pla d ordenació urbanística ... - ajuntament de...

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal

Mediona (Adaptat al Text Refós de la Llei d’Urbanisme DL 1/2010 i al seu Reglament D 305/2006)

________________________________________________________________________________________________________________________________

APROVACIÓ DEFINITIVA – TEXT REFÓS . febrer 2012 ________________________________________________________________________________________________________________________________

5. MEMÒRIA D’ORDENACIÓ ________________________________________________________________________________________________________________________________

AJUNTAMENT DE MEDIONA ________________________________________________________________________________________________________________________________

APROVACIÓ DEFINITIVA

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Mediona . Memòria d’Ordenació . 1

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ ........................................................................................................... 2 1.1. Justificació de la revisió ................................................................................................................... 2

1.1.1. Adaptació al planejament de rang superior ................................................................................ 2 1.2. Procés de Participació Ciutadana .................................................................................................... 8 1.3. Contingut documental ...................................................................................................................... 9

BREU DIAGNOSI DEL MUNICIPI ...................................................................................... 9 1.4. Estructura general del municipi ........................................................................................................ 9 1.5. Evolució urbanística ....................................................................................................................... 11

OBJECTIUS I CRITERIS DEL PLA .................................................................................. 11 1.6. Determinacions generals ............................................................................................................... 11 1.7. Criteris i objectius generals ............................................................................................................ 11 1.8. Objectius específics ....................................................................................................................... 12

1.8.1. Objectius de Sostenibilitat........................................................................................................ 12 1.8.2. Objectius respecte el vectors ambientals ................................................................................. 12 1.8.3. Objectius respecte l’habitatge .................................................................................................. 12 1.8.4. Objectius respecte els usos i activitats econòmiques ............................................................... 12 1.8.5. Objectius respecte els assentaments urbans no tradicionals .................................................... 13 1.8.6. Objectius respecte els equipaments i serveis ........................................................................... 13 1.8.7. Objectius respecte la xarxa viària i mobilitat ............................................................................. 13 1.8.8. Objectius respecte la normativa urbanística ............................................................................. 13

2. PROPOSTES I ACTUACIONS DEL POUM ............................................................. 14 2.1. Compliment de les condicions del planejament territorial ................................................................ 14 Règim del sòl i sectors de planejament derivat ........................................................................................... 15

2.1.1. Sòl Urbà .................................................................................................................................. 15 2.1.2. Sòl Urbanitzable ...................................................................................................................... 16 2.1.3. Sòl No Urbanitzable................................................................................................................. 16

2.2. Sistemes ....................................................................................................................................... 16 2.2.1. Sistema viari. Infraestructures de Comunicació i del Transport................................................. 16 2.2.2. Sistema Hidràulic .................................................................................................................... 17 2.2.3. Sistema de parcs i jardins ........................................................................................................ 18 2.2.4. Sistema de Protecció de Sistemes ........................................................................................... 18 2.2.5. Sistema d’Equipaments Comunitaris........................................................................................ 19 2.2.6. Sistema d’Habitatges Dotacionals............................................................................................ 20 2.2.7. Sistema de Serveis Tècnics i Ambientals ................................................................................. 20 2.2.8. Patrimoni públic de sòl i d'Habitatge ........................................................................................ 21

2.3. Zones ............................................................................................................................................ 22 2.3.1. Zones en Sòl Urbà i Sòl Urbanitzable ...................................................................................... 22 2.3.2. Zones en Sòl No Urbanitzable ................................................................................................. 23

2.4. Preservació del Paisatge i del patrimoni cultural............................................................................. 24 2.4.1. Criteris d’actuació sobre el paisatge ........................................................................................ 24 2.4.2. Custòdia del territori ................................................................................................................ 24 2.4.3. Protecció del patrimoni natural, cultural, arquitectònic i arqueològic ......................................... 24

3. QUADRES NUMERICS ............................................................................................ 26 4. FITXES DEL PLANEJAMENT DERIVAT ................................................................. 27 LLISTAT DE PLÀNOLS D’ORDENACIÓ ......................................................................... 36

5. ANNEXOS ................................................................................................................ 37


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


1. INTRODUCCIÓ El dia 9 de juny de 1993 van ser aprovades les Normes Subsidiàries Tipus b de planejament de Mediona i foren publicades al DOGC el dia 8 de setembre de 1993. Durant aquests 15 anys de vigència s’han plantejat al voltant d’una desena de modificacions puntuals per tal d’adaptar-la a les necessitats del municipi.

En aquest temps, s’han aprovat diversos plans territorials i successives reformes de la legislació urbanística i en matèria de sòls i valoracions. Entre les més recents trobem el Decret Legislatiu 1/2010 de 3 agost, pel qual s’aprova el Text Refòs de la Llei d’Urbanisme; la Llei 8/2007, de 28 de maig, del sòl (entrada en vigor el dia 1 de juliol de 2007), la Llei 1/2007, de mesures urgents en matèria urbanística, així com també s’ha aprovat la Llei 18/2007, del dret a l’habitatge, a les quals es veurà subjecte el POUM. També s’han redactat i aprovat diferents lleis d’àmbits sectorials, com la de mobilitat, el paisatge, les àrees comercials, entre altres, que incideixen directament en el planejament urbanístic municipal i que en requereixen una adaptació urgent.

En aquest sentit, els dies 18 i 23 d’octubre de 2006 va sortir publicat al BOP i al DOGC, respectivament, l’acord per obrir el concurs públic per a la redacció del POUM del municipi de Mediona, en el qual també es va acordar aprovar el text refós de les Normes Subsidiàries de Planejament del Municipi amb totes les modificacions introduïdes. Finalment, el Ple municipal va acordar el dia 25 de novembre del 2006 finalitzar el procés de selecció per l’adjudicació de la redacció del POUM del municipi de Mediona, resultant finalista la consultora urbanística Estudi Ruràlia.

1.1. Justificació de la revisió La necessitat d’aquest Pla deriva, en general, de les determinacions de la legislació urbanística i, en particular, de la dinàmica pròpia del municipi que assoleix uns nivells de població i d’activitat que fan imprescindible l’establiment d’un marc adequat que reguli el seu desenvolupament urbanístic.

L’objectiu de les Normes Subsidiàries de planejament era dotar al municipi de Mediona d’unes Normes del Planejament que permetessin un desenvolupament urbà harmònic, fent-lo coincidir en el possible amb aquells elements físics i legals fàcilment reconeixibles i identificables tant en els plànols com en la realitat tot seguint la legalitat vigent del moment.

La indispensable reestructuració del municipi d’acord amb els nous requeriments respecte a les infraestructures generals, de comunicacions i la pròpia necessitat d’ordenar els creixements residencials caldrà que s’articuli sense malmetre els espais d’alt valor natural, agrari i paisatgístic que voregen el nucli urbà i tot el terme municipal.

Es pretén que el nou pla d’ordenació estableixi una estratègia d’arranjament i creixement del teixit urbà del poble veritablement adequada a la seva realitat social, arquitectònica paisatgística, mediambiental i econòmica.

En els últims 15 anys la legislació en matèria d’urbanisme ha sofert una evolució molt important, relacionada, en molts casos, amb les necessitats d’estructuració del territori derivades de les dinàmiques socials i d’activitat, però també, i molt especialment, amb el canvi de mentalitat respecte al medi ambient. La consciència de que el territori, entenent-lo en la seva globalitat, com a matriu física i natural que suporta l’activitat humana, no és un bé inesgotable i que les modificacions a què el sotmetem el poden alterar irreversiblement ha suposat un canvi de direcció i sensibilitat en la pràctica de l’urbanisme.

D’altra banda, durant el període entre l’aprovació de l’Avanç Pla del POUM i la redacció de la documentació de l’Aprovació Inicial, el dia 16 de setembre de 2008 va sortir publicat en forma d’Edicte l’Aprovació Definitiva del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès, que estableix les bases per al desenvolupament de la comarca, molt relacionat amb les infraestructures de transport de l’eix de Vilafranca i l’impuls del sector vitivinícola.

1.1.1. Adaptació al planejament de rang superior a) Pla Territorial General de Catalunya (PTGC) El Pla Territorial General de Catalunya (PTGC), aprovat per la Llei 1/1995, de 16 de març, pel Parlament de Catalunya, és el primer instrument jeràrquic en l’ordenació territorial i urbanística del territori català, que defineix objectius per assolir el desenvolupament sostenible de Catalunya, l’equilibri territorial i la preservació del medi ambient i té com a funció definir el model indicatiu i de referència per a la resta de plans, programes i actuacions que afecten el territori. El Pla inclou les determinacions següents:

• La definició de les zones del territori amb característiques homogènies per raó del potencial de desenvolupament i de la situació socioeconòmica.

• La indicació dels nuclis de població que, per les seves característiques, hauran d’exercir una funció impulsora i reequilibradora.

• La determinació dels espais i dels elements naturals que cal conservar per raó d’interès general referida a tot el territori.

• La definició de terres d’ús agrícola o forestal d’especial interès que cal conservar o ampliar per les característiques d’extensió, de situació i de fertilitat.

• La previsió de l’emplaçament de grans infraestructures, especialment de comunicació, de sanejament i energètiques i d’equipaments d’interès general.

• La indicació de les àrees del territori en les quals cal promoure usos específics. • La definició dels àmbits d’aplicació dels plans territorials parcials que s’hauran d’adequar

als àmbits establerts en la divisió territorial de Catalunya; es poden agrupar unitats comarcals, però en cap cas no es poden dividir

El Pla Territorial General de Catalunya defineix diversos àmbits funcional territorials, formats per un sistema central, que en polaritza les relacions, i uns sistemes urbans que s’hi relacionen amb un cert grau de dependència, de manera que el conjunt constitueix una unitat funcional definida i composada a partir de sistemes urbans de diferents comarques. El PTGC subdivideix el territori català en els àmbits funcionals territorials (AFT) següents:

AFT de les Comarques Centrals AFT de Ponent AFT de les Comarques Gironines AFT del Camp de Tarragona AFT de les Terres de l’Ebre AFT de l’Àmbit Metropolità de Barcelona AFT de l’Alt Pirineu i Aran Pel que fa a les propostes del PTGC, Mediona es troba dins l’AFT de l’Àmbit Metropolità de Barcelona, parcialment inclosa en un sistema de reequilibri territorial de nivell 2. Aquests sistemes es troben localitzats a l’exterior de l’àmbit metropolità barceloní, i tenen una funció equilibradora important respecte el territori global de Catalunya; el seu nivell es fixa en relació al seu potencial actual, de desenvolupament i situació respecte a altres sistemes urbans. Aquesta proposta afecta la part del municipi que compren els nuclis de Sant Pere Sacarrera i les urbanitzacions de La Font del Bosc i Les Pinedes de Sant Elies, tenint en compte la seva proximitat respecte als eixos de comunicació principals i el seu potencial intermedi de desenvolupament. La resta de municipi no forma part de cap sistema urbà de proposta, pel fet de trobar-se en una zona amb molt poca presència d’urbanització, amb fort pendent i una morfologia complicada, així com per la presència de valors ecològics i paisatgístics importants.


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Les polítiques globals del PTGC per als sistemes de reequilibri territorial són, d’una banda, potenciar les seves capacitats com a alternativa als atractius del sistemes de l’àmbit metropolità, de manera que es permeti un reequilibri global; i d’altra banda, potenciar el seu desenvolupament preservant la qualitat de vida que s’hi gaudeix, buscant una prestació elevada de serveis i equipaments especialitzats. En aquest sentit, el PTGC proposa afavorir el desenvolupament de sòl per a usos tant residencial, com industrial i terciari, acompanyat d’una adequada dotació de serveis. Figura.1. Detall del plànol de proposta del Pla Territorial General de Catalunya

Font: DPTOP Pel que fa al territori no inclòs en cap sistema de proposta, la principal determinació del Pla és la d’establir polítiques de preservació, tant a les àrees urbanes com rurals, pels seus valors ambientals i culturals, amb la protecció dels seus recursos i la recerca de formes de rendibilització de la seva economia, molt lligada al sector primari. Entre altres, s’apunta a l’aprofitament de les possibilitats turístiques que ofereixen els seus entorns privilegiats. Les determinacions del PTGC, tant pel que fa a les polítiques de desenvolupament com a l’establiment de paràmetres reguladors i estàndards mínims de serveis, s’han de desenvolupar mitjançant el Pla Territorial Parcial de l’Àmbit Metropolità, actualment en fase de redacció. A més, la nova legislació aplicable en matèria urbanística dota al Pla d’un instrumental més potent per a la gestió de les seves propostes – especialment els Plans directors urbanístics - del que es disposava en el moment de l’aprovació del Pla territorial general. b) Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB) El Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB), aprovat definitivament el 20 d’abril de 2010 (DOGC núm 5627 – 12/05/2010), és un dels set plans territorials parcials en què es desenvolupa el Pla territorial general de Catalunya, i comprèn el territori que abasten les comarques de l'Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental, amb una superfície total de 3.236 km2 repartits entre 164 municipis.

El Pla territorial Metropolità estableix les seves determinacions sobre la base de tres estratègies: la d'espais oberts, la d'assentaments urbans i la d'infraestructures de mobilitat. Objectius i criteris. El Pla estableix les pautes per a una evolució urbanística que respongui als criteris del Programa de planejament territorial. El PTMB identifica unes estratègies de desenvolupament i les assigna a cada nucli, i deixa al planejament urbanístic la definició del model d’implantació urbana i les determinacions concretes que regularan les iniciatives d’urbanització i d’edificació en funció de les característiques físiques, socials i econòmiques de cada nucli i àrea urbana. La definició d’aquesta estructura nodal de referència ha buscat 15 finalitats principals: a) Consolidar i potenciar el paper de lloc central de la regió metropolitana de Barcelona dins del context europeu i internacional. b) Articular el sistema urbà de Barcelona, l’Àrea metropolitana central i les ciutats de l’Arc Metropolità amb els seus entorns urbans i amb la resta de polaritats que vertebren el territori català. c) Potenciar l’ús eficient de les àrees urbanes per a disminuir les necessitats d’extensió. d) Assolir masses crítiques de població i llocs de treball que facilitin tant la disminució de les necessitats de mobilitat com la dotació de transport públic. e) Mantenir o fomentar l’equilibri entre població i llocs de treball a les àrees urbanes que presenten tendències al desequilibri o bé tenen desequilibris inicials significatius pel que fa a aquestes variables. f) Mantenir i fomentar el paper dels centres urbans tradicionals i possibilitar operacions de nova centralitat a les àrees urbanes perifèriques. g) Fomentar la misticitat d’usos dels teixits urbans. h) Facilitar la integració dels creixements i combatre els riscos de segregació urbana. i) Afavorir la formació d’àrees urbanes socialment cohesionades que facilitin la integració de la població immigrada. j) Evitar i corregir la dispersió d’usos i edificacions en el territori. k) Propiciar el desenvolupament urbà en les localitzacions de major aptitud. l) Racionalitzar la implantació de les àrees especialitzades aïllades existents. m) Preservar el valor patrimonial del sistema d’assentaments. n) Proporcionar pautes per a una distribució espacial funcionalment adequada dels equipaments d’interès plurimunicipal. o) Evitar els possibles efectes negatius dels desenvolupaments urbans sobre el paisatge. En síntesi, cinc principis operatius orienten aquesta proposta: - Ús eficient del sòl. La reutilització, renovació o reforma del sòl urbà existent són preferibles a noves extensions de la urbanització. En tot cas, aquestes haurien de tenir una suficient intensitat d’habitatge i usos urbans. - Nodalitat. L’extensió urbana, que serà també necessària, s’ha d’orientar preferentment al reforçament nodal: augment del rang de les ciutats i creació de centralitats i articulacions en els sistemes continus. - Usos mixtos i equilibrats. Les actuacions urbanístiques de transformació i d’extensió urbana han d’afavorir una correspondència quantitativa entre població ocupada i llocs de treball previsibles, ja sigui en l’àmbit de l’actuació o en un entorn significatiu.


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


- Ordenació per xarxes. Les oportunitats de les actuacions ferroviàries s’han de tractar conjuntament amb l’ordenació dels usos i l’habitatge per tal que es maximitzi la població servida per aquests mitjans. També la xarxa viària d’escala metropolitana, a més de les seves finalitats funcionals, ha de jugar un paper ordenador del conjunt d’assentaments urbans i, en especial, de les seves trames perifèriques. - Integració amb els espais oberts. La xarxa d’espais oberts, que el Pla ha de configurar reforçant la seva continuïtat espacial, ha de ser un component actiu de l’ordenació. Les estratègies que estableix el PTMB per al conjunt de Mediona s’adapten a la realitat de cadascun dels seus assentaments i es poden sintetitzar de la següent manera: Sistema d’espais oberts El sistema d’espais oberts comprèn tot aquell sòl que té el règim de no urbanitzable en el moment d’elaboració del pla territorial. Per tal d’adaptar-les a les seves especificitats, el Pla Territorial Metropolità de Barcelona estableix tres tipus de protecció en el sistema d’Espais Oberts, dels quals a Mediona existeixen les dues categories que seguidament s’exposen.

- Espais de protecció especial d’interès natural i ambiental Aquest tipus de qualificació

també inclouria aquells sòls subjectes a alguna figura jurídica de caràcter supramunicipal, com ara la Xarxa Natura 2000, els espais PEIN, els Parcs de la Diputació de Barcelona, etc, més aquells espais complementaris amb valors naturals similars i els corresponents als connectors biològics que acaben d’estructurar el sistema. Haurien de mantenir indefinidament el règim de no urbanitzable i per a les actuacions que la Llei d’Urbanisme admet en aquesta classe de sòl s’exigeixen unes certes cauteles i garanties de que no es malmetran els valors que en motiven la protecció.

Espais de protecció especial de la vinya. Aquesta categoria de sòl esta integrada per espais o elements d’interès o especial interès agrari, en especial els espais vitivinícoles i les zones de vinya integrades a la denominació d’origen Penedès, els espais amb una funció paisatgística rellevant, així com els espais amb una funció estratègica de reserva d’espai obert o lliure en relació amb el model territorial. Es troben únicament localitzats en la plana agrícola entre Monterrey Park i Sant Quintí de Mediona.

Corredor fluvial. S’identifica la riera de Mediona com a corredor fluvial, pel seu valor ambiental.

Figura 2. Detall del plànol de Proposta del Sistema d’Espais Oberts del PTMP 2010

Font: Programa per al Planejament Territorial. DPTOP Abril. 2010

Figura.3. Detall del plànol dels estudis previs dels Espais Oberts segons la seva la seva funcionalitat ecopaisatgística.

Font: Programa per al Planejament Territorial. DPTOP Abril. 2008.


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Sistema d’assentaments urbans Creixement de reequilibri per als nuclis urbans de Sant Joan de Mediona i de Sant Pere Sacarrera L’estratègia de reequilibri s’estableix per a aquells nuclis urbans de poca extensió, condicions de limitada connectivitat i/o poca disponibilitat de sòl amb aptitud per a ésser urbanitzat, on el creixement ha d’adequar-se a les dinàmiques demogràfiques i econòmiques del municipi, però on no és aconsellable que es dimensioni per a acollir creixements exògens més enllà dels necessaris per a reequilibrar l’estructura d’edats. Millora urbana i compleció per als nuclis de Can Paixano, Can Jombo i Les Cases Noves El Pla estableix aquesta estratègia en aquells nuclis i àrees urbanes que per la seva petita dimensió no tenen capacitat per a estructurar extensions urbanes o que no disposen de sòl físicament apte per a la urbanització o que tenen un baix nivell d’accessibilitat. L’objectiu d’aquesta estratègia és la recuperació i millora d’aquests nuclis com a patrimoni urbanístic, mitjançant el foment de la residència associada a les activitats rurals, a les activitats professionals desconcentrades, i a la segona residència de reutilització, i també als serveis turístics de qualitat i petita escala. Manteniment del caràcter rural al nucli de Can Verdaguer i de Cal Xamaio Mitjançant l’establiment d’aquesta estratègia, el Pla regula dos tipus d’entitats existents: a) Les formades per agrupacions d’edificacions rurals que mantenen una clara separació entre elles, on estableix que caldrà que es mantingui la configuració dispersa de l’assentament i s’eviti una compactació contradictòria amb el seu caràcter estrictament rural. b) Les que presenten una estructura compacta, de petita magnitud, resultat de l’adaptació morfològica a una singularitat del territori, on estableix que es mantingui aquesta configuració. Figura 4. Detall del plànol de Proposta del Sistema Urbà. Estratègies urbanes. PTMB 2010

Font: Programa per al Planejament Territorial. DPTOP Abril. 2010.

c) Pla Director Territorial de l’Alt Penedès (PDTAP)

El Pla Director Territorial de l’Alt Penedès (a partir d’ara PDTAP), aprovat definitivament el 16 de setembre de 2008, desenvolupa les determinacions del PTGC en l’àmbit de la comarca de l’Alt Penedès, actualment en un fort procés de transformació. El PDTAP formarà part dels instruments de desplegament del Pla Territorial Metropolità de Barcelona, un cop aquest últim s’hagi aprovat definitivament. Així, la redacció del PDTAP respon a la voluntat del Consell Comarcal de l’alt Penedès, i s’afegeix als treballs realitzats fins ara sobre el seu àmbit, com l’Estudi i la Carta del Paisatge, com una eina d’ordenació i gestió d’un territori contrastat i en moviment. Els objectius principals del PDTAP són els següents:

• Donar cabuda a les previsions de nous d’habitatges i llocs de treball adoptades com a hipòtesis de futur per a l’àmbit del Pla, amb especial atenció a les necessitats de sòl per a habitatge assequible.

• Establir la protecció adient de la diversitat biològica i d’altres valors naturals del territori i els proveeixi de la funcionalitat necessària a partir d’un sistema d’espais protegits.

• Garantir la preservació del paisatge propi de la comarca. • Garantir la permeabilitat ecològica de la matriu territorial. • Contribuir al millor estat de la comarca. • Contribuir a la generació de riquesa a partir de l’aprofitament ordenat i sostenible dels

recursos del territori i del desvetllament del seu potencial endogen. • Distribuir i disposar els usos i les xarxes d’infraestructures en el territori de manera que

afavoreixin una eficiència econòmica creixent considerada en el conjunt de l’àmbit i en el conjunt de Catalunya.

• Donar als ciutadans, amb independència del seu lloc de residència, d’unes condicions raonablement equiparables en l’accés a la renda i els serveis.

• Que el desenvolupament sigui sostenible i que respongui als criteris del Programa de Planejament Territorial de Catalunya explicitats en la memòria del Pla i que tenen el següent enunciat:

1. Afavorir la diversitat del territori i mantenir la referència de la seva matriu biofísica. 2. Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables en general com a components de l’ordenació del territori. 3. Preservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic del territori. 4. Moderar el consum de sòl. 5. Afavorir la cohesió social del territori i evitar la segregació espacial de les àrees urbanes. 6. Protegir i potenciar el patrimoni urbanístic que vertebra el territori. 7. Facilitar una política d’habitatge eficaç i urbanísticament integrada. 8. Propiciar la convivència d’activitats i habitatge a les àrees urbanes i racionalitzar la implantació de polígons industrials o terciaris. 9. Aportar mesures de regulació i orientació espacial de la segona residència. 10. Vetllar pel caràcter compacte i continu dels creixements. 11. Reforçar l’estructura nodal del territori a través del creixement urbà. 12. Fer de la mobilitat un dret i no una obligació. 13. Facilitar el transport públic mitjançant la polarització i la compacitat dels sistemes d’assentaments. 14. Atendre especialment la vialitat que estructura territorialment els desenvolupaments urbans. 15. Integrar els espais de transport i de la logística a la matriu territorial.


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Les estratègies de desenvolupament del PDTAP no suposen un tractament homogeni per a les diferents comarques, ja que els escenaris econòmics i demogràfics s’han establert tenint en compte la diversa capacitat de transformació i d’acollida del territori i les àrees amb potencialitat nodal i la seva accessibilitat. A partir d’aquí, les propostes del PDTAP s’organitzen tenint en compte tres sistemes d’estructuració bàsica del territori: els espais oberts, els assentaments i les infraestructures de comunicació. Pel que fa al sistema d’espais oberts, formats per la suma dels sòls no urbanitzables, els objectius del PDTAP són afavorir la diversitat i la conservació de la identitat de la matriu biofísica, mitjançant la protecció dels espais d’interès natural i agrari com a components d’ordenació del territori. A més, es reconeix la importància de la preservació de la qualitat del paisatge característic de la comarca com a potencial de desenvolupament d’aquesta. Tot el sòl no urbanitzable de la comarca queda qualificat com a sòl de protecció especial, on es defineixen dos tipus en funció de l’objecte de protecció: Figura.5. Detall del plànol de proposta del sistema d’espais oberts del PDTAP, centrat en el municipi

Font: DPTOP 2008 Sòl de protecció especial d’interès natural o ambiental: Comprèn aquells sòls que formen part d’àmbits de protecció establerts en la normativa sectorial, com el Pla d’espais d’interès natural (PEIN) i la Xarxa Natura 2000 i aquells que el Pla considera que cal preservar pel seu valor com a espais o elements d’especial interès natural, com a connectors ecològics, o com a àrees d’usos agraris d’especial interès i també per la seva funció específica de preservar i en el seu cas millorar l’entorn, la qualitat ambiental i l’equilibri dels sistemes.

Sòl de protecció especial de la vinya: Aquesta categoria de sòl esta integrada per espais o elements d’interès o especial interès agrari, en especial els espais vitivinícoles i les zones de vinya integrades a la denominació d’origen Penedès, els espais amb una funció paisatgística rellevant, així com els espais amb una funció estratègica de reserva d’espai obert o lliure en relació amb el model territorial. En aquest cas, el sòl no urbanitzable de quasi tot el terme de Mediona queda qualificat com a sòl d’especial protecció per valor natural i connectors, i una petita part corresponent a la plana agrícola de Monterrey Park i Sant Quintí de Mediona, com a sòl d’especial protecció de la vinya. El PDTAP també considera com a sòl d’especial protecció amb valor de connector els principals cursos fluvials, essent necessari que així es reflecteixi en el planejament municipal i que en l’ordenació d’espais urbans per on discorren trams fluvials es tingui en consideració aquesta condició. Tot el terme queda protegit amb la categoria d’aqüífer protegit (Ancosa-Miralles).

Pel que fa a les infraestructures de transport, els objectius del Pla s’orienten cap a reforçar i equilibrar la mobilitat en el corredor de l’autopista i a millorar la xarxa local de la comarca. Les propostes principals s’estructuren a partir d’una jerarquització de la xarxa, que ha de servir per definir les actuacions i organitzar la millora i potenciació del transport col·lectiu.

Les actuacions proposades pel PDTAP que afecten al municipi són la consolidació i millora de les carreteres de l’eix estructurant secundari que connecten els nuclis del municipi amb la C-15. La carretera BV-2304 a Sant Pere Sacarrera i la BV-2136 a Sant Joan de Mediona.

Finalment, respecte al sistema d’assentaments, el PDTAP estableix uns criteris generals, sobre els quals es basen les estratègies de desenvolupament dels diversos assentaments. Aquests criteris responen a les possibilitats de comunicació territorial, a les opcions i dinàmiques de creixement, a les relacions amb la resta de la comarca, i a la seva estructura física i elements de valor patrimonial i ambiental. Alhora, el PDTAP defineix una classificació segons la naturalesa dels assentaments on, en el cas de Mediona, podem distingir: Nuclis urbans tradicionals: Sant Joan de Mediona, Sant Pere Sacarrera, Les Cases Noves de Can Pardo, i, en un altre ordre de dimensió, els barris de Can Paixano, La Quadra d’Agulladolç i Can Xombo. Àrees especialitzades: les urbanitzacions residencials de La Font del Bosc, Les Pinedes de Sant Elies, Monterrey Park i la implantació industrial de Can Xombo. Petits assentaments en sòl no urbanitzable: Can Xamaio i Can Verdaguer. Les estratègies que estableix el PDTAP per al conjunt de Mediona s’adapten a la realitat de cadascun dels seus assentaments i es poden sintetitzar de la següent manera:


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Figura.6. Detall del plànol de proposta proposta del sistema d’espais oberts del PDTAP

Font: DPTOP 2008 Creixement de reequilibri: Sant Joan de Mediona, Sant Pere Sacarrera Estratègia de manteniment de les característiques actuals, en general sense superar el potencial de creixement previst pel planejament vigent, que serà avaluat i adaptat a les necessitats reals en el moment de la seva revisió. En aquest sentit, s’evitaran els increments d’oferta de sòl per a residència i activitats que puguin suposar un creixement desequilibrat o exògen. Consolidació i millora: Les Cases Noves de Can Pardo, Can Xombo, Can Paixano Estratègia que consisteix en la recuperació i millora d’aquests nuclis com a patrimoni urbanístic, mitjançant el foment de la residència associada a les activitats rurals, a les activitats professionals i a la segona residència de reutilització, així com els serveis turístics de qualitat de petita escala. El PDTAP proposa que el planejament municipal pugui adaptar-se a les condicions particulars de cada nucli, per tal de redefinir i completar el perímetre urbà o bé mantenir-lo estrictament igual.

Manteniment del caràcter rural dispers: Can Xamaio, Can Verdaguer, la Quadra d’Agulladolç L’objectiu és mantenir el perímetre existent, en funció de les parcel·les edificades, o bé regular-ne l’edificació. En tots els casos és important que el planejament defineixi l’àmbit i perímetre de l’assentament, ja sigui a través de la delimitació d’una zona específica o bé d’un pla especial en sòl no urbanitzable. Consolidació en zones especialitzades: La Font del Bosc, Les Pinedes de Sant Elies, Monterrey Park i Can Xombo industrial. Suposa l’acceptació de la implantació amb les característiques previstes pel planejament, sense perjudici de les accions de millora o integració en el paisatge que hi convinguin. El PDTAP especifica clarament que aquestes estratègies de creixement s’aplicaran sobre la base del sòl urbà consolidat en el planejament en el moment d’aprovació del Pla Director. Això vol dir que la classificació de nou sòl urbanitzable o la integració del previst en el planejament vigent no podrà sobrepassar les condicions expressades a les corresponents estratègies. Les revisions de planejament hauran de justificar que s’adapten a les condicions de les normes del PDTAP respecte a les estratègies de creixement. Amb independència de les estratègies que es defineixen per a cadascun dels assentaments, Mediona es troba inclosa com a capçalera d’un sistema urbà supramunicipal, el sistema de Riudebitlles, format per l’eix de municipis situats en el curs fluvial. Aquest sistema lineal el conformen els municipis de Torrelavit, Sant Pere de Riudebitlles, San Quintí de Mediona i Mediona, units per la carretera BP-2151. Relacionat amb les estratègies de desenvolupament i d’ordenació del territori, el PDTAP també es planteja diverses hipòtesis de creixement en els propers 25 anys, establint quatre escenaris bàsics (en parèntesi, s’expressa el % de creixement sobre la població actual): el manteniment de la dinàmica del període 2001-2003 (175%), un creixement d’acord amb la mitjana del període 1991-2001 (42%), la duplicació de la població (100%), i l’aplicació de les hipòtesis de l’Institut d’Estudis Territorials IET (52%). Una de les conclusions dels estudis de població realitzats per al PDTAP és que Mediona, juntament amb altres municipis de nuclis petits i àrees especialitzades, ha incrementat en els últims anys el seu percentatge de creixement, acostant-se a les previsions de l’escenari més alt, en el que es dobla la població de la comarca en els propers 25 anys. Això sembla comportar després una contradicció amb la proposta del PDTAP per Mediona, que l’entén com un municipi de petits nuclis, fora del conjunt de polaritats estructurants que conformen la resta de municipis de l’eix del Riudebitlles, sense dotar-lo d’àrees de localització preferents d’equipaments o de serveis mancomunats.


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


1.2. Procés de Participació Ciutadana L’Ajuntament de Mediona impulsa el procés de participació ciutadana amb el lema "Mediona, participa. Quin poble vols?" d’acord amb l’article 8 i de l’art. 59.3) de la Llei 1/2005, d’urbanisme de Catalunya, el qual estableix quins han de ser els principis i objectius dels processos de la participació ciutadana. El procés de consulta compta amb el següent: a) un procés d’informació desenvolupat per mitjà d’un Ban a l’Ajuntament, b) una enquesta enviada a totes les llars del municipi, c) uns Consells Ciutadans formats per la societat civil, d) un informe global i e) una informació pública a l’Aprovació Inicial del POUM, Provisional i Definitiva.

Aquest resum pretén explicar el procés i els resultats de la consulta popular per a poder incorporar la voluntat dels habitants del municipi en la seva futura planificació urbanística. El procés de consulta compta amb el següent:

- Un procés d’informació desenvolupat per mitjà d’un Ban a l’Ajuntament - Una enquesta enviada a totes les llars del municipi - Un Consell Ciutadà - Un Informe global - Un seguiment del POUM a partir de l’Aprovació Inicial - Un seguiment del POUM a partir de l’Aprovació Provisional

En primer lloc, es tracta de donar als habitants de Mediona tanta informació com sigui possible sobre el procés i els seus continguts, tant per assolir el màxim de participació, com perquè aquesta no sigui solament l’expressió d’actituds apriorístiques sinó el resultat d’una informació i una reflexió tan àmplies com siguin possibles. Una carta de presentació de la campanya Com volem el municipi de Mediona? i l’enquesta van ser redactada durant el mes de gener del 2007; distribuïdes casa per casa en mà i contestades en un període d’un mes de febrer del 2007 i dirigida pel consistori de Mediona. També s’oferia un telèfon de contacte per rebre més informació i aclarir qualsevol dubte. Els enquestats retornaran les enquestes a la seu de l’Ajuntament passats un mes de termini (febrer-març 2007). Els servis tècnics de l’Ajuntament s’encarregaran de fer un primer anàlisi aproximatiu i es confeccionaran uns primers resultats. Seguidament els redactors del POUM hi donaran un encaix més tècnic amb l’elaboració d’un Informe Tècnic que serà exposat a Informació Pública a les dependencies de l’Ajuntament.

Les respostes de les persones que van contestar l’enquesta, ens aporten un missatge força clar sobre com voldria la majoria dels participants que fos el seu municipi a nivell urbanístic. En aquest apartat es resumeixen els resultants de l’enquesta d’una forma sintètica. Així doncs, la majoria de les persones que hi van participar responen que: • Volen un poble petit i tranquil i que conservi la seva identitat. • Volen viure dins del nucli urbà. • Prefereixen les zones residencials tranquil·les de tipologia de cases unifamiliars i també

edificis de protecció oficial, sense descartar completament l’opció d’edificis de més alçada, per tal de possibilitar teixits multifuncionals.

• Volen potenciar els usos per equipaments, espais naturals per a l’oci i lleure, activitats agropecuàries, espais naturals i habitatge, i usos industrials per aquest ordre.

• Creuen que manquen gran diversitat d’equipaments, en especial transport públic, equipaments docents i culturals, i sanitaris, a part de zones comercials.

• Preocupa especialment el condicionament i millora de les carreteres actuals vers els nuclis urbans veïns, que no pas els camins rurals.

En general, segons mostren els resultats obtinguts en l’enquesta ciutadana, els/les medionencs/ques volen:

• Millorar les condicions i l’evolució de les urbanitzacions residencials aïllades • Solució integrada d’aspectes relacionats amb la mobilitat • Conservar i millorar el patrimoni cultural i natural de Mediona, així com el seu paisatge, amb

la creació de zones de lleure i d’observació • Creació i manteniment d’una xarxa d’equipaments municipals de qualitat • Estructuració del parc d’habitatges d’acord amb les necessitats de la població • Afavorir la implantació de les activitats econòmiques de forma adequada a les

característiques de la seva localització, ja sigui en nuclis urbans com en sòl no urbanitzable Durant la 1ª quinzena del mes de març del 2007, es va fer arribar, un dossier divulgatiu sobre el “Què és l’urbanisme, què és un POUM i per a què serveix el Programa de Participació Ciutadana“. Aquest document té per objectiu donar a conèixer d’una manera senzilla i gràfica el planejament urbanístic i la planificació territorial. D’aquesta manera, els membres elegits del Consell Ciutadà varen tenir un ajut divulgatiu i alhora pedagògic. Aquest document va ser pensat per a ser repartit el dia de la jornada o uns dies abans sobre el model urbanístic del futur del municipi en la seu de l’Ajuntament de Mediona.

El dia 21 de març del 2007 es va celebrar a la seu del l’Ajuntament de Mediona la jornada amb el Consell Ciutadà, iniciada a les 16.00 hores i amb una durada de dues hores. Els participants del Consell Ciutadà foren 28 persones, de les quals 23 eren homes i 5 dones. Les edats estaven homogèniament repartides entre els joves, adults i gent gran. L’organització interna del Consell Ciutadà i la moderació dels participants va anar a càrrec de l’equip redactor del POUM, en aquest cas dels portaveus de l’Estudi Ruràlia.

Per aquest motiu, s’estructurà la jornada de treball de la forma més participativa possible. L’estructura metodològica fou la següent:

1. Resum de les principals característiques i objectius generals de la planificació urbanística, especialment d’un POUM, i del Consell Ciutadà.

2. Explicació de les característiques del municipi a través de plànols d’informació i interpretació i l’ordenació vigent.

3. Confecció de 5 preguntes sobre els principals problemes urbanístics. 4. Resum de l’anàlisi de l’enquesta ciutadana. 5. Discussió sobre els dos punts anteriors. 6. Col·loqui i propostes d’ordenació municipal.

El Ple extraordinari de l’Ajuntament de Mediona va aprovar en sessió del dia 13 de desembre del 2007 els criteris i objectius del POUM i el Programa de Participació Ciutadana, inclosos en la documentació presentada com a Avanç Pla. Més tard, el dia 14 de desembre del 2007 es varen publicar en forma d’Edicte al DOGC amb el núm. 5037. 28.12.2007 pàgina. 57733 sota l’enunciat següent: “Aprovar l’Avanç de POUM redactat i formula per aquest Ajuntament”. (Veure Annex 1).

Així mateix en aquest Edicte en el punt 3 es va publicar l’aprovació de l’Informe Ambiental Preliminar del POUM que ha de ser sotmès a informació pública conjuntament amb l’Avanç Pla.

També es va publicar al BOP 308 de Barcelona. 25.12.2007. Pàg. 66 : Edicte d’Avanç Pla del POUM de Mediona. (Veure Annex 2).


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


1.3. Contingut documental El Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Mediona consta de:

• 1. Memòria de la Informació • 2. Plànols d’Informació i Interpretació • 3. Memòria Social • 4. Informe de Sostenibilitat Ambiental • 5. Memòria d’Ordenació • 6. Plànols d’Ordenació • 7. Normativa Urbanística • 8. Catàleg de Béns a Protegir • 9. Agenda i Participació Ciutadana • Annex: Resposta al·legacions • 10. Estudi d’Avaluació de la mobilitat generada • 11. Agenda Urbanística i Informe de Sostenibilitat Econòmica • 12. Memòria Ambiental • 13. Catàleg de Masies i Cases Rurals

BREU DIAGNOSI DEL MUNICIPI 1.4. Estructura general del municipi Província: Barcelona Partit Judicial: Vilafranca del Penedès Consell Comarcal: Alt Penedès Arxiprestat: Sant Feliu de Llobregat Extensió: 47,55 Km2 Alçada: 430 m Nuclis de població: 11 Població censada: 2.251 habitants (2007) Població a l’estiu: 5.000 habitants. Limita amb els termes següents: al nord amb Torre de Claramunt i el Carme; al nord-est amb Cabrera d’Igualada, al sud-est, Sant Pere de Riudebitlles i Sant Quintí de Mediona; al sud, Font-Rubí; i a l'oest amb la Llacuna. Situació

El municipi està localitzat dins la Serralada Prelitoral i a tocar la Depressió Prelitoral, fosa tectònica orientada de nord-est a sud-oest, entre la Serralada Litoral (Massís de Garraf i serres de l’Ordal) i la Serralada Prelitoral (Montserrat i serres d’Ancosa-Montagut) i que es formà a l’era terciària com a conseqüència de l’enfonsament parcial del Massís Central, fa uns 25 milions d’anys i que s’estén des de la comarca de la Selva fins a la del Baix Penedès. Aquesta serralada presenta una extraordinària complexitat tectònica i litològica. Infraestructures de transport L’accés al municipi es fa principalment des de la C-15, de Vilafranca del Penedès a Igualada, a partir de l’encreuament amb la BV-2304, que la comunica amb Sant Pere Sacarrera. La resta d’accessos són les carreteres BV-2136, que comunica el municipi amb la Llacuna, passant per Can Xombo; la BV-2137, que també arriba fins a la Llacuna, finalitzant a Les Cases Noves de Cal Pardo; i la C-244a, que uneix St. Quintí de Mediona amb Capellades travessant el municipi de sud-est a nord-est. Relleu L’orografia del terme municipal de Mediona no és molt abrupte, a excepció del turó de les Clivelleres, el turó dels Pins Verds i la serra del Bolet, tant al nord com al sud. Per contra dins la cubeta-vall troben pendents relativament suaus. El màxim desnivell existent és de 481 m entre el punt més alt de la Serra del Bolet ( 781 m), i el punt més baix, a Terme Baix (300 m). Hidrografia Tot el territori municipal pertany a la xarxa hidrogràfica del riu Anoia. La riera de Mediona travessa el terme en direcció NO-SE i desguassa al terme de Sant Sadurní d’Anoia després d’haver recorregut 32 km i travessat sis municipis. Les variacions estacionals són acusades i els períodes de cabals mínims corresponen a l’hivern i l’estiu. El cabal permanent estimat és de 60-80 l/s. Diversos torrents recullen les aigües que baixen de les serres i les porten cap a la riera. El terme és ric en aigües subterrànies a causa de la seva configuració geològica i tot el territori es troba sobre l’aqüífer Carme-Capellades, que està protegit pel Decret 328/1988. Aquest aqüífer pot arribar a donar un rendiment d’uns 2-3 hm3/any i un cabal regular de 100 l/s, amb una capacitat de 20 hm3. Destaca el ric patrimoni de més de 150 fonts inventariades. Usos del sòl Pel que fa als usos del sòl del municipi, destaca la major proporció de sòl ocupada per boscos respecte a la comarca. De fet, Mediona es caracteritza per una topografia amb força relleu, que fa que els terrenys cultivats s’hagin d’emplaçar en les zones de vall, força estretes i encaixades. D’altra banda, també destaca la gran proporció de sòl ocupat per matollars que, sumat al sòl forestal, arriba a suposar més del 60% del total de municipi. Cal dir que gran part de la coberta forestal del municipi es va veure afectada per un gran incendi l’any 1994, del que es va recuperant lentament la vegetació. En els últims anys s’està produint un increment de l’activitat agrícola, recuperant sòls per a la vinya i fruiters, ocupant zones fins ara forestals. Espais protegits Dins el terme municipal de Mediona no existeix cap espai inclòs dins del Pla d’Espais d’Interès natural (PEIN), ara bé, es troba entre els EIN Serres de Miralles-Ancosa i Montserrat. El Pla Director Territorial de l’Alt Penedès identifica com a sòl no urbanitzable d’especial protecció pels seus valors ambientals i de connector la Serra del Bolet i Turó de les Clivelleres, per la gran vàlua ecològica i paisatgística de l'espai.


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


El Parlament de Catalunya va aprovar una proposició no de llei, per a protegir la Serralada Prelitoral a través d'un Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge. Al desembre del 2001 es va realitzar l'estudi base del Pla Especial de la Serralada prelitoral de l'Alt Penedès Paisatge El PDTAP proposa identificar el paisatge de Mediona dins la Unitat 1. El paisatge forestal i agrari de les serres de Mediona i les muntanyes de Pontons, establint una línia divisòria definida pel canvi d’usos del sòl entre la plana vitivinícola i els espais forestals de les serres prelitorals. Dins d’aquesta unitat, s’estableix una subunitat, la Subunitat 1.1 El paisatge forestal i agrari de la capçalera del Mediona. El descriu com un territori on predominen els boscos (pinedes de pi blanc amb bosquets d’alzines i roures) i entremig apareixen amples superfícies de cereals i algunes vinyes. Els valors principals són estètics, productius i ecològics. Patrimoni Al municipi existeix un bon nombre d’elements de patrimoni, principalment fora dels nuclis de població, donat el caràcter rural i dispers dels assentaments. Pel que fa al patrimoni arquitectònic, entre diverses masies i edificis urbans, també trobem construccions tradicionals de pedra seca, com barraques i murs de vinya. Destaca el conjunt d’edificis religiosos associats a nuclis urbans i a masies, entre els que trobem l’església parroquial de Sant Joan de Mediona, situada en el nucli primitiu de la població, al marge dret de la riera de Mediona. El Castell de Mediona, situat en un entorn natural de gran qualitat, és l’únic element declarat BCIN. Pel que fa al patrimoni natural i etnològic, també destaquen nombroses fonts, ja siguin naturals o antropitzades. Pel que fa al patrimoni arqueològic, donades la situació central del municipi, les seves característiques geomorfològiques, i l’existència molt primerenca de poblament, ens consten nombrosos elements inventariats (100), dels quals quasi un 25% són coves, abrics o balmes. Estructura de població La població de Mediona ha estat molt inestable, els habitants han anat fluctuant constantment degut a la duresa de la climatologia i a la fragilitat d’una economia basada en l’explotació directa del territori. L’increment més gran es va produir ja en ple segle XX, concretament en el decenni dels anys trenta, però des de llavors, Mediona va experimentar un ininterromput descens demogràfic, des de la guerra civil, fins ben entrada de la democràcia; la població decau a 971 habitants l’any 1981. A partir d’aleshores, Mediona comença a guanyar pes poblacional fins arribar als nostres dies amb 2.251 habitants (2007). Aquest augment constant els últims anys està motivat sobretot a la transformació de segones a primeres residències, i a les millors condicions econòmiques de les ofertes de sòl i habitatge. El creixement de població en els últims anys ha estat positiu gràcies al saldo migratori, ja que el creixement natural és clarament negatiu. En aquest sentit, s’observa que la major part de la immigració prové de la mateixa província, majoritàriament de l’àrea metropolitana de Barcelona. L’any 2005 el 39% de la població de Mediona (758 habitants) viu concentrada en el nucli urbà de St. Joan de Mediona. El segon grup més important de població es troba en el conjunt format pel nucli de Sant Pere Sacarrera i la urbanització de la Font del Bosc (35,2%) i a Les Pinedes de Sant Elies hi trobem el tercer grup (11%). La resta de població es reparteix entre els diversos nuclis i veïnats, sense a arribar al 6% del total de la població municipal. En l’actualitat els nuclis que més increment de població han experimentat són La Font del Bosc i Sant Elies, ja que és on hi ha una major disponibilitat de sòl en condicions assequibles per a la majoria de la població.

Estructura econòmica Mediona disposa d’una estructura econòmica polaritzada principalment en dos sectors productius: en el sector industrial (45% del total) i el de serveis (30%). Destaca el marcat declivi del sector primari, que s’ha reduït a una tercera part en un període de 10 anys (1991 a 2001). Malgrat això, l’ocupació s’ha quasi doblat en aquest període, essent els únics sectors que han augmentat els de la construcció i els serveis. El 2001 hi havia 665 llocs de treball, respecte els 378 de l’any 1991. Habitatge El municipi va experimentar un fort creixement dels habitatges de segona residència durant les dècades dels anys 70 i 80 del segle passat, fet que s’ha anat mantenint fins als últims 5 anys. Cal destacar que, encara el 2001, els habitatges no principals superaven de llarg els habitatges principals. Aquesta tendència s’ha anat invertint en els últims 5 anys, amb l’arribada de nous residents atrets per les millors condicions econòmiques del municipi, i per l’establiment permanent de persones que ja posseïen una residència a Mediona.


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


1.5. Evolució urbanística La superfície urbanitzada ocupa una part relativament molt petita comparada amb el terme municipal (aproximadament un 3% de la superfície), però està repartida de forma molt irregular en el territori. D’una banda, trobem els nuclis històrics tradicionals, compactes i encaixats en les zones de vall, encapçalats per Sant Joan de Mediona i els seus dos barris, el barri de l’església i el barri del Molí; Les Cases Noves de Can Pardo, i Sant Pere Sacarrera. També es poden incloure en el grup d’assentaments tradicionals els veïnats de Can Xombo, la Quadra d’Agulladolç i Can Paixano. Aquests tres veïnats neixen al costat de les principals vies de comunicació entre els nuclis històrics i la resta de municipis de l’entorn. De l’altra banda, amb una extensió molt superior a la d’aquests nuclis compactes, i amb una estructura molt menys densa, trobem les urbanitzacions residencials, situades en zones elevades, ocupant vessants i carenes muntanyoses. Destaquen pel la seva gran superfície La Font del Bosc i de Les Pinedes de Sant Elies i, en un altre ordre de dimensions, Monterrey Park. A Mediona també es dóna el cas d’urbanitzacions espontànies no regularitzades, com Can Verdaguer i Can Xamaio, prop del límit del terme amb Sant Quintí de Mediona. Can Verdaguer ocupa una extensió considerable, i està situada en el vessant nord-est de la muntanya del Marquès, en un entorn forestal (cremat durant l’incendi del 1994), i Can Xamaio neix a la plana, prop de la carretera C-244a, com una agrupació de pocs habitatges dispersos. (Veure plànols d’informació IF 03.1 i IF 03.2) Pel que fa al grau de consolidació del sòl urbà actual, cal dir que en els nuclis tradicionals el nivell de consolidació és molt més elevat que en les urbanitzacions. Si prenem d’indicador l’ocupació de parcel·les, podem veure que a La Font del Bosc tot just es supera el 50% d’ocupació.

Figura 7. Proporció de sòl urbà segons els nuclis

Font. Elaboració pròpia a partir de planejament vigent

Taula 1. Proporció de sòl urbà segons els nuclis

Font. Elaboració pròpia a partir del planejament vigent

OBJECTIUS I CRITERIS DEL PLA Es proposa una ordenació urbanística per Mediona que es fonamenti essencialment en les possibilitats reals naturals i antròpiques del municipi. Destaquem la voluntat majoritària de la població de no créixer de forma exagerada i descontrolada, d’acord amb la realitat social i econòmica del municipi. 1.6. Determinacions generals Un Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), com a modalitat integrant del sistema de planejament general, té les següents determinacions generals:

• La delimitació de les distintes classes de sòl previstes a la legislació urbanística; amb l’assignació d’usos detallats i les normes urbanístiques, definint també el traçat i les característiques de la xarxa viària, així com els polígons d’actuació en sòl urbà i de sòl urbanitzable i l’establiment de zones d’especial protecció i del paisatge enfront la urbanització i edificació en sòl no urbanitzable.

• Aportació de sòl urbanitzable on es determinarà la prioritat i la prescripció per urbanitzar-los; s’especificarà la projecció (creixement), dimensions i característiques del desplegament previsible; es definirà la densitat màxima d’habitatges per hectàrea, etc.

• Aportació d’infraestructures i dotacions públiques. 1.7. Criteris i objectius generals Els criteris que regiran les actuacions que proposa el Pla, de cara a aconseguir els seus objectius, seran els següents:

• La minimització del consum de sòl. • La diversificació d’usos dins la trama urbana. • La preservació del paisatge rural i urbà. • La reducció de l’impacte ambiental de les construccions i activitats, potenciant la

construcció sostenible. • La compatibilització dels diferents usos del sòl amb els ecosistemes naturals i les unitats

de paisatge existents. • Incrementar la proximitat i la qualitat urbanística dels serveis i dels equipaments al ciutadà. • La reducció de la mobilitat obligada, afavorint l’accessibilitat entre els diferents sectors i

serveis. Un altre aspecte rellevant del futur POUM de Mediona és la consideració dels valors rurals existents, així com els ecològics i paisatgístics. També aprofundeix en la conservació de la diversitat biològica, reconeixent la totalitat dels espais fluvials com a elements d’especial interès per a la connectivitat ecològica. Com a objectius generals, el POUM es planteja:

• Preservació i millora dels espais oberts i del paisatge rural: Identificació de la matriu territorial de cara a la preservació de la biodiversitat, de les connexions biològiques, de les zones inundables i geològiques, així com la conservació i millora del paisatge existent.

10%3%

3%

1%

1%

59%

21%

2%Sant Joan de Mediona

Cases Noves Can Pardo

Sant Pere Sacarrera

Can Xombo

Can Paixano

Font del Bosc

Sant Elies

Monterrey Park

Nuclis de poblacióParcel·les

totals*Parcel·les ocupades

Parcel·les buides

% Parcel·les buides

Sant Joan de Mediona* 419 346 73 17,42Sant Pere Sacarrera 94 79 15 15,96Les Cases Noves 110 91 19 17,27La Font del Bosc 1275 658 617 48,39Sant Elies 400 276 124 31,00Monterrey Park 45 38 7 15,56


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


• Consolidar nuclis urbans de qualitat: Establir una acurada delimitació entre sòl urbà i sòl rural, definir tipologies d’edificació respectuoses amb la tipologia tradicional i potenciar la rehabilitació dels edificis existents, en una trama multifuncional amb serveis i equipaments de proximitat. Cohesió i inclusió social: Fomentar el dinamisme i les relacions socials, recuperant l'espai públic (parcs urbans i equipaments) i organitzant una trama urbana que afavoreixi la realització de les diverses activitats econòmiques, especialment les relacionades amb el turisme de qualitat. També es vol possibilitar la creació d’habitatge protegit en els termes legalment establerts.

1.8. Objectius específics

1.8.1. Objectius de Sostenibilitat

Ocupació del sòl L’article 3 del DL 1/2010, de 3 d’agost, per la qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, defineix el concepte de desenvolupament sostenible com “la utilització racional del territori i el medi ambient i comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de la vida de les generacions futures”. En aquesta línia, l’objectiu general del POUM del municipi de la minimització del consum del sòl, es tradueix en els objectius específics següents:

• Ordenar els usos i activitats segons la capacitat d’acollida del territori. • Compactar i mantenir una densitat mitjana en els nuclis urbans per aconseguir una menor

ocupació i malbaratament del sòl. • Limitar la presència d’edificacions unifamiliars aïllades als nuclis tradicionals, donada la gran

quantitat de sòl qualificat amb aquesta tipologia en les diverses urbanitzacions del municipi. • Potenciar la recuperació i/o transformació dels edificis existents en el teixit urbà.

Biodiversitat i patrimoni natural El POUM es planteja a la seva escala la conservació de la biodiversitat territorial, a través dels següents objectius:

• Preservar els espais i elements naturals i agroforestals d’interès en l’estructura territorial. • Conservar i millorar la connectivitat ecològica. • Protegir els cursos i espais fluvials.

Paisatge i patrimoni Donat que el municipi no disposa actualment de cap figura de protecció del patrimoni cultural, el POUM es planteja, a banda de la millora de la protecció del patrimoni que preveu la legislació urbanística amb la obligació de realitzar un catàleg de béns protegits, els objectius específics,següents:

• Valoritzar el paisatge i el patrimoni natural i arquitectònic de Mediona (castell, nuclis històrics, masies, hortes i riera de Mediona, etc).

• Reglamentar els paràmetres, d’usos, activitats, edificatoris i estètics per tal de dotar de coherència les noves actuacions amb l’entorn existent.

• Preservar la identitat dels nuclis tradicionals històrics. • Protegir i recuperar el paratge del castell, com a espai per a activitats diverses.

1.8.2. Objectius respecte el vectors ambientals

Pel que fa als vectors ambientals destaca per la seva importància la gestió de l’aigua. Cal tenir en compte la diversificació d’empreses de subministrament, certes condicions de precarietat en les instal·lacions d’abastament d’aigua potable, així com la irregularitat estacional de la demanda. Pel que fa a la gestió d’aigües residuals, destaca la manca d’estacions depuradores en la majoria de nuclis urbans. Des del punt de vista de contaminació lumínica, tot i que el municipi es troba encaixat entre carenes muntanyoses, pot generar impactes lumínics per l’existència de zones urbanes en punts elevats i predominants. Les contaminacions acústica i atmosfèriques no es consideren significatives, donat l’escassa activitat emissora i el fet d’estar en una zona amb poc trànsit de vehicles. Per tant, els objectius en matèria de vectors ambientals, el POUM es proposa:

• Prevenir els riscos hidrològics i geològics. • Minimitzar el consum d’aigua derivat del usos urbans. • Millorar el sistema de sanejament, amb la proposta de localització de noves EDAR. • Potenciar l’eficiència energètica dels edificis i activitats. • Minimitzar la contaminació lumínica de nuclis i assentaments. • Ordenar la ubicació de zones de recollida selectiva i gestió de residus.

1.8.3. Objectius respecte l’habitatge

• Definir el marc de creixement del municipi en nombre d’habitants, tot considerant les peces desocupades i les de segona residència del parc d’habitatges actual.

• Dotar al municipi del nombre d’habitatges i en les tipologies suficients per a respondre a les necessitats de la població.

1.8.4. Objectius respecte els usos i activitats econòmiques

• Incrementar les possibilitats d'implantació d'activitats comercials, de serveis, terciàries, que no siguin molestes dins l'àmbit urbà residencial, amb l'objectiu de donar dinamisme al conjunt urbà.

• Definir els àmbits susceptibles de permetre instal·lacions destinades al lleure i activitats a l’aire lliure (zones d’acampada, de picnic...).

• Proposar la ubicació de nou sòl per a usos industrials i terciaris, tenint en compte el context territorial del municipi i l’accessibilitat a les xarxes de transport i infraestructures, així com el seu entorn natural.


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


1.8.5. Objectius respecte els assentaments urbans no tradicionals

• Minimitzar l’impacte paisatgístic dels assentaments urbans, ja siguin residencials o industrials, establint actuacions concretes de tractament de vores i edificacions.

• Evitar l’ampliació de sectors residencials establerts en sòl no urbanitzable, però dotant-los dels mínims serveis per garantir la seva funcionalitat (sanejament, abastament, xarxa viària) tot i determinant les condicions que hauran d’acomplir per les especials característiques del seu emplaçament (reutilització d’aigua, enjardinament de parcel·les, tractament de façanes i cobertes, enllumenat exterior, etc.).

1.8.6. Objectius respecte els equipaments i serveis

• Dotar al municipi d’equipaments i zones verdes en proporció a la població proposada i tenint en compte l’estructura d’assentaments urbans repartits en el territori.

• Fixar la millor ubicació de les peces de sòl susceptibles de contenir activitats o usos de caràcter públic o comunitari.

• Millorar i organitzar la xarxa dels serveis tècnics d’abastament i sanejament d’aigua, elèctrics, telefònics i de gas, entre altres, de cara a reduir els costos de manteniment.

1.8.7. Objectius respecte la xarxa viària i mobilitat

El Decret 466/2004, de 28 de desembre, relatiu a determinats instruments de planificació de la mobilitat i la Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat, regula en el seu capítol II els instruments de planificació que han de concretar, per a l'àmbit territorial que en cada cas els correspongui. El Pla s’implica en la definició d’un model de mobilitat que permeti relacionar la planificació de l’ús del sòl amb les demandes concretes de desplaçaments que genera el municipi i a més, aporta la conveniència de lligar desenvolupament urbanístic i previsions de mobilitat des de les fases inicials del planejament urbanístic.

• Estructurar la circulació i la xarxa de carrers existents en coherència amb els nous sectors de creixement.

• Crear una ronda de circulació al voltant del nucli de Sant Joan de Mediona • Establir zones de prioritat per vianants en el centre històric de Sant Joan de Mediona i Sant

Pere Sacarrera. • Preveure zones d’aparcament per evitar la ocupació de l’espai públic. • Millorar la xarxa viaria rural d’acord amb les seves necessitats d’ús. • Organitzar una xarxa de recorreguts a peu i en bicicleta que relacioni els diferents nuclis

urbans i els espais d’interès del municipi.

1.8.8. Objectius respecte la normativa urbanística

• Establir una normativa inequívoca que defineixi els conceptes i reguli els paràmetres d’aplicació en cada zona, evitant-ne possibles mal interpretacions.

• Adaptar la normativa urbanística als requeriments del desenvolupament urbanístic sostenible.

•


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


2. PROPOSTES I ACTUACIONS DEL POUM 2.1. Compliment de les condicions del planejament territorial La proposta del POUM en el nucli de Sant Joan de Mediona es basa en una reducció del sòl urbanitzable en zones amb topografia accidentada, tot i que es manté l’ocupació del marge dret de la riera de Mediona. En aquest sentit, el POUM vetllarà pel correcte encaix de l’espai fluvial a protegir i les noves zones urbanes. De fet, es pretén que el fet de trobar-se en una posició tan central, sigui una garantia de conservació i potenciació d’aquest espai com una zona verda amb un valor afegit. Un altre factor positiu és l’establiment de nexes d’unió entre els barris de banda i banda de la riera, millorant la cohesió d’aquest nucli urbà, i fent que es compensin els dèficits particulars de cada meitat. L’alternativa definitiva manté la proposta d’un nou accés al nucli, que es veu necessari per resoldre el coll d’ampolla que es produeix avui en l’encreuament entre la carretera BV-2136 i el carrer Florenci Gustems.

En el conjunt urbà format pel nucli de Sant Pere Sacarrera i les urbanitzacions properes, el POUM opta per l’alternativa de crear un node central, que aglutini serveis i equipaments per a tot el conjunt, alhora que ordena el fons de vall per fer compatibles totes aquestes activitats amb el manteniment d’una franja d’espais oberts . Cal tenir en compte que només el potencial d’increment d’habitants que encara representen aquests teixits residencials, en diverses fases de consolidació, implica la necessitat de disposar de suficients serveis per atendre els seus requeriments.

Per la resta de nuclis urbans, el POUM segueix l’estratègia de consolidar-los i efectuar reformes interiors, amb l’objectiu de dotar-los de millor qualitat urbana, però reconeixent que el gruix de serveis i equipaments passarà als dos pols de major població: Sant Joan de Mediona i el conjunt de Sant Pere Sacarrera.

Es proposa la desclassificació del sòl urbanitzable industrial del sector de Can Xombo.

En la taula següent, a tall informatiu, s’exposa una comparativa de les superfícies dels sectors de creixement d’acord amb el compliment de les condicions del planejament territorial. Taula 2. Classificació del sòl, en les NNSS i en la proposta del POUM. (Superfícies expressades en m2)

CLASSIFICACIÓ DEL SÒL Planejament vigent POUM Sant Joan de Mediona Sòl urbà 222.092,00 228.112,00 Sòl urbanitzable 75.080,00 82.017,00 Total creixement* 75.080,00 88.037,00 * Màxim creixement PT 91.279,00 91.279,00Industrial - Can Xombo Sòl urbanitzable industrial** 125.400,00 0,00Font del Bosc - Sant Elies - Sòl urbà 1.926.809,00 1.997.757,00Sant Pere Sacarrera Sòl urbanitzable 0,00 72.761,00 Total creixement* ** 0,00 143.709,00 * Màxim creixement PT 213.701,00 213.701,00 PT: Planejament territorial (PDT Alt Penedès i PTMB)

*, *** Es compta la superfície de sòl urbà ampliada en l’actualització del perímetre real més la superfície de sòl urbanitzable que preveu el POUM.

** El sòl urbà industrial previst per les NNSS al sector de Can Xombo es reparteix en tres sectors de sòl urbanitzable, reconvertint-se en els dos primers en un teixit d’usos mitxos, amb predominància de les activitats econòmiques de tipus terciari integrats en els nuclis de Sant Joan de Mediona i Sant Pere Sacarrera, i al costat del nucli de Sant Elies.

El Planejament Territorial explicita que per a la quantificació de l’àrea urbana existent s’inclouran tots els sòls consolidats o urbanitzats en la data d’aprovació definitiva del pla territorial, quedant fora d’aquesta superfície els sòls urbans no consolidats i els sòls urbanitzables pendents de ser desenvolupats.

En aquest punt, l’equip redactor vol fer un incís i una justificació del criteri que s’ha seguit en la quantificació d’aquesta superfície.

Per al nucli de Sant Joan de Mediona, s’ha comptabilitzat com a àrea urbana existent tot el sòl classificat pel planejament vigent com a sòl urbà, ja que es troba molt consolidat i tots els sectors inclosos en unitats d’actuació tenen iniciats els projectes de reparcel·lació i urbanització. S’han exclòs els sòls urbanitzables previstos, ja que no s’han iniciat els corresponents plans parcials que els han de desenvolupar.

Respecte al nucli de Sant Pere Sacarrera, l’equip redactor considera que no es pot entendre com una unitat apart de les urbanitzacions de La Font del Bosc i Les Pinedes de Sant Elies. En aquest sentit, tot i que el PDTAP estableix que les urbanitzacions han de seguir una estratègia de consolidació i no creixement, la proposta del POUM vol poder disposar d’una quantitat de sòl addicional respecte al que seria l’estricte creixement del nucli de Sant Pere Sacarrera, per tal de dotar dels serveis (equipaments) i activitats (econòmiques) necessaris per millorar la qualitat de vida en aquestes urbanitzacions.

Aquest increment de superfície respecte al permès a Sant Pere Sacarrera s’ha fixat en un 10% de la superfície actualment classificada com a sòl urbà en les dues urbanitzacions.

Per reforçar aquest argument, cal dir que Mediona, tot i que es troba en la capçalera del sistema de nuclis del Riudebitlles i teòricament queda fora de les actuacions de reequipament i dotacions supramunicipals dels municipis de Sant Pere de Riudebitlles, Torrelavit i Sant Quintí de Mediona; ha experimentat en els últims anys el major increment de població d’aquests municipis, acostant-se a un 10% en el període 2003-2006 (PDTAP).

Per tant, sembla que seria més ajustat a la realitat preveure un escenari de creixement alt en aquestes urbanitzacions, tenint en compte el potencial de sòl destinat a habitatge ja existent, i possibilitar l’establiment d’activitats i equipaments que responguin a la futura demanda. També cal dir que aquest conjunt urbà és el que disposa de millor comunicació per carretera amb la resta de la comarca, fet que pot incidir positivament en l’aplicació de polítiques de transport col·lectiu.


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Règim del sòl i sectors de planejament derivat Aquest POUM estableix la classificació del sòl expressada en les superfícies següents: Taula 3. Règim del sòl. Proposta del POUM

Règim del sòl Tipus Superfície (m2)

Superfície (Ha)

%

Sòl Urbà (SU) Consolidat (SUC) 2.359.779,00 235,98 4,92

No Consolidat (SUNC) 137.558,00 13,76 0,29

Total SU 2.497.337,00 249,73 5,21Sòl Urbanitzable Delimitat (SUD) 154.778,00 15,48 0,32Sòl No Urbanitzable (SNU) 45.274.043,00 4.527,40 94,37Total terme municipal 47.977.221,00 4.797,72 100,00

Això suposa un increment del total del SU d’un 7,25% respecte a l’actual, tenint en compte que augmenta lleugerament el sòl urbà consolidat per adaptar-se als seus límits reals i que es classifica una nova peça de 22.460 m2, entre Sant Pere Sacarrera i La Font del Bosc, com a sòl urbà no consolidat. Taula 4. Comparativa entre la classificació del sòl del planejament vigent i la proposta del POUM.

Règim del sòl Classificació NNSS (m2) POUM (m2) Variació % Variació

SU Consolidat 2.328.494,00 2.359.779,00 31.285,00 No Consolidat 0,00 137.558,00 137.558,00 Total 2.328.494,00 2.497.337,00 168.843,00 7,25SUD Total 200.480,00 154.778,00 -45.702,00 -22,80SNU Total 45.396.235,00 45.274.043,00 -122.192,00 -0,27Total terme municipal 47.925.209,00 47.977.221,00 52.012,00 0,11

Alhora, el POUM proposa una reducció del sòl urbanitzable previst a Sant Joan de Mediona, i la substitució del sòl urbanitzable industrial de Can Xombo per nous sectors d’activitats econòmiques repartits entre Sant Pere Sacarrera i Sant Joan de Mediona (desglossats en tres àrees terciàries). Entre altres coses, també proposa la creació d’una àrea d’equipaments educatius i esportius de 27.950 m2 a la C-244a.

2.1.1. Sòl Urbà

Es vol adaptar la delimitació del sòl urbà a la realitat parcel·lària. Per altra banda, es pretén preservar la tipologia edificatòria tradicional dels nuclis històrics. La qualificació urbanística que es proposa en el sòl urbà vol ordenar d’una forma clara els diferents teixits que conformen la trama urbana, establint les mínimes qualificacions necessàries, amb les subdivisions que es creguin oportunes.

En un altre ordre de coses, es vol jerarquitzar i ordenar la mobilitat interna establint circuits de ronda i zones de trànsit reduït, així com la creació de zones d’aparcament, per tal de descongestionar els centres dels nuclis que així ho requereixin.

La revisió del Pla recull bàsicament la delimitació vigent, incorporant a aquest règim els desenvolupaments dels sectors amb una unitat d’actuació urbanística aprovada anteriorment. En general es mantenen les qualificacions de sòls actuals i els seus paràmetres edificatoris, i es potencia la morfologia del nucli amb petites operacions que complementen teixits i milloren els diferents fronts urbans.

Els criteris emprats per a la delimitació del sòl urbà són els continguts en els articles 25 a 31 del DL 1/2010 TRLU, recollint com a sòl urbà consolidat les àrees consolidades per a l’edificació, o bé que compten amb tots els serveis urbanístics bàsics i aquelles a les quals només manca, per assolir la condició de solar, completar o acabar la urbanització. La resta del sòl s’ha de considerar no consolidat.

d) Sòl Urbà Consolidat

El POUM proposa la millora tipològica, rehabilitació i consolidació dels teixits existents, alhora que es diferencien les etapes històriques de població, creixement i consolidació del nucli. Es proposa l’aplicació de la regulació urbanística per preservar l’estructura edificatòria tradicional, en relació amb el pendent dels carrers, l’estretor d’algunes de les illes i regulant les condicions cromàtiques i estètiques. Es pretén conservar l’esponjament en l’interior de les illes de carrer, regulant la profunditat màxima de les plantes pis.

Es proposen una sèrie d’unitats d’actuació per tal d’adaptar-se millor a la trama urbana existent, així com obtenir en alguns casos majors cessions per a zones verdes o d’equipaments. (Veure fitxes a l’Annex gràfic)

En sòl urbà consolidat es preveu la realització d’un Polígon d’Actuació Urbanística, PAU 10 Escoles, amb l’objectiu de completar les obres d’urbanització pendents en aquest àmbit, que ja ha estat reparcel·lat.

e) Sòl Urbà No Consolidat

En sòl urbà no consolidat es defineixen un total de 11 Polígons d’Actuació Urbanística, alguns dels quals recullen figures de planejament que provenen de les NN. SS. i que encara no han estat desenvolupades. En el cas del PAU 3 Sant Pere Oest, es proposa una transformació global d’usos, ja que la qualificació actual de la zona la destina exclusivament a usos industrials. Taula 5. Sectors de planejament derivat en Sòl Urbà

SECTORS

Ús principal Superfície (m2)

SUC PAU 10 "Escoles" Residencial 11.730,0TOTAL SUC 11.730,0SUNC PAU 1 "Cases Noves" Residencial 9.844,0 PAU 2 "UA-4" Residencial 26.885,0 PAU 3 "Sant Pere Oest" Residencial 15.965,0 PAU 4 "Industrial" Industrial 16.165,0 PAU 5 "Activitats" Mixt 16.802,0 PAU 6 "CEIP" Residencial 22.558,0 PAU 7 "Granges A" Residencial 3.844,0 PAU 8 "Granges B" Residencial 2.573,0 PAU 9 "Av Montserrat" Residencial 1.563,0 PAU 11 "Jardí UA7" Residencial 15.214,0 PAU 12 "Bosc" Residencial 6.145,0TOTAL SUNC 137.558,0TOTAL SU 149.288,0


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


2.1.2. Sòl Urbanitzable

La delimitació dels diversos sectors que conformen el sòl urbanitzable tindrà en compte les preexistències topogràfiques i referents paisatgístics, de cara a procurar la millor integració possible en el territori. En aquesta línia, la reserva de places i espais oberts en els nous sectors tindrà en compte la situació dels nuclis en una vall molt encaixada, i es procurarà que la creació d’espais lliures urbans pugui mantenir la continuïtat entre espais lliures no urbans. Els nous vials ajudaran a prolongar la trama urbana actual i facilitaran la comunicació entre aquests sectors i els teixits existents, alhora que es volen resoldre deficiències actuals de connexió i de zones d’aparcament. Excepte en el cas de Sant Joan de Mediona, els nous sectors que es proposen tindran usos destinats majoritàriament a cobrir les necessitats de serveis i equipaments de sectors quasi exclusivament residencials. En total, s’han classificat 6 sectors de sòl urbanitzable delimitat, 4 sectors amb ús principal residencial i 2 sectors amb ús principal terciari. Taula 6. Sectors de planejament derivat en Sòl Urbanitzable Delimitat (SUD)

SECTORS

Ús principal Superfície (m2)

PPU 1 "Sant Joan Est-A Residencial 22.067,0 PPU 2 "Sant Joan Est-B Residencial 20.864,0 PPU 3 "St Joan Oest-A Residencial 17.767,0 PPU 4 "Tallers" Terciari 21.319,0 PPU 5 "Sant Pere Est" Residencial 50.404,0 PPU 6 "Comercial" Terciari 22.357,0 TOTAL SUD 154.778,0

2.1.3. Sòl No Urbanitzable

Els principals objectius del Pla pel que fa al sòl no urbanitzable són, d’una banda, la protecció dels sòls d’alt valor agrícola, d’una important rellevància per l’economia del municipi; i de l’altra, la preservació dels valors ambientals dels espais lliures amb un grau elevat de naturalitat, entre els que s’inclouen els sòls forestal i els cursos fluvials. Aquests espais lliures són zones d’un alt valor ecològic, paisatgístic i cultural, i així acceptades pels habitants del municipi. Els espais naturals protegits, regulats per altres legislacions supramunicipals, com el Pla d’Espais d’Interès Natural o els espais inclosos a la Xarxa Natura 2000, queden recollits en el POUM com a grans àmbits de protecció. Segons l’article 32 del títol segon del DL 1/2010 TRLU pel qual s’aprova el text refós de la llei d’urbanisme, constitueixen sòl no urbanitzable:

• Els terrenys que estan sota un règim especial de protecció aplicat per la legislació sectorial o pel planejament territorial o plans directors, així com els terrenys subjectes a limitacions o servituds per a la protecció del domini públic i els reservats per a sistemes urbanístics generals no inclosos en el sòl urbà ni en sòl urbanitzable.

• Els terrenys necessaris per garantir la utilització racional del territori i la qualitat de vida, d’acord amb el model de desenvolupament urbanístic sostenible i també la concurrència

d’altres criteris objectius establerts pel planejament territorial o urbanístic, o pel valor agrícola dels terrenys inclosos en indicacions geogràfiques protegides o denominacions d’origen.

Per a determinar els terrenys que el pla d’ordenació urbanística municipal classifica com a sòl no urbanitzable s’han incorporat les diverses característiques territorials, ambientals, econòmiques i paisatgístiques que donen identitat al municipi com a sòl no urbanitzable, segons:

• Aspectes generals del medi físic: geologia i sòls, hidrologia i riscos d’inundació, aigües superficials, subterrànies i fonts.

• Aspectes generals del medi biòtic: vegetació, fauna i diversitat biològica. • Usos del sòl • Espais Naturals protegits (PEIN, Xarxa Natura 2000) • Hàbitats d’interès comunitari • Paisatge • Usos i activitats en sòl no urbanitzable

2.2. Sistemes L’article 33 del reglament 305/2006, estableix com a sistemes urbanístics generals els terrenys que el planejament urbanístic reserva per a les comunicacions, per als equipaments comunitaris i per als espais lliures públics, si llur nivell de servei és d’abast municipal o superior. Els sistemes urbanístics generals configuren l’estructura general del territori i determinen el desenvolupament urbà.

Un dels objectius del POUM és dotar al municipi d’espai per a equipaments i zones verdes de qualitat, augmentant les superfícies destinades a aquesta finalitat respecte al planejament vigent. En termes generals, les superfícies que preveu el POUM són les seguents:

2.2.1. Sistema viari. Infraestructures de Comunicació i del Transport

El sistema de comunicacions comprèn les infraestructures necessàries per a la mobilitat de persones i mercaderies, les àrees de protecció i les àrees d’aparcament corresponents.

Tenint en compte les disposicions de la Llei 9/2003 de 13 de juny, de la mobilitat, el pla s’implica en la definició d’un model de mobilitat que permeti relacionar la planificació de l’ús del sòl amb les demandes concretes de desplaçaments que genera el municipi.

La revisió del Pla recull la xarxa existent, adaptant les determinacions normatives a la Llei 7/1993, de 30 de setembre, de Carreteres. L’article 34.4. del reglament 10/2004 estableix que el sistema urbanístic de comunicacions comprèn totes les infraestructures necessàries per a la mobilitat de les persones i de les mercaderies, per transport terrestre, marítim o aeri, i comprèn també les àrees de protecció i les àrees d’aparcament de vehicles respectives.

El Pla jerarquitza la xarxa de comunicacions del municipi segons es tracti de xarxa viària bàsica territorial, xarxa viària bàsica i xarxa de camins.


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Xarxa bàsica territorial (V1) La formen les carreteres i vies ràpides d’accés al municipi i de comunicació entre els nuclis principals i amb la resta de municipis. A Mediona trobem classificades en aquesta categoria les vies següents:

• C-15: Autovia de Vilafranca del Penedès a Igualada. És el principal accés al municipi, a partir de l’encreuament amb la BV-2304, que la comunica amb Sant Pere Sacarrera.

• BV-2304: Carretera de connexió entre Canaletes i Sant Pere Sacarrera.

• BV-2136: Carretera de connexió entre Sant Pere Sacarrera i el municipi de la Llacuna, passant per Sant Joan de Mediona i Can Xombo.

• BV 2137: Carretera de connexió entre Sant Joan de Mediona i el municipi de la Llacuna, passant per les Cases Noves de Can Pardo.

• C-244a: Carretera que uneix St. Quintí de Mediona amb Capellades travessant el municipi de sud-est a nord-est i passant per Sant Pere Sacarrera.

El municipi presenta molt baixes intensitats mitjanes diàries de circulació de vehicles. Malgrat això, l’existència d’una indústria situada a Can Xombo, fa que hi hagi un trànsit constant de vehicles pesants per una carretera d’escassa secció, que actualment travessa dos nuclis urbans, Sant Pere Sacarrera i Sant Joan de Mediona. En aquest sentit, entre les actuacions de millora previstes a la xarxa de carreteres hi ha la realització d’una variant de connexió entre la C-244 i la BV-2136 a Sant Pere Sacarrera. El projecte està redactat i finançat per la Diputació de Barcelona.

Un primer ordre d’intervenció correspondria a la millora dels accessos actuals al nucli urbà de Sant Joan de Mediona i de Sant Pere Sacarrera. En aquest sentit, s’ha aprovat el projecte d’ampliació de l’entrada est de la BV-2136 al nucli de Sant Joan de Mediona i el POUM proposarà la creació de dues noves variants: una variant a la BV-2136 al seu pas per Sant Joan de Mediona i una altra variant a Sant Pere Sacarrera, a continuació de la futura rotonda d’entrada al nucli. També es proposa la creació de tres noves rotondes: una nova rotonda d’accés al nucli de Sant Joan de Mediona, una rotonda d’accés a la urbanització La Font del Bosc, i una altra situada a l’entrada de la urbanització Les Pinedes de Sant Elies, que donaria servei a la nova zona d’activitats econòmiques proposada. Xarxa viària bàsica (V2) Les carreteres d’àmbit local presentades en el punt anterior serveixen d’entrada i sortida als diversos nuclis, que estructuren la seva xarxa urbana a partir d’un únic o escassos punts d’accés. Trobem classificades en aquesta categoria els camins rurals de connexió entre La Font del Bosc i Les Pinedes de l’Armengol i el camí que va de Sant Joan de Mediona a l’encreuament amb la C-244a, a l’alçada de Monterrey Park.

El POUM proposa adaptar la secció d’aquests vials a la seva naturalesa, de vial de connexió principal entre nuclis urbans, i millorar les connexions i entrades a aquests nuclis.

La xarxa urbana difereix entre nuclis en funció de la topografia i la naturalesa dels diferents teixits. Els nuclis urbans tradicionals, Sant Joan de Mediona, Sant Pere Sacarrera i les Cases Noves de Can Pardo tenen una estructura més o menys reticulada i jerarquitzada, conformant illes de cases de petites dimensions; els veïnats com Can Xombo i la Quadra d’Agulladolç segueixen un creixement lineal a partir d’un únic vial i les urbanitzacions aïllades mostren una disposició de carrers segons les corbes de nivell, sense una jerarquia clara i poc reticulada, que no facilita la intercomunicació entre les diferents zones urbanitzades.

Aquests vials es troben en la seva majoria pavimentats amb asfalt i també disposen de voreres. En alguns casos aïllats, trobem carrers amb paviment de formigó o de sorra, que generalment corresponen a trams finals de carrers o vials auxiliars.

El POUM proposarà estructurar la circulació a partir de vials de ronda o principals i la resta de vials organitzar els sentits de circulació. En els nuclis urbans històrics es definirà un àmbit que es proposarà com a zona 30, de cara a millorar la seguretat i qualitat d’aquestes vies.

El POUM també apostarà per la creació i reserva de zones d’aparcaments en llocs estratègics de la via pública, de cara a solucionar el dèficit actual. En aquest sentit, també es preveurà la localització de les parades de transport públic, tenint en compte l’increment de les necessitats que comportarà un augment de la població.

Xarxa rural bàsica i complementària (V3 i V4) Els camins, pistes i corriols representen una important base dins de l’estructura territorial de Mediona. Principalment utilitzats per a usos agrícoles, es poden també distingir les principals rutes que connectaven els diversos nuclis disseminats amb el nucli de Sant Joan i amb els municipis propers, cap a Igualada o cap a la plana del Penedès.

D’altra banda, el fet que es mantinguin encara molts d’aquests camins, fa que sigui possible aprofitar-los per a desplaçaments a peu o en bicicleta, i que alhora siguin una manera de potenciar el coneixement de l’entorn rural i natural del municipi. Algunes d’aquestes vies poden oferir la possibilitat de ser vies d’observació del paisatge i del patrimoni cultural. Existeixen moltes rutes per fer, senyalitzades pel Consorci de Promoció Turística de l'Alt Penedès com a rutes del vi i que, la majoria d'elles, poden fer-se en BTT. Així mateix, el sender de gran recorregut GR-172 (Bellprat-La Mussara) també discorre per gran part del terme, travessant la seva meitat nord en direcció E-O, passant per Sant Joan de Mediona.

Alguns d’aquests camins han agafat prou importància com per requerir un tractament més urbà com a eix de comunicació. Estem parlant del camí que comunica la urbanització de La Font del Bosc amb el terme de la Torre de Claramunt, amb entrada des de la urbanització Les Pinedes de l’Ermengol; i el camí que va des del nucli de Sant Joan de Mediona fins a Sant Quintí de Mediona, passant per Can Verdaguer i el castell (aquests dos vials s’estan arranjant i estan considerats dins la xarxa viària bàsica (V2)).

S’organitzen en dos classes de vies rurals, la xarxa bàsica, de camins que connecten els principals nuclis i disseminats entre sí, així com amb la resta de municipis de l’entorn; i la xarxa complementària, formada per corriols i camins de menys importància.

Els recorreguts paisatgístics es defineixen partint dels recorreguts de la xarxa rural, ja sigui bàsica com complementària.

2.2.2. Sistema Hidràulic

D’acord amb l’article 6 del RLU (DL 305/2006), el POUM considera com a sistema hidràulic a l’espai definit per la zona Q10 (zona pròpiament fluvial) i zona de servitud (segons el RDPH) d’acord amb el RD 1/2001 de 20 de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Aigües.

Formen part d’aquest sistema tots els rius, rieres, torrents, fonts, pous i la capa freàtica que trobem al subsòl del municipi, així com les seves proteccions, que es delimiten als plànols d’ordenació d’aquest Pla d'Ordenació Urbanística Municipal.


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


El POUM proposa la recuperació de l’espai fluvial com a espai lliure d’ús públic en la part de la riera de Mediona que discorre entre el pont de la BV-2137 i el pont existent que comunica els barris de banda i banda del riu en el nucli de Sant Joan de Mediona. Aquesta classificació persegueix l’objectiu de millorar la qualitat ambiental d’aquest tram de la riera i guanyar-lo com a zona verda per la població.

En el tram en què la riera de Mediona no està classificada com a sòl urbà, l’objectiu també és mantenir la protecció i actuacions necessàries per protegir i conservar la qualitat ambiental de l’espai fluvial i dels seus marges, preservant els horts i conservant la vegetació de ribera existent. Es vol preservar l’íntima relació que sempre hi ha hagut entre la riera i els horts com un element de primer ordre en la configuració del paisatge de gran qualitat a la part central del nucli urbà.

2.2.3. Sistema de parcs i jardins

L’article 34.6 del DL 1/2010 TRLU estableix que el sistema urbanístic d’espais lliures públics comprèn els parcs, els jardins, les zones verdes i els espais per a l’esbarjo, el lleure i l’esport.

Aquest POUM fa una aposta estratègica per la definició d’un model urbà de nucli compacte, però amb una bona estructura d’espais lliures i de dotacions que permeti servir adequadament a l’esbarjo, el lleure i l’esport de la població. Es contempla una nova estructura d’espais lliures que a banda de fer un esforç per l’increment de les seves superfícies, posa l’accent d’una manera molt important en els aspectes qualitatius d’aquesta estructura.

S’incorporen en l’ordenació dels sistemes de parcs i jardins els espais lliures que s’esdevenen de les cessions del sòls urbans consolidats i no consolidats, a fi d’assegurar la coherència general del sistema. Aquests espais s’hauran de concretar en el corresponent Polígon d’Actuació Urbanística (PAU) i del Plans de Millora Urbana (PMU) amb els criteris de distribució assenyalats en el plànols d’estructura general.

Les actuacions previstes en el POUM respecte a zones verdes i espais lliures urbans són les següents:

Sant Joan de Mediona: • Es proposa la creació d’un nou espai lliure, ocupant els marges i la llera de la riera de

Mediona, en el tram que discorre entre el pont de la BV-2137 i el pont existent que comunica els barris de banda i banda del riu.

• Es proposa que les zones verdes creades en el desenvolupament del sòl urbanitzable es situïn en les zones de transició entre el sòl urbà i el no urbanitzable, i en connexió amb les zones verdes ja existents en el sòl urbà.

Cases Noves de Can Pardo: • L’àmbit del PAU 4 Industrial proposa la reordenació de la zona verda projectada en el

planejament vigent, situada en la unitat d’actuació PMU 2, de cara a millorar la seva qualitat, eliminant el vial que la dividia en dues meitats.

Sant Pere Sacarrera: • Es manté la proposta d’arranjament de les vores de la variant de la BV-2136 com a zona

verda.

• Es reordena la unitat d’actuació UA-4, prevista en el planejament vigent, per tal d’aconseguir una nova zona verda davant els equipaments educatius, com a part de l’àmbit del PAU 2 UA-4.

• Es proposen noves zones verdes en els espais de connexió entre el sòl urbà existent i el sector del sòl urbanitzable Sant Pere Est, i la unitat d’actuació Sant Pere Oest.

• En el sector de sòl urbanitzable del marge dret de la carretera C-244a es proposa la creació d’una zona verda central, com a manteniment de la visual de les vinyes entre edificacions.

Font del Bosc: • Es proposa la creació d’una nova zona verda que reconeix la franja de bosc existent, en el

sector de sòl urbanitzable corresponent al Centre d’Ensenyament Secundari i la zona esportiva, en un àmbit proper a la plana que separa de la urbanització Les Pinedes de Sant Elies. Aquesta zona verda queda inclosa al sector PPU 6 Comercial

• Es proposa un canvi de localització de les zones verdes dels carrers Tarragona, Vielha i Generalitat, de difícil execució per trobar-se en parcel·les parcialment edificades, plantejant que formin part de l’ampliació d’una gran zona verda existent, amb accés des del carrer Tarragona.

• Es proposa la conversió d’una part de sòl destinat a equipaments en zona verda, a l’extrem superior de la zona del camp de futbol de l’avinguda Maristany, responent a les seves característiques formals i topogràfiques.

Monterrey Park: • Es proposa el canvi d’ubicació d’una zona verda projectada pel planejament vigent i no

executada, per passar a ampliar una zona verda existent en una franja que connectarà la urbanització amb el vial de passeig del marge dret de la riera de Mediona, al seu pas proper a aquest nucli.

Can Xombo: • Es redefineix la zona verda projectada pel planejament vigent a la realitat de la topografia

actual i a la nova proposta d’ordenació del sector.

Justificació del compliment dels estàndards d’espais lliures. L’article 58 de la LUC determina que el conjunt del sistema general d’espais lliures ha de tenir una superfície superior als 20 m2 per cada 100 m2 de sostre edificable residencial no inclòs en sectors de planejament urbanístic.

El potencial total de sostre residencial és de 1.038.036 m2 no inclòs en cap sector de planejament urbanístic.

En el cas de Mediona, la superfície mínima que determina la LUC és de 207.607 m2 (20 m2 per cada 100 m2 de sostre residencial).

El conjunt del sistema general d’espais lliures que proposa el POUM de Mediona suposa un total de 277.133 m2, superior per tant, a la superfície mínima determinada per l’article 58.f de la LUC.

2.2.4. Sistema de Protecció de Sistemes

S’incorporen les proteccions dels sistemes segons les establertes en la legislació sectorial vigent. Són la representació de les determinacions sectorials que incideixen sobre l’ordenació del territori de manera directa o servituds que limiten l’ús o edificació del sòl independentment de la seva classificació i qualificació. Es tracta de les proteccions corresponents als sistemes i infraestructures següents:

Infraestructures de comunicació Cementiris Cicle de l’aigua


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Energia Depuració i residus

El sòl no urbanitzable inclourà aquestes proteccions sobre els sistemes ambientals i de serveis tècnics, de valors del territori i d’infraestructures de transport i mobilitat:

• Cicle de l’aigua. Servituds derivades de les recomanacions de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per a les conques mediterrànies.

• Xarxa elèctrica. Servituds derivades de la presència de línies de mitjana i alta tensió, perímetres de no edificació i lliures d’obstacles.

• Xarxa viària. S’establiran les línies de servitud de vials per a les carreteres de la xarxa local i comarcal, així com es classificaran la resta de vials segons la seva categoria (V1, V2, V3 i V4).

• Cementiris. Es grafien les línies de protecció segons l’establert en la legislació aplicable (Decret 297/1997, de 25 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de Policía Mortuòria)

2.2.5. Sistema d’Equipaments Comunitaris

El POUM reconeix els equipaments públics ja existents, adaptant els seus àmbits corresponents i classificant-los en les categories següents: Equipaments esportius. Clau E1 • Sant Joan de Mediona disposa de piscines municipals, pavelló poliesportiu, pistes de tenis i

camp de futbol.

• Sant Pere Sacarrera disposa de la pista poliesportiva de l’escola.

• La Font del Bosc disposa de l’espai corresponent a camp de futbol, sense tancament perimetral. Es preveu el desplaçament d’aquesta reserva a la nova zona d’equipaments ubicada a l’àmbit del PPU 5 Sant Pere Est, en posició contigua a la reserva de la peça d’equipament escolar prevista. Actualment, aquesta peça ocupa uns 6.084 m2 de sòl.

• Monterrey Park disposa d’un espai d’equipaments sense desenvolupar.

• Les Cases Noves disposen de les pistes escolars.

Al respecte del PIEC, Pla Director d’Instal.lacions i Equipaments Esportius de Catalunya, aquest proposa uns estàndards orientatius per a sòl d’equipament per a la Xarxa Bàsica d’entre 4’5 i 5 m2/habitant. La proposta del POUM comptabilitza un total de 46.662 m2 de superfície destinada a equipaments esportius. Del total de 46.662 m2, 32.977 m2 són sobre Sòl Urbà Consolidat ( Pistes esportives de Sant Elies, Piscines a Sant Pere Sacarrera, Pistes esportives a Monterrey Park, Pistes esportives a les Cases Noves de Can Pardo, i Pistes Municipals, pavelló i piscina a Sant Joan de Mediona). Sobre Sòl Urbà No Consolidat, es comptabilitzen 6.085 m2 al PAU 5 Activitats. I sobre Sòl Urbanitzable, cal comptabilitzar 7.600 m2 de reserva obligatòria amb destinació esportiva al PPU 5 Sant Pere Est.

Per tant, s’acompleixen els estàndards que proposa el PIEC, tant per a la població actual de 2.300 habitants, que suposa uns 20’28 m2/hab; com per a un escenari alt de població de 5.000 habitants, pel que suposaria un estàndard de 9’33 m2/hab. Equipaments docents. Clau E2 Dins el municipi de Mediona existeixen dos centres educatius, que formen part de la ZER (Zona Escolar Rural) Serra d'Ancosa.

• El CEIP Renaixença es troba en el nucli de Sant Pere Sacarrera i disposa de tres aules, menjador, pati i pista poliesportiva. Es preveu l’ampliació d’aquesta peça en el desenvolupament del PAU 6 CEIP, a la peça d’equipament contigua a l’existent.

• El CEIP La Fassina es troba al nucli de Sant Joan de Mediona. Disposa de dos grups d'educació infantil, cicle inicial i mitjà; i un grup de cicle superior. La seva ampliació està prevista al mateix emplaçament que ocupa actualment.

• Existeixen tres llars d’infants: Sant Joan de Mediona, Sant Pere Sacarrera i una nova llar d’infants a La Font del Bosc.

Equipaments administratius. Clau E3 • Consta únicament l’edifici de l’Ajuntament existent que es troba al nucli de Sant Joan de

Mediona. Equipaments sanitaris. Clau 4 • Existeixen dos dispensaris municipals situats en la planta baixa de l’edifici de l’Ajuntament, a

Sant Joan de Mediona, i un altre al nucli urbà de St. Pere Sacarrera. Equipaments culturals i socials. Clau 5 • Consten els locals destinats a aquesta finalitat en el nucli de Sant Joan de Mediona i la Font

del Bosc.

Cementiri municipal. Clau 6 • El cementiri deixà de ser parroquial. Avui la gestió és municipal, i recentment s’ha ampliat amb

30 nínxols nous. Es troba fora del nucli primitiu de Sant Joan de Mediona, seguint el camí cap a les Cases Noves, sobre un turó.

Equipament de proveïment. Clau 8 • Consta l’edifici de la Cooperativa Agrícola de Sant Joan de Mediona.

Equipaments privats • Existeix el Casal Medianenc, privat, en el nucli de Sant Joan de Mediona, que organitza actes

culturals.

• Pistes esportives i piscines a La Font del Bosc.

• Llar d’avis a La Font del Bosc, que té establert un conveni amb l’Ajuntament per oferir alguns serveis com a centre de dia.

A les actuals reserves per a dotacions comunitàries es contemplen, de forma indicativa i a concretar pel planejament derivat, les que s’obtenen dels desenvolupaments delimitats per garantir la correcte distribució sobre la futura trama urbana. L’article 34.5. del DL 1/2010 TRLU estableix que el sistema urbanístic d'equipaments comunitaris comprèn els centres públics, els equipaments de caràcter religiós, cultural, docent, esportiu, sanitari, assistencial, de serveis tècnics i de transport i els altres equipaments que siguin d’interès públic o d’interès social.


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Aquest POUM proposa una estructura d’equipaments de manera que es potenciïn les relacions entre el teixit existent i els nous sectors de desenvolupament. Les noves actuacions que preveu el POUM són: Sant Joan de Mediona: • Es proposa l’ampliació de la zona actual d’equipaments situada al marge dret de la riera de

Mediona amb la cessió corresponent del nou sector de sòl urbanitzable.

• Es proposa la creació d’una nova zona d’equipaments culturals i socials connectada amb l’espai del casal medianenc i la zona verda del centre del nucli urbà.

• Es proposa una petita zona destinada a magatzem municipal en el sector urbanitzable de l’extrem est del nucli.

Les Cases Noves: • Es proposa la creació d’un nou equipament, resultat de la reordenació del sector nord-oest del

nucli, corresponent a l’increment de densitat del sector.

Can Xombo: • Es proposa la creació d’un nou local polivalent d’ús públic, amb el sòl corresponent a

l’increment d’edificabilitat de la zona que fa façana amb la BV-2136, pendent de desenvolupament.

Sant Pere Sacarrera: • Es proposa un nou espai per a equipament de tipus cultural i social a la zona sud-oest del

nucli urbà, resultat de les cessions corresponents a la transformació d’un sector de sòl industrial a sòl residencial.

• Es crea una zona destinada a equipament públic sense destinació específica, en l’extrem est del nucli, corresponent a la cessió del nou sector de sòl urbanitzable residencial.

• Es preveu l’ampliació de l’equipament escolar existent, CEIP Renaixença a l’àmbit del PAU 6 CEIP en el solar de posició contigua a l’equipament existent.

La Font del Bosc: • Es proposa la creació d’una gran zona d’equipaments docents i esportius situats a l’extrem

sud de la urbanització, amb bona accessibilitat des de la C-244a, per donar servei comunitari al conjunt residencial de La Font del Bosc, Les Pinedes de Sant Elies i Sant Pere Sacarrera, actualment en fase de consolidació. Aquesta zona s’ubicarà a l’àmbit discontinu del PPU 5 Sant Pere Est emplaçat als terrenys entre l’Avinguda de Maristany, el carrer de la Noguera, i la carreretera C-244. La peça esportiva proposada constitueix una reserva de sòl de 7.600 m2 amb destinació d’equipament esportiu al PPU 5 “Sant Pere Est”, i per tant suposa un augment en la reserva de sòl amb destí a sistema d’equipaments esportius en el conjunt del municipi (el camp de futbol existent ocupa 6.084 m2).

• Es crea una petita zona destinada a magatzem municipal en l’extrem de la zona verda situada a l’extrem nord-oest de la urbanització, corresponent a les cessions de l’increment de sostre i edificabilitat d’un sector de sòl urbanitzable que completa la urbanització en aquest extrem.

• Es modifica l’emplaçament de la zona del camp de futbol que passarà a la nova zona esportiva situada a l’extrem sud de la urbanització, a l’àmbit del PPU 5 Sant Pere Est.

Les Pinedes de Sant Elies:

• Si bé es mantenen els equipaments projectats en el pla parcial aprovat, es proposa complementar-los amb la ubicació en una zona propera a la urbanització de l’equipament públic.

2.2.6. Sistema d’Habitatges Dotacionals

El sistema d’habitatges dotacionals públics comprèn els sòls previstos per a localitzar les actuacions públiques d’habitatges destinades a satisfer els requeriments temporals de col.lectius de persones amb necessitats d’assistència o d’emancipació justificades en les polítiques socials definides a la Memòria Social d’aquest Pla.

2.2.7. Sistema de Serveis Tècnics i Ambientals

Abastament d’aigua potable L’abastament d’aigua del municipi està gestionat per diverses empreses, que s’ocupen del subministrament i de les instal·lacions, de diversa naturalesa i antiguitat. Això fa que sigui difícil aconseguir una planificació global que permeti gestionar-ne un ús sostenible. En aquest sentit, la Diputació de Barcelona està realitzant, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Mediona, una verificació d’estanqueïtat de les canonades d’aigua del municipi. Actualment l’abastament d’aigua potable es realitza a través de tres dipòsits gestionats per l’empresa SOREA que subministren aigua als nuclis de població de St. Joan de Mediona, Cases Noves, Can Xombo, Can Verdaguer, la Font del Bosc i Sant Pere Sacarrera. A les Cases Noves s’ha realitzat un nou pou d’aigua potable. D’altra banda, el subministrament d’aigua potable de la urbanització de St. Elies és gestionada per l’empresa Aigües Anoia; a la urbanització Monterrey Park, l’empresa Aigües i Agrícola de Mediona (Freixenet) i el nucli de la Quadra de l’Agulladolç i les Masies Est és gestionada per Aigües de Cabrera d’Igualada. El sector industrial de la paperera de Can Xombo té pous i una bomba pròpia de captació. Cal tenir present que, aspectes com l’ordenació i la concessió de recursos, els aprofitaments hídrics, l’atermenament, i les obres de correcció de llits fluvials, es regulen per l’establert al RD 849/1986, d’11 d’abril (RDPH), tenint en compte el RD 606/2003, de 23 de maig pel que es modifica el RDPH i el RDL 1/2001 de 20 de juliol pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Aigües, i corresponen a l’ Organisme de conca. El POUM preveurà els punts de connexió a la xarxa d’abastament general dels sectors de planejament derivat, que hauran de preveure els consums totals d’aigua en el procés de redacció del planejament derivat del sector, el desenvolupament dels quals estarà subjecte a l’informe favorable de l’ACA. Xarxa de sanejament El conjunt dels nuclis de Sant Joan de Mediona, Can Xombo i Mas Pereres compta amb una depuradora amb tractament primari, situada al marge esquerre del riu Mediona i propera al barri del Molí. Sant Pere Sacarrera també compta amb una depuradora de tractament primari, ubicada al marge esquerre del torrent de la Font del Bosc, sota els turons de Can Verdera, que actualment no està en servei. Està prevista la seva ampliació i posada en marxa, per tal de donar servei a la Font del Bosc.


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Les urbanitzacions de la Font del Bosc i de Les Pinedes de Sant Elies disposen d’una incipient xarxa de clavegueram, ja que la majoria dels habitatges disposen d’una fossa sèptica que es neteja un cop l’any, mitjançant la gestió del propi Ajuntament de Mediona. A la Font del Bosc hi ha clavegueram en alguns carrers de la part inferior de la banda de solana, amb el ramal principal per sota de l’Avinguda de Maristany. Amb la realització de les actuacions previstes al Pla Parcial de Les Pinedes de Sant Elies, es preveu la construcció de clavegueram i d’una depuradora pròpies, en aquests moments inexistents. El nucli de Can Paixano, la urbanització de Monterrey Park, i els veïnats de Can Verdaguer i Can Xamaio també disposen de diverses fosses sèptiques que es netegen un cop l’any, mitjançant la gestió del propi Ajuntament de Mediona. El POUM preveurà els punts de connexió a la xarxa general o bé les solucions de tractament dels sectors de planejament derivat, el desenvolupament dels quals estarà subjecte a l’informe favorable de l’ACA. Subministrament elèctric La distribució d’energia del municipi i el seu subministrament elèctric el realitza ENDESA-FECSA/EON, mitjançant línies aèries. Tots els nuclis urbans disposen de xarxa d’enllumenat públic, i l’abast i el servei del subministrament actual es consideren satisfactoris. Està prevista la realització d’una nova línia d’alta tensió que ha de creuar la meitat est del municipi, de nord a sud, que s’aprofitarà per portar energia elèctrica al conjunt de Sant Pere Sacarrera, La Font del Bosc i Les Pinedes de Sant Elies. Malgrat el subministrament actual es considera satisfactori, caldrà millorar el servei amb mesures que permetin reduir l’impacte de l’estesa aèria mitjançant el soterrament total o parcial del cablejat. Així, les noves línies de mitja i alta tensió que creuen els nuclis urbans hauran de ser preferentment soterrades. El POUM preveurà els punts de connexió a la xarxa general, a desenvolupar pels corresponents plans derivats, conjuntament amb la resta de la xarxa de distribució i punts de servei i les previsions dels consums del sector. Subministrament de gas Els nuclis de Sant Joan de Mediona, Sant Pere Sacarrera i Les Cases Noves de Can Pardo disposen de gas canalitzat. Per la resta de nuclis el subministrament de gas es realitza a través de bombones de butà de l’empresa Repsol que cop per setmana tenen destinació a Mediona. El POUM no preveu la gasificació de tot el terme, si bé preveurà els punts de connexió a la xarxa general en els nuclis en què es disposi de xarxa. La concreció final d’aquests elements quedaran subjectes a la redacció del corresponent planejament derivat. Gestió dels residus Recentment s’ha adequat una deixalleria a la urbanització de la Font del Bosc i un punt de recollida al nucli de St. Joan de Mediona i de Les Cases Noves. La recollida de residus sòlids es facilitarà amb la creació d’espais a la via pública especialment reservats pels contenidors específics.

Energia fotovoltaica El municipi de Mediona compta amb el primer parc de plaques fotovoltàiques de titularitat municipal de Catalunya. La zona produeix una mitjana de 200.000 kilovats/h anuals. Els beneficis es destinen a la millora de l’enllumenat públic i a finançar nous serveis socials. El nou equipament ocupa tres hectàrees de terreny en la muntanya de Puigmoltó i té instal.lades 6 plaques orientables automàticament. Recentment s’ha aprovat un nou projecte per a plaques fotovoltàiques en una zona a tocar amb el sòl urbà del nucli de Mediona, sobre la zona industrial situada al sud-est del nucli, ocupant uns terrenys de feixes i conreus herbacis abandonats. El POUM regularà les condicions d’implantació dels futurs parcs fotovoltàics, amb l’objectiu de reduir l’impacte visual en un entorn de gran qualitat paisatgística. A banda d’aquesta normativa municipal, aquestes instal·lacions hauran d’atenir-se a les disposicions de la normativa sectorial aplicable.

2.2.8. Patrimoni públic de sòl i d'Habitatge

D’acord amb els articles 160-164 del DL 1/2010 TRLU cal vetllar per a constituir d’altre patrimoni públic del sòl destinat a potenciar la cohesió social, el desenvolupament econòmic i la conscienciació ambiental i així poder definir les estratègies per aconseguir un model urbanístic adequat pel municipi.

Una d’aquestes estratègies és la política de sòl i habitatge. Per aquest motiu el Pla d’ordenació urbanística municipal de Mediona reserva la cessió obligatòria del 10% de l’aprofitament en sectors de planejament derivat d’usos residencials, per a la constitució d’aquest Patrimoni Públic de Sòl i Habitatge.

L’article 57 del DL 1/2010 TRLU introdueix l’exigència de distribuir les reserves per a la construcció d’habitatges de protecció en el territori de manera que afavoreixi la cohesió social i eviti la segregació territorial dels ciutadans per raó de llur nivell de renda. La localització concreta d’aquestes reserves ha d’evitar la concentració excessiva d’habitatges d’aquest tipus i s’ha de fer mitjançant la qualificació de terrenys, que es pot vincular a un règim específic de protecció pública.

El nou Pla acompleix l’article 57.3 del DL 1/2010 TRLU pel que fa a la distribució i reserva de sòl per habitatge de protecció oficial.


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Sòl per habitatge protegit

2.3. Zones 2.3.1. Zones en Sòl Urbà i Sòl Urbanitzable

En aquest capítol es fa una descripció de les principals característiques i localitzacions de les qualificacions que estableix el POUM. La regulació del tipus d’ordenació i edificació està expressada en els capítols corresponents de la Normativa Urbanística.

Nucli antic. Nucli principal. Clau 1B Correspon a la trama urbana del nucli històric de Sant Joan de Mediona i de Sant Pere Sacarrera, on convé mantenir l’estructura actual. Està caracteritzat per edificacions alineades a vial, d’alçades irregulars, en illes molt estretes que formen part del creixement urbà més primari, desenvolupat al costat dels camins existents i al voltant de les parròquies. L’ús principal és residencial plurifamiliar.

Les infraestructures viàries es troben en bones condicions, tot i que presenten traçats i amplades irregulars, generalment molt estretes, per la qual cosa es requerirà l’organització acurada de la mobilitat interna. Ordenació tradicional. Eixample entre mitgeres. Clau 2A Correspon a la trama dels eixamples urbans dels nuclis de Sant Joan de Mediona, Sant Pere Sacarrera, Les Cases Noves de Can Pardo, Can Xombo i Can Paixano. Està caracteritzat per edificacions entre mitgeres, alineades a vial i amb una profunditat edificable força regular, generalment de planta baixa i dos pisos d’alçada, en illes de fondària variable, que conformen una malla de carrers de traçat rectilini. L’ús principal és residencial plurifamiliar. Ordenació tradicional. Edificació entre mitgeres. Clau 2C Si bé s’assembla força a la qualificació anterior, es diferencia per permetre una menor densitat d’habitatges. Es troba localitzada en el nucli de Can Paixano i a Can Xombo. L’ús principal és residencial plurifamiliar. Ordenació en illa oberta. Blocs plurifamiliars i cases entre mitgeres. Clau 4 Correspon a un tipus d’ordenació amb l’edificació generalment alineada o paral·lela a vial, podent seguir també volumetries específiques que conformin illes obertes. Respon a la transformació i edificació de parcel·les en promocions unitàries i serveis comunitaris. L’ús principal és residencial plurifamiliar.

Es proposa principalment en els sectors de sòl urbà no consolidat i sòl urbanitzable residencial de Sant Joan de Mediona i Sant Pere Sacarrera.

Edificació unifamiliar aïllada. Claus 5A, 5B, 5C i 5D

Correspon a un tipus d’ordenació amb l’edificació situada a l'interior d'una parcel·la respectant unes distàncies mínimes als seus límits. L’ús principal és residencial unifamiliar. Les diferents claus es refereixen a la superfície de la parcel·la, i també condicionen les distàncies mínimes de separació:

5A: Parcel·la mínima 400 m2

5B: Parcel·la mínima 600 m2

5C: Parcel·la mínima 800 m2

5D: Parcel·la mínima 2.000 m2

Es localitzen principalment en les urbanitzacions de La Font del Bosc, Les Pinedes de Sant Elies, Monterrey Park, i alguns sectors de Sant Joan de Mediona (extrem est del carrer de les Escoles i


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


zones de l’avinguda de Montserrat); de Les Cases Noves de Can Pardo (cantonada entre el carrer Nou i l’avinguda del Doctor Sant Martí) i de Sant Pere Sacarrera (PAU UA-4). Industrial compacte. Clau 6 Correspon a un tipus d’ordenació amb l’edificació entre mitgeres, alineada o paral·lela a vial. L’ús principal és l’industrial.

Es localitza en sòl urbà; en els nuclis de Sant Joan de Mediona (carrer Doctor Trueta) i a Les Cases Noves de Can Pardo (PAU Industrial). Industrial aïllada. Varis establiments. Clau 7A Correspon a un tipus d’ordenació amb l’edificació situada a l'interior d'una parcel·la respectant unes distàncies mínimes als seus límits. L’edificació pot formar un o varis volums dins la parcel·la, i pot contenir més d’un establiment. L’ús principal és industrial.

Es troba localitzada en sòl urbà; en la zona industrial de Can Xombo. Industrial aïllada. Un sol establiment. Clau 7B Correspon a un tipus d’ordenació amb l’edificació situada a l'interior d'una parcel·la respectant unes distàncies mínimes als seus límits. L’edificació forma un sol volum, més o menys compacte, i conté un únic establiment. L’ús principal és industrial.

Es troba localitzada en sòl urbà, en el nucli de Sant Joan de Mediona (carrer Roques Altes)

Dotacions i serveis. Clau 8 Correspon a un tipus d’ordenació amb l’edificació situada a l'interior d'una parcel·la respectant unes distàncies mínimes als seus límits. L’ús principal és el de serveis privats, com poden ser activitats hoteleres, culturals, recreatius o d’assistència col·lectiva.

Es proposa la seva localització a l’extrem nord de La Font del Bosc, en una illa de cases situada sobre la zona verda del carrer Tarragona, per tal de dinamitzar aquell sector de la urbanització, amb unes bones condicions de pendent i asolellament, així com un fàcil accés des de la C-244a.

Usos mixtos. Predominància residencial. Clau 12A Correspon a un tipus d’ordenació amb l’edificació alineada o paral·lela a vial, amb separació a veïns. L’ús principal és el residencial, localitzat a les plantes pis, i les plantes baixes s’han de destinar íntegrament a activitats econòmiques.

Es qualifica amb aquesta tipologia algunes zones comercials ja existents i els sectors de creixement i transformació de La Font del Bosc.

Usos mixtos. Predominància activitats econòmiques. Clau 12B Correspon a un tipus d’ordenació amb l’edificació alineada a vial i entre mitgeres. L’ús principal és el d’activitats econòmiques, podent destinar part de la planta pis a habitatge.

Es proposa la seva localització en els sectors de sòl urbanitzable de l’extrem nord est del nucli de Sant Joan de Mediona i dels marges de la C-244a a l’alçada de Sant Pere Sacarrera.

Habitatge protegit. Clau X

Correspon a un tipus d’edificació destinada a sostre residencial sotmès a algun tipus de règim de protecció, ja sigui especial, general o concertat. Es qualifica aquest tipus de sòl en els nous sectors de creixement i transformació. Com a mínim, s’hauran d’acomplir els percentatges establerts per la legislació (2/3 superfície destinat a habitatge protegit en règim general o concertat i la part restant destinat a habitatge protegit de règim especial). La tipologia d’ordenació i edificació s’haurà d’assimilar a la de la zona on s’emplaça.

2.3.2. Zones en Sòl No Urbanitzable

Per a la preservació del medi natural s’ha dut a terme una categorització de zones en funció del seu ús o valor a protegir. Independentment d’aquestes, s’identifiquen els àmbits de sòls de protecció especial (espais naturals, connexió, vinya) i protecció preventiva establerts pel planejament territorial (PDTAP i PTMB), i es recullen les condicions específiques en la Normativa del POUM. Agrícola protegit. Clau 21 Corresponen a aquells sòls que per les seves condicions tenen un especial valor agrícola, estiguin o no conreats en el moment de la seva classificació, i que s’han de preservar del procés d’incorporació a àrees urbanes. Inclou també els sòls ocupats per conreus de productes amb denominació de qualitat o denominació d’origen. A Mediona, es proposen amb aquesta qualificació els terrenys situats a les vessants planeres de la meitat del nord-oest del municipi, entre Les Cases Noves de Can Pardo i Can Xombo; la plana orientada a nord-oest situada entre La Font del Bosc i Can Paixano; l’estreta vall entre Sant Joan de Mediona i passat Sant Pere Sacarrera; i les planes de la Quadra d’Agulladolç i La Morella, a l’est de Monterrey Park.

Forestal protegit. Clau 22 Correspon a aquelles forests, masses boscoses consolidades o no, existents en el sòl no urbanitzable. En qualsevol cas, l’objectiu primordial en relació a aquestes àrees boscoses i de vegetació singular és preservar-les i protegir un patrimoni natural valuós, així com salvaguardar les funcions ecològiques que duen a terme. Es proposa aquesta qualificació en els turons boscosos de la meitat nord del municipi (serra de Puigfred i serra d’Orpinell), i a banda i banda de la urbanització La Font del Bosc. També es proposa amb aquesta qualificació una petita zona de bosc i matoll situada als marges dels torrents del Carrió i del Gramar.

Valor ecològic i paisatgístic. Riberals. Clau 24D Els cursos hídrics i la vegetació de ribera quedaran protegits en un àmbit delimitat per la presència d’aquests ecosistemes, a fi de conservar i potenciar la seva riquesa ecològica i com a element de paisatge i de forma que s’impedeixin les actuacions que puguin perjudicar les seves condicions naturals. Es proposa que aquesta qualificació ressegueixi els principals cursos fluvials de rieres i torrents, amb una amplada variable, que no serà inferior a la delimitada per la zona Q10 i, en el cas de no disposar d’aquesta informació, a 15 m a banda i banda de la llera del curs fluvial, excepte en els casos en què el pas per zones conreades o limítrofs a zones urbanitzades justifiqui una menor dimensió.

Valor ecològic i paisatgístic. Entorn ambiental de nuclis, zona d’horts. Clau 24C Es qualifiquen així les zones ocupades per petits horts urbans d’ambdós marges de la riera de Mediona. Estan localitzats aigües avall del pont que comunica amb el barri de l’església i inclouen l’espai dels antics safarejos, recuperats com una zona de passeig i lleure per al nucli. La voluntat d’aquesta qualificació és permetre la continuïtat de l’ús actual establint unes mínimes condicions de tractament de vores i arranjament interior de les parcel·les, per tal que contribueixin a millorar la imatge de les façanes de Sant Joan de Mediona en la zona de la riera.


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Espais Naturals protegits. Connector ecològic. Clau 25 Inclou els sòls protegits pel planejament sectorial (inclosos en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), en la Xarxa Natura 2000, les Zones Especials de Protecció Aus (ZEPA i RAMSAR)) i territorial com a sòl d’especial protecció i els que el POUM considera que, per proximitat o per estratègies de connectivitat, també han de ser qualificats amb aquesta categoria. En aquest cas, s’han ampliat els límits de les zones protegides a nivell sectorial, per tal de poder establir un connector ecològic que creua el municipi d’est a oest. D’altra banda, són els terrenys inclosos dins el Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB) i del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès (PDTAP) com a espais de protecció especial. Són espais amb moltes funcions dintre d’aquestes destaquen la de connectors ecològics, espais d’interès natural, espais d’alt valor forestal, espais d’alt valor agrari, espais fluvials, espais d’alt valor geològic i hidrogeològic, aqüífers, hàbitats singulars i d’alt valor i elements d’interès patrimonial.

Comprèn aquesta qualificació les carenes i vessants de la serra del Bolet, del Marquès fins arribar a les vessants oest del Turó del Gall, connectant les carenes que passen per Can Verdaguer i Les Pinedes de Sant Elies.

Es recull la Proposició no de llei del Parlament de Catalunya (1999) per a protegir la Serralada Prelitoral a través d'un Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge de la Serralada Prelitoral de l'Alt Penedès.

Contenció dins el connector ecològic. Clau 25C Inclou els sòls del disseminat de Can Verdaguer i de Can Xamaio, on existeixen nombroses parcel.les de dimensions inferiors a les unitats mínimes de conreu i d’explotació forestal, la meitat d’elles amb edificacions ja construïdes i habitades, ja que formaven part d’una urbanització projectada que mai s’ha arribat a regularitzar. La regulació de les edificacions d’aquesta zona es regirà per si estan incloses en el Catàleg de Masies o no. En el primer cas, es regulen pel règim que determini el mateix Catàleg, i en el segon cas, el règim d’aplicació és el de les edificacions en situació de fora d’ordenació. 2.4. Preservació del Paisatge i del patrimoni cultural 2.4.1. Criteris d’actuació sobre el paisatge

El conjunt de paisatges descrits en la Memòria Informativa són els principals testimonis de les relacions passades i presents dels habitants de Mediona amb el seu entorn. Cal evitar que l’acceleració en la transformació dels paisatges pugui donar lloc al deteriorament de la seva qualitat.

Entre les mesures considerades adequades en matèria de protecció de paisatge, el POUM ha tingut presents les següents:

- Valoració de la importància de l’acció de l’home en el paisatge de la plana, on podem destacar la presència de nombroses masies disseminades per tot el municipi.

- La integració de l’ordenació del paisatge en l’ordenació urbanística proposada.

- La connexió entre les diferents unitats de paisatge identificades i l’adopció d’una normativa urbanística orientada cap a la protecció, la gestió i la ordenació dels paisatges identificats.

- La concepció del verd urbà com a estructura de connexió entre els espais oberts rurals i el nucli urbà. La necessitat de recuperar aquests espais de connexió és evident, i caldrà realitzar un tractament paisatgístic coherent amb els espais agrícoles que els envolten.

Els principals objectius de les actuacions són els següents:

Promoure la conservació del patrimoni natural, preservant els espais amb una major biodiversitat i els cursos d’aigua.

Assumir la xarxa de camins com a estructurant de tot el terme, amb amplades i traçats coherents per assegurar un òptim sistema de comunicacions locals.

Millorar la connexió amb els camins rurals per facilitar la conservació del medi agrícola i rural i el seu accés al nucli urbà.

Facilitar el trasllat de les granges a punts establerts més allunyats del nucli.

Protecció del patrimoni cultural (arqueològic i arquitectònic) del municipi.

2.4.2. Custòdia del territori

Malgrat que el POUM no hi té incidència directa, es vol fer esment a la importància de promoure i gestionar plans especials, o d’altres modalitats, de custòdia i protecció del territori. La Custòdia del territori es el conjunt d’estratègies diverses d’educació, de gestió, de mediació i de desenvolupament comunitari, que pretenen afavorir i fer possible la responsabilitat en la conservació i l’ús adequat i sostenible de l’espai terrestre, fluvial i dels seus recursos naturals per part de propietaris.

Les finalitats de la Custòdia del territori és aconseguir la conservació del patrimoni natural del municipi a través de l’administració municipal, els propietaris i les entitats ciutadanes i els ciutadans que a títol personal decideixin implicar-s’hi. Fonamentalment, els instruments per a promoure la custòdia del territori son els acords i convenis dels ajuntaments i altres administracions públiques amb propietats privades i amb entitats de custòdia.

2.4.3. Protecció del patrimoni natural, cultural, arquitectònic i arqueològic

La legislació vigent a Catalunya en matèria de patrimoni correspon a la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni cultural català.

Amb l’objectiu de preservar els valors arquitectònics i culturals del patrimoni de Mediona, el POUM proposa la conservació i recuperació dels elements característics dels nuclis històrics, ajustant la normativa amb especial atenció a la volumetria, els materials i el cromatisme. El POUM també protegeix els elements o conjunts d’interès cultural en sòl no urbanitzable: jaciments arqueològics, edificacions singulars, masos, fites de terme, etc.

A part dels edificis d’interès que apareixen inventariats al Departament de Cultura de la Generalitat, també s’afronta el tractament del conjunt d’indrets del terme municipal caracteritzats per elements de patrimoni cultural, d’interès turístic o recreatiu, que poden ésser utilitzats i potenciats com a punts preferents pel sector turístic (Castell de Mediona, Font del Molí).

En aquest sentit, el POUM inclou en el Catàleg de Béns Protegits i identifica en els Plànols d’Ordenació aquelles edificacions i elements que requereixen un tractament específic de protecció, bé pel seu interès arquitectònic, històric, paisatgístic o social. Destaca la presència al terme municipal de dos elements catalogats com a BCIN (Bé d’Interès Cultural Nacional): el castell de Mediona, tant els elements arquitectònics com el jaciment arqueològic; i la creu de terme de Puigmoltó.


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Taula 7. Elements de patrimoni arquitectònic inclosos en el catàleg de béns protegits del municipi de Mediona

Taula 15. Elements de patrimoni arqueològic inclosos en el catàleg de béns protegits del municipi de Mediona

patrimoni arquitectònic

ARQ001 CASTELL DE MEDIONA ARQ048 CAL TORT

ARQ002 CAL MARISTANY ARQ049 CAL JAN

ARQ003 ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JOAN DE MEDIONA ARQ050 CASERÍO DE LA FREIXENEDA

ARQ004 SANT ELIES ARQ051 MAS RODÓ

ARQ005 ERMITA DE SANT SALVADOR DE PERERES ARQ052 CAL MANCO

ARQ006 ORPINELL ARQ053 CAL SIMON

ARQ007 CAPELLA DE SANT PERE SACARRERA ARQ054 CAL JORDI

ARQ008 CAPELLA DE SANTA ANNA ARQ055 CAL MAGÍ MARCÓ

ARQ009 CA L'AGULLÓ ARQ056 CAL LLUÍS

ARQ010 EL CASAL ARQ057 CAL ROS DEL CARME

ARQ011 ERMITA DE LES CASES D'ORPINELL ARQ058 CAL MALLOFRÉ

ARQ012 CREU DE PUIGMOLTÓ ARQ059 EL VILÀ

ARQ013 SANTA MARGARIDA D'AGULLADOLÇ ARQ060 CONQUES

ARQ014 CAL SURIOL RIC ARQ061 PARERES

ARQ015 CAL VIC ARQ062 CAN GALLEGO

ARQ016 CAL MAGÍ ARQ063 CLIVELLERES

ARQ017 CAL BARRIGA ARQ064 CASA NOVA DEL BOLET

ARQ018 CAL PERE CASANELLA ARQ065 BOLET

ARQ019 NUCLI ANTIC DE SANT JOAN DE MEDIONA ARQ066 CAN VIC NOU

ARQ020 CAMBRA AGRÀRIA ARQ067 LA TORRETA

ARQ021 CAL SIGRÓ ARQ068 CAL JOAN MASET

ARQ022 CA L'ONCLET ARQ069 CAL PEPITO MESET

ARQ023 CAL PALÀ ARQ070 MAS SOLER

ARQ024 CAL QUEL ARQ071 ELS AGULLONS

ARQ025 CAL FARRIOL ARQ072 PUIGFRED

ARQ026 CAL CAMPANER ARQ073 CAN BALADA

ARQ027 CAL QUERALT ARQ074 CAL SABATER DE PUIGCAMÍ

ARQ028 CAL MARQUÈS ARQ075 GINOLES

ARQ029 CAL FELIP ARQ076 PUIGMOLTÓ

ARQ030 CAL MAGINS ARQ077 MAS BOLET

ARQ031 LES TORRES DEL PEPE ARQ078 CASA NOVA D'ORPINELL

ARQ032 LA TORRE DEL MAURE ARQ079 SANTA ANNA

ARQ033 LA TORRE DEL SENYOR ENRIC ARQ080 CAN XAMAIO

ARQ034 LA TORRE DE CAL QUERALT ARQ081 MASIA DE CAL VIC

ARQ035 CAPELLA DE SANT QUINTÍ DE GINOLES ARQ082 CORRAL DE CAL TINO

ARQ036 LA GUIXERA ARQ083 CAL TORRES

ARQ037 CAL CABRETA DE DALT ARQ084 CAL FLORENCIO

ARQ038 CAL MARTÍ ARQ085 CAL PAU DE LA DONA

ARQ039 LES ALZINETES ARQ086 LA MORELLA

ARQ040 CAN POQUET ARQ087 BARRAQUES DE VINYA

ARQ041 MASET DE LA SAL ARQ088 CAL PULSERETES

ARQ042 MASIA DE LA FREIXENEDA ARQ089 CAN SANS

ARQ043 CAL JERONI ARQ090 CAL FERRER DE PUIGCAMÍ

ARQ044 CAL TUT ARQ091 CAL VIDAL

ARQ045 CAL XIC DE L'ÀNIMA ARQ092 AGULLADOLÇ

ARQ046 CAN MAÇANA ARQ093 CAN BUSQUETS, CAN MOIXÓ I CAL PAELLA

ARQ047 CA L'ÀNIMA ARQ094 CA L'ESBERTA

jaciments arqueològics i paleontològics

PAP001 BARRACA DE MAS D'EN PONÇ PAP050 CASALOT DEL SOLÉ

PAP002 SERRA DE PUIGFRED PAP051 OLIVERES D'EN VALLS, LES

PAP003 PUJOL D'ORPINELL PAP052 MAS SOLÉ

PAP004 QUADRA D'ORPINELL PAP053 VINYA D'EN BARRAMON

PAP005 VINYA DEL XIC DEL PONT PAP054 CAL SABATÉ

PAP006 VINYA DEL PELADOR PAP055 PUIGFRED VELL

PAP007 VINYA DEL SENSE GORRA PAP056 MASIA, LA

PAP008 VINYA DEL FARRIOL PAP057 COVA DE L'AUMETLLA

PAP009 FASSINA, LA PAP058 TALLER DEL BOSC DE PERERES

PAP010 PUIGFRED PAP059 PERERES

PAP011 PENJAT DEL COLL CURT PAP060 COVA DE LA BOIRA

PAP012 PLANA D'EN FELIP PAP061 CAL FORNER DE LA PLAÇA

PAP013 PLA DE CAN JOMBO PAP062 ORPINELL NOU

PAP014 ROQUES DEL MOLÍ PAP063 PARELLADES, LES

PAP015 SANTA ANNA PAP064 CAMP DE LA MASIA

PAP016 MAS D'EN PONÇ PAP065 VINYA D'EN PANTINQUILLO

PAP017 CASA NOVA DE BOLET PAP066 ROS TARRIDA

PAP018 CEMENTIRI DE MAS PAGÈS PAP067 CAN JOMBO

PAP019 TORRENT DE PUIGCÚGOL PAP068 FONT DE LES DEUS

PAP020 MAS RODÓ 1 PAP069 PUJOL, EL

PAP021 CAL MARIMON PAP070 FONT I VINYA DE CAL SABATÉ O DE CAL FERRER DE PUIGCAMÍ

PAP022 SOBRE LA VINYA DE JOAN CEGOS PAP071 MEDIONA-1

PAP023 MAS VELL PAP072 ORPINELL "MINA"

PAP024 TURÓ SENSE NOM PAP073 CAMÍ DE L'AGULLA

PAP025 VINYA D'EN MAQUINO PAP074 COVA GRAN (A) DE SANTA ANNA

PAP026 CAMP DE LA BARRACA PAP075 BALMA DE LA CULLERA

PAP027 CASA DE LA TORRETA, LA PAP076 ORPINELL

PAP028 CAN SANS PAP077 COVA DEL TRONC

PAP029 PUIGMOLTÓ PAP078 COVA DEL CASTELL DE MEDIONA

PAP030 CAN PARDO VELL PAP079 RACÓ MAI

PAP031 VINYA D'EN JOAN CEGOS PAP080 BALMA DEL SÍLEX

PAP032 VINYA D'EN RAFEL PAP081 COVA DE LA JETA

PAP033 VINYA D'EN BRICUS PAP082 COVES PETITES (B i C) DE SANTA ANNA

PAP034 CEMENTIRI DE SANT JOAN DE MEDIONA PAP083 FORAT DEL PUNXÓ

PAP035 MAS MUNNÉ PAP084 BALMA DEL PÈNDOL

PAP036 VINYA D'EN MIQUEL FIGUERAS PAP085 COVES DEL BOLET

PAP037 MAS RODÓ 2 PAP086 COVA "X"

PAP038 PLA DE GINOLAS PAP087 COVA D'EN BARRAMON

PAP039 CAMÍ DE "LA MASIA" PAP088 COVA DE LA RASA

PAP040 CA N'OBAC PAP089 ABRIC VORA CAMÍ

PAP041 PLANELLA, LA PAP090 DEUS, LES

PAP042 AGULLONS, ELS PAP091 CASTELL DE MEDIONA

PAP043 CAMP DE LES PEDRES PAP092 COVA DE LES MONEDES

PAP044 CAMPS D'EN PARDO SOLÉ PAP093 COVA DE L'HORTA

PAP045 COLL DEL BOSC PAP094 COVA "A"

PAP046 GUIXERA, LA PAP095 TURÓ D'AGULLADOLÇ I - PK 6700 DE LA C-244

PAP047 CAN BALADA PAP096 PK 7125 DE LA C- 244

PAP048 MAS MARTÍ PAP097 TURÓ D'AGULLADOLÇ II - PK 6700 DE LA C-244

PAP049 FONT DE MAS BALAGUER PAP098 MEDIONA-II


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


3. QUADRES NUMERICS

Taula 16. Règim del sòl

Règim del sòl Classificació NNSS (ha) POUM (ha) Variació % Variació

Sòl Urbà (SU) Consolidat 232,85 235,98 3,13

No

Consolidat 0,00 13,76 13,76 Total 232,85 249,73 16,88 6,76Sòl Urbanitzable Delimitat (SUD) Total 20,05 15,48 -4,57 -29,53Sòl No Urbanitzable (SNU) Total 4.539,62 4.527,40 -12,22 -0,27Total terme municipal 4.792,52 4.797,72 5,20 0,11

Taula 17. Qualificació del Sòl Urbà


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


4. FITXES DEL PLANEJAMENT DERIVAT


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------



-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


LLISTAT DE PLÀNOLS D’ORDENACIÓ O.1 Estructura General del Territori E: 1/20.000

O.2 Ordenació del Sòl No Urbanitzable

O.2.a Règim del Sòl (0) E: 1/20.000

O.2.b Qualificació del sòl (0) E: 1/20.000

O.2.b Qualificació del sòl (1 - 10) E: 1/5.000


O.3 Ordenació del Sòl Urbà


O.3.b1 Qualificació del sòl (1, 2) E: 1/1.000

O.3.b2 Qualificació del sòl (1) E: 1/1.000

O.3.b3 Qualificació del sòl (1, 2) E: 1/1.000

O.3.b4 Qualificació del sòl (1) E: 1/1.000

O.3.b5 Qualificació del sòl (1-14) E: 1/1.000


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


5. ANNEXOS

ANNEX 1.

Edicte d’Avanç Pla del POUM de Mediona DOGC Núm. 5037. 28.12.2007 pàgina. 57733

ANNEX 2. Edicte d’Avanç Pla del POUM de Mediona BOP 308 de Barcelona. 25.12.2007. Pàg. 66


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Aquest document forma part del contingut documental del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Mediona que conté: 1. Memòria de la Informació 2. Plànols d’Informació i Interpretació 3. Memòria Social 4. Informe de Sostenibilitat Ambiental 5. Memòria d’Ordenació Annex: Informe compliment Acord Aprovació Definitiva CTUB 6. Plànols d’Ordenació 7. Normativa Urbanística 8. Catàleg de Béns a Protegir 9. Agenda i Participació Ciutadana Annex: Resposta al·legacions 10. Estudi d’Avaluació de la mobilitat generada 11. Agenda Urbanística i Informe de Sostenibilitat Econòmica 12. Memòria Ambiental 13. Catàleg de Masies i Cases Rurals Annex: Resposta al·legacions i informes d’organismes i institucions públiques El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal ha estat redactat per BCQ arquitectes sota l’encàrrec de l’Ajuntament de Mediona. Barcelona, febrer de 2012 Antoni Casamor i Maldonado Arquitecte Director del POUM

EQUIP REDACTOR APROVACIÓ DEFINITIVA EQUIP INTERN Antoni Casamor i Maldonado, Arquitecte i director del POUM David Baena Asencio, Arquitecte Ricardo Alarcón González, Arquitecte Sònia Tena Rofes, Arquitecta Joan Curtó Pagès, Enginyer Tècnic Agrícola i Superior Forestal Pedro de Araujo, Estudiant d’Arquitectura Vasco Mourao, Arquitecte Mika Iitomi, Arquitecta paisatgística Manel Peribánez, Arquitecte Maria Taltavull, Arquitecta Núria Sisternas, Administració Leticia Baena, Administració EQUIP EXTERN Anna Ruiz, Llicenciada en Biologia - ECOMOLL Marc Bosch, Llicenciat en Geografia i Història - ANTEQUEM Serveis Tècnics Municipals

pla d ordenació urbanística ... - ajuntament de...

Documents