PLA ESPECIAL D’ORDENACIÓ DEL CONJUNT

DE L’ESCOLA AGRÀRIA CAMP JOLIU

TEXT REFÓS APROVACIÓ DEFINITIVA

SITUACIÓ: Carretera N-340 Km 1.202

Camp Joliu L’ARBOÇ (Tarragona)

J. Raventós / A. Fontela / F. Buixeda Arquitecte.

Roger Comas Assessor Jurídic.

2

INDEX MEMORIA 0. ANTECEDENTS RELATIUS A LA TRAMITACIÓ DEL PLANEJAMENT 1. INTRODUCCIÓ

2. OBJECTIUS DEL PLA ESPECIAL

3. ANTECEDENTS URBANISTICS

4. ÀMBIT D’ACTUACIÓ DEL PLA ESPECIAL

5. MARC LEGAL D’APLICACIÓ

6. CONCEPTUALITZACIÓ DE L’AMPLIACIÓ DE L’EQUIPAMENT PRIVAT

EDUCATIU “CAMP JOLIU”, OBJECTE D’AQUEST PLA ESPECIAL, COM UNA ACTUACIÓ D’INTERÈS PÚBLIC EN EL SÒL NO URBANITZABLE

7. DESCRIPCIÓ DEL SOL

8. ZONIFICACIÓ DELS EQUIPAMENTS

9. JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA

10. DETERMINACIONS URBANÍSTIQUES

11. CONDICIONS DE L’EDIFICACIÓ

12. NORMES URBANÍSTIQUES

13. GESTIÓ, OBLIGACIONS I FASES D’EXECUCIÓ

14. ESTUDI ECONÒMIC-FINANCER

ANNEXES: 15. CERTIFICAT SOREA DE SUBMINISTRE D’AIGUA

16. ESTUDI PREVI DE GIMSA PER NOVA DEPURADORA

17. ESTUDI ARQUEOLÒGIC

18. ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGISTIC

19. RESOLUCIÓ P.E.U.

20. INFORME ADIF 17-6-2011

21. INFORME DE PROTECCIÓ CIVIL 6-10-2011

22. ESTUDI HIDRÀULIC

3

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA

1. EMPLAÇAMENT

2. QUALIFICACIONS URBANISTIQUES DEL SECTOR

3. TOPOGRÀFIC I AMBIT D’ACTUACIÓ

4. ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT INCLOSA EN EL PLA ESPECIAL 5. FINQUES PROPIETAT DE CAIXA PENEDÈS

6. CADASTRE

7. EDIFICACIÓ I EQUIPAMENTS EXISTENTS

8. ZONIFICACIÓ URBANÍSTICA

9. PROPOSTA D’ORDENACIÓ

10. PROPIETATS I USOS

11. SECCIONS

12. EVACUACIÓ

13. XARXA D’AIGUA POTABLE

14. ESTUDI PAISATGÍSTIC

15. SISTEMA FERROVIARI

16. SECCIÓ AMB VIES D’AVE I RODALIES

4

0. ANTECEDENTS RELATIUS A LA TRAMITACIÓ DEL PLANEJAMENT. ESPECIAL REFERÈNCIA A LA NO-SUBJECCIÓ DEL PLANEJAMENT A L’AVALUACIÓ AMBIENTAL. INFORMES SECTORIALS REQUERITS I EMESOS. SUBSANACIÓ DEL PLANEJAMENT A LA LLUM DELS INFORMES SECTORIALS EMESOS. a. Referència a l’acord d’aprovació inicial del Pla especial urbanístic

d’ordenació del conjunt de l’escola agrària Cam Joliu, al terme municipal de l’Arboç.

La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de l’Arboç, en sessió ordinària de data 5 de maig de 2011, adoptà l’acord que, en la seva part dispositiva, es transcriu seguidament:

"06 - EXP.825/10. APROVACIÓ INICIAL PLA ESPECIAL D'ORDENACIÓ DEL CONJUNT DE L'ESCOLA AGRÀRIA CAMP JOLIU. En data 12 de març de 2010, la Comissió d'Urbanisme de Tarragona va aprovar definitivament el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal el qual es va publicar al DOGC el 23 de novembre de 2010. En data 29 d'octubre de 2009, RE-7583, el Sr. Emili Salvia Canut, en representació de l'Escola Agrària Camp joliu, va presentar el Pla Especial d'Ordenació del conjunt de l'Escola Agrària Camp Joliu per a la seva aprovació. Els objectius principals d'aquest document són l'ampliació de l'àmbit de l'equipament docent Camp Joliu, ordenar el conjunt del nou àmbit, millorar els accessos rodats a Camp Joliu i les zones d'aparcament i aplicar la qualificació A4-J a la vinya que s'incorpora, actualment qualificada com a zona A1 agrícola, perquè tot el sector tingui la mateixa regulació especifica de sòl no urbanitzable Subzona A4-J Camp Joliu, indicada en l'article 100 del POUM. En data 31 de gener de 2011, RE-0670, l'interessat presenta informe favorable de l'Agència Catalana de l'Aigua. I en data 2 de febrer de 2011, RE-0769, l'Estudi d'Impacte i Integració Paisatgística del Pla Especial de referència. En data 15 de febrer de 2011, l'arquitecta municipal emet informe en el qual es requeria l'aportació d'una resolució motivada de l'Òrgan Ambiental on es declari la no-subjecció del Pla a l'Avaluació Ambiental. En data 18 d'abril de 2011, la Direcció General de Polítiques Ambientals emet resolució per la qual declara la no-subjecció a

5

l'avaluació ambiental del Pla Especial Urbanístic d'Ordenació del conjunt de l'Escola Agrària Camp Joliu del terme municipal de l'Arboç. Vist l'informe favorable de l'Arquitecta Municipal de data 5 de maig de 2011. "El POUM de l'Arboç aprovat definitivament per la CUT en data 12 de març de 2009 i publicat al DOGC el 23 de novembre de 2009, estableix en l'article 100. de les normes urbanístiques:

- En sòl no urbanitzable - La Subzona A4-J Camp Joliu. Les condicions per a la clau A4-J són les següents: a) Comprèn aquells terrenys on actualment hi ha equipaments

docents agraris. b) La superfície mínima de la parcel•la serà de 4 Ha. c) L'edificabilitat màxima serà de 0,25 m2 sostre/m2 sòl. d) L'ocupació del sòl, incloent-hi edificacions, camps d'esport i

equipaments exteriors (piscines, etc.) no serà superior al 35%. e) L'alçada màxima permesa en el punt mig de qualsevol

construcció serà d'11 metres (PB+2P). f) La distància serà la major entre dos vegades l'alçada de la

façana propera a límit o 8 metres. g) Els accessos hauran de permetre el pas de vehicles de

transport escolar i particulars. h) L'evacuació d'aigües residuals es farà amb estació

depuradora homologada i legalitzada. i) La urbanització interior haurà de tenir tots els serveis necessaris,

entre ells l'enllumenat exterior, tanca a tota la finca i camins interiors amb paviment suficient per al normal trànsit rodat.

j) Usos: Admet l'ús educatiu, i tots aquells necessaris per al seu bon funcionament (esportiu, cultural, etc.). (Actualment equipament docent agrari).

La superfície calificada de A4-J en el POUM és de 48.116m2. i aquest PE proposa ampliarla fins a 73.331m2. Edificabilitat: 0,25 m2sostre/sòl sobre la superfície de clau A4-j de 73.331 m2 dóna un sostre total de 18.330 m2. Actualment té un sostre de 8.442 m2 i per tant es pot incrementar a 9.891 m2 més. L'ocupació del 35% com a màxim representa 25.666 m2 La distancia a límits ha de ser com a mínim de 8 metres. L'alçada és d'11 metres com a màxim de pb més dos planta pis , d'acord amb

6

l'article 67 del DL 1/2010, aquests paràmetres es concreten específicament a traves d'aquest Pla Especial. El Pla Especial té com objectius ampliar l'àmbit de l'equipament docent camp Joliu, amb vinya limítrof per la banda Est del camí d'accés, modificant la clau urbanística de zona A1 a subzona A4-J Camp Joliu, ordenar el conjunt del nou àmbit i millorar els accessos. Estructura de la propietat: Es preveu la construcció d'una nova depuradora amb capacitat per 1.500 persones, amb desguàs al torrent de Cal Cateri. D'acord amb l'article 13 de les normes urbanístiques del POUM pel desenvolupament del Pla en sòl no urbanitzable es poden desenvolupar Plans Especials urbanístics per l'activitat educativa o formativa en relació al medi natural entre d'altres. D'acord amb l'article 67.1.a en relació amb el 47.4. b del text refós DL 1/2010. Es poden formular plans especials que tinguin per objecte la implantació en sòl no urbanitzable de qualsevol dels usos admissibles d'acord amb l'article 47, sempre que no entrin en contradicció amb les previsions del planejament urbanístic general. D'acord amb l'article 80.c, 85, 73 i 85.6 on s'estableix el procediment per a l'aprovació de projectes d'actuacions específiques d'interès públic en sòl no urbanitzable del text refós de la llei d'Urbanisme, el pla especial presentat en data 29 de octubre de 2010, aporta: - Un estudi arqueològic. - Un estudi hidràulic bidimensional i definició preliminar de

propostes de protecció front a inundacions a la zona de l'escola familiar agrària.

- Certificat de Subministra d'aigua de Sorea. - Informe favorable de l'ACA (presentat en data 31 de gener de

2011). - Estudi d'impacte paisatgístic (presentat en data 2 de febrer de

2011)

Per part del promotor ha presentat la resolució motivada de l'Òrgan Ambiental on declara la no-subjecció del Pla a avaluació ambiental, perquè les característiques de les instal•lacions no poden produir efectes significatius en el medi ambient, d'acord amb l'annex 1.2.C. de la llei 6/2009 de 28 d'abril. Es sol·licitarà informe al Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Departament de Cultura, Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i

7

Paleontològic, Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat i al Departament de Territori i Sostenibilitat (paisatge), ADIF i Ministeri de Foment. Per tot l'exposat, s'informa favorablement el Pla Especial d'Ordenació del conjunt de l'escola agraria Camp Joliu. Pla director d'infraestructures: (...) El Pla Especial queda fora de l’àmbit del Pla Director si que queda afectat per els límits d’afectacions d’autoprotecció que surten en el Pla Director. Pel que es demanarà informe als organismes competents del sistema ferroviari.” Vist l'informe del Secretari- Interventor de data 5 de maig de 2011. D'acord amb el que disposen els articles 66 i 67 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme (TRLUC) sobre supòsits de redacció de plans especials i l'article 85 apartats 1, 4, 5 i 6, del mateix text legal, sobre la seva tramitació. Es proposa a la Junta de Govern Local l'adopció dels següents, ACORDS: Primer.- Aprovar inicialment el Pla Especial d'Ordenació del conjunt de l'Escola Agrària Camp Joliu, per l'ampliació de l'àmbit de l'equipament docent i ordenar el conjunt del nou àmbit i millora del accessos, d'acord amb l'informe favorable de l'Arquitecta Municipal. Segon.- Sotmetre l'aprovació inicial del Pla Especial a informació pública mitjançant la publicació d'anuncis al BOP, DOGC i en un dels diaris de més difusió de la província (Diari de Tarragona), el Tauler d'Anuncis de la Corporació i pàgina web municipal, per un termini màxim d'un mes. (...). Tercer.- Sol·licitar els informes preceptius ais Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Departament de Cultura, Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat i al Departament de Territori i Sostenibilitat (paisatge), ADIF i Ministeri de Foment, en compliment amb allò que disposa l'article 85.5 del TRLU.”

8

b. Referència a la RESOLUCIÓ TES/2011, de 18 d’abril, emesa per la Directora general de Polítiques Ambientals, en virtut de la qual es declara la no-subjecció a avaluació ambiental del Pla especial urbanístic d’ordenació del conjunt de l’escola agrària Camp Joliu, al terme municipal de l’Arboç.

Considerant que el present planejament urbanístic derivat projecta una nova implantació equipamental privada en sòls classificats com a no urbanitzables, íntimament vinculada als usos agraris del sòl, a l’empara d’allò que disposa l’article 47.4 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’urbanisme, si bé en desenvolupament d’un planejament general urbanístic prèviament sotmès a avaluació ambiental (POUM de l’Arboç) i amb una mínima ingerència mediambiental (segons criteri del promotor, dels serveis tècnics de l’Ajuntament de L’Arboç i de la pròpia Corporació Local), es consideràpertinent, a la llum del que estableix l’Annex 1.2 de la Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes, per aplicació del seu article 5.1, apartat a), sol·licitar a l’òrgan ambiental la declaració d’exempció d’avaluació ambiental del Pla especial referit. Als efectes descrits, en data 04 de març de 2011, es sol·licità formalment i per escrit l’esmentada declaració d’exempció d’avaluació ambiental, aportant l’exposició, fonaments i documentació que seguidament s’explicita:

a. Referència a la legislació sectorial en matèria d’avaluació ambiental de plans i programes i a llurs determinacions

Com és sabut, el procés d’avaluació ambiental de plans i programes, referit originàriament en la Directiva 2001/42/CE, de 27 de juny de 2001, del Parlament Europeu i del Consell, coneguda com a Directiva d’Avaluació Ambiental Estratègica, es concep com un procés integrat en les diferents fases d’un pla que actua com un factor de racionalitat més a fi i efecte d’augmentar-ne llur qualitat, excel·lència i efectivitat. La Directiva esmentada va ésser transposada a l’Ordenament Jurídic estatal mitjançant la Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient. A Catalunya, el desenvolupament de la legislació citada ha tingut lloc mitjançant l’aprovació de la Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes, la qual té per objecte garantir la integració dels valors i els criteris ambientals en la preparació, l’aprovació i el seguiment dels plans i programes que poden tenir efectes significatius en el medi ambient i que aprova l’Administració de la Generalitat, l’Administració local o el Parlament, per mitjà de l’avaluació ambiental dels dits plans i programes.

9

L’article 5.1, en el seu apartat a), de la Llei 6/2009 prescriu el sotmetiment a avaluació ambiental dels plans i programes relacionats en l’Annex 1 d’aquesta norma. Per la seva banda, l’Annex 1, apartat 2, de la Llei precitada estableix, en la seva literalitat, la subjecció a l’avaluació ambiental dels instruments següents: “c) El planejament urbanístic derivat per a la implantació en sòl no urbanitzable de construccions destinades a les activitats de càmping i també el planejament urbanístic derivat que es formuli per a la implantació en sòl no urbanitzable d'equipaments i de serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans, d'instal·lacions i d'obres necessàries per a la prestació de serveis tècnics, d'estacions de subministrament de carburants i de prestació d'altres serveis de la xarxa viària. Els plans en què, per les característiques i la poca entitat, es constati, sense necessitat d'estudis o altres treballs addicionals, que no poden produir efectes significatius en el medi ambient no estan subjectes a avaluació ambiental. A aquests efectes, el promotor ha de presentar una sol·licitud a l'òrgan ambiental, en la fase preliminar de l'elaboració del pla o programa, per tal que aquest, per mitjà d'una resolució motivada, declari la no-subjecció del pla o programa a avaluació ambiental. El termini per a adoptar i notificar la resolució és d'un mes des de la presentació de la sol·licitud. Si l'òrgan ambiental no notifica la resolució d'exempció d'avaluació en aquest termini, s'entén que la sol·licitud ha estat desestimada.” Com pot advertir-se a la llum del precepte transcrit, els instruments de planejament urbanístic derivat per a la implantació en sòl no urbanitzable d’equipaments i de serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans, que per raó de llurs característiques i de la poca entitat, es constati que no poden produir efectes significatius en el medi ambient, no estan subjectes a avaluació ambiental. A aquests efectes, la legislació autonòmica estableix que el promotor ha de presentar una sol·licitud a l’òrgan ambiental, en la fase preliminar de l’elaboració del pla o programa, a fi i efecte que aquest, per mitjà d’una resolució motivada, declari la no-subjecció del planejament a avaluació ambiental.

b. Descripció i característiques bàsiques del planejament urbanístic derivat envers el qual es formula la present sol·licitud

El present “Pla especial urbanístic d’ordenació del conjunt de l’escola agrària Camp Joliu” té per objecte, principalment, ordenar l’ampliació de l’actual equipament privat “Camp Joliu”, destinat a usos docents vinculats amb el món agrari,

10

envers els sòls que hi confinen pel costat Est del camí d’accés a l’escola, des de la carretera N-340, Barcelona –València. Així mateix, el Pla especial possibilitarà ordenar el conjunt de la nova implantació esmentada, tant pel que fa a les edificacions previstes com als espais esportius, d’esbarjo i lliures, i possibilitarà, així mateix, la millora dels accessos rodats a l’escola, així com de les zones d’aparcament dels vehicles pel transport dels alumnes. Pel que fa l’àmbit d’actuació del Pla, aquest abasta el sòl comprès per les finques que conformen l’actual escola agrària “Camp Joliu” i que es troben localitzades, una a l’oest del camí veïnal que connecta amb la carretera N-340, Barcelona – València, on s’erigeix l’antiga casa Cal Gallard; i l’altra, a l’est amb l’edifici La Vinya. La superfície conjunta d’ambdues finques abasta una superfície real, segons amidament topogràfic, de 50.943,40 m2. Així mateix, l’àmbit d’actuació comprèn també una tercera finca, no edificada, ubicada a l’est del camí limítrof abans esmentat, que confina amb l’edifici La Vinya, així com amb el torrent de Cal Cassanyes i camins veïnals. Aquesta finca té una superfície de 24.376,80 m2, segons amidament topogràfic. En conjunt, l’àmbit del planejament derivat s’estén sobre una superfície total de 75.872 m2, considerant que hi ha part de superfície de les finques esmentades que resta afectada pel sistema general ferroviari d’acord amb les determinacions del Pla Director urbanístic d’infraestructures ferroviàries i logístiques del Penedès, i que, per altra banda, s’inclouen també dins l’àmbit de planejament un camí públic, de 908,00 m2 de superfície, i la riera de Cal Cateri, de 1.636,00 m2 de superfície. Pel que fa l’estructura de la propietat, aquesta es detalla en el quadre següent: Per tal de donar compliment al requeriment d’informació efectuat “ex lege” per efecte de l’article 15.2 de la Llei 6/2009,

11

de 28 d’abril, sobre avaluació ambiental de plans i programes, s’aportà a l’òrgan ambiental un Avanç del Pla especial urbanístic d’ordenació del conjunt de l’escola agrària “Camp Joliu”, redactat pels arquitectes J. Raventós, A. Fontela i F. Buixeda, que comprèn amb detall la informació apuntada.

c. Instruments de planejament territorial i urbanístic general que, per raó del principi de jerarquia normativa, cal considerar aplicables en l’àmbit territorial de referència i envers el Pla especial urbanístic objecte de consulta

Sobre l’àmbit territorial de referència, esdevenen d’aplicació els instruments de planejament següents: i. Pla territorial parcial del Camp de Tarragona:

Aquest planejament territorial parcial fou aprovat definitivament pel Govern de Catalunya en data 12 de gener de 2010, i publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 5559, de 3 de febrer de 2010. El pla territorial no preveu per als sòls de referència una protecció especial o territorial, sinó que considerant que es tracta d’un espai d’interès paisatgístic amb valor agrícola, no urbanitzable, li assigna una protecció preventiva i remet a l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme (en l’actualitat, el Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost), referent al règim d’ús del sòl no urbanitzable. L’article 2.11 de les normes d’ordenació territorial del Pla estableix la regulació d’aquest tipus de sòl. Cal notar, al respecte, que en l’apartat 3 de l’article esmentat, les normes d’ordenació preveuen que, sens perjudici de les restriccions específiques per a determinades àrees establertes en el planejament urbanístic municipal, cal considerar, amb caràcter general, al sòl de protecció preventiva com una opció preferent davant de la del sòl de protecció territorial per a implantacions admeses en sòl no urbanitzable.

ii. Pla d’ordenació urbanística municipal de L’Arboç:

La Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona, en sessió de data 12 de març de 2009, va donar conformitat al text refós del Pla d’ordenació urbanística municipal de L’Arboç (POUM), tramès per l’Ajuntament, en compliment de l’acord d’aprovació definitiva de 12 de març de 2009. L’edicte corresponent a l’acord esmentat i al contingut de les normes urbanístiques del planejament general, fou publicat, entre d’altres publicacions oficials i mitjans, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 5511, de 23 de novembre de 2009.

12

En virtut del POUM de L’Arboç, els sòls de referència consten classificats com a no urbanitzables i qualificats amb la clau “A1”, corresponent a “Zona agrícola”. Segons descriu l’article 99 de les normes urbanístiques del POUM de L’Arboç, la zona d’espais agrícoles d’interès està constituïda pels àmbits territorials d’especial valor a escala municipal, amb predomini d’usos agraris, que per la seva estructura en mosaic, la seva diversitat de sistemes agrícoles i seminaturals, així com per tractar-se de zones de transició entre les àrees naturals d’especial interès i la resta d’àrees forestals, fluvials i l’especial interès natural. Aquests espais estan constituïts principalment per zones on existeixen usos agrícoles, tot i que en algunes àrees estan constituïdes per un mosaic de conreus, i erms que representen un element de gran interès per a la conservació de la fauna i la flora mediterrània d’espais oberts. En general, aquests espais se situen en terrenys agrícoles. També inclou les àrees on la vocació i es usos actuals són netament agrícoles i ramaderes. En aquests sòls, el planejament urbanístic general admet, entre d’altres, els usos rurals vinculats a l’explotació dels recursos naturals, a la regeneració dels conreus abandonats i a la promoció i desenvolupament de l’activitat agrícola i ramadera [article 99, apartat b) de les normes urbanístiques]. També s’admeten els usos descrits en l’article 96 de les normes urbanístiques del POUM, precepte que reprodueix allò que disposa l’article 47 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, en relació amb els usos en el sòl no urbanitzable. En el sentit apuntat, convé destacar que la regulació específica de la qualificació urbanística aplicable als sòls de referència (“Zona agrícola”, com s’ha esmentat) admet la implantació de les activitats o els equipaments d’interès públic que s’hagin d’emplaçar en el medi rural, en coherència amb l’article 47.4 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme. Camp Joliu esdevé un centre de referència en la formació especialitzada en el sector vitivinícola (entre d’altra formació), motiu pel qual requereix d’una vinculació continuada i estreta amb el sòl rústic i, molt especialment, amb les finques amb producció de vinya. Així doncs, el seu emplaçament rural és quelcom inherent i necessari al seu projecte formatiu, pel motiu esmentat, de tal manera que esdevé un equipament d’interès públic que forçosament s’ha d’emplaçar en el medi rural.

13

d. Documentació que s’adjuntà amb la sol·licitud, comprensiva de la informació relacionada en l’article 15.2 de la Llei 6/2009, de 28 d’abril, sobre avaluació ambiental de plans i programes

L’article 15.2 de la reiterada Llei 6/2009, de 28 d’abril, sobre avaluació ambiental de plans i programes, descriu el contingut substantiu que han de recollir l’inici del procediment de decisió prèvia d’avaluació ambiental. Si bé la sol·licitud en el seu dia formada a l’òrgan ambiental porta causa de l’Annex 1.2 d’aquella norma, per aplicació del seu article 5.1, apartat a), i aquest precepte no remet a l’article 15.2 citat, es considerà pel promotor que la decisió sobre l’avaluació ambiental del Pla especial urbanístic de referència exigeix l’aportació del mateix contingut informatiu que el descrit en aquest darrer precepte, a saber: i. Una descripció general de l’àmbit territorial del futur pla o

programa i una definició dels trets bàsics del pla o programa, en l’estadi d’elaboració en què es troba, amb una indicació dels objectius que es pretenen assolir. S’ha d’especificar si el pla o programa desenvolupa altres plans o programes i, si s’escau, el contingut de les avaluacions ambientals dutes a terme. També cal indicar els instruments que es preveuen per al seu desenvolupament posterior.

Al respecte, s’acompanyà l’anteriorment esmentat Avanç del Pla especial urbanístic d’ordenació del conjunt de l’escola agrària “Camp Joliu”.

ii. Una síntesi dels aspectes rellevants de la situació actual del medi ambient, així com una estimació preliminar dels efectes ambientalment significatius que es poden derivar de l’execució del planejament, inclosos els relatius als riscos de protecció civil.

- Resolució de la Oficina Territorial d’avaluació Ambiental a Tarragona de 18/Abril/2011, per la qual es declara la no-subjecció a avaluació ambiental d’aquest Pla Especial.

- Estudi d’impacte i integració paisatgística, emès pels

tècnics redactors del Pla especial urbanístic, en data 29 de juny de 2010.

- Certificat de disponibilitat de recursos hídrics emès per la societat concessionària del servei municipal

14

d’aigua potable del municipi de L’Arboç, SOREA, S.A., en data 7 de juny de 2010.

- Estudi emès per la societat mercantil GINSA, Gestión Integral del saneamiento, S.A., en data 27 d’abril de 2010, relatiu a la implantació d’un nou sistema de depuració d’aigües residuals que solucioni el tractament d’aigües que comportarà la nova implantació pretesa.

- Memòria de la intervenció arqueològica efectuada sobre els terrenys objecte d’aquesta sol·licitud, emesa en data 31 de maig de 2010 per tècnic competent, les conclusions de la qual apunten a la inexistència de restes d’interès arqueològic, paleontològic, arquitectònic o etnogràfic.

- Estudi hidràulic bidimensional i definició preliminar de les propostes de protecció front inundacions a la zona de l’escola familiar agrària “Camp Joliu”, redactat a l’octubre de 2010 per la societat mercantil “TYPSA, Enginyers, Consultors i Arquitectes”.

- Informe emès en data 3 de gener de 2011, per la Unitat de Gestió del Domini Públic Hidràulic de la Demarcació Llobregat – Foix (Agència Catalana de l’Aigua), sobre l’ampliació de les instal·lacions escolars de Camp Joliu, al terme municipal de L’Arboç.

- Resolució de l’Agència Catalana de l’Aigua referent a l’expedient de renovació de l’autorització d’abocament d’aigües residuals a llera pública, emesa pel Director de l’Àrea de Sanejament d’Aigües Residuals en data 17 de desembre de 2010.

Atesa la informació i documentació lliurades a l’òrgan ambiental, mitjançant resolució de la Director general de Polítiques Ambientals de data 18 d’abril de 2011, es declarà la no-subjecció del Pla especial de referència a avaluació ambiental, havent-se notificat aquesta resolució a l’interessat, a l’Ajuntament de l’Arboç així com a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona.

15

c. Relació dels informes requerits a instàncies de l’Ajuntament de l’Arboç als organismes les competències sectorials dels quals s’actuen en virtut del present Pla especial.

De conformitat amb el contingut de l’acord d’aprovació inicial del planejament de referència, a instàncies de l’Ajuntament de l’Arboç foren requerits els informes que tot seguidament s’expliciten. El resultat d’aquestes sol·licituds és la que s’indica també a continuació, amb expressió, en els supòsits en què així es demanda pels organismes sectorials, de les subsanacions i consideracions introduïdes en el planejament a raó dels informes emesos.

(i) “Demarcación de Carreteras del Estado en Cataluña”:

- Adreça: C/ de la Marquesa 12, 08071 Barcelona. - Data de registre de entrada a l’organisme: 15 de juny de

2011. - Informe no emès a la present data.

(ii) ADIF, “Administrador de infraestructuras ferroviarias”:

- Adreça: Plaça dels Països Catalans, s/n, 08014 Barcelona. - Data de registre de sortida de l’Ajuntament de l’Arboç: 26

de maig de 2011. - Data de registre d’entrada a l’organisme: 30 de maig de

2011. - Contingut de l’Informe: a. S’indica que en la Memòria i en les normes urbanístiques

del Pla especial cal fer esment a les limitacions a la propietat que comporta la zona de domini públic ferroviari, la zona de Protecció i la línia límit d’edificació, d’acord amb la legislació sectorial ferroviària vigent.

b. En els plànols d’ordenació no es representa amb suficient claredat el sistema general ferroviari.

c. La zona de domini públic no apareix representada. d. La zona de protecció ferroviària no apareix representada. e. La línia límit d’edificació no apareix representada. f. No existeixen referències al preceptiu informe del Ministeri

de Foment, a tenor de l’article 7.2 de la Llei del Sector Ferroviari.

g. En el plànol 09 apareix per sota de la cota de 50 metres una proposta d’ordenació per a la ubicació d’una depuradora. Aquesta instal·lació es regularitzarà en el moment de l’oportuna autorització, salvetat feta que es pugui allotjar en un altre emplaçament.

h. No existeixen incompatibilitats entre el que preveu el Pla especial i la interpretació de la normativa ferroviària.

- Sentit de l’informe: Favorable, condicionat a què el Pla especial reculli les deficiències advertides en l’informe, i s’obtingui informe del

16

Ministeri de Foment, d’acord amb allò que disposa l’article 7.2 de la Llei del Sector Ferroviari.

(iii) Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura Ramaderia Pesca Alimentació i medi Natural:

- Adreça: Gran Via de les Corts Catalanes, 612-614, 08007 Barcelona.

- Data de registre de sortida de l’Ajuntament de l’Arboç: 26 de maig de 2011.

- Informe no emès a la present data. (iv) Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura:

- Adreça: Rambla Santa Mónica, 8, 08002 Barcelona. - Data de registre de sortida de l’Ajuntament de l’Arboç 26

de maig de 2011. - Informe no emès a la present data.

(v) Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Subdirecció General del Patrimoni, Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic:

- Adreça: C/ de la Portaferrissa, 1 (Palau Moja), 80002 Barcelona .

- Data de registre de sortida de l’Ajuntament de l’Arboç: 26 de maig de 2011.

- Informe no emès a la present data. (vi) Generalitat de Catalunya, Departament de Territori i

Sostenibilitat, Secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat:

- Adreça: Avinguda Diagonal, 523-525, 08006 Barcelona. - Data de registre de sortida de l’Ajuntament de l’Arboç: 26

de maig de 2011. - Informe no emès a la present data.

(vii) Generalitat de Catalunya, Departament de Territori i Sostenibilitat:

- Adreça: Avinguda Josep Tarradellas, 2-6, 08009 Barcelona.

- Data de registre de sortida de l’Ajuntament de l’Arboç: 26 de maig de 2011. Des del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya consta tramesa la sol·licitud a l’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental (OTAA) de Tarragona.

- Informe no emès a la present data. - S’envia un model de sol·licitud unificada d’informes per a

la tramitació de les figures de planejament urbanístic que es complimenta i es retorna a la OTAA de Tarragona, tot requerint-se l’emissió d’informe sobre els àmbits

17

competencials següents: impacte paisatgístic, aigües i sostenibilitat ambienta.

- Informes no emesos a la present data. (viii) “Ministerio de Fomento, Secretaria de Estado de

Infraestructuras y Planificación, Secretaria General de Infraestructuras, Dirección General de Ferrocarriles”.

- Adreça: Plaza de los Sagrados Corazones, 7, 28071 Madrid .

- Data de registre de sortida: 26 de maig de 2011. - Informe emès en data 21 de juny de 2011, pel Subdirector

General de Planificación y Proyectos. - Contingut de l’informe: a. S’indica que l’àmbit del planejament confina amb el de

la línia d’alta velocitat Madrid-Barcelona-Frontera Francesa, que en aquesta zona discorre annexada a la línia convencional Sant Vicenç de Calders-Vilafranca del Penedès-Barcelona.

Es fa esment a que en l’actualitat, la Direcció General d’Infraestructures Ferroviàries està redactant l’estudi informatiu “Connexió Ferroviària pel tràfic de mercaderies entre l’àrea de Tarragona i la línia Castellbisbal-Papiol-Mollet-Sant Fost”, que afecta potencialment a aquesta zona. Tanmateix, s’indica explícitament que, atès l’estat actual d’aquests treballs, el referit estudi no condiciona la tramitació del Pla especial.

b. Pel que fa l’anàlisi de la documentació rebuda, s’efectuen diverses observacions que comporten esmenes puntuals. En primer terme, es recorda que en els terrenys que llinden amb les línies fèrries s’han de prendre en consideració les servituds recollides en la Llei del Sector Ferroviari i en el Reglament del Sector Ferroviari.

Addicionalment, s’indica que en la Memòria del Pla especial s’ha de recollir amb detall les limitacions a la propietat dels sòls que confinen amb el ferrocarril, en la zona de domini públic, en la zona de protecció i en la línia límit d’edificació. Com a referència, es proposa la inclusió en la memòria d’allò que s’indica en el propi Informe, en el seu apartat 1.1.

Per altra banda, es fa esment a què en els plànols d’ordenació i d’informació s’han de representar correctament el Sistema General Ferroviari, i les línies limitadores de les zones de domini públic i de protecció, així com la línia límit d’edificació, amb les distàncies indicades per la corresponent legislació ferroviària.

18

c. Les demés consideracions de l’informe no generen implicacions directes a mode de subsanació obligada del planejament, atès que s tracta de recomanacions, recordatoris o al·lusions a possible implicacions més enllà de les competències en matèria ferroviària.

En aquest sentit, destaca el recordatori que els successius instruments de desenvolupament del Pla especial, projectes i obres, en el sector hauran d’observar així mateix les servituds ferroviàries, i en el seu cas sol·licitar a ADIF les autoritzacions necessàries. Com també es recorda que el planejament haurà d’atendre a allò establert en la legislació sectorial estatal, autonòmica i local en matèria de sorolls i vibracions, havent-se d’adoptar les mesures necessàries, sense que això comporti càrrega alguna per ferrocarril ni l’empresa explotadora d’aquest.

- Sentit de l’informe:

Favorable, condicionat a què es recullin en el planejament les esmenes indicades en la part dispositiva de l’informe.

d. Adequació del Pla especial a tenor dels informes sectorials emesos pel Ministeri de Foment i per ADIF:

Tal i com s’ha explicitat en l’apartat anterior, consten emesos i aportats a l’expedient administratiu de referència, dos informes sectorials la part dispositiva dels quals ha comportat la introducció de subsanacions puntuals en el Pla especial. S’indiquen seguidament les subsanacions i consideracions referents al contingut substantiu dels informes al·ludits:

(i) Informe emès per ADIF, “Administrador de Infraestructuras Ferroviarias”, en data 17 de juny de 2011.

Tot seguit es fa referència, tal i com s’ha anticipat, al contingut de l’Informe que requereix l’aportació de consideracions o la subsanació del planejament: a. PRESCRIPCIÓ: S’indica que en la Memòria i en les normes

urbanístiques del Pla especial cal fer esment a les limitacions a la propietat que comporta la zona de domini públic ferroviari, la zona de Protecció i la línia límit d’edificació, d’acord amb la legislació sectorial ferroviària vigent.

SUBSANACIÓ:

19

S’ha inclòs en la Memòria justificativa del planejament, el text següent: “Considerant allò disposat als articles 7.1 i 10.1 de la Llei del Sector Ferroviari, cal indicar que el present planejament urbanístic no recull cap determinació que perturbi ni impedeixi l’exercici de les competències atribuïdes a l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (ADIF) en els terrenys ocupats per les infraestructures ferroviàries que formin part de la xarxa ferroviària d’interès general o equivalent. Nogensmenys l’anterior, atesa la proximitat relativa de l’àmbit del planejament i, en concret, de les implantacions previstes en el Pla, destinades a equipament educatiu en sòl no urbanitzable, cal tenir present que la línia ferroviària estableix una zona de domini públic, una altra de protecció, i un límit d’edificació. Les limitacions a la propietat imposades a aquests sòls, amb l’objecte de garantir la seguretat tant de la infraestructura com del transport ferroviari, consisteix bàsicament en les mesures següents: a. En les zones de domini públic i de protecció, per tal

d’executar qualsevol tipus d’obra o instal·lacions fixes o provisionals, canviar el seu destí o el tipus d’activitats, així com plantar arbres o talar-los, es requerirà la prèvia autorització d’ADIF, sens perjudici de les competències d’altres administracions.

b. A ambdós costats de la línia ferroviària, en els sòls ubicats fins a la línia límit d’edificació, resta prohibit qualsevol tipus d’obra d’edificació, reconstrucció o ampliació, a excepció de les que resultin necessàries per a la conservació i el manteniment de les edificacions existents, per la qual cosa també serà necessària l’autorització d’ADIF.

c. Les servituds ferroviàries esmentades es correspondran amb aquelles que disposen els articles 12 a 18 de la Llei del Sector Ferroviari, i 24 a 40 del Reglament del Sector Ferroviari.”

Pel que fa les normes urbanístiques del Pla especial, s’ha inclòs el següent precepte: “En l’àmbit dels sòls confinen amb el sistema ferroviari, amb l’objecte de garantir la seguretat tant de la

20

infraestructura com del transport ferroviari, caldrà observar, amb caràcter prescriptiu, les mesures següents: a. En les zones de domini públic i de protecció, per tal

d’executar qualsevol tipus d’obra o instal·lacions fixes o provisionals, canviar el seu destí o el tipus d’activitats, així com plantar arbres o talar-los, es requerirà la prèvia autorització d’ADIF, sens perjudici de les competències d’altres administracions.

b. A ambdós costats de la línia ferroviària, en els sòls ubicats fins a la línia límit d’edificació, restarà prohibit d’executar qualsevol tipus d’obra d’edificació, reconstrucció o ampliació, a excepció de les que resultin necessàries per a la conservació i el manteniment de les edificacions existents, per la qual cosa també serà necessària l’autorització d’ADIF.

c. Les servituds ferroviàries esmentades es correspondran amb aquelles que disposen els articles 12 a 18 de la Llei del Sector Ferroviari, i 24 a 40 del Reglament del Sector Ferroviari.”

b. PRESCRIPCIÓ: En els plànols d’ordenació no es representa amb suficient claredat el sistema general ferroviari.

SUBSANACIÓ: S’han adequat els plànols d’ordenació, qualificant el sòl corresponent a la les línies fèrries com a sistema urbanístic general ferroviari.

c. PRESCRIPCIÓ: La zona de domini públic no apareix representada.

SUBSANACIÓ: S’ha representat gràficament la delimitació de la zona de domini públic en els plànols d’ordenació del Pla especial, d’acord amb allò que disposa l’article 13 de la Llei del Sector Ferroviari.

d. PRESCRIPCIÓ: La zona de protecció ferroviària no apareix representada.

SUBSANACIÓ: S’ha representant gràficament la delimitació de la zona de protecció ferroviària en els plànols d’ordenació del Pla especial, de conformitat amb allò que disposa l’article 14 de la Llei del Sector Ferroviari.

e. PRESCRIPCIÓ: La línia límit d’edificació no apareix representada.

SUBSANACIÓ: S’ha representant gràficament la línia límit d’edificació en els plànols d’ordenació del Pla especial, de conformitat amb allò que disposa l’article 16 de la Llei del Sector Ferroviari.

21

f. PRESCRIPCIÓ: No existeixen referències al preceptiu informe del Ministeri de Foment, a tenor de l’article 7.2 de la Llei del Sector Ferroviari.

SUBSANACIÓ: Com s’ha indicat prèviament, consta sol·licitat aquest informe i emès en data 21 de juny de 2011 per part del “Subdirector General de Planificación y Proyectos del Ministerio de Fomento”. L’informe és favorable, sens perjudici d’incloure les consideracions, a mode de subsanació, que s’hi recullen.

g. PRESCRIPCIÓ: En el plànol 09 apareix per sota de la cota de 50 metres una proposta d’ordenació per a la ubicació d’una depuradora. Aquesta instal·lació es regularitzarà en el moment de l’oportuna autorització, salvetat feta que es pugui allotjar en un altre emplaçament.

SUBSANACIÓ: Considerant que la localització d’aquesta depuradora respon a la dificultat d’implantar-la en d’altre àmbit, s’entén admissible que llur regularització tingui lloc en el moment en què s’obtingui la corresponent autorització a ADIF.

(ii) Informe emès pel “Ministerio de Fomento, Secretaria de Estado

de Infraestructuras y Planificación, Secretaria General de Infraestructuras, Dirección General de Ferrocarriles”, en data 21 de juny de 2011. Tot seguit es fa referència, tal i com s’ha anticipat, al contingut de l’Informe que requereix l’aportació de consideracions o la subsanació del planejament: a. PRESCRIPCIÓ: En la Memòria del Pla especial s’ha de

recollir amb detall les limitacions a la propietat dels sòls que confinen amb el ferrocarril, en la zona de domini públic, en la zona de protecció i en la línia límit d’edificació. Com a referència, es proposa la inclusió en la memòria d’allò que s’indica en el propi Informe, en el seu apartat 1.1.

SUBSANACIÓ: S’ha inclòs en la Memòria justificativa del planejament, el text següent: “Considerant allò disposat als articles 7.1 i 10.1 de la Llei del Sector Ferroviari, cal indicar que el present planejament urbanístic no recull cap determinació que perturbi ni impedeixi l’exercici de les competències atribuïdes a l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (ADIF) en els terrenys ocupats per les infraestructures ferroviàries que formin part de la xarxa ferroviària d’interès general o equivalent.

22

Nogensmenys l’anterior, atesa la proximitat relativa de l’àmbit del planejament i, en concret, de les implantacions previstes en el Pla, destinades a equipament educatiu en sòl no urbanitzable, cal tenir present que la línia ferroviària estableix una zona de domini públic, una altra de protecció, i un límit d’edificació. Les limitacions a la propietat imposades a aquests sòls, amb l’objecte de garantir la seguretat tant de la infraestructura com del transport ferroviari, consisteix bàsicament en les mesures següents: a. En les zones de domini públic i de protecció, per tal

d’executar qualsevol tipus d’obra o instal·lacions fixes o provisionals, canviar el seu destí o el tipus d’activitats, així com plantar arbres o talar-los, es requerirà la prèvia autorització d’ADIF, sens perjudici de les competències d’altres administracions.

b. A ambdós costats de la línia ferroviària, en els sòls ubicats fins a la línia límit d’edificació, resta prohibit qualsevol tipus d’obra d’edificació, reconstrucció o ampliació, a excepció de les que resultin necessàries per a la conservació i el manteniment de les edificacions existents, per la qual cosa també serà necessària l’autorització d’ADIF.

c. Les servituds ferroviàries esmentades es correspondran amb aquelles que disposen els articles 12 a 18 de la Llei del Sector Ferroviari, i 24 a 40 del Reglament del Sector Ferroviari.”

Pel que fa les normes urbanístiques del Pla especial, s’ha inclòs el següent precepte: “En l’àmbit dels sòls confinen amb el sistema ferroviari, amb l’objecte de garantir la seguretat tant de la infraestructura com del transport ferroviari, caldrà observar, amb caràcter prescriptiu, les mesures següents: a. En les zones de domini públic i de protecció, per tal

d’executar qualsevol tipus d’obra o instal·lacions fixes o provisionals, canviar el seu destí o el tipus d’activitats, així com plantar arbres o talar-los, es requerirà la prèvia autorització d’ADIF, sens perjudici de les competències d’altres administracions.

23

b. A ambdós costats de la línia ferroviària, en els sòls ubicats fins a la línia límit d’edificació, restarà prohibit d’executar qualsevol tipus d’obra d’edificació, reconstrucció o ampliació, a excepció de les que resultin necessàries per a la conservació i el manteniment de les edificacions existents, per la qual cosa també serà necessària l’autorització d’ADIF.

c. Les servituds ferroviàries esmentades es correspondran amb aquelles que disposen els articles 12 a 18 de la Llei del Sector Ferroviari, i 24 a 40 del Reglament del Sector Ferroviari.”

b. PRESCRIPCIÓ: En els plànols d’ordenació i d’informació s’han de representar correctament el Sistema General Ferroviari, i les línies limitadores de les zones de domini públic i de protecció, així com la línia límit d’edificació, amb les distàncies indicades per la corresponent legislació ferroviària.

SUBSANACIÓ: S’han representat gràficament en els plànols

d’ordenació, en planta, les zones de domini públic (article 13 de la Llei del Sector Ferroviari), de protecció (article 14 de la Llei del Sector Ferroviari) i la línia límit d’edificació (article 16 de la Llei del Sector Ferroviari), donant-se compliment a la prescripció continguda tant en aquest informe, com en l’informe d’ADIF.

24

1. INTRODUCCIÓ.

El 1980 es constitueix l’Associació Camp Joliu per un grup de famílies particulars, amb l’objectiu de crear un nou centre educatiu.

El 1982 Caixa Penedès, a través de la seva Obra Social, compra i

posa a disposició de la Fundació Camp Joliu, que constituïren els pares de l’Associació, la finca denominada Quadra La Llacuna, amb la casa pairal Cal Gallard, al terme municipal de l’Arboç, començant a partir de llavors l’activitat docent. Estem doncs, davant un centre que porta 28 anys impartint formació educativa a més de 9.000 joves de diversos pobles i comarques d’arreu de Catalunya.

Al llarg d’aquests anys, Camp Joliu ha anat creixent de forma

significativa, arribant en l’actualitat a una ocupació de 750 alumnes. El centre és concertat amb el Departament d’Educació i és

també Centre Col·laborador del Departament de la Generalitat de Catalunya.

Donat que la demanda de places escolars que té el centre és

molt superior a les disponibles, Caixa Penedès adquirí el 2008 la finca veïna anomenada “Les Casetes de Puigmoltó”, amb la finalitat de facilitar el creixement natural que Camp Joliu precisa.

Per ordenar aquest creixement previst, redactem aquest Pla

Especial d’Ordenació del Conjunt de l’Escola Agrària Camp Joliu.

25

2. OBJECTIUS D’AQUEST PLA ESPECIAL. Els objectius d’aquest Pla Especial són els següents: 1.- Ampliar l’àmbit de l’equipament docent Camp Joliu, amb la vinya limítrof per la banda Est del camí d’accés des de la carretera N-340 Barcelona-València, adquirida per l’Obra Social de Caixa Penedès el novembre de 2008. 2.- Ordenar el conjunt del nou àmbit, tant pel que fa a les construccions futures com als espais esportius i d’esbarjo. 3.- Millorar els accessos rodats a Camp Joliu, així com les zones d’aparcament dels vehicles pel transport dels alumnes. 4.- Aplicar la qualificació A4-J a la vinya que s’incorpora, actualment qualificada com Zona A1 Agrícola en general, perquè tot el sector tingui la mateixa regulació específica de Sòl no urbanitzable, Subzona A4-J Camp Joliu, indicada en l’article 100 del POUM vigent de l’Arboç.

26

3. RÈGIM URBANÍSTIC VIGENT. El sector objecte d’aquest Pla Especial, té com antecedents urbanístics les següents figures d’ordenació: - Pla General aprovat per la Direcció General d’Urbanisme de Tarragona en 31/12/1985 en el que es qualificava Camp Joliu com Zona 10, agrícola de conreus i granges. - Modificació puntual del PG de 15/7/1997, en la que es modifica la qualificació d’aquest sòl, passant-lo a 12 ED. Zona d’equipament docent agrari. - Pla General d’Ordenació Municipal (POUM), aprovat per la D.G. d’Urbanisme de Tarragona el novembre de 2009.

-Annex Informe de la Demarcació de carreteres de l´Estat a Catalunya de 05/06/2009.

L’esmentat POUM, que esdevé el planejament general vigent al municipi, determina per a Camp Joliu: - Regulació especifica en zona de sòl no urbanitzable, classificació que és aplicable als sòls de referència. - Subzona A4-J Camp Joliu, equipaments docents agraris. I per la vinya que en aquest Pla Especial s’incorpora a Camp Joliu i que esdevé llur objecte: -Zona A 1, agrícola en general. - Pla Director urbanístic d´infraestructures viaries, ferroviàries i logístiques del Penedès de 18/06/2010 aprovat inicialment pel DPTOP.

27

4. ÀMBIT D’ACTUACIÓ DEL PLA ESPECIAL. -L’àmbit d’actuació d’aquest Pla Especial comprèn part les finques que conformen l’actual Camp Joliu i que són les situades a l’oest del camí veïnal que connecta amb la carretera N-340 Barcelona-València, on hi ha l’antiga casa Cal Gallard i la situada a l’est amb l’edifici La Vinya, de superfície en conjunt 50.511,37m2 segons escriptura i de 50.943,40m2 segons amidament topogràfic. La nova finca que s’incorpora, situada a l’est de l’ abans mencionat camí i limítrof amb la de l’edifici La Vinya, al torrent de Cal Cassanyes i a camins veïnals, té una superfície de 24.376,80m2 segons amidaments d’escriptura i topogràfic. Amb la incorporació d’aquesta nova finca, la superfície del conjunt de les finques propietat de Caixa Penedès, és de 75.320,20m2. (ver plano 4´), però dins de l´àmbit d’aquest Pla Especial només s´incorporen 73.331,00 m2 degut a l´afectació per la part Sud, de l´àmbit de la via ferroviària comprés en el Pla Director urbanístic d’infraestructures, ferroviàries i logístiques del Penedès. Ver plànol nº 4. Altres terrenys inclosos en aquest Pla Especial son:

- El camí públic de 908,00 m2. - La riera de Cal Cateri de 1.636,00 m2 - Total sol públic: 2.541,00 m2. - La superfície total del Pla Especial és de 75.872 m2.

28

5. MARC LEGAL D’APLICACIÓ Les determinacions del planejament urbanístic vigent que cal prendre en consideració en l’àmbit de referència són les següents:

A) Del POUM de l´Arboç de maig de 2.009.

Article 13. Desenvolupament del pla en sòl no urbanitzable. 1. Les determinacions de les Normes del Pla que regulen el sòl no urbanitzable són d'aplicació directa i immediata. 2. No obstant això, es poden desenvolupar les previsions del Pla mitjançant plans especials urbanístics que tinguin per objectiu l'execució directa o l’acompliment de qualsevol de les finalitats següents: c) La protecció i la regeneració del paisatge i dels béns naturals i culturals. e) La protecció i la millora de la vialitat rural. f) L'activitat educativa o formativa en relació amb el medi natural. g) La protecció d'infraestructures i vies de comunicació. h) La situació d’estacions depuradores.

Article 86. Desenvolupament dels Plans Especials Urbanístics.

1. Les determinacions que conté aquest Pla sobre el sòl no urbanitzable, sens perjudici de la seva immediata aplicació, poden ser desenvolupades mitjançant plans especials urbanístics, els quals tindran les finalitats següents: a) La protecció d’espais fluvials i recursos hidrològics. b) La millora d’àmbits rurals. c) La regulació de les masies i cases rurals a les que es refereixen el Catàleg de les masies i cases rurals, i l’inventari d’edificacions en sòl no urbanitzable. d) La protecció i regeneració de conreus i espais forestals. e) La protecció i regeneració del paisatge i dels béns naturals i culturals. f) La promoció i el desenvolupament agrícola, ramader i forestal. g) La protecció i la millora de les vies i camins rurals. h) I d’altres finalitats anàlogues. 2. Els plans especials urbanístics no poden alterar les determinacions del Pla d’ordenació, excepte per a regular més adequadament les condicions d’edificació i d’ús, i realitzar ajusts justificats entre les zones del sòl no urbanitzable.

29

3. Justificadament, l’Ajuntament pot delimitar altres PEU que en la seva redacció s’ajustin als objectius i determinacions del POUM. 4. El municipi de l'Arboç és termener amb el Parc del Foix. En virtut de l'article 29 de la L 12/85 d'Espais Naturals, qualsevol activitat que en el futur es programés a l'entorn d'un espai natural protegit que fos susceptible de provocar alguna alteració en el mateix, hauria de comptar amb l'informe favorable de l'òrgan gestor d'aquest.

Article 95. Usos admesos en Sòl NO Urbanitzable.

No es permeten en sòl no urbanitzable i s'hauran d'emplaçar en sòls urbans o aptes per urbanitzar els usos o instal·lacions següents: 1. Ús educatiu no relacionat amb l'ensenyament obligatori o la natura. 2. Ús d'estacionament, excepte els relacionats amb activitats pròpies del sòl lliure.

Article 96. Usos admesos en Sòl NO Urbanitzable.

En coherència amb el model d’ordenació territorial definit pel present Pla d’Ordenació, i en observança de la LUC: 1. És permès, en sòl no urbanitzable, i pel procediment dels articles 48 a 51 de la LUC, de reconstruir i rehabilitar les masies i cases rurals que calgui preservar i recuperar per raons arquitectòniques, històriques o paisatgístiques i hagin estat incloses en el catàleg de masies i cases rurals, amb vista a destinar-les a un ús residencial, turístic o d’hostaleria rural o a activitats d’educació en el lleure.

Altres articles que també s’han tingut en compte són:

-Art.38 Tipus de vies.

-Art.59 Sistema Ferroviari en sòl no urbà.

-Art.85 Definició, finalitat i tipus de sòl no urbanitzable.

-Art.87 Vials rurals i tanques.

-Art.103 Definició i protecció del patrimoni històric.

30

B) Text Refós de la Llei d´Urbanisme de Catalunya. Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost

Article 47. Règim d'ús del sòl no urbanitzable 1. Els propietaris o propietàries de sòl no urbanitzable tenen el dret d'ús, de gaudi i de disposició de llurs propietats, d'acord amb la naturalesa rústica dels terrenys, sempre sota els imperatius derivats del principi d'utilització racional dels recursos naturals i dins els límits establerts per aquesta Llei, per la legislació sectorial, pel planejament urbanístic i per la legislació que sigui aplicable a l'exercici de les facultats de disposició d'aquesta classe de sòl.

2. Es prohibeixen les parcel·lacions urbanístiques en sòl no urbanitzable.

3. És permès, en sòl no urbanitzable, amb els requisits fixats pels articles 50 i 51, de reconstruir i rehabilitar les masies i les cases rurals que calgui preservar i recuperar per raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials. Les masies i les cases rurals han d'haver estat incloses pel planejament urbanístic en el catàleg a què es refereix l'article 50.2, amb vista a destinar-les a habitatge familiar, a un establiment hoteler amb exclusió de la modalitat d'hotel apartament, a un establiment de turisme rural o a activitats d'educació en el lleure. Tanmateix, per poder destinar les masies o les cases rurals a establiment hoteler ha d'estar previst expressament en el dit catàleg, el qual pot establir un límit del nombre de places.

4. El sòl no urbanitzable pot ésser objecte d'actuacions específiques per a destinar-lo a les activitats o els equipaments d'interès públic que s'hagin d'emplaçar en el medi rural. A aquest efecte, són d'interès públic:

a) Les activitats col·lectives de caràcter esportiu, cultural, d'educació en el lleure i d'esbarjo que es desenvolupin a l'aire lliure, amb les obres i instal·lacions mínimes i imprescindibles per a l'ús de què es tracti.

b) Els equipaments i serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans.

c) Les infraestructures d'accessibilitat.

d) Les instal·lacions i les obres necessàries per a serveis tècnics com les telecomunicacions, la infraestructura hidràulica general, les xarxes de subministrament d'energia elèctrica, d'abastament i subministrament d'aigua i de sanejament, el tractament de

31

residus, la producció d'energia a partir de fonts renovables i les altres instal·lacions ambientals d'interès públic.

5. L'autorització de les actuacions específiques d'interès públic a què es refereix l'apartat 4 ha de justificar degudament que l'àmbit d'actuació no està sotmès a un règim especial de protecció amb el qual siguin incompatibles, per raó dels seus valors, per l'existència de riscs o pel fet d'estar subjecte a limitacions o a servituds per a la protecció del domini públic. Així mateix, les actuacions que s'autoritzin no han de disminuir de manera significativa la permeabilitat del sòl ni han d'afectar de manera negativa la connectivitat territorial.

6. En sòl no urbanitzable, ultra les actuacions d'interès públic a què es refereix l'apartat 4, només es poden admetre com a noves construccions, respectant sempre les incompatibilitats i les determinacions de la normativa urbanística i sectorial aplicable:

a) Les construccions i les dependències pròpies d'una activitat agrícola, ramadera, d'explotació de recursos naturals o, en general, rústica. Entre les construccions pròpies d'una explotació de recursos naturals procedents d'activitats extractives, s'hi inclouen les instal·lacions destinades al primer tractament i a la selecció d'aquests recursos, sempre que aquestes activitats de selecció produeixin un impacte ambiental menor si es duen a terme al lloc d'origen.

b) Les construccions destinades a habitatge familiar o a l'allotjament de persones treballadores temporeres que estiguin directament i justificadament associades a una de les activitats d'explotació a què fa referència la lletra a.

c) Les estacions de subministrament de carburants i de prestació d'altres serveis de la xarxa viària.

d) Les construccions i les instal·lacions vinculades a l'execució, el manteniment i el funcionament de les obres públiques.

e) Les construccions destinades a les activitats de turisme rural o de càmping autoritzades pel pla d'ordenació urbanística municipal, que exigeixen en tot cas la tramitació prèvia d'un pla especial urbanístic.

7. L'autorització d'obres i usos en sòl no urbanitzable ha de garantir en tots els casos la preservació d'aquest sòl respecte al procés de desenvolupament urbà i la màxima integració ambiental de les construccions i les activitats autoritzades, i comporta per a la persona propietària els deures següents:

32

a) Costejar i executar les obres i els treballs necessaris per conservar el sòl i la seva massa vegetal en l'estat legalment exigible o per restaurar aquest estat, en els termes previstos en la normativa que sigui aplicable.

b) Costejar i, si s'escau, executar les infraestructures de connexió de la instal·lació, la construcció o l'edificació amb les xarxes generals de serveis, i cedir a l'administració competent aquestes infraestructures i el sòl corresponent per a la seva incorporació al domini públic, quan n'hagin de formar part.

c) Costejar i, si s'escau, executar les obres o instal·lacions necessàries per donar compliment a la resta de condicions que exigeixi el pla especial o l'acord d'aprovació del projecte, respecte a l'obtenció de subministraments, assoliment de nivells de sanejament adequats o altres serveis.

d) Costejar i, si s'escau, executar les mesures correctores que determini el pla especial o l'acord d'aprovació del projecte per tal d'evitar la fragmentació d'espais agraris i l'afectació greu a les explotacions agràries, minorar els efectes de les edificacions i llurs usos, accessos i serveis sobre la qualitat del paisatge, o per altres finalitats justificades.

8. L'autorització de les obres i els usos en els casos regulats pels articles 48, 49 i 50 està subjecta, prèviament a la tramitació de la llicència urbanística municipal, al procediment que estableixen els dits preceptes.

9. El sòl no urbanitzable no pot ésser dedicat a usos que, atenent els valors que el pla d'ordenació urbanística municipal protegeix o preserva i les finalitats que persegueix, en transformin la destinació o la naturalesa o bé lesionin o impedeixin la realització dels dits valors i l'assoliment de les dites finalitats.

Article 48. Procediment per a l'aprovació de projectes d'actuacions específiques d'interès públic en sòl no urbanitzable

1. Els projectes de les actuacions específiques d'interès públic a què es refereix l'article 47.4, si no estan incloses en un pla especial urbanístic, han d'ésser sotmesos a informació pública per l'ajuntament, per un termini d'un mes. Tant el projecte d'aquestes actuacions com, si s'escau, el pla especial urbanístic formulat per a acomplir-les han d'incloure la documentació següent:

a) Una justificació específica de la finalitat del projecte i de la compatibilitat de l'actuació amb el planejament urbanístic i sectorial.

33

b) Un estudi d'impacte paisatgístic.

c) Un estudi arqueològic i un informe del Departament de Cultura, si l'actuació afecta restes arqueològiques d'interès declarat.

d) Un informe del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, si no és comprès en un pla sectorial agrari.

e) Un informe de l'administració hidràulica, si l'actuació afecta aqüífers classificats, zones vulnerables o zones sensibles declarades de conformitat amb la legislació vigent.

f) Un informe del Servei Geològic de Catalunya, si l'actuació afecta jaciments paleontològics o punts geològics d'interès.

g) Els altres informes que exigeixi la legislació sectorial.

2. L'aprovació prèvia dels projectes a què es refereix l'apartat 1 correspon a l'ajuntament i l'aprovació definitiva correspon a la comissió territorial d'urbanisme que pertoqui, que l'ha d'adoptar en el termini de tres mesos des que se li presenta l'expedient complet. En tots els casos, la resolució ha de fixar les mesures correctores aplicables a fi d'evitar la degradació i la fragmentació d'espais agraris i de minorar els efectes de les edificacions, de llurs usos i accessos i dels serveis i les infraestructures associats sobre la qualitat del paisatge, i també les condicions de caràcter urbanístic que calgui, el compliment de les quals s'ha de garantir adequadament. El projecte es pot denegar, si escau, pels motius que estableixen els apartats 3 i 4 de l'article 85. L'avaluació d'impacte ambiental es tramita d'acord amb la legislació sectorial específica, quan és preceptiva.

3. L'aprovació definitiva dels projectes d'actuacions específiques d'interès públic no incloses en un pla especial urbanístic és requisit per a poder tramitar les llicències o autoritzacions municipals relatives a l'actuació, que tanmateix poden ésser tramitades simultàniament, condicionades sempre a l'aprovació del projecte.

C) Decret 305/2006, de 18 de juliol pel qual s’aprova el Reglament de

la Llei d’Urbanisme

Article 6. Directriu de preservació front als riscs d'inundació

6.1 Als efectes de l'aplicació de la directriu de planejament que estableix l'article 9.2 de la Llei d'urbanisme, dins la zona inundable, que està constituïda per la llera dels rius i rieres i per aquelles franges de terreny vinculades a la preservació del règim de

34

corrents i de les planes d'inundació per episodis extraordinaris, s'ha de distingir la zona fluvial, la zona de sistema hídric i la zona inundable per episodis extraordinaris.

6.2 La zona fluvial és la part de la zona inundable que inclou la llera del riu i les seves riberes i que l'instrument de planificació hidrològica corresponent delimita d'acord amb l'avinguda per al període de retorn de 10 anys, tenint en compte els requeriments hidràulics i ambientals i respectant la seva continuïtat.

El planejament urbanístic ha de qualificar els terrenys inclosos en la zona fluvial com a sistema hidràulic i no hi pot admetre cap ús, llevat d'aquells previstos a la legislació aplicable en matèria de domini públic hidràulic.

6.3 La zona de sistema hídric és la part de la zona inundable que l'instrument de planificació hidrològica corresponent delimita d'acord amb l'avinguda per al període de retorn de 100 anys, tenint en compte els requeriments hidràulics i ambientals i respectant la seva continuïtat.

En la zona de sistema hídric el planejament urbanístic no pot admetre cap nova edificació o construcció ni cap ús o activitat que suposi una modificació sensible del perfil natural del terreny, que pugui representar un obstacle al flux de l'aigua o l'alteració del règim de corrents en cas d'avinguda.

Es consideren usos compatibles amb aquestes condicions els següents:

a) Els usos agraris, sense que es pugui admetre cap instal·lació o edificació, ni tampoc l'establiment d'hivernacles ni cap tipus de tancament de les parcel·les.

b) Els parcs, espais lliures, zones enjardinades i usos esportius a l'aire lliure, sense edificacions ni construccions de cap mena.

c) Els llacunatges i les estacions de bombament d'aigües residuals o potables.

d) L'establiment longitudinal d'infraestructures de comunicació i transport, sempre que permeti la preservació del règim de corrents.

e) La implantació d'infraestructures de serveis i canonades, degudament soterrades i protegides i sempre que es preservi el règim de corrents i es garanteixi la no afectabilitat a la qualitat de les aigües.

f) Aquells altres usos previstos per la legislació aplicable en matèria de domini públic hidràulic.

35

Els plans d'ordenació urbanística municipal, quan estigui justificat per raons de racionalitat i coherència de l'ordenació urbanística, poden incorporar terrenys inclosos en la zona de sistema hídric a sectors de sòl urbà no consolidat i de sòl urbanitzable si aquests terrenys es destinen als usos compatibles amb aquesta zona d'acord amb l'apartat anterior. Tanmateix, aquest règim d'usos deixa de ser d'aplicació quan el planejament urbanístic, amb l'informe favorable de l'administració hidràulica, preveu l'execució de les obres necessàries per tal que les cotes definitives resultants de la urbanització compleixin les condicions de grau de risc d'inundació adequades per a la implantació de l'ordenació i usos establerts per l'indicat planejament En qualsevol cas, l'execució d'aquestes obres, que no han de generar problemes d'inundabilitat a terrenys externs al sector, ha de constituir una càrrega d'urbanització dels àmbits d'actuació urbanística en els quals estiguin inclosos els terrenys.

6.4 La zona inundable per episodis extraordinaris és la part de la zona inundable que l'instrument de planificació hidrològica corresponent delimita a partir de l'avinguda de període de retorn de 500 anys. En aquesta zona, atenent a les condicions d'inundació indicades en la delimitació establerta per la planificació hidrològica, el planejament urbanístic:

a) No pot admetre àrees d'acampada ni serveis de càmping, ni cap tipus d'edificació en la part de la zona inundable per episodis extraordinaris en què es produeixi la condició d'inundació greu.

b) No pot admetre àrees d'acampada ni serveis de càmping, ni cap tipus d'edificació, amb excepció de les destinades a usos industrials i d'emmagatzematge, en la part de la zona inundable per episodis extraordinaris en què es produeixi la condició d'inundació moderada.

c) No està subjecte a limitacions dels usos admissibles en la part de la zona inundable per episodis extraordinaris en què es produeixi la condició d'inundació lleu.

En la zona inundable per episodis extraordinaris, el règim d'usos establert deixa de ser d'aplicació quan el planejament urbanístic, amb l'informe favorable de l'administració hidràulica, preveu l'execució de les obres necessàries per tal que les cotes definitives resultants de la urbanització compleixin les condicions de grau de risc d'inundació adequades per a la implantació de l'ordenació i usos establerts per l'indicat planejament. En qualsevol cas, l'execució d'aquestes obres ha de constituir una càrrega d'urbanització dels àmbits d'actuació urbanística en els quals estiguin inclosos els terrenys.

36

6.5 Les limitacions dels usos i construccions admissibles per part del planejament urbanístic que estableixen els apartats 2, 3 i 4 no s'apliquen al sòl urbà, ni a les edificacions o conjunts d'edificacions que siguin objecte de protecció pel seu valor històric, artístic, arquitectònic o industrial. El planejament urbanístic general, d'acord amb el que determini l'administració hidràulica, ha de preveure les actuacions necessàries per a l'adopció de les mesures de protecció front als riscos d'inundació en els referits àmbits, així com la programació i execució de les obres corresponents. El planejament urbanístic general pot condicionar les actuacions de transformació dels usos o de reimplantació d'usos preexistents a l'execució, a càrrec de l'actuació, de les infraestructures necessàries que adeqüin el risc d'inundació a l'ordenació urbanística.

6.6 El planejament urbanístic general ha de subjectar al règim de fora d'ordenació les edificacions i les activitats preexistents en terrenys inclosos en la zona fluvial que no s'ajustin al que estableix l'apartat 2, sempre que no estiguin incloses en algun del supòsits previstos en l'apartat 5, així com les activitats de càmping preexistents que no s'ajustin al què estableixen els apartats 3 i 4, sens perjudici de la possibilitat, en aquest darrer cas, que les citades activitats de càmping deixin d'estar subjectes al règim de fora d'ordenació si s'executen, a càrrec de la persona interessada i prèvia obtenció de les autoritzacions de les administracions urbanística i hidràulica procedents, les obres necessàries per complir les condicions de grau de risc d'inundació que estableixen els apartats 3 i 4.

6.7 En el cas de llacs, llacunes, aiguamolls, embassaments i altres elements que poden comportar riscos d'inundació, l'ordenació que estableix el planejament urbanístic ha de tenir en compte aquests riscos d'acord amb els criteris previstos en els apartats anteriors d'aquest article, amb les especificitats que determini l'administració hidràulica.

Article 47. Actuacions específiques d'interès públic en sòl no urbanitzable

47.1 Són actuacions específiques d'interès públic admissibles en sòl no urbanitzable, d'acord amb el què disposi el planejament territorial i urbanístic:

a) Les activitats col·lectives de caràcter esportiu, cultural, d'educació en el lleure i d'esbarjo que es desenvolupin a l'aire lliure, amb les obres i instal·lacions mínimes i imprescindibles per a l'ús de què es tracti.

37

b) Els equipaments i serveis comunitaris que estiguin vinculats funcionalment al medi rural o que, per llurs dimensions o requeriments funcionals, no sigui adequat que s'integrin en la trama urbana.

c) Les infraestructures pròpies del sistema urbanístic de comunicacions.

d) Les instal·lacions i les obres necessàries per a serveis tècnics com les telecomunicacions, la infraestructura hidràulica general, les xarxes de subministrament d'energia elèctrica, d'abastament i subministrament d'aigua i de sanejament, la gestió de residus, la producció d'energia a partir de fonts renovables i les altres instal·lacions ambientals d'interès públic.

47.2 Les actuacions específiques d'interès públic s'han d'implantar sobre la superfície de sòl que requereixi la seva funcionalitat, la qual serà susceptible de segregació sempre que no doni lloc a una resta de finca matriu inferior a la unitat mínima de conreu o forestal.

47.3 Per a la implantació de les actuacions específiques d'interès públic a què es refereix l'apartat anterior cal que, amb caràcter previ a l'obtenció de la llicència urbanística municipal, o bé s'aprovi un pla especial urbanístic que estableixi l'ordenació i les condicions d'implantació de les indicades actuacions, o bé s'aprovi el corresponent projecte d'acord amb el procediment previst en l'article 48 de la Llei d'urbanisme i en l'article 57 d'aquest Reglament. L'aprovació d'un pla especial urbanístic és preceptiva en els casos següents:

a) Quan el planejament urbanístic general ho exigeixi.

b) Quan es tracti de la implantació d'un sistema urbanístic general no previst pel planejament urbanístic general.

c) Quan es tracti de la implantació d'una de les infraestructures previstes en l'article 67.1.e) de la Llei d'urbanisme, que afecti més d'un municipi o diverses classes de sòl, sens perjudici del què estableix la legislació sectorial.

47.4 En els casos en què no és preceptiva l'aprovació d'un pla especial urbanístic, correspon a la persona interessada l'opció entre promoure l'aprovació d'aquest pla o l'aprovació del projecte corresponent d'acord amb el procediment previst a l'article 48 de la Llei d'urbanisme.

38

Article 57. Aprovació de projectes d'actuacions específiques d'interès públic i de noves activitats i construccions en sòl no urbanitzable

57.1 Els projectes que se sotmetin al procediment d'aprovació establert en l'article 48 de la Llei d'urbanisme o, si s'escau, els plans especials urbanístics per a la implantació de les actuacions, activitats i construccions a què es refereixen els articles 47.6.e), 48 i 49 de la Llei d'urbanisme, han d'incorporar la documentació següent:

a) Una justificació específica de la finalitat del projecte, de la compatibilitat de l'actuació amb el planejament territorial, urbanístic i sectorial i de la concurrència dels requisits exigits per la Llei d'urbanisme i per aquest Reglament per a la implantació de l'activitat o construcció de què es tracti.

b) L'avantprojecte de l'actuació, activitat o construcció, el qual ha referir-se a l'emplaçament i extensió de la finca o finques en les quals es projecta l'actuació, a la superfície ocupada per l'activitat i per les construccions i instal·lacions, i a llurs característiques fonamentals.

c) Un estudi d'impacte i integració paisatgística, amb el contingut que determinin les disposicions aplicables en matèria de paisatge i, com a mínim, una diagnosi raonada del potencial impacte i una exposició de les mesures correctores que es proposen. Aquest estudi ha de ser informat preceptivament per l'òrgan competent en matèria de paisatge.

d) Els informes que preveuen els apartats c), d), e), f) i g) de l'article 48.1 de la Llei d'urbanisme. Aquests informes, així com l'estudi d'impacte i integració paisatgística, poden ser aportats directament per la persona interessada juntament amb el projecte, o poden ser demanats per l'ajuntament, una vegada instada la tramitació del projecte i simultàniament a la seva informació pública. Els referits informes han de ser evacuats en el termini màxim d'un mes des que siguin sol·licitats, transcorregut el qual, si no han estat emesos, se seguiran les actuacions.

e) En el cas de les actuacions específiques d'interès públic previstes en l'article 47.4 de la Llei d'urbanisme, un informe del Departament competent en matèria de medi ambient, al qual és aplicable el què estableix la lletra d) d'aquest apartat. Aquest informe no és necessari si el pla especial o el projecte estan sotmesos a avaluació ambiental o avaluació d'impacte ambiental.

57.2 El procediment per a l'aprovació de projectes d'actuacions específiques d'interès públic i de les noves activitats i

39

construccions en sòl no urbanitzable enumerades en l'article 49 de la Llei d'urbanisme és el següent:

a) El projecte per al qual se sol·licita l'aprovació s'ha de presentar davant l'ajuntament corresponent, el qual l'ha de sotmetre a informació pública pel termini d'un mes, llevat que el projecte es refereixi a actuacions no admeses en sòl no urbanitzable d'acord amb la Llei d'urbanisme i amb aquest Reglament, en quin cas l'ajuntament ha d'acordar la inadmissió a tràmit.

b) L'ajuntament ha de resoldre sobre l'aprovació prèvia del projecte en el termini de dos mesos des del finiment del termini d'informació pública.

c) Un cop acordada l'aprovació prèvia, si legalment procedeix, l'ajuntament ha de trametre l'expedient complet a la comissió territorial d'urbanisme corresponent en el termini de deu dies, la qual ha de resoldre sobre l'aprovació definitiva en el termini de tres mesos des què disposa de l'expedient.

57.3 Transcorregut el termini que estableix la lletra b) de l'apartat anterior sense que l'ajuntament hagi adoptat cap resolució, s'entendrà acordada l'aprovació prèvia del projecte i la persona interessada podrà sol·licitar a la comissió territorial d'urbanisme corresponent que continuï les actuacions. A aquests efectes, l'ajuntament ha de trametre l'expedient a la comissió territorial d'urbanisme corresponent.

57.4 L'aprovació prèvia del projecte requereix que aquest compleixi els requisits i condicions establerts en l'apartat 3 de l'article 46 d'aquest Reglament i les determinacions establertes en la legislació sectorial i en el planejament territorial i urbanístic aplicable. L'aprovació definitiva del projecte es pot denegar, si escau, pels motius que estableixen els apartats 3 i 4 de l'article 85 de la Llei d'urbanisme.

57.5 Quan sigui preceptiva l'avaluació d'impacte ambiental del projecte, aquest ha de contenir la documentació que exigeix la legislació sectorial específica, i l'avaluació d'impacte ambiental se subjecta al procediment que estableix aquesta legislació, sens perjudici de la possibilitat d'efectuar conjuntament la informació pública del procediment d'avaluació i la informació pública prevista en l'apartat 2.a) d'aquest article.

40

Referència a l’Informe de la Demarcació de Carreteres de l’Estat a Catalunya de data 05/06/2009 Aquest informe inclòs en el POUM fa referència al traçat provisional de la variant A-7 de la N-340 al seu pas per al terme municipal. En el plànol número 1 d’aquest Pla Especial queda grafiat el seu àmbit de traçat molt allunyat dels límits de la nostre intervenció. Referència al Pla Director Urbanístic d’infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques del Penedès. Aquest Pla de recent aprovació inicial, de data 18 de juny de 2010, queda incorporat en el nostre Pla Especial, i per això, que deixem fora aquells terrenys que essent part de les finques matrius, estan dins de l’àmbit del traçat de les vies que marca el Pla Director. Està indicat en el plànol núm. 1 i següent, el límit que ens afecta del àmbit del traçat ferroviari previst en el Pla Director. Les afeccions del traçat de l’AVE també es marquen en els diferents plànols del Pla Especial, indicant la distància de 50,00 metres lliures d’edificació i els 70,00 metres de zona de protecció, de conformitat a les seccions tipus del POUM dibuixades en el plànol núm. 13. D’acord amb tota la normativa indicada anteriorment i amb els plans previstos per les infraestructures de l’entorn, es desprèn que mitjançant un Pla Especial és justifica i és possible la incorporació del sòl no urbanitzable de nova adquisició per ampliar l’equipament docent de Camp Joliu.

41

6. CONCEPTUALITZACIÓ DE L’AMPLIACIÓ DE L’EQUIPAMENT PRIVAT EDUCATIU “CAMP JOLIU”, OBJECTE D’AQUEST PLA ESPECIAL, COM UNA ACTUACIÓ D’INTERÈS PÚBLIC EN EL SÒL NO URBANITZABLE Com és sabut, l’article 47.4 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, amb caràcter general admet, en sòl no urbanitzable, la implantació d’actuacions específiques per a destinar-lo a les activitats o els equipaments d’interès públic que hagin d’emplaçar-se en el medi rural. En concret, el precepte al·ludit disposa que són d’interès públic, entre d’altres, els equipaments i serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans. El desenvolupament reglamentari d’aquest precepte ve establer en l’article 47 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, disposició que defineix com a actuació d’interès públic en sòl no urbanitzable, entre d’altres, “els equipaments i serveis comunitaris que estiguin vinculats funcionalment al medi rural o que, per llurs dimensions o requeriments funcionals, no sigui adequat que s’integrin en la trama urbana.” En aquests casos, l’apartat 2 de l’article 47 esmentat estableix que “les actuacions específiques d’interès públic s’han d’implantar sobre la superfície de sòl que requereixi la seva funcionalitat, la qual serà susceptible de segregació sempre i quan no doni lloc a una resta de finca matriu inferior a la unitat mínima de conreu o forestal.” A tenor dels preceptes normatius esmentats, cal considerar els extrems següents:

a. És de l’interès de la “Fundació Escoles Familiars Rurals del

Penedès”, en qualitat d’entitat promotora d’aquest instrument, d’impulsar la tramitació del present “Pla especial urbanístic d’ordenació del conjunt de l’escola agrària Camp Joliu”, escola que es troba ubicada a la carretera N-340, Km. 1202 del municipi de L’Arboç (Tarragona). Tal i com s’ha anticipat, el Pla especial urbanístic té per objecte, amb caràcter principal, l’ampliació de l’actual equipament privat “Camp Joliu”, destinat a usos docents vinculats amb el món agrari, envers els sòls que hi confinen pel costat Est del camí d’accés a l’escola, des de la carretera N-340, Barcelona –València. Addicionalment, aquest planejament derivat té també per objecte l’ordenació del conjunt de la nova implantació pretesa,

42

tant pel que fa a les edificacions previstes com als espais esportius, d’esbarjo i lliures, tot possibilitant la millora dels accessos rodats a l’escola, així com de les zones d’aparcament dels vehicles pel transport dels alumnes.

b. Camp Joliu conforma un centre educatiu amb una antiguitat de 28 anys, durant els quals ha impartit formació a més de 9.000 alumnes de 165 municipis diferents (26 comarques de Catalunya), formació que en bona mesura està íntimament relacionada amb el sector vitivinícola.

El centre té establerts diferents convenis de col·laboració amb diversos departaments de la Generalitat de Catalunya, essent molt reconegut en el sector educatiu.

c. Davant la demanda de formació de diversos nivells i davant l’arrelament social desenvolupat, “Caixa Penedès” adquirí el 2008 un petit terreny d’una finca veïna amb la finalitat de facilitar el creixement natural que Camp Joliu precisa per poder donar un millor servei per mitjà d’aquesta obra social sense afany de lucre. Aquest creixement és precisament el que pretén ordenar el Pla especial urbanístic esmentat. En aquest mateix sentit i prenent compte d’allò que disposa l’apartat 2 de l’article 47 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, cal palesar que l’abast de l’àmbit del present Pla especial es circumscriu estrictament als sòls que demanda el creixement natural del centre educatiu referit. En efecte, no s’engloben en l’àmbit de planejament derivat d’altres terrenys que els estrictament necessaris a raó de les finalitats de creixement justificades i preteses.

d. En coherència amb aquestes consideracions, aquest Pla

especial projecta una nova implantació equipamental privada en sòls classificats com a no urbanitzables, íntimament vinculada als usos agraris del sòl, a l’empara d’allò que disposa l’article 47.4 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’urbanisme. En concret, pel que fa l’àmbit d’actuació del Pla, aquest abasta el sòl comprès per les finques que conformen l’actual escola agrària “Camp Joliu” i que es troben localitzades, una a l’oest del camí veïnal que connecta amb la carretera N-340, Barcelona – València, on s’erigeix l’antiga casa Cal Gallard; i l’altra, a l’est amb l’edifici La Vinya. La superfície conjunta d’ambdues finques abasta una superfície real, segons amidament topogràfic, de 50.943,40 m2.

43

Així mateix, l’àmbit d’actuació comprèn també una tercera finca, no edificada, ubicada a l’est del camí limítrof abans esmentat, que confina amb l’edifici La Vinya, així com amb el torrent de Cal Cassanyes i camins veïnals. Aquesta finca té una superfície de 24.376,80 m2, segons amidament topogràfic. En conjunt, l’àmbit del planejament derivat s’estén sobre una superfície total de 75.872 m2, considerant que hi ha part de superfície de les finques esmentades que resta afectada pel sistema general ferroviari d’acord amb les determinacions del Pla Director urbanístic d’infraestructures ferroviàries i logístiques del Penedès, i que, per altra banda, s’inclouen també dins l’àmbit de planejament un camí públic, de 908,00 m2 de superfície, i la riera de Cal Cateri, de 1.636,00 m2 de superfície.

e. A banda de l’anterior, i atenent al què estableix l’article 47.5 del

Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’urbanisme, cal significar que l’àmbit d’actuació del present Pla especial no es troba sotmès a un règim especial de protecció amb el qual sigui incompatible. En efecte, sobre l’àm