NOTÍCIES

Maig 3è .- Diumenge 17 – L’ASCENSIÓ DEL SENYOR Assemblea, a St. Antoni, acabada l´Eucaristia de les 11 Dilluns 25 . PENTECOSTA - Juny Diumenge 7 .- Corpus Cristi. 12 divendres.- Sagrat Cor de Jesús 13 dissabte .- Sant Antoni de Padua 3è .-Diumenge dia 21 de juny 2015 Pelegrinatge de l´OFS de Catalunya a Montserrat Us recordem dues festes franciscanes: el diumenge 11 d’agost, Sta. Clara, i el 17 de setembre, la Impressió dels Estigmes de St. Francesc. Procurarem mantenir alguna trobada esporàdica, segons possibilitats. ¡¡¡ Bones vacances – fins al setembre vinent s.D.v. !!!

Flors a l’església del Parenostre de Jerusalem

La fraternitat franciscana seglar de Tarragona estrena facebook. Vol ser una forma més de mantenir contacte amb totes les persones interessades en el camí franciscà.

ofstarragona@gmail.com

EL FAR DE SANT FRANCESC A vegades visc Sant Francesc com si fos un far que Déu ens ha posat per tenir un punt de referència i no naufragar. Amb la seva vida ens il· lumina el camí cap a Déu... però cal caminar. El pobrissó d'Assís va creure en nosaltres, ens va veure capaços de caminar i obrir la porta a totes les persones que vulguin fer-ho. En aquest camí, com en la mar, no sempre hi rau la tranquil· litat. De vegades núvols negres apareixen a l’horitzó, sembla que les tenebres guanyen a la llum... però no cal patir, encara que la boira tapi el far, la llum de Sant Francesc està en cada persona que necessita alguna cosa que no te. Si som capaços de mirar a l’altre cara a cara i saber veure què necessita de nosaltres (no sempre són coses materials) tornarem a veure la llum i sabrem retrobar el camí. A vegades només escoltant, d'altres treballant però sempre la condició és ser-hi. No es tracta només de presència física, cal abandonar-se a l’altre, estimar-lo. J.R.

PAU I BÉ Ordre Franciscà

Seglar Tarragona

Rambla Nova 105 II época – núm. 24 Maig - Juny –2015

Redacció del Pau i Bé de l’OFS Tarragona altadillserres@gmail.com

L’ALEGRIA DEL RESSUSCITAT EN ELS GERMANS

M’agradaria compartir les vivències de la tasca de voluntari que faig a TarracoSalut (associació de voluntaris per acompanyar malats) a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. Aquest voluntariat va sorgir com agraïment per les moltes visites que vaig rebre quan fa uns pocs anys vaig estar ingressat per una greu malaltia i vaig sentir-me tant estimat, quan n’hi havia molts que estaven sols i no tenien qui els anés a veure. El tenir l’experiència de malalt hospitalitzat em fa tenir cert avantatge a l’hora de connectar amb els malats i presentar-me com voluntari. La pregària per a ells, també, fa apropar la nostra relació, però no sempre es pot manifestar l’esperit que posava Sant Francesc al donar el petó al leprós, ni transmetre el desig de Pau i Bé amb que volem acompanyar-lo. Entre les moltes experiències que hi ha hagut últimament n’hi ha tres que m’han deixat una petjada important. Tots tres han mort als cinquanta i escaig. La seva malaltia més gran era la soledat. Un al morir no sabien on enterrar-lo, perquè no tenien cap documentació; gràcies a una targeta d’assegurances que van trobar entre les seves pertinences no el van enterrar amb anonimat. L’altre tenia fill i germans, però amb el càncer de còlon terminal, sol i resignat va passar els últims mesos a l’hospital, més ben atès que els seus onze últims anys que havia passat dormint sota els arbres,

hivern i estiu, tapat amb cartrons, bevent molt i menjant qualsevol cosa. Al Jordi Serres, el vaig conèixer després d’una sessió de diàlisi. Com compartíem el mateix cognom, vaig fer-li la broma que igual en sortíem família. Bé, ell era de Gandesa, al costat del meu poble i havíem tingut professor en comú. Era professor de Filosofia. Total que parlant de quan era escolà i recordant la seva mare que va morir al 2002, i al seu germà que feia dos anys que també havia mort, va passar l’estona i varem acabar a dos quart de nou. Al dia següent, dijous el va anar ha visitar un altre company i li va estar explicat la llarga conversa que havíem tingut. Divendres quan vaig anar a veure’l, em van dir que havia traspassat. Dijous a la tarda va tenir un “shock” i ens va deixar. Aquestes vivències juntament amb les familiars, que són de vegades feixugues, fan que molt sovint ho veiem tot negre, com una Setmana de Passió. Però la Resurrecció ens fa veure i viure la Gràcia de la veritable vida. I obrim els ulls a la natura, a la primavera, als ocells i a les bestioles del camp, a l’Esperit Franciscà no deixant de cantar al Germà Sol... fins a la Germana Mort, amb l’alegria del Ressuscitat. Carles Altadill OFS

PARAULES DEL PAPA FRANCESC A LA VIGÍLIA

PASQUAL

No es pot viure la Pasqua sense entrar

en el misteri. No és un fet intel·lectual, no

és només conèixer, llegir…És més, és

molt més

«Entrar en el misteri» significa

capacitat d’ esglaiar-se, de contemplació;

capacitat d’ escoltar el silenci i sentir el

xiuxiuex d’aquest fil de silenci sonor en

el que Déu ens parla (cf. 1 Re 19,12).

Per entrar en el misteri es necessita

humilitat, la humilitat de abaixar-se, de

baixar del pedestal del nostre jo, tant

orgullós, de la nostra prenuncio; la

humilitat per a redimensionar la pròpia

estima, reconeixent el què realment som:

criatures amb virtuts i defectes, pecadors

necessitats de perdó. Per entrar en el

misteri fa falta aquest abaixament, que és

impotència, buidant-nos de les pròpies

idolatries... adoració. Sense adorar no es

pot entrar en el misteri.

Tot això ens ensenyen les dones

deixebles de Jesús. Vetllaren aquella nit,

junt a la Mare. I ella, la Verge Mare, les

ajudà a no perdre la fe i l’ esperança.

Així, no van continuar presoneres de la

por i del dolor, sinó que sortiren amb les

primeres llums de l’alba, portant a les

mans els seus ungüents i amb el cor ungit

d’amor. Sortiren i trobaren la tomba

oberta. I entraren. Vetllaren, sortiren i

entraren en el misteri. Aprenguem d’elles

a vetllar amb Déu i amb Maria, la nostra

Mare, per a entrar en el misteri que ens fa

passar de la mort a la vida.

Imatge de Sant Francesc a Cafarnaun.

PRIMAVERA FRANCISCANA

Hem entrat en l’estació del renaixement, on broten de nou les fulles, les plantes treuen flor i els animals s’aparellen. Un bon moment per recordar el cant de les criatures on sant Francesc lloa tota la creació. Una nova oportunitat que ens ofereix el pobrissó d'Assís per adonar-nos que tota la natura ha d’ésser estimada, i per tant, respectada. El cant acaba lloant a la germana mort, i es ben cert que tot allò que ara rebrota i floreix quan arribi la tardor iniciarà un nou canvi i morirà. Però serà una mort que ens duu a la nova vida, una segona mort que com ens diu ell “ no ens farà mal si ens troba en la santíssima voluntat de l'Altíssim”. Cerquem doncs en tot moment la santa voluntat de Nostresenyor i fruïm de tot el que ens ha donat. J. Rodríguez.

CÀNTIC A LES CRIATURES DE SANT FRANCESC D'ASSÍS

Una lloança a la creació universal,

també conegut com a Himne al germà Sol.

Altíssim, omnipotent i bon Senyor, teves són les

llaors, la glòria i l’honor i tota benedicció.

A tu sol, Altíssim, s’ha diuen; d’anomenar-te, cap

home no és digne.

Lloat cies, Missenyor, amb totes tes criatures,

especialment per nostre Germà Sol, el qual fa la

claror i ens il·lumines. I ell és bell i radiant amb

gran esplendor; de tu, Altíssim, porta significació.

Lloat cies, Senyor, per la germana lluna i les

estrelles, al cel les has fetes clares i precioses i

belles.

Lloat cies, Missenyor, pel germà vent i per l’aire i

el núvol i el serè i per tot temps, pels quals a les

criatures dónes sosteniment.

Lloat cies, senyor, per la germana aigua, la qual

és molt útil i humil i preciosa i casta.

Lloat cies, Missenyor, pel germà foc, pel qual tu

la nit ens il·lumines, i ell és bell i alegre i robustos i

fort.

Lloat cies, Senyor, per la germana nostra mare

terra, la qual ens sustenta i ens governa i produeix

molts de fruits amb flors colorides i herba.

Lloat cies, Senyor, per aquells qui perdonen per la

teva amor i sostenen malaltia i tribulació.

Beats aquells qui es mantindran en pau, car de tu,

Altíssim, seran coronats!

Lloat cies, Senyor, per la germana nostra la mort

corporal, de la qual cap hom vivent no pot escapar;

ai, d’aquells que moriran en pecat mortal! Beat

aquell qui es trobarà dins tes santíssimes voluntats,

car la mort segona non li farà cap mal!

Lloeu i beneïu el meu Senyor, i regracieu-lo i

serviu-lo amb gran humilitat.

Flors de l’església de Santa Anna, Jerusalem 2014