pÈrdues auditives infantils quan puc saber si el meu fill hi sent bÉ?
DESCRIPTION
PÈRDUES AUDITIVES INFANTILS QUAN PUC SABER SI EL MEU FILL HI SENT BÉ?. Dr. Josep Maeso Riera. ALS 6 MESOS El nen mira quan se’l crida pel seu nom El nen mira cap el lloc on s’origina un soroll o s’espanta si és fort. A L’ANY El nen mira quan se’l crida pel seu nom. - PowerPoint PPT PresentationTRANSCRIPT
PÈRDUES AUDITIVES INFANTILS
QUAN PUC SABER SI EL MEU FILL HI SENT BÉ?
Dr. Josep Maeso Riera
ALS 6 MESOS
• El nen mira quan se’l crida pel seu nom
• El nen mira cap el lloc on s’origina un soroll o s’espanta si és fort.
A L’ANY • El nen mira quan se’l crida pel seu nom.
• El nen diu unes 5 paraules.
• Obeeix ordres com dir adiòs amb la mà o moure-la quan li cantem alguna cançó infantil.
AL ANY I MIG
• Diu unes 10 paraules.
• Explica coses en el seu “llenguatge".
• Obeeix ordres simples.
• Pot senyalar-se parts del cos amb ordres verbals.
ALS DOS ANYS
• Pot dir alguna frase simple.
• Es senyala parts del cos.
• Respon a ordres fins i tot quan està lluny de qui li parla.
De cada 1000 nadons sanssense criteris de risc
1 -2 poden presentar pèrdues auditives profones
2 -3 poden presentar pèrdues auditives moderades
De cada 100 nadonsamb criteris de risc
8 - 9 poden presentar pèrdues auditives profones
A QUINS NENS SE’LS HI HAURIA DE FER ?
CRITERIS DE RISC
Antecedents familiars de sordera
Infecció gestacional (TORCH)
Malformacions craneofacials
Pes al naixement inferior a 1.500 grams
Hiperbilirrubinemia greu
Drogues ototòxiques
Durant l’embaraç
Administrades al nen
Meningitis bacteriana
Accident hipóxico-isquèmic.
Hemorragia intracraneal.
Asfixia perinatal.
Convulsions entre 1 i 5 dies. Estatus convulsiu.
Cardiopatía congènita cianótica. Altres.
Ventilació mecànica assistida.
Síndromes associats a hipoacusia.
CRITERIS DE RISC
Traumatisme cràneo-encefàlic.
Trastorns neuro-degeneratius.
Sospita de hipoacusia.
Retard del llenguatge.
Otitis mitja crònica o recidivant.
CRITERIS DE RISC
OBSERVAR
0 - 1 ANYS
Es un nen massa tranquil
No es sorprèn amb sorolls intensos
No gira el cap davant sons familiars
No entén paraules familiars
No juga amb vocalitzacions per imitar adults
OBSERVAR
1 - 2 ANYS
No entén ordres senzilles
No reconeix el seu nom
No identifica parts del cos
No fa frases de dues paraules
No està atent als contes
OBSERVAR
2 - 3 ANYS
No s’entenen les paraules que diu
No repeteix frases
No respon preguntes senzilles
4 - 5 ANYS
No sap explicar coses que passen
No sap mantenir una conversa senzilla
OBSERVAR
4 - 5 ANYS
No parla amb altres nens
No manifesta un llenguatge ‘madur’
Només l’entén la familia
OBSERVAR
EN GENERAL
No adquireix llenguatge, se’n atura el desenvolupament o evoluciona lentament per l’edat
És molt distret o es retarda en l’aprenentatge escolar
Pateix quadres catarrals freqüents, otitis o al·lèrgies
QUINES PROVES ?
PROVES DEL FUNCIONAMENT DE L’OÏDA
* ADULTS / NENS A PARTIR DELS 4 ANYS:
- Audiometria de tons purs
- Audiometria verbal
- Timpanometria / Impedanciometria
PROVES DEL FUNCIONAMENT DE L’OÏDA
* NENS PETITS:
- Audiometria de JOC
- Impedanciometria
PROVES DEL FUNCIONAMENT DE L’OÏDA
* LACTANTS:
- Audiometria de comportament
- Impedanciometria
PROVES DEL FUNCIONAMENT DE L’OÏDA
• NADONS• LACTANTS• NENS PETITS• ADULTS / NENS A PARTIR DELS 4 ANYS
- Otoemissions Acústiques
- Potencials Evocats Auditius de Tronc Cerebral
OTOEMISSIONS ACÚSTIQUES
OTOEMISSIONS ACÚSTIQUES
"fracció de so que es pot detectar en el conducte auditiu extern, causada per l’activitat fisiològica coclear del procés de la audició"
(Kemp, Ryan y Bray, 1990).
OTOEMISSIONS ACÚSTIQUES
Tècnica molt senzilla.
Introducció dins del canal auditiu d’una oliva de goma que té dos conductes, un per on s’emet un so en forma de click i un altre per on es recull a través d’un micrófon, la resposta.
La durada de la prova de screening neonatal sol ser al voltant d’un minut per cada oïda, si bé amb la preparació i les interferències que es produeixen per sorolls externs, el conjunt de la prova sol durar uns 15 minuts.
Es important senyalar, que la prova no suposa cap mal o risc pel nen.
Cal que el nen estigui dormint o totalment en silenci quan se li faci.
OTOEMISSIONS ACÚSTIQUES
OTOEMISSIONS ACÚSTIQUES
normals
OTOEMISSIONS ACÚSTIQUES
alterades
POTENCIALS EVOCATS AUDITIUS
POTENCIALS EVOCATS AUDITIUS
Son el registre elèctric que apareix al estimularel sistema nerviós amb sons enviats a les oïdes.
Las ones registrades permeten diagnosticar si existeixo no algun tipus de pèrdua d’audició i la seva gravetat.
El seu resultat comença a ser fiable a partir delstres mesos d’edat (edat corregida en prematurs).
POTENCIALS EVOCATS AUDITIUS
És una prova indolora però més llarga que les Otoemissions (uns 30 minuts) necessitem que el nen estigui el més tranquil possible.
Procurem fer-los coincidir amb una presa d’aliment just abans de fer-li la prova i la nit anterior haurà d’haver dormit uns mica menys del habitual.
POTENCIALS EVOCATS AUDITIUS
A quins nens cal fer-los-hi?
És una prova DIAGNÒSTICA
Infants amb Otoemissions negatives
Infants amb risc de pèrdues per afectació de nervi o nuclis del sistema nerviós
Infants d’alt risc que no progressin adequadament en l’adquisició de llenguatge
POTENCIALS EVOCATS AUDITIUS
POTENCIALS EVOCATS AUDITIUS
Obtenció de resposta a les otoemissions o obtenció de resposta auditiva troncoencefàlica (ona V) reproduible a 30 dBHL,
a les DUES oïdes.
1ª Fase:
Otoemissions Acústiques o Potencials Evocats Auditius de Tronc Cerebral a l’alta del Servei de Neonatología o la Maternitat, i al voltant de les 40 setmanes d’edat postconcepcional
Requisit para descartar hipoacusia:
Obtenció de resposta auditiva troncoencefàlica (ona V) reproduible a 30 dBHL,
a les DUES oïdes.
2ª Fase:
Potencials Evocats Auditius de Tronc Cerebral als 3 mesos d’edat (edat corregida en prematurs)
Requisit para descartar hipoacusia:
Nens que no superin la primera
OBJECTIUS
DETECCIÓ PRECOÇ
Accelerar el tractament
Ajuts educatius especials
Si cal, adaptació audifons
OBJECTIUS
DETECCIÓ PRECOÇ
Afavorir el desenvolupamentdel llenguatge
Afavorir el desenvolupamentde les seves relacions personals
Facilitar el seu aprenentatgei la seva comunicació