pla especial i catàleg de masies i cases rurals de ...plÀnol de localitzaciÓ. 1ª residència (2...

Pla Especial i Catàleg de Masies i Cases Rurals de Vilanova i la Geltrú en sòl no urbanitzable.

Text refós 2015

36 Abril 2015

MASIES CATALOGADES NO INCLOSES PEC87

1 9 58253,56 m2 ESC 1/5.000

X 390358 Y 4563155 Codi INE 3073 Grafisme

2

SI Altres NOSI Ramadera NO

3Vol. Pral. EXT. bo INT. bo Altres vol.

SI X NO Xarxa Pròpia XSI X NO Xarxa X PròpiaSI X NO Col·lectiu Autònom X 10SI X NOSI NO XCarretera X Camí púb. Altres

NO Geològic NO Incendi SI Altres

4

5Els masos de l'Esquerrer són dues masies situades a ponent de Sant Llúcia i damunt la Platja Llarga. Des de l'any 1860,a causa de la construcció de la carretera a Cubelles, aquesta separa el mas de l'Esquerrer de Baix, l'antic mas Viverdocumentat l'any 1413, del mas de l'Esquerrer de Dalt. Vicenç Carbonell considera provable que el mas de l'Esquerrer de Dalt va ser el mas de la Cort, propietat de BartomeuEsquerrer del mas Viver, l’any 1556. Una cort és un corral, estable o tancat del bestiar. La primera notícia del mas de laCort és de l’any 1197, quan els senyors de Vilafranca van vendre a Guillem de Cort el que tenien en el terme del castellde Cubelles. L’any 1616, el mas de l’Esquerrer de Baix passa a Benet Marquès, una filla del qual, Tecla, es casà ambPere Llanussa. La família Llanussa va conservar el mas durant les disputes per incloure el lloc a Vilanova en detrimentde Cubelles d’on era parròquia; l’any 1750, el mas va passar al municipi vilanoví. A l’any 1725, en l'estadística rústica, ladelimitació del mas de la Cort és entre el torrent de Santa Maria i la carrerada del Prat (camí del mas Esquerrer) i des delcamí Ral al Prat, coincidint amb les propietats del mas Esquerrer de Dalt, terres travessades pel camí Moliner deVilanova al molí de Baix de Cubelles; probablement el corral estava relacionat amb la carrerada del Prat que es dirigia ala muntanya. L’any 1996, el mas de l’Esquerrer de Dalt era propietat de Maria Josefa Moreno Godoy.

MAS DE L'ESQUERRER DE DALT N. 14 1

LOCALITZACIÓ

Edificació agrícolaÚs habitatgeAny de const. original Titularitat Privada familiar

PDUSC (Cat. C2)

El Prat de Vilanova

Arquitectòniques

FOTOGRAFIES

PLÀNOL DE LOCALITZACIÓ

1ª Residència (2 vivendes) Vinc. a explot. agrícolaExp. recursos naturals NO

Mas de l'Esquerrer de Dalt Pr. territorial i paisatgísti

18b

S. Parcel·la =

dolent

Qualificació de sòlC-246a km.13

DESCRIPCIÓ DE LA MASIA O CASA RURAL

AiguaElectricitatSanejament

Descripció volumètrica, entorn paisatgístic i context

Consta d'un cos principal de planta baixa i 2 plantes pis que alberga dues vivendes. La cobertaes compon de varies terrasses a diferents alçades i una coberta a una aigua de teula àrab.Enmig d'aquest volum emergeix la torre característica de l'edificació. S'ha enderrocat part del'edifici per tal d'ampliar un magatzem de planta baixa pròxim a la vivenda. A la part de darrerahi ha un volum auxiliar que exerceix de magatzem i alberga el pou de subministrament d'aigua.La vivenda està envoltada de camps de conreu i una pineda.

Històriques Mediambiental Paisatgístiques

Altres

Tipus d'accés

Accessibilitat i aparcament L'accés des de la carretera C-246a, s'agafa una derivació d'un petit camí asfaltat en bones condicions fins al pati de la vivenda.

TelefoniaGas

Socialsx x

DADES HISTÒRIQUES

Aquesta edificació no és característica del medi rural però forma part d'un conjunt d'un cert interès històrico-paisatgístic. S’aconsella la seva catalogació per raons d’equilibri territorial i visibilitat des dels recorreguts principals. L’ocupació permanent facilita la preservació del medi.

x

PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS EN SÒL NO URBANITZABLE DE VILANOVA I LA GELTRÚ (Text refós 2015)Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

No InclòsIndretNom de l'immoble

ESTAT DE CONSERVACIÓ, ACCESSIBILITAT, SERVEIS I SITUACIÓ DE RISCEstat de conservació

Emplaçament

Ref. cadastral (pol/par) (17/9501)

Protecció patrimonialA peu d'una carretera comarcalSituacióCoordenades UTM

1.413

Risc d'inundabilitat

JUSTIFICACIÓ PER A LA RECUPERACIÓ I PRESERVACIÓ DE LA MASIA

F1 (2009) F2

F3 F4

F2 (2009)

F3 (2009) F4 (2009)

línea edificació 25m

6 11

Habitatge HotelerSI NO

Volum Tipus d'edi. Posició Annex PB+Npp Ús Fusteries Ocup. m2 Tancament Coberta14 principal Casa rural juxtaposada si 2 habitatge fusta 372 m2 totxo teula àrabA Cobert aïllada no 0 pou metàl·lic 55 m2 bloc cimen metàl·licaB Nau juxtaposada si 0 Magatzem metàl·lic 275 m2 metàl·lic metàl·licaC Nova planta juxtaposada si 0 Magatzem metàl·lic 130 m2 metàl·lic metàl·lica

7

12

Volum Tipus d'edi. Ús % Amp

14principal Casa rural H,R,TR,ELL 10%A Cobert pou capB Nau altres capC Nova planta altres cap

8

IMATGE AÈRIA

Restauració Turisme rural Educació en el lleure

CROQUIS DE L'IMMOBLE EN PLANTAVolumetria original

Elem. espec. a preservar

CONDICIONS D'ORDENACIÓ, EDIFICACIÓ, SERVEIS I ACCÉS

SI

DETERMINACIONS NORMATIVES

Usos admesos

Usos previstos al POUM Edificació aïllada o volumetria específica

Nombre habitatges 1 HabitatgeUsos condicionats

Volums no utilitzables pels usos previstos i altres limitacions No s'estableixen altres limitacions que les establertes en l'article 50.3 LUC

Volums preexistents

Manteniment de la volumetria original i de totes les construccions que l'envolten, que estan d'acord harmònicament amb el conjunt

PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS EN SÒL NO URBANITZABLE DE VILANOVA I LA GELTRÚ (Text refós 2015)

N. 14 2Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

MAS DE L'ESQUERRER DE DALT

SI* SI

Vol. recuperable Vol. a enderrocar

VolumetriaManteniment de la volumetria original ,de la casa rural ,adequació de les obertures i les fusteries

Vol. recuperables 14 Turisme rural,restauració i habitatge, no hi han volums recuperables ,coberts i de nova construcció

Vol. no utilitzables volums no utilitzables per turisme rural i habitatge i restauració B,C,A

ELEMENTS ESPECIALS A PRESERVAR I ALTRES CONDICIONS ESPECÍFIQUESsi

Conservar l'embigat de fusta i el sistema tradicional de construcció. Es recomana l'ús d'energies alternatives i renovables, sempre que la seva ubicació no afecti ni al paisatge, ni la volumetria de la masia. S'estudiarà el conjunt per tal de mantenir les masses vegetals més controlades. Totes les masies i cases rurals tindran una àrea inscrita en un radi de 50 m, des del centre de la masia original, com Àrea d'Expectativa Arqueològica (AEA). Per al cas de restauració s'acondicionarà la incorporació de vehicles C-246. Les millores de subministrament de les companyies no comportaran cap estesa aèria. Per a la utilització d'edificació es garantirà l'existència de sanejament autònom amb el corresponent sistema de depuració. * Pla especial.

sisisi

Vol. no utilitzables

Entorn

entorns de camps llaurats ,petita arbreda davant de la casa rural,corredor biològic

corredor biològic que uneix la Platja Llarga amb les Serres del Litoral central, PEIN , LIC i ZEPA

Camí en bones condicions. Fàcil accessibilitat des de C-246, bon espai per l'aparcamentAccés i aparcament

Determinacions de les normatives

14 principalA,B,C complementaris14 principal

H. HabitatgeTR . Turisme RuralR RestauracióHo. HotelerE .LL Espai Lleure

13 FOTOGRAFIES HISTORIQUES I DIBUIXOS DE LES MASIES

No s'ha trobat informació fotogràfica

MAS DE L'ESQUERRER DE DALT N. 14 3PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I

CASES RURALS EN SÒL NO URBANITZABLE DE VILANOVA I LA GELTRÚ (Text refós 2015)Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

1 9 10950,45 m2 ESC 1/5.000


2

NO Altres NOSI Ramadera NO

3Vol. Pral. EXT. Bo INT. Bo Altres vol.

SI X NO Xarxa Pròpia XSI X NO Xarxa X PròpiaSI X NO Col·lectiu Autònom X 10

CORRAL D'EN TORT N. 15 1

LOCALITZACIÓ


Cap

Corral d'en Tort

FOTOGRAFIES



Corral d'en Tort Pr. territorial i paisatgístic

18b

S. Parcel·la =

Dolent

Qualificació de sòlAv. Del Corral d'en Tort s/n




ESTAT DE CONSERVACIÓ, ACCESSIBILITAT, SERVEIS I SIT UACIÓ DE RISCEstat de conservació

Emplaçament


Protecció patrimonialA peu del camí, envoltat de bosc privatSituacióCoordenades UTM

1.725


La masia es compon d'un cos principal de planta baixa més planta pis amb una coberta a dues aigües acabada amb teula àrab. Adjacent a aquest, hi trobem un cos amb una coberta a una aigua que exerceix de prolongació de l'habitatge. Hi trobem dos cossos més que fan les funcions de magatzems. Finalment hi ha un porxo que serveix de garatge. La vegetació de l'entorn és de gran importància ja que forma part del corredor biològic que uneix la Platja Llarga amb les Serres del Litoral central.

AiguaElectricitatSanejament SI X NO Col·lectiu Autònom X 10

SI X NOSI NO X

Carretera Camí púb. X Altres


4

5

FOTOGRAFIES

Arquitectòniques Històriques Mediambiental Paisatgístiques Socialsx x x

DADES HISTÒRIQUES

Aquesta edificació té característiques del medi rural, per la composició i construcció del conjunt. S’aconsella la seva catalogació per tal de preservar les característiques del medi i controlar la volumetria existent.


Altres

Tipus d'accés

Accessibilitat i aparcamentEn el nus de la C-32 i la BV-2115 a través d'un camí asfaltat. D'aquí s'agafa una

desviació per un camí de terra en bon estat que ens porta fins la masia.

Masia ubicada en el camí de Cubelles al mas Ricart, vora la cruïlla amb el camí de Vilanova a Rocacrespa, a ponent del’autopista i al llindar del terme de Cubelles, de la qual és parròquia. Antigament era coneguda per corral d’en Ricart,però a partir de l’any 1860 ja es documenta pel seu nom actual. El corral d’en Ricart, juntament amb el mas d’en Palau,pertanyia a la quadra de Gallifa. El corral era propietat l’any 1725, de Joan Ricart del mas Ricart; de Josep Ricart l’any1818 i la darrera documentació de la denominació com a corral d’en Ricart és de l’any 1861. Segons el propietari actual, Emmanuel Evers, i com consta en l’escriptura de compra del corral d’en Tort de l’any 1960,la denominació d’en Ricart feia referència a les terres del corral d’en Tort que pertanyen a Cubelles, i corral d’en Tort, lamasia i terres que pertanyen a Vilanova. Josep Folc i Fernández va vendre el corral d’en Tort i terres a l’enginyeragrònom belga Emmanuel Evers, l’any 1960, que ha mantingut l’activitat rural fins avui. Emmanuel Evers va mantenir lapetita explotació ramadera i la vinya, va instal·lar una granja avícola, els ous de la qual comerciava i era popularmentconegut a la vila. A la dècada dels seixanta, Emmanuel Evers va realitzar obres de reforma i acondiciament per aresidència familiar del corral d’en Tort, respectant l’edifici original, menys una remunta d’un pis sobre els antics corrals.

TelefoniaGas

Sanejament

x


F1 (2009) F2

F3 F4

F2 (2009)

F3 (2009) F4 (2009)

6 11

Habitatge HotelerSi No

Volum Tipus d'edi. Posició Annex PB+ Ús Fusteries Ocup. m2 Tancament Coberta15 principal masia Casa Rural Juxtaposada si 1 Habitatge fusta 370 m2 tapia teula àrabA compl. Magatzem Juxtaposada si 0 Magatzem metàl·lic 85 m2 totxo teula àrabB compl. Magatzem Juxtaposada si 0 Magatzem metàl·lic 100 m2 totxo teula àrab

7





Usos admesos

Usos previstos al POUMEdificació aïllada o volumetria específica

Nombre habitatges 1 habitatge

Volums no utilitzables pels usos previstos i altres limitacions

no utilitzables per els usos permesos B

Volums preexistents


PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS EN SÒL NO URBANITZABLE DE

VILANOVA I LA GELTRÚ (Text Refós 2015)N. 15 2

Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

CORRAL D'EN TORT

Si* No no

Usos condicionats

16 principal

7

12

Volum Tipus d'edi. Ús Ampliació

15 principal Masia H,R cap

8

IMATGE AÈRIAElem. espec. a preservar

CONDICIONS D'ORDENACIÓ, EDIFICACIÓ, SERVEIS I ACCÉSVolumetria

Manteniment de la volumetria A i 15 principal ,casa rural

Vol. recuperablesLa casa Rural ,antic corral A i 15 principal per Habitatge i restauració

Vol. no utilitzables volums no utilitzables B per els usos permesos

No es permet rehabilitar els elements amb codi A i B com a habitatge i restauració. Conservar l'embigat de fusta i el sistema tradicional de construcció. Es recomana l'ús d'energies alternatives i renovables, sempre que la seva ubicació no afecti ni al paisatge, ni la volumetria de la masia. S'estudiarà el conjunt per tal de mantenir les masses vegetals més controlades. Totes les masies i cases rurals tindran una àrea inscrita en un radi de 50 m., des del centre de la masia original, com Àrea d'Expectativa Arqueològica (AEA).Les millores de subministrament de les companyies no comportaran cap estesa aèria. Per a la utilització d'edificació es garantirà l'existència de sanejament autònom amb el corresponent sistema de depuració si no te red de clavegueram. * Pla especial per accessos i aparcaments.

SI


Entorn

El caràcter actual mes de corral com de casa rural, composició central,

Sud d’un espai boscós constituït per un hàbitat d’interès comunitari (Pinedes )

Es troba dins la urbanització del corral d’en Tort, a ponent de l’autopista C-32. L’accés a la masia es produeix des del nus de la C-32 amb la BV-2115. Camí av. del Corral del Tort travessa la finca

Accés i aparcament



ELEMENTS ESPECIALS A PRESERVAR I ALTRES CONDICIONS ESPECÍFIQUES



Arxiu i biblioteca d’Agrupació Excursionista Talaia, Fons Vicenç Carbonell i Virella Fotos àlbum Vicenç Carbonell, Fons Arxiu Comarcal del Garraf

CORRAL D'EN TORT N. 15 3PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I


Fotos àlbum Vicenç Carbonell, Fons Arxiu Comarcal del Garraf

1 9 30.485,52 m2 ESC 1/5.000


2

NO Altres NONO Ramadera NO

3Vol. Pral. EXT. DOLENT INT. DOLENT Altres vol.






Emplaçament

Ref. cadastral (pol/par) 21 / 9501

Protecció patrimonialA l'interior d'un bosc, a peu de camíSituacióCoordenades UTM

Primera documentació 1.613


Consta d'una edificació principal de planta baixa més planta pis, amb parets original de mamposteria de pedra i fang, revocada amb calç. La coberta és de teula ceràmica tipus àrab a dues aigües. A aquest cos hi trobem adossats dos volums a mode de corral que conformen un pati interior. Aquest pati s'acaba de tancar per uns murs perimetrals i un cos aïllat recentment restaurat. Totes les cobertes d'aquests element són a una aigua i amb teula àrab. També hi trobem un petit hort. L'edifici es troba envoltat per una pineda.

FOTOGRAFIES


1ª Residència Vinc. a explot. agrícolaExp. recursos naturals NO

Corral d'en Milà Pr. territorial i paisatgístic

16b

S. Parcel·la =

DOLENT

Qualificació de sòlCtra. de L'Arboç BV-2115 i Av. Garrofers


CORRAL D'EN MILÀ N. 16 1

LOCALITZACIÓ


Cap

Pi Torrat

SI X NO Col·lectiu Autònom X 10SI X NOSI NO X



4

5

TelefoniaGas

Sanejament

x


Masia ubicada a la dreta de la carretera de L'Arboç, en la partida del Pi Torrat, entre el Mas de Sant Rafael i MasRoquer. L'antic corral d'en Milà era un dels tants que hi havia en el terme i que ha conservat el nom genèric de corral. Elscorrals eren un recinte tancat on hi havia un espai descobert, el ras, i un altre de cobert, més petit, comunicats entre si,que permetien circular lliurement el bestiar. La família Milà està documentada des de l'any 1.613, quan Damià Milà es vacasar amb Maria Torrents, a qui van dotar amb un erm a la partida de Soterrània. L'any 1.622, Damià Milà tenia unapropietat en el camí que anava a Salze o a L'Arboç. L'any 1.623, l'heretat del corral i la terra de Soterrània passen al'hereu Pau Milà i descendents, dels quals es té constància a l'estadística rústica fins el 1.725 i al cadastre el 1.737, i enels amillaraments dels anys 1.849, 1.861 i 1.879, on figura la propietat de Joaquima Milà Soler de Robert. El 1.914 va ladarrera de la família Milà, Àngel Sanabra Soler de Robert, casada amb Albert Robert, qui l'any 1.923 encara hi estiuejava a l'edifici de la part de llevant, residència dels propietaris del corral.Abans de ser subhastat el corral, l'any 1.970, el corral d'en Milà era una vaqueria, i les terres del voltant de la finca erenvinyes. Al corral es conserva la part de celler i cub que denoten també una activitat vinícola, encara que per la sevagrandària no era una activitat molt important. L'any 1.970 el corral va ser adquirit pel canadenc Antoni Davis. L'actualpropietària és la seva dona Pamela Joan Davis.

Arquitectòniques Històriques Mediambiental Paisatgístiques Socialsx x

DADES HISTÒRIQUES

Aquesta edificació té característiques del medi rural, per la composició i construcció del conjunt. S'aconsella la seva catalogació per tal de preservar les característiques del medi i controlar la volumetria existent.


Altres

Tipus d'accés

Accessibilitat i aparcament Camí de terra en bon estat, des de la carretera BV-2115.

FOTOGRAFIES

F1 (2009) F2

F3 F4

F2 (2009)

F3 (2009) F4 (2009)

6 11


Volum Tipus d'edi. Posició Annex PB+ Ús Fusteries Ocup. m2 Tancament Coberta4 principal Masia juxtaposada si 1 Habitatge 103 m2 teula àrabA compl. edificació juxtaposada no 0 Habitatge 102 m2 teula àrabB compl. edificació aïllada si 0 Edificació 50 m2 teula àrabC compl. Corral juxtaposada si 0 Magatzem 46 m2 teula àrabD compl. Garatge aïllada no 0 Cotxera 20 m2 teula àrab

7

Usos condicionats


No s'estableixen altres limitacions que les establertes en l'article 50.3 LUC

Volums preexistents




CORRAL D'EN MILÀ

Si* Si NoRestauració Turisme rural Educació en el lleure




Usos admesos



4 principalA,

H. Habitatge

12


Principal Masia H,TR,R P.E . 20%B Edificació TR,R cap

8

sisi


Es permet rehabilitar els elements amb codi B i 4 Principal com a Turisme rural ,restauració, sempre que compleixin lescondicions mínimes d'habitabilitat. Conservar l'embigat de fusta i el sistema tradicional de construcció. Es recomana l'úsd'energies alternatives i renovables, sempre que la seva ubicació no afecti ni al paisatge, ni la volumetria de la masia.S'estudiarà el conjunt per tal de mantenir les masses vegetals més controlades. Totes les masies i cases rurals tindranuna àrea inscrita en un radi de 50 m, des del centre de la masia original, com Àrea d'Expectativa Arqueològica (AEA). * Pla especial. El corral esta situat en un sol de règim urbanístic SNUI depenent del desenvolupament d'un pla escpecialurbanístic per la consolidació del territori. Per a la utilització d'edificació es garantirà l'existència de sanejament autònomamb el corresponent sistema de depuració o per clavegueram.

Entorn

Corrals. La vegetació de l'entorn és de gran importància ja que forma part del corredor biològic

Constituït per un hàbitat d'importància comunitària (HIC), les pinedes mediterrànies.

Ctra. de L'Arboç BV-2115 i Av. Garrofers, no hi ha aparcament, adequació del camíAccés i aparcament





VolumetriaManteniment de la volumetria de la masia i corral

Vol. recuperablesvol. recuperables 4 principal i B comTurisme Rural, Restauració,

Vol. no utilitzables no hi han volums no utilitzables


13

Arxiu i biblioteca d’Agrupació Excursionista Talaia, Fons Vicenç Carbonell i Virella

FOTOGRAFIES HISTORIQUES I DIBUIXOS DE LES MASIES

Dibuixos de Pau Roig Estradé Llibre de Masies del Garraf N.1,3(Ed.Cepi la Nansa)

CORRAL D'EN MILÀ N. 16 3PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I


1 9 262796,91 m2 ESC 1/5.000


2

SI Altres NO

SI Ramadera NO

3Vol. Pral. EXT. DOLENT INT. BO Altres vol.


EL PIULART N. 17 1

LOCALITZACIÓ

Edificació agrícolaÚs habitatgeAny de const. original Titularitat Privada

No Inclòs

La Plana del Papiol

FOTOGRAFIES


Deshabitada Vinc. a explot. agrícolaExp. recursos naturals NO

El Piulart Pr. territorial i paisatgístic

18

S. Parcel·la =

DOLENT

Qualificació de sòlCamí del Piulart s/n (BV-2115 km.1,6)





Emplaçament


Protecció patrimonialEnmig d'una parcel·la de conreuSituacióCoordenades UTM

1.363


La masia original consta d'un volum principal de planta baixa, planta pis i sotacobert, amb una coberta a dues aigües acabada amb teula àrab i terrassa a la part davantera. Adossat a aquesta hi trobem un volum de planta baixa i pis emprat com a magatzem. A la part posterior d'aquest cos, hi trobem un seguit de naus d'estil modernista de planta baixa i cobertes a dues aigües. Per darrera de tot aquest conjunt, hi trobem un seguit de coberts i naus. Cal destacar uns banys modernistes prop de la masia principal.


SI X NOSI NO X

Carretera X Camí púb. Altres


4

5

FOTOGRAFIES


DADES HISTÒRIQUES



Altres

Tipus d'accés camí del piulart

Accessibilitat i aparcamentCamí de terra en bon estat, al qual s'hi accedeix des del km 1,6 de la carretera BV-

2115.

La primera referència documental, com a mas Spiulart és l’any 1363. L’any 1379, apareix en les donacions del rei PereIII el Cerimoniós al seu cunyat Bernat de Fortià. Des de llavors, el Piulart era una quadra fortificada vinculada a la deSant Pere de Cubelles. A inicis segle XV, l’heretat era coneguda com Pere Solers. Les quadres del Piulart i Sant Peretenien un mateix batlle i la primera estava sota domini i alou de la segona; el dret d’establiment en alou dels pagesosdocumentat des de 1205 i depenent del monestir de Santa Eulàlia del Camp de Barcelona. Vers l’any 1575, la pubillaCaterina Climent es va casar amb Bernat Borrell, que es va fer amb els béns de Pere Vidal del Piulart, confessant lapropietat de Caterina en el capbreu de la Quadra de Sant Pere de Cubelles dels anys 1588 i 1589. Els límits de l’aloueren del torrent de Sant Joan i el camí que anava de Vilanova a Creixell fins la carrerada de la Talaia i des de la bassade Creixell, al camí d’Enveja a la muntanya. El darrer capbreu que es té de Sant Pere és dels anys 1726/29; en aquestcas la masia era portada per Ramon Vidal del Piulart, pagès documentat en l’Estadística Rústica de l’any 1725 i en elcadastre del 1739. Un dels seus successors va ser Francesc Vidal i Ballester (1772-1859), pare de l’alcalde vilanoví. Laquadra del Piulart va deixar de ser-ho al mateix temps que la quadra de Sant Pere de Cubelles, al segle XVIII. A meitatdècada dels anys cinquanta segle XX, la família Albà va comprar la propietat per establir-hi una granja avícola, que vamantenir l’activitat fins finals dècada dels noranta segle passat.

TelefoniaGas

Sanejament

x


F1 (2009) F2

F3 F4

F2 (2009)

F3 (2009) F4 (2009)

6 11

Habitatge Hotelersi no

Volum Tipus d'edi. Posició Annex PB+NªP Ús Fusteries Ocup. m2 Tancament Coberta19 Masia juxtaposada si 2 Habitatge originals 325 m2 tapia teula àrabA Naus,annex juxtaposada si 0 Magatzem originals 800 m2 totxo teula planaB Naus juxtaposada si 0 Magatzem fusta 225 m2 totxo teula planaC Cobert juxtaposada si 0 Magatzem fusta 475 m2 totxo fibrociment

D Corral aïllada si 0 Magatzem fusta 250 m2 totxo fibrociment

E Cobert aïllat no 0 Magatzem fusta 450 m2 totxo fibrociment

7

no es permet L'habitatge,Turisme rural ,Lleure ,restauració





Usos admesos

Usos previstos al POUMEdificació aïllada o volumetria específica, valor arquitectònic paisatgístic



Volums preexistents




EL PIULART

si* si* si

Usos condicionats

19 principalA, complementari

12


19 principal masia R,TR,H. 10%A edf. comp R,ELL 10%B,C,D,E naus

8


VolumetriaLes condicions de volumetria es determinarà a través de pla especial PE

Vol. recuperables19 masia original, A naus de composició modernistes, cos de serveis, a través PE

Vol. no utilitzables els volums B, C, D, E no recuperables per els usos del pla

Es permet rehabilitar l'element amb codi A com a restauració, espai de lleure i 19 principal com habitatge,restauració , iturisme rural condicions mínimes d'habitabilitat. Conservar l'embigat de fusta i el sistema tradicional de construcció. Esrecomana l'ús d'energies alternatives i renovables, sempre que la seva ubicació no afecti ni al paisatge, ni la volumetriade la masia. S'estudiarà el conjunt per tal de mantenir les masses vegetals més controlades. Totes les masies i casesrurals tindran una àrea inscrita en un radi de 50 m, des del centre de la masia original, com Àrea d'ExpectativaArqueològica (AEA). S'haurà de mantenir el volum aparent i respectar la composició volumètrica, les obertures i altreselements originals de l'edifici.

*Només s'admet nova edificació a través d'un pla especial. Les millores de subministrament de les companyies no

comportaran cap estesa aèria.

SI

CAL ADECUACIÓCAL ADECUACIÓ

si


Entorn

portalada d'entrada a la finca i tanca marges originals

conservació del camí del Piluart, entorn al costat de la masia original, bosquina.

condicions de accés i aparcament a través de pla especial PEAccés i aparcament





1 9 262796,91 m2 ESC 1/5.000


2

SI Altres NO

SI Ramadera NO

3Vol. Pral. EXT. DOLENT INT. BO Altres vol.


EL PIULART N. 17 1

LOCALITZACIÓ


No Inclòs

La Plana del Papiol

FOTOGRAFIES



El Piulart Pr. territorial i paisatgístic

18

S. Parcel·la =

DOLENT

Qualificació de sòlCamí del Piulart s/n (BV-2115 km.1,6)





Emplaçament


Protecció patrimonialEnmig d'una parcel·la de conreuSituacióCoordenades UTM

1.363


La masia original consta d'un volum principal de planta baixa, planta pis i sotacobert, amb una coberta a dues aigües acabada amb teula àrab i terrassa a la part davantera. Adossat a aquesta hi trobem un volum de planta baixa i pis emprat com a magatzem. A la part posterior d'aquest cos, hi trobem un seguit de naus d'estil modernista de planta baixa i cobertes a dues aigües. Per darrera de tot aquest conjunt, hi trobem un seguit de coberts i naus. Cal destacar uns banys modernistes prop de la masia principal.


SI X NOSI NO X



4

5

FOTOGRAFIES


DADES HISTÒRIQUES



Altres

Tipus d'accés camí del piulart

Accessibilitat i aparcamentCamí de terra en bon estat, al qual s'hi accedeix des del km 1,6 de la carretera BV-

2115.

La primera referència documental, com a mas Spiulart és l’any 1363. L’any 1379, apareix en les donacions del rei PereIII el Cerimoniós al seu cunyat Bernat de Fortià. Des de llavors, el Piulart era una quadra fortificada vinculada a la deSant Pere de Cubelles. A inicis segle XV, l’heretat era coneguda com Pere Solers. Les quadres del Piulart i Sant Peretenien un mateix batlle i la primera estava sota domini i alou de la segona; el dret d’establiment en alou dels pagesosdocumentat des de 1205 i depenent del monestir de Santa Eulàlia del Camp de Barcelona. Vers l’any 1575, la pubillaCaterina Climent es va casar amb Bernat Borrell, que es va fer amb els béns de Pere Vidal del Piulart, confessant lapropietat de Caterina en el capbreu de la Quadra de Sant Pere de Cubelles dels anys 1588 i 1589. Els límits de l’aloueren del torrent de Sant Joan i el camí que anava de Vilanova a Creixell fins la carrerada de la Talaia i des de la bassade Creixell, al camí d’Enveja a la muntanya. El darrer capbreu que es té de Sant Pere és dels anys 1726/29; en aquestcas la masia era portada per Ramon Vidal del Piulart, pagès documentat en l’Estadística Rústica de l’any 1725 i en elcadastre del 1739. Un dels seus successors va ser Francesc Vidal i Ballester (1772-1859), pare de l’alcalde vilanoví. Laquadra del Piulart va deixar de ser-ho al mateix temps que la quadra de Sant Pere de Cubelles, al segle XVIII. A meitatdècada dels anys cinquanta segle XX, la família Albà va comprar la propietat per establir-hi una granja avícola, que vamantenir l’activitat fins finals dècada dels noranta segle passat.

TelefoniaGas

Sanejament

x


F1 (2009) F2

F3 F4

F2 (2009)

F3 (2009) F4 (2009)

6 11


Volum Tipus d'edi. Posició Annex PB+NªP Ús Fusteries Ocup. m2 Tancament Coberta19 Masia juxtaposada si 2 Habitatge originals 325 m2 tapia teula àrabA Naus,annex juxtaposada si 0 Magatzem originals 800 m2 totxo teula planaB Naus juxtaposada si 0 Magatzem fusta 225 m2 totxo teula planaC Cobert juxtaposada si 0 Magatzem fusta 475 m2 totxo fibrociment

D Corral aïllada si 0 Magatzem fusta 250 m2 totxo fibrociment

E Cobert aïllat no 0 Magatzem fusta 450 m2 totxo fibrociment

7

no es permet L'habitatge,Turisme rural ,Lleure ,restauració





Usos admesos




Volums preexistents




EL PIULART

si* si* si

Usos condicionats

19 principalA, complementari

12


19 principal masia R,TR,H. 10%A edf. comp R,ELL 10%B,C,D,E naus

8


VolumetriaLes condicions de volumetria es determinarà a través de pla especial PE

Vol. recuperables19 masia original, A naus de composició modernistes, cos de serveis, a través PE

Vol. no utilitzables els volums B, C, D, E no recuperables per els usos del pla

Es permet rehabilitar l'element amb codi A com a restauració, espai de lleure i 19 principal com habitatge,restauració , iturisme rural condicions mínimes d'habitabilitat. Conservar l'embigat de fusta i el sistema tradicional de construcció. Esrecomana l'ús d'energies alternatives i renovables, sempre que la seva ubicació no afecti ni al paisatge, ni la volumetriade la masia. S'estudiarà el conjunt per tal de mantenir les masses vegetals més controlades. Totes les masies i casesrurals tindran una àrea inscrita en un radi de 50 m, des del centre de la masia original, com Àrea d'ExpectativaArqueològica (AEA). S'haurà de mantenir el volum aparent i respectar la composició volumètrica, les obertures i altreselements originals de l'edifici.

*Només s'admet nova edificació a través d'un pla especial. Les millores de subministrament de les companyies no

comportaran cap estesa aèria.

SI

CAL ADECUACIÓCAL ADECUACIÓ

si


Entorn

portalada d'entrada a la finca i tanca marges originals

conservació del camí del Piluart, entorn al costat de la masia original, bosquina.






13

Fotos, Fons Arxiu Comarcal del Garraf fotògraf R.Bellmunt,J.Bellmunt i Blasi


Arxiu i biblioteca d’Agrupació Excursionista Talaia, Fons Vicenç Carbonell i Virella Fotos, Fons Arxiu Comarcal del Garraf fotògraf R.Bellmunt,J.Bellmunt i Blasi

EL PIULART N. 17 3PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I


1 9 13.360,14 m2 ESC 1/5.000


2


3Vol. Pral. EXT. BO INT. BO Altres vol.






Emplaçament


Protecció patrimonialA peu de carreteraSituacióCoordenades UTM

Voltants de 1.570


La masia consta d'un cos principal de planta baixa més planta pis amb una coberta a dues aigües i una coberta plana. A la part posterior, i adjacent a aquest, hi a un altre volum de planta baixa més planta pis que complementa la vivenda i una altra part de planta baixa que exerceix de magatzem. Finalment a part davantera-esquerra de la masia original, hi trobem adossat un segon cos de planta baixa més planta pis usat com a restaurant. Aquest i la masia original es conjuguen en un pati.

FOTOGRAFIES


1ª Residència / Restaurant Vinc. a explot. agrícolaExp. recursos naturals NO

Bassa de Creixell Pr. territorial i paisatgístic

18

S. Parcel·la =

DOLENTS

Qualificació de sòlCtra. de les Fundicions s/n


BASSA DE CREIXELL N. 18 1

LOCALITZACIÓ


Cap

Creixell




4

5

TelefoniaGas

Sanejament

X


Creixell era una demarcació, antiga pertinença de la quadra del Piulart, que alhora, era vinculat a la quadra de Sant Perede Cubelles. Quan es va crear la parròquia de Sant Antoni, l’any 1363, s’esmenta lochs de Enveja e de Creixell. En elcapbreu de 1570, figurava un pagès que pagava cens pel mas Creixell, mas que va comprar Miquel Escardò, l’any 1561,en la partida dita lo mas Crexell, o lo mas Monet, que a l’any 1588 també era coneguda per mas Güell, desprésanomenada mas Gros l’any 1726 i posteriorment per mas de Miquel Escardó. En un document de 1607 de l’ArxiuComarcal de Vilanova es citat Miquel Puig del mas Creixell, que després va passar a dir-se mas d’en Puig. L’any 1725van ser censats pagesos que tenien terres al lloc de Creixell. De la bassa, situada al costat de la masia, safareig ques’alimentava de les aigües del torrent de Ramusa, hi ha constància de la seva existència l’any 1589. La bassa vadesaparèixer als any seixanta segle XX al parcel·lar-se el camí dels Escalons. El topònim de Creixell es manté en lamasia de la Bassa de Creixell, també anomenada la Figuera, per una figuera que hi ha davant la masia. Joan Roig iCabanyes, masover de la masia Molí d’en Galtès va comprar la masia on va conrear la vinya i cereals. El bigam de fustade la masia és del segle XIX; als anys vint segle XX es va fer una remunta d’un pis a la façana de l’actual entrada. Al’any 1975, es va aixecar l’edificació adossada a la masia originària, actualment dedicada a la restauració. L’actualpropietat, Andreu Roig, manté l’activitat agrícola.


DADES HISTÒRIQUES

Aquesta edificació té algunes característiques del medi rural i forma part d'un conjunt d'un cert interès històric. És convenient la seva catalogació per tal de mantenir el conjunt i limitar-lo a la seva volumetria actual, evitant distorsions sobre el sol protegit. La restauració i l’ocupació permanent facilita la preservació del medi.


Altres

Tipus d'accés

Accessibilitat i aparcament Carretera asfaltada en bones condicions fins a peu de masia.

FOTOGRAFIES

F1 (2009) F2

F3 F4

F2 (2009)

F3 (2009) F4 (2009)

6 11


Volum Tipus d'edi. Posició Annex PB+ Ús Fusteries Ocup. m2 Tancament Coberta18 Masia si 1 Habitatge 160 m2 Tapia Teula àrabA Cobert si 1 Magatzem 150 m2 totxo fibrocimentB Edificació si 1 Restaurant 150 m2 totxo t. plana

7

Usos condicionats


Volums preexistents




BASSA DE CREIXELL

SI* NO NORestauració Turisme rural Educació en el lleure




Usos admesos

Usos previstos al POUMEdificació aïllada o volumetria específica ,habitatge rural,pb+pp1 max 200 m2

Nombre habitatges 1 'habitatge

18 principalA,B, complementari

12


18 Masia H,R CapA Cobert magatzemB Edificació R 50%

8Conservar l'embigat de fusta i el sistema tradicional de construcció. Es recomana l'ús d'energies alternatives i renovables, sempreque la seva ubicació no afecti ni al paisatge, ni la volumetria de la masia. S'estudiarà el conjunt per tal de mantenir les massesvegetals més controlades. Totes les masies i cases rurals tindran una àrea inscrita en un radi de 50 m, des del centre de la masiaoriginal, com Àrea d'Expectativa Arqueològica (AEA). Millores en la retolació, ocultar maquinària destinada a la restauració iaccodicionament tèrmic. Les millores de subministrament de les companyies no comportaran cap estesa aèria. Per a la utilitzaciód'edificació es garantirà l'existència de sanejament autònom amb el corresponent sistema de depuració.* Pla especial.

si

sisi


Entorn

entorn paisatgístic, pinedes corredor biològic

entorn cruïlla de camins de la figuera davant de la finca






Volumetriaconservació de la masia original a través de pla especial PEU

Vol. recuperables18 habitatge, B Restauració

Vol. no utilitzables no es pot utilitzar el cobert per els usos del pla Vol. A


13

ICC Ortofoto any 1956

Ortofoto any 1980



BASSA DE CREIXELL N. 18 3PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I CASES

RURALS EN SÒL NO URBANITZABLE DE VILANOVA I LA GELTRÚ (Text refós 2015)Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Fotos, Fons Arxiu Biblioteca Balaguer n.7633 Dibuix Pau Roig Estrader 1979

1 9 11398,07 m2 ESC 1/5.000


2

NO Altres NONO Ramadera SI



MASIA D'EN BENACH N. 19 1

LOCALITZACIÓ


Cap

El Pla

FOTOGRAFIES


1ª Residència (2 habitatges) Vinc. a explot. agrícolaExp. recursos naturals NO

Masia d'en Benach Pr. territorial i paisatgístic

clau 22

S. Parcel·la =

dolent

Qualificació de sòlAv/ de Vilafranca amb C/ de la Calç



La masia consta d'un volum de planta baixa i planta pis amb una coberta a dues aigües i una terrassa. A cada una de les dues plantes hi ha una vivenda diferent. En un dels laterals de la masia, amb un arc i petit cos de separació hi trobem un segon volum de dues plantes també amb una coberta a una sola aigua, que serveix com a vivenda dels masovers en la planta baixa i corral en la planta superior. Aïllat d'aquest conjunt hi ha un tercer volum que alberga uns petits corrals.

PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS EN SÒL NO URBANITZABLE DE VILANOVA I LA GELTRÚ (Text refós 2015 )Ajuntament de Vilanova i la Geltrú



Emplaçament


Protecció patrimonialEn una zona industrial, enmig d'una parcel·laSituacióCoordenades UTM

1.812





4

5La masia Benach, també coneguda per masia de la Monja, és situada a l'esquerra de l'avinguda de Vilafranca delPenedès, a tocar del mas Rovira o mas de la por. Abans, la masia era el corral del Plana, documentat a l’any 1812,denominació que persistia a l’any 1847, tot i que també ja es documenta com a corral de Benach. El metge Joan Benachi Serra la va adquirir l’any 1843. L’alcalde Teodor Creus i Coromines va criticar severament aquest metge per fugir ideixar sense assistència els malalts del còlera de l’any 1854. Des de l’any 1856, la masia era habitada pels masoversRibas i coneguda ja com a masia Benach. La propietat va passar al fill de Joan Benach l’any 1857, Josep Anton Benachi Barceló, advocat que va arribar a ser alcalde i va fer edificar l’any 1882 la casa Benach de la plaça Miró de Montgròs.Als anys vint segle passat, la masia va ser un asil de gent gran, anomenada Abadia de la Vera Cruz, per la qual cosa varebre el nom de masia de la Monja. A finals segle XX es van realitzar reformes per l'actual propietat.

Arquitectòniques

FOTOGRAFIESSanejament

Històriques Mediambiental Paisatgístiques Socialsx x

DADES HISTÒRIQUES

La masia es troba en excel·lent estat, tant l'interior com l'exterior, gràcies a que ha estat reformada fa poc. Visualment, la reforma ha provocat un impacte sobre l'esperit original de l'edifici. El tractament vegetal que l'envolta es d'un excel·lent nivell de conservació. L'actual ocupació és d'ús permanent i bona per la preservació del medi rural.

x


Altres

Tipus d'accés

Accessibilitat i aparcamentAccés des d'un carrer asfaltat en bones condicions. El camí interior és un camí de

terra en bones condicions.

TelefoniaGas


F1 (2009) F2

F3 F4

F2 (2009)

F3 (2009) F4 (2009)

6 11


Volum Tipus d'edi. Posició Annex PB+npp Ús Fusteries Ocup. m2 Tancament Coberta19 principalmasia juxtaposadasi 1 habitatge fusta 265 m2 tapia teula àrabA compl. corral juxtaposadasi 1 en desús fusta 100 m2 totxo fibrociment

B compl. corral aïllada no 0 en desús metàl·lica 54 m2 totxo fibrociment

7




Solament es permetrà el volum 19 de masia per el nous usos,

Volums preexistents

.Manteniment de la volumetria original i de totes les construccions que l'envolten, que estan d'acord harmònicament amb el conjunt




MASIA D'EN BENACH

Si* no No


Usos admesos


Nombre habitatges 1 habitatge Usos condicionats

19 principal

H. HabitatgeTR . Turisme Rural

12

Volum Tipus d'edi. Ús %AMP

19 masia H,R 10%

8


Vol. a enderrocar

Volumetriacanvi de sentit de pendents de la masia original

Vol. recuperables19 MASIA

Vol. no utilitzables volum A I B no utilitzable per el usos previs en el pla

ELEMENTS ESPECIALS A PRESERVAR I ALTRES CONDICIONS ESPECÍFIQUESConservar l'embigat de fusta i el sistema tradicional de construcció. Es recomana l'ús d'energies alternatives irenovables, sempre que la seva ubicació no afecti ni al paisatge, ni la volumetria de la masia. S'estudiarà el conjunt pertal de mantenir les masses vegetals més controlades. Totes les masies i cases rurals tindran una àrea inscrita en un radide 50 m., des del centre de la masia original, com Àrea d'Expectativa Arqueològica (AEA).

si


Entorn

Vegetació existent constitueix un nexe d'unió entre els espais i té, un valor de connexió biològica

El jardí té nombrosos xiprers, arbreda de pins i pitòspors, entre d’altres. I basa aigua

la finca te el aparcament privat ,accés a través de l' antiga carretera de VilafrancaAccés i aparcament


Vol. recuperable

TR . Turisme RuralR RestauracióHo. HotelerE .LL Espai Lleure

1 9 45761,72 m2 ESC 1/5.000


2




PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS EN SÒL NO URBANITZABLE DE VILANOVA I LA GELTRÚ (Text refós 2015 )Ajuntament de Vilanova i la Geltrú



Emplaçament


Protecció patrimonialEn una zona industrial, enmig d'una parcel·laSituacióCoordenades UTM

1.739

FOTOGRAFIES



Mas de la Por Pr. territorial i paisatgístic

22

S. Parcel·la =

bo

Qualificació de sòlAv/ de Vilafranca s/n



MAS DE LA POR N. 20 1

LOCALITZACIÓ


Cap

El Pla


La masia es compon d'un volum principal de planta baixa, del qual en la part central sobresurtun cos de planta pis. Totes les cobertes són inclinades i estan acabades amb teula àrab. Elsacabats són a base d'un arrebossat sense pintar. Adossat a aquest cos hi trobem un volumque exerceix de garatge. Després comptem amb un altre volum aïllat de planta baixa, ambdues alçades diferents, el qual és utilitzat com a magatzem i garatge.




4

5



Altres

Tipus d'accés

Accessibilitat i aparcamentAccés des d'un carrer asfaltat en bones condicions. El camí interior és un camí de

terra en bones condicions.

TelefoniaGas

Històriques Mediambiental Paisatgístiques Socials

FOTOGRAFIES

x

DADES HISTÒRIQUES

La masia original ha desaparegut completament amb l'última reforma donant pas a una masia completament nova. En aquest cas la preservació de la masia serà el mantenim estàndard com a qualsevol edifici, donat que no ha quedat cap element d'interès a preservar.

x

Sanejament

El mas és emplaçat a migdia de la masia Benach, al costat de l’antic camí a Vilafranca, posteriorment carretera i actualavinguda de Vilafranca. El mas conegut per la Caseta, havia estat propietat de la masia d’en Barreres. Abans eraanomenada caseta d’en Ballester al cadastre de l’any 1739, propietat d’Antoni Ballester, de renom Coloma, pare del queva fer aixecar la casa pairal dels Ballester, ubicada a la cantonada dels carrers del Comerç i del carrer de Sant Pere; elsBallesters van ser pagesos enriquits comerciant amb Amèrica i un dels principals terratinents del municipi durant el segleXVIII amb diferents propietats al terme municipal.A l’any 1983, Anna Portella i Font va vendre el mas a Josep Anton Rovira i Rigual, qui provenia de la propera síniaRovira, qui va transformar el conreu de secà a secà i horta. Posteriorment, a la dècada dels noranta segle XX, la famíliaRovira va ampliar i rehabilitar l’antiga construcció.

Arquitectòniques

F1 (2009) F2

F3 F4

F2 (2009)

F3 (2009) F4 (2009)

6 11


Volum Tipus d'edi. Posició Annex PB+ Ús Fusteries Ocup. m2 Tancament Coberta20 Casa rural aïllada si 1 Habitatge 230 m2 totxo teula àrabA Cos auxiliar aïllada no 0 Garatge 130 m2 totxo teula àrabB Cobert juxtaposat si 0 Magatzem - garatge 45 m2 totxo teula àrab

7

1 habitatge






MAS DE LA POR

si* no no


Usos admesos



Volums preexistents


Usos condicionats


Nombre habitatges

20principalB comp.

H. Habitatge

12


20 Casa rural H,R cap

B Cobert compl. cap

8 ELEMENTS ESPECIALS A PRESERVAR I ALTRES CONDICIONS ESPECÍFIQUESEs recomana l'ús d'energies alternatives i renovables, sempre que la seva ubicació no afecti ni al paisatge, ni lavolumetria de la masia. Totes les masies i cases rurals tindran una àrea inscrita en un radi de 50 m, des del centre de lamasia original, com Àrea d'Expectativa Arqueològica (AEA). Les millores de subministrament de les companyies nocomportaran cap estesa aèria. Per a la utilització d'edificació es garantirà l'existència de sanejament autònom amb elcorresponent sistema de depuració.

* Pla especial per resoldre accessos aparcaments.

sisi


Entorn

En especial cap, està completament reformada

D'unió entre els espais de Santa Magdalena i el del Padruell i té, per tant, un valor de connexió biològica

aparcament intern a la finca, accés a través de l'antiga carretera de VilafrancaAccés i aparcament



VolumetriaVolum reconegut com masia mas de la Por o la Monja

Vol. recuperablesB com us complementari de la restauració

Vol. no utilitzables No es permet rehabilitar els elements amb B com a habitatge.



13

ICC Ortofoto any 1956

Ortofoto any 1980Fotos, Fons Arxiu Comarcal del Garraf fotògraf R.Bellmunt,J.Bellmunt i Blasi



MAS DE LA POR N. 20 3PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I


1 9 240.000,69 m2 ESC 1/5.000


2




MAS DE SANT RAFAEL

Camí de RocacrespaMas de Sant Rafael

A peu d'autopista, accés des de carreteraCtra. a L'Arboç BV-2115 km. 4,1 18b

CapNo Inclòs(22/9502)


IndretNom de l'immoble


Emplaçament

Ref. cadastral (pol/par)

Protecció patrimonialSituacióCoordenades UTM


1ª Residència (2 vivendes)Inicis s. XX Privada familiar

L'edifici principal es compon de tres cossos adjacents. El primer es la masia original compostade planta baixa més planta pis amb una coberta a dues aigües. El segon adjacent al primer ésuna prolongació de la masia amb la que comparteix l'estil però tan sols té planta baixa.Finalment adossat a aquest últim hi ha un petit cos auxiliar emprat coma magatzem. A la partposterior de la vivenda hi ha un conjunt de corrals de planta baixa.

FOTOGRAFIES


Vinc. a explot. agrícolaExp. recursos naturals NO

Pr. territorial i paisatgístic

S. Parcel·la =

dolent

Qualificació de sòl



N. 21 1

LOCALITZACIÓ

Edificació agrícolaÚs habitatgeAny de const. original Titularitat




4

5

Aquesta edificació te característiques associades al medi rural i s’aconsella la seva catalogació per raons d’equilibri territorial i visibilitat des dels recorreguts principals. L’ocupació permanent facilita la preservació del medi.

Masia situada a la dreta de la carretera de l’Arboç, junt on passa l’autopista, i propera al corral d’en Tort. La masia existiaen el primer quart segle XX. Als anys seixanta segle XX, la família Bultó va vendre la masia a Jaume Carbonell i Soler,de renom Pujó, qui provenia de la sínia geltrunenca Pujò, l’avi del qual, provinent del mas Pujó de Sant Joan deMediona, va adoptar aquest renom en instal·lar-se a la sínia geltrunenca. Els Pujó tenien una explotació avícola a lasínia Pujó, ja desapareguda. Jaume Carbonell va adequar el mas en granja avícola, va mantenir la petita explotacióramadera anterior, va obrir un nou pou i adequar la masia com a residència familiar. L’ultima activitat avícola de la granjaera dedicada a gallines àvies, la qual va finalitzar amb la construcció de l’autopista.


DADES HISTÒRIQUES

Històriques Mediambiental Paisatgístiques Socialsx

Altres

En el nus de la C-32 i la BV-2115 a través d'un camí asfaltat.

JUSTIFICACIÓ PER A LA RECUPERACIÓ I PRESERVACIÓ DE LA MASIAArquitectòniques

Tipus d'accés

Accessibilitat i aparcament

FOTOGRAFIESSanejamentTelefoniaGas

F1 (2009) F2

F3 F4

F2 (2009)

F3 (2009) F4 (2009)

6 11


Volum Tipus d'edi. Posició Annex PB+ Ús Fusteries Ocup. m2 Tancament Coberta21 Casa rural aïllada si 1 Habitatge fusta 235 m2 totxo teula àrabA Corral aïllada 0 Corral 495 m2 totxo teula àrabB Corral aïllada 0 Corral 385 m2 totxo teula àrabC Corral aïllada 0 Corral 325 m2 totxo teula àrabD Corral aïllada 0 Corral 375 m2 totxo fibrocimentE Corral aïllada 0 Corral 140 m2 totxo teula àrab

7

MAS DE SANT RAFAEL


Edificació aïllada o volumetria específica


Usos condicionats






Volums susceptibles de ser utilitzats per als usos de l'article 47.3 LUC


si si no


Usos admesos

Usos previstos al POUM


21 Principal

H. Habitatge

12

Volum Tipus d'edi. Ús % amp

21 principal Casa Rural H,R,TR 20%

8

VolumetriaConservació de la volumetria actual

Vol. recuperables

Conservar l'embigat de fusta i el sistema tradicional de construcció. Es recomana l'ús d'energies alternatives i renovables, sempre que la seva ubicació no afecti ni al paisatge, ni la volumetria de la masia. S'estudiarà el conjunt per tal de mantenir les masses vegetals més controlades. Totes les masies i cases rurals tindran una àrea inscrita en un radi de 50 m., des del centre de la masia original, com Àrea d'Expectativa Arqueològica (AEA). Les millores de subministrament de les companyies no comportaran cap estesa aèria. Per a la utilització d'edificació es garantirà l'existència de sanejament autònom amb el corresponent sistema de depuració. S'haurà de mantenir el volum aparent i respectar la composició volumètrica, les obertures i altres elements originals de l'edifici.

si


Entorn

arquitectònica a conservar rellotge de sol ,la volumetria compositiva,recuperació elements

Interès paisatgístic arbredes, inconvenient proximitat de la autopista a llevant

Hauran d'acomplir el Decret legislatiu 2/2009 de 25 d'Agost de la Llei de Carreteres Accés i aparcament





21 principal per habitatge, restauració,Turisme rural

Vol. no utilitzables A, B, C, D, E i altres dins la finca que fossin destinats a l'explotació


13

MAS DE SANT RAFAEL N. 21 3PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I




1 9 5167,69 m2 ESC 1/5.000


2


3Vol. Pral. EXT. INT. Altres vol.


MAS D'EN MATA N. 22 1

LOCALITZACIÓ


Cap

Torrent de Sant Joan


La masia es compon d'un volum rectangular de planta baixa i dues plantes pis acabat amb una coberta a dues aigües de teula àrab. Adossat a aquest volum hi ha un volum de planta baixa i planta pis de les mateixes característiques que l'anterior. Les parets són de mamposteria sense arrebossar. La masia ha estat reformada recentment. No s'ha permès l'entrada a la finca. La vegetació existent és de gran importància ja que forma part del corredor biològic que uneix la Platja Llarga amb les Serres del Litoral central.

Sanejament FOTOGRAFIES



Mas d'en Mata Pr. territorial i paisatgístic

18

S. Parcel·la =

Qualificació de sòlCamí del Mas d'en Mata s/n


AiguaElectricitat




Emplaçament


Protecció patrimonialTocant al càmping, a peu de camíSituacióCoordenades UTM

1.447



NO Geològic NO Incendi NO Altres

4

5

Arquitectòniques

Sanejament

Casa de camp situada al camí de mas d’en Mata, a llevant del camí del mas Ricart i veïna del proper mas Roquer. Elmas pertanyia a la quadra del Piular. La família Urgellès, que ja hi vivia l’any 1447, van donar nom a una masia queoriginàriament era coneguda per mas Traval, com consta a la documentació conservada de l’any 1551 a l’ArxiuMunicipal en l’establiment del pagès Francesc Ojer en el mas Traval y es dit mas que vuy té dit Bartomeu Urgellès.Posteriorment, el mas va ser conegut per den Joan Urgellès. A final segle XVI, la pubilla Eufrosina, filla de BernatUrgellès, es va casar amb Joan Carreres, i vers l’any 1609, el mas va dir-se mas Carreras y antes de Urgellès. FrancescMata, botiguer de teles barceloní, va adquirir el mas a inici segle XVIII, qui li va donar el nom actual des de 1727, comd'en Carreras vuy Mata y antigament de Urgellès, tal com consta en la documentació on Francesc Mata declarava queel mas està derruït y del tot aterrat que sols si apareixen los casalots, mas derruït que suposem va reconstruir.Actualment ha estat rehabilitat i es segona residència de la família Balcells.

x

DADES HISTÒRIQUES

Aquesta edificació té característiques del medi rural. S'aconsella la seva catalogació pel seu interès històrico-arquitectònic. L’ocupació permanent facilita la preservació del medi.

FOTOGRAFIESAltres

Tipus d'accés

Accessibilitat i aparcamentL'accés a la masia es pot realitzar a través d'un camí de terra en bon estat al qual accedim des

del camí de mas d'en Mata, que està asfaltat.

TelefoniaGas

Històriques Mediambiental Paisatgístiques SocialsJUSTIFICACIÓ PER A LA RECUPERACIÓ I PRESERVACIÓ DE LA MASIA


F1 (2009)

6 11


Volum Tipus d'edi. Posició Annex PB+ Ús Fusteries Ocup. m2 Tancament Coberta22 Masia aïllada no 2 Habitatge 260 m2 pedra teula àrab

7





Usos condicionats


Nombre habitatges




PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS EN SÒL NO URBANITZABLE DE VILANOVA I LA GELTRÚ (text refós 2015)


MAS D'EN MATA

si* no no


Usos admesos

1 habitatge

22 Principal


12

Volum Tipus d'edi. Ús % AMP

22 Masia H,R 20%*

8


Vol. a enderrocar

VolumetriaConservació de la volumetria actual

Vol. recuperables22 principal ,per el us Habitatge i restauració

Vol. no utilitzables no h i han volums no utilitzables

ELEMENTS ESPECIALS A PRESERVAR I ALTRES CONDICIONS ESPECÍFIQUESConservar l'embigat de fusta i el sistema tradicional de construcció. Es recomana l'ús d'energies alternatives irenovables, sempre que la seva ubicació no afecti ni al paisatge, ni la volumetria de la masia. S'estudiarà el conjunt pertal de mantenir les masses vegetals més controlades. Totes les masies i cases rurals tindran una àrea inscrita en un radide 50 m, des del centre de la masia original, com Àrea d'Expectativa Arqueològica (AEA).

* solament es pot ampliar en cas de restauració. Les millores de subministrament de les companyies no comportarancap estesa aèria. Per a la utilització d'edificació es garantirà l'existència de sanejament autònom amb el corresponentsistema de depuració.* Pla espacial, per accessos i aparcament.

si


Entorn

arbredes de l'entorn, al costat del mas

al costat del càmping, entorn natural

estudi d'aparcament i accessibilitat en cas de restauracióAccés i aparcament


Vol. recuperable

TR . Turisme RuralR RestauracióHo. HotelerE .LL Espai Lleure

13




MAS D'EN MATA N. 22 3PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I


1 9 74981,29 m2 ESC 1/5.000


2

NO Altres NOSI Ramadera SI



Titularitat Privada familiar

Cap

Torrent de Sant Joan / Camí de Mas Torrat

Sanejament

Consta d'un cos principal reformat els anys 90, de planta baixa, planta pis i sotacobert, ambuna façana d'estil modernista. Els acabats són moderns i es troben en bon estat. Aquestalberga dues vivendes. El segon volum és anomenat pallissa, i finalment el tercer cos formatper dues porxades, serveix com a magatzem. Les cobertes tant de la vivenda com de lapallissa són de teula àrab, mentre que el magatzem és de plaques de fibrociment. Tots elsedificis es conjuguen en un gran pati. Al voltant hi trobem camps de conreu.

AiguaElectricitat


FOTOGRAFIES


1ª Residència (2 habitatges) Vinc. a explot. agrícolaExp. recursos naturals NO

Mas d'en Puig Pr. territorial i paisatgístic

18

S. Parcel·la =

MAS D'EN PUIG N. 23 1PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I CASES


Inventariada (I-37)IndretNom de l'immoble


Emplaçament


Protecció patrimonialA peu de camí, prop del torrentSituacióCoordenades UTM

1.607

bo

Qualificació de sòlCamí de Mas Tapet


LOCALITZACIÓ

Edificació agrícolaÚs habitatgeAny de const. original




4

5

Sanejament

Masia que pertanyia a l’antiga demarcació de Creixell, situada al nord de la bassa de Creixell, en el camí del mas Tapet iper damunt del camí Ral o Molinant. Miquel Puig del mas Creixell i també l’hereu Puig de la Bassa de Creixell esdocumenten a l’any 1607; posteriorment, a l’any 1616, Puig del mas d'en Puig. A l’any 1703 apareix documentat RamonPuig del mas d'en Puig i a l’any 1739 Ramon Puig Coix, qui posseïa el corral del mas d'en Puig, edificació enrunada afinal segle XIX.

El 1.990, es va realitzar una reforma, en la que va desaparèixer la façana més antiga, donant pas a una copia iadaptació a la part de façana modernista. A més es va dividir el volum principal en dos habitatges.

Tipus d'accés

Accessibilitat i aparcament Camí asfaltat en bones condicions.

TelefoniaGas


Altres


x x x

DADES HISTÒRIQUES

Aquesta edificació té característiques del medi rural. S'aconsella la seva catalogació pel seu interès històrico-arquitectònic. L’ocupació permanent facilita la preservació del medi.

x

FOTOGRAFIES


La masia, segons la Generalitat, es troba en un espai de protecció arqueològica conegut amb el nom de Creixell / Mas d'en Creixell / Mas d'en Puig.

Arquitectòniques

F1 (2009) F2

F3 F4

F2 (2009)

F3 (2009) F4 (2009)

6 11


Volum Tipus d'edi. Posició Annex PB+ Ús Fusteries Ocup. m2 Tancament Coberta23 Masia aïllada no 2 Habitatge fusta 272 m2 tàpia totxo teula àrabA Magatzem aïllada no 0 Magatzem fusta 470 m2 totxo teula àrabB Pallisa aïllada no 0 Magatzem fusta 90 m2 tàpia teula àrab

7

Manteniment de la volumetria actual i de totes les construccions que l'envolten, que estan d'acord harmònicament amb el conjunt






Usos admesos


Nombre habitatges


MAS D'EN PUIG



Volums preexistents

*si *si si

1 habitatgeUsos condicionats

23. PrincipalB. Complementari

H. Habitatge

12


253Principal Masia H,R,TR,E.LL *10%B Pallisa E.LL,R,

8


Vol. recuperables25 Principal per Turisme i rural, espai lleure, habitatges, restauració, B la pallissa petit museu

Vol. no utilitzables Volum A

VolumetriaConservar la volumetria actual dels habitatges

Conservar l'embigat de fusta i el sistema tradicional de construcció. Es recomana l'ús d'energies alternatives irenovables, sempre que la seva ubicació no afecti ni al paisatge, ni la volumetria de la masia. Les millores desubministrament de les companyies no comportaran cap estesa aèria. Per a la utilització d'edificació es garantirà

l'existència de sanejament autònom amb el corresponent sistema de depuració.

* Es permet l'ampliació sobre la sup. de l'edifici principal, es presentarà estudi de volumetries, en el cas de lleure,restauració i hotel rural no en cas de habitatge.

sisi


Entorn

Entrada principal façanes modernistes, rehabilitades i també les mimetitzades

Jaciment (JA) / Interès Paisatgístic (IP) Jaciment 411 d

estudi de l'aparcament intern i sistema d'accessibilitat.Accés i aparcament


Vol. recuperable


Vol. a enderrocar



Arxiu i biblioteca d’Agrupació Excursionista Talaia, Fons Vicenç Carbonell i Virella Fotos àlbum Vicenç Carbonell, Fons Arxiu Comarcal del Garraf


MAS D'EN PUIG N. 23 3PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I



1 9 41115,25 m2 ESC 1/5.000


2


3Vol. Pral. EXT. dolent INT. no visitat Altres vol.




ESTAT DE CONSERVACIÓ, ACCESIBILITAT, SERVEIS I SITU ACIÓ DE RISCEstat de conservació

Emplaçament


Protecció patrimonialEntre un sector industrial i una urbanitzacióSituacióCoordenades UTM

1.831

dolent

Qualificació de sòlCamí del Mas de l'Alonso


LOCALITZACIÓ


FOTOGRAFIES



Masia de l'Alonso Pr. territorial i paisatgístic

18b

S. Parcel·la =

MASIA DE L'ALONSO N. 24 1


Cap

La Piera

Sanejament

El conjunt de l'edificació consta de la masia original de planta baixa més planta pis i sotacobert, amb una coberta a dues aigües. A aquesta se li han adossat diferents volums d'igual o menor alçada, els quals fan d'habitatge o d'estables. Gairebé totes les cobertes són de teula àrab, excepte una d'un volum auxiliar que és de fibrociment. El conjunt està envoltat de camps de conreu i vinyes.

AiguaElectricitat





4

5

Altres


Històriques Mediambiental Paisatgístiques SocialsArquitectòniquesX X XXX

DADES HISTÒRIQUES

Aquesta edificació és característica del medi rural i s’aconsella la seva catalogació per raons d’equilibri territorial i visibilitat des dels recorreguts principals.

X


Situada entre la masia Samà i el corral de Carro, en el fondo de Santa Magdalena. L’any 1831, sembla que la propietatera del mestre Gurmesindo Alonso, coneguda per can Gumersindo. A partir de 1868 la denominació és masia den'Alonso, denominació que s’ha mantingut fins avui. A darreries segle XIX, Leonor Alonso va vendre la masia a ConxitaJanés. Posteriorment, la masia també ha estat coneguda per mas Ponis, renom d’una família de flequers que van ser elsseus propietaris uns anys. A la dècada dels vuitanta segle passat, la masia era propietat de la senyora Coma.

Tipus d'accés

Accessibilitat i aparcamentAccés a través d'un camí de terra en bones condicions, al qual s'accedeix des del

camí Molinant.

TelefoniaGas


F1 (2009) F2

F3 F4

F2 (2009)

F3 (2009) F4 (2009)

6 11


Volum Tipus d'edi. Posició Annex PB+ Ús Fusteries Ocup. m2 Tancament Coberta24 Masia juxtaposat si 2 Habitatge 325 m2 tapia teula àrabA Edificació juxtaposat si 1 Habitatge 85 m2 totxo teula àrabB Edificació juxtaposat si 0 Estable 325 m2 totxo teula àrabC Corral juxtaposat si 0 Magatzem 45 m2 totxo teula àrabD E. tranfo aïllat no 0 E. tranfo 18 m2 totxo teula àrabE Cobert aïllat no 0 Magatzem 40 m2 totxo teula àrabF Cobert aïllat no 0 Magatzem 40 m2 totxo teula àrab

7

Volums preexistents

si* si* si*Restauració Turisme rural






MASIA DE L'ALONSO

Educació en el lleure




Usos admesos


Nombre habitatges 1habitatge Usos condicionats

24. A. . Principal


7

12


24 principal Masia H,R,TR,E.LL capA Edificació H,R,TR,E.LL cap

8Es permet rehabilitar els elements amb codi 24, A, Conservar l'embigat de fusta i el sistema tradicional de construcció.Es recomana l'ús d'energies alternatives i renovables, sempre que la seva ubicació no afecti ni al paisatge, ni lavolumetria de la masia. S'estudiarà el conjunt per tal de mantenir les masses vegetals més controlades. Totes les masiesi cases rurals tindran una àrea inscrita en un radi de 50 m, des del centre de la masia original, com Àrea d'ExpectativaArqueològica (AEA).* Per portar a terme els usos de restauració, hotel rural i espai pel lleure haurà d'anar acompanyat d'un pla especiald'ordenació urbanística.

sisi


Entorn

l'entorn, l'entrada, els camins de terra, la composició de les façanes, el portal modernista

L’hàbitat natural d’interès comunitari que conté, el de pinedes mediterrànies (HIC, núm. 9540

Estudi d'accés de camí entrades i sortides i aparcament intern en el cas de restauracióAccés i aparcament


Vol. recuperable

IMATGE AÈRIA

Vol. a enderrocar


Vol. recuperables 24 principal, A Habitatge, Hotel Rural, espai per Lleure, restauració

Vol. no utilitzables Coberts i petits corrals B,C, D, E, F,



Volumetria Volum original de la masia i els annexes històricsTR . Turisme RuralR RestauracióHo. HotelerE .LL Espai Lleure

13




MASIA DE L'ALONSO N. 24 3PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I


1 9 60.486 m2 ESC 1/5.000


2







Emplaçament


Protecció patrimonialA peu d'autopistaSituacióCoordenades UTM

1.591

Qualificació de sòlCamí del Corral de Carro s/n


LOCALITZACIÓ


FOTOGRAFIES



Corral de Carro Pr. territorial i paisatgístic

18b

S. Parcel·la =

CORRAL DE CARRO N. 25 1

Titularitat Privada

Cap

La Piera

Sanejament

La masia es compon d'un volum rectangular de planta baixa i planta pis. La coberta és a dues aigües, acabada amb teula àrab. Adossat al lateral d'aquest volum hi trobem un cos de planta baixa i coberta a dues aigües que exercia de corral. El Mas està situat en un espai boscós constituït per un hàbitat d'importància comunitària (Pinedes mediterrànies) que constitueix un corredor que connecta la part PEIN de Vilanova amb l'espai agrari de la Piera i Santa Magdalena de gran importància paisatgística.

AiguaElectricitat





4

5

Altres


Històriques Mediambiental Paisatgístiques SocialsArquitectòniques

DADES HISTÒRIQUES

Aquesta edificació té algunes característiques del medi rural i forma part d'un conjunt d'un cert interès històric. S’aconsella la seva catalogació per raons d’equilibri territorial. L’ocupació permanent facilitaria la preservació del medi.


El Corral de Carro és situat a llevant del coll de Ferran, a tocar l’autopista, és una vella masia, habilitada per viure-hi, elscorrals encara conserven els seus arcs cegats. Els corrals depenien del mas de Carro, situat a la vella carretera deRibes, amb la qual l’unia un camí ramader o carrerada documentada a l’any 1591. La casa és mencionada a l’any 1725,corral ab sa caseta, com a propietat de la Maria Alegret de Carro, vídua de Miquel Alegret, la filla de la qual es va casarl’any 1715 amb Francesc Ballester. Al cadastre de l’any 1760, el corral és dels Ballester de Carro, que també ladesignaven per corral del Maset de Carro. La finca, des de darreries segle XIX ha estat de diversos propietaris i moltintervinguda.

Tipus d'accés

Accessibilitat i aparcamentAccés a través d'un camí asfaltat en bones condicions des del nus de la C-32 i la C-

15, des d'una rotonda d'aquesta última.

TelefoniaGas


F1 (2009) F2

F3 F4

F2 (2009)

F3 (2009) F4 (2009)

6 11


Volum Tipus d'edi. Posició Annex PB+ Ús Fusteries Ocup. m2 Tancament Coberta25 casa rural juxtaposat si 1 Habitatge 260 m2 totxo teula àrabA Pallissa juxtaposat si 0 Magatzem 100 m2 totxo fibrociment

B Corral juxtaposat si 0 Desús 100 m2 tapia teula àrabC Cobert juxtaposat si 0 Magatzem 65 m2 totxo teula àrab

7


no si* noRestauració Turisme rural






CORRAL DE CARRO





Usos admesos

Usos previstos al POUMEdificació aïllada o volumetria

Nombre habitatges 1 habitatgeUsos condicionats

25. Principal

12


25principal casa rural H,TR, cap

8Conservar l'embigat de fusta i el sistema tradicional de construcció. Es recomana l'ús d'energies alternatives i renovables, sempre que la seva ubicació no afecti ni al paisatge, ni la volumetria de la masia. S'estudiarà el conjunt per tal de mantenir les masses vegetals més controlades. Totes les masies i cases rurals tindran una àrea inscrita en un radi de 50 m, des del centre de la masia original, com Àrea d'Expectativa Arqueològica (AEA).* Pla especial accessibilitat i aparcament.

si


Entorn

la volumetria original de la masia Corral de Carro

Està situat en un espai boscós per un hàbitat d'importància comunitària (HIC), les pinedes mediterrànies

Hauran de complir el Decret legislatiu 2/2009 de 25 d'agost de la Llei de Carreteres Accés i aparcament


Vol. recuperable

IMATGE AÈRIA

Vol. a enderrocar


Vol. recuperables 25. Els habitatges haurien de recuperar el valor de la masia original i corral



VolumetriaHa conservar A i B del antiga masia els corrals H. Habitatge

TR . Turisme RuralR RestauracióHo. HotelerE.LL Espai Lleure

13

CORRAL DE CARRO N. 25 3PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I




1 9 23.962,33 m2 ESC 1/5.000


2


3Vol. Pral. EXT. BO INT. BO Altres vol.


PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS EN SÒL NO URBANITZABLE DE

VILANOVA I LA GELTRÚ (Text refós 2015)Ajuntament de Vilanova i la Geltrú



Emplaçament


Protecció patrimonialA peu d'autopista, prop del Coll d'en FerranSituacióCoordenades UTM

1.410

BO

Qualificació de sòlCtra. a Vilafranca C-15 km. 2,4


LOCALITZACIÓ


FOTOGRAFIES



Mas Galceran Pr. territorial i paisatgístic

20, 18b

S. Parcel·la =

MAS GALCERAN N. 26 1

Sanejament

La masia principal consta de tres volums adossats. El primer, que és la façana principal delconjunt, és de planta baixa més planta pis i sotacobert amb una coberta a dues aigües acabatamb teula àrab. El segon volum, cos central, compta amb planta baixa i dues plantes pis ambuna coberta plana. Finalment hi ha un tercer volum a la part posterior amb una plantasemienterrada i una planta baixa, amb una coberta poc inclinada a dues aigües. Adossat aaquest conjunt hi ha uns corrals. Al sud de la masia hi ha varis estables.

AiguaElectricitat



Cap

La Piera




4

5

Arquitectòniques

La masia s’aixeca sobre un turó proper i a llevant del coll de Ferran, i al costat mateix de l'autopista. Probablement lamasia va ser aixecada damunt el mas de o del Ferran (1410-1411). Al segle XVIII, el mas era conegut per corral d'en Millé o Miller, nom d’un comerciant de la plaça de les Cols que posseïadues fassines d’alcohol. A meitat segle XIX, el mas va ser adquirit per Antoni Miró, de renom Saró, el qual va donar nomal mas: Masia Saró, del Saró i masia d'en Saró de dalt, fins 1884 que va retornar la denominació de Galceran.El nom actual del mas prové de Carles Galceran, metge foraster i procurador síndic municipal al 1771. Sembla ser queaquest metge es va vincular amb la família Miller. Carles Galceran fou l’ascendent del metge Francesc GalceranTorrents i de la família de farmacèutics de la plaça de les Cols que va donar nom a l’edifici 14-15 d’aquesta plaça. El masGalceran va ser ampliat i reformat segons projecte de l’arquitecte vilanoví Josep Francesc Ràfols i Fontanals, l’any 1925,quan era propietat del l’advocat Antoni Torrents, que la va vendre a Francesc Nin al 1932. Una filla d’aquest, AntoniaNin, casada amb Serafí Giménez, la van vendre l’any 1985.

x x

DADES HISTÒRIQUES

Aquesta és una edificació molt característica de l’estructura rural del municipi i és convenient la seva catalogació per raons d’equilibri territorial i els seus valors històrics arquitectònics. L’ocupació actual en forma permanent facilita la preservació del medi.


Tipus d'accés

Accessibilitat i aparcamentAccés a través d'un camí asfaltat en bones condicions des del nus de la C-32 i la C-

15, des d'una rotonda d'aquesta última.

TelefoniaGas


Altres



F1 (2009) F2

F3 F4

F2 (2009)

F3 (2009) F4 (2009)

6 11


Volum Tipus d'edi. Posició Annex PB+ Ús Fusteries Ocup. m2 Tancament Coberta28 Masia juxtaposada 2 Habitatge fusta 190 m2 tàpia+totxo plana+teulaA Edificació juxtaposada 2 Habitatge fusta 70 m2 tàpia teula àrabB Corrals juxtaposada 0 Magatzem fusta 130 m2 tàpia+totxo plana+teula

7

Volums preexistents

si* si* si*





MAS GALCERAN







Usos admesos

Usos previstos al POUMEdificació aïllada o volumetria específica.

Nombre habitatges

N. 26 2

26principalA,B,complementari

12


28principal Masia H,TR,R,E.LL capA Edificació R,E.LL,comp capB Corrals R,E.LL,comp cap

8Es permet rehabilitar els elements amb codi A i B com edificacions destinades a Espais complementaris a Restauració,Educació i Lleure, sempre que compleixin les condicions mínimes d'habitabilitat. Conservar l'embigat de fusta i elsistema tradicional de construcció. Es recomana l'ús d'energies alternatives i renovables, sempre que la seva ubicacióno afecti ni al paisatge, ni la volumetria de la masia. S'estudiarà el conjunt per tal de mantenir les masses vegetals méscontrolades. Totes les masies i cases rurals tindran una àrea inscrita en un radi de 50 m, des del centre de la masiaoriginal, com Àrea d'Expectativa Arqueològica (AEA).* L'ús de restauració, Turisme Rural, Ed. Lleure haurà d'estar aprovat en un pla especial d'ordenació urbana quecontempli l'accés, aparcament, les masses verdes i les ampliacions.

sisisi


Entorn

espai terrassat de la masia original

Mantenir la vegetació existent i millorar els entorns amb vegetació autòctona

Hauran de complir el Decret legislatiu 2/2009 de 25 d'agost de la Llei de Carreteres Accés i aparcament


Vol. recuperable


Vol. a enderrocar

Vol. recuperables26 habitatge, Educació Lleure,Turisme rural, Restauració A i B complementari us TR,ELL,R

Vol. no utilitzables coberts i altres annexes de la finca

VolumetriaManteniment de la volumetria original,altres elements i cossos A, 26, B



13



Dibuixos de Pau Roig Estradé Llibre de Masies del Garraf N.1,3(Ed.Cepi la Nansa) Fotos, Fons Arxiu Comarcal del Garraf fotògraf R.Bellmunt,J.Bellmunt i Blasi

MAS GALCERAN N. 26 3PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I


1 9 67460,52 m2 ESC 1/5.000


2

NO Altres NOSI Ramadera NO

3Vol. Pral. EXT. dolent INT. dolent Altres vol.


Titularitat Privada

Cap

Corral d'en Roc

Sanejament

Edifici de planta rectangular de planta baixa, planta pis i sotacobert, amb cobertes inclinadesacabades amb teula àrab. A la part davantera hi ha un porxo, realitzat a mitjans de s. XX, queexerceix de terrassa de la planta primera. La masia compta amb dos volums aïllats de plantabaixa que fan les funcions de magatzems. Davant la façana principal, deixant un espai ambl'edificació, hi ha una arcada moderna d'estil andalús.

AiguaElectricitat


FOTOGRAFIES



Mas Roig Pr. territorial i paisatgístic

18b

S. Parcel·la =

MAS ROIG N. 27 1PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I CASES

RURALS EN SÒL NO URBANITZABLE DE VILANOVA I LA GELTRÚ (Text refós 2015 )Ajuntament de Vilanova i la Geltrú



Emplaçament


Protecció patrimonialA peu de la Talaia, enmig de conreuSituacióCoordenades UTM

1.552

dolent

Qualificació de sòlCamí del Mas Roig s/n


LOCALITZACIÓ





4

5

Sanejament

Antiga masia de la jurisdicció de la quadra de Rocacrespa, al peu de la Talaia, més amunt del mas Ricart. El mas esdocumenta l’any 1552 com den Roig de Rocacrespa. A l’any 1556 en les terres del mas Roig hi treballaven SalvadorCarbonell i Pau Guardiola. Durant el segle XVII, la masia era habitada pels Roig, però a l’any 1725, el mas va a passar ala propietat de Damià Ballester i, les seves terres, conreades per diversos parcers. Malgrat els canvis de propietaris imasovers, com de les diverses transformacions i restauracions que ha tingut al llarg del temps, és una de les poquesmasies del terme que ha conservat el nom original des del segle XVI.

Tipus d'accés

Accessibilitat i aparcament L'accés es produeix per un camí de terra en bon estat.

TelefoniaGas


Altres


x x x

DADES HISTÒRIQUES

Aquesta té algunes característiques del medi rural però forma part d'un conjunt d'un cert interès històrico-paisatgístic. S’aconsella la seva catalogació per raons d’equilibri territorial i visibilitat des dels recorreguts principals. L’ocupació permanent facilita la preservació del medi.

x

FOTOGRAFIES


F1 (2009) F2

F3 F4

F2 (2009)

F3 (2009) F4 (2009)

6 11


Volum Tipus d'edi. Posició Annex PB+ Ús Fusteries Ocup. m2 Tancament Coberta27 Masia juxtaposat si 2 Habitatge fusta 640 m2 tapia+totxo teula àrabA Cobert aïllat no 0 Magatzem fusta 140 m2 tapia+totxo teulaB Cobert aïllat no 0 Magatzem fusta 110 m2 tapia+totxo teula

7







Usos admesos


Nombre habitatges


MAS ROIG



Volums preexistents

si* si* si*


27. Principal

12


27 principal Masia H,TR,R,E. Ll cap

8


Vol. recuperablesVolum es 27 es podrà destinar al resta del usos admesos


VolumetriaManteniment de la volumetria original,altres elements i cossos, vol. 29

Es recomana l'ús d'energies alternatives i renovables, sempre que la seva ubicació no afecti ni al paisatge, ni lavolumetria de la masia. S'estudiarà el conjunt per tal de mantenir les masses vegetals més controlades. Totes les masiesi cases rurals tindran una àrea inscrita en un radi de 50 m, des del centre de la masia original, com Àrea d'ExpectativaArqueològica (AEA). Les millores de subministrament de les companyies no comportaran cap estesa aèria. Per a lautilització d'edificació es garantirà l'existència de sanejament autònom amb el corresponent sistema de depuració. * L'ús de restauració i Ed. lleure haurà d'estar aprovat en un pla especial d'ordenació urbana que contempli l'accés,aparcament, les masses verdes i les ampliacions.

si


Entorn

porxo terrassat

Conservació dels entorns immediats hi són les arbredes de pins, xiprers

Protecció especial les files d'oliveres del camí de Mas Roig i els marges de pedra secaAccés i aparcament


Vol. recuperable


Vol. a enderrocar


13




MAS ROIG N. 27 3PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I


1 9 32.998,53 m2 ESC 1/5.000


2


3Vol. Pral. EXT. dolent INT. bo Altres vol.


Titularitat Privada

Cap

Corral d'en Roc

Sanejament

La masia es compon d'un volum de forma irregular de planta baixa i planta pis, amb cobertes planes, entre les que sobresurt la torratxa. Adossat a la part posterior d'un lateral comencem a trobar tot un seguit de corrals de planta baixa. Les cobertes dels corrals estan constituïdes, generalment, per elements prefabricats. Tot el conjunt conforma una "U", deixant al centre un pati.

AiguaElectricitat


FOTOGRAFIES


Deshabitada (2 vivendes) Vinc. a explot. agrícolaExp. recursos naturals NO

Corral d'en Roc Pr. territorial i paisatgístic

23

S. Parcel·la =

CORRAL D'EN ROC N. 28 1PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I CASES




Emplaçament


Protecció patrimonialEnmig dels boscos, pròxim al camp de golfSituacióCoordenades UTM

1.554

dolent

Qualificació de sòlCamí del Corral d'en Roc s/n


LOCALITZACIÓ





4

5

Sanejament

Vella masia ramadera de l’antiga quadra de Rocacrespa, més amunt del mas Ricart, en el camí de Cubelles a Canyelles.Segons Vicenç Carbonell, originàriament aquest corral, o el veí de mas Torrat, portava el nom de mas d’en Rocafort, talcom consta en un document de l’any 1554 a l’arxiu municipal. A l’any 1705, la masia era propietat del pagès Roc Gual iconeguda per corral d’en Gual, tot i que també consta com a corral d’en Roc al cadastre de l’any 1725. En el cadastre de1739, la masia és anomenada com d’en Gual; posteriorment, al segle XIX, es va imposar el toponímic de corral d’enRoc. La masia va ser propietat dels Alegret l’any 1899, corral del Alegret o del Roch. Després va ser dels Santacana;posteriorment va passar a la família Soler, que va vendre la masia i una part de la finca. En parts dels terrenys del corrald’en Roc es va instal·lar l’any 1999 un camp de golf que porta el nom Portal del Roc. Actualment, la masia ésabandonada.

Tipus d'accés

Accessibilitat i aparcamentL'accés es produeix per un camí de terra en bon estat, al qual hi accedim des del

camí de Corral d'en Roc, que està asfaltat.

TelefoniaGas


x x x

DADES HISTÒRIQUES

Aquesta és una edificació característica de l'estructura rural del municipi i és convenient la seva catalogació per raons d’equilibri territorial i els seus valors històrico-arquitectònics. L'ocupació de forma permanent facilitaria la preservació del medi.

x

FOTOGRAFIESAltres



F1 (2009) F2

F3 F4

F2 (2009)

F3 (2009) F4 (2009)

6 11


Volum Tipus d'edi. Posició Annex PB+ Ús Fusteries Ocup. m2 Tancament Coberta28 Masia juxtaposadasi 1 Habitatge fusta 500 m2 tàpia teula àrabA Corrals juxtaposadasi 0 Magatzems fusta 420 m2 totxo teula-fibro

7





Usos admesos

Usos previstos al POUMEdificació aïllada o volumetria específica mitjançant Pla Especial





CORRAL D'EN ROC



Volums preexistents

si* si* si*Restauració Turisme rural

28. Principal

H. Habitatge

12

Volum Tipus d'edi. Ús % amp

28 Masia H,TR,R,E.LL cap

8


VolumetriaProtecció de la volumetria general de la masia original


Vol. recuperables28 recuperable per els usos admesos i annex sud terrassa i annex llevant que forma el pati

Vol. no utilitzables A. No utilitzables coberts i altres annexes per als usos de turisme rural, habitatge. Ed. Lleure

Conservar l'embigat de fusta i el sistema tradicional de construcció. Es recomana l'ús d'energies alternatives irenovables, sempre que la seva ubicació no afecti ni al paisatge, ni la volumetria de la masia. S'estudiarà el conjunt pertal de mantenir les masses vegetals més controlades.Totes les masies i cases rurals tindran una àrea inscrita en un radide 50 m, des del centre de la masia original, com Àrea d'Expectativa Arqueològica (AEA).* L'ús de restauració, Turisme Rural, Ed. Lleure haurà d'estar aprovat en un pla especial d'ordenació urbana quecontempli l'accés, aparcament, les masses verdes i les ampliacions. Les millores de subministrament de les companyiesno comportaran cap estesa aèria.

si


Entorn

Elements de l'arquitectura tradicional rural arcades de pedra, rellotges de sol

Importància paisatgística. Mostra una gran continuïtat a través del bosc del Mas Roig.

millorar els 300 m de accés rodat, asfaltat o formigó, aparcament intern a la fincaAccés i aparcament


Vol. recuperable

IMATGE AÈRIA

Vol. a enderrocar


13




CORRAL D'EN ROC N. 28 3PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I


1 9 137.122 m2 ESC 1/5.000


2







Emplaçament


Protecció patrimonialPròxim a un camí principal, al peu d'un turóSituacióCoordenades UTM

Voltants de 1.800

Qualificació de sòlCamí de Mas Torrat s/n


LOCALITZACIÓ


FOTOGRAFIES



Mas Torrat Pr. territorial i paisatgístic

23

S. Parcel·la =

MAS TORRAT N. 29 1


Cap

Les Mesquites / Torrent de Sant Joan

Sanejament

La masia original consta d'una edificació de planta baixa més planta pis i sotacobert amb una coberta a dues aigües. Adossat a la masia original hi ha un volum de proporcions i disseny semblants a la masia original, que complementa la vivenda. A la part posterior de la masia, hi trobem un volum en forma d'"U" amb un pati interior, actualment en desús. Al nord de la masia hi trobem varis corrals. La masia es trob dins d'un hàbitat d'importància com és el matollar termomediterrani que li confereix un gran valor paisatgístic.

AiguaElectricitat





4

5

Altres



DADES HISTÒRIQUES

Aquesta edificació té característiques associades al medi rural i s'aconsella la seva catalogació per raons d'equilibri territorial i visibilitat des dels recorreguts principals. L'ocupació permanent facilitaria la preservació del medi.


Vella casa de pagès emplaçada a l'antiga demarcació de Rocacrespa, ubicada en el camí de les Mesquites, més amuntde l'autopista. En data incerta i amb nom desconegut, el mas va ser adquirit pel notari Joan Garrich i Torrents (1763-1837), era propietat del seu fill, l’advocat Manuel Garrich, el 1847, any de la seva mort; fins aleshores la masia eraconeguda per masia Garrich. Durant uns anys, la masia va ser habitada pel masover Antoni Albet que li va donar el nomde masia Albet. A patir de 1858, la masia es documenta per mas Torrat. El notari, regidor i accionista de la fàbrica demar, Jaume Marià Ramona i Maynés (1821-1890), també promotor de la casa de les columnes trencades de la plaçadels Cotxes, va adquirir la masia. A finals anys seixanta segle XX, la família Albà la va adquirir i va reconvertirl’explotació en granja avícola. La part de celler que es manté, el gran cup i les dues premses de torn que es conservendenoten el seu passat d’important explotació vitícola. L’últim masover va ser Pere Guimerà. Actualment, la família Albàmanté una granja avícola de perdius.

Tipus d'accés

Accessibilitat i aparcamentL'accés és a través d'un camí de terra en bon estat, al qual s'accedeix des del

camí de Mas Roig.

TelefoniaGas


F1 (2009) F2

F3 F4

F2 (2009)

F3 (2009) F4 (2009)

6 11


Volum Tipus d'edi. Posició Annex PB+ Ús Fusteries Ocup. m2 Tancament Coberta29 Masia juxtaposat si 2 Habitatge fusta 310 m2 Tapia+totxo teula àrabA Masia juxtaposat si 2 Hab-M fusta 245 m2 Tapia+totxo teula àrabB Corral aïllat no 0 Magatzem fusta 255 m2 Tapia teula àrabC Cobert aïllat no 0 Magatzem fusta 160 m2 totxo fibrociment

7

Volums preexistents

SI* SI* SI*Restauració Turisme rural



Manteniment de la volumetria original i de totes les construccions que l'envolten, que estan d'acord amb harmònicament amb el conjunt



MAS TORRAT





Usos admesos



29. PrincipalA. Complementari

H. Habitatge

12


29 principal Masia H,TR,R,ELL capA Masia TR,R,E.LL cap

8Es permet rehabilitar l'element amb codi A com Turisme Rural Restauració o Ed. lleure, restauració. Conservar l'embigatde fusta i el sistema tradicional de construcció. Es recomana l'ús d'energies alternatives i renovables, sempre que laseva ubicació no afecti ni al paisatge, ni la volumetria de la masia. S'estudiarà el conjunt per tal de mantenir les massesvegetals més controlades. Totes les masies i cases rurals tindran una àrea inscrita en un radi de 50 m, des del centre dela masia original, com (AEA).* L'ús de restauració, Turisme Rural, Ed. Lleure haurà d'estar aprovat en un pla especial d'ordenació urbana quecontempli l'accés, aparcament, les masses verdes i les ampliacions. Per a la utilització d'edificació es garantiràl'existència de sanejament autònom amb el corresponent sist. de depuració.

sisi


Entorn

Rellotges de sol, composició original de la masia, revoltons, arcs, estructures de fusta.

La vegetació té un paper fonamental en el paisatge d'aquesta zona. Protecció arbredes.

Hi han dos camins d'arribada. Adequat tot el trajecte del camí de mas d'en Roig.Accés i aparcament


Vol. recuperable

IMATGE AÈRIA

Vol. a enderrocar


Vol. recuperablesvol. recuperable vol. A es podrà destinar als usos admesos



VolumetriaManteniment de la volumetria original,altres elements i cossos 29, A


13




MAS TORRAT N. 29 3PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I


1 9 454029,26 m2 ESC 1/5.000


2

SI Altres NONO Ramadera NO


SI NO X Xarxa PròpiaSI NO X Xarxa PròpiaSI NO X C l l ti A tò 10


Cap

Fondo del Corral d'en Miró

S j t

La masia original és un volum de planta baixa més planta pis i sotacobert amb vàries cobertesinclinades de teula àrab. Adossat a la part posterior de la masia hi ha el cos de planta baixaque abans conformaven els corrals. Finalment hi ha un últim volum aïllat que feia les funcionsde magatzem. Masia situada dins d'un hàbitat d'importància comunitària com és el matollartermomediterrani que li confereix un gran valor paisatgístic.

AiguaElectricitat


FOTOGRAFIES


Deshabitada Vinc. a explot. agrícolaExp. recursos naturals SI

Corral d'en Miró Pr. territorial i paisatgísti

23

S. Parcel·la =

CORRAL D'EN MIRÓ N. 30 1PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I CASES




Emplaçament


Protecció patrimonialA peu d'autopistaSituacióCoordenades UTM

Inicis s. XVIII

Qualificació de sòlCamí de Mas Torrat s/n


LOCALITZACIÓ


SI NO X Col·lectiu Autònom 10SI NO XSI NO XCarretera Camí púb. X Altres


4

5

Sanejament

Masia ubicada a llevant del mas Torrat, sobre l’actual traçat de l’autopista. Al segle XVIII la masia era coneguda per corrald’en Gassó, propietat de Miró i Gassó, però abans ho fou del seu oncle, Joan Gassó, i d’aquí la seva primeradenominació. Al segle XIX, la masia va ser adquirida per Manuel Pers i Fontanals (1809-1867), advocat vilanoví queexercia a Barcelona i diputat provincial pel partit liberal, en representació del districte de Vilafranca del Penedès, al qualpertanyia Vilanova, els anys 1837, 1840 i 1854. En la documentació conservada a l’Arxiu Municipal de l’any 1841, lamasia era anomenada corral de Pers. A partir de l’any 1860, la masia és anomenada com corral d’en Miró, denominacióper la qual és avui coneguda. Actualment la masia no és habitada però manté l'activitat agrària de secà.

Tipus d'accés

Accessibilitat i aparcament L'accés és a través d'un camí de terra en bon estat, al qual s'accedeix des del camí de Mas Roig.

TelefoniaGas


Altres


Històriques Mediambiental Paisatgístiques Socialsx x x

DADES HISTÒRIQUES

Aquesta edificació té característiques associades al medi rural i s'aconsella la seva catalogació per raons històriques i d'equilibri territorial i visibilitat des dels recorreguts principals.

x

FOTOGRAFIES

Arquitectòniques

F1 (2009) F2

F3 F4

F2 (2009)

F3 (2009) F4 (2009)

6 11

Habitatge Hotelersi No

Volum Tipus d'edi. Posició Annex PB+n pp Ús Fusteries Ocup. m2 Tancament Coberta30 Masia juxtaposat si 2 Habitatge 270 m2 tàpia teula àrabA Edificació juxtaposat si 0 H -mgz 140 m2 pedra teula àrabB Cobert juxtaposat si 0 Magatzem 110 m2 tàpia teula àrab

7







Usos admesos


Nombre habitatges

N. 30 2CORRAL D'EN MIRÓ


Volums preexistents

si* si* si*



30 PrincipalA, B Complementari

12


30 principal Masia H,TR,R,E.LL cap

8


Vol. recuperables


VolumetriaManteniment de la volumetria original, altres elements i cossos 30, .

. Conservar l'embigat de fusta i el sistema tradicional de construcció. Es recomana l'ús d'energies alternatives irenovables, sempre que la seva ubicació no afecti ni al paisatge, ni la volumetria de la masia. S'estudiarà el conjunt pertal de mantenir les masses vegetals més controlades. Es conservaran especialment margallons i figueres. Totes lesmasies i cases rurals tindran una àrea inscrita en un radi de 50 m, des del centre de la masia original, com Àread'Expectativa Arqueològica (AEA).* L'ús de restauració, Turisme Rural, Ed. Lleure haurà d'estar aprovat en un pla especial d'ordenació urbana quecontempli l'accés, aparcament, les masses verdes i les ampliacions.

si


Entorn

Entorn de marges, rellotges de sol, arbrat del camí al costat de la masia


Arranjar el camí des del camí del Mas Roig a la masiaAccés i aparcament


Vol. recuperable


Vol. a enderrocar


13

Arxiu i biblioteca d’Agrupació Excursionista Talaia, Fons Vicenç Carbonell i Virella Fotos, Fons Arxiu Comarcal del Garraf fotògraf R.Bellmunt,J.Bellmunt i Blasi



CORRAL D'EN MIRÓ N. 30 3PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I


1 9 39.857,50 m2 ESC 1/5.000


2



SI X NO Xarxa X PròpiaSI X NO Xarxa X PròpiaSI X NO Col·lectiu Autònom X 10

Titularitat Privada

PDUSC (Cat. C1)

Els Colls

Sanejament

La masia es troba ubicada en límit del terme municipal, cosa que fa que una part de l'edificació es trobi al terme de Vilanova i la Geltrú i l'altra part al de Sant Pere de Ribes. De la masia original en queda ben poc, donat que s'està realitzant una reforma de la mateixa per tal de convertir-la en un hotel. De la masia original tan sols se n'ha conservat una porta i la seva arcada. La vegetació té un paper fonamental en el paisatge d'aquesta zona. El mas es troba al mig d'un espai boscós d'importància comunitària constituït per pinedes mediterrànies.

AiguaElectricitat


FOTOGRAFIES


Hotel Vinc. a explot. agrícolaExp. recursos naturals NO

Masia dels Colls Pr. territorial i paisatgístic

23/ Fitxa C74 SPR

S. Parcel·la =

MASIA DELS COLLS N. 31 1PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I CASES


zona U12 SPR IndretNom de l'immoble


Emplaçament


Protecció patrimonialTocant una urbanització, sobre la via del trenSituacióCoordenades UTM

1.372

bo

Qualificació de sòlCamí dels Colls s/n


LOCALITZACIÓ





4

5

Sanejament

Situada rere la punta Llarga o dels Colls, damunt les foradades fetes als anys 1880 i 1914 per passar-hi la línia delferrocarril. La masia és al mig de la línia de terme amb Ribes. Els pescadors vilanovins l’anomenen Masia Nova. En undocument reial de l’any 1372 s’esmenta un mas des Coyll. La masia dels Colls sempre ha estat pertinença de Solicrup,mas que l’any 1644 va ser adquirit per l’Ordre de la Mare de Déu de la Mercè, que a l’any 1835 els frares van serexclaustrats i desamortitzats; posteriorment Solicrup i terres va ser subhastat públicament i adquirit, l’any 1849, per JoanSamà i Martí, que la va convertir en un centre d'una gran explotació vinícola. L’any 1892, la propietat, juntament amb elsColls, va passar a Joan Soler Suau, de renom Sans de Gornal; i després de la Guerra Civil la propietat va ser adquiridaper la família Bertran i Musitu. Al 1939, Felip Bertran i Güell va transformar la masia dels Coll en la residència Casa delMar.

Tipus d'accés

Accessibilitat i aparcamentL'accés es produeix per un camí de terra, en general en bon estat. Si es finalitza el

projecte en procés s'haurà d'arranjar l'últim sector del camí.

TelefoniaGas


Altres


x x x

DADES HISTÒRIQUES

La masia original ha desaparegut i actualment ja hi ha un projecte iniciat, però aturat, per a convertir-la en un hotel.

x

FOTOGRAFIES


F1 (2009) F2

F3 F4

F2 (2009)

F3 (2009) F4 (2009)

6 11

Habitatge Hotelersi si*

Volum Tipus d'edi. Posició Annex PB+ Ús Fusteries Ocup. m2 Tancament Coberta31 Edificació Juxtaposada no 2 alumini 500 m2 totxo teula àrab

7







Usos admesos

Usos previstos al POUMEdificació aïllada o volumetria específica mitjançant Pla Especial

Nombre habitatges


MASIA DELS COLLS




si* no si*

habitatge complementari a l'ús Decret legislatiu 3/2012 art 50. SNU Usos condicionats

12


31 principal Edificació R Ho,ELL;H* PE

8


Vol. recuperables 31 edifici condicions PE CASA DEL MAR 2006 / 025525 / B, DOGC 5188 05/08/2008, habitatge complementari, Fita 74C Casa del Mar

Vol. no utilitzables Pla especial urbanístic Casa del Mar aprovat 29.1.2014. fitxa catàleg 74C casa del Mar

Volumetria Pla especial urbanístic."Casa del Mar i entorn" Totes les normatives d'ús i volumetries

L'Atorgament de llicència per portar a terme la rehabilitació en l'edifici precisarà de forma prèvia l'autorització de la Direcció General de Ferrocarriles del Ministerio de Fomento. Totes les masies i cases rurals tindran una àrea inscrita en un radi de 50 m, des del centre de la masia original, com a Àrea d'Expectativa Arqueològica (AEA). És una masia dividida pels dos termes i ja té un pla especial urbanístic. Casa del Mar totes les normatives d'ús i volumetries i convenis que estan aprovats com pla especial Casa del Mar 5/08/2008 publicació DOGC 5188. Les millores de subministrament de les companyies no comportaran cap estesa aèria. FITXA DE CATÀLEG 74 C “CASA DEL MAR” CATALOGADA ( BCIL), PEL

PLA GENERALD’ORDENACIÓ URBANÍSTICA DE SANT PERE DE RIBES, i de Detall d’ordenació paisatgística de la zona U12.* L'ús d'habitatge és complementari segons el pla d'usos Pla Especial Casa del Mar.

si


Entorn

pla especial urbanístic. Casa del Mar totes les normatives d'ús i volumetries

convenis aprovats com a pla especial Casa del Mar publicació DOGC 5188

servitud de pas públic Camí dels CollsAccés i aparcament


Vol. recuperable


Vol. a enderrocar


1 9 ESC 1/5.000


2

SI Altres NONO Ramadera NO


SI X NO Xarxa Pròpia XSI X NO Xarxa X PròpiaSI X NO C l l ti A tò X 10


Cap

Torrent de les Oliveres

S j t

Es tracta d'un xalet modern, rehabilitat els anys 80, de planta baixa i amb un pati interior. Tot i ser emprat com a vivenda, l'edificació té la forma i característiques típiques d'un corral. El jardí ha estat reformat més recentment. La vegetació existent és de gran importància ja que forma part del corredor biològic constituït pel Torrent d'en Parellada.

AiguaElectricitat


FOTOGRAFIES



Corral del Mas d'en Parellada Pr. territorial i paisatgísti

18

S. Parcel·la =

CORRAL DEL MAS D'EN PARELLADA N. 32 1PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I CASES




Emplaçament


Protecció patrimonialA peu de camí, prop d'un torrentSituacióCoordenades UTM

s. XVI

Qualificació de sòlCamí Ral s/n


LOCALITZACIÓ


SI X NO Col·lectiu Autònom X 10SI X NOSI NO XCarretera Camí púb. X Altres


4

5

Sanejament

Tipus d'accés

Accessibilitat i aparcament Camí de terra en bon estat, al qual s'hi accedeix des del camí del Padruell.

TelefoniaGas


Altres


Històriques Mediambiental Paisatgístiques Socialsx x x

DADES HISTÒRIQUES

Aquesta edificació té algunes característiques del medi rural i forma part d'un conjunt d'un cert interès paisatgístic. S’aconsella la seva catalogació per tal de mantenir l'esmentat conjunt, evitant distorsions sobre el sòl protegit.

x

FOTOGRAFIES

Arquitectòniques

La casa rural dels Corrals és al costat del torrent de les Oliveres, separada de la veïna masia d’en Cabanyes pel camíRal de Cubelles a Ribes, també conegut per camí Molinant o Moliner. La casa té els seus orígens en el corrals de l’antigamasia d’en Parellada, masia que va ser comprada per Llorenç de Cabanyes i de Fuster, qui la va fer enderrocar perconstruir-ne l'actual d’en Cabanyes. De la masia d’en Parellada van restar el trull d’oli i els seus corrals. L’any 1975, elsgermans Marta, Joaquim i M. Neus de Cabanyes i Ricart, cedeixen la masia d’en Cabanyes a favor de l’Ajuntament ambel compromís que es conservés la masia i s’adeqüés com a centre cultural; els pertanyia per la herència del seu pare, elpintor Alexandre de Cabanyes i Marquès (1877-1972); amb la cessió donaven compliment a la voluntat paterna,reiteradament expressada.

Els corrals de la masia van continuar sent propietat de la família Cabanyes. Tot i que en una de les portes d’entrada hi hainscrit l’any 1959, les reformes per acondiciar els corrals, el paller i la casa del pastor a ell adossats com a casa rural vanser realitzades als anys vuitanta segle XX. Amb les reformes es va respectar les antigues construccions i el pou de sínia.L’actual propietària dels corrals, Maria Pilar d’Ochoa i de Cabanyes, manté al voltant de la casa el conreu de la vinya.

F1 (2009) F2

F3 F4

F2 (2009)

F3 (2009) F4 (2009)

6 11

Habitatge Hotelerno no

Volum Tipus d'edi. Posició Annex PB+ Ús Fusteries Ocup. m2 Tancament Coberta32 edificació aïllada no 0 Habitatge 235 m2 tàpia teula àrabA Cobert aïllada no 0 Magatzem 35 m2 tàpia teula àrab

7







Usos admesos


Nombre habitatges

N. 32 2CORRAL DEL MAS D'EN PARELLADA


Volums preexistents

si* si* si*

capUsos condicionats


38 Principal

12


38 principal edificació R,E LL,TR 20%

8


Vol. recuperables32,principal

Vol. no utilitzables no hi han volums no utilitzables

VolumetriaManteniment de la volumetria original, altres elements i cossos

Conservar l'embigat de fusta i el sistema tradicional de construcció. Es recomana l'ús d'energies alternatives irenovables, sempre que la seva ubicació no afecti ni al paisatge, ni la volumetria de la masia. S'estudiarà el conjunt pertal de mantenir les masses vegetals més controlades. Totes les masies i cases rurals tindran una àrea inscrita en un radide 50 m, des del centre de la masia original, com Àrea d'Expectativa Arqueològica (AEA).* L'ús de restauració, Turisme Rural, Ed. Lleure haurà d'estar aprovat en un pla especial d'ordenació urbana quecontempli l'accés, aparcament, les masses verdes i les ampliacions. L'utilització actual residencial de temporades

si


Entorn

marges, tapial i tanca

Mantenir la vegetació existent i millorar els entorns amb vegetació autòctona.

estudi de accés i aparcament en el cas de restauració pla especial Accés i aparcament


Vol. recuperable


Vol. a enderrocar


13

Pintura de Alexandre de Cabanyes any 1896 Fotografia any 2014


Ortofoto any 1980 ICC Ortofoto any 1956

CORRAL DEL MAS D'EN PARELLADA N. 32 3PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I


1 9 15349,91 m2 ESC 1/5.000


2


3Vol. Pral. EXT. dolent INT. no visitat Altres vol.


Titularitat Privada

Cap

Torrent de la Pastera

Sanejament

La casa rural es compon d'un volum rectangular de planta baixa, planta pis i sotacobert. La teulada és a quatre aigües acabada amb teula àrab. A la part posterior de l'edifici hi ha un gran porxo en planta baixa. Aquest exerceix de part de la terrassa que envolta el volum de la planta pis per tres dels seus costats. La vegetació existent és de gran importància ja que forma part del corredor biològic constituït pel Torrent d'en Parellada.

AiguaElectricitat


FOTOGRAFIES



Mas Viada Pr. territorial i paisatgístic

18

S. Parcel·la =

MAS VIADA N. 33 1PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I CASES




Emplaçament


Protecció patrimonialA peu de camí, prop d'un torrentSituacióCoordenades UTM

-

dolent

Qualificació de sòlCamí Ral s/n


LOCALITZACIÓ





4

5

Sanejament

A llevant del torrent de la Pastera i a tocar el camí Ral o Molinant, es situat el mas Viada, conegut popularment per masiadels Toros. En el mateix lloc hi havia lo Mas Crexellet, segons les afrontacions del capbreu de l’any 1591, el propietaridel qual era Climent Gassó de Vilanova.

Tipus d'accés

Accessibilitat i aparcament L'accés a la finca es produeix pel camí Ral o Molinant, el qual es troba asfaltat.

TelefoniaGas


Altres


Històriques Mediambiental Paisatgístiques Socialsx x

DADES HISTÒRIQUES

Aquesta edificació no és característica del medi rural però forma part d'un conjunt d'un cert interès paisatgístic. S’aconsella la seva catalogació per evitar distorsions en el sòl protegit. L’ocupació permanent facilitaria la preservació del medi.

x

FOTOGRAFIES

Arquitectòniques

F1 (2009) F2

F3 F4

F2 (2009)

F3 (2009) F4 (2009)

6 11

Habitatge Hotelersi No

Volum Tipus d'edi. Posició Annex PB+ Ús Fusteries Ocup. m2 Tancament Coberta33 Casa rural aïllada no 2 Habitatge 220 m2 totxo teula àrab

7







Usos admesos


Nombre habitatges

N. 33 2MAS VIADA



Volums preexistents

si* No No



H. Habitatge

12

Volum Tipus d'edi. Ús %amp

33 principal Casa rural H,R. 10%

8


Vol. recuperables33 per als usos admesos.

Vol. no utilitzables coberts i altres annexes de la finca, als usos admesos

VolumetriaManteniment de la volumetria original, vol 33

Conservar el sistema tradicional de construcció. Es recomana l'ús d'energies alternatives i renovables, sempre que laseva ubicació no afecti ni al paisatge, ni la volumetria de la masia. S'estudiarà el conjunt per tal de mantenir les massesvegetals més controlades. Totes les masies i cases rurals tindran una àrea inscrita en un radi de 50 m, des del centre dela masia original, com Àrea d'Expectativa Arqueològica (AEA).

*L'ús de restauració, Turisme Rural, Ed. Lleure haurà d'estar aprovat en un pla especial d'ordenació urbana quecontempli l'accés, aparcament, les masses verdes i les ampliacions.

si


Entorn

Espai de davant la casa rural que consta edificació complementària al jardí


estudi a través d'un pla especial de l'aparcament i accés Accés i aparcament


Vol. recuperable


Vol. a enderrocar

H. HabitatgeTR . Turisme RuralR RestauracióHo. HotelerE.LL Espai Lleure

13

MAS VIADA N. 33 3PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I



Institut Cartogràfic de Catalunya, fotoplànol (1945 -1966)

pla especial i catàleg de masies i cases rurals de ...plÀnol de localitzaciÓ. 1ª residència (2...

Documents