Reus té entre mans diverses actuacions en matèria de salut que permetran dotar la ciutat d’equipaments sanitaris de primer nivell. El més impor·tant és la construcció del nou hospital de Reus a Bellissens. Les obres de l’equipament –que amb 86.000 m2 i 120 milions d’euros d’inversió és l’obra pública més important que s’ha fet mai a la ciutat– avancen a bon ritme i l’objec·tiu és que finalitzin l’abril de l’any vinent, de manera que ja pugui prestar servei el segon semestre de 2010.

Mentre s’enllesteix l’estruc·tura interior, pel que fa als acabats interiors del cen·

tre hospitalari, ara s’iniciarà la col·locació del paviment de granet a tots els espais, passadissos i sales d’espera on es concentrarà el públic. També s’estan començant els treballs de fusteria i serralleria exteriors. A la vegada, ja s’ha completat en un 80% la subestructura metàl·lica de la part de consultes externes, a la planta baixa.

Mentre avancen les obres del nou equipament sanitari, però, no s’atura la inversió a l’actual Hospital Universitari de Sant Joan per garantir una bona qualitat en matèria de salut. Així, ha entrat en funci·onament un segon accelera·

dor lineal que continuarà en marxa un cop s’inauguri el nou hospital a Bellissens.

Un altre equipament de salut que s’executa és l’ampliació del CAP del barri Fortuny i la construcció d’una residència d’avis i un centre de dia, la transformació del centre en un CAPI, centre d’atenció personal integral. Aquest és el projecte més important i innovador que Reus ha pre·sentat al Fons Estatal d’Inver·sió Local (FEIL), amb un con·cepte basat en l’evolució del servei assistencial cap a un model que concentra atenció integral a les persones en un únic centre. ◆

Equipaments per a la salut de primer nivell

Dalt, imatge general del nou

hospital. Sota, una habitació mostra

del nou centre.Foto: Carles Fargas

Gaseta Municipal de l’Ajuntament de Reus Juliol/agost de 2009 7a època núm. 17

EL MERCADAL

Millores als camps de futbolPla integral de Reus Esport i Lleure per reformar tots els camps de futbol municipals.Pàg. 19

L’obra pública com a motorMés de 1.000 treballadors en una cinquantena d’obres gestionades per l’Ajuntament.Pàg. 6

L’escola escollidaBalanç positiu del canvi de zonificació escolar –més infants han accedit a la pri·mera opció d’escola– i dels espais de benvinguda.Pàg. 16

Habitatge protegita la SederaLa transformació de la Sedera del passeig de Misericòrdia destaca per l’habitatge públic.Pàg. 9

Més i millor netejaEl Ple aprova per unanimitat el plec de clàusules de la nova contracta de la neteja viària i la recollida d’escombraries, que tindrà una vigència de 8 anys.Pàg. 7

Nova seu de Mas Carandell La seu al centre, al barri del Carme, amb els mateixos ser·veis que al barri Gaudí.Pàg. 13

Ple de 24-07-2009u Es ratifica la modificació dels estatuts del Consorci del Transport Públic del Camp de Tarragona aprovada pel Consell d’Adminis·tració de l’ens. Entre les principals incorpora·cions destaca: el Consorci esdevé Autoritat Territorial de la Mobilitat; s’amplia l’àmbit ter·ritorial del consorci de les actuals comarques del Baix Camp, el Tarragonès i l’Alt Camp, a les del Baix Penedès, la Conca de Barberà i el Priorat; s’estableix el sistema de representació de les entitats associades en el consorci i es defineix un comitè executiu reduït i operatiu; totes les entitats consorciades contribueixen econòmicament al finançament.

u S’aprova de manera inicial la constitució del Consorci de l’Àrea Residencial Estratègica Ronda Nord, integrat per l’Institut Català del Sòl i l’Ajuntament de Reus que s’encarrega·rà del desenvolupament urbanístic d’aquest sector. Aquests consorcis, que la Generalitat constitueix amb tots els ajuntaments, podran impulsar directament la urbanització dels sectors o bé establir per conveni la seva ges·tió amb agents privats, cooperatives o altres figures.

u Se substitueix el representant del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya al Consell General de l’Institut Municipal de Puericultura Dr. Frias.

u S’aprova de manera inicial l’expedient de modificació de crèdits en els pressupostos de l’Ajuntament, de l’Institut Municipal de Formació i Empresa, de l’Institut Municipal d’Acció Cultural, del l’Institut Municipal de Puericultura Dr. Frias i del Patronat Municipal de Turisme i Comerç.

u S’aprova de manera inicial el reglament de creació del registre electrònic de l’Ajun·tament, per a la recepció o sortida de sol·licituds, escrits i comunicacions relacionats amb determinats procediments i actuacions de la seva competència.

u S’aprova el plec de clàusules adminis·tratives i tècniques particulars que haurà de regir la contractació, de la gestió indirecta i en règim de concessió administrativa, del servei públic de Neteja de l’Espai Públic i de Recollida de Residus municipals, i convocar la licitació pública corresponent.

u S’aprova de manera inicial la revisió del PGOU corresponent a l’ampliació del sector C.8 la Comarcal. La revisió preveu l’amplia·ció del sector amb una feixa de terreny de 25.507,87 m2, qualificat de no urbanitzable, entre les carreteres de Riudoms i de Vinyols, per facilitar l’accés al sector que determina la Direcció General de Carreteres i dotar de serveis les indústries existents. El sector C.8 amplia també el seu ús que, a més de l’in·dustrial actual, permet el de serveis.

u S’aprova provisionalment la modificació puntual de la revisió del Pla General d’Or·denació Urbana de Reus pel que afecta a les illes delimitades pels carrers d’Evarist Fàbregas, de la Sedera, l’avinguda de Pere el Cerimoniós i passeig de Misericòrdia.

u S’acorda aprovar provisionalment una modificació puntual de la revisió del PGOU necessària per a la construcció del Centre Cívic Mas dels Canonges i de la biblioteca municipal a Mas Iglesias, amb la incorporació de les indicacions de la Direcció General d’Infraestructures Ferroviàries. Els projectes dels dos equipaments preveuen ocupar més sòl del previst inicialment, amb la qual cosa és necessari ocupar sòl reservat per a zona verda. La modificació preveu el traspàs equi·librat de les zones verdes que es perden en un altre sector de la ciutat, a l’entorn de la comissaria de la Guàrdia Urbana.

u S’aprova definitivament l’ordenança de Via Pública amb la incorporació al text d’algu·nes de les esmenes proposades per CiU.

Els extractes dels acords del Ple es poden consultar al web www.reus.cat i al tauler d’anuncis de l’OAC.

Consell editorial:Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Reus

Directora:Núria Pérez

Redactora en cap:Imma Bolet

Redacció:Susana Bahíllo, Eduard Vallès

Fotografia:Carles Fargas, Arxiu DCC

Edita:Ajuntament de Reus

Direcció de Comunicació Corporativa

Mitjans Corporatius i Comunicació Interna

Pl. del Mercadal 1 43201 REUST. 977 010 023 F. 977 010 213 A/E:info.comunicacio @reus.catURL: www.reus.cat

Tirada: 37.500 exemplars

Dipòsit legal:T·928-2003

ISSN: 1696-5507

Maquetació i producció:Pragma, Agència de Publicitat General SL

Projecte gràfic:Tona Bayona

Impressió:Rotocayfo Quebecor

Distribució:Unimail

2 Sumari. Crèdits

3 La construcció del nou hospital de Reus acabarà la primavera del 2010

4 L’atenció social i de salut, unides al nou CAPI Fortuny

6 1.000 treballadors en obres gestionades per l’Ajuntament

8 L’oficina tècnica per fer el nou pla general, al setembre

9 La Sedera: 70% d’habitatge protegit

10 Microurbanisme

12 Promoció global en el marc del Consorci Reus Vitalitat

13 Mas Carandell s’amplia i s’apropa al centre

14 El bus urbà millora el servei d’informació a l’usuari

16 Cada vegada més infants entren a l’escola triada

18 El Consell d’Infants, compromès amb el medi

20 Reus, escenari de la primera reunió del CESICAT

22 Opinió Articles dels portaveus dels grups municipals

El nou hospital de Reus, l’edifici del qual ja té gairebé el perfil definitiu a l’autovia de Bellissens, neix amb la voluntat de ser un model d’excel·lència assistencial.

Una rambla recorre tot l’hospital L’element distintiu del nou

Hospital Universitari de Reus és una gran rambla que recor·re tot l’edifici i al voltant de la qual s’estructura l’equipa·ment. Ara comença a cons·truir·se l’estructura que cobrirà aquesta rambla; actualment s’està executant l’esquelet de la coberta, format per una estructura metàl·lica de grans

dimensions i que cobrirà la rambla, un dels elements emblemàtics del projecte situ·at a la façana principal d’accés a l’hospital pel sud.

Paral·lelament, s’està enlles·tint l’últim voladís dels sis projectats. Aquests voladissos són un altre element caracte·rístic del projecte i d’especial importància en la seva engi·nyeria. Es tracta d’una plata·forma, de 10 m de llarg i 17 m d’ample, volant davant de l’autovia de Bellissens. Això es tradueix en 170 m2 de super·fície en voladís, que forma en el seu conjunt una façana espectacular. La solució tècni·ca per subjectar aquests ele·

ments està formada per una estructura metàl·lica i forjats col·laborants que se susten·ten mitjançant uns tirants i jàsseres de grans dimensions situats en coberta.

Més de 500 treballadorsDurant aquest juliol també s’ha començat a executar el projecte d’instal·lacions, és a dir, electricitat, climatització i fontaneria, que comportarà que vagi augmentat progres·sivament el nombre de pro·fessionals que treballen en el projecte de l’hospital fins a superar les 500 persones. Actualment hi ha 300 tre·balladors a l’obra i 125 a les oficines. ◆

La construcció de l’Hospital Universitari de Reus finalitzarà l’abril de l’any que ve i està previst que obri les portes el segon semestre del 2010. Amb 86.000 m2 (serà tres vegades més gran que l’actual) i 120 milions d’euros d’inversió és el projecte més ambiciós que s’ha fet mai a la ciutat.

L es obres de construcció del nou Hospital de Reus han ence-tat les darreres setmanes una nova fase. Completada pràc-

ticament l’estructura i visible ja la forma definitiva que tindrà l’equipament sanitari, s’han començat els treballs d’instal·lacions ¡ de prova d’alguns dels serveis de què constarà, com ara un box d’urgència, una consulta externa o una habitació. Malgrat

que un cop dins, les magnituds del nou hospital impressionen –amb 86.000 m2 triplicarà la mida de l’actual– el que més m’interessa és la feina en marxa perquè comptem amb un edifici amable, a esca-la humana i l’interès perquè moltes parts comptin amb llum natural.

D’altra banda, avancen les obres d’ampli-ació del CAP Marià Fortuny i la seva trans-

formació en un Centre d’Atenció Personal Integral (CAPI) que integri l’atenció social municipal, l’atenció primària (metge, pedi-atre i infermera de capçalera) i l’atenció social (centre de dia, residència assistida). Una bona notícia pel que suposarà per als usuaris i el que representa un cop més d’innovació i referència a tot Catalunya en un àmbit com el de l’atenció assistencial tan important. ◆

Un gran hospital a escala humana

Lluís Miquel PérezAlcalde de Reus

La construcció del nou hospital de Reus acabarà la primavera del 2010

SUMARI

ACORDS DEL PLE

EDITORIAL

A les obres del nou hospital hi treballen

actualment més de 500 persones.

Foto: Carles Fargas

SERVEIS

Nota: Si per qualsevol raó no rebeu El Mercadal a la vostra bústia, envieu·nos un correu electrònic, una carta o feu·nos una trucada telefònica

Edició digital:A www.reus.cat trobareu El Mercadal en format PDF i un arxiu històric de tots els números

EL MERCADAL 7a època núm. 172 7a època núm. 17 EL MERCADAL 3

GRUP HOSPITAL

DISPOSEM DE MÉS DE 2.500 ASPIRANTS. MÉS DE 180 EMPRESES DE TOT CATALUNYA UTILITZEN LA NOSTRA BORSA DE TREBALL.

• Un servei de preselecció de personal per Internet còmode, àgil i gratuït.

• Una opció per trobar la persona més adequada a partir d’una gran diversitat de perfils professionals.

• Confidencialitat i privacitat de les dades.

Si necessiteu personal per a la vostra empresa, us oferim:

Si voleu posar una oferta de feina:• Cal enregistrar l’empresa i introduir les dades de l’oferta de treball al web

www.mascarandell.org

www.mascarandell.orgBorsa de treball

MAS CARANDELLBarri GaudíCarrer de Terol, 1 43206 Reus Tel. 977 010 850 Fax 977 010 855

MAS CARANDELL CENTRECarrer dels Jurats, 10-12 43205 Reus Tel. 977 010 860 Fax 977 010 859

EL MERCADAL 7a època núm. 174 7a època núm. 17 EL MERCADAL 5

GRUP HOSPITAL GRUP HOSPITAL

L’Ajuntament de Reus exe·cuta enguany, amb el suport del Fons Estatal d’Inversió Local, el projecte d’ampliació del CAP Marià Fortuny (situat al carrer d’Astorga) i la cons·trucció d’una residència d’avis i un centre de dia. El nou edifici tindrà una superfície construïda de 3.267 m2.

De CAP a CAPIEl Pacte de Salut signat entre l’Ajuntament de Reus i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya pre·veu, entre d’altres actuacions, la transformació dels centres d’assistència primària (CAP) en centres d’atenció personal integral (CAPI).

Aquests nous equipaments disposaran d’atenció primà·ria amb personal mèdic, de pediatria i d’infermeria; d’atenció social amb centre de dia i residència assisti·da; i atenció social municipal, amb treball social, atenció domiciliària i oficina per a la tramitació de recursos i ajuts.

Al barri Fortuny, el primer de la ciutatEl CAPI V, al barri Fortuny, aco·llirà el CAP de l’Àrea Bàsica de Salut Reus V, amb servei de rehabilitació per a malalts; tindrà 60 places d’acolliment residencial (repartides en 24 habitacions dobles i 12 d’individuals) i 20 places de

centre de dia, i integrarà els serveis de Treball Social de l’Àrea Bàsica de Salut amb els de l’Ajuntament de Reus.

El projecte preveu una super·fície construïda de 3.267 m2, repartits en una planta sub·terrània, planta baixa i dues d’alçada. La residència per a gent gran se situarà a les plantes altes mentre que la planta baixa es destina a ús del centre de dia i l’ampliació del CAP. La planta subterrà·nia es destinarà als espais comuns dels diferents ser·veis.

El del barri Fortuny és el primer CAPI de la ciutat. A mida que es vagi desplegant el Pacte de Salut, els CAP de Reus s’aniran transfor·mant en CAPI, estenent així la integració de l’atenció social, l’atenció primària de salut i l’assistencial que s’ofereix tant des de l’Ajuntament com des de la Generalitat.

El proper es construirà a la zona d’Horts de Miró, a les antigues cotxeres de Cal Chap, on ara ja s’aixeca el nou arxiu. Just al costat, es construirà un CAPI amb resi·dència per a gent gran inte·grada.

Atenció a les persones amb dependènciaUna de les novetats assisten·

cials en el pas de CAP a CAPI rau en l’oferta d’una aten·ció integral a les persones en situació de dependència, amb necessitats d’atenció social i sanitària. Així, en un únic centre, trobaran l’atenció primària (metge de capça·lera), atenció social (centre de dia i residència assistida) i atenció social municipal (tre·ball social, atenció domicili·ària i tramitació de recursos i ajuts).

Aquest perfil de centre res·pon a la voluntat d’atendre de manera conjunta les pro·blemàtiques socials i de salut que condicionen el benestar de les persones, de les famí·lies i de tota la comunitat. I ho fa amb un enfocament interdisciplinari de l’aten·ció mitjançant l’establiment d’una única porta d’accés.

En el cas del centre de dia, l’objectiu és oferir un recurs alternatiu a la gent gran, pro·per al seu domicili i que

cobreix les seves necessitats per afavorir el manteniment del màxim grau d’autonomia personal i social.

Visita institucional a les obresEl delegat del Govern de l’Es·tat a Catalunya, Joan Rangel va visitar el 16 de juliol les obres del nou Centre d’Aten·ció Personal Integral CAPI V, que es construeix al barri Fortuny. Acompanyat de l’al·calde de Reus, Lluís M. Pérez, i de diversos regidors i repre·sentants del Grup SAGESSA, Rangel va voler conèixer l’es·tat d’aquest equipament, el projecte més important de Reus inclòs en el Fons Estatal d’Inversió Local.

L’empresa adjudicatària de l’obra és Construcciones San José i el pressupost d’adjudi·cació és de 4,7 milions d’eu·ros. Mentre durin les obres de construcció del CAPI, hi treba·llaran 190 persones, 90 de les quals provenen de l’atur. ◆

El nou CAPI és fruit d’una proposta que fa evolucionar el servei assistencial amb un model d’atenció integral a les persones en un únic centre: els serveis municipals de Serveis Socials; l’atenció primària del De·partament de Salut i una residència i centre de dia del Dept. d’Acció Social i Ciutadania.

L’atenció social i de salut, unides al nou CAPI Fortuny

Aquest mes de juliol es va fer una visita institucional a les obres.Foto: Carles Fargas e

l del barri Fortuny és el primer de la ciutat, però la voluntat és reconvertir tots els CAP de Reus en CAPI

El segon accelerador line·al de l’Hospital Universitari de Sant Joan de Reus s’ha instal·lat en un edifici de nova construcció de 450 m2, que s’ha situat al soterrani dels jardins del centre i ha suposat una inversió d’1,5 milió d’euros d’obra, més 2 milions d’euros per als tre·balls d’equipament.

Tres a la demarcació: dos a Reus i un a TortosaAmb la posada en servei d’aquest nou aparell, la demarcació ja disposa de tres acceleradors lineals, dos a Reus i un a Tortosa, tots dirigits des de l’Àrea d’On·cologia de l’Hospital de Sant Joan.

Durant l’any 2008, entre la Unitat de Radioteràpia de les Terres de l’Ebre i la Unitat de l’Hospital de Reus, es van tractar 1.260 pacients oncològics amb radioteràpia. Amb l’entrada en funciona·ment d’aquest nou equipa·ment, el nombre de pacients

tractats anualment es podrà incrementar fins als 1.500. Posteriorment, quan s’obri el nou hospital, es podran tractar fins a 2.000 usuaris cada any.

El fet que l’Hospital de Sant Joan disposés d’una Unitat de Cobalt i d’un únic acce·lerador lineal i que l’obertura del nou hospital estigui pre·vista per al segon semes·tre de l’any vinent, feien del tot necessària la construcció d’un segon búnquer equipat amb un accelerador lineal d’última generació sota els jardins del centre.

Menys trasllats i menys esperesAmb la posada en funciona·ment d’aquest nou aparell s’han aconseguit tres objec·tius fonamentals: Evitar el trasllat de pacients

a Barcelona per reduir les llistes d’espera.

Evitar que els pacients hagin de tractar·se en un torn de nit (de les deu de la nit a les tres de la matinada) i

L’Hospital Universitari de Sant Joan de Reus, centre de referència en oncologia per a tota la demarcació, ha posat en ser·vei un segon accelerador lineal, que té ca·pacitat per tractar 500 pacients a l’any, la qual cosa ha permès eliminar l’actual torn de nit i evitar trasllats a Barcelona.

Segon accelerador lineal per tractar 500 pacients a l’any

Un dels acceleradors

lineals que té en funcionament el Grup SAGESSA.

Foto: Grup SAGESSA

així millorar la qualitat de vida del pacient a través del tractament en horari diürn.

Disminuir l’activitat de l’antiga Unitat de Cobalt fins a fer·la no operativa.

La posada en funcionament, el juliol de 2008, de la Unitat de Radioteràpia de les Terres de l’Ebre –situada a l’Hospital de la Santa Creu de Tortosa i vinculada a l’Àrea d’Oncolo·gia de l’Hospital de Reus–, va ser el primer pas per dis·minuir la pressió assistencial de la Unitat de Radioteràpia de l’equipament sanitari reu·senc, una referència en l’àm·bit oncològic per a tota la demarcació.

A partir de l’any vinent i al nou hospital, s’hi instal·laran dos acceleradors lineals més, i això permetrà el des·mantellament de la Unitat de Cobalt i del primer acce·lerador lineal de l’Hospital de Sant Joan. Així doncs, a partir del segon semestre

del 2010, l’escenari serà el següent:

Hospital Universitari de Reus:Tres acceleradors lineals (dos

al nou hospital situat a Bellissens i un a l’actual hospital –que és el nou accelerador que ha entrat en funcionament–.

Una Unitat d’HDR (alta taxa de dosi de radioteràpia) per a tractament de bra·quiteràpia.

Unitat de Radioteràpia de les Terres de l’Ebre (Jesús-Tortosa):Un accelerador lineal.Una Unitat d’Ortovoltatge.

Actualment, a les comarques de Tarragona es diagnosti·quen uns 3.500 casos de càncer cada any i es pre·veu que aquestes xifres s’in·crementin en un 60% l’any 2015. Cal assenyalar que quasi la meitat dels pacients amb càncer han de ser trac·tats amb radioteràpia. ◆

Dues imatges virtuals del nou edifici.

EL MERCADAL 7a època núm. 176 7a època núm. 17 EL MERCADAL 7

ObRA PúbLICA MEDI AMbIENT

1.000 treballadors en obres gestionades per l’Ajuntament

L’Ajuntament de Reus té en fase d’execució una cinquantena de projectes d’obra públi·ca que donen feina a més d’un miler de treballadors. En aquest paquet s’inclouen les obres del Pla d’Acció Municipal (PAM), del Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL) i les executades per les empreses municipals.

Amb aquestes dades, el gruix inversor gestionat des de l’Ajuntament de Reus es visualitza com a motor de l’activitat econòmica de la ciutat i de generació de llocs de treball.

El pressupost municipal, el PAM i el Fons EstatalEl pressupost de l’Ajunta·ment de Reus per a aquest 2009 aposta clarament per la inversió pública com a motor econòmic i generador d’ocupació per tal de fer front a l’actual situació de crisi eco·nòmica.

Els comptes municipals pre·veuen inversions d’una quan·tia de 95,75 milions d’euros, que sumats als 18,54 milions d’euros del Fons d’Inversió Local del Govern espanyol, fan que l’Ajuntament gestio·ni enguany una partida d’in·versions de 114,29 milions d’euros.

El Pla d’Acció Municipal 2008·2011 amb què l’Ajun·tament es va dotar a l’inici del mandat –per tant, abans d’iniciar·se l’actual crisi eco·nòmica– ja defineix un gran volum inversor destinat a la dinamització de l’activitat econòmica i a la generació de llocs de treball. El PAM es concreta en 616 milions d’euros d’inversió, dels quals l’Ajuntament n’aportarà 80.

Paral·lelament, i a través de Fons d’Inversió Local, el Govern estatal destina a Reus 18,5 milions d’euros al finançament de projectes municipals no previstos en els pressupostos de 2009. El fons coincideix amb la política de l’Ajuntament de Reus, que concep la inversió pública com la millor eina per impulsar l’economia i generar llocs de treball.

El quadre de persones ocu·pades en les obres públiques que actualment té en marxa l’Ajuntament és el següent:

Obres incloses al PAM: 698 treballadors/esUrbanització Tecnoparc–Hospital: 5 treballadors/es

Construcció del nou Centre de Congressos: 50.

Eliminació de barreres arqui·tectòniques: 5.

CEIP La Vitxeta: 14.CEIP Pi del Burgar: 12.Remodelació i rehabilitació de les escoles: 4.

Remodelació de pistes i equi·paments esportius de les escoles: 2.

Jocs infantils a les escoles públiques: 2.

Construcció del nou hospital: 500.

Equipament a la plaça de la Patacada: 10.

Actuacions via pública al barri del Carme: 15.

Habitatge protegit a Mas

l’

obra pública esdevé motor de l’activitat econòmica i de generació de llocs de treball

Bertran: 17.Condicionament del Parc del Pelayo: 4 .

Rotonda ctra. de Salou / Av. de la Universitat: 6.

Actuacions a la via pública, diverses: 52.

Obres incloses al FEIL: 364 treballadors/esPavimentació de la carretera de Castellvell: 9 .

Mas Carandell: 5.Cal Massó: 60.Sala d’estudis a la Biblioteca: 20.

Polilleuger al CEIP Alberich i Casas: 18.

Polilleuger al CEIP Ciutat de Reus: 35.

Centre Cívic Mestral: 48.Recollida pneumàtica: 17.Casa dels Mestres: 26.Rehabilitació del Mas Vilanova: 27.

CEIP Rosa Sensat: 4.CEIP Ciutat de Reus: 15.CEIP Pompeu Fabra: 8.CEIP Joan Rebull: 12.Nou Centre Cívic Llevant al Mas dels Canonges: 35.

CAPI Reus V: 25.

Altres obres d’empreses municipals:

110 treballadors/esAmpliació de l’Estació de Tractament d’Aigua Potable: 30.

Construcció del nou dipòsit Intermig: 10.

Renovació de la xarxa i col·lector a la ctra. de Salou: 8.

Renovació de la xarxa d’aigua i sanejament al carrer de Sant Celestí: 6.

Col·lector de l’av. de Castellvell / Av. de l’11 de Setembre: 15.

Renovació de la xarxa d’aigua i sanejament al carrer de Sant Tomàs: 6.

Renovació de la xarxa d’aigua i sanejament al carrer de Sant Miquel: 6.

Connexió d’aigües residuals a la xarxa: 4.

Millores diverses a l’Esta·ció Depuradora d’Aigües Residuals: 8.

Grup Hospital. Sectorització d’incendis Hospital de Sant Joan: 3.

Reus Esport i Lleure. Reformes al gimnàs del Pavelló Olímpic: 6.

Serveis Funeraris Reus. Remodelació de l’edifici del tanatori: 8.

Arranjaments al Cementiri General: 3. ◆

Obres d’ampliació de l’Estació de Tractament d’Aigua Potable en una imatge d’arxiu.Fotos: Ajuntament de Reus

El plec de clàusules que ha de regir el concurs de la nova contracta de neteja viària i recollida de residus municipal es va aprovar al Ple del 24 de juliol. La nova contracta tindrà una vigència de vuit anys i sortirà a licitació amb un pressupost anual de 10,95 milions d’euros a partir del 2011.

Proposta consensuadaPer la importància de la nova contracta, les condicions que l’han de regir s’han debatut en el marc d’una comissió especial de seguiment, amb presència de tots els grups polítics amb representació municipal. La proposta, a

més, també es va presentar al comitè d’empresa abans de la celebració del Ple.

Una ciutat més neta i més recollida selectivaLa nova contracta substitu·eix l’actual, que data de l’any 2001, i actualitza les condici·ons per adequar·se al creixe·ment de la ciutat i dels seus usos. Els grans objectius plan·tejats a l’hora de redactar·ne el plec de clàusules han estat tenir una ciutat més neta, potenciar la recollida selectiva, millorar el control del servei i fomentar·ne la sostenibilitat.

Es planteja un increment del pressupost d’1,65 milions

d’euros anuals en relació a la contracta vigent; d’una banda, per la necessitat d’actualitza·ció de preus i l’adequació a les noves necessitats de la ciutat i també per la incorpo·ració de serveis que abans no estaven previstos, com la neteja dels espais verds de parcs i zones verdes.

A més, s’incorporen noves zones de la ciutat a la pro·gramació bàsica de neteja, s’incrementa el nombre de contenidors i s’incorpora una maquinària més eficient i sostenible.

Més recursos humans i materialsEl nou servei preveu aug·mentar els mitjans materials dedicats a la recollida i a la neteja viària i també en millora les prestacions. A la vegada, estima incremen·tar el personal per reforçar principalment la neteja de carrers. S’introdueixen noves metodologies de treball i de control de qualitat encami·

nades a millorar·ne l’eficà·cia com, per exemple, una nova distribució de la ciutat per zones o la presència de coordinadors. A més, la nova contracta inclou la possibi·litat de penalitzar l’empre·sa en cas que es detectin mancances en la qualitat del servei.

Trobada prèvia amb el comitè d’empresaAbans de l’aprovació de la nova contracta de la bros·sa, l’alcalde de Reus, Lluís M. Pérez, i els portaveus dels grups municipals que donen suport al govern, es van trobar amb el comitè d’empresa de Fomento de Construcciones y Contratas –l’actual adjudicatària del servei. L’objectiu d’aquesta reunió, sol·licitada pels sin·dicats, va ser explicar·los de primera mà els darrers detalls de la proposta del plec de condicions, que no dividirà la contracta i subro·garà el personal de l’actual. ◆

A punt la contracta que ampliarà el servei de neteja El Ple del mes de juliol ha aprovat el plec de clàusules per al concurs públic que ha d’adjudicar la nova contracta de la neteja viària i la recollida d’escombraries, que tin·drà una vigència de vuit anys i sortirà a li·citació amb un pressupost anual de 10,95 milions d’euros a partir del 2011.

a

mb una vigència de 8 anys, sortirà a licitació amb un pressupost anual de 10,95 milions d’euros a partir del 2011

Neteja viària a la plaça del Mercadal.Foto: Carles Fargas

Un moment de la reunió del govern amb el comitè d’empresa de FCC per explicar-li la proposta.Foto: Ajuntament de Reus

Imatge d’arxiu de les obres de la carretera de Castellvell, incloses en el FEIL.Foto: Carles Fargas

EL MERCADAL 7a època núm. 178 7a època núm. 17 EL MERCADAL 9

ARQUITECTURA I URbANISMEARQUITECTURA I URbANISME

L’Ajuntament de Reus ha incorporat l’arquitecte Anton M. Pàmies com a director de l’oficina tècnica del Pla d’Or·denació Urbanística Municipal (POUM). Pàmies serà el res·ponsable de l’equip de pro·fessionals que treballarà en col·laboració amb l’Àrea d’Ar·quitectura i Urbanisme i la resta de departaments i regi·dories de l’Ajuntament, així com amb la resta d’agents socials i econòmics de la ciu·tat, per bastir els processos participatius i els estudis i les anàlisis necessàries per a l’elaboració del POUM.

L’Ajuntament de Reus ha des·cartat l’opció de treure a con·curs el conjunt de la direcció tècnica del POUM per tal d’apostar per un model propi que conjuga l’experiència dels tècnics municipals amb la incorporació de professionals externs de reconegut prestigi.

Definir el Reus del s. XXIEl POUM de Reus ha d’aca·bar de relligar la ciutat i tei·

xir el Reus del segle XXI. Segons Jordi Bergadà, regi·dor cap d’Àrea d’Arquitectura i Urbanisme, el POUM de Reus «ha de ser un docu·ment impecable, que pugui optar al Premi Nacional d’Ur·banisme, volem el millor pla possible per a la ciutadania de Reus.». Bergadà també va destacar la voluntat munici·pal d’aconseguir la participa·ció de la gran majoria de la ciutadania en aquest procés.

Durant la seva presentació, Pàmies va afirmar que la ciu·tat no té color polític, alhora que defensava que en època de crisi «és un bon moment per revisar els POUM, ja que no hi ha pressions urbanísti·ques ni presses.».

Oficina cèntrica i properaL’Ajuntament de Reus ha arribat a un acord amb la demarcació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya per instal·lar l’ofici·na tècnica del Pla d’Ordena·

Amb la incorporació de l’arquitecte Anton M. Pàmies com a director de l’oficina tècni·ca del POUM i l’acord amb el Col·legi d’Ar·quitectes de Catalunya per a l’ús de la seva seu al carrer de Sant Serapi, tot és a punt per obrir l’oficina tècnica des d’on es defini·rà el nou pla general a partir del setembre.

Anton M. Pàmies, aquest juliol, quan va ser

presentat com a director de

l’oficina tècnica del POUM.

Foto: ACN

La Sedera: 70% d’habitatge protegitEl Ple de l’Ajuntament va aprovar el 24 de juliol la transformació de l‘antiga Sedera del passeig de Misericòrdia en una zona residencial amb un 63,6% del sòl destinat a ús públic. El projecte reserva espai per a un equipament de 1.500 m2 i fixa que el 70% dels nous habitatges siguin protegits.

Un moment de la reunió convocada per l’Ajuntament

per explicar el projecte als veïns.

A la dreta, una imatge virtual del

projecte. Foto:Carles Fargas

La sedera del passeig de MisericòrdiaFotos: Carles Fargas

La modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana que afecta les illes delimitades pels carrers d’Evarist Fàbregas i de la Sedera, l’avinguda de Pere el Cerimoniós i el pas·seig de Misericòrdia, resol la vella reivindicació veïnal moti·vada per les molèsties que generava el trànsit pesant i l’emissió de sorolls i vibracions de l’activitat de l’antiga fàbrica Passarel·la Textil.

Actualment, l’espai públic del sector és mínim, i es limita bàsicament als carrers. Amb la transformació, el 63,6% del sector serà d’ús públic (viali·tat, espais lliures enjardinats

i equipament) i només un 36,4% serà privat.

Habitatge protegitEl nou sector residencial apos·ta clarament per l’habitatge protegit, amb el percentatge més elevat aprovat fins ara per l’Ajuntament. Es permet la construcció d’un màxim de 206 unitats, de les quals prop de tres quartes parts (un 69,9%, el doble del que marca la Llei d’urbanisme) tenen algun tipus de protec·ció pública (protecció oficial, protecció oficial concertada, i protecció oficial concertada catalana). En total, es podran construir 206 habitatges, 144

L’oficina tècnica per fer el nou pla general, al setembre

ció Urbanística Municipal a la seu que el Col·legi té al carrer de Sant Serapi, 2, en ple barri del Carme.

L’obertura de l’oficina en aquest espai emblemàtic i cèntric busca convertir·se en un espai de referència i de proximitat amb la ciutada·nia, ja que és en aquestes instal·lacions on s’atendran les peticions d’informació, participació i suggeriment durant el procés d’elaboració del POUM.

Un arquitecte amb perspectiva pública Durant la presentació d’An·ton M. Pàmies, l’alcalde Lluís M. Pérez va explicar que se l’havia escollit «per la seva visió de l’urbanisme des d’una perspectiva pública, la mateixa que té l’Ajuntament».

Pàmies Martorell, nascut a Reus el 1951, és titulat per l’ETSAB el 1974. Ha estat coordinador general a la demarcació de Tarragona de l’Àmbit d’Ordenació del Territori del Congrés de Cultura Catalana (1976), membre de la Ponència Tècnica de la Comissió Provincial d’Urbanisme des de la seva creació, el 1978, fins a la renovació del 2005, i president de la demarcació de Tarragona del Col·legi d’Ar·quitectes de Catalunya (1985·1988), entre altres càrrecs. Actualment és membre de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT), mem·bre de l’Agrupació d’Arquitec·tes Urbanistes de Catalunya (AAUC) i director i professor de l’Escola Politècnica d’Arqui·tectura La Salle de Tarragona de la Universitat Ramon Llull.

En l’àmbit de l’urbanis·me, Pàmies és autor dels següents projectes:Planejament general: Normes

subsidiàries d’Alforja (con·juntament amb l’arquitecte Joan Figuerola), d’Alcover, del Catllar (amb Josep Llop) i de la Secuita.

Plans especials i directors: Pla especial dels Horts del Rós (amb Jordi Sardà i Jordi Bellmunt), Pla espe·cial i Projecte d’urbanit·zació de l’Illa Diagonal de Barcelona (amb R. Moneo, M. de Solà·Morales i Lluís Tobella), Pla especial zona universitària de Bellissens (amb Pau Pérez), Pla especial del Teatre Bartrina (PERI Bartrina), Pla especi·al del Pallol a Reus, modi·ficació puntual del Pla del Barri Vell de Reus, carrer de les Galanes i plaça de Catalunya; Pla director del nucli antic de Tivissa i del nucli antic de Mont·roig del Camp (per a la nova pavimentació i renovació dels serveis tècnics viaris).

Planejament derivat: plans parcials diversos per ús residencial i industrial a Reus, Alforja i el Catllar; avanç de planejament als voltants de la nova esta·ció del TAV a la Secuita i Perafort (amb Pau Pérez).

De la seva trajectòria profes·sional com a arquitecte des·taquen les obres següents: rehabilitació i ampliació del Teatre Bartrina, Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat Rovira i Virgili (amb Pau Pérez), Col·legi Públic Rubió i Ors i la rehabilitació i ampli·ació del Mas Pintat (amb Jordi Sardà). ◆

dels quals seran de protecció oficial i, per tant, a preus asse·quibles.

El nombre mínim de places d’aparcament que es cons·truirà serà de 398, gairebé el doble dels habitatges pre·vistos.

Els habitatges s’aixecaran sobre dos blocs de planta baixa i tres pisos i planta baixa i quatre, amb façana al carrer de la Sedera; i tres edificis de planta baixa i vuit pisos, amb façana al carrer d’Evarist Fàbregas. L’alçada dels blocs d’habitatges quedan compen·sadas per l’elevat percentatge d’espais públics i les zones verdes de l’interior de les illes. Les alçades dels pisos seran inferiors a les que ja es poden trobar al sector. A la part inicial del passeig de Misericòrdia hi ha edificis de 10 plantes, men·tre que a l’avinguda de Pere el Cerimoniós n’hi ha de 8.

La transformació de l’antiga fàbrica tèxtil permetrà també

guanyar un equipament públic per al barri. Tindrà uns 1.500 m2 i tot i que encara no s’ha previst a què es destinarà, la gran superfície de l’espai permetria acollir un centre cívic, una escola bressol municipal o un centre d’assis·tència primària.

MobilitatLa nova ordenació comple·ta la xarxa viària prevista pel pla general amb l’obertura de dos trams dels carrers de la Sedera i de Monestir de Ripoll, ara impracticables, la qual cosa facilitarà la mobilitat i la connectivitat de la zona.

Un corredor verd de 30 m d’amplada connectarà el pas·seig de Misericòrdia amb l’avin·guda de Pere el Cerimoniós, la qual cosa també contribuirà a millorar la mobilitat de la zona. Les zones verdes se situen a l’interior de les illes per tal d’aconseguir millors condicions ambientals i no trencar la imatge de les aline·acions dels edificis. ◆

Façana de la seu del Col·legi d’Arquitectes a Reus, on s’ubicarà l’oficina del POUM.Foto: Cedida

EL MERCADAL 7a època núm. 1710 7a època núm. 17 EL MERCADAL 11

MICROURbANISME MICROURbANISME

Nova rotonda a la carretera de Salou que connectarà amb el Tecnoparc

Reforma als carrers de Clarassó, al barri de la Immaculada

Un rellotge solar a l’avinguda de bellissens

La rotonda en obres a l’avinguda

de Salou. Foto: Carles Fargas

L es obres de reforma viària a la urbanit·zació Clarassó han

millorat la imatge i la mobi·litat als carrers de Ponent, Mistral, l’Alegria, Sud i de la Immaculada. Aquest projecte se suma a les actuacions que en els darrers anys l’Ajun·tament ha impulsat al barri de la Immaculada. La gran quantitat d’obra nova que s’hi ha executat ha donat un important impuls urbanístic

que està revitalitzant aquesta zona de la ciutat, també des del punt de vista social.

Els treballs de remodelació han consistit en la creació de la calçada i zona d’aparca·ment, l’ordenació dels acces·sos, la urbanització de les voreres del carrer de Ponent i la seva prolongació fins a l’avinguda dels Plàtans. Igualment, s’han adequat els carrers de Mistral, l’Ale·

gria, Sud i de la Immaculada mitjançant l’eixamplament i realineacions i ordenació dels accessos necessaris per la nova configuració de via·nants d’aquests vials.

Les obres han permès solu·cionar problemes d’habitabi·litat, incloure jardins públics i equipaments a les àrees urbanes, i adequar la urba·nització a les necessitats futures. ◆

A mb l’actuació de renovació de la xarxa d’abastament i sane·

jament, van començar fa un parell de mesos els treballs previs a la construcció d’una nova rotonda a la cruïlla entre l’av. de la Universitat i la carre·tera de Salou. Aquesta actu·ació inclou la construcció de la rotonda i la pavimentació que completarà el vial que ha d’unir l’av. de Salou amb

la universitat i el Tecnoparc. Les obres de renovació de les xarxes d’aigua i sanejament no suposaran cap despesa econòmica per als veïns, i consistiran en la substitució de les canonades actuals.

AMERSAM es fa càrrec de les obres de construcció de la nova rotonda, de 32 metres de diàmetre, i també de les obres d’urbanització de

la meitat nord de l’av. de la Universitat, entre l’av. de Salou i el carrer de Pau Gargallo, és a dir, de la part no urbanitzada en l’anterior pla parcial. L’av. té una amplada de 43 m. Aquest vial, que tindrà con·tinuïtat sobre la via del tren, connectarà amb el Tecnoparc.

El pressupost global d’aques·ta actuació urbanística és de 630.000 euros. ◆

E ls conductors que entrin o surtin de Reus per l’autovia de

Bellissens es trobaran amb una escultura que és a la vegada un rellotge solar. El rellotge s’instal·larà a la roton·da situada en la confluència amb els carrers de Carles Riba i del Treball, molt a prop del tanatori. D’aquesta mane·ra l’Ajuntament de Reus vol traslladar l’art a peu del carrer d’acord amb el que preveu el Pla d’escultures de la ciutat.

L’Ajuntament de Reus ha encarregat aquesta peça als artistes valencians Rafael Amorós i Joan Olivares. Els autors barregen en la seva obra ciència i art i amb aquesta fórmula han disse·nyat diversos rellotges de sol que es poden veure a diverses localitats, entre les quals la Selva del Camp. Els autors defineixen la seva obra com el rellotge solar «declinant, inclinat i digital de

Reus»: declinant perquè les seves cares miren a orient i occident, inclinat perquè les cares tenen una inclinació de 30º respecte de la verti·cal, i digital perquè contrària·ment al que fan els rellotges clàssics, no és l’ombra del gnòmon (l’agulla que marca l’hora solar) el que es mou sobre l’esfera de les línies i les xifres horàries, sinó les pròpies xifres horàries que es projecten sobre el gnòmon i hi transiten al llarg del dia.

El rellotge consta de dues peces metàl·liques. En la seva trajectòria diària, el raigs de sol travessen els forats de les xifres horàries, practicats sobre l’esfera horària, i pro·jecten aquestes xifres sobre la placa del gnòmon. Aquesta disposa d’una línia d’acer ino·xidable que fa el paper d’in·dicador horari. Aquella xifra que se situï sobre la línia ens indicarà l’hora solar en cada moment del dia. ◆

Una imatge virtual de l’escultura.

Més seguretat viària a l’avinguda de Sant bernat Calbó

Nou aspecte i voreres més amples al carrer de Pròsper de bofarull

Jocs infantils a la plaça de Josep M. Folch i Torres

Rentat de cara als carrers del barri Juroca

La plaça de Josep M. Folch i Torres,

renovada. Foto: Carles Fargas

Carrer renovat del barri

Juroca.Foto: Carles Fargas

E l remodelat car·rer de Pròsper de Bofarull manté el

sentit de circulació des de l’avinguda de Prat de Riba al passeig de Mata. El vial disposa ara de voreres més amples, d’unes característi·ques semblants a les dels carrers recentment remode·lats de l’entorn, amb vorades de granit, voreres de panot i paviment asfàltic; i pas·sos de vianants adaptats per

a persones amb mobilitat reduïda. L’obra ha represen·tat una inversió superior als 400.000 euros.

Millora dels accessosa l’estació de trensLa reforma ha permès con·tinuar les actuacions que en els darrers anys s’han portat a terme amb la reforma del tomb de ravals, la plaça de la Llibertat i el carrer Ample; i d’acord amb l’ordenació

dels carrers situats al qua·drant comprès pel passeig de Mata, l’avinguda de Prat de la Riba, el passeig de Sunyer i el carrer del General Moragues.

Amb les obres del carrer de Pròsper de Bofarull, junta·ment amb els passejos i el carrer Ample, es completa la reforma i millora de tots els carrers d’accés a una porta d’entrada a la ciutat com és l’estació de ferrocarrils. ◆

L’ avinguda de Sant Bernat Calbó compta amb una nova rotonda

per regular el trànsit i millorar la seguretat viària a la cruï·lla amb l’avinguda de Sant Bernat Calbó.

L’Àrea de Via Pública n’ha exe·cutat les obres de construcció amb l’objectiu de reduir la velocitat del trànsit rodat per la via i millorar·ne la seguretat. La rotonda ha suposat una

inversió de 286.582 euros. A més, s’han tirat a terra les illetes i mitgeres i s’ha renovat la il·luminació, que s’adapta a la nova circulació.

Mitjanera a l’avinguda de Pere el CerimoniosD’altra banda, s’ha construït una mitjanera a l’eix de l’avin·guda de Pere el Cerimoniós. Després d’un període de prova amb una mitjanera

pintada amb la senyalitza·ció horitzontal i reforçada amb pilones de plàstic, s’ha consolidat d’obra. L’actuació s’ha limitat als trams rectes de l’avinguda i, per tant, no aborda les rotondes situa·des a les cruïlles. La mitjana s’ha construït damunt el paviment existent i seguint el traçat marcat per la pin·tura vial actual. L’obra té un pressupost de contracta de 350.000 euros. ◆

L a Brigada Municipal s’ha encarregat de la remodelació de la

plaça de Josep M. Folch i Torres, al costat del Parc Infantil de Trànsit, que ha consistit en la substitució dels jocs infantils, la instal·lació d’una tanca pro·tectora i la remodelació dels jardins. Amb aquests treballs,

la ciutat recupera un espai de relació per a les famílies, amb la zona de jocs infantils com a element més destacat. L’Ajuntament continua la seva aposta per la generació d’es·pais públics de relació amb la implantació de jocs infantils per contribuir a fer més ama·ble l’espai comunitari. ◆

A través del finan·çament del Fons Estatal d’Inversió

Local, s’han executat els tre·balls de reasfaltat i renovació de la senyalització horitzontal dels carrers del barri Juroca. Els vials amb nova imatge són el carrer del Cantàbric, el de Josep Solé i Barberà, de Martí i Baiges i de l’Abat Porta.

37 vials per renovar en tota la ciutatAquests treballs formen part del projecte per a la millora del paviment en diversos car·rers de la ciutat que afectarà un total de 37 vials, amb una superfície global d’actuació de 76.379 m2. Les obres es van adjudicar a l’empresa Tecnofirmes per un import total de 843.000 euros. ◆

El carrer de Pròsper de Bofarull, que comunica el Mercat Central amb el passeig de Mata.Foto: Carles Fargas

Nova rotonda a Sant Bernat Calbó.Foto: Carles Fargas

Una nova zona de vianants als vials remodelats del barri de la Immaculada.Foto: Carles Fargas

EL MERCADAL 7a època núm. 1712 7a època núm. 17 EL MERCADAL 13

FORMACIó I OCUPACIó / PROMOCIóPROMOCIó DE CIUTAT

Xavier Vall, gerent del Consorci Reus Vitalitat.Foto: Cambra de Comerç de Reus

El consorci s’ha creat per fer·se càrrec de la promoció comercial, turística i cultural de la ciutat, amb la participa·ció de la Cambra de Comerç, l’Ajuntament de Reus i altres entitats i associacions inte·ressades en la promoció i el desenvolupament de Reus en aquests àmbits.

Potenciar la marca ReusEls seus objectius són pro·

posar accions per atraure la demanda en aquests camps i consolidar l’existent, potenciar la imatge de Reus com a des·tinació turística, comercial, cul·tural i de negocis; posicionar la ciutat en el context nacional i internacional i impulsar els sectors econòmics vinculats al turisme i al comerç.

El Consorci Reus Vitalitat està presidit per l’alcalde de Reus, Lluís M. Pérez; el president

de la Cambra de Comerç, Isaac Sanromà, que presideix el comitè executiu de l’ens, integrat també per la regi·dora de Promoció de Ciutat, Martina Garcia, i pel president de la Comissió de Comerç Interior de la Cambra, Dídac Rodríguez.

El consorci està integrat per vuit representats de la Cambra i vuit representants de l’Ajuntament. Hi ha repre·sentació de tots els grups polítics municipals, de les principals associacions de comerciants de la ciutat, i també del sector de l’hotele·ria i de la restauració.

La reunió constitutiva també va servir per aprovar el pres·supost ordinari per a aquest segon semestre d’enguany,

xifrat en 110.000 euros, i per donar llum verda al nome·nament de Xavier Vall com a primer gerent del Consorci. Vall, amb un ampli bagatge professional en el món de la promoció turística, serà l’en·carregat de presentar el pla d’acció del consorci.

Potenciar la Casa NavàsLa primera mesura apuntada és dur a terme una actuació ferma i decidida per aconse·guir potenciar la Casa Navàs com un dels pols d’atrac·ció turística de la ciutat. En aquest sentit, s’intensifica·ran les negociacions amb els propietaris per aconseguir una remodelació integral de la façana i, alhora, una major flexibilitat pel que fa als hora·ris de visita d’aquest monu·ment modernista. ◆

Promoció global en el marc del Consorci Reus Vitalitat

Mas Carandell s’amplia i s’apropa al centre

Aquest juliol s’ha constituït oficialment el Consorci Reus Vitalitat, que integren l’Ajun·tament i la Cambra de Comerç i que plan·teja una promoció global en el camp co·mercial, turístic i cultural. L’ens comença a caminar amb un pressupost de 110.000 euros i ja ha nomenat gerent, Xavier Vall.

Mas Carandell s’amplia amb l’obertura d’una seu al barri del Carme, al carrer dels Jurats. Coincidint amb el 20è aniversari, l’IMFE s’apropa encara més a la ciutadania a la vegada que complementa les instal·lacions del barri Gaudí, des d’on es conti·nua oferint el gruix de l’oferta formativa.

La sessió constitutiva del

nou consorci es va fer a la

Cambra de Comerç l’1 de juliol de 2009.

Foto: Cambra de Comerç de Reus

a

mb la constitució de Reus Vitalitat, Cambra i Ajuntament sumen esforços per la promoció de ciutat

Més de 100.000 persones –concretament 101.183– han visitat el Gaudí Centre durant els seus dos pri·mers anys, des del dia en què obria portes, el 25 de juny de 2007, fins al passat 30 de juny. Amb aquestes dades, el Gaudí Centre es confirma com un element molt important d’atracció de ciutat, que afegeix valor a l’oferta turística de Reus, basada principalment en el patrimoni modernista i en l’oferta comercial.

Grau de satisfacció dels visitantsEntre totes les persones que han visitat el Gaudí Centre s’han realitzat sis·temàticament enquestes

de satisfacció. Del resultat se’n desprèn que el grau d’acceptació és elevat, i que ha anat millorant, passant d’una nota mitjana de 8’3 el primer any a un 9’3 de mitjana actual. L’element més valorat pels visitants és l’audiovisual d’introducció a la vida de Gaudí, seguit de les maquetes interacti·ves. Quant a la procedència dels visitants, un 11% és de Reus, un 18% de la resta de Catalunya, un 27% de la resta de l’Estat i el 44% restant, estrangers. En el rànquing global, el públic francès és el més nom·brós i representa un 15% del total, seguit dels visi·tants russos (14%) i els de Barcelona i rodalies (10%).

La campanya d’estiuLes activitats més impor·tants que s’han organitzat per a aquest estiu són les següents: Prioritat per a les accions

adreçades a captar els visitants russos. El client rus és un visitat molt desitjat pel seu interès per les compres i la cul·tura i per la seva capacitat adquisitiva.

Ampliació de l’horari d’ober·tura del Gaudí Centre i de l’Oficina de Turisme, que fins al dia 30 de setembre obre de forma continuada de dilluns a dissabte de 10 a 20 h i els diumenges i festius, d’11 a 14 h.

Ampliació del servei de visi·tes guiades al patrimo·

ni de Reus. Es realitzen del 15 de juliol al 15 de setembre en quatre idiomes (català, castellà, anglès i francès). Un únic tiquet combinat inclou dues visites guiades: una al «Reus històric» i l’altra al «Pavelló dels Distingits» de l’Institut Pere Mata. Aquest tiquet també inclou l’entrada al Gaudí Centre Reus. ◆

El Gaudí Centre supera els 100.000 visitants

L’alcalde i el regidor de Formació i

Ocupació, Josep Allueva, visiten una

de les aules el dia de la inauguració.

Foto: Carles Fargas

Mas Carandell Centre funcio·na des de la primera setmana de juliol al carrer dels Jurats 10·12, als antics locals de la impremta Rabassa. Adequar i equipar aquest nou espai, d’uns 450 m2, ha suposat una inversió de gairebé 100.000 euros. Les instal·lacions dis·posen de quatre aules –dues d’informàtica–, un taller i des·patxos d’atenció personalit·zada. Hi treballen unes 12 persones i a l’estiu l’horari d’atenció és de 8 a 15 h.

Mas Carandell Centre ofe·reix dues línies de servei. D’una banda, s’hi ha traslladat la major part dels progra·mes del Servei d’Orientació i Ocupació, com són l’orien·tació acadèmica, l’orientació laboral individual, la borsa de treball i l’Espai Activa.

Al Carme des de 2006en el marc de la Llei de barrisD’altra banda, a les noves instal·lacions s’han reubicat i

concentrat les diverses activi·tats formatives i ocupacionals que s’estaven desenvolupant en el marc de la tercera con·vocatòria de Treballs als barris –actuacions promogudes pel Departament de Treball en el marc de la Llei de barris– i que fins ara ocupaven tres espais diferents al mateix barri del Carme. Es tracta de l’aula que acollia la Casa d’oficis per a joves i el Taller d’alfabetitza·ció digital; l’espai on s’oferia el dispositiu per a dones i un tercer local que feia de taller dels oficis. I, de cara al curs 2009·2010, ja s’han programat nous dispositius per continuar aquesta tasca d’integració i inserció laboral amb un pressupost global que frega els 700.000 euros.

L’actual conjuntura econòmica ha accelerat aquest procés de descentralització, en conside·rar adequat facilitar l’apropa·ment dels recursos d’inserció i d’orientació laboral que ofereix l’IMFE a la ciutadania. ◆

Les instal·lacions de Mas Carandell

Centre ocupen els antics locals de la impremta

Rabassa.Foto: Carles Fargas

Un 20% més d’emprenedors s’adrecen a REDESSA per establir-se pel seu compte

R EDESSA, la socie·tat pública liderada per l’Ajuntament

de Reus que dóna suport als emprenedors, ha regis·trat durant el primer semes·tre de 2009 un increment d’un 20% en el nombre de persones que s’interessa per la creació d’una empresa, en relació al mateix període de l’any anterior.

Si l’any 2008, 281 persones s’hi van adreçar per demanar algun tipus d’assessorament, acompanyament o informa·ció, aquest 2009 han estat 338. De les dades destaca especialment l’increment de consultes per fer un pla d’em·presa, que passen de 104 a 233. També augmenta el

nombre de persones que fa una segona visita, després de la primera consulta. Si al primer semestre de 2008 representava un 32,38%, enguany es passa al 36,39%, incrementant·se doncs en quatre punts percentuals.

Perfil de les persones interessadesDel total de consultes, el 55,35% les fan homes i el 44,65% dones i s’augmen·ten lleugerament les distànci·es en poc més de dos punts en favor dels homes. El gruix de les persones interessades a crear la seva pròpia empre·sa se situa en la franja d’edat d’entre 25 i 35 anys, on es concentra el 42% de les con·sultes. Darrere ho fan les per·

sones d’entre 35 i 45 anys, que representen el 25%, i els majors de 45 anys, que representen prop del 23%. Els menors de 25 anys han fet el 6,5% de les consultes.

Crear una empresa com a sortida de l’aturEl 61,8% dels interessats són persones en atur, davant del 38,1% que en el moment d’interessar·se pels serveis de REDESSA ja tenien una altra ocupació. En relació al mateix període de l’any anterior, aug·menta en 9 punts el nombre d’aturats que veuen en la creació d’un negoci la sortida a la seva situació laboral.

Segons es desprén de les dades, en l’actual conjuntu·

ra els més emprenedors són aquells que tenen un nivell d’estudis de grau mig, que han fet prop del 56% de les consultes registrades. Els segueixen els que tenen estu·dis superiors, el 23%, a prop de les persones que tenen els estudis bàsics, vora el 21%.

La majoria de consultes realit·zades, el 15%, fan referència a la creació d’un pla d’empre·sa. El segon motiu de consulta són les subvencions que ator·ga la Generalitat en aques·ta matèria, seguit dels ajuts financers. També es demana per les subvencions munici·pals, els tràmits administratius, la capitalització de l’atur o els premis a la creació d’empre·ses, entre d’altres. ◆

EL MERCADAL 7a època núm. 1714 7a època núm. 17 EL MERCADAL 15

PARTICIPACIó I CIUTADANIAAMERSAM / REUS TRANSPORT

80 places més al pàrquing municipal de Sant Ferran

El bus urbà millora el servei d’informació a l’usuari

Els accessos de l’aparcament, tant per a vianants com per a vehicles, estan ubicats al carrer de Joan Martell. El dis·seny del nou pàrquing ha pri·oritzat els nivells de seguretat i confort dels usuaris. Així, s’ha equipat amb sistemes de seguretat, comunicació i senyalització d’última tecno·logia: sistema de lectura de matrícula, sistema d’ajuda a l’aparcament amb senyalitza·ció de places lliures, circuit tancat de televisió, detectors de moviments, etc.

Més de 2.000 places d’aparcament subterraniA més, l’aparcament Sant Ferran està connectat mitjan·çant fibra òptica amb la resta d’aparcaments municipals, ampliant d’aquesta mane·ra les prestacions i capaci·

tat del servei d’aparcament multipàrquing, integrat pels aparcaments Oques, Baluard, Llibertat, Pastoreta i Passeig Prim, amb un total de 2.030 places d’aparcament.

El pàrquing també està con·nectat les 24 hores del dia amb el Centre de Control Central, situat a les ofici·nes de la societat municipal AMERSAM, des d’on es ges·tionen tots els serveis.

Tots els usuaris del servei d’aparcament municipal que siguin titulars d’una targe·ta modalitat multipàrquing, poden gaudir dels serveis del nou aparcament Sant Ferran sense que això suposi cap cost addicional, ni hagin de canviar de targeta d’abona·ment. ◆

L a companyia munici·pal d’autobusos, Reus Transport, ha finalitzat

el pla d’inversions per millo·rar la informació als usua·ris del servei de bus urbà, amb la millora de la pàgina web de l’empresa municipal (www.reustransport.cat). La nova pàgina web, a més de millorar la visibilitat de les diferents línies de la xarxa, inclou informació actualitza·da minut a minut sobre el temps que falta perquè els busos arribin a cada una de les parades que hi ha a la ciutat. Aquesta informació es pot visualitzar a través d’Internet o gràcies a un aplicatiu informàtic que els usuaris es poden descarre·gar al seu ordinador o en un telèfon mòbil compatible. La informació és la mateixa que apareix en els panells infor·matius que hi ha en algunes

parades de la ciutat, però s’amplia a totes les parades i facilita que l’usuari pugui consultar des de casa seva o des del seu lloc de treball. Aquest servei és possible gràcies a la implantació del Sistema d’Ajuda a l’Explota·ció —SAE— mitjançant GPS i a la gestió realitzada des del Centre de Control de Reus Transport i AMERSAM.

Amb aquest sistema, Reus Transport vol millorar el ser·vei i la informació a l’usuari posant l’èmfasi en la puntu·alitat del servei del bus urbà. L’enquesta de satisfacció dels usuaris que Reus Transport va elaborar a finals del 2008 apuntava la puntualitat com l’aspecte pitjor valorat del ser·vei. Segons les dades oficials de la companya, més de 80% de les expedicions sur·ten puntuals.

El nou Centre Cívic Llevant, al Mas dels Canonges

Les entitats de Reus a la xarxaL’Ajuntament ha activat

una pàgina web exclu·siva per a les entitats

de la ciutat, conscient que les noves tecnologies poden ser eines participatives d’alta utilitat per facilitar la recerca de recursos per a les entitats i fomentar l’associacionisme com a element de millora

de la convivència. El lloc web www.entitatsreus.cat ofereix a les associacions un espai per donar·se a conèixer, informar de les activitats que organit·za, a la vegada que facilita recursos a les pròpies entitats i informa sobre normatives i reglamentacions d’interès per a les associacions. ◆

El nou equipament resol la falta d’espai de les instal·lacions actuals, a la vegada que dota la ciutat d’un nou centre cívic de nova genera·ció. Aquests equipaments són edificis polivalents, amb un programa de serveis muni·cipals descentralitzats per apropar l’Administració a la ciutadania, alhora que promo·uen la participació creant i

dinamitzant el teixit associatiu. El Centre Cívic Llevant ocupa actualment 277 m2 en unes instal·lacions clarament defici·tàries. És el punt de referència per a uns 17.000 habitants del Districte IV.

El projecte arquitectònicA la planta baixa només s’hi disposa el vestíbul (sala d’es·pera i d’exposicions tempo·

rals) i els serveis de conser·geria i d’informació ciutadana. A l’ala de ponent s’hi situen els despatxos per als serveis municipals, sales de reunions i l’àrea de treball intern. També s’hi ubica un nucli de serveis, l’arxiu i reprografia. A l’ala de llevant, s’hi disposen quatre despatxos per a entitats, una sala de reunions, una sala d’espera, un nucli de serveis i un gimnàs amb els corres·ponents vestidors. La primera planta només ocupa el mas i l’àrea de llevant. La planta del mas es destina tota a la sala d’actes, amb capacitat per a unes 70 persones. Serà de gran alçada ja que es renun·cia a una segona planta sota coberta. A l’ala lateral s’hi dis·posen les diferents aules: aula

taller per a artesania, equi·pada amb forn, piques, etc.; d’arts plàstiques, d’informàtica i noves tecnologies, un petit laboratori fotogràfic, aules de formació, de cuina, etc.

L’Ajuntament de Reus té en marxa actualment tres pro·jectes per ampliar i millorar la

xarxa de centres cívics. A tra·vés del Fons Estatal d’Inversió Local, s’executa la rehabilitació del Mas dels Canonges i l’am·pliació de les instal·lacions del Centre Cívic Mestral, al barri Gaudí; mentre que a través de la Llei de barris s’executa la construcció del Centre Cívic Carme. ◆

L’accés al nou aparcament de

Sant Ferran.Foto: Carles Fargas

Programa per impulsar el consum responsable

Aquest juliol, AMERSAM ha posat en fun·cionament l’aparcament subterrani de Sant Ferran: 80 places, distribuïdes en dues plantes, amb una inversió d’1,8 mi·lions d’euros. Amb aquest nou equipa·ment, l’oferta municipal de places de pàr·quing subterrànies arriba ja a les 2.030.

L’Àrea de Participació i Ciutadania de l’Ajunta·ment de Reus impul·

sa el programa CREAR per fomentar l’estalvi energètic i el consum responsable entre les entitats de la ciutat. A través d’aquest programa, l’Ajuntament ofereix control, formació, informació i asses·sorament a les associacions per fomentar maneres de consumir més sostenibles.

Suport a les entitatsEl programa CREAR, que res·pon a les sigles de Consum Responsable i Estalvi a les Associacions de Reus, es planteja com un suport a les entitats perquè puguin reduir les seves despeses econòmi·ques en àmbits com el con·sum d’aigua o energia, a la vegada que fomenta un nou

model de consum basat en la responsabilitat. Noves mane·res de gestionar, de planificar i de consumir poden ser una garantia d’estalvi econòmic i ambiental.

Aquest programa respon a la necessitat de fer partícips a les entitats d’una nova mane·ra de fer que reculli la impor·tància de fomentar l’estalvi i de responsabilitzar·se del consum des d’una perspec·tiva activa.

D’aquesta manera, l’Àrea de Participació i Ciutadania apro·fita la seva proximitat amb la xarxa social de la ciutat per tal de treballar els diferents vectors ambientals amb les entitats, de manera que el compromís adquirit per la ciu·tat de Reus el 1998 amb el

desenvolupament de l’Agen·da 21 faci un traspàs real a la societat.

Compromís fermal setembreEl programa es va donar a conèixer el passat mes de maig a les associacions en el marc de la Fira d’Entitats amb la previsió que el pròxim mes de setembre es convoquin totes les entitats interessades en participar en aquest pro·jecte a la signatura de l’«Acord ciutadà per al desenvolupa·ment d’un consum responsa·ble i el foment de l’estalvi de recursos». Les entitats que se sumin al programa es com·prometran a fer de transmis·sor de la informació d’estalvi energètic, recollida selectiva i minimització de residus entre els seus socis i sòcies. ◆

A la pàgina reustransport.cat es pot consultar

informació actualitzada

minut a minut.

La rehabilitació del Mas dels Canonges –fi·nançada a través del Fons Estatal d’Inversió Local– permetrà dotar la zona d’Horts de Miró d’un centre cívic de nova generació, el Centre Cívic Llevant, que quadruplica la su·perfície actual. Les obres, adjudicades per 1,8 milions d’euros, s’acabaran enguany.

Les obres del Mas dels Canonges aquest juliol.Foto: Carles Fargas

La pàgina principal del lloc web entitatsreus.cat.

Maqueta del nou Mas dels

Canonges.

La culminació de les millo·res dels serveis d’informació coincideixen amb la reorga·nització a partir de l’1 de juliol de la Línia 30 amb l’objectiu d’optimitzar recursos amb un mínim impacte en la qualitat del servei. Així, es potencien els viatges a les zones de més demanda, mentre que en les

zones de menys demanda es concentren les expedicions a les franges horàries més utilit·zades i s’eliminen les que no tenen ús. La modificació de la línia suposarà un estalvi anual de 250.000 euros.

Paral·lelament, la companyia ha ampliat des del 15 de

juny la freqüència de pas de la Línia 50, que connecta amb l’Aeroport de Reus. La línia doblarà els enllaços fins arribar als 20 trajectes diaris per tal d’adaptar el servei a l’augment de demanda que generarà la posada en funcio·nament de nous vols des de l’Aeroport. ◆

EL MERCADAL 7a època núm. 1716 7a època núm. 17 EL MERCADAL 17

EDUCACIó I FORMACIó EDUCACIó / ESPORT I LLEURE

Cada vegada més infants entren a l’escola triada

Els poliesportius lleugers dels CEIP Alberich i Casas i Ciutat de Reus, a final d’any

115 alumnes als espais de benvinguda

D’entrada, el procés de pre·inscripció escolar i matri·culació de P3 ha confirmat un descens en el número d’assignacions d’ofici i un increment del número d’as·signacions de centre dins de les opcions escollides per les famílies.

El 86,4% dels nens i nenes entraran a l’escola que les famílies van triar en primera opció, davant del 84,8% que ho va poder fer el curs anterior. Si es tenen en compte les famílies que han pogut matricular els seus fills en alguna de les opci·ons triades (la primera o

les posteriors), aquest per·centatge puja al 92,4%, el mateix que en el curs ante·rior. El que millora substan·cialment, perquè baixa en picat, són les assignacions que la Comissió d’Escola·rització ha de fer d’ofici. Ha passat de les 112 del curs passat a les 33 d’enguany, és a dir, han baixat del 7,5% del curs passat al 2,5%. Aquest 2,5% fa referència al percentatge d’escolars que no poden entrar en les opcions que havien triat, deixant de banda les places que estan assignades per a infants amb necessitats educatives especials.

En xifres globals, a la ciutat de Reus s’han matriculat 1.235 alumnes de P3. L’alumnat es distribueix en un 63% a l’es·cola pública i un 34% a la concertada.

Escolarització equilibradaA principis del curs passat es va posar en marxa un grup de treball per fomentar mesures d’escolarització equilibrada de la immigració. Es tractava d’evitar que els nouvinguts es concentressin en determina·des escoles i treballar perquè les aules reflecteixin la realitat social i els seus percentatges d’immigració. Una de les mesures proposades va ser reservar determinades places per a alumnes amb necessi·tats educatives especials deri·vades de la condició de nou·vinguts. El número d’aques·tes places ocupades ha estat de 62 en total. D’aquestes, 37 han estat per derivaci·ons a un centre diferent del demanat. Aquesta mesura ha

Coincidint amb el final del curs escolar, alumnes i pro·fessors del CEIP La Vitxeta i representants de l’Ajuntament i de la Generalitat, van posar la primera pedra simbòlica del que serà el nou centre escolar. Pocs metres més enllà ja es perfilava l’estructura del nou edifici. Les obres avancen per·què l’objectiu és que l’edifici estigui a punt per al curs esco·lar 2010·2011 i així es va reite·rar durant l’acte de col·locació de la primera pedra.

Un acte que va ser a la vega·da una festa per a la canalla, que va compartir el prota·gonisme amb el Vitxet i la Vitxeta, la geganta que dóna nom a l’escola. L’acte va consistir en els parlaments institucionals, dels responsa·bles de les diferents admi·nistracions, de l’escola i de les famílies. Tot seguit els alumnes, un en representa·ció de cada curs, van pujar a l’escenari per expressar un desig per a la nova escola:

equipaments esportius, un hort, animals, però també els desitjos de mantenir i retrobar els companys fins i tot després d’acabar l’escola.

La seu definitiva del CEIP La Vitxeta es construeix al carrer de Vinebre, a prop de les instal·lacions de ten·nis del Reus Deportiu, a la urbanització Sant Joan. La construcció es va adjudicar per un pressupost de 3,2 milions d’euros i el termini d’execució és de poc més d’un any.

Una biblioteca per a ús intern i externEl nou CEIP La Vitxeta comp·tarà amb 18 aules ordinàries, a més de les específiques per a psicomotricitat per a nens i nenes d’infantil, música, informàtica, plàstica i suport i les quatre aules per a grups petits. El centre dis·posarà d’una biblioteca amb accés directe des del carrer, per tal que es pugui utilit·

zar fora de l’horari escolar, i un gimnàs de 240 m2. La superfície construïda és de 3.307 m2 i s’ha dissenyat de manera que es pugui ampli·ar amb facilitat si les futures necessitats d’escolarització ho requereixen.

El Govern de la Generalitat va aprovar atorgar la subvenció a l’Ajuntament de Reus per finançar la redacció del pro·jecte, l’execució de les obres i la construcció del centre, en el marc dels acords de cores·ponsabilitat a la ciutat. ◆

Els EBE són un projecte del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya que es desenvolupa amb la col·laboració de l’Ajuntament de Reus i els centres esco·lars de la ciutat. Durant el primer any, n’han funcionat tres a Reus i un a Vic. De cara al curs que ve, Cornellà de Llobregat s’afegeix a la llista.

Els EBE es defineixen com a espais de suport i assessora·ment als alumnes nouvinguts i a les seves famílies, previs a l’escolarització, de manera que el seu objectiu principal és facilitar la incorporació dels infants i joves al sistema edu·catiu amb plenes garanties.

balanç positiudels tres EbE de ReusEls tres EBE de Reus, situats a les instal·lacions del CEIP Alberich i Casas (obert des de l’11 de novembre), de l’IES Gabriel Ferrater (en funciona·ment des de l’1 de desem·bre) i de La Salle (obert del 27 d’octubre) han atès 115 infants i joves. En el cas de Vic, la xifra és més alta i se situa en 134.

Els joves i les seves famílies han estat una mitjana de tres setmanes a l’EBE de Vic i un mes i mig als tres centres de Reus. La permanència de l’alumnat a l’EBE també s’ha vist determinada en funció

de les característiques i la nacionalitat de l’alumnat. La durada més llarga correspon al procedent del Senegal, l’Ín·dia i Ghana en el cas de Vic, i de Cuba, la Xina i el Camerun en el cas dels EBE de Reus.

Acollida al municipiUn equip de professionals especialitzats n’han fet l’acollida i l’assessorament i l’acompanyament per tal que els infants i les seves famílies coneguin tots els aspectes de l’educació en el municipi d’acollida. Els EBE

han diagnosticat l’alumnat i orientat les seves famíli·es en temes d’escolaritza·ció. Aquesta incorporació d’alumnat s’ha estat repar·tit equitativament entre les escoles i instituts de Vic i de Reus, concretament, el 58% en centres públics i el 42% en centres concertats.

El balanç dels EBE es va fer a Reus, a La Salle, aquest juli·ol –aquests espais funcionen més enllà del curs escolar– de la mà del conseller d’Edu·cació, Ernest Maragall. ◆

La preinscripció escolar presentava en·guany novetats importants. Entre les més destacades, el canvi de zonificació escolar, amb la introducció d’un nou model que vo·lia garantir a tothom la possibilitat d’escollir entre un mínim de tres centres públics i un de concertat. El balanç és positiu.

Amb una jornada festiva protagonitzada pels alumnes del centre, es va posar la pri·mera pedra de la seu definitiva del CEIP La Vitxeta, un centre d’educació infantil i primària de dues línies que funciona de manera provisional a l’avinguda dels Països Catalans des del curs 2005·2006.

Els tres espais de benvinguda educativa (EBE) que es van posar en funcionament la tardor passada a Reus com a prova pilot, han atès 115 infants i joves, d’entre 8 i 16 anys. Els alumnes i les seves famílies han estat una mitjana d’un mes i mig a l’EBE abans d’incorporar·se al sistema educatiu.

contribuït a repartir equita·tivament l’alumnat entre els diferents centres de la ciutat.

Places disponibles en llars d’infantsPel que fa al primer cicle d’educació infantil, és a dir, la xarxa d’escoles bressol sos·tingudes amb fons públics, determinats centres encara disposen de places vacants en totes les edats (és a dir, per a infants nascuts el 2007, 2008 i 2009). En el pri·mer cicle d’educació infantil la ciutat de Reus funciona com a zona única, és a dir, la proximitat al domicili no és un factor determinant per a l’assignació de la plaça.

A l’ensenyament secundari, el número d’alumnes matri·culats és de 1.090. Per al curs que ve, hi ha hagut un 96,3% d’adscrits admesos en primera opció, mentre que el curs passat va ser de 91,4%. Les assignacions d’ofici s’han reduït de 38 a 20. ◆

Una de les aules dels espais de

benvinguda a La Salle, en

funcionament des de l’octubre de

2008.Foto: Carles Fargas

E ls poliesportius lleu·gers són pistes esportives cobertes i

ventilades que permeten la pràctica esportiva i de lleure amb una major confortabili·tat i altes prestacions tecnico·esportives, a la vegada que amplien l’oferta d’instal·lacions esportives municipals obertes a la ciutadania. L’Ajuntament de Reus en construeix dos, als CEIP Alberich i Casas i Ciutat de Reus. Les obres, que exe·cuta l’empresa Transcornejo, estan finançades a través del Fons Estatal d’Inversió Local.

Fora de l’horari escolarAquestes instal·lacions per·

metran un major aprofi·tament d’ús tant en horari escolar com en extraescolar, en caps de setmana i en els períodes de vacances. Un cop entrin en funcionament, els poliesportius lleugers milloraran la pràctica escolar i facilitaran l’accés a la pràctica de l’esport d’entitats i col·lectius ciutadans, amb la qual cosa es crearan noves àrees de centralitat esportiva.

Les obres consisteixen en cobrir les pistes existents i disposar d’un espai poliespor·tiu cobert amb una estructura metàl·lica i dotat d’un equipa·ment complet. ◆

El nou CEIP La Vitxeta, a punt el curs 2010-2011

Les obres al pati del CEIP Ciutat de Reus.Foto: Carles Fargas

Les obres ja deixen entreveure l’estructura de l’edifici escolar. Sota, una imatge virtual del nou CEIP.Foto: Carles Fargas

EL MERCADAL 7a època núm. 1718 7a època núm. 17 EL MERCADAL 19

ESPORT I LLEUREEDUCACIó I FORMACIó

El Consell d’Infants, compromès amb el medi

Reforma de les instal·lacions per a la pràctica del futbol

Fer servir paper reciclat i escriure·hi per les dues cares, compartir el material de clas·se i tenir·ne cura, utilitzar calculadores solars, instal·lar papereres de reciclatge, reci·clar la matèria orgànica per fer·ne adob o estalviar energia i aigua són algunes propostes de la llarga llista presentada pels alumnes del consell.

Les conclusions sobre medi ambient es van transmetre als regidors i regidores en el marc de l’Audiència Pública. Amb aquesta sessió es va posar el punt final al treball que han fet durant tot el curs els 509 nens i nenes de 5è de primària de les escoles de la ciutat que hi han parti·cipat, un total de 12 centres. Els infants han assistit a cinc sessions de treball als seus

centres, en què han partici·pat tots els alumnes de 5è de primària. Posteriorment, els representants escollits democràticament pels seus companys són els que han fet tres sessions de treball més a les oficines de l’Àrea d’Educació i Formació per tal de preparar la presentació al consistori, una oportunitat de participar en els assumptes públics d’una manera directa, en l’exercici dels drets i les responsabilitats dels infants com a ciutadans i ciutadanes.

Els centres participants en aquesta audiència van ser: Escola Montsant, Misericòrdia, Pompeu Fabra, Prat de la Riba, Alberich i Casas, Cèlia Artiga, Sant Josep, La Salle, Col·legi Francès, Maria Cortina, Puigcerver i Sant Pau. ◆

El futbol a Reus és una pràc·tica majoritària i arrelada al voltant d’unes instal·lacions esportives i d’entitats de llarga tradició i compromís social i esportiu.

La pràctica del futbol a reusEl futbol a Reus, a més dels clubs CF Reus Deportiu i CF Reddis amb molts anys d’ac·tivitat, va tenir a les dècades dels anys seixanta i setanta un fort creixement ocupant les zones d’extraradi, en espais que sovint no tenien titulari·tat municipal. Amb el temps, aquests espais es van conso·lidar com a llocs de referència esportiva i social. De manera progressiva, l’Ajuntament va poder comprar els espais o va buscar·ne altres d’alternatius d’acord amb el desenvolupa·ment urbanístic i va invertir en millores tan importants com adequar les superfícies de joc, posar il·luminació, la construcció de vestuaris o el tancament dels perímetres, fins a disposar d’instal·lacions

suficients i apropiades per a la pràctica del futbol.

Els antecedentsL’any 1999, amb la compra de les instal·lacions de l’actual Estadi Municipal, es va fer un pas endavant per completar el mapa d’instal·lacions muni·cipal. L’últim pas ha estat la cessió de la titularitat de les actuals instal·lacions del CF Reddis.

Bona prova de les quali·tats de l’execució d’aquest pla integral impulsat per la Regidoria d’Esport i Lleure és el camp de futbol del Districte V, al barri Montserrat, que s’ha convertit en un punt de trobada esportiva i social. En aquest cas, entre els anys 2003 i 2005, es van invertir més de 2,2 milions d’euros i a més del camp de futbol de gespa artificial, la zona esportiva disposa d’un edifici amb vuit vestuaris, sala de gimnàs, serveis, bar i una tribuna coberta per a 300 espectadors, entre d’altres.

El ràpid desenvolupament de la gespa artificial i la millora qualitativa i quantitativa dels nens i joves que practiquen futbol base i dels equips que ho fan com a amateurs ha generat una demanda de millora de les condicions de joc d’aquestes instal·lacions.

En el paquet d’actuacions enllestides, destaca el cas de l’Estadi Municipal: entre els anys 2002 i 2006 s’hi han invertit més de 3,7 milions d’euros, als quals cal afegir els gairebé 850.000 euros inver·tits en el camp annex a l’Es·tadi. L’any 2008 es va ampliar, reformar i canviar la superfície de joc del camp de futbol municipal de la Pastoreta.

Properes actuacions La propera actuació, que començarà aquest estiu mateix, és la reforma, el canvi de la superfície de joc, l’ade·quació de les instal·lacions i la nova tribuna amb pla·ques solars fotovoltaiques del camp de futbol munici·pal Reddis. En aquest cas, la inversió és d’1,6 milions d’euros. Al setembre comen·çarà la construcció d’un nou edifici de vestuaris a l’Estadi, per un import d’1,2 milions d’euros. I ja l’any vinent s’inici·aran els treballs per reformar el camp de futbol de Mas Iglesias, amb una inversió d’1,2 milions d’euros. ◆

L’audiència Pública del Consell d’Infants, en la qual els seus representants expressen al govern de la ciutat les propostes que han treballat durant el curs, va tenir enguany com a eix central el medi ambient a l’esco·la. Els alumnes es van comprometre a tirar endavant diverses propostes als centres.

L’Ajuntament, a través de Reus Esport i Lleure SA, executa un pla integral de refor·ma i condicionament dels diversos camps de futbol municipals. Una inversió milio·nària –prop de 12 milions d’euros entre 2002 i 2011– per millorar les condicions per a la pràctica del futbol.

Els participants a l’Audiència Pública. Sota, els portaveus del consell amb la regidora d’Educació, Misericòrdia Dosaiguas.Fotos: Ajuntament de Reus

Fotografia de família dels docents amb els membres del consistori.Foto: Ajuntament de Reus

El camp de futbol de la

Pastoreta després de l’ampliació,

reforma i canvi de la superfície de joc.

Foto: Carles Fargas

Professors jubilatsC om cada final de

curs, es va fer la recepció municipal

als professors que s’han jubi·lat durant el curs 2008·2009. El 16 de juny l’alcalde de Reus, Lluís M. Pérez, i diver·sos representants municipals van lliurar les plaques com·memoratives als docents. La relació dels professors jubilats és la següent: CEIP Joan Rebull, Adoración Horta Garcia; CEIP General Prim,

Maria Luisa Lara Flores i Rosa M. Bertran Ferrús; Escola Sant Josep, Manuel Otero Mosquera; Col·legi Nostra Sra. Presentació, Júlia Esteban Lalana; IES Baix Camp, M. Jesús Alegre Burgués; IES Domènech i Montaner, Joan Borràs Femenia; IES Gaudí, Francisca Huguet Monné, Misericòrdia Soronellas Biarnès i Javier Morillo Millera i IES Salvador Vilaseca, Montserrat Martí Borràs. ◆

Plans d’Entorn, 8.000 personesE

l Pla Educatiu d’Entorn (PEE) 2008·2009 va tancar el curs amb el

balanç d’haver desenvolupat unes 40 accions incloses en 12 eixos de treball diferents. Sense comptar els participants que ha tingut una activitat que arriba a un gran nombre dels centres educatius del Pla d’En·torn –la dels Horts Escolars– s’han comptabilitzat gairebé 8.000 participants en les dife·rents accions que s’han dut a terme. Una de les accions noves d’aquest curs, la coral escolar, ha estat una de les més concorregudes, amb més 700 participants.

D’entre els eixos de treball amb més bona acollida hi ha els de participació de les famílies, espais de trobada i convivència i lleure. A banda de potenciar l’eix de treball de creació artística, aquest curs ha tornat a destacar l’eix de l’esport com un dels més sol·licitats. Altres eixos amb força seguiment han estat el de biblioteques i

lectura, lleure i TIC i mitjans de comunicació.

Amb vista al curs vinent, el PEE vol incrementar el nombre d’activitats que es fan fora del centre, aprofundir el treball amb els IES per fer créixer el nombre de participants d’entre 12 i 16 anys i oferir eines i recursos a les AMPA perquè puguin impulsar activitats dins la comunitat educativa.

El PEE és promogut pel Departament d’Educació i l’Ajuntament, que en desenvo·lupa la gestió sobre el territori. El projecte aixopluga activitats diverses amb l’objectiu, entre altres, d’incrementar l’èxit aca·dèmic de l’alumnat i contribuir a millorar les condicions d’es·colarització. ◆

e

l pla permetrà que tots els camps de futbol municipals disposin de dotacions adequades i modernes

EL MERCADAL 7a època núm. 1720 7a època núm. 17 EL MERCADAL 21

PER A LA HISTÒRIARECURSOS GENERALS

El secretar i de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, Jordi Bosch, i l’alcalde de Reus, Lluís M. Pérez, van presidir el 23 de juliol la pri·mera reunió de seguiment celebrada a Reus sobre el futur Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya, el CESICAT.

El CESICAT és l’ens que haurà d’executar les políti·ques públiques recollides en el Pla de Seguretat de la Informació a Catalunya, aprovat el passat 17 de març pel Consell de Govern de la Generalitat, i que fixa les línies d’acció per millorar les condicions de seguretat en l’ús de les noves tecnologies de la informació i la comu·nicació.

El centre estarà ubicat a Reus i comportarà una inversió de 10 milions d’euros i la gene·ració de 30 llocs de treball directes, establirà els criteris per resoldre un dels princi·pals problemes que tenen avui les empreses, com és la seguretat de les TIC.

Primer a REDESSA, després al TecnoparcEl CESICAT arrencarà la seva activitat provisionalment en una estructura modular

situada a la planta superi·or del complex empresarial que REDESSA té al Carrer del Camí de Valls, les obres del qual han començat fa poques setmanes. Aquest espai provisional, de 170 m2, comportarà una inversió de 300.000 euros i es preveu que estigui operatiu el pro·per octubre. La seu definitiva del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya, que impulsa la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat, estarà situ·ada al Tecnoparc.

Durant la reunió es va infor·mar de la propera constitució de la Fundació del CESICAT i de la voluntat de tenir resolt aquest estiu el concurs publicat al Diari Oficial de les Unions Europees (DOUE) i al DOGC per import de 3,25 milions d’euros, per selecci·onar les empreses que han de proveir els serveis que oferirà el centre per garantir la detecció ràpida d’incidents de seguretat i comunicació d’alertes, i el suport remot a la contenció i recupera·ció d’incidents de seguretat, entre d’altres.

El CESICAT neix amb la voluntat d’establir una estra·

tègia nacional de seguretat de la informació i de generar confiança de la ciutadania en la societat de la infor·mació. Donarà suport a la protecció de les infraestruc·tures crítiques TIC nacionals, i potenciarà un teixit català sòlid en seguretat TIC, un sector en clara expansió que mou més de 600 milions d’euros a tot l’Estat.

Suport del territoriEl suport de diferents insti·tucions públiques i privades del territori a la proposta reu·senca configura una aliança estratègica que ha de dina·mitzar el propi centre i con·vertir·lo en un pol d’atracció de noves empreses de tec·nologies de la informació i comunicació (TIC). La pro·posta reusenca compta amb el suport d’un seguit d’ac·tors que avalen el projecte des dels àmbits institucional, empresarial i de recerca: la Cambra de Comerç de Reus,

la Diputació de Tarragona, la Universitat Rovira i Virgili, Tecnoparc Reus SA i T·Systems ITC Iberia SAU.

El projecte del CESICAT encaixa en el context del parc tecnològic de Reus, i dóna l’oportunitat a l’Ajunta·ment de Reus i el seu grup d’empreses municipals de continuar sent un referent en les TIC i l’administració electrònica en l’àmbit de les administracions locals.

L’Ajuntament de Reus ha apostat pel projecte cons·cient que aquest tipus d’in·fraestructures afavoreixen la clusterització, és a dir, esdevenen pol d’atracció d’empreses i element trac·tor que promourà la creació de nous llocs de treball i la implantació de nova activitat al territori, com ha succeït a Lleó amb un ens similar, l’Institut de Tecnologies de la Comunicació, Inteco. ◆

Les instal·lacions de REDESSA van acollir la primera reunió de seguiment sobre el fu·tur Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya, el CESICAT, que s’ubicarà a Reus amb una inversió de 10 milions d’euros, dels quals l’Ajuntament n’aporta 2 en con·cepte d’espais, infraestructures i serveis.

Reus, escenari de la primera reunió del CESICAT

Un moment de la primera

reunió del CESICAT.

Foto: Cedida

Les OAC catalanes es troben a ReusE ls dies 2 i 3 de juliol

Reus va ser la seu de les jornades «La quali·

tat en l’atenció a la ciutadania», organitzades per l’Ajuntament de Reus amb la col·laboració de la Federació de Municipis de Catalunya. Més d’un cen·tenar de professionals que realitzen tasques d’atenció al públic en 41 ajuntaments catalans es van trobar per intercanviar idees al voltant de

la qualitat de les OAC. Amb la participació d’una quinzena de ponents, es va crear un espai de reflexió des d’òptiques ben diferents com la tecnologia, la sociologia o l’enginyeria. També s’hi va exposar l’ex·periència del sector privat i l’empresa pública en aquest àmbit.

Reus va organitzar i acollir les jornades perquè enguany fa

10 anys que l’OAC de l’Ajun·tament de Reus va obrir les portes. L’estrena va tenir lloc el 15 de març de 1999, a la planta baixa de l’edifici de la plaça del Mercadal i amb l’ob·jectiu d’acostar l’Administració municipal a la ciutadania, con·vertint·se en la recepció de qualsevol persona que arribés a l’Ajuntament. Ara, 10 anys després, el volum de consul·tes frega les 60.000 anuals. ◆

La Festa Major de Sant Pere 2009 en imatges

El pregoner va ser Jordi Agràs, president del Centre de Lectura de Reus, entitat que enguany celebra 150 anys.Foto: Carles Fargas

Les tronades, l’essència de la

festa de Sant Pere.

Fotos: Carles Fargas

L’àlbum de fotos de la festa es queda curt amb només una pàgina i algunes imatges, però ens serveix com a excusa per recupe·rar les estones viscudes durant tots els dies de la festa major. És temps per recordar mentre ja s’enllesteix el programa de Mise·ricòrdia, amb què Reus dirà adéu a l’estiu.

Els jardins de la Casa Rull es van reobrir al públic per Sant Pere i ofereixen servei de bar tot l’estiu.Foto: Àrea de Cultura

Els regidors de Reus des de 1979 van ser els convidats a l’esmorzar

de Sant Pere. Representants

de cada partit del primer ajuntament

democràtic van encendre la

Tronada. Foto: Ajuntament de Reus

Els ministrers acompanyen el pregoner per fer la Crida a la Festa.Foto: Carles Fargas

Les jornades sobre atenció ciutadana es van fer a la Fira de ReusFoto: Carles Fargas

EL MERCADAL 7a època núm. 1722 7a època núm. 17 EL MERCADAL 23

Ernest ParísPortaveu del GM d’ICV-EUiA

PSC

Eduard OrtizPortaveu del GM del PSC

CiU

Carles PellicerPortaveu del GM de CiU

La Sedera: els perquèsd’un noEl projecte de la Sedera, aprovat únicament amb els vots de l’Equip de Govern, ha estat, un cop més, exemple de mala gestió en els temes que afecten els ciutadans, generant conflictes, deficient informació, prolongacions innecessàries i la imposició de la decisió. Convergència i Unió està d’acord amb els equipaments per a usos socials que es contemplen, però aquests es podrien fer igualment amb la reformulació d’aquest projecte, que és la posició que des d’aquest Grup Municipal sempre s’ha mantingut. CiU, en tot cas, considera que cal canviar aquest projecte pels motius següents:1) Perquè des del principi no s’ha consultat els veïns i les seves associacions veïnals i no s‘ha consensuat un projecte que transforma el passeig de Misericòrdia.2) Perquè és preceptiva l’elaboració d’un Pla de Mobilitat, inexistent a dia d’avui.3) Perquè abans d’aprovar un gran nombre de vivenda protegida, cal que aprovem el Pla Local de l’Habitatge, per saber quines necessitats tenim i no generar més habitatge buit del que ja hi ha a la ciutat.4) Perquè la modificació del Pla General que suposa aquest projecte

trenca amb la tipologia d’habitatges del passeig de Misericòrdia, amb un excés d’alçades i de volumetria.5) Perquè cal preservar el passeig de Misericòrdia com a artèria verda. 6) Perquè abans de fer modificacions puntuals del Pla General, cal tenir les bases del nou planejament, per tenir ben planificat el futur urbanístic de la ciutat. 7) Perquè l’habitual opacitat del Govern s’ha posat novament de manifest amb un acord Ajuntament-propietaris, de dubtosa interpretació.8) Perquè contínuament s’ha rebutjat la proposta d’aquest Grup de fer una comissió de treball amb la participació dels veïns.

Tanmateix, volem destacar la tasca dels veïns i les seves entitats per defensar una posició que consideraven justa, de manera democràtica i fent valer fins al final els seus arguments. Ara només resta estar atent al desenvolupament d’aquest projecte, a fi d’evitar que hi hagi més «sorpreses» en la seva execució i vetllar perquè aquesta zona, un dels espais més apreciats pels reusencs i reusenques per passejar, amb el tram que va des de la plaça de la Pastoreta fins al Santuari de Misericòrdia, no perdi part del seu encant. u

PPC

Obra pública per fer front a la crisiEn la darrera reunió del grup municipal socialista vàrem tractar, entre d’altres qüestions, l’estat de les diferents obres que estem fent a la ciutat i tots els regidors i regidores vam coincidir que des de fa unes quantes setmanes moltes persones amb les quals ens relacionem, tant a nivell particular com en la vessant de servidors públics, ens diuen que la ciutat està plena d’obres. És cert que a la nostra ciutat s’estan fent moltes obres. Ja fa uns mesos que venim explicant mitjançant El Mercadal i a través de comunicats de premsa les diferents actuacions municipals per millorar l’espai públic i els equipaments amb l’objectiu de donar millors serveis i de donar un pas més en la qualitat de vida dels ciutadans i les ciutadanes. Malgrat tota aquesta tasca de comunicació, el cert és que a molta gent encara no els ha arribat la informació suficient per valorar aquestes reformes.

És important aclarir que no fem tot aquest seguit d’obres per casualitat i que l’acumulació no és fruit ni de la improvisació ni de cap mena de mala planificació. En començar el present mandat municipal, a la tardor de

2007, preveient la situació de crisi econòmica que, a nivell mundial, ens arribava, vàrem apostar per fer un important paquet d’inversions públiques amb les quals donàvem feina al sector de la construcció i les indústries auxiliars, pal·liant així, en certa manera, una part important de l’atur. Obres com el nou hospital, el Tecnoparc, les reformes dels carrers més envellits, formen part d’aquesta aposta.

D’altra banda, a finals de l’any 2008 el Govern de l’Estat va oferir als ajuntaments una important quantitat de diners per destinar-los a fer obres i sumar-se a la nostra lluita contra l’atur. A Reus ens corresponen més de 18 milions d’euros que els destinem a ampliar el CAP del barri Fortuny i fer una residència d’avis, nous centres cívics, una sala d’estudi per a joves, reasfaltar molts carrers de la ciutat. La condició per assolir l’ajuda estatal és crear ocupació i acabar les obres abans del 2009. El Govern de l’Estat ja ha anunciat que el 2010 hi haurà una nova quantitat de milions per continuar creant ocupació, per tant no hauria d’estranyar a ningú veure més obres durant l’any vinent. ◆

Miquel Àngel López MallolPortaveu del GM del PPC

ERC

Finançament: el curs amb els deures fetsAcabar el curs amb els deures fets i amb bona nota sempre és una satisfacció. Aquest curs l’acabem col·lectivament amb un bon acord de finançament per al Govern de Catalunya, i aquest és un èxit que els partits que hi hem estat treballant i hi hem donat suport dediquem a tot el país. Esquerra, des de la seva responsabilitat de govern i des del seu compromís amb la ciutadania, ha apujat a l’alça l’acord final i ha desbloquejat aquesta qüestió tan transcendent per al país. Amb aquest escenari, doncs, Esquerra continua protagonitzant les polítiques nacionals i d’esquerres que han fet remoure Catalunya i que, consegüentment, tantes suspicàcies desperta.

És evident que els homes i les dones d’Esquerra situem la nostra fita en el finançament en el fet que l’acord no hagi de passar per l’Estat, sinó que l’acord el fem amb els catalans i les catalanes, en el marc d’un estat propi. Ara bé, en el camí hem de reconèixer quins instruments tenim, amb qui hem de negociar, conèixer

les seves debilitats i aconseguir eines per fer avançar el país en el progrés i assolir una majoria social que vegi l’autodeterminació com un dels seus objectius col·lectius. És clar, doncs, que les d’avui no són les condicions desitjables, perquè l’Estatut retallat una nit fosca al palau de la Moncloa ens limita, i molt, el nostre marge de maniobra. Això no obstant, a Esquerra hem espremut la llimona fins a l’extrem, i hem aconseguit, i es diu aviat, que d’aquí a quatre anys l’Estat espanyol ens robi una tercera part menys que ara mateix.

Els recursos dels municipisL’altra capsa dels trons que aviat haurem d’obrir és la del finançament local. Els municipis tenim recursos escassos i cada cop anem adquirint més competències, bé per acords bé per necessitats de la ciutadania, ja que els ajuntaments són la finestra de l’Administració més propera i, per tant, a qui més insistentment li passem comptes. Això quedarà, però, per després de l’estiu. Bon estiu a tots i totes! u

ICV-EUiA

Empar PontPortaveu del GM d’ERC

Nou contracte de la brossa, millor per a ReusDel barri Fortuny a la urbanització del Pinar, del raval de Robuster a l’avinguda de Sant Bernat Calbó, del barri de la Immaculada al carrer del Camí de Valls… A totes les persones que vivim a la ciutat ens agrada viure en una ciutat neta, amb un servei de neteja i recollida eficient i respectuós amb el medi ambient. Ara fa vuit anys tots els grups municipals de l’Ajuntament vam votar a favor d’una contracta de brossa i recollida, la vigència de la qual s’exhauria aquests dies. Per aquest motiu, tocava revisar allò que havia funcionat en l’actual servei, fer noves demandes operatives i mediambientals i plantejar les correccions corresponents en allò que encara es podia millorar. O dit d’una altra manera: la nostra ciutat vol continuar i aprofundir amb la recollida de la fracció orgànica? Potenciar el servei de recollida de voluminosos? Preferim un major ús de maquinària o més personal que realitzi neteja manual? Etc.

Fruit de la priorització de les necessitats que com a ciutat tenim, el darrer Ple abans de les vacances estivals va aprovar per unanimitat la convocatòria del concurs per dotar-

nos d’aquest servei en els propers anys. Les persones que segueixen el dia a dia de l’activitat municipal no s’estranyaran del vot favorable del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA). No es pot dir el mateix de la pràctica totalitat dels altres grups, alguns dels quals fa només vuit mesos demanaven la pròrroga de l’actual servei amb el que això representa respecte a la manca d’actualització dels serveis, l’ús de maquinària envellida, etc. I és que l’hemeroteca és implacable i absolutament objectiva.

Per si sola l’aprovació del plec de clàusules pel plenari municipal no significa res. Tant els regidors amb responsabilitat de govern com els que no en tenen, hem de fer pedagogia d’allò que ens hem dotat, d’aquells objectius que volem complir com a ciutat. Una feina en la qual cal implicar les entitats, les associacions veïnals, la ciutadania. Perquè el civisme de les persones, l’estimació de l’espai de tots no se supleix mai amb més recursos. Per molt abundants que siguin aquests recursos. u

l’ altra capsa dels trons que

aviat haurem d’obrir és la del finançament local

el civisme, l’estimació de

l’espai de tots no se supleix mai amb més recursos

Responsables amb la Sedera

CORI

«¡Manos arriba, esto es un atraco!»Aquest article el vull dedicar al nostre equip de govern municipal tripartit, que tan magnànimament gestiona el nostre Ajuntament. Sempre a favor de la ciutadania, sobretot ara en temps de crisi. Faltaria més.

Comencem per parlar dels sis eurets d’entrada que ens costa visitar el Gaudí Centre. Establiment que la gent de Reus ja hem pagat la seva construcció: 11 milions d’euros a través dels nostres impostos. Així doncs, per què els de Reus hem de pagar tiquet si el volem visitar?

Per què enguany ens han fet pagar també l’autobús de la Festa Major per anar a les Barraques? No havia de ser un servei gratuït que prestava l’Ajuntament per desplaçar-nos fins al Parc de la Festa? Acabarem pagant entrada per accedir a les Barraques l’any que ve? També ens han tret el bus nocturn del cap de setmana, o la línia que et duia fins al Pinar. Amb això es pretén fomentar el transport públic?

Després hi ha lo de les contribucions especials,

on t’aixequen el teu carrer d’un dia per l’altre i ens costa un ull de la cara. Hi ha poblacions veïnes on la majoria de les obres dels carrers les paga el propi Ajuntament. I aquí el ciutadà ha de gratar-se la butxaca i aguantar les molèsties que provoquen dites obres.

I rai que no t’instal·lin cap zona blava a sota mateix de casa teva, que amb això, Reus, també som líders del sector i no se’n salva ningú (també si vius en una urbanització, t’obliguen a ficar un gual o una senyal «de pas de vehicles», pagant la taxa corresponent). Si jo fos alcalde, trauria totes les zones blaves de Reus, a excepció del tomb de ravals. I no és cap utopia. En altres municipis s’ha fet, a canvi d’instal·lar més pàrquings dissuasius.

El que sí sembla ser una utopia és que ara, en temps de crisi, el vehicle oficial del nostre Excm. alcalde socialista costi 61.273,18 eurets més complements a banda. I ho paguem tots naltros, és clar. Sort que Reus és la ciutat més segura del planeta i mai s’escolta dita expressió tan pel·liculera: «¡Manos arriba, esto es un atraco!» u

Ariel SantamariaPortaveu del GM de la CORI

OPINIóOPINIó

El tema del desenvolupament urbanístic de l’àrea de la Sedera s’ha convertit en un autèntic maldecap per l’Ajuntament. L’equip de govern de l’Ajuntament de Reus ha gestionat el tema malament, amb poca o nul·la comunicació, amb clara supèrbia i menyspreant les opinions dels veïns.

És ben cert que quelcom s’ha de fer en aquest espai, i que s’han de conjuminar molts interessos urbanístics i de ciutat. I és ben cert que moltes persones van perdre el seu lloc de treball, però també ho és que es van respectar els drets adquirits i que les indemnitzacions pels acomiadaments derivats de l’extinció dels contractes, van ser acceptables o, almenys, raonables.

Tanmateix, hi havia formes de compensar adequadament la família propietària de les instal·lacions, i no era necessari dissenyar un pla urbanístic caracteritzat per localitzar grans edificis de notable alçada, tot trencant l’harmonia d’una zona que, agradi més o menys, resta configurada com una àrea residencial amb cases unifamiliars en filera i blocs plurifamiliars de petita mida.

L’equip de govern ha de saber que una ciutat es construeix respectant la diversitat i el pluralisme, i que això també val per a l’urbanisme.

A Reus no tot poden ser habitatges plurifamiliars de protecció oficial. Cal tenir en compte que a la Sedera es planteja assolir fins a un 70%, xifra que es situa molt per sobre del que exigeix la normativa urbanística vigent.

Evidentment, si els antics propietaris, que no tenen cap culpa dels plantejaments endegats per l’equip de govern, han de recuperar els diners amb tants pisos de protecció oficial, es fa prou difícil que puguin fer-ho amb l’edificació de 206 habitatges. Tanmateix, per què no fer menys habitatges protegits, a fi i efecte de poder fer menys unitats i, per tant, rebaixar considerablement les alçades dels edificis? Sembla raonable.

I no oblidem que, a Reus, podem aprofitar un nombre considerable d’edificis amb l’estructura o la coberta d’aigües ja feta, però que estan aturats per la crisi immobiliària, per localitzar un gran nombre d’habitatges de protecció oficial. Així tots hi podem sortir guanyant si tenim visió de ciutat. u

si jo fos alcalde, trauria totes les zones blaves, a excepció del

tomb de ravals

volem destacar la tasca de veïns

i entitats per defensar una posició que consideraven justa

el govern ha de saber que una ciutat es construeix respectant

la diversitat i el pluralisme

és important aclarir que no fem tot aquest seguit d’obres per

casualitat

EL MERCADAL 7a època núm. 1724

TELèFONS D’INTERèS

& 010 www.reus.catDes de fora de Reus 977 010 010

reus guàrdia urbana

�092reusTaxi

�977 345 050

Emergències

112Emergències

mèdiques

061Mossos

088Policia

Nacional

091

977 300 006

Guàrdia Urbana info.guardiaurbana@reus.catUrgències 092

Comissaria 977 010 092

Oficina d’Atenció a la Víctima 977 010 092

Dipòsit de vehicles 977 010 056

Servei de Mobilitat i Circulació 977 010 068

Polítiques Socials i Transversals info.politiquessocials@reus.catPolítiques Socials i Transversals 977 010 229

Grup Hospital i SanitatHospital Universitari de Sant Joan 977 310 300

Hospital (Urgències) 977 320 424

CMQ Reus 977 010 800

CAP Reus 1 977 778 511

CAP Reus 2 977 778 512

CAP Reus 3 i 4 977 328 419

CAP Reus 5 977 776 802

Sanitat Respon 902 111 444

Promoció info.promocio@reus.catREDESSA 977 300 003

Palau de Fires i Congressos 977 326 363

Reus Turisme infoturisme@reus.catOficina d’informació turística 902 360 200

Gaudí Centre 977 010 670

Medi Ambient info.mediambient@reus.catÀrea de Medi Ambient 977 010 074

Aigües de Reus (AREMSA) 977 127 019

Aigües de Reus (Avaries) 900 777 666

Deixalleria 977 010 212

Espai d’Informació Ambiental 977 010 088

Centre de Recursos per a la Protecció de la Salut i el Medi 977 010 061

Arquitectura i Urbanismeinfo.arquitectura@reus.catOficina d’Habitatge 977 010 071

GUPSA 977 300 475

Serveis tècnics 977 010 076 977 010 075

Via Pública info.viapublica@reus.catAparcaments i Mercats (AMERSAM) 977 300 006

Reus Transport 977 300 006

Agència del Paisatge Urbà 977 010 669

Educació i Formació info.educacio@reus.catIMFE Mas Carandell 977 010 850

Oficina Municipal d’Escolarització (OME) 977 010 046

Esport i Lleure info.esport@reus.catPavelló Olímpic Municipal (RELLSA) 977 300 091

Piscines Municipals (RELLSA) 977 328 257

Estadi Municipal 977 330 020

Hisenda info.hisenda@reus.catServei d’Atenció al Contribuent (SAIC) 977 010 070

OMIC omic@reus.catOficina Municipal del Consumidor (OMIC) 977 010 050

benestar info.benestar@reus.catServeis Socials 977 010 034 info.serveissocials@reus.cat

Oficina d’Atenció a la Víctima 977 010 092

Institut Municipal de Puericultura Dr. Frias 977 010 040

Tanatori (Serveis Funeraris) 977 753 107

Cementiri general de Reus 977 341 272

Participació i Ciutadania info.participacio@reus.catCasal de les Dones 977 010 672

Solidaritat i Cooperació 977 010 029

Centres Cívics centrescivics@reus.cat

Centre Cívic Ponent 977 010 044

Centre Cívic Mestral 977 010 039

Centre Cívic Llevant 977 010 026

Centre Cívic Carrilet 977 010 051

Centre Cívic Migjorn 977 010 032

Centre Cívic Mas Abelló 977 010 030

Cultura info.cultura@reus.catBiblioteca Central Xavier Amorós 977 010 025

Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca 977 010 660

Museu d’Art i Història 977 010 662

Arxiu Municipal 977 010 054

Teatre Bartrina 977 010 658

Teatre Fortuny 977 010 657

Centre de la Imatge Mas Iglesias (CIMIR) 977 010 665

Cal Massó 977 010 064

IMAC 977 010 650

Oficina de festivals 977 010 651

Mas Pintat 977 010 057

Joventut info.joventut@reus.catOficina Pla Jove 977 010 650

Sindicatura de Greuges sindicatura.de.greuges@reus.cat

Sindicatura Municipal de Greuges 977 010 655

Grups municipals

PSC g.m.psc@reus.cat 977 010 080

CiU g.m.ciu@reus.cat 977 010 081

PPC g.m.ppc@reus.cat 977 010 082

ERC g.m.erc@reus.cat 977 010 083

ICV·EUiA g.m.icv·euia@reus.cat 977 010 084

CORI g.m.cori@reus.cat 977 010 085

Altres telèfons d’interèsFECSA (Avaries) 902 536 536

Gas Natural (Avaries) 900 750 750

Correus 902 197 197

RENFE 902 240 202

Estació d’autobusos 977 770 698

Aeroport de Reus 977 779 800

Canal Reus TV 977 300 509

Universitat Rovira i Virgili 902 337 878

Cambra de Comerç 977 338 080

CNL de l’Àrea de Reus Miquel Ventura 977 128 861

Altres administracionsGeneralitat de Catalunya 012

Consell Comarcal del Baix Camp 977 327 155

Diputació de Tarragona 977 296 600

Subdelegació del Govern 977 999 000

GuàrdiaCivil

062