pei?i0i)icb •:• fegiod?il·ist^
TRANSCRIPT
>• PEI?I0I)ICB •:• FEGIOD?IL·IST^ d i ' f m c r dels MmuM mora/s .v matenslí d.') Píis
A n y "V. 1 9 d ' A g o s t d e 1 8 8 8 . N ú m . 3 5 0 .
E S P E C T A C L E S P Ú B L I C H S
T E A T R E E S P A N Y O L — P e r la larde, la « p e r e l a bufa en quatre actes, O r f e ó a l l ' i n -
f e r n o . — N i t , G i o r n o e n o t t e . — D e m à dilluns, h e n e ñ c i del senyor Melzi, B o c c a c c i o , P i r i -
p i c c i o b a m b i o i d i u n a n u o , y I I v e c c h i o d e l a m o n t a g n a .
T E A T R E D E N O V E D A T S - — T a r d e y nií, E x c e l s i o r .
T E A T R E D E L T Í V O L I — P e r la tarde, l i ópera L a t r a v i a t o . — N i l . I I t r o v a t o r e .
• C I R C O E C U E S T R E — Tarde y nit, duas escullidas y variadas funcions, en las que hi
pendran part tots los artistas de In companyia, y segona sortida del malabarista senyor Aixerch.
P A N O R A M A D E M O N T S E R R A T . — L o c a l de l a E x p o s i c i ó . — Vis ib le de las nou del mat í á las dotze de la n i t . — E n t r a d a i pesseta.
P A N O R A M A D E P L E W N A . — G r a n V í a —Vis ib le de las vuyt del mati i las done de la n i l . — E n t r a d a l pessela.
P A N O R A M A D E W A T E R L Ò O - Plassa de Cata lunya .— Visible de las vuyt del
m a t í á las dotze de la DÍL—Entrada I pesseta.
F E S T A S M A J O R S
A g o s t . — 2 3 . Carapins.—24. Caserras, Castelltersol, Sant Bartomeu del Grau, Sans, Santa Agnès de Malavana. Sitjes, Tordera, Baldan, Va!llbona,-Igualada.—25. Castelltersol, La Atmetlla, Oris, Pachs, Palafolls, Plegamans, Taradell, Torrellas de Foix, Vilassar de Üalt.—27. Aviá.—28. Allou, La Junquera, Montseny y Sant Agustí de Llussanés.—29. Matadepera, Pineda y Sant Joan Oespi.—30 y 31. Manresa y Vilafranca del Panadés.
S U M A R I . — La proscripció ric la llengua catalana, per I. Nurci* Roca. — Madrid, c'est Ini, per C.—Sueltos.— DcAencanys, per Jaume Novellas de Molins —Corrcpondencía, per S. Bemadás y Roda.—Oficial.—Sanloral. —Scseió de !' Ajunumeot de Sant Marti.—Noras.—AnuDCu.
7 " ° L A R C H D E S A N T M A R T I
SECCIÓ D O C T R I N A L
La proscripció de la 'llengua catalana M e n t r e s esperan t o r n de p u b l i c a c i ó en u n d i a r i de Barce lona dos
a r t i c l e s que acabem d e e s c r i u r e r sobre la p r o s c r i p c i ó d e l i d i o m a c a t a l à en C a t a l u n y a m a t e i x , — p a r l a r é m a q u í d e l m a t e i x a s sumpto r e m o g u t a l t r a v e g a d a en una s e s s i ó d e l C o n g r é s p e d a g ó g i c h q u e s' acaba d e c e l e b r a r .
E s f o r t a cosa q u e h a v e n t C a t a l u n y a respectat sempre l o c a s t e l l à de ls a ragonesos en t e m p s de la C o r o n a de A r a g ó , no p re t enen t may C a t a l u n y a i m p o s a r l o seu Uenguat je á cap p o b l e ó n a c i ó y h a v e n t t i n g u t s empre s i m p a t i a pe r l o c a s t e l l à , p u i g l o conresava q u a n t no l i era o b l i g a t o r i j a dos s igles avans q u e l i fos i m p o s a t , se l i v u l g a p e n d r e son i d i o m a p r o p i y n a t u r a l t a n t a n t i c h é i n d í g e n a c o m lo c a s t e l l à , y se '1 p r o s c r i g a de la ensenyansa, d e la escola, d e l d r e t c i v i l y tie pe r t o t .
¿ Q u é 'Is h a fet l ' i d i o m a c a s t e l l à als castel lans p e r q u é á C a t a l u y n a , V a l e n c i a y las Balears , á la V a s c o n i a , á G a l i c i a y á las F i l i p i n a s l o fas-s i n t an t o d i ó s pe r la i m p o s i c i ó t i r á n i c a c o m l o a lemany h o es en la A l -s a c i a - L o r e n a y en Posnania , l o rus en P o l o n i a y l o t u r c h en m o l t s p o bles de g e n i , é i d i o m a grechs? ¡ P o b r e i d i o m a c a s t e l l à en p o d e r d ' aquesta g e n t ! L o fan m a l b é p r i m e r ab g o n g o r i s m e s , d e s p r é s ab ga l ic i smes , mod e r n a m e n t ab l o « c a l ó f l amench y la c h u l e r í a " y á u n i d i o m a q u e de p e r s í m a t e i x es s i m p á t i c h y a t r a c t i u , l o fan r e p u l s i u ab la i m p o s i c i ó á u n p o b l e c o m l o c a t a l à que 1' e s t ima y v o l u n t à r i a m e n t l o conresa . ¡ Q u i n a l l à s t i m a de Uengua t j e pe ra semblan t gen t !
L o c a s t e l l à pera ser s i m p á t i c h , c o n e g u t y usat en C a t a l u n y a no necess i ta p r o s c r i u r e a l c a t a l à . L o s catalans t e n i m p r o u cap pe ra to t s dos i d i o m a s y n o som n i t a n t i g n o r a n t s n i t a n t exc lus iv i s tas com aque l l s l i t e r a t s de M a d r i d que c o n v o c a r e n francesos, a l emanys é i t a l i ans en u n C o n g r é s de l i t e r a t u r a y no 'Is v a n saber ó v o l e r p a r l a r n i una sola v e g a d a en f r a n c é s c o m l l e n g u a d i p l o m á t i c a i n t e r n a c i o n a l , si no q u e no 'Is v a n p a r l a r m é s q u e ' n c a s t e l l à encara que aque l l s e x t r a n g e r s no 'Is e n t e n í a n . L o s catalans han d o n a t pe r opos i c ions dos c à t e d r a t i c h s de l i t e r a t u r a castel lana á . l a s duas un ive r s i t a t s de las Castel las N o v a y V e l l a , de M a d r i d y V a l l a d o l i d ( l o s s enyor s C o l l y V e h í , j a d i f u n t y R u b i ó y O r s ) ¿ q u a n t s i n t e l - l i g e n t s e n l i t e r a t u r a catalana ha dona t la Espan y a castellana?
P o q u i s s i m d e u h e n c o n è i x e r la l l e n g u a castel lana que m a m a n y p a r l a n
t. A R C H D E SANT M A R T I 711
y en que pensan, los castellans que no entenen l o i d i o m a c a t a l à , p u i g se t rac ta d ' u n i d i o m a raoltíssim semblant a l m a t e i x c a s t e l l à ; l a semblansa dels dos id iomas no es d e l nostre s ig le , se t r o b a j a en l o c a s t e l l à y en l o c a t a l à dels s igles x i i y X I I I y va seguin t fins als nostres t emps . L o s castel lans que cal i f ican de e x t r a n y ó d u r ó b á r b a r o al i d i o m a c a t a l à t r ac tan de amaga r a l d e r r e r a de la i n j u r i a , d e l sarcasme y desdeny b u r l e t a q u e ha fet la d o m i n a c i ó castel lana a n t i p á t i c a pe r t o t a r r eu , fins à Caste l la m a t e i x , — v o l e n amagar a l de r r e ra de la inso lenc ia , sa i g n o r a n c i a d e l c a s t e l l à ; los castel lans que cone ixen de bo lo c a s t e l l à no desprecian n i desconeixen una l l e n g u a tan t semblant á la de Cas te l la . L a E s p a n y a castel lana que p r o s c r i u los id iomas c a t a l à (compresas sas brancas val e n c i à y ba lear ) , vasco y g a l l e g o , t r ac ta de revenjarse é indemnisa r son supe rbo a m o r p r o p i d ins d ' Espanya , dels desprecis y v i l i p e n d i s que se busca dels ex t r an je r s , l o M a r r o c h i n c l u s i u . ¡ A r a m a t e i x j a no se p e r d r à p e r E u r o p a cap desprec i , cap i n j u r i a , cap bofetada que n o v a j i á caure sobre l o l l e ó de Castel la , tals son de ^discrets y Uestosn sos g u í a s y a c o m p a n y a n t s , y ¡ a q u e s t a g e n t ve á fer l o v a l e n t , l o nano d e l hos ta l (ue l enano de la v e n t a » , ) c o n t r a los i d i o m a s de a lgunas nac iona l i t a t s espanyolas que tenen dre t s y capac i ta t d ' Es ta t s t an t com Caste l la , L l e ó y las A n d a l u s í a s ! ^ T e n d r í a que v e r . "
C o m i d i o m a i n t e r e g i o n a l en t re C a t a l u n y a (ab V a l e n c i a y las B a lears) , A r a g ó , la Vascon i a , Ga l i c i a y la Espanya castel lana, c o m i d i o ma i n t e r n a c i o n a l a b las R e p ú b l i c a s de la A m è r i c a e spanyo la (separadas d ' E s p a n y a c o m P o r t u g a l y com C a t a l u n y a l o a n y 1640, p e r c u l p a de la t i r a n i a s a r c à s t i c a y de la s u p è r b i a bu r l e t a de tants g o b e r n s ..caste l lans") c o m i n t e r n a c i o n a l é i n t e r e g i o n a l a c c e p t é m l o c a s t e l l à .
Mes p e r q ü e s t i ó de h o n o r nac iona l , de d i g n i t a t de homes y de poble y p e r q ü e s t i ó de d re t , « p o r e l fuero y e l de r echo , " v o l é m l o l l i u r e us d e l c a t a l à en la ensenyansa p r i m a r i a , en la escola, en la c á t e d r a , en los t r i b u n a l s , en las escr ip turas , en los tes taments , com los castel lans h i v o l e n l o c a s t e l l à , los francesos l o f r a n c é s , cada n a c i o n a l i t a t , cada p o b l e l o seu i d i o m a . N o es pe r que no sap iguem lo c a s t e l l à , com los castellans, gene ra lmen t , exceptua ts los q u e venen á C a t a l u n y a , no con e i x e n l o c a t a l à ; es per q ü e s t i ó de d r e t p ú b l i c h y de h o n o r nac iona l . L o m a r r o q u í y l o t aga lo tenen i n t é r p r e t e en los t r i b u n a l s d" E s p a nya y en C a t a l u n y a m a t e i x no ' n t é devan t d ' u n t r i b u n a l ahon t se t r a c t i de son h o n o r ó de sa v i d a , un pas to r ó un l l e n y a t e r ó u n mosso de p a g è s c a t a l à que pe r a r reconat en las mon tanyas no c o n e g u i b é l o cast e l l à . A q u e s t a i n i q u i t a t v a l l a pena de q u e 'Is catalans, si foss in . . . ana-v a m á d i r homes, a r r i squess in t o t a la p r o s p e r i t a t m a t e r i a l y t o t a l a d i t x o s a u p r o t e c c i ó " i n d u s t r i a l y comerc i a l pera acabar ab una c o m -
J Í 7 t. ARC.II DE SANT MARTI
p l e r t a a u t o n o m í a , aquestas in jus t i c i a s i n ú t i l s pera la E s p a n y a castel l a n a . T a n t m é s i m p a r c i a l m e n t p a r í a l o a u t o r de aquest a r t i c l e en q u a n t i n d i s t i n t a m e n t p a r l a y e sc r iu en c a s t e l l à y en c a t a l à , en q u a n t l i a g r a d a m o l t , t a n t c o m l o seu, l o i d i o m a de Cas te l la y en q u a n t cap c a s t e l l à l o g u a n y a en a m o r á las g l o r i a s de l a l i t e r a t u r a , d e las arts y d e l a hist o r i a de l a E s p a n y a cas te l lana .
í NARCÍS ROCA
Madrid, cest lui
T a l c o m sona. U n co r responsa l m a d r i l e n y de l tan f r ívo l com l l e g i t d i a r i de P a r í s , L e F i g a r ó ¡ ha d i t q u e en F e l i p Ducazca l es M a d r i d , y h a d i t , sense pensa rho , una v e r i t a t c o m u n t emple . Madrid^ c'est lu i . Y aques t l u i es l o t i p o m é s p o p u l a r de la Rea l v i l a , m é s p o p u l a r que en F r a s c u e l o , m o l t m é s que L o l a l a B i l l e t era , y m é s encara q u e "1 bull-dog l a in fe l í s mare d ' e n V a r e l a . T o t h o m l i d i u FelipeÍLSCCAS, y t o t h o m es a m i c h í n t i m d ' e l l . E l l va co tze ab cotze ab los a r i s t ó c r a t a s , y encaix a f r a t e r n a l m e n t ab los t o re ros y a b t o t a la c h u l e r í a de ls ba r r i s b a i x o s , si es q u e n ' h i hage d? a l t s en l a C o r o n a d a V i l a . E l l ha e levat á la c a t e g o r i a d ' i n s t i t u c i ó la flamenqueria; e l l l ' ha t re ta de la a t m ó s f e r a v u l g a r y d e l a m b i e n t r e s i n ó s de la t a b e r n a , pe r p o r t a r i a a l pe r fuma t a m b i e n t de la t e a t r a l escena. S i v e n e n pe r iod i s t a s e x t r a n g e r s , ó 's r e u n e i x à M a d r i d l o C o n g r é s de l iterats y art istas , en Ducazcal es l o q u i fa ' l s h o n o r s de la casa, o r g a n i s a n t una g r a n j u e r g a flamenca p o r todo lo alto. Sense Fe l ipe n o 's fá res á M a d r i d . E l l es 1' empresa r i de c i n c h ó sis tea t res ; 1' e m p r e s a r i de ls empresa r i s . L o met je G a r r i d o l o t r o b a r e u s empre L u n a , 6; á n ' en Ducazcal se "1 t r o b a per t o t . Se cala foch , p r i m é en Fe l ipe q u e las b o m b a s y q u e '1 G o b e r n a d o r ; h i h á un m o t í de c i g a r r e r a s , a l l í v a en Fe l ipe á fer de p a r l a m e n t a r i ; y á casa la V i l a , desd e '1 d a r r e r p o r t e r a l p r i m e r sec re ta r i , r e g o n e i x e n á n ' en Ducazcal c o m un especie de A lca lde M a y o r p e r p e t u o , a b q u i s' ha de con ta r p e r q u a l s e v o l cosa. Se sub l eva en V i l l a c a m p a y 1' a gafan; l o p r i m e r que c o r r e pe r las antessalas deis m i n i s t r e s à d e m a n a r m i s e r i c o r d i a , de seg u r q u ' es en Ducazca l .
P e r ó t a n t á n ' e l l c o m á M a d r i d , l i fa l tava una cosa; y es f e r io d i p u t a t . Y a ra h i som, p e r q u é I n l ó g i c a n o h a u r i a s i g u t l ó g i c a , s i no s p re sen tava c a n d i d a t á la D i p u t a c i ó à C o r t s en Ducazca l . Per Ba rce lo n a 's c o m p r e n q u e sia d i p u t a t en P í y M a r g a l l ó '1 Nas-Rata t ; p e r ó u n Ducazca l , n ó . A q u e s t es l o d i p u t a t n a t o d e la C o r o n a d a V i l a , se po t
1. ARCH DE SANT MARTI 713
d i r que es l a seva m i t j a t a ron ja . S i 'Is vo ts l i son favorab les , n i n g ú ab m é s r a h ó q u ' e l l p o d r á d i r en l o C o n g r é s q u ' es lo represen tan t d e l seu pays , ó d e l seu d i s t r i c t e , p e r q u è M a d r i d ni es un pays n i un paysat-g e . M a y 's h a u r à fet sen t i r tan a l v i u y a l na tu ra l la v e u de M a d r i d á las C o r t s c o m ara , si a r r i b a á t r i umfa r en Ducazcal . E l l p o r t a r á '1 c a n te à las a l tu ras Ucgis la t ivas , y s e r á c a p á s de posar los arr ic ies de la C o n s t i t u c i ó en f o r m a de peteneras. Verdadera tnen t M a d r i d no p o d í a esperar una r e p r e s e n t a c i ó m é s genu ina que la de Fe l ipe : e l l y en R o m e r o R o b l e d o son capassos de fo rmar s i t u a c i ó . E l l s s e r á n l a flor y nata d e l pa r l amen ta r i sme espanyo l , que deu la ma jo r pa r t de sos d e fectes á estar l o C o n g r e s ins ta la t á M a d r i d . Por t eu las C o r t s á C i m a n -cas, ó si v o l e u a l A l c á z a r de S e g ò v i a , y v e u r é u l o que r e s u l t a r á '1 D i a r i de Sessions. Ja espero ab á n s i a las in te rpe lac ions d ' en Ducazca l : c o n v i n d r à que '1 P res iden t en l l o c h de campaneta t i n g u i á la t au la unas cas tanyolas .
V e r d a d e r a m e n t h i toca "1 cor responsa l del F í g a r o : M a d r i d , c'esi J u i . — C .
De L a Veu del Monlssenat
U n deis temas d e l C o n g r é s m é d i c h que se c e l e b r a r á d e l 3 a l 9 de S e t e m b r e , es « H i s t o r i a de la med ic ina cata lana." E n la J u n t a o r g a n i -sadora h i h à d i f e ren t s metjes castellans, uns d ' e x è r c i t ó castrenses, a l tres c a t e d r á t i c h s , y cap dels metjes catalans de la d i t a Jun ta se dona ay re s r eg iona l i s t a s y de amichs fervorosos de la t e r r a , c o m a lguns de l a Jun ta o r g a n i z a d o r a d e l C o n g r é s de j u r i s c o n s u l t s que se c e l e b r a r á d ' a q u í á pocas setmanas. Y entre los temas d e l C o n g r é s j u r í d i c h , no n h ¡ h á cap sobre l o d r e t c a t a l à . Sembla que u n dels r edac to r s dels temas, ne v o l i a p o s a r un sobre las fonts d e l d r e t c a t a l à ; mes h i h a g u é inf luencias pe ra que s i g u é s e l im ina t . ¿ E s que h i h a u r à m o l t a g e n t o f i c i a l u n i t a r i a en l o C o n g r é s j u r í d i c h , es que s v á á p l an t i f i ca r u n c ó -d i c h c i v i l « e s p a n o l r que de fet abo le ix l o d re t c i v i l c a t a l à , es que la d i r e c c i ó d e l C o n g r é s j u r í d i c h la t i n d r á n caracter isats u n i t a r i s , es que en C á n o v a s v o l fer en Barcelona u n d iscurs de m i n i s t r e hazendista , p r o tecc ionis ta y r e g i o n a l i s t a y 's deu pensar que no p a r l a n t de d r e t ca t a l à t i n d r á n m é s i m p o r t a n c i a , pe r semblar m é s e x p o n t á n e a s las man i -f e s t a c i ó n s u r e g i o n a l í s t i c a s * de un F e l i p V de las Vascas, d e l q u e a b o l í pe r escr i ts los furs vascongats , (que de fet j a 'Is hav ia a b o l i t l o c a r lisme)?
C o m p r i m e r p o n e n t de l p r i m e r tema, h i figura u n i l - l u s t r í s s i m d o n
7'4 L ARCH DE SANT MARTI
B e n v i n g u t O l i v e r , de T o r t o s a , q u e anys e n d a r r e r a e s c r i g u é u n d i scu r s d1 e n t r a d a en la A c a d e m i a d e la H i s t o r i a , de M a d r i d , posant pe r t i t a n s á casi to ts los r eys d ' A r a g ó d e la Casa d e Ba rce lona y e n l a y r a n t a l r e y A l f o n s X I I , l l a v o r s r e g n a n t , c o m s u p e r i o r als r eys catalans. U n a c a d é m i c h c a s t e l l à , l o s enyor M a d r a z o , c o n t e s t à a l t o r t o s í s enyor O l i v e r , t o r n a n t en son l l o c h als r eys catalans d ' A r a g ó : t o t h o m sap la i n mensa d i f e r enc i a q u e h i h a c o m h i s t o r i ó g r a f o s y e sc r ip to r s , en t r e aques ts dos senyors .
M o l t a s son las f ó r m u l a s q u e s' aconsel lan p e r atacar la t e r r i b l e p l a g a d e l mildew, que t a n t p e r j u d i c a nost res v i n y a t s , c n t r a n t h i en to tas l o su l fa t de coure en m é s ó menos can-ti tat . L ' usar a v u y l o sulfat de c o u r e s' ha d e fer a b m o l t a p r u d e n c i a , p e r q u è , c o m que "Is r ah ims e s t á n m o l t avansats, es p e r i l l ó s p e r la s a lu t .
A t a l fí, aconse l lem als pagessos q u e 's v e g i n o b l i g a t s á atacar á t a n t t e r r i b l e p l a g a , q u e fassin us d e l a s e g ü e n t d i s o l u c i ó :
E n u n a ca rga y m i t j a d ' a y g u a s' h i d i s o l t u n k i l o de sulfat de c o u r e y u n l i t r o d ' a m o n i a c h , y ab aques ta d i s o l u c i ó p o t e squ i txa r se b é ' \ cep , p e r m e d i d ' una e scombra , los q u e n o t i n g a n la b o m b a p u l v e r i s a -d o r a .
C r e y é m q u e a i x ó d o n a r á bons r e su l t a t s , t an t pe r la e x t i n c i ó de l a m a l a l t i a de ls ceps, c o m per e v i t a r que '1 v í r e s u l t i n o c i u ; j a n o h i ent r a mes q u e u n m i t j p e r cent a p r o x i m a d a m e n t d e su l fa t , y encara aques t casi d e s a p a r e i x e r à ab l o t e m p s q u e encara t é de estar l o r a h i m á la p l a n t a .
A b t o t , a c o n s e l l é m á las comarcas v i n í c o l a s que "s t r o v a n ca s t i ga das per t a n t t e r r i b l e p l a g a , q u e '1 m i l l o r t emps de fer us d e l sul fa t d e c o u r e , es cuan l o r a h i m e s t á a t rassa t , p e r q u é c o m m é s temps e s t á ' l su l fa t e x p o s a t á l a i n t e m p è r i e , m é s p e r t sas q u a l i t a t s venenosas; y a i m a t e i x t e m p s , la m a l a l t i a d e l cep e s t á en son p r i n c i p i , y s a p i g u t es q u e u n a m a l a l t i a , en son p r i n c i p i , es fácil d e c u r a r , men t res que si s' espera q u e es t iga en son p u n t á l g i t , m o l t a s vegadas se fa d i f íc i l , s i n ó i m p o s s i b l e .
T a b e r n a s , " m e r e n d e r o s , a g u a d u c h o s , cajones de bebidas* , c a f é s y r e s t au ran t s c o m escenaris; uchulos , ba rb i anas - , donas de m a l v i u r e , uamantesr y b o r r a t x o s p e r ac to r s , ba r re t s cordobesos pe r co ronas , « n a v a j a s r p e r ce t ros : veus a q u í la t r a g e d i a c ó m i c a q u e no so l amen t a ra a b 1' assassinat fet en l o c a r r e r de F u e n c a r r a l , en M a d r i d , s i no fá a n y s y a n y s , ab m o t i u de de l ic tes semblan t s en la m a t e i x a c a p i t a l u n í -
L'ARCH DE SANT MARTÍ 7«5
t a r i a y en a l t ras c iu t a t s de ï Espanya castellana s" ha representa t m o l -tas vegadas , m é s de las que recordan a v u y en d i a la g e n t . Y entre bast i d o r s , l a s o m b r a de personatjes dels grossos p r o t e g i n t als de l incuen t s , sobre t o t si son personas udecentas* y d ' a l g u n d i n e r o , ó fan sc rveys á cer ts personat jes .
A q u e s t a s i t u a c i ó es an t iga , y d u r a r á m o l t en 1' Espanya cas te l lana. D e cada d e u personatjes uespanyols - d- a l l i , set uchuleanr y tenen t ractes y s i m p a t í a s uflamenqueras y barbianescasn; dos se m o u h e n ab r e p u g n a n c i a , p e r ó en favor de t o t a i x ó per inf luencias , y sols u n pe r cada d e u h o r e p e l - l e i x i n d i g n a t . D ' aquest uachulamien to y f l a m e n -q u i s m e « de l l e n g u a t j e , costums, t ra jos , a d e m á n s y sen t iments , que desde la g e n t de p i t j o r v i d a puja á la de m é s pre tens ions , n ' havem sent i t q u e i x a r amargamen t á senyoras y senyors castel lans, de M a d r i d m a t e i x fá anys , y ara 'Is p e r i ó d i c h s d ' a l l í ho posan de manifes t y s en q u e i x a n f o r t a m e n t .
D ' una n a c i ó a i x i s , ¿ q u é n p ó d e n esperar las r eg ions mora l i sadas , formals y dignas? D e tais africans, ¿ q u é 'n p ó d e n esperar los de c a r á c ter y c i v i l i s a c i ó europeos? ¿Y aquesta gen t son los amos d e l p a h í s ? Po-q u í s s i m s u n i t a r i s , n i t an t sols per c à l c u l h i hau r i a en C a t a l u n y a y d e m é s r eg ions p i r e n á i c a s de la P e n í n s u l a , si tots los na tura ls d ' ellas nos f é s s e m c á r r e c h d ' aquestos fets.
L I T E R A T U R A
D E S E N G A N Y S
¡Oh geni malfactor que 'm gulas sempre!
¿qué vols d' aqueix mortal?
¿per qué en lloch de venturas y alegrías
1' hi portas desenganys?
Jo he cercat del amor las dolsas horas
que tant vaig somniar,
¡mes ayl que sols mos llavis han tastada
la fel dels desenganys.
Jo he cercat ditxa, goig, plaher, gaubansa
honors, gloria, amistat,
7, í , i ARCH HE SANT MAKTI
il·lusions del no res; Hors que 's mustigan
al bés dels desenganys.
Jo he sentit un desitj que esperonava
mon cor encara infant
y al saciarlo, miserias y folhas
y sempre., desenganys.
Si com I ' eura á lo tronch, ab mi 's aferran
y ab m i sols finirán,
que vingan, que m ' ofeguin y que 'm matin
ben prompte 'Is desenganys.
JAUME NOVELLAS DE MOLINS
C O R R E S P O N D E N C I A
Camprodon 17 d" Agost de 1888
Degut sens dupte á la críssis que atravessa aquest pahls, aquest any las festas no han estat tant animadas com los demés anys, per part de la població; en quant als forasters poca diferencia, puig la concurrencia, si bé aquest any ha tardat més à causa de la inseguritat del temps durant lo passat Juliol, ara están las casas plenas com acostuma tots los anys. Entre ells hi t enim al infatigable escursionista y president deia c Associació Catalanista, d' Escursions Científicas» Sr.D. Céssar August Torres y sa familia.
Los cassádors están de enhorabona per ser molta la abundancia de cassa que hi há. Hem projectat una cassera de Isarts que s' efectuará dintre pochs días, la que será un xich pesada pe 1 que no estiga avesat á recórrer aquestas cingleras, ja que per aixó s' ha d' anar en lo naixement del Ter.
Diumenge tingué lloch en aquesta població un bateig com pochs se n ' hagin fet, per la numerosa y distingida concurrencia que hi havia, quina fou obsequiada ab un espléndit refresch en la sala de casa Espígol .
Fa alguns días que s' inaugurà '1 teatre y á pesar de haverhi una companyia d' aficionats, son molt aplaudits per la numerosa concurrencia que hi acudeix totas las nits que funcionan, puig á pesar de ser aficionats, poden competir ab molías companyías que 's pressen'an com á artistas de professió.
Tanco aquesta á fi de no ferme pesat als llegidors del L ' ARCH y 's repeteix de V . amich y S. S.
S. BERNADAS KODA
L A R C H - D E SANT M A R T I 717
O F I C I A L
Administració de Correus de Sant Marti de Frovensais.—Note de las cartas que per ignorarse ' I domicili dels interesáis s' han continuat en las llistas d' aquesta
Administració desde ' I 10 al 17 del actual.
Joseph Costalp.—Francisco Riviera.—Narcís Solà.—Gregori Giménez,—Teresa
Barap.—Manel Cabedo.—Josep Serra.—Joseph Givernau.—Eugenia Izquierdo.—
Tecla Lloverás y Vualar.—Secilia Piflol.—Francisco Milà.
Sant Martí de Provensals 17 de Agost de 1888.—1/Administrador Sebastià Llorens.
S A N T O R A L
D i u m e n g e . — X I I I Sant Joaquim, pare de Nostra Senyora.
D i l l u n s . —Sants Bernat, abat y doctor, y Filibert, abat.
D i m a r s . — S a n t a Joana Francisca Fremiot, viuda.
D i m e c r e s . — S a n t s Sinforiá, Fabriciá y Zótich, màrtirs.
D i j o u s . — S a n t Felip Benici, confessor.
D i v e n d r e s . — S a n t Bartomeu, apóstol, y Santa Aurea, verge.
D i s sap te .—San t s Lluís, rey de Fransa, y Genfs d' Arles.
D i u m e n g e . — X I V . Lo Puríssim Cor de Maria, y Sant Ceferí, papa y mártir.
A j u n t a m e n t d e S a n t M a r t i . — D i m a r s celebrà sessió ordinaria baix la
presidencia del senyor Agustí, ab assistència de 14 senyors regidors.
Llegida y aprobada la acta de la anterior, s' acordà desestimar la instancia pre
sentada per los venedors de la plassa del Mercat, referent á revocar 1' acort del
Ajuntament.
Se donà compte de la relació de morosos del impost de cédulas del any 1887-88, declarantho partida fallida.
A instancias de la Comissió 3* s" acordà instalar una font en la plassa de la
Iglesia.
S' aprobaren alguns dictàmens de la Comissió d' obras y s' ordenà '1 passe á sa
Comissió á diferentas instancias presentadas, y no haventhi cap raés assumpto de
que tractar s' aixecà la sessió.
7.8 L ARCH I>E SANT MARTI
NOVAS
Diumenge tínguéren lloch en la societat t La Alianza» los exàmens dels alum
nos de la escola que sosté dita societat, de la que n ' es professor lo senyor M a n -
guillot.
Notables baix tots conceptes foren dits exàmens , per lo que felicitém al profes
sor, á la Societat y als pares dels alumnos que hi concorren; ja que ab pochs mesos
que ' I senyor Manguillot está al frente de dita escola, ha presentat als alumnos ab
notables avensos, y aixó que '1 professor es. molt jove encara, lo que prova que
quan tinga la práctica que adquirirá ab los anys, será un professor de primera.
La concurrencia que hi havia era molt numerosa. En la presidencia hi vegérem,
á més de la Junta d' Instrucció de la societat, alguns individuos de la Junta d ' Ins
trucció local y alguns professors de las escolas municipals de la població.
Aquesta tarde t indrán lloch los exàmens en la escola de noyas de la mateixa
societat. Procurarem donarne compte en lo pròxim número.
— A causa del fort vent que 's desencadenà ' I divendres últim, la empresa del
globo captiu tingué que desembarassar aquest del gas que contenta, per temor de
que 's fes malbé. Ab tal motiu se sorprenguéren las ascensions fins que '1 temps ho
permeti, y com que, segons anuncia un inteligent, aquest vent deu durar tot lo que
falta de mes, creyém que fins ai mes entrant nc podrá tornar a funcionar.
—Diferentas vegadas s' ha parlat de que s' anavan á fer economías en lo pres
supost de guerra, pero com que 'Is senyors encarregats d' aquest assunto no volen
tallar per ahont deurian, tot lo projectat ha resultat irrealisablc.
Han deixat corre '1 ferias per medi de rebaixar lo contingent d 'exèrci t , perquè
hauria privat al Estat d ' alguns ingressos. Lo mateix han fet ab lo de llicenciar als
soldats, perquè s" hauria quedat un exèrcit sols d'oficials. Ara tornan á anunciar per
tercera vegada las tais economías, però sens rebaixar lo contingent d ' exèrcit, n i
llicenciar soldats, n i reeraplassar á cap oficial.
Ja veurém com se farà aquest miracle si acás no ho deixan corre com han fet
las altras vegadas qu' ho han anunciat.
— D e m à dilluns serán trasladadas 1as barracas y taulas de la plassa de la Unió
á la plassa de Prim, á fl de comensar la cuberta á dita plassa.
—S' han comensat los treballs pera la .continuació del cubert de la Plassa
Mercat.
— E n la pr txima obertura del curs académich de la Universitat de Zaragoza, lo
catedrát ich de Dret de la mateixa Dr. D . Mariano Ripollès y Baranda desarro
llará ' I tema «Lo Regionalisme»
L ARCH DE SANT MARTI 719
—Com vàrem anunciar en nostre darrer número, van celebrarse los exàmens
en lo Col·legi de Sant Jostph, situat en lo carrer de la Montanya, dirigit per lo i n -
^ l igent professor D . Martí Rigat y ajudat per t aplicat jove professor D . Jaume
Moré Miralles.
A las nou se comensá 1' acte dels exàmens que fóren brillantissims.
Tots los alumnos, sens distinció, contestáren ab molt acert á totas quan tas pre
guntas los dirigiren los senyors Kigat y Moré.
Una classe especial fou la que donà més relleu en aquest exàmens. Aquesta fou
la de lectura catalana, en la la qual los alumnos demostráren la gran afieló que "Is
guia en vers 1' idioma natiu y lo carinyo ab que 'Is senyors Rigat y Moré 1' ense-
nyan á sus deixebles. .
I Avant, avant per aquest daml de cultivar 1' idioma català y no duptin que sos
deixebles sabrán recompensalso ab gratitut eterna I . . .
La secció de caligrafía fou notable, presentant nous y elegants treballs.
Los discursos de clausura enclohían grants pensaments y estavan desarrollats
magistralment, essent recitats ab molta soltura per los alumnos Salvá y Vilá.
Nostra enhorabona 'Is senyors Rigat y Moré per los avensos que cada día se
observan en los alumnos qu' estan baix son domini.
—En lo carrer d ' Aribau, de Barcelona, hi há dugas casas marcadas ab los n ú
meros 25 y 27.
Aixó ocasiona algunas confusions, j á als carters, j á á totas quantas personas te
nen necessitat d'anar á una d' aquestas dugas casas.
[Vejám si ho arreglarán!.. . —La festa major, celebrada en I ' Ensanxe d' aquest poble, ha sigut molt
lluhída. I.os balls donats en 1' embalat han sigut expléndits f abundants en senyoretas
que portavan trajes riquísims.
En los salons de la societat -L' Arch de Sant Afartí, s' han celebrat balls de
bastanta etiqueta; la fatxada del edifici d' aquesta societat, estava molt ben guar
nida é il-luminada. En L a Sirena també hi han hagut balls. La concurrencia inmensa per tot
arreu. —Son moltas las queixas que hem rebuf de que en la subalterna d" Hisenda
d' aquesta població no hi hagi lo despaig obert los días festius al mati per lo des-
paig de cédulas. S' ha de tenir en compte que aquesta - població es eminentment
obrera; y per lo tant, 1' obrer no pot disposar més que dels días festius per anar á
provehirse del citat document, á menos de perdre mitj jornal. Ja que no 's passan á
domicili com fan en altres punts, creyém que l1 administrador de la subalterna de
Sant Marti atendrá las justas queixas de la classe travalladora.
7»0 L A R C l i D E S A N T M A R T Í
Ara hem de dir l i una altra cosa Corren rumors de si i algü al pendre la cèdu
la, se l i ha exigit més preu de lo que porta estampat, aprofitantse de que F interes
sat no sab de lletra. No creyém que aixó siga veritat, que á seiho, ci idaríam la
a tenció del senyor administrador á fi de que hi posés correctiu.
Procurarém enlerámosen.
—Los editors y llibreters de Barcelona señora Viuda de D. Esteve Pujal y fills,
acaban de publicar una bonica Guia de Barcelona y de la Exposició Universal en
text cata là , castellà y francés, á tres columnas, ab tots los datos que' s pugan desit
jar sobre la ciutat, ressenyas de las poblacions vehinas y extensas noticias de cò
rners, industria, moviment, oficinas, colonias extrangeras, serveys públichs, diver
sions públicas, itineraris, etz. La part relativa á la Exposició es molt extensa també,
explicant los palaus, las principals instalacions, productes més importants. A més,
hi han dos grans plans, ben dibuxats, un de la ciutat y ensanxe, y altre de la
Exposic ió y carrers dels voltants ben numerats, corresponent los números á las
Distas de carrers y á las explicacions que acompanyan 'Is dits plans.
B A N C H V I T A L I C I DE C A T A L U N Y A COMPANYIA G K N E R A I . D E S E G U R S S O B R E L A VIDA A PRIMAS F I X A S
Domicili en Barcelona; AMPLE. 64. Delegacions en tota Espanya C A P I T A L D E G A R A N T I A , I N D E P E N D E N T D E L / P O R T A T P E R L O S A S S E G U R A T S
1 0 . 0 0 0 , 0 0 0 d e pessetas
Deia comptes de ' 31 de desembre de 1886, resulten los s e g ü e n t s datos:
Suscr ipdó , . pesselas 30.36^075 Riesgos en curs » 22.794,i23 'i 1 Reservas » 857,o3i'6o Sinistres pagats * 343i7oo Act iu * 11.884,25290
L a Companyia, pcm sos contractes cas de vida y cas de mort, emplea iotas las combinacions que tenen establertas las principals y mellors societats d* Europa.
Guía y planos de Sant Martí de Provensals Se ven al preu de D E U R A L S , en las llibrerías de Gervasi Soler,
Clot, 65, y en la de Joan Torrents, Triunfo, 4. -p
t v t t í o n t . — acampa d< f l i t l Oiré, B r a o Y i i . í l S bit (srop la Vnlnnitat.)