1. Pingins 2. Ping d'Adlia alimentant el seu pollet 3. El ping emperador s l'espcie ms gran. Els adults mesuren 110 cm i pesen 35 kg 4. Un de cada 50.000 pingins neix amb coloraci marr. Se'ls anomena pingins isabelins. Sn depredats ms fcilment, doncs no es mimetitzen contra el fons del mar. 5. Els pingins antrtics no tenen depredadors a terra ferma, i de fet sn molt confiats 6. Les orques no han vingut pas a jugar amb els pingins, sin a menjar-se'ls! 7. El nom ping prov d'una au no voladora que habitava a les regions polars de l'hemisferi nord. Tot i assemblar-se en aspecte i costums al ping austral, no hi est emparentat. La semblana s deguda al que els bilegs anomenenevoluci convergent. El ping del nord es va extingir per l'excs de cacera al segle XIX. Se'n conserven alguns exemplars dissecats. Quan els exploradors de l'antrtices van trobar amb una au semblant, van usar el mateix nom.