165)
Salicòrnia (2163)
USOS ALIMENTARIS
No consta
Ingestió de la part de la planta crua - Fresca (sense preparació)
FONTS 2163, 2165. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. "Es menja
crua i per a decorar plats." (2163). DESTINACIÓ. Alimentació humana (2163, 2165).
Salvia officinalis L. (labiades)
NOMS POPULARS
Sàlvia (2167, 2187, 2189, 2191)
USOS MEDICINALS
No consta
Carminatiu
FONT 2189. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant.
DESTINACIÓ. Medicina humana.
USOS ALIMENTARIS
No consta
Preparació de begudes - Beguda preparada amb aigua
FONT 2187. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Infusió.
DESTINACIÓ. Alimentació humana.
ALTRES USOS
Fulla
Cosmètic
FONT 2191. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Amb les fulles es
netejaven les dents, restregant-les.".
No consta
Maneig agrosilvopastoral: ús hortícola/agrícola
FONT 2167. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Va bé per al
camp.". OBSERVACIONS. Associació de cultius i equilibri sistèmic.
BARREGES AMB AQUEST TÀXON
No consta
FONT 2204. Infusió de comí, romaní i sàlvia (vegeu catàleg de barreges)
105
Sambucus nigra L. (adoxàcies)
NOMS POPULARS
Saüc (2182, 2184, 2204)
USOS MEDICINALS
Flor
Antitussigen
FONT 2184. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant.
DESTINACIÓ. Medicina humana.
Per al refredat
FONT 2204. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Cataplasma (ús extern). MODE
D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. “S’havia d’agafar un mocador o drap, esquitxar-lo
amb un poquet de vinagre, i, damunt d’unes brases mig apagades, s’hi tiraven flors
de saüc, mentre s’aguantava el drap, aproximadament uns quatre dits per sobre,
perquè s’impregnés de fum. A l’hora d’anar a dormir, el drap es col·locava damunt
del pit”. DESTINACIÓ. Medicina humana.
Per als ulls
FONT 2204. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Aerosol (ús intern). MODE
D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. “S’havia de col·locar unes brases mig apagades
sobre una tapadora d’alumini girada. La tapadora es posava com si fos un plat a
taula, i el malalt acostava els ulls a la tapadora i es tapava el cap amb un drap gran.
Aleshores, ell mateix, col·locava les flors de saüc damunt les brases i es prenia bafs,
amb els ulls ben oberts”. DESTINACIÓ. Medicina humana.
Restauratiu visual
FONT 2182. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Feien bullir les
flors i la infusió resultant la sucaven en draps que es posaven sobre els ulls quan
tenien "cops d'aire" (ulls vermells o aclucats com a conseqüència d'anar en bici o
d'estar al camp)". FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Bany (ús extern). DESTINACIÓ.
Medicina humana.
Santolina chamaecyparissus L. (compostes)
NOMS POPULARS
Espernallac (2209, 2210)
USOS MEDICINALS
No consta
Digestiu
FONT 2210. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús intern). DESTINACIÓ.
106
Medicina humana.
Satureja calamintha (L.) Scheele (labiades)
NOMS POPULARS
Almorahú (castellà) (2174)
Rementerola (2192)
USOS ALIMENTARIS
No consta
Ingestió de la part de la planta crua - Conservada en salmorra
FONT 2174. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Adobat d'olives.
DESTINACIÓ. Alimentació humana.
ALTRES USOS
No consta
Domèstic: ajudes a la llar
FONT 2192. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "La decocció es fa
servir per netejar les botes de vi.".
Satureja montana L. (labiades)
NOMS POPULARS
Sajolida (2184, 2187, 2188, 2189, 2190, 2192, 2206, 2209, 2210)
USOS MEDICINALS
No consta
Estomacal
FONT 2209. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant.
DESTINACIÓ. Medicina humana.
Per al refredat
FONT 2209. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant.
DESTINACIÓ. Medicina humana.
USOS ALIMENTARIS
No consta
Ingestió de la part de la planta crua - Conservada en salmorra
FONTS 2184, 2189. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Adobat
d'olives. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
Tiges amb fulles/branques
Ingestió de la part de la planta crua - Conservada en salmorra
FONTS 2187, 2190, 2192, 2209, 2210. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS
INFORMANTS. Adobat d'olives. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
107
BARREGES AMB AQUEST TÀXON
Tiges amb fulles/branques
FONT 2190. Arreglar les olives (vegeu catàleg de barreges)
FONT 2192. Manera de fer les olives (vegeu catàleg de barreges)
Scirpus holoschoenus L. (ciperàcies)
NOMS POPULARS
Jonc boval (2184)
BARREGES AMB AQUEST TÀXON
No consta
FONT 2184. Per al refredat (vegeu catàleg de barreges)
Setaria verticillata (L.) Beauv. (gramínies)
NOMS POPULARS
Panissola (2161)
Silene vulgaris (Moench) Garcke (cariofil·làcies)
NOMS POPULARS
Colleja (castellà) (2165)
Silybum marianum (L.) Gaertn. (compostes)
NOMS POPULARS
Card (2161, 2178)
Cardo mariano (castellà) (2172)
USOS MEDICINALS
No consta
Hepatoprotector
FONT 2172. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Neteja el fetge".
FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant. DESTINACIÓ. Medicina
humana.
USOS ALIMENTARIS
Llavor
Ingestió de la part de la planta crua - Fresca (sense preparació)
FONT 2178. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Per als ocells".
DESTINACIÓ. Alimentació animal.
Tija
Ingestió de la part de la planta cuita - Cuita en aigua
108
FONT 2172. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Es pelen i es
mengen.". DESTINACIÓ. Alimentació humana.
No consta el tipus d'ingesta - No consta el mode de preparació
FONT 2161. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Es pelen i es
mengen les tiges. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
Solanum lycopersicum L. (solanàcies)
NOMS POPULARS
Tomacó (fruit) (2205)
Tomaquera (2210)
Tomàquet (fruit) (2160, 2168, 2169, 2178, 2182, 2192, 2196, 2197, 2204, 2207,
2208, 2210)
Tomàquet branca (fruit) (2202, 2203, 2205, 2206)
Tomàquet cor de bou (fruit) (2200)
Tomàquet d'amanida (fruit) (2205)
Tomàquet d'ampolla (fruit) (2198)
Tomàquet d'untar (fruit) (2194)
Tomàquet de Barbastro (fruit) (2202)
Tomàquet de pa (fruit) (2206)
Tomàquet de penjar (fruit) (2202)
Tomàquet kumato (fruit) (2194)
Tomàquet madur (fruit) (2202)
Tomàquet Montserrat (fruit) (2196, 2198)
Tomàquet Muchamiel (fruit) (2198)
Tomàquet pera (fruit) (2199, 2203)
Tomàquet raf (fruit) (2200, 2203, 2205)
Tomàquet rosa (fruit) (2200)
Tomàquet verd (fruit) (2202)
Tomàquet verd d'amanir (fruit) (2198)
Tomàquet xerri (fruit) (2200, 2202, 2205)
Tomata (fruit) (2193)
USOS ALIMENTARIS
Fruit
Ingestió de la part de la planta cuita - Cuita sense vehicle
FONT 2182. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Conserva.
DESTINACIÓ. Alimentació humana.
No consta el tipus d'ingesta - No consta el mode de preparació
109
FONTS 2208, 2210. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Es feien en
conserva. Se’ls hi treia la pell, es trinxaven i s’afegien uns pols que es compraven a
la farmàcia (2208). "Per fer conserves. S’escalda el tomàquet, es pela, es fica dintre
de pots, es tapa i al bany maria." (2210). DESTINACIÓ. Alimentació humana (2208,
2210).
ALTRES OBSERVACIONS
FONTS 2192, 2193, 2204. DESCRIPCIÓ FETA PELS INFORMANTS. Races:
holandès, de conserva, poma verd, poma gros, Montserrat, de penjar, geperut
(2192). Races: barbastre, cebrino, lobelo, de penjar, raf, verda, vermella (2193).
Races que ja no se'n cultiven: Palosanto, holandès, francès, poma, pometa, capollet,
dàtil, tísics, de conserva, de penjar, de Montserrat, de pera, rosats, rosa de
Barbastro, caramba, de cor de bou (2204).
BARREGES AMB AQUEST TÀXON
Fruit
FONT 2192. Manera de fer conserva de tomàquet (vegeu catàleg de barreges)
Solanum melongena L. (solanàcies)
NOMS POPULARS
Albergínia (2178, 2194, 2199, 2200, 2201, 2205, 2210)
Albergínia ratllada (2203, 2205)
Esbergínia (2168, 2169, 2192, 2202)
BARREGES AMB AQUEST TÀXON
Fruit
FONT 2192. Arrop (vegeu catàleg de barreges)
Solanum nigrum L. (solanàcies)
NOMS POPULARS
Tomaquet (2165)
ACCIONS NOCIVES O TÒXIQUES
Fruit
FONT 2165. GRAU DE TOXICITAT. Indeterminat. VIA D'INTOXICACIÓ. Via interna.
Solanum tuberosum L. (solanàcies)
NOMS POPULARS
Patata (2170, 2171, 2178, 2195, 2197, 2210)
Patata blanca (2164, 2193, 2196, 2198, 2199, 2200)
Patata de guardar (2167)
110
Patata kennebec (2202, 2206)
Patata monalisa (2206)
Patata morada (2200)
Patata platillo (2200)
Patata red pontiac (2202)
Patata vermella (2164, 2193, 2198, 2206)
Patatera (2204)
USOS ALIMENTARIS
No consta
No consta el tipus d'ingesta - No consta el mode de preparació
FONTS 2170, 2171, 2210. DESTINACIÓ. Alimentació humana (2170, 2171).
Alimentació animal (2210).
ALTRES USOS
Fulla
Planta fumable
FONT 2204. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. “Alguns homes a
qui se’ls havia acabat el tabac trituraven fulles de patatera i ben seques se les
fumaven”.
ALTRES OBSERVACIONS
FONT 2204. DESCRIPCIÓ FETA PER L'INFORMANT. Races: d’Àlaba, alpha, bintje,
Desirée, eureka, étoile de Lyon, còndor, furore, royal kidney, Olalla, palogan, spunta,
Túria, Víctor, del bufet, kennebek, red pontiac.
Sonchus oleraceus L. (compostes)
NOMS POPULARS
Cerraja (castellà) (2172)
Llecsó (2182, 2210)
Lletsó (2160, 2162, 2178, 2192, 2204)
Llisó (2161, 2175)
USOS MEDICINALS
No consta
Per a trastorns del sistema digestiu
FONT 2172. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "És depuratiu".
FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant. DESTINACIÓ. Medicina
humana.
USOS ALIMENTARIS
Fulla
111
Ingestió de la part de la planta crua - Fresca (sense preparació)
FONTS 2175, 2182. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. "Per a
conills i tortugues" (2175). Conills (2182). DESTINACIÓ. Alimentació animal (2175,
2182).
Fulles joves
Ingestió de la part de la planta crua - Fresca (sense preparació)
FONT 2161. CONSUMICIÓ. Entrant - Amanida. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
No consta
Ingestió de la part de la planta crua - Fresca (sense preparació)
FONTS 2160, 2162, 2172, 2192, 2204, 2210. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS
INFORMANTS. "La gent que té conills els hi dóna, però s’ha de deixar pansir per tal
que no tinguin mal de panxa" (2160). "Per als conills" (2162). Conills (2192).
CONSUMICIÓ. Entrant - Amanida (2172, 2210). DESTINACIÓ. Alimentació animal
(2160, 2162, 2192). Alimentació humana (2172, 2204, 2210).
ALTRES USOS
No consta
No consta
FONT 2178. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Font de fauna
auxiliar". OBSERVACIONS. Associació de cultius i equilibri sistèmic.
Sorbus domestica L. (rosàcies)
NOMS POPULARS
Servera (2192)
USOS ALIMENTARIS
Fruit
Ingestió de la part de la planta crua - Fresca (sense preparació)
FONT 2192. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
Sorghum halepense (L.) Pers. (gramínies)
NOMS POPULARS
Canyota (2210)
Spartium junceum L. (papilionàcies)
NOMS POPULARS
Ginesta (2187, 2189)
Ginestera (2190, 2192, 2204)
ALTRES USOS
112
No consta
Maneig agrosilvopastoral: ús hortícola/agrícola
FONTS 2189, 2190, 2192. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. "Es
feia servir per a fer lligalls per als enciams." (2189). Per a fer lligalls (2190). "Per fer
lligalls" (2192). OBSERVACIONS. Elaboració d'estris d'ús hortícola/agrícola (2189,
2190, 2192).
Tiges amb fulles/branques
Ornamental: elaboració de rams
FONT 2192. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Ornamental. Es
collien les branques florides per vendre.".
Pràctiques religioses
FONT 2204. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. “Els joves anaven a
la muntanya el dia abans del Corpus a buscar-ne. El dia de Corpus, de matinada,
ben proveïts de flors grogues de ginestera, preparaven l’altar”.
Spinacia oleracea L. (quenopodiàcies)
NOMS POPULARS
Espinac (2178, 2190, 2191, 2193, 2194, 2195, 2198, 2200, 2202, 2203, 2210)
Stachys officinalis (L.) Trevisan (labiades)
NOMS POPULARS
Herba brotònica (2204)
USOS MEDICINALS
No consta
Antihipertensiu
FONT 2204. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús intern). DESTINACIÓ.
Medicina humana.
ALTRES OBSERVACIONS
FONT 2204. DESCRIPCIÓ FETA PER L'INFORMANT. "L’herba brotònica només
neix i creix a prop de les soques dels garrofers vius”.
Stellaria media (L.) Vill. (cariofil·làcies)
NOMS POPULARS
Gallinassa (2160, 2178)
Gallinassa d'hivern (2210)
Herba gallinera (2178)
USOS ALIMENTARIS
113
No consta
No consta el tipus d'ingesta - No consta el mode de preparació
FONT 2160. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "A les gallines els hi
encanta i la gent els hi donaven". DESTINACIÓ. Alimentació animal.
Symphytum officinale L. (boraginàcies)
NOMS POPULARS
Consolda (2164, 2179)
ALTRES USOS
Fulla
Maneig agrosilvopastoral: ús hortícola/agrícola
FONT 2179. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Agafa els minerals
de set o vuit metres avall i els tira cap amunt. No fa cap prejudici a les plantacions.
Quan creix massa, es tallen les fulles i es tiren als camps com a adob verd.". "No
deixa pujar massa el gra ni les males herbes". OBSERVACIONS. Adobs i fertilitzants
naturals.Mulching.
No consta
Maneig agrosilvopastoral: ús hortícola/agrícola
FONT 2164. OBSERVACIONS. Adobs i fertilitzants naturals. Mulching.
Syringa vulgaris L. (oleàcies)
NOMS POPULARS
Lilà (2189, 2192)
ALTRES USOS
Tiges amb fulles/branques
Ornamental: elaboració de rams
FONTS 2189, 2192. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. "Es collien
les branques florides per vendre en manats." (2189). "Ornamental. Es collien les
branques florides per vendre." (2192).
Thymelaea hirsuta (L.) Endl. (timeleàcies)
NOMS POPULARS
Bufalaga (2166)
USOS MEDICINALS
No consta
Antisèptic gingival
FONT 2166. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Gargarisme (ús extern). DESTINACIÓ.
114
Medicina humana.
Thymus vulgaris L. (labiades)
NOMS POPULARS
Farigola (2162, 2167, 2181, 2182, 2183, 2184, 2187, 2188, 2189, 2190, 2191, 2192,
2195, 2204, 2206, 2207, 2209, 2210)
Timó (2184)
USOS MEDICINALS
No consta
Antipirètic
FONT 2209. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant.
DESTINACIÓ. Medicina humana.
Antisèptic bucal
FONT 2183. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Gargarisme (ús extern). DESTINACIÓ.
Medicina humana.
Antisèptic extern
FONT 2204. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Per a curar ferides
obertes o talls, “calia fer-ne rentades amb aigua de farigola. Es bullia aigua amb
farigola i amb cotó fluix es desinfectava la ferida”. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS.
Infusió (ús extern). DESTINACIÓ. Medicina humana.
Antisèptic ocular
FONT 2183. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Bany (ús extern). DESTINACIÓ.
Medicina humana.
Antitussigen
FONT 2190. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant.
DESTINACIÓ. Medicina humana.
Per a trastorns del sistema sensorial
FONTS 2192, 2204. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús extern). MODE
D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. "Per desfer els taps de les orelles." (2192). "L’aigua
de farigola també servia per a a guarir el mal d’orella. Calia agafar una xeringa, amb
una pera de goma en forma de pera i una cànula, i introduir el líquid d’aigua de
farigola a l’oïda” (2204). DESTINACIÓ. Medicina humana.
Per al refredat
FONTS 2190, 2192. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant
(2190). Infusió (ús intern) (2192). DESTINACIÓ. Medicina humana.
Per als ulls
FONT 2210. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús extern). MODE
115
D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. Per a fer aigua timolada. Per a la conjuntivitis, gases
amb aigua timolada sobre els ulls. DESTINACIÓ. Medicina humana.
Restauratiu visual
FONT 2192. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús extern). DESTINACIÓ.
Medicina humana.
Tranquil·litzant
FONT 2190. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant.
DESTINACIÓ. Medicina humana.
Part aèria
Anticefalàlgic
FONT 2184. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Se'n feia aigua
timolada, es mullava un drap i es posava al front quan tenies mal de cap". FORMA
FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús extern). DESTINACIÓ. Medicina humana.
Estomacal
FONT 2184. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús intern). DESTINACIÓ.
Medicina humana.
Tiges amb fulles/branques
Estomacal
FONT 2204. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús intern).
USOS ALIMENTARIS
Fulla
Condiment
FONT 2183. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
Part aèria
Ingestió de la part de la planta crua - Conservada en salmorra
FONT 2184. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Adobat d'olives.
DESTINACIÓ. Alimentació humana.
Ingestió de la part de la planta cuita - Cuita en aigua
FONTS 2181, 2183, 2184. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS.
Sopa. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
Tiges amb fulles/branques
Condiment
FONT 2187. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Com a condiment
de carns rostides.". DESTINACIÓ. Alimentació humana.
Ingestió de la part de la planta cuita - Cuita en aigua
FONTS 2187, 2188, 2189, 2191, 2192. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS
INFORMANTS. Sopa . "En feien “sopes escaldades” amb farigola, pa sec i un ou."
116
(2187). Sopa (2188, 2191, 2192). Sopa . Amb pa sec i ou (2189). OBSERVACIONS.
"Es fa bullir l’aigua, es posa la farigola 5 minuts, es cola i després s’hi posa una mica
de pa. A vegades s’hi posa també un ou cru” (2192). DESTINACIÓ. Alimentació
humana (2187, 2188, 2189, 2191, 2192).
No consta el tipus d'ingesta - No consta el mode de preparació
FONT 2210. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
BARREGES AMB AQUEST TÀXON
No consta
FONT 2209. Esperit de vi d'herbes (vegeu catàleg de barreges)
FONT 2190. Per al refredat (vegeu catàleg de barreges)
Part aèria
FONT 2184. Diürètic (vegeu catàleg de barreges)
FONT 2163. Per al cos (vegeu catàleg de barreges)
Tiges amb fulles/branques
FONT 2192. Manera de fer anís de cireres (vegeu catàleg de barreges)
Tribulus terrestris L. (zigofil·làcies)
NOMS POPULARS
Queixal de vella (2162, 2204, 2208, 2210)
USOS MEDICINALS
No consta
Hepatoprotector
FONTS 2204, 2208. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant.
DESTINACIÓ. Medicina humana.
Per a infeccions a la boca
FONT 2162. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant.
DESTINACIÓ. Medicina humana.
Protector renal
FONTS 2204, 2208. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant.
DESTINACIÓ. Medicina humana.
Triticum aestivum L. (gramínies)
NOMS POPULARS
Blat (2185, 2186, 2192, 2204, 2210)
USOS MEDICINALS
Segó
Per a l'esòfag
117
FONTS 2204, 2210. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. cataplasma (sinapisme) (ús
extern) (2204). Cataplasma (ús extern) (2210). MODE
D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. Per a guarir el mal de coll, “s’havia de fer una
cataplasma ben calenta de segó de blat, ben pastat i aplicar-la al coll, a l’hora d’anar
a dormir” (2204). "Coixí calent de segó a dins i posat al coll, pel mal de gola." (2210).
DESTINACIÓ. Medicina humana.
Trituració del gra
Antiàlgic lumbar
FONT 2192. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Cataplasma (ús extern).
PREPARACIÓ. "Cataplasma de farina de blat amb un raig d’oli, es posava sobre els
ronyons tota la nit per apaivagar el mal". DESTINACIÓ. Medicina humana.
USOS ALIMENTARIS
Segó
No consta el tipus d'ingesta - No consta el mode de preparació
FONT 2210. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "La clofolla de blat
se’n diu segó i és un bon aliment per als animals. El segonet és el segó més fi i
també se li donava als animals.". DESTINACIÓ. Alimentació animal.
Tija
Ingestió de la part de la planta crua - Conservada dessecada a l'aire
FONT 2185. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Cavalls.
DESTINACIÓ. Alimentació animal.
ALTRES OBSERVACIONS
FONT 2204. DESCRIPCIÓ FETA PER L'INFORMANT. Races: Velino, littorio,
mentana, fortunato, impeto, clàdor, impetuoso, mistral, Aragó 3, foraster, paner,
espelta, Sasserres, Montjuïc.
BARREGES AMB AQUEST TÀXON
Tija
FONT 2182. Per a treure espines (vegeu catàleg de barreges)
FONT 2204. Vespa (vegeu catàleg de barreges)
Tropaeolum majus L. (tropeolàcies)
NOMS POPULARS
Caputxina (2165)
USOS ALIMENTARIS
Flor i fulla
Ingestió de la part de la planta crua - Fresca (sense preparació)
FONT 2165. CONSUMICIÓ. Entrant - Amanida. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
118
Fulla
Ingestió de la part de la planta cuita - Cuita en aigua
FONT 2165. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Per a fer
farcellets". DESTINACIÓ. Alimentació humana.
Typha latifolia L. (tifàcies)
NOMS POPULARS
Boga (2209, 2210)
ALTRES USOS
No consta
Fuster: elaboració de mobles
FONT 2210. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Per fer els culs de
les cadires.".
Tija florífera
Ornamental: elaboració de rams
FONTS 2209, 2210.
Ulex parviflorus Pourr. (papilionàcies)
NOMS POPULARS
Gatosa (2187, 2188, 2189, 2192)
ALTRES USOS
No consta
Obtenció de combustible: llenya
FONTS 2188, 2189, 2192. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. "Per
Sant Joan es collien per encendre els focs. " (2189). "Feien feixines o gavelles amb
altres espècies, que servien per cremar als forns." (2192).
Tiges amb fulles/branques
Domèstic: ajudes a la llar
FONTS 2187, 2188, 2189. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. "Per
a netejar la xemeneia." (2187). "Per a netejar el sutge de la xemeneia. Se’n feia un
lligall i, amb una corda, un des de dalt i un altre des de sota, anaven rascant el tub
de la xemeneia” (2188). "Per a netejar el sutge de les xemeneies. Es feia un lligall i
un des de dalt i l’altre des d’avall estiraven i treien la brutícia." (2189).
Urtica dioica L. (urticàcies)
NOMS POPULARS
Ortiga (2179)
119
Urtica urens L. (urticàcies)
NOMS POPULARS
Ortiga (2161, 2162, 2178, 2180, 2182, 2191, 2209, 2210)
USOS MEDICINALS
Fulla
Desconegut per l'informant
FONT 2180. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús intern). DESTINACIÓ.
Medicina humana.
No consta
Antialopècic
FONT 2162. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús extern). DESTINACIÓ.
Medicina humana.
Diürètic
FONT 2178. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant.
DESTINACIÓ. Medicina humana.
Protector renal
FONT 2178. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant.
DESTINACIÓ. Medicina humana.
Part aèria
Antihipertensiu
FONT 2191. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús intern). DESTINACIÓ.
Medicina humana.
USOS ALIMENTARIS
Fulla
Ingestió de la part de la planta cuita - Cuita en aigua
FONT 2210. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Sopa.
DESTINACIÓ. Alimentació humana.
ALTRES USOS
Part aer. de plantes diverses esmicolades (brost)
Maneig agrosilvopastoral: ús hortícola/agrícola
FONT 2182. OBSERVACIONS. Plaguicides naturals.
Vaccinium myrtillus L. (ericàcies)
NOMS POPULARS
Nabiu (fruit) (2205)
120
Valeriana officinalis L. (caprifoliàcies)
NOMS POPULARS
Valeriana (2182)
USOS MEDICINALS
No consta
Sedant
FONT 2182. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant.
DESTINACIÓ. Medicina humana.
Valerianella locusta (L.) Laterrade (caprifoliàcies)
NOMS POPULARS
Canonge (2203)
Verbena officinalis L. (verbenàcies)
USOS MEDICINALS
No consta
Mucolític
FONT 2174. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant.
DESTINACIÓ. Medicina humana.
Vicia faba L. (papilionàcies)
NOMS POPULARS
Fava (2178, 2184, 2186, 2191, 2193, 2194, 2195, 2198, 2205, 2206)
Fava tendra (2203)
USOS ALIMENTARIS
Trituració del gra
No consta el tipus d'ingesta - No consta el mode de preparació
FONT 2184. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "En feien farinassa
per a alimentar els porcs durant els últims tres mesos abans de la matança." Porcs.
DESTINACIÓ. Alimentació animal.
ALTRES USOS
Planta sencera
Maneig agrosilvopastoral: ús hortícola/agrícola
FONT 2191. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. “L'avi se’n posava
un grapat a la butxaca i anava plantant als marges, perquè atreia el pugó”.
OBSERVACIONS. Associació de cultius i equilibri sistèmic.
121
Vicia sativa L. (papilionàcies)
NOMS POPULARS
Trepadella (2210)
Veça (2160)
ALTRES USOS
Llavor
Lúdic: jocs i joguines
FONT 2160. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Les llavors es
posaven en un canuto i es llençaven amb la boca, per jugar".
Viola tricolor L. (violàcies)
NOMS POPULARS
Pensament (2165, 2193)
USOS MEDICINALS
No consta
Desconegut per l'informant
FONT 2165. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant.
DESTINACIÓ. Medicina humana.
USOS ALIMENTARIS
Flor
Ingestió de la part de la planta crua - Fresca (sense preparació)
FONT 2165. CONSUMICIÓ. Entrant - Amanida. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
Vitis vinifera L. (vitàcies)
NOMS POPULARS
Cep (2188)
Gotim (fruit) (2192)
Parra (2166, 2173, 2190)
Raïm (infructescència) (2192)
Raïm negre (infructescència) (2200, 2203)
Raïm rosat (infructescència) (2203)
Vinya (2168, 2169, 2204)
USOS ALIMENTARIS
Fruit
Ingestió de la part de la planta crua - Conservada dessecada a l'aire
FONT 2192. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Per a consumir-ne
sec. Es posava una rastella de raïm de gra gros penjat d’un cordill del sostre o d’una
122
canya en un lloc on passés l’aire. “Aguantava durant 3 ó 4 mesos”. “Quedava pansit,
però seguia sent raïm”. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
Preparació de begudes - Beguda preparada per fermentació
FONT 2192. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "S'elaborava vi per
al consum propi". DESTINACIÓ. Alimentació humana.
Fulla
Ingestió de la part de la planta cuita - Cuita en aigua
FONT 2166. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Per a fer
farcellets". DESTINACIÓ. Alimentació humana.
No consta el tipus d'ingesta - No consta el mode de preparació
FONT 2173. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
No consta
No consta el tipus d'ingesta - No consta el mode de preparació
FONTS 2168, 2169. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
ALTRES USOS
Oli de la llavor
Cosmètic
FONT 2166.
ALTRES OBSERVACIONS
FONT 2192. DESCRIPCIÓ FETA PER L'INFORMANT. Gotims: "Petits grans de la
vinya que apareixen després de la verema.".
BARREGES AMB AQUEST TÀXON
Fruit
FONT 2192. Arrop (vegeu catàleg de barreges)
Suc del fruit
FONT 2184. Arrop (vegeu catàleg de barreges)
FONT 2184. Per al refredat (vegeu catàleg de barreges)
Zea mays L. (gramínies)
NOMS POPULARS
Blat de moro (2160, 2179, 2182, 2184, 2185, 2186, 2187, 2191, 2192, 2209, 2210)
Panotxa (infructescència) (2183, 2204)
USOS MEDICINALS
Infructescència
Diürètic
FONTS 2187, 2191, 2192, 2204, 2209, 2210. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS
INFORMANTS. "La pelusa de les panotxes, en infusió, serveix per a fer orinar."
123
(2191). FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús intern). MODE
D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. "La pelussa de les panotxes va bé per orinar" (2192).
"La cabellera de panotxa era molt bona per a fer orinar. Calia bullir la cabellera de
panotxa i beure’n un got al dia, en dejú, durant nou dies seguits." (2204). La
cabellera de la panotxa va bé per orinar (2209). La cabellera de la panotxa, per a
orinar (2210). DESTINACIÓ. Medicina humana.
Litotríptic renal
FONT 2183. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "El pèl de panotxa
va bé per al ronyó. ". FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús intern).
DESTINACIÓ. Medicina humana.
Protector renal
FONT 2187. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús intern). DESTINACIÓ.
Medicina humana.
USOS ALIMENTARIS
Fulles velles
No consta el tipus d'ingesta - No consta el mode de preparació
FONTS 2185, 2186. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Vaques
(2185). "La pellofa es donava a les vaques" (2186). DESTINACIÓ. Alimentació
animal (2185, 2186).
Llavor
No consta el tipus d'ingesta - No consta el mode de preparació
FONT 2182. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Aviram.
DESTINACIÓ. Alimentació animal.
No consta
No consta el tipus d'ingesta - No consta el mode de preparació
FONTS 2184, 2210. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Porcs
(2184). DESTINACIÓ. Alimentació animal (2184, 2210).
ALTRES USOS
Fulles velles
Artesanal: elaboració de joguines
FONT 2186. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "La pell de la
panotxa la comprava una senyora de Barcelona per a fer nines artesanes.".
Infructescència
Obtenció de combustible: llenya
FONTS 2160, 2179, 2185. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS.
"Anomena notaris als troncs de la panotxa un cop desgranats. Els fan servir per
cremar i fer brasa" (2160). "Els espigots del blat de moro també es guardaven i es
124
cremaven a l'hivern." (2179). "Els notaris (l'espiga sense gra) es cremaven a la llar
de foc perquè feien una bona brasa." (2185).
Tija
Maneig agrosilvopastoral: ús hortícola/agrícola
FONT 2210. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Les cames (tiges),
servien com a adob orgànic per a les síndries.". OBSERVACIONS. Adobs i
fertilitzants naturals.
Zingiber officinale Roscoe (zingiberàcies)
NOMS POPULARS
Gingebre (2206)
Jengibre (castellà) (2200)
125
Annex 3. Catàleg de barreges Antidismenorreic Infusió de comí, romaní i sàlvia FONT 1545. Gavà (Baix Llobregat, el) INGREDIENTS: Cuminum cyminum L. (umbel·líferes) - No consta (No consta) Rosmarinus officinalis L. (labiades) - No consta (No consta) Salvia officinalis L. (labiades) - No consta (No consta) FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús intern) EFECTES SECUNDARIS. No consta DESTINACIÓ. Medicina humana Diürètic Diürètic FONT 1522. Prat de Llobregat, el (Baix Llobregat, el) INGREDIENTS: Rosmarinus officinalis L. (labiades) - Part aèria (Part aèria) Thymus vulgaris L. (labiades) - Part aèria (Part aèria) FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús intern) EFECTES SECUNDARIS. No consta DESTINACIÓ. Medicina humana Estomacal Aigua de malves FONT 1545. Gavà (Baix Llobregat, el) INGREDIENTS: Malva sylvestris L. (malvàcies) - Flor (Element floral) Malva sylvestris L. (malvàcies) - Fruit (Element del fruit) Malva sylvestris L. (malvàcies) - Fulla (Fulla) FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús intern) EFECTES SECUNDARIS. No consta DESTINACIÓ. Medicina humana MODE D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. “Per guarir el mal de ventre. S’havia de fer bullir les flors, les fulles o les llavors de les malves i, després d’haver colat el beuratge, beure’ns-el.” Laxant Laxant FONT 1531. Sant Climent de Llobregat (Baix Llobregat, el) INGREDIENTS: Euphorbia lathyris L. (euforbiàcies) - Llavor (Llavor) Olea europaea L. subsp. europaea (oleàcies) - Suc del fruit (Element del fruit) FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Ungüent (ús extern) EFECTES SECUNDARIS. No consta DESTINACIÓ. Medicina humana MODE D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. "Laxant. Es posa en oli 15-20 llavors seques i després s’unta l’ungüent." No consta Lavativa d'aigua, gra de llinosa i oli FONT 1545. Gavà (Baix Llobregat, el) INGREDIENTS: Linum usitatissimum L. (linàcies) - Trituració del gra (Element del fruit) Olea europaea L. subsp. europaea (oleàcies) - Suc del fruit (Element del fruit)
126
FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Ènema (ús intern) EFECTES SECUNDARIS. No consta DESTINACIÓ. Medicina humana DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. “Es ficava aigua i gra de llinosa a bullir en una olla i un raig d’oli. L’olla tenia una mànega de goma adossada a sota, d’un metre de llargada, amb una cànula amb aixeta. El pacient havia de col·locar-se de cul enlaire mentre una segona persona sostenia l’olla ben alta, perquè la força de la gravetat hi actués i una tercera persona introduïa la cànula per l’anus, per on rajava el líquid calent”. Per a les punxades Vespa FONT 1545. Gavà (Baix Llobregat, el) INGREDIENTS: Olea europaea L. subsp. europaea (oleàcies) - Suc del fruit (Element del fruit) Triticum aestivum L. (gramínies) - Tija (Tija) FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant EFECTES SECUNDARIS. No consta DESTINACIÓ. Medicina humana MODE D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. "Es feia servir quan et punxaves. Contra el tètanus. S’agafava una palla llarga, s’amarava d’oli d’oliva i es posava vertical, se li calava foc per la punta de baix i l’oli anava baixant per la palla. Quan arribava al foc, s’escalfava i, aleshores regalimava a l’interior de la ferida, com una boleta de foc". Per a trastorns del sistema musculoesquelètic Esperit de vi amb espígol i romaní FONT 1545. Gavà (Baix Llobregat, el) INGREDIENTS: Lavandula dentata L. (labiades) - Tiges amb fulles/branques (tija) Rosmarinus officinalis L. (labiades) - Tiges amb fulles/branques (tija) FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Ungüent (ús extern) EFECTES SECUNDARIS. No consta DESTINACIÓ. Medicina humana MODE D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. Per al dolor d’ossos i músculs. Prèviament, i durant algun temps, calia haver ficat dins d’una ampolla esperit de vi, amb espígol i romaní –això era una pràctica habitual en moltes cases-. Aleshores, es feien fregues a les articulacions, als óssos, al ronyons… per a calmar el dolor. Per a treure espines Per a treure espines FONT 1520. Prat de Llobregat, el (Baix Llobregat, el) INGREDIENTS: Olea europaea L. subsp. europaea (oleàcies) - Oli de la llavor (Llavor) Triticum aestivum L. (gramínies) - Tija (Tija) FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant EFECTES SECUNDARIS. No consta DESTINACIÓ. Medicina humana i veterinària PREPARACIÓ. Les palles es feien servir per a "fer una palla". "Quan el bestiar o els mossos es clavaven una punxa, agafaven una palla de blat -del paller-, ho posaven perpendicularment sobre la ferida i tiraven oli d'oliva per dintre, s'encenia amb una espelma per la part superior i l'oli calent arribava fins a la zona adolorida, curant-la". Per al refredat Per al refredat FONT 1522. Prat de Llobregat, el (Baix Llobregat, el)
127
INGREDIENTS: Eryngium maritimum L. (umbel·líferes) - Arrel (Arrel) Glycyrrhiza glabra L. (papilionàcies) - No consta (No consta) Scirpus holoschoenus L. (ciperàcies) - No consta (No consta) Vitis vinifera L. (vitàcies) - Suc del fruit (Element del fruit) FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Vi medicinal (ús intern) EFECTES SECUNDARIS. No consta DESTINACIÓ. Medicina humana PREPARACIÓ. Es feien bullir tots els ingredients en vi negre. MODE D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. Una tassa abans d'anar a dormir. Per al refredat Per al refredat FONT 1529. Sant Climent de Llobregat (Baix Llobregat, el) INGREDIENTS: Bidens aurea (Ait.) Sherff (compostes) - No consta (No consta) Mentha x gentilis L. (labiades) - No consta (No consta) Thymus vulgaris L. (labiades) - No consta (No consta) FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús intern) EFECTES SECUNDARIS. No consta DESTINACIÓ. Medicina humana Per als traumatismes Esperit de vi d'herbes FONT 1550. Gavà (Baix Llobregat, el) INGREDIENTS: Lavandula dentata L. (labiades) - No consta (No consta) Pinus halepensis Mill. (pinàcies) - No consta (No consta) Rosmarinus officinalis L. (labiades) - No consta (No consta) Thymus vulgaris L. (labiades) - No consta (No consta) FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Loció (ús extern) EFECTES SECUNDARIS. No consta DESTINACIÓ. Medicina humana MODE D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. Es fica tot en alcohol de 78º. Serveix per a fer fregues, per mitigar el dolor. Salutífer Per al cos FONT 1502. Viladecans (Baix Llobregat, el) INGREDIENTS: Lavandula stoechas L. (labiades) - Fulla (Fulla) Malva sylvestris L. (malvàcies) - No consta (No consta) Rosmarinus officinalis L. (labiades) - Part aèria (Part aèria) Thymus vulgaris L. (labiades) - Part aèria (Part aèria) FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús intern) EFECTES SECUNDARIS. No consta DESTINACIÓ. Medicina humana DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. La seva dona, cada nit, feia un bullit amb moltes herbes que venia bé per al cos.