PEC (Projecte Educatiu de Centre)

INS ARNAU CADELL

NDEX

1. INTRODUCCI: Referents normatius

2. CARACTERSTIQUES DEL CENTRE I ENTORN SOCIAL, ECONMIC I

CULTURAL

3. MISSI

4. VISI

5. VALORS

6. TRETS DIDENTITAT

7. OBJECTIUS I INDICADORS DE PROGRES

8. ORGANITZACI GENERAL I PARTICIPACIO DE LA COMUNITAT

EDUCATIVA

1. INTRODUCCI

Linstitut Arnau Cadell de la poblaci de Sant Cugat del Valls pertany a la xarxa de centres

educatius pblics del Departament dEnsenyament de la Generalitat de Catalunya, oferint al nostre

entorn els estudis reglamentats deducaci secundaria obligatria i batxillerat.

La definici daquest projecte educatiu lentenem com el nivell de mxima expressi de

lautonomia del nostre centre i pretn com a principis bsics que lalumnat assoleixi les

competncies bsiques i el mxim aprofitament educatiu dins de les seves possibilitats individuals,

fomentar lequitat i la cohesi social, que serveixi com a guia dactuaci per a tots els professionals

que actuen en el procs educatiu i contribuir a impulsar la collaboraci entre els diversos sectors

de la comunitat educativa i la relaci del centre amb lentorn social, tot compromesos amb els

principis de la titularitat pblica i de cooperaci i dintegraci plena en la prestaci del Servei

dEducaci de Catalunya.

Els referents normatius daquest projecte educatiu sn la Ley Orgnica de Educacin (LOE, 2/2006

de 3 de maig de 2006), la Llei dEducaci de Catalunya (LEC, 12/2009 de 10 de juliol de 2009) i els

decrets de desenvolupament de la mateixa: decret 102 dautonomia de centres i decret 155 de

direcci de centres.

Cal recordar que el Projecte de Direcci del centre que estigui vigent, ser linstrument de

gesti que concretar quines seran les accions i prioritats daquest projecte educatiu durant el

perode de mandat. Aix mateix, els principis que es definiran, es desenvoluparan tamb de

forma ms concreta a traves dels documents de centre com sn:

- Projecte curricular de centre (PCC)

- Pla dacci tutorial (PAT)

- Normes dorganitzaci i funcionament (NOFC)

- Projecte lingstic (PLC)

que en aquest moment estan en procs delaboraci i/o revisi.

Amb tot aix cal indicar, que aquest projecte esdev una eina de comproms en el seu compliment

per a professorat, alumnat, famlies i personal dadministraci i serveis, sens perjudici dels drets i

deures reconeguts per a cada sector per la normativa en matria de legislaci educativa.

2. CARACTERSTIQUES DEL CENTRE I ENTORN SOCIAL, ECONMIC I

CULTURAL

LInstitut Nacional de Batxillerat mixt de Sant Cugat del Valls, origen del nostre Institut

actual, INS Arnau Cadell va entrar en funcionament el Setembre 1977 ara fa 36 anys i va ser

una referncia important en lensenyament pblic de la poblaci. Fins aquell moment, els nois

i noies de la ciutat que volien cursar batxillerat desprs del 8 dEGB shavien de desplaar a

Barcelona o a Sabadell. El nivell de continguts que simpartia era alt i els resultats acadmics

molt bons, tenint tamb en compte que el nivell de diversitat dalumnat que acollia era baix. Hi

havia una gran cohesi del professorat ats que molts dells van accedir al centre

conjuntament al crear-se les places per primera vegada, fet que va donar al Claustre de

professorat una gran estabilitat al llarg dels anys. Lespecialitzaci de cada professor en una

determinada matria, i el fet que algun dells compartia la feina a l IES amb la docncia a la

Universitat, donava com a resultat un nivell acadmic important . Amb larribada de la LOGSE

(introducci de lESO) i el creixement de la ciutat, ms els canvis en la societat dels darrers

anys, arribada massiva de nova poblaci residencial a Sant Cugat i el fenomen de la

immigraci, va requerir un procs dadaptaci a la nova tipologia de lalumnat, que es va tirar

cap endavant amb un xit acceptable.

El centre es troba fora de lentorn urb de la poblaci. Aquest fet junt a la gran dimensi del

municipi i el fet que lalumnat visqui en nuclis molts cops fora separats entre ells, dificulten la

cohesi global i les activitats fora de lhorari lectiu.

Inicialment el centre impartia estudis de BUP i COU i des del 1996 simparteixen ensenyaments

dESO i de batxillerat en les modalitats cientfico tnica i humanitats i cincies socials. El

centre oferta actualment 3-4 lnies dESO (segons el curs per amb tendncia a consolidar la

cuarta lnia) i dos grups de batxillerat, fent una mitjana anual duns 520 alumnes i una plantilla

en torn als 45 professors.

La poblaci que acull s fora variada, ja que dins del municipi de Sant Cugat del Valls hi

tenen accs la prpia poblaci de Sant Cugat i la dels nuclis de Valldoreix, Les Planes i La

Floresta, presentant apreciables diferncies en quant al nivell soci econmic i cultural. Aix

comporta lgicament un alumnat fora divers sota tots els punts de vista.

En relaci a poblaci nouvinguda, aquesta va augmentant de forma lenta per continuada,

amb un nivell dintegraci francament molt bo, degut en gran part a la feina que es fa des de

laula dacollida. Per ltim dir que tamb donem cabuda a lalumnat procedent dun centre

dacollida de la Generalitat de Catalunya.

No es detecten problemes de convivncia importants entre les diferents procedncies de

lalumnat. El centre est classificat oficialment pel Departament dEducaci, com de

complexitat B.

En relaci al professorat, cal indicar que est immers en un important procs de renovaci els

quatre o cinc anys darrers, per haver arribat a la jubilaci progressivament els primers docents

que van iniciar el centre.

En aquest moment les escoles de educaci primria adscrites al nostres centre sn: CEIP

Ferran i Clua, CEIP La Floresta i CEIP El Tur de Can Mates i durant aquest curs sha produt

ladscripci del CEIP Ciutat dAlba.

3. MISSI

Com a centre pblic del Servei dEducaci de Catalunya el nostre centre es defineix com a inclusiu,

laic i respectus amb la pluralitat, dacord amb els principis de qualitat pedaggica, de direcci

responsable, de dedicaci i professionalitat docents, davaluaci, de retiment de comptes,

dimplicaci de les famlies, de preservaci de lequitat, de cerca de lexcellncia i de respecte a les

idees i les creences dels alumnes i de llurs mares, pares o tutors.

Amb tot, la nostra missi s educar, formar i orientar al nostre alumnat, per aconseguir un alt grau

dxit escolar que els permeti progressar en el mn acadmic i els prepari per a la vida futura, tot

respectant els diferents ritmes daprenentatge i encaminant els nostres esforos per aconseguir

lassoliment de les competncies bsiques i lexcellncia.

4. VISI

La perspectiva de futur del centre, ha dajudar-nos a dissenyar i interpretar les activitats

densenyament i aprenentatge dins duns principis consensuats, compartits i assolibles.

Com a centre volem i aspirem a:

- Ser un centre on la llengua catalana sigui vehicular en lensenyament i en la comunicaci,

per tamb amb un mfasi especial en el domini daltres llenges. Apostar per la

introducci de langls com a llengua vehicular en algunes matries.

- Ser capaos dacollir a tot tipus dalumnat de forma inclusiva, dedicant tots els recursos

disponibles per aconseguir el seu xit educatiu.

- Mantenir i millorar els resultats obtinguts en les avaluacions externes

- Desenvolupar un programa educatiu integrat de qualitat ( ESO-BATXILLERAT 12-18) fins a

laccs a la universitat o altres estudis superiors.

- Vetllar per una educaci basada en la cultura de lesfor i del treball ben fet, integrada amb

aspectes com la solidaritat, la participaci, la tolerncia o el respecte, que permeti a

lalumnat creure i crear una societat plural i democrtica.

- Desenvolupar lactivitat en un ambient de convivncia i dileg, que opti com a primera

mesura per la mediaci en la resoluci dels conflictes

- Promoure un ambient de treball en equip obert a lentorn administratiu, social i

cultural en el desenvolupament dactivitats per part dels diferents sectors de la

comunitat educativa i de lentorn. Tot plegat ens ha de portar a aconseguir un

sentiment de pertinena.

- Ser un centre que promogui la relaci i el trasps amb les escoles de primria que tingui

especial cura en el procs dacollida del nou alumnat al centre.

- Vetllar pel procs dacollida de lalumnat nouvingut fent una immersi en la nostre llengua,

cultura i sistema educatiu

- Desenvolupar i promoure ls de noves tecnologies que millorin els actuals processos

densenyament - aprenentatge

- Oferir les mximes possibilitats de desenvolupament professional al personal del

centre, amb participaci en projectes propis i formaci externa, interna i compartida

5. VALORS

Conseqentment amb la missi i visi que tenim com a centre, els valors que considerem adequat

desenvolupar i potenciar en la nostra Comunitat Educativa sn:

Comportaments democrtics, participatius i collaboradors entre totes les persones de la

comunitat.

La valoraci del treball ben fet, lemprenedoria i lesfor en una actitud de constant millora

La coeducaci ha de ser un principi bsic en el disseny dactivitats i en la prctica

pedaggica del dia a dia

Valorar la importncia del coneixement i el domini de diverses llenges ms enll de la

prpia vehicular

Proposar un projecte amb continutat durant tota lescolaritzaci al centre (ESO i

Batxillerat)

Un esperit crtic basat en el respecte a les persones i als seus plantejaments ideolgics,

afavorint el dileg i lintercanvi dopinions

Basar la resoluci de conflictes en la mediaci i en lassoliment dacords

Vocaci de relacionar-nos i integrar-nos tant en el nostre entorn ms proper com en

projectes daltres mbits

La responsabilitat en relaci amb la cura del material, installacions i medi ambient.

La igualtat de oportunitats, afavorint la inclusi

La creativitat i lautonomia personal

Promoure la formaci permanent del professorat per tenir la millor actualitzaci

pedaggica possible

6. TRETS DIDENTITAT

Definida quina s la nostra missi com a centre, la visi que tenim actual i de futur i els valors

que ens proporcionen identitat, podem definir que els nostres principals trets didentitat sn:

ESCOLA CATALANA I PLURAL

A on el catal s la nostra llengua ds habitual tant en els processos densenyament com en la

comunicaci interna i externa, i a on el coneixement, laprenentatge i les activitats en altres

llenges te una especial importncia curricular

ESCOLA INCLUSIVA i de QUALITAT

En la que lalumne s el centre del procs i en la que vetllem per lxit educatiu de tot

lalumnat, respectant les particularitats i els diferents ritmes daprenentatge, tot oferint un

projecte educatiu continutat i coordinat des de letapa dESO fins finalitzar el batxillerat

ESCOLA PARTICIPATIVA

En la que la relaci i collaboraci dels diferents sectors educatius i de lentorn serveixi per

millorar els nostres resultats, treballant transversalment aspectes com la sostenibilitat

ambiental, leducaci per la pau, la mediaci, la coeducaci, ls de noves tecnologies i la

participaci en diferents projectes

7. OBJECTIUS I INDICADORS DE PROGRS

Els principals objectius que ens marquem pels propers quatre anys aix com els indicadors de

progrs sn:

- Potenciar la imatge externa del Centre i la participaci de lalumnat i les famlies en la

vida del Centre. Levoluci daquest objectiu ser avaluat tant a partir de les diferents

activitats que es facin per donar a conixer el centre, com valorant la participaci

dactivitats organitzades per alumnat i famlies

- Elaboraci de la documentaci general de Centre, tot assegurant la seva divulgaci. En

aquest cas lelaboraci dels diferents documents i la seva posada en prctica, ens

serviran per valorar el progrs en aquest objectiu.

- Definir i Sistematitzar lacci metodolgica, avaluativa i convivencial, assegurant el

tractament de la diversitat i lassoliment de competncies bsiques. Les diferents

activitats i punts de trobada al respecte, marcaran lassoliment.

- Millorar el nivell competencial per a tot lalumnat dESO i els resultats de BTX i PAUs.

Els resultats de les diferents avaluacions externes ens donaran pautes en relaci a la

consecuci daquest objectiu.

- Millorar la capacitaci del professorat amb formaci permanent, valorat a partir de

lelaboraci del pla de formaci i de les diferents activitats formatives que es portin a

terme

8. ORGANITZACI GENERAL I PARTICIPACIO DE LA COMUNITAT

EDUCATIVA

Lestructura organitzativa del centre t com a finalitat articular la presa de decisions i acords,

aix com canalitzar i coordinar el repartiment de tasques, recursos i responsabilitats, tot

facilitant i promovent la participaci de la comunitat educativa. Aquesta estructura

organitzativa es fonamenta en els segents rgans de gesti:

- Consell escolar

- Equip directiu i consell de direcci si sescau

- Claustre de professorat

- Departaments didctics i Comissi de caps de departament

- Equips docents i tutorials

- Consell de delegades

- Comissi datenci a la diversitat

- Comissi de convivncia

El Consell escolar s el mxim rgan de representativitat de la comunitat educativa i est

format per representants del professorat, alumnat, famlies, ajuntament i personal no docent.

Lequip directiu estar composat pel Director, la Cap dEstudis i el Secretari, obert a la figura

de coordinaci pedaggica. Es contempla la implantaci del consell de direcci com a rgan de

lideratge distribut i de participaci en la presa de decisions i en la diversitat dactuacions

proposades amb diferents responsables de la seva gesti, donat cabuda a les coordinadores de

nivells, de convivncia i mediaci, dactivitats escolars, de noves tecnologies o altres que es

puguin crear.

El Claustre agrupa a tot el professorat del centre i s el mxim rgan de participaci daquest

estament en la gesti i control de lacci educativa.

Els departaments didctics agrupen al professorat del centre per especialitats i poden

englobar una o vries matries dins del mateix mbit de coneixement. Els departaments sn

els responsables de la programaci de les seves matries. Cada un daquests departaments,

est representat pel cap de departament que es membre de la Comissi de Departaments

Didctics la qual es gestionada per la cap destudis i presidida pel director. Aquesta comissi

treballar, com ja hem comentat anteriorment, aspectes curriculars i de coherncia entre els

continguts de cada departament per als diferents nivells.

Els equips docents sorganitzaran per nivells i estan composats per tot el professorat que doni

classes en aquell nivell i es reuneixen peridicament sota la direcci de la coordinaci i dels

tutors. Tot el professorat del centre haur destar assignat a un nivell.

En els equips docents intervindr sempre que sigui necessari lorientadora escolar, tant per

sollicitud de lequip docent com del propi departament dorientaci. La seva tasca ser la

dassessorar a lequip sobre les peculiaritats i caracterstiques de lalumnat amb NEE i proposar

les mesures ms adequades per garantir lxit de lalumnat, tot fent de pont amb la CAD

Cada grup classe tindr assignada, com marca la normativa, una persona tutora que exercir la

tutoria tant a nivell individual com grupal. Aquesta persona ser la responsable de que

lalumnat tingui una adequada orientaci, dinformar a les famlies i de transmetre les

necessitat del seu alumnat als equips docents, tenir cura de la seva avaluaci i vetllar pel

funcionament del grup a tots els nivells, a part de les ja marcades per normativa. Coordinant

les tutories es trobar la figura del coordinador de cicle, que haur de comunicar les directrius

marcades per la direcci i recollir les propostes de lequip docent per fer-les arribar a aquest;

haur dassegurar coherncia i equilibri entre les activitats de tots els grups del cicle, tant a

nivell tutorial, curricular i avaluatiu.

En la mida de la disponibilitat de recursos, apostem per potenciar les tutories amb diferents

estratgies com poden ser les co-tutories o programes i projectes especfics. Tamb sempre

que sigui possible, les tutories seran assumides per professorat amb destinaci al centre que

pugui aportar un coneixement previ de la tipologia del nostre alumnat i del seu entorn, seguin

els perfils i directrius marcades pel PAT.

Cada grup classe t un delegat o delegada que actua com a representant del grup. Aquests es

reuneixen peridicament en el consell de delegats a on poden exposar les inquietuds de

lalumnat, proposar activitats i participar de forma activa en la seva gesti creant un clima

integrador i collaboratiu en el funcionament del centre

lrgan de planificaci, gesti i seguiment dels recursos i actuacions per atendre la diversitat de

lalumnat ser la Comissi dAtenci a la Diversitat (CAD). Estar composada pel responsable

del departament dorientaci, els coordinadors de cicle i la responsable al centre de lEAP,

presidida pel director o la cap destudis en cas dabsncia. Aquesta comissi far la distribuci

de recursos disponibles i proposar, un cop escoltats els equips docents, els ajustaments

necessaris en relaci a levoluci de lalumnat.

La convivncia i disciplina estar gestionada en primera instncia per la coordinadora daquest

mbit que presidir la comissi de convivncia. Aquesta comissi estar composada pels

coordinadors de nivell i la responsable de convivncia, reunint-se peridicament i oberta a la

participaci dalumnes, famlies i personal no docent. En el cas de fets disciplinaris greus,

aquests seran transmesos directament a la direcci. Cal incidir en que el centre disposa dun

servei de mediaci, que sintegra dins de lestructura de convivncia i que ser una actuaci

prvia a laplicaci de les normes dorganitzaci del centre.

Amb tot, ens trobem amb una estructura pedaggica que t dos nivells dactuaci:

- Per una banda estan els equips docents, coordinats per les tutories i coordinacions,

que seran els responsables de laplicaci del projecte curricular i tutorial, aplicar els

criteris davaluaci de centre, aplicar les modificacions curriculars per alumnes concrets,

tot detectant les necessitats tant a nivell grupal com individual en les que calgui

intervenir.

- Per altra ens trobem amb la comissi de caps de departament , que tindr la tasca de

dissenyar i assegurar una organitzaci curricular coherent i compensada per als diferents

nivells.

Parallelament a lestructura comentada, ens trobem amb lestructura del personal no docent.

Aquest personal est composat per la consergeria, secretaria i personal de neteja. Pensem que

la seva participaci en la vida del centre i en la tasca educativa de lalumnat s tamb molt

important a travs de la relaci que en diferents aspectes de la vida acadmica es produeixen

en el dia a dia.

Tamb cal incloure en aquest apartat el personal del servei de menjador, que malgrat

pertnyer a una empresa externa que en t assignat el servei, rebr les directrius generals del

centre per aconseguir homogenetat en els criteris dactuacions, fet molt important per que

lalumnat visqui el perode de menjador com a una part ms de lactivitat global de centre. Per

aconseguir-lo, sestablir un protocol de comunicaci i treball conjunt.

La participaci de la comunitat educativa en el projecte del centre es canalitza a travs de les

estructures de gesti abans explicades aix com tamb en altres tipus dactivitats relacionades

amb lentorn ms proper.

Com ja hem comentat, el consell escolar s lrgan de mxima participaci i junt amb el consell

de delegats i les reunions peridiques amb les famlies formen un primer nivell participatiu.

Ms concretament, i amb voluntat integradora es promour la collaboraci entre els diferents

estaments, especialment de les famlies i alumnat per assolir un clima de confiana i una

cultura de centre per arribar als objectius marcats. La relaci amb les famlies es materialitzar

a travs de reunions peridiques amb lAMPA com a nexe duni entre les famlies i lInstitut,

entrevistes individualitzades, sessions informatives, organitzaci de jornades collaboratives,

espai de pares i mares, etc....; tamb mantenim una estreta relaci amb lajuntament de Sant

Cugat i la EMD de Valldoreix a travs de les seves propostes dactivitats dinamitzadores.

Sant Cugat del Valls a 4 de juny de 2014