pla inuncat

INUNCAT PLA ESPECIAL D'EMERGÈNCIES PER INUNDACIONS

Revisió aprovada: ACORD GOV/14/2015, de 10 de febrer, pel qual s'aprova la revisió del Pla

especial d'emergències per inundacions de Catalunya (INUNCAT)

Darrera actualització: Informe favorable de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya de

14 de setmbre de 2016

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016

0. ÍNDEX

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ I ABAST ........................................................................................ 8

1.1. OBJECTIU ........................................................................................................... 8

1.2. FUNCIONS BÀSIQUES .......................................................................................... 8

1.3. ABAST ................................................................................................................ 9 1.3.1. Abast territorial ............................................................................................. 9 1.3.2. Abast corporatiu ............................................................................................ 9

1.4. CONCEPTES BÀSICS ........................................................................................... 10

1.5. MARC LEGAL ...................................................................................................... 11

2. CONEIXEMENT DEL RISC .................................................................................... 14

2.1. INTRODUCCIÓ ................................................................................................... 14 2.1.1. Definició dels objectius .................................................................................. 15 2.1.2. Abast i limitacions ......................................................................................... 15 2.1.3. Aspectes climàtics ......................................................................................... 16 2.1.4. Conques i divisió de conques .......................................................................... 25

2.2. ANÀLISI DEL PERILL ........................................................................................... 35 2.2.1. Introducció .................................................................................................. 35 2.2.2. Metodologia de l’estudi de perillositat .............................................................. 36 2.2.3. Conclusió sobre la informació de perill ............................................................. 67

2.3. ANÀLISI DE LA VULNERABILITAT .......................................................................... 68 2.3.1. Introducció .................................................................................................. 68 2.3.2. Metodologia de l’estudi de la vulnerabilitat ....................................................... 70

2.4. ANÀLISI HISTÒRICA. .......................................................................................... 76 2.4.1. Temporals de Llevant o Llevantades. ............................................................... 78

2.5. ZONIFICACIÓ DEL TERRITORI .............................................................................. 78 2.5.1. Anàlisi de les zones potencialment inundables .................................................. 78 2.5.2. Anàlisi del risc d’inundacions .......................................................................... 79

2.6. MUNICIPIS QUE HAN D’ELABORAR EL PLA D'ACTUACIÓ MUNICIPAL (PAM) ................ 88

2.7. PERÍODES DE PERILL .......................................................................................... 89

2.8. ALTRES FENOMENS D’INUNDACIONS .................................................................... 91

2.9. TREBALLS REALITZATS EN EL MARC DE LA DIRECTIVA EUROPEA

D’INUNDACIONS .............................................................................................. 100

3. ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ ........................................................................ 102

3.1. COMITÈ D’EMERGÈNCIES .................................................................................. 103 3.1.1. Comitè de Direcció i Director/a del Pla ........................................................... 103 3.1.2. Director general competent en matèria de Protecció Civil ................................. 104 3.1.3. Consell Assessor ......................................................................................... 104 3.1.4. Comitè tècnic de seguiment de risc d’inundacions ........................................... 105 3.1.5. Gabinet d'Informació ................................................................................... 105

3.2. GRUPS D'ACTUACIÓ .......................................................................................... 105 3.2.1. Coordinació interna dels grups ..................................................................... 106 3.2.2. Coordinador del Centre de Comandament Avançat .......................................... 106 3.2.3. Grup d'intervenció ...................................................................................... 106 3.2.4. Grup d'Ordre .............................................................................................. 107 3.2.5. Grup logístic ............................................................................................... 108 3.2.6. Grup sanitari .............................................................................................. 109 3.2.7. Grup d’avaluació hidrometeorológica ............................................................. 110

3.3. ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ D’ALTRES ENTITATS INTEGRADORES. .................... 112 3.3.1. Plans d’Actuació Municipal (PAM) .................................................................. 112 3.3.2. Plans d’autoprotecció .................................................................................. 114


0. ÍNDEX

3.3.3. Altres plans ................................................................................................ 114 3.3.4. Fitxes d’actuació ......................................................................................... 115

3.4. CENTRES DEFINITS EN EL PLA ........................................................................... 115 3.4.1. El Centre de Coordinació Operativa de Catalunya CECAT.................................. 115 3.4.2. Centre de Coordinació Operativa Municipal (CECOPAL) .................................... 117 3.4.3. Centre de Comandament Avançat (CCA) ........................................................ 117 3.4.4. Centre de Coordinació Operativa estatal (CECOP) ........................................... 117 3.4.5. Altres centres relacionats amb el pla INUNCAT ............................................... 117

4. OPERATIVITAT ................................................................................................. 118

4.1. FASE DEL PLA INUNCAT .................................................................................... 118 4.1.1. Supòsits que no formen part de l’operativa del pla .......................................... 119 4.1.2. Prealerta.................................................................................................... 119 4.1.3. Alerta ........................................................................................................ 119 4.1.4. Emergència ................................................................................................ 120 4.1.5. Avís d’observació ........................................................................................ 120

4.2. PROCEDIMENTS D'ACTUACIÓ ............................................................................. 121 4.2.1. Prealerta.................................................................................................... 121 4.2.2. Alerta ........................................................................................................ 121 4.2.3. Emergència ................................................................................................ 122 4.2.4. Primeres actuacions. ................................................................................... 123 4.2.5. Coordinació ................................................................................................ 123 4.2.6. Seguiment del desenvolupament del succés. Fi de l'emergència ....................... 124

4.3. INTERFASE I COORDINACIÓ AMB ALTRES PLANS ................................................. 124 4.3.1. Interfase amb els PAM ................................................................................. 124 4.3.2. Interfase amb els Plans d’autoprotecció ......................................................... 125

4.4. ACTUACIONS GENERALS DE PROTECCIÓ A LA POBLACIÓ ...................................... 125 4.4.1. Determinació de la zona d’emergència. .......................................................... 125 4.4.2. Control d'accessos ...................................................................................... 126 4.4.3. Evacuació i allotjament ................................................................................ 126 4.4.4. Informació a la població durant la situació d'emergència .................................. 126

4.5. LA COORDINACIÓ AMB EL PLA ESTATAL .............................................................. 128 4.5.1. Sistema d'informació ................................................................................... 128 4.5.2. Cooperació de les forces armades ................................................................. 128 4.5.3. Sol·licitud de mitjans de socors internacionals ................................................ 128

5. INSTAL·LACIONS, MITJANS I RECURSOS ADSCRITS EN EL PLA ........................ 129

5.1. EQUIPAMENTS I INSTAL·LACIONS NECESSÀRIES PER L’ACTIVACIÓ DEL PLA ........... 129

5.2. MITJANS I RECURSOS ESPECÍFICS PER ALS GRUPS ACTUANTS .............................. 129

6. IMPLANTACIÓ I MANTENIMENT DE L’OPERATIVITAT DEL PLA ......................... 130

6.1. IMPLANTACIÓ .................................................................................................. 130

6.2. MANTENIMENT DEL PLA: ACTUALITZACIÓ I REVISIÓ ............................................ 130

6.3. SIMULACRES .................................................................................................... 131

6.4. INFORMACIÓ A LA POBLACIÓ ............................................................................. 131

7. ANNEXOS .......................................................................................................... 133


0. ÍNDEX

Índex de mapes

Mapa 2.1. Zones geogràfiques ....................................................................................... 17 Mapa 2.2. Estimació dels valors esperats de precipitació màxima diària (l/m2) per a un

període de retorn de 2 anys .............................................................................. 19 Mapa 2.3. Estimació dels valors esperats de precipitació màxima diària (l/m2) per a un

període de retorn de 10 anys............................................................................. 19 Mapa 2.4. Estimació dels valors esperats de precipitació màxima diària (l/m2) per a un

període de retorn de 50 anys............................................................................. 20 Mapa 2.5. Estimació dels valors esperats de precipitació màxima diària (l/m2) per a un

període de retorn de 100 anys ........................................................................... 20 Mapa 2.6. Estimació dels valors esperats de precipitació màxima diària (l/m2) per a un

període de retorn de 500 anys ........................................................................... 21 Mapa 2.7. Xarxa hidrogràfica de Catalunya. Font: figura elaborada per l’Agència

Catalana de l’Aigua a partir de les cobertures de xarxa hidrogràfica E1:50.000 ........ 26 Mapa 2.8. Representació de la xarxa hidrogràfica principal de Catalunya i les seves

conques hidrogràfiques. .................................................................................... 37 Mapa 2.9. Representació per conques hidrogràfiques principals de la informació

existent de les zones potencialment inundables segons criteris

geomorfològics. ............................................................................................... 37 Mapa 2.10. Representació per conques hidrogràfiques principals de la informació

existent de model hidràulic. .............................................................................. 38 Mapa 2.11. Representació per conques hidrogràfiques principals de la informació de

detall existent de zones potencialment inundables segons criteris

geomorfològics. ............................................................................................... 39 Mapa 2.12. Representació per conques hidrogràfiques principals de la informació

existent de zones potencialment inundables segons criteris geomorfològics. ............ 40 Mapa 2.13. Representació de la base altimètrica vs1 i vs2. ................................................ 40 Mapa 2.14. Detall de la xarxa hidrogràfica i conques hidrogràfiques (Pallars Jussà). ............. 41 Mapa 2.15. Base de dades geològiques 1:50.000 (Mapa d’estat, juny 2005). ....................... 41 Mapa 2.16. Exemple del solapament de la informació geomorfològica de diferents

escales. .......................................................................................................... 42 Mapa 2.17. Exemple del solapament de la informació geomorfològica amb la provinent

de model hidràulic. .......................................................................................... 42 Mapa 2.18. Representació de les zones inundables segons criteris geomorfològics,

segons el model hidràulic, xarxa de rius i cons de dejecció delimitats sobre el

model d’ombra. ............................................................................................... 43 Mapa 2.19. Detall de la cartografia de cons de dejecció i zones inundables abans de la

recodificació. ................................................................................................... 45 Mapa 2.20. Representació de les comarques cobertes pel mapa de prevenció de riscs

geològics. L’estudi de les allaus i l’acceleració sísmica bàsica cobreix tot

Catalunya. ...................................................................................................... 46 Mapa 2.21. Comarques disponibles pels moviments de massa en el planejament

urbanístic (MCRG, 2.004). ................................................................................. 49 Mapa 2.22. Fragment del Mapa de moviments de massa de la comarca del Bages

(MCRG). Sobre el model altimètric es representen les zones amb probabilitat

alta i mitja d’ocurrència de moviments de massa (classe A, color groc). ................. 50 Mapa 2.23. Detall de la base de dades geològica Escala 1:50.000 de la comarca del

Bages amb representació de les zones inundables i les vessants afectades per

possibles fenòmens de soscavació. ..................................................................... 50 Mapa 2.24. Detall de la comarca del Bages amb representació de les zones inundables

i les vessants afectades per possibles fenòmens de soscavació. ............................. 51 Mapa 2.25. Exemple de detall de la cartografia obtinguda a les rodalies de Súria

(comarca del Bages). Es representa sobre el model digital d’elevacions

(esquerra) i sobre l’ortofotomapa 1:5.000 (dreta) amb la delimitació de les

conques hidrogràfiques. .................................................................................... 52


0. ÍNDEX

Mapa 2.26. Danys monetaris (euros) pels municipis de Catalunya ...................................... 73 Mapa 2.27.Nombre de persones ubicades en àraea inundable ............................................ 75 Mapa 2.28 Quilòmetres de vies inundables per municipi amb calats superiors a 0.3

metres ........................................................................................................... 76 Mapa 2.29. Risc municipal enfront les inundacions ............................................................ 87 Mapa 2.30. Municipis obligats i recomanats a realitzar el PAM ............................................ 89 Mapa 2.31. Esquema de la situació meteorològica favorable a les seixes. ............................ 92 Mapa 2.32. Mapa del dia 12 de novembre de 2001 a les 00 T.U. Vents del NE superiors

als 100 km/h a molts punts de la costa i superiors als 150 km/h al nord de

Cap de Creus. Hi va haver importants desperfectes a tot el litoral però poca

precipitació. .................................................................................................... 97 Mapa 2.33. Mapa del dia 8 de maig de 2002 a les 00 T.U. Vents entre E i NE pròxims

als 60 km/h i localment superiors a tot el litoral. En aquest cas es van produir

alguns danys materials molt localitzats i el més destacat van ser les

precipitacions que van supera ........................................................................... 97 Mapa 2.34. Sismicitat 1964-2001 (Font: EMSC) ............................................................... 99 Mapa 2.35. Events sísmics històrics que han generat tsunamis a la Mediterrània. Des

de l’any 1500 a l’any 1990 es comptabilitzen 297 events (Font: Tsunami

Laboratory Russian Academy of Sciences, http://omzg.sscc.ru/tsulab/) .................. 99 Mapa annex 6.1. Mapa de la zona afectada en la presa de Rialb ....................................... 164 Mapa annex 6.2. Mapa de l'abast de les sirenes de la presa de Rialb ................................. 165 Mapa annex 6.3. Mapa de la zona afectada en la presa de la Palma d'Ebre (1) ................... 167 Mapa annex 6.4. Mapa de la zona afectada en la presa de la Palma d'Ebre (2) ................... 168 Mapa annex 6.5. Mapa de la zona afectada en la presa de la Palma d'Ebre (3) ................... 169 Mapa annex 6.6. Mapa de l'abast de les sirenes de la presa de la Palma d'Ebre .................. 170 Mapa annex 8.7. Mapes del 7 de novembre de 1982 ....................................................... 250 Mapa annex 8.8. Mapes del 8 de novembre de 1982. ...................................................... 251 Mapa annex 8.9. Mapes del 25 de setembre .................................................................. 253 Mapa annex 8.10. Mapes del 26 de setembre de 1962 .................................................... 254 Mapa annex 8.11. Mapes de pressió en superfície i alçada geopotencial a 500 hpa i

850 hpa del dia 7 de maig de 2002 .................................................................. 256 Mapa annex 8.12. Mapes de pressió en superfície i alçada geopotencial a 500 hpa i

850 hpa del dia 8 de maig de 2002 .................................................................. 257 Mapa annex 8.13. Pluja acumulada segons SMC ............................................................. 259 Mapa annex 8.14. Mapes de pressió en superfície i alçada geopotencial a 500 hPa I

850 hPa. ....................................................................................................... 261 Mapa annex 8.15. Mapes de superfície i alçada del dia 3/12/1998. ................................... 262 Mapa annex 8.16. Mapa de la presipitació acumulada. .................................................... 264 Mapa annex 8.17. Cursos fluvials objecte del present estudi ............................................ 279 Mapa annex 8.18. Tramificació dels cursos fluvials amb perìodes de recurrència de 5

anys ............................................................................................................. 284 Mapa annex 8.19. Tramificació dels cursos fluvials amb perìodes de recurrència de 50

anys ............................................................................................................. 285 Mapa annex 8.20. perillositat de la Conca segons el temps de trànsit amb perìodes de

recurrència de 5 anys ..................................................................................... 286 Mapa annex 8.21. perillositat de la Conca segons el temps de trànsit amb perìodes de

recurrència de 50 anys. .................................................................................. 287


0. ÍNDEX

Índex de taules

Taula 2.1. Definició de les classes de perillositat en funció dels tipus litològics i

pendent en relació amb els indicis d’inestabilitat reconeguts. ................................. 48 Taula 2.2. Distribució de percentatges d’àrees classe A, B, I i X per a les tretze

comarques disponibles del MCRG sense discriminar simetria a les conques. ............ 52 Taula 2.3. Nombre de cons de dejecció a Catalunya agrupat per comarques i escala de

la cartografia en la que s’han delimitat. .............................................................. 53 Taula 2.4. Relació de cons de dejecció per comarques que poden afectar a nuclis. ................ 54 Taula 2.5. Valoració de l’estructura de les edificacions..... Error! No s'ha definit el marcador. Taula 2.6. Valoració dels diferents tipus de cultiu ............................................................. 72 Taula 2.7.Zonificació del risc “Directriu bàsica del risc d’inundacions” .................................. 80 Taula 2.8. Zonificació del risc INUNCAT 1997 ................................................................... 80 Taula 2.9. Zonificació del risc de “Directriu bàsica del risc d’inundacions” amb

informació complementària. .............................................................................. 81 Taula 2.10. Matriu emprada per la classificació de les EDIFICACIONS segons la

“Directriz de Inundaciones” (On T = Període de retorn, Us = tipologia de l’ús

del territori, Calat = calat o alçada de l’aigua) ..................................................... 82 Taula 2.11. Matriu emprada per la classificació de les PERSONES seguint la

metodologia de la “Directriz de Inundaciones” (On T = Període de retorn, Us

= tipologia de l’ús del territori, Calat = calat o alçada de l’aigua) ........................... 83 Taula 2.12. Valors de ponderació en funció del nivell de risc .............................................. 85 Taula 2.13. Histograma de l’alçada significant. ................................................................. 94 Taula 2.14. Histograma del període mitjà. ....................................................................... 94 Taula 2.15. Histograma de l’alçada significant. ................................................................. 94 Taula 2.16. Histograma del període mitjà. ....................................................................... 95 Taula 2.17. Histograma de l’alçada significant. ................................................................. 95 Taula 2.18. Histograma del període mitjà. ....................................................................... 95 Taula 2.19. Histograma de l’alçada significant. ................................................................. 95 Taula 2.20. Histograma del període mitjà. ....................................................................... 96 Taula annex 8.1. Agrupació de les dades, sobre inundacions, per mesos i per estacions ...... 248 Taula annex 8.2. Resultats obtinguts de 208 estacions .................................................... 274 Taula annex 8.3. primera metodologia de valoració del risc als cons de dejecció

mitjançant eines GIS en funció dels diferents factors. ......................................... 288 Taula annex 8.4. Esllavissades més importants documentades a Catalunya (Modificat

d’Història Natural dels Països Catalans. Volum 3: Recursos geològics i sòl). .......... 289 Taula annex 8.5. Camps a incloure a la cobertura línies d’inundació geomorfològiques ........ 290 Taula annex 8.6. Tipus d’origen de la inundació.............................................................. 290


0. ÍNDEX

Índex d’il·lustracions

Il·lustració 2.1. Vista obliqua de la localitat de la Guingueta d’Àneu. ................................... 44 Il·lustració 2.2. Vista en planta poc desprès dels efectes dels aiguats de l’any 1.982

(fotografia petita) i estat posterior. .................................................................... 44 Il·lustració 2.3. Nombre de cons de dejecció per províncies................................................ 53 Il·lustració 2.4. Esquema de les oscil·lacions mar-atmosfera (font web de l’AEMET). ............. 92 Il·lustració annex 8.1. Imatges radar dia 7 i 8 de maig de 2001 ....................................... 258 Il·lustració annex 8.2. Passeig de Lloret de Mar. Fotografia facilitada pel Tècnic de

Protecció Civil del municipi, Felip Carbonell. ...................................................... 260 Il·lustració annex 8.3. Imatge radar a les 12:OO UTC. .................................................... 263 Il·lustració annex 8.4. Relació pendent /velocitat per als diferents períodes de retorn. ........ 282


1. INTRODUCCIÓ I ABAST 8

1. INTRODUCCIÓ I ABAST

1.1. OBJECTIU

L'objectiu del pla INUNCAT és fer front a les emergències per inundacions, dins de l’àmbit

territorial de Catalunya, establint els avisos, l’organització i els procediments d’actuació dels

serveis de la Generalitat de Catalunya, de les altres administracions públiques i de les entitats

privades.

El pla INUNCAT quantifica i localitza dins de tot el territori de Catalunya, els aspectes

fonamentals per a l'anàlisi del risc, vulnerabilitat, zonificació del territori, establiment de les

èpoques de perill i desplegament de mitjans i recursos i localització d'infraestructures de

recolzament per als treballs d'actuació en cas d'emergència.

Cal tenir una bona planificació per tal de poder fer front i poder minimitzar els possibles

efectes i danys que es puguin produir, per inundacions, sobre les persones, els béns i el medi

ambient, i que permeti restablir la normalitat per a la població en el menor temps possible.

S’han introduït en aquest pla les qüestions següents:

Estudi de risc i vulnerabilitat:

Concreció del pla INUNCAT en el territori amb els plans d’actuació de sectors de risc.

Aquests plans d’actuació inclouran un estudi més detallat de vulnerabilitat (amb les zones

d’intervenció), les mesures de protecció a la població i l’operativitat, entre d’altres.

Dins d’aquest estudis de sectors hi quedaran inclosos els estudis d’inundabilitat en cas de

ruptura d’alguns pantans.

Organització dels grups d’actuació amb la incorporació al pla d’un nou grup d’actuació amb

la important funció de, en cas d’inundació, avaluar l’estat, valorar l’evolució i preveure el

seu abast.

Incidència en l’aspecte preventiu del Pla. S’establirà un mecanisme de l’avís i prealerta.

1.2. FUNCIONS BÀSIQUES

Preveure l'estructura organitzativa i els procediments per a la intervenció en emergències

produïdes per inundacions a Catalunya.

Preveure els mecanismes i procediments de coordinació amb el Pla estatal de Protecció

Civil davant el risc d'inundacions, per garantir una integració adient.

Establir, en cada territori, els sistemes de coordinació amb les organitzacions de les

diferents administracions locals i definir els criteris de planificació dels Plans d'Actuació

Municipal (PAM).

Definir les zones del territori de Catalunya en funció del risc i de les conseqüències

previsibles; delimitar les àrees d'acord amb les possibles intervencions, el desplegament de

mitjans i recursos.

Establir el mapa bàsic de risc municipal i definir les àrees d'acord amb les possibles

intervencions i el desplegament de mitjans i recursos.

Concretar els procediments d’actuació: els diferents avisos, la intervenció, aspectes

preventius, etc.

Definir i especificar els procediments d'informació a la població.

Catalogar els mitjans i els recursos que caldrà emprar en cas d'actuació.



1.3. ABAST

1.3.1. Abast territorial

L’abast territorial del pla és el territori de Catalunya. Aquest pla, doncs, podrà ser activat per a

qualsevol inundació que afecti de manera important qualsevol punt de Catalunya.

Tot i amb això, als efectes del pla INUNCAT, es podran introduir sectors de risc pels quals, les

accions previstes en el pla, es concretaran en els corresponents plans d’actuació.

1.3.2. Abast corporatiu

Els serveis i entitats que intervindran en l'operativitat del pla INUNCAT són:

La Direcció General competent en matèria de protecció civil (Direcció General de Protecció

Civil)

Serveis de protecció civils locals

La Direcció General competent en matèria prevenció i salvaments (Direcció General de

Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments)

Bombers de Barcelona

Forces i cossos de seguretat:

La direcció general competent en matèria de seguretat ciutadana (Direcció General de

Policia)

Policies locals

Cos d’Agents Rurals

L'organisme competent en matèria de predicció meteorològica a Catalunya (Servei

Meteorològic de Catalunya)L'organisme competent en matèria de transport sanitari urgent

(Sistema d'Emergències Mèdiques) així com la resta d'organismes i entitats públiques i/o

privades prestadores de serveis sanitaris a la població)

Agència Catalana de l’Aigua

Confederació Hidrogràfica de l’Ebre

Confederació Hidrogràfica del Xúquer

Titulars dels embassaments

Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)

Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Entitats gestores de la xarxa viària i ferroviària, públiques (Generalitat, Diputacions,

Administració Central, RENFE, ADIF/Empreses ferroviàries, Ferrocarrils de la Generalitat de

Catalunya) i privades (ABERTIS, ACESA, AUMAR, AUTEMA, Túnels del Cadí...)

Entitats responsables de la regulació del trànsit per carretera i ferrocarril

Entitats responsables de la gestió i el subministrament dels serveis bàsics

Ajuntaments, Consell Comarcals i Diputacions

Altres ens (particulars diversos, mitjans de comunicació, organismes experts: Diputacions i

organismes de les administracions locals i autonòmica)

Delegacions del Govern de la Generalitat de Catalunya (i subdelegacions del Govern de

l’Estat si s’escau)

Direcció General d’atenció ciutadana

Associació Catalana de Municipis i Comarques

Federació de Municipis de Catalunya

Direcció General d’atenció ciutadana

Creu Roja



Altres ens públics i privats (particulars diversos, mitjans de comunicació, organismes

experts...) que puguin proveir mitjans i recursos necessaris a través del Grup Logístic

1.4. CONCEPTES BÀSICS

Llera: l’espai ocupat per la màxima crescuda ordinària (mitjana dels màxims cabals anuals

durant 10 anys consecutius representatius).

Terrassa fluvial: Terrassa obrada sobre una antiga plana d’inundació abandonada i tallada

per talusos més o menys simètrics a banda i banda d’un riu.

Punt de desbordament: Punt per on desborden les aigües d’avingudes.

Franja de servitud: franja de 5 metres als dos costats de la llera, reservada pel pas de la

guarderia fluvial, pesca, salvament de persones i per subjectar-hi les embarcacions.

Franja de policia: franja de 100 metres als dos costats de la llera, on es condicionarà l’us

del sòl i les activitats a desenvolupar.

Cabal dominant o formatiu de la llera principal: tècnicament es defineix com aquell

cabal de període de retorn entre 1,5 i 7 anys.

Avinguda, crescuda, riuada, riada: Augment inusual de cabal d’aigua en una llera que

pot produir desbordament i inundacions.

Inundacions: Submersió temporal de terrenys normalment secs, com a conseqüència de

l’aportació inusual i més o menys sobtada d’una quantitat d’aigua superior a la que és

habitual en una zona determinada.

Zona inundable: Segons l'article 14 del Real Decret 849/1996 del Reglamento del Dominio

Público Hidráulico es consideraran zones inundables les delimitades pels nivells teòrics als

que arribarien les aigües en les avingudes on el seu període estadístic de retorn sigui de

cinc-cents anys.

Segons la Directriu Bàsica d'inundacions, resolució de 31 de gener de 1995, es considerarà

zona inundable la part del territori normalment seca que queda submergida temporalment,

com a conseqüència de l'aportació inusual, i més o menys sobtada d'una quantitat d'aigua

superior a la que és habitual en una zona determinada.

Tenint en compte aquestes definicions de zones inundables, a efectes del Pla, podem dir en

un principi que són zones potencialment inundables, tots aquells territoris que limiten amb

els llits dels rius, torrents, rieres, llacs o aigües continentals que poden ser afectades per

avingudes fins a un període de retorn de 500 anys o que poden embassar-se per falta de

drenatge, i aquelles zones urbanes on per la insuficiència del clavegueram es pugui produir

una acumulació d'aigua per a pluges amb períodes de retorn inferiors a 10 anys.

Xarxes meteorològiques: Són aquells sistemes i xarxes existents, per obtenir aquella

informació destinada a establir una predicció meteorològica i el seu seguiment respecte a:

Gènesis i evolució del fenomen, localització, extensió, duració i intensitat.

Estacions meteorològiques: Són aquells instruments destinats bàsicament a l'obtenció

d'informació sobre precipitacions, velocitat i direcció del vent, % d'humitat, radiació solar,

temperatura, pressió, etc.

Estacions pluviomètriques i pluvionivomètriques: Son aquells instruments que

mesuren la quantitat de precipitació de pluja o neu en intervals de temps, constants o

variables.

Xarxes hidrològiques: Són aquells instruments ubicats a les lleres dels rius, canals o

embassaments que permeten determinar altures o cabals circulants i l'estat d’aquests

mitjançant els elements mecànics de gestió hidràulica.

Avís de Situació Meteorològica de Perill (SMP): El Servei Meteorològic de Catalunya

creu convenient realitzar un Avís de Situació Meteorològica de Perill (SMP) quan es prevegi

la superació d'uns llindars específics per cada meteor. A més l'avís meteorològic tindrà sis

graus segons el llindar a superar. Un avís serà de grau 1, 2 i 3 quan es prevegi superar el

primer llindar pel meteor en qüestió, i serà de grau 4, 5 i 6 quan es prevegi superar el

segon llindar, cosa que el converteix en un avís de situació meteorològica d'alt risc.



Punts d’actuació prioritària: Els punts d’actuació prioritària són indrets on,

freqüentment, les pluges fortes o les avingudes poden afectar, de forma important, a les

persones, vies de comunicació, serveis bàsics, béns,…

També es considerà punt d’actuació prioritària aquells llocs on les inundacions puguin

produir algun efecte dominó.

Risc: Pèrdues esperades (persones, danys en propietats...) deguts a l'exposició a un

determinat perill en una deterinada àrea i periode. El risc és el producte del perill i la

vulnerabilitat.

Perill (perillositat): Probabilitat d’ocurrència d’una inundació, en un indret, en un període

de temps determinat.

Vulnerabilitat: El grau estimat de dany o pèrdua d’un element o grup d’elements exposats

a l’ocurrència d’un fenòmen d’una determinada magnitud i intensitat.

Element vulnerable: Element (població, edificació, obra d’enginyeria civil, activitat

econòmica, serveis públic, element mediambiental...) exposat a patir danys davant d’un

perill.

Efecte dòmino: És l’efecte pel que, a conseqüències de les inundacions, es produeixen

noves situacions d’emergència.

Fenòmens geològics associats: Són aquells fenòmens geològics que són generats o

accelerats per precipitacions o avingudes.

Període de retorn: la mitjana dels intervals entre successos que igualen o excedeixen

aquesta magnitud.

Classificació de la zona en funció de la freqüència (període de retorn):

o Zones d'inundació freqüent: Zones inundables delimitades superiorment per la línia

d’inundació de període de retorn de cinquanta anys.

o Zones d'inundació ocasional: Zones inundables delimitades inferiorment per la línia

d’inundació de període de retorn de cinquanta i superiorment per la línia de període de

cent anys.

o Zones d'inundació exepcional: Zones inundables delimitades inferiorment per la línia

d’inundació de període de retorn de cent i superiorment per la línia de període de cinc-

cent anys.

1.5. MARC LEGAL

Principal marc legal vigent sobre temes relacionats amb la gestió d'emergències i la prevenció

de catàstrofes per inundacions:

Protecció Civil

Constitució espanyola (articles 30.4 i 148.1: apartats 3,10 i 22):

article 30.4: “Mitjançant llei es podrà regular els deures dels ciutadans en els casos de

greu riscs, catàstrofe o calamitat pública”.

article 148.1: “Les Comunitats Autònomes podran assumir competències en les

següents matèries:

apartat 3: Ordenació del territori, urbanisme i habitatge.

apartat 10: Els projectes, construcció i explotació dels aprofitaments hidràulics,

canals i regadius d’interès de la Comunitat Autònoma les aigües minerals i termals.

apartat 22: La vigilància i la protecció dels seus edificis i instal·lacions. La

coordinació i altres facultats en relació amb els Policies Locals amb els termes que

ho estableixi una llei orgànica”.

Estatut d'Autonomia de Catalunya:

Article 117. Aigua i obres hidràuliques: Correspon a la Generalitat, en matèria d’aigües

que pertanyin a conques hidrogràfiques intracomunitàries.



Article 132. Emergències i protecció civil:

Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de protecció civil,

que inclou, en tot cas, la regulació, la planificació i l’execució de mesures relatives a

les emergències i la seguretat civil, i també la direcció i la coordinació dels serveis

de protecció civil, que inclouen els serveis de prevenció i extinció d’incendis, sens

perjudicide les facultats dels governs locals en aquesta matèria, respectant el que

estableixi l’Estat en exercici de les seves competències en matèria de seguretat

pública.

La Generalitat, en els casos relatius a emergències i protecció civil d’abast superior

a Catalunya, ha de promoure mecanismes de col·laboració amb altres comunitats

autònomes i amb l’Estat.

Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de salvament

marítim, en els termes que determini la legislació del’Estat.

La Generalitat participa en l’execució en matèria de seguretat nuclear, en els termes

que siguin acordats en els convenis subscrits a aquest efecte i, si s’escau, en les

lleis.

Article 137. Habitatge: Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria

d’habitatge.

Article 144. Medi ambient, espais naturals i meteorologia: Corresponen a la Generalitat

la competència compartida en matèria de medi ambient i la competència per a

l’establiment de normes addicionals de protecció.

Article 149. Ordenació del territori i del paisatge, del litoral i urbanisme:

Correspon a la Generalitat en matèria d’ordenació del territori i del paisatge la

competència exclusiva.

Correspon a la Generalitat, en matèria d’ordenació del litoral, respectant el règim

general del domini públic, la competència exclusiva.

Corresponen a la Generalitat l’execució i la gestió de les obres d’interès general

situades al litoral català.

- Llei 2/1985, de 21 de gener, sobre protecció civil.

- Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases de Règim Local.

- Decret 234/1990, de 17 de setembre, pel qual es regulen les competències de la

Generalitat en matèria de protecció civil.

- Reial decret 407/1992, de 24 d'abril, pel qual s'aprova la Norma bàsica de protecció civil.

- Directriu Bàsica de Planificació de Protecció Civil davant del Risc d'Inundacions, aprovada

per Resolució de la Secretaria d'Estat d'Interior, de 31 de gener de 1995. (BOE núm 38, de

14/02/1995, pàg 4846).

- Decret 161/1995, de 16 de maig, pel qual s'aprova el Pla de protecció civil de Catalunya

(PROCICAT).

- Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya.

- Decret 210/1999, de 27 de juliol, pel qual s'aprova l'estructura del contingut per a

l'elaboració i l'homologació dels plans de protecció civil municipals.

- Decret 240/1999, de 31 d'agost, pel qual es regulen els senyals acústics de la xarxa

general d'alarmes i comunicacions de protecció civil.

- Decret 291/1999, de 9 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'organització i

funcionament de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya.

Decret 27/2001, de 23 de gener, pel qual s'aprova el Reglament de les associacions del

voluntariat de protecció civil de Catalunya

Reial Decret 967/2002, de 20 de setembre, pel qual es regula la composició i el règim

funcional de la Comissió Nacional de Protecció Civil

Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i

de règim local de Catalunya

Decret Legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei

d'organització comarcal de Catalunya

Directiva 2007/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d'octubre de 2007,

relativa a l'avaluació i gestió dels riscos d'inundació

Reial Decret 903/2010, de 9 de juliol, d'avaluació i gestió de riscos d'inundació.



Resolució de 2 d'agost de 2011, de la Subsecretaria, per la qual es publica l'Acord del

Consell de Ministres de 29 de juliol de 2011, pel qual s'aprova el Pla estatal de protecció

civil davant el risc d'inundacions.

Meteorologia

Llei 15/2001, de 14 de novembre, de meteorologia.

Aigües

Reial Decret 2646/1985, de 27 de desembre, sobre traspàs de funcions i serveis de

l'administració de l'Estat a la Generalitat en matèria d'obres hidràuliques.

Reial decret 849/1986, d'11 d'abril, pel que s'aprova el Reglament de Domini Públic

Hidràulic, que desenvolupa els títols Preliminar I, IV, V, VI, i VII de la Llei 29/1985, de 2

d'agost, d'Aigües.

Reial decret 927/1988, de 29 de juliol, pel que s'aprova el Reglament de l'Administració

Pública de l'Aigua i de la Planificació Hidrològica.

Ordre de 24 de setembre de 1992, d'aprovació de les instruccions i recomanacions

tècniques complementàries per a l'elaboració dels plans hidrològics de les conques

intercomunitàries.

Ordre de 12 de març de 1996. D'aprovació del Reglament Tècnic sobre Seguretat de Preses

i Embassaments.

Reial Decret 1664/1998, de 24 de juliol, pel qual s'aproven els plans hidrològics de conca.

Llei 25/1998 de 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d'adaptació a l'euro.

Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d'octubre de 2000, per la

que s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d'aigües.

Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol pel qual s'aprova el text refós de la Llei

d'Aigües.

Llei 10/2001, de 5 de juliol, del Pla Hidrològic Nacional.

Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la legislació

en matèria d'aigües de Catalunya.

Real Decret 9/2008, de 11 de gener, pel qual es modifica el Reglament del Domini Públic

Hidràulic, aprovat pel Reial decret 849/1986, de 11 d'abril.

Decret 104/2010, de 3 d'agost, paper qual s'aprova el Desplegament territorial de l'Agència

Catalana de l'Aigua.

Legislació Sanitària

Llei 15/1990, de 9 de juliol, d’Ordenació Sanitària de Catalunya.

Altra legislació:

Veure a l’ANNEX 15.


2. CONEIXEMENT DEL RISC 14

2. CONEIXEMENT DEL RISC

Es defineix risc com el grau de pèrdues esperades (persones, danys en propietats...), deguts a

l'exposició a un determinat perill en una determinada àrea i periode. L’assignació del nivell de

risc requereix un coneixement previ del perill i de la vulnerabilitat existent en un determinat

indret.

Tal i com mostra la Figura 2.1, el perill es caracteritza per la freqüència o probabilitat que es

produeixi l’event i per la magnitud o intensitat d’aquest. En el cas de les inundacions es pot

referir al calat de l’aigua, la velocitat, la duració de l’event...

La vulnerabilitat identifica el possible impacte que poden tenir les inundacions sobre els

elements vulnerables del territori: població, infrastructures, habitatges, bens, etc.

El principal objectiu, a assolir amb l’anàlisi de risc, és determinar quines són les afectacions

que es poden produir en cas d’inundacions i establir quines accions d’autoprotecció i actuació

s’han de realitzar.

Figura 2.1. Definició de risc

2.1. INTRODUCCIÓ

En aquest punt del coneixement del risc es fa una breu descripció dels aspectes bàsics de

l’anàlisi de risc d’inundacions a Catalunya, és a dir, fonamentalment de les zones inundables

segons les diverses probabilitats i de la vulnerabilitat d’aquestes zones davant les inundacions

previsibles. També es descriuen, breument, alguns aspectes bàsics del territori que

condicionen el risc (fonamentalment la meteorologia i la geomorfologia de les conques). Per

acabar es fa una zonificació del territori en funció dels criteris que indica la Directriu Bàsica del

Risc d’Inundacions i s’identifiquen els municipis que han de fer els plans d’actuació municipal

(PAM) i els municipis als que se’ls hi recomana la seva elaboració.

En l’ANNEX 8. es fa una descripció més detallada d’alguns d’aquests aspectes.

Vulnerabilitat Perillositat

Freqüència Intensitat

RISC



2.1.1. Definició dels objectius

L'objectiu principal de l'anàlisi del risc d'inundació és classificar les zones inundables en funció

dels danys i de les afectacions que es puguin produir com a conseqüència de les inundacions, a

fi de poder preveure els diversos escenaris i les estratègies d'intervenció en cas d'emergència.

Això s’aconsegueix amb les diverses línies de treball desenvolupades:

Delimitació cartogràfica de les principals àrees inundables associades a una certa

probabilitat d’ocurrència.

Inici de l’estudi dels problemes geològics associats1.

Caracterització del comportament de resposta de les conques: determinació aproximada de

la seva velocitat de resposta (temps de trànsit) en diferents trams de conques.

Caracterització de la “perillositat intrínseca” de les conques i determinació de la relació

entre cabals estimats per al pla i l’alçada de les estacions d’aforament.

Recull de punts d’actuació prioritària, és a dir, d’aquelles zones en que les inundacions es

presenten amb molta freqüència i presenten problemes constants.

Anàlisi de la vulnerabilitat. Quantificació, encara que d’una manera simplificada, de la

possible afectació a persones, vies de comunicació, etc. Amb tot això es té una descripció a

nivell de Catalunya del risc d’inundacions.

L’anàlisi de risc dels plans de preses s’incorporarà a mesura que es vagin elaborant i

aprovant.

2.1.2. Abast i limitacions

L’abast territorial de l’estudi de risc, com ja s’ha dit, és tota Catalunya. Però el grau de detall

amb que s’han estudiat les diverses zones no ha pogut ser homogeni en tot el territori.

Per a “tota” Catalunya s’ha fet una anàlisi geomorfològica, es a dir, una caracterització de

zones inundables basada en la interpretació de les característiques que presenta el paisatge

(relleu) i els elements que el configuren. Aquesta anàlisi s’ha fet, però, per a la xarxa

hidrogràfica amb més entitat i que estan propers a nuclis urbans o susceptible d’establir-se

assentaments. Tot i que no s’han arribat a estudiar tots els torrents i rierols de Catalunya2 es

té una visió molt completa i global del perill d’inundacions a tot el territori.

Per als cursos amb més entitat (superfícies de conca superior als 100 km2 de Catalunya (Ebre,

Francolí, Gaià, Foix, Llobregat, Besos, Tordera, Ter, Daró, Fluvià, Muga, etc), s’ha fet una

modelització hidrològica–hidràulica per obtenir zones inundables per a diferents freqüències

d’inundació. Aquesta anàlisi permet, a diferència de la geomorfologia, determinar la

probabilitat d’ocurrència .

Ja que l’objectiu de l’anàlisi és una caracterització del risc a nivell de tota Catalunya, això vol

dir que per aplicacions de més detall, per exemple per decisions urbanístiques, haurem d’anar

amb compte en aplicar el resultats d’aquesta anàlisi. Hem de ser conscients de les escales de

treball i les necessitats de detall que exigeixen altres aplicacions (urbanístiques,

infrastructures, etc) que no sigui aquesta anàlisi “general” feta per al pla Inuncat amb vistes a

la protecció de la població.

Aquesta anàlisi de risc, de totes maneres, sempre pot ser una primera aproximació per a

anàlisi més acurades utilitzades, per exemple en ordenació territorial, planificació

d’infrastructures, etc.

1 Es disposa d’estudis parcials d’algunes comarques:

1a fase: Val d’Aran, Alta Ribagorça, Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Alt Urgel, Cerdanya, Solsonès, Berguedà, Ripollès i Bages.

2a fase: Anoia i Osona 3a fase: Alt Empodà i Baix Empordà 4a fase: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès. 2 La xarxa hidrogràfica superficial té una extensió de uns 70.500 km lineals i ocupa una superfície territorial de més de

32.000 km2.



Cal dir, però, que algunes zones inundables del pla Inuncat s’han caracteritzat amb escales de

força detall. Són les zones inundables extretes dels estudis associats a la “Planificació dels

Espais Fluvials (PEF)”3. .

2.1.3. Aspectes climàtics

El clima determina la forma en que plou i, fins i tot, arriba a determinar fortament l’orografia i

d’altres característiques territorials i socials.

Per explicar la forma en que plou, i especialment la forma en que plou de manera intensa, el

Servei Meteorològic de Catalunya fa, seguidament, una descripció climàtica general de

Catalunya fixant-se en els fenòmens extrems de pluges d‘intensitat important.

2.1.3.1. Descripció general del clima a Catalunya

La posició occidental a Catalunya respecte el continent euroasiàtic i la seva situació latitudinal

determinen un clima de tipus mediterrani pel conjunt del territori. No obstant això, la

complexa orografia catalana, amb forts desnivells i diferents orientacions de les valls, i la

proximitat del Mediterrani, originen un notable nombre de varietats locals del clima

mediterrani. Únicament a l’extrem nord-occidental del país, a la Val d’Aran, es defineix un

clima de tipus atlàntic, amb una temperatura relativament suau i una precipitació abundant

repartida regularment al llarg de l’any.

El clima mediterrani es caracteritza, bàsicament, per hiverns amb una temperatura suau i

estius calorosos i secs. La pluviometria és molt irregular. La presència de la massa d’aire

mediterrània modera la temperatura alhora que pot originar pluja torrencial a la tardor,

especialment a la zona litoral i prelitoral. A mida que s’avança cap a l’interior les

característiques tèrmiques i pluviomètriques es modifiquen, generalment augmentant

l’amplitud tèrmica i disminuint la precipitació. Així, a la Depressió Central els hiverns són freds

i abunda la boira d’inversió tèrmica, mentre que els estius són molt calorosos i secs. A les

zones de muntanya la temperatura és més baixa i la precipitació més abundant. Al Pirineu

Oriental l’estació més plujosa és l’estiu, degut al gran nombre de tempestes estivals. D’altra

banda, la posició de Catalunya a la frontera entre les masses d’aire tropical i polar, entre

Euràsia i Àfrica, fa que es vegi afectada per entrades d’aire fred procedents del nord o

entrades d’aire càlid procedents del sud, ocasionant sobtades baixades o pujades de la

temperatura.

La definició de clima ve determinada en funció del valor que prenen una sèrie de paràmetres

relacionats amb la pluviometria i la temperatura. Aquests paràmetres són els següents:

PMA = Precipitació mitjana anual

RPE = Règim pluviomètric estacional

TMA = Temperatura mitjana anual

AAMT = Amplitud anual mitjana de la temperatura (diferència entre la temperatura

mitjana del mes més càlid i la del mes més fred)

3 “PEF (Planificació dels Espais Fluvials) en diferents escenaris. Són uns estudis de detall, l'escala de treball emprada

en els estudis hidràulics és 1:1000, la qual cosa porta una millor definició dels resultats. Aquesta planificació tracta, a més dels aspectes hidrològics, hidràulics i geomorfològics que permeten definir els cabals d’avinguda i les zones d’inundació, una diagnosi sobre l’estat ecològic de tot l’espai fluvial i un inventari del patrimoni cultural i històric que pugui haver associat a aquest espai. Finalment s’acaben proposant i valorant les actuacions necessàries per a corregir les problemàtiques detectades en els diversos aspectes.” (http://aca-web.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca?_nfpb=true&_pageLabel=P1204454461208200506963)

http://aca-web.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca?_nfpb=true&_pageLabel=P1204454461208200506963

http://aca-web.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca?_nfpb=true&_pageLabel=P1204454461208200506963



Segons aquests paràmetres, i segons la divisió geogràfica (Mapa 2.1), cada tipus de clima ve

definit pels següents registres:

Mapa 2.1. Zones geogràfiques

Clima oceànic o atlàntic: caracteritzat per una pluviometria equilibrada durant l’any. Es

localitza a la Val d’Aran.

PMA = 900 – 1100 mm

RPE = Equilibrat

TMA = 6 – 10 ºC

AAMT = 13 – 14 ºC

Clima mediterrani: caracteritzat per uns hiverns amb una temperatura suau i estius

calorosos i secs, i una pluviometria molt irregular. Dins els clima mediterrani es poden

descriure els següents

o Clima pirinenc: caracteritzat per una pluviometria abundant associada al pas de

sistemes frontals, durant la primavera, tardor i hivern, i una precipitació convectiva

durant l’estiu.

PMA = 1.000 – 1.300 mm

RPE = Màxim estiu; mínim hivern

TMA = 2 – 10 ºC

AAMT = 13 – 16 ºC

o Clima prepirinenc: caracteritzat per una pluviometria moderada provocada també

com en el cas del clima pirinenc pel pas de sistemes frontals i per una precipitació

convectiva durant l’època d’estiu.

PMA = 650 – 1.100 mm

RPE = Màxim estiu i primavera; mínim hivern

TMA = 9 – 13 ºC

AAMT = 16 – 19 ºC



o Clima continental: caracteritzat per una pluviometria entre moderada i escassa,

produïda pel pas de sistemes frontals que, molt afeblits, travessen Catalunya. Els

estius solen ser secs. Es localitza a Ponent, a la Catalunya Central i a la Plana de

Vic.

PMA = 350 – 850 mm

RPE = Màxim tardor i primavera; mínim estiu

TMA = 12 – 15 ºC

AAMT = 17 – 20 ºC

o Clima prelitoral: caracteritzat per precipitació moderada produïda per masses d’aire

procedents del mediterrani, preferentment a la tardor.

PMA = 600 – 1.000 mm

RPE = Màxim tardor i primavera

TMA = 11 – 15 ºC

AAMT= 15 – 18 ºC

o Clima litoral: caracteritzat per una precipitació moderada i una gran influència del

mediterrani, preferentment a la tardor o a finals de l’estiu.

PMA = 500 – 750 mm

RPE = Màxim tardor

TMA = 14,5 – 17 ºC

AAMT = 14 – 15 ºC

2.1.3.2. Precipitació màxima diària esperada per diferents períodes de retorn

Per a valorar la precipitació màxima diària esperada a Catalunya s’ha fet ús de l’estudi

referenciat a l’Annex 8.3.1 realitzat en base a informació de precipitació diària facilitada per

l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), corresponent a un total de 145 estacions

pluviomètriques distribuïdes arreu de Catalunya i de les quals es disposa de sèries prou

representatives. Les dades diàries representen el què s’anomena “dia pluviomètric” (període

comprès entre les 07:00 T.U.C. d’un dia i la mateixa hora del dia següent).

A continuació es comenta el contingut dels mapes corresponents a la precipitació màxima

diària esperada a Catalunya per als períodes de retorn de 2, 10, 50, 100 i 500 anys, com a

il·lustració gràfica dels resultats de l’estudi.

La distribució espacial resultant que localitza els valors màxims i mínims és idèntica per als

cinc mapes i és producte directe de la metodologia utilitzada. A grans trets, es pot dir que les

àrees on es pot esperar un màxim de precipitació diària es localitzen a la meitat est de

Catalunya, a les zones més altes del Pirineu i al terç sud de Catalunya i que les àrees on cal

esperar una mínima precipitació diària coincideixen en gran part amb la Depressió Central,

estenent-se des del seu extrem occidental fins a l’altiplà del Lluçanès i la Plana de Vic.

Com a resultat de l’estudi de precipitacions extremes diàries a Catalunya, a continuació es

representen 5 mapes, corresponents als períodes de retorn de 2, 10, 50, 100 i 500 anys.

Mapa 2.2. Estimació dels valors esperats de precipitació màxima diària (l/m2) per a un

període de retorn de 2 anys











Mapa 2.2. Estimació dels valors esperats de precipitació màxima diària (l/m2) per a un període de retorn de 2 anys





2.1.3.2.1. Comentari dels mapes

A la meitat est de Catalunya els màxims més destacats dibuixen una línia que segueix la

Serralada Prelitoral, des de Montserrat i Sant Llorenç del Munt, cap al Montseny i les Guilleries

i que s’estén en direcció nord tot seguint la Serralada Transversal fins arribar al Pirineu

Oriental, des d’on s’estén a l’oest fins el sector del Moixeró i cap a l’est per les Alberes fins al

mar. L’indret on es poden esperar valors màxims per a les precipitacions diàries extremes és la

zona de les Guilleries, però també són molt destacats els màxims resultants a la zona

compresa entre les capçaleres dels rius Ter i Muga i la zona del cap de Creus.

Al Pirineu es destaquen altres zones on cal esperar precipitacions diàries importants,

coincidents també amb les zones de major altitud. La més destacada se situa al nord de la

Cerdanya, a la zona compresa entre els pics de Perafita i de Puigpedrós, i una altra secundària

a l’oest, a la divisòria d’aigües de les conques de la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana

i la Garona.

A tot el terç sud de Catalunya es defineix també una àrea de màxims per a la precipitació

diària acumulada definida al voltant de la Serralada Prelitoral, des de les muntanyes de Prades

fins al Montsià i que s’estén en direcció oest, fins els Ports. Els màxims més importants se

situen sobre als Ports, a la Serra de Cardó a la franja litoral que envolta tot el golf de Sant

Jordi i finalment, a la meitat nord del delta de l’Ebre.

En comparar aquests mapes amb els de precipitació mitjana anual a Catalunya (Atles Climàtic

de Catalunya, 1996), s’observa una gran similitud en la seva distribució espacial. Les zones on

s’estima un valor màxim per a la precipitació màxima diària descrites anteriorment tenen

molta semblança amb àrees de la Catalunya més plujosa, on se superen els 700 mm. Ara bé,

també es detecten àrees de màxims dibuixades dins el què es pot considerar la Catalunya

seca, cap de Creus i golf de Sant Jordi, on la precipitació mitjana anual se situa entre els 500 i

600 mm, però en canvi són indrets on es donen els valors màxims per a la precipitació diària

més importants.



Pel que fa a la distribució de mínims més destacats, d’una banda existeix una gran coincidència

amb la Catalunya més seca, és a dir, l’extrem occidental de la Depressió Central que es

dibuixa en el mapa de precipitació mitjana anual. Altres zones de mínims coincideixen amb les

ombres pluviomètriques ben conegudes de la vall de la Noguera de Cardós, o de les terres de

l’Alt Urgell. D’una banda la Val d’Aran o La Plana de Vic són àrees de la Catalunya plujosa que

en canvi presenten mínims pel que fa a l’estimació de valors màxims per a la precipitació

diària. A la franja litoral cal fer esment dels mínims situats al Garraf - Alt Penedès i al Camp de

Tarragona, els quals delimiten un màxim relatiu al voltant d’una àrea que coincideix prou bé

amb la delimitació comarcal del Baix Penedès.

En observar com evolucionen els valors dels màxims i mínims quan s’incrementa el temps de

període de retorn, de 2 a 500 anys, s’observa que la diferència entre ambdós valors també

s’incrementa fins arribar a duplicar-se.

A continuació s’esmenten els trets més importants del Mapa 2.2, Mapa 2.3, Mapa 2.4, Mapa

2.5 i Mapa 2.6, referents a la precipitació màxima diària esperada per diferents períodes de

retorn.



El valor de les isolínies d’aquest mapa varia entre un mínim de 40 mm i un màxim de 100 mm,

i l’equidistància entre isolínies és de 10 mm.

El mapa corresponent a un període de retorn de 2 anys mostra que es poden donar 40 mm a

tot Catalunya.

Els valors màxims de precipitació diària extrema per sobre els 80 mm es troben localitzats a

Sant Llorenç del Munt, al Montseny, a les Guilleries, a l’àrea que va des de la Serralada

Transversal fins arribar al Pirineu Oriental, des del sector del Moixeró fins les Alberes,

destacant fins i tot valors per sobre els 100 mm a les Guilleries i a la part nord del Ripollès.

També s’arriba a valors per sobre els 80 mm a la franja litoral del golf de Sant Jordi, als Ports,

a la zona de la Pica d’Estats, a la divisòria d’aigües de les conques de la Noguera Pallaresa i la

Ribagorçana i finalment al nord de la Cerdanya, entre Perafita i Puigpedrós.

Pel què fa als valors mínims de precipitació diària extrema, cal destacar la Depressió Central,

amb valors inferiors als 50 mm, assolint fins i tot valors inferiors als 40 mm a la confluència

entre el Segre i el Cinca.



El valor de les isolínies d’aquest mapa varia entre un mínim de 50 mm i un màxim de 180 mm,

i l’equidistància entre isolínies és de 10 mm.

Per una banda, els valors màxims per a la precipitació diària extrema apareixen al voltant de la

Serralada Transversal, més concretament damunt les Guilleries, i a l’extrem del cap de Creus,

amb un màxim superior als 180 mm.

Al nord del país també destaquen altres màxims: un localitzat a la part nord del Ripollès, i un

segon al nord de la Cerdanya, entre Perafita i Puigpedrós. Tots dos màxims assoleixen valors

de precipitació per sobre els 160 mm.

A l’extrem sud de Catalunya es defineixen tres màxims amb valors per sobre els 140 mm,

centrats als Ports, a la franja litoral que envolta el golf de Sant Jordi i a l’extrem del delta de

l’Ebre.

Altres màxims relatius apareixen a la zona del massís de Montserrat i a la confluència entre les

comarques de l’Alta Ribagorça i els Pallars, amb valors per sobre els 130 mm.



Per altra banda, els mínims coincideixen amb la Vall de Cardós, les terres de l’Alt Urgell, la

conca de Tremp, el Baix Penedès i la Depressió Central, estenent-se fins al Pla de Lluçanès, la

Plana de Vic, la Serra de Prades, amb valors entre 60 i 90 mm, destacant valors inferiors a 60

mm, un a la zona on conflueixen el Segre i el Cinca i l’altre entre les comarques del Pla d’Urgell

i l’Urgell.


període de retorn de 50 anys.

Les isolínies d’aquest mapa varien entre un mínim de 80 mm i un màxim de 220 mm, i

l’equidistància entre les isolínies és de 20 mm.

En aquest mapa, es pot fer una divisió territorial similar a la del mapa anterior pel què fa a la

distribució de màxims i de mínims.

A l’extrem del cap de Creus apareixen els valors màxims de precipitació diària extrema per

sobre els 240 mm. Altres màxims es donen a l’extrem sud de Catalunya, al nord de la

Cerdanya i a la zona que va des de Montserrat i Sant Llorenç del Munt, cap al Montseny i les

Guilleries, estenent-se cap a la Serralada Transversal, fins el Pirineu Oriental, fins el cap de

Creus, amb valors de les isohietes superiors als 200 mm.

Cal destacar també els tres màxims relatius a la zona de confluència entre l’Alta Ribagorça i els

Pallars, al massís de Montserrat i als Ports, amb valors superiors als 180 mm.

Els valors mínims per a la precipitació diària extrema apareixen sobre la Depressió Central,

estesa cap el Camp de Tarragona, la conca de Tremp, la Vall de Cardós, el Pla de Lluçanès i la

Plana de Vic, amb valors per sota de 80 mm a la zona centrada al Segrià, les comarques del

Pla d’Urgell i l’Urgell i la Panadella.




l’equidistància entre les isolínies és de 20 mm.

En aquest mapa contrasten, novament, els mínims de precipitació de la Catalunya seca,

localitzats geogràficament a la Depressió Central, amb els màxims corresponents a la zona

nord-est de Catalunya.

Els valors màxims també apareixen a les mateixes zones que en el mapa anterior, però amb

valors més alts. Així, s’obtenen valors de precipitació diària importants al cap de Creus, amb

valors de precipitació per sobre 280 mm, i al Massís de les Guilleries i nord de la Cerdanya,

amb valors per sobre els 260 mm. Altres màxims relatius es troben a la franja litoral que

envolta tot el golf de Sant Jordi i l’extrem del delta de l’Ebre, amb valors superiors als 220

mm.

Pel que fa a la distribució de mínims els valors més destacats, per sota els 120 mm, apareixen

a la Vall de Cardós, al que seria la delimitació comarcal del Baix Penedès, i a dins l’àrea

definida per la depressió Central, el Pla de Lluçanès, la Plana de Vic, la conca de Tremp,

estenent-se cap al Camp de Tarragona. Cal destacar el mínim centrat al Segrià, amb valors per

sota els 80 mm.




l’equidistància entre isolínies és de 20 mm.

Els valors màxims de precipitació diària extrema apareixen a l’extrem del cap de Creus, amb

un valor superior a 360 mm. Altres màxims importants destaquen al nord de la Cerdanya, amb

valors de 340 mm, a la zona de les Guilleries, amb valors de 320 mm, i a la Franja Litoral que

envolta el golf de Sant Jordi i l’extrem del delta de l’Ebre, llocs on s’arriben a superar els 300

mm.



Els valors mínims es localitzen de nou a la Depressió Central, amb mínims absoluts inferiors a

120 mm, fins i tot amb valors inferiors als 80 mm, a la part més occidental del Segrià.

2.1.3.3. Estudi de freqüència d’ocurrència de situacions meteorològiques de

risc per a la precipitació acumulada en 24 hores

L’objecte de l’estudi és valorar a quines zones de Catalunya s’han donat amb més freqüència

les anomenades Situacions Meteorològiques de Perill (SMP) per a la precipitació diària que el

Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha definit. Els llindars que defineixen una SMP són els

següents:

SMP grau 1, 2 i 3 SMP de grau 4, 5 i 6

Precipitació acumulada 100 mm / 24

hores

Precipitació acumulada 200 mm/ 24

hores

2.1.3.3.1. Estudi de freqüència

L’estudi s’ha realitzat fent ús de la base de dades històriques facilitades per l’AEMET,

corresponents a 824 estacions pluviomètriques.

La metodologia s’explica a l’ANNEX 8. amb detall, i els resultats es presenten en forma de

mapes o de taula i són els següents:

· Superació de llindars corresponents a una SMP

· Taula annex 8.2: Superació de llindars corresponents a una SMP i valor màxim de precipitació

diària en tota la sèrie

En aquests mapes es mostra el nombre de vegades que en la sèrie de dades de cada estació

s’han superat els llindars corresponents a l’SMP. També s’hi mostra el valor màxim de

precipitació acumulada en 24 hores, juntament amb el dia en què es va donar aquest valor.

Per valorar la freqüència d’ocurrència s’ha definit el coeficient C de la següent manera: C =

A/B, on A ve definida com el número de dies de tota la sèrie de dades en què s’ha superat el

llindar fixat, i B com el número que pot donar una idea aproximada de cada quants anys s’ha

superat el llindar fixat.

Conclusions

En relació a la superació dels llindars de SMP de grau 1, 2 i 3:

Les zones del Pririneu oriental, del Litoral, i del Prelitoral són llocs on la superació ha estat

més freqüent, amb un valor de 1/C1 entre 0 i 10 anys. S’ha vist que fins i tot dins

d’aquestes zones, hi ha estacions on la freqüència d’ocurrència és encara més alta, amb

valors de 1/C1 entre 0 i 3 anys, com ara les àrees més altes del Pirineu oriental, la

Serralada Transversal, les Guilleries i el Montseny, així com gran part del l’extrem sud del

país, i gran part de les comarques del Baix Ebre i del Montsià.

Les zones on ha sigut menys freqüent la superació del llindar són la Val d’Aran i el Pla de

Lleida.

A la resta del país s’ha vist que la superació ha estat d’un cop com a mínim al llarg de tota

la sèrie de dades, amb valors de 1/C1 entre 20 i 40 anys.

En relació a la superació dels llindars de SMP de grau 4, 5 i 6:

S’ha pogut comprovar que en tot el període de funcionament de la gran majoria

d’estacions, sobretot a gran part de la Depressió Central, des del Pla de Lleida fins a

l’altiplà del Lluçanès i la Plana de Vic, no s’ha superat mai el llindar corresponent.

Al Litoral, Prelitoral i Pirineu oriental, destacant sobretot àrees del nord-est del país, en tota

la sèrie de dades de cada estació s’ha superat el llindar, com a mínim, una vegada.



2.1.4. Conques i divisió de conques

L’Agència Catalana de l’Aigua fa a continuació una descripció general de les conques de

Catalunya. El text complert sobre la descripció de les conques de Catalunya és a l’Annex 8.1.1.

2.1.4.1. Introducció

Catalunya es troba situada al nord-est de la Península Ibèrica, entre la mar Mediterrània, els

Pirineus, l’Aragó i la Comunitat Valenciana. La seva orografia ve estructurada per dues grans

unitats: la serralada pirinenca, on s’assoleixen altituds superiors als 3.000 m, i les serralades

litoral i prelitoral, on destaquen els 1.712 m del Montseny.

El territori muntanyós i les diferencies altitudinals remarcables confeccionen una xarxa

hidrogràfica que està condicionada entre d’altres per dos factors: el sòl i la coberta vegetal. A

la multitud de combinacions naturals possibles, roca nua, sòls agrícoles amb conreus herbacis,

arbustius i arboris, de secà o regadiu, prats alpins al Pirineu, boscos de diverses espècies de

coníferes, de plannifolis i de caducifolis, garrigues, brolles seques, aiguamolls litorals, etc., s’hi

afegeix l’originada per la presència i activitats humanes: alteracions de la coberta vegetal,

assentaments humans, grans vials etc.

L’ocupació del territori, amb la seva consegüent impermeabilització, a la que s’ha d’afegir

l’afecció al drenatge natural de les aigües pluvials per l’efecte barrera, ha anat augmentant

sobretot en les darreres dècades amb actuacions urbanístiques, noves vies de comunicació,

etc. que han suposat severs impactes sobre el traçat de les lleres i sobre els terrenys que les

envolten. Aquesta severa transformació ha tingut una forta incidència sobre el natural

discórrer de l’aigua, des de diversos punts de vista: transformació pluja-escorrentiu,

propagació de riuades, i augment del risc i perillositat respecte als danys que aquestes poden

causar al haver estat ocupades zones potencialment inundables.

2.1.4.2. Conques hidrogràfiques

El potencial hidrològic de Catalunya està integrat per la xarxa hidrològica superficial i pel

conjunt d’àrees hidromorfològiques subterrànies. Tenint en compte la finalitat d’aquest estudi,

realitzar l’anàlisi del risc ocasionat per avingudes, en aquest apartat es presentarà

somerament la xarxa hidrològica superficial, que té una extensió d’uns 70.500 km lineals i

ocupa una superfície territorial de més de 32.000 km2, amb l’objectiu de tenir una visió

general de la mateixa.

La xarxa hidrològica superficial es divideix a nivell administratiu i legal en dos grans conques

de similar extensió que abasten tot el territori català (Mapa 2.7):

Les Conques Internes de Catalunya, d’extensió superior als 16.300 km2 i uns 36.900

km lineals, que inclou tots aquells cursos que desguassen al Mediterrani al nord de

l’Ebre, constituents de l’antiga Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental; destaquen

com a cursos principals de sud a Nord: el Francolí, el Gaià, el Foix, el Llobregat, el

Besòs, la Tordera, el Ter, el Fluvià i la Muga.

D’altra banda les Conques Intercomunitàries de Catalunya, amb superfície superior als

15.700 km2 i uns 33.600 km lineals, conformades per la resta de cursos fluvials no

inclosos en l’anterior classificació, on hi destaquen tres grans conques: la de l’Ebre, la

de la Garona i la de la Sénia.



Mapa 2.7. Xarxa hidrogràfica de Catalunya. Font: figura elaborada per l’Agència Catalana

de l’Aigua a partir de les cobertures de xarxa hidrogràfica E1:50.000

2.1.4.2.1. Les conques internes

LA MUGA

El primer curs fluvial important de Catalunya pertanyent a les Conques Internes, de nord a

sud, és la Muga, que neix al Pla del mateix nom entre els Puig de la Llibertat i el Montnegre en

zona frontenera amb França i amb un recorregut de 64,7 quilòmetres (tots ells per la mateixa

comarca) va a parar a l’àmplia maresma que conformen els Aiguamolls de l’Empordà,

convertits avui en parc natural. Els seus afluents principals són l’Arnera (nodridor en

capçalera juntament amb el riu principal de l’embassament de Boadella), rep les

aportacions del Llobregat de la Muga amb el Ricardell i l’Orlina per l’esquerra i del Manol

per la dreta.

Regulat el riu en capçalera per l’embassament de Boadella. el qual té una doble finalitat:

abastament a Figueres i regadiu d’una extensa zona de la conca, finalitza el seu curs a la part

nord dels Aiguanollls de l’Empordà.

EL FLUVIÀ

El Fluvià neix d’un seguit de torrenteres que baixen des del nordest de la Serra de Cabrera per

la zona de Falgars fins a la Plana d’en Bas i segueix el seu curs al llarg dels seus 97,2

quilòmetres de recorregut entre dos dels més singulars parcs naturals de Catalunya: el de la

zona volcànica de la Garrotxa i el dels Aiguamolls de l’Empordà.

Els afluents que el Fluvià rep a les zones de capçalera aniran configurant en els trams mitjà i

final el riu principal fins la desembocadura a Sant Pere Pescador. Aquests tributaris principals

procedents de les muntanyes són: La riera de Bianya amb el Riudaura, el Llierca amb la

riera d’Oix i de Beget, el Turonell, el Borró i el Ser.

Hi ha dues particularitats que diferencien aquest curs fluvial amb respecte a d’altres de les

Conques Internes: curiosament no disposa de cap embassament i, per tant, no està regulat i

d’altra banda els cursos mitjà i final, des de poc més avall de Besalú fins Sant Pere Pescador,

estan dominats per tot un seguit de meandres que ens donen una idea del poc pendent del riu

en els esmentats trams.



El riu finalitza el seu curs a la part sud dels Aiguamolls de l’Empordà.

EL TER

El riu Ter, amb 208,3 quilòmetres de longitud, és un dels més llargs de Catalunya i també un

dels més singulars. Neix a Ulldeter, prop del límit amb França, en el municipi de Setcases.

Després arriba a Camprodon on rep les aigües del Ritort i més tard a Sant Joan de les

Abadesses i a Ripoll on se li uneix el Freser que prèviament ha rebut les aportacions del

Rigat a Ribes de Freser i el Merdàs a la població de Campdevànol.

Ja des de Ripoll el riu té una nítida vocació industrial, que conserva al seu pas per Sant Quirze

de Besora, Torelló i Manlleu, on el traçat del riu dibuixa una sèrie de meandres abans de nodrir

l’embassament de Sau, desprès de rebre la riera de Vallfogona, el Ges, la riera de

Sorreig i el Gurri amb el Meder, immediatament després els de Susqueda i el Pasteral

amb la riera Major i la de Rupit. El riu s’obre camí a través de la Serralada Transversal i

entra a les Guilleries just per la zona on es troba el conjunt d’embassaments anomenats la

“ruta pantanera” del Ter. Pel Pasteral surt a la zona plana i de suaus pendents del Gironès.

A peu de presa de Sau comença l’embassament de Susqueda, sens dubte un dels més

espectaculars de tot Catalunya, construït per la iniciativa privada per a la generació d’energia

elèctrica en un entorn privilegiat de natura salvatge com són les Guilleries.

Desprès del Pasteral va incrementant el seu cabal per les aportacions que successivament li

fan el Brugent, la Riera d’Osor i el Llémena.

El Ter s’acosta a Girona, la ciutat dels quatre rius (el Ter, l’Onyar, amb la Gotarra, el

Galligans i el Güell), endinsant-se a continuació en el congost de Sant Julià de Ramis, on rep

el Terri. El riu recorre mansament la plana al·luvial fins a arribar a Torroella de Montgrí i

desemboca en una àmplia platja, al sud de l’Estartit i davant les illes Medes, formant amb la

Muga i el Fluvià una mena de trident fluvial entre aquestes illes i el Golf de Roses.

El Daró en condicions normals i per a cabals baixos segueix el curs vell fins la desembocadura

a la zona les Basses d’en Coll però per a uns alts cabals es derivat a Gualta fins al marge dret

del Ter.

Al finalitzar la dècada dels anys 50 del passat segle, es va decidir que l’abastament de

Barcelona s’hauria d’assegurar mitjançant una transferència de recursos del riu Ter. Aquest fet

va propiciar la construcció dels embassaments de Sau i el Pasteral (de titularitat pública) i del

de Susqueda (de titularitat privada) amb destinació de l’aigua a usos hidroelèctrics.

L’abastament a Barcelona es fa mitjançant una gran canonada que surt des del Pasteral i

arriba a Cardedeu on hi ha la planta de tractament; d’aquest lloc arriba fins la planta

d’emmagatzematge i distribució de la Trinitat. Després la companyia Aigües de Barcelona se’n

fa càrrec de la xarxa de distribució.

LA TORDERA

Neix en ple cor del Parc Natural del Montseny i els seus torrents precursors baixen dels

màxims cims del massís: Turó de l’Home, les Agudes i Matagalls.

Des del Coll de Sant Marçal fins a Sant Celoni, aquest riu presenta totes les característiques

comuns als rius de muntanya encara que la part veritablement salvatge de la Tordera arriba

fins a Sant Esteve de Palautordera que és on comença a obrir-se la vall. Després, una vegada

arriba als contraforts del Montnegre, l’orografia l’obliga a girar a l’esquerra orientant-se cap al

nord-est i seguint paral·lel a la carretera C-35 i a l’autopista A-7. En arribar a Hostalric gira a

la dreta i s’orienta cap al sud-est per anar plàcidament camí de la desembocadura entre

Malgrat i Blanes.

És a partir de Sant Celoni, quan la Tordera ha adoptat una circulació còmoda i tranquil·la, quan

rep els afluents principals: rieres de Vallgorguina, Gualba, Breda, Fuirosos, Arbúcies i

Santa Coloma.



Seu d’un important assentament industrial, el riu segueix el seu curs tranquil després de Sant

Celoni entre la carretera i l’autopista i passa pels termes de Sant Feliu de Buixalleu, Hostalric i

Fogars de Tordera entre d’altres. Tot aquest tram des de Sant Celoni fins a Hostalric ha estat

progressivament urbanitzat sobre tot amb polígons industrials on tradicionalment s’hi ha

establert indústries químiques potencialment contaminants. El tram final fa de divisòria entre

l’Alt Maresme i el començament de la Costa Brava i s’hi forma un delta en el qual el regadiu de

l’extensa zona agrícola de Tordera, Palafolls i Malgrat, conviu amb el desenvolupament

d’instal·lacions destinades a allotjar turistes, essent les ocupacions de zones inundables més

importants les produïdes pels càmpings situats al delta, al T. M. de Malgrat. Aquest delta

també ha allotjat la primera planta dessaladora construïda a Catalunya.

La conca de la Tordera no disposa de més embassament d’importància que el de Santa Fe

del Montseny, situat en ple Parc Natural, a la capçalera de la Riera de Gualba. És de

titularitat privada i està destinat a l’aprofitament hidroelèctric, en tres centrals successives. La

seva tipologia és de gravetat i té una capacitat d’1 hm3, amb 23 m d’alçada i 160 m de

longitud de coronació.

EL BESÒS

El Besòs és un riu un xic excepcional a causa de diversos factors, tant històrics com geogràfics

i a causa del fet definitiu d’ésser un dels dos rius de la ciutat de Barcelona. Hi ha dos rius o

braços principals que formen el Besòs: són el Congost i el Mogent.

El Congost neix a la comarca d’Osona a peus de Collsuspina i els seus torrents baixen cap a la

plana buscant el curs principal. Poc després de Centelles s’obre pas per un estret congost –que

li dóna el nom- deixant a l’oest els Cingles de Bertí i a l’est el vessant de ponent del Montseny.

No serà fins a prop de la Garriga quan el riu surti a la zona plana i s’enfili en direcció a

Granollers, Montornès i Montmeló.

En aquest tram rep els cabals dels torrents i rieres de muntanya el més important dels quals

és la riera de l’Avencó que s’uneix al Congost a la població d’Aiguafreda.

Després d’abandonar la Garriga i vorejar l’Ametlla del Vallès, aigua avall de Granollers, a

Montmeló, s’uneix amb el Mogent, i ja com a Besòs accepta els cabals, no sempre regulars,

del Tenes, de la riera de Caldes i del Ripoll amb el riu Sec i i de la riera de Sant Cugat.

El Mogent rep les aportacions del vessant sud-oest del Montseny i són les rieres de

Vilamajor i de Cànoves les que tenen una major significació. Drena les poblacions de

Cànoves, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Pere de Vilamajor, Vilalba Sasserra, Llinars i

Cardedeu. Al final s’uneix amb el Congost entre Montornès i Montmeló.

Antigament les aigües del Besòs s’havien aprofitat per a l’abastament de les poblacions

situades als seus marges mitjançant la utilització d’aigües subterrànies, històricament de gran

qualitat, fet que torna a ser una posibilitat.

La orografia de la seva conca, els pendents dels seus afluents i el règim de vents inherent a

una conca mediterrània, units a la gran ocupació urbanística del darrer mig segle, palesen la

paradoxa de que aquest riu, quasi bé amb cabals baixos, sigui capaç de transportar cabals de

l’ordre de 2.500 m3/seg en temps d’aiguats.

El Besòs desemboca a la Mediterrània per Sant Adrià després d’haver deixat enrere Santa

Coloma i Badalona en una zona de parc urbà fluvial. Forma un delta que, malgrat no ser gaire

important, ha modificat la costa substancialment.

Aquesta conca, a causa de la seva irregularitat i topografia, no disposa d’embassaments

reguladors. Només n’hi ha un de petit, el de Vallforners a la riera del mateix nom –després

riera de Cànoves- que es va fer per la iniciativa privada amb l’objectiu de servir a les

necessitats del reg.



EL LLOBREGAT

El Llobregat és el nervi de Catalunya, una espina dorsal que s’allarga 156,5 quilòmetres, des

de les anomenades fonts de Llobregat (un dels brolladors més espectaculars del Principat a

Castellar de n’Hug) fins a la seva desembocadura al Prat.

Tot just iniciat el seu periple ja pateix diversos aprofitaments i visita la fàbrica modernista de

ciment de Clot de Moro, la més antiga del país (avui fora de servei), i a La Pobla de Lillet es

troba amb l’Arija, continuant el seu curs fins a Guardiola de Berguedà, on s’incorpora el

Bastareny que és el gran afluent de capçalera, doncs les seves fonts, l’Adou del Bastareny,

poden aportar tant cabal com les del Llobregat mateix.

Més avall rep la riera de Saldes i poc després comença l’embassament la Baells, regulador

dels seus cabals. La riera de Merdançol o de Vilada, afluent per l’esquerra forma el vas

esquerre de la presa.

És a partir de Berga on el Llobregat assoleix el privilegi d’ésser el riu més aprofitat del món.

Des de les èpoques d’esplendor de la indústria del tèxtil és normal contemplar la llera del riu

seca, mentre que el seu cabal discorre per canals laterals al llarg del recorregut que nodreixen

la gran quantitat de petits salts hidroelèctrics que produïen l’electricitat necessària per al

funcionament de les fàbriques situades en ambdós marges del riu, cada fàbrica amb la seva

colònia. Actualment, desaparegudes les colònies, només queden actives les turbines per

produir energia elèctrica i incorporar-la a la xarxa general.

Prop de Manresa, després d’acceptar a la riera de Merlés i a la Gavarresa, formada per la

unió de les rieres de Relat, de Segalers i d’Oló, el Llobregat rep la riera de Calders prop

de Navarcles i la riera de Mura, tots ells per l’esquerra.

El principal afluent per la dreta és el Cardener, riu que neix als vessants de la serra del Port

del Compte, prop de la Coma i la Pedra. Va descendent i abans d’arribar a Solsona, que queda

a la dreta, forma l’embassament de la Llosa del Cavall (el primer gran embassament

projectat i construït per la Generalitat de Catalunya). Després el riu forma l’embassament de

Sant Ponç i continua en direcció a Cardona. Més avall rega Manresa. Els seus afluents més

importants són les rieres d’Aiguadora, de Rajadelli la riera de Guardiola o de Cornet.

És un dels eixos de la revolució industrial de Catalunya, visible en els nuclis tèxtils de Cardona,

Súria, Callús i Manresa, sense oblidar la importància durant molts anys de les mines de

potassa, encara en actiu a Súria i les de sal a Cardona.

Aquestes últimes, des de l’any 2.000 estan patint un esfondrament per dissolució de la sal a

causa de la infiltració de les aigües fluvials. Els problemes han sigut tan grans que s’ha hagut

de desviar el riu tot anul·lant un meandre.

Després de Manresa, al terme municipal de Castellgalí, el Cardener s’uneix al Llobregat en el

lloc anomenat la Torre del Breny, prop de la població de Sant Vicenç de Castellet.

Quan el Llobregat arriba a Castellbell i el Vilar ja té certa entitat perquè ha rebut les principals

aportacions procedents de les zones muntanyoses.

El riu rep les rieres de Marganell, Castellet, Magarola i del Morral, continuant fins a

Martorell, on s’incorpora pel marge dret l’Anoia, veritable eix de comunicació entre les terres

de l’interior i les del litoral.

L’Anoia neix d’un seguit de torrenteres (Veciana, Gran i de Sant Pere), que baixen dels

altiplans de Calaf als aiguavessants que formen la depressió central i a la conca d’Odena, on

està situada la ciutat d’Igualada.

Un cop rebassada la zona d’Igualada, el riu rep pel marge dret els cabals de la riera de

Carme i del Riudebitlles, aquest ja prop de Sant Sadurní d’Anoia on també, per la dreta rep

la riera de Lavernó, i a continuació el riu gira bruscament 90º en direcció nord-est, en topar

amb el massís de Garraf-Ordal. Finalment l’Anoia arriba a Martorell on es produeix la

confluència amb el Llobregat.



EL Llobregat entra a Martorell pel congost del mateix nom obrint-se pas a través de la

serralada pre-litoral. Aquesta població compta amb una poderosa indústria química (Solvay i

altres) la instal·lació de la qual ha estat propiciada per la seva situació estratègica en el pas

fluvial. Hi ha diversos ponts sobre el Llobregat en un breu tram: el pont romà, anomenat del

Diable, el de la carretera de Terrassa construït per la Diputació de Barcelona, el de l’Autopista

AP-7 que el sobrevola, el dels FFCC de la Generalitat, el de l’Autovia A-2 i el de l’AVE.

Després, el Llobregat continua el seu descens i rega les poblacions de Sant Andreu de la Barca,

el Papiol, Molins de Rei, Sant Vicenç dels Horts, Sant Feliu, Sant Joan Despí, Sant Boi,

Cornellà, l’Hospitalet i el Prat. Prop del Papiol rep la riera de Rubí formada per la de les

Arenes i la de Palau, de trist record doncs durant les inundacions de setembre de 1962 va

causar grans estralls materials i humans i van morir-hi moltes persones.

Una vegada que ha deixat enrera Martorell, el Llobregat va avançant per les poblacions

esmentades amb anterioritat rebent diverses rieres a banda i banda i per la seva zona deltaica

regant els fèrtils camps de conreu que disposen de dos canals principals: el Canal de l’Esquerra

o de la Infanta i el Canal de la Dreta. També la indústria té un paper preponderant en aquesta

zona del delta gràcies a les possibilitats que ofereix el riu i els seus aqüífers associats.

La zona del delta del Llobregat ha sofert una gran transformació paisatgística en favor de les

necessitats de la gran conurbació barcelonina. La incessant demanda d’infrastructures i serveis

de tot tipus ha reduït la zona deltaïca, doncs no hem d’oblidar que allà s’assenten, a més de

productives zones agrícoles, grans indústries, el port, l’aeroport, zones humides d’especial

protecció i grans vies de comunicació.

Mereix menció especial la planta que Aigües de Barcelona té al marge esquerre del Llobregat a

Sant Joan Despí on capta aigües tant superficials com subterrànies per a l’abastament de

Barcelona i els seus voltants. Més amunt a Abrera també està ubicada la planta potabilitzadora

d’ATLL.

El Llobregat arriba al mar per un primer tram final endegat de 5 km de longitud que es va

realitzar com a conseqüència de la riuada de novembre de 1982 i que va des de l’antiga

autovia de Castelldefells fins el pont de Mercabarna. Posteriorment amb el desviament del riu i

totes les obres que s’han dut a terme, l’últim tram del curs fluvial arriba al mar també

endegat.

A la zona final del Llobregat es troba la gran depuradora urbana de Barcelona (Depurbaix), que

recull les aigües brutes de gran part de les poblacions properes.

EL FOIX

El riu Foix amb 48,7 quilòmetres de longitud i una conca de 312 km2 és un riu típic del vessant

mediterrani: Neix a la serralada prelitoral a les Gorges del Foix, prop de la Llacuna, travessa la

depressió del Penedès i trenca la serralada litoral obrint-se al mar per la plana de Cubelles.

Discorre per tres comarques històricament unides, l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf.

Aquest riu té dos afluents principals per la banda dreta que contribueixen a augmentar els

reduïts cabals que normalment hi passen.

La riera de Pontons baixa de la població del mateix nom i neix més amunt d’aquesta, sent el

punt més alt d’aigües permanents del Foix i unint-se a aquest prop del veïnat de la Bleda, a

l’oest de Vilafranca del Penedès.

La riera de Marmellar procedeix de la zona altiplànica del Pla de Manlleu (T.M.

d’Aiguamúrcia, a l’Alt Camp) i s’uneix amb el riu principal poc abans de la cua de

l’embassament de Foix, a mig camí entre l’Arboç i Castellet.

També rep altres afluents menys importants com les rieres de Llitrà, torrent de la Bruixa i

de la Múnia.



Després de la unió amb la riera de Marmellar, el riu Foix discorre formant la cua de

l’embassament i passa fregant les parets del castell medieval de Castellet. A partir de la presa

baixa plàcidament i freqüentment ja sec en direcció a Cubelles i al Mediterrani lliurant les

escasses aigües al costat de la central tèrmica.

EL GAIÀ

El Gaià neix al voltant de Santa Coloma de Queralt, té una longitud de 65 km i una conca

allargada de nord a sud que compta amb una superfície de 424 km2.

Deixa Santa Coloma de Queralt i rega tres comarques (Conca de Barberà, Alt Camp i

Tarragonès) i els termes de Pontils, Querol, el Pont d’Armentera, Santes Creus (Aiguamúrcia),

Vila-rodona, Bràfim, Montferri, Vilabella, Salomó, Vespella, el Catllar, la Riera de Gaià i

Altafulla.

Al terme del Catllar, a la comarca del Tarragonès hi ha l’embassament de Gaià o del

Catllar, construït per la iniciativa privada i dissenyat per emmagatzemar les aigües procedents

de l’Ebre en el primer projecte de transvasament de 1973, aigües que mai van arribar. Per

aquesta raó la seva capacitat és molt superior a les aportacions naturals que la conca pot

subministrar. Aquest embassament en l’actualitat a més de ser regulador, s’utilitza per al reg i,

fonamentalment, per a les necessitats de la indústria petroquímica Repsol de Tarragona.

L’aigua és bombada a unes basses del marge dret i des d’aquest punt s’envia a Repsol -

Tarragona per canonada.

El Gaià desemboca al mar poc després d’abandonar a l’esquerra el terme d’Altafulla, si bé en

condicions normals aigües avall de l’embassament els cabals són nuls o pràcticament nuls.

L’embassament de Gaià es va acabar de construir l’any 1978.

EL FRANCOLÍ

El riu Francolí està format per tot un seguit de barrancs que baixen de la Serra de Llena de les

Muntanyes de Prades. Dos dels principals són el riu Milans que s’uneix amb el Francolí a

Vimbodí i el barranc de Tillars que deixa a la dreta el Monestir de Poblet i s’uneix amb el riu

principal a l’Espluga.

Però el veritable naixement del Francolí es considera que és la Font Major a l’Espluga doncs és

el punt més alt d’aigües permanents; a partir d’aquí el Francolí ja ha adquirit certa rellevància.

Aigua avall es troba Montblanc, capital de la conca de Barberà. Prop d’aquesta població rep

l’Anguera que és l’afluent principal pel marge esquerre

Després es dirigeix cap a la Riba on s’ha obert pas forçós pel congost situat entre els

contraforts de les Muntanyes de Prades i la Serra de les Guixeres. En aquesta població rep les

aigües del Brugent, riu que li aporta importants cabals.

Mes avall i pel seu marge esquerre, el torrent del Puig rega les terres de Valls, vila castellera

per excel·lència, i rep també el torrent de Vallmoll i un cop passat Alcover se li uneixen el

Glorieta i la riera de la Selva pel marge dret.

Continua el seu descens i passa pels polígons industrials del Morell, la Pobla de Mafumet i

Constantí on s’hi ha establert una poderosa indústria química que n’aprofita les aigües del

aqüífer.

Així, després de recórrer 59 quilòmetres i amb una conca de 833 km2, el Francolí lliura les

seves aigües al Mediterrani, desembocant dins del Port de Tarragona i discorrent abans molt a

prop de barris densament poblats com el del Serrallo, que han patit històricament grans

inundacions. Actualment, el tram final es troba endegat, encara que alguns ponts, sobretot el

del ferrocarril, continuen suposant autèntics “punts d’actuació prioritària” en avinguda.



LES RIERES DEL LITORAL

La descripció de la xarxa hidrogràfica de Catalunya quedaria incompleta si no es fa una menció

a les seves rieres costaneres, lleres en general no massa llargues, de caràcter quasi bé sempre

torrencials, que neixen a les muntanyes prelitorals i desguassen al mar impetuosament quan

les tempestes de la tardor, de gran virulència i amb elevades intensitats de precipitació en

curts terminis de temps, generen grans cabals que les lleres, als seus trams finals, són

incapaces d’absorbir a causa de la pràcticament total impermeabilització del territori per el

desenvolupament del sector turístic, de les segones residències, de l’agricultura d’hivernacle i

de l’efecte barrera que conformen les grans vies de comunicació que discorren paral·leles a la

costa.

Entre les nombroses rieres podriem esmentar, de nord a sud, la Valleta, el Ridaura, la de

Tossa, la de Lloret, la de Malgrat, Santa Susanna, Capaspré, Arenys, Caldes,

Llavaneres, Sant Simó, Argentona, Amell, Premià, Alella, Tiana, Conreria, Martí –

Pujol, Roja, Canyars, Sant Climent, Bagur, Ribes, la Piera, Santa Magdalena, La

Pastera, Sant Joan, la Cobertera, la Bisbal, Bonastre, l’Alforja i Maspujols entre

d’altres, podent esser però moltes d’altres conflictives puntualment.

Cal també esmentar l’especial configuració de Barcelona, tota ella assentada sobre un seguit

de relleus orogràfics que marquen les vies principals de drenatge de les aigües superficials.

Així el Turó de la Peira i el de la Creueta del Coll, el Mont Carmel i el Turó de la Rovira donen

lloc a la riera d’Horta, que aboca al mar.

La vessant nord del Turó de la Peira forma diverses rieres, com el torrent Perellada, la de Sant

Andreu i el torrent de Pujalet, que aboquen al riu Besòs.

Les rieres del sud de la Creueta del Coll, el Turó de la Rovira i el Carmel, com ara el torrent de

Can Vidalet, el del Pecat i el del Pregó, anaven a parar al mar i després de la regressió marina,

a la badia de les Falsies.

El torrent de l’Olla recollia les aigües de la riera de Vallcarca, les quals s’escolaven entre la

Creueta del Coll i el Tibidabo, i les aigües del tàlveg format per la Creueta del Coll i el Turó del

Putxet. Anava fins al mar pel NE del Mont Tàber.

L’altra vessant del Putxet, en confluència amb la vessant del Turó de Monterols, formava la

riera de Collserola, que duia les aigües fins al mar al ponent del Mont Tàber.

A ponent de l’eix Numància – Sant Joan Bosco – Major de Sarrià, les rieres de Sants, el torrent

Escuder i el torrent Mariner, van a parar a la riera Blanca, que entrava al mar al SW de

Montjuïc.

ELS LLACS. EL LLAC DE BANYOLES

Bastants més d’un centenar de llacs de muntanya pertanyen també a aquesta xarxa

hidrològica superficial, en les capçaleres de molts del nostres rius. Intentar la seva descripció

detallada ultrapassa l’àmbit d’aquest treball la qual cosa no ens impedeix concentrar el

esforços narratius en el llac més important i significatiu de tot Catalunya: el de Banyoles.

La seva longitud, en el seu eix major, nord – sud, és de 2.150 metres; la seva forma

superficial està constituïda per dos lòbuls de 750 i 620 metres d’amplada connectats per una

franja de 250 metres. La profunditat màxima és de 40 metres i la mitjana de 15. Hi ha llocs,

però, on s’han descobert embuts de sorgència que arriben als 120 metres. La superfície de

l’estany és d’1,18 quilòmetres quadrat i la capacitat de 17 hm3.

El cabal d’entrada d’aigües a l’estany es valora en uns 600 l/seg. dels quals la major part

procedeixen dels seus manantials dels fons, i la resta, uns 50 l/seg. ve dels rierols Ordés,

Castellana, Tanyers, Vilar i Montalt. Fan de sobreexidors els regs (de Can Hort, Teixidor,

Figuera d’en Xo, Major i de Guemol) que constitueixen l’origen de la conca alta del Terri,

afluent del Ter. Es dóna així el fet ben original del transvasament dels aqüífers de la conca del

Fluvià a la conca del Ter.



2.1.4.2.2. Les conques intercomunitàries

LA CONCA DE LA GARONA

Neix a la Vall d’Aran i desguassa a l’Atlàntic per Bordeus travessant el sud-oest de França. La

Garona, prop del seu naixement, està conformada per dos braços: el més llarg i el més

cabalós, anomenat Garona de Ruda, neix als llacs de Saboredo, concretament a l’estany Gelat i

baixa per la vall de Ruda fins a prop de Tredòs. En aquesta zona rep les aportacions d’alguns

torrents que baixen del Pla de Beret i en especial el que passa per Vaqueira que ve d’Uelh deth

Garona i va descendent per una comarca que davalla esglaonadament primer cap a l’oest i

després cap al nord rebent com a afluents més importants, l’Aiguamòg, el Malo, l’Unyola, el

Valarties, el Nere, el Saliente, el Varradòs, el Joèu i el Toran.

LA CONCA DE L’EBRE

L’Ebre

L’Ebre entra a Catalunya per Mequinensa i després de recórrer 140 quilòmetres desguassa al

Mediterrani, havent rebut abans en aquest itinerari les aportacions del Segre i dels seus

afluents Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorçana i Cinca (la pràctica totalitat del qual es

troba dins l’Aragó). Més avall rep per l’esquerra el Siurana/Montsant i per la dreta el

Matarranya i l’Algars.

La Depressió de l’Ebre és un ampli territori emmarcat pels Pirineus, el Sistema Ibèric i la

Serralada Catalana. Fa centenars de milions d’anys que aquesta depressió era un massís

muntanyós que es va anar esfondrant fins a quedar inundat per l’aigua de mar. Els rius hi van

deixar grans dipòsits deltaïcs fortament cimentats entre ells, dels quals els exemplars més

significatius són els contraforts dels ports de Beseit i de la Serra de Montsant. Posteriorment,

la Serralada Catalana es trencà i el gran llac es buidà, formant l’actual Conca de l’Ebre.

El delta de l’Ebre, amb uns 320 quilòmetres quadrats de superfície, és un dels més importants

del Mediterrani. El 90% dels terrenys es dedica al conreu mentre que la resta són llacunes,

maresmes i espais naturals lliures que constitueixen la principal reserva ecològica de Catalunya

i una de les més importants de la Mediterrània. Per salvaguardar-la es creà, l’any 1983, el Parc

Natural del Delta de l’Ebre de 7.736 hectàrees.

L’Ebre, que és un dels pocs cursos navegables de la Península Ibèrica i l’únic de Catalunya,

travessa la part més àrida de la Comunitat.

El Segre

El Segre el amb els seus 261 quilòmetres de longitud és el riu més llarg de Catalunya, però

curiosament neix i mor fora del Principat. Apareix a la Cerdanya francesa amb el Puigmal a

l’esquerra que l’obliga a dirigir les seves primeres passes cap al nord fins que troba un terreny

més pla, inclinat cap a ponent, i ho aprofita per a canviar de rumb i atansar-se a Puigcerdà.

El Segre, després de rebre el Reür, el Querol o Aravó, el riu d’Alp i el Duran, deixa

definitivament la Cerdanya pel llarg estret de Baridà, que s’obre en la gran falla que ve des del

Rosselló i, seguint-la, envaeix la Ribera de la Seu, punt a partir del qual el riu ha tallat les

successives serralades que ha trobat pel camí i ha obert el coll de Tresponts, en creuar la serra

d’Ares i el Montsec de Tost. Després d’haver rebut les aportacions de la Valira andorrana,

torna a encaixar-se durant una dotzena de quilòmetres fins a omplir l’embassament d’Oliana

amb el seu cabal i també amb els dels seus afluents Cabó, Tost i Lavansa.

A partir d’aquí, el Segre s’endinsa a la comarca de la Noguera rebent els cabals de les riberes

Salada i Madrona i dels rius Llobregós i Sió, tots pel marge esquerre, i del Rialb pel marge

dret on hi ha l’embassament del mateix nom. Més avall se li uneixen la Noguera Pallaresa i

la Noguera Ribagorçana pel marge dret.

Després de passar per Lleida i d’ajuntar-se amb el Cinca, el Segre lliura les seves aigües a

l’Ebre a la Granja de l’Escarp.



Embassaments del Segre

Fins fa pocs anys aquest riu només comptava amb un embassament, el d’Oliana. La gran

avinguda de 1982, va palesar la insuficiència de regulació existent en aquesta conca. Les

severes afeccions aigua avall d’Oliana van suposar la pràctica desaparició dels marges del riu

Segre a Ponts, que van tenir que ser “reconstruïts” així com a la resta de la conca del Segre:

Peramola, Balaguer, Lleida, Aitona, Serós i La Granja de l’Escarp. A la gran magnitud i

virulència de l’avinguda es va sumar l’escassa capacitat de regulació de l’embassament

d’Oliana, un dels més afectats per la sedimentació de tot Catalunya, fet que redueix en gran

mesura la seva capacitat de laminació.

Actualment ja estan finalitzades les obres del gran embassament d’aquesta conca, situat aigua

avall de l’anterior, l’embassament de Rialb.

La Noguera Pallaresa

La Noguera Pallaresa neix a la Vall d’Aran a la font d’Era Noguereta (2.000 m) prop del Pla de

Beret. A partir d’aquí, la robusta orografia pirinenca el fa descriure una gran corba, primer cap

al nord i després cap a l’est i sud tot vorejant el Parc Nacional d’Aigüestortes per la banda est.

Rep, entre d’altres, La Noguera de Cardós i de la Vall Farrera i el de Santa Magdalena i

després de travessar l’impressionant congost de Collegats i de rebre el Flamisell, va a parar a

l’embassament de Talarn o de Sant Antoni situat entre la Pobla de Segur i Tremp.

Al mateix centre de la conca es troba Tremp, capital del Pallars Jussà i el nucli més important

de tota aquesta regió. Immediatament després d’aquesta vila s’inicia la cua del pantà de

Terradets que el riu deixa enrera, així com també el congost del mateix nom, per travessar la

serra del Montsec fins al pantà de Camarasa que, de tan llarg que és, arriba des del propi

congost de Terradets fins la confluència de la Pallaresa amb el Segre.

Tots els embassaments d’aquesta conca són de titularitat privada i estan destinats a la

producció d’energia elèctrica des de fa gairebé un segle.

La Noguera Ribagorçana

La Noguera Ribagorçana és durant una bona part del seu recorregut el límit territorial entre

Catalunya i l’Aragó. Rep una sèrie d’afluents de muntanya tant bells com el Salenques, que

incndeix al Pantà de Senet, el Llauset, la Valira de Castanesa i la Noguera de Tor (amb el

riu Sant Martí, procedent de la vall de Boí). Més avall es troba l’embassament d’Escales

que té el tancament en el congost de Sopeira; a partir d’aquesta població, la vall comença a

obrir-se.

Més avall assistim a un dels trams més espectaculars i salvatges de la Noguera Ribagorçana

quan lluita amb el Montsec a través del congost de Mont-rebei obrint-se pas entre la poderosa

orografia que deixa a la dreta el Montsec d’Estall i a l’esquerra el Montsec d’Ares.

La Ribagorçana ha estat progressivament domesticada per la mà de l’home, amb la construcció

dels embassaments d’Escales, Canelles i Santa Anna. Els dos primeres tenen importants

aprofitaments hidroelèctrics i l’últim, a més de ser utilitzat per a la producció d’energia

elèctrica, serveix de capçalera a obres històricament tant importants com els regs de

Pinyana i el canal d’Aragó i Catalunya.

2.1.4.3. Divisió de Conques per a la determinació dels plans de sector de l’Inuncat.

Davant una situació d’emergència hidrològica, cal posar en coneixement dels municipis

afectats per un eventual desbordament de la llera ordinària aquest risc. També caldrà

comunicar les previsions a curt termini o mitjà termini per a que aquests puguin activar les

actuacions destinades a minvar els efectes de les inundacions i protegir a la població amb les

mesures més adients.



Amb la intenció d’agilitzar la tramesa de dades així com l’organització dels diferents grups que

hi participarien s’han dividit en diferents trams els cursos fluvial per a crear grups de municipis

amb característiques comunes davant un episodi d’inundacions per desbordament de lleres.

El criteri que s’ha fixat per a elaborar aquesta agrupació de municipis ha estat l’afecció per la

propagació d’una crescuda. S’han dividit els trams dels cursos principals de manera que els

seus extrems estan limitats per elements que poden induir un canvi significatiu en els cabals

transportats. Aquests canvis poden estar provocats per la incorporació d’afluents d’una certa

entitat o la presència de preses amb prou capacitat per a generar un efecte regulador.

El coneixement del comportament d’algunes conques ha motivat l’agrupació o la segregació de

conques, violentant en algunes ocasions el principi esmentat. Així, les conques de capçalera

dels embassament han estat incloses en un únic grup, dintre del curs principal al qual

pertanyen, tot i estar formades per rius clarament diferenciats, atès que els episodis que

generen problemes en aquestes zones acostumen a ser força generalitzats i a afectar a tota la

capçalera.

Tanmateix les rieres litorals amb proximitat geogràfica no han estat diferenciades atesa la

impossibilitat de predir si una tempesta alimentarà la capçalera d’una o una altra riera.

En l’Annex 8.6.2 es presenta l’agrupació de municipis en funció del seu risc hidrològic resultant

de l’aplicació dels criteris abans esmentats:

A partir de l’agrupació realitzada es decidiran els plans de sectors que s’han de realitzar.

2.2. ANÀLISI DEL PERILL

2.2.1. Introducció

Com ja s’ha comentat al principi, l’anàlisi del perill te per objectiu caracteritzar els fenòmens

de les inundacions que poden produir danys. Aquesta caracterització implica conèixer:

La seva distribució espacial amb la seva intensitat o magnitud i la seva freqüència, es a dir,

conèixer l’abast, els valors de cabals, alçades, velocitats etc. i la freqüència amb que es

presenten.

Els efectes dòmino que poden provocar esllavissades o altres fenòmens geològics associats,

afectació a embassaments, afectació a instal·lacions potencialment perilloses, etc

Els punts d’actuació prioritària.

A efectes d'aquest pla es consideren les següents tipologies d’inundacions:

Inundacions per precipitacions "in situ", o sigui estancament d’aigua especialment en zones

urbanes.

Inundacions per avingudes o desbordament de les lleres dels rius, rieres, llacs, mar i

aiguamolls, provocades o potenciades per precipitacions, desgel o fusió de neu, obstrucció

de lleres o acció de marees i vents.

Inundacions per trencament o per operació incorrecta d'embassaments o presses.

Els estudis de perillositat, actualment incorporats al pla, es centren especialment en la

tipologia de les inundacions per avingudes o desbordament. S’han fet algunes consideracions

sobre les precipitacions “in situ” en zones urbanes i els estudis de perillositat per trencament o

per operacions incorrectes de preses s’aniran incorporant a l’anàlisi de risc del pla a mesura

que es vagin elaborant. En aquests moments ja estan elaborats i homologats els plans de

preses de Rialb, la Palma d’Ebre i Sant Ponç.



2.2.2. Metodologia de l’estudi de perillositat

L’Agencia Catalana de l’Aigua (ACA) ha seguit per a l’elaboració de l’estudi de perillositat 8

línies clarament diferenciades:

1) Delimitació de zones potencialment inundables mitjançant l’anàlisi geomorfològica, és a dir

la interpretació del relleu.

2) Delimitació de les zones inundables amb períodes de retorn de 50, 100 i 500 anys, és a dir,

aquelles zones que en la situació actual poden inundar-se amb les freqüències esmentades.

Anàlisi hidrològica-hidràulica.

3) Identificació de punts d’actuació prioritària, en relació a activitats humanes.

4) Determinació de la velocitat de resposta (temps de trànsit) en diferents trams de conques.

5) Determinació de la “perillositat intrínseca” de les conques.

6) Relació entre els cabals estimats per al pla i l’alçada de les estacions d’aforament SAIH4.

7) Delimitació de zones inundables per avaries o trencament de preses.

8) Estudi d’inundacions en zones urbanes. Es concreta en el “Pla Director d’Aigües Pluvials a

l’Àmbit de l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus”. En aquest

estudi hi ha una caracterització del perill per 33 municipis de l’Àrea Metropolitana de

Barcelona. L’estudi ha estat realitzat conjuntament entre l’Àrea Metropolitana de Barcelona

(AMB) i l’ACA.

A aquests punts cal afegir-li l’estudi parcial de fenòmens geològic associats aportat per

l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

2.2.2.1. Anàlisi geomorfològica i fenomens geològic associats.

L’anàlisi geomorfològica, és l’anàlisi del relleu i de la seva historia. Ens permet “llegir” com si

fos el llibre de registre de la Història els events i l’evolució, tant a escala de temps geològic

com històric dels processos que han afectat la superfície terrestre (modelacions del relleu,

sedimentacions, inundacions, etc...).

Bàsicament, amb la cartografia de las terrasses fluvials, plana d’inundació del rius, cons de

dejecció, formacions deltàiques i planes costaneres, s’ha pogut delimitar l’extensió de la zona

potencial inundable.

L’estudi geomorfològic és fa amb una interpretació bàsicament visual del “relleu” i es

desenvolupa a partir d’estudis anteriors, fotografies aèries i visites a camp, que donen una

idea clara del territori adjacent al sistema fluvial actual que ha patit inundacions en diferents

èpoques.

Aquests estudis permeten abastar fàcilment grans extensions territorials, identificar problemes

d’inundació que el mètode de simulació hidràulica no pot detectar (identifica i estima altres

problemes de moviments de vessant: cons de dejecció, tarteres, esllavisaments, etc), i a

l’hora, serveix de marc per a la interpretació de les simulacions.

Les seves principals mancances són que la seva informació, però, no aporta, en general,

l’aspecte freqüencial, encara que la zona delimitada com a potencialment inundable es pot

assimilar a períodes de retorn molt elevats; i tampoc aporta informació concreta sobre

velocitats, alçades, etc.

L’estudi geomorfològic final i els fenomens geològics associats han estat elaborats per l’Institut

Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

4 Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica.



Mapa 2.8. Representació de la xarxa hidrogràfica principal de Catalunya i les seves conques hidrogràfiques.

Dins de l’anàlisi del risc, s’ha treballat amb tota la informació disponible que prové de diferents

fonts documentals i/o projectes. Aquest fet ha comportat que, localment es produeixin

solapaments d’informacions amb diferents graus de resolucions degut a les seves respectives

escales cartogràfiques, així s’ha seleccionat la informació de major resolució i menor escala per

a efectuar una anàlisi més acurada de les dades en cada cas.

Mapa 2.9. Representació per conques hidrogràfiques principals de la informació existent de les zones potencialment inundables segons criteris geomorfològics.



Mapa 2.10. Representació per conques hidrogràfiques principals de la informació existent de model hidràulic.

L’objectiu d’aquest treball fonamental és fer una homogenïtzació i síntesi de les dades

disponibles per a poder disposar d’una cartografia d’àrees potencialment inundables segons

criteris geomorfològics per aquells cursos on no es disposi d’informació hidràulica i fer una

primera aproximació dels possibles riscos dels municipis catalans.

2.2.2.1.1. Objectius

L’objectiu principal és disposar d’un conjunt de dades integrades en tecnologies de sistemes

d’informació geogràfica (en endavant SIG), que permetran fer les corresponents estimacions

del risc en el camp de la protecció civil.

Per assolir aquest objectiu ha estat necessari desenvolupar diferents línies de treball:

- Integració i homogeneïtzació de la cartografia existent de zones inundables segons

criteris geomorfològics.

- Revisió de la delimitació i codificació dels cons de dejecció, per a realitzar un primer

inventari dels cons de dejecció.

- Incorporar aquelles informacions disponibles de les zones del territori en les que les

vessants presentin una probabilitat alta de produir i/o reactivar moviments en massa en

cas d’avingudes excepcionals, on els episodis d’avingudes excepcionals poden produir

un increment areal de les zones amb probabilitat de fenòmens gravitatoris.



2.2.2.1.2. Metodologia de l’estudi de perillositat

INFORMACIÓ DE BASE

La informació de base prové de diferents estudis desenvolupats per l’ACA que es descriuen a

continuació, així com les bases topogràfiques, altimètriques, geològiques i de risc geològic de

l’Institut Cartogràfic de Catalunya (en endavant ICC). Les bases disponibles de les zones

potencialment indundables de l’ACA s’agrupen en dos àmbits geogràfics i escales diferents:

i. Geomorfologia de detall (escala de digitalització E 1:5.000 de l’ICC v1.994) que

corresponen als següents àmbits geogràfics:

Àrea Metropolitana de Barcelona

Noguera Pallaressa

Noguera Ribagorçana

Segre baix

Franja litoral catalana

Garona

Zones colindants als càmpings de la província de Lleida i Girona

Mapa 2.11. Representació per conques hidrogràfiques principals de la informació de detall existent de zones potencialment inundables segons criteris geomorfològics.

ii. Geomorfologia per a delimitació de zones inundables per a l’elaboració de l’Inuncat

(escala de digitalització E 1:50.000 sobre ràster format geotiff de l’ICC).

Conques internes

Conques intercomunitàries



Mapa 2.12. Representació per conques hidrogràfiques principals de la informació existent de zones potencialment inundables segons criteris geomorfològics.

La bases SIG de l’ICC disponibles per a l’anàlisi del tancament i codificació dels cons de

dejecció han estat les següents:

- Base altimètrica de Catalunya (en endavant BDA15). S’ha fet la integració de les dues

versions disponibles del model digital d’elevacions a partir d’una malla regular generada a

partir de la triangulació del mapa topogràfic 1:5.000. La precisió altimètrica arriba els 1.5

m a la versió 1 i a 1 m a la versió 2, Cal mencionar que l’error sistemàtic acumulat en llocs

puntuals del solapament pot arribar a una diferència altimètrica de fins a 4 m. Aquestes

dades s’han utilitzat per a la delimitació dels intervals de pendents i per a l’obtenció dels

calats per avingudes extraodinàries (s’han assimilat a un període de retorn de 500 anys).

Mapa 2.13. Representació de la base altimètrica vs1 i vs2.



- Xarxa hidrogràfica i conques hidrogràfiques de Catalunya E1:50.000. Per a la codificació

dels cons de dejecció s’ha utilitzat la xarxa codificada dels rius de Catalunya i per a la

delimitació dels vessants amb possibles afeccions gravitatòries per soscavament del talus

s’ha incorporat el model de conques versió 2.

Mapa 2.14. Detall de la xarxa hidrogràfica i conques hidrogràfiques (Pallars Jussà).

- Base de dades Geològica Escala 1:50.000 (BG50M). La delimitació dels cons de dejecció

també ha fet ús de la base digital geològica.

Mapa 2.15. Base de dades geològiques 1:50.000 (Mapa d’estat, juny 2005).



D’altra banda, pel que fa a l’estudi de moviments de massa, les principals fonts documentals

han estat el Mapa geològic digital a escala 1:50.000 (conveni IGME, DMA i l’ICC), Mapa

geológico de España a Escala 1:50.000 (IGME), Mapa geològic de Catalunya Escala 1:25.000

(ICC), Mapa geològic de Catalunya Escala 1:250.000 (ICC), Mapa de riscos geològics de zones

d’alta muntanya inferiors a 2.000 m Escala 1:50.000 (DPTOP), Mapa Comarcal de Prevenció de

riscs geològics i Informes tècnics, articles i publicacions (ICGC i ICC).

ANÀLISI GEOMORFOLÒGICA

Per a la realització de l’anàlisi geomorfològica ha estat necessari fer la integració i

homogeneïtzació de la cartografia de zones inundables. Així, a partir de la delimitació de les

zones inundables segons criteris geomorfològics E1:50.000 s’ha incorporat aquella informació

E1:5.000 disponible, fent el necessari procés de depuració, d’eliminació i l'homogeneïtzació de

la informació.

Mapa 2.16. Exemple del solapament de la informació geomorfològica de diferents escales.

Un cop realitzat aquest procés ha calgut realitzar-ne un altre similar amb la informació

geomorfològica que es solapava amb la provinent de model hidràulic.

Mapa 2.17. Exemple del solapament de la informació geomorfològica amb la provinent de model hidràulic.

El resultat d’aquest procés és l’estructuració i unificació de totes les dades en una única

cobertura. Així, per a aquells cursos fluvials on no es disposa d’informació hidràulica aquestes

dades permeten definir els llindars màxims històrics coneguts i finalment, fer l’anàlisi de risc

potencial a partir dels calats d’inundació. Per obtindre aquests, ha estat necessari realitzar el

següent procés SIG que es descriu a continuació:

o Al contorn que delimita les zones potencialment inundables segons criteris

geomorfològics, s’ha fet un procés de densificació del número de nodes. El resultat és

que a més dels existents s’han afegit com a mínim un node cada 10 m.

o Es transforma la cobertura d’arcs/polígons en una de punts; aquesta es combina amb el

BDA15 per assignar la cota altimètrica que li correspon a la intersecció de cada punt i

es genera un TIN a partir de la cobertura de punts amb l’atribut de cota altimètrica, i

aquest es converteix a un grid de 15*15.

o A partir d'aquest (corresponent teòricament a la cota absoluta de la làmina d'aigua) es

fa una operació espaial, restant-li la BDA15, obtenint-se per a tot Catalunya els calats

teòrics d’inundació.



o Al grid resultant, se li aplica una màscara generada a partir de la cobertura original de

zones potencialment inundables, per eliminar aquelles zones on no hi ha inundacions.

o Finalment, es fa un procés de reclassificació d’aquelles zones amb valors negatius per

un valor de calat inferior a 30 cm.

Mapa 2.18. Representació de les zones inundables segons criteris geomorfològics, segons el model hidràulic, xarxa de rius i cons de dejecció delimitats sobre el model d’ombra.

Estudi dels fenòmens geològics associats

Dins de l’estudi dels fenòmens geològics associats s’incorporen els cons de dejecció i les

vessants amb probabilitat d’ocurrència de possibles fenòmens gravitatoris catalitzats per l’acció

d’avingudes extraordinàries.

Delimitació i inventari de cons de dejecció

A les comarques de muntanya, i especialment als Pirineus, és freqüent trobar formacions

geomorfològiques identificables com a cons de dejecció. En alguns casos l’activitat pot ser molt

violenta, amb fenòmens d’inundació, erosió i deposicions, a la llera del barranc i a la superfície

del con, derivats de l’existència d’un flux amb forta concentració de sòlids i moviments de

blocs de roca de grans dimensions. Els efectes poden ser l’arrossegament de persones i

vehicles que s’interposin al flux i, fins i tot, la destrucció de les infrastructures, edificacions i

altres construccions.

Les condicions que afavoreixen l’escapament del flux al con de dejecció són la ruptura del

pendent a l’àpex del con, que pot baixar de 15-30 % en el barranc a 5-10 % en el con,

afavorint la deposició dels materials sòlids.



Il·lustració 2.1. Vista obliqua de la localitat de la Guingueta d’Àneu.

Il·lustració 2.2. Vista en planta poc desprès dels efectes dels aiguats de l’any 1.982 (fotografia petita) i estat posterior.

La delimitació dels cons de dejecció ha permès realitzar un primer inventari de cons de

dejecció i establir un protocol de codificació dels mateixos en base a la xarxa hidrogràfica de

l’ICC. La metodologia emprada en el treball compren la delimitació i codificació dels cons de

dejecció a partir d’un procés d’homogeneïtzació i generació topològica de les bases disponibles,

que ha seguit el següent esquema de treball.

Identificació i aïllament d’aquells elements inventariats com a cons a les cobertures

originals (E1:50.000 i E1:5.000).

Anàlisi d’altres element inventariats que tot i no estar etiquetats amb l’atribut de con de

dejecció són susceptibles d’ésser inclosos per les seves característiques morfomètriques.

Redelimitació d’aquests elements, fent-se:

- Una primera aproximació al que correspondria la posició de l’àpex, segmentant

l’element i reclassificant la part superior que alimenta el con com a zona

potencialment inundable.

- Redefinint-se els cons coalescents o aquells que estaven superposats com a entitats

independents.

Finalment, s’ha fet un petit anàlisi tenint en compte el pendent (BDA15), la base

geològica disponible (BG50M) i/o l’ortofotomapa (E 1:5.000) per al tancament del polígon

del con. Aquest procés en tots aquells elements identificats s’ha enregistrat en la base de

dades amb un camp anomenat “Criteri” amb el valor “si” (109 casos).

Els criteris per a la codificació dels cons de dejecció ha estat el següent:

1. S’utilitza com a codi identificatiu el camp “CODI” de la cobertura de xarxa de rius de

l’ICC a E 1:50.000.

2. L’identificador del con correspon al camp “CODI”, que s’assigna a partir del curs

principal que travessa la superfície del con amb una major longitud.

3. Si no hi ha cap curs que travessa el con, es segueix un criteri de proximitat (menor

distància), afegint al camp “CODI”, la lletra “M” seguit de un numèric en funció de la

seva distància (éssent p.e. 1, una distància menor que 3).



La variabilitat de situacions de cons de dejecció pot ser d’una elevada complexitat, i es poden

identificar diverses situacions:

- Hi ha dos cons al llarg d’un mateix curs (p.e. en els llacs d’alta muntanya amb

embassaments).

- Pot haver dos o més cons coalescents al mateix curs tributari.

- Pot haver dos o més cons coalescents amb lòbuls diferenciats o no diferenciats que

pertanyen a dos o més cursos tributaris.

Mapa 2.19. Detall de la cartografia de cons de dejecció i zones inundables abans de la recodificació.

Aquest treball ha suposat la reestructuració del tancament d’un 40% dels polígons dels 640

cons de Catalunya a Escala 1:5.000.

Delimitació de les àrees amb probabilitat d’ocurrència dels moviments en massa

La climatologia que afecta Catalunya, amb aiguats sobtats i de gran intensitat en qualsevol

punt del país, a més de provocar inundacions, provoca sovint el desencadenament de

moviments de massa potencialment destructius. Com a punt de partida, la delimitació dels

vessants amb desenvolupament de moviments de massa s’ha fet seguint els criteris del mapa

comarcal de prevenció de riscs geològics (en endavant MCRG).

La metodologia emprada en la delimitació de les àrees amb probabilitat d’ocurrència dels

moviments en massa ha tingut el següent esquema de treball:

recopilació, tractament i anàlisi de la informació documental,

BDA15,

anàlisi fotointerpretativa (1.956, 1.974, 1.988, 1.993 i 1.997, escales estudiades

entre 1:18.000 i 1:33.000),

treball de camp,

elaboració de mapes i,

realització de bases digitals integrables.

Amb totes aquestes dades s’ha fet de manera sistemàtica l’homogeneïtzació i estructuració

delMCRG Escala 1:50.000 encarregat per la Secretaria de Planificació Territorial DPTOP al ICGC

(2.002-2.004).



Amb quatre fases desenvolupades fins l’any 2005 s’ha cobert l’estudi d’àrees de probabilitat de

moviments de massa per a 13 comarques com a una eina fonamental del planejament

urbanístic.

Mapa 2.20. Representació de les comarques cobertes pel mapa de prevenció de riscs geològics. L’estudi de les allaus i l’acceleració sísmica bàsica cobreix tot Catalunya.

Dintre del mapa de moviments de massa es contemplen els següents processos:

Despreniments: Corresponen a la caiguda de blocs de roca o de sòl amb una

component principal vertical o quasi vertical.

Bolcades: Són moviments de rotació cap a fora d’un bloc, que produeix una girada al

voltant d’un eix per sota el centre de gravetat de la massa inestable.

Lliscaments translacionals: Són moviments descendents d’una roca o un sòl al llarg

d’una o dues superfícies planes o poc ondulades. Normalment aquestes superfícies

estan inclinades seguint el pendent.

Lliscaments rotacionals: Són moviments descendents amb un desplaçament d’un gir

al llarg d’una o diverses superfícies corbades, on té lloc un mecanisme de cisalla. Al peu

d’aquests moviments solen desenvolupar-se fluxos.

Fluxos: Són moviments descendents desorganitzats de sòl i/o de fragments de roca,

que es comporten com un fluid en règim laminar de comportament plàstic i viscós que

es produeixen quan degut a l’elevat contingut d’aigua del sòl, l’angle del vessant supera

l’angle crític d’estabilitat.

La inestabilitat en un vessant és conseqüència de la confluència d’un conjunt de factors

(interns i externs), que indueixen al trencament de l’equilibri existent entre les forces que

actuen sobre una massa de terreny.

Els factors interns estan relacionats amb les propietats del material i la seva

resistència (litologia, gruix, discontinuïtats, etc.), la morfologia del vessant

(pendent, disposició, orientació, etc.) i les condicions ambientals com els canvis

estacionals o la vegetació.



Els factors externs com l’aigua i les activitats antròpiques, actuen sobre el

terreny i poden modificar les seves condicions donant lloc al desenvolupament

de moviments. Els terratrèmols forts, com a factor desencadenant, també poden

provocar grans moviments de massa.

Tenint en compte les característiques litològiques i el pendent, juntament amb la tipologia dels

processos considerats, els conjunts litològics diferenciats s’han agrupat de la següent manera:

A. Roques massives. Unitats constituïdes per roques força massives (granits, calcàries,

conglomerats, gresos, etc.) que pel seu gruix i la seva forta cimentació poden donar lloc a

relleus de forts desnivells. La presència de discontinuïtats pot afavorir la individualització de

blocs. S’ha considerat que aquestes unitats poden ser susceptibles de donar lloc a

despreniments o bolcades en vessants amb pendents superiors a 45º.

B. Roques massives amb intercalacions lutítiques i/o gresoses. Unitats constituïdes per

nivells de roques força massives (granits, calcàries, conglomerats, gresos, etc.) amb

intercalacions de litologies menys competents (margues calcàries, gresos, lutites, etc.) de

gruixos variables, que poden donar lloc a relleus força verticals. La presència d’aquestes

intercalacions i de discontinuïtats pot afavorir la individualització de blocs. S’ha considerat

que aquestes unitats poden ser susceptibles de donar lloc a despreniments o bolcades en

vessants amb pendents superiors a 35º.

C. Alternances litològiques. Unitats constituïdes per diverses litologies, que intercalen

nivells o trams cimentats o més compactes, amb trams menys compactes (calcàries i/o

gresos alternants amb margues i/o lutites). Als trams més compactes es poden

desenvolupar despreniments o bolcades per individualització de blocs o per descalçament,

o bé lliscaments translacionals. S’ha considerat que són susceptibles d’inestabilitat amb

pendents superiors a 30º.

D. Graves i sorres cohesives. Dipòsits de terrassa i de ventalls al·luvials quaternaris i alguns

dipòsits miocènics constituïts per graves, sorres i/o lutites, poc o gens cimentades però que

presenten un grau de cohesió important. Tot i que poden donar lloc a escarpaments

importants, també poden desenvolupar despreniments o bolcades per descalçament

(soscavació) o per expansió o descompressió. S’ha considerat que són susceptibles

d’inestabilitat amb pendents superiors a 30º.

E. Tarteres. Dipòsits poc o gens cohesius constituïts per blocs angulosos que poden presentar

inestabilitats a partir de 30º.

F. Alternances litològiques amb predomini argilós. Unitats constituïdes per diverses

litologies amb predomini de litologies lutítiques (argiles, llims, margues, etc.), que

intercalen nivells o trams més o menys massius (calcàries, gresos, conglomerats, etc.). Als

trams més massius es poden desenvolupar despreniments o bolcades per descalçament i

individualització de blocs. Als trams més lutítics poden arribar a desenvolupar-se

lliscaments rotacionals. S’ha considerat que són susceptibles d’inestabilitat amb pendents

superiors a 20º.

G. Graves i sorres poc cohesives. Dipòsits de graves i sorres no cimentades, amb matriu

lutítica i que presenten un grau baix de cohesió. Són sediments de terrassa i de ventalls

al·luvials quaternaris i alguns dipòsits miocens. Es poden desenvolupar despreniments o

bolcades per descalçament (soscavació) o per expansió o descompressió, o bé per

lliscaments rotacionals en els trams més lutítics. S’ha considerat que són susceptibles

d’inestabilitat amb pendents superiors a 20º.

H. Dipòsits lutítics. Dipòsits formats per argiles i/o llims, que poden presentar escasses

intercalacions de litologies més competents. En aquest apartat s’inclouen les “margues” des

de una perspectiva geotècnica. S’ha considerat que els dipòsits argilosos són susceptibles

d’inestabilitat de tipus lliscaments rotacionals o fluxos amb pendents superiors a 10º.



En la realització del mapa també s’ha tingut en compte els rebliments antròpics i escombreres

disponibles a Escala 1:50.000. En general, aquests dipòsits estan constituïts per materials

heteromètrics, poc o gens compactats i són altament permeables i per tant, especialment

susceptibles de patir inestabilitzacions després d’episodis de pluges moderades i intenses.

Donat que la definició d’un epígraf geològic pot incloure fins a cinc classes litològiques

diferents, amb comportaments geomecànics ben diferenciats i per tant amb diferents

susceptibilitats, a l’hora d’avaluar la susceptibilitat d’una unitat, s’ha considerat la de la litologia

més desfavorable, encara que aquesta no sigui la litologia predominant.

En aquesta elaboració de bases de moviments del terreny s’ha considerat bàsicament els

paràmetres de litologia, pendent i antecedents d’indicis coneguts. Així, el concepte de

perillositat cal entendre’l d’una manera areal i com una probabilitat de perillositat condicionada

a l’escala de treball.

La perillositat esta condicionada per la magnitud i la freqüència dels fenòmens com a:

La magnitud d’un fenomen és la capacitat de destrucció d’aquest, està directament

relacionada amb la massa del material mobilitzat i la velocitat amb la qual es desplaça.

Normalment, es calcula a partir d’observacions i criteris de camp. En aquest cas, quan

no s’ha disposat d’informació bibliogràfica s’ha estimat en base a les dimensions dels

moviments inventariats.

La freqüència determina el grau d’activitat d’un fenomen. Normalment es calcula en

base a indicadors d’activitat observats al camp i a referències històriques. En aquest

cas, quan no s’ha disposat d’informació bibliogràfica s’ha estimat en base a l’existència i

abundància dels moviments inventariats.

Així, aquelles unitats geològiques o determinats afloraments d’una unitat geològica, en les

quals s’ha identificat nombrosos processos d’inestabilitat (mitjana o alta freqüència) o bé

aquests tenen unes dimensions importants (mitjana o alta magnitud), s’ha considerat que

presenten un major grau de perillositat. A partir d’aquests paràmetres, s’ha diferenciat tres

nivells en la perillositat, tal com es reflexa a la Taula 2.1 i la Taula 2.2.

Taula 2.1. Definició de les classes de perillositat en funció dels tipus litològics i pendent en relació amb els indicis d’inestabilitat reconeguts.

El mapa s’ha estructurat en àrees on és preceptiu l’estudi de lliscaments, despreniments,

fluxos i altres moviments del terreny. Tot i fent l’estudi en tres classes de perillositat, s’ha

cregut oportú agrupar-les en dos classes incrementant d’aquesta manera el factor de seguretat

dels polígons en el planejament urbanístic. La classe de risc geològic baix fa referència a

aquelles àrees on no és preceptiu els estudis de detall. Les classes de risc geològic mitjà i alt

s’agrupen a una àrea comuna on és preceptiu l’estudi de detall. Atesa l’escala de treball, la

unitat mínima d’àrea representada a la base s’ha considerat en aquells polígons superiors a

900 m2. Per sota d’aquest valor la informació continguda en aquesta cel·la s’integra en el

polígon envoltant.

També cal remarcar que el mètode d’anàlisi utilitzat no discrimina els talussos antròpics dels

vessants naturals i no té en compte l’existència de mesures d’estabilització o de protecció que

puguin existir en aquests talussos amb l’objectiu de reduir el risc.

Litologia Tipologia Moviment >45º 35º-45º 30º-35º 20º-30º 10º-20º 6º-10º <6º

Roques massives (Granits, calcàries,

conglomerats, gresos...)Despreniments, Bolcades Mitjana

Roques massives amb intercalacions / Graves

cimentades (o anterior amb indicis d'inestabilitats

importants)

Despreniments, Bolcades Alta Mitjana

Alternances litologiques / Graves i sorres cohesives

/ Tarteres (o anterior amb indicis d'inestabilitats

importants)

Despreniments, Bolcades,

Lliscaments translacionalsAlta Mitjana

Alternances litològiques amb predomini argilós /

Graves i sorres poc cohesives (o anterior amb

indicis d'inestabilitats importants)

Despreniments, Bolcades,

Lliscaments translacionals i

rotacionals, fluxos

Alta Mitjana

Dipòsits lutítics (o anterior amb indicis

d'inestabilitats importants)Alta Mitjana

Dipòsits lutítics amb indicis d'inestabilitats

importantsAlta Mitjana

Baixa a

moderada

Esfondraments

Guixos/ Sals (sense indicis) Esfondraments Mitjana

Baixa a moderada

Baixa a moderada

Baixa a moderada

Baixa a moderada

Baixa a moderada

Lliscaments rotacionals,

fluxos



Mapa 2.21. Comarques disponibles pels moviments de massa en el planejament urbanístic (MCRG, 2.004).

Per tal d’avançar en la consideració del risc geològic associat a les inundacions s’ha realitzat

l’encreuament de la informació bàsica del MCRG amb les zones inundables delimitades per les

respectives àrees font de les seves conques hidrogràfiques. Cal tenir en compte que la base

MCRG es va concebre com a una eina per a la planificació territorial diferenciant el territori en

dues àrees probables de moviments del terreny en vessants per efecte de la gravetat, fent la

recomanació de l'estudi preceptiu o no del risc en el planejament urbanístic. D’aquesta manera

els moviments de massa no ha estat identificats i delimitats individualment en aquest projecte.

El resultat de partida de l’anàlisi de la perillositat del MCRG va ser la caracterització del territori

en dues classes d’àrees de probabilitat de moviments de massa en el planejament urbanístic:

classe A, zones susceptibles de ser inestables i classe B, zones, a priori, estables.



Mapa 2.22. Fragment del Mapa de moviments de massa de la comarca del Bages (MCRG). Sobre el model altimètric es representen les zones amb probabilitat alta i mitja d’ocurrència de moviments de massa (classe A, color groc).

Cal destacar que en valls amb desenvolupament de terrenys al·luvials i coluvials, la soscavació

en la base dels talussos inconsistents de terrasses quaternàries produïda per les avingudes,

poden donar lloc a un major nombre d’inestabilitats als vessants (p.e. Riu Cardener en les

rodalies de Súria, a la comarca del Bages).

Mapa 2.23. Detall de la base de dades geològica Escala 1:50.000 de la comarca del Bages amb representació de les zones inundables i les vessants afectades per possibles fenòmens de soscavació.



La incorporació de les conques hidrogràfiques de la xarxa hidrogràfica de l’ICC, que és el

resultat d’un model hidràulic de fluxos i divisòries d’aigua, ens permet delimitar la propagació

vessant amunt dels fenòmens gravitatoris fins la seva propera divisòria d’aigües a les àrees

font. Les dades d’origen del model connectat són la BDA15 i la xarxa hidrogràfica de la base

BC50M. Aquesta aproximació estableix el llindar màxim de propagació de la inestabilitat

vessant amunt i suposa un increment en el factor de seguretat.

D’aquesta manera obtenim una nova caracterització del territori objecte d’estudi en quatre

classes:

B, zones de risc geològic mitjà i alt on és preceptiu els estudis de detall en el

planejament urbanístic;

A, zones de risc baix on no són preceptius els estudis de detall;

I, zones de classe A on pot produir-se la propogació i/o reactivació vessant amunt per

soscavació a la base del talús i,

X, zones de classe A que es troben dins de l’àrea inundable.

Finalment, aquests vessants que inclouen possibles soscavacions han estat delimitats per

l’extensió de la conca hidrogràfica fins a la seva propera divisòria d’aigües.

Mapa 2.24. Detall de la comarca del Bages amb representació de les zones inundables i les vessants afectades per possibles fenòmens de soscavació.

Així totes aquestes noves àrees obtingudes incorporen totes les dades de la xarxa ICC.



Mapa 2.25. Exemple de detall de la cartografia obtinguda a les rodalies de Súria (comarca del Bages). Es representa sobre el model digital d’elevacions (esquerra) i sobre l’ortofotomapa 1:5.000 (dreta) amb la delimitació de les conques hidrogràfiques.

Classe

%

ACP AEM ANO BAG BCP BEM BER BPN CBB OSO PRI SOL TAR

A 10,756 7,927 7,503 16,733 11,852 46,636 34,218 5,034 7,710 11,656 22,571 12,455 2,066

B 88,570 91,530 91,397 79,393 87,896 50,387 64,601 94,641 91,026 87,766 74,046 86,383 97,770

I 0,610 0,501 1,013 3,599 0,232 2,497 1,064 0,309 1,176 0,485 3,225 1,053 0,153

X 0,064 0,042 0,087 0,275 0,020 0,480 0,117 0,016 0,089 0,092 0,158 0,109 0,011

Taula 2.2. Distribució de percentatges d’àrees classe A, B, I i X per a les tretze comarques disponibles del MCRG sense discriminar simetria a les conques.

De les dades obtingudes a partir de les tretze comarques estudiades s’observa que les dues

comarques amb major probabilitat d’ocurrència d’esllavissades o despreniments en cas de

soscavació per avingudes extraordinàries corresponen a la comarca del Bages (0.2% àrea

afectada) i el Baix Empordà (0.4% àrea afectada).

2.2.2.1.3. Resultats i conclusions

Com resultats d’aquest conjunt de treballs s’ha obtingut tot una sèrie de cobertures SIG que

permeten l’anàlisi del risc des de diferents vessants. Cal tenir en compte que aquests resultats

s’han de considerar com una primera aproximació a la realitat, d’acord als objectius i escala de

treball de l’Inuncat, i que per tant, en la majoria de casos sols es podran emprar com a

informació de partença per a la realització dels estudis de detall necessaris.

DELIMITACIÓ DE LES ZONES INUNDABLES

L’homogeneïtzació, síntesi i delimitació de les zones inundables provinents de diferents fonts

documentals cartogràfiques (E1:50.000 i E1:5.000), ha permès l’obtenció d’un nivell de

referència base de calats que, permet ser aplicat als càlculs de vulnerabilitat amb les possibles

estimacions de danys als bens i infrastructures afectades per inundacions.

Els calats obtinguts s’han extret a partir de la base de dades altimètrica de Catalunya (versió 1

i versió 2) amb pas de malla de 15 m, que comporta les següents limitacions:

puntualment poden sorgir dades incongruents fruit de les discrepàncies entre ambdues

versions, ja que no s’ha fet la homogeneïtzació dels dos models digitals d’elevacions de

Catalunya



la precisió del model altimètric és 1 m (en el cas més favorable) i per tant, els resultats

obtinguts tenen associat com a màxim la mateixa precisió.

A més cal tenir en compte que com s’han emprat cartografies de diferent precisió, la

congruència dels resultats obtinguts queda limitada a l’escala de la font de partença.

Delimitació de cons de dejecció

L’homogeneïtzació, síntesi de les dades i anàlisi geomètrica i geomorfològica per a la seva

delimitació i codificació segons la Xarxa ICC, permet una informació per a l’avaluació dels

nuclis i vies susceptibles de patir afeccions per aquest tipus de fenomen.

S’han identificat un total de 1.038 cons de dejecció, dels quals 964 estan repartits a 213

municipis de Catalunya, i un total de 74 cons es localitzarien a fora de Catalunya. La distribució

per províncies és la següent:

Il·lustració 2.3. Nombre de cons de dejecció per províncies.

Escala treballs Nº Cons Barcelona Girona Lleida Tarragona

E1:5.000 223 14 5 133 63

E1:50.000 815 105 129 494 21

Totals 1038 119 134 627 84

Taula 2.3. Nombre de cons de dejecció a Catalunya agrupat per comarques i escala de la cartografia en la que s’han delimitat.

Cal destacar, que la major concentració de cons de dejecció amb activitat recent se situa a les

zones de muntanya on es troba la major part de la serralada pirinenca (comarques dels Pallars

i Alta Ribagorça). D’aquesta manera es constata la lògica major distribució majoritàriament

concentrada a l’àrea pirinenca lleidatana.

De l’estudi d’inventari i estructuració de la base de dades de cons de dejecció es desprèn els

següents aspectes:

i. Es comptabilitzen un nombre considerable de cons de dejecció, prop de 1.000, dels quals

584 afecten a 231 municipis catalans.

ii. El major nombre de cons de dejecció es localitza al Pallars i Alta Ribagorça (401) i a la

Val d’Aran (146), seguit pels cons del Ripollès (66), Maresme (57), com a més

representatius.

iii. Tan sòls hi ha 7 comarques catalanes que a priori no es veuen afectades per cons de

dejecció (Alt Penedès, Bages, Garrigues, Osona, Pla d’Urgell, Pla de l’Estany i Terra Alta).

119

134

627

84

Cons de dejecció

BarcelonaGirona



iv. A partir de les dades obtingudes en aquest treball es desprèn la necessitat d’aprofundir

en els estudis hidrogeomorfològics dels cons de dejecció amb majors indicadors

d’activitat geomorfològica recent. Aquests estudis comportaran una millor definició dels

fenòmens d’inundació, erosió i deposició a la llera dels barrancs i a la superfície dels cons

de dejecció producte de l’existència d’un flux amb forta concentració de sòlids i

moviments de blocs de roca de grans dimensions.

Comarca Nombre Comarca Nombre

Alt Camp 7 Garrotxa 3

Alt Empordà 3 Gironès-Pla de l'Estany 6

Alt Urgell 26 Maresme 57

Pallars Jussà-Sobirà-Alta Ribagorça 401 Montsià 11

Anoia 2 Noguera 17

Baix Camp-Priorat 3 Terra Alta-Ribera d'Ebre 12

Baix Ebre 36 Ripollès 66

Baix Empordà 36 Segarra 7

Baix Llobregat 21 Segrià 20

Baix Penedès 4 Selva 18

Barcelonès 5 Solsonès 4

Berguedà 5 Tarragonès 5

Cerdanya 7 Urgell 1

Alt Camp-Conca Barberà 6 Val d'Aran 146

Garraf 22 Vallès Occidental 1

Vallès Oriental 7

T o t a l 584 Taula 2.4. Relació de cons de dejecció per comarques que poden afectar a nuclis.

Delimitació de les àrees amb probabilitat d’ocurrència dels moviments en massa

S’ha realitzat aquest anàlisi en 13 comarques de Catalunya, tenint en compte els diferents

processos (desprendiments, bolcades...), els factors interns i externs, les característiques

litològiques i el pendent, obtenint-se com a resultat la cartografia de perills associats.

Per a una correcta prevenció, abans de dur a terme qualsevol planejament urbanístic, cal

efectuar estudis específics de perillositat en aquelles zones considerades amb perillositat

mitjana o amb perillositat alta, per tal de constatar i delimitar la perillositat i avaluar la

necessitat de prendre mesures.

En qualsevol cas, les mateixes limitacions esmentades anteriorment porten a considerar que,

abans de qualsevol planejament urbanístic, a les zones de perillositat baixa es convenient

realitzar estudis preliminars d’identificació de perillositat.

Càrrega sòlida als cabals dels rius

S’ha incorporat la delimitació dels vessants que per efecte de soscavació dels talussos en cas

d’avingudes excepcionals poden induir possibles esllavissades vessant amunt en el cas de 13

comarques (Catalunya central, Camp de Tarragona, Alt Empordà i Baix Empordà).

2.2.2.2. Anàlisi hidrològica-hidràulica.

Aquesta anàlisi es divideix com el nom indica en dos parts: la determinació dels cabals del rius

associats a determinats períodes de retorn i l’anàlisi hidràulica.

La determinació dels cabals del rius associats a determinats períodes de retorn, és el que es

denomina anàlisi hidrológica. L’anàlisi hidràulica s’encarrega de determinar les alçades,

velocitats i altres paràmetres que determinen l’abast i característiques de la inundació.



Estudi hidrològic

Els passos per determinar els cabals de les inundacions possibles són:

- Caracteritzacio de les conques implicades.

Divisió de l’àmbit territorial en conques hidrològicament tancades.

S’han obtingut un total de 290 subconques diferents per a les conques internes de

Catalunya. Per a la seva obtenció s’ha emprat el Model Digital del Terreny (MDT) amb pas

de malla de 100 m, proveït per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).

Les conques intercomunitaries (Ebre i Garona), s’han dividit en 230 subconques emprant el

Model Digital del Terreny (MDT) amb pas de malla de 100 m, proveït per la Confederació

Hidrogràfica de l’Ebre (CHE).

- Estudi de les precipitacions.

Una vegada determinades les conques i subconques s’examinen les precipitacions màximes

que poden caure sobre elles.

S’ha considerat la seva distribució estadística i temporal per a diferents freqüències

(períodes de recurrència). Obtenció de mapes d’isolínies de precipitació màxima en 24 h de

diferents períodes de retorn.

En el cas dels estudis dels PEF s’han fet estudis de precipitacions màximes amb informació

pluviomètrica local històrica.

- Modelització hidrològica de les conques. Càlcul dels cabals d’avingudes.

A partir de les dades de precipitacions i la modelització dels principals cursos fluvials de les

conques internes i conques intercomunitaries de Catalunya, es simula com cau aquesta

pluja de períodes de retorn diferent sobre el territori i els cabals que genera.

Per a la simulació numèrica s’han utilitzat les diferents versions del model hidrològic HEC-

HMS (Hydrologic Engineering Center5, HEC, una organització del Institute for Water

Resources, el qual és un centre expert de l’ U.S. Army Corps of Engineers).

Es justifica l’adopció dels paràmetres utilitzats comparant els cabals obtinguts amb els

cabals de diferents estudis estadístics històrics d’aforaments.

Estudi hidràulic.

Una vegada tenim els cabals que circulen pels diferents trams del rius, es pot calcular l’alçada,

velocitat i altres paràmetres que indiquen l’abast de la inundació que produeix aquest cabal.

L’estudi hidràulic s’ha realitzat sobre una part de la xarxa que es pot considerar com a primària

i que forma els grans eixos drenants de Catalunya amb una longitud total de més de 2.000

km. La selecció dels trams s’ha fet realitzant una anàlisi mixta amb tècniques de SIG i de

valoració subjectiva basada en inundacions històriques dels danys i riscos de les zones

possiblement afectades. Els rius modelitzats són l’Ebre, el Francolí, el Gaià, el Foix, el

Llobregat, el Besos, el Tordera, el Ter, el Daró, el Fluvià i el Muga.

En tot cas, el grau de representativitat de la zona inundable a escala 1:50.000 (on 1 mm

representa 50 m a la realitat), així com la precisió de la metodologia (també associada a les

dades cartogràfiques disponibles, bàsicament la cartografia 1:5.000), limiten l’aplicació

d’aquest estudi als cursos fluvials principals. Mitjançant tècniques informàtiques aplicades

sobre el MDT (model digital de terreny) de detall de l'Institut Cartogràfic i Geològic de

Catalunya (malla 15 x 15), i plànols de la sèrie 1:5.000, es van aconseguir les seccions de

càlcul per al model matemàtic HEC-RAS (també del U.S. Army Corps).

5 http://www.hec.usace.army.mil/

http://www.iwr.usace.army.mil/

http://www.iwr.usace.army.mil/

http://www.hec.usace.army.mil/



Aquestes seccions són les que constitueixen el nucli bàsic del model físic del riu que es vol

analitzar i han requerit d’uns ajustaments manuals posteriors notables, degut a la precisió del

MDT, que tot i que és elevada per a molts usos, fa que es perdi informació en zones planeres i

allà on el riu disposa de motes d’endegament. Amb aquestes dades de gabinet i un elevat

nombre de visites de camp s’han obtingut els paràmetres necessaris per modelitzar

satisfactòriament els trams escollits.

Les sortides gràfiques i matemàtiques d’aquest model hidràulic conformen les zones

inundables amb diferents períodes de retorn. Aquestes representacions s’han realitzat de

manera georeferenciada per tal de poder-les treballar amb SIG.

Diverses fonts de l’anàlisi hidrològica-hidraulica.

Bàsicament s’han utilitzat:

Estudis de representació a escala 1:50.000. Fet per als principals rius de Catalunya.

Estudis de detall associats als PEF a una escala de representació 1:5.000, per tant a un

nivell de detall força major. Els trams associats a aquesta escala de detall són per alguns

del rius anteriors i algunes rieres:

Planificació del Espai Fluvial (PEF) del Baix Llobregat

Planificació del Espai Fluvial (PEF) del Baix Ter

Planificació del Espai Fluvial (PEF) de la Tordera

Planificació del Espai Fluvial (PEF) de la Garonna

Planificació del Espai Fluvial (PEF) de la Galera

2.2.2.3. El cas dels estudis de perillositat per avaries o trencament de preses

Estan finalitzats els estudis corresponents a Rialb i a la Palma d’Ebre. També s’han homologat

els PAU de les preses de Sant Ponç, la Llosa de Cavall i la Baells. A mesura que es finalitzin

altres estudis s’aniran incorporant al pla. Els escenaris d’avaries o de trencaments de preses

són totalment diferents als estudiats per avingudes produïdes per pluges. L’alçada de l’aigua i

la seva velocitat són molt més importants.

En els escenaris de les preses es recullen les zones afectades en la primera mitja hora, en la

primera hora i hores successives des del moment de l’eventual trencament.

Tal com s’extableix en la Directriu Básica d’Inundacions:

“El análisis comprenderá el estudio de los fenómenos que puedan afectar negativamente a las condiciones de seguridad consideradas en el proyecto y construcción de la presa de que se trate o poner de relieve una disminución de tales condiciones.

En general estos fenómenos serán:

Comportamiento anormal de la presa, detectado por los sistemas de auscultación de la misma o en las inspecciones periódicas que se realicen, y que muestren anomalías en lo concerniente a su estado tensional, deformaciones, fisuración, fracturación o filtraciones en la presa o en su cimentación.

Avenidas extremas o anomalías en el funcionamiento de los órganos de desagüe.

Efectos sísmicos.

Deslizamiento de las laderas del embalse o avalanchas de rocas, nieve o hielo.

El análisis de seguridad deberá establecer en términos cuantitativos o cualitativos valores o circunstancias «umbrales» a partir de los cuales dichos fenómenos o anomalías podrían resultar peligrosos, así como los sucesos que habrían de concurrir, conjunta o secuencialmente, para que las hipótesis previamente formuladas pudieran dar lugar a la rotura de la presa.



Zonificación territorial y análisis de los riesgos generados por la rotura de la presa.

Este apartado del Plan tendrá por objeto la delimitación de las áreas que puedan verse cubiertas por las aguas tras esa eventualidad y la estimación de los daños que ello podría ocasionar.

La delimitación de la zona potencialmente inundable debida a la propagación de la onda de rotura se establecerá utilizando diversas hipótesis de rotura, según las diferentes causas potenciales (avenidas, sismos, fallos estructurales de los materiales o del cimiento, etc.), estableciéndose en cada caso los mapas de inundación con la hipótesis más desfavorable.

Se estudiarán además de las zonas de inundación los diversos parámetros hidráulicos (calados de la lámina de agua y velocidades), y en todo caso los tiempos de llegada de la onda de rotura delimitándose las áreas inundadas en tiempos progresivos de hora en hora a excepción de la primera, que se dividirá en dos tramos de treinta minutos, a partir del fenómeno de la rotura.

En los casos que así lo requieran deberá contemplarse la hipótesis de rotura encadenada de presas.”

En el moment que es pugui realitzar l’anàlisi de vulnerabilitat dels diferents escenaris que es puguin derivar del mal funcionament d’una presa, s’aniran incorporant al pla Inuncat i es variarà el risc dels municipis que queden aigües avall de la presa.

2.2.2.4. Punts d’actuació prioritària

Els punts d’actuació prioritària són aquells punts on, per xàfecs, per pluges importants, per

temporals de mar..., hi ha un risc molt important degut a crescudes sobtades d’aigua en els

rius, rieres, etc, cops de mar, acumulació d’aigua per mal drenatge... Aquests punts, pel seu

risc intrínsec, se’ls ha d’associar una operativa.

L’ACA, a partir de l’experiència, de l’estudi hidràulic de la xarxa primària, d’informació

procedent d’entrevistes realitzades a personal de diferents estaments territorials i de visites als

elements del territori que caracteritzen el funcionament hidràulic dels rius, com ponts i assuts,

va recopilar un gran nombre d’aquest punts.

Amb l’objectiu que els municipis els puguin validar i completar la recopilació a partir dels punts

recollits en el PAM, i poder incloure l’operativitat que se’ls ha d’associar, s’ha fet una aplicació

web.

L’aplicació de punts d’actuació prioritària, és:

• Un repositori únic via web de fàcil accés per a tots els organismes (municipis i els

organismes implicats en la gestió de l'emergència).

• Interoperable i accessible des de qualsevol punt del territori, que permeti actualització

distribuïda a les administracions locals.

• Edició senzilla ja que l’usuari no ha de ser expert amb els sistemes d’informació

geogràfica (SIG)

• Baix cost de desenvolupament i implantació

• Escalable, que el municipi pot treballar amb el seu terme municipal a diferents escales.

L’estructura de la informació de l’aplicació és la següents:

• Localització del punt d’actuació prioritària

• Tipus de punt (pont, gual, zona d’explotació agrària, zona industrial...)

• Tipus d’inundació

• Quan hi ha problemes i de quin tipus

• Operativa a seguir i responsable de portar-la a terme

• Nivell de risc del punt

Aquesta eina s’ha posat a disposició dels Ajuntaments per facilitar-los la feina d’identificar els

punts del seu terme municipal.

El resultat final que es pretén aconseguir és disposar d’una base de dades única per tot els

estaments implicats en l’emergència, on es recullin tots els punts d’actuació prioritària

existents i l’operativa a seguir en cada cas.



Aquesta és una tasca que requereix molt esforç i gairebé amb una actualització continua, ja

que les característiques del territori com a conseqüència de l’acció antròpica són molt variants.

En cas de previsió de precipitacions o risc d’inundacions en una determinada zona de

Catalunya, l’ús d’aquesta eina facilitarà la localització i l’operativitat que cal seguir en cada

punt d’actuació prioritària per poder actuar el més ràpidament possible i evitar així situacions

catastròfiques. Per això, la validació i actualització d’aquests punts, complimentant sobretot la

part operativa té un paper molt important.

L’accés a l’aplicació es pot fer de dues maneres: des del Mapa de Protecció Civil de Catalunya o

des del servei de Geolocal.

2.2.2.5. Determinació de la velocitat de resposta (temps de trànsit) en diferents trams de conques

La velocitat de resposta dels diferents trams de conca és un paràmetre molt important en els

coneixement del risc i en els mecanismes de protecció a la població. Les conques amb una

velocitat de resposta molt gran poden portar sorpreses molt desagradables i són les que

últimament estan produint un degoteig de morts en inundacions en conques petites que

reaccionen molt ràpidament a les precipitacions.

Donada la necessitat de determinar els temps de trànsit dels diferents cursos fluvials de les

Conques Internes de Catalunya (CIC) i les Conques Catalanes de l’Ebre, s’ha procedit a

elaborar una metodologia per tal de tramificar els diferents cursos fluvials d’una manera

uniforme.

Pel càlcul dels temps de trànsit, l’àmbit d’estudi abasta els cursos fluvials de les Conques

Internes de Catalunya i les Conques Catalanes de l’Ebre que estan dotats d’estacions

d’aforament SAIH. Al Mapa annex 8.17 es poden observar quins són aquests rius.

2.2.2.5.1. Càlcul dels temps de trànsit

S’ha determinat que la millor forma d'obtenir els temps de trànsit d’una manera uniforme és

relacionant la morfologia de les lleres amb la velocitat amb la qual es trasllada el front d’ona

d’una avinguda, la qual s’aproxima a la velocitat d’una ona cinemàtica (Lighthill i Whitham

1955). L’explicació de com obtenir el temps de trànsit s’explica en l’Annex 8.3.

2.2.2.6. Determinació de la perillositat intrínseca de les conques

hidrogràfiques de Catalunya.

Amb aquest estudi es pretén classificar les conques de forma “semi-qualitativa”, segons la

pluja extrema característica que porten associada i la forma de resposta a aquesta pluja que

serà fonamentalment una funció de la “forma de la conca”.

Per la determinació de la perillositat intrínseca de les conques l’àmbit d’estudi abasta totes

aquelles conques que han estat estudiades amb models hidrològics utilitzats a l’INUNCAT.

Per determinar la perillositat intrínseca de les conques hidrogràfiques s’ha aplicat la següent

expressió que relaciona la pluviometria d’una zona concreta amb la seva morfologia.

1

.

1

100

calif

CTL

L

Pd

PdCN

L’expressió anterior té com a resultat una dimensió temporal que defineix la perillositat de la

conca en funció de la seva rapidesa de reacció hidrològica.



En la seva formulació s’ha intentat relacionar en una única expressió les variables que

influeixen en la resposta o temps de reacció d’una conca donada una determinada precipitació.

En aquest sentit s’ha obtingut, per un costat, un paràmetre adimensional que aporta la

informació del tipus de pluja característica de cada conca, relacionant la precipitació diària

associada a un període de retorn en la conca d’estudi ( Pd ) i la precipitació diària mitjana de

les conques de Catalunya associada al mateix període retorn ( Pd ). Per l’altre costat s’han

relacionat els següents paràmetres morfodinàmics de la conca:

- Número de Corba (CN) de la conca amb la CN= 100 que correspon a una superfície

totalment impermeable. Aquest paràmetre, definit per la Soil Conservation Service

(SCS) està tabulat segons l’ús del sòl, el pendent, les característiques hidrològiques i el

grup (tipologia) de sòl.

- Longitud mitjana de les conques de Catalunya ( L ) i la longitud de la conca d’estudi ( L). Aquest és un paràmetre de forma de la conca.

- La inversa del temps de concentració associat a la conca d’estudi ( .calif

cT ) que

implícitament a la seva formulació inclou la relació entre el pendent i la longitud de la

conca.

Per finalitzar, com a interpretació dels resultats de l’expressió, es pot concloure que la rapidesa

d’una conca augmenta quan més gran sigui l’escorrentiu (CN) i la precipitació diària associada

a la conca ( Pd ) i, menor sigui la seva longitud ( L ) i el temps de concentració ( .calif

cT ). Pel

contrari, la reacció d’una conca serà més lenta quan es donin tendències inverses a les

contemplades anteriorment.

Cal dir que el valor temporal que s’extreu no significa el nombre d’hores que triga en

reaccionar la subconca, sinó que els diversos rangs establerts s’han fet per anàlisi comparatiu

dels valors entre subconques, i per tant, són un indicador relatiu de major o menor perillositat:

de més ràpida a més lenta. L’objecte d’aquest indicador és caracteritzar les diverses

subconques de forma qualitativa segons la rapidesa en què es generen els hidrogrames de

sortida.

Veure mapes de perillositat i mapes de temps de trànsit, que corresponen als periodes de

reton de 5 i 50 anys, a l’ANNEX 8.

2.2.2.7. Relació entre els cabals estimats per al pla i l’alçada de les estacions

d’aforament SAIH6

Als Esquemes d’Estacions SAIH (ANNEX 13. ) es poden observar dues taules, la primera per

les Conques Internes de Catalunya i la segona per les conques Catalanes de l’Ebre, en la que

estan identificades les estacions d’aforament SAIH, amb el nivell que hauria d’assolir l’aigua

quan passi per aquestes el cabal corresponent als períodes de recurrència de 5, 10, 25, 50,

100 i 500.

Per determinar aquests nivells s’han utilitzat les corbes nivell – cabal de les diferents estacions

d’aforament i per aquells cabals que queden fora de rang s’han utilitzat els models hidràulics o

s’han extrapolat les corbes pertinents, s’ha de fer esment a la baixa fiabilitat d’aquests darrers

resultats.

Aquesta correlació serà molt útil per determinar el grau de perillositat en que ens trobem a

partir de les mesures del SAIH i també per poder avaluar l’evolució possible de la inundació.




2.2.2.8. Estudi d’inundacions en zones urbanes de l’àrea metropolitana. Estudi de l’AMB. Pla Director d’aigües Pluvials (PDAP)

2.2.2.8.1. Introducció

L’Àrea Metropolitana de Barcelona a l’àmbit de l’AMB abasta un territori de 600 km2 i una

població de 3 milions d'habitants en 33 municipis. En l’actualitat dintre d’aquest espai es donen

amb una certa freqüència episodis d’inundacions produïdes pels típics xàfecs mediterranis.

L'Agència Catalana de l'Aigua i l'EMMA dins del marc que estableix el programa d'obres

hidràuliques 2.000-2.004, van signar l'any 2.000 un conveni de cooperació per a la realització

d’una sèrie d'obres hidràuliques a l’àrea metropolitana, que preveia també la redacció conjunta

del Pla Director d’Aigües Pluvials.

L’objectiu de l'Entitat ha estat redactar un Pla Director d'Aigües Pluvials per diagnosticar l’estat

dels principals eixos drenants del territori (rieres i grans col·lectors) en l'àmbit metropolità

amb especial atenció sobre les zones urbanes i urbanitzables, proposar una sèrie de mesures

correctores i eines de planificació general i estudiar les mesures per disminuir la contaminació

que prové dels col·lectors en temps de tempesta.

L'àmbit territorial inclou els següents municipis:

Badalona Montgat

Badia del Vallès Palma de Cervelló, La

Barberà del Vallès Pallejà

Barcelona Ripollet

Begues Sant Adrià de Besòs

Castellbisbal Sant Andreu de la Barca

Castelldefels Sant Boi de Llobregat

Cerdanyola del Vallès Sant Climent de Llobregat

Cervelló Sant Cugat del Vallès

Corbera de Llobregat Sant Feliu de Llobregat

Cornellà de Llobregat Sant Joan Despí

Esplugues de Llobregat Santa Coloma de Cervelló

Gavà Santa Coloma deGramenet

Hospitalet de Llobregat, L’ Tiana

Molins de Rei Torrelles de Llobregat

Montcada i Reixac Viladecans

Papiol, El Sant Just Desvern

Prat de Llobregat, El Sant Vicenç dels Horts

En col·laboració amb els ajuntaments dels municipis metropolitans i amb l'Administració

hidràulica de la Generalitat, l'Entitat Metropolitana executa obres d'endegament d'aigües

pluvials i de defensa contra inundacions, de conformitat amb les previsions establertes.



2.2.2.8.2. Condicionants: el territori, el Clima, la xarxa hidrogràfica i l’ocupació del territori.

El territori

L'Àrea Metropolitana de Barcelona que aglutina els 33 municipis de L’Entitat Metropolitana dels

Serveis Hidràulics i Tractaments de Residus, acull el 50% de la població de Catalunya en una

proporció de sòl molt inferior a aquest valor. Aquesta alta densitat demogràfica, l'alt grau

d'urbanització i desenvolupament i la constant pressió urbanitzadora suposen un increment

dels riscos i una dificultat de resolució dels possibles problemes d’inundacions derivats de

pluges intenses.

Així mateix, com a gran part de Catalunya, l’Àrea Metropolitana té unes característiques

orogràfiques i climàtiques comunes amb la resta de regions mediterrànies, i per tant està

sotmesa a un règim de pluges molt irregular tant en l’escala temporal com a la distribució

espacial.

Amb aquests condicionants, són excessivament freqüents els episodis d'avingudes que

provoquen inundacions, amb els riscos de danys i afeccions materials i personals que comporta

el fet d’estar en un àmbit urbà, amb inundacions més caòtiques, a causa de la desaparició o

cobertura de les xarxes de drenatge superficials en molts indrets per la modificació antròpica

del territori realitzada pels processos d’urbanització.

El Clima

L’entorn de Barcelona presenta un clima mediterrani característic amb hiverns llargs i suaus i

estius secs i calorosos amb unes mitjanes anuals d’uns 15º C.

El nostre clima temperat amb precipitacions poc abundants, però intenses i irregulars, és un

important definidor del règim fluvial. Tret dels Pirineus i del Prepirineu, la pluviositat és d’uns

400-600 mm anuals repartida en períodes concrets. El règim pluviomètric mediterrani és, no

obstant, complex: d'una banda hi ha pluges causades per fronts atlàntics de característiques

suaus amb una resposta fluvial lenta i d'altra hi ha situacions convectives de curta durada i

forta intensitat amb una resposta fluvial ràpida. Aquesta característica, juntament amb

l’orografia i el tipus de sòl, conforma unes conques fluvials internes modestes que, no obstant,

poden aportar molta aigua quan hi ha pluges torrencials i provocar inundacions.

La distribució de les precipitacions és condicionada per la latitud, la continentalitat i la

topografia. Les diferències d’alçada en l’àrea d’estudi donen com a resultat una diferència

pluviomètrica que es tradueix en unes màximes precipitacions a la Serralada Prelitoral i

menors al municipi de Barcelona. La distribució anual de pluges és màxima a la tardor i

mínima a l’estiu o l’hivern.

A Barcelona, la precipitació mitjana és d’uns 600 mm amb episodis aïllats d’alta intensitat de

pluja amb intensitats que poden arribar als 90 mm/h per pluges de mitja hora de duració i una

freqüència decennal. Els episodis pluviomètrics són capaços de concentrar en 2-3 dies la

meitat de la precipitació anual, o en 30-60 minuts una quarta part de la mateixa. Aquest

fenomen és decisiu en la problemàtica del drenatge urbà.

Hi ha dos factors que alteren la climatologia local, d’una banda la diferència altitudinal per la

presència de serres i el fenomen de les illes tèrmiques a l’entorn dels espais urbanitzats que

afavoreixen les tempestes d’origen convectiu.

Cal remarcar que Barcelona i el seu entorn pertany al grup de regions d’Europa on es

produeixen unes intensitats pluviomètriques més altes.

La xarxa hidrogràfica

Les dues conques fluvials més representatives de l’Àrea Metropolitana són la conca del riu

Llobregat i la conca del riu Besòs. La principal característica d’aquests rius és la modificació del

seu règim natural a causa de la intervenció humana.



La conca del riu Llobregat n’és la principal, amb una superfície de 5.110 km2 i amb una

longitud de 170 km. Neix a Castellar de N’Hug –al Pirineu català- i desemboca al Prat de

Llobregat- al límit sud-oest del municipi de Barcelona -.

El règim natural d’aquest riu però, es troba alterat per la regulació dels embassaments de Sant

Ponç, la Baells i La Llosa del Cavall, que mantenen un flux mínim durant tot l’any i mitiguen les

crescudes puntuals. Malgrat tot, les crescudes provocades pels seus afluents en el tram baix –

l’Anoia i la riera de Rubí- no són regulades per aquestes infraestructures.

Per altra banda la conca del Besòs abasta 1.038,31 km2 amb una longitud total de 181 km. El

Besòs recull aigües del Vallès i l’Osona i és el producte de la confluència dels rius Congost i

Mogent. Aquest riu presenta una conca petita i poc regulada que fa que es registrin grans

fluctuacions –d’1,5 a 4,5 m3/s, amb un cabal mitjà anual de 3,9 m3/s- i uns temps de

concentració i de resposta molt breus, sobretot amb temporals de curta durada i d’alta

intensitat. Aquestes condicions fan que el Besòs sigui un riu més imprevisible i amb un risc

més elevat d'avingudes.

Tanmateix la gran majoria de les conques de l’Àrea Metropolitana són molt petites en

comparació amb les abans esmentades. La majoria no té més de 20 km2, i gran part menys de

10 km2. Això fa que la resposta hidrològica davant d’episodis extraordinaris sigui molt ràpida.

La urbanització i les infrastructures.

L’ocupació urbana del sòl ha passat d’ésser un fet molt puntual i reduït durant l’Edat Mitjana a

un dels fets més característics del territori de l’Àrea de Barcelona en l’actualitat. La seva

difusió deguda a factors socials i dinàmiques geogràfiques, es va localitzar des d’un inici per

tota la franja costanera i els rius. Més endavant, es va produir una forta expansió condicionada

pels nous mitjans de transport com foren el ferrocarril i l’automòbil.

Fins els anys seixanta i setanta el creixement urbà es produïa de manera compacta al voltant

dels nuclis ja existents. A partir dels setanta però, l’expansió urbana es va dispersar per tot el

territori a causa principalment de la implantació de la xarxa de vies ràpides i a l’ús generalitzat

del vehicle privat.

Així doncs els problemes d’incompatibilitat entre superfície urbanitzada i el pas natural de les

aigües poden tenir un origen d’abast global - per la crescuda del nivell d’aigua del conjunt de

la conca dels principals cursos fluvials- o d’abast local - per les precipitacions localitzades a

l’àmbit d’estudi.

Els principals rius de l’àrea de Barcelona han desenvolupat amples planes al·luvials que

s’inundaven periòdicament. Aquests espais són fèrtils, i tradicionalment han estat ocupats per

conreus però en l’actualitat molts d’ells han estat envaïts per grans infraestructures, com les

autopistes, així com zones industrials i residencials.

En el nostre àmbit, les crescudes han estat fenòmens episòdics però habituals. Als darrers

anys la freqüència i la intensitat d’aquestes s’ha anat incrementant a causa bàsicament del

fenomen urbanitzador ja sigui per la modificació del coeficient d’escorrentiu com per la de la

capacitat de laminació.

El procés urbanitzador porta implícit una impermeabilització del sòl que provoca una

acceleració de l’escorrentiu. El temps de concentració es redueix sensiblement i la punta de

crescuda es magnifica per la disminució de capacitat de retenció i infiltració.

La incorporació de les rieres al teixit urbà n’és un cas paradigmàtic. La compatibilització entre

ús viari o residencial i l’existència de les rieres ha estat un problema crònic a Barcelona ciutat

on s’ha solucionat integrant les rieres a la xarxa de col·lectors.

Aquest fenomen no pot generalitzar-se a l’àrea metropolitana on les capçaleres de les conques

tenen superfícies molt importants i on la planificació urbanística no ha considerat fins fa poc,

l’existència dels torrents i rieres.



La progressiva ocupació de les planes d’inundació per vies de comunicació i edificacions ha

reduït la capacitat de laminació i drenatge cap al mar dels rius de l’Àrea Metropolitana. Aquest

fet, s’agreuja amb el fenomen de canalització de la conca alta del riu que hauria de comportar

un redimensionament de les canalitzacions aigua avall.

Aquest tipus d’expansió urbana implicaria la formació de continus urbans indiferenciats que

impossibilitarien la connexió entre les àrees naturals, incrementant a la vegada els punts

d’incompatibilitat entre el règim natural dels fluxos d’aigua i el sistema urbanitzat.

A la vall del Llobregat, per exemple, tant l’autopista AP-2 des de Sant Just fins a Martorell,

com el Cinturó Litoral en direcció a la Zona Franca, l’autopista del Garraf o l’autovia del

Llobregat, segueixen en terraplè la plana d’inundació. Una cosa semblant es pot dir de

l’autopista AP-7 per la vall del Besòs.

Aquesta ocupació té diversos efectes, d’una banda els terraplens protegeixen les poblacions de

les crescudes fluvials –com passa a Sant Feliu del Llobregat i Molins de Rei amb l’AP-2- però al

mateix temps, en reduir l’amplada de la vall pel mateix cabal d’avinguda el nivell de les aigües

arriba més amunt i poden desbordar per indrets on mai no ho havien fet abans.

El PDAP posa èmfasi en l'efecte que tenen les pluges en el territori metropolità. Aquest es pot

veure agreujat en funció de la ocupació del territori, de la seva impermeabilització i dels

obstacles a la lliure circulació de l'aigua de pluja sobre la superfície dels nostres municipis.

En certes ocasions les infraestructures (autopistes, carreteres, ferrocarril) poden arribar a ser

un obstacle a la circulació de l'aigua, o si més no, condicionen molt el drenatge d'un

municipi.Situació actual del drenatge i el sanejament a l’AMB

Xarxes drenatges i sanejament

La xarxa metropolitana de sanejament està constituïda per aproximadament uns 200 km de

col·lectors, amb 21 estacions elevadores i les depuradores metropolitanes en servei: Gavà -

Viladecans, Sant Feliu de Llobregat, Montcada i Reixac, Begues, Vallvidrera, Besòs i el Prat de

Llobregat.

L'EMMA gestiona la xarxa metropolitana de sanejament a través d’Aigües de Barcelona,

Empresa Metropolitana de gestió del Ciclie Integral de l’Aigua (ABEMCIA).

El destí de les aigües pluvials que arriben als nuclis urbans depèn de la tipologia de

canalitzacions de cada municipi. En el cas dels municipis que disposen de xarxa unitària

pluvials-residuals, les aigües de pluja van a parar al clavegueram, es barregen amb les aigües

residuals domèstiques o industrials i d’allà van cap a les estacions depuradores d’aigües

residuals (EDARs). Els municipis amb xarxa separativa, condueixen les aigües pluvials a la

xarxa hidrològica, ja sigui fins al curs del riu Besòs, al Llobregat, o a la Mar Mediterrània.

La xarxa metropolitana de drenatge i sanejament es pot classificar en diferents tipus en funció

del seu titular o gestor:

Xarxa municipal: És la xarxa que comença, discorre i finalitza dins del municipi. Està

constituïda per clavegueres, col·lectors i elements complementaris.

Xarxa metropolitana –AMB-ABEMCIA: Aquesta xarxa és la de col·lectors de residuals en

alta, gestionada per ABEMCIA. Està formada per col·lectors, estacions de bombament,

emissaris submarins, estacions depuradores d'aigües residuals i altres instal·lacions de

sanejament complementàries. Aquesta xarxa recull les aigües residuals generades en

els municipis i les condueixen fins a les estacions depuradores.

Existeixen també uns altres col·lectors unitaris i altres de tipus separatiu pluvial

construïts per ABEMCIA que no han estat traspassats formalment a cap altra

administració i que són conservats i explotats per aquesta societat.

Xarxa de l'Agència Catalana de l’Aigua – ACA: Són de la seva competència les lleres

naturals i/o endegaments.



Xarxa d'altres administracions i institucions: En aquesta categoria s'agrupen alguns

casos especials que en certes ocasions es poden classificar com eixos metropolitans.

Seria el cas de les següents infraestructures:

Canal Lateral de l'Autopista, Canal Sedó.

Xarxa particular del Consorci de la Zona Franca.

Xarxa particular interna del Port de Barcelona.

Xarxa particular interna de ADIF/Empreses ferroviàries i obres de perllongament d'eixos

metropolitants existents dintre dels seus terrenys.

Xarxa particular interna de l'Aeroport de Barcelona.

Criteris adoptats en l’estudi del PDAP

La determinació del període de retorn pel disseny d'un sistema d'aigües pluvials és un tema

complex ja que depèn del grau de seguretat front les inundacions que requereixi la ciutadania,

del comportament de les precipitacions (intensitats i recurrència anual), cabals involucrats,

conseqüències que es puguin produir si la capacitat de les obres és excedida i el cost d'inversió

associat a les mateixes.

El període de retorn (T) es pot estimar com el temps que transcorre entre dos fenòmens de les

mateixes característiques i s’utilitza per fixar el grau de protecció de projecte.

Els criteris adoptats per a la realització del PDAP han estat els següents:

- Períodes de retorn per a disseny/comprovació

T (anys) per a col·lectors urbans

Residencial suburbà i

xarxes secundàries 10

Casc urbà consolidat 10

Grans col·lectors en casos

especials, passos

subterranis, túnels i punts

baixos

25(1)

(1) Zones baixes o planeres amb dificultats per desguassar o en punts on les obstruccions puguin causar danys greus. Sempre que sigui factible es dissenyarà amb T=50. En cas de comprovació d’obres existents, si per a T=25 no es compleix es podran acceptar T inferiors amb un mínim de

T=10 anys

T (anys) per a lleres i endegaments (2)

Mínim Normal Òptim

Trams urbans,

agrícoles o

rústics

50 100 500 (3)

Obres

puntuals:

ponts, etc.

100 500 500 (4)

(2) En cas de cobertura: resguard mínim a estudiar i mesures mínimes que permetin manteniment. (3) T=500 recomanable si no hi ha restriccions importants. (4) En cas de perill greu d’obstruccions s’augmenta el resguard fins a 1.00 o 1.50 m.

Els endegaments s'han dissenyat i comprovat pels valors normals indicats, tractant

d’aconseguir mitjançant solucions no estructurals, els nivells de protecció associats als valors

òptims.

La columna de mínim s’ha aplicat en els casos de comprovació d’obres existents que no

complien per als cabals associats als valors normals.



En el cas de conques urbanes o quasi urbanes s'ha calculat l’endegament per a T=10, sempre

que la conca total no superés els 3 km2.

Pluges de disseny

En el conjunt territorial format per les conques de l'àrea metropolitana els cabals s'han

obtingut pels períodes de retorn d’1, 10, 25, 50, 100 i 500 anys.

A partir de la pluja tipus de CLABSA obtinguda de l'observada en l’Observatori Fabra i

utilitzant la tècnica de blocs alternats s'ha obtingut l'hietograma utilitzat per a la simulació.

Existeixen dues tipologies de pluges a utilitzar en els territoris de l’àrea metropolitana:

o Pluja A: utilitzada en el Delta de Llobregat que comprèn els municipis de Gavà,

Viladecans, el Prat de Llobregat, San Boi de Llobregat, Sant Climent de

Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Santa

Coloma de Cervelló, Sant Feliu de Llobregat i on s'ha aplicat un patró de pluges

CLABSA-tipus B.

o Pluja B: utilitzada a la resta de municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona.

La duració de les pluges es determina a partir del temps de concentració de la conca

hidrològica, essent dues vegades aquest valor i, com a mínim, d’una hora de durada.

Els valors d'intensitats, Pd i zonificació de les pluges es resumeixen a continuació.

Pluja tipus A (Zona Delta Llobregat) Pluja tipus B (Zona general)

T I5,màx I1 Pd T I5,màx I1 Pd

1 114 32 65 1 99 28 60

10 210 59 135 10 183 52 120

25 242 68 170 25 210 59 150

50 262 74 190 50 228 64 170

100 281 79 215 100 244 69 200

500 319 90 285 500 277 78 255

On:

T: període de retorn en anys

I5,màx: intensitat 5-minutal màxima en mm/h

I1: intensitat horària màxima

Pd: pluja diària

Cartografia

La topografia de base que s’ha utilitzat per a la realització del Pla Director d’Aigües Pluvials ha

estat la topografia a escala 1/2.000 facilitada per l’Entitat Metropolitana de Barcelona.

Valoració de les inundacions

Amb la pluja de T=100, es comproven els calats d’aigua (y) de les zones inundades. Si y<0.40

m s’assumeix perillositat baixa i es considera tolerable. En el cas que y>0.40 m es calcula la

matriu d’impacte i es troba el risc potencial a la zona. Si aquest és baix, es considera tolerable.

Si el risc és mig o alt es plantegen solucions per reduir la gravetat dels danys a la zona

inundable.

Metodologia

La metodologia utilitzada en la redacció del PDAP s'ha fonamentat en la consecució d'un

coneixement de la resposta hidrològica del territori a partir d’unes bases de partides molt

heterogènies. Donat això, s’ha realitzat una discretització del territori utilitzant les tecnologies

informàtiques i realitzant una campanya de visites intensives al territori a modelitzar.



Els treballs desenvolupats en el PDAP s’han subdividit en sistemes i subsistemes relacionats

amb l’actual distribució dels sistemes de sanejament existents a l’Àrea Metropolitana de

Barcelona. Aquesta divisió respon a la cohesió entre les dades de la xarxa d’aigües pluvials i la

xarxa de sanejament que existeix en l’actualitat.

El procés de simulació va començar la primera etapa de diagnosi dels sistemes i els primers

resultats, que a falta de calibració amb dades instrumentals, van ser comprovats amb els tests

de coherència realitzats durant episodis d’insuficiències drenants a l’Àrea Metropolitana i amb

l’experiència dels tècnics municipals.

A continuació es desenvolupa la fase de proposta de solucions, intentant tenir en compte tots

els condicionants de la zona, especialment als d’usos urbanístics i admissibilitat de riscos.

Finalment es realitza la fase de prognosi on es fa una comprovació completa del funcionament

del sistema amb les solucions proposades.

En el decurs de la realització del Pla, s’han elaborat tot un seguit de nous mapes que serveixen

tant per tenir un major coneixement del territori, com per poder fer una primera avaluació de

les zones més problemàtiques o conflictives del territori.

Els nous mapes elaborats han estat els següents:

Model Digital de Terreny

A partir de la cartografia facilitada en suport digital i 2D, es va crear un Model Digital del

Terreny mitjançant eines informàtiques que associaven a cada punt la cota més propera

amb la finalitat d’obtenir una malla de punts en 3 dimensions.

A partir d’aquesta malla es crea el model digital de terreny de 25x25 metres d'ample de

cel·la que s’ha emprat en la divisió del territori en conques hidrològiques.

Plànol indicador del potencial d’inundació

En aquest plànol es representen les zones potencials on es poden produir inundacions

pretenent que sigui representatiu del territori

També s’ha realitzat la delimitació geomorfològica de zones potencialment inundables,

seguint criteris geomorfològics i històrics, a escala 1:5.000 i representada en plànols a

escala 1:20.000.

Diagnosi

La diagnosi del funcionament de les xarxes de drenatge modelitzades es realitza amb la

simulació dels fenòmens extraordinaris de pluja associats a diferents períodes de retorn.

En general, donat l’estat actual d’ocupació del territori, es fa una aposta no rígida pel període

de T=100 anys per a les rieres i torrents i per a T= 10 anys per a la xarxa de col·lectors

bàsics.

En el càlcul de la diagnosi de la xarxa actual s’han considerat les obres existents i les que

estaven en execució durant l’elaboració de l’estudi.

A partir de la diagnosi de les diferents xarxes s’ha comprovat que els principals eixos drenants

del territori (tant rieres com col·lectors) estan en general al límit de la seva capacitat.

Les principals zones inundables diagnosticades sorgeixen a partir de les zones de punts baixos

obtinguts amb el tractament del Model Digital del Terreny i són aproximades.

Algunes circumstàncies contribueixen a augmentar els efectes negatius de pluges intenses. En

el cas de zones amb elevat pendent, l'aigua caiguda viatja molt ràpid, més ràpid quan més

impermeabilitzat és el terreny, això provoca que les parts més planes (aigua avall) puguin

veure's més afectades si no tenen un drenatge ben resolt.

Representació dels resultats

Els resultats de la diagnosi i la prognosi s’han resumit en els corresponents plànols on es

mostra la xarxa primària simulada i s’indica el grau de funcionament en l’instant més

desfavorable del succés simulat.



L’estat de la xarxa s’ha representat seguint el codi de colors que s’utilitza en el PECLAB de

Barcelona i que representa el grau de funcionalitat de la xarxa de col·lectors (amb una

interpretació similar per al cas de les rieres, indicada també als plànols). Així un col·lector en

color verd indica un funcionament en làmina lliure, un color groc indica funcionament en

pressió (només col·lectors), un color taronja indica situació a prop del desbordament i un color

vermell implica inundació, tal i com es pot veure en el gràfic adjunt.

Codi de colors que indica el funcionament de la xarxa

2.2.3. Conclusió sobre la informació de perill

Com s’ha pogut veure, l’anàlisi de perillositat representa un treball molt important. S’han

utilitzat diverses metodologies i diverses fonts. També cal indicar que no es pot donar per

acabat tant pel que respecta a la precisió que s’anirà incrementant amb la incorporació de

nous estudis de detall com per a l’extensió; per exemple noves zones inundables s’analitzaran i

els estudis de fenòmens geològics associats s’estendran fins arribar a tota Catalunya.

1) Anàlisi geomorfològica. Aquesta metodologia han estat aplicades a tota Catalunya de forma

generalitzada. Per tant, per a les zones no incloses en l’estudi hidrològic-hidràulic aquesta

és la única anàlisi disponible. Cal remarcar, de totes maneres, que no s’han arribat a

estudiar tots el torrents i rierols de Catalunya (treball realment ingent), però sí els que

representen un risc més important.

2) Anàlisi hidrològica-hidràulica. Com es comentava en la introducció s’aplicat per als cursos

amb més entitat (superfícies de conca superior als 100 km2 de Catalunya (Ebre, Francolí,

Gaià, Foix, Llobregat, Besos, Tordera, Ter, Daró, Fluvià, Muga, etc). Els estudis de Plans

d’Espais Fluvials, alla on se’n disposen, han afegit una major precisió a l’anàlisi.

3) Identificació de punts d’actuació prioritària. S’ha recollit diversa informació sobre punts

d’actuació prioritària i cal remarcar la creació d’una base de dades consensuada entre ACA i

operatius.

4) Per a la determinació de la velocitat de resposta (temps de trànsit) en diferents trams de

conques, s’ha considerat la determinació de la “perillositat intrínseca” de les conques i la

relació entre els cabals estimats per al pla i la alçada de les estacions d’aforament SAIH7.

Aquests estudis es podran anar afinant a mesura que s’obtinguin més dades històriques del

SAIH i millors dades sobre pluges extremes.

5) La delimitació de zones inundables per avaries o trencament de preses. S’anirà introduint

els resultats de totes les presses que afecten Catalunya.




6) Estudi d’inundacions en zones urbanes. L’Estudi del Pla Directors de Pluvials de l’AMB

permet identificar unes determinades formes de comportament de les inundacions en

zones netament urbanes amb un sistema de pluvials força complex. En el futur es podrà

estendre a altres zones amb superfície i densitat de població importants.

7) Fenòmens geològic associats. L’estudi de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

caldrà que s’amplií a tota Catalunya.

En quant als resultats obtinguts, a part de les conclusions possiblement massa obvies i

generals, el que cal es consultar la cartografia elaborada amb l’estudi de perillositat i de

vulnerabilitat per a cada àrea que sigui d’interès. Veure ANNEX 3.

2.3. ANÀLISI DE LA VULNERABILITAT

2.3.1. Introducció

La vulnerabilitat es pot definir com el grau estimat de dany o pèrdua d’un element o grup

d’elements exposats a l’ocurrència d’un fenomen d’una determinada magnitud i intensitat. La

vulnerabilitat varia amb la tipologia de l’element considerat i amb la intensitat de l’event

produït.

A l’hora d’avaluar els danys o pèrdues provocats per una inundació es poden considerar els

següents factors, entre d’altres:

El calat o alçada de l’aigua

La velocitat

La duració de l’event

La concentració de sediments

Una anàlisi molt acurada de la vulnerabilitat hauria de contemplar la totalitat dels factors

anteriors. Com que en les dades derivades de l’estudi de perillositat només es disposa

d’informació relativa a les línies d’inundació i a calats de l’aigua, davant la dificultat

d’incorporar altres variables, en el present estudi es calcularan els danys o pèrdues únicament

en funció del calat o alçada de l’aigua. Aquesta metodologia ja fou utilitzada per White8 l’any

1945.

L’anàlisi de la vulnerabilitat a més a més, es completarà amb informació referent a les

següents variables (Penning-Rowsell and Fordham9, 1994):

Variables socials i econòmiques

Variables relacionades amb les infrastructures ex. Susceptibilitat de la estructura i del

contingut de les edificacions

L’anàlisi de vulnerabilitat, és el pas següent a l’anàlisi de la perillositat i tracta de determinar la

relació entre els danys potencials i els nivells de perillositat.

2.3.1.1. Abast i limitacions

La metodologia i les dades emprades en l’anàlisi de la vulnerabilitat creen una sèrie de

limitacions en l’estudi. Tot i això, donat que l’objectiu és realitzar un estudi a escala “regional”,

analitzant tota Catalunya i utilitzant els municipis com a unitat mínima de valoració, la

metodologia assegura l’assoliment dels objectius proposats, d’acord amb l’escala regional

adoptada.

8 White, G.F., 1945. Human Adjustements to Floods. A Geographical Approach to the Flood Problem in the United

Satates Doctoral Dissertation and Research paper no. 29. Departament of Geography, University of Chicago.

9

Penning-Rowsel, E., Fordham, M., 1994. Floods Across Europe Hazard Assessment, Modelling and Management.

ISBN 1 898253 01 3. Middlesex University Press, Middlesex, 214 pp.



Les principals limitacions existents són:

El nivell de detall de la cartografia digital disponible. La classificació d’usos del sòl no és

suficientment detallada, ja que en alguns casos no permet identificar exactament quina és

la tipologia de les edificacions (indústries, habitatges, usos comercials...), aquest fet influeix

directament en els càlculs de vulnerabilitat.

La limitació de la informació sobre perillositat. L’anàlisi hidrològic-hidràulic s’ha elaborat pels

cursos d’aigües principals i queden zones en que tan sols es disposa d’una anàlisi

geomorfològica. També cal considerar la incertesa dels paràmetres principals de perillositat,

com ara el calat de l’aigua, que s’utilitzen en l’estudi de vulnerabilitat.

La falta d’informació relativa als danys reals produïts per inundacions a Catalunya. Per

aquest motiu per tal de realitzar l’estimació de la vulnerabilitat s’ha utilitzat la metodologia

emprada en altres països.

No s’han pogut avaluar els danys indirectes produïts per les inundacions ja que no es

disposa de dades.

La manca d’informació que indiqui el nombre exacte de persones que es poden trobar en

una determinada edificació. Per aquest motiu el nombre de persones que es poden trobar

en una determinada edificació s’ha calculat a partir d’estadístiques referents a tot el

municipi.

Donades les restriccions anteriors, la metodologia utilitzada és “senzilla”, adaptada a un

tractament amb sistemes d’informació geogràfica (SIG).

Els resultats obtinguts, tot i les seves limitacions, permeten conèixer d’una manera general

quina és la distribució de la vulnerabilitat a Catalunya així com distingir els municipis amb més

vulnerabilitat. Per tal determinar més exactament els valors de vulnerabilitat dels diferents

elements del territori caldria realitzar estudis a escala més detallada.

2.3.1.2. Fonts de la informació cartogràfica

Les fonts de cartografia emprades per l’estudi són principalment l’Institut Cartogràfic de

Catalunya (ICC) i el Departament de Medi Ambient.

- S’utilitza com a informació vectorial de base, la corresponent a la base topogràfica 1:5.000

(versió 2) de l’ICC, com en algunes zones aquesta informació no està disponible, s’ha

utilitzat per completar la informació de la base cartogràfica 1:50.000 (versió 3) de l’ICC.

- Per determinar la tipologia dels usos del sòl s’ha utilitzat una capa ràster d’usos del sòl

generada pel Departament de Medi Ambient, la informació correspon a dades

multitemporals captades pel sensor Thematic Mapper (TM) del satèl·lit Landsat. La

resolució és de 30 metres.

- La informació hidrològico-hidràulica ha estat facilitada per l’Agència Catalana de l’Aigua,

aquesta informació inclou les línies d’inundació pels períodes de retorn de 50, 100 i 500

anys i els calats de l’aigua. La precisió de les dades varia en funció de l’estudi del que

provenen, planificació d’espais fluvials (PEF) o Inuncat.

Provenen d’estudis PEF, la part baixa del Llobregat, la part baixa del Ter, la Tordera, la

Galera i la Garona, la resta d’estudis hidrològico-hidràulics provenen de l’Inuncat. A l’hora

de realitzar l’estudi però, han mancat dades de calats d’alguns rius, per aquest motiu des

de la Direcció General de protecció civil, s’ha dissenyat una programació per tal de generar

la informació de calats necessària a partir de les línies d’inundació dels diferents períodes

de retorn i d’un model digital de terreny generat a partir d’informació a escala 1:5.000. Els

calats generats des de la DGPC han estat: la Muga, el Fluvià, el Ter Alt, la Riera de la

Bisbal.

En quant a la diferent precisió de les dades de l’Inuncat i dels PEF, remarcar que la

resolució de la capa de calats en l’Inucat és de 15 metres, en els PEF la resolució de la capa

de calats és de 5 metres.

- La informació geomorfològica ha estat elaborada i facilitada conjuntament per l’Institut

Cartogràfic i Geològic de Catalunya l’ICGC i l’Agència Catalana de l’Aigua.



2.3.2. Metodologia de l’estudi de la vulnerabilitat

D’acord amb les dades disponibles i les limitacions existents, l’anàlisi de la vulnerabilitat es

basa en l’avaluació per separat dels següents factors:

A. La valoració de pèrdues

B. L’estimació de la població ubicada en zones inundables

C. L’estimació dels quilòmetres de vies de comunicació susceptibles a ésser inundats

La magnitud calculada pels diferents factors mostrarà el grau de vulnerabilitat, valors més

elevats de pèrdues monetàries, població ubicada i vies afectades implicaran graus més elevats

de vulnerabilitat.

2.3.2.1. Valoració de pèrdues

En les inundacions un dels paràmetres bàsics quan es pretén avaluar l’impacte és el càlcul dels

danys o pèrdues. Els danys es classifiquen en dos grans grups, els tangibles i els intangibles.

Els tangibles són aquells que poden ser avaluats quantitativament en termes monetaris, com

danys o pèrdues en edificacions, en infrastructures... Els intangibles són aquells difícilment

expressables en termes monetaris i materials, com per exemple inseguretat de la població,

estrès, ansietat de les víctimes...

En els danys o pèrdues tangibles es diferencien en dues tipologies, els directes i els indirectes.

Els directes són causats pel contacte físic amb l’aigua, poden afectar estructures, equipaments

i persones. Els indirectes són causats per la interrupció de les activitats socials com a

conseqüència dels danys directes. Són d’aquest tipus les pèrdues de producció en diferents

processos, la reducció del servei ofert per les infrastructures o serveis, els costos de neteja, els

costos d’evacuació...

En la valoració de pèrdues del present estudi, davant la inexistència de cap estudi previ en el

que s’hagi realitzat una avaluació dels danys o pèrdues produïts per inundacions, únicament es

consideren els danys tangibles directes, ja que són els més fàcilment avaluables amb les dades

de que disposem. El càlcul d’aquest danys està referit a una corba de danys-alçada de l’aigua,

tot seguint la metodologia emprada en altres països com Estats Units, Gran Bretanya...

La corba de danys-alçada de l’aigua representa la relació entre l’alçada de l’aigua i els costos

dels danys per a cada tipus d’ús del sòl. El tipus d’ús del sòl s’expressa com a preu per unitat

d’àrea, aquest fet implica conèixer el valor econòmic de l’element per tal de determinar les

pèrdues.

La corba de danys és una funció amb valors que oscil·len entre 0 i 1, 0 indica que no hi ha

danys i 1 que els danys són màxims.

Els tipus d’usos del sòl que s’han distingit a l’hora de realitzar la valoració de pèrdues són:

a) Habitatges

En aquesta tipologia es considera qualsevol tipus d’habitatge. Les corbes de danys que

s’apliquen són les incloses en l’”Economic guidance memorandum (EGM) 01-03” (USACE10,

2000), que estimen els danys estructurals i en contingut dels habitatges.

Existeixen diferents tipus de corbes segons la tipologia de l’edificació (existència o no de

soterrani i nombre de plantes). Desprès de revisar les estadístiques de l’Idescat sobre la

tipologia de les edificacions en els diferents municipis de Catalunya, s’ha considerat que la

majoria de les edificacions no disposen de soterrani.

10 USACE, 2000. Economic Guidance Memorandum (EGM) 01-03, Generic Depth-Damage Relationships.



En la Figura 2.2 es mostren les corbes de danys per l’estructura i el contingut pels habitatges,

en funció del nombre de plantes de l’edificació.

Figura 2.2.Corbes de danys emprades (USACE, 2000)

L’estimació del nombre de plantes s’ha realitzat a nivell municipal, a partir de les dades de

l’Institut d’Estadística de Catalunya. Partint de l’estadística del nombre de plantes de les

edificacions per municipi, s’ha considerat el nombre de plantes emprat en les corbes de danys

com la mitja del nombre de plantes de les estadístiques per cada municipi. En quant a la

valoració monetària de l’estructura de les edificacions, aquesta s’ha obtingut a partir de dades

procedents del Boletín Económico de la Construcción de l’any 2003, en la Error! No s'ha

trobat l'origen de la referència. es mostren els valors considerats. Els continguts segons

diversa bibliografia consultada s’ha considerat que són 0,5 cops el valor de l’estructura.

Taula 2.5. Valoració de l’estructura de les edificacions

Tipologia preu (€/m2)

Apartaments 606,79

Casa de renta normal 653,01

Vivenda unifamiliar senzilla de 2 plantes entre mitjaneres 529,46

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

80,0

90,0

-1,0 0,0 1,0 2,0 3,0 4,0 5,0 6,0

% d

e d

an

ys

Calat de l'aigua (m)

Estructura 2 o més plantes Estructura 1 planta

Contingut 2 o més plantes Contingut 1 planta



b) Zones industrials i comercials

Es consideren en aquest grup els usos industrials i comercials. Les corbes de danys emprades

són genèriques i han estat elaborades per FEMA11 (Federal Emergency Management Agency),

en elles es distingeixen els danys en contingut i en estructura. La valoració de l’estructura dels

elements s’ha establert a partir de dades del Boletín Económico de la Construcción, adoptant

un valor de 346,5 €/m2. El contingut dels elements s’ha considerat que és 1,07 cops el valor

de l’estructura.

c) Càmpings

Al igual que en la tipologia anterior s’han utilitzat les corbes genèriques elaborades per FEMA.

La valoració monetària s’ha establert a partir d’una consulta realitzada a l’associació de

càmpings de Catalunya, es considera un valor mig de la parcel·la de 117 €/m2, el valor dels

continguts es considera que és 1,07 cops el valor de la parcel·la.

d) Zones agrícoles

Com a conseqüència de la manca de dades referents a la valoració de danys en cultius

específics de la nostra àrea, l’estimació dels danys es realitza a partir de les estadístiques de

rendiments agraris per Catalunya de l’any 1999 i de les primes base d’assegurances

establertes per l’any 2003, per als diferents usos agrícoles considerats.

Es parteix de la premissa de que els danys ascendeixen al 100% del valor estimat, sense

considerar la influència de l’alçada del calat de l’aigua. En la Taula 2.6 es mostren les dades

monetàries emprades.

Taula 2.6. Valoració dels diferents tipus de cultiu

Tipus cultiu Secà Regadiu

Cereals (€/ha) 365,9 553,9

Fruiters (€/ha) 2168,4 4713,3

Raïm (€/ha) 2253,2 2880,9

En referència a les corbes de danys-calats emprades, en l’Annex 8.5.1 es poden consultar els

valors de danys en contingut i en estructura que corresponen a cada alçada de calat de l’aigua

en funció del tipus d’us considerat.

La metodologia emprada parteix de la premissa de que es disposa de la següent informació:

- Classificació d’usos del sòl, en el cas que ens ocupa la capa d’informació emprada té una

resolució de 5 metres i és el resultat de completar la informació d’usos del sòl del

Departament de Medi Ambient amb la informació vectorial a escala 1:5.000 i 1:50.000 de

l’ICC. S’ha optat per emprar aquesta resolució perquè és el mínim tamany que permet

representar adequadament les edificacions.

- Línies d’inundació pels períodes de retorn de 50, 100 i 500

- Calat o alçada de l’aigua que correspon a les diferents línies d’inundació.

11 Federal Emergency Management Agency (FEMA), 2003. Multi-hazard Loss Estimation Methodology. Flood

Model. HAZUS MH. 22 pp.



Paral·lelament i amb la finalitat de poder disposar de dades de tota Catalunya, davant la

limitació que només es disposa de dades hidrològico-hidràuliques dels trams principals, s’ha

completat la informació hidrològica amb dades geomorfològiques, des de l’ACA i l’ICC s’ha

realitzat el procés de càlcul dels calats corresponents.

La resolució espacial emprada per realitzar les operacions ha estat de 5 metres.

El procés ha consistit en primer lloc en avaluar per cada cel·la el valor corresponent de

perillositat, combinant mitjançant eines SIG els intervals de freqüència i el calats de l’aigua.

Posteriorment aquesta informació ha estat completada amb dades relatives a l’ús del sòl de

l’àrea. Finalment, a partir de les valoracions monetàries establertes per cada tipus d’us del sòl i

de la informació de les corbes de danys, s’han calculat els danys o pèrdues monetàries

corresponents (euros).

Per tal d’avaluar les pèrdues a nivell municipal s’ha realitzat un sumatori del resultats per

municipi.

Destacar que per simplificar el procés en el moment de realitzar els càlculs, com a pas previ,

s’ha realitzat una reclassificació dels valors de calat de l’aigua, utilitzant els següents intervals:

- 0 a 0.3 metres

- 0.3 a 1.2 metres

- 1.2 a 2 metres

- 2 a 3 metres

- > 3 metres

En el Mapa 2.26 es mostren el resultats obtinguts en els diferents municipis de Catalunya. En

l’Annex 8.5.2 trobareu un llistat que mostra explícitament els danys monetaris calculats per

municipi.

Mapa 2.26. Danys monetaris (euros) pels municipis de Catalunya



Els valors obtinguts en l’avaluació de danys, com a conseqüència de les limitacions ja

exposades (limitació de les dades sobre perillositat, exactitud de la classificació d’usos del sòl i

manca de dades referents a danys reals en inundacions passades) s’han de prendre com un

índex i com el resultat d’una metodologia imposada, ja que la manca de dades reals no permet

validar els resultats. Tot i això els resultats permeten diferenciar quines són les àrees més

susceptibles a rebre danys en cas d’inundació.

2.3.2.2. L’estimació de la població ubicada en zones inundables

Per avaluar la vulnerabilitat enfront a les inundacions d’una determinada zona, paral·lelament

al càlcul de pèrdues monetàries es poden realitzar altres càlculs complementaris per tal de

considerar el nombre de persones afectades per l’event. Aquest factor serà un dels principals

paràmetres a l’hora d’assignar la vulnerabilitat.

L’objectiu és estimar el nombre de persones que es poden trobar en la zona inundable, tot

considerant la informació de les línies d’inundació per períodes de retorn de 50, 100 i 500

anys, aquesta informació serà complementada en els trams que no es disposi d’informació

amb la informació geomorfològica.

Paral·lelament a l’estimació de la quantitat de població possiblement afectada en cas

d’inundació és poden determinar en funció dels calats les magnituds dels impactes produïts. La

caracterització dels impactes produïts es realitzarà en l’apartat d’anàlisi del risc.

El recompte de la població ubicada en àrea inundable, es realitza a partir de dades de l’Institut

d’Estadística de Catalunya. El nombre de persones que es pot trobar en una edificació s’ha

calculat com el producte del nombre mig de persones que habiten per llar i el nombre mig de

pisos o vivendes en les edificacions.

En el cas de les àrees industrials la població existent també s’ha estimat a patir de les dades

de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). En el cas dels càmpings s’ha considerat la

seva capacitat màxima o nombre de places.

La metodologia aplicada permet, utilitzant conjuntament la informació de les línies d’inundació

i la geomorfologia, així com les estadístiques, calcular la quantitat de població ubicada en

l’àrea inundable. El resultat final és un nombre de persones ubicades en àrea inundable per

municipi. El Mapa 2.27 mostra els resultats obtinguts. Paral·lelament en l’Annex 8.5.2,

trobareu un llistat que identifica els diferents municipis i la totalitat de persones en àrea

inundable.

Cal remarcar però que davant les limitacions ja exposades en apartats anteriors, els resultats

no s’han de prendre com a xifres reals, sinó que són xifres que permeten diferenciar les zones

on la població és més vulnerable. Per determinar exactament la població afectada caldria

realitzar estudis a nivell molt detallat partint d’un inventari real de la població ubicada en les

diferents edificacions.

2.3.2.3. L’estimació dels quilòmetres de via de comunicació susceptibles de ser inundats a nivell municipal.

Davant la impossibilitat de poder disposar d’una corba de danys-calat d’inundació per les vies

de comunicació, s’ha decidit realitzar un càlcul parcial per tal d’avaluar els quilòmetres de vies

de comunicació que es poden veure afectats en cas d’inundació.

L’objectiu és avaluar la longitud total de vies de comunicació en la que els vehicles poden tenir

problemes en el moment de circular en cas d’inundació. El càlcul es realitza a nivell municipal.



Prèviament als càlculs però, s’ha consultat diversa bibliografia per tal d’establir el calat crític a

partir del qual els vehicles tenen problemes a l’hora de circular. Seguint les indicacions de

Melbourne Water12 (2003), Emergency Management Australia13 (2002) i Defra14 (2003) s’ha

establert el valor de 0.3 metres com a calat crític, a partir del qual els vehicles en el moment

de circular poden perdre l’estabilitat i començar a flotar.

La metodologia emprada ha consistit en seleccionar tots els trams de via afectats per calats

d’aigua superiors a 0.3 metres i realitzar el sumatori de la longitud total de les vies per

municipi. En el Mapa 2.28 es mostren els resultats expressats en quilòmetres pels municipis de

Catalunya. En l’Annex 8.5.2 es pot consultar exactament el valor calculat.

Mapa 2.27.Nombre de persones ubicades en àraea inundable

12 Melbourne Water, 2003. Guideliness for Development in flood-prone areas

13 Emergency Management Australia, 2002. Disaster Loss Assessment

14 Defra, 2003. Flood Risks to people. R&D Technical Report FD 2317/TR. ISBN 1844321355. 114 pp.



Mapa 2.28 Quilòmetres de vies inundables per municipi amb calats superiors a 0.3 metres

2.4. ANÀLISI HISTÒRICA.

Tal com ha quedat ben reflectit durant la introducció del pla Inuncat, Catalunya és un país amb

una meteorologia “complicada”, el mateix podrien dir de la seva orografia i si això li afegim la

important ocupació humana del territori, especialment en la zona litoral i prelitoral, llavors

tenim un quadre que no podem classificar precisament com a senzill.

L’objectiu bàsic de l’anàlisi històrica es poder recollir les inundacions més importants que s’han

produït a Catalunya i veure quines conclusions es poden extreure. Tot i la importància que ha

de tenir l’anàlisi històrica, desgraciadament no tenim un recull sistemàtic i amb els paràmetres

que ens interessarien per fer d’aquesta anàlisi un dels aspectes fonamentals de l’anàlisi de risc.

Un altre aspecte que s’ha de considerar en l’anàlisi històrica especialment la referent al segle

XX és l’enorme transformació territorial i urbanística que ha tingut el país.

En aquesta presentació analitzarem l’evolució de les diferents avingudes fins a finals del segle

XX en les dues conques principals: Pirineu Oriental i Conca de l’Ebre. També, i a partir de

1948, es presenta la situació mesoescalar del dia o dies en qüestió amb una explicació de les

conseqüències. Les sèries d’inundacions d’aquestes dues Conques han estat extretes de la

“Comisión Nacional de Protección Civil15” i el Dr.Mariano Barriendos16.

El recull d’inundacions i una anàlisi més detallada es poden trobar en l’Annex 8.2. .

15 “Les inundacions en la España Peninsular”. Marzo 1988.

16 Comunicació personal



Analitzant les dades del recull d’inundacions històriques tenim:

De les dades anteriors, podem extreure algunes conclusions d’interès:

Les avingudes a la Conca del Pirineu Oriental representen el 74 % del total i les avingudes

de la Conca de l’Ebre el 26%

Els mesos de setembre, octubre i novembre, la tardor, són els mesos que hi ha més

avingudes, un 55,8% i un 49,0% respectivament.

A la Conca de l’Ebre, la primavera és la segona estació en importància, 21,28%.

A la Conca del Pirineu Oriental, l’hivern és la segona estació en importància, 19,12%

A nivell de Catalunya, la seqüència d’estacions en importància és : tardor, hivern, primavera

i estiu.

Al Pirineu Oriental, la seqüència d’estacions en importància és: tardor, hivern, primavera i

estiu.

A la Conca de l’Ebre, la seqüència d’estacions en importància és: tardor, primavera, estiu i

hivern.

Aquesta diferència de seqüències entre les dues conques és deguda a que la conca del

pirineu oriental queda afectada directament per a ciclogènesi del mediterrani i la conca de

l’Ebre, afectada també per la ciclogènesi en la seva part més baixa, per una meteorologia

més atlàntica.

Pel que fa a la seva distribució territorial, Girona havia estat la ciutat més afectada per la

confluència del riu Ter i l’Onyar. A partir de la construcció del pantans de Sau i Susqueda el

règim està canviant.

La segona zona més afectada és la del Delta del Llobregat i en especial la població del Prat

de Llobregat.

Tortosa i Lleida són les altres zones més afectades. Tortosa per l’Ebre i Lleida pel Segre.

Sobre els danys és difícil extreure conclusions massa concretes degut a la falta de dades.

Pirineu Oriental Conca Ebre Catalunya

Desembre 10 3 13

Gener 10 26 19,12% 2 6 12,77% 12 32 17,49%

Febrer 6 1 7

Març 5 4 9

Abril 10 20 14,71% 4 10 21,28% 14 30 16,39%

Maig 5 2 7

Juny 3 6 9

Juliol 4 14 10,29% 2 8 17,02% 6 22 12,02%

Agost 7 0 7

Setembre 21 7 28

Octubre 36 76 55,88% 8 23 48,94% 44 99 54,10%

Novembre 19 8 27

74,32% 25,68%

Total 136 47 183



2.4.1. Temporals de Llevant o Llevantades.

Un altre aspecte d’interès per a l’anàlisi històric són els temporals de llevant o llevantades.

Si ens fixem en la definició que en fa el diccionari meteorològic d’ infomet, www.infomet.fcr.es

diu : “llevantada = vent fresc o fort del NE, que a la costa catalana va acompanyat de mal

temps i mar grossa. “. Tot i així cal caracteritzar més la definició.

De situacions de llevant en podem tenir d’aquelles que només provoquen nuvolositat i

precipitacions febles o nul·les i les autèntiques, en les quals hi ha una gran aportació de vent

entre NE i E, pluges intenses, superiors a 100 litres/m2 en 24 hores i un onatge superior a 2

metres. La seva durada va des de 24 hores fins als 3 o 4 dies.

Es donen preferentment per primavera i tardor, és a dir, a les estacions de transició. Tot i que

alguna vegada en trobarem a l’estiu i a l’hivern. Anualment i de mitjana, en podem comptar

entre 5 i 9, incloent-hi els dos tipus de llevantades. La seva durada varia entre el mínim,

voltant les 24 hores, fins al seu màxim, més o menys 96 hores.

El procés de formació s’explica amb el moviment d’una depressió del Golf de Cadis que

s’endinsa cap al Mediterrani i s’aprofundeix, gràcies a que el Mediterrani és un mar càlid i

envoltat de muntanyes altes. Aquest tipus de ciclogènesis es dóna en èpoques on la insolació

encara és prou alta (tardor i primavera), però estem a prop de l’hivern perquè una massa

d’aire fred pugui davallar de latitud. Si l’acumulació d’energia a l’aigua del mar, i especialment

a l’estiu, és molt elevada, ens podem trobar amb episodis de gran ciclogènesis i , com a

conseqüència, grans acumulacions de precipitacions en 24 h.

2.5. ZONIFICACIÓ DEL TERRITORI

2.5.1. Anàlisi de les zones potencialment inundables

A l’hora d’analitzar les zones potencialment inundables, existeix diversa legislació entre la que

destaca:

- La delimitació de zones objecte de l'aplicació de l'article 14 del RD 849/1996 del

Reglamento del Dominio Público Hidráulico i el que es deriva del desenvolupament dels

plans hidrològics de conca.

- El Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei

d’Aigües.

- Els intruments de planificació i en concret la Planificació d’Espais Fluvials

- La Directriu Bàsica d’Inundacions.

El present pla però, es basa fonamentalment en la delimitació de zones que estableix la

Directriu Bàsica d’Inundacions. Per tal de caracteritzar les zones inundables la directriu té en

compte els següents aspectes:

- la freqüència de les inundacions (període de retorn de 50, 100 i 500 anys),

la gravetat d’afectació (danys greus, impacte, danys significatius i danys petits) i

el tipus d’elements vulnerables afectats (nuclis urbans, habitatges aïllats, instal·lacions

comercials, instal·lacions industrials, serveis bàsics,

La classificació que estableix la Directriu a priori, es basa en la freqüència o probabilitat en que

es produeixen les inundacions. Les zones que es distingeixen són les següents:

Zones d'inundació freqüent: Zones inundables delimitades superiorment per la línia

d’inundació de període de retorn de cinquanta anys.

Zones d'inundació ocasional: Zones inundables delimitades inferiorment per la línia

d’inundació de període de retorn de cinquanta i superiorment per la línia de període de cent

anys.

http://www.infomet.fcr.es/



Zones d'inundació excepcional: Zones inundables delimitades inferiorment per la línia

d’inundació de període de retorn de cent i superiorment per la línia de període de cinc-cents

anys.

2.5.2. Anàlisi del risc d’inundacions

Paral·lelament a la discretització de les zones potencialment inundables en funció de la

freqüència en que es produeix l’event, les zones inundables també són susceptibles d’ésser

classificades en funció del nivell de risc.

Aquest fet implica avaluar per cada indret en concret i període considerat, el grau de pèrdues

esperades com a conseqüència de l’exposició al perill d’inundació.

L’avaluació i l’assignació del nivell de risc en el present pla, s’ha realitzat diferenciant dos

nivells de detall. En el primer nivell, es pretén establir el nivell de risc assignat a cada element

del territori, en el segon nivell es pretén avaluar el risc a nivell municipal.

2.5.2.1. Risc d’inundacions, elements del territori

Amb l’objectiu de classificar els diferents elements del territori en funció del risc, s’ha seguit la

classificació utilitzada en la Directriu Bàsica d’Inundacions. Aquesta estableix la següent

zonificació:

Zones A, de risc alt: Són aquelles zones en que les inundacions poden produir danys

importants a nuclis de població, a grans instal·lacions comercials, industrials o agrícoles i/o

de serveis bàsics per a la població, vies de comunicació, infrastructures, ramaderies i al

medi.

Dintre d'aquestes zones, i a efectes d'emergència s'establiran les següents subzones:

o Subzones A1: Risc Alt Freqüent; són aquelles zones A en què les avingudes

corresponents a la línia d’inundació de període de retorn de cinquanta anys produiran

danys greus a nuclis urbans.

o Subzones A2: Risc Alt Ocasional; són aquelles zones A en què les avingudes

corresponents a la línia d’inundació de període de retorn de cent anys produiran danys

greus a nuclis urbans.

o Subzones A3: Risc Alt Excepcional; són aquelles zones A en què les avingudes

corresponents a la línia d’inundació de període de retorn de cinc-cents anys produiran

danys greus a nuclis urbans.

Zones B de risc significatius (mitjà): Són aquelles zones, no coincidents amb les zones A, en

les que les avingudes corresponents a la línia d’inundació de període de retorn de cent anys

poden produir danys importants a habitatges aïllats i les avingudes corresponents a la línia

d’inundació de període de retorn entre cent anys i cinc-cents anys, danys significatius a

instal·lacions comercials, industrials, usos agrícoles, usos ramaders, serveis bàsics per a la

població, medi i vies de comunicació.

Zones C de risc baix: Són aquelles, no coincidents amb les zones A ni amb les B, en les que les

inundacions corresponents a període de retorn de cinc-cents anys produirien impactes en

habitatges aïllats i la resta d’avingudes de període de retorn de cent i cinquanta anys

produirien danys petits, a instal·lacions comercials, industrials, agrícoles i/o de serveis bàsics

per a la població.17

17

S'entén per nucli urbà: Al conjunt amb població de dret de més de 50 habitants o al conjunt agrupat de més de 5 habitatges

habitades. Es considera inclòs dins del nucli urbà aquelles edificacions aïllades, distants menys de 200 metres del límit exterior del

conjunt. S'entén per habitatges aïllades: al conjunt format entre 1 i 5 habitatges habitades.



Comparant la classificació anterior amb l’establerta en el Pla Inuncat elaborat l’any 1997 i

informat favorablement per la Comissió de Protecció Civil el mateix any, es detecten algunes

petites diferències en algunes definicions. En la Taula 2.7 es mostra la classificació de la

Directriu Bàsica d’Inundacions, en la

Taula 2.8.la classificació emprada en el Pla INUNCAT l’any 1997

Taula 2.7.Zonificació del risc “Directriu bàsica del risc d’inundacions”

Zones d’inundació freqüent

50 anys

Zones d’inundació ocasional

100 anys

Zones d’inundació excepcional

500 anys

Danys greus a nuclis de

població

Zona risc alt freqüent

(A-1)

Zona risc alt ocasional

(A-2)

Zona risc alt excepcional

(A-3)

Impactes en habitatges

aïllats

Zona risc alt

(A)

Zona risc significatiu

(B)

Zona risc baix

(C)

Danys importants en

instal·lacions comercials,

industrial o serveis bàsic

Zona risc alt

(A)

Danys significatius en




(B)


(B)

Danys petits en



Zona risc baix

(C)

Zona risc baix

(C)

Zona risc baix

(C)

Taula 2.8. Zonificació del risc INUNCAT 1997

Zones d’inundació

ordinària

5 anys


freqüent

50 anys


ocasional

100 anys


excepcional

500 anys

Danys importants a nuclis de

població

Zona risc alt ordinari

(A-1)


(A-2)

Zona risc alt

ocasional

(A-3)


(A-4)

Danys importants a


industrial, agrícoles, de

serveis bàsics, vies de comunicació, infrastructures,

ramaderia o el medi

Zona risc alt ordinari

(A-1)


(A-2)

Zona risc alt

ocasional

(A-3)


(A-4)

Danys importants en

habitatges aïllats


(B)


(B)

Zona risc

significatiu

(B)


(B)



industrial, agrícoles, de

serveis bàsics, vies de

comunicació, infrastructures,

ramaderia o el medi.


(B)


(B)

Zona risc

significatiu

(B)


(B)

Danys petits en habitatges

aïllats

Zona risc baix

(C)

Zona risc baix

(C)

Zona risc baix

(C)

Zona risc baix

(C)

Danys petits en


industrial, agrícoles, de serveis bàsics, vies de

comunicació, infrastructures,

ramaderia o el medi.

Zona risc baix

(C)

Zona risc baix

(C)

Zona risc baix

(C)

Zona risc baix

(C)



Les diferències més notables que es poden apreciar entre les dues taules són:

Existeix petites diferències en la qualificació dels danys

Existeixen diferencies importants a l’hora de qualificar l’afectació als habitatges aïllats, en la

classificació de l’Inuncat de 1997 la tipologia assignada és més baixa, per aquest motiu es

segueixen les indicacions de la Directriu.

L’INUNCAT 1997 introdueix una zona de període de retorn de 5 anys. Per a l’estudi que

demana la Directriu no es necessari considerar aquest període de retorn

En la classificació de la Directriu existeixen alguns requadres que no tenen nivell de risc

assignat. Per poder assignar el nivell de risc a la major part d’elements del territori, s’han

completat els requadres que no disposen de classificació, assignant el nivell de risc més

adient en cada cas. El resultat es mostra en la Taula 2.9.

Taula 2.9. Zonificació del risc de “Directriu bàsica del risc d’inundacions” amb informació complementària.


50 anys


100 anys


500 anys

Danys greus a nuclis de població Zona risc alt freqüent

(A-1)


(A-2)


(A-3)

Impactes en habitatges aïllats Zona risc alt

(A)


(B)

Zona risc baix

(C)

Danys importants en instal·lacions

comercials, industrial o serveis

bàsic

Zona risc alt

(A)

Zona risc alt

(A)

Zona risc alt

(A)


instal·lacions comercials, industrial

o serveis bàsic


(B)


(B)


(B)

Danys petits en instal·lacions

comercials, industrial o serveis bàsic

Zona risc baix

(C)

Zona risc baix

(C)

Zona risc baix

(C)

El nivell de risc a assignar a cada element tal i com es mostra a la taula anterior, és funció del

període de retorn o probabilitat d’ocurrència i del nivell de danys produïts.

Tot i que existeixen diferents variables que es poden considerar a l’hora d’avaluar els danys

(calat de l’aigua, velocitat, concentració de sediments...), l’assignació en el present pla, s’ha

basat únicament en el calat de l’aigua. Aquest fet es deu a que es tracta de l’única variable de

la que es disposa d’informació i a més a més és un dels factors més importants i d’aplicació

més senzilla quan es vol analitzar el risc. Destacar que en les zones on no es disposa d’estudi

hidrològic-hidràulic s’ha emprat el calat d’afectació calculat per les paleolleres.

La metodologia emprada ha consistit en:

- Identificar els usos a considerar, aquests coincideixen amb els descrits en la

directriu.

Degut a les limitacions de la informació disponible, no és possible distingir entre nuclis de

població i habitatges aïllats, per a aquest motiu aquestes dues tipologies s’identifiquen com

a “edificacions”. Per tal de completar la informació d’aquest grup s’ha considerat també la

informació referent als càmpings de Catalunya. Paral·lelament també s’han distingit el usos

comercials i industrials.

- Parametritzar els rangs de calats que defineixen el grau de danys produïts.

Amb l’objectiu d’avaluar el risc al que estan exposades les edificacions així com el risc al

que estan exposades les persones, s’han emprat rangs de calats de l’aigua diferents ja que

la possible afectació no és comparable en els dos elements.



Consultant els treballs d’investigació realitzats per Melbourne Water18 (2003), Emergency

Management Australia19 (2002) i Defra20 (2003), s’han distingit el següents calats:

Edificacions. Es considera el calat de 0.3 metres com el calat crític a partir del que es

comencen a apreciar danys notables en les construccions i en els seus continguts. A

més a més es considera que calats de l’aigua superiors a 2 metres lligats a una certa

velocitat de l’aigua poden produir el colapse en les construccions.

Persones. En aquest cas es considera que qualsevol persona pel fet de trobar-se en

zona inundable està sotmesa a un risc tot i que sigui baix. Es considera que amb un

calat de 0.3 metres l’afectació a les persones pot ser notable i que amb calats superiors

a 1.2 metres inclús es pot produir la mort.

El resultat de la interposició de rangs de calats de l’aigua diferenciats per cada element

genera dues taules de classificació, on en funció de la probabilitat d’ocurrència i del calat o

alçada de l’aigua, es pot determinar el risc assignat ( A, A1, A2, A3, B o C ). En la Taula

2.10 i la Taula 2.11 es mostren els nivells assignats per les edificacions i per les persones

respectivament.

Taula 2.10. Matriu emprada per la classificació de les EDIFICACIONS segons la “Directriz de Inundaciones” (On T = Període de retorn, Us = tipologia de l’ús del territori, Calat = calat o alçada de l’aigua)


50 anys


100 anys


500 anys

Danys greus en edificacions Zona risc alt freqüent

(A-1)

T = 50 Us = urbà o càmping

Calat >= 2 m


(A-2)


Calat >= 2 m


(A-3)


Calat >= 2m

Impactes en edificacions Zona risc alt

(A)


1.2 m <= Calat < 2 m


(B)


1.2 m <= Calat < 2 m

Zona risc baix

(C)


1.2 m <= Calat < 2 m

Danys petits en edificacions Zona risc significatiu

(B)


0.3 m <= Calat < 1.2 m

Zona risc baix

(C)


0.3 m <= Calat < 1.2 m

Zona risc baix

(C)


0.3 m <= Calat < 1.2 m

Danys importants en



Zona risc alt

(A)

T = 50 Us = Indústria

Calat >= 2m

Zona risc alt

(A)


Calat >= 2m

Zona risc alt

(A)


Calat >= 2m





(B)


1.2 m <= Calat < 2 m


(B)


1.2 m <= Calat < 2 m


(B)


1.2 m <= Calat < 2 m

Danys petits en



Zona risc baix

(C)


0.3 m <= Calat < 1.2 m

Zona risc baix

(C)


0.3 m <= Calat < 1.2 m

Zona risc baix

(C)


0.3 m <= Calat < 1.2 m

18

Melbourne Water, 2003. Guideliness for Development in flood-prone areas

19 Emergency Management Australia, 2002. Disaster Loss Assessment

20 Defra, 2003. Flood Risks to people. R&D Technical Report FD 2317/TR. ISBN 1844321355. 114 pp.



Taula 2.11. Matriu emprada per la classificació de les PERSONES seguint la metodologia de la “Directriz de Inundaciones” (On T = Període de retorn, Us = tipologia de l’ús del territori, Calat = calat o alçada de l’aigua)


50 anys


100 anys


500 anys

Danys greus en les

persones, edificacions


(A-1)


Calat >= 1.2 m


(A-2)


Calat >= 1.2 m


(A-3)


Calat >= 1.2m

Impactes en les persones,

edificacions

Zona risc alt

(A)


0.3m <= Calat < 1.2 m


(B)


0.3m <= Calat < 1.2 m

Zona risc baix

(C)


0.3m <= Calat < 1.2 m

Danys petits en les

persones, edificacions


(B)


< 0.3 m

Zona risc baix

(C)


< 0.3 m

Zona risc baix

(C)


< 0.3 m

Danys importants en les

persones, instal·lacions

comercials, industrial o

serveis bàsic

Zona risc alt

(A)


Calat >= 1.2 m

Zona risc alt

(A)


Calat >= 1.2 m

Zona risc alt

(A)


Calat >= 1.2 m

Danys significatius en les


comercials, industrial o

serveis bàsic


(B)


0.3m <= Calat < 1.2 m


(B)


0.3m <= Calat < 1.2 m


(B)


0.3m <= Calat < 1.2 m

Danys petits en les


comercials, industrial o serveis bàsic

Zona risc baix

(C)


< 0.3 m

Zona risc baix

(C)


< 0.3 m

Zona risc baix

(C)


< 0.3 m

- Assignar mitjançant la utilització del SIG, per cada tipologia d’us del territori

definit en la taula anterior, el període de retorn o probabilitat d’ocurrència que li

pertoca així com el calat o alçada de l’aigua.

El calat ha esta reclassificat prèviament en els següents intervals:

o 0 a 0.3 metres

o 0.3 a 1.2 metres

o 1.2 a 2 metres

o 2 a 3 metres

o Més de 3 metres

- Aplicar mitjançant programació en entorn SIG, la tipologia de risc que pertoca a

cada element, en funció de si es considera el risc lligat a les edificacions o a les

persones. L’assignació de la tipologia es realitza a partir dels valors de calat i

període de retorn especificats en les dues taules anteriors.

L’anàlisi es realitza en format raster amb una resolució de 5 metres. El resultat obtingut

correspon a un seguit de cel·les de 5 x 5 metres, classificades segons els valors possibles

de risc A, A1, A2, A3, B o C.

Destacar que per la tipologia de la classificació emprada el nivell de risc únicament es troba

assignat als elements constructius.



2.5.2.2. Classificació de les preses en funció del risc potencial

En funció del risc potencial que pugui derivar de la possible ruptura o funcionament incorrecte

de cada presa aquesta es classificarà en una de les següents categories:

Categoria A: Correspon a les preses la ruptura o funcionament incorrecte, de les quals, pot

afectar greument a nuclis urbans o serveis essencials, o produir danys materials o

mediambientals molt importants.

Categoria B: Correspon a les preses la ruptura o funcionament incorrecte, de les quals, pot

ocasionar danys materials o mediambientals importants o afectar un reduït nombre

d'habitatges.

Categoria C: Correspon a les preses la ruptura o funcionament incorrecte, de les quals, pot

produir danys materials de moderada importància i només incidentalment pèrdua de vides

humanes. En tot cas, a aquesta categoria pertanyeran totes les preses no incloses en les

Categories A o B.

2.5.2.3. Risc d’inundacions, municipis

Un dels principals objectius del present pla és realitzar un estudi a escala regional que permeti

diferenciar la tipologia del risc a nivell municipal amb la finalitat de determinar les obligacions

dels municipis en la planificació de les emergències.

Per tal d’establir el nivell de risc per inundacions a assignar a cada municipi s’han considerat

diferents variables entre les que destaquen la classificació de risc dels elements del territori

(realitzada en l’apartat anterior), els càlculs realitzats per l’avaluació de la vulnerabilitat i

finalment paràmetres relatius a la perillositat de les conques.

La metodologia aplicada ha consistit en:

a) Calcular el valor a nivell municipal de les següents variables

o Variables relacionades amb la vulnerabilitat:

S’ha realitzat el sumatori dels següents paràmetres per cada municipi:

Els danys monetaris totals

El nombre total de persones ubicades en zona inundable.

La longitud total de vies de comunicació en la que els vehicles poden tenir

problemes en el moment de circular

o Variables relacionades amb la perillositat de les conques

Davant la impossibilitat de disposar de dades relatives a tota Catalunya que indiquen el temps

de trànsit o temps de resposta de les conques, s’han emprat dades referents a la perillositat

intrínseca de les conques.

Com que els límits que marquen l’àrea espacial ocupada per les diferents conques i els que

marquen l’àrea espacial dels municipis no coincideixen, s’ha optat per assignar al municipi el

valor de perillositat intrínseca de la conca que sigui més freqüent.

o Variables relacionades amb l’assignació del nivell de risc als diferents elements del territori

A partir de la classificació realitzada a l’apartat anterior, en la que s’assigna el nivell de risc al

que estan exposades les edificacions i les persones, es calculen dos índex que s’utilitzen

posteriorment en l’avaluació del nivell de risc del municipi.

Els índex que d’ara en endavant es denominaran com a Ipersones i Iedificacions , es basen en la

quantificació a nivell municipal de la superfície afectada per cada nivell de risc. Posteriorment

aquest valors són ponderats pels valors establerts en la Taula 2.12 i dividits per la superfície

total classificada en el municipi.



Taula 2.12. Valors de ponderació en funció del nivell de risc

Risc Puntuació

A1 20

A2 15

A3 10

A 15

B 5

C 1

L’expressió matemàtica emprada en el càlcul dels dos índex és la següent:

On:

ST : Superfície total sotmesa a risc. El subíndex persones o edificacions mostra quin és

l’element considerat a l’hora d’assignar el risc

SA1, SA2... : Superfícies classificades segons el risc com a A1, A2...... El subíndex

persones o edificacions mostra quin és l’element considerat a l’hora d’assignar el risc

VA1 ,VA2...... : Valoració assignada a cada nivell de de risc

Del càlcul dels respectius índex s’extreu que, valors dels índex superiors a 7 indiquen que la

major part de superfície classificada del municipi té un nivell de risc assignat bastant important

(classes A i B)

b) Combinar mitjançant tècniques SIG la informació anterior per a cada municipi de

Catalunya

S’ha combinat per cada municipi la informació de les diferents variables calculada en el pas

anterior. D’aquesta manera tal i com es mostra en l’Annex 8.5.2 per cada municipi es disposa

de la següent informació:

Quantitat de danys monetaris

Nombre de persones ubicades en zones inundables

Nombre de quilòmetres de vies de comunicació susceptibles a ésser inundats

Índex de persones (Ipersones)

Índex d’edificacions (Iedificacions)

Perillosistat intrínseca de la conca

Ipersones = (SA1persones*VA1 + SA2 persones *VA2 + SA3 persones *VA3 + SA persones *VA + SB persones *VB

+ SC persones *VC) / ST persones

Iedificacions = (SA1edificacions*VA1 + SA2 edificacions *VA2 + SA3 edificacions *VA3 + SA edificacions *VA + SB

edificacions *VB + SC edificacions *VC) / ST edificacions



c) Assignar el nivell de risc al municipi, en funció de la informació disponible a nivell

municipal.

Mitjançant l’aplicació d’una sèrie de condicionants per les diferents variables, s’ha assignat el

nivell de risc que correspon als diversos municipis. Els condicionants que defineixen cada

classe són els que es mostren a continuació:

Municipis amb risc Mot Alt, són aquells en què:

Hi ha més de 250 persones ubicades en àrea inundable i els danys monetaris són

superiors a 60.000 euros

Hi ha més de 250 persones, els danys monetaris són inferiors a 60.000 euros i la

perillositat de la conca és greu o moderada

Hi ha entre 50 persones i 250 persones ubicades en àrea inundable, els danys

monetaris són superiors a 60.000 euros, la perillositat de la conca és greu i l’índex de

persones i l’índex d’edificacions és superior a 7.

Municipis amb risc Alt, són aquells en què:

Hi ha entre 50 persones i 250 persones en àrea inundable, els danys monetaris són

superiors a 60.000 euros i la perillositat de la conca és lleu o moderada

Hi ha entre 50 persones i 250 persones en àrea inundable, els danys monetaris són

superiors a 60.000 euros, la perillositat de la conca és greu i l’índex de persones o

l’índex d’edificacions és menor que 7

Hi ha entre 25 i 50 persones en àrea inundable, els danys monetaris són superiors a

60.000 euros, la perillositat de la conca és greu, l’índex de persones i l’índex de

directriu és superior a 7

Hi ha entre 50 persones i 250 persones ubicades en àrea inundable, els danys

monetaris són inferiors a 60.000 euros, la perillositat de la conca és greu o moderada

Hi ha més de 250 persones ubicades en àrea inundable, els danys monetaris són

inferiors a 60.000 euros i la perillositat de la conca és lleu

Municipis amb risc Mitjà, són aquells en què:

Hi ha entre 25 i 50 persones en àrea inundable, el danys monetaris són superiors a

60.000 euros i la perillositat de la conca és lleu o moderada

Hi ha entre 25 i 50 persones, els danys monetaris són superiors a 60.000 euros, la

perillositat de la conca és greu i l’índex de persones o l’índex d’edificacions és menor

que 7

Hi ha entre 25 i 50 persones ubicades en àrea inundable, els danys monetaris calculats

són inferiors a 60.000 euros i la perillositat de la conca és greu o moderada

Hi ha entre 50 i 250 en àrea inundable, els danys calculats són inferiors a 60.000 euros

i la perillositat de la conca és lleu

Municipis amb risc Moderat, són aquells en què:

Hi ha entre 5 i 25 persones en àrea inundable i existeixen danys monetaris

Hi ha entre 25 i 50 persones en àrea inundable, els danys calculats són inferiors a

60.000 euros i la perillositat de la conca és lleu

Hi ha menys de 5 persones en àrea inundable, existeixen danys monetaris i la

perillositat de la conca és greu o moderada

Municipis amb risc Baix, són aquells en què:

Hi ha menys de 5 persones en àrea inundable i la perillositat de la conca és lleu

Municipis en els que no existeixen danys monetaris, ni afectació a vies de comunicació i

en els que l’afectació a persones és molt petita.



Municipis en que no es produeix afectació a persones i els danys són molt petits

Municipis en els que a partir de les dades disponibles de geomorfologia i estudi

hidràulic, no s’ha detectat cap afectació en quant a generació de danys, afectació a

persones ni a vies de comunicació.

El nivell de risc assignat als diferents municipis de Catalunya en funció dels condicionants

anteriors es mostra en forma de taula a l’Annex 8.7. i en forma de mapa al Mapa 2.29.

La tipologia dels municipis en funció del risc queda distribuïda de la següent manera:

- Nombre de municipis amb risc Molt Alt: 204

- Nombre de municipis amb risc Alt: 180

- Nombre de municipis amb risc Mitjà: 108

- Nombre de municipis amb risc Moderat: 258

- Nombre de municipis amb risc Baix: 196

Mapa 2.29. Risc municipal enfront les inundacions



2.6. MUNICIPIS QUE HAN D’ELABORAR EL PLA D'ACTUACIÓ

MUNICIPAL (PAM)

Per determinar els municipis que han d’elaborar el Pla d’Actuació Municipal per Inundacions

(PAM), es diferencien tres categories de municipis:

- Els municipis que tenen l’obligació d’elaborar el seu PAM per inundacions

- Els municipis als que se’ls hi recomana elaborar el PAM

- La resta de municipis

La classificació d’un municipi en una tipologia o altra es determina fonamentalment pel nivell

de risc d’inundacions assignat al municipi. A priori s’estableix la següent classificació:

Municipis obligats a redactar PAM: Nivell de risc per inundacions del municipi Molt Alt,

Alt o Mitjà i tots aquells que puguin veure’s afectats pel mal funcionament o trencament

d’una bassa o d’una presa en un termini de temps inferior a dues hores.

Municipis recomanats a redactar el PAM: Nivell de risc per inundacions del municipi

Moderat

Municipis que no han de redactar el PAM: Nivell de risc per inundacions del municipi

Baix

La classificació anterior però, a posteriori ha estat revisada per tal de considerar la infuència

d’altres factors com:

- L’existència de punts d’actuació prioritària. Freqüència i gravetat de les afectacions

d’inundacions en aquests punts d’actuació prioritària.

- Informació històrica rellevant com les inundacions patides en temps passats i la

classificació assignada al Pla Inuncat de l’any 1997, així com experiència adquirida pels

tècnics del territori.

- Els estudis de perillositat per avaries o trencament de preses

El resultat de la revisió ha esdevingut en el canvi de classificació d’alguns municipis per alguna

de les raons anteriors. Concretament cal destacar el canvi de classificació en els següents

municipis:

- Alòs de Balaguer i Palma d’Ebre, afectats pel plans d’emergència de les preses de Rialb i

Palma d’Ebre respectivament, han passat d’ésser municipis recomanats a obligats.

- Tiurana, afectat pel pla d’emergència de la presa de la Palma d’Ebre, ha passat de no haver

de redactar PAM a recomar-se-li la seva redacció.

- Per la implementació de l’experiència històrica adquirida en el territori, els municipis de

Biure, Boadella, Cantallops, Capmany, Espolla, Garriguella, Pont de Molins, Rabós, Sant

Climent Sescebes, Setcases i Vilademuls, han de redactar el pla, i Albanyà i Juià, se’ls

recomana fer el pla.

El mapa 2.30 mostra la distribució final obtinguda pel diferents municipis de Catalunya.

Numèricament la classificació segueix la següent distribució:

Nombre de municipis obligats a redactar PAM: 520

Nombre de municipis recomanats a redactar el PAM: 239

Nombre de municipis que no han de redactar el PAM: 187

Està clar que l’anàlisi de risc no queda absolutament tancat en el pla Inuncat, fonamentalment

perquè el territori degut a l’acció antròpica està sotmés a canvis constants i les dades i estudis

a partir dels quals s’han generat els càlculs estan contínuament en revisió i millora.



Un exemple d’aquest fet són els estudis estudis de detall de PEF (Planificació d’Espais Fluvials)

que està previst que es realitzin properament en determinades zones, aquest estudis s’aniran

incorporarant paulatinament al pla. Un altre exemple són els plans de preses i l’anàlisi dels

fenòmens geològics associats, que hauran d’anar completant l’estudi de perillositat. L’aportació

de tota aquesta informació pot produir canvis en les valoracions efectuades. Aquest seria el

cas dels municipis de Canovelles, Guardiola de Berguedà, Llers i la Pobla de Lillet que s’ha

detectat en els estudis preliminars dels del risc d’inundació (APRI) que tenen un risc molt alt

d’inundacions.

Per tant en les successives actualitzacions es poden produir algunes variacions en el llistat dels

municipis que han de fer el pla o que se’ls recomana fer-lo.

Mapa 2.30. Municipis obligats i recomanats a realitzar el PAM

2.7. PERÍODES DE PERILL

La situació latitudinal, a cavall entre les zones climàtiques temperada i tropical, la posició entre

dos mars i dos continents i l’enorme varietat orogràfica del territori, fan de Catalunya un país

amb un singular mosaic de climes i amb una gran complexitat meteorològica. Poques àrees

amb l’extensió de Catalunya reuneixen la seva diversitat climàtica, encara per conèixer a una

escala fina, i afronten el repte d’una prognosi meteorològica tan complicada.



Malgrat tot, la dinàmica hidroclimàtica pot quedar definida per dos tipus de comportament de

diferent origen:

1. La relacionada amb episodis que superen amb facilitat els 100 mm de pluja, d’intensitat

moderada, essent la seva característica principal la persistència en el temps.

2. Les pluges de curta durada, de gran intensitat (per damunt dels 50 mm/h) i que en crisis

hidrometeorològiques molt greus poden superar els 100 mm en unes poques hores.

El primer comportament aniria relacionat a núvols de tipus estratiforme. Si bé poden aparèixer

a qualsevol època de l’any, es donen amb una major freqüència entre els mesos de desembre i

maig. Una situació característica ve donada per la presència d’una baixa a la Mediterrània,

entre Castelló i les Illes Balears, de manera que afavoreix l’entrada del vent de llevant . Si

aquesta baixa és prou profunda, és a dir, s’ha format tant a superfície com a nivells més alts

(fins a 500 o 300 hPa) sol tenir una persistència més gran, i el seu radi d’influència és major.

En canvi, el segon comportament és de tipus torrencial, i està relacionat amb núvols

convectius. La seva previsió a curt i mig termini presenta moltes dificultats, essent més

freqüents entre els mesos de juny i novembre. Aquest comportament determina la

pluviometria de la serralada pirenaica, prepirinenca i planes interiors durant els mesos d’estiu,

mentre que a la zona litoral i Prelitoral les pluges torrencials predominen al llarg dels mesos

d’estiu i de tardor. És durant aquests mesos que solen tenir lloc amb força freqüència després

del pas d’un front fred. Aquest front sol estar associat a una baixa, situada inicialment al

Cantàbric i que se situa al final al sud-est de França. Al final de l’episodi, la tramuntana es

reforça al cap de Creus i es genera una zona de convergència de vents al sud del litoral de

Girona i nord de Barcelona, la qual cosa ajuda a focalitzar la forta convecció en aquestes

zones. De vegades, la baixa situada al sud de França, enlloc de continuar el seu desplaçament

cap a l’oest, s’aprofundeix pel flanc més occidental i s’exten un altre cop cap al litoral català.

En aquests casos els xàfecs d’intensitat forta es propaguen més cap al sud.

Com es pot veure, si tenim en consideració tan sols els aspectes meteorològics, les pluges

importants es donen, encara que en diferents zones de Catalunya, tot l’any. Per acaba de

perfilar unes dates més concretes de les campanyes es va examinar aquelles inundacions que

han produït danys importants a Catalunya21 i es pot veure que en l’últim segle les inundacions

més importants s’han produït entre el setembre i el novembre. Per tant, proposem que la

campanya d’inundacions tingui les dates següents: del 1 de setembre al 30 de

novembre.

Es evident que es poden produir inundacions importants fora d’aquest interval de temps, per

exemple les inundacions del 10 de juny del 2000 en els rius Llobregat, Besos, Francolí i riera

de La Bisbal amb una important afectació en la muntanya de Montserrat, però la idea de la

campanya és concentrar accions i esforços de divulgació i atenció en unes dates amb una

probabilitat més important d’inundacions catastròfiques. Per exemple, en el cas d’incendis

forestals també es concentren els esforços en unes dates de campanya, encara que d’incendis

forestals tenim tot l’any.

Cal remarcar de totes maneres, que en zones de muntanya durant l’estiu es produeixen

tempestes importants encara que siguin molt localitzades22. Donada la afluència de visitants

ocasionals i turistes en la època estiuenca a les zones muntanyoses, cal que les campanyes de

inundacions recullin aquest fet característic i informin de manera especial a la població que es

troba o es desplaça a aquestes zones.

21 - Veure el punt 2.4 Anàlisi històrica.

- Jornades “El Agua en Catalunya”. Barcelona 1995. “La problemátca de las inundaciones en Catalunya”. L. Bergua.

- Memòria del “Pla d’obres i correccions a fer a la xarxa hidrològica de Catalunya”. Departament de Política Territorial i Obres Públiques i Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.

22 Pensem per exemple en la tragèdia del Càmping Las Nieves de Biescas es va produir el 8 d’agost.



2.8. ALTRES FENOMENS D’INUNDACIONS

CONEIXEMENT DEL RISC DE SEIXES

Introducció

El terme seixes prové de la paraula “seiche” feta servir a Suïssa per descriure les oscil·lacions

sobtades del nivell de l’aigua en alguns llacs d’aquest país. Però a molts països davant la

manca d’un mot que descrigui aquest fenomen es va acceptar la paraula seixes per les

variacions del nivell del mar en badies i ports degudes a certes condicions meteorològiques i ampliades segons les característiques de la badia o del port.

Quan hom observa la superfície del mar a prop de la costa li resulta evident que el nivell de les

aigües no es manté constant sinó que varia amb el temps en forma d'onades d'amplada

variable. Aquestes oscil·lacions són produïdes pel vent, i encara que són les més fàcils

d'observar, no són les úniques. Per exemple, el nivell de la superfície del mar també varia per

l'efecte de l'atracció de la Lluna i el Sol donant lloc a les marees.

Les marees i les onades de vent tenen característiques clarament diferents. Si ens situéssim a

la vora del mar observant una d'aquestes onades, el temps que passaria entre dos màxims

successius del desplaçament vertical, és de només segons per a les onades de vent, però

d'hores per a les ones de marea. Es pot fer servir aquest temps (anomenat període de l'onada)

per classificar els diferents tipus d'oscil·lacions.

Entre els segons i les hores es troba un altre tipus d'oscil·lacions que moltes vegades passen

desapercebudes: onades per les quals el temps que passa entre dos màxims consecutius és de

l'ordre de minuts. Les causes que les poden provocar són normalment causes

meteorològiques: tempestes o variacions de la pressió atmosfèrica. Aquestes variacions

regulars del nivell del mar són les seixes, uns ritmes que son específics de cada port o badia.

En certes ocasions i sota unes condicions determinades, la seva amplitud pot augmentar

considerablement provocant efectes catastròfics a les estructures del port i a les barques amarrades.

Descripció del fenomen

En aquest cas ens centrarem en les causes que provoquen un augment de l’amplitud de les

seixes dins un port o badia. Un excitador ideal són les oscil·lacions de pressió atmosfèrica i

vent associades a ones atmosfèriques internes, quan aquestes afecten una capa d'inversió

tèrmica.

La situació meteorològica bàsica es pot descriure de la següent forma:

Sobre la Mediterrània hi ha una massa d’aire relativament estable: la massa d’aire

mediterrània. La circulació sobre la península ibèrica és ciclònica i sobre el Mediterrani la

situació sol ser de pantà baromètric (molt poc gradient de pressió). En alçada hi ha un solc que

arrossega aire fred des del nord – oest afectant la part occidental de la península ibèrica,

mentre que sobre la part oriental de la península i la Mediterrània els vents del sud – oest

impliquen una invasió d’aire calent i lleuger de procedència sahariana. Aquesta invasió d’aire

càlid es pot apreciar molt bé a la topografia de 850 hPa (aproximadament a 1500 m d’alçada).

L'aire càlid en trobar-se la massa mediterrània es veu obligat a remuntar-la. Com són fluids de

diferent densitat a la zona de contacte entre ells (zona de cisallament) es produeixen unes

ones (amb període d'entre 8 i 15 minuts) que comporten petites oscil·lacions de la pressió

atmosfèrica. Aquestes ones es poden visualitzar per la formació de núvols a les seves crestes.

Les oscil·lacions de la pressió atmosfèrica es transmeten a la superfície marina a través de la

capa estable (massa mediterrània). Les onades generades a la superfície del mar són de petita

amplitud, d'ordre centimètric. Les petites onades marines es propaguen, separades entre sí

entre 8 i 15 minuts fins que arriben a la costa.

http://www.imedea.uib.es/natural/goi/oceanography/html/research/Projects/WEB_rissagues/Rissagues/periode2.htm

http://www.imedea.uib.es/natural/goi/oceanography/html/research/Projects/WEB_rissagues/Rissagues/seixes.htm



Molts ports i badies tenen períodes d'oscil·lació naturals d'uns 10 minuts. Una vegada passada

la bocana del port l'onada assoleix l'altre extrem del port, on es reflecteix i quan torna a

arribar a la bocana es troba amb la següent onada procedent de mar obert.

Es produeix un fenomen de ressonància i l'onada s'amplifica (el fenomen és similar al que es

produeix quan una persona es gronxa, donant-se impuls quan s'acaba una oscil·lació).

Sovint aquest fenomen ve acompanyat de pluja de fang.

Pressió superfície Situació a 500 hPa Mapa 2.31. Esquema de la situació meteorològica favorable a les seixes.

Il·lustració 2.4. Esquema de les oscil·lacions mar-atmosfera (font web de l’AEMET).

Dades històriques

La zona més afectada per aquesta fenomen són les Illes Balears i per això les primeres i

extenses referències vénen d’aquella zona.

El primer document que fa referència al fenomen data de 1465 i consisteix en una carta escrita

pels Jurats de l'illa de Menorca i enviada als Jurats de l'illa de Mallorca on es menciona un fort

corrent dins el port que produí nombrosos danys. A partir d'aquí es tenen notícies ocasionals

d'algun episodi de gran amplitud, fins arribar al 21 de juny de 1984, en què es va produir una

rissaga (nom amb què es coneixen les seixes a les Illes) excepcional, essent la xifra de

l’amplitud màxima de 350 cm. Aquesta rissaga va ocasionar greus danys, foren afectades 81

de les 117 embarcacions amb base al port, i se’n van enfonsar 35. Els danys econòmics es van

avaluar en més de 400 milions de pessetes.

A Catalunya les seixes d’amplitud de desenes de centímetres només han ocasionat danys poc

importants a algunes embarcacions però no es té constància de cap afectació important.



Avaluació del risc

Arran de la magnitud de les seixes al llarg de la costa catalana i de la seva afectació molt

puntual es considera que el risc d’inundació per seixes és mínim.

CONEIXEMENT DEL RISC DE TEMPORAL I SOBREELEVACIÓ DEL MAR

Introducció

El litoral català es veu afectat, periòdicament, per temporals de mar, que en algunes ocasions

provoquen desperfectes a les construccions pròximes a la costa. També en algunes ocasions

s’han hagut de lamentar víctimes mortals a causa de l’onatge.


L’onatge és un moviment oscil·latori de les aigües del mar en sentit ascendent i descendent

caracteritzat, principalment, per la seva alçada, mesurada entre la cresta i la vall, i el període,

temps entre dues crestes o valls. En oceanografia s’utilitzen bàsicament dues mesures

d’alçada, per una banda l’alçada màxima dins un període d’observació i per altra l’alçada

significant, que es defineix com la mitjana del terç de les onades més altes observades i es pot

associar a l'alçada que s’aprecia visualment.

La força que genera aquest moviment prové del vent i la relació entre onades i força del vent

és directe, és a dir, a més vent més onatge. Però s’ha de tenir present que la persistència i el

recorregut del vent sobre el mar també intervenen en el creixement de l’onatge.

Per l’orientació de la costa catalana molt oberta a l’est i

al sud, els vents que més afecten l’estat de la mar són

els de component est i sud. Tot i que no són els més

forts sí que en algunes ocasions poden ser persistents i

tenir un llarg recorregut sobre el mar.

Al litoral català es realitzen diverses mesures

d’onatge per tal de caracteritzar-lo.

Xarxa d’Instruments Oceanogràfics i

Meteorològics de la Generalitat.

Xarxa de boies de Puertos del Estado.



Les dades facilitades per la Xarxa d’Instruments Oceanogràfics i Meteorològics de la

Generalitat de Catalunya mostren els següents resums:

Boia de Cap Tortosa (dades de l’any 1990 a l’any 2004):

Alçada màxima mesurada 992 cm

Alçada significant màxima 596 cm

Taula 2.13. Histograma de l’alçada significant.

Taula 2.14. Histograma del període mitjà.

Boia del Golf de Roses (dades de l’any 1992 a l’any 2004):

Alçada màxima mesurada: 1043 cm

Alçada significant màxima: 592 cm





Boia del delta de la Tordera (dades de l’any 1984 a l’any 2004)





Boia del Delta del Llobregat







De totes aquestes dades es desprèn que els temporals més importants s’inicien entre setembre

i octubre i finalitzen entre abril i maig. La zona més afectada és la costa Brava.

Observant les dades de direcció d’onatge de la

boia de cap Tortosa, únic instrumental que

mesura direcció des de l’any 1990, s’aprecia que

les onades més altes procedeixen de l’est i del

nord-est, ja que aquestes són les direccions

típiques del vent en temporals de llevant i a

causa també del seu gran recorregut marítim.

L’onatge precedent del nord-oest, causat pel fort

vent de mestral, és d’alçada important, però

aquest onatge no té gaire afectació a la costa ja

que es desplaça mar endins.

L’especial orografia de la Mediterrània Occidental

fa que en situacions del nord el vent s’acanali

entre els Alps i el Pirineu, augmentant molt de

velocitat en aquesta àrea. A Catalunya, aquest

vent és el conegut com a tramuntana, que bufa

especialment fort al nord del Cap de Creus, on altera molt l’estat de la mar. Quan aquest vent

gira a gregal se’l coneix com a provençal i pot ser fort fins el cap de Sant Sebastià.

Però tant per l’extensió geogràfica de l’onatge com per l’alçada de les onades, són els

temporals de llevant els que esdevenen més perillosos a Catalunya. Aquests són causats per

una depressió situada al Mar Balear o al Golf de València. La forma d’arc de circumferència de

la costa del Golf de València afavoreix que les depressions s’hi “encaixin”, donant lloc a vents

sostinguts de l’ENE a la costa catalana.

A més, cal destacar que aquests temporals poden venir sovint associats a una sobreelevació

del nivell del mar causada, tant per l’acumulació d’aigua a la costa a causa de la pressió

exercida pel vent, com per l’augment del nivell del mar originat pel descens de la pressió

atmosfèrica. Aquesta sobreelevació pot ser de l’ordre d’un metre, que s’afegeix a l’alçada de

les onades, multiplicant el seu efecte i fent que puguin penetrar més fàcilment terra endins.

La suma de sobreelevació i onatge dificulta sovint el desguàs de rius o rieres i afavoreixen la

inundació de les zones pròximes a la desembocadura, ja que en situacions de temporal de

llevant la pluja acostuma a ser abundant i continuada.



A continuació es mostren dos mapes de pressió en superfície corresponents a temporals de

gregal i de llevant:

Mapa 2.32. Mapa del dia 12 de novembre de 2001 a les 00 T.U. Vents del NE superiors als 100 km/h a molts punts de la costa i superiors als 150 km/h al nord de Cap de Creus. Hi va haver importants desperfectes a tot el litoral però poca precipitació.

Mapa 2.33. Mapa del dia 8 de maig de 2002 a les 00 T.U. Vents entre E i NE pròxims als 60 km/h i localment superiors a tot el litoral. En aquest cas es van produir alguns danys materials molt localitzats i el més destacat van ser les precipitacions que van supera

Avaluació del risc

Catalunya és un país on cada any, en general, es produeixen situacions de temporal al mar,

però només alguns d’ells són prou forts com per incidir sobre la població. Per tant es pot dir

que el risc d’inundacions per onatge és elevat i que pot coincidir amb un episodi de pluges

abundants que agreugi la situació.

Per tal de poder parametritzar adequadament aquest risc és necessari realitzar un estudi de

les situacions de temporal que han causat afectacions importants sobre la població, tasca que

es podria realitzar en properes actualitzacions del pla INUNCAT.



CONEIXEMENT DEL RISC DE TSUNAMI A LA MEDITERRÀNIA

El Institut Geològic ha fet una breu reflexió sobre el perill de tsunamis a la Mediterrània.

Introducció

Amb la catàstrofe produïda al Sud-Est Asiàtic pel terratrèmol del 26 de desembre de 2004 a les

costes de Sumatra s’ha pogut veure com els tsunamis fan possible que els efectes d’un

terratrèmol arribin fins a milers de quilòmetres de la zona epicentral provocant inundacions a

les zones costaneres. També ha donat lloc qüestionar si es necessari incloure la Mediterrània

en un sistema internacional d’alerta de tsunamis i quin ha de ser el treball de prevenció que

cal realitzar per mitigar els efectes d’un possible tsunami. En aquest document es fa una

primera valoració qualitativa de la incidència d’un possible tsunami a les costes de Catalunya.


Un tsunami consisteix en una sèrie d’onades marines que es generen quan una gran massa

d’aigua es troba ràpidament desplaçada de la seva posició d’equilibri, per tant els terratrèmols

marins, les erupcions volcàniques i les esllavissades submarines tenen un potencial suficient

com per generar un tsunami, també es pot generar per l’impacte de la caiguda d’un meteorit a

l’oceà.

Quan aquesta gran massa d’aigua torna instantàniament al nivell d’equilibri, per acció de la

gravetat, es generen una sèrie d’onades que es propaguen amb cercles de radi creixent a

partir del punt d’impacte. Aquestes onades viatgen conservant l’energia, és a dir fent un

balanç entre la seva energia cinètica, donada per la velocitat de propagació i la seva energia

potencial, donada per l’alçada de la ona.

La velocitat a la que es propaga l’ona depèn de la fondària de l’oceà i de la acceleració de la

gravetat, per tant, mentre la ona viatja per l’oceà, on la fondària és gran i amb petites

variacions de la batimetria, la ona viatja a gran velocitat, de l’ordre de 600 km/h, amb una

alçada molt petita, de l’ordre de 50 cm i per tant amb longituds d’ona molt grans, de centenars

de km. Quan la ona s’apropa a una zona costanera, la disminució de la fondària de l’oceà fa

que la velocitat de la ona disminueixi, la corresponent reducció d’energia cinètica dóna lloc a

un augment de l’energia potencial, per tant de l’alçada de la ona. L’ona es va frenant i va

augmentant la seva alçada formant-se una gran paret d’aigua, la força de la onada fa que

l’aigua entri fins a centenars de metres terra endins inundant tot el que troba al seu pas. En

costes poc profundes les ones poden arribar a tenir 30 m d’alçada, per tant són completament

destructives.

Tsunamis a la Mediterrània

La mediterrània es troba a límit de dues plaques tectòniques que s’apropen: la placa Africana i

la placa Euroasiàtica. Al Mapa 2.34 es presenta un mapa de sismicitat de la mediterrània. Els

terratrèmols de la mediterrània oriental (Turquia, Grècia) tenen una magnitud i freqüència

molt més gran que els de la Mediterrània Occidental, a més a més moltes falles es troben sota

l’aigua i l’ona d’un tsunami pot afectar a les costes.

Els sismes que poden afectar a la mediterrània Occidental són els que tenen epicentre a la línia

Azores-Gibraltar-Tuníssia (Mapa 2.34). A l’oest de l’Estret de Gibraltar es coneixen

terratrèmols de magnituds superiors a 8, com el de 1755, que va produir un gran tsunami amb

ones destructores a les costes portuguesa, espanyola i marroquí. A l’est de l’Estret de Gibraltar

no es coneixen terratrèmols de magnitud superior a 7.5.



Mapa 2.34. Sismicitat 1964-2001 (Font: EMSC)

Consultant els catàlegs de tsunamis a la Mediterrània (Instituto Geográfico Nacional, projectes

europeus GITEC i GITEC-TWO, Itàlia i Costa Blava, Tsunami Laboratory-Russian Academy of

Sciences) s’observa que històricament hi ha hagut grans tsunamis a la Mediterrània Oriental,

aproximadament un per segle (Mapa 2.35).

Mapa 2.35. Events sísmics històrics que han generat tsunamis a la Mediterrània. Des de l’any 1500 a l’any 1990 es comptabilitzen 297 events (Font: Tsunami Laboratory Russian Academy of Sciences, http://omzg.sscc.ru/tsulab/)

Valoració qualitativa de la possible incidència de tsunamis a Catalunya

No es tenen descripcions de tsunamis destructius a la Mediterrània Occidental, a l’Oest d’Itàlia,

i per tant, a Catalunya.

Es coneixen tsunamis de moderada importància. Per exemple, el sisme d’Algèria de l’any 2003,

de magnitud 6.8, va produir un tsunami amb onades de fins a 2 m en alguns punts de les

costes de les Illes Balears. A Catalunya, el tsunami va ser enregistrat per mareògrafs en

diversos punts de la costa amb alçades centimètriques sense haver de lamentar danys.



Sense una anàlisi quantitativa de la perillositat de tsunami, amb aquestes observacions es pot

considerar, que el perill d’un tsunami destructiu és molt baix. A més, la topografia abrupta de

la costa catalana descarta el risc de Tsunami a gran part de les zones costaneres.

Nogensmenys, la configuració d’algunes àrees costaneres com per exemple zones deltaiques,

planes, extenses i baixes amb una gran densitat de població i una important activitat

econòmica aconsella avaluar la incidència de tsunamis d’alçades moderades.

2.9. TREBALLS REALITZATS EN EL MARC DE LA DIRECTIVA EUROPEA

D’INUNDACIONS

En marc del RD 903/2010 d’ avaluació i gestió del risc d’inundacions que transposa la Directiva

europea d’inundacions s’han de realitzat durant el 2014 els Mapes de Perillositat i de Risc

d’Inundació (MAPRI) dels trams de les Àrees de Risc Potencial Significatiu d’Inundació (ARPSI).

Recordar que aquest Real Decret obliga als països membres a:

1. Definir les àrees amb un risc d’inundació significatiu

2. Elaborar en aquestes àrees mapes de perillositat i risc

3. Redactar plans de gestió del risc d’inundació

La xarxa hidrològica superficial de Catalunya es divideix a nivell administratiu en:

• Conques internes de Catalunya amb competències de l’Agència Catalana de l’Aigua

• Conques intercomunitàries amb competències de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre

• Confederació Hidrogràfica del Xúquer

• Conques internacional de la Garona amb competència de la Confederació Hidrogràfica

de l’Ebre

Avaluació preliminar del risc d’inundació (APRI)

En una primera fase, cada demarcació hidrogràfica, va fer l’avaluació preliminar del risc

d’inundació (APRI) identificant aquelles zones del territori sotmeses a un risc potencial

d’inundació significatiu o probable, tant d’origen fluvial com marí. Aquesta fase va ser

realitzada per la CHX, CHE i l’ACA, tot i que la primera no va inventariar cap tram ARPSI a

Catalunya.

La metodologia per identificar aquestes àrees es divideix en:

1. Selecció de la xarxa hidrogràfica representativa

2. Recopilació i anàlisi de la informació disponible

3. Preselecció de zones amb risc d’inundació potencial

4. Definició de llindars amb risc significatiu o probable

5. Identificació dels trams amb risc potencial significatiu o probable

En les conques internes de Catalunya, s’han identificat 72 trams que suposen un total de 446,8

km de longitud de la xarxa fluvial.

En la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, s’han identificat 67 trams que suposen un total de

238,56 km de longitud de la xarxa fluvial.

En el cas de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, no es va identificar cap àrea de rics

potencial significatiu d’inundació.

Per una altra part la “Dirección General de Sostenibilidad de la Costa y del Mar del Ministerio

de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino“ van identificar 21 zones marítimes.

En tots els trams identificades s’han elaborat els mapes de perill i de risc.



Mapes de perill

Els mapes de perillositat per inundacions determinen les zones geogràfiques que poden

inundar-se segons els escenaris següents:

a. baixa probabilitat d’inundacions: període de retorn de 500 anys

b. probabilitat mitja d’inundacions: període de retorn de 100 anys

c. alta probabilitat d’inundacions: període de retorn de període de retorn de 10 anys

Els mapes de perill varen ser realitzats per la CHE i per l’ACA.

També el “Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino“ varen portar a cap els

mapes de perill de les zones marítimes.

Mapes de risc

Els mapes de risc inclouen:

• els habitants que poden veure’s afectats.

• la distinció de pèrdues segons els diferents usos de sol.

• l’activitat econòmica de la zona que es pot veure afectada.

• les instal·lacions Industriales que poden ocasionar contaminació accidental en cas

d’inundació, com les estacions depuradores.

• les zones protegides per a la captació d’aigua destinada a l’ús humà o masses d’aigua

d’ús recreatiu i zones per a la protecció d’hàbitats i especies.

Els mapes de risc la va realitzar la CHE i la Direcció General de Protecció Civil de Catalunya, tot

i que la metodologia que es va utilitzar per fer els mapes de risc va ser distinta.

El mapes dels trams amb risc d’inundació es poden consultar a les pàgines web de l’Agència

Catalana de l’Aigua:

http://aca-

web.gencat.cat/aca/documents/ca/publicacions/espais_fluvials/prevencio/risc/mapri/mapri.ht

m#fragment-3B

i de la Confederación Hidrográfica del Ebro (SITEbro):

http://iber.chebro.es/sitebro/sitebro.aspx.

Plans de gestió

Un cop fets els mapes de les ARPSI, i seguint el que indica la directiva europea, s’estan

elaborant els plans de gestió d’inundació.

Els objectius generals dels plans de gestió són: millorar el coneixement del risc d’inundació, la

coordinació els actors involucrats en el risc d’inundació, contribuir a millorar l’ordenació del

territori, aconseguir una reducció del risc a través de la disminució de la perillositat i millorar la

resiliencia i disminuir la vulnerabilitat dels elements ubicats en les zones inundables.

Una part d’aquests plans de gestió són els plans de protecció civil. A Catalunya ens pertany fer

el pla d’emergències per inundacions a Catalunya (INUNCAT).

Així doncs, en properes revisions s’adaptarà l’anàlisi de risc del pla Inuncat seguint els

resultats dels mapes de risc d’inundacions i s’utilitzarà, per les zones que no hi ha un tram

ARPSI, la mateixa metodologia utilitzada.

http://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/publicacions/espais_fluvials/prevencio/risc/mapri/mapri.htm#fragment-3B



http://iber.chebro.es/sitebro/sitebro.aspx


3. ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ 102

3. ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ

El pla INUNCAT (pla especial d'emergències per inundacions a Catalunya) s'estructura

organitzativament d'acord amb l'organigrama que es mostra a continuació:

El/la Director/a del Pla és el màxim responsable de la gestió de l'emergència, amb el

recolzament del director general competent en matèria de Protecció Civil, del Consell Assessor

i del Gabinet d'Informació. Els grups d'actuació executen les ordres emanades del/de la

Director/a del Pla. Aquests grups estan coordinats en el lloc de l'emergència pel responsable

del Centre de Comandament Avançat (CCA).

L'actuació municipal és responsabilitat de l'alcalde/ssa. En aquells municipis que els

correspongui, aquesta actuació s'estructura a través del Pla d'Actuació Municipal (PAM).

Centre de coordinació

operativa municipal (CECOPAL)

Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT)

CCA

COMITÈ D’EMERGÈNCIES

COMITÈ D’EMERGÈNCIES

MUNICIPAL

ALCALDE

GABINET

INFORMACIÓ

DIRECTOR GENERAL

PROTECCIÓ CIVIL

DIRECTOR DEL PLA

CONSELL

ASSESSOR

CONSELL ASSESSOR

MUNICIPAL

RESP. PROTECCIÓ

CIVIL MUNICIPAL



3.1. COMITÈ D’EMERGÈNCIES

El Comitè d’emergències està format pel Director del Pla, el director general competent en

matèria de Protecció Civil, el Consell Assessor i el Gabinet d’informació.

3.1.1. Comitè de Direcció i Director/a del Pla

Correspon al Titular del Departament de la Generalitat de Catalunya competent en matèria de

protecció civil o persona en qui delegui.

El Director del Pla és el màxim responsable de la gestió de l'emergència, i per exercir les seves

funcions es recolza en:

el CECAT.

el director general de Protecció Civil

el Consell Assessor.

el Gabinet d’Informació.

els Consells Assessora Territorials, si escau.

els Comitès d’Emergència Municipals.

Les funcions bàsiques del Director del Pla són les següents:

Declarar els avisos preventius, les activacions del pla Inuncat i els canvis en els nivells

d’activació assessorat pel CECAT i a proposta del director general competent en matèria de

Protecció Civil.

En cas d’activació del Pla, convocar el Consell Assessor. Aquesta convocatòria pot ser total

o parcial, segons la importància de l'emergència, podent-se afegir aquells membres que es

considerin necessaris per millorar la gestió de l’emergència.

Analitzar i valorar les situacions provocades per l’emergència i decidir, amb el recolzament

del Consell Assessor, les actuacions més adients per a fer front a l'emergència així com

l'aplicació de mesures de protecció a la població, als béns, a l’entorn i al personal adscrit al

pla.

Mantenir contacte amb els/les alcaldes/esses dels municipis afectats i coordinar amb ells

les actuacions municipals, establint directrius i gestionant els mitjans i els recursos que es

considerin adients a través dels Centres de Coordinació Operativa Municipals.

Determinar i coordinar la informació a la població durant l’emergència a través del Gabinet

d’Informació, així com la seva forma de difusió i la informació oficial a subministrar als

mitjans de comunicació social i a les diferents administracions i entitats. S'inclou aquí tant

la informació destinada a adoptar mesures d’autoprotecció com la informació sobre el

desenvolupament de l’emergència.

Declarar el final de la situació d'emergència, desactivar el Pla i finalitzar els avisos

preventius.

La titularitat de la Direcció del Pla podrà ser delegada, si s'escau, en la figura que el Director del

Pla consideri oportuna; entre d'altres, en el/la director/a general competent en matèria de

Protecció Civil o el secretari o secretària general del Departament competent en matèria de

protecció civil.

En determinades ocasions, el Director del Pla pot delegar funcions directives en els delegats

territorials del Govern de la Generalitat i/o en els alcaldes.

En aquelles emergències en la gestió de les quals participen diferents administracions o en el

moment en què així sigui sol·licitat per la Direcció del Pla, el CECAT actuarà com a Centre de

Coordinació Operativa Integrat (CECOPI), i serà la seu del Comitè de Direcció, integrat pels

titulars de les administracions implicades (en ocasions, al binomi conseller/a - alcalde/essa se

l’anomena comitè de direcció).

En les emergències d'àmbit autonòmic, si s'ha constituït el Comitè de Direcció, correspondrà al/la

Conseller/Consellera del Departament competent en matèria de Protecció Civil donar per

finalitzada l’emergència.



Tot i que ordinàriament, el CECAT és la seu del Consell Assessor, del Gabinet d'Informació i, en el

seu cas, del Comitè de Direcció, el Director del Pla pot decidir, si s'escau, canviar-ne la ubicació

3.1.2. Director general competent en matèria de Protecció Civil

Correspon al titular de la direcció general que tingui les competències en matèria de protecció

civil o persona en qui delegui donar recolzament al Director del Pla en la gestió de

l’emergència. En concret, les funcions bàsiques del director general de Protecció Civil en el

marc del Pla Inuncat són les següents:

Proposar al Director del Pla els avisos preventius i l’activació i desactivació del pla.

Proposar al Director del Pla la convocatòria del Consell Assessor.

Convocar el Comitè Tècnic de Seguiment del risc.

Formar part integrant del Consell Assessor i coordinar-lo.

En base a tota la informació disponible, establir i proposar a la direcció del Pla les directius

estratègiques per a la direcció de l’emergència.

Assegurar el manteniment de l'operativitat del Pla.

Participar en l'avaluació dels resultats dels simulacres i informar-ne el Director del Pla.

Totes aquelles que li corresponguin per delegació del Director de Pla.

Per exercir les seves funcions, el director general de Protecció Civil es recolzarà la mateixa

estructura que la Direcció del Pla.

3.1.3. Consell Assessor

El consell assessor és un comitè directiu que assisteix el/la Director/a del Pla en els diferents

aspectes de l'emergència, i, per tant, té com a missions:

Assessorar el/la Director/a del Pla

Analitzar i valorar la situació de l'emergència.

Composició bàsica del consell assessor:

Un representant del grup d'intervenció

Coordinador del grup sanitari

Coordinador del grup d'ordre

Coordinador del grup logístic (representant de la Subdirecció General de Coordinació i

Gestió d'Emergències)

Coordinador/s del grup d’avaluació hidrometeorològica

Un representant del Servei Meteorològic de Catalunya

Un representant de protecció civil de l'Estat

Un representant de l'organisme competent en matèria de protecció civil de la Generalitat

de Catalunya (Direcció General de Protecció Civil)

Representants dels ajuntaments afectats.

Representants dels organismes de conca afectats per l’emergència.

Representants del Departament de Territori i Sostenibilitat:

• Direcció General de Transports i Mobilitat

• Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat Terrestre

Un representant de la Conselleria de la Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat

industrial.

Un representant del Departament de Benestar Social i Família.

Un representant del Cos d’Agents Rurals.

Un representant de les empreses de gestió de vies de comunicació afectades.

Un representant de les empreses gestores dels serveis bàsics afectats.

Un representant dels organismes de les administracions responsables de les vies de

comunicació.

Un representant de l’organisme de l’administració responsable dels serveis bàsics.

Un representant del Consell de l'Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya (CAVC)

Un representant de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.



Un representant de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)

Representant de la Delegació Territorial del Govern de la Generalitat de Catalunya

Director o similar de la xarxa Rescat

Altres, a judici del/ de la Director/a del Pla.

3.1.4. Comitè tècnic de seguiment de risc d’inundacions

El Comitè tècnic de seguiment, és el comitè operatiu format pels tècnics que, en cas d’un avís

de situació meteorològica de perill que activi el pla en alerta (a criteri del cap de l’equip de

guàrdia del CECAT), es reuneixen per a fer la valoració de la situació prevista, de la seva

evolució i per decidir les actuacions a realitzar.

Aquest Comitè tècnic de seguiment, també es reunirà en cas que en una presa s’hi hagi

declarat l’escenari 1 (escenari d’aplicació de mesures correctores).

Composició del Comitè tècnic de seguiment de risc d’inundacions. Un representant en capacitat

de decisió de l’estratègia a seguir per part del seu dispositiu o organisme de:

Direcció General de protecció civil.

Cap de l’equip i/o tècnic de guàrdia de la sala CECAT.

ACA.

Servei Meteorològic de Catalunya.

Bombers de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments.

Mossos d’Esquadra.

Cos d’Agents Rurals.

3.1.5. Gabinet d'Informació

El Gabinet d'Informació és l'estructura oficial a través de la qual s'ha de canalitzar la

informació a la població durant l'emergència, i depèn directament del/de la Director/a del Pla.

Les seves funcions són:

Centralitzar, coordinar i preparar la informació general sobre l'emergència per a facilitar-la

als mitjans de comunicació socials.

Informar sobre l'emergència als organismes i mitjans de comunicació que ho sol·licitin.

Difondre les ordres i recomanacions dictades pel/per la Director/a del Pla a través dels

mitjans de comunicació social.

Coordinar la informació amb els diferents gabinets de premsa de l’Administració General de

l’Estat i de les administracions locals.

El cap del gabinet d'informació és el cap del gabinet de premsa del departament d‘Interior. La

seu habitual del gabinet d'informació del pla INUNCAT és el CECAT.

3.2. GRUPS D'ACTUACIÓ

Les actuacions previstes en aquest pla, seran executades per cinc Grups d'Actuació:

Grup d'intervenció.

Grup d'ordre.

Grup sanitari.

Grup logístic.

Grup d’avaluació hidrometeorològica.

Cada grup està format per personal especialitzat amb la preparació i els mitjans necessaris per

fer front a l’emergència de manera coordinada i d’acord amb les funcions que tenen

encomanades.

Els Grups d'Actuació conformen la part operativa del Pla. Cada grup està format pel personal

especialitzat i pels mitjans materials pertinents per fer front a l'emergència de manera

coordinada i d'acord amb les funcions que tenen encomanades.



Les unitats especialitzades dels diferents cossos operatius, organismes i institucions que

puguin col·laborar executant funcions pròpies dels diferents grups s’hauran d’integrar en els

mateixos, sempre i quan siguin requerits pel coordinador operatiu del grup respectiu o pel

director del pla i restaran a la seva disposició i comandament.

El Pla INUNCAT recull l’estructura i les funcions genèriques dels grups. L’estructura detallada i

el funcionament de cada grup es concreta al corresponent Pla d'Actuació de Grup (PAG).

Els grups actuants estan coordinats al lloc de l’emergència pel responsable o coordinador del

Centre de Comandament Avançat.

3.2.1. Coordinació interna dels grups

Cada grup té un coordinador, que s'encarrega d’integrar i optimitzar el funcionament conjunt

de totes les entitats adscrites en ell. A partir d'aquí, els actuants, en el moment de

l’emergència, funcionen segons els seus comandaments naturals. El coordinador és el

responsable de l'elaboració i implantació del corresponent pla d'actuació i del manteniment de

l'operativitat del grup.

El coordinador de grup és l’encarregat de l'elaboració i implantació del corresponent Pla

d'Actuació de Grup (PAG) i del manteniment de l'operativitat del grup. El coordinador de cada

grup tindrà en consideració les especialitats i competències de les diferents entitats implicades,

llurs temps de resposta, o la pròpia ubicació sobre el territori dels mitjans adscrits al grup.

A més, a l'esmentat pla d'actuació es definirà un responsable del grup al CCA. Normalment es

tractarà del professional de més alt grau adscrit al grup present a la zona.

3.2.2. Coordinador del Centre de Comandament Avançat

L'actuació dels grups a la zona afectada per l'emergència és responsabilitat del Coordinador del

CCA. Mentre no hi hagi una designació expressa, el responsable serà el Coordinador del Grup

d'Intervenció o, a falta d'aquest, el responsable del Grup d'Ordre en el lloc de l'emergència.

El/la Director/a del Pla, si ho considera oportú, pot designar un altre responsable del CCA

diferent dels esmentats.

* Funcions:

Establir a prop del lloc de l'emergència, el centre de comandament avançat – CCA .

Coordinar els diferents grups d'actuació des del CCA.

Recomanar la ubicació de l’àrea sanitària AS i establir una relació directa entre el CCA i

l’AS. Igualment per altres àrees o centres específics que es puguin crear en el moment de

l’emergència.

Informar el CECAT sobre l’establiment del CCA i sobre les actuacions que s’estan duent a

terme en l’emergència.

Quan l’abast territorial de l’emergència així ho aconselli, podrà constituir-se més d’un CCA,

cada un amb un coordinador.

3.2.3. Grup d'intervenció

* Estructura:

Coordinador - responsable: en funció de l’extensió creixent de l’àmbit territorial afectat, la

coordinació del grup d’intervenció serà assumida pels diferents comandaments del cos de

Bombers de la Generalitat.



Cal exceptuar les inundacions a la ciutat de Barcelona, amb bombers propis, que la coordinació

del grup d’intervenció serà assumida pels diferents comandaments del cos de bombers del

municipi.

Bombers de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments.

Bombers de Barcelona, per al municipi de Barcelona.

Mitjans de l'empresa privada, bombers d'empresa i altres.

Altres en funció de les característiques de l’emergència (per si s’incorpora un grup de gossos

de rescat, o de submarinistes...).

Agents rurals.

* Funcions:

Recepció i transmissió de la notificació de la inundació.

Valoració des del lloc de l'emergència i determinació inicial de la zona de rescat i

salvaments i de la prioritat d’actuació.

Salvament i socors de les persones afectades i aplicar les mesures de prevenció i protecció

adients.

Prevenir i reduir els efectes de la inundació i, quan sigui possible, les seves causes.

Col·laborar en l’aplicació d’altres mesures de protecció a la població que es considerin adients.

Si s’escau, salvar les propietats i la fauna afectada, i pal·liar les conseqüències sobre l'entorn,

dins dels límits possibles.

Les funcions pròpies de coordinador del CCA mentre o quan la coordinació recaigui en aquest

grup.

En les xarxes de gas, electricitat o aigua que puguin resultar afectades i que s’hi puguin

desencadenar nous accidents per efecte dòmino, controlar les xarxes, amb la col·laboració

dels responsables de les companyies de serveis.

Col·laborar les seves actuacions amb els altres grups a través del CCA.

Col·laborar amb el grup d’ordre, en l’evacuació de la població pressent a la possible zona

afectada, en aquells casos en els quals el risc ho justifiqui.

3.2.4. Grup d'Ordre

* Estructura:

Coordinador - responsable: la coordinació del grup d’ordre serà assumida pels diferents

comandaments del cos de Mossos d’Esquadra.

El grup d’ordre té com objectiu principal garantir la seguretat ciutadana a la zona del sinistre i

col·laborar si s’escau, en l’evacuació de la població.

Mossos d'Esquadra.

Policies locals, dins de les seves possibilitats, tal com s'hagi establert prèviament en el Pla

d'Actuació del Grup i respectant les atribucions reflectides en el Pla d'Actuació Municipal

corresponent.

Agents Rurals.

Servei Català de Trànsit.

Altres, en funció de les característiques de la inundació.

* Funcions:

En detectar la situació d’emergència, transmetre l'alarma.

Valorar la repercussió de l’emergència en el lloc.

Ordenar el trànsit.

Garantir el control d'accessos i fer la vigilància vial de les zones afectades. Establir rutes

alternatives a les vies afectades.

Garantir que tots els grups puguin realitzar les seves missions sense ingerències estranyes.



Garantir l’ordre públic.

Custòdia de béns a les zones afectades.

Col·laborar en els avisos a la població.

Organitzar i/o executar, si cal, d'acord amb les autoritats municipals qualsevol acció que

impliqui moviment gran de persones.

Per la autoritat que representen tenen la funció de mobilitzar, si és necessari, tots els

mitjans que la Direcció del Pla i els altres Grups d'Actuació necessitin per a complir les

seves respectives missions.

Funcions de policia judicial.

Informar al coordinador del CCA.

Coordinar les seves actuacions amb els altres grups a través del CCA.

Exercir les funcions de policia judicial.

Controlar que es compleixen determinades ordres, manaments o prohibicions emanades de

la Direcció del Pla durant la gestió de l’emergència i que tenen la finalitat de protegir la

població. Per exemple: talls en el subministrament d’aigua en males condicions o

prohibicions de pesca en determinats trams de cursos fluvials degut a episodis greus de

contaminació.

Les funcions pròpies de coordinador del CCA mentre o quan la coordinació recaigui en aquest

grup.

3.2.5. Grup logístic

* Estructura:

Coordinador - responsable: Personal de la Direcció General de Protecció Civil.

Direcció General de Protecció Civil

Serveis logístics de les administracions autonòmica i estatal, a través de les delegacions

territorials del Govern i serveis territorials afectats.

Serveis dels municipis afectats (brigades d'obres, serveis socials, voluntaris municipals,

etc)

Creu Roja i/o voluntaris d’altres organitzacions i/o entitats.

Agents Rurals.

Serveis de manteniment dels serveis bàsics.

Unitats de circulació i manteniment de les infraestructures viàries.

Empreses de serveis públics que puguin ser requerides pel/per la Director/a del Pla.

Empreses amb mitjans propis necessàries per realitzar mesures per a les inundacions.

Direcció de Protecció Civil de ADIF/Empreses ferroviàries.

* Funcions:

Aquest grup té com a objecte assegurar la provisió dels recursos complementaris necessaris

per a la gestió de l'emergència, que el/la Director/a del Pla i els grups d'actuació necessitin per

a complir les seves respectives missions i de la mobilització d'aquests mitjans. En particular:

Donar suport a la constitució el CCA.

Donar suport al coordinador del CCA i assegurar les funcions d’aquest centre i la

coordinació entre els grups.

Subministrar material lleuger i pesant de treball i transport i en particular mitjans tècnics

específics per al Grup d'Intervenció, per al rescat i salvament de persones.

Valorar l’afectació als serveis bàsics essencials (aigua, gas, electricitat, comunicacions …) i

definir accions d’urgència per a assegurar-ne els mínims.

Donar suport a l'abastament de queviures pel personal dels grups i combustibles per als

vehicles i màquines i assegurar el subministrament d'aliments, medicaments, roba i serveis

bàsics en general a la població.

Garantir les comunicacions entre els centres operatius, CECAT, els CECOPAL, CCA, etc. i

establir sistemes complementaris alternatius de comunicacions on sigui necessari.



Col·laborar i donar recolzament al grup sanitari en la identificació de les persones que hagin

de rebre un tractament mèdic especial i en la detecció de població de risc.

Aportar mitjans de suport per a l'aplicació de les mesures de protecció a la població i

organització de zones de refugi temporal i segur per a les persones que han hagut de ser

evacuades, en cas de ser necessari.

Informar al Coordinador del CCA.

Coordinar les seves actuacions amb els altres grups a través del CCA.

3.2.6. Grup sanitari

* Estructura:

Atesa la complexitat i les funcions del grup sanitari, es requereix una figura addicional, no

homòloga a la resta de grups actuants: la de director del Grup Sanitari.

El director del grup sanitari té com a funció principal coordinar tots els aspectes de l’àmbit

sanitari. Aquesta funció serà assumida pel Director/a dels Serveis Territorials del Departament

de Salut de la demarcació afectada o per qui determini el/la Conseller/a de Salut.

D’altra banda, anàlogament a la resta de grups actuants, el grup sanitari també comptarà amb

les figures següents:

Coordinador del Grup Sanitari: correspon al director/a general del SEM u òrgan

unipersonal equivalent al seu càrrec, o persones en qui deleguin. A petició de la direcció del

Pla, s’incorporaran al Consell Assessor, petició que es cursarà a través del Director del Grup

Sanitari.

Responsable operatiu del Grup Sanitari: correspon al comandament operatiu que

determini el SEM en cada cas, i s’incorporarà al Centre de Comandament Avançat (CCA),

sent l’únic interlocutor “in situ” amb el Centre Coordinador del SEM.

La composició prevista del Grup Sanitari serà la següent:

Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM)

Xarxa hospitalària (Xarxa d’Hospitals d’Utilització Pública (XHUP); Xarxa de centres

sociosanitaris)

Xarxa d’atenció primària

Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) i serveis municipals de salut pública

Creu Roja, prèvia activació per part del comandament operatiu i que s’incorporarà a les

estructures del grup, segons la seva especialitat

Empreses i entitats amb recursos d’atenció sanitària, prèvia activació per part del

comandament operatiu, i que s’incorporaran a les estructures del grup segons la seva

especialitat

Altres entitats, organismes, col·lectius i persones amb capacitats de resposta específica

(Ambulàncies privades, transport sanitari aeri), prèvia activació per part del comandament

operatiu, i que s’incorporaran a les estructures del grup segons la seva especialitat

* Funcions:

El Grup Sanitari té com a missió fonamental donar assistència sanitària als afectats per

l’emergència mitjançant una actuació coordinada de tots els recursos sanitaris adscrits al pla.

Recepció i transmissió d’incidències o emergències relacionades amb la inundació i de

l’existència o no de ferits. Notificació de l’avís al CECAT.

Recollir tota la informació possible sobre l'estat sanitari de l'emergència, valorar l’afectació i

determinar les prioritats sanitàries derivades de l’emergència.

Proporcionar assistència sanitària urgent als ferits i a les persones afectades per

l’emergència (actuants inclosos), en totes les fases de la cadena assistencial, incloent-hi

l’atenció psicològica.

Coordinar les accions amb altres grups, a través del CCA, facilitant i col·laborant amb les

tasques d’informació.



Coordinar els recursos sanitaris mòbils i organitzar la infraestructura de recepció

hospitalària als diferents centres assistencials durant l’emergència. Coordinació dels

diferents serveis sanitaris (públics o privats) i dels mitjans materials i personals de què

disposin (al lloc del sinistre, transport sanitari, i disponibilitat de llits als hospitals).

Participar en l’evacuació de persones especialment vulnerables des del punt de vista

sanitari i preveure les necessitats de tractaments inajornables (diàlisis, subministrament

d’insulina…).

Avaluar, determinar i satisfer les necessitats sanitàries de les persones evacuades,

desplaçades o acollides i coordinar amb el grup logístic l’abastiment dels productes

essencials (aliments, aigua i medicaments), així com la seva qualitat i salubritat. Preveure

les possibles necessitats físiques, socials i d’atenció psicològica als afectats.

Realitzar les tasques d’informació pública respecte els riscos sanitaris associats a

l’emergència d’acord amb la Direcció del Pla i a través del Gabinet d’Informació.

Participar en la confecció del llistat de persones afectades, el seu estat i el lloc on es

troben. Facilitar al CECAT els llistat i posteriors actualitzacions.

Normalment, s’assumeix com a funció pròpia del Grup Sanitari l’establiment d’una àrea

sanitària prop del lloc de l’emergència. En el cas d’una inundació però, els afectats estaran

dispersats pel territori i el seu tractament es farà a través dels canals sanitaris habituals, per la

qual cosa no es contempla la necessitat d’establir cap àrea sanitària com a tal.

3.2.7. Grup d’avaluació hidrometeorológica

Coordinador - responsable:

- en el cas d’inundacions originades per riuades o desbordaments, ja sigui per

fenòmens naturals, per desembassaments importants de les preses o basses, o per

trencament o funcionament incorrecte en preses o basses, el coordinador és

l’organisme competent de la conca. En el cas que es vegi implicat una presa o

bassa, el gestor d’explotació té l’obligació d’informar.

- en el cas d’inundacions en el litoral el coordinador del grup és el Servei Meteorològic

de Catalunya.

* Estructura:

Servei meteorològic de Catalunya (SMC)

Els organismes de Conca:

Agència Catalana de l’Aigua (ACA)

Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE)

Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ)

Tècnics especialistes en la matèria (autonòmics, municipals, d’empreses…)

Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC)

Titulars i gestors de preses i basses de tipus A i B

* Funcions del grup:

Determinació de l’abast de les possibles inundacions i delimitació de l’àrea geogràfica

potencialment afectada (Delimitació de Zones Inundables, lligat a l’execució del Pla de

Gestió de Riscos d’Inundacions).

Avaluació, seguiment i previsió de l’evolució de la situació meteorològica, en l’àrea

afectada.

L’organisme competent en la gestió de la conca ha de donar informació a la direcció del

pla, a través del CECAT, sobre el seguiment de la crescuda de la conca fluvial.

En situació de risc, l’organisme competent en la gestió de la conca (ACA, CHE, CHJ) ha de

fer les tasques següents i informar al CECAT:

Prevenir, avaluar i fer el seguiment dels rius, preses i basses de la seva competència en les

zones on hi ha la prealerta o es declara l’alerta o l’emergència. Si s’escau, i si es disposa de

recursos, desplaçament a punts estratègics per fer una valoració in situ del risc. En cas que

la valoració es realitzi pels ens locals, fer-ne la valoració final amb les dades que els arriba

d’aquests a través del CECAT.



Avaluar la situació real i previsible dels nivells dels rius, en la mesura que els recursos ho

permetin, per tal que es puguin prendre les mesures de protecció i actuació tenint en

compte, en determinats punts de la conca:

desglaç

precipitacions

mecanismes de transport fluvial

desembassaments

Informar quan s’arribi als llindars de cabal de prealerta i alerta, a partir dels quals es

preveu que es podran produir inundacions, i emergència quan comença a desordar.

Emissió de comunicats d’alerta hidrològica quan els nivells dels rius estiguin propers al

desbordament. En concret, s’emetran avisos en aquells casos en què les prediccions

meteorològiques facin preveure augments del nivell dels cursos fluvials tant en zones

afectades per un avís de Situació Meteorològica de Perill (SMP) com en zones que no ho

estiguin però que en puguin resultar afectades. A l’annex 8.11 es detalla l’afectació en

cursos fluvials que pot tenir un avís SMP en comarques diferents a les del propi avís.

Donar tot el suport necessari al responsable del o dels centres de comandament avançat

(CCA), a través del CECAT.

Coordinar les actuacions del grup d’avaluació amb els altres grups en el CCA. Aquesta

coordinació es pot fer mitjançant el CECAT sinó hi ha presència de representants del grup

en el CCA.

Notificar i donar assessorament tècnic en general, a través dels seus representants, al

comitè d’emergències del pla.

En el cas de risc sobre els serveis bàsics, donar les pautes per fer les tasques de

rehabilitació de les lleres del riu i de la geologia de la zona, d'acord amb el que preveu la

llei de protecció civil de Catalunya.

En cas que hi hagi constància d’indicis o que es produeixin moviments del terreny

(esllavissades, despreniments, fluxos torrencials, esfondraments) es farà una avaluació i

seguiment de la situació.

Previsió de l’equivalent en aigua líquida del mantell nival. Funcions organisme gestor de la

conca:

Les funcions de l’organisme gestor de la conca en situacions de perill potencial d’inundacions

fluvials i durant les inundacions són:

- Prevenir, avaluar i fer el seguiment dels rius i preses de la seva competència en les zones

on hi ha la prealerta o es declara l’alerta o l’emergència del pla Inuncat.

- Tenir en compte Combinar les informacions dels diferents organismes del grup per a poder

determinar l’abast de les inundacions. Avaluar la situació real i previsible dels nivells dels

rius per tal que es puguin prendre les mesures de protecció i actuació tenint en compte, en

determinats punts de la conca:

• desglaç

• precipitacions

• mecanismes de transport fluvial

• desembassaments

- Informar quan s’arribi als llindars de cabal de prealerta i alerta, a partir dels quals es

preveu que es podran produir inundacions, i emergència quan comença a desordar.

- Informar al CECAT dels desembassaments de les preses de la seva competència i dels

contactes i dades dels titulars dels embassaments inscrits al registres dels cedits en gestió

d’explotacióde preses i basses.

- Donar la informació a la direcció del pla, a través del CECAT.

- Coordinar les actuacions del grup d’avaluació amb els altres grups en el CCA. Aquesta


en el CCA., a través del CECAT.

- Donar tot el suport i la informació necessària al responsable del o dels CCA. Aquesta


en el CCA.

- Notificar i donar assessorament tècnic al comitè d’emergències del pla.



- Les funcions que emanen dels articles 26.c i 49.1 del Reglament de Domini Públic Hidràulic

Funcions servei meteorològic de catalunya (SMC):

- Avaluació, seguiment i previsió de l’evolució de la situació meteorològica, en l’àrea

afectada.

Funcions Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC):

- En cas que hi hagi constància d’indicis o que es produeixin moviments del terreny

(esllavissades, despreniments, fluxos torrencials, esfondraments) es farà una avaluació i

seguiment de la situació.

- Previsió de l’equivalent en aigua líquida del mantell nival.

Funcions dels gestors de preses i basses:

- Informar al CECAT de les maniobres de desembassaments importants i dels trencaments o

funcionaments incorrectes d’aquestes.

3.3. ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ D’ALTRES ENTITATS

INTEGRADORES.

3.3.1. Plans d’Actuació Municipal (PAM)

Les actuacions d'un municipi davant d'una emergència per inundacions queden reflectides en el

Pla d'Actuació Municipal. També hi consten, a més, les actuacions encaminades a garantir

l'operativitat dels mitjans humans i materials de què disposa. Els PAM formen part d'aquest pla

i es desenvoluparan en el procés d'implantació d'aquest.

Han d’elaborar el corresponent Pla d’Actuació Municipal aquells municipis que estan en les

zones de risc d'inundació molt alt, alt o mitjà.

També estan obligats a elaborar el pla d’actuació municipal (PAM) aquells municipis que poden

veure’s afectats pel mal funcionament o trencament d’una bassa o d’una presa en un termini de

temps inferior a dues hores. La llista de municipis afectats per aquest supòsit es troba a l’annex

8.8. El PAM redactat ha de tenir l’escenari i els protocols d’aquest tipus d’inundació.

Per una altra banda, es recomana l’elaboració del Pla d’Actuació Municipal als municipis que

resultin amb risc moderat. Els municipis amb risc baix estan exempts de realitzar el Pla d’Actuació

Municipal. Veure llistat a l’Annex 8.7.

La llista d'aquests municipis serà actualitzada periòdicament, d’acord amb el que està previst

en el punt 6.2.

Els consells comarcals podran elaborar plans d'assistència i suport (PAS) per als municipis del

seu àmbit territorial per ajudar-los a complir les seves responsabilitats, d'acord amb el que per

reglament es desenvolupi, segons l'article 50 de la llei 4/97.

Correspon l’aprovació del pla d'actuació municipal (PAM) a l’organ competent del municipi i la

seva homologació per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya.

3.3.1.1. Responsabilitats dels municipis

Les responsabilitats del municipi, per tal de prevenir i mitigar les conseqüències de les

inundacions:

Elaborar, implantar i mantenir operatiu i actualitzat el PAM, designant una persona

encarregada d'aquesta tasca, amb els mitjans necessaris, i establint un programa

d'actuacions.

Determinar i ubicar els elements vulnerables i establir les tasques prioritàries d’actuació.

Determinar les instal·lacions que per la seva activitat han de dotar-se d'un pla

d'autoprotecció, i donar suport a la seva elaboració i execució (segons el que està establert

en el punt 3.3.2).



Conèixer els mitjans i recursos del municipi, mantenint actualitzades i operatives les dades.

Col·laborar en l'elaboració dels plans d'actuació dels grups i, en general, en les accions

d'implantació i manteniment del pla INUNCAT.

Informar la població en general.

Organitzar i controlar els voluntaris municipals.

El municipi tindrà un Centre de Coordinació Operativa Municipal (CECOPAL), normalment

ubicat al costat del Centre Receptor d'Alarmes Municipal (CRA), en contacte permanent amb el

Centre de Comandament Avançat (CCA) i el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya

(CECAT).

3.3.1.2. Funcions bàsiques del PAM

Són funcions bàsiques dels PAM:

Preveure l'estructura organitzativa i els procediments per a la intervenció en emergències

per inundacions que afectin el seu terme municipal, en coordinació amb els grups

d'actuació previstos en aquest pla.

Preveure procediments d'informació i alerta a la població en coordinació amb els previstos

en aquest Pla, fent especial atenció als elements vulnerables possiblement afectats.

Preveure l'organització necessària per a la posada en pràctica, en cas d'emergència, de

mesures orientades a la disminució dels efectes de la inundació i dels fenòmens perillosos

que d’ella se’n puguin derivar. Cal preveure allotjament, proveïment d'aliments, control,

serveis socials, etc. per aquelles persones afectades i que han estat evacuades i que no

tenen allotjament,…

Catalogar els mitjans i recursos específics per a la posada en pràctica de les activitats

previstes.

3.3.1.3. Direcció del PAM

El/la Director/a del PAM és l'alcalde/ssa, o persona en qui delegui (tinent d'alcalde/ssa o

regidor/a).

Les funcions bàsiques dels/de les alcaldes/sses en cas d'emergència, com a "autoritat local

superior de protecció civil, sens perjudici de les funcions del/de la Conseller/a d’interior i

Participació en cas d'activació d'un pla autonòmic" es defineixen a l'article 48 de la Llei de

Protecció Civil de Catalunya. D'acord amb aquesta disposició legal, les funcions del/de la

Director/a del PAM quan el pla INUNCAT està activat són:

Declarar l'activació i la desactivació del PAM.

Informar i coordinar-se amb el/la director/a del pla autonòmic, a través del CECAT.

Exercir la direcció i el comandament superior i la coordinació i inspecció de tots els serveis i

recursos afectes al PAM i de les actuacions que es facin, sense perjudici de les funcions que

corresponen al/a la Director/a del Pla.

Convocar el comitè d'emergències municipal.

Constituir el CECOPAL i exercir-ne la direcció superior.

Dirigir i coordinar en el terme municipal les actuacions adreçades a informar i protegir la

població.

Dirigir i coordinar l'avaluació i definició dels principals elements vulnerables del terme

municipal afectats per l'emergència.

Requerir l'activació dels plans d'autoprotecció i, si cal, activar-los i desactivar-los

subsidiàriament.

Coordinar la integració dels recursos municipals adscrits als grups d'actuació del pla

INUNCAT

Requerir les entitats privades i els particulars per a la prestació de la col·laboració

necessària.

Dirigir i coordinar, en general, l'execució de les funcions encomanades al municipi.



Mitjans municipals

El municipi disposa d'un Centre de Coordinació Operativa Municipal (CECOPAL) que estarà en

contacte permanent amb el Centre de Comandament Avançat (CCA) i els controls centrals de

les Regions d’Emergència dels serveis d'extinció, en qualsevol sinistre i amb el/la director/a del

Pla, a través del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT).

Així mateix el municipi ha de tenir un Centre Receptor d'Alarmes Municipal, telèfon amb

resposta les 24 hores del dia, tots els dies de l’any.

El catàleg de mitjans i recursos municipals passarà a formar part del catàleg de mitjans i

recursos del Pla INUNCAT.

3.3.2. Plans d’autoprotecció

3.3.2.1. Titulars dels elements vulnerables.

Els centres i instal·lacions tant públics com privats considerats vulnerables i que estan ubicats

en els municipis susceptibles de tenir inundacions, han d'elaborar plans d'autoprotecció que

contemplin les mesures de resposta interna davant d’una inundació que els pugui afectar.

Es consideren com a tals, en general, centres i instal·lacions, dels tipus següents, ubicats en

zones inundables:

Zones poblades: nuclis de població i urbanitzacions

Cases de colònies, zones turístiques, zones d’esbarjo, càmpings,…

Zones de risc definit que poden crear un efecte dòmino: indústries químiques, etc.

Centres docents, escoles, universitats,…

Hospitals, casals d’avis, residències de gent gran

Àrees pública concurrència

En els plans de sectors de risc es pot precisar més el tipus de centres i instal·lacions.

En el pla és on s’ha de definir l'organització, el funcionament i els mitjans disponibles per a fer

front a l’emergència.

La redacció i manteniment dels PAU correspon a la persona titular o representant del bé a

protegir, mentre que la seva aprovació correspon a l’òrgan competent del municipi.

L'homologació sempre correspon a la Comissió de Protecció Civil de Catalunya, amb informe

previ de l'ajuntament, d'acord amb l'article 19 de la llei de protecció civil.

Per aquells casos que l'explotació estigui cedida o arrendada a una altra entitat o persona física

o jurídica el concessionari o arrendatari assumirà l'obligació del titular, si bé aquest resta

responsable subsidiàriament.

L’aprovació del pla d’autoprotecció el realitzarà l’òrgan competent.

3.3.3. Altres plans

3.3.3.1. Plans de sectors de risc (Plans d’Actuació de les zones definides al pla

INUNCAT)

Els plans de sectors de riscs són aquells plans de cadascuna de les zones derivades de la

zonificació del territori del pla INUNCAT i que s’han indicat en el punt 2.1.4 Dins d’aquests

plans s’inclourà els plans d’actuació de les preses.

En aquests plans es realitzarà l’anàlisi de risc de la zona i s’estudiaran els possibles escenaris.

A partir dels diferents escenaris que s’hi defineixin es concretaran les actuacions a realitzar per

a fer front a l’emergència, es definiran els grups d’actuació en la zona i es contemplarà un

estudi de les necessitats de mitjans i recursos per a dur a terme l’estratègia d’actuació

plantejada pels diferents grups d’actuació (plans d’actuació de cadascun dels grups d’actuació).



Aquest pla ha de tenir associats els plans d’actuació municipal, amb els corresponents PAU dels

elements vulnerables.

Aquests plans s’han de redactar d’acord amb l’índex que s’especifiquen en l’ANNEX 6.

3.3.3.2. Plans d’Actuació dels Grups Actuants

Les actuacions previstes en el pla INUNCAT seran executades pels Grups d’actuació:

Grup d’intervenció.

Grup d’ordre.

Grup logístic.

Grup d’avaluació hidrometeorològica.

Grup sanitari.

Els grups d’actuació formen la part operativa del pla INUNCAT. Cada grup està format per

personal especialitzat i els seus mitjans. La seva estructura i els procediments operatius es

concreten en el corresponent pla d’actuació (PAG). Cada grup té un coordinador que

s’encarrega d’integrar i optimitzar el funcionament conjunt de totes les entitats adscrites en

ell. A partir d’aquí els actuants funcionen segons els seus comandaments naturals. El

coordinador és el responsable de l’elaboració i implantació del corresponent pla d’actuació i del

manteniment de l’operativitat del grup. A més, a l’esmentat pla d’actuació es definirà un

responsable del grup al Centre de Comandament Avançat (CCA). Normalment es tractarà del

professional de més alt grau adscrit al grup que estigui present a la zona.

3.3.3.3. Plans d’Actuació d’altres elements de l’estructura del pla INUNCAT

Pla d’actuació del CECAT

Pla d’actuació del Gabinet d’Informació.

Altres plans d’actuació

Plans d’actuació de les vies de comunicació (PAVIC).

Plans d’actuació dels Serveis Bàsics (PASB).

3.3.4. Fitxes d’actuació

El pla d’emergència i els plans d’actuació són els documents d’organització de la resposta a

l’emergència. Les fitxes són els documents de resposta pròpiament dits per a tots aquells que

intervenen o poden intervenir-hi.

Les corresponents fitxes d’actuació de cada grup, entitat i/o institució davant d’una

emergència, seran elaborades per cadascun d’ells i es concretaran en la fase d’implantació del

Pla.

3.4. CENTRES DEFINITS EN EL PLA

3.4.1. El Centre de Coordinació Operativa de Catalunya CECAT

Segons la llei 4/1997 de protecció civil a Catalunya, el Centre de Coordinació Operativa de

Catalunya (CECAT) és el centre superior de coordinació i informació de l’estructura de

protecció civil de Catalunya, és a dir, el centre des d’on es coordinen la gestió de les

emergències i les actuacions dels grups operatius i dels serveis de les diferents administracions

públiques i entitats (públiques o privades) implicades.

El CECAT disposa de dos centres que formen una única sala de guàrdia, un situat a les

instal.lacions del Departament d’Interior a Barcelona, i l’altre a Reus. El CECAT és el Centre de

Coordinació Operativa del Pla i és la seu de la direcció del Pla, juntament amb el Consell

Assessor i el Gabinet d'Informació.



En aquelles emergències que previsiblement tinguin una durada extraordinària o bé en cas que

es consideri necessari disposar d’un centre de coordinació més proper al lloc de l’emergència,

es podrà mobilitzar el CECAT Mòbil d’acord als procediments interns de la Direcció General de

Protecció Civil. El CECAT Mòbil pot funcionar com a centre de coordinació d’emergències i

també pot actuar donant suport a altres centres de coordinació com els CECOPALs o el CCA.

D'acord amb les seves funcions, el CECAT:

Actua com a centre receptor d’alarmes i de comunicacions amb els organismes i entitats

implicats a l’emergència, tant de la Generalitat com d'altres administracions i privats.

El CECAT emetrà tots els avisos i comunicats associats a l’INUNCAT i l’activarà o no d’acord

amb la direcció del pla i en base a la informació recopilada i/o tramesa per:

Grup d’Avaluació Hidrometeorològica.

altres grups actuants (especialment les primeres unitats en arribar al lloc de

l’emergència) a través del Centre de Comandament Avançat (CCA) i en absència

d’aquest, a través dels centres de coordinació dels grups operatius actuants.

el Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 de Catalunya.

els centres de coordinació o control de vies de comunicació o d’altres organismes.

els municipis a través dels CECOPALs.

L’activació del pla suposa que el CECAT activa els grups actuants i avisa als municipis

potencialment afectats, emetent els avisos que s’escaiguin a les diferents administracions

públiques i empreses o institucions previstes a l’apartat d’operativitat del pla. De la mateixa

manera, en el moment d’activar-se el pla, es constitueix el Gabinet d’Informació i si s’escau

s’activa al Consell Assessor d’acord amb la direcció del pla.

És el centre de coordinació de les operacions relacionades amb l’emergència

En tot moment, el CECAT recull informació sobre la gestió de l’emergència in situ i sobre

l’evolució d’aquesta a través dels diferents centres de coordinació dels grups actuants o

organismes implicats en l’emergència i del responsable del Centre de Comandament

Avançat (CCA), amb qui el contacte ha de ser directe i permanent.

En base a aquesta informació, el CECAT actua de manera coordinada amb els diferents

centres de control dels grups operatius i dels serveis bàsics, i, molt especialment, amb el

Centre de Comandament Avançat (CCA) i els centres de coordinació operativa municipal

(CECOPAL), facilitant la coordinació i els fluxos d’informació entre els operatius i prioritzant

la protecció a la població (aplicació de mesures d’autoprotecció).

Els municipis afectats han de coordinar les seves actuacions amb el CECAT a través dels

seus Centres de Coordinació Operativa Municipal (CECOPAL).

Els centres operatius dels organismes que formen els grups d'actuació, els CECOPAL i el

CCA, s'enllacen i es consideren integrats al CECAT mentre el pla INUNCAT estigui activat.

És el centre de suport tècnic de la direcció del pla

En el CECAT es situa el suport tècnic necessari per a la correcta gestió de l’emergència.

Aquest suport es defineix a través d’una estructura variable en funció de l’emergència, que

preveu l’assignació d’una sèrie de posicions tècniques a les dependències del CECAT per les

diferents organitzacions implicades. Aquestes posicions formen part de la pròpia gestió de

l’emergència, tot realitzant tasques d’assistència tècnica des de les posicions de treball

previstes a la sala de guàrdia del CECAT i de traspàs d’informació requerida sobre

l’emergència, incloent aspectes com, per exemple, informacions relatives a bases de dades,

cartografia, mitjans i recursos disponibles.

La presència d’aquest potencial tècnic i expert a la sala de guàrdia permet que des del

CECAT es pugui fer el seguiment, el control i la vigilància d’un risc potencial, la valoració i

anàlisi d’un risc real, i l’avaluació i determinació de les conseqüències que es puguin derivar

d’una situació d’emergència generada per un risc real.



3.4.2. Centre de Coordinació Operativa Municipal (CECOPAL)

És el centre de direcció i coordinació del Pla d’actuació Municipal. Per tant, des del CECOPAL es

dirigeixen les accions que són responsabilitat del municipi i es recolzen a nivell municipal les

accions determinades pel/per la Director/a del pla INUNCAT. En aquest sentit, des del

CECOPAL es vetllarà per la bona coordinació dels mitjans i recursos municipals integrats en els

grups d'actuació del pla INUNCAT. L' alcalde/ssa o la persona en qui ell delegui, és el màxim

responsable del CECOPAL.

Cada municipi potencialment obligat a elaborar el Pla d’Actuació Municipal, disposarà d'un

CECOPAL. Els plans d'assistència i suport comarcals podran preveure altres centres i eines que

recolzin els diferents CECOPAL del territori i facilitin l'exercici de la funció de direcció dels plans

d'actuació municipal, d'acord amb el que estableix la llei de protecció civil.

3.4.3. Centre de Comandament Avançat (CCA)

És el centre des d'on es coordinen les diferents actuacions "in situ" per combatre l'emergència,

així com la coordinació de les xarxes de transmissions. Està en coordinació i contacte

permanent a temps real amb el/la director/a del Pla, a través del CECAT, amb els CECOPAL, i

amb els corresponents Controls Centrals de Bombers.

El Coordinador del Grup d'Intervenció és també el Coordinador del CCA i coordina les

actuacions de tots els altres grups al lloc de l'emergència. És també qui determina la seva

ubicació i la transmet immediatament al CECAT, des d'on es comunicarà als altres grups, a

través dels respectius centres de coordinació.

Per bé que la ubicació del CCA depèn de les característiques de l'emergència, cal tenir en

compte, però, que el CCA ha d'estar en un lloc segur i prop de la zona més afectada pel

sinistre, és a dir, prop del lloc on caldrà concentrar els esforços. D’acord amb les

circumstàncies de l’emergència es podran establir el número de CCA necessaris.

3.4.4. Centre de Coordinació Operativa estatal (CECOP)

És el Centre de Coordinació Operativa de la Delegació i Subdelegacions del Govern de l'Estat a

Catalunya, des d'on es farà l'enllaç amb el Pla d'Emergència Estatal.

3.4.5. Altres centres relacionats amb el pla INUNCAT

En funció de les necessitats, el CECAT es mantindrà en contacte amb altres centres,

bàsicament centres de coordinació d’organismes implicats en el pla, centres de control de les

entitats o empreses responsables dels serveis bàsics per a la població, de gestió

d’infraestructures i les vies de comunicació i de les instal·lacions que en cas d’emergència

puguin fer augmentar els danys per efectes de risc associats.

Centre de control del Cos d'Agents Rurals.

Centre de control de les Agrupació de Defensa Forestal (ADF).

Centre de control de Sistema d’Emergències Mèdiques SA

Lloc de comandament de ADIF/Empreses ferroviàries per cadascuna de les províncies.

Lloc de comandament de Ferrocarrils de la Generalitat.

Centre de control de les diferents autopistes.

Centre de control de carreteres de la Generalitat.

Serveis de carreteres de la diputació per a cada una de les províncies.

Centre de control de la demarcació de carreteres de l’Estat.

Centre de control de Trànsit (CIVICAT)

Centre de control de Mossos d’Esquadra.

Centre de control dels Serveis Bàsics.


4. OPERATIVITAT 118

4. OPERATIVITAT

Davant una previsió o en cas d’inundacions, és fonamental una transmissió ràpida de la

informació entre tots els estaments involucrats per tal de poder procedir a realitzar, el més

ràpid possible, les mesures adients per fer front a l’emergència, tals com la vigilància dels

nivells de l’aigua en punts determinats, talls i control sobretot dels punts d’actuació

prioritària (indrets on, freqüentment, les pluges fortes, les avingudes... poden afectar, de

forma important, a les persones, vies de comunicació, serveis bàsics, béns…) evitant,

d’aquesta manera, la possibilitat que hi quedin persones atrapades, reparar els possibles

problemes en els serveis essencials i realitzant tot allò que serveixi per minimitzar les

conseqüències de les inundacions.

És molt important que els membres dels diferents grups operatius i els municipis, aportin la

informació de l’estat dels cursos fluvials i de les incidències de forma ràpida al CECAT, a fi de

poder prendre les mesures més adients.

4.1. FASE DEL PLA INUNCAT

En el cas de les previsions meteorològiques, els criteris per posar en marxa les fases

preventives del pla INUNCAT i els criteris d’activació d’aquest, s’estableixen en funció de

diferents variables, que són principalment: la tipologia d’avís de situació meteorològica de

perill (SMP) emès pel SMC i l’anticipació associada a la predicció23.

Cal tenir en compte que es modularà la fase corresponent de l’INUNCAT en base a la valoració

conjunta de les variables anteriors i de tots aquells factors que puguin tenir incidència en el

risc, com ara la saturació del terreny com a conseqüència d’episodis abundants de

precipitacions recents, la capacitat dels cursos fluvials i els períodes que facin preveure una

mobilització de persones cap a les zones potencialment afectades.

En els casos d’avisos de perill meteorològic que siguin a mig o llarg termini pels quals les

actualitzacions poden precisar la predicció, la Direcció General de Protecció Civil, a través del

CECAT, podrà ajustar les fases operatives del pla INUNCAT que es farà tenint en compte les

condicions concretes de cada cas i sempre valorant el temps d’anticipació disponible i els

paràmetres de risc abans indicats. En qualsevol cas, s’haurà de permetre que els municipis,

consells comarcals i grups operatius puguin activar de forma progressiva els dispositius

preventius per fer front a la situació de perill prevista.

En els casos d’avisos d’alerta hidrològica, els organismes de conca formalitzaran aquesta alerta

enviant el corresponent comunicat al CECAT, indicant els cursos i els municipis que es poden

veure afectats.

Als efectes del pla INUNCAT, i com a referència general, s’entendrà:

predicció a llarg termini com aquella que s’emet amb una anticipació superior a les 36

hores aproximadament.

previsions meteorològiques a mig termini, aquelles que s’emeten amb una anticipació

aproximadament entre 24 i 36 hores,

previsions meteorològiques a curt, aquelles que s’emeten amb una anticipació

aproximadament entre 12 i hores i 24 hores,

previsions meteorològiques a molt curt termini, aquelles que s’emeten amb una anticipació

aproximadament entre 0 i 12 hores.

23 L’anticipació és el marge d’hores que hi ha entre el moment que el SMC emet la predicció de perill i el moment en

què s’inicia el fenomen pronosticat.


4. OPERATIVITAT 119

4.1.1. Supòsits que no formen part de l’operativa del pla

Les previsions a llarg i mig termini i les de grau 1 i grau 2 a curt i molt curt termini seran

trameses als grups operatius d’acord al procediment establert pel CECAT.

4.1.2. Prealerta

Es pot emetre una PREALERTA en els supòsits següents:

Preses: La quantitat d’aigua que desguassa una presa és propera a produir danys i/o

inundacions aigües avall de la presa, està propera al Qmàx24. En aquest cas, s’emetrà un

comunicat de prealerta als municipis de la zona per a que es prenguin les mesures

previstes en el seu pla d’actuació (PAM).

Previsió meteorològica:

SMP per intensitat i/o acumulació de grau de perill 2 a molt curt termini i amb aspectes

que puguin agreujar la situació25.

SMP per intensitat i/o acumulació de grau de perill 3, a curt termini i molt curt termini.

Hidrològiques:

Els òrgans de conca preveguin que, a curt termini, els nivells d’aigua dels rius, propers

al Qmàx, estaran propers a produir danys.

Els òrgans de conca preveguin que, a curt termini, puguin créixer els nivells dels rius de

comarques sense SMP però que es poden veure afectades per SMP d’altres comarques.

Inundació de la costa: quan hi hagi la previsió que a curt termini es puguin produir

inundacions marítimes.

4.1.3. Alerta

Es pot activar el pla en ALERTA en els supòsits següents::

Preses: S’hagi qualificat l’escenari d’aplicació de mesures correctores o escenari 126 i/o

l’aigua que es desguassa de la presa produeixi desbordament sense que hi hagi danys

importants. S’ha superat el Qmàx.

Previsió meteorològica:

SMP per intensitat i/o acumulació de grau de perill 3, a molt curt termini i amb

aspectes que puguin agreujar la situació27.

SMP per intensitat i/o acumulació de graus de perill 4, 5 o 6, a curt i a molt curt

termini.

Hidrològiques:

Els òrgans de conca preveguin que es puguin produir inundacions a molt curt termini

(antelació mínima de 3 hores) perquè és imminent que es desbordi el riu. Es pugui

superar el Qmàx.

Quan ja s’hagi desbordat el riu sense que es produeixin danys importants. Ja s’ha

superat el Qmàx.

Els òrgans de conca preveguin que, a molt curt termini (antelació mínima de 3 hores),

puguin créixer els nivells dels rius de comarques sense SMP però que es poden veure

afectades per SMP d’altres comarques.

24 Qmàx.: màxima crescuda ordinària. Cabal corresponent a la mitjana dels màxims cabals anuals, en el seu règim

natural, produïts durant deu anys consecutius, que siguin representatius del comportament hidràulic del corrent (Art. 4.2 del Reglament del Domini Públic Hidràulic).

25 Son aspectes que poden agreujar la situació, com per exemple: l’estat de les lleres, la saturació del terreny, el desgel,

si és un fenòmen general... 26

Escenari d’aplicació de mesures correctores o escenari 1: s’han produït esdeveniments que de no aplicar-se mesures

de correcció (tècniques d’explotació, desembassament,…), podria ocasionar perill d’avaria greu o de ruptura de la presa, per bé que la situació es pot solucionar amb seguretat per mitja de l’aplicació de les mesures previstes i els mitjans disponibles.

27 Ib. nota peu pàg. 25


4. OPERATIVITAT 120

Inundació de la costa:

Quan hi hagi la previsió que a molt curt termini es puguin produir inundacions

marítimes.

Quan ja s’està inundant la costa sense que es produeixin danys importants.

Altres supòsits:

Al final d’un episodi d’inundacions importants, en el retorn gradual cap a la normalitat.

Altres supòsits, a criteri del director del pla, que justifiquin l’activació d’un dispositiu

preventiu especial.

4.1.4. Emergència

Es pot activar el pla en emergència en els supòsits següents:

Preses:

Per escenari excepcional o escenari 228 en preses i/o el desguàs de la presa sigui la que

produeix danys importants aigües avall de la presa.

Per escenari límit o escenari 329 en preses i/o el desguàs de la presa sigui la que

produeix danys molt importants aigües avall de la presa.

Hidrològiques:

Es produeixi inundacions per la crescuda de rius, rieres, torrents… i estiguin afectant de

manera important produint nombrosos danys.

S’estan produint un conjunt d’inundacions simultànies (produïdes per pluges molt

fortes, desgel o fusió de neu, obstrucció de lleres naturals o artificials, invasió de lleres,

enfonsaments o dificultats de drenatge) que estiguin afectant de manera important

produint nombrosos danys.

Inundació de la costa: Es produeixi inundacions pel mal estat de la mar i estiguin afectant

de manera important produint nombrosos danys.

4.1.5. Avís d’observació

En el cas que les eines de teledetecció i la resta d’observacions meteorològiques indiquin que

en algun punt pot estar plovent considerablement, el SMC emet un avís d’observació.

En base a aquest avís, el CECAT avisarà als municipis potencialment afectats i als grups

d’actuació, tot indicant la zona afectada en el moment de l’observació i l’evolució que es

preveu durant la següent hora, amb la finalitat d’intensificar el seguiment del fenomen i

d’intensificar la vigilància dels punts d’actuació prioritària.

L’avís d’observació es gestionarà d’acord a les fases operatives del pla INUNCAT abans

descrites, ja sigui un avís de prealerta o l’activació en les fases previstes. La fase es decidirà

en funció de les condicions concretes en cada moment, tot tenint en compte els efectes de les

pluges al territori afectat, els paràmetres de risc descrits a aquest pla i també la fase vigent

del pla. En cap cas l’avís d’observació es podrà gestionar amb una fase inferior a la vigent.

En aquestes situacions, els òrgans de conca podran emetre avisos hidrològics si preveuen que

puguin créixer els nivells dels rius.

28 Escenari excepcional o escenari 2: Existeix perill de ruptura o avaria greu de la presa i no pot assegurar-se amb

certesa que es pugui ser controlat per mitja de l’aplicació de les mesures i mitjans disponibles.

29 Escenari límit o escenari 3 La probabilitat de ruptura de la presa es elevada o ja ha començat, resultant

pràcticament inevitable que es produeixi l’onada d’avinguda generada per la ruptura.


4. OPERATIVITAT 121

4.2. PROCEDIMENTS D'ACTUACIÓ

Davant d’aquestes previsions (pluges importants, crescuda de nivell dels rius...) abans de

l’alerta o emergència, es donaran els avisos següents:

4.2.1. Prealerta

La prealerta implicarà que:

Hi hagi una informació interna entre les institucions i els organismes.

Es començarà a informar a la població que segueixi les previsions meteorològiques davant

del risc de pluges fortes...

Cada organisme continuarà donant la seva informació habitual i iniciarà les tasques

previstes, tals com les mobilitzacions orientades a la vigilància de zones inundables,

disponibilitat de mitjans, neteja d’embornals, etc.

Les principals actuacions que es realitzaran seran les següents:

El CECAT enviarà els avisos als organismes oportuns i a l’oficina de premsa, tal com està

previst en el seu pla d’actuació.

Tal com està previst en el seu pla d’actuació, i entre altres coses, l’oficina de Premsa

enviarà un comunicat als mitjans de comunicació de les comarques que es puguin veure

afectades, si s’escau, a fi de:

Confirmar les previsions: meteorològiques, de l’estat de la presa, dels rius…

Aconsellar a la població que segueixi les informacions sobre l’evolució de la situació (a

través dels mitjans de comunicació, dels telèfons d’informació ciutadana, pàgines

web…) i prengui les mesures que es recomanin.

Cada organisme continuarà fent la seva informació habitual (el Servei meteorològic de

Catalunya –informació meteorològica –, empreses –telèfons informació a clients–, el Servei

Català de Trànsit –informació sobre la xarxa viària–…).

Cada organisme actuarà segons el seu pla (per exemple es preparen equips de resposta

per l’emergència, es revisa material, si cal, es controlen els punts conflictius, avisos de

possibles rierades, etc.)

Si es produeix un canvi de la situació, es farà una tramesa d’un comunicat del CECAT als

organismes oportuns, i de l’Oficina de Premsa als mitjans de comunicació, informant de la

millora.

En cas que hi hagi una previsió informant de la millora de les condicions, s’enviarà la

informació a les institucions i als mitjans de comunicació.

4.2.2. Alerta

Es procedirà a l’activació en alerta del pla INUNCAT davant d’aquelles situacions que facin

necessari l’establiment d’àmplies mesures preventives i de control.

L’activació en fase d’alerta implicarà, a més de l’alerta dels grups actuants, actuacions

preventives i sistematitzades en els diferents cossos que els integren com ara la reorganització

del personal als efectes d’incrementar la disponibilitat d’efectius, d’acord amb els respectius

plans d’actuació, vigilància dels punts d’actuació prioritària i del nivell de l’aigua, control

d’accessos, etc.

D’altra banda, també implicarà la informació als organismes i serveis involucrats a fi i efecte

d’activar els seus dispositius preventius enfront al risc d’inundacions, la informació a la

població en els casos que s’escaiguin i el seguiment de les tasques a realitzar.

A més el Servei Meteorològic de Catalunya realitzarà, dins qualsevol episodi de pluges fortes,

la tasca de vigilància meteorològica ininterrompuda per tal de poder facilitar la informació

necessària a tots els equips del pla d’inundacions.


4. OPERATIVITAT 122

El pla INUNCAT es mantindrà en alerta mentre la situació es pugui solucionar amb els mitjans

habituals de gestió d'emergències i l'afectació a la població sigui nul·la o reduïda. Atès que es

pot provocar l'alarma entre la població o pot evolucionar a un empitjorament de la situació

meteorològica, l’estat de la presa, el nivell dels rius, rieres…, l'actuació del pla INUNCAT anirà

encaminada a la informació i el seguiment. Per tant, es comunica a tots els grups d'actuació i

s'informa a les autoritats i institucions.

Principals actuacions:

Es farà la valoració, per part del comitè tècnic de seguiment de risc d’inundacions (en cas

d’estar convocats a criteri del cap de l’equip de guàrdia del CECAT), davant l’avís de

situació meteorològic de risc hidrològica o de l’aplicació de mesures correctores en una

presa.

El CECAT enviarà els avisos als organismes oportuns i al gabinet d’informació, tal com està


El Gabinet d’Informació enviarà un comunicat als mitjans de comunicació de les comarques

que es puguin veure afectades per tal de:

Confirmar les previsions i actualitzar la informació de la Situació Meteorològica de Perill

(SMP), de l’estat de la presa, dels nivells de l’aigua...

Informar de:

L’activació en alerta del pla INUNCAT.

La situació produïda i aconsellar a la població que segueixi les informacions sobre la

situació (a través dels mitjans de comunicació, pels telèfons d’informació ciutadana,

per les pàgines web…).

Cada organisme actuarà d’acord amb el seu pla (per exemple: control als punts d’actuació

prioritària, control de les carreteres, neteges pel pas de l’aigua, avisos a la població,

mobilització, en cas de ser necessari, dels grups d’actuació, etc).

Si es produeix un canvi de la situació, es farà una tramesa d’un comunicat del CECAT als

organismes oportuns, i del gabinet de Premsa als mitjans de comunicació, informant de la

desactivació del pla INUNCAT.

En cas que hi hagi una previsió informant de la millora de les condicions meteorològiques,

hidrològiques... s’enviarà la informació a les institucions i als mitjans de comunicació.

4.2.3. Emergència

Comporta la posada en funcionament de l'estructura organitzativa de gestió de l'emergència

amb la mobilització total o parcial de les eines i mitjans adscrits al pla.

L'activació del pla en EMERGÈNCIA implica les actuacions següents:

Mobilització immediata dels grups d’actuació pertinents que actuaran tal com està previst

en el seu pla d’actuació.

Determinació de l’abast de les inundacions per part de grup d’avaluació

hidrometeorològica.

El CECAT enviarà els avisos als organismes oportuns i al gabinet d’informació, tal com està


Si encara no s’ha constituït, es constitueix al CECAT el comitè d’emergències.

El gabinet d’informació realitzarà la màxima difusió als mitjans de comunicació30, tal com

està previst en el seu pla d’actuació, sobre:

L’abast de les inundacions i l’evolució de la situació meteorològica, estat de la presa,…

La situació de l’estat de la xarxa viària, rutes alternatives,…

Consells

Informació a la població, incloent instruccions i consells d'autoprotecció, especialment a

través dels mitjans de comunicació previstos.

Cada organisme actuarà d’acord amb el pla INUNCAT i el seu pla per la situació plantejada.

30 Elaboració de notes de premsa, cròniques en emissores de radio i TV, s’iniciaran els talls d’emissió a les emissores

de titularitat pública per tal de prioritzar connexions amb informacions de l’emergència.


4. OPERATIVITAT 123

Quadre d’equivalència amb els nivells referenciats a la “Directriz Básica de Planificación de

Protección Civil ante el Riesgo de Inundaciones”.

FASES DE LA DIRECTRIZ FASE DEL PLA INUNCAT

PREEMERGÈNCIA PREALERTA

EMERGÈNCIA SITUACIÓ 0 ALERTA

SITUACIÓ 1

SITUACIÓ 2 EMERGÈNCIA

SITUACIÓ 3

4.2.4. Primeres actuacions.

Les missions a realitzar en els primers moments, seran les següents:

* Grup d'intervenció:

Control de punts crítics i de nivell de l’aigua (fase de prealerta i alerta)

Rebre informació sobre la inundació i del seu abast territorial.

Establir el o els Centres de Comandament Avançat.

Rescatar i traslladar les persones atrapades, a la zona inundada, fins als llocs d’acollida.

Rescatar i fer recerca de persones desaparegudes.

Localitzar els possibles danys derivats, i establir l’estratègia de lluita.

Coordinar els recursos disponibles.

Mobilitzar els recursos més immediats per a l'emergència.

Avaluar la situació i informar al CECAT.

* Grup d'ordre:

Senyalització.

Control de punts crítics i punts conflictius.

Control d'accessos i ordenació i regulació del trànsit de les vies afectades i properes.

Control de nivell de l’aigua.

4.2.5. Coordinació

La coordinació dins el pla inclou els següents aspectes: coordinació dels grups d'actuació,

coordinació amb el municipis, coordinació amb les institucions i empreses de gestió de serveis

bàsics i de les vies de comunicació, coordinació amb les instal·lacions singulars amb capacitat

d’incrementar el dany per accidents derivats de la inundació. Es durà a terme de la manera

següent:

En el CCA es situarà el coordinador del grup d'intervenció, el qual actuarà d’interlocutor

directe amb el CECAT i de coordinador de les accions i mitjans en el propi CCA.

El/la Director/a del pla INUNCAT coordinarà les actuacions dels diferents municipis

mitjançant el CECAT i els corresponents CECOPAL.

Les actuacions no vinculades directament amb el CCA, tant dels Grups d'Actuació com

d'altres entitats seran coordinades des dels centres de coordinació de cada grup, en

contacte amb el CECAT.

Les diferents entitats necessàries en l’emergència amb tasques no incloses en la

intervenció i els serveis bàsics gestionaran la seva participació en l'emergència a través del

CECAT.


4. OPERATIVITAT 124

4.2.6. Seguiment del desenvolupament del succés. Fi de l'emergència

El seguiment del succés serà fet des del CECAT, a través de les informacions que arribin del

CCA, dels diferents centres de coordinació i a través de les dades que arribin del grup

d’avaluació hidrometeorològica.

El/la director/a del pla INUNCAT decidirà les mesures a prendre o canvis d'estratègia, i

decretarà la fi de l'emergència basant-se en les recomanacions del consell assessor, un cop

restablerta la normalitat i minimitzades les conseqüències de la inundació. Des del CECAT es

transmetrà la fi de l'emergència a tots els estaments involucrats.

Un cop desactivat el pla INUNCAT, els poders públics podran establir, si s'escau, un pla de

recuperació i rehabilitació dels serveis bàsics i de l'entorn, tal com s'exposa a la secció

cinquena de la llei de protecció civil de Catalunya i es desenvolupa a l’ANNEX 12. .

4.3. INTERFASE I COORDINACIÓ AMB ALTRES PLANS

4.3.1. Interfase amb els PAM

L'alcalde/ssa de cada Municipi afectat, com a Director/a del Pla Municipal, serà alertat, a través

del Centre Receptor d'Alarmes del seu municipi pel CECAT quan es produeixi l'activació del pla

INUNCAT. L’alcalde/ssa, d'acord amb el/la Director/a del Pla, posarà en funcionament el Pla

d'Actuació Municipal (PAM).

Hi haurà una comunicació constant entre el CECAT i els CECOPAL.

Per tal que els municipis determinin la fase en què correspon posar en funcionament el PAM, hi

ha els següents elements: l’operativitat establerta en el propi PAM, la informació continguda en

el comunicat emès pel CECAT i el marge de temps disponible fins que comencin les

precipitacions previstes. Com a criteri general, cal tenir en compte que a mesura que s’apropa

el fenomen i es van confirmant les prediccions, és convenient intensificar les actuacions

preventives i per tant la fase en la qual el pla de protecció civil es posa en marxa.

El comunicat emès pel CECAT conté els mapes dinàmics de risc d’inundació. Aquests

mapes resulten de la fusió entre el mapa de risc de l’INUNCAT i les diferents tipologies d’avisos

de pluges emesos pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) per a un episodi en concret.

És a dir, els mapes dinàmics de risc ens mostren el nivell de risc esperable a cada municipi

davant d’un episodi concret de precipitacions, si finalment es materialitzen les pluges

anunciades pel SMC.

L’annex 8.8 recull el detall de la metodologia emprada per generar els mapes dinàmics de risc

d’inundació. A continuació, la figura següent esquematitza el procés:


4. OPERATIVITAT 125

4.3.2. Interfase amb els Plans d’autoprotecció

Hi ha d’haver una interfase entre el pla INUNCAT, els corresponents plans d’actuació municipal

i els Plans d’autoprotecció. Aquesta interfase s’entén com el conjunt de procediments i mitjans

comuns entre el Pla d’autoprotecció i els primers, així com els criteris i canals de notificació

entre ells.

4.4. ACTUACIONS GENERALS DE PROTECCIÓ A LA POBLACIÓ

4.4.1. Determinació de la zona d’emergència.

Cal determinar l’abast de les inundacions i en quines zones s’ha de procedir a fer actuacions de

rescat, neteja de vies de circulació,… i d’altres emergències que d’ella se’n pugui derivar, i

definir la resposta que cal prendre.

Per a la determinació de l'avaluació de l'emergència, el/la Director/a del Pla disposarà de

diferents fonts d'informació:

la procedent del CCA i dels municipis afectats.

la facilitada pel Consell Assessor i els diferents centres operatius a través del CECAT.

la que desenvolupi el Grup d’Avaluació hidrometeorològica.

Amb aquestes dades el/la director/a determinarà la Zona d'emergència, i, si s’escau, definirà

zones d’actuació prioritària.


4. OPERATIVITAT 126

4.4.2. Control d'accessos

El control d’accessos té com a objectiu controlar i evitar els problemes de circulació que poden

produir-se per les entrades i les sortides de persones i vehicles a la zona d’emergència i als

llocs d’acollida.

Amb aquest control es pretén:

Facilitar l'entrada i sortida dels Grups d'Actuació a la zona d'emergència.

Establir el control del trànsit i disposició dels vehicles dels diferents grups que arriben al

CCA.

Evitar danys a les persones i vehicles per accés a vies insegures.

Minimitzar l'efecte de l'emergència sobre la normalitat del trànsit i la seguretat viària i

evitar que els vehicles quedin atrapat a la xarxa viària.

Aquest control contemplarà el trànsit rodat i també el ferroviari.

L'aplicació d'aquesta mesura implica tallar, desviar i controlar el trànsit a la zona afectada, i és

bàsicament, responsabilitat dels integrants del Grup d'Ordre, d'acord amb el seu pla

d'actuació. El Grup d’Ordre realitzarà el control d’accessos segons el nivell d’activació del pla.

4.4.3. Evacuació i allotjament

Aquestes mesures consisteixen en les accions encaminades a traslladar a les persones que

queden afectades per les inundacions i procedir al seu allotjament en llocs segurs.

La decisió del trasllat de les persones i del seu allotjament la prendrà el/la Director/a del pla

INUNCAT d'acord amb l'alcalde/ssa o alcaldes/sses dels municipis corresponents. En cas

d'urgència, la decisió podrà ser presa pel coordinador del CCA o el/la Director/a del Pla

d'actuació municipal.

Evacuar les persones ho realitzaran el grup d’intervenció amb el suport del Grup d'Ordre, el

Grup Logístic i el grup sanitari quan es tracti de persones especialment vulnerables, malaltes o

ferides, sota la coordinació del CCA en l'entorn immediat i del CECOPAL a altres zones.

Per tal que es pugui realitzar l’evacuació caldrà la mobilització dels recursos necessaris com,

per exemple, mitjans de transport tant de persones com d’animals, o recerca de materials

necessaris…

Per l’allotjament, de les persones evacuades, cal que s’habiliti llocs (escoles, pavellons

poliesportius…) per al seu acolliment.

4.4.4. Informació a la població durant la situació d'emergència

Els principals objectius que es pretenen aconseguir amb els avisos i la informació a la població

són els següents:

Alertar i informar la població.

Assegurar l'autoprotecció.

Mitigar les conseqüències de la inundació.

La informació procedent del/de la Director/a del Pla haurà d'ajustar-se a pautes preestablertes

per a cada situació i segons el tipus de notificació que s'emeti (consell, ordre, etc). El Gabinet

d'Informació difondrà als mitjans de comunicació social, ràdio, TV..., les notícies que el/la

Director/a del Pla consideri oportunes.


4. OPERATIVITAT 127

Aquesta informació haurà de ser concisa, no alarmista i adequada al moment i a la gravetat.

La informació serà donada en els moments següents:

Abans de la inundació quan hi hagi avís de situació meteorològica de perill. Es donarà el

tipus d’informació següent:

Informació meteorològica i de conques on s’indiqui la probabilitat de les inundacions

Recomanacions (seguir les informacions meteorològiques, revisar l’estat de la casa,

precaucions si s’ha de sortir amb el cotxe, no estacionar el cotxe en rieres seques,

platges, i zones inundables...)

Durant les inundacions i mentre hi hagi problemes a la xarxa viària, a la dels ferrocarrils,

als serveis bàsics... Es donarà el tipus d’informació següent:

Informació meteorològica.

Informació de l’estat de la xarxa viària, de ferrocarrils o de les inundacions.

Recomanacions (intentar evitar els desplaçaments, buscar zones elevades, no

atravessar zones inundades ni a peu ni en vehicle, allunyar-se de rieres, torrents... en

general de les zones inundables.)

La informació que es donarà en cas de probabilitat d’inundacions és sobre possibles

recomanacions i mesures a prendre. La transmissió podrà fer-se per algun dels mitjans

següents:

Emissores de ràdio:

"Catalunya Ràdio"

"Catalunya Informació"

"Radio Nacional d'Espanya"

Emissores municipals

Televisions

Megafonia fixa

Policia Local, Guàrdia Urbana, Mossos d'Esquadra i Guàrdia Civil, amb cotxes patrulla i

megafonia mòbil.

Policia Local, porta a porta (en alguns casos especials).

Telèfons particulars (en alguns casos especials).

Mitjans de comunicació

Telèfon 012

S’informarà, i es donaran consells a la població, a través del Twitter de Protecció Civil de la

Generalitat @emergenciescat amb el hashtag: #Protecciocivil.

Veure els consells a la població a l’Annex 9.5. i l’Annex 9.7.


4. OPERATIVITAT 128

4.5. LA COORDINACIÓ AMB EL PLA ESTATAL

4.5.1. Sistema d'informació

La coordinació entre el pla especial i el pla estatal implica la informació a través del CECAT OK

a la Delegació del Govern a Catalunya, que contindrà:

a) L'activació del pla en alerta o emergència.

b) Abast i característiques de la inundació, afectació a la població i als serveis essencials i vies

de comunicació i altres dades que es considerin d'interès.

c) Classificació del nivell de gravetat, fase d’activació del pla INUNCAT i previsió d’evolució de

la situació d’emergència.

d) La desactivació del pla.

Aquestes dades es trametran, a més, a través d'un document normalitzat que es troba com

Annex 9.8.

4.5.2. Cooperació de les forces armades

Quan les característiques de l'emergència ho aconsellin, el/la Director/a del Pla valorarà la

necessitat de cooperació d'unitats militars en les tasques que els siguin assignades.

El/la Director/a del Pla formalitzarà la sol.licitud a través de la Direccion General de Protección

Civil.

La coordinació superior de tots els mitjans materials i personals correspondrà a la Generalitat

de Catalunya. Per tal de facilitar aquesta coordinació, un representant de l'autoritat militar

s'integrarà en el Consell Assessor. Aquest representant actuarà d'enllaç amb els

comandaments de les unitats participants, als quals transmetrà les missions generals a

complir.

La participació de mitjans militars es farà sempre per unitats completes, sota el comandament

dels seus caps naturals. En les accions d'intervenció de mitjans de les FAS, el detall de les

missions sobre el terreny les facilitarà el cap del grup corresponent, prèvia consulta amb el cap

de la unitat participant.

4.5.3. Sol·licitud de mitjans de socors internacionals

El/de la Director/a del pla INUNCAT valorarà la necessitat de sol.licitar ajuda internacional.

Aquesta sol·licitud s’efectuarà un cop exhaurides les possibilitats d'incorporació de mitjans

estatals, d'acord amb els procediments establerts per a l'aplicació de la Resolució del Consell

de les Comunitats Europees de 8 de juliol de 1991 sobre la millora d'assistència recíproca entre

Estats membres, en cas de catàstrofes naturals o tecnològiques.


5. INSTAL·LACIONS, MITJANS I RECURSOS ADSCRITS EN EL PLA 129

5. INSTAL·LACIONS, MITJANS I RECURSOS ADSCRITS EN EL PLA

5.1. EQUIPAMENTS I INSTAL·LACIONS NECESSÀRIES PER L’ACTIVACIÓ

DEL PLA

Les instal·lacions i equipaments necessaris són els que disposen per aquesta tasca, els

organismes involucrats en el pla (Servei Meteorològic de Catalunya, organismes de les

conques: Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i Confederación Hidrográfica del Ebro (CHE),

Departament d’interior, xarxa de comunicacions amb els organismes involucrats)

Durant la fase d’implantació d’aquest pla es determinaran quins són els equipaments

extraordinaris necessaris per a la gestió de l’emergència, en el seu cas.

5.2. MITJANS I RECURSOS ESPECÍFICS PER ALS GRUPS ACTUANTS

Veure la relació de mitjans i recursos, tant materials com humans, necessaris per l’actuació

dels diferents grups, en el catàleg de mitjans i recursos que s’adjunta en l’ANNEX 2. i on es

detallaran totes les dades.


6. IMPLANTACIÓ I MANTENIMENT DE L’OPERATIVITAT DEL PLA 130

6. IMPLANTACIÓ I MANTENIMENT DE L’OPERATIVITAT DEL PLA

6.1. IMPLANTACIÓ

Aquesta etapa d’implantació, on es pretén donar a conèixer el pla i que s’assumeixin les

actuacions que li corresponen a cadascú, és la culminació del procés iniciat amb la seva

redacció. Amb la implantació es vol conseguir que el pla sigui totalment operatiu, és a dir, que

tots els actuants previstos tinguin un ple coneixement dels mecanismes i actuacions

planificades i assignades per aquest pla.

En concret, la implantació comporta que:

1. Tots els implicats en el pla el coneguin. Cal realitzar sessions informatives dirigides als

diversos col·lectius d'actuants (bombers, serveis d'ordre, sanitaris, components del Consell

Assessor, personal de les diferents entitats integrades...).

2. Cada grup actuant ha d’elaborar el seu pla d’actuació (PAG) on s’especificarà l’estructura

del grup, les funcions que cal executar, el mitjans necessaris i la coordinació dels diferents

cossos al lloc de l’emergència i amb les seves sales de control. Durant la fase

d’implantació, el cap de grup, amb el suport de la resta de components del grup ha

d’elaborar aquest PAG, que ha de ser autosuficient. Per tant, ha de contenir tota la

documentació necessària per als integrants del grup com pot ser protocols concrets o

cartografira, per exemple.

3. Els municipis obligats d’acord amb els criteris d’afectació municipal del pla d’emergències

per inundacions a Catalunya (INUNCAT) han d’elaborar el seu Pla d’Actuació Municipal per

risc d’inundacions.

4. S’han de realitzar campanyes d'informació i divulgació dirigides als ciutadans on se’ls

informa del risc i de les actuacions més adequades per fer front a aquestes situacions.

Aquestes campanyes es realitzen conjuntament Direcció General de Protecció Civil i

Ajuntaments.

5. S’han de dur a terme actuacions destinades a disposar dels mitjans i recursos que es

considerin oportuns.

6. Realitzar simulacres per comprovar que la implantació ha estat correcta.

6.2. MANTENIMENT DEL PLA: ACTUALITZACIÓ I REVISIÓ

El manteniment del Pla és el conjunt de tasques necessàries per aconseguir que aquest sigui

operatiu en tot moment. El manteniment comença quan s’ha acabat la implantació. Per tal de

mantenir el Pla dins els nivells necessaris d'operativitat, cal dur a terme de forma periòdica

una sèrie d'activitats:

1. Actualitzacions, que afectaran l’inventari de mitjans i recursos, els canvis normatius i els

canvis d’organització.

2. Realització periòdica de simulacres, per tal que tots els recursos es trobin en el grau

d'operativitat que el Pla els assigna.

3. Desenvolupament i seguiment dels programes d’informació destinats als òrgans i serveis

actuants.

4. Dur a terme les propostes econòmiques adients perquè siguin viables tots els aspectes del

Pla.



5. Revisions del Pla, independents de les actualitzacions, que vindran determinades per:

a. Noves anàlisis de riscs.

b. Altres tipus de modificacions importants.

c. Pel termini de vigència previst d’acord amb la legislació vigent (4 anys). La finalització

d’aquest termini de vigència comporta una revisió però això no vol dir que

forçosament hi hagi una modificació obligatòria del Pla.

6.3. SIMULACRES

En el simulacre es posa a prova l’activació, en condicions fictícies, del pla INUNCAT per tal

d’avaluar l’operativitat d’aquest. El que es pretén comprovar en el simulacre és:

- El sistema d’avisos que es desencadenen quan s’inicia la situació d’emergència.

- La transmissió d’informació entre tots els implicats en l’emergència, tant sigui entre

sales de diferents serveis com entre una sala i els corresponents operatius.

- La coordinació dels diferents grups actuants definits en el pla.

- La direcció del pla.

- La interfase del Pla INUNCAT amb els d’àmbit inferior.

- Els sistemes d’avisos a la població (si s’escau).

Finalitzada la fase d’implantació cal realitzar un simulacre per verificar. Posteriorment, i durant

la fase de manteniment, cal programar un calendari de simulacres.

Quan es prepara el simulacre cal definir els objectius per després verificar si aquests s’han

assolit. Avaluant aquests objectius que hem definit podem detectar possibles necessitats de

millora que poden comportar modificacions en algunes parts del Pla. Aquestes modificacions

s'inclouran immediatament o en la següent actualització del Pla.

Per tant, és esencial disposar d’observadors en els lloc més estràtegics per tal de comprovar

com es gestiona l’emergència simulada i detectar els punts forts i febles. Aquests observadors

són personal dels mateixos grups implicats en l’emergència. Posteriorment serà necessari que

cada grup actuant realitzi un informe de valoració amb les dades proporcionades per aquests

observadors.

Finalment, i com a recull de tots els informes de valoració de cada grup, es realitzarà un

informe final de valoració on es reculliran totes les conclusions. És especialment important

recollir els aspectes que cal millorar i introduir els canvis que siguin necessaris en el Pla.

En aquest punt cal diferenciar un simulacre d’un exercici. En els exercicis es posa a prova un

PAG d’un grup d’actuació concret. Igualment es requereix de la realització d’exercicis per

mantenir l’operativitat del pla però aquests es definiran en els PAG corresponents.

6.4. INFORMACIÓ A LA POBLACIÓ

Aquestes campanyes s'hauran de fonamentar en fulletons descriptius de les mesures de

protecció personal que s'han d'adoptar, redactats en els termes que es descriuen en l'apartat

següent, i si cal amb material àudio-visual. Com a recolzament a aquesta informació escrita o

filmada, s'han d'organitzar entre altres els actes següents:

- Xerrades i conferència sobre els objectius i mitjans del Pla.

- Informació cada cop que es produeixi una activació del Pla, sigui real o simulada.

- Informació general relativa als diferents nivells de gravetat, inclosos els efectes potencials

d'aquests sobre la població i l'entorn.

- Informació referent a com s’informarà la població en cas d'emergència.

- Informació adequada referent a què haurà de fer i com haurà de comportar-se la població

afectada en cas d'emergència.



Ensenyament Bàsic de les Mesures d’Autoprotecció Personal

La forma concreta d'aquesta informació pot dependre tant de la idiosincràsia local com de

l'estat de l'opinió pública. En conseqüència es redactaran aquestes comunicacions per a cada

cas concret, sota la supervisió del Director del Pla.

El fulletó informatiu haurà d'estar constituït per un material i tenir un format tal que pugui ser

fàcilment conservable per la població i contindrà indicacions explícites sobre les mesures a

prendre en cas d'emergència d’inundacions. És recomanable que aquest fulletó informatiu

s'acompanyi d'una carta en la qual s'expliquin els propòsits del Pla i se sol·liciti la col·laboració

del destinatari.


A1. INFORMACIÓ DE LES CONQUES HIDROGRÀFIQUES 133

7. ANNEXOS

ANNEX 1. INFORMACIÓ DE LES CONQUES HIDROGRÀFIQUES

En aquest annex s’inclouen la relació dels municipis que hi ha en cadascuna de les principals.

Això permetrà poder realitzar els avisos als municipis aigües avall d’un municipi en concret.

Annex 1.1. Municipis per conques

RIERA DE PORTBOU

Riera de Portbou

Portbou

RIERA DE MOLINÀ

Riera de Molinàs

Colera

RIERA DE VALLETA

Riera de Valleta

Rabós

Vilajuïga

Llançà



RIU MUGA

Riu Muga Riu Arnera Riu Llobregat d'Empordà Riu Anyet Riu Orlina Riu Manol Riera d'Àlguema

Albanyà Masanet de Cabrenys la Jonquera la Jonquera Rabós Albanyà Cabanelles

Sant Llorenç de la Muga Agullana Sant Climent Sescebes Espolla Cabanelles Lladó

Darnius Capmany Masarac Mollet de Peralada Lladó Navata

Terrades Darnius Navata Ordis

Boadella d'Empordà Biure Cistella Pontós

Pont de Molins Pont de Molins Vilanant Borrassà

Llers Masarac Avinyonet de Puigventós

Cabanes Cabanes Vilafant

Peralada Santa Llogaia d'Àlguema

Castelló d'Empúries Vilamalla

Figueres

el Far d'Empordà

Vila-sacra



RIU FLUVIÀ

Riu Fluvià Riu Riudaura Riu Llierca Riera Sant Aniol Riu Ser

Vall d'en Bas, la Riudaura Camprodon Albanyà Santa Pau

les Preses la Vall d'en Bas Montagut Sant Ferriol

Olot Olot Sales de Llierca Sant Miquel de Campmajor

la Vall de Bianya la Vall de Bianya Tortellà

Sant Joan les Fonts

Castellfollit de la Roca

Montagut

Sant Jaume de Llierca

Argelaguer

Sant Ferriol

Besalú

Maià de Montcal

Serinyà

Crespià

Esponellà

Cabanelles

Vilademuls

Navata

Pontós

Bàscara

Garrigàs

Vilaür

Palau de Santa Eulàlia

Sant Mori

Sant Miquel de Fluvià

Ventalló

Torroella de Fluvià

l'Armentera

Sant Pere Pescador



ALT TER

Riu Ter Riu Ritort Riu Freser Riu Rigard Riera de Vallfogona Riu Ges Riu Gurri Riu Mèder Riera Major

Setcases Molló Queralbs Castellar de n'Hug Vallfogona de Ripollès Vidrà Seva Muntanyola Viladrau

Vilallonga de Ter Ribes de Freser Toses Sant Pere de Torelló Taradell Santa Eulàlia de Riuprimer Sant Sadurní d'Osormort

Llanars Campelles Planoles Sant Vicenç de Torelló Tona

Camprodon Campdevànol Malla

Sant Pau de Segúries Santa Eugènia de Berga

Sant Joan de les Abadesses Vic

Ripoll Gurb

les Llosses

Santa Maria de Besora

Montesquiu

Sora

Sant Quirze de Besora

Orís

Sant Vicenç de Torelló

Torelló

les Masies de Voltregà

Manlleu

Gurb

les Masies de Roda

Roda de Ter

Tavèrnoles

Santa Maria de Corcó

Tavertet

Vilanova de Sau

Sant Hilari Sacalm

Susqueda



BAIX TER

Riu Ter Riu Brugent Riera d'Osor Riera de Llémena Riu Onyar Riera de Gotarra Riu Terri

Osor Sant Feliu de Pallerols Espinelves Sant Aniol de Finestres Brunyola Llagostera Banyoles

Amer Les Planes d'Hostoles Sant Hilari Sacalm Sant Martí de Llémena Bescanó Caldes de Malavella Porqueres

La Cellera de Ter Osor Vilobí d'Onyar Cassà de la Selva Cornellà del Terri

Sant Julià del Llor i Bonmatí Caldes de Malavella Sant Andreu Salou

Anglès Riudellots de la Selva

Bescanó Campllong

Sant Gregori Fornells de la Selva

Salt Quart

Girona

Sarrià de Ter

Sant Julià de Ramis

Celrà

Bordils

Cervià de Ter

Sant Jordi Desvalls

Sant Joan de Mollet

Flaçà

Foixà

Colomers

Jafre

Verges

Ultramort

Serra de Daró

La Tallada d'Empordà

Fontanilles

Ullà

Gualta

Torroella de Montgrí



RIU DARÓ

Riu Daró Riu Rissec

Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'heura Sant Martí Vell

La Bisbal d'Empordà Quart

Corçà Madremanya

Ullastret Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'heura

Parlavà

Serra de Daró

Fontanilles

Gualta

Pals


RIERA DE CALONGE

Riera de Calonge

Santa Cristina d'Aro

Castell-Platja d'Aro

Calonge

RIU RIDAURA

Riu Ridaura

Llagostera



RIERA DE TOSSA

Riera de Tossa

Tossa de Mar



RIU TORDERA

Riu Tordera Riera de Gualba Riera d'Arbúcies Riera de Santa Coloma Sèquia de Sils

Montseny Fogars de Montclús Viladrau Sant Hilari Sacalm Caldes de Malavella

Sant Pere de Vilamajor Gualba Arbúcies Santa Coloma de Farners Sils

Fogars de Montclús Sant Feliu de Buixalleu Riudarenes

Sant Esteve de Palautordera Hostalric Massanes

Santa Maria de Palautordera Maçanet de la Selva

Gualba

Sant Celoni

Sant Feliu de Buixalleu

Hostalric

Massanes

Maçanet de la Selva

Fogars de la Selva

Tordera

Palafolls

Blanes

Malgrat de Mar



RIERA DE PINEDA

Riera de Pineda

Sant Cebrià de Vallalta

Tordera

Pineda de Mar

RIERA DE VALLALTA

Riera de Vallalta

Arenys de Munt

Sant Iscle de Vallalta


Sant Pol de Mar

RIERA D’ARENYS

Riera d'Arenys

Arenys de Munt

Arenys de Mar

RIERA D’ARGENTONA

Riera d'Argentona

Dosrius

Argentona

Mataró

Cabrera de Mar



RIU BESOS

Riu Besòs (el Congost) Riu Mogent Riera de Vallserena Rec de Vallforners Riera de Tenes Riera de Caldes Riu Ripoll Riu Sec

Collsuspina Dosrius Sant Pere de Vilamajor Tagamanent Balenyà Gallifa Sant Llorenç Savall Matadepera

Tona Vilalba Sasserra Sant Antoni de Vilamajor Cànoves i Samalús Collsuspina Caldes de Montbui Castellar del Vallès Terrassa

Balenyà Llinars del Vallès Llinars del Vallès Cardedeu Castellcir Palau-solità i Plegamans Sabadell Sant Quirze del Vallès

Centelles la Roca del Vallès la Roca del Vallès Sant Quirze Safaja Polinyà Barberà del Vallès Sabadell

Seva Vilanova del Vallès Sant Feliu de Codines Santa Perpètua de Mogoda Ripollet Badia del Vallès

Aiguafreda Montornès del Vallès Bigues i Riells la Llagosta Montcada i Reixac Cerdanyola del Vallès

Sant Martí de Centelles l'Ametlla del Vallès Ripollet

Tagamanent Santa Eulàlia de Ronçana

Figaró-Montmany Lliçà d'Amunt

la Garriga Lliçà de Vall

les Franqueses del Vallès Parets del Vallès

Canovelles Montmeló

Granollers Mollet del Vallès

Montornès del Vallès

Montmeló

Mollet del Vallès

Martorelles

la Llagosta

Sant Fost de Campsentelles

Montcada i Reixac

Barcelona

Santa Coloma de Gramenet

Sant Adrià de Besòs



RIU LLOBREGAT

Riu Llobregat Riu Bastareny Riu de Saldes Riu Merdançol Riera de Merlès Riera Gavarresa Riera de Calders

Castellar de n'Hug Gisclareny Saldes les Llosses Sant Jaume de Frontanyà Alpens Granera

la Pobla de Lillet Bagà Gisclareny Sant Jaume de Frontanyà les Llosses Lluçà Monistrol de Calders

Sant Julià de Cerdanyola Guardiola de Berguedà Vallcebre Borredà Borredà Perafita Calders

Guardiola de Berguedà Guardiola de Berguedà la Quar la Quar Sant Martí d'Albars Navarcles

la Nou de Berguedà Vilada Lluçà Olost

Cercs Sagàs Oristà

Berga Santa Maria de Merlès Sant Feliu Sasserra

Olvan Puig-reig Santa Maria d'Oló

Avià Gaià Avinyó

Casserres Sallent

Gironella Artés

Puig-reig

Gaià

Navàs

Balsareny

Sallent

Artés

Calders

Navarcles

Sant Fruitós de Bages

Talamanca

el Pont de Vilomara i Rocafort

Manresa

Castellgalí

Sant Vicenç de Castellet

Castellbell i el Vilar

Monistrol de Montserrat

Collbató

Esparreguera

Olesa de Montserrat

Abrera

Martorell

Castellbisbal

Sant Andreu de la Barca

Corbera de Llobregat

el Papiol

Pallejà

Molins de Rei

Sant Vicenç dels Horts

Sant Feliu de Llobregat

Santa Coloma de Cervelló

Sant Joan Despí

Sant Boi de Llobregat

Cornellà de Llobregat

l'Hospitalet de Llobregat

Barcelona

el Prat de Llobregat



RIU LLOBREGAT - CARDENER

Riu Llobregat Riu Cardener Riu Aigua de Valls Riu Negre Riu Aigua d'Ora Riera de Navel Riera de Salo Riera de Rajadell

Castellar de n'Hug la Coma i la Pedra Gósol Lladurs Castellar del Riu Capolat Riner la Molsosa

la Pobla de Lillet Sant Llorenç de Morunys Saldes Solsona Capolat l'Espunyola Cardona Sant Mateu de Bages

Guardiola de Berguedà Guixers Guixers Olius Guixers Montclar Pinós Sant Pere Sallavinera

Sant Julià de Cerdanyola Navès Riner Navès Montmajor Sant Mateu de Bages Aguilar de Segarra

la Nou de Berguedà Lladurs Clariana de Cardener Montmajor Viver i Serrateix Rajadell

Cercs Olius Cardona Cardona Manresa

Berga Riner

Olvan Clariana de Cardener

Avià Cardona

Casserres Pinós

Gironella Navàs

Puig-reig Sant Mateu de Bages

Gaià Súria

Navàs Callús

Balsareny Sant Joan de Vilatorrada

Sallent Manresa

Artés Castellgalí

Calders

Navarcles


Talamanca


Manresa

Castellgalí




Collbató

Esparreguera

Olesa de Montserrat

Abrera

Martorell

Castellbisbal



el Papiol

Pallejà

Molins de Rei




Sant Joan Despí




Barcelona




RIU LLOBREGAT-ANOIA-RUBÍ

Riu Llobregat Riu Anoia Riera de Carme Riu de Bitlles Riera de Rubí

Castellar de n'Hug Santa Coloma de Queralt Querol la Llacuna Mura

la Pobla de Lillet Talavera la Llacuna Mediona Matadepera

Guardiola de Berguedà Argençola Santa Maria de Miralles Sant Quintí de Mediona Terrassa

Sant Julià de Cerdanyola Veciana Orpí Sant Pere de Riudebitlles Sant Quirze del Vallès

la Nou de Berguedà Jorba Carme Torrelavit Rubí

Cercs Santa Margarida de Montbui la Pobla de Claramunt Sant Sadurní d'Anoia Sant Cugat del Vallès

Berga Igualada Castellbisbal

Olvan Vilanova del Camí el Papiol

Avià la Pobla de Claramunt

Casserres la Torre de Claramunt

Gironella Capellades

Puig-reig Vallbona d'Anoia

Gaià Cabrera d'Igualada

Navàs Piera

Balsareny Sant Sadurní d'Anoia

Sallent Subirats

Artés Gelida

Calders Castellví de Rosanes

Navarcles Sant Esteve Sesrovires

Sant Fruitós de Bages Martorell

Talamanca


Manresa

Castellgalí




Collbató

Esparreguera

Olesa de Montserrat

Abrera

Martorell

Castellbisbal



el Papiol

Pallejà

Molins de Rei




Sant Joan Despí




Barcelona


RIERA DE RIBES (RIERA DE BEGUES)

Riera de Ribes (Riera de Begues) Riera de Vilafranca

Begues la Granada

Olesa de Bonesvalls Vilafranca del Penedès

Avinyonet del Penedès Olèrdola

Olivella Canyelles

Sant Pere de Ribes Sant Pere de Ribes

Sitges



RIU FOIX

Riu Foix Riera de Llitrà Riera de Marmellar

la Llacuna Font-rubí Querol

Pontons Vilobí del Penedès Pontons

Torrelles de Foix Pacs del Penedès Aiguamúrcia

Sant Martí Sarroca Vilafranca del Penedès el Montmell

Pacs del Penedès Santa Margarida i els Monjos Sant Martí Sarroca

Santa Margarida i els Monjos Castellví de la Marca

Castellet i la Gornal Sant Jaume dels Domenys

Cubelles l'Arboç

Castellet i la Gornal

RIERA DE LA BISBAL

Riera de la Bisbal

el Montmell

la Bisbal del Penedès

Albinyana

Santa Oliva

el Vendrell



RIU GAIÀ

Riu Gaià

Llorac

Santa Coloma de Queralt

les Piles

Bellprat

Pontils

Querol

el Pont d'Armentera

Aiguamúrcia

Vila-rodona

Bràfim

Montferri

Salomó

Vilabella

Vespella de Gaià

Renau

el Catllar

la Riera de Gaià

Altafulla

Tarragona

BARRANC DE LA MÓRA

Barranc de la Móra

el Catllar

Tarragona



RIU FRANCOLÍ

Riu Francolí Riu d'Anguera Riu Brugent Torrent de Vallmoll Riu de Glorieta

Prades Sarral Vilaplana Cabra del Camp Vilaplana

Vilanova de Prades Barberà de la Conca Capafonts el Pla de Santa Maria Mont-ral

Vallclara Pira Mont-ral Alió Alcover

Vimbodí Montblanc Montblanc Puigpelat Perafort

l'Espluga de Francolí Vilaverd Nulles el Rourell

Montblanc la Riba Vallmoll Vilallonga del Camp

Vilaverd el Morell

la Riba

Alcover

Valls

el Milà

la Masó

Vallmoll

el Rourell

el Morell

els Garidells

Perafort

la Pobla de Mafumet

els Pallaresos

Constantí

Tarragona

RIERA DE RIUDOMS

Riera de Riudoms

Vilaplana

l’Aleixar

Maspujols

Riudoms

Vinyols i els Arcs

Cambrils



RIERA D’ALFORJA

Riera d'Alforja

Alforja

les Borges del Camp

Botarell

Riudoms

Montbrió del Camp

Cambrils

RIERA DE RIUDECANYES

Riera de Riudecanyes

l'Argentera

Duesaigües

Riudecanyes

Montbrió del Camp

Mont-roig del Camp

Cambrils

RIU DE LLASTRES

Riu de Llastres

Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant

Pratdip

Mont-roig del Camp


A2. CATÀLEG DE MITJANS I RECURSOS 149

ANNEX 2. CATÀLEG DE MITJANS I RECURSOS

El CECAT disposa d'un catàleg de mitjans i recursos informatitzat a partir del qual es poden

localitzar tota mena de recursos, identificant el responsable, la manera de localitzar-lo i la

ubicació.

Els municipis afectats per aquest risc desenvoluparan el seu catàleg de mitjans i recursos que

quedarà inclòs dins del PAM.

Els diferents organismes i entitats integrats en el pla especial d'emergències per a inundacions

de Catalunya (INUNCAT) hauran de mantenir al dia el seu propi catàleg. En els plans

d'actuació constarà de quina manera s'activen aquests recursos a partir de les necessitats

provocades per l'emergència. Al CECAT, a més, es disposarà dels mitjans de contacte adients

per a poder activar els esmentats recursos a qualsevol moment del dia.



Annex 2.1. Llistat de pluviòmetres

Comarca Municipi Xarxa Altitud m

Canelles (E051) SAIH_CHE 508.0

Valira - oest Andorra (A272(E)) SAIH_CHE 1030.0

Alt Camp Aiguamúrcia SAIH 480.0

Alt Camp Alcover XVPCA 246.0

Alt Camp Alió SAIH 243.0

Alt Camp Mont-ral SAIH 805.0

Alt Camp Nulles XAC 241.0

Alt Camp Vilabella SAIH 140.0

Alt Camp Vila-rodona XMET 290.0

Alt Empordà Agullana XVPCA 217.0

Alt Empordà Boadella SAIH 164.0

Alt Empordà Cabanes XAC 31.0

Alt Empordà Cadaqués SAIH 410.0

Alt Empordà Castelló d'Empúries AEMET 4.0

Alt Empordà Castelló d'Empúries XAC 4.0

Alt Empordà Clapé SAIH 238.0

Alt Empordà Embassament de Portbou SAIH 120.0

Alt Empordà Espolla SAIH 160.0

Alt Empordà Espolla XAC 93.0

Alt Empordà Far Empordà SAIH 38.0

Alt Empordà Garrigàs SAIH 45.0

Alt Empordà Jonquera SAIH 150.0

Alt Empordà Lladó SAIH 245.0

Alt Empordà Maçanet Cabrenys II SAIH 350.0

Alt Empordà Mont Perdut SAIH 310.0

Alt Empordà Peralada SAIH 10.0

Alt Empordà Pont Molins SAIH 40.0

Alt Empordà Portbou XMET 191.0

Alt Empordà Roses XMET 24.0

Alt Empordà Sant Pere Pescador XAC 5.0

Alt Empordà Torroella de Fluvià XAC 6.0

Alt Empordà Ventalló XAC 7.0

Alt Empordà Vilamaniscle SAIH 180.0

Alt Penedès Castellet XACQA 105.0

Alt Penedès Embassament de Foix SAIH 112.0

Alt Penedès Font-rubí XMET 409.0

Alt Penedès La Granada XAC 238.0




Alt Penedès Olesa de Bonesvalls SAIH 650.0

Alt Penedès Pontons SAIH 810.0

Alt Penedès Sant Martí Sarroca XAC 262.0

Alt Penedès Sant Quintí de Mediona - riu SAIH 300.0

Alt Penedès Sant Sadurní d'Anoia SAIH 117.0

Alt Penedès Vilafranca Diputació Barcelona 0.0

Alt Urgell Fornols (P045) SAIH_CHE 1285.0

Alt Urgell Guarida d'Ares (P035) SAIH_CHE 1592.0

Alt Urgell La Seu d'Urgell AEMET 690.0

Alt Urgell la Seu d'Urgell XMET 849.0

Alt Urgell Oliana XAC 506.0

Alt Urgell Oliana (E062) SAIH_CHE 520.0

Alt Urgell Organyà XMET 567.0

Alt Urgell Seu d'Urgell - Valira (A022) SAIH_CHE 697.0

Alta Ribagorça Baserca (E065) SAIH_CHE 1436.0

Alta Ribagorça Cavallers (E063) SAIH_CHE 1785.0

Alta Ribagorça el Pont de Suert XMET 824.0

Anoia Bellmunt de Segarra SAIH 725.0

Anoia els Hostalets de Pierola XMET 312.0

Anoia Jorba SAIH 340.0

Anoia Piera SAIH 755.0

Anoia Santa Maria Miralles SAIH 640.0

Bages Boades SAIH 176.0

Bages Cardona SAIH 395.0

Bages Castellbell SAIH 186.0

Bages Castellgalí SAIH 200.0

Bages Castellnou de Bages XAC 500.0

Bages El Pont de Vilomara i Rocafort XMET 250.0

Bages Rajadell SAIH 492.0

Bages Sallent SAIH 245.0

Bages Sant Salvador SAIH 350.0

Bages Sant Salvador de Guardiola XMET 349.0

Bages Súria SAIH 278.0

Baix Camp Alforja SAIH 420.0

Baix Camp Almoster II SAIH 368.0

Baix Camp Botarell XMET 231.0

Baix Camp Embassament de Riudecanyes SAIH 240.0

Baix Camp Mussara II SAIH 1010.0

Baix Camp Prades XAC 975.0




Baix Camp Reus SAIH 70.0

Baix Camp Riudoms XAC 154.0

Baix Camp Vandellós AEMET 22.0

Baix Camp Vandellòs II SAIH 370.0

Baix Camp Vinyols i els Arcs XAC 24.0

Baix Ebre Aldover XAC 46.0

Baix Ebre Deltebre-el Fangar XAC 1.0

Baix Ebre el Perelló XMET 179.0

Baix Ebre l'Aldea XAC 62.0

Baix Ebre l'Ametlla de Mar XAC 95.0

Baix Ebre Sant Jaume AEMET 3.0

Baix Ebre Tortosa AEMET 50.0

Baix Empordà Begur XVPCA 198.0

Baix Empordà Bisbal Empordà SAIH 35.0

Baix Empordà Castell d'Aro 10.0

Baix Empordà Colomers SAIH 28.0

Baix Empordà Cruïlles SAIH 350.0

Baix Empordà la Bisbal d'Empordà XVPCA 29.0

Baix Empordà la Tallada d'Empordà-Mas Badia XAC 20.0

Baix Empordà Monells XAC 60.0

Baix Empordà Parlavà XAC 13.0

Baix Empordà Santa Cristina SAIH 30.0

Baix Empordà Serra Daró SAIH 11.0

Baix Empordà Torroella de Montgrí XAC 3.0

Baix Llobregat Abrera SAIH 64.0

Baix Llobregat Aeroport de Barcelona AEMET 5.0

Baix Llobregat AGBAR - Central Cornellà CLABSA 0.0

Baix Llobregat Barcelona (Putxet) AEMET 186.0

Baix Llobregat Begues - Parc Natural Garraf XAC 563.0

Baix Llobregat Cervelló SAIH 355.0

Baix Llobregat Gavà SAIH 23.0

Baix Llobregat Gavà Diputació Barcelona 0.0

Baix Llobregat Martorell - Llobregat SAIH 59.0

Baix Llobregat Papiol SAIH 36.0

Baix Llobregat Sant Joan Despí II SAIH 20.0

Baix Llobregat Sant Vicenç SAIH 22.0

Baix Llobregat Vallirana XMET 220.0

Baix Llobregat Viladecans XAC 13.0

Baix Penedès Bisbal Penedès SAIH 201.0




Baix Penedès el Montmell XAC 540.0

Baix Penedès el Vendrell XMET 60.0

Baix Penedès Marmellà SAIH 653.0

Baix Penedès Pujal SAIH 165.0

Baix Penedès Vendrell - riera de la Bisbal SAIH 38.0

Barcelonès AGBAR - Central Besòs CLABSA 0.0

Barcelonès AGBAR - Tibidabo CLABSA 0.0

Barcelonès AGBAR - Turó de la Rovira CLABSA 0.0

Barcelonès Ajuntament Plaça Lesseps CLABSA 0.0

Barcelonès Ajuntament Sarrià - Sant Gervasi CLABSA 0.0

Barcelonès Badalona XMET 109.0

Barcelonès Barcelona XACQA 22.0

Barcelonès Barcelona - Ciutadella XVPCA 8.0

Barcelonès Barcelona - Observatori Fabra XMET 411.0

Barcelonès Barcelona (CMT) AEMET 25.0

Barcelonès Besós Diputació Barcelona 0.0

Barcelonès Casa Elizalde CLABSA 0.0

Barcelonès Castell Montjuïc CLABSA 0.0

Barcelonès Centre Pau Casals (Canyelles) CLABSA 0.0

Barcelonès Centre Cívic Sagrera CLABSA 0.0

Barcelonès CLABSA CLABSA 0.0

Barcelonès Collserola Diputació Barcelona 0.0

Barcelonès Cotxeres de Sants CLABSA 0.0

Barcelonès Delegació ACA Barcelona SAIH 145.0

Barcelonès Dipòsit Escola Industrial (Plu CLABSA 0.0

Barcelonès Escola Barkeno CLABSA 0.0

Barcelonès Escola Catalònia CLABSA 0.0

Barcelonès Escola Nabi (Vallvidrera) CLABSA 0.0

Barcelonès Facultat de Físiques CLABSA 0.0

Barcelonès FCC-Zona Franca CLABSA 0.0

Barcelonès Montjuïc Diputació Barcelona 0.0

Barcelonès Palau de les Heures CLABSA 0.0

Barcelonès Poliesportiu Nova-Icària CLABSA 0.0

Barcelonès Santa Coloma Gramanet SAIH 17.0

Barcelonès Torrent Estadella CLABSA 0.0

Barcelonès Trinitat SAIH 140.0

Berguedà Bagà SAIH 925.0

Berguedà Castellar n'Hug SAIH 1450.0

Berguedà Embassament de la Baells SAIH 660.0




Berguedà Fígols SAIH 700.0

Berguedà Gisclareny XAC 1397.0

Berguedà Guardiola de Berguedà XMET 720.0

Berguedà La Molina AEMET 1711.0

Berguedà la Quar de Berguedà XMET 860.0

Berguedà l'Espunyola SAIH 800.0

Berguedà Peguera SAIH 1989.0

Berguedà Saldes II SAIH 1300.0

Cerdanya Bellver de Cerdanya XVPCA 1043.0

Cerdanya Das 1096.0

Cerdanya Estana (P043) SAIH_CHE 1510.0

Cerdanya Isovol (A256) SAIH_CHE 1031.0

Cerdanya Viliella (P044) SAIH_CHE 1557.0

Conca de Barberà Blancafort XAC 423.0

Conca de Barberà Cogulla SAIH 768.0

Conca de Barberà l'Espluga de Francolí XMET 441.0

Conca de Barberà Montblanc SAIH 300.0

Conca de Barberà Rocafort SAIH 570.0

Conca de Barberà Santa Coloma de Queralt XAC 718.0

Conca de Barberà Santa Coloma Queralt II SAIH 710.0

Conca de Barberà Savalla (P055) SAIH_CHE 845.0

Conca de Barberà Vimbodí SAIH 460.0

Garraf Olivella SAIH 236.0

Garraf Sant Pere de Ribes XAC 171.0

Garraf Vilanova i la Geltrú SAIH 75.0

Garrigues Castelldans XAC 225.0

Garrigues Juneda XVPCA 275.0

Garrigues la Granadella XAC 490.0

Garrigues Vilosell (P048) SAIH_CHE 680.0

Garrotxa la Vall d'en Bas XAC 463.0

Garrotxa Olot XMET 422.0

Garrotxa Pla Traver SAIH 1283.0

Garrotxa Sant Aniol SAIH 400.0

Garrotxa Santa Pau XVPCA 569.0

Gironès Angels SAIH 477.0

Gironès Campllong SAIH 98.0

Gironès Cassà de Selva XAC 176.0

Gironès Delegació ACA Girona SAIH 70.0

Gironès Fornells de Selva XAC 99.0




Gironès Girona AEMET 90.0

Gironès Girona 100.0

Gironès Llagostera II SAIH 160.0

Gironès Onyar SAIH 72.0

Maresme Arenys de Mar AEMET 50.0

Maresme Arenys munt SAIH 400.0

Maresme Cabrils XAC 82.0

Maresme Cabrils II SAIH 203.0

Maresme Dosrius II SAIH 400.0

Maresme Dosrius-el Corredor XAC 460.0

Maresme Malgrat de Mar XAC 4.0

Maresme Mataró Diputació Barcelona 0.0

Maresme Órrius SAIH 535.0

Maresme Vilassar de Mar XMET 45.0

Montsià Alcanar XAC 35.0

Montsià Amposta - 1 (crta. Sant Domènec - XVPCA 7.0

Montsià Amposta - 2 (I.R.T.A) XAC 3.0

Montsià Illa de Buda XMET 1.0

Montsià la Sénia XVPCA 357.0

Montsià Mas de Barberans - 1 (Abocador Co XMET 245.0

Montsià Mas de Barberans - 2 (Finca del S XAC 211.0

Montsià Port de les Cases d'Alcanar XAC 4.0

Montsià Sant Carles de la Ràpita - Els Alfa XAC 1.0

Montsià Ulldecona - Els Valentins XAC 225.0

Noguera Albesa XAC 262.0

Noguera Algerri XAC 311.0

Noguera Camarasa (E060) SAIH_CHE 348.0

Noguera Oliola 441.0

Noguera Os de Balaguer (P038) SAIH_CHE 479.0

Noguera Os de Balaguer - Les Avellanes XAC 580.0

Noguera Ponts 245.0

Noguera Rialb (E076) SAIH_CHE 436.0

Noguera Sant Llorenç (E061) SAIH_CHE 241.0

Noguera Vallfogona de Balaguer XAC 245.0

Noguera Vilanova de Meià XMET 590.0

Osona Collsuspina SAIH 1010.0

Osona Gurb XAC 517.0

Osona Manlleu Diputació Barcelona 0.0

Osona Montesquiu XAC 667.0




Osona Muntanyola XMET 809.0

Osona Munts SAIH 1045.0

Osona Orís XMET 630.0

Osona Perafita XAC 770.0

Osona Prats Lluçanès SAIH 730.0

Osona Roda_Gurri SAIH 440.0

Osona Sau SAIH 430.0

Osona Taradell SAIH 670.0

Osona Tavertet SAIH 1035.0

Osona Vic Diputació Barcelona 0.0

Osona Vic XMET 498.0

Osona Viladrau - 1 (Mas Torrent) XMET 772.0

Osona Viladrau - 2 (Camí vell de Viladr XAC 860.0

Osona Vilanova de Sau - Embassament Sau XAC 435.0

Pallars Jussà B. de Tremp (p037) SAIH_CHE 1239.0

Pallars Jussà Boixols (P036) SAIH_CHE 1307.0

Pallars Jussà Castellnou (P034) SAIH_CHE 1550.0

Pallars Jussà Collegats (A102) SAIH_CHE 540.0

Pallars Jussà Estany Gento AEMET 2120.0

Pallars Jussà la Pobla de Segur XMET 513.0

Pallars Jussà St. Romà d'Abella - Isona i Conca XMET 690.0

Pallars Jussà Talarn AEMET 445.0

Pallars Jussà Talarn (E058) SAIH_CHE 513.0

Pallars Jussà Terradets (E059) SAIH_CHE 369.0

Pallars Sobirà Sort XVPCA 682.0

Pallars Sobirà Tabescan (E071) (E080) SAIH_CHE 1104.0

Pla de l'Estany Banyoles XMET 157.0

Pla de l'Estany Esponellà SAIH 110.0

Pla d'Urgell Bellvís XAC 198.0

Pla d'Urgell Castellnou de Seana XMET 264.0

Pla d'Urgell El Poal XAC 227.0

Pla d'Urgell Golmés XAC 261.0

Pla d'Urgell Miralcamp XAC 280.0

Priorat Cornudella SAIH 390.0

Priorat El Masroig XAC 160.0

Priorat Falset XMET 350.0

Priorat Guiamets (E043) SAIH_CHE 187.0

Priorat Margalef de Montsant XMET 405.0

Priorat Morera Montsant SAIH 743.0




Priorat Ulldemolins XMET 631.0

Ribera d'Ebre Ascó XAC 244.0

Ribera d'Ebre Ascó (A163) SAIH_CHE 40.0

Ribera d'Ebre Benissanet XAC 30.0

Ribera d'Ebre Flix (E002) SAIH_CHE 44.0

Ribera d'Ebre Riba-roja d'Ebre XAC 76.0

Ribera d'Ebre Ribarroja (E004) SAIH_CHE 76.0

Ribera d'Ebre Vinebre XMET 48.0

Ripollès Camprodon II SAIH 1120.0

Ripollès les Llosses XMET 700.0

Ripollès Llosses II SAIH 880.0

Ripollès Núria (Santuari - Queralbs) XMET 1971.0

Ripollès Núria II SAIH 2120.0

Ripollès Pardines XVPCA 1224.0

Ripollès Repuntxó SAIH 820.0

Ripollès Ripoll AEMET 671.0

Ripollès Ripoll III SAIH 660.0

Ripollès Sant Joan Abadesses II SAIH 729.0

Ripollès Sant Pau de Seguries XMET 851.0

Ripollès Setcases II SAIH 2170.0

Ripollès Veïnat de Fabert – Molló XMET 1406.0

Segarra Cervera XMET 558.0

Segarra Cervera (P047) SAIH_CHE 591.0

Segarra els Plans de Sió-el Canós XAC 440.0

Segrià Aitona XAC 102.0

Segrià Alcarràs XAC 130.0

Segrià Alfarràs 279.0

Segrià Almenar XAC 278.0

Segrià Gimenells XAC 248.0

Segrià Lleida (Obs.) AEMET 192

Segrià Lleida-Bordeta XAC 165.0

Segrià Lleida-Raïmat XAC 290.0

Segrià Maials XAC 347.0

Segrià Serós XAC 128.0

Segrià Torres de Segre XMET 144.0

Segrià Vilanova de Segrià XAC 218.0

Selva Anglès 150.0

Selva Arbúcies II SAIH 705.0

Selva Brunyola SAIH 200.0




Selva Far SAIH 1118.0

Selva Fogars de Tordera - can Simó SAIH 45.0

Selva Lloret de Mar XMET 63.0

Selva Pasteral SAIH 200.0

Selva Santa Coloma de Farners XMET 167.0

Selva Santa Coloma Farners SAIH 160.0

Selva Santa Susanna AEMET 45.0

Selva Susqueda SAIH 410.0

Selva Vilobí d'Onyar XAC 120.0

Solsonès Clariana de Cardener XMET 693.0

Solsonès Embassament de Sant Ponç SAIH 530.0

Solsonès la Llosa del Cavall SAIH 708.0

Solsonès Lladurs XAC 780.0

Solsonès Pinell (P046) SAIH_CHE 658.0

Solsonès Pinós XAC 650.0

Solsonès Port Compte SAIH 1800.0

Tarragonès Abast-Tarragona SAIH 32.0

Tarragonès Aeroport de Reus AEMET 76.0

Tarragonès Constantí-Mas Bové XAC 105.0

Tarragonès Delegació ACA Tarragona SAIH 40.0

Tarragonès Embassament de Catllar SAIH 430.0

Tarragonès Tarragona (universitat) AEMET 48.0

Tarragonès Torrdembarra XMET 2.0

Terra Alta Arnes (P052) SAIH_CHE 520.0

Terra Alta Batea XAC 382.0

Terra Alta Batea (A177) SAIH_CHE 219.0

Terra Alta Bot (P053) SAIH_CHE 287.0

Terra Alta Gandesa XVPCA 363.0

Terra Alta Horta de Sant Joan XMET 512.0

Urgell Tàrrega AEMET 363.0

Urgell Tàrrega XMET 420.0

Urgell Tornabous XAC 297.0

Val d'Aran Arties AEMET 1185.0

Val d'Aran Estanh Redon-Vielha XAC 2236.0

Val d'Aran Vielha e Mijaran XMET 997.0

Vallès Occidental Aeròdrom de Sabadell AEMET 141.0

Vallès Occidental Can ros SAIH 637.0

Vallès Occidental Castellar SAIH 240.0

Vallès Occidental Cerdanyola del Vallès-Parc Tecnol XAC 97.0




Vallès Occidental la Llagosta XACQA 39.0

Vallès Occidental Matadepera SAIH 405.0

Vallès Occidental Montcada Diputació Barcelona 0.0

Vallès Occidental Rellinars XAC 428.0

Vallès Occidental Sabadell Diputació Barcelona 0.0

Vallès Occidental Sant Cugat SAIH 148.0

Vallès Occidental Sant Cugat Diputació Barcelona 0.0

Vallès Occidental Sant Llorenç Savall XAC 528.0

Vallès Occidental Sant Llorenç Savall II SAIH 510.0

Vallès Occidental Santa Perpètua SAIH 55.0

Vallès Occidental Santa Perpètua Diputació Barcelona 0.0

Vallès Occidental Terrassa SAIH 185.0

Vallès Occidental Terrassa Diputació Barcelona 0.0

Vallès Occidental Vacarisses XMET 343.0

Vallès Oriental Caldes de Montbui XAC 130.0

Vallès Oriental Cardedeu SAIH 155.0

Vallès Oriental Granollers Diputació Barcelona 0.0

Vallès Oriental Granollers Diputació Barcelona 0.0

Vallès Oriental Lliçà SAIH 98.0

Vallès Oriental Mollet Diputació Barcelona 0.0

Vallès Oriental Montmeló XACQA 76.0

Vallès Oriental Montmeló XMET 75.0

Vallès Oriental Montornès XACQA 60.0

Vallès Oriental Sant Celoni SAIH 1220.0

Vallès Oriental Sant Celoni II SAIH 120.0

Vallès Oriental Sant Feliu Codines SAIH 556.0

Vallès Oriental Santa Maria de Palautordera XVPCA 215.0

Vallès Oriental Tagamanent-Parc Natural Montseny XAC 990.0

Vallès Oriental Vilanova del Vallès XAC 140.0

CLABSA: Clavegueram de Barcelona SA

AEMET: Agència Estatal de Meteorologia

SAIH: Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica

SAIH–CHE: Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica - Confederació Hidrogràfica de l’Ebre

XAC: Xarxa Agrometeorològica de Catalunya

XACQA: Xarxa Automàtica de Control de la Qualitat de les Aigües

XMET: Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques

XVPCA: Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya


A3. CARTOGRAFIA I LLISTATS 160

ANNEX 3. CARTOGRAFIA I LLISTATS

En aquest annex s’incorpora, sobre la cartografia de Catalunya, informació dels resultats de

l’estudi de perill que s’ha realitzat en el pla:

Anàlisi geomorfològica (les delimitacions d’aquest anàlisi s’equiparen a les delimitacions de

l’anàlisi hidrològica – hidràulica que corresponen a un període de retorn de 500 anys).

Anàlisi hidrològica – hidraulica tenint en compte els periodes de retorn de 50, 100 i 500

anys (s’ha completat amb alguns estudis de Plans d’Espais Fluvials).

Ubicació, amb dades associades, d’una relació de punts d’actuació prioritària que s’ha

d’anar ampliant d’acord amb el que aportin els Oganismes Territorials, Agència Catalana de

l’Aigua (ACA) i Cossos Operatius.

Ubicació dels cons de desjecció i informació sobre fenòmens associats.

Per poder visualitzar tota aquesta cartografia amb la informació associada, s’ha incorporat un

visualitzador pel pla especial d'emergències per a inundacions de Catalunya, INUNCAT,

(sig_inuncat) que permet obtenir aquesta informació tant en mapes com amb ortofotomapes.

Aquest visualitzador està acompanyat d’un petit manual, on s’indica com s’ha d’utilitzar.


A4. PLANS D’ACTUACIÓ MUNICIPAL (PAM) 161

ANNEX 4. PLANS D’ACTUACIÓ MUNICIPAL (PAM)

Els pla d'actuació municipal (PAM) s’han d’elaborar d’acord amb el Decret 210/1999, de 27 de

juliol, pel qual s’aprova l’estructura del contingut per a l’elaboració i l’homologació dels plans

de protecció civil municipals.

(Seran elaborats en la fase d’implantació de l’INUNCAT).


A5. PLANS D’AUTOPROTECCIÓ (PAU) 162

ANNEX 5. PLANS D’AUTOPROTECCIÓ (PAU)

Els plans d’autoprotecció (PAU) s’elaboraran, actualment, segons el Decret 82/2010, de 29 de

juny, pel qual s’aprova el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures

d’autoprotecció i es fixa el contingut d’aquestes mesures.


A6. PLANS D’AUTOPROTECCIÓ I D’ACTUACIÓ DE LES PRESES 163

ANNEX 6. PLANS D’AUTOPROTECCIÓ DE LES PRESES31.

Els plans d’Emergència de les preses, són els plans d’autoprotecció que han de realitzar pels

titulars de les mateixes preses per a complir el què s’estableix en la “Directriz Básica de

Planificación de Protección Civil ante el riesgo de inundaciones”.

El seu contingut no es refereix a la evaluació del nivel de seguretat de la presa, sino a les

actuacions a portar a terme pel titular d’aquesta per a fer front a eventuals emergències. La

informació que s’hi ha inclòs ha estat elaborada amb la finalitat d’establir mesures preventives

per a reduir el risc.

Tant l’abast com l’estructura d’aquests Plans d’Emergència de les presse s’han d’adequar al

que s’estableix en la Guia Tècnica, “Elaboración de los Planes de Emergencia de Presas”,

redactada per la “Dirección General de Obras Hidráulicas y Calidad de las Aguas” del

“Ministerio de Medio Ambiente”. Un cop realitzat aquests plans, els han ser aprovats pel

“Ministerio de Medio Ambiente”.

Les Comunitats Autònomes han de tenir la resposta a les emergències que es puguin produir

en les preses. Si tenim en compte que els embassaments no asseguren que no hi hagi

inundacions aigües avall de la presa, aquests plans de resposta a les emergències que es

puguin produir en les preses, s’inclouen en els plans de sectors del pla INUNCAT que s’han

d’elaborar.

Els planes que s’han realizat i que han estat aprovats són:

Pla de la presa de Rialb

Pla de la presa de la Palma de Ebre

Els plans de preses que han estat homologats són:

Pla de la presa de Sant Ponç

Pla de la presa de la Baells

Pla de la presa de la Llosa del Cavall

Els plans d’autoprotecció de les preses han de ser redactats, també, segons el Decret 82/2010.

Seguint aquest model, s’ha homologat:

Pla d'autoprotecció (PAU) presa de Riba-roja d'Ebre

Dades més importants dels plans que s’han aprovat són les següents:

Annex 6.1.1. Pla d’emergència de la presa de Rialb

L’any de la seva elaboració va ser el 2001.

Titular de la presa: “Confederación Hidrogràfica del Ebro”.

Disposa de sirenes per a poder fer l’avís a la població.

Plànol de la màxima afectació:

31 S’aniran incorporan les dades d’altres plans quan es vagin aprovan.



Mapa annex 6.1. Mapa de la zona afectada en la presa de Rialb



Mapa annex 6.2. Mapa de l'abast de les sirenes de la presa de Rialb



Annex 6.1.2. Pla d’emergència de la presa de la Palma d’Ebre

L’any de la seva elaboració va ser el 2002.

Titular de la presa: Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de

Catalunya

Disposa de sirenes per a poder fer l’avís a la població.

Plànol de la màxima afectació:



Mapa annex 6.3. Mapa de la zona afectada en la presa de la Palma d'Ebre (1)



Mapa annex 6.6. Mapa de l'abast de les sirenes de la presa de la Palma d'Ebre


A7. GUIES DE RESPOSTA 171

ANNEX 7. GUIES DE RESPOSTA

Annex 7.1. Transports Metropolitans de Barcelona



Annex 7.2. Gas Natural



Annex 7.2.1. Llistat de subestacions de Gas Natural

CODIGO NOMBRE CLAVE EXTERNA OBRA ALTA COORD X COORD Y

ERM-01 MONTMELO 010100PP001 438186427 601327352

ERM-06 La Gornal 12002430278 382710468 568357410

ERM-A-36 Besòs 12002063376 435665825 585620853

ERP/07-05 Horticultura 12003108283 343362169 556012512

ERP-001 ZONA FRANCA 00001PP001 428034788 576157809

ERP-002/004 CORNELLA 0000000PP127 423506998 578039397

ERP-003 PRAT-ZONA FRANCA 0000000PP014 424811241 576821175

ERP-003/2 POLIGON PRATENSE 0000000PP114 427082155 574804324

ERP-005/006 ST.JOAN DESPﾍ 000000PP143A 421000454 579588802

ERP-008 SANT FELIU DE LLOBRE 0000000PP144 419305863 582429648

ERP-01/01 LA ROCA DEL VALLES 010100PP004 443083125 605356713

ERP-01/02 CARDEDEU 15759811 447208306 608513012

ERP-01/03 LLINARS DEL VALLES 010100PP007 449589538 609467617

ERP-01/04 SANT CELONI 010100PP011 456888658 614056719

ERP-01/05 LA BATLLORIA 010100PP015 462714997 618647917

ERP-01/06 SANT FELIU BUIXALLEU 010100PP018 468536551 620316153

ERP-01/07 HOSTALRIC 010100PP020 471706939 621199724

ERP-01/08 BLANES TORDERA 010100PP021 474790931 621841419

ERP-01/09 MAﾇANET DE LA SELVA 010100PP024 479354199 626110648

ERP-01/10 SILS 010100PP052 479464362 629028591

ERP-01/11 GIRONA 010100PP033 481939429 646047001

ERP-01/12 SILS-COSTA BRAVA 010100PP027 479339384 632673748

ERP-01/13 LA GARRIGA 010100PP039 440944687 616482646

ERP-01/14 AIGUAFREDA 010100PP045 437407652 625033891

ERP-01/15 CENTELLES 010100PP046 436407999 627060818

ERP-01/16 FIGARO 010100PP047 439510699 619924436

ERP-01/17 RIUDELLOTS 010100PP030 481818212 638230898

ERP-01/18 ARGENTONA 010100PP055 449166457 602639587

ERP-021/1 SANT BOI 0000211PP001 420226050 575970990

ERP-021/3/4 VILADECANS 0000213PP001 418389036 574026797

ERP-023 MOLINS DE REI 0000023PP001 417921758 584201738

ERP-024 PALLEJA 0000024PP001 417047195 585190080

ERP-024A PAPIOL 000024APP001 416782118 587639239

ERP-026 Sant Andreu de la Barca 0000026PP001 414290645 590099888

ERP-027 CASTELLBISBAL 0000000PP057 412930843 591356015

ERP-028/1 MARTORELL 0000000PP064 410577747 593022901

ERP-028/2 MARTORELL SEAT 0000282PP001 409146868 594136521

ERP-03/01 SANT SADURNI D'ANOIA 030300PP030 397007016 586258858

ERP-03/02 TORRELAVIT 030300PP031 394677739 588273483

ERP-03/03 MANRESA 030300PP040 401436032 619786008

ERP-03/04 CAPELLADES 030300PP033 389957744 597762112

ERP-03/05 S.Pere de Riudeb 030305PP001 392270094 590863900

ERP-03/06 IGUALADA 030300PP037 387037890 604659006

ERP-03/07 MANRESA-BULFALVENT 030300PP029 404175018 619269032

ERP-03/08 LA POBLA DE CLARAMUN 030300PP010 390169556 601035941

ERP-03/09 LA TORRE DE CLARAMUN 030300PP009 389431656 599537292

ERP-03/10 JORBA 030300PP044 380166369 606137136

ERP-03/11 CERVERA 030300PP058 354296815 616325825

ERP-03/12 TARREGA 030300PP063 343263419 613687505

ERP-03/13 BELLPUIG 030300PP067 334799213 613118159

ERP-03/14 MOLLERUSA 030300PP072 323782524 612383742

ERP-03/15 BELL-LLOC 030300PP076 315823663 612173392




ERP-03/16 LLEIDA-ALCOLETGE 030300PP081 305837014 613906675

ERP-03/17 ROSSELLO 030300PP086 300839072 618191358

ERP-03/18 D'ALGUARIE 030300PP090 298373167 622743539

ERP-03/19 ALMENAR 030300PP093 297121175 630013981

ERP-03/20 ALFARRAS 030300PP095 296646356 633931418

ERP-03/21 MONTMANEU 030300PP051 366730235 608220456

ERP-03/23 IVARS D'URGEL 030300PP069 331392480 613675259

ERP-03/24 MEDIONA 030300PP006 391475588 592776418

ERP-03/25 TORREFARRERA 030300PP084 301325839 616696257

ERP-03/26 MIRALCAMP 030300PP097 323268976 609135675

ERP-03/28 JUNEDA 030300PP101 319086761 603377514

ERP-03/29 BORGES BLANQUES 030300PP103 321798857 599661316

ERP-05/00 STA MARGARIDA 050500PP001 387294915 576628122

ERP-053-A Av. del Ferrocarril, 0000000PP070 434704911 586157102

ERP-054 SAN ADRIAN Y BADALON 0000054PP001 434576356 586631434

ERP-055 SANTA COLOMA GRAMANE 0000055PP001 433553826 588777267

ERP-06/01 La Gornal 060600PP001 382703844 568364866

ERP-07/01 INQUITASA 070700PP016 349884535 552938047

ERP-07/02 VIAL BELLICENS 070700PP005 346318741 553267691

ERP-07/03 BASF 070700PP035 347225889 553232723

ERP-07/04 SANT JOSEP OBRER 070700PP033 342755766 556808278

ERP-071/1 LA LLAGOSTA 0000000PP180 433769479 596342617

ERP-071/2 MOLLET DEL VALLES 0000000PP087 434774800 597828030

ERP-071/3 MONTMELO 0000000PP092 437767352 600485861

ERP-071/3A MONTCADA-GRANOLLERS 0000000PP092 437102060 599931757

ERP-071/4 MONTCADA-GRANOLLERS 0000000PP094 437475899 601728472

ERP-072 RIPOLLET 0000000PP164 430281163 593813710

ERP-073/1 CERDANYOLA NORD 0000731PP003 427209788 594148866

ERP-073/2 Sant Cugat del Vallès 0000000PP158 424396957 592582751

ERP-073/3 RUBI 0000000PP157 419732637 593025969

ERP-073/4 RUBI 0000000PP156 418080869 590922204

ERP-073/5 CAN RAVELLA 0000735PP001 421799636 592446000

ERP-074 AREA TECNOLOGICA 0000000PP163 427466314 593096199

ERP-09/01 CONSTANTI 090900PP003 351724093 557747253

ERP-09/02 VALLS 090900PP51 354081919 574010419

ERP-09/03 LA RIBA 090900PP061 347364519 575877437

ERP-09/04 ALCOVER 090900PP033 350216965 570148893

ERP-09/05 MONTBLANC 090900PP066 347814269 582541685

ERP-09-06 CTRA. N-240 12003070378 351445764 561108683

MB-1 SANTA FE 15757988 431067408 586605779

MB-10 VILAMARI 11997096004 428591824 581724763

MB-100 SICILIA 6282608 430455875 584452346

MB-101 PAU CLARIS 15771318 430705328 582684299

MB-102 LLOBREGOS 15765039 429495331 586338714

MB-103 DUC DE AHUMADA 9688634 393867026 564513412

MB-105 LLIBERTAT 9705505 393501749 564178911

MB-106 RAMBLA LA PAU 9702066 393510045 563850324

MB-107 GRECO 21015681 392704578 564274094

MB-108 AIGUA 9717333 392498141 564529407

MB-109 CASERNES 8293402 393354374 565081503

MB-11 GENERAL MITRE-VICO 297351067 427878464 583812774

MB-110 ROQUETES I 8744973 394818944 565189991

MB-111 ROQUETAS II 30018955 394890674 565269654




MB-112 VILANOVETA 9219093 394901854 565618951

MB-113 BALMINS 9461991 401015706 565929791

MB-114 NAVARRA 10367127 398671561 565509003

MB-116 SOFIA 15753347 399834103 565723427

MB-117 SINIA MORERA 10557052 399985721 566109764

MB-119 STA. BARBARA 10246548 399130226 566704518

MB-12 FRANﾇESC MACIA 15769644 428632928 582941350

MB-120 ARGULLOS 276393749 432016570 588122490

MB-122 CAPELLANS-LA FITA 10408809 400399479 566304857

MB-123 CAN MIRONET 15752553 395936135 566276444

MB-124 CATALUNYA-S.J.DESPI 13420552 421146713 580179478

MB-126 LLUIS MILLET 13098203 423170962 580676598

MB-127 EMILI JUNCADELLA 13129989 423817033 581181434

MB-129 BRUCH-ALMENDROS 12296700 423531722 580542248

MB-13 URGELL 286707695 429183523 582277257

MB-130 ANGEL GUIMERA 12294777 423282131 581062168

MB-135 MONTSERRAT 382555044 429095519 594183327

MB-136 CERDANYOLA 303787478 429212470 593672420

MB-137 SAN PEDRO 6673588 427198662 596706182

MB-138 EUROPA 6714575 426900192 597448881

MB-14 NUﾑEZ DE ARCE 297371532 428119590 584345932

MB-140 Ctra. Sabadell a Mat 310611117 423706104 602677482

MB-141 CAN DEU 310667116 423817323 603183185

MB-142 CAN BORGUNYO 310571608 424530648 600977479

MB-143 PZA. DEL ANGEL 310582911 425723946 600309188

MB-144 CREU ALTA 15773400 425215635 600999294

MB-145 CERVANTES(SABADELL) 15774736 425530928 599348586

MB-146 ZAMENOHF 310749034 425062142 600494496

MB-147 HUELVA(TAPIOLES) 287510461 419417940 602615276

MB-148 CTRA. DE RUBI 287475816 418122586 600495281

MB-149 MUTUA 287448611 418172024 601983478

MB-15 PLAZA MOLINA 15779269 428803149 583859276

MB-150 RENFE(TERRASSA) 287448611 417884803 602672209

MB-151 GIBERT 287475816 417813570 601251404

MB-152 RAMBLA EGARA 287676507 417106248 602623856

MB-153 CAN BOADA 288137996 416626581 602818597

MB-154 MATADEPERA 287475816 418120878 603936663

MB-155 OBISPO IRURITA 294491164 437345961 589511251

MB-156 CAN RIBO 294104978 438408615 589925422

MB-157 UVAS (POMAR) 11999097525 437526468 590565176

MB-158 GALLINA BLANCA 15768089 435228664 587923740

MB-16 GALA PLACIDIA 329253630 429331636 583578668

MB-160 TIANA 5558733 438784383 592283137

MB-161 PG TIL.LERS 5546231 438909928 591426512

MB-162 MASNOU 5009224 443093793 592821341

MB-166 TEIA 11998114006 443547238 594121252

MB-167 CAMP DE MAR 6715849 447753725 593974510

MB-169 VILASSAR DE DALT 350393015 446801012 596283118

MB-17 UNICERSIDAD 286385006 430138482 582141966

MB-170 CABRILS 345150817 447195000 597306680

MB-171 SANT PAU 12001377750 449320536 594829632

MB-172 L'ESPLAI 11999135036 449998599 597120184

MB-173 COSTAMAR 11998112658 450998245 596180518




MB-174 RIALP 340384358 449692723 597323145

MB-175 ARGENTONA 340004806 451780397 598208348

MB-176 C Sant Valent 392981986 453110375 598126882

MB-177 SANT PERE 393060158 454275723 598764850

MB-178 ALFONSO X 15784462 454283310 599672219

MB-18 LESSEPS 329170436 429090825 584517614

MB-180 MONTCABRE 11998086111 448644018 596346961

MB-181 LES MONJES 366470836 434413144 587260158

MB-182 PUJADES 15771799 431820858 582426374

MB-183 BELLVITGE 291985179 425490285 577942279

MB-184 JUSTO OLIVERAS 15767129 424946734 579411945

MB-185 CRTA. DE ESPLUGUES 292241888 424491678 580118436

MB-186 Matadapera 310611117 424347059 601878942

MB-187 ATARAZANAS 286507923 431252945 581004530

MB-188 CIUDAD MERIDIANA 5659680 431598574 590593200

MB-189 TURINA 310667545 423668895 600308112

MB-19 CORCEGA 15779312 430125733 583601615

MB-190 LA PARADA 314705056 403324039 621823428

MB-191 LES BASES 314699595 402674147 621416362

MB-192 PLAZA CATALUNYA 15776550 401910754 620565982

MB-193 FONOLLAR 314698982 401680699 620170377

MB-194 MURALLA 314879024 402060517 619798944

MB-195 BAIXADA DRETS 15777060 402672180 620056581

MB-196 PLAZA ORIOL 15776567 403190028 620104102

MB-197 LA BALCONADA 15776604 403502380 619505695

MB-198 FONT CAPELLANS 6 15776567 403428432 620648651

MB-199 FONT CAPELLANS 1 15776567 403591685 620447543

MB-20 BRUCH-VALENCIA 286645540 430521188 583245812

MB-200 SANT CRISTOBAL 314713172 403237174 620710456

MB-201 BONAVISTA 314700549 402882945 620632754

MB-202 SANT JOSEP 12001302558 402559920 620883189

MB-203 BARCELONA(PEDRO III) 15776604 402297347 620556032

MB-204 PARK DE MAR 15752229 398402170 564877622

MB-205 LA MINA 11999107760 434994265 585527366

MB-206 FABRICA IGUALADA 15782066 385919337 604547457

MB-207 BALMES 345128284 384622727 605102765

MB-209 DESAMPARADOS 21067608 426627078 580423488

MB-210 Moli de VENT 8287822 392059429 564094998

MB-211 CAN BUXEDA 15773499 426022747 598430536

MB-212 AGRICULTURA 15763067 418843312 601290562

MB-213 SANT CUGAT 11998101798 482553089 646879402

MB-214 A. CLAVE (SALT) 11998106843 483556811 647144900

MB-215 Paseo Olot s/n 11998101580 484319936 647409967

MB-216 POETA MARQUINA 11998121393 485042953 647878906

MB-217 CREU (GIRONA) 11998121295 485199661 647311444

MB-218 RENFE (GIRONA) 11998101509 484679596 646637794

MB-219 CONSTITUCIO 11998121571 485243117 648250106

MB-22 POESIA 15764944 428596055 587299855

MB-220 Portal de França 12001394227 485496907 648707922

MB-221 SAN JUAN BOSCO 11998101275 485558571 650565250

MB-222 TERUEL 15760295 502197262 626912594

MB-223 ALGAVIRA 15760302 502518538 626282995

MB-224 GIRONA 15760302 502382325 625816726




MB-225 CREU ROJA 15760292 503473767 626516869

MB-226 MONTJUICH 11998101279 486063212 649947542

MB-228 ORIOL 12672800 424106712 580725793

MB-229 INSTITUTO 292183873 425894611 578476809

MB-23 CASTILLEJOS 318620826 430719430 585118789

MB-230 LA PAU 25911556 302582498 610066528

MB-231 BORES 12000337439 302639310 609818114

MB-232 ESTACIO 12000343825 302864040 610520134

MB-233 RICARD VINYES 28694452 301705282 610369593

MB-234 PIUS XII 28694452 301247000 609918660

MB-235 LA VASCA 28694452 302511948 610834337

MB-236 PARAGUAY 12000337710 301862051 609305024

MB-238 LLUIS COMPANYS 12000337511 301314673 609667687

MB-239 ARMARIO UNION 12000337514 301449521 609451158

MB-24 SAGRADA FAMILIA 15748697 430966654 584059952

MB-240 CARRETERA OSCA 12000337599 301430195 610912673

MB-241 RAMBLA MARINA 292216754 425252033 578698926

MB-242 POLIGONO FAMADAS 11998110001 424005504 578994307

MB-243 DRASSANA(Barcrlona) 302345166 432254846 580969819

MB-244 MIRO ESPLUGUES 11998109092 424623033 582043888

MB-245 JOAQUIM VAYREDA 11998101440 484917217 648304994

MB-246 LA SOLAYA 15762794 441821463 592451820

MB-247 SANT MARTI 11998095095 434025074 584016528

MB-248 FONTETES 15783392 428813954 593858641

MB-249 SERRA XIFRE(R.PR-60) 393209926 452621430 598685514

MB-25 DOS DE MAYO 15774898 431371717 584818399

MB-250 CAMI DEL MIG 12001402249 448413925 596072636

MB-251 BUFALA 294532464 436676164 590070640

MB-252 Pｺ. NACIONAL 302377062 432097068 581683130

MB-253 CAN CARALLEU 7920516 426166464 584177140

MB-254 SANT NARCIS 11998101544 484274243 646350649

MB-255 CAN CANALETAS 303756105 429040651 592910153

MB-257 MARIA RIVAS (MONGAT) 11999094221 440073719 591136915

MB-258 PREMIA DE MAR 8704093 446000666 593584679

MB-259 FEMSA-S.JOAN DESPI 11997073125 421431206 579936048

MB-26 ROGER DE FLOR 15771946 431283547 583254383

MB-260 CASTELL, IGUALADA 11998077670 384297531 604178598

MB-263 LLORER 12002413922 441243394 593788231

MB-264 AMADEO I 11998103066 442154513 592290202

MB-265 LLARS MUNDET 11999221010 428931922 587749187

MB-266 Avd.Valles 287475816 419438035 601879761

MB-267 LA GRIPIA 12001357815 418733505 602934248

MB-268 CAN LLOBET 11998137034 426979588 597238666

MB-269 DECATHLON-MATARO 11999117164 452613925 600104590

MB-27 GLORIAS 313225977 431955279 583932452

MB-270 SANT ISIDRE 12000301119 427686078 593012384

MB-271 RIBES ROJAS 11999149736 392995962 563623725

MB-272 LES COMES 12000294902 384947557 605527200

MB-273 SANT JORDI 11999134091 439030950 590990551

MB-274 CAMPIONS OLIMPICS 11999159042 417735154 603280656

MB-275 AV. MADRID 12000290925 302070144 609575980

MB-278 JOAN FUSTER 11999184545 401013128 566214324

MB-279 TIANA 12002382295 439312334 592477575




MB-280 GIRONA 12002394246 486021644 647112688

MB-29 BACARDI 291668224 430225772 587019839

MB-3 PARLAMENTO 286477278 430190983 581231613

MB-301 Avenida GARRIGUES 74 277152623 303171870 609055107

MB-302 Carretera N-IIA 12001361284 302543512 609049530

MB-31 MARAGALL 313000663 431637841 585823654

MB-312 D.Fleming-Onze S. 11999138177 301017669 610751766

MB-33 VALLDAURA 275979877 430824052 588025470

MB-34 SANT ANDREU 275995644 432703452 587470506

MB-35 GUIPUZCOA 274723011 433279588 585732260

MB-354 SANT ADRIA SUR 366491478 435768309 586411706

MB-355 LLORER 15762935 441578066 593292312

MB-356 AV. ROQUETES 12000333363 395861671 565550372

MB-36 PEDRO IV 318338509 433368750 584541451

MB-37 BORRELL 5838881 429611289 581636753

MB-38 PEDRALBES 339640229 426487217 582557985

MB-39 CIUDAD UNIVERSITARIA 339764897 426253299 581948064

MB-4 PZA. ESPAﾑA 286421787 429040041 580917504

MB-41 ALTOS HORNOS 307805606 428040140 579322420

MB-42 BUEN PASTOR 275973317 433593931 587665275

MB-43 PLAZA ROVIRA 329213832 429744338 584533606

MB-44 SANT PAU 286433486 430540536 580933279

MB-45 MENDEZ NUﾑEZ 302557062 431305332 582629283

MB-46 ARIBAU/VALENCIA 286631373 429756071 582489819

MB-47 QUIMICA 307813291 427992314 579944407

MB-48 SANT GREGORIO 15770074 427985204 583096181

MB-49 REPUBLICA ARGENTINA 329033862 428282529 585021504

MB-5 ARIZALA 339726198 426854631 581285005

MB-50 OCATA (KENNEDY) 12000311898 444021580 592842827

MB-54 EUROPA 318530557 430172699 584847436

MB-55 DIAGONAL-ARIBAU 286636923 429108508 583144382

MB-56 MURCIA 313094278 432318085 585371449

MB-57 SANLLEHI 318530633 429962582 585207910

MB-58 VALENCIA - CASTILLEJ 313237285 431574605 584268940

MB-59 GUINARDO 318426586 431175208 586108380

MB-6 SALVADOR ANGLADA 307706329 427806374 580973485

MB-65 SAGRERA 274800111 432504437 585844039

MB-67 BORDETA (BARCELONA) 307877494 427973626 580399156

MB-68 HOSPITAL MILITAR 329188816 428890913 584763505

MB-7 TRAVESERA DE LAS COR 15781127 427274450 581832260

MB-700 BAUMAN 11998109567 438957047 643000579

MB-701 LA CLINICA DE VIC 11998109418 438451009 642971160

MB-702 GURB 11998109521 437997380 642850829

MB-703 TORRE FRARES 12002426673 437587277 642565630

MB-704 Pirineu 11998109320 437606748 642910500

MB-705 L'HOSPITAL 11998109385 438024435 642278777

MB-706 BISBAT 11998109362 438295053 642183156

MB-707 LA GUIXA 11998109602 437464760 641844826

MB-708 REMEI 11998109247 437870090 641640562

MB-709 SANT FERM 11998109248 438445990 641407444

MB-710 HORTA VERMELLA 11998109477 438812436 641655334

MB-711 PAU RAVA 11998109339 439184579 642439440

MB-712 ST. MIQUEL XIC 11998109345 439250615 643252901




MB-713 OLIMPIA, VIC 11998109302 437258340 642870283

MB-72 GASOMETRE(G.MORATO) 292082654 426752978 579788671

MB-73 GRAN VIA SUR 15766075 427580750 579576946

MB-74 CAN SERRA 292291946 424824834 579819379

MB-75D SAN FELIU ALTA 292135007 424050934 579873379

MB-75H M-75-H 15766450 425921530 578216264

MB-77 AVDA. MASNOU 292211795 425222783 580531282

MB-78 CARLOS I - LLULL 15771523 432367832 582816113

MB-8 PLAZA SARRIA 297133161 426684536 583729490

MB-80 CORNELLA 12000302905 422507696 578965354

MB-81 BAIX LLOBREGAT 11999262005 421988055 578492161

MB-82 TRAVESERA COLLBLANC 12001299039 425830460 580925306

MB-83 BOMBERS ZONA FRANCA 307715291 428489972 577427087

MB-85 VIA FAVENCIA 275711090 430753732 588513382

MB-851 SANT AGUSTI 11998107302 353534457 553191780

MB-852 MENDEZ NUﾑEZ 11998107283 353426446 553215795

MB-853 PL. A. CLAVE 11998120563 353294764 553718071

MB-854 VIA AUGUSTA 11998120552 354244977 553371947

MB-855 CESAR AUGUSTO 11998120437 352193565 553839282

MB-856 Corts Catalanes 12001412180 352126157 554159557

MB-857 SANT ANTONI/DIPUTAC. 11998120512 354086780 553553938

MB-858 TORRES JORDI 11998107125 352212836 552835968

MB-859 EROSKI II 11998120455 352144201 553371611

MB-860 SANT PERE Y SANT PAU 11998112892 353362186 555836259

MB-861 Sant Pere y Sant Pau 11998112919 353720377 555819706

MB-862 S. Josep Obrer 11999216004 342667228 557116424

MB-863 Pｪ Sunyer 11999145282 340745047 558341255

MB-864 Pz. Villarroel-REUS 11999110688 341721854 557553679

MB-865 Pla軋 Pastoreta 11999110629 341158986 557311844

MB-866 Pz. De Les OQUES 11999145104 340828759 557979001

MB-867 PARC SANT JORDI 11999102635 341609711 558755771

MB-868 Maria Fortuny 11999085324 342041799 558445351

MB-869 BARRI GAUDI 11999145114 340338702 558462884

MB-870 JARDINS DE REUS 12001336839 342222759 558041988

MB-871 P. CATALANS (TRGONA) 12002433162 352887920 555210022

MB-9 ESPINOSA MONTEROS 15750026 427388890 582887643

MB-901 FABRICA VILAFRANCA 391119372 578537339

MB-901 FABRICA VILAFRANCA 11998106484 391119372 578537339

MB-902 ESTATECNIC 11998106293 390672916 577462651

MB-903 EUGENI D'ORS 11998106472 390729776 578032999

MB-904 VELODROMO 11998106211 391030102 577578093

MB-905 CASAL 11998106151 391369892 578017696

MB-906 PLAﾇA MILA 11998106177 391424763 578483692

MB-907 GENERAL PRIM 11998106250 391091014 578146244

MB-909 PEYTON (MOLI ROVIRA) 11998106446 392058800 578311559

MB-910 ORIENTE 325484553 377420177 564394463

MB-911 Vendrell (pont nou) 29126540 377112017 564494803

MB-92 MARESME 318304250 434228748 585332490

MB-93 CONCILIO DE TRENTO 274785333 434062959 586176333

MB-95 BARCINOVA 276057103 430937057 587664112

MB-97 BURDEOS 297395187 428203096 582599239

MB-98 RICART 15761180 429731484 580908418

MB-99 ESPANYA 303719932 427646200 594212315




MM-1 SANT PERE DE RIBES 15750877 397126381 568092440

MM-10 GRUPO ARRAHONA 310732780 424182740 599953076

MM-100 GIRONA 11999138130 484303363 632227018

MM-102 PISCINA 29564287 489795989 637005534

MM-104 DR. FLEMING 23187506 505436023 629560208

MM-106 CATALUNYA 11998118001 510831193 633369575

MM-108 ELS VESSANS 30325025 438588170 592251341

MM-109 VILAROJA 11998101475 486833064 646834645

MM-11 CASTELLAR 15760361 423777197 607171966

MM-116 MOSSOS D'ESCUADRA 11999166074 432832978 672619644

MM-117 PLAﾇA REGULL 11999166062 433343850 672162115

MM-118 SANT SEBASTIA 11999149851 478900541 646208723

MM-119 TREN(QUART) 12000308042 486641680 643167673

MM-12 SANT LLORENﾇ 15763454 419519948 603537464

MM-120 MORAGAS 11999096093 472435814 634428933

MM-1201 MORA D'EBRE 12000319080 302237864 551624934

MM-1202 MORA LA NOVA 12000320433 302843835 552730866

MM-121 STA. COLOMA CERVELLO 11999096088 417931496 580505011

MM-122 VIC (BOMBERS) 11998109345 439381293 643907671

MM-123 CERVELLO 11998084091 413439516 583505751

MM-124 VALLIRANA 11999094218 411198238 582826498

MM-125 SANT MARTI 11998095095 434026606 584013409

MM-126 VILANOVA-LA COLLADA 11999114712 391250512 564714607

MM-127 CUBELLES 11999113734 388450476 562733290

MM-128 CUNIT 11999190002 385502236 561737583

MM-129 AVIA 11999184541 402448109 659583760

MM-130 CASTELL ARNAU 11999212091 422809301 601156373

MM-131 PUIGCERDA-I 11999184467 411871702 698678942

MM-132 PUIGCERDA-II 12000320496 412336060 699448978

MM-133 SEGUR DE CALAFELL 12000318363 383319177 561456929

MM-134 CALAFELL-PLAYA 12000294721 380883151 560991556

MM-135 CALAFELL 12000294778 380086183 561527220

MM-137 VELAZQUEZ, 20 12001299856 510823160 663377044

MM-139 MUTUA 287448611 418171649 601986096

MM-140 ESPARRAGUERA II 12001323907 405220912 600019564

MM-141 onze de setembre 12001395247 432449881 598131411

MM-1501 CAMI DE SOROLLA"DRAS 12002395424 367521959 557403503

MM-1502 Ntra. Sra. Angeles, 12002395425 368841217 558343938

MM-1503 CLOT DE TORRELL 12002435144 364165134 555897520

MM-17 LA FORNACA 350392878 447303587 596456046

MM-18 ARGENTONA 339909210 450360863 600667113

MM-186 S M de Palautordera 12001292453 454291833 616172645

MM-187 CAN LLONG 12001435128 423742824 602375856

MM-189 Pso GARCIA I FARIA 12001296725 434698544 584390847

MM-19 POBLE ESPAﾑOL 307694459 428962926 580236130

MM-192 unset 12002374932 487037789 644889597

MM-2 SANT JOAN VILATORRAD 15760211 400646035 622117388

MM-20 CARDEDEU 277881655 446753870 610277344

MM-200 CAN GIRONA 12001330539 397580400 565316931

MM-21 AL ROCA 15773285 443742297 604424911

MM-22 Llavaneras 6669532 457179383 602331022

MM-23 LA CORTESA 12590497 459583781 603168133

MM-24 ESPLAI-MAR 6738550 459081554 603241345




MM-25 CALDETAS 8225195 460534534 602771292

MM-26 POMPEU FABRA 324085775 462394477 604007839

MM-264 AMADEO I 12001301321 442153157 592293222

MM-27 CAMPO DE FUTBOL 324105015 462073973 603841858

MM-28 ARENYS DE MUNT 6451602 461738994 606172587

MM-29 CANET-DOCTOR.ANGLES 303004926 464852888 604734128

MM-3 SANT SADURNI 14144093 398193131 586689408

MM-30 PARKING-CASINO 758499 486835382 616903866

MM-31 CAN CARRERAS 12000347362 418316219 578052316

MM-310 Cami de MOLLERUSA 28253288 323311956 611331084

MM-311 ALCARRAS 12001289499 293425272 605153885

MM-32 MONTERREY 15746734 487723244 617147989

MM-33 LA FIGUERA 393036846 453686759 600290980

MM-34 MAﾇANET 2433089 478397129 625624872

MM-35 SANT ESTEVE SESROVIR 291150432 406043292 594493074

MM-36 SANTA MARGARITA 15781960 384245125 603911995

MM-37 ESTANY DE BANYOLAS 11998122175 480188748 663814750

MM-38 PINEDA (Montserrat) 15746795 474028572 608356679

MM-39 PORT OLIMPIC 15771362 433007727 582253808

MM-4 ESPARRAGUERA I 12000344811 405652549 599223426

MM-40 SANTPEDOR(MANRESA) 298826725 403571060 626181970

MM-41 FABRICA IGUALADA 15782066 385915379 604548037

MM-42 PLA D'EN COLL 15760619 432213745 593644354

MM-43 GARBI 11998104260 503482292 645700166

MM-44 CERVERA 15746975 356143258 615408473

MM-45 TARREGA 26139088 344214886 612563040

MM-46 PAISOS CATALANS 11998101788 482814473 646943565

MM-47 BALANDRAU 11998101581 484224957 647231331

MM-48 JOAQUIM VAYREDA 11998101449 484916637 648307111

MM-49 MAS ABELLA 11998101480 485553441 646531551

MM-5 MARTORELL 15755514 410512649 592155356

MM-50 CREU DE PALAU 11998101481 485185991 645394962

MM-51 FONTAJAU 11998117046 484980634 649106184

MM-52 SANT POPNﾇ 11998101358 485269394 649419772

MM-53 DOSRIUS 324328228 450562731 604994171

MM-54 JUST PUIG 11998115205 490876625 653137581

MM-56 PIRINEUS 11998115184 489782887 653331987

MM-57 BASSEGODA 11998110268 483305175 644908304

MM-58 PEDRET 11998101293 485601953 649608159

MM-59 Paisos Catalans 11998123040 481360235 662463619

MM-6 MONTMELO 6607847 437445779 600491442

MM-60 RIERA FRARES 15754317 472662586 607429335

MM-61 RIERA CABASPRE 5080609 471374520 606897245

MM-62 VIDRERES 12000350357 481493144 626411771

MM-63 FABRICA 15749924 502629357 627207981

MM-64 S'AGARO 23435532 503887429 627410660

MM-65 ZAMENHOF 299002617 458755569 671007626

MM-66 PONT DE LES MORES 299077509 457916757 669636402

MM-67 CEMENTIRI 25641442 457698620 670616698

MM-68 BONAVISTA 11998078576 456927277 668462526

MM-69 RIUDAURA 11997077012 456340876 670366582

MM-70 JERONI PUJADES 28694452 303240896 610846858

MM-71 BORDETA 277140779 303272912 609310607




MM-72 LLEVANTINA 10186094 401444298 566221402

MM-73 PLAﾇA MOLINA 752747 481905924 613529007

MM-74 BERGA-1 314941569 404593825 661653469

MM-75 BERGA-2 314950700 405202959 662052768

MM-76 NAVARCLES I 311181131 409180548 623002805

MM-77 VALLVIDRERA 297072238 425302727 585191518

MM-78 MALGRAT DE MAR 738266 478184104 610789406

MM-79 PARD DE l'ESTACIO 311198644 430663570 609027297

MM-8 SANT CUGAT(RTVE) 12002414699 422784352 594052332

MM-80 TORELLO II 11999150072 438295739 656122599

MM-800 CAMP-REDO,TORTOSA 11999149119 293441732 515400666

MM-801 DELEGACION TORTOSA 11999149205 290835166 520799884

MM-802 PL.ESTADI,FERRERIAS 11999107729 290536091 521279846

MM-803 AVDA. GENERALITAT 11998102401 289763821 521849442

MM-804 BARRI JESUS ,TORTOSA 11999149126 290010021 522572589

MM-805 Montblanc 11998094113 346832149 582116403

MM-806 ALCOVER PUEBLO 211999149388 346974531 570015409

MM-807 C/MAYOR 11998112587 347581366 575960829

MM-808 POLIGONO FORNAS 11998097192 354230040 572789413

MM-809 Pl. del Carme 11998097197 353473350 571772353

MM-81 A.R. INSTITUTS 27949845 301556431 609051796

MM-810 S.BENILDO LA GRANJA 11998107088 350002090 553750213

MM-811 PP-20 VIA AUGUSTA 11998101940 355151759 553867124

MM-812 CALA ROMANA 11998101942 356741130 554591361

MM-813 BARRI ICOMAR 11998101962 351090311 553352310

MM-814 SERRALLO 12000334866 352194992 552677294

MM-815 H.VELLVEDERE-EUROPA 11998115798 344342466 549321207

MM-816 Carlos Buigas 11998115766 344652042 548586759

MM-817 Pz. BONET 11998115792 343176384 549086659

MM-818 Pla軋 Arago-Cambrils 11998084183 337295817 548261677

MM-819 BARRI PELAYO 11998110526 339456695 558434553

MM-82 TRINIDAD VIEJA 275862658 432420241 589080169

MM-820 Carrasco y Formiguer 11998120360 347935555 553946329

MM-821 Urb. EL PINAR,REUS 11998102611 340829027 559811322

MM-822 Ctra.T-200 11999184242 357237470 580246189

MM-823 Avda. Reus 11999149582 340735751 560506837

MM-824 VILAFORTUNY 12001357389 339818021 549476950

MM-825 CALDERON DE LA BARCA 12001325418 338526449 548170523

MM-826 MELBOURNE 12001325445 346754857 548861376

MM-827 Corts Catalanes 12000335377 352123818 554161181

MM-83 TRINIDAD NUEVA 275953244 432160812 588970858

MM-84 SUROESTE BESOS 318284348 434494557 585764295

MM-86 BELLPUIG 25543321 334131128 610739914

MM-87 BALAFIA 28696214 301832464 611180734

MM-89 VILLA OLIMPICA 15775369 433002608 582606436

MM-90 POBLE NOU DE SALUT 11998092138 427372073 601462676

MM-901 FABRICA VILAFRANCA 11998106484 391118847 578538032

MM-902 ESTATECNIC 11998106476 390671386 577464644

MM-903 SANT PERE MOLANTA 11998101220 394840566 578428725

MM-904 ELS MONJOS 11998104133 388113188 575412970

MM-905 LA RAPITA 11998104133 386992704 574381876

MM-906 L'ARBOﾇ 279797534 382826208 569094072

MM-907 BELLVEI 290526628 381257139 566655874




MM-908 Vendrell (pont nou) 29126711 377111520 564494747

MM-91 LA GIRADA 11998110085 391565431 577503818

MM-912 LOS VIﾑEDOS-S.P.RIB. 11997074075 397799337 567573319

MM-92 TORELLO 11999150015 439187529 655711182

MM-93 MANLLEU 11998104342 440697179 650594008

MM-94 PALAUET 11997077543 304132681 609312550

MM-95 CASTELLAR 11998113277 424215430 606619484

MM-96 ROBERTO BASAS 15758462 430623603 588205041

MM-97 MAGRANERS 11997077553 305175219 609239933

MM-98 SANT VICENﾇ DE CAST. 11998113281 405647366 613770204

MM-99 VERDUM NORTE 275686099 430875688 588596618

PR-1 PRAT-ZONA FRANCA 0000000PP014 424827475 576832009

PR-1.1 BELLVITGE 292115382 425896092 578079919

PR-1.10 JOSEP CARNER 12000294776 431295131 580821331

PR-1.2 NAZARETH (HOSPITALET 292045031 427000957 579221892

PR-1.3 MAGORIA 15781112 428068721 580337968

PR-1.4 JUSTO OLIVERAS 15767129 424944785 579416297

PR-1.5 CORNELLA-ELSA 25127708 422414845 579255809

PR-1.6 POLIGONO FAMADAS 25776105 424007304 578994462

PR-1.7 STRAVESERA DE LAS CO 15781121 427266618 581825298

PR-1.8 PARALELO-BLAY 286426550 430000779 580905850

PR-1.9 PASEO NACIONAL 15771333 432098538 581683651

PR-10 RUBI 0000000PP157 419729562 593025147

PR-100 LLINARS DEL VALLES 010103PP007 450235900 610200499

PR-1001 LES FRANQUESES 12000354938 440929992 609432442

PR-1002 CASTELLBISBAL-II 00734PP033A 415667378 593158958

PR-1004 VILLADOLORES II 12001381237 421309189 580998656

PR-1005 CAN NOGUERA 010113PP001 440571021 616223000

PR-1006 CAN OLLA 12001311011 447155178 596006128

PR-1007 Poligono 0000733PP014 419731367 595691539

PR-1008 PUIGVENTOS-CASTELLAR 00I75PP009A 423102610 608334111

PR-1009 Avd. de Maria Torras 0000072PP018 430159742 595300228

PR-101 MAﾇANET DE LA SELVA 2433089 479352129 626115411

PR-1010 Ctra. Sabadell 12003028135 423540945 607964606

PR-1011 villafranca 00732PP001A 422844898 592371888

PR-1014 FONTPINEDA 0000024PP033 414624912 585985390

PR-1016 OCCITANIA 12002032454 438278472 590295411

PR-1017 Antoni Bori 0000054PP045 435991446 588168707

PR-1018 unset 12002474577 435396944 600291364

PR-102 SAN CELONI 010104PP013 457697806 615259638

PR-103 TORDERA-I 010108PP004 477045569 616962904

PR-104 LLORET DE MAR 010108PP022 486009117 616716509

PR-105 GUARDIA URBANA 010108PP037 482947162 614943983

PR-106 Pla軋 Molina 010108PP036 481903450 613529148

PR-107 TORDERA-II 010108PP023 477456280 617302261

PR-108 Hostalric 010107PP005 470709159 621669386

PR-109 CELRA 010111PP038 490540379 653990805

PR-110 MALGRAT DE MAR 010108PP089 478185669 610788233

PR-111 BANYOLES 11999229002 481734570 662607023

PR-112 PINEDA I 010108PP059 474117917 607935474

PR-113 PINEDA II 010108PP090 473012564 607593041

PR-114 LA BISBAL 010111PP098 503253020 646124427

PR-115 SALT 010111PP055 482510340 646174906




PR-116 GAS GIRONA II 010111PP069 485746791 650698118

PR-117 FAB. GAS COSTA BRAVA 010112PP118 502644939 627251990

PR-118 GIRONA-S.GREGORI 010111PP062 480517514 648934599

PR-119 RIERA CABASPRE 010108PP065A 471372730 606896650

PR-12 TANGER 000053APP007 432625887 583978503

PR-120 SANTA SUSANNA 010108PP095 475780916 609425069

PR-1201 MORA D'EBRE 121200PP004 302454814 550773403

PR-1202 MORA LA NOVA 121200PP008 302629529 552451706

PR-121 PALAFOLLS NORTE 010108PP039 479528119 612990256

PR-122 PALAFOLLS SUR 010108PP084 479499907 612391357

PR-123 BESALU 010111PP204 474758767 672694471

PR-124 OLOT 010111PP195 459524894 671507311

PR-125 S.JOAN LES FONTS 010111PP214 460274710 673698926

PR-126 CORNELLA DE TERRI 010111PP115 484577370 659811339

PR-127 CANET DE MAR 010108PP083 465815467 605088949

PR-128 CASTELLFOLLIT 010111PP209 462697664 674573352

PR-129 BESALU II 010111PP204 475451002 672658254

PR-13 ESCUELA SINDICAL 11998080016 428508511 578218995

PR-130 CALDES DE MALAVELLA 010112PP097 484133015 632621950

PR-1300 C/Malta 00013PP014A 423982274 599630635

PR-131 CASSA DE LA SELVA 010112PP111 490030576 636583060

PR-132 LLAGOSTERA 010112PP112 491623272 631190373

PR-133 STA. CRISTINA D'ARO 010112PP113 499667327 629036143

PR-134 Castell D'Aro 010112PP119 502931648 629219342

PR-135 PLATJA D'ARO 010112PP120 504505820 629492127

PR-136 S. ANTONI DE CALONGE 010112PP123 507927044 632930642

PR-137 CALONGE 010112PP124 506855322 634193949

PR-138 PALAMOS 010112PP126 509984677 633820864

PR-139 PALAFRUGELL 010112PP096 513620125 639972087

PR-14 MONTCADA-I 15760528 431795966 594048326

PR-140 SANT POL DE MAR I 010108PP091 468821429 606118900

PR-141 SANT POL DE MAR II 010108PP093 467996459 605687070

PR-142 FONTEJAU 010111PP014 484518143 649198586

PR-143 SILS-PUEBLO 010110PP001 479141065 628807875

PR-144 SARRIA DE TER 11998124024 485405010 651836199

PR-145 CENTELLES 010115PP133 435564774 627985793

PR-146 HOSTALETS DE BALENYA 010115PP134 436473878 629971135

PR-147 TONA 010115PP136 436564960 633809103

PR-149 BOMBERS 010115PP041 439381898 643910302

PR-15 PRAT-I (REMOLA) 0000003PP007 423681729 575546144

PR-150 RODA DE TER 010115PP158 442520875 648622753

PR-1501 BONASTRE 151500PP019 369358947 564806702

PR-1502 RODA DE BARA INTERIO 151500PP030 370443236 560420373

PR-1503 RODA DE BARA PLATJA 151500PP029 372211381 560187470

PR-1504 LA POLBLA DE MONTOR 151500PP032 367254842 559849691

PR-1505 TORREDEMBARRA 151500PP018 367629368 558047856

PR-151 ST VICENﾇ DE TORELLO 010115PP179 439839802 656931857

PR-152 LES MASIES VOLTREGA 010115PP175 437689895 652060876

PR-153 Torell・010115PP178 439856165.0 655960849

PR-154 MANLLEU 010115PP163 440038093 650669366

PR-155 RIUDELLOTS I 010117PP004 483597448 638176895

PR-156 RUIDELLOTS II 010117PP004 483602466 638162266

PR-157 JUIA 010111PP072 493108640 654061950




PR-158 FLAﾇA 11998110459 496402409 655135194

PR-159 H. JOSEP TRUETA 010111PP066 485144211 649869804

PR-16 BOMBERS ZONA FRANCA 00001PP028 428491850 577426128

PR-160 STA. COLOMA FARNERS 010112PP143 473803291 633494112

PR-161 CAMPDEVANOL 010115PP130A 431521654 674808083

PR-162 RIPOLL 010115PP186 432640017 672725591

PR-163 TARADELL 010115PP144 441140571 636708073

PR-164 SANT QUIRZE BESORA 010115PP188 435028329 661276343

PR-165 MONTESQUIU 010115PP183 434500334 662161908

PR-166 ARGENTONA 010118PP001 449154269 602635392

PR-167 SILS-POLIGONO 010110PP001A 479456299 629032189

PR-168 ARGELAGUER 010111PP206 470215419 674010557

PR-169 S JAUME LIERCA 111225 467857432 673688215

PR-170 SERINYﾀ 010111PP070 478903296 668610961

PR-171 RIUDARENES 010112PP144 476141550 631159020

PR-172 CORﾇA 12001318087 501273037 649123731

PR-175 SERRA DE D'ARO 010111PP266 505918130 653383915

PR-177 ULLﾀ 010111PP276 509483021 655395377

PR-178 TORROELLA DE MONTGRI 010111PP275 510179611 654380701

PR-179 L'ESTARTIT 010111PP274 512004644 654700231

PR-18 RES.DISMINUIDOS FI 0000054PP037 436508493 592001843

PR-180 Bellcaire d' Empord・010111PP277 508038428.0 659025716

PR-181 L'ESCALA 010111PP265 510744526 662569510

PR-182 SANT JOAN ABADESSES 01015PP223A 440891492 676578702

PR-183 PALAFOLLS SUR II 010108PP094 479499146 612397088

PR-184 TENIS PALAMOS 010112PP081 510297520 635044000

PR-185 SANT LLATZER-VIC 12001356393 439470530 642285457

PR-186 STA. M. PALAUTORDERA 010104PP021 454289865 616168029

PR-187 BREDA I 12001373286 463443071 621157885

PR-188 BREDA II 12001296172 463443701 621160201

PR-189 PALAFRUGELL 12002426176 514892523 638280923

PR-19 TORTOSA (BADALONA) 0000054PP002 436391883 587598693

PR-190 LA BATLLORIA 010105PP007 462697911 618665519

PR-191 SANT CELONI-PLA 010104PP015A 456904715 614823894

PR-192 PR-192 010115PP225 440740838 675678620

PR-193 COLONIA NOGUERA-RIPO 12001290875 431449589 674071356

PR-194 CAMPDEVANOL-II 010115PP130A 431523651 674806008

PR-195 BLANES III 12000321855 481962273 614411302

PR-2 CERDANYOLA 0000000PP107 429733143 593288168

PR-2.1 FONTETES 15783392 428814997 593860329

PR-2.10 MERIANA 0 275781483 431968392 586856108

PR-2.11 HORTA 275781483 430894706 586958484

PR-2.12 POESIA-MONTBAU 15764953 428644984 587264007

PR-2.13 SANT GERVASI 15780511 427945769 584922312

PR-2.14 TRINIDAD NOVA 15758892 432432292 588989192

PR-2.15 BALTASAR RAGON 0000I79PP017 417018868 601189058

PR-2.16 CASTELLAR DEL VALLES 15760358 423941235 605818466

PR-2.17 CAN CARALLEU 15769312 426164817 584176605

PR-2.18 CAN PARELLADA 0000I79PP038 419505182 599220898

PR-2.19 CAN PUIGJANER 15774392 425065424 602381108

PR-2.2 CAN BUXEDA 26309608 426027051 598429288

PR-2.20 SANT QUIRZE DEL VAL 0000I77PP005 424561319 597730956

PR-2.23 SARRIA 15781115 426694482 583730772




PR-2.24 POLINYA 0000I76PP029 430667799 599815504

PR-2.25 PALAU DE PLEGAMANS 0000I76PP042 431416354 604505263

PR-2.26 VILADECAVALLS 0000I79PP019 415653389 601264039

PR-2.27 CASTELLAR DEL VALLES 281391097 424349647 606170054

PR-2.28 LLARS MUNDET 291661805 428931659 587748468

PR-2.29 CAN LLOBET 11998137034 426980212 597236769

PR-2.3 AGRICULTURA 287448611 418842764 601286982

PR-2.30 CAN MAIOL 11998084102 431437890 602440993

PR-2.31 SUD OESTE(U.HERMETIC 11997083099 424602256 597967311

PR-2.32 TORRE ROMEU 15773674 426969979 600144802

PR-2.33 VILADECAVALLS II 0000I79PP026 413566179 601841724

PR-2.34 POLG. STA. MARGARITA 27684128 418997100 600398668

PR-2.35 CALDES DE MONTBUI 0000I76PP079 431039216 608587107

PR-2.36 BARBERA-(C/.GIRONA) 8266610 427467368 596128890

PR-2.38 CAN VINYALS 0000I76PP064 430189965 598608823

PR-2.39 SENTMENAT-I 0000I76PP078 428485916 607334406

PR-2.4 TORRE L'AIGUA 15773499 426163075 600960860

PR-2.40 SENTMENAT-II 12000357785 428483544 607337495

PR-2.41 La GRIPIA 11999114462 418734632 602935836

PR-2.42 ZAMENHOF 0000I75PP001 425061165 600495193

PR-2.43 CRESPI-SABADELL 00I76PP006A 426790199 599382234

PR-2.5 ESFERICOS 310590039 421993457 600285710

PR-2.6 CAN FERRERIES 281907092 430315331 592911395

PR-2.7 CAN CUYAS 31614227 431220308 590907052

PR-2.8 CIUDAD MERIDIANA 275944675 431522011 590541143

PR-2.9 SANT ANDREU 15759133 432710789 587459994

PR-20 SANT JORDI 0000054PP043 439031681 590993212

PR-200 ROQUETES 020201PP008 394472294 564749605

PR-201 S. JOAN DE LA PLANA 020201PP001 392319478 564718714

PR-202 FCA. VILANOVA 020201PP013 394383925 565449311

PR-21 SANT JUST DESVERN 340855301 423352666 581860537

PR-22 MARTORELL-II 0000281PP010 409777214 592447240

PR-23 CASTELLBISBAL-I 0000734PP032 415201874 592408291

PR-2-37 ST Quirze V.II 11998086101 424257191 597968234

PR-24 MONCADA I REIXAC 2 000000PP076 432484356 592873950

PR-25 SUD-OEST 0000005PP001 421010578 579595622

PR-26 HOSPITAL DE SANT PAU 000053APP019 431036827 585007982

PR-27 LA LLAGOSTA 308057972 432866287 596162105

PR-28 S.ANDREU de la BARCA 0000026PP002 413978360 589842759

PR-29 SANT BOI LLOBREGAT 12000347353 420209112 576663560

PR-3 San Cugat del Vallès 0000732PP010 424403131 592579818

PR-30 MASNOU 11997050209 443090782 592817760

PR-300 SANT JOAN DE VILAT 030303PP007 400747912 621387431

PR-301 CAPELLADES 030304PP010 390280020 598300250

PR-302 MANRESA 030303PP001 401441067 619781828

PR-303 S.PERE RIUDEBITLLES 278410291 391713021 589877373

PR-304 VILANOVA DEL CAMI 030306PP003 386744694 603631039

PR-305 FABRICA DE IGUALADA 030306PP009 385906693 604549311

PR-306 CERVERA 030311PP004 355411940 615297877

PR-307 TARREGA 030312PP005 344215186 612551044

PR-308 MOLLERUSA 030314PP012 324026112 610201861

PR-309 PLANTA LLEIDA 030316PP010 304980903 610448234

PR-31 PREMIA DE MAR 8237316 445995613 593581865




PR-310 FONDARELLA 030314PP011 323844252 611095014

PR-311 NAVARCLES 030307PP114 408342744 623243489

PR-312 SALLENT 030307PP115 407965193 631682258

PR-313 BALSARENY 030307PP117 406927516 635061302

PR-314 NAVAS 030307PP118 406698893 639117966

PR-315 SANT FRUITOS 030307PP110 407145681 623226140

PR-3150 unset 12002422161 404827455 621898218

PR-316 PUENTE-TORRELAVIT 030302PP011 394166718 589257209

PR-317 VALLBONA D'ANOIA 11998104331 391939611 597118874

PR-318 BERGA 030307PP109 404711211 660880131

PR-319 GIRONELLA 030307PP124 407464630 653892880

PR-32 MATARO 393032669 452975860 598122992

PR-320 PUIG-REIG 030307PP120 406759032 648122370

PR-321 BELLPUIG 4071201106a 334087890 611133592

PR-322 TORROELLA DE BAIX 030307PP142 408026381 623539468

PR-323 LA POBLA DE CLARAMU 030308PP002A 389776908 601227796

PR-324 ILLA SUD 030307PP138 408507900 629298955

PR-325 CAN BASSACS 030307PP143 407693786 653302311

PR-326 ALGUAIRE 030318PP010 299295202 622994221

PR-327 D'ALMENAR 030319PP001 297522332 629953054

PR-328 D'ALFARRAS 030320PP004 298087903 634149361

PR-329 L'AMETLLA DE MEROLA 31612727 407339648 640672057

PR-33 TURO DEL MAR 30107559 440207803 591261089

PR-330 SANT VICENﾇ CASTELLE 030307PP136 405331086 614468782

PR-331 COLONIA VIDAL 030307PP139 407139524 644379224

PR-332 PONT DE VILOMARA 030307PP130 406039422 617157696

PR-333 CALAF 12000301144 376216793 620858649

PR-334 MANRESA-BULFALVENT 11999113655 404175930 619253284

PR-335 IVARS D'URGELL 030323PP006 332454083 616481828

PR-336 MEDIONA 030324PP020 384556827 592976845

PR-337 SANT GUIM FREIXENET 12000357790 368717169 612659694

PR-338 ROSSELLﾓ 030317PP002 300432748 618472105

PR-339 BELL-LLOC 030315PP005 315670753 611674097

PR-34 SAGUNTO 12000318375 436945836 588468470

PR-340 PIERA 030304PP030 396029343 597878586

PR-341 LINYOLA 030314PP072 325874090 620209842

PR-342 VALLFOGONA DE BALAGU 030314PP082 317985916 624794829

PR-343 BELLCAIRE D'URGELL 030314PP073 325821065 625087522

PR-344 PALAU D'ANGLESOLA 030314PP071 323300561 613098456

PR-345 BALAGUER 030314PP077 318765569 628966531

PR-346 CASTELLO-MOLERUSA 030314PP010 325304989 611245154

PR-347 ALPICAT 030325PP011 297187541 615613463

PR-348 TORREFARRERA 030325PP002 300921460 616884396

PR-349 ALMACELLES 030318PP036 287633221 622725185

PR-35 LA MINA 366450932 434996197 585529831

PR-351 GOLMES 030314PP090 327473424 611432898

PR-353 ODENA 12002414697 386841805 604110573

PR-356 ALCOLETGE 030316PP017 307962086 613682413

PR-357 ARTES 030307PP151 411865741 627369308

PR-359 MIRALCAMP 12003028120 323249476 608842063

PR-36 CORNELLA 0000002PP001 423496140 578031540

PR-360 TORREGROSSA 12003028122 319604132 605261804

PR-361 Camino Borges 12003056033 318970857 601997835




PR-362 unset 12001378308 321938564 599478066

PR-37 PARETS 0000714PP041 436296102 602802524

PR-38 BUVISA 11998095078 445288381 593458562

PR-39 MOLLET 25437627 434826686 598591193

PR-4 unset 0000731PP001 427209898 594152990

PR-40 VALLBONA 0000000PP074 432172922 590817862

PR-401 ESPIRALL 11998118725 391426222 579443978

PR-402 unset 12003058530 392932427 580626705

PR-41 GAVA 0000213PP009 417163048 573194429

PR-42 CAN TEIXIDOR 11997050209 441739949 592367995

PR-43 LA SOLAYA 15762794 441820705 592451090

PR-44 PIUS XII 0000714PP059 440230700 606192480

PR-45 RENFE 11997098179 441164402 606196977

PR-46 SANT MARTI 000053APP021 434019768 584019106

PR-47 CANOVELLES 0000714PP072 440599541 608227397

PR-48 VILLA MATILDE 12000297508 445633145 594839418

PR-49 CAN RIBO 0000054PP025 438382759 589881507

PR-5 ESPLUGUES 12001766831 423372939 580738196

PR-50 KENNEDY 12001356389 444019314 592842127

PR-501 unset 11998104135 388110787 575411362

PR-502 DOMENYS-2 11998094163 388387218 576699782

PR-51 BISBE IRURITA 15768790 437388053 589515702

PR-52 POLIGON CONGOST 0000714PP058 439916736 605776980

PR-53 MONTORNES 0000713PP003 438773722 599930097

PR-54 SANT ADRIA SUR 366423815 435765138 586413836

PR-55 VILASSAR DE DALT 350393015 446798127 596279607

PR-56 CAN RUTI 294303423 436625807 592545399

PR-57 ABRERA 0000282PP014 408186168 597263879

PR-58 MONTMELO 6573879 437770542 600488560

PR-59 CAN PUPINET 0000734PP019 416132359 590265330

PR-6 SANTA COLOMA GRAMANE 0000000PP072 433552516 588779461

PR-60 ALCALDE SERRA XIFRE 393032669 452624445 598686364

PR-601 L'ARBOﾇ 060601PP001 382826043 569096645

PR-602 GORNAL 290523627 382139349 568058306

PR-603 BELLVEY 290526628 381258131 566654861

PR-604 VENDRELL MPB 324502864 377769044 564654274

PR-605 VENDRELL MPA 324502864 377770239 564655736

PR-61 Argentona 393032669 451778971 598205152

PR-62 SANT VICENﾇ D HORTS 0000024PP016 416921508 584026467

PR-63 CABRERA DE MAR 340388630 450343894 596904003

PR-64 CASTELLDEFELS 0000213PP024 415280453 571199628

PR-66 VILASSAR DE MAR 12001402250 448415508 596071386

PR-67 SANT JOAN 0000054PP026 436028701 589364822

PR-68 RIPOLLET 0000072PP001 430287679 593826720

PR-7 MOLINS DE REI 0000023PP001 418166234 584401742

PR-70 SANT FELIU II 0000008PP014 419603397 582757144

PR-700 BARRI DEL PILAR 11998112949 349972572 553317884

PR-701 VILASECA 070702PP006 344767060 552644031

PR-702 SALOU-EUROPA 11998115821 344341569 549319017

PR-703 PORT AVENTURA 070702PP015 344918431 550628748

PR-705 SANT JOSEP OBRER 070704PP001 342666335 557125044

PR-706 La SELVA del CAMP 11998097135 344517346 564080460

PR-707 FABRICA REUS 070704PP003 343033101 557535020




PR-708 CONSTANTI 070704PP014 346216299 558293795

PR-709 FORTUNY-NAVARRA 070704PP072 341758842 556460838

PR-71 PAPIOL 000024APP002 417434878 587994949

PR-710 BERNAT CALVO 070704PP054 341109186 556777854

PR-711 Verge del Pilar 11999097275 340466846 557507610

PR-712 PELAI 11998110524 339457014 558437394

PR-713 ROVIRA VIRGILI 11999110763 342224051 556984611

PR-714 SUNYER 11999145290 340745605 558338659

PR-715 Dels Forners 070704PP062 341454389 556216545

PR-716 LA DRESERA-LA SELVA 11998097126 345028459 564466261

PR-717 VIAL BELLICENS 070702PP001 346322915 553264831

PR-718 POL.IND.VILASECA 11998112831 345146191 553082022

PR-719 POLIESPORTIU,VILA-SE 070702PP008A 344820622 552002903

PR-72 MARTORELLES 0000712PP007 435689513 597920587

PR-720 URB. BLANCAFOR 11999184239 340237509 555805964

PR-721 INQUITASA 070701PP001 349887884 552939883

PR-722 FONT DE CARBONELL 070704PP085 341209376 555128697

PR-723 EROSKI-II 070701PP006 352141766 553373198

PR-724 RIUDOMS 070704PP093 337508354 556045301

PR-73 CAN REGENT 0000FLIPP018 440107434 591825906

PR-74 PARQUE LOGISTICO 11999125253 427052786 576794888

PR-75 PALLEJA 0000024PP023 416467303 585743976

PR-76 CLOT DE LA MEL 11998103587 432813961 584915721

PR-77 CAN ESTRUC 11998120027 425139422 576259988

PR-78 ICARIA 000053APP036 432530071 582522968

PR-79 PLA D'EN COLL 0000072PP002 432115690 594695796

PR-8 SANT FELIU-I 0000008PP003 420098240 582534826

PR-80 MAS GENER 0000734PP012 419246052 591496296

PR-801 DELEGACION TORTOSA,T 11999149200 290833453 520800266

PR-802 AV. JAPO-TORTOSA 080800PP057 293266610 515524090

PR-806 SANT CARLES DE LA RA 080800PP055 296848288 499728443

PR-807 AMPOSTA 12000354813 296377066 509356019

PR-81 CAMI DEL MIG 13838881 447311068 595008455

PR-82 CAMPO FUTBOL 15771206 431941967 598891080

PR-83 LA GARRIGA 0000714PP023 440250666 614544563

PR-84 BUFALA 0000054PP032 436678831 590070023

PR-85 LLIﾇA DE VALL 0000714PP042 436426856 603646763

PR-86 SANT ARMENGOL 0000282PP010 408111975 596614644

PR-87 DOﾑA AMELIA 12002414688 446636911 594607306

PR-88 ZONA FRANCA 0000003PP017 425856707 576227447

PR-89 ERMITA S.VICENﾇ 0000I75PP011 425221468 602565844

PR-9 VILADECANS 11000111 418377134 574024621

PR-90 CAMI RAL 30325324 415893645 571528315

PR-901 Pｺ SANTA ISABEL 11998112897 352386906 558160493

PR-902 VIVIENDAS CONSTANTI 090901PP003 350771817 557785699

PR-903 VALLS 090902PP001 354081485 574006756

PR-904 ALCOVER 211999149386 348277563 569914983

PR-905 MONTBLANC 090905PP001 347810682 582544185

PR-906 CAMINO ALIO 090902PP023 357609987 579172648

PR-907 L' Espluga de Franco 090905PP013 344570754 584439650

PR-91 BARNA SUD 27930334 417197072 572533020

PR-92 LES SALINES 0000211PP024 420503852 576498165

PR-94 STA.PERPETUA(CARRETE 11998094095 432105626 598805878




PR-95 C/ Riera del Manxa 12002055917 413974324 583581917

PR-96 LA PALMA DE CERVELLO 0000024PP021 414239263 584974277

PR-97 ZONA FRANCA 00001PP029 428023752 576156398

PR-99 ESPINALE 0000FLIPP030 449447653 595811639

Reg. Abon. 01 BADALONA unset 12002419244 435241069 589583152

Reg. Abon. 01 CAMBRILS CAMBRILS 12001290904 339259058 548532337

Reg. Abon. 01 CASTELLAR V Pere Marra,SN 281448618 423753004 606992160

Reg. Abon. 01 CELRA unset 12001301780 491430161 653887221

Reg. Abon. 01 CERDANYOLA MENORCA 7 303714225 427660767 594046292

Reg. Abon. 01 EL PRAT LLO unset 11998120093 424329522 574995999

Reg. Abon. 01 GIRONA C/ SALT s/n 11998101559 483901867 646360226

Reg. Abon. 01 HOSPITALET Depositos De Fuel 291985419 425180518 577781062

Reg. Abon. 01 LA ROCA V CENTRE PENITENCIARI 11998096051 441438708 603319456

Reg. Abon. 01 MANRESA unset 11998115663 404324749 619391500

Reg. Abon. 01 MATARO P. DEL CALLAO, 1 393132335 454545798 598917728

Reg. Abon. 01 POLINYA C/ MONTBLANC S/N 11999104392 429729463 601399642

Reg. Abon. 01 S.QUIRZE VA AV.EGARA 13741296 422740575 599219871

Reg. Abon. 01 S.VICENﾇ HO C/. CARME, 10 12001371840 417118541 583194964

Reg. Abon. 01 S.VICENﾇ TO IND. VITRI 11999107770 439094730 656705577

Reg. Abon. 01 SALOU Camping Sandul・012000294462 341954255.0 549045365

Reg. Abon. 01 STA.SUSANNA AV. MAR 11998109003 477192004 609632020

Reg. Abon. 01 TARRAGONA unset 11998112951 349088426 553433153

Reg. Abon. 01 TERRASSA COLEGIO 26482074 420652336 604821853

Reg. Abon. 01 VALLS C/ Artesans s/n 11998097176 355267808 574901244

Reg. Abon. 01 VIC CTRA. RODA 11998085259 439485008 643751962

Reg. Abon. 01 VILASSARMAR SR. MAS 15756310 447821318 594773030


Reg. Abon. 02 POLINYA C/ MONTBLANC S/N 11999104392 429692836 601381675

Reg. Abon. 02 S.QUIRZE VA ABONADO 12002382313 423399589 598966506


Reg. Abon. 02 VALLS C/ Licoristes s/n 11998097178 355048390 574200859

Reg. Abon. 02 VILASSARMAR SR. PIXOT 15756307 447762752 594827877


Reg. Abon. 03 POLINYA C/ ANETO S/N 11999104392 429756924 601343983



Reg. Abon. 04 POLINYA C/ SENSE NOM 11 N.24 11999104392 429703099 601322947


Reg. Abon. 05 TARRAGONA abonado 11998112952 349313048 553483469




Reg. Abon. 15 CERDANYOLA Renaixenca,136 303729442 426722723 594689601

Reg. Abon. 16 CERDANYOLA Josep Luis Sert,SN 303841861 424927487 594919437

Reg. Acom. 01 TERRASSA0 unset V12003018051 217348298 388823554

unset CLOT DE BARRABAS 31037 206056163 380659445

VALL D'ALBA II VALL D'ALBA II GN-REGULADOR 241836926 451721464



Annex 7.3. Aigües de Barcelona


A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 206

ANNEX 8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC

Annex 8.1. Descripció general dels aspectes bàsics del territori per situar el risc.

Annex 8.1.1. Descripció de les conques. Orografia i hidrologia. Geologia i geomorfologia

INTRODUCCIÓ

Catalunya es troba situada al nord-est de la Península Ibèrica, entre la mar

Mediterrània, els Pirineus, l’Aragó i la Comunitat Valenciana. La seva orografia ve

estructurada per dues grans unitats: la serralada pirinenca, on s’assoleixen altituds

superiors als 3000 m, i les serralades litoral i prelitoral, on destaquen els 1712 m del

Montseny.

El territori muntanyós i les diferencies altitudinals remarcables confeccionen una xarxa

hidrogràfica que està condicionada entre d’altres per dos factors: el sòl i la coberta

vegetal. A la multitud de combinacions naturals possibles, roca nua, sòls agrícoles

amb conreus herbacis, arbustius i arboris, de secà o regadiu, prats alpins al Pirineu,

boscos de diverses espècies de coníferes, de plannifolis i de caducifolis, garrigues,

brolles seques, aiguamolls litorals, etc., s’hi afegeix l’originada per la presència i

activitats humanes: alteracions de la coberta vegetal, assentaments humans grans

vials etc.

L’ocupació del territori, amb la seva consegüent impermeabilització, a la que s’ha

d’afegir l’afecció al drenatge natural de les aigües pluvials per l’efecte barrera, ha anat

augmentant sobretot en les darreres dècades amb actuacions urbanístiques, noves

vies de comunicació, etc. que han suposat severs impactes sobre el traçat de les lleres

i sobre els terrenys que les envolten. Aquesta severa transformació ha tingut una forta

incidència sobre el natural discórrer de l’aigua, des de diversos l punts de vista:

transformació pluja-escorrentiu, propagació de riuades, i augment del risc i pellirositat

respecte als danys que aquestes poden causar, al haver estat ocupades zones

potencialment inundables.

CONQUES HIDROGRÀFIQUES

El potencial hidrològic de Catalunya està integrat per la xarxa hidrològica superficial i

pel conjunt d’àrees hidromorfològiques subterrànies. Tenint en compte la finalitat

d’aquest estudi, realitzar l’anàlisi del risc ocasionat per avingudes, en aquest apartat

es presentarà somerament la xarxa hidrològica superficial, que té una extensió de uns

70.500 km lineals i ocupa una superfície territorial de més de 32.000 km2, amb

l’objectiu de tenir una visió general de la mateixa.

La xarxa hidrològica superficial es divideix a nivell administratiu i legal en dos grans

conques de similar extensió que abasten tot el territori català (veure Mapa 2.7):

- Les Conques Internes de Catalunya, d’extensió superior als 16.300 km2 i uns

36.900 km lineals, que inclou tots aquells cursos que desguassen al

Mediterrani al nord de l’Ebre, constituents de l’antiga Confederació del Pirineu

Oriental; destaquen com a cursos principals de sud a Nord: el Francolí, el

Gaià, el Foix, el Llobregat, el Besòs, la Tordera, el Ter, el Fluvià i la Muga.

- D’altra banda les Conques Intercomunitàries de Catalunya, amb superfície

superior als 15.700 km2 i uns 33.600 km lineals, conformades per la resta de

cursos fluvials no inclosos en l’anterior classificació, on hi destaquen tres

grans conques: la de l’Ebre, la de la Garona i la de la Sénia.

LES CONQUES INTERCOMUNITÀRIES



LA CONCA DE LA GARONA

Neix a la Vall d’Aran i desguassa a l’Atlàntic per Bordeus travessant el sud-oest de

França. La Garona, prop del seu naixement, està conformada per dos braços: el més

llarg i el més cabalós, anomenat Garona de Ruda, neix als llacs de Saboredo,

concretament a l’estany Gelat i baixa per la vall de Ruda fins a prop de Tredòs. En

aquesta zona rep les aportacions d’alguns torrents que baixen del Pla de Beret i va

descendent per una comarca que davalla esglaonadament primer cap a l’oest i després

cap al nord rebent com a afluents més importants, l’Aiguamòg, el Malo, l’Unyola, el

Valarties, el Nere, el Saliente, el Varradòs, el Joèu i el Toran.

Mereix especial rellevància fer esment del riu Joèu que s’uneix a la Garona per

l’esquerra al poblet d’es Bordes i suposa una de les aportacions més generoses i

singulars, doncs en virtut d’allò que s’anomena una captura càrstica rep les aigües de

capçalera del riu Èsera (afluent del Cinca/Segre/Ebre i per tant de la conca

mediterrània). S’infiltren a 2000 m d’altitud i apareixen als Uells deth Joèu a 1400 m

de manera espectacular.

LA CONCA DE L’EBRE

L’EBRE

L’Ebre, veu indoeuropea que significa riu, és el riu més cabalós de la Península Ibèrica,

a la qual dóna nom. Entra a Catalunya per Mequinensa i després de recórrer 140

quilòmetres desguassa al Mediterrani, havent rebut abans en aquest itinerari les

aportacions del Segre i dels seus afluents Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorçana i

Cinca (la pràctica totalitat del qual es troba dins l’Aragó). Més avall rep per l’esquerra

el Siurana/Montsant i per la dreta el Matarranya i l’Algars.

La Depressió de l’Ebre és un ampli territori emmarcat pels Pirineus, el Sistema Ibèric i

la Serralada Catalana. Fa centenars de milions d’anys que aquesta depressió era un

massís muntanyós que es va anar esfondrant fins a quedar inundat per l’aigua de mar.

Els rius hi van deixar grans dipòsits deltaïcs fortament cimentats entre ells, dels quals

els exemplars més significatius són els contraforts dels ports de Beseit i de la Serra de

Montsant. Posteriorment, la Serralada Catalana es trencà i el gran llac es buidà,

formant l’actual Conca de l’Ebre.

El delta de l’Ebre, amb uns 320 quilòmetres quadrats de superfície, és un dels més

importants del Mediterrani, doncs només el superen en dimensions i importància el del

Nil (per raons òbvies) i el de la Roine a França. El 90% dels terrenys es dedica al

conreu mentre que la resta són llacunes, maresmes i espais naturals lliures que

constitueixen la principal reserva ecològica de Catalunya i una de les més importants

de la Mediterrània. Per salvaguardar-la es creà, l’any 1983, el Parc Natural del Delta

de l’Ebre de 7.736 hectàrees.

L’Ebre, que és un dels pocs cursos navegables de la Península Ibèrica i l’únic de

Catalunya, travessa la part més àrida de la Comunitat. Aquest fet provocà en

l’antiguitat una important activitat constructora de basses comunals per

emmagatzemar-hi les pluges que posteriorment han servit de nodriment d’una

important xarxa de regadius.

EL SEGRE

El Segre, amb els seus 261 quilòmetres de longitud és el riu més llarg de Catalunya,

però curiosament neix i mor fora del Principat. Apareix a la Cerdanya francesa amb el

Puigmal a l’esquerra que l’obliga a dirigir les seves primeres passes cap al nord fins

que troba un terreny més pla, inclinat cap a ponent, i ho aprofita per a canviar de

rumb i atansar-se a Puigcerdà.

El Segre deixa definitivament la Cerdanya pel llarg estret de Baridà, que s’obre en la

gran falla que ve des del Rosselló i, seguint-la, envaeix la Ribera de la Seu, punt a

partir del qual el riu ha tallat les successives serralades que ha trobat pel camí i ha

obert el coll de Tresponts, en creuar la serra d’Ares i el Montsec de Tost. Després



d’haver rebut les aportacions de la Valira andorrana, torna a encaixar-se durant una

dotzena de quilòmetres fins a omplir l’embassament d’Oliana amb el seu cabal i també

amb els dels seus afluents Cabó, Tost i Lavansa.

A partir d’aquí, el Segre s’endinsa a la comarca de la Noguera rebent els cabals de les

riberes Salada i Madrona i dels rius Llobregós i Sió, tots pel marge esquerre, i del Rialb

pel marge dret on hi ha l’embassament del mateix nom. Més avall se li uneixen la

Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana pel marge dret. Els regadius que propicien

les abundants aportacions d’aquests afluents a les comarques de la Noguera i del

Segrià són sens dubte els més importants de Catalunya.

Després de passar per Lleida i d’ajuntar-se amb el Cinca, el Segre lliura les seves

aigües a l’Ebre a la Granja de l’Escarp.

Embassaments del Segre

Fins fa pocs anys aquest riu només comptava amb un embassament, el d’Oliana. Les

característiques més importants s’adjunten tot seguit:

Oliana

Riu SEGRE

Terme municipal OLIANA

DADES EMBASSAMENT

Superfície de la conca 2675,00 km2

Capacitat total 101,10 hm3

Capacitat útil 78,38 hm3

Aportació mitjana anual 1013,00 hm3

Superfície inundada 443,00 ha

Cota màxima embassament normal 518,30 m

DADES DE LA PRESA

Alçada sobre llera 74,00 m

Alçada sobre fonaments 102,00 m

Longitud de coronació 268,00 m

Tipologia Gravetat.

Cota de coronació 519,00 m

Sobreeixidor 2 vans. Comportes de 17 x 9 m (2.000 m3/s)

Desguàs de fons 2 de 3 conductes d’1 x 1,6 m (125,00 m3/s)



Volum de materials 347.490,00 m3

USOS

Superfície regable millorada 75.003 ha

Població abastada 81.572 hab.

Energia (potència instal·lada) 52.500 kW

Any de finalització de les obres 1959

La gran avinguda de 1982, va palesar la insuficiència de regulació existent en aquesta

conca. Les severes afeccions aigua avall d’Oliana van suposar la pràctica desaparició

dels marges del riu Segre en Ponts, que van tenir que ser “reconstruïts” per la llavors

recentment creada Direcció General d’Obres Hidràuliques de la Generalitat, que també

es va ocupar de reparar marges a la resta de la conca del Segre: Peramola, Balaguer,

Lleida, Aitona, Serós i La Granja de l’Escarp. A la gran magnitud i virulència de

l’avinguda es va sumar l’escassa capacitat de regulació de l’embassament d’Oliana, un

dels més afectats per la sedimentació de tot Catalunya, fet que redueix en gran

mesura la seva capacitat de laminació.

Actualment ja estan finalitzades les obres del gran embassament d’aquesta conca,

situat aigua avall de l’anterior, l’embassament de Rialb. Les característiques principals

són:



Rialb

Riu SEGRE

Terme municipal BARONÍA DE RIALB

DADES EMBASSAMENT

Superfície de la conca 3.320,00 km2

Capacitat total 402,00 hm3

Capacitat útil 401,00 hm3

Aportació mitjana anual 1.108,00 hm3

Superfície inundada 1.505,00 ha

Cota màxim embassament normal 430,00 m

DADES DE LA PRESA

Alçada sobre llera 76,00 m

Alçada sobre fonaments 101,00 m

Longitud de coronació 595,00 m

Tipologia Gravetat. Formigó compactat (RCC)

Cota de coronació 436,00 m

Sobreeixidor 1 amb 3 vans de 12 x 7,2 m amb comportes i 1 de 2

vans de 16,5 m (3.081,00 m3/s)

Desguàs de fons 3 conductes de 1,8 x 1,4 m (205,00 m3/s)

Volum de materials 1.250.000,00 m3

USOS

Superfície regable millorada 71.540 ha

Superfície regable ampliada 50,000 ha

Població abastada 200.000 hab.

Energia 100,00 gWh/año (estimada)



Embassaments de la Noguera Pallaresa

La Noguera Pallaresa neix a la Vall d’Aran a la font d’Era Noguereta (2000 m) prop del

Pla de Beret. A partir d’aquí, la robusta orografia pirinenca el fa descriure una gran

corba, primer cap al nord i després cap a l’est i sud tot vorejant el Parc Nacional

d’Aigüestortes per la banda est. Rep, entre d’altres, el riu Tavescan i el de Santa

Magdalena i després de travessar l’impressionant congost de Collegats i de rebre el

Flamicell, va a parar a l’embassament de Talarn situat entre la Pobla de Segur i

Tremp.

Al mateix centre de la conca es troba Tremp, capital del Pallars Jussà i el nucli més

important de tota aquesta regió, ja d’ençà de l’edat mitjana. Immediatament després

d’aquesta vila s’inicia la cua del pantà de Terradets que el riu deixa enrera, així com

també el congost del mateix nom, per travessar la serra del Montsec fins al pantà de

Camarasa que, de tan llarg que és, arriba des del propi congost de Terradets fins la

confluència de la Pallaresa amb el Segre.

Tots els embassaments d’aquesta conca són de titularitat privada i estan destinats a la

producció d’energia elèctrica des de fa gairebé un segle quan, en 1911, Domingo Sert

aconseguia la concessió d’un cabal de 20 m3/s destinat a la producció d’energia

elèctrica en el tram comprès entre la Pobla de Segur i Camarasa. La immediata

associació de l’enginyer Pearson amb el concessionari va suposar la creació de

l’empresa “Barcelona Traction”, amb seu a Montreal, que va ser coneguda

popularment com la “Canadiense”. Aquesta empresa tenia com a objectiu l’explotació

de l’energia potencial dels salts d’aigua de Catalunya, iniciant així la producció de força

motriu a gran escala.

LA NOGUERA RIBAGORÇANA

La Noguera Ribagorçana, que fou l’eix central de l’antic Comtat de Ribagorça, ara és

durant una bona part del seu recorregut el límit territorial entre Catalunya i l’Aragó.

Rep una sèrie d’afluents de muntanya tant bells com el Llauset, la Valira de Castanesa

i la Noguera de Tor (amb el riu Sant Martí, procedent de la vall de Boí). Més avall es

troba l’embassament d’Escales que té el tancament en el congost de Sopeira; a partir

d’aquesta població, la vall comença a obrir-se.

Més avall assistim a un dels trams més espectaculars i salvatges de la Noguera

Ribagorçana quan lluita amb el Montsec a través del congost de Mont-rebei obrint-se

pas entre la poderosa orografia que deixa a la dreta el Montsec d’Estall i a l’esquerra

el Montsec d’Ares.

La Ribagorçana ha estat progressivament domesticada per la mà de l’home, amb la

construcció dels embassaments d’Escales, Canelles i Santa Anna. Els dos primeres

tenen importants aprofitaments hidroelèctrics i l’últim, a més de ser utilitzat per a la

producció d’energia elèctrica, serveix de capçalera a obres històricament tant

importants com els regs de Pinyana i el canal d’Aragó i Catalunya.

LES CONQUES INTERNES

LA MUGA

El primer curs fluvial important de Catalunya pertanyent a les Conques Internes, de

nord a sud, és la Muga, que neix al Puig de Bassegoda i amb un recorregut de 64,7

quilòmetres (tots ells per la mateixa comarca) va a parar a l’àmplia maresma que

conformen els Aiguamolls de l’Empordà, convertits avui en parc natural. Els seus

afluents principals són l’Arnera (nodridor en capçalera juntament amb el riu principal

de l’embassament de Boadella), el Llobregat de la Muga i el Manol.



La Muga té molta importància des del punt de vista dels assentaments històrics: la

proliferació de dòlmens entre aquest riu i la serra de l’Albera constitueix una de les

zones megalítiques més interessants de tota Europa. Durant l’antiguitat grecs i

romans hi fundaren colònies importants prop de la desembocadura, més concretament

els grecs fundaren la ciutat de Rhode on avui hi ha Roses.

Regulat el riu en capçalera per l’embassament de Boadella, s’ha aprofitat al llarg de la

història per l’agricultura, sobretot a partir de Pont de Molins, municipi amb dos nuclis,

el del pont i el dels molins, estretament relacionats amb el riu.

La Muga divideix en dos l’Alt Empordà i rep les aportacions del Llobregat de la Muga

per l’esquerra i del Manol per la dreta.

Com a curiositat històrica i arqueològica es troba a la conca d’aquest riu el monestir de

Sant Pere de Rodes, sens dubte una de les joies del romànic europeu.

Embassament de Boadella

La finalitat d’aquest embassament es doble: abastament a Figueres i regadiu d’una

extensa zona de la conca. Les seves característiques més importants, són:

Boadella Altura presa

(m)

Longitud coronació (m)

Sup conca (km2) Sup. embas. (ha) capacitat (hm3) tipologia

63 250 182 364 62 Gravetat

EL FLUVIÀ

El Fluvià neix d’un seguit de torrenteres que baixen des de les serres de la Salut i el

Grau fins a la Plana d’en Bas i segueix el seu curs al llarg dels seus 97,2 quilòmetres

de recorregut entre dos dels més singulars parcs naturals de Catalunya: el de la zona

volcànica de la Garrotxa i el dels Aiguamolls de l’Empordà, unint els vells comtats de

Besalú i de l’Empordà, fet aquest que li atorga una considerable importància històrica.

El camí que segueix el Fluvià ofereix considerables referències artístiques,

principalment romàniques: Sant Martí de Fluvià, Palera o Besalú, municipi on es pot

trobar un espectacular pont sobre el riu, que va iniciar-se en l’època romànica i ha

estat restaurat diverses vegades, la darrera en aquest mateix segle. La torre del

centre del pont i la porta d’accés a la vila de Besalú són del segle XIV.

No es pot acabar aquesta breu descripció, sense esmentar la singularitat del poble de

Castellfollit de la Roca, assentat en un precipici sobre el riu format per dues colades de

lava basàltica produïdes fa aproximadament 300.000 anys.

Es afluents que el Fluvià rep a les zones de capçalera aniran configurant en els trams

mitjà i final el riu principal fins la desembocadura a Sant Pere Pescador. Aquests

tributaris principals procedents de les muntanyes són: el Bianya, el Riudaura, el

Llierca, l’Oix / Beget i el Ser.

Hi ha dues particularitats que diferencien aquest curs fluvial amb respecte a d’altres

de les Conques Internes: curiosament no disposa de cap embassament i, per tant, no

està regulat i d’altra banda els cursos mitjà i final, des de poc més avall de Besalú fins

Sant Pere Pescador, estan dominats per tot un seguit de meandres que ens donen una

idea del poc pendent del riu en els esmentats trams.

EL TER

El riu Ter, amb 208,3 quilòmetres de longitud, és un dels més llargs de Catalunya i

també un dels més singulars. Neix a Ulldeter, prop del límit amb França, en el

municipi de Setcases. Després arriba a Camprodon on rep les aigües del Ritort i més



tard a Sant Joan de les Abadesses i a Ripoll on se li uneix el Freser que prèviament ha

rebut les aportacions del Merdàs a la població de Campdevànol.

Ja des de Ripoll el riu té una nítida vocació industrial, constatada per l’existència de les

famoses fargues del Ripollès (testimonials relíquies històriques) i la gran quantitat de

fàbriques de paper i tèxtil (en regressió des de fa temps), vocació que conserva al seu

pas per Sant Quirze de Besora, Torelló i Manlleu, on el traçat del riu dibuixa una sèrie

de meandres abans de nodrir l’embassament de Sau i immediatament després els de

Susqueda i el Pasteral. El riu s’obre camí a través de la Serralada Transversal i entra a

les Guilleries just per la zona on es troba el conjunt d’embassaments anomenats la

“ruta pantanera” del Ter. Pel Pasteral surt a la zona plana i de suaus pendents del

Gironès.

A peu de presa de Sau comença l’embassament de Susqueda, sens dubte un dels més

espectaculars de tot Catalunya, construït per la iniciativa privada per a la generació

d’energia elèctrica en un entorn privilegiat de natura salvatge com són les Guilleries.

Com a teló de fons i al nord, hi ha el Collsacabra amb el santuari del Far amb una

imatge gòtica de la Mare de Déu alletant el Nen.

Va incrementant el seu cabal per les aportacions que successivament li fan el Ges, el

Gurri, el Meder, la Riera Major, la Riera d’Osor i el Llémena.

El Ter s’acosta a Girona, la ciutat dels quatre rius (el Ter, l’Onyar, el Galligans i el

Güell), endinsant-se a continuació en el congost de Sant Julià de Ramis, on rep el

Terri. El riu recorre mansament la plana al·luvial fins a arribar a Torroella de Montgrí i

després d’haver rebut el Daró pel seu marge dret, desemboca en una àmplia platja, al

sud de l’Estartit i davant les illes Medes, formant amb la Muga i el Fluvià una mena de

trident fluvial entre aquestes illes i el Golf de Roses.

Al finalitzar la dècada dels anys 50 del passat segle, es va decidir que l’abastament de

Barcelona, mancat de garanties en aquell moment, s’hauria d’assegurar mitjançant

una transferència de recursos del riu Ter. Aquest fet va propiciar la construcció dels

embassaments de Sau i el Pasteral (de titularitat pública) i del de Susqueda (de

titularitat privada) amb destinació de l’aigua a usos hidroelèctrics.

L’abastament a Barcelona es fa mitjançant una gran canonada que surt des del

Pasteral i arriba a Cardedeu on hi ha la planta de tractament; d’aquest lloc arriba fins

la planta d’emmagatzematge i distribució de la Trinitat. Després la companyia Aigües

de Barcelona se’n fa càrrec de la xarxa de distribució.

Les característiques principals d’aquests embassaments es resumeixen a continuació:

embassament altura (m) longitud

coronació (m)

superfície conca (km2)

superfície embas. (ha)

capacitat (hm3)

tipologia

Sau 84 260 1.564 570 169 Gravetat

Susqueda 135 360 1.850 466 233 Volta

Pasteral 33 198 1.904 35 2 PG

LA TORDERA

Per la seva longitud (61,5 quilòmetres) i la seva bellesa, la Tordera és un riu que

destaca dins el repertori fluvial de Catalunya. Neix en ple cor del Parc Natural del

Montseny i els seus torrents precursors baixen dels màxims cims del massís: Turó de

l’Home, les Agudes i Matagalls.

Des del Coll de Sant Marçal fins a Sant Celoni, aquest riu presenta totes les

característiques comuns als rius de muntanya encara que la part veritablement

salvatge de la Tordera arriba fins a Sant Esteve de Palautordera que és on comença a

obrir-se la vall. Després, una vegada arriba als contraforts del Montnegre, l’orografia

l’obliga a girar a l’esquerra orientant-se cap al nord-est i seguint paral·lel a la



carretera C-35 i a l’autopista A-7. En arribar a Hostalric gira a la dreta i s’orienta cap

al sud-est per anar plàcidament camí de la desembocadura entre Malgrat i Blanes.

És a partir de Sant Celoni, quan la Tordera ha adoptat una circulació còmoda i

tranquil·la, quan rep els afluents principals: rieres de Vallgorguina, Gualba, Breda,

Arbúcies i Santa Coloma.

Aquest tram de riu definí la primera via de comunicació entre les terres meridionals de

Catalunya i la resta d’Europa, essent l’enclavament per on corria la via romana que

connectava la Gàl·lica amb Hispània i, en l’edat mitjana, el camí reial, el vestigi més

interessant del qual és en aquesta zona el pont Trencat, prop de Sant Celoni que ha

estat recentment restaurat.

Seu d’un important assentament industrial, el riu segueix el seu curs tranquil després

de Sant Celoni entre la carretera i l’autopista i passa pels termes de Sant Feliu de

Buixalleu, Hostalric i Fogars de Tordera entre d’altres. Tot aquest tram des de Sant

Celoni fins a Hostalric ha estat progressivament urbanitzat sobre tot amb polígons

industrials on tradicionalment s’hi ha establert indústries químiques molt

contaminants. El tram final fa de divisòria entre l’Alt Maresme i el començament de la

Costa Brava i s’hi forma un delta en el qual el regadiu de l’extensa zona agrícola de

Tordera, Palafolls i Malgrat, conviu amb el desenvolupament d’instal·lacions destinades

a allotjar turistes, essent les ocupacions de zones inundables més importants les

produïdes pels càmpings situats al delta, al T. M. de Malgrat. Aquest delta també ha

allotjat la primera planta dessaladora construïda a Catalunya.

La conca de la Tordera no disposa de més embassament d’importància que el de

Santa Fe del Montseny, situat en ple Parc Natural, a la capçalera de la Riera de

Gualba. És de titularitat privada i està destinat a l’aprofitament hidroelèctric, en tres

centrals successives. La seva tipologia és de gravetat i té una capacitat d’1 hm3, amb

23 m d’alçada i 160 m de longitud de coronació.

EL BESÒS

El Besòs és un riu un xic excepcional a causa de diversos factors, tant històrics com

geogràfics i a causa del fet definitiu d’ésser un dels dos rius de la ciutat de Barcelona.

Hi ha dos rius o braços principals que formen el Besòs: són el Congost i el Mogent.

El Congost neix a la comarca d’Osona prop de Tona i de Vic i els seus torrents baixen

cap a la plana buscant el curs principal. Poc després de Centelles s’obre pas per un

estret congost –que li dóna el nom- deixant a l’oest els Cingles de Bertí i a l’est el

vessant de ponent del Montseny. No serà fins a prop de la Garriga quan el riu surti a

la zona plana i s’enfili en direcció a Granollers, Montornès i Montmeló.

En aquest tram rep els cabals dels torrents i rieres de muntanya el més important dels

quals és la riera de l’Avencó que s’uneix al Congost a la població d’Aiguafreda.

Després d’abandonar la Garriga i vorejar l’Ametlla del Vallès, aigua avall de Granollers,

a Montmeló, s’uneix amb el Mogent, i ja com a Besòs accepta els cabals, no sempre

regulars, del Tenes, de la riera de Caldes, del Ripoll i de la riera de Sant Cugat.

El Mogent rep les aportacions del vessant sud-oest del Montseny i són les rieres de

Vilamajor i de Cànoves les que tenen una major significació. Drena les poblacions de

Cànoves, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Pere de Vilamajor, Vilalba Sasserra, Llinars i

Cardedeu. Al final s’uneix amb el Congost entre Montornès i Montmeló.

Antigament les aigües del Besòs s’havien aprofitat per a l’abastament de les

poblacions situades als seus marges mitjançant la utilització d’aigües subterrànies,

històricament de gran qualitat.

La orografia de la seva conca, els pendents dels seus afluents i el règim de vents

inherent a una conca mediterrània, units a la gran ocupació urbanística del darrer mig

segle, palesen la paradoxa de que aquest riu, quasi bé sempre sec, sigui capaç de

transportar cabals de l’ordre de 2.500 m3/seg en temps d’aiguats.



El Besòs desemboca a la Mediterrània per Sant Adrià després d’haver deixat enrere

Santa Coloma i Badalona. Forma un delta que, malgrat no ser gaire important, ha

modificat la costa substancialment i ha creat al llarg de la història força problemes per

a poder construir un port a Barcelona. Així, fins al segle IX, els terrenys que avui

ocupa el parc de la Ciutadella eren inundats per les aigües del riu. Cap al segle XVII es

comença a construir l’escullera del port, doncs anys enrere l’esquadra de Carles V no

va poder atracar. L’any 1743 aquest port quedà pràcticament inutilitzat, a causa dels

al·luvions transportats pel riu.

Aquesta conca, a causa de la seva irregularitat i topografia, no disposa

d’embassaments reguladors. Només n’hi ha un de petit, el de Vallforners a la riera del

mateix nom –després riera de Cànoves- que es va fer per la iniciativa privada amb

l’objectiu servir a les necessitats del reg.

EL LLOBREGAT

El Llobregat és el nervi de Catalunya, una espina dorsal que s’allarga 156,5

quilòmetres, des de les anomenades fonts de Llobregat (un dels brolladors més

espectaculars del Principat a Castellar de n’Hug) fins a la seva desembocadura al Prat.

Tot just iniciat el seu periple visita la fàbrica modernista de ciment de Clot de Moro, la

més antiga del país (avui fora de servei), i a La Pobla de Lillet es troba amb l’Arija,

continuant el seu curs fins a Guardiola de Berguedà, on s’incorpora el Bastareny que

és el gran afluent de capçalera, doncs les seves fonts, l’Adou del Bastareny, poden

aportar tant cabal com les del Llobregat mateix.

Més avall rep la riera de Saldes i poc després comença l’embassament la Baells,

regulador dels seus cabals. La riera de Merdançol o de Vilada, afluent per l’esquerra

forma el vas esquerre de la presa.

És a partir de Berga on el Llobregat assoleix el privilegi d’ésser el riu més aprofitat del

món.. Des de les èpoques d’esplendor de la indústria del tèxtil és normal contemplar

la llera del riu seca, mentre que el seu cabal discorre per canals laterals al llarg del

recorregut que nodreixen la gran quantitat de petits salts hidroelèctrics que produïen

l’electricitat necessària per al funcionament de les fàbriques situades en ambdós

marges del riu, cada fàbrica amb la seva colònia, indefectiblement formada per la

pròpia fàbrica, l’església, la torre del propietari i el bloc d’habitatges dels treballadors.

Actualment, desaparegudes les colònies, només queden actives les turbines per

produir energia elèctrica i incorporar-la a la xarxa general. Hi ha qui parla a Catalunya

d’una “mentalitat Llobregat”, caracteritzada per la voluntat d’aprofitar fins les més

petites de les possibilitats que ofereix el país.

Prop de Manresa, després d’acceptar a la riera de Merlés i a la Gavarresa, formada per

la unió de les rieres de Relat, de Segalers i d’Oló, el Llobregat rep la riera de Calders

prop de Navarcles, tots ells per l’esquerra.

El principal afluent per la dreta és el Cardener, riu que neix als vessants de la serra del

Port del Compte, prop de la Coma i la Pedra. Va descendent i abans d’arribar a

Solsona, que queda a la dreta, forma l’embassament de la Llosa del Cavall (el primer

gran embassament projectat i construït per la Generalitat de Catalunya). Aquesta

població, a qui Felip II donà el títol de ciutat i anomenà seu episcopal l’any 1593, va

tenir un paper important en la Història de Catalunya. Després el riu forma

l’embassament de Sant Ponç i continua en direcció a Cardona el castell de la qual ja va

ésser considerat com a enclavament estratègic per Guifré el Pilós. Més avall rega

Manresa, capçalera de la reconquesta cristiana, i població de gran influència

juntament amb les dues anteriors en bona part de la nostra Història. Els seus afluents

més importants són les rieres d’Aiguadora i de Rajadell.

Castells i monestirs remarquen la significació històrica del Cardener, que és alhora un

dels eixos de la revolució industrial de Catalunya, visible en els nuclis tèxtils de



Cardona, Súria, Callús i Manresa, sense oblidar la importància durant molts anys de

les mines de potassa, encara en actiu a Súria i les de sal a Cardona.

Aquestes últimes, des de l’any 2000 estan patint un esfondrament per dissolució de la

sal a causa de la infiltració de les aigües fluvials. Els problemes han sigut tan grans

que s’ha hagut de desviar el riu tot anul·lant un meandre.

Després de Manresa, al terme municipal de Castellgalí, el Cardener s’uneix al

Llobregat en el lloc anomenat la Torre del Breny, prop de la població de Sant Vicenç

de Castellet.

Quan el Llobregat arriba a Castellbell i el Vilar ja té certa entitat perquè ha rebut les

principals aportacions procedents de les zones muntanyoses. En aquesta zona es

poden observar els singulars perfils i la impressionant panoràmica de la muntanya de

Montserrat, un dels símbols d’identitat de Catalunya.

El riu rep les rieres de Marganell, Rajadell i Castellet, continuant fins a Martorell, on

s’incorpora pel marge dret l’Anoia, veritable eix de comunicació entre les terres de

l’interior i les del litoral.

L’Anoia neix d’un seguit de torrenteres, gairebé anònimes, que baixen dels altiplans de

Calaf als aiguavessants que formen la depressió central i a la conca d’Odena, on està

situada la ciutat d’Igualada.

Aquest riu ha influït, de forma molt directa en l’economia de la primera part del seu

recorregut, entre el naixement i la fi del congost de Capellades, ja que els molins que

s’hi instal·laren als marges del riu afavoriren el desplegament d’una indústria incipient

des de l’edat mitjana.

L’Anoia facilità la instal·lació de tres indústries bàsiques: l’adob de pells, la indústria

paperera i el tèxtil, totes elles a partir dels segles XII i XIII.

Un cop rebassada la comarca de l’Anoia, el riu s’endinsa a l’Alt Penedès, on rep els

cabals de Riudebitlles (abans ho havia fet amb els de la riera de Carme) i passa per

Sant Quintí de Mediona, on es troba el pintoresc paratge de les Deus, conjunt de 23

fonts amb coves amb estalactites i estalagmites.

Per la dreta rep la riera de Lavernó, i a continuació el riu gira bruscament 90º en

direcció nord-est, en topar amb el massís de Garraf-Ordal. Finalment l’Anoia arriba a

Martorell on es produeix la confluència amb el Llobregat.

EL Llobregat entra a Martorell pel congost del mateix nom obrint-se pas a través de la

serralada pre-litoral. Aquesta població compta amb una poderosa indústria química

(Solvay i altres) la instal·lació de la qual ha estat propiciada per la seva situació

estratègica en el pas fluvial. Hi ha diversos ponts sobre el Llobregat en un breu tram:

el pont romà, anomenat del Diable, el de la carretera de Terrassa construït per la

Diputació de Barcelona, el de l’Autopista AP-7 que el sobrevola, el dels FFCC de la

Generalitat, el de l’Autovia A-2 i el de l’AVE).

Després, el Llobregat continua el seu descens i rega les poblacions de Sant Andreu de

la Barca, el Papiol, Molins de Rei, Sant Vicenç dels Horts, Sant Feliu, Sant Joan Despí,

Sant Boi, Cornellà, l’Hospitalet i el Prat. Prop del Papiol rep la riera de Rubí formada

per la de les Arenes i la de Palau, de trist record doncs durant les inundacions de

setembre de 1962 va causar grans estralls materials i humans i van morir-hi moltes

persones.

Una vegada que ha deixat enrera Martorell, el Llobregat va avançant per les

poblacions esmentades amb anterioritat i per la seva zona deltaica regant els fèrtils

camps de conreu que disposen de dos canals principals: el Canal de l’Esquerra o de la

Infanta i el Canal de la Dreta. També la indústria té un paper preponderant en aquesta

zona del delta gràcies a les possibilitats que ofereix el riu.

La zona del delta del Llobregat ha sofert una gran transformació paisatgística en favor

de les necessitats de la gran conurbació barcelonina. La incessant demanda



d’infrastructures i serveis de tot tipus ha reduït la zona deltaïca, doncs no hem

d’oblidar que allà s’assenten, a més de productives zones agrícoles, grans indústries,

el port, l’aeroport, zones humides d’especial protecció i grans vies de comunicació.

Mereix menció especial la planta que Aigües de Barcelona té al marge esquerre del

Llobregat a Sant Joan Despí on capta aigües tant superficials com subterrànies per a

l’abastament de Barcelona i els seus voltants.

El Llobregat arriba al mar per un primer tram final endegat de 5 km de longitud que es

va realitzar com a conseqüència de la riuada de novembre de 1982 i que va des de

l’antiga autovia de Castelldefells fins el pont de Mercabarna. Posteriorment amb el

desviament del riu i totes les obres que s’han dut a terme, l’últim tram del curs fluvial

arriba al mar també endegat.

A la zona final del Llobregat es troba la gran depuradora urbana de Barcelona

(Depurbaix), que recull les aigües brutes de gran part de les poblacions properes.

Hem de dir que com a conseqüència del projecte de desviament del riu s’ha produït la

recuperació de les platges del Prat, l’ampliació del port i de l’aeroport, l’adequació de

les zones humides finals del delta i, en general, una transformació paisatgística de

gran magnitud.

Les característiques més importants dels embassaments de la conca són les següents:

embassament altura presa

(m)

longitud coronació (m)



capacitat (hm3)

tipologia*

Baells, la 102 433 532 367 115 Volta

Llosa del Cavall,

la 122 326 200 300 80 Volta

Sant Ponç 60 311 318 139 24 Gravetat

EL FOIX

El riu Foix amb 48,7 quilòmetres de longitud i una conca de 312 km2 és un riu típic del

vessant mediterrani: Neix a la serralada prelitoral a les Gorges del Foix, prop de la

Llacuna, travessa la depressió del Penedès i trenca la serralada litoral obrint-se al mar

per la plana de Cubelles. Discorre per tres comarques històricament unides, l’Alt

Penedès, el Baix Penedès i el Garraf.

Aquest riu té dos afluents principals per la banda dreta que contribueixen a augmentar

els reduïts cabals que normalment hi passen.

La riera de Pontons baixa de la població del mateix nom i neix a la zona coneguda com

les Dous (fonts), sent el punt més alt d’aigües permanents del Foix i unint-se a aquest

prop del veïnat de la Bleda, a l’oest de Vilafranca del Penedès.

La riera de Marmellar procedeix de la zona altiplànica del Pla de Manlleu (T.M.

d’Aiguamúrcia, a l’Alt Camp) i s’uneix amb el riu principal poc abans de la cua de

l’embassament de Foix, a mig camí entre l’Arboç i Castellet.

També rep altres afluents menys importants com la riera de Vilobí a Santa Margarida i

els Monjos, localitat on va néixer cap a 1185 el dominic Sant Raimon de Penyafort.

Després de la unió amb la riera de Marmellar, el riu Foix discorre formant la cua de

l’embassament i passa fregant les parets del castell medieval de Castellet. A partir de

la presa baixa plàcidament en direcció a Cubelles i al Mediterrani lliurant les escasses

aigües al costat de la central tèrmica.

Les característiques de l’embassament de Foix, construït l’any 1928 són les següents:

riu altura presa

(m) longitud

coronació (m) superfície

conca (km2) superfície

embas. (ha) capacitat

(hm3) tipologia*



Foix 38 173 290 66 6 Gravetat

El transport produït pels rius de la conca del Foix i els subsegüents aterraments

després de tants anys, han minvat la capacitat de l’embassament i ara només són 3

hm3 útils.

EL GAIÀ

El Gaià neix a Santa Coloma de Queralt, a la Plaça o Pati de la Font on hi ha els

surtidors que li donen un mínim cabal base i aigües permanents en aquesta zona.

Aquesta població va ser la punta d’espasa de l’antic comtat de Barcelona des d’on es

va iniciar, en part, la reconquesta de la Catalunya Nova.

Té una longitud de 65 km i una conca allargada de nord a sud que compta amb una

superfície de 424 km2.

Deixa Santa Coloma de Queralt i rega tres comarques (Conca de Barberà, Alt Camp i

Tarragonès) i els termes de Pontils, Querol, el Pont d’Armentera, Santes Creus

(Aiguamúrcia), Vila-rodona, Bràfim, Montferri, Vilabella, Salomó, Vespella, el Catllar,

la Riera de Gaià i Altafulla.

Al terme del Catllar, a la comarca del Tarragonès hi ha l’embassament de Gaià o del

Catllar, construït per la iniciativa privada i dissenyat per emmagatzemar les aigües

procedents de l’Ebre en el primer projecte de transvasament de 1973, aigües que mai

van arribar. Per aquesta raó la seva capacitat és molt superior a les aportacions

naturals que la conca pot subministrar. Aquest embassament en l’actualitat a més de

ser regulador, s’utilitza per al reg i, fonamentalment, per a les necessitats de la

indústria petroquímica Repsol de Tarragona. L’aigua és bombada a unes basses del

marge dret i des d’aquest punt s’envia a Repsol - Tarragona per canonada.

El Gaià desemboca al mar poc després d’abandonar a l’esquerra el terme d’Altafulla,

prop del Palau Castell dels arquebisbes de Tamarit, construcció que data de l’època de

la Reconquesta.

Les característiques de l’embassament de Gaià, acabat de construir l’any 1978 són:

riu altura presa (m)

longitud coronació (m)



capacitat (hm3)

tipologia*

Gaià 79 384 370 326 60 Gravetat

La capacitat màxima segons projecte és de 60 hm3 però la capacitat real és només

d’11 hm3. L’explicació obeeix a que hi ha pèrdues a una cota més baixa en una zona

coneguda com les Coves Roges.

EL FRANCOLÍ

El riu Francolí està format per tot un seguit de barrancs que baixen de la Serra de

Llena de les Muntanyes de Prades. Dos dels principals són el riu Milans que s’uneix

amb el Francolí a Vimbodí i el barranc de Tillars que deixa a la dreta el Monestir de

Poblet i s’uneix amb el riu principal a l’Espluga.

Però el veritable naixement del Francolí es considera que és la Font Major a l’Espluga

doncs és el punt més alt d’aigües permanents; a partir d’aquí el Francolí ja ha adquirit

certa rellevància.

Aigua avall es troba Montblanc, capital de la conca de Barberà i un dels pobles

monumentals de Catalunya declarat monument històric artístic. Prop d’aquesta

població rep l’Anguera que és l’afluent principal pel marge esquerre

Després es dirigeix cap a la Riba on s’ha obert pas forçós pel congost situat entre els

contraforts de les Muntanyes de Prades i la Serra de les Guixeres. En aquesta població

rep les aigües del Brugent, riu que li aporta importants cabals.



Mes avall rega les terres de Valls, vila castellera per excel·lència, i un cop passat

Alcover se li uneixen el Glorieta i la riera de la Selva.

Continua el seu descens i passa pels polígons industrials del Morell, la Pobla de

Mafumet i Constantí on s’hi ha establert una poderosa indústria química que n’aprofita

les aigües del aqüífer.

Arriba a Tarragona flanquejat per dos dels millors monuments romans de la península

ibèrica: el mausoleu romà de Centcelles i l’aqüeducte de les Ferreres o pont del

Diable.

Així, després de recórrer 59 quilòmetres i amb una conca de 833 km2, el Francolí lliura

les seves aigües al Mediterrani, desembocant dins del Port de Tarragona i discorrent

abans molt a prop de barris densament poblats com el del Serrallo, que han patit

històricament grans inundacions. Actualment, el tram final es troba endegat, encara

que alguns ponts, sobretot el del ferrocarril, continuen suposant autèntics “punts

crítics” en avinguda.

LES RIERES DEL LITORAL

La descripció de la xarxa hidrogràfica de Catalunya quedaria incompleta si no es fa

una menció a les seves rieres costaneres, lleres en general no massa llargues, de

caràcter quasi bé sempre torrencials, que neixen a les muntanyes prelitorals i

desguassen al mar impetuosament quan les tempestes de la tardor, de gran virulència

i amb elevades intensitats de precipitació en curts terminis de temps, generen grans

cabals que les lleres, als seus trams finals, són incapaces d’absorbir a causa de la

pràcticament total impermeabilització del territori per el desenvolupament del sector

turístic, de les segones residències, de l’agricultura d’hivernacle i de l’efecte barrera

que conformen les grans vies de comunicació que discorren paral·leles a la costa.

Són les més importants, de nord a sud, la Valleta, el Ridaura, la de Tossa, la de Lloret,

la de Malgrat, Santa Susanna, Capaspré, Arenys, Caldes, Llavaneres, Sant Simó,

Argentona, Amell, Premià, Alella, Tiana, Conreria, Martí – Pujol, Roja, Canyars, Sant

Climent, Bagur, Ribes, la Piera, Santa Magdalena, La Pastera, Sant Joan, la Cobertera,

la Bisbal, Bonastre, l’Alforja i Maspujols entre d’altres.

Cal tambéesmentar l’especial configuració de Barcelona, tota ella assentada sobre un

seguit de relleus orogràfics que marquen les vies principals de drenatge de les aigües

superficials.

Així el Turó de la Peira i el de la Creueta del Coll, el Mont Carmel i el Turó de la Rovira

donen lloc a la riera d’Horta, que aboca al mar.

La vessant nord del Turó de la Peira forma diverses rieres, com el torrent Perellada, la

de Sant Andreu i el torrent de Pujalet, que aboquen al riu Besòs.

Les rieres del sud de la Creueta del Coll, el Turó de la Rovira i el Carmel, com ara el

torrent de Can Vidalet, el del Pecat i el del Pregó, anaven a parar al mar i després de

la regressió marina, a la badia de les Falsies.

El torrent de l’Olla recollia les aigües de la riera de Vallcarca, les quals s’escolaven

entre la Creueta del Coll i el Tibidabo, i les aigües del tàlveg format per la Creueta del

Coll i el Turó del Putxet. Anava fins al mar pel NE del Mont Tàber.

L’altra vessant del Putxet, en confluència amb la vessant del Turó de Monterols,

formava la riera de Collserola, que duia les aigües fins al mar al ponent del Mont

Tàber.

A ponent de l’eix Numància – Sant Joan Bosco – Major de Sarrià, les rieres de Sants,

el torrent Escuder i el torrent Mariner, van a parar a la riera Blanca, que entrava al

mar al SW de Montjuïc.

ELS LLACS. EL LLAC DE BANYOLES



Bastants més d’un centenar de llacs de muntanya pertanyen també a aquesta xarxa

hidrològica superficial, en les capçaleres de molts del nostres rius. Intentar la seva

descripció detallada ultrapassa l’àmbit d’aquest treball la qual cosa no ens impedeix

concentrar el esforços narratius en el llac més important i significatiu de tot

Catalunya: el de Banyoles.

En la zona de Banyoles es connectaven fa quaranta milions d’anys, el mar de Llevant –

la Mediterrània – i el mar de l’interior, a occident, on es dipositaren marges blaves i,

mentre les seves aigües s’evaporaven, guixos i sats, coberts per materials vermells

continentals i detrítics. En produir-se la formació dels Pirineus, s’esdevé la gran

dislocació o falla de l’Empordà, que coincideix amb l’eix major de la zona.

Després d’aquest fenomen tectònic, les erosions pluvials i fluvials desmantellen una

gran part dels materials de la superfície de les cotes altes de Ponent, mentre les

aigües subterrànies dissolen una part dels substrats dels guixos. Amb els

enfonsaments que se’n deriven es formà, a principis de l’era quaternària, la zona

lacustre, que s’inicià en la part septentrional i va anar progressivament cap al sud. A

mitjans del quaternari s’originava l’actual estany de Banyoles.

La seva longitud, en el seu eix major, nord – sud, és de 2.150 metres; la seva forma

superficial està constituïda per dos lòbuls de 750 i 620 metres d’amplada connectats

per una franja de 250 metres. La profunditat màxima és de 40 metres i la mitjana de

15. Hi ha llocs, però, on s’han descobert embuts de sorgència que arriben als 120

metres. La superfície de l’estany és d’1,18 quilòmetres quadrat i la capacitat de 17

hm3.

El cabal d’entrada d’aigües a l’estany es valora en uns 600 l/seg. dels quals la major

part procedeixen dels seus manantials dels fons, i la resta, uns 50 l/seg. ve dels

rierols Ordés, Castellana, Tanyers, Vilar i Montalt. Fan de sobreexidors els regs (de

Can Hort, Teixidor, Figuera d’en Xo, Major i de Guemol) que constitueixen l’origen de

la conca alta del Terri, afluent del Ter. Es dóna així el fet ben original del

transvasament dels aqüífers de la conca del Fluvià a la conca del Ter.

BIBLIOGRAFIA

Història de l’Aigua. Xavier Latorre i Piedrafita. Ed l’Abecedari, febrer 1998

Delimitació de zones inundables per a la redacció de l’Inuncat, conques Internes de

Catalunya. Ed. Agència Catalana de l’Aigua, juny 2001

Delimitació de zones inundables per a la redacció de l’Inuncat, conques

Intercomunitàries. Ed. Agència Catalana de l’Aigua i Confederació Hidrogràfica de

l’Ebre, desembre 2002

Atlas topogràfic de Catalunya, escala 1:50.000. Ed. Enciclopèdia Catalana SA,

Institut Cartogràfic de Catalunya, juny 1995

Experiències dels Tècnics de l’Agència Catalana del Departament del Medi Físic de

l’Àrea de Planificació i dels Tècnics del Departament de Gestió dels Recursos de les

Conques de l’Àrea d’Inspecció i Control.



Annex 8.2. Anàlisi històrica d’inundacions. Conclusions.

Tal com ha quedat ben reflectit durant la introducció del pla inuncat, Catalunya és un

país amb una meteorologia complicada. En aquesta presentació analitzarem l’evolució

de les diferents avingudes fins al finals del segle XX en les dues conques principals:

Pirineu Oriental i Conca de l’Ebre. També, i a partir de 1948, es presenta la situació

mesoescalar del dia o dies en qüestió amb una explicació de les conseqüències. Les

sèries d’inundacions d’aquestes dues Conques han estat extretes de la “Comisión

Nacional de Protección Civil”, el Sr.Mariano Barriendos i bases de dades pròpies.

Any Dia Mes Causa Riu, riera, torrent, litoral... Municipi/

1156 15 Octubre Desbordament de la llera el Segre Lleida

1174 - - Desbordament de la llera el Segre Lleida


1320 - - Desbordament de la llera l'Ebre Tortosa


l'Ebre Tortosa


1332 - - Desbordament de la llera

Precipitació in situ

el Segre Lleida

1340 - Setembre Desbordament de la llera


el Segre Lleida



el Segre Lleida

1376 18 Març Marítima - Barcelona

1379 19 Octubre Desbordament de la llera


el Segre Lleida

1389 27 Agost Precipitació in situ - Barcelona

1420 3 Març Marítima - Barcelona

1426 7 Novembre Marítima - Barcelona

1427 13 Setembre - - Barcelona



el Segre Lleida


1447 8 Setembre Precipitació in situ

Marítima

- Barcelona

1448 10 Novembre Desbordament de la llera l'Ebre Tortosa

1450 19 Maig Desbordament de la llera


el Segre Lleida



el Segre Lleida

1455 10 Setembre Desbordament de la llera


el Segre Lleida

1468 8 Novembre el Segre Lleida

1474 15 Febrer Desbordament de la llera el Llobregat Sant Boi de Llobregat

1475 7 Maig Desbordament de la llera el Segre Lleida





1488 - Desbordament de la llera el Llobregat -

10 Novembre Desbordament de la llera l'Ebre Tortosa

1495 23 Febrer Marítima - Barcelona

1496 - Desbordament de la llera el Llobregat -

1500 19 Juny Precipitació in situ - Barcelona

1504 28 Setembre Desbordament de la llera el Segre Lleida

1509 - - Desbordament de la llera el Llobregat -

1517 5 Novembre Desbordament de la llera l'Ebre Tortosa

1519 - Desbordament de la llera el Ter Girona

1533 - Agost Desbordament de la llera l'Onyar Girona

el Ter Girona

Octubre Desbordament de la llera el Ter Girona

1542 3 Octubre Precipitació in situ Barcelona

1544 23 Abril Desbordament de la llera el Segre Lleida

- Octubre Desbordament de la llera el Segre Lleida

1552 - Octubre Desbordament de la llera el Galligants Girona

el Ter Girona

1575 - Octubre Desbordament de la llera l'Onyar Girona



- Desembre Desbordament de la llera l'Onyar Girona

el Ter Girona

1582 21 Maig Desbordament de la llera l'Ebre Tortosa

1592 - - Desbordament de la llera el Llobregat Prat de Llobregat

1593 - - Desbordament de la llera el Llobregat Prat de Llobregat



1598 9 Novembre Desbordament de la llera


el Ter Sant Joan de les

Abadesses

1599 15 Novembre Desbordament de la llera l'Onyar Girona

el Ter Girona

Sarrià de Ter

25 Octubre Desbordament de la llera


l'Onyar Girona

1600 - Gener Desbordament de la llera l'Onyar Girona

- Octubre Desbordament de la llera el Francolí Tarragona

1601 28 Març Precipitació in situ

Marítima

- Barcelona

1602 24 Juliol Precipitació in situ - Barcelona

1603 - Abril Desbordament de la llera el Ter Girona

26 Abril Marítima - Barcelona

- Maig Desbordament de la llera el Llobregat -


26 Setembre Precipitació in situ - Barcelona




1605 28 Setembre Desbordament de la llera l'Ebre Tortosa

5 Desembre Marítima - Barcelona

20 Desembre Desbordament de la llera

Precipitació in situ la Muga Castelló d'Empúries

el Fluvià Castelló d'Empúries

el Ter Castelló d'Empúries

1607 15 Agost Precipitació in situ - Barcelona

1617 - Agost Desbordament de la llera el Llobregat -

- Novembre Desbordament de la llera el Besòs (el Congost) Barcelona

l'Onyar -

el Llobregat Martorell

el Cardener Manresa

el Ter -

03 Novembre Desbordament de la llera el Segre Lleida

l'Ebre Tortosa

1621 - Abril Desbordament de la llera el Llobregat

1623 - Octubre Desbordament de la llera el Daró Bisbal d'Empordà


l'Onyar Girona

el Ter Girona


- Banyoles

1624 01 Abril Marítima - Barcelona

1625 - Abril Precipitació in situ - Girona

- Maig Desbordament de la llera l'Onyar Girona

- Octubre Desbordament de la llera el Ter Girona

- Novembre Desbordament de la llera el Ter Girona



1639 - - Desbordament de la llera l'Onyar -

el Galligants -

Torrent del Güell -

el Ter -

18 Gener Precipitació in situ

Marítima

- Barcelona

1640 17 Gener Precipitació in situ

Marítima

- Barcelona

1642 - Novembre Desbordament de la llera el Besòs (el Congost) Granollers

el Llobregat -

1643 - Abril Desbordament de la llera el Besòs (el Congost) Granollers

1644 - - Riu d'Ondara (per Barranc de la

Bovera)

Tàrrega

1645 - Abril Desbordament de la llera l'Onyar Girona








1663 - Desembre Desbordament de la llera el Llobregat -

el Ter

Girona

1669 - Novembre Desbordament de la llera el Fluvià Besalú

el Ter Girona



el Fluvià Besalú

1673 24 Novembre Desbordament de la llera el Llobregat Sant Boi de Llobregat

1678 27 Setembre Desbordament de la llera l'Onyar Girona

el Llobregat -

el Ter Girona

24 Setembre Precipitació in situ - Girona




1688 - - Desbordament de la llera l'Onyar Riudellots de la Selva


el Galligants Girona

Torrent del Güell Girona

el Ter Girona

1694 - Març Desbordament de la llera el Llobregat -

1700 - Maig Desbordament de la llera l'Ebre Tortosa


1709 - - Desbordament de la llera l'Onyar Riudellots de la Selva

1713 - Octubre Desbordament de la llera el Llobregat -


el Ter Girona



el Llobregat -

el Ter Girona

07 Juny Desbordament de la llera


el Segre Lleida

1732 17 Setembre Desbordament de la llera la Tordera Blanes

l'Onyar Girona


- Malgrat de Mar

Sant Feliu de Guíxols

1734 - Gener Desbordament de la llera el Llobregat -

1737 - - Desbordament de la llera l'Onyar Girona

1740 - Gener Desbordament de la llera el Llobregat -

- Febrer Desbordament de la llera el Llobregat Martorell

Sant Joan Despí

-




1743 17 Juny Desbordament de la llera l'Ebre Tortosa

1750 - - Desbordament de la llera el Segre Alàs i Cerc

Seu d'Urgell

1763 02 Octubre Desbordament de la llera el Llobregat Prat de Llobregat

16 Octubre Desbordament de la llera l'Onyar Girona


el Ter Girona

1764 - - Desbordament de la llera el Fluvià Besalú

1766 17 Desembre Desbordament de la llera el Segre Lleida

l'Ebre Tortosa

1770 - - Desbordament de la llera el Fluvià Besalú

1772 30 Setembre Desbordament de la llera el Segre Seu d'Urgell

l'Ebre Tortosa

1773 14 Juny Desbordament de la llera el Segre Lleida

l'Ebre Tortosa

1776 - Octubre Desbordament de la llera la Muga -

el Fluvià -

- Figueres



el Ter Girona

1783 - Agost Desbordament de la llera - Mataró

06 Novembre Desbordament de la llera l'Ebre Tortosa

1787 07 Octubre Desbordament de la llera el Segre Tivenys

l'Ebre Móra d'Ebre

Tortosa

Benifallet

Benissanet

Ginestar

Miravet

12 Gener Desbordament de la llera el Llobregat -

- Juliol Desbordament de la llera la Tordera Tordera

1788 - Març Desbordament de la llera el Cinca -

1790 22 Octubre Desbordament de la llera l'Onyar Girona

1792 10 Juliol Desbordament de la llera el Francolí Tarragona

1793 22 Novembre Desbordament de la llera el Llobregat Prat de Llobregat

1794 08 Juny Desbordament de la llera el Llobregat Prat de Llobregat

1795 08 Setembre Desbordament de la llera Riera de Sant Gregori Badalona

1797 08 Gener Desbordament de la llera el Llobregat Esparreguera

1799 26 Setembre Desbordament de la llera el Llobregat -

28 Novembre el Llobregat -

11 Desembre Desbordament de la llera el Llobregat

1801 19 Juny Desbordament de la llera Riu Noguerola Lleida

19 Abril Desbordament de la llera l'Onyar Girona





1802 07 Març Desbordament de la llera l'Onyar Girona

1803 16 Juliol Desbordament de la llera el Besòs (el Congost) -


1817 04 Novembre Precipitació in situ - Mataró

1818 - Abril Desbordament de la llera el Llobregat Esparreguera

1819 07 Desembre el Ter Girona

1826 - Novembre Desbordament de la llera el Segre Lleida

l'Ebre Tortosa

Riu Noguerola Lleida

- Gener el Terri Girona

l'Onyar Girona

el Llobregat -

07 Gener Desbordament de la llera el Segre Lleida

l'Ebre Tortosa

1827 - Octubre l'Onyar Girona

1828 29 Octubre l'Onyar Girona



el Ter Girona

1829 27 Maig Desbordament de la llera l'Onyar Girona



el Ter Girona

10 Octubre Desbordament de la llera el Francolí Tarragona


1831 - Març Desbordament de la llera el Llobregat Esparreguera

23 Setembre Desbordament de la llera el Ter Girona

15 Octubre Desbordament de la llera Riera d'Alforja Borges del Camp


22 Novembre Desbordament de la llera l'Onyar Girona

1840 23 Desembre Desbordament de la llera l'Onyar Girona


el Ter Girona

1841 - - Desbordament de la llera Riu de Farfanya Lleida

1842 24 Agost Desbordament de la llera el Gaià Altafulla

la Muga Pont de Molins

el Francolí Montblanc

Valls

el Llobregat Cornellà de Llobregat

Martorell

-

l'Anoia Igualada

el Fluvià -

- Sant Feliu de Pallerols

24 Setembre Desbordament de la llera el Llobregat -




1843 17 Setembre Desbordament de la llera


l'Onyar Girona


el Ter Girona

1845 08 Setembre Desbordament de la llera l'Ebre Tortosa

Barranc del Rastre Tortosa

1848 - Abril Desbordament de la llera l'Ebre Tortosa

1850 - Setembre Desbordament de la llera el Daró Bisbal d'Empordà

el Gaià Altafulla

Catllar

el Francolí Vallmoll

Valls

-


-

el Cardener -

l'Anoia -


- Vilanova i la Geltrú

1853 23 Maig Desbordament de la llera el Segre Lleida

Seu d'Urgell

l'Ebre Tortosa

Xerta

24 Maig Desbordament de la llera el Besòs (el Congost) Santa Coloma de

Gramenet

l'Onyar Girona

el Llobregat -

el Ter Girona

1855 - Juny Desbordament de la llera el Llobregat Prat de Llobregat


1856 - Juny Desbordament de la llera el Llobregat -

- Desembre Desbordament de la llera el Segre Artesa de Segre

1860 21 Juliol Desbordament de la llera


el Segre Lleida

1861 23 Març Desbordament de la llera l'Onyar Girona


Pujada nivell riu/riera

la Muga -

l'Onyar Girona



el Fluvià -

1862 14 Setembre Desbordament de la llera el Besòs (el Congost) Barcelona

- Santa Coloma de

Gramenet

1863 06 Octubre Desbordament de la llera Vic

el Llobregat -

1865 15 Abril Desbordament de la llera el Segre Lleida




l'Ebre Tortosa

18 Abril Desbordament de la llera el Llobregat -

1866 20 Octubre Desbordament de la llera l'Ebre Tortosa

Xerta

Barranc del Rastre Tortosa

15 Desembre Desbordament de la llera el Segre Lleida

- Octubre Desbordament de la llera Riu de Foix Castellet i la Gornal


l'Anoia -

- Santa Margarida i els

Monjos

1868 05 Novembre Desbordament de la llera Barranc del Rastre Tortosa

1870 - - Desbordament de la llera el Fluvià Armentera

Sant Pere Pescador

1874 - - Desbordament de la llera - Barcelona

- Setembre Desbordament de la llera el Gaià Aiguamúrcia

Altafulla

Pontils

el Francolí Espluga de Francolí

Riba

Tarragona

Valls

Torrent de Glorieta -

- Montblanc

23 Setembre el Segre Lleida

- Guimerà

1875 17 Setembre Desbordament de la llera el Segre Lleida

1876 - - Desbordament de la llera el Besòs (el Congost) Sant Adrià de Besòs




el Ter Girona

1882 - Octubre Desbordament de la llera Torrent del Güell Girona

1884 30 Març Desbordament de la llera l'Ebre Tortosa

- Setembre Desbordament de la llera l'Ebre Tortosa

Riu Ara Tortosa

14 Setembre Desbordament de la llera el Galligants Girona


1885 - - Desbordament de la llera l'Onyar -

el Ter -

1898 13 Gener Desbordament de la llera el Besòs (el Congost)

l'Onyar Girona

el Llobregat Girona

el Ter Girona

1901 - Setembre el Llobregat (d'Empordà) -




el Llobregat -

el Cardener -

1907 22 Octubre Desbordament de la llera el Segre Balaguer

Lleida

Ponts

Puigcerdà

Seu d'Urgell

el Querol Puigcerdà

l'Ebre Benifallet

Benissanet

Ginestar

Miravet

Móra d'Ebre

Tivenys

Tortosa

Xerta

la Noguera Pallaresa Esterri d'Àneu

Guingueta d'Àneu

Llavorsí

Pobla de Segur

la Noguera Ribagorçana Pont de Suert

el Flamisell Pobla de Segur

12 Octubre Desbordament de la llera el Brugent Manresa

el Freser

el Cardener Manresa

el Ter

- Novembre Desbordament de la llera Torrent de Rubió -

la Tordera -

el Ripoll -

el Llobregat -

Riera de l'Om -

20 Octubre Desbordament de la llera el Segre Balaguer

Lleida

1911 31 Gener Marítima Litoral Barcelona

-


- Setembre Desbordament de la llera el Besòs (el Congost) -

el Llobregat -

el Cardener -

l'Anoia -

1914 - Octubre Desbordament de la llera Riera de Cirera -

1915 - Abril Desbordament de la llera l'Ebre Tortosa

1917 - Febrer Desbordament de la llera Riera Nova -

l'Onyar -

el Ter -




Riera d'Aubi -

- Setembre Riera de Santa Coloma -

la Muga Peralada

el Manol Castelló d'Empúries

Figueres

la Tordera -

el Galligants -

el Llobregat Castellbell i el Vilar


Martorell

Pont de Vilomara i

Rocafort


-

Granollers

Mollet del Vallès

Sils

Tarragona

Vilobí d'Onyar

Riera de les Arenes

1919 07 Octubre Desbordament de la llera la Tordera

Riera de Gualba

el Llobregat

l'Onyar Girona

el Ter

1920 - Febrer Marítima Litoral -


28 Setembre Precipitació in situ -

1921 17 Agost Desbordament de la llera Riera de Santa Coloma Santa Coloma de Farners

el Gaià Aiguamúrcia

Altafulla

Tarragona

Vespella de Gaià

Torrent de Sant Miquel Valls

l'Onyar Girona


el Ter Girona

Sarrià de Ter

- Cadaqués

1923 - Setembre Desbordament de la llera Torrent de Sant Joan -

Torrent de la Pastera -

13 Setembre Desbordament de la llera - Vilanova i la Geltrú


1926 31 Agost Desbordament de la llera Riera de Jafre -

Precipitació in situ el Gaià -




el Besòs (el Congost) -

el Ripoll -

Riu d'Anguera -

Riera de Sant Cugat -

Barranc de Sant Llorenç -

el Francolí -

el Llobregat -

Torrent de Palau -

el Ter -

- Valls

1927 19 Octubre Precipitació in situ - Girona

1930 - Març Desgel l'Ebre Tortosa

30 Maig Desbordament de la llera el Segre Lleida

18 Octubre Desbordament de la llera el Brugent Riba

el Francolí Montblanc

Prades

Tarragona

Valls

1932 14 Desembre Desbordament de la llera


el Daró Bisbal d'Empordà


la Muga Cabanes

Pont de Molins

el Manol Figueres

el Brugent -

l'Onyar Girona

el Ter Girona


Verges

- Llançà

19 Juliol Precipitació in situ - Roquetes

20 Juliol Precipitació in situ - Falset

1935 12 Octubre Desbordament de la llera el Francolí Tarragona

- Barcelona

19 Agost Precipitació in situ - Nulles

1937 26 Octubre Desbordament de la llera eth Garona -

el Segre Balaguer

Lleida

Oliana

Organyà

Ponts

Puigcerdà

Seu d'Urgell

l'Ebre Tortosa

Xerta

la Noguera Pallaresa Pobla de Segur




el Flamisell Pobla de Segur


1940 22 Octubre Desbordament de la llera el Segre Lleida

Seu d'Urgell

l'Ebre

Tortosa


Precipitació in situ la Muga Castelló d'Empúries

el Freser Ribes de Freser

Ripoll

el Ges Torelló

l'Onyar Girona

el Gurri Roda de Ter


el Fluvià Olot

Salt

Sant Joan les Fonts

el Ter Girona

Manlleu

Ripoll

Roda de Ter

Sant Joan de les

Abadesses

Torelló

Vilallonga de Ter

- Camprodon

1941 21 Gener Desbordament de la llera l'Ebre Tortosa

28 Setembre Desbordament de la llera la Muga Peralada

1942 - Abril Desbordament de la llera el Besòs (el Congost) Santa Coloma de

Gramenet

la Tordera -

el Segadell -

el Llobregat -

1943 15 Desembre Desbordament de la llera el Besòs (el Congost) Garriga

Montmeló

Santa Coloma de

Gramenet

Santa Coloma de

Gramenet

Riu Mogent Roca del Vallès

l'Onyar Girona


- Terrassa

Tordera

1944 - Febrer Desbordament de la llera el Besòs (el Congost) Franqueses del Vallès

Montcada i Reixac




Montmeló


Sant Fost de

Campsentelles

l'Onyar Girona

el Llobregat -

Riera de Tenes -

1947 09 Octubre Precipitació in situ - Barcelona

23 Octubre Precipitació in situ - Barcelona

1948 - Febrer Marítima Litoral Arenys de Mar

Barcelona

Caldes d'Estrac

Malgrat de Mar

Sant Pol de Mar

1951 - Octubre Desbordament de la llera el Llobregat -

- Badalona

Barcelona

Mataró

1952 - Febrer Desbordament de la llera l'Ebre Tortosa

28 Març Desbordament de la llera la Noguera Ribagorçana Pont de Suert

1953 28 Juny Desbordament de la llera el Segre Seu d'Urgell


1956 10 Juliol Precipitació in situ - Girona

1959 - Desembre Desbordament de la llera l'Ebre Tortosa

1960 - Gener Desbordament de la llera l'Ebre Tortosa

1961 - Novembre Desbordament de la llera l'Ebre Tortosa

04 Gener Desbordament de la llera l'Ebre Tortosa




1962 25 Setembre Desbordament de la llera el Segre Seu d'Urgell

- Setembre Desbordament de la llera el Besòs (el Congost) Montcada i Reixac


el Ripoll Ripollet

Sabadell


Molins de Rei



Riera de Rubí Rubí

- Sant Quirze del Vallès

Riera de les Arenes Terrassa

- Octubre Desbordament de la llera la Tordera Blanes

Tordera

el Terri Cornellà del Terri

l'Onyar Riudellots de la Selva

Vilobí d'Onyar



el Ter Girona


- Barcelona

Montcada i Reixac

Olesa de Montserrat

Palau-solità i Plegamans

Ripollet

Rubí

Sabadell


Terrassa

04 Novembre Desbordament de la llera


Riera de Torrelles -

el Ripoll -

Riera d'Horta -

el Mèder Vic

el Galligants -

el Gurri Vic

Riera de Rubí -

Riera del Palau -

el Ter Verges

- Barcelona

Bàscara

Figueres

Manresa

Pont de Vilomara i

Rocafort




Sabadell



Sant Pere Pescador

Terrassa

Riera de les Arenes -

25 Setembre Desbordament de la llera


el Besòs (el Congost) Barcelona

el Llobregat Barcelona

1963 - Juliol Desbordament de la llera el Segre Seu d'Urgell

la Noguera Pallaresa Pobla de Segur



la Noguera de Tor Pont de Suert

- Setembre Desbordament de la llera Torrent del Güell -

el Fluvià -

el Ter -

- Desembre Desbordament de la llera - Amer

Anglès

1964 - Juny Desbordament de la llera la Noguera Ribagorçana Pont de Suert

- Desembre Desbordament de la llera l'Ebre Miravet

Tortosa

- Agost Desbordament de la llera Torrent de Sant Joan Vilanova i la Geltrú

Torrent de la Pastera Vilanova i la Geltrú

- Blanes

Calafell

Cambrils

Lloret de Mar

Tossa de Mar




1965 25 Setembre Desbordament de la llera el Besòs (el Congost) Aiguafreda

Centelles

el Mèder Vic

el Gurri Vic

l'Anoia Igualada

Pobla de Claramunt

Riera de Carme Pobla de Claramunt


la Noguera de Tor Pont de Suert

Riera de Tenes Santa Eulàlia de Ronçana

- Octubre Desbordament de la llera la Muga Pont de Molins

el Llierca -

el Manol Figueres

l'Onyar Girona

Vilobí d'Onyar



el Ter Anglès

Girona

Sant Jordi Desvalls

1967 23 Octubre Desbordament de la llera


- Tortosa

17 Novembre Desbordament de la llera la Noguera Ribagorçana Vilaller

1969 03 Abril Desbordament de la llera la Muga Castelló d'Empúries

Peralada

la Tordera Tordera

l'Onyar Girona

el Fluvià Armentera

Sant Pere Pescador


el Ter Serra de Daró

- Gualba

1970 - Octubre Desbordament de la llera el Daró Torroella de Montgrí

el Francolí Tarragona

l'Onyar Girona


el Fluvià Armentera

Sant Pere Pescador

Ventalló

el Ter Girona

Ripoll


Sarrià de Ter


- Blanes




Lloret de Mar

Martorell

Riumors

Vic


- Barcelona

22 Setembre - Barcelona

- Maig l'Ebre Tortosa

1972 - Juliol Marítima Litoral Cambrils

Salou

Tarragona

Vilanova i la Geltrú

1973 07 Setembre Desbordament de la llera el Llobregat Cornellà de Llobregat

Martorell




- Arenys de Mar

Premià de Mar

1974 - - Desbordament de la llera la Noguera Pallaresa Pobla de Segur

- Març Precipitació in situ - Hospitalet de Llobregat

- Setembre Desbordament de la llera el Llobregat Martorell

Sant Joan Despí

l'Anoia Martorell

Riera d'Arenys Arenys de Mar

- Sabadell




1977 06 Gener Desbordament de la llera Riera de Calonge -

el Daró Bisbal d'Empordà

Serra de Daró


l'Onyar Riudellots de la Selva

- Forallac

Tossa de Mar

17 Maig Desbordament de la llera el Daró Bisbal d'Empordà

Ullastret

l'Onyar -

Torrent del Güell -

el Ter -

18 Octubre Desbordament de la llera el Llierca Montagut i Oix

el Fluvià Argelaguer

Besalú

Montagut i Oix

Sant Pere Pescador

Vall d'en Bas

el Ter Camprodon

Sant Joan de les

Abadesses

- Cadaqués

28 Juliol Precipitació in situ - Girona

1981 29 Juny Desbordament de la llera el Segre Seu d'Urgell

18 Juliol Precipitació in situ - Girona




1982 06 Novembre Desbordament de la llera el Segre Alcarràs

Balaguer

Bellver de Cerdanya

Granja d'Escarp

Lleida

Oliana

Ponts

Puigcerdà

Seu d'Urgell

la Noguera Pallaresa Guingueta d'Àneu

Rialp

Sort

la Noguera Ribagorçana Alfarràs

el Cinca Granja d'Escarp

- Pont de Bar

- Gener Desbordament de la llera l'Orlina -

el Llobregat (d'Empordà) -

Torrent del Mal Pas -

- Figueres

Girona

Olot

Ripoll

Sant Joan de les

Abadesses

16 Febrer Desbordament de la llera la Muga Boadella i les Escaules

Castelló d'Empúries

Figueres

Peralada

Pont de Molins

el Llobregat (d'Empordà) Peralada

l'Onyar Girona

el Fluvià Girona


el Ter Girona


Verges

- Vilabertran

07 Novembre Desbordament de la llera el Llobregat (d'Empordà) Balsareny

el Freser Ribes de Freser

el Llobregat Balsareny

Castellar de n'Hug

Gironella

Guardiola de Berguedà

Martorell

Pobla de Lillet




Sallent



el Cardener Cardona


el Ter Manlleu

Montesquiu

- Cadaqués

Gavà

Palamós

Puigcerdà

Roses

Terrassa

1983 08 Setembre Desbordament de la llera el Segre Alòs de Balaguer

la Noguera Pallaresa Llavorsí

Pobla de Segur

Sort

la Noguera Ribagorçana Vilaller

08 Novembre Desbordament de la llera el Besòs (el Congost) Barcelona

el Llobregat Barcelona

Hospitalet de Llobregat


Molins de Rei

Prat de Llobregat

Prat de Llobregat

- Rubí

Sabadell

Sant Cugat del Vallès

Terrassa

1984 09 Novembre Desbordament de la llera la Noguera Pallaresa -


14 Març Desbordament de la llera el Llobregat -

1987 03 Octubre Desbordament de la llera el Freser -

1988 12 Novembre Desbordament de la llera el Llobregat -

- Setembre Desbordament de la llera Agramunt

1989 - - Desbordament de la llera Riu d'Ondara (per Barranc de la

Bovera)

Anglesola

Bellpuig

09 Agost Precipitació in situ - Barcelona

1990 - - Desbordament de la llera Riu d'Ondara (per Barranc de la

Bovera)

Tàrrega

1991 28 Octubre Desbordament de la llera - Maldà


Precipitació in situ - Bigues i Riells

Lliçà de Vall

Santa Eulàlia de Ronçana






Alcover

Rourell

el Gaià Vila-rodona

el Brugent Riba

el Francolí Masó

Riba

Rourell

Valls

- Aiguamúrcia

Alió

Bràfim

Cabra del Camp

Figuerola del Camp

Garidells

Milà

Montferri

Mont-ral

Nulles

Pla de Santa Maria

Pont d'Armentera

Puigpelat

Querol

Rodonyà

Vallmoll

Vilabella

1999 03 Setembre Precipitació in situ - Barcelona

2000 22 Octubre Desbordament de la llera Riera d'Alforja Alforja

- Aldea

Amposta

Arnes

Bellmunt del Priorat

Bot

Galera

Gandesa

Godall

Mas de Barberans

Masdenverge

Riudecols

Riudoms

Santa Bàrbara

Sénia

Ulldecona

Riera de Montbrió Botarell

Montbrió del Camp




19 Setembre - Arenys de Mar

Mataró

Premià de Mar

Sant Andreu de

Llavaneres

10 Juny Desbordament de la llera


Pujada nivell

Riera Magarola Esparreguera

Barranc de Lluc Vendrell

2001 15 Juliol Precipitació in situ - Barcelona


Lleida

2002 08 Octubre Precipitació in situ - Barcelona

Castelldefels

Sitges

31 Juliol Precipitació in situ - Badalona

Masnou

Montgat

Teià

Tiana

2005 25 Setembre Precipitació in situ - Cubelles

06 Setembre Precipitació in situ - Badalona

Barcelona

Begur

Castelldefels

Palafrugell

Piera


Sitges


Vallbona d'Anoia

Vilanova i la Geltrú



Marítima

Riera de Calonge Calonge

- Barcelona

Bisbal d'Empordà


Gualta

Llagostera

Lloret de Mar

Malgrat de Mar

Palafolls

Peralada

Piera

Santa Susanna

Tordera

Litoral Lloret de Mar

2006 12 Setembre Desbordament de la llera - Aldover




Precipitació in situ Hospitalet de Llobregat

2008 01 Setembre Desbordament de la llera Riu d'Ondara (per Barranc de la

Bovera)

Ribera d'Ondara

el Sió

Preixens

- Cervera

Talavera

18 Octubre Precipitació in situ Barranc de Sant Pere Ampolla

- Ametlla de Mar

Ampolla

Tortosa

02 Novembre Desbordament de la llera


el Segre

-

Balaguer

Lleida

Térmens

Vilanova de la Barca

Barranc de Barenys

Salou

Blanes

Calonge

Girona

Olot

Prades

Salou

26 Desembre Marítima


la Muga Peralada

el Fluvià Garrigàs

- Begur

Cadaqués

Palafrugell

Litoral Barcelona

Blanes

Cabrera de Mar


Escala

Llançà

Lloret de Mar

Portbou

Premià de Mar

Tossa de Mar

Vilassar de Mar




2009 14 Maig Desbordament de la llera

Desgel


eth Garona Arres

Vielha e Mijaran

Vilamòs

el Segre Lleida

09 Agost Precipitació in situ


- Castellbisbal

Font-rubí

Granollers

Manresa


Parets del Vallès

Piera

Sabadell

Sant Quirze del Vallès

Vacarisses

Vilanova del Vallès

13 Setembre Precipitació in situ - Barcelona

Gavà


Sabadell

Viladecans

22 Octubre Precipitació in situ

Marítima

- Barcelona

Blanes

Llagosta

Malgrat de Mar

02 Novembre Desbordament de la llera eth Garona Bossòst

Les

05 Novembre Precipitació in situ - Girona

14 Desembre Marítima - Blanes

Calonge




2010 10 Juny Desbordament de la llera

Accident/mal funcionament presa

la Noguera de Tor Vall de Boí

29 Juliol Riera d'Arenys Arenys de Mar

- Barcelona

09 Agost Precipitació in situ - Caldes de Malavella

Camprodon

Sils

Vidreres

19 Agost Precipitació in situ - Altafulla

Cunit

Roda de Barà

Torredembarra

Vendrell

17 Setembre Precipitació in situ - Aldea

Ametlla de Mar

Begues

Calonge

Castelldefels


Font-rubí

Garriga

Gavà

Perafita

Perelló

Reus

Vall d'en Bas

Vallbona d'Anoia

Valls

Vandellòs i l'Hospitalet de

Vilaplana

Vila-rodona



Marítima

Pujada

nivell riu/riera

Olesa de Montserrat

Sant Esteve Sesrovires

la Muga Peralada

l'Anoia Martorell

- Agullana

Castelló d'Empúries

Colera


Escala

Esparreguera

Espolla

Figueres

Jonquera




Martorell

Portbou

Queralbs


Sant Joan de les

Abadesses

Viladecavalls

Litoral Roses


24 Setembre Desbordament de la llera


- Santa Susanna

2011 11 Març Desbordament de la llera


Marítima

Pujada

nivell riu/riera

la Muga Castelló d'Empúries

el Llobregat (d'Empordà) Peralada

el Fluvià Olot

el Ter -

- Agullana

Amposta

Arenys de Mar

Arenys de Munt

Barcelona

Bescanó

Cabanes

Jonquera

Mas de Barberans

Pont de Molins

Preses

Roquetes





Sant Pere Pescador

Sant Pol de Mar

Santa Llogaia d'Àlguema

Tortosa

Ulldecona

Vall d'en Bas

Litoral Cabrera de Mar

Premià de Mar

Vilassar de Mar

29 Abril Precipitació in situ - Barcelona

30 Juliol Precipitació in situ - Sant Pau de Segúries

La Roca del Vallès

Santa Margarida de Montbui

Barcelona

Rubió




24 octubre Precipitació in situ

Desbordament de la llera

Barranc de Barenys Sales de Llierca

- Regencós

Riu de Cerdanya

Blanes

Vila-sacra

Osor

27 octubre Desbordament de la llera


Marítima

Pujada del nivell del riu

Barranc de Barenys Sales de Llierca

- Blanes

Gimenells i el Pla de la Font

Llorac

Regencós

Duesaigües

2013 17 juny Desbordament de la llera


Desgel


Arriu Nere i eth Garona Vielha e Mijaran

eth Garona Naut Aran

La Noguera Pallaresa La Guingueta d'Àneu

Llavorsí

eth Garona Les

Bossòst

2014 29 novembre Desbordament de la llera



el Llierca Montagut i Oix

- Girona

Figueres

Riba-roja d'Ebre

Vilafant

Rosselló

Cervera

Les Preses

el Cardener Manresa

Sant Joan de Vilatorrada

2015 2 novembre Desbordament de la llera



el Sió

Agramunt

Preixens

Montgai



CONCLUSIONS

L’agrupació de les dades per mesos i per estacions es pot veure en el gràfic núm.1

Taula annex 8.1. Agrupació de les dades, sobre inundacions, per mesos i per estacions

Cal destacar a l’analitzar la taula que:

Les avingudes a la Conca del Pirineu Oriental representen el 74 % del total i les

avingudes de la Conca de l’Ebre el 26%

Els mesos de setembre, octubre i novembre, la tardor, són els mesos que hi ha

més avingudes, un 55,8% i un 49,0% respectivament.

A la Conca de l’Ebre , la primavera és la segona estació en importància, 21,28%.

A la Conca del pirineu Oriental, l’hivern és la segona estació en importància,

19,12%

A nivell de Catalunya, la seqüència d’estacions en importància és : tardor, hivern,

primavera i estiu.

Al Pirineu Oriental, la seqüència d’estacions en importància és: tardor, hivern,

primavera i estiu.

A la Conca de l’Ebre, la seqüència d’estacions en importància és: tardor,

primavera, estiu i hivern.

Aquesta diferència de seqüències entre les dues conques és deguda a que la conca

del pirineu oriental queda afectada directament per a ciclogènesi del mediterrani i

la conca de l’Ebre, afectada també per la ciclogènesi en la seva part més baixa, per

una meteorologia més atlàntica.

Pel que fa a la seva distribució territorial, Girona havia estat la ciutat més afectada

per la confluència del riu Ter i l’Onyar. A partir de la construcció del pantans de

Sau i Susqueda el règim està canviant.

La segona zona més afectada és la del Delta del Llobregat i en especial la població

del Prat de Llobregat.

Tortosa i Lleida són les altres zones més afectades. Tortosa per l’Ebre i Lleida pel

Segre.

Pirineu Oriental Conca Ebre Catalunya

Desembre 10 3 13

Gener 10 26 19,12% 2 6 12,77% 12 32 17,49%

Febrer 6 1 7

Març 5 4 9

Abril 10 20 14,71% 4 10 21,28% 14 30 16,39%

Maig 5 2 7

Juny 3 6 9

Juliol 4 14 10,29% 2 8 17,02% 6 22 12,02%

Agost 7 0 7

Setembre 21 7 28

Octubre 36 76 55,88% 8 23 48,94% 44 99 54,10%

Novembre 19 8 27

74,32% 25,68%

Total 136 47 183



ESTUDI D’ALGUNS EPISODIS CONCRETS

7 I 8 DE NOVEMBRE DE 1982

INUNDACIÓ QUE AFECTÀ LA CIUTAT DE LLEIDA EN LA QUE VAN MORIR 12

PERSONES.

Descripció meteorològica: Profunda baixa al nord oest de Galícia que afectà gran part

de la península. Dos fronts associats a la baixa van passar per sobre nostre afectant-

nos generalment però d’una manera més clara a la conca del pirineu oriental.

En els gràfics següents podem veure:

Pressió en superfície i alçada geopotencial de 500 Hpa

Temperatura a 500Hpa i alçada geopotencial

Temperatura a 850 Hpa i alçada geopotencial

HR % fins a 700 Hpa i alçada geopotencial



Mapa annex 8.7. Mapes del 7 de novembre de 1982



Mapa annex 8.8. Mapes del 8 de novembre de 1982.



25 DE SETEMBRE DE 1962

FAMOSES INUNDACIONS DEL VALLÈS AMB MÉS DE 500 MORTS.

Descripció meteorològica: Una llengua d’aire fred es va situar al nord oest de Galícia.

Creació d’una petita baixa centrada a les Illes Balears amb una aportació constant

d’aire humit. Conjuntament amb l’aportació d’humitat, l’aire que entrava a les capes

baixes era molt més calent que l’aire a 500 HPa, afavorint el creixement de grans

nuvolades a la serralada prelitoral.

En els gràfics següents podem veure:

Pressió en superfície i alçada geopotencial de 500 Hpa

Temperatura a 500Hpa i alçada geopotencial

Temperatura a 850 Hpa i alçada geopotencial

HR % fins a 700 Hpa i alçada geopotencial



Mapa annex 8.9. Mapes del 25 de setembre



Mapa annex 8.10. Mapes del 26 de setembre de 1962



ANÀLISI DE EPISODIS CONEGUTS POPULARMENT COM A LLEVANTADES

TEMPORALS DE LLEVANT O LLEVANTADES.

Si ens fixem en la definició que en fa el diccionari meteorològic d’infomet,

http://www.infomet.am.ub.es/assaig/L.htm diu: "Temporal de llevant, llevantada =

vent fresc o fort del NE, que a la costa catalana va acompanyat de mal temps i mar

grossa“. Tot i aixi cal caracteritzar més la definició.

De situacions de llevant en podem tenir d’aquelles que només provoquen nuvolositat i

precipitacions febles o nules i les autèntiques, en les quals hi ha una gran aportació de

vent entre NE i E, pluges intenses, superiors a 100 litres/m2 en 24 hores i un onatge

supeior a 2 metres. La seva durada va des de 24 hores fins als 3 o 4 dies.

Es donen preferentment per primavera i tardor, és a dir, a les estacions de transició.

Tot i que alguna vegada en trobarem a l’estiu i a l’hivern. Anualment i de mitjana, en

podem comptar entre 5 i 9, incloent-hi els dos tipus de llevantades. La seva durada

varia entre el mínim, voltant les 24 hores, fins al seu màxim, més o menys 96 hores.

El procés de formació s’explica amb el moviment d’una depressió del Golf de Cadis que

s’endinsa cap al Mediterrani i s’aprofundeix, gràcies a que el Mediterrani és un mar

càlid i envoltat de muntanyes altes. Aquets tipus de ciclogènesis es dóna en èpoques

on la insolació encara és prou alta (tardor i primavera), però estem aprop de l’hivern

perquè una massa d’aire fred pugui devallar de latitud. Si l’acumulació d’energia a

l’aigua del mar, i especialment a l’estiu, és molt elevada, ens podem trobar amb

episodis de gran ciclogènesis i , com a conseqüència, grans acumulacions de

precipitacions en 24 h.

Exposarem dos exemples de llevantades. Un de primavera i un de tardor dels últims

anys:

PRIMAVERA: DIMARTS 7 I DIMECRES 8 DE MAIG DE 2002

Temporal de llevant amb aigua, vent i onatge. Al País Valencià es recullen més de 700

l/m2 en tot l’episodi. Destaquen a Catalunya les següents xifres: 162 l/m2 a Massanet

de Cabrenys, 172 l/m2 a Mas de Barberans, 108 l/m2 a Falset, 137 l/m2 a Pineda de

Mar, 296 l/m2 a l’Horta de Sant Joan i 223 l/m2 a Amposta. Fins i tot el pantà de

Boadella es veu obligat a obrir comportes perquè arriba a una capacitat del 87%.

El vent arriba a 109.4 km/h a l’observatori Fabra d’E-NE. Les platges al llarg de tota la

costa catalana i especialment a Empuriabrava, Sant Antoni de Calonge, Maresme,

Barcelonès, Delta del Llobregat, Coma-ruga, Torredembarra, la Pineda de Salou i el

Delta de l’Ebre.

A continuació es presenten els següents gràfics dels diferents models:

http://www.infomet.am.ub.es/assaig/L.htm



Mapa annex 8.11. Mapes de pressió en superfície i alçada geopotencial

a 500 hpa i 850 hpa del dia 7 de maig de 2002



Mapa annex 8.12. Mapes de pressió en superfície i alçada geopotencial a

500 hpa i 850 hpa del dia 8 de maig de 2002



Il·lustració annex 8.1. Imatges radar dia 7 i 8 de maig de 2001



Mapa annex 8.13. Pluja acumulada segons SMC

Anàlisi de la situació:

En el Mapa annex 8.11 podem veure els mapes de pressió en superfície i l’alçada

geopotencial de 500 hPa i després el de 850 hPa. En el primer es veu una massa d’aire

freda que ha baixar de latitud respecte la massa freda de l’àrtic i que queda situada al

nordoest de la península ibèrica. El seu reflexe, en superfície, queda determinat per

una baixa centrada al nord d’àfrica i que fa entrar tota una massa d’aire humit i més

càlid sobre la costa catalana. Pel dia 8/05/02 (Mapa annex 8.12) la massa d’aire freda

ha baixat de latitud i ja ha perdut energia. El seu reflexe en superfície ha fet pujar la

baixa de latitud, ara està centrada aprop de les illes balears, i el seu gradient bàric ha

disminuit en 10 hPa.

En les imatges del meteosat (il·lustració annex 8.1) es pot comprovar que la baixa va

perdre energia respecte al dia anterior. No obstant la precipitació acumulada va ser

prou important i especialment pels dos extrems del país. Tal i com es veu en el mapa

annex 8.13 valors de precipitació que van superar els 200 l/m2 a les terres de l’Ebre i

valors que van superar amb escreix els 100 l/m2 als pirineus més orientals i fins a la

costa gironina.



Com a mostra dels efectes que es produeixen podem veure el cas d’un municipi de la

costa gironina; Lloret (Il·lustració annex 8.2. Passeig de Lloret de Mar. Fotografia

facilitada pel Tècnic de Protecció Civil del municipi, Felip Carbonell.):

Il·lustració annex 8.2. Passeig de Lloret de Mar. Fotografia facilitada pel Tècnic de Protecció Civil del municipi, Felip Carbonell.



TARDOR: 3 DE DESEMBRE DE 1998

Temporal de llevant amb aigua, vent i onatge. Es recullen quantitats de quasi 200 l/m2

en menys de 24 hores; 196 Sitges, 155 a Cornellà. El vent es va mantenir d’una

manera sostinguda entre 80 i 100 km/h. Les platges al llarg de la costa queden força

afectades.

Mapa annex 8.14. Mapes de pressió en superfície i alçada geopotencial

a 500 hPa I 850 hPa.



Mapa annex 8.15. Mapes de superfície i alçada del dia 3/12/1998.



Il·lustració annex 8.3. Imatge radar a les 12:OO UTC.



Mapa annex 8.16. Mapa de la presipitació acumulada.



ANÀLISI DE LA SITUACIÓ:

En els mapes de la fig. 6 podem veure que una massa d’aire freda, les dimensions de

la qual ocupa tota la península, ha baixat de latitud i se’ns queda a sobre (mapa de

500 hPa). En superfície, una baixa centrada a la costa d’Alacant, fa entrar aire humit i

més calent a tota la costa catalana i, pel que veurem més endavant, a la costa central.

A 850 hPa (fig.6) observem que la temperatura està entre els 0 i els 5º C. Observem

també, que l’eix d’unió entre la baixa en alçada i la de superfície no té gaire inclinació.

Fet que ens duu a veure que la situació no podia durar gaire.

Amb tot i analitzant els Mapa annex 8.15. Mapes de superfície i alçada del dia

3/12/1998., l’aportació més gran d’humitat es va produir a partir de les 12 UTC, on es

veu clarament que la baixa en superfície va pujar de latitud, aportant-nos entre

superfície i 700 hPa un augment considerable i en extensió de la humitat relativa. La

imatge del meteosat (Il·lustració annex 8.3.) ens confirma aquesta sospita i es veu

clarament que a les 12 UTC hi ha la nuvolositat més densa a la costa central i sobre el

mar.

I al final arriben les dades de les estacions. Al Mapa annex 8.16 es comprova que la

zona més afectada és la costa central, litoral i prelitoral.

Aquests dos exemples serveixen per caracteritzar d’una manera les clàssiques

llevantades, que en termes generals, són les situacions que tenen més incidència en

l’afectació a les persones com als sectors econòmics on intervenen. Afecten platges,

zones turístiques, carreteres, municipis, comunicacions i transports. El cost econòmic

d’una llevantada, en funció de la seva intensitat i durada, és prou elevat perquè la

comencem a tenir en compte a l’hora de planificar.

Annex 8.3. Determinació del perill. Metodologia i resultats.

Annex 8.3.1. Metodologia i resultats de l’anàlisi de risc

ANÀLISI DE PRECIPITACIONS EXTREMES DIÀRIES A CATALUNYA

Un dels elements que defineixen el règim pluviomètric d’un indret és el coneixement

de la periodicitat de les pluges extremes. Amb aquest objectiu, és usual el càlcul de

les precipitacions màximes diàries per a diferents períodes de retorn a partir de les

sèries de dades de les estacions pluviomètriques. Un dels mètodes que

tradicionalment s’utilitzen per fer aquests càlculs és l’ajust de les dades a funcions de

distribucions de valors extrems, tipus Gumbel per exemple, que permeten, després,

assignar una freqüència, o període de retorn, a cada valor de precipitació màxima

diària d’un lloc concret.

Quan l’objectiu és conèixer la precipitació màxima diària, o relativa a qualsevol altre

interval de temps, que pot caure a qualsevol punt d’una regió geogràfica amb una

periodicitat establerta, normalment es recorre a l’anàlisi escalar de les quantitats

calculades mitjançant les sèries de dades disponibles a les estacions meteorològiques

de la zona estudiada. Per fer això, s’han utilitzat les sèries anuals de valors extrems

de precipitació en 24 hores corresponents a 145 estacions pluviomètriques distribuïdes

per tot Catalunya, el que representa una densitat mitjana de 0.4 estacions per 100

km2 aproximadament.

Metodologia

D’una banda, pel què fa al tractament estadístic de les sèries anuals, les dades

d’aquestes sèries s’han ajustat a la funció de distribució de valors extrems de Gumbel,

àmpliament utilitzada per quantificar el risc associat als valors extrems de precipitació.

Els paràmetres y u que intervenen a la funció de densitat acumulada de la

distribució de Gumbel, es calculen a partir de les dades de cada sèrie.



( ) exp

x uF x e

(1)

Algunes de les sèries que es disposen tenen una longitud inferior als 20 anys, i, en

certs casos, s’ha observat la presència d’alguns extrems extraordinàriament elevats.

Per a aquestes pluges, el mètode tradicional d’ajust a la funció de Gumbel pot donar

com a resultat uns períodes de retorn més petits que els que realment els

correspondria si la mostra tingués un major abast. Per minimitzar aquest efecte, s’han

estimat els paràmetres de la distribució fent ús del mètode dels moments d’ordre L (L-

moments), on es calculen aquests moments com a combinacions lineals dels moments

de probabilitat ponderats (Hosking, 1990). Aquesta metodologia és preferible a la de

l’ús dels moments convencionals ja que no amplifica la contribució dels valors extrems

extraordinaris de les sèries, atès que als càlculs no apareixen termes quadràtics o

cúbics de les dades.

Un cop fet l’ajust de cada sèrie a la funció de Gumbel, s’ha calculat la precipitació en

24 hores amb períodes de retorn de 2, 10, 50, 100 i 500 anys per a cadascuna de les

estacions pluviomètriques considerades.

D’altra banda, per calcular la precipitació màxima diària a qualsevol punt de Catalunya

corresponent a cada un dels períodes de retorn considerats, s’ha realitzat una anàlisi

espacial de les dades emprant el mètode objectiu de Cressman (Thiébaux i Pedder,

1987). Aquest mètode consisteix en l’aplicació recurrent d’un algoritme de càlcul tipus,

)( )(0)()1( ka

jjj

kaka XXhXX (2)

on X a(k+1) és l’anàlisi als punts de la xarxa triada al pas k+1 del procés iteratiu, X a(k)

el calculat al pas anterior k i hj són els pesos utilitzats per ponderar les diferències

entre els valors analitzats (Xj a(k)) als punts on es troben les estacions meteorològiques

i les dades observades (Xj 0).

Com a primera aproximació al camp analitzat (X a(0)) que es vol obtenir, s’han assignat

uns valors de precipitació màxima diària, per a cada període de retorn, a tots els punts

d’una retícula d’1 km de costat que cobreix tot Catalunya. Aquestes quantitats de

precipitació s’han estimat seguint el següent procés: s’ha calculat a cada punt el valor

màxim de les precipitacions mensuals mitjanes que li correspon segons el resultat de

l’estudi de Ninyerola et al. (2000). Aquests valors s’han normalitzat dividint-los pel

valor màxim de les precipitacions mensuals mitjanes corresponent al punt de xarxa

més proper a l’Observatori Fabra de Barcelona. Els valors normalitzats s’han

multiplicat, a continuació, per la precipitació màxima diària calculada, per a aquest

observatori, fent servir les corbes d’intensitat-duració-freqüència obtingudes per Casas

(Casas et al., 2004). Aquest primer anàlisi ha estat modificat, posteriorment, a cada

punt de la xarxa d’1 km de costat, aplicant l’equació (2), utilitzant com a factors de

ponderació una funció de la distància entre el punt de xarxa i les estacions

pluviomètriques amb un radi d’influència de 31 km, per tal d’assegurar la presència

mínima de dues estacions en calcular el valor de l’anàlisi a tots els punt de la retícula.

S’han realitzat 12 iteracions per aconseguir la convergència de l’anàlisi a les dades a

les estacions pluviomètriques.

Finalment, s’ha aplicat un filtre lineal (Shapiro, 1975) per suavitzar el camp analitzat i

eliminar totes aquelles estructures de longitud d’ona més petita que el doble de la

distància mitjana (16 km) entre les estacions de la xarxa d’estacions pluviomètriques

utilitzada, atès que aquestes estructures no podrien ser ben representades amb

aquesta densitat d’estacions.

D’aquesta manera es pren la decisió d’elaborar quatre mapes per als períodes de

retorn de 2, 10, 50, 100 i 500 anys (Mapa 2.2, Mapa 2.3, Mapa 2.4, Mapa 2.5 i Mapa

2.6).



ESTUDI DE FREQÜÈNCIA D’OCURRÈNCIA DE SITUACIONS

METEOROLÒGIQUES DE PERILL PER A LA PRECIPITACIÓ ACUMULADA EN 24

HORES

L’objecte de l’estudi és valorar a quines zones de Catalunya s’han donat amb més

freqüència les Situacions Meteorològiques de Perill (SMP) per a la precipitació diària

que el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha definit. Els llindars que defineixen

una SMP són els següents:

SMP de grau 1, 2 i 3 SMP de grau 4, 5 i 6

Precipitació acumulada 100 mm / 24 hores Precipitació acumulada 200 mm/ 24 hores

Dades utilitzades

Atès que les estacions meteorològiques automàtiques més antigues del SMC no fa més

de deu anys que van ser instal·lades, i que per tant, la longitud de les seves sèries no

són prou llargues com per realitzar estudis de freqüència, el SMC ha realitzat el

present estudi en base a les dades de precipitació corresponents a la xarxa d’estacions

meteorològiques manuals gestionades per l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET).

Les dades es corresponen a un total de 824 estacions, distribuïdes arreu de Catalunya

de la següent manera: 319 estacions a la província de Barcelona, 181 estacions a la

de Girona, 204 estacions a la de Lleida i 120 estacions a la de Tarragona.

Els períodes d’informació pluviomètrica de què es disposa per a cada estació són molt

variables. En alguns casos les sèries són de només uns mesos, i en canvi, per a les

sèries més llargues, són de fins a 90 anys. Les dades més antigues daten de l’any

1895 (Puigcerdà), i les més recents de l’any 2001, per a gran part de les estacions.

Les dades de pluviometria són diàries i corresponen a l’anomenat “dia pluviomètric”

(de les 07:00 T.U.C. d’un dia i la mateixa hora del dia següent).

Metodologia

Primerament s’han detectat els valors de precipitació acumulada en 24 hores que

superen els llindars corresponents als SMP, per a totes les estacions. Posteriorment,

seguint diferents criteris, s’ha efectuat una depuració acurada sobre aquells valors

sospitosos de ser erronis.

Abans de començar l’estudi s’ha de tenir present la possibilitat que les dades siguin

errònies, atenent a diverses causes, com ara els errors de transcripció, o el fet que un

valor de precipitació acumulada diària pugui ser la suma de precipitació d’un seguit de

dies consecutius. També s’ha de tenir present el fet que la majoria de les sèries de

dades no són completes, i per tant contenen buits de dades. És a dir, que es pot donar

el cas que faltin valors d’algun episodi de precipitació important.

Amb aquest objectiu de verificar la magnitud i la data d’alguns dels valors més

destacats de precipitació diària que s’han detectats, d’una banda s’han tingut presents

les principals efemèrides meteorològiques de precipitació que hi ha hagut a Catalunya

en el segle XX; dins d’aquest període hi ha hagut, almenys, quatre episodis greus

d’inundacions. El primer va succeir entre els dies 17 i 20 d’octubre de 1940 i va

afectar principalment les comarques del Ripollès, d’Osona, del Gironès i de l’Empordà.

El segon episodi correspon al 25 de setembre de 1962, i va afectar d’una manera

general arreu de Catalunya. El tercer, els dies 6 i 7 de novembre de 1982, va afectar

bàsicament les comarques pirinenques, i el quart episodi greu d’inundacions, que va

tenir lloc entre el 9 i l’11 d’octubre de 1994, va anar seguint la línia del Prelitoral, des

del Priorat i Baix Camp, fins a dalt l’Empordà.

D’altra banda, per al període 1996-2001, s’han comparat els valors de precipitació

sospitosos amb dades de precipitació de la xarxa d’estacions meteorològiques

automàtiques gestionades pel SMC.



Finalment, s’han contrastat els valors importants de precipitació de cada estació amb

els d’estacions properes, donant-los com a vàlids en el cas que el mateix dia hi hagi

hagut també precipitació important a les estacions que l’envolten.

Per tal d’aconseguir els objectius definits en l’estudi, ateses les diferències entre els

diversos períodes de les estacions, s’ha fet una tria de les 824 estacions inicials.

Primerament, per fer aquesta tria ha estat necessari definir el valor de la B, que es

defineix com el resultat de dividir el nombre real de dies de dades, per cada estació,

per 365 dies que té un any. Apart del coeficient B, també s’han tingut en compte

altres criteris, comuns a totes les estacions: d’una banda que continguin un mínim

d’anys de la sèrie de dades (21 anys), i d’una altra banda, que segueixin una

distribució homogènia en el territori. La tria final ha estat de 208 estacions, i la seva

distribució provincial és la següent: 54 estacions de la província de Barcelona (amb

una valor de B entre 38 i 83 anys), 51 de la província de Girona (amb una valor de B

entre 21 i 84 anys), 54 de la província de Lleida (amb una valor de B entre 34 i 77

anys), i 50 de la província de Tarragona (amb un valor de B entre 21 i 90 anys).

Per poder valorar la freqüència d’ocurrència de la superació de llindars de SMP, s’ha

definit el coeficient C de la següent manera C=A/B (on A és el nombre de dies en tota

la sèrie de dades de l’estació en els que s’ha superat un llindar de SMP). La seva

inversa, 1/C, pot donar una idea aproximada de cada quants anys s’ha superat el

llindar SMP corresponent.

Finalment, i per completar tota aquesta informació, es tria, per cada estació, el valor

màxim de precipitació (l/m2) enregistrat en 24 h, per a tota la sèrie, indicant també el

dia en què es va assolir aquest valor màxim.

Resultats

A la Taula annex 8.2 es mostren els resultats obtinguts de les 208 estacions, i els

valors es representen als mapes SMP.

Estació: Nom del municipi on està situada l'estació

Comarca: Nom de la comarca a la qual pertany l’estació

Període:: Inici: Data de l’any en què va ser instal·lada l’estació

Final: Data de l’any en què va deixar de funcionar l’estació, o fins l’any 2001

En aquest període hi ha inclosos els anys buits de dades en què l'estació no

ha estat operativa.

A Número de dies en tota la sèrie de dades de l’estació en els què s’ha superat el

llindar corresponent a:

una SMP grau 1, 2 i 3

o

una SM P grau 4, 5 i 6

B Número de dies en què ha funcionat realment l'estació, dividit per 365 dies que té

un any.

1/C1 o 1/C2: Poden donar una idea aproximada de cada quants anys s’ha superat el

llindar SMP, respectivament. La seva definició és la següent:

C1 = A1/B

i

C2 = A2/B

En cas que en el mapa no s’indiqui el valor de 1/C1 o 1/C2 significa que no

s’ha superat mai el llindar SMP al llarg de tota la sèrie, per la qual cosa

apareix un zero al denominador

Valor màxim: Valor màxim de precipitació diària (l/m 2) registrat en tota la sèrie de

dades

dia: Dia en què es va donar el valor màxim de precipitació acumulada en 24 hores



ESTACIÓ COMARCA Període

A1 A2 B 1/C1 1/C2 Valor

Màxim (l/m

2)

dia Inici Final

AGUILAR DE SEGARRA Barcelona 09-1932 12-2001 3 0 42,1 14,0 --- 105,0 09/06/00

ALELLA Barcelona 02-1917 12-1994 12 1 77,3 6,4 77,3 148,8 26/09/62

ARENYS DE MAR Barcelona 10-1922 11-1963 9 1 38,6 4,3 38,6 214,5 11/10/62

ARGENTONA Barcelona 06-1952 12-2001 9 0 54,7 6,1 --- 180,0 25/09/62

BADALONA Barcelona 01-1913 12-1994 4 0 49,2 12,3 --- 190,0 12/11/98

BALENYÀ Barcelona 04-1929 06-2001 5 0 70,4 14,1 --- 156,4 14/10/96

BALSARENY Barcelona 01-1942 12-2001 1 1 55,1 55,1 55,1 200,0 20/09/71

BARCELONA Barcelona 09-1913 12-2001 6 0 80,8 13,5 --- 179,7 24/02/44

BEGUES Barcelona 01-1929 12-1993 7 0 51,1 7,3 --- 116,0 31/08/75

BORGONYÀ Barcelona 02-1942 12-2001 2 0 57,5 28,7 --- 127,5 26/09/65

CALDES DE MONTBUI Barcelona 01-1915 12-2001 6 0 80,9 13,5 --- 135,0 16/09/62

CALELLA DE LA COSTA Barcelona 11-1925 12-1977 8 1 51,4 6,4 51,4 219,0 12/10/62

CALLÚS Barcelona 01-1934 06-2001 2 1 54,2 27,1 54,2 208,0 09/06/00

CÀNOVES Barcelona 01-1916 09-2000 15 0 53,2 3,5 --- 185,9 19/09/71

CARDEDEU Barcelona 11-1950 12-2001 7 0 50,8 7,3 --- 174,9 20/09/71

CASTELLVÍ DE LA MARCA Barcelona 01-1949 11-2001 8 0 46,6 5,8 --- 145,2 19/07/74

CENTELLES Barcelona 02-1936 12-2001 8 0 58,0 7,3 --- 137,0 10/10/94

CORNELLÀ DE LLOBREGAT Barcelona 01-1917 11-2001 25 2 58,1 2,3 29,0 230,0 03/10/51

CUBELLES Barcelona 07-1953 12-2001 3 1 42,0 14,0 42,0 205,0 14/10/69

DOSRIUS Barcelona 01-1917 11-2001 12 0 63,9 5,3 --- 142,5 23/07/82

EL BRUC Barcelona 06-1915 12-2001 3 1 54,2 18,1 54,2 210,0 09/06/00

ESPARREGUERA Barcelona 04-1957 12-2001 6 1 43,9 7,3 43,9 212,5 25/09/62

GELIDA Barcelona 01-1917 12-1994 13 1 65,4 5,0 65,4 212,0 25/09/62

GRANOLLERS Barcelona 10-1950 12-2001 9 0 48,7 5,4 --- 175,0 12/11/88

GURB Barcelona 02-1951 12-2001 2 0 39,7 19,8 --- 162,0 11/10/70

LA LLAGOSTA Barcelona 12-1932 11-2001 14 2 59,9 4,3 29,9 347,5 25/02/44

LA POBLA DE LILLET Barcelona 05-1914 07-1967 7 0 48,2 6,9 --- 170,0 20/11/14

LLINARS DEL VALLÈS Barcelona 11-1925 12-2001 12 1 49,7 4,1 49,7 247,7 20/09/71

MANRESA Barcelona 01-1916 06-1986 3 0 57,2 19,1 --- 149,0 25/02/44

MARTORELL Barcelona 10-1913 06-1974 6 0 52,9 8,8 --- 140,4 05/12/71

MARTORELLES Barcelona 06-1915 12-2001 5 1 56,2 11,2 56,2 250,0 25/09/62

MASNOU Barcelona 03-1952 10-2000 4 0 41,8 10,5 --- 139,0 12/11/88

MATARÓ Barcelona 07-1911 12-1963 5 0 42,7 8,5 --- 147,0 18/10/14

MOIÀ Barcelona 02-1916 12-2001 9 0 64,4 7,2 --- 127,0 24/12/73

MOLLET DEL VALLÈS Barcelona 09-1912 06-1968 3 0 43,8 14,6 --- 163,0 25/09/62

MONTSENY Barcelona 12-1932 08-2001 34 0 55,0 1,6 --- 193,0 24/01/92

MONTSERRAT Barcelona 09-1915 12-2001 10 0 44,6 4,5 --- 155,7 09/06/00





Màxim (l/m

2)

dia Inici Final

PANTÀ DE FOIX Barcelona 01-1912 12-2001 4 0 80,8 20,2 --- 175,0 22/08/81

PRAT DE LLOBREGAT Barcelona 08-1927 12-2001 16 0 66,0 4,1 --- 186,7 25/09/53

PRATS DE LLUÇANÈS Barcelona 01-1915 11-2001 4 0 65,1 16,3 --- 118,2 22/06/15

PUIGREIG Barcelona 06-1912 12-2001 4 0 78,0 19,5 --- 154,0 17/10/40

SALLENT Barcelona 03-1916 12-2001 4 0 70,8 17,7 --- 179,3 20/09/71

SALLENT Barcelona 04-1916 12-2001 2 0 41,5 20,7 --- 184,5 20/09/71

SANT CELONI Barcelona 04-1940 11-2001 18 2 59,9 3,3 30,0 270,0 20/09/71

SANT QUINTÍ DE MEDIONA Barcelona 03-1912 12-2001 6 0 76,7 12,8 --- 130,0 25/09/62

SANTA MARGARIDA DE MONTBUI Barcelona 12-1926 12-1985 2 0 42,6 21,3 --- 154,0 24/02/44

SANTA MARIA DE MIRALLES Barcelona 09-1930 05-1975 5 0 38,4 7,7 --- 123,0 15/12/43

SANTA MARIA DE PALAUTORDERA Barcelona 01-1936 12-1984 12 1 45,8 3,8 45,8 275,0 21/09/71

SOLSONA Barcelona 12-1915 02-1970 2 0 45,5 22,7 --- 128,3 15/05/17

TEIÀ Barcelona 05-1912 12-2001 16 0 83,7 5,2 --- 145,0 25/02/44

TORDERA Barcelona 11-1953 12-2001 9 0 46,7 5,2 --- 166,0 01/05/71

TORELLÓ Barcelona 01-1947 12-2001 7 0 54,4 7,8 --- 128,5 11/10/70

VIC Barcelona 05-1955 02-2001 5 0 38,4 7,7 --- 171,0 11/10/70

VILAFRANCA DEL PENEDÈS Barcelona 04-1914 12-2001 2 0 52,4 26,2 --- 181,0 31/10/82

VILANOVA DE SAU Barcelona 09-1956 12-2001 20 2 41,3 2,1 20,6 210,0 17/02/82

AMER Girona 01-1962 12-2001 11 0 22,8 2,1 --- 179,7 10/10/94

BAS Girona 01-1938 12-1978 16 0 32,4 2,0 --- 195,0 18/10/77

BEGUR Girona 08-1911 12-2001 11 0 48,3 4,4 --- 180,0 13/10/86

BLANES Girona 01-1971 12-2001 2 0 29,2 14,6 --- 189,8 31/08/75

BREDA Girona 07-1927 12-2001 14 0 62,6 4,5 --- 198,5 12/11/88

CADAQUÉS Girona 02-1913 12-2001 19 3 70,2 3,7 23,4 430,0 13/10/86

CALELLA DE PALAFRUGELL Girona 02-1947 03-1989 13 0 41,7 3,2 --- 192,5 28/02/48

CAMALLERA Girona 01-1930 05-1971 3 0 21,8 7,3 --- 140,0 26/10/46

CAMPDEVÀNOL Girona 06-1945 12-2001 7 0 56,0 8,0 --- 196,0 07/11/82

CAMPRODON Girona 08-1940 07-1987 20 4 37,5 1,9 9,4 352,0 17/10/40

CASTANYET Girona 08-1914 08-1977 8 0 21,0 2,6 --- 172,0 11/10/62

CASTELLFOLLIT DE LA ROCA Girona 07-1916 12-2001 30 2 44,7 1,5 22,4 233,5 12/11/95

CASTELLÓ D'EMPÚRIES Girona 11-1914 12-1994 6 1 59,3 9,9 59,3 291,0 03/10/87

DARNIUS Girona 01-1917 12-2001 28 0 62,1 2,2 --- 169,0 01/03/86

EL PASTERAL Girona 03-1912 08-1975 13 0 41,4 3,2 --- 169,0 07/10/19

EMPÚRIES Girona 09-1913 09-1963 7 0 44,8 6,4 --- 182,4 20/09/59

FIGUERES Girona 06-1943 03-1984 10 2 41,0 4,1 20,5 231,0 16/02/82





Màxim (l/m

2)

dia Inici Final

GIRONA Girona 01-1914 12-1977 19 2 51,9 2,7 25,9 256,5 22/03/42

JAFRE Girona 12-1928 12-2001 18 1 62,0 3,4 62,0 206,0 07/01/77

LA BISBAL D'EMPORDÀ Girona 09-1912 10-1968 7 0 30,3 4,3 --- 127,0 01/10/19

LA FARGA DE BEBIÉ Girona 01-1917 03-1986 6 0 61,9 10,3 --- 159,5 16/09/65

LA MOLINA Girona 04-1927 10-1998 17 0 47,9 2,8 --- 158,4 04/11/94

LES PLANES D'HOSTOLES Girona 08-1933 12-2001 29 3 47,4 1,6 15,8 210,0 16/02/82

L'ESCALA Girona 11-1914 11-1980 11 1 48,3 4,4 48,3 219,6 19/10/77

L'ESTARTIT Girona 01-1976 12-2001 8 1 24,9 3,1 24,9 217,8 10/10/94

LLAMBILLES Girona 10-1945 06-1980 14 0 28,5 2,0 --- 165,0 06/01/77

LLÍVIA Girona 10-1915 12-1977 15 2 41,4 2,8 20,7 286,3 18/07/27

MAÇANET DE CABRENYS Girona 01-1927 09-1978 29 0 28,9 1,0 --- 194,4 16/12/32

OLOT Girona 01-1915 05-1969 15 2 39,3 2,6 19,6 235,0 07/10/19

PALAFRUGELL Girona 03-1912 12-2001 21 2 84,6 4,0 42,3 295,0 29/11/33

PALAMÓS Girona 07-1911 12-1986 13 0 49,4 3,8 --- 138,4 01/09/75

PALS Girona 03-1979 12-2001 3 0 21,2 7,1 --- 120,0 27/10/85

PERELADA Girona 01-1915 12-2001 5 0 39,2 7,8 --- 142,0 12/11/99

PONTÓS Girona 11-1974 05-1999 6 0 23,8 4,0 --- 137,6 18/01/82

PORT DE LA SELVA Girona 11-1970 11-2001 11 4 28,3 2,6 7,1 250,0 06/01/77

PUIGCERDÀ Girona 01-1895 02-1970 11 2 63,3 5,8 31,7 290,7 17/07/27

RIBES DE FRESER Girona 02-1916 05-1988 13 2 56,0 4,3 28,0 210,0 17/10/40

RIPOLL Girona 05-1975 12-2001 3 0 23,9 8,0 --- 165,5 07/11/82

ROSES Girona 01-1928 02-1981 20 1 32,7 1,6 32,7 260,0 19/10/77

SANT FELIU DE GUÍXOLS Girona 01-1927 06-1998 8 1 68,1 8,5 68,1 230,1 07/10/59

SANT HILARI SACALM Girona 11-1912 12-1985 7 0 26,1 3,7 --- 196,2 20/02/20

SANT MARTÍ DE LLÉMENA Girona 01-1969 12-1996 24 2 26,8 1,1 13,4 234,0 10/10/94

SANTA COLOMA DE FARNERS Girona 02-1978 12-2000 5 0 22,3 4,5 --- 174,8 16/02/82

SANTA CRISTINA D'ARO Girona 02-1973 12-2001 6 1 27,5 4,6 27,5 208,5 01/09/75

SILS Girona 01-1921 02-1988 9 2 37,2 4,1 18,6 230,0 04/10/87

SUSQUEDA Girona 06-1936 05-1996 25 1 40,6 1,6 40,6 202,6 24/02/44

TORROELLA DE MONTGRÍ Girona 04-1931 07-1994 15 0 35,7 2,4 --- 187,0 24/10/50

TOSSA DE MAR Girona 01-1915 06-1996 6 1 62,4 10,4 62,4 230,1 06/10/59

VILADRAU Girona 02-1914 12-1950 15 0 34,6 2,3 --- 183,5 06/10/19

VILAJUÏGA Girona 12-1930 11-1963 7 0 28,1 4,0 --- 186,0 31/10/44

VILALLONGA DE TER Girona 12-1928 01-1979 20 2 42,2 2,1 21,1 219,0 05/04/69

ABELLA DE LA Lleida 01-1946 01-1987 0 0 36,4 --- --- 85,5 07/11/82





Màxim (l/m

2)

dia Inici Final

CONCA

ADRALL Lleida 11-1921 05-1996 3 0 64,8 21,6 --- 146,0 17/10/92

AGRAMUNT Lleida 02-1916 12-2001 0 0 60,7 --- --- 82,0 26/06/81

ALFARRÀS Lleida 01-1913 01-1992 0 0 34,1 --- --- 90,0 17/08/21

BOÍ Lleida 10-1923 12-1998 3 0 44,4 14,8 --- 135,0 07/11/82

BONAIGUA Lleida 03-1922 11-1968 0 0 38,3 --- --- 81,0 16/11/67

BORGES BLANQUES Lleida 12-1913 10-1988 1 0 58,6 58,6 --- 106,0 21/09/71

CABDELLA Lleida 01-1917 05-1994 9 1 77,3 8,6 77,3 252,0 07/11/82

CALDES DE BOÍ Lleida 06-1948 12-1998 3 0 42,2 14,1 --- 112,0 7/11/82 i 11/09/95

CERVERA Lleida 11-1915 12-2001 0 0 67,7 --- --- 90,2 09/06/22

ELS OMELLONS Lleida 03-1944 12-2001 0 0 57,7 --- --- 75,0 21/09/71

ESCÓS Lleida 12-1920 02-1988 0 0 66,1 --- --- 84,0 22/06/39

ESTAC Lleida 04-1922 12-1965 0 0 41,0 --- --- 92,0 13/08/24

ESTANY GENTO Lleida 08-1925 12-1985 18 1 59,8 3,3 59,8 200,0 07/11/82

ESTERRI D'ÀNEU Lleida 01-1917 12-2001 1 0 54,1 54,1 --- 154,0 07/11/82

GAVET Lleida 07-1937 03-1994 2 0 54,4 27,2 --- 120,0 24/02/44

GERRI DE LA SAL Lleida 05-1914 12-2001 2 0 34,5 17,3 --- 130,0 29/08/18

GRANADELLA Lleida 01-1911 12-2001 0 0 52,7 --- --- 94,7 28/05/75

JUNEDA Lleida 02-1915 12-2001 0 0 45,6 --- --- 90,5 03/11/94

LA POBLA DE SEGUR Lleida 11-1928 02-1994 0 0 43,5 --- --- 97,0 16/09/74

LA SEU D'URGELL Lleida 03-1911 08-1993 2 0 38,8 19,4 --- 159,0 08/09/92

L'ALBAGÉS Lleida 05-1929 12-2001 0 0 46,0 --- --- 92,4 26/06/81

LES CLEDES Lleida 07-1923 01-1994 0 0 39,1 --- --- 84,0 23/05/56

LLARDECANS Lleida 09-1915 05-1997 0 0 45,5 --- --- 87,5 26/09/92

LLAVORSI Lleida 12-1915 05-1999 2 0 51,9 26,0 --- 139,0 08/09/92

LLEIDA Lleida 06-1938 12-2001 0 0 62,0 --- --- 94,0 17/01/46

LLEIDA Lleida 02-1914 12-1994 0 0 44,2 --- --- 93,0 16/09/74

MOLLERUSSA Lleida 01-1917 12-2001 0 0 57,5 --- --- 92,0 15/09/74

MONROS Lleida 02-1928 11-1995 7 0 65,0 9,3 --- 143,0 16/09/74

MONTGAI Lleida 03-1919 11-2001 0 0 43,0 --- --- 97,0 04/11/94

NAVÈS Lleida 04-1936 05-2001 6 0 59,0 9,8 --- 150,5 12/11/99

OLIANA Lleida 01-1911 10-1999 2 0 72,6 36,3 --- 130,0 17/08/21

ORGANYÀ Lleida 01-1915 11-1999 1 0 67,6 67,6 --- 153,0 07/08/82

ÒS DE BALAGUER Lleida 09-1915 12-2001 1 0 41,5 41,5 --- 110,5 28/05/75

PANTÀ DE SANT LLORENÇ Lleida 01-1927 03-1996 0 0 53,6 --- --- 82,0 08/11/82

PONT DE SUERT Lleida 01-1912 12-1998 3 0 59,9 20,0 --- 138,0 07/11/82

PONTS Lleida 06-1915 12-2001 1 0 61,7 61,7 --- 107,0 28/04/42

RAIMAT Lleida 02-1938 03-2000 0 0 53,4 --- --- 63,0 15/04/42

RINER Lleida 07-1961 12-2001 1 0 34,3 34,3 --- 144,5 26/09/92





Màxim (l/m

2)

dia Inici Final

SANT MARTÍ DE MALDÀ Lleida 09-1912 04-1961 0 0 37,6 --- --- 75,4 10/07/55

SARROCA Lleida 07-1913 12-1997 0 0 47,2 --- --- 90,0 15/09/58

SENET Lleida 12-1912 12-1997 7 0 54,3 7,8 --- 174,1 12/03/30

SENTERADA Lleida 03-1925 10-1992 3 0 48,6 16,2 --- 138,0 07/11/82

TALARN Lleida 09-1915 07-1995 2 0 77,4 38,7 --- 106,0 17/11/25

TÀRREGA Lleida 02-1914 08-1994 0 0 65,7 --- --- 80,0 24/02/44

TAVASCAN Lleida 12-1920 12-1994 3 1 56,7 18,9 56,7 211,0 21/08/34

TERRADETS Lleida 09-1926 05-1996 4 0 45,4 11,4 --- 132,5 04/11/94

TORÀ Lleida 02-1930 12-2001 1 0 64,0 64,0 --- 114,1 24/02/44

UTXESA Lleida 01-1927 05-1994 1 0 49,9 49,9 --- 108,0 16/09/58

VIELLA Lleida 01-1911 08-1993 1 0 67,3 67,3 --- 169,5 07/11/82

VILALLER Lleida 03-1928 09-1999 1 0 55,2 55,2 --- 101,3 07/07/60

VILAMITJANA Lleida 01-1946 01-1987 1 0 36,4 36,4 --- 107,0 07/05/70

VILOSELL Lleida 12-1940 12-2001 5 0 41,3 8,3 --- 153,0 09/10/94

ALCOVER Tarragona 12-1973 12-2001 5 0 26,2 5,2 --- 157,0 10/10/94

ALFARA DE CARLES Tarragona 01-1917 05-1957 3 0 21,4 7,1 --- 125,9 15/10/22

AMETLLA DE MAR Tarragona 02-1918 06-2001 20 1 57,1 2,9 57,1 217,5 13/09/63

AMPOSTA Tarragona 02-1919 12-2001 22 1 72,9 3,3 72,9 226,4 26/09/92

ASCÓ Tarragona 11-1965 12-2001 4 0 33,8 8,5 --- 148,7 08/11/67

BELLMUNT DE CIURANA Tarragona 04-1936 01-1981 7 0 30,0 4,3 --- 125,0

20/11/67 i 6/01/77

BENISANET Tarragona 09-1911 11-2001 16 0 80,9 5,1 --- 179,6 21/09/71

CABASSERS Tarragona 08-1951 12-2001 5 1 50,3 10,1 50,3 207,0 21/10/00

CAMBRILS Tarragona 01-1916 05-1993 12 1 61,6 5,1 61,6 208,5 08/09/32

CAPÇANES Tarragona 06-1922 09-1959 6 0 22,2 3,7 --- 174,7 20/07/32

CASAFORT Tarragona 01-1915 12-1950 7 0 35,0 5,0 --- 121,2 17/08/21

CORNUDELLA Tarragona 09-1920 12-2001 4 1 27,5 6,9 27,5 397,0 10/10/94

EL VENDRELL Tarragona 10-1915 12-1993 1 0 30,8 30,8 --- 105,3 18/01/46

FALSET Tarragona 01-1916 02-1991 8 0 33,6 4,2 --- 154,0 07/01/77

FATARELLA Tarragona 03-1937 12-2001 1 0 42,2 42,2 --- 199,0 22/09/76

FLIX Tarragona 01-1918 01-1900 4 0 76,9 19,2 --- 180,0 24/01/92

GANDESA Tarragona 08-1923 07-1995 3 0 26,8 8,9 --- 125,0 09/11/67

GINESTAR Tarragona 08-1921 12-1991 6 0 61,9 10,3 --- 184,0 21/09/71

GODALL Tarragona 04-1917 12-2001 29 0 71,3 2,5 --- 161,0 16/10/27

LA PALMA D'EBRE Tarragona 04-1953 02-1988 2 0 35,5 17,8 --- 128,9 28/05/75

LA SELVA DEL CAMP Tarragona 01-1961 11-2001 3 0 39,2 13,1 --- 133,4 01/06/92

L'ALDEA Tarragona 08-1911 03-1934 5 0 21,0 4,2 --- 165,8 15/06/32

MARÇÀ Tarragona 12-1925 11-1965 7 0 23,2 3,3 --- 158,0 12/09/51

MAS DE BARBERANS Tarragona 03-1917 02-1997 13 1 28,3 2,2 28,3 222,5 10/10/94





Màxim (l/m

2)

dia Inici Final

MASROIG Tarragona 12-1950 12-1994 2 0 22,0 11,0 --- 167,0 09/10/94

MIRAVET Tarragona 07-1949 12-2001 10 0 49,5 5,0 --- 193,5 26/09/92

MONTBLANC Tarragona 03-1914 12-1999 6 1 66,1 11,0 66,1 340,0 18/10/30

MONTBRIÓ Tarragona 06-1946 12-2001 14 0 48,8 3,5 --- 172,0 29/09/59

MORA LA NOVA Tarragona 11-1915 04-1994 6 0 51,5 8,6 --- 167,5 28/05/75

PERELLÓ Tarragona 10-1916 12-2001 23 1 55,4 2,4 55,4 219,0 24/09/19

POBLA DE MASALUCA Tarragona 08-1953 12-2001 2 0 42,3 21,2 --- 123,5 23/10/67

PORRERA Tarragona 01-1915 06-1936 3 0 21,2 7,1 --- 122,2 13/01/26

REUS Tarragona 02-1945 12-2001 3 0 55,3 18,4 --- 160,6 03/10/55

RIBARROJA D'EBRE Tarragona 12-1931 12-2001 3 0 65,2 21,7 --- 136,0 21/11/67

ROCAFORT DE QUERALT Tarragona 10-1930 12-2001 5 1 61,4 12,3 61,4 229,5 18/10/30

SALOMÓ Tarragona 10-1910 06-1976 6 0 30,2 5,0 --- 171,4 25/02/44

SANT CARLES DE LA RÀPITA Tarragona 05-1914 10-1982 6 1 30,7 5,1 30,7 212,8 13/09/29

SANTA BÀRBARA Tarragona 03-1945 01-1996 19 1 49,0 2,6 49,0 202,5 25/10/46

SARRAL Tarragona 02-1929 12-2001 1 1 59,6 59,6 59,6 220,0 18/10/30

TARRAGONA Tarragona 03-1915 12-1976 5 0 47,0 9,4 --- 146,5 26/09/39

TIVISSA Tarragona 10-1911 06-2001 27 1 86,6 3,2 86,6 224,4 18/11/45

TIVISSA "SERRA D'ALMOS" Tarragona 01-1971 12-2001 5 0 28,0 5,6 --- 176,0 27/05/75

TORREDEMBARRA Tarragona 12-1954 02-1996 2 0 25,4 12,7 --- 171,2 13/10/64

TORTOSA Tarragona 01-1910 12-2001 13 1 90,5 7,0 90,5 209,2 18/10/40

VALLS Tarragona 04-1919 12-2001 5 0 45,2 9,0 --- 142,0 18/08/21

VANDELLOS Tarragona 03-1968 01-1995 7 0 27,8 4,0 --- 175,0 20/08/74

VILA-SECA Tarragona 01-1929 12-2001 9 0 71,8 8,0 --- 144,5 03/10/55

VILLALBA DELS ARCS Tarragona 01-1950 11-2001 2 0 51,1 25,6 --- 109,0 26/09/92

VIMBODÍ Tarragona 01-1914 11-2001 12 2 46,2 3,9 23,1 230,0 10/10/70

XERTA Tarragona 01-1918 12-1994 7 1 38,9 5,6 38,9 217,0 19/09/71

Taula annex 8.2. Resultats obtinguts de 208 estacions



Annex 8.3.2. Previsió entre els cabals dels períodes de retorn i les alçades en estacions SAIH.

CP_SENSOR NOM ESTUDI Àrea estació (km2) Q2,33 (m

3/s) NIVELL Q5 NIVELL Q10 NIVELL Q25 NIVELL Q50 NIVELL Q100 NIVELL Q500 NIVELL Q1000 NIVELL

LA MUGA h-Q h-Q h-Q h-Q h-Q h-Q h-Q h-Q

028C01 PONT DE MOLINS INUNCAT 221 11,60 1,30 27,10 1,53 54,10 1,83 106,40 2,31 162,00 2,74 233,70 3,22 441,50 4,39 547,60

032R01 PERALADA 316 100,00 1,62 208,20 2,37 348,70 3,20 577,90 4,42 782,30 5,42 1021,00 4,18 1661,50 4,90 1968,70

034R01 EL FAR D'EMPORDÀ 203 22,40 0,95 55,20 1,40 114,30 1,90 213,10 2,47 305,30 2,95 416,20 3,45 731,20 5,70 888,50 6,82

035R01 VILANOVA DE MUGA 749 111,10 240,70 412,50 698,00 954,70 4,94 1257,70 5,96 2084,80 6,69 2503,30

037R01 CASTELLÓ D'EMPÚRIES 758 112,00 1,10 243,60 1,68 418,10 2,45 708,80 3,51 970,70 4,33 1280,00 5,18 2125,20 5,21 2543,70

FLUVIÀ

040R01 OLOT INUNCAT 139 35,10 1,24 73,80 1,92 123,80 2,61 208,00 3,55 285,10 4,69 371,50 5,42 616,50 6,77 741,30

046R01 ESPONELLÀ 804 80,10 2,50 217,40 3,87 416,10 5,44 784,90 7,68 1143,30 9,37 1573,50 2835,50 3493,80

048R01 GARRIGÀS (HMS St. Pere Pescador ) 909 87,30 1,57 242,70 2,01 459,80 2,49 849,90 3,24 1223,60 6,24 1668,30 7,38 2957,10 8,42 3627,80

TER

055R01 SANT JOAN ABADESSES INUNCAT 301 86,40 1,77 182,70 2,27 308,60 2,76 506,10 3,46 726,40 959,30 1618,20 1953,70

060R01 RIPOLL 738 157,60 2,27 326,90 3,44 560,70 4,69 938,40 6,26 1328,10 7,87 1733,90 8,38 2910,00 10,04 3496,60

071R02 LES MASIES DE RODA - TER 1141 139,20 1,73 326,10 2,34 562,20 2,99 1017,60 3,99 1454,50 4,50 1902,50 5,00 3440,50 6,70 4207,60

071R01 LES MASIES DE RODA - GURRI 245 81,40 157,00 248,50 397,00 529,20 4,95 675,30 5,25 1078,20 6,25 1279,20

PASTERAL I 1799 18,60 0,73 42,30 75,00 129,80 213,40 489,20 1252,50 1739,00

078R01 PASTERAL II 1904 11,20 1,18 38,80 1,40 84,50 1,66 170,30 2,06 256,70 2,40 381,00 1074,60 1528,30

083R01 GIRONA - TER INUNCAT 2265 45,60 1,10 132,00 1,45 266,20 1,97 497,00 2,81 724,10 3,57 1005,20 4,45 1817,30 2242,80

PEF 261,00 1,95 410,00 2,52 943,00 4,25 1355,00 5,50 2682,00

086R01 CAMPLLONG - GOTARRA INUNCAT 141 54,70 1,98 112,80 3,61 186,30 4,25 306,10 5,30 409,90 6,43 534,70 9,12 865,60 1025,90

PEF 48,00 1,80 137,00 4,80 304,00 5,70 370,00 6,70 547,00 9,30

086R02 CAMPLLONG - ONYAR INUNCAT 80 35,80 1,13 75,90 1,84 127,70 2,50 214,20 3,32 291,00 4,43 381,40 5,91 627,60 746,60

PEF 39,00 1,60 89,00 2,05 165,00 3,00 196,00 3,20 261,00 4,00

088R01 GIRONA - ONYAR INUNCAT 322 94,00 1,92 211,00 3,01 353,00 3,86 580,00 4,91 663,00 5,25 872,00 1514,00 1814,50

PEF 100,00 2,00 248,00 3,25 555,00 4,82 672,00 5,29 991,00

095R02 COLOMERS INUNCAT 2902 89,80 0,43 279,70 1,08 578,80 1,89 1124,40 3,06 1643,60 3,96 2288,80 4,94 4121,20 5057,40

PEF 270,00 2,10 610,00 3,55 1432,00 1874,00 3039,00

099R01 SERRA DE DARÓ INUNCAT 204 43,30 1,50 96,80 2,43 167,70 3,37 287,90 4,55 395,20 5,44 523,90 6,47 875,80 1050,00

PEF 47,00 1,60 163,00 3,25 364,00 5,25 451,00 6,10 720,00

097R01 LA BISBAL D'EMPORDÀ INUNCAT 119 21,10 0,53 47,80 1,20 83,40 2,09 144,30 3,73 198,60 4,21 263,50 443,30 532,30

PEF 25,00 0,63 102,00 2,55 284,00 383,00 637,00

092R01 PONT DE TORROELLA INUNCAT 2954 89,40 1,24 280,50 1,81 583,50 3,66 1142,90 5,74 1677,30 6,57 2341,50 4245,60 5206,60

PEF 140,00 2,21 342,00 2,15 883,00 4,98 1118,00 5,67 1980,00 6,75

TORDERA

104R01 SANTA CRISTINA D'ARO INUNCAT 55 33,20 1,37 61,60 1,74 95,90 2,08 150,20 2,47 196,20 2,70 249,10 3,01 390,50 3,58 458,40 3,77

PEF

109R01 SANT CELONI INUNCAT 125 39,50 1,02 92,00 1,67 159,00 2,28 268,20 3,08 364,20 3,66 481,00 5,60 790,00 6,20 942,70

PEF 30,00 0,93 200,00 2,65 477,00 4,25 575,00 4,90 837,00 6,30

118R01 FOGARS DE TORDERA - R. STA COLOMA INUNCAT 324 105,30 2,25 213,80 3,02 348,60 3,99 570,10 4,88 765,90 5,00 991,20 5,60 1404,30 6,50 1664,60

PEF

119R01 FOGARS DE TORDERA - TORDERA INUNCAT 777 181,50 1,55 425,70 2,31 775,60 3,26 1317,70 1823,60 5,30 2400,20 6,05 3927,00 7,50 4675,80

PEF 93,00 1,19 1065,00 1867,00 2251,00 3119,00



CP_SENSOR NOM ESTUDI Àrea estació (km2) Q2,33 (m

3/s) NIVELL Q5 NIVELL Q10 NIVELL Q25 NIVELL Q50 NIVELL Q100 NIVELL Q500 NIVELL Q1000 NIVELL

BESÒS

135R01 LA GARRIGA 153 38,40 1,25 82,40 1,77 138,70 2,19 232,30 2,82 318,40 3,63 417,00 4,76 689,20 6,60 730,20 6,86

136R01 MONTORNÈS DEL VALLÈS 176 42,50 1,25 90,70 1,70 153,10 2,23 257,50 3,09 349,90 4,22 460,10 5,99 564,00 4,76 603,00

138R01 LLIÇÀ DE VALL 152 27,90 0,91 59,40 1,16 102,20 1,47 176,90 1,96 244,00 2,34 325,10 2,75 420,00 5,91 511,00 4,07

139R01 SANTA PERPÈTUA DE MOGODA 110 14,50 0,48 34,30 0,72 64,10 0,95 118,60 1,27 170,80 1,49 235,10 2,08 307,00 3,00 368,00

142R01 CASTELLAR DEL VALLÈS 43 0,30 0,24 2,30 0,35 7,50 0,54 20,30 0,84 34,20 1,07 52,50 1,31 54,00 1,87 54,00 1,61

143R01 MONTCADA I REIXACH 242 62,90 1,28 118,90 1,62 188,30 2,01 311,20 2,55 427,20 2,87 559,30 3,20 631,00 3,97 770,00 3,62

145R01 SANTA COLOMA GRAMANET 1020 97,20 1,54 240,20 2,03 443,00 931,90 1120,00 4,10 1523,60 5,00 2626,60 6,75 3194,20

LLOBREGAT

151R01 CLOT DEL MORO 29 1,10 0,48 4,80 0,78 13,30 1,02 32,50 1,34 52,50 1,56 78,20 1,78 160,10 2,30 201,70 2,51

156R01 GUARDIOLA DE BERGUEDÀ 333 6,20 1,21 25,70 1,50 58,10 1,82 128,20 2,32 206,30 2,75 306,10 3,23 626,70 796,70

160R01 BALSARENY 1022 11,00 1,64 42,50 2,14 90,30 2,49 225,30 2,98 277,30 3,11 392,30 3,44 803,90 4,81 1009,50 5,39

163R01 ARTÉS 447 20,90 0,96 53,80 1,65 111,30 2,50 214,00 3,64 314,60 3,43 432,30 3,85 783,00 4,42 965,50

164C01 MANRESA - LLOBREGAT INUNCAT 1885 21,30 1,28 95,50 1,78 206,90 2,33 550,80 3,57 692,20 3,99 993,80 4,81 1965,80 7,02 2471,20 8,00

PEF 1244,00 1930,00

173R01 / 02 CARDONA 652 24,10 46,50 81,60 150,70 217,50 295,30 655,40 834,40

175R01 SÚRIA 933 45,70 0,96 92,30 1,43 160,50 1,96 282,30 2,71 420,00 3,39 574,50 4,05 1126,40 7,10 1427,80

180R01 CASTELLBELL I EL VILAR INUNCAT 3293 64,00 0,92 169,00 1,50 360,00 2,45 928,00 5,00 1168,00 5,58 1712,00 8,44 3359,00 10,76 4226,00

PEF 2202,00 3611,00

184R01 ABRERA 3573 73,70 1,69 193,10 2,31 405,40 3,16 1045,80 5,07 1320,00 5,75 1930,30 3832,70 4842,20

186R01 JORBA INUNCAT 217 21,30 1,11 51,60 1,62 92,60 1,99 164,10 3,06 232,50 3,98 310,20 535,60 651,50

PEF

189R01 SANT QUINTÍ DE MEDIONA INUNCAT 65 7,40 0,77 20,90 1,20 40,60 1,70 74,80 2,37 108,30 2,95 149,20 3,65 266,10 327,00

PEF 308,00 726,00 974,00 1763,00

190R01 SANT SADURNÍ D'ANOIA INUNCAT 726 50,30 1,29 135,00 3,21 258,70 4,21 485,00 5,62 702,80 982,70 1765,50 2173,30

PEF

191R05 MARTORELL INUNCAT 4561 94,60 1,04 268,20 1,43 546,00 1,83 1462,60 1877,50 2683,80 5235,40 6711,80

PEF

193R01 TERRASSA INUNCAT 32 16,80 0,33 33,90 0,49 55,30 0,65 89,90 0,87 120,40 1,05 155,90 1,25 250,50 1,70 296,10 1,87

PEF

195R07 EL PAPIOL INUNCAT 123 53,10 0,84 99,30 1,07 155,10 1,31 244,30 1,95 320,10 2,42 407,80 3,08 638,00 4,05 749,30 4,39

PEF 718,00 4,30 1133,00 5,40 1330,00 5,80 1842,00

198R13 SANT JOAN DESPÍ II INUNCAT 4880 93,50 0,78 266,30 1,51 555,40 2,44 1546,10 4,37 2027,30 4,92 2985,30 5,93 5896,00 7479,80

PEF 3037,00 4936,00

R. TARRAGONA

209R01 VENDRELL II INUNCAT / PEF 172 1,60 0,40 12,20 0,85 32,30 1,35 74,90 2,52 118,60 3,03 175,50 3,49 348,00 5,35 439,60

GAIÀ

213R01 VILABELLA INUNCAT 340 8,90 1,09 37,40 2,66 86,40 187,20 290,50 3,00 418,80 4,30 807,10 6,00 1014,70

FRANCOLÍ

218R01 MONTBLANC II INUNCAT 338 33,00 1,58 90,00 2,33 179,50 3,30 343,40 4,38 509,00 693,80 7,12 1230,00 9,25 1511,50

225R04 TARRAGONA 835 48,10 1,63 154,00 2,18 312,00 2,77 610,40 3,53 931,00 3,99 1298,70 4,48 2390,30 5,51 2949,40



Annex 8.3.3. Anàlisi de perillositat pels embassaments.

EMBASSAMENTS DE LA CONCA HIDROGRÀFICA DE L’EBRE

Q1 = Cabal admès per la llera natural

Q2 = cabal que afecta a habitatges aïllades, a zona agrícola important i a infraestructura

secundaria

Q3 = Cabal que afecta a nuclis urbans ( més de cinc habitatges) i a infraestructures

importants

EMBASSAMENTS

CABALS

CARACTERISTICS

(m3/s)

Q1 Q2 Q3

OLIANA

Riu Segre entre presa de Oliana i Embassament de Rialb 300 1.000 2.000

RIALB

Riu Segre entre presa de Rialb i Vilves

Riu Segre entre Vilves i Sant Miquel

Riu Segre entre Sant Miquel i confl. Noguera Ribagorçana

Riu Segre entre confl. Noguera Ribagorçana i Lleida

Riu Segre entre Lleida i embassament de Mesquinesa

300

300

300

300

300

700

800

600

800

850

1.200

800

1.000

1.300

1.500

SANTA ANA

Riu Noguera Ribagorçana entre Santa Anna i confluència

amb Riu Segre 50 300 1.750

GUIAMETS

Riu Asmat i Ciurana des de confluència del riu anterior 25 150 250

EMBASSAMENTS DE LES CONQUES INTERNES DE CATALUNYA

Q1 = Cabal que desborda la llera natural

Q2 = Cabal de danys lleus (inunda algunes parcel·les rústiques)

Q3 = Cabal de danys moderats (inunda parcel·les rústiques de forma més generalitzada)

Q4 = Cabal de danys greus o importants (afeccions a edificacions aïllades, carreteres, etc...

sense arribar a nivells catastròfics)



EMBASSAMENT CABALS CARACTERÍSTICS (m3/s)

Q1 Q2 Q3 Q4

FOIX 300 300 300 300

LA BAELLS 43 78 150 200

LA LLOSA DEL CAVALL 35 70 140 200

SAN PONÇ 60 108 125 150

SIURANA 8 50 100 150

SUSQUEDA 50 100 150 200

BOADELLA 41 75 160 200

L’embassament de Sau no te cabals de danys degut a la proximitat amb l’embassament de

Susqueda i l’absència d’edificacions, nuclis urbans o altres activitats entre ambdues preses.

Annex 8.3.4. Determinació dels Temps de Trànsit dels Cursos Fluvials de

les Conques Internes de Catalunya i de les Conques Catalanes de l’Ebre

Document complert (encara que no s’hi ha inclòs els annexos) realitzat per l’Àrea d’Inspecció i Control, de l’Agència Catalana de l’Aigüa (ACA).

OBJECTE DE L’ESTUDI

Donada la necessitat de determinar els temps de trànsit dels diferents cursos fluvials de les

Conques Internes de Catalunya (CIC) i les Conques Catalanes de l’Ebre, s’ha procedit a

elaborar una metodologia per tal de tramificar els diferents cursos fluvials d’una manera

uniforme

A més s’ha determinat la perillossitat intrínseca de les conques hidrogràfiques de Catalunya .

ÀMBIT DE L’ESTUDI

Per al càlcul dels temps de trànsit, l’àmbit d’estudi abasta els cursos fluvials de les Conques

Internes de Catalunya i les Conques Catalanes de l’Ebre que estan dotats d’estacions

d’aforament SAIH. Al Mapa annex 8.17 es poden observar quins són aquests rius.



Mapa annex 8.17. Cursos fluvials objecte del present estudi

Per a la determinació de la perillositat intrínseca de les conques l’àmbit d’estudi abasta totes

aquelles conques que van ser estudiades als models hidrològics utilitzats a l’INUNCAT.

INFORMACIÓ DE PARTIDA

La informació de partida aquest estudi han estat els models hidràulics i hidrològics que va

realitzar l’Agència Catalana de l’Aigua l’any 2001 per a la delimitació de les zones inundables

per a la redacció de l’INUNCAT.

A més d’aquesta informació també es disposa dels hidrogrames d’avingudes històriques en

format paper i dels temps de trànsit calculats a partir de les darreres avingudes enregistrades

pel SAIH de l’Agència.

METODOLOGIA

CÀLCUL DELS TEMPS DE TRÀNSIT

En una primera instància es va procedir a calcular els temps de trànsit mitjançant els models

hidrològics de l’INUNCAT, però es va concloure que aquests no tenien la suficient precisió per

determinar-los.

Per aquesta circumstància es va determinar que la millor forma d'obtenir els temps de trànsit

d’una manera uniforme era relacionant la morfologia de les lleres amb la velocitat amb la

qual es trasllada el front d’ona d’una avinguda , la qual s’aproxima a la velocitat d’una ona

cinemàtica (Lighthill i Whitham 1955).

El primer pas és calcular la celeritat de l’ona cinemàtica, que expressada en termes de

profunditat queda de la següent forma.

dy

dQ

Bck

1

Relacionant aquesta expressió amb la l’equació de Manning pel cabal i considerant que el radi

hidràulic és igual al calat (R ≈ y) per canals amples, s’obté la següent expressió:

3/22/1

0

3/52/1

0

3

5

1

1

yn

S

yn

BS

dy

d

B

dy

dQ

Bck

d’aquí s’extreu que vck3

5 v: velocitat . (Expressió 1)

Un cop obtinguda aquesta relació, es busca un riu que morfològicament contempli una gran

variabilitat, per així poder relacionar el resultat obtingut en aquest amb la resta de cursos

fluvials estudiats. Es determina que és el riu Ter el que s’ajusta més a aquestes necessitats.

Es realitza una discretització dels pendents del riu cada 500 metres i es calcula un pendent

mitjà per els diferents trams de riu.

Es calcula la celeritat de l’ona cinemàtica, extraient les velocitats de flux del model hidràulic

realitzat a propòsit de l’INUNCAT i aplicant l’expressió 1.

ck: Celeritat de l’ona cinemàtica

Q: Cabal

y: Calat

B: Amplada de canal



Els resultats de la relació dels pendents amb la celeritat es poden observar amb el gràfics

següents, per a diferents períodes de retorn.

y = 268,26x + 1,8903 R² = 0,9268

0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

3,5

4

4,5

0 0,002 0,004 0,006 0,008

Ve

loc

ita

t (m

/s)

Pendent

Pendent Vs. Velocitat T5

y = 286,25x + 2,9728 R² = 0,9667

0

1

2

3

4

5

6

0 0,002 0,004 0,006 0,008

Ve

loc

ita

t (m

/s)

Pendent




y = 360,17x + 3,2003 R² = 0,9648

0

1

2

3

4

5

6

7

0 0,002 0,004 0,006 0,008

Ve

loc

ita

t (m

/s)

Pendent


y = 613,48x + 3,3057 R² = 0,9965

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

0 0,002 0,004 0,006 0,008

Ve

loc

ita

t m

/s

Pendent




Il·lustració annex 8.4. Relació pendent /velocitat per als diferents períodes de retorn.

Un cop obtingudes aquestes expressions s’han obtingut els pendents de cada un dels trams

dels diferents cursos fluvials estudiats i aplicant les expressions obtingudes anteriorment

s’han calculat els temps de trànsit mitjançant la fórmula v

dt on d és la distància a cada

tram d’estudi.

Un cop s’ha obtingut aquest temps s’ha procedit a calibrar aquests resultats amb les dades

d’avingudes històriques obtenint el resultat que s’adjunta a l’annex 1. Els valors d’aquest

annex s’han d’entendre com a temps aproximats de trànsit dels pics d’avinguda entre dues

estacions de control, per avingudes dels períodes de retorn estudiats, que són T = 5 anys

(avingudes ordinàries) i T = 50 anys (avingudes extraordinàries. Per extrapolar a altres

períodes es poden emprar els gràfics anteriors (Il·lustració annex 8.4).

DETERMINACIÓ DE LA PERILLOSITAT INTRÍNSECA DE LES CONQUES HIDROGRÀFIQUES DE

CATALUNYA.

Per a determinar la perillositat intrínseca de les conques hidrogràfiques s’ha aplicat la següent

expressió (Expressió 2). La qual relaciona la pluviometria d’una zona concreta amb la seva

morfologia.

1

.

1

100

calif

CTL

L

Pd

PdCN Expressió 2

L’expressió anterior té com a resultat una dimensió temporal que defineix la perillositat de la

conca en funció de la seva rapidesa de reacció hidrològica. En la seva formulació s’ha intentat

relacionar en una única expressió les variables que influeixen en la resposta o temps de

reacció d’una conca donada una determinada precipitació. En aquest sentit s’ha obtingut, per

un costat, un paràmetre adimensional que aporta la informació del tipus de pluja

característica de cada conca, relacionant la precipitació diària associada a un període de

retorn en la conca d’estudi ( Pd ) i la precipitació diària mitjana de les conques de Catalunya

associada al mateix període retorn ( Pd ). Per l’altre costat s’han relacionat els següents

paràmetres morfodinàmics de la conca:

- Corba número (CN) de la conca amb la CN= 100 que correspon a una superfície

totalment impermeable. Aquest paràmetre, definit per la Soil Conservation Service

y = 791,59x + 3,4238 R² = 0,9979

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

0 0,002 0,004 0,006 0,008

Ve

loc

ita

t (m

/s)

Pendent




(SCS) està tabulat segons l’ús del sòl, el pendent, les característiques hidrològiques i

el grup (tipologia) de sòl.

- Longitud mitjana de les conques de Catalunya ( L ) i la longitud de la conca d’estudi (

L ). Aquest és un paràmetre de forma de la conca.

- La inversa del temps de concentració associat a la conca d’estudi ( .calif

cT ) que

implícitament a la seva formulació inclou la relació entre el pendent i la longitud de la

conca.

Per finalitzar, com a interpretació dels resultats de l’Expressió 2, es pot concloure que la

rapidesa d’una conca augmentarà quan més gran sigui l’escorrentiu (CN) i la precipitació

diària associada a la conca ( Pd ) i, menor sigui la seva longitud ( L ) i el temps de

concentració ( .calif

cT ). Pel contrari, la reacció d’una conca serà més lenta quan els tendències

inverses a les contemplades anteriorment.

Cal dir que el valor temporal que s’extreu no significa el nombre d’hores que triga en

reaccionar la subconca, sinó que els diversos rangs establerts s’han fet per anàlisi comparatiu

dels valors entre subconques, i per tant, són un indicador relatiu de major o menor

perillositat: de més ràpida a més lenta. L’objecte d’aquest indicador és caracteritzar les

diverses subconques de forma qualitativa segons rapidesa en què es generen els hidrogrames

de sortida.

SIG

Amb les dades obtingudes aplicant la metodologia anterior, s’han elaborat dos tipus de

cobertures SIG, en els que per una part es tramifiquen els cursos fluvials en funció del temps

de trànsit i per una altra part es zonifica d’una forma qualitativa la perillositat de les conques

hidrogràfiques de Catalunya.

El resultat d’aquesta elaboració es pot observar a l’annex 2 del present estudi.

TAULES CABAL – NIVELL

A l’annex 3 es poden observar dues taules, la primera per les Conques Internes de Catalunya

i la segona per les conques Catalanes de l’Ebre, en la que estan identificades les estacions

d’aforament SAIH, amb el nivell que hauria d’assolir l’aigua quan passés per aquestes el

cabal corresponent als períodes de recurrència de 5, 10, 25, 50, 100, i 500. Per determinar

aquests nivells s’han utilitzat les corbes nivell – cabal de les diferents estacions d’aforament i

per aquells cabals que queden fora de rang s’han utilitzat els models hidràulics o s’han

extrapolat les corbes pertinents, s’ha de fer esment a la baixa fiabilitat d’aquests darrers

resultats.



Annex 8.3.5. Mapes de tramificació dels cursos fluvials amb perìodes de recurrència de 5 i 50 anys

Mapa annex 8.18. Tramificació dels cursos fluvials amb perìodes de recurrència de 5 anys



Mapa annex 8.19. Tramificació dels cursos fluvials amb perìodes de recurrència de 50 anys



Annex 8.3.6. Mapes de la perillositat de la Conca segons el temps de trànsit amb perìodes de recurrència de 5 i 50 anys

Mapa annex 8.20. perillositat de la Conca segons el temps de trànsit amb perìodes de recurrència de 5 anys



Mapa annex 8.21. perillositat de la Conca segons el temps de trànsit amb perìodes de recurrència de 50 anys.



Annex 8.4. Annexos de l’anàlisi geomorfològica i fenòmens geològics associat.

PROSPECTIVA

Com a una acció prospectiva que cal encetar, cal preveure la necessitat en un futur proper,

de realitzar una cartografia de detall, que permeti identificar els diferents riscos geològics

associats a tot el territori català de forma més acurada. En aquest sentit, la informació

generada en aquest treball, serveix com a punt de partida a la cartografia a realitzar, i cal

tenir en compte que paral·lelament a aquesta feina, caldrà definir i consensuar les

metodologies d’avaluació del risc dels diferents processos que es poden produir i que per les

seves característiques convé definir cas per cas.

Proposta d’avaluació de cons de dejecció

Entre les feines futures a desenvolupar, caldrà analitzar l’àrea activa en relació a la superfície

total del con de dejecció i el grau d’incisió, cosa que permetrà fer una planificació urbanística

més racional recomanant les mesures de prevenció adients. Aquest aspecte d’una

importància fonamental en les àrees de muntanya, pot determinar la capacitat

d’arrossegament de càrrega sòlida en el cas de fortes barrancades en aquelles infrastructures

que es troben al damunt de la superfície del con; aquestes dades, són bàsiques per exemple

per analitzar la possible influència o efecte que podrien tenir sobre zones especialment

vulnerables (p.e. estudi de l’ubicació i influència sobre els 439 càmpings de Catalunya.

Pel que fa a la metodologia d’avaluació del risc, a continuació es proposa una primera

metodologia de valoració del risc als cons de dejecció mitjançant eines GIS en funció dels

següents factors:

Factor Descripció

Ocupació Si existeixen nuclis urbans dins de la zona de influència del ventall del con, infraestructures, etc.

Establir un rang de perill (podem "utilitzar" el que hi ha per inundacions).

Litologia En funció de la litologia dels materials, establir uns criteris de perillositat.

Està clar que el material arrossegable és una funció d'aquest paràmetre i també en funció d'aquest material hi haurà vessant amb major o menor grau de perill que es mobilitzi material

Pendent El pendent condiciona la capacitat d’erosió

A majors pendents major serà el risc s'ha d'establir una classificació de rangs per assignar perillositat (>27%, >20; >15)

Pluviometria En funció de la pluviometria serà més o menys probable que per períodes de retorn més petits es puguin produir episodis que impliquin moviments en massa (>400, >350, >300,>250,>200)

Gènesi Para una mateixa precipitació i a un altre factor que pot ser desencadenat o afavoridor d'aquest tipus de situacions que es si es produeixen nevades en aquella zona, per l'afecte d'allaus o l'efecte de la pròpia temperatura en el material. Per tant creuar-ho amb zones on es produeixen nevades. D'alguna manera queda "recollit" en zones d'usos, però considero si no hi ha cobertura en funció de grans regins climàtiques es podria assignar com si diguéssim un factor corrector.

Usos del sòl Per a poder lligar-ho amb la litologia i en realitat en la disponibilitat de material, es podria introduir aquest paràmetre, de forma que en determinat tipus de vessants que estiguin nues segurament deu ser més probable

Conca Com a criteri general a majors dimensions de la conca és menys probable que es produeixi un fenomen que desencadeni un procés >20, >10, >5, >2

Taula annex 8.3. primera metodologia de valoració del risc als cons de dejecció mitjançant eines GIS en funció dels diferents factors.

Equip de treball

La realització d’aquest treball s’ha desenvolupat gràcies a la col·laboració entre els tècnics del

ICGC i l’ACA, que s’ha pogut materialitzar gràcies a la petició realitzada per la Direcció

General de Protecció Civil del Dept. d’interior l’any 2003 (en aquell moment la Direcció General

d’Emergències i Seguretat Civil).

Annex I: Taules de moviments de massa i barrancades



ANY LLOC

1881 Puigcercós (Pallars Jussà)

1907 Espui (Pallars Jussà); la Coma (Solsonès); Llavorsí (Pallars Sobirà); Boren-lsavarre (Pallars Sobirà)

1937 Bono (Ribagorça)

1940 Rupit (Osona); Conques de Vernet (Conflent); l'Avellanosa

(Vallespir)

1942 Toubert (Vallespir)

1944 Ullastrell (Vallès Occidental)

1962 Sant Salvador de Toló (Pallars Jussà); Castellbisbal (Vallès Occidental); Santa Maria de Barberà (Vallès Occidental)

1963 Senet i Llauset (Ribagorça)

1964 Castellbisbal (Vallès Occidental)

1970 Conques de Vernet (Conflent)

1971 el Papiol (Baix Llobregat)

1972 Santa Maria de Barberà (Vallès Occidental)

1976 Castellfollit de la Roca (Garrotxa)

1977 Castellfollit de la Roca (Garrotxa)

1978 Corbera de Llobregat (Baix Llobregat)

1982 Caregue (Pallars Sobirà); Cabdella (Pallars Jussà); Llavorsí (Pallars Sobirà); Jou-la Guingueta (Pallars Sobirà); Pont de Bar (Alt Urgell); Gósol (Berguedà); la Coma (Solsonès)

1983 el Papiol (Baix Llobregat)

1994 la Riba (Alt Camp)

Taula annex 8.4. Esllavissades més importants documentades a Catalunya (Modificat d’Història Natural dels Països Catalans. Volum 3: Recursos geològics i sòl).

Alguns exemples de barrancades als Pirineus orientals:

Barranc d’Arás a Biescas (1998)

Barranc de Jou a la Guingueta d’Àneu (1982)

Riu d’Arties a Vielha (1963)

Riu Cady a Vernet-les-Bains (1940)

En tots aquests casos els efectes van ser espectaculars, bé pel número de morts, com a

Biescas, bé per la quantitat d’edificacions destruïdes, com a Vernet, o bé pels canvis en

l’orografia, com a la Guingueta. En aquest darrer cas també cal destacar la sort que tot i els

danys materials no hi hagués cap víctima.



Annex II: Caracterització geomorfològica

En la generació de cobertures s’ha seguit la filosofia de minimitzar el número final de

cobertures integrant el màxim número d’elements tot i poder tenir una diferent gènesi,

sempre que no hi pogués haver una superposició espaial.

ZONA INUNDABLE GEOMORFOLÒGICAMENT

Nom: LI_GEO

Cobertura de polígons.

Definició: Zona potencialment inundable segons criteris geomorfològics, diferenciant-se

diferents formes lacustres i litorals i elements geomorfològics.

Característiques: Hi haurà un polígon per a cada curs fluvial. A les confluències es prioritzarà

la definició del flux del curs principal respecte al seu afluent.

Nom del Camp Tipus Longitud Descripció

Codi text 16 caràcters

Identificatiu del curs d’acord a la cobertura realitzada per l’ICC per a les zones potencialment inundable per curs fluvial. Per als cons de dejecció

ID_ES Text 9 caràcters Identificador de l’estudi, d’acord a un identificador de l’ACA.

ID_GEOST Text 4 caràcters Identificador per determinar l’origen de la inundació Taula annex 8.5. Camps a incloure a la cobertura línies d’inundació geomorfològiques

ID_GEO Equivalència Descripció

01 Zona potencialment

inundable

Envolupant de l’àrea inundable en base a les dades proporcionades per a la interpretació geomorfologia i

informació complementària (històrica)

03 Cons de dejecció

Cossos sedimentaris al·luvials constituïts per arrossegalls procedents d’un curs torrencial, riera o barranc intermitent, que se situa a la part baixa del canal de desguàs del torrent, on hi ha un canvi de pendent còncau i les aigües perden

competència. Té una morfologia de ventall o de segment de con, i en una secció transversal presenta un cert abombament.

Tenen un o varis canals divergents actius o abandonats que s’inicien a partir de l’àpex. Són dipòsits detrítics que generalment presenten una distribució granulomètrica decreixent de l’àpex a la base.

04 Lacustres Massa d’aigua dolça continental dipositada en una depressió del terreny.

05 Litorals Massa d’aigua influenciada per la dinàmica litoral. Taula annex 8.6. Tipus d’origen de la inundació.



ID_GEO

ID_GEOST Equivalència Descripció

01

Zona p

ote

ncia

lment

inundable

0101

Zona potencialment inundable per

curs fluvial

Envolupant de l’àrea inundable en base a les dades proporcionades per a la interpretació geomorfologia i informació

complementària (històrica)

0102 No inundable Polígon que delimita les zones no són inundables (illes).

0103

Zona

potencialment inundable marítim terrestre

Àrea potencialment inundable per l’acció de llevantades i/o a l’escorrentiu continental.

0104

Zona potencialment

inundable per curs fluvial

Àrea potencialment inundable, on la

cartografia geomorfològica de detall del curs principal, es superposava amb la

informació hidràulica però l’eliminació d’aquesta implicava la no connectivitat de l’afluent al principal.

03

Cons d

e d

eje

cció

0301 No actius

Identificadors per als cons de dejecció que no experimenten agradació ni progradació

ja que no hi ha sedimentació de materials com a conseqüència de l’encaixament de la xarxa de drenatge. Normalment estan ocupats per camps de cultiu, boscos i inclús nuclis habitats.

0302 Actius

Identificadors per als cons de dejecció

funcionals en els quals es donen processos d’agradació i progradació. Generalment no

estan colonitzats per l’home i la vegetació no està gaire implantada degut a l’activitat dels processos.

0303 Zones influència cons

Àrea potencialment inundable on també es poden produir efectes per l’acció del con de dejecció.

04

Lacustr

es

0401 Estanys Massa d’aigua dolça continental permanent dipositada en una depressió del terreny.

0402 Estanys efímers

Depressions naturals del terreny que de forma no periòdica s’aneguen temporalment per l’acumulació de l’aigua provinent de la pluja o del desbordament d’un curs fluvial. També s’inclouen aquelles zones humides que han estat dessecades per l’home i que

esporàdicament es poden inundar.

0403 Llacs

Es correspon a àrees on no s’han desenvolupat formacions superficials o a on aquestes tenen una presència molt discontinua i una potència reduïda (centimètrica-decimètrica).

0404 Antigues llacunes

05

Litora

ls

0501 Maresmes

Depressió pantanosa situada al llarg del litoral, darrere una fletxa, cordó litoral o qualsevol entrant costaner que està

influenciada per la dinàmica litoral.



ID_GEO

ID_GEOST Equivalència Descripció

0502 Platja d’acumulació

Riba planera del mar de caràcter sedimentari, coberta de sorra o grava, la qual presenta un perfil còncau amb pendent suau cap a l’aigua. Existeix per que els

aports periòdics de material superen a l’erosió.

0503 Albuferes

Riba planera del mar de caràcter sedimentari, coberta de sorra o grava, la qual presenta un perfil còncau amb pendent suau cap a l’aigua. Existeix per que els

aports periòdics de material superen a l’erosió

Tipus d’origen de la inundació.

LÍNIES GEOMORFOLÒGIQUES

Nom: GEOMORFO_L

Cobertura d’arc

Definició: Elements que representen processos de dinàmica geomorfològica.

Característiques:

Nom del Camp Tipus Longitud Descripció

ID_D text 2 caràcters Codi identificatiu dels tipus d’elements dinàmics.

ID_ES text 9 caràcters Identificador de l’estudi, d’acord a un identificador de l’ACA.

Camps de la cobertura processos de dinàmica fluvial

ID_D Equivalència Descripció

01 Incisió lateral de la llera

Forma fluvial que s’origina per l’erosió mecànica produïda per un corrent fluvial que soscava el

marge i comporta la pèrdua de material. Sol produir-se en les vores còncaves dels meandres.

02 Incisió lineal Forma fluvial que s’origina per l’erosió determinada per l’escolament concentrat al llarg del tàlveg o dels eixos de drenatge.

03 Escarpament Forma poligènica de vessant morfològic amb una forta inclinació (>45º) la qual és d’origen tectònic i/o erosiu.

04 Salt d’aigua

Forma fluvial on es dona una caiguda de l’aigua d’un torrent on hi ha un desnivell brusc. Pot tenir

diferents orígens però el més comú és el canvi d’una roca tova a una de molt dura per l’erosió.

05 Línies de flux Forma fluvial que simbolitza el sentit de circulació d’un corrent d’aigua, d’una colada.

06 Cicatrius

Forma de vessant de zones de capçalera, on s’han

produït moviments en massa dels quals el material desplaçat ha estat erosionat.



07 Caiguda de Blocs o

desprendiments

Zona d’acumulació de blocs en les parts baixes del

vessant o bé zona inestable d’un massís rocós.

08 Sentit de l’onatge

09 Esllavissaments

Tipus de processos de dinàmica fluvial



Annex III: Llistat de municipis amb cons de dejecció

NOM_MUNICIPI NOMBRE NOM_MUNICIPI NOMBRE NOM_MUNICIPI NOMBRE NOM_MUNICIPI NOMBRE

No municipi català 74 Ribera d'Urgellet 5 l'Hospitalet de Llobregat 2 Esplugues de Llobregat 1

Alt Àneu 69 Llanars 5 Sant Joan Despí 2 Sant Just Desvern 1

Naut Aran 47 Vilam=s 5 Sant Vicenτ dels Horts 2 Castellbisbal 1

Vielha e Mijaran 44 Malgrat de Mar 4 Molins de Rei 2 Sant Andreu de la Barca 1

la Guingueta d'Àneu 37 Blanes 4 Esparreguera 2 Soses 1

Alins 33 Lloret de Mar 4 Collbató 2 Sudanell 1

Lladorre 30 Camarles 4 el Bruc 2 Alcarràs 1

Vilaller 29 Os de Balaguer 4 Lleida 2 Montornès de Segarra 1

el Pont de Suert 21 Ascó 4 Cervera 2 Llinars del Vallès 1

Tremp 20 Montblanc 4 Corbins 2 Tàrrega 1

la Pobla de Segur 15 Queralbs 4 Alguaire 2 l'Ametlla del Vallès 1

Sort 15 Alàs i Cerc 4 Balaguer 2 Santa Eulàlia de Ronçana 1

Esterri d'+neu 14 Setcases 4 Camarasa 2 Sant Esteve de Palautordera 1

Ribes de Freser 14 Calella 3 Sanaüja 2 Tarroja de Segarra 1

Tortosa 13 Sant Vicenç de Montalt 3 Alòs de Balaguer 2 Torrelameu 1

Vall de Cardós 13 Sant Andreu de Llavaneres 3 Osor 2 Almacelles 1

la Vall de Boí 12 Arenys de Munt 3 Talarn 2 Menàrguens 1

Llavorsí 12 Castell - Platja d'Aro 3 Organyà 2 Almenar 1

Soriguera 11 Sant Iscle de Vallalta 3 les Valls d'Aguilar 2 Albesa 1

Vilallonga de Ter 10 Llimiana 3 Planoles 2 Riudarenes 1

es Bordes 10 Vilopriu 3 les Valls de Valira 2 Torà 1

Les 10 Torroella de Montgrí 3 Isòvol 2 la Sentiu de Sió 1

Canejan 10 Albons 3 Sarroca de Bellera 2 Pinell de Solsonès 1

Sant Pere de Ribes 9 Àger 3 Barcelona 1 Pals 1

Santa Susanna 9 Calonge 3 Vilanova i la Geltrú 1 Regencòs 1

Palafolls 9 l'Aldea 3 Arenys de Mar 1 Peramola 1

Baix Pallars 9 Alcanar 3 Martorelles 1 Oliana 1

Tírvia 9 Ulldecona 3 Sant Jordi Desvalls 1 Guixers 1

Bossòst 9 Constantí 3 Montgat 1 Sant Llorenç de Morunys 1

Conca de Dalt 8 Castelldefels 3 el Masnou 1 Fígols 1

Espot 8 Alcover 3 Tordera 1 la Coma i la Pedra 1

Arres 8 Sant Feliu de Llobregat 3 Ullà 1 les Llosses 1

Tossa de Mar 7 Sercs 3 Garrigoles 1 Fígols i Alinyà 1

Rialp 7 Bescanó 3 Verges 1 Sant Julià de Cerdanyola 1

Campelles 7 Campdevànol 3 Bellcaire d'Empordà 1 Gósol 1

Camprodon 7 Montagut 3 la Tallada d'Empordα 1 la Pobla de Lillet 1

la Torre de Cabdella 7 Bellver de Cerdanya 3 Farrera 1 Bagà 1

Aitona 6 Bausen 3 Esterri de Cardós 1 Gombrèn 1

la Seu d'Urgell 6 Santa Bàrbara 2 Sant Carles de la Ràpita 1 Sant Pau de Segúries 1

Olivella 5 Caldes d'Estrac 2 la Sènia 1 Figueres 1

Sant Cebriα de Vallalta 5 Sant Fost de Campsentelles 2 Mas de Barberans 1 Pardines 1

Argentona 5 Cabrils 2 Ginestar 1 Toses 1

Colomers 5 Santa Cristina d'Aro 2 Miravet 1 Senterada 1

Sant Esteve de la Sarga 5 Llagostera 2 Móra la Nova 1 Montferrer i Castellbó 1

Castell de Mur 5 Palamós 2 Tivissa 1 Estamariu 1

Sitges 5 Palafrugell 2 Cambrils 1 Prullans 1

Xerta 5 Gavet de la Conca 2 Vinyols i els Arcs 1 Fontanals de Cerdanya 1

Benifallet 5 Jafre 2 Garcia 1

Ripoll 5 Ventallò 2 la Pobla de Mafumet 1

Aldover 2 Roda de Barà 1

Badalona 2 Vinebre 1

Pineda de Mar 2 el Rourell 1

l'Ampolla 2 la Masò 1

Roquetes 2 la Selva del Camp 1

Móra d'Ebre 2 Banyeres del Penedès 1

Cunit 2 Llorenç del Penedès 1

Cubelles 2 la Riba 1

Vilaverd 2 Valls 1

Cornellà de Llobregat 2



Annex 8.5. Determinació de la vulnerabilitat. Metodologia. Resultats. Mapa de vulnerabilitat. Catàleg d’elements

vulnerables. Temps d’intervenció.

Annex 8.5.1. Valoració de pèrdues: Corbes de danys-calats

Taula A. 1. Corba de danys-calat de l’aigua per l’estructura i el contingut dels habitatges (USACE, 2000)

Calat de l’aigua (m)

Una planta, sense soterrani Dues o més plantes, sense soterrani

Danys en l’estructura 1

Danys en continguts 1



-0,6 0 0.0 0.0 0.0

-0,3 2.5 2.4 3.0 1.0

0,0 13.4 8.1 9.3 5.0

0,3 23.3 13.3 15.2 8.7

0,6 32.1 17.9 20.9 12.2

0,9 40.1 22.0 26.3 15.5

1,2 47.1 25.7 31.4 18.5

1,5 53.2 28.8 36.2 21.3

1,8 58.6 31.5 40.7 23.9

2,1 63.2 33.8 44.9 26.3

2,4 67.2 35.7 48.8 28.4

2,7 70.5 37.2 52.4 30.3

3,0 73.2 38.4 55.7 32.0

3,4 75.4 39.2 58.7 33.4

3,7 77.2 39.7 61.4 34.7

4,0 78.5 40.0 63.8 35.6

4,3 79.5 40.0 65.9 36.4

4,6 80.2 40.0 67.7 36.9

4,9 80.7 40.0 69.2 37.2

1 Els valors de danys estan expressats com percentatge del valor de l’estructura i del contingut


A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 296

Taula A. 2. Corba de danys-calat de l’aigua per l’estructura i el contingut dels usos comercials i industrials i els càmpings (FEMA)

Calat de l’aigua (m)

Comercial / Industrial Càmpings





-3,0 0 0 0 0

-0,9 0 0 0 0

-0,6 0 0 0 0

-0,3 0 0 0 0

0,0 4 0 8 0

0,2 7 4 29 20

0,3 9 11 50 35

0,5 11 18 60 43

0,6 13 30 71 56

0,8 16 45 76 64

0,9 18 54 82 72

1,1 20 61 84 75

1,2 22 69 87 79

1,4 24 73 88 81

1,5 27 75 89 84

1,7 29 77 90 85

1,8 31 78 91 87

2,0 33 79 91 88

2,1 35 80 91 88

2,3 37 80 91 89

2,4 38 80 91 90

2,6 40 80 91 90

3,0 49 80 100 90

4,0 60 80 100 100

4,6 60 80 100 100

5,8 60 80 100 100

6,4 60 100 100 100

7,6 60 100 100 100

1 Els valors de danys estan expressats com percentatge del valor de l’estructura i del contingut



Annex 8.5.2. Resultats per municipi obtinguts en aplicar la metodologia

Municipi Dany

(euros) Persones

Km inundats

Ipersones Iedificacions Perillositat

conca32

Abella de la Conca 0 0 0 0 0 Greu

Abrera 33.227 318 1 14 7 Greu

Àger 4.924 15 0 15 1 Lleu

Agramunt 176.278 438 0 9 3 Moderat

Aguilar de Segarra 0 0 0 0 0 Lleu

Agullana 2.300 15 0 15 4 Moderat

Aiguafreda 123.023 180 0 13 10 Lleu

Aiguamúrcia 71.336 38 0 9 5 Greu

Aiguaviva 792 9 1 18 1 Moderat

Aitona 556.686 744 2 13 6 Lleu

Alàs i Cerc 3.819 18 0 18 4 Greu

Albanyà 0 4 0 15 0 Greu

Albatàrrec 142 0 0 0 1 Lleu

Albesa 97 27 0 18 7 Moderat

Albinyana 937 45 0 17 6 Moderat

Albons 6.657 108 0 19 1 Moderat

Alcanar 29.373 567 2 19 1 Moderat

Alcanó 2.638 12 0 18 1 Moderat

Alcarràs 84.165 177 3 8 2 Lleu

Alcoletge 42.070 21 3 17 11 Lleu

Alcover 41.416 456 1 9 3 Greu

Aldover 325.860 867 2 12 5 Moderat

Alella 3.432 45 1 19 1 Greu

Alfara de Carles 15.493 207 2 16 6 Moderat

Alfarràs 0 0 0 0 0 Lleu

Alfés 23 0 0 0 0 Moderat

Alforja 27.001 60 0 16 7 Moderat

Algerri 816 30 0 16 4 Moderat

Alguaire 571 21 0 17 2 Lleu

Alins 95.622 138 9 11 6 Greu

Alió 2.474 69 0 16 3 Moderat

Almacelles 1.671 30 0 15 1 Lleu

Almatret 1.140 12 0 16 7 Lleu

Almenar 886 30 0 19 1 Lleu

Almoster 229 0 0 0 3 Moderat

Alòs de Balaguer 10.083 6 2 16 6 Moderat

32 El valor de perillositat mostrat, correspon al valor més freqüent de perillositat de les conques del municipi



Municipi Dany

(euros) Persones

Km

inundats Ipersones Iedificacions

Perillositat

conca32

Alp 3.798 40 2 17 5 Moderat

Alpens 0 0 0 0 0 Lleu

Alpicat 2.464 24 0 19 1 Lleu

Alt Àneu 153.699 80 8 12 9 Greu

Altafulla 63.674 984 0 16 6 Greu

Amer 62.543 120 0 12 4 Moderat

Amposta 3.349.710 9480 103 14 12 Lleu

Anglès 16.401 270 0 11 4 Greu

Anglesola 20.891 57 0 16 3 Lleu

Arbeca 4.483 36 0 9 3 Lleu

Arbolí 0 0 0 0 0 Greu

Arbúcies 10.468 6 0 15 4 Greu

Arenys de Mar 220.662 810 2 16 6 Greu

Arenys de Munt 95.774 702 2 14 4 Greu

Argelaguer 2.946 33 0 16 2 Greu

Argençola 0 0 0 0 0 Moderat

Argentona 76.084 1062 6 16 8 Moderat

Arnes 1.134 93 0 16 4 Moderat

Arres 180.687 90 1 15 11 Moderat

Arsèguel 8.432 0 0 0 10 Greu

Artés 7.216 120 0 16 3 Greu

Artesa de Lleida 15.564 3 0 15 5 Moderat

Artesa de Segre 40.658 87 2 15 4 Moderat

Ascó 802.452 210 2 15 9 Moderat

Aspa 1.355 0 0 0 12 Moderat

Avià 4.916 24 0 15 3 Moderat

Avinyó 16 3 0 15 1 Moderat

Avinyonet de Puigventós 186 15 0 18 1 Moderat

Avinyonet del Penedès 0 0 0 0 0 Lleu

Badalona 388.902 3942 0 11 1 Greu

Badia del Vallès 87.776 4524 0 13 4 Moderat

Bagà 26.346 162 0 16 7 Greu

Baix Pallars 130.492 22 5 15 13 Moderat

Balaguer 1.328.003 4059 6 8 5 Moderat

Balenyà 0 0 0 0 0 Greu

Balsareny 6.646 120 0 12 1 Moderat

Banyeres del Penedès 3.792 234 0 19 1 Moderat

Banyoles 170.450 2862 4 16 6 Greu

Barbens 81.624 84 0 15 2 Lleu

Barberà de la Conca 463 8 0 16 4 Moderat



Municipi Dany

(euros) Persones

Km


Perillositat

conca32

Barberà del Vallès 6.132 48 0 16 3 Moderat

Barcelona 10.253.165 21120 5 10 1 Greu

Bàscara 4.936 21 0 11 4 Lleu

Bassella 22.427 21 1 16 5 Moderat

Batea 22.357 75 3 16 5 Moderat

Bausen 52.466 18 2 18 17 Moderat

Begues 4.161 108 0 19 1 Lleu

Begur 7.060 48 0 18 3 Greu

Belianes 122 21 0 15 1 Lleu

Bellaguarda 0 0 0 0 0 Moderat

Bellcaire d'Empordà 8.941 141 3 15 4 Moderat

Bellcaire d'Urgell 506 6 0 15 1 Moderat

Bell-lloc d'Urgell 5.160 27 0 17 1 Lleu

Bellmunt del Priorat 865 2 0 15 6 Moderat

Bellmunt d'Urgell 119 6 0 17 0 Moderat

Bellprat 0 0 0 0 0 Greu

Bellpuig 84.045 342 1 9 2 Lleu

Bellvei 241 21 0 18 1 Moderat

Bellver de Cerdanya 310.270 88 2 16 11 Greu

Bellvís 11.707 54 0 11 1 Moderat

Benavent de Segrià 1.022 3 0 15 1 Lleu

Benifallet 441.958 651 6 11 6 Greu

Benissanet 872.721 489 7 13 7 Greu

Berga 6.225 72 0 15 3 Moderat

Besalú 4.380 63 0 18 7 Moderat

Bescanó 90.835 744 3 5 2 Greu

Beuda 489 6 0 17 4 Moderat

Bigues i Riells 15.199 33 0 15 7 Lleu

Biosca 495 21 0 16 5 Moderat

Biure 2.343 20 1 10 2 Moderat

Blancafort 206 27 1 17 2 Moderat

Blanes 6.024.226 7536 2 15 11 Greu

Boadella d'Empordà 0 0 0 0 0 Lleu

Bolvir 16.727 44 0 18 5 Moderat

Bonastre 35 4 0 15 10 Greu

Bordils 19.364 150 0 7 1 Moderat

Borrassà 0 3 0 15 0 Moderat

Borredà 0 0 0 0 0 Lleu

Bossòst 930.516 1194 4 14 13 Moderat

Bot 4.491 36 0 15 7 Moderat



Municipi Dany

(euros) Persones

Km


Perillositat

conca32

Botarell 3.946 153 1 18 1 Moderat

Bovera 0 0 0 0 0 Moderat

Bràfim 0 0 0 0 0 Moderat

Breda 1.640 9 0 18 2 Greu

Brunyola 0 0 0 0 0 Greu

Cabacés 38.883 27 0 12 8 Moderat

Cabanabona 1 0 0 0 0 Moderat

Cabanelles 0 3 0 15 0 Lleu

Cabanes 66.965 516 5 17 4 Moderat

Cabó 0 0 0 0 0 Greu

Cabra del Camp 2.025 18 0 18 2 Moderat

Cabrera de Mar 97.252 840 5 14 11 Greu

Cabrera d'Igualada 567 9 0 15 1 Moderat

Cabrils 18.952 318 0 13 2 Greu

Cadaqués 8.401 52 0 18 3 Greu

Calaf 0 0 0 0 0 Moderat

Calafell 90.474 2104 2 19 1 Greu

Calders 2.649 0 0 0 10 Lleu

Caldes de Malavella 28.449 264 1 11 7 Moderat

Caldes de Montbui 18.708 96 0 16 6 Moderat

Caldes d'Estrac 34.135 486 0 18 5 Greu

Calella 128.775 1488 0 15 2 Greu

Calldetenes 971 12 0 17 1 Moderat

Callús 46.179 102 0 10 5 Moderat

Calonge 63.373 1446 7 12 2 Greu

Calonge de Segarra 0 0 0 0 0 Moderat

Camarasa 409.112 102 4 13 12 Lleu

Camarles 223.899 432 9 10 6 Lleu

Cambrils 170.585 4080 4 19 1 Moderat

Camós 9.616 111 0 16 6 Greu

Campdevànol 575.544 1044 1 6 3 Greu

Campelles 78.361 30 1 15 13 Greu

Campins 0 0 0 0 0 Moderat

Campllong 1.626 51 0 13 5 Moderat

Camprodon 53.127 340 4 17 3 Greu

Canejan 9.902 16 3 16 14 Greu

Canet d'Adri 656 12 0 16 8 Moderat

Canet de Mar 62.651 441 0 18 3 Greu

Canovelles 193 0 0 0 1 Lleu

Cànoves i Samalús 2.212 9 0 16 16 Moderat



Municipi Dany

(euros) Persones

Km


Perillositat

conca32

Cantallops 319 12 0 15 1 Moderat

Canyelles 662 36 2 18 2 Lleu

Capafonts 0 0 0 0 0 Greu

Capçanes 1.308 9 0 16 8 Greu

Capellades 10.162 30 1 14 2 Moderat

Capmany 14.397 15 0 16 5 Moderat

Capolat 0 0 0 0 0 Moderat

Cardedeu 198.552 624 0 9 2 Moderat

Cardona 20.070 498 2 11 4 Moderat

Carme 4.150 21 0 19 1 Moderat

Caseres 12.863 39 1 15 7 Lleu

Cassà de la Selva 60.971 612 4 9 4 Moderat

Casserres 6.546 0 0 0 6 Moderat

Castell de l'Areny 0 0 0 0 0 Greu

Castell de Mur 4.294 14 1 18 3 Moderat

Castellar de la Ribera 4.089 12 0 18 3 Greu

Castellar de n'Hug 2.932 15 1 17 9 Moderat

Castellar del Riu 0 0 0 0 0 Greu

Castellar del Vallès 16.776 84 0 16 9 Moderat

Castellbell i el Vilar 90.647 282 2 8 4 Lleu

Castellbisbal 400.318 1722 11 10 5 Greu

Castellcir 197 3 0 15 10 Greu

Castelldans 1.336 6 0 17 1 Moderat

Castelldefels 307.293 14988 6 11 1 Greu

Castellet i la Gornal 12.037 66 0 6 2 Greu

Castellfollit de la Roca 1.499 6 0 15 5 Moderat

Castellfollit de Riubregós 13.178 87 2 18 8 Moderat

Castellfollit del Boix 23 0 0 0 1 Greu

Castellgalí 106.139 87 0 10 3 Lleu

Castellnou de Bages 0 0 0 0 0 Moderat

Castellnou de Seana 73 0 0 0 0 Lleu

Castelló de Farfanya 13.888 183 0 16 5 Moderat

Castelló d'Empúries 1.920.372 15360 5 7 5 Moderat

Castellolí 606 15 0 19 4 Greu

Castell-Platja d'Aro 161.381 1566 4 13 2 Greu

Castellserà 124 6 0 15 0 Moderat

Castellterçol 3.563 30 0 16 6 Greu

Castellvell del Camp 0 0 0 0 0 Moderat

Castellví de la Marca 1.922 18 1 19 1 Greu

Castellví de Rosanes 9.269 87 0 14 5 Moderat



Municipi Dany

(euros) Persones

Km


Perillositat

conca32

Cava 0 0 0 0 0 Greu

Celrà 11.367 60 0 9 3 Moderat

Centelles 60.327 138 0 18 7 Lleu

Cercs 76 0 0 0 1 Greu

Cerdanyola del Vallès 141.960 1296 0 10 2 Greu

Cervelló 11.382 51 0 10 8 Greu

Cervera 17.890 474 0 8 6 Moderat

Cervià de les Garrigues 0 3 0 15 0 Moderat

Cervià de Ter 9.891 141 1 15 2 Moderat

Cistella 0 0 0 0 0 Moderat

Ciutadilla 959 42 0 17 2 Lleu

Clariana de Cardener 2.086 24 0 15 8 Lleu

Colera 19.506 472 0 18 2 Greu

Coll de Nargó 4.972 3 0 15 10 Moderat

Collbató 181.984 2160 7 18 8 Greu

Colldejou 0 0 0 0 0 Moderat

Collsuspina 0 0 0 0 0 Greu

Colomers 15.455 117 3 10 1 Moderat

Conca de Dalt 1.105 0 0 0 4 Moderat

Conesa 2.772 22 0 17 3 Lleu

Constantí 9.619 639 0 7 1 Lleu

Copons 832 4 0 15 0 Moderat

Corbera de Llobregat 22.764 36 0 17 4 Greu

Corbera d'Ebre 5.936 30 1 17 7 Moderat

Corbins 16.762 69 0 10 10 Lleu

Corçà 34.804 231 2 11 5 Greu

Cornellà de Llobregat 509.956 14610 4 14 1 Greu

Cornellà del Terri 29.644 81 0 12 2 Greu

Cornudella de Montsant 8.653 18 1 15 7 Greu

Creixell 41.533 318 0 19 1 Greu

Crespià 18 0 0 0 0 Lleu

Cruïlles 36.446 216 2 15 6 Moderat

Cubelles 292.534 3753 1 7 1 Moderat

Cubells 922 6 0 17 2 Moderat

Cunit 53.453 1590 0 19 1 Greu

Darnius 188 2 1 15 10 Moderat

Das 3.430 3 0 15 3 Moderat

Deltebre 3.968.590 4305 39 14 9 Lleu

Dosrius 31.134 201 3 17 10 Moderat

Duesaigües 64 6 0 15 1 Moderat



Municipi Dany

(euros) Persones

Km


Perillositat

conca32

el Bruc 30.844 402 1 16 6 Greu

el Brull 0 0 0 0 0 Lleu

el Catllar 2.740 18 0 17 1 Greu

el Cogul 437 0 0 0 1 Moderat

el Far d'Empordà 8.641 51 3 18 2 Moderat

el Lloar 0 0 0 0 0 Greu

el Masnou 9.250 150 0 15 1 Greu

el Masroig 1.863 8 0 18 5 Moderat

el Milà 1.187 72 0 19 1 Greu

el Molar 36 0 0 0 0 Moderat

el Montmell 1.437 52 1 15 5 Moderat

el Morell 6.177 210 0 13 2 Lleu

el Palau d'Anglesola 1.116 21 0 19 1 Lleu

el Papiol 38.453 732 2 10 2 Moderat

el Perelló 4.647 51 1 17 3 Moderat

el Pinell de Brai 8.552 45 1 16 7 Greu

el Pla de Santa Maria 132 15 0 19 1 Moderat

el Pla del Penedès 0 0 0 0 0 Moderat

el Poal 32.508 39 0 17 11 Lleu

el Pont d'Armentera 11.079 30 0 16 5 Moderat

el Pont de Bar 37.809 6 0 15 7 Greu

el Pont de Suert 446.067 564 5 11 9 Greu

el Pont de Vilomara i Rocafort 21.033 39 0 13 7 Moderat

el Port de la Selva 14.796 392 2 15 1 Greu

el Prat de Llobregat 7.081.144 14604 8 7 3 Greu

el Rourell 243 18 0 19 1 Greu

el Soleràs 5.027 27 1 17 2 Moderat

el Vendrell 366.655 7101 13 3 2 Moderat

el Vilosell 0 0 0 0 0 Moderat

els Alamús 2.077 15 0 19 1 Lleu

els Garidells 1.386 18 0 16 3 Lleu

els Guiamets 0 0 0 0 0 Moderat

els Hostalets de Pierola 103 6 0 17 10 Moderat

els Omellons 1.566 30 0 14 5 Moderat

els Omells de na Gaia 2.479 63 1 14 6 Moderat

els Pallaresos 37 3 0 15 1 Lleu

els Plans de Sió 5.617 102 1 10 1 Moderat

els Prats de Rei 254 6 0 15 1 Moderat

els Torms 987 3 3 15 6 Moderat

es Bòrdes 21.510 45 5 14 9 Greu



Municipi Dany

(euros) Persones

Km


Perillositat

conca32

Esparreguera 63.627 552 3 12 9 Lleu

Espinelves 0 0 0 0 0 Moderat

Esplugues de Llobregat 1.122 240 0 19 1 Greu

Espolla 7 9 0 18 0 Greu

Esponellà 3.826 42 1 19 8 Lleu

Espot 26.141 81 2 13 5 Greu

Estamariu 17.728 3 0 15 15 Greu

Estaràs 754 27 0 18 1 Moderat

Esterri d'Àneu 1.271.850 1071 4 17 14 Greu

Esterri de Cardós 2.538 3 0 15 9 Greu

Falset 1.799 24 0 17 6 Moderat

Farrera 0 0 0 0 0 Moderat

Figaró-Montmany 21.519 30 0 18 6 Lleu

Fígols 342 2 0 15 10 Greu

Fígols i Alinyà 18.787 12 2 16 4 Greu

Figueres 265.310 4572 12 16 6 Moderat

Figuerola del Camp 0 0 0 0 0 Greu

Flaçà 39.156 264 2 7 4 Moderat

Flix 546.404 828 2 8 4 Lleu

Fogars de la Selva 75.754 204 7 8 1 Moderat

Fogars de Montclús 0 0 0 0 0 Moderat

Foixà 10.233 129 0 8 5 Moderat

Folgueroles 2.696 48 0 17 2 Moderat

Fondarella 122 0 0 0 1 Lleu

Fonollosa 1.395 12 3 16 5 Moderat

Fontanals de Cerdanya 72.653 168 1 12 6 Greu

Fontanilles 25.266 114 2 12 4 Moderat

Fontcoberta 31 3 0 15 1 Moderat

Font-rubí 168 15 0 19 1 Moderat

Foradada 318.369 57 1 15 11 Moderat

Forallac 13.058 129 1 15 2 Moderat

Forès 0 0 0 0 0 Moderat

Fornells de la Selva 6.115 69 1 16 2 Moderat

Fortià 21.342 78 0 12 1 Moderat

Freginals 84 6 0 17 7 Moderat

Fulleda 0 0 0 0 0 Moderat

Gaià 2.767 21 0 15 18 Moderat

Gallifa 0 0 0 0 0 Greu

Gandesa 4.153 15 0 17 5 Moderat

Garcia 149.344 102 6 8 5 Moderat



Municipi Dany

(euros) Persones

Km


Perillositat

conca32

Garrigàs 3.990 21 0 15 1 Lleu

Garrigoles 23 15 0 19 1 Moderat

Garriguella 1.294 6 0 15 1 Moderat

Gavà 208.422 7482 7 11 1 Greu

Gavet de la Conca 3.672 0 0 0 2 Greu

Gelida 107.654 606 0 9 2 Moderat

Ger 25.966 32 0 16 3 Moderat

Gimenells i el Pla de la Font 461 9 0 18 1 Lleu

Ginestar 717.498 285 3 11 8 Greu

Girona 2.616.967 15345 10 7 7 Moderat

Gironella 67.458 252 0 8 2 Moderat

Gisclareny 0 0 0 0 0 Greu

Godall 8.429 168 2 15 1 Moderat

Golmés 360 6 0 15 1 Lleu

Gombrèn 0 0 0 0 0 Greu

Gósol 3.380 57 1 15 8 Greu

Granera 0 0 0 0 0 Lleu

Granollers 55.768 825 0 15 1 Lleu

Granyanella 500 3 0 15 0 Moderat

Granyena de les Garrigues 784 4 0 17 1 Moderat

Granyena de Segarra 94 12 0 15 10 Moderat

Gratallops 13.978 6 0 17 11 Greu

Gualba 7.492 30 0 12 1 Greu

Gualta 141.571 588 4 8 3 Moderat

Guardiola de Berguedà 0 0 0 0 0 Moderat

Guils de Cerdanya 8.276 44 0 17 4 Moderat

Guimerà 7.631 30 1 16 3 Lleu

Guissona 3.320 126 0 15 1 Moderat

Guixers 3.647 36 2 16 6 Greu

Gurb 8.883 36 0 17 6 Moderat

Horta de Sant Joan 7.152 135 0 16 8 Moderat

Hostalric 19.095 120 0 13 1 Greu

Igualada 172.874 987 0 11 2 Greu

Isona i Conca Dellà 0 0 0 0 0 Greu

Isòvol 81.046 8 0 16 8 Moderat

Ivars de Noguera 2.774 21 0 17 5 Lleu

Ivars d'Urgell 28.784 111 0 13 1 Lleu

Ivorra 0 0 0 0 0 Moderat

Jafre 1.946 18 0 19 1 Moderat

Jorba 5.624 18 0 13 5 Moderat



Municipi Dany

(euros) Persones

Km


Perillositat

conca32

Josa i Tuixén 0 0 0 0 0 Moderat

Juià 0 0 0 0 0 Moderat

Juncosa 7.749 18 1 16 6 Moderat

Juneda 22.307 84 0 10 4 Moderat

la Baronia de Rialb 4.244 27 1 16 3 Moderat

la Bisbal de Falset 3.887 3 0 15 10 Moderat

la Bisbal del Penedès 984 39 1 18 2 Moderat

la Bisbal d'Empordà 496.188 1410 5 5 1 Moderat

la Cellera de Ter 15.406 141 1 8 1 Greu

la Coma i la Pedra 3.198 56 0 16 7 Greu

la Fatarella 9.919 36 3 17 5 Lleu

la Febró 0 0 0 0 0 Greu

la Figuera 0 0 0 0 0 Moderat

la Floresta 486 21 0 17 2 Moderat

la Fuliola 0 3 0 15 0 Lleu

la Galera 40.187 33 3 15 3 Moderat

la Garriga 118.151 270 0 9 1 Lleu

la Granada 0 0 0 0 0 Lleu

la Granadella 8.463 36 4 17 4 Moderat

la Granja d'Escarp 319.607 285 2 17 13 Greu

la Guingueta d'Àneu 131.731 114 8 11 4 Greu

la Jonquera 92.533 114 0 5 6 Greu

la Llacuna 5.788 93 0 17 4 Greu

la Llagosta 75.224 243 0 15 6 Moderat

la Masó 1.589 33 0 15 2 Greu

la Molsosa 0 0 0 0 0 Moderat

la Morera de Montsant 10.127 22 0 16 6 Greu

la Nou de Berguedà 0 0 0 0 0 Greu

la Nou de Gaià 2 3 0 15 0 Moderat

la Palma de Cervelló 8.546 72 0 15 2 Greu

la Palma d'Ebre 6.133 21 3 16 6 Moderat

la Pera 760 21 0 19 1 Moderat

la Pobla de Cérvoles 0 0 0 0 0 Moderat

la Pobla de Claramunt 202.087 192 1 10 2 Moderat

la Pobla de Lillet 1.513 0 0 0 7 Moderat

la Pobla de Mafumet 19.276 90 0 14 1 Lleu

la Pobla de Massaluca 2.181 6 0 15 8 Moderat

la Pobla de Montornès 1.705 42 0 19 2 Greu

la Pobla de Segur 293.101 144 3 12 13 Moderat

la Portella 55 18 0 17 0 Lleu



Municipi Dany

(euros) Persones

Km


Perillositat

conca32

la Quar 0 0 0 0 0 Lleu

la Riba 23.396 42 1 15 5 Greu

la Riera de Gaià 6.268 42 0 16 1 Greu

la Roca del Vallès 16.401 168 1 12 2 Moderat

la Secuita 0 0 0 0 0 Lleu

la Selva de Mar 497 8 0 18 3 Greu

la Selva del Camp 1.924 90 2 18 2 Lleu

la Sénia 7.360 618 3 16 5 Moderat

la Sentiu de Sió 2.324 18 1 15 3 Moderat

la Seu d'Urgell 512.724 972 4 7 7 Greu

la Tallada d'Empordà 28.471 141 4 14 8 Moderat

la Torre de Cabdella 211.577 52 3 14 8 Moderat

la Torre de Claramunt 6.292 18 0 18 1 Moderat

la Torre de Fontaubella 0 0 0 0 0 Greu

la Torre de l'Espanyol 464 3 0 15 3 Moderat

la Vajol 0 0 0 0 0 Moderat

la Vall de Bianya 31.622 201 1 12 6 Greu

la Vall de Boí 177.631 344 4 8 7 Greu

la Vall d'en Bas 211.322 1572 23 15 6 Moderat

la Vansa i Fórnols 711 2 0 15 2 Moderat

la Vilella Alta 1.040 3 0 15 10 Greu

la Vilella Baixa 15.593 6 0 16 6 Greu

l'Albagés 2.769 12 0 15 3 Moderat

l'Albi 0 0 0 0 0 Moderat

l'Albiol 0 0 0 0 0 Lleu

l'Aldea 431.011 792 16 11 4 Lleu

l'Aleixar 13.323 60 0 16 7 Moderat

l'Ametlla de Mar 17.533 210 3 17 7 Moderat

l'Ametlla del Vallès 120 6 0 17 1 Lleu

l'Ampolla 210.588 544 8 10 9 Lleu

l'Arboç 36 12 0 15 1 Lleu

l'Argentera 41 2 0 15 10 Moderat

l'Armentera 61.825 210 0 5 2 Moderat

Les 935.090 813 5 13 9 Moderat

les Avellanes i Santa Linya 0 0 0 0 0 Lleu

les Borges Blanques 14.611 162 0 14 2 Moderat

les Borges del Camp 25.279 336 0 18 2 Moderat

les Cabanyes 0 0 0 0 0 Lleu

les Franqueses del Vallès 18.775 441 0 17 3 Lleu

les Llosses 101.950 33 2 15 9 Greu



Municipi Dany

(euros) Persones

Km


Perillositat

conca32

les Masies de Roda 29.159 27 0 13 4 Moderat

les Masies de Voltregà 43.162 90 1 13 4 Moderat

les Oluges 2.552 51 2 17 3 Moderat

les Piles 179 9 0 18 2 Greu

les Planes d'Hostoles 10.258 6 0 17 6 Moderat

les Preses 94.289 426 2 18 9 Moderat

les Valls d'Aguilar 39.803 6 0 15 14 Moderat

les Valls de Valira 94.743 15 0 17 5 Greu

l'Escala 51.516 848 2 18 2 Moderat

l'Espluga Calba 1.011 45 0 16 3 Moderat

l'Espluga de Francolí 15.542 180 1 10 2 Greu

l'Espunyola 0 0 0 0 0 Moderat

l'Estany 0 0 0 0 0 Moderat

l'Hospitalet de Llobregat 613.371 7788 5 10 3 Greu

Linyola 26.932 30 0 15 5 Lleu

Lladó 0 0 0 0 0 Moderat

Lladorre 85.757 48 0 15 7 Greu

Lladurs 1.307 9 0 18 3 Moderat

Llagostera 104.379 316 3 5 2 Moderat

Llambilles 6.765 56 0 17 2 Moderat

Llanars 9.038 126 0 16 7 Greu

Llançà 16.036 882 3 11 1 Greu

Llardecans 4.127 27 0 17 3 Lleu

Llavorsí 266.088 56 3 17 16 Greu

Lleida 2.159.609 4785 9 9 4 Lleu

Llers 153 3 0 15 1 Lleu

Lles de Cerdanya 16 0 0 0 0 Greu

Lliçà d'Amunt 143.297 99 0 11 1 Lleu

Lliçà de Vall 33.083 123 0 15 6 Lleu

Llimiana 1.186 4 0 15 1 Moderat

Llinars del Vallès 25.102 123 0 9 2 Moderat

Llívia 223.311 132 0 13 5 Greu

Llobera 0 0 0 0 0 Moderat

Llorac 7.042 69 1 16 5 Lleu

Llorenç del Penedès 2.356 36 0 19 1 Moderat

Lloret de Mar 74.844 1152 1 13 2 Greu

Lluçà 0 0 0 0 0 Lleu

Maçanet de Cabrenys 325 10 0 18 5 Greu

Maçanet de la Selva 10.206 120 3 6 6 Moderat

Madremanya 0 0 0 0 0 Greu



Municipi Dany

(euros) Persones

Km


Perillositat

conca32

Maià de Montcal 5.945 36 0 14 2 Moderat

Maials 2.718 6 0 15 3 Lleu

Maldà 1.200 28 0 18 1 Lleu

Malgrat de Mar 3.043.442 5913 11 14 10 Moderat

Malla 1.756 40 0 15 1 Moderat

Manlleu 1.314.527 840 2 7 4 Greu

Manresa 611.561 1452 3 8 6 Moderat

Marçà 179 22 0 17 2 Moderat

Margalef 34.879 12 1 17 11 Moderat

Marganell 2.655 18 0 17 7 Lleu

Martorell 702.814 5028 1 13 13 Greu

Martorelles 10.989 168 0 13 2 Greu

Mas de Barberans 8.761 42 2 18 2 Moderat

Masarac 21.582 36 0 15 10 Moderat

Masdenverge 153.403 630 3 9 2 Moderat

Masllorenç 4 3 0 15 0 Moderat

Maspujols 297 0 0 0 1 Moderat

Masquefa 64 18 0 16 10 Moderat

Massalcoreig 62.433 168 0 17 12 Lleu

Massanes 730.142 672 4 14 4 Moderat

Massoteres 43 3 0 15 1 Moderat

Matadepera 27.353 39 0 15 1 Moderat

Mataró 67.378 1020 3 14 2 Greu

Mediona 4.558 15 0 19 1 Moderat

Menàrguens 4.482 54 0 10 2 Lleu

Meranges 0 0 0 0 0 Greu

Mieres 416 9 0 15 1 Moderat

Miralcamp 2 0 0 0 0 Lleu

Miravet 931.491 339 5 14 9 Greu

Moià 5.116 96 0 15 9 Lleu

Molins de Rei 84.991 2052 3 12 4 Moderat

Mollerussa 0 0 0 0 0 Lleu

Mollet de Peralada 680 45 1 18 1 Greu

Mollet del Vallès 125.026 945 0 13 1 Greu

Molló 38 3 0 15 1 Greu

Monistrol de Calders 32.555 36 0 13 4 Lleu

Monistrol de Montserrat 177.271 180 2 12 11 Lleu

Montagut 9.032 51 1 16 3 Greu

Montblanc 135.565 423 3 5 7 Greu

Montbrió del Camp 5.553 93 0 19 1 Moderat



Municipi Dany

(euros) Persones

Km


Perillositat

conca32

Montcada i Reixac 667.783 5088 2 6 3 Greu

Montclar 0 0 0 0 0 Moderat

Montellà i Martinet 240.301 68 1 13 7 Greu

Montesquiu 78.049 126 1 10 3 Moderat

Montferrer i Castellbò 233.793 279 4 9 9 Moderat

Montferri 1.211 39 0 13 1 Moderat

Montgai 22.512 30 0 12 5 Moderat

Montgat 13.865 120 0 19 4 Greu

Montmajor 1.153 42 1 16 8 Lleu

Montmaneu 0 0 0 0 0 Moderat

Montmeló 71.859 243 0 16 1 Lleu

Montoliu de Lleida 0 0 0 0 0 Moderat

Montoliu de Segarra 317 14 0 15 7 Moderat

Montornès de Segarra 1.332 36 1 16 3 Moderat

Montornès del Vallès 557.191 708 0 13 2 Moderat

Mont-ral 88 0 0 0 10 Greu

Mont-ras 24 3 0 15 0 Greu

Mont-roig del Camp 65.606 1818 2 15 2 Moderat

Montseny 0 0 0 0 0 Greu

Móra d'Ebre 384.491 438 4 13 7 Moderat

Móra la Nova 685.872 396 3 13 9 Greu

Muntanyola 399 15 0 18 4 Greu

Mura 7.871 46 0 15 8 Moderat

Nalec 837 6 0 15 3 Lleu

Naut Aran 379.653 1296 2 9 7 Greu

Navarcles 31.500 36 0 10 3 Lleu

Navàs 7.490 24 0 16 1 Moderat

Navata 6 3 0 15 0 Moderat

Navès 1.464 39 1 15 8 Lleu

Nulles 0 0 0 0 0 Lleu

Odèn 995 0 0 0 1 Moderat

Òdena 716 9 0 18 5 Greu

Ogassa 0 0 0 0 0 Moderat

Olèrdola 1.591 15 1 16 3 Lleu

Olesa de Bonesvalls 20.348 237 1 16 6 Lleu

Olesa de Montserrat 141.928 594 0 11 5 Lleu

Oliana 7.584 54 1 17 3 Moderat

Oliola 1.232 36 1 16 1 Moderat

Olius 346 3 0 15 7 Lleu

Olivella 32 3 2 15 1 Lleu



Municipi Dany

(euros) Persones

Km


Perillositat

conca32

Olost 0 0 0 0 0 Moderat

Olot 240.300 1044 1 4 2 Moderat

Olvan 65.918 105 0 14 6 Moderat

Ordis 0 0 0 0 0 Moderat

Organyà 95.622 36 1 17 10 Greu

Orís 36.415 45 0 11 7 Moderat

Oristà 2.296 18 0 16 3 Lleu

Orpí 1.035 0 0 0 0 Moderat

Òrrius 0 0 0 0 0 Moderat

Os de Balaguer 43.892 78 0 7 5 Moderat

Osor 65.002 75 1 10 6 Moderat

Ossó de Sió 6.867 12 0 16 11 Moderat

Pacs del Penedès 15.686 63 0 15 3 Moderat

Palafolls 497.481 696 3 14 4 Moderat

Palafrugell 8.394 114 0 18 3 Greu

Palamós 115.235 1170 0 18 1 Greu

Palau de Santa Eulàlia 3.165 22 0 11 4 Lleu

Palau-sator 4.755 63 2 15 1 Moderat

Palau-saverdera 134 6 0 15 1 Moderat

Palau-solità i Plegamans 45.654 96 0 7 1 Moderat

Pallejà 11.633 207 1 16 3 Moderat

Palol de Revardit 1.959 15 0 17 4 Greu

Pals 156.369 366 2 8 3 Moderat

Pardines 0 0 0 0 0 Greu

Parets del Vallès 47.729 132 0 18 1 Lleu

Parlavà 194.666 204 1 9 3 Moderat

Passanant 6 12 0 15 0 Lleu

Pau 378 3 0 15 1 Moderat

Paüls 901 24 0 16 8 Moderat

Pedret i Marzà 1.687 150 2 15 1 Moderat

Penelles 1.873 18 0 16 1 Moderat

Perafita 0 0 0 0 0 Moderat

Perafort 15.062 111 0 14 3 Lleu

Peralada 143.123 591 12 6 3 Greu

Peramola 985 9 0 15 2 Moderat

Piera 18.042 81 0 13 7 Moderat

Pineda de Mar 190.306 4032 2 11 1 Greu

Pinell de Solsonès 34 4 0 15 10 Moderat

Pinós 65 4 0 15 1 Greu

Pira 652 30 0 16 6 Moderat



Municipi Dany

(euros) Persones

Km


Perillositat

conca32

Planoles 173 4 0 15 1 Greu

Poboleda 1.611 3 0 15 1 Greu

Polinyà 5.922 54 0 15 5 Moderat

Pont de Molins 0 0 0 0 0 Lleu

Pontils 560 9 2 16 5 Moderat

Pontons 3.170 30 0 16 5 Moderat

Pontós 51 3 0 15 1 Lleu

Ponts 78.450 516 1 8 3 Moderat

Porqueres 46.260 300 4 14 4 Greu

Porrera 8.707 27 3 16 6 Greu

Portbou 3.048 42 0 18 2 Greu

Pradell de la Teixeta 474 21 0 18 2 Greu

Prades 0 0 0 0 0 Moderat

Prat de Comte 99 21 1 16 10 Moderat

Pratdip 986 20 0 18 2 Moderat

Prats de Lluçanès 6.355 12 0 15 11 Lleu

Prats i Sansor 8.439 6 0 17 3 Moderat

Preixana 20.155 9 0 16 4 Lleu

Preixens 100.971 48 1 15 9 Moderat

Premià de Dalt 2.946 24 0 15 1 Greu

Premià de Mar 56.357 1053 0 10 1 Greu

Prullans 18.613 6 0 17 7 Greu

Puigcerdà 149.460 315 2 12 6 Greu

Puigdàlber 0 0 0 0 0 Greu

Puiggròs 52 0 0 0 1 Lleu

Puigpelat 93 6 0 15 10 Greu

Puig-reig 225.396 312 0 10 5 Greu

Puigverd d'Agramunt 3.650 3 0 15 1 Moderat

Puigverd de Lleida 12.460 9 0 18 1 Moderat

Pujalt 2 0 0 0 0 Moderat

Quart 18.951 48 0 12 1 Moderat

Queralbs 5.961 18 2 16 2 Greu

Querol 50 0 1 0 0 Moderat

Rabós 280 12 1 16 3 Greu

Rajadell 641 36 1 17 2 Lleu

Rasquera 1.116 9 0 15 10 Moderat

Regencós 1.020 6 0 15 1 Moderat

Rellinars 0 3 0 15 0 Lleu

Renau 0 0 0 0 0 Moderat

Reus 177.479 3405 5 13 4 Moderat



Municipi Dany

(euros) Persones

Km


Perillositat

conca32

Rialp 622.903 306 2 15 9 Greu

Riba-roja d'Ebre 1.716 6 0 17 7 Lleu

Ribera d'Ondara 980 18 0 16 8 Moderat

Ribera d'Urgellet 315.507 96 1 12 7 Moderat

Ribes de Freser 1.166.034 774 3 11 11 Greu

Riells i Viabrea 6.924 6 0 15 4 Greu

Riner 939 4 0 15 3 Moderat

Ripoll 1.574.915 2205 5 9 7 Greu

Ripollet 12.933 72 0 17 1 Greu

Riu de Cerdanya 0 0 0 0 0 Greu

Riudarenes 199.502 267 2 10 3 Moderat

Riudaura 6.372 42 0 15 8 Moderat

Riudecanyes 50 8 0 17 1 Moderat

Riudecols 14.706 138 1 18 7 Moderat

Riudellots de la Selva 139.058 255 1 5 2 Moderat

Riudoms 77.301 1044 2 13 4 Moderat

Riumors 259 10 0 17 1 Moderat

Rocafort de Queralt 400 2 0 15 10 Greu

Roda de Barà 20.940 264 0 18 2 Greu

Roda de Ter 86.961 87 0 7 8 Moderat

Rodonyà 32 6 0 15 1 Moderat

Roquetes 2.721.778 2334 11 12 7 Moderat

Roses 130.638 5052 3 13 4 Greu

Rosselló 3 0 0 0 0 Lleu

Rubí 130.401 567 1 8 1 Moderat

Rubió 0 0 0 0 0 Moderat

Rupià 10 0 0 0 0 Moderat

Rupit i Pruit 0 0 0 0 0 Greu

Sabadell 31.748 1368 0 9 3 Moderat

Sagàs 0 0 0 0 0 Moderat

Salàs de Pallars 0 0 0 0 0 Moderat

Saldes 0 0 0 0 0 Greu

Sales de Llierca 0 0 0 0 0 Greu

Sallent 128.039 420 3 10 5 Moderat

Salomó 4.383 30 0 13 2 Moderat

Salou 195.108 7680 2 15 1 Moderat

Salt 213.546 5436 4 7 1 Moderat

Sanaüja 480.795 138 0 13 11 Moderat

Sant Adrià de Besòs 783.078 4800 1 14 11 Greu

Sant Agustí de Lluçanès 0 0 0 0 0 Moderat



Municipi Dany

(euros) Persones

Km


Perillositat

conca32

Sant Andreu de la Barca 263.213 1521 2 13 10 Greu

Sant Andreu de Llavaneres 95.679 942 2 17 5 Greu

Sant Andreu Salou 19 27 0 12 1 Moderat

Sant Aniol de Finestres 2.681 6 0 15 1 Greu

Sant Antoni de Vilamajor 757 36 0 17 4 Moderat

Sant Bartomeu del Grau 0 0 0 0 0 Moderat

Sant Boi de Llobregat 145.872 1173 2 8 2 Greu

Sant Boi de Lluçanès 0 0 0 0 0 Greu

Sant Carles de la Ràpita 175.338 1026 5 18 14 Lleu

Sant Cebrià de Vallalta 11.818 63 2 17 4 Greu

Sant Celoni 64.486 762 1 10 2 Greu

Sant Climent de Llobregat 158 6 0 15 5 Greu

Sant Climent Sescebes 290 12 0 18 1 Greu

Sant Cugat del Vallès 347.993 792 0 4 3 Greu

Sant Cugat Sesgarrigues 0 0 0 0 0 Lleu

Sant Esteve de la Sarga 364 2 0 15 1 Lleu

Sant Esteve de Palautordera 2.706 60 1 19 1 Moderat

Sant Esteve Sesrovires 27.639 138 0 15 3 Greu

Sant Feliu de Buixalleu 21.193 75 0 13 4 Moderat

Sant Feliu de Codines 0 0 0 0 0 Lleu

Sant Feliu de Guíxols 52.757 582 0 15 1 Greu

Sant Feliu de Llobregat 275.129 4968 1 9 3 Greu

Sant Feliu de Pallerols 0 0 0 0 0 Greu

Sant Feliu Sasserra 0 0 0 0 0 Moderat

Sant Ferriol 4.444 39 1 17 3 Moderat

Sant Fost de Campsentelles 33.703 276 0 13 3 Greu

Sant Fruitós de Bages 10.292 54 0 11 1 Moderat

Sant Gregori 52.419 510 1 11 3 Moderat

Sant Guim de Freixenet 0 0 0 0 0 Moderat

Sant Guim de la Plana 134 0 0 0 1 Moderat

Sant Hilari Sacalm 0 0 0 0 0 Moderat

Sant Hipòlit de Voltregà 0 0 0 0 0 Moderat

Sant Iscle de Vallalta 981 27 1 17 2 Greu

Sant Jaume de Frontanyà 0 0 0 0 0 Greu

Sant Jaume de Llierca 5.526 15 0 16 3 Moderat

Sant Jaume dels Domenys 3.073 42 0 17 8 Moderat

Sant Jaume d'Enveja 1.482.905 1251 12 15 6 Lleu

Sant Joan de les Abadesses 4.518 459 0 16 6 Moderat

Sant Joan de Mollet 1.195 12 0 18 1 Moderat

Sant Joan de Vilatorrada 146.157 354 0 11 3 Moderat



Municipi Dany

(euros) Persones

Km


Perillositat

conca32

Sant Joan Despí 291.101 7386 1 8 5 Greu

Sant Joan les Fonts 23.635 102 0 12 6 Moderat

Sant Jordi Desvalls 24.571 81 0 8 7 Moderat

Sant Julià de Cerdanyola 9.083 148 1 16 7 Greu

Sant Julià de Ramis 54.309 123 0 12 1 Moderat

Sant Julià de Vilatorta 271 6 0 15 1 Moderat

Sant Julià del Llor i Bonmatí 32.812 384 1 10 9 Greu

Sant Just Desvern 7.354 243 0 15 7 Greu

Sant Llorenç de la Muga 3.719 26 1 17 7 Moderat

Sant Llorenç de Morunys 6.396 36 0 15 1 Greu

Sant Llorenç d'Hortons 309 12 0 16 8 Moderat

Sant Llorenç Savall 6.185 48 0 15 6 Greu

Sant Martí d'Albars 0 0 0 0 0 Moderat

Sant Martí de Centelles 44.798 21 0 16 4 Lleu

Sant Martí de Llémena 549 12 0 15 2 Moderat

Sant Martí de Riucorb 11.924 153 1 16 5 Lleu

Sant Martí de Tous 0 9 0 15 0 Moderat

Sant Martí Sarroca 13.056 111 0 10 3 Moderat

Sant Martí Sesgueioles 0 0 0 0 0 Moderat

Sant Martí Vell 6.046 66 1 16 6 Moderat

Sant Mateu de Bages 61.029 126 0 10 6 Moderat

Sant Miquel de Campmajor 0 0 0 0 0 Moderat

Sant Miquel de Fluvià 344 33 0 19 2 Lleu

Sant Mori 128 3 0 15 0 Lleu

Sant Pau de Segúries 16.410 138 0 17 3 Moderat

Sant Pere de Ribes 16.812 444 5 17 2 Lleu

Sant Pere de Riudebitlles 1.503 3 0 15 1 Moderat

Sant Pere de Torelló 2.355 12 0 15 10 Moderat

Sant Pere de Vilamajor 1.225 45 1 18 1 Greu

Sant Pere Pescador 437.078 750 4 9 8 Moderat

Sant Pere Sallavinera 0 0 0 0 0 Lleu

Sant Pol de Mar 18.831 168 1 17 3 Greu

Sant Quintí de Mediona 1.097 0 0 0 1 Moderat

Sant Quirze de Besora 36.721 144 0 12 6 Moderat

Sant Quirze del Vallès 26.544 66 0 12 5 Moderat

Sant Quirze Safaja 8.443 39 1 16 8 Lleu

Sant Ramon 1 6 0 17 0 Moderat

Sant Sadurní d'Anoia 15.999 258 0 10 1 Greu

Sant Sadurní d'Osormort 0 0 0 0 0 Moderat

Sant Salvador de Guardiola 674 33 2 16 3 Moderat



Municipi Dany

(euros) Persones

Km


Perillositat

conca32

Sant Vicenç de Castellet 247.152 1152 1 10 4 Lleu

Sant Vicenç de Montalt 12.344 411 0 15 1 Greu

Sant Vicenç de Torelló 4.987 48 0 14 2 Moderat

Sant Vicenç dels Horts 305.250 2418 10 6 3 Greu

Santa Bàrbara 13.459 192 7 19 1 Moderat

Santa Cecília de Voltregà 718 4 0 15 2 Greu

Santa Coloma de Cervelló 50.177 918 2 14 3 Greu

Santa Coloma de Farners 57.822 183 4 15 4 Moderat

Santa Coloma de Gramenet 191.311 546 0 15 2 Greu

Santa Coloma de Queralt 0 0 0 0 0 Greu

Santa Cristina d'Aro 58.525 316 5 18 1 Moderat

Santa Eugènia de Berga 1.839 30 0 14 4 Greu

Santa Eulàlia de Riuprimer 5.307 33 2 17 5 Greu

Santa Eulàlia de Ronçana 174.351 315 0 4 2 Lleu

Santa Fe del Penedès 0 0 0 0 0 Greu

Santa Llogaia d'Àlguema 584 9 0 16 3 Moderat

Santa Margarida de Montbui 60.134 525 0 16 6 Greu

Santa Margarida i els Monjos 20.080 276 0 9 1 Greu

Santa Maria de Besora 241 6 0 17 5 Moderat

Santa Maria de Corcó 0 0 0 0 0 Moderat

Santa Maria de Martorelles 0 0 0 0 0 Greu

Santa Maria de Merlès 0 0 0 0 0 Lleu

Santa Maria de Miralles 356 4 0 15 3 Moderat

Santa Maria de Palautordera 136.140 84 0 13 2 Moderat

Santa Maria d'Oló 0 0 0 0 0 Moderat

Santa Oliva 9.084 258 1 15 2 Moderat

Santa Pau 2.623 3 0 15 8 Greu

Santa Perpètua de Mogoda 54.827 162 0 13 3 Moderat

Santa Susanna 43.080 960 4 15 2 Greu

Santpedor 0 0 0 0 0 Moderat

Sarral 1.356 27 0 16 7 Moderat

Sarrià de Ter 57.297 174 0 12 5 Moderat

Sarroca de Bellera 5.479 12 2 15 4 Greu

Sarroca de Lleida 28.597 12 0 16 4 Moderat

Saus 893 9 0 15 1 Lleu

Savallà del Comtat 0 0 0 0 0 Lleu

Senan 160 4 0 17 10 Moderat

Senterada 156.871 40 1 14 11 Greu

Sentmenat 3.743 252 0 15 3 Moderat



Municipi Dany

(euros) Persones

Km


Perillositat

conca32

Serinyà 669 12 0 15 8 Moderat

Seròs 190.243 507 3 13 7 Lleu

Serra de Daró 663.492 453 5 12 6 Moderat

Setcases 618 24 3 17 2 Greu

Seva 236 3 0 15 0 Greu

Sidamon 0 0 0 0 0 Lleu

Sils 12.318 363 3 18 5 Moderat

Sitges 16.625 792 3 18 2 Greu

Siurana 506 9 0 18 1 Moderat

Sobremunt 0 0 0 0 0 Greu

Solivella 10.094 96 0 15 3 Moderat

Solsona 23.667 222 0 16 5 Greu

Sora 0 0 0 0 0 Moderat

Soriguera 117.316 24 3 13 12 Moderat

Sort 944.024 378 1 11 11 Greu

Soses 102.365 57 0 11 4 Lleu

Subirats 5.680 66 0 12 2 Moderat

Sudanell 40.550 27 0 10 5 Lleu

Sunyer 0 0 0 0 0 Moderat

Súria 241.782 1068 2 14 10 Moderat

Susqueda 0 0 0 0 0 Greu

Tagamanent 66.157 48 1 15 7 Lleu

Talamanca 986 24 0 16 4 Moderat

Talarn 4.443 9 0 18 2 Greu

Talavera 132 3 0 15 10 Moderat

Taradell 106 3 0 15 10 Greu

Tarragona 5.354.266 14058 11 7 7 Greu

Tàrrega 35.087 720 2 9 3 Lleu

Tarrés 0 0 0 0 0 Moderat

Tarroja de Segarra 2.238 27 0 17 4 Moderat

Tavèrnoles 869 16 0 18 1 Moderat

Tavertet 0 0 0 0 0 Moderat

Teià 5.087 39 0 18 1 Greu

Térmens 3.641 69 0 12 1 Moderat

Terrades 751 12 0 15 3 Moderat

Terrassa 132.920 918 1 15 2 Moderat

Tiana 670 36 0 17 5 Greu

Tírvia 11.164 20 3 16 12 Greu

Tiurana 0 0 0 0 0 Moderat

Tivenys 154.249 600 4 11 5 Moderat



Municipi Dany

(euros) Persones

Km


Perillositat

conca32

Tivissa 111.467 60 3 15 10 Moderat

Tona 0 0 0 0 0 Greu

Torà 8.523 57 2 10 2 Moderat

Tordera 1.349.534 1290 8 13 9 Moderat

Torelló 98.503 258 0 9 2 Moderat

Tornabous 4.843 54 0 18 1 Lleu

Torrebesses 263 0 1 0 0 Moderat

Torredembarra 72.029 3033 2 19 1 Greu

Torrefarrera 1.382 60 0 18 5 Lleu

Torrefeta i Florejacs 3.477 99 1 13 1 Moderat

Torregrossa 376 6 0 17 1 Lleu

Torrelameu 559 9 0 18 1 Moderat

Torrelavit 12.307 39 0 18 2 Moderat

Torrelles de Foix 5.227 54 0 15 5 Moderat

Torrelles de Llobregat 0 0 0 0 0 Greu

Torrent 1.183 15 0 17 4 Moderat

Torres de Segre 69.023 72 1 8 3 Lleu

Torre-serona 3.680 45 0 17 1 Lleu

Torroella de Fluvià 14.026 45 1 10 5 Moderat

Torroella de Montgrí 2.289.498 4726 9 9 4 Moderat

Torroja del Priorat 67 0 0 0 0 Greu

Tortellà 37 0 0 0 1 Greu

Tortosa 11.789.996 16272 43 11 6 Moderat

Toses 743 4 1 15 8 Greu

Tossa de Mar 50.448 420 5 18 3 Greu

Tremp 5.495 126 0 18 4 Greu

Ullà 16.858 534 2 13 1 Moderat

Ullastrell 0 0 0 0 0 Greu

Ullastret 43.541 51 2 17 17 Moderat

Ulldecona 71.523 1158 9 12 2 Moderat

Ulldemolins 12.599 12 0 15 9 Moderat

Ultramort 98.898 138 2 14 9 Moderat

Urús 0 0 0 0 0 Greu

Vacarisses 1.342 27 0 15 7 Lleu

Vall de Cardós 261.959 66 4 15 8 Greu

Vallbona d'Anoia 30 6 0 15 10 Moderat

Vallbona de les Monges 2.794 50 1 17 6 Lleu

Vallcebre 0 0 0 0 0 Greu

Vallclara 0 0 0 0 0 Greu

Vallfogona de Balaguer 1.421 27 0 15 1 Moderat



Municipi Dany

(euros) Persones

Km


Perillositat

conca32

Vallfogona de Ripollès 414 12 0 17 8 Greu

Vallfogona de Riucorb 5.220 32 1 18 2 Lleu

Vallgorguina 218 3 0 15 0 Greu

Vallirana 2.789 6 0 17 5 Greu

Vall-llobrega 0 0 0 0 0 Greu

Vallmoll 560 9 0 16 10 Greu

Vallromanes 0 0 0 0 0 Moderat

Valls 19.733 510 1 9 5 Moderat

Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant 6.806 342 1 17 2 Moderat

Veciana 21 0 0 0 1 Moderat

Ventalló 77.606 286 5 8 2 Lleu

Verdú 579 57 0 17 3 Lleu

Verges 83.510 600 6 17 6 Moderat

Vespella de Gaià 57 10 0 18 1 Moderat

Vic 239.256 819 1 9 3 Moderat

Vidrà 0 0 0 0 0 Greu

Vidreres 14.786 312 6 17 3 Greu

Vielha e Mijaran 848.691 2268 7 11 6 Greu

Vilabella 2 0 0 0 0 Moderat

Vilabertran 82.925 543 1 15 7 Moderat

Vilablareix 3.120 39 0 12 1 Moderat

Vilada 208 3 0 15 10 Moderat

Viladamat 4.236 48 0 19 1 Moderat

Viladasens 268 3 1 15 10 Moderat

Viladecans 257.090 9045 8 12 1 Greu

Viladecavalls 0 0 0 0 0 Moderat

Vilademuls 367 9 0 16 1 Moderat

Viladrau 0 0 0 0 0 Greu

Vilafant 4.441 39 0 16 1 Moderat

Vilafranca del Penedès 7.657 540 1 13 1 Lleu

Vilagrassa 760 24 0 12 1 Lleu

Vilajuïga 1.129 24 0 19 4 Moderat

Vilalba dels Arcs 6.072 21 0 16 7 Moderat

Vilalba Sasserra 0 0 0 0 0 Greu

Vilaller 123.847 232 1 11 5 Greu

Vilallonga de Ter 9.251 88 5 18 3 Greu

Vilallonga del Camp 36.292 438 1 17 4 Lleu

Vilamacolum 11.551 66 1 11 2 Moderat

Vilamalla 2.151 36 0 15 1 Moderat

Vilamaniscle 0 0 0 0 0 Moderat



Municipi Dany

(euros) Persones

Km


Perillositat

conca32

Vilamòs 169.035 81 1 16 14 Moderat

Vilanant 789 18 0 16 4 Moderat

Vilanova de Bellpuig 28 0 0 0 0 Lleu

Vilanova de la Barca 68.485 129 0 16 10 Lleu

Vilanova de l'Aguda 416 28 0 16 7 Moderat

Vilanova de Meià 5.644 24 0 17 4 Moderat

Vilanova de Prades 0 0 0 0 0 Moderat

Vilanova de Sau 0 0 0 0 0 Moderat

Vilanova de Segrià 0 0 0 0 0 Lleu

Vilanova del Camí 47.728 408 0 11 2 Greu

Vilanova del Vallès 11.964 93 0 16 1 Moderat

Vilanova d'Escornalbou 919 36 0 17 4 Moderat

Vilanova i la Geltrú 80.270 2160 1 15 1 Greu

Vilaplana 323 3 0 15 1 Moderat

Vila-rodona 11.773 12 0 15 7 Moderat

Vila-sacra 21.819 159 3 19 1 Moderat

Vila-sana 467 12 0 16 3 Lleu

Vila-seca 56.205 2310 5 11 2 Moderat

Vilassar de Dalt 8.245 27 0 16 6 Greu

Vilassar de Mar 53.102 636 0 15 1 Greu

Vilaür 0 0 0 0 0 Lleu

Vilaverd 3.786 51 0 14 1 Greu

Vilobí del Penedès 0 0 0 0 0 Moderat

Vilobí d'Onyar 25.281 198 0 10 1 Moderat

Vilopriu 26 2 0 15 0 Moderat

Vimbodí 5.243 72 1 15 6 Moderat

Vinaixa 0 0 0 0 0 Moderat

Vinebre 179.996 84 2 12 7 Moderat

Vinyols i els Arcs 2.000 90 1 19 2 Moderat

Viver i Serrateix 0 0 0 0 0 Moderat

Xerta 404.998 903 4 7 4 Moderat



Annex 8.6. Zonificació de les àrees inundables en funció del risc.

Annex 8.6.1. Criteris de zonificació segons la Directriu d’Inundacions

Davant una situació d’emergència hidrològica, cal posar en coneixement dels municipis

afectats per un eventual desbordament de la llera ordinària aquest risc. També caldrà

comunicar les previsions a curt termini o mitjà termini per a que aquests puguin activar les

actuacions destinades a minvar els efectes de les inundacions i protegir a la població amb les

mesures més adients.

Amb la intenció d’agilitzar la tramesa de dades així com l’organització dels diferents grups que

hi participarien s’han dividit en diferents trams els cursos fluvial per a crear grups de municipis

amb característiques comunes davant un episodi d’inundacions per desbordament de lleres.

El criteri que s’ha fixat per a elaborar aquesta agrupació de municipis ha estat l’afecció per la

propagació d’una crescuda. S’han dividit els trams dels cursos principals de manera que els

seus extrems estan limitats per elements que poden induir un canvi significatiu en els cabals

transportats. Aquests canvis poden estar provocats per la incorporació d’afluents d’una certa

entitat o la presència de preses amb prou capacitat per a generar un efecte regulador.

El coneixement del comportament d’algunes conques ha motivat l’agrupació o la segregació de

conques, violentant en algunes ocasions el principi esmentat. Així, les conques de capçalera

dels embassament han estat incloses en una únic grup, dintre del curs principal al qual

pertanyen tot i estar formades per rius clarament diferenciats, atès que els episodis que

generen problemes en aquestes zones acostumen a ser força generalitzats i a afectar a tota la

capçalera.

Tanmateix les rieres litorals amb proximitat geogràfica no han estat diferenciades atesa la

impossibilitat de predir si una tempesta alimentarà la capçalera d’una o una altra riera.

A continuació es presenta l’agrupació de municipis en funció del seu risc hidrològic resultant de

l’aplicació dels criteris abans esmentats:

Annex 8.6.2. Resultats

Conques internes:

Conca Agrupació Curs Municipi

Besos Besòs 01 Riu Besòs (el Congost) Figaró-Montmany

Granollers

Canovelles

la Garriga

Tagamanent

Sant Martí de Centelles

Aiguafreda

Seva

Centelles

Balenyà

Tona

Collsuspina

les Franqueses del Vallès

Besos Besòs 02 Rec de Vallforners la Roca del Vallès

Cardedeu

Cànoves i Samalús



Tagamanent

Besos Besòs 02 Riera de Vallserena Sant Pere de Vilamajor

Llinars del Vallès

Sant Antoni de Vilamajor

Besos Besòs 02 Riu Mogent la Roca del Vallès

Vilanova del Vallès

Llinars del Vallès

Vilalba Sasserra

Dosrius


Besos Besòs 03 Riera de Caldes la Llagosta

Santa Perpètua de Mogoda

Polinyà


Caldes de Montbui

Gallifa

Besos Besòs 03 Riera de Tenes Parets del Vallès

Balenyà

Mollet del Vallès

Montmeló

Lliçà d'Amunt

Santa Eulàlia de Ronçana

l'Ametlla del Vallès

Bigues i Riells

Sant Feliu de Codines

Sant Quirze Safaja

Collsuspina

Lliçà de Vall Besos Besòs 03 Riera de Tenes Castellcir

Besos Besòs 03 Riu Ripoll Sant Llorenç Savall

Montcada i Reixac

Ripollet

Barberà del Vallès

Sabadell

Castellar del Vallès

Besos Besòs 03 Riu Sec Cerdanyola del Vallès

Matadepera

Terrassa


Sabadell

Ripollet

Badia del Vallès



Besos Besòs 04 Riu Besòs Mollet del Vallès

Martorelles

la Llagosta



Montmeló

Besos Besòs 05 Riu Besòs Sant Adrià de Besòs

Montcada i Reixac

Barcelona


Daro Daro 01 Riu Daró La Bisbal d'Empordà

Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'heura

Daro Daro 01 Riu Rissec Quart

Madremanya


Sant Martí Vell

Daro Daro 02 Riu Rissec Sant Martí Vell

Quart


Madremanya

Fluvià Fluvià 01 Riu Fluvià Vall d'en Bas, la

les Preses

Olot

la Vall de Bianya

Fluvià Fluvià 02 Riu Riudaura la Vall de Bianya

Riudaura

la Vall d'en Bas

Olot Fluvià Fluvià 03 Riera Sant Aniol Albanyà

Fluvià Fluvià 03 Riu Llierca Camprodon

Montagut

Sales de Llierca

Tortellà

Fluvià Fluvià 04 Riu Ser Santa Pau

Sant Miquel de Campmajor

Sant Ferriol

Fluvià Fluvià 05 Riu Fluvià Maià de Montcal

Besalú

Sant Jaume de Llierca

Montagut



Sant Ferriol

Argelaguer

Castellfollit de la Roca

Fluvià Fluvià 06 Riu Fluvià Vilademuls

Bàscara

Navata

Serinyà

Crespià

Esponellà

Cabanelles

Pontós

Fluvià Fluvià 07 Riu Fluvià l'Armentera

Sant Pere Pescador

Garrigàs

Vilaür


Sant Mori


Ventalló


Foix Foix 01 Riera de Llitrà Santa Margarida i els Monjos

Font-rubí

Vilobí del Penedès

Pacs del Penedès

Vilafranca del Penedès

Foix Foix 01 Riera de Marmellar Pontons

Aiguamúrcia

el Montmell

Sant Martí Sarroca

Castellví de la Marca

Sant Jaume dels Domenys

l'Arboç


Querol

Foix Foix 01 Riu Foix Castellet i la Gornal

la Llacuna

Pontons

Torrelles de Foix

Sant Martí Sarroca

Santa Margarida i els Monjos

Pacs del Penedès

Foix Foix 02 Riu Foix Cubelles



Francolí Francolí 01 Riu Brugent Montblanc

Capafonts

Vilaverd

la Riba

Vilaplana

Mont-ral

Francolí Francolí 01 Riu d'Anguera Montblanc

Pira

Barberà de la Conca

Sarral

Francolí Francolí 01 Riu Francolí Vilaverd

la Riba

Montblanc

l'Espluga de Francolí

Vimbodí

Vallclara

Vilanova de Prades

Prades

Alcover

Francolí Francolí 02 Riu de Glorieta Perafort

Vilaplana

el Morell

el Rourell

Alcover

Mont-ral

Vilallonga del Camp

Francolí Francolí 02 Torrent de Vallmoll Vallmoll

Puigpelat

Alió

el Pla de Santa Maria

Cabra del Camp

Nulles

Francolí Francolí 03 Riu Francolí Perafort

Constantí

la Pobla de Mafumet

els Garidells

el Morell

Francolí Francolí 03 Riu Francolí Vallmoll

la Masó

el Milà

Tarragona

el Rourell



els Pallaresos

Gaià Gaià 01 Riu Gaià Renau

les Piles

Bellprat

Pontils

Querol

Aiguamúrcia

Bràfim

Montferri

Salomó

Vespella de Gaià

el Catllar

Llorac

el Pont d'Armentera


Vilabella

Vila-rodona

Gaià Gaià 02 Riu Gaià la Riera de Gaià

Tarragona

Altafulla

Llobregat Anoia 01 Riu Anoia Igualada


Argençola

Veciana

Jorba

Talavera


Vilanova del Camí

Llobregat Anoia 02 Riera de Carme Carme

Santa Maria de Miralles

Querol

Orpí

la Pobla de Claramunt

la Llacuna

Llobregat Anoia 03 Riu de Bitlles Mediona

la Llacuna

Sant Quintí de Mediona

Torrelavit

Sant Sadurní d'Anoia

Sant Pere de Riudebitlles

Llobregat Anoia 04 Riu Anoia Capellades

la Torre de Claramunt



la Pobla de Claramunt

Llobregat Anoia 04 Riu Anoia Cabrera d'Igualada

Piera

Vallbona d'Anoia

Llobregat Anoia 05 Riu Anoia Subirats

Sant Sadurní d'Anoia

Castellví de Rosanes


Gelida

Martorell

Llobregat Cardener 01 Riu Aigua de Valls Saldes

Gósol

Llobregat Cardener 01 Riu Cardener Guixers

Sant Llorenç de Morunys

la Coma i la Pedra

Llobregat Cardener 02 Riu Cardener Clariana de Cardener

Navès

Lladurs

Olius

Riner

Llobregat Cardener 02 Riu Negre Lladurs

Olius

Riner

Clariana de Cardener

Solsona

Llobregat Cardener 03 Riera de Navel Viver i Serrateix

Montmajor

Montclar

l'Espunyola

Capolat

Cardona

Llobregat Cardener 03 Riu Aigua d'Ora Cardona

Montmajor

Navès

Guixers

Capolat

Castellar del Riu

Llobregat Cardener 04 Riera de Rajadell Rajadell

Sant Pere Sallavinera

Sant Mateu de Bages



Aguilar de Segarra

Manresa

la Molsosa

Llobregat Cardener 04 Riera de Salo Sant Mateu de Bages

Riner

Llobregat Cardener 04 Riera de Salo Cardona

Pinós

Llobregat Cardener 05 Riu Cardener Manresa


Sant Mateu de Bages

Callús

Súria

Pinós

Navàs

Cardona

Llobregat Llobregat 01 Riu Bastareny Guardiola de Berguedà

Gisclareny

Bagà

Llobregat Llobregat 01 Riu de Saldes Vallcebre

Saldes

Gisclareny

Guardiola de Berguedà

Llobregat Llobregat 01 Riu Llobregat Guardiola de Berguedà

Sant Julià de Cerdanyola

la Pobla de Lillet

Castellar de n'Hug

Cercs

la Nou de Berguedà

Llobregat Llobregat 01 Riu Merdançol les Llosses

Sant Jaume de Frontanyà

Borredà

la Quar

Vilada

Llobregat Llobregat 02 Riu Llobregat Olvan

Gironella

Puig-reig

Avià

Berga

Casserres

Llobregat Llobregat 03 Riera de Merlès Gaià



Puig-reig

Santa Maria de Merlès

Sagàs

Lluçà

la Quar

Borredà

les Llosses

Sant Jaume de Frontanyà

Llobregat Llobregat 04 Riu Llobregat Gaià

Navàs Llobregat Llobregat 04 Riu Llobregat Sallent

Balsareny

Llobregat Llobregat 05 Riera Gavarresa Avinyó

Santa Maria d'Oló

Sant Feliu Sasserra

Oristà

Sallent

Artés

Sant Martí d'Albars

Perafita

Alpens

Lluçà

Olost

Llobregat Llobregat 06 Riera de Calders Calders

Monistrol de Calders

Navarcles

Granera

Llobregat Llobregat 07 Riu Llobregat Artés

Calders


Talamanca


Navarcles

Llobregat Llobregat 08 Riu Llobregat Collbató




Castellgalí

Martorell

Abrera

Olesa de Montserrat

Manresa

Esparreguera



Llobregat Llobregat 09 Riu Llobregat Sant Feliu de Llobregat

Barcelona


el Papiol


Molins de Rei


Pallejà




Castellbisbal


Sant Joan Despí

Sant Boi de Llobregat Llobregat Rubí 01 Riera de Rubí Matadepera

Terrassa


Castellbisbal


Mura

Rubí

el Papiol

Muga Muga 01 Riu Arnera Masanet de Cabrenys

Muga Muga 01 Riu Muga Sant Llorenç de la Muga

Darnius

Albanyà

Muga Muga 02 Riu Muga Cabanes

Llers

Terrades

Pont de Molins

Boadella d'Empordà

Muga Muga 03 Riu Muga Castelló d'Empúries

Peralada

Muga Muga 04 Riu Anyet Masarac

la Jonquera

Sant Climent Sescebes

Muga Muga 04 Riu Llobregat Agullana

Capmany

Biure

Masarac

Pont de Molins



la Jonquera

Cabanes

Darnius

Muga Muga 04 Riu Orlina Mollet de Peralada

Rabós

Espolla

Muga Muga 05 Riera d'Àlguema Borrassà

Pontós

Ordis

Navata

Cabanelles

Lladó

Muga Muga 05 Riu Manol Vila-sacra

el Far d'Empordà

Figueres

Vilamalla

Santa Llogaia d'Àlguema Muga Muga 05 Riu Manol Avinyonet de Puigventós

Vilanant

Cistella

Navata

Lladó

Cabanelles

Albanyà

Vilafant

Portbou Portbou 01 Ribera de Portbou Portbou

Rª Conca Nord Rieres Conca Nord Ribera de Molinàs Colera

Rª Conca Nord Rieres Conca Nord Riera de Valleta Rabós

Vilajuïga

Llançà

Rª Conca Sud Rieres sud Barranc de la Móra el Catllar

Tarragona

Rª Conca Sud Rieres sud Riera d'Alforja les Borges del Camp

Botarell

Riudoms

Montbrió del Camp

Cambrils

Alforja

Rª Conca Sud Rieres sud Riera de Riudoms l'Aleixar

Cambrils



Vinyols i els Arcs

Maspujols

Riudoms

Vilaplana

Rª Conca Sud Rieres sud Riu de Llastres Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant

Pratdip

Mont-roig del Camp

Rª Costa Brava Costa Brava 01 Riera de Calonge Calonge



Rª Costa Brava Costa Brava 01 Riera de Tossa Tossa de Mar

Rª Costa Brava Costa Brava 01 Riu Ridaura Llagostera



Rª Garraf Rieres Garraf 01 Riera de Ribes (Riera Begues

Avinyonet del Penedès

Olivella

Sant Pere de Ribes

Rª Garraf Rieres Garraf 01 Riera de Ribes (Riera Sitges

Olesa de Bonesvalls

Rª Garraf Rieres Garraf 01 Riera de Vilafranca Sant Pere de Ribes

la Granada

Vilafranca del Penedès

Olèrdola

Canyelles

Rª Maresme Maresme 01 Riera d'Arenys Arenys de Mar

Arenys de Munt

Rª Maresme Maresme 01 Riera d'Argentona Dosrius

Cabrera de Mar

Argentona

Mataró

Rª Maresme Maresme 01 Riera de Pineda Tordera

Pineda de Mar


Rª Maresme Maresme 01 Riera de Vallalta Arenys de Munt



Sant Pol de Mar



Riudecanyes Riudecanyes 01 Riera de Riudecanyes l'Argentera

Duesaigües

Riudecanyes Riudecanyes 02 Riera de Riudecanyes Mont-roig del Camp

Montbrió del Camp

Riudecanyes

Cambrils

Rº Bisbal Bisbal 01 Riera de la Bisbal el Vendrell

Santa Oliva

la Bisbal del Penedès

Albinyana

el Montmell

Ter Ter 01 Riu Ritort Molló

Ter Ter 01 Riu Ter Camprodon

Sant Pau de Segúries

Llanars

Vilallonga de Ter

Setcases

Sant Joan de les Abadesses

Ter Ter 02 Riera de Vallfogona Vallfogona de Ripollès

Ter Ter 02 Riu Freser Campelles

Ribes de Freser

Campdevànol

Queralbs

Ter Ter 02 Riu Rigard Castellar de n'Hug

Toses

Planoles

Ter Ter 03 Riu Ter les Llosses

Ripoll

Santa Maria de Besora

Montesquiu

Sora


Orís


Ter Ter 04 Riu Ges Vidrà

Sant Pere de Torelló


Ter Ter 05 Riu Ter Manlleu

Gurb



Torelló

les Masies de Voltregà

Ter Ter 06 Riu Gurri Vic

Santa Eugènia de Berga

Gurb

Seva

Tona

Taradell

Malla

Ter Ter 06 Riu Mèder Santa Eulàlia de Riuprimer

Muntanyola

Ter Ter 07 Riu Ter les Masies de Roda

Roda de Ter

Tavèrnoles


Tavertet

Ter Ter 08 Riera Major Viladrau

Sant Sadurní d'Osormort

Ter Ter 09 Riu Ter Vilanova de Sau

Sant Hilari Sacalm

Susqueda

Ter Ter 10 Riu Brugent Sant Feliu de Pallerols

Ter Ter 10 Riu Brugent Les Planes d'Hostoles

Ter Ter 11 Riera d'Osor Espinelves

Sant Hilari Sacalm

Osor

Ter Ter 12 Riera de Llémena Sant Aniol de Finestres

Sant Martí de Llémena

Ter Ter 13 Riu Ter Salt

Sant Gregori

Bescanó

Osor

Amer

Sant Julià del Llor i Bonmatí

La Cellera de Ter

Anglès

Ter Ter 14 Riera de Gotarra Sant Andreu Salou

Cassà de la Selva

Caldes de Malavella



Llagostera

Ter Ter 14 Riu Onyar Campllong

Riudellots de la Selva

Caldes de Malavella

Vilobí d'Onyar

Bescanó

Fornells de la Selva

Quart

Brunyola

Ter Ter 15 Riu Terri Cornellà del Terri

Banyoles

Porqueres

Ter Ter 16 Riu Ter Girona

Sarrià de Ter


Ter Ter 17 Riu Ter Bordils

Jafre

Celrà

Cervià de Ter

Sant Jordi Desvalls

Sant Joan de Mollet

Flaçà

Colomers

Verges

Ultramort

Serra de Daró

La Tallada d'Empordà

Fontanilles

Ter Ter 17 Riu Ter Ullà

Gualta


Foixà

Tordera Tordera 01 Riu Tordera Gualba

Montseny

Sant Pere de Vilamajor

Fogars de Montclús

Sant Esteve de Palautordera

Santa Maria de Palautordera

Sant Celoni


Tordera Tordera 02 Riera de Gualba Fogars de Montclús



Gualba

Tordera Tordera 03 Riera d'Arbúcies Sant Feliu de Buixalleu

Arbúcies

Hostalric

Viladrau

Tordera Tordera 04 Riera de Santa Coloma Sant Hilari Sacalm

Santa Coloma de Farners

Riudarenes

Massanes


Tordera Tordera 04 Sèquia de Sils Caldes de Malavella

Sils

Tordera Tordera 05 Riu Tordera Palafolls

Massanes


Tordera

Blanes

Malgrat de Mar

Fogars de la Selva



Annex 8.7. Caracterització dels municipis segons el risc i la obligatorietat o recomanació a elaborar el pla d’actuació municipal

(PAM) per inundacions

Nom del municipi Nivell

de Risc PAM

Abella de la Conca Baix No

Abrera Molt Alt Obligat

Àger Moderat Recomanat

Agramunt Molt Alt Obligat

Aguilar de Segarra Baix No

Agullana Moderat Recomanat

Aiguafreda Alt Obligat

Aiguamúrcia Mitjà Obligat

Aiguaviva Moderat Recomanat

Aitona Molt Alt Obligat

Alàs i Cerc Moderat Recomanat

Albanyà

Baix Recomanat

Albatàrrec Baix No

Albesa Mitjà Obligat

Albinyana Mitjà Obligat

Albons Alt Obligat

Alcanar Molt Alt Obligat

Alcanó Moderat Recomanat

Alcarràs Alt Obligat

Alcoletge Moderat Recomanat

Alcover Molt Alt Obligat

Aldover Molt Alt Obligat

Alella Mitjà Obligat

Alfara de Carles Alt Obligat

Alfarràs Baix No

Alfés Baix No

Alforja Alt Obligat

Algerri Mitjà Obligat

Alguaire Moderat Recomanat

Alins Alt Obligat

Alió Alt Obligat

Almacelles Moderat Recomanat

Municipi que per l’experiència del territori passa de

no inclós a recomanat


de Risc PAM

Almatret Moderat Recomanat

Almenar Moderat Recomanat

Almoster Baix No

Alòs de Balaguer* Moderat Obligat

Alp Mitjà Obligat

Alpens Baix No

Alpicat Moderat Recomanat

Alt Àneu Molt Alt Obligat

Altafulla Molt Alt Obligat

Amer Alt Obligat

Amposta Molt Alt Obligat

Anglès Molt Alt Obligat

Anglesola Mitjà Obligat

Arbeca Moderat Recomanat

Arbolí Baix No

Arbúcies Moderat Recomanat

Arenys de Mar Molt Alt Obligat

Arenys de Munt Molt Alt Obligat

Argelaguer Mitjà Obligat

Argençola Baix No

Argentona Molt Alt Obligat

Arnes Alt Obligat

Arres Alt Obligat

Arsèguel Baix No

Artés Alt Obligat

Artesa de Lleida Moderat Recomanat

Artesa de Segre* Alt Obligat

Ascó Alt Obligat

Aspa Baix No

Avià Moderat Obligat

Avinyó Moderat Recomanat

Avinyonet de Puigventós Moderat Recomanat

* Municipi afectat pel Pla d’Emergència de la Presa de

Rialb

Municipi que passa de recomanat a obligat com a

conseqüència de l’anàlisi efectuat en el pla de la presa de Rialb




de Risc PAM

Avinyonet del Penedès Baix No

Badalona Molt Alt Obligat

Badia del Vallès Molt Alt Obligat

Bagà Alt Obligat

Baix Pallars Moderat Recomanat

Balaguer Molt Alt Obligat

Balenyà Baix No

Balsareny Alt Obligat

Banyeres del Penedès Alt Obligat

Banyoles Molt Alt Obligat

Barbens Alt Obligat

Barberà de la Conca Moderat Recomanat

Barberà del Vallès Mitjà Obligat

Barcelona Molt Alt Obligat

Bàscara Moderat Recomanat

Bassella Moderat Recomanat

Batea Alt Obligat

Bausen Moderat Recomanat

Begues Mitjà Obligat

Begur Mitjà Obligat

Belianes Moderat Recomanat

Bellaguarda Baix No

Bellcaire d'Empordà Alt Obligat

Bellcaire d'Urgell Moderat Recomanat

Bell-lloc d'Urgell Moderat Recomanat

Bellmunt del Priorat Moderat Recomanat

Bellmunt d'Urgell Moderat Recomanat

Bellprat Baix No

Bellpuig Molt Alt Obligat

Bellvei Moderat Recomanat

Bellver de Cerdanya Molt Alt Obligat

Bellvís Alt Obligat

Benavent de Segrià Baix No

Benifallet Molt Alt Obligat

Benissanet Molt Alt Obligat

Berga Alt Obligat

Besalú Alt Obligat

Bescanó Molt Alt Obligat

Beuda Moderat Recomanat

Bigues i Riells Moderat Recomanat


de Risc PAM

Biosca Moderat Recomanat

Biure Moderat Obligat

Blancafort Mitjà Obligat

Blanes Molt Alt Obligat

Boadella d'Empordà Baix Obligat

Bolvir Mitjà Obligat

Bonastre Moderat Recomanat

Bordils Alt Obligat

Borrassà Baix No

Borredà Baix No

Bossòst Molt Alt Obligat

Bot Mitjà Obligat

Botarell Alt Obligat

Bovera Baix No

Bràfim Baix No

Breda Moderat Recomanat

Brunyola Baix No

Cabacés Mitjà Obligat

Cabanabona* Baix No

Cabanelles Baix No

Cabanes Molt Alt Obligat

Cabó Baix No

Cabra del Camp Moderat Recomanat

Cabrera de Mar Molt Alt Obligat

Cabrera d'Igualada Moderat Recomanat

Cabrils Molt Alt Obligat

Cadaqués Alt Obligat

Calaf Baix No

Calafell Molt Alt Obligat

Calders Baix Obligat

Caldes de Malavella Molt Alt Obligat

Caldes de Montbui Alt Obligat

Caldes d'Estrac Molt Alt Obligat

Calella Molt Alt Obligat


recomanat a obligat


no inclós a obligat


Rialb




de Risc PAM

Calldetenes Moderat Recomanat

Callús Alt Obligat

Calonge Molt Alt Obligat

Calonge de Segarra Baix No

Camarasa* Alt Obligat

Camarles Molt Alt Obligat

Cambrils Molt Alt Obligat

Camós Alt Obligat

Campdevànol Molt Alt Obligat

Campelles Alt Obligat

Campins Baix No

Campllong Alt Obligat

Camprodon Molt Alt Obligat

Canejan Moderat Recomanat

Canet d'Adri Moderat Recomanat

Canet de Mar Molt Alt Obligat

Canovelles Molt Alt Obligat

Cànoves i Samalús Moderat Recomanat

Cantallops Moderat Obligat

Canyelles Moderat Recomanat

Capafonts Baix No

Capçanes Moderat Recomanat

Capellades Mitjà Obligat

Capmany Moderat Obligat

Capolat Baix No

Cardedeu Molt Alt Obligat

Cardona Molt Alt Obligat

Carme Moderat Recomanat

Caseres Moderat Recomanat

Cassà de la Selva Molt Alt Obligat

Casserres Baix Obligat

Castell de l'Areny Baix No

Castell de Mur Moderat Recomanat

Castellar de la Ribera Moderat Recomanat

Castellar de n'Hug Moderat Recomanat

Castellar del Riu Baix No


Rialb


recomanat a obligat


de Risc PAM

Castellar del Vallès Alt Obligat

Castellbell i el Vilar Molt Alt Obligat

Castellbisbal Molt Alt Obligat

Castellcir Moderat Recomanat

Castelldans Moderat Recomanat

Castelldefels Molt Alt Obligat

Castellet i la Gornal Alt Obligat

Castellfollit de la Roca Moderat Recomanat

Castellfollit de Riubregós Alt Obligat

Castellfollit del Boix Baix No

Castellgalí Alt Obligat

Castellnou de Bages Baix No

Castellnou de Seana Baix No

Castelló de Farfanya Alt Obligat

Castelló d'Empúries Molt Alt Obligat

Castellolí Moderat Recomanat

Castell-Platja d'Aro Molt Alt Obligat

Castellserà Moderat Recomanat

Castellterçol Mitjà Obligat

Castellvell del Camp Baix No

Castellví de la Marca Moderat Recomanat

Castellví de Rosanes Alt Obligat

Cava Baix No

Celrà Alt Obligat

Centelles Alt Obligat

Cercs Baix Obligat

Cerdanyola del Vallès Molt Alt Obligat

Cervelló Alt Obligat

Cervera Molt Alt Obligat

Cervià de les Garrigues Baix No

Cervià de Ter Alt Obligat

Cistella Baix No

Ciutadilla Moderat Recomanat

Clariana de Cardener Moderat Obligat

Colera Molt Alt Obligat

Coll de Nargó Moderat Recomanat

Collbató Molt Alt Obligat

Colldejou Baix No

Collsuspina Baix No

Colomers Alt Obligat




de Risc PAM

Conca de Dalt Baix No

Conesa Moderat Recomanat

Constantí Alt Obligat

Copons Moderat Recomanat

Corbera de Llobregat Mitjà Obligat

Corbera d'Ebre Mitjà Obligat

Corbins Mitjà Obligat

Corçà Alt Obligat

Cornellà de Llobregat Molt Alt Obligat

Cornellà del Terri Alt Obligat

Cornudella de Montsant Moderat Recomanat

Creixell Molt Alt Obligat

Crespià Baix No

Cruïlles Alt Obligat

Cubelles Molt Alt Obligat

Cubells Moderat Recomanat

Cunit Molt Alt Obligat

Darnius Moderat Recomanat

Das Moderat Recomanat

Deltebre Molt Alt Obligat

Dosrius Alt Obligat

Duesaigües Moderat Recomanat

el Bruc Molt Alt Obligat

el Brull Baix No

el Catllar Moderat Recomanat

el Cogul Baix No

el Far d'Empordà Alt Obligat

el Lloar Baix No

el Masnou Alt Obligat

el Masroig Moderat Recomanat

el Milà Alt Obligat

el Molar Baix No

el Montmell Alt Obligat

el Morell Mitjà Obligat

el Palau d'Anglesola Moderat Recomanat

el Papiol Molt Alt Obligat

el Perelló Alt Obligat

el Pinell de Brai Mitjà Obligat

el Pla de Santa Maria Moderat Recomanat

el Pla del Penedès Baix No


de Risc PAM

el Poal Moderat Recomanat

el Pont d'Armentera Mitjà Obligat

el Pont de Bar Moderat Recomanat

el Pont de Suert Molt Alt Obligat


Mitjà Obligat

el Port de la Selva Molt Alt Obligat

el Prat de Llobregat Molt Alt Obligat

el Rourell Moderat Recomanat

el Soleràs Mitjà Obligat

el Vendrell Molt Alt Obligat

el Vilosell Baix No

els Alamús Moderat Recomanat

els Garidells Moderat Recomanat

els Guiamets Baix No

els Hostalets de Pierola Moderat Recomanat

els Omellons Mitjà Obligat

els Omells de na Gaia Alt Obligat

els Pallaresos Baix No

els Plans de Sió Alt Obligat

els Prats de Rei Moderat Recomanat

els Torms Moderat Recomanat

es Bòrdes Mitjà Obligat

Esparreguera Molt Alt Obligat

Espinelves Baix No

Esplugues de Llobregat Alt Obligat

Espolla Moderat Obligat

Esponellà Moderat Recomanat

Espot Alt Obligat

Estamariu Moderat Recomanat

Estaràs Mitjà Obligat

Esterri d'Àneu Molt Alt Obligat

Esterri de Cardós Moderat Recomanat

Falset Moderat Recomanat

Farrera Baix No

Figaró-Montmany Moderat Recomanat

Fígols Moderat Recomanat

Fígols i Alinyà Moderat Recomanat


recomanat a obligat




de Risc PAM

Figueres Molt Alt Obligat

Figuerola del Camp Baix No

Flaçà Molt Alt Obligat

Flix Molt Alt Obligat

Fogars de la Selva Alt Obligat

Fogars de Montclús Baix No

Foixà Alt Obligat

Folgueroles Mitjà Obligat

Fondarella Baix No

Fonollosa Moderat Recomanat

Fontanals de Cerdanya Alt Obligat

Fontanilles Alt Obligat

Fontcoberta Moderat Recomanat

Font-rubí Moderat Recomanat

Foradada* Alt Obligat

Forallac Alt Obligat

Forès Baix No

Fornells de la Selva Alt Obligat

Fortià Alt Obligat

Freginals Moderat Recomanat

Fulleda Baix No

Gaià Moderat Obligat

Gallifa Baix No

Gandesa Moderat Recomanat

Garcia Alt Obligat

Garrigàs Moderat Recomanat

Garrigoles Moderat Recomanat

Garriguella Moderat Obligat

Gavà Molt Alt Obligat

Gavet de la Conca Baix No

Gelida Molt Alt Obligat

Ger Mitjà Obligat

Gimenells i el Pla de la Font

Moderat Recomanat

Ginestar Molt Alt Obligat

Girona Molt Alt Obligat


Rialb


recomanat a obligat


de Risc PAM

Gironella Molt Alt Obligat

Gisclareny Baix No

Godall Alt Obligat

Golmés Moderat Recomanat

Gombrèn Baix No

Gósol Alt Obligat

Granera Baix No

Granollers Alt Obligat

Granyanella Moderat Recomanat

Granyena de les Garrigues

Moderat Recomanat

Granyena de Segarra Moderat Recomanat

Gratallops Moderat Recomanat

Gualba Mitjà Obligat

Gualta Molt Alt Obligat

Guardiola de Berguedà Molt Alt Obligat

Guils de Cerdanya Mitjà Obligat

Guimerà Moderat Recomanat

Guissona Alt Obligat

Guixers Mitjà Obligat

Gurb Mitjà Obligat

Horta de Sant Joan Alt Obligat

Hostalric Alt Obligat

Igualada Molt Alt Obligat

Isona i Conca Dellà Baix No

Isòvol Moderat Recomanat

Ivars de Noguera Moderat Recomanat

Ivars d'Urgell Mitjà Obligat

Ivorra Baix No

Jafre Moderat Recomanat

Jorba Moderat Recomanat

Josa i Tuixén Baix No

Juià

Baix Recomanat

Juncosa Moderat Recomanat

Juneda Alt Obligat

la Baronia de Rialb* Mitjà Obligat


no inclós a recomanat




de Risc PAM

la Bisbal de Falset Moderat Recomanat

la Bisbal del Penedès Mitjà Obligat

la Bisbal d'Empordà Molt Alt Obligat

la Cellera de Ter Alt Obligat

la Coma i la Pedra Alt Obligat

la Fatarella Moderat Recomanat

la Febró Baix No

la Figuera Baix No

la Floresta Moderat Recomanat

la Fuliola Baix No

la Galera Mitjà Obligat

la Garriga Molt Alt Obligat

la Granada Baix No

la Granadella Mitjà Obligat

la Granja d'Escarp Molt Alt Obligat

la Guingueta d'Àneu Alt Obligat

la Jonquera Alt Obligat

la Llacuna Alt Obligat

la Llagosta Alt Obligat

la Masó Mitjà Obligat

la Molsosa Baix No

la Morera de Montsant Moderat Recomanat

la Nou de Berguedà Baix No

la Nou de Gaià Moderat Recomanat

la Palma de Cervelló Alt Obligat

la Palma d'Ebre** Moderat Obligat

la Pera Moderat Recomanat

la Pobla de Cérvoles Baix No

la Pobla de Claramunt Alt Obligat

la Pobla de Lillet Molt Alt Obligat

la Pobla de Mafumet Mitjà Obligat

la Pobla de Massaluca Moderat Recomanat

la Pobla de Montornès Mitjà Obligat

la Pobla de Segur Alt Obligat

* Municipi afectat pel Pla d’Emergència de la Presa de Rialb

** Municipi afectat pel Pla d’Emergència de la Presa de Palma d’Ebre

Municipi que passa de recomanat a obligat com a

conseqüència de l’anàlisi efectuat en el pla de la presa de Palma d’Ebre


de Risc PAM

la Portella Moderat Recomanat

la Quar Baix No

la Riba Mitjà Obligat

la Riera de Gaià Mitjà Obligat

la Roca del Vallès Alt Obligat

la Secuita Baix No

la Selva de Mar Moderat Recomanat

la Selva del Camp Mitjà Obligat

la Sénia Molt Alt Obligat

la Sentiu de Sió Moderat Recomanat

la Seu d'Urgell Molt Alt Obligat

la Tallada d'Empordà Alt Obligat

la Torre de Cabdella Alt Obligat

la Torre de Claramunt Moderat Recomanat

la Torre de Fontaubella Baix No

la Torre de l'Espanyol Moderat Recomanat

la Vajol Baix No

la Vall de Bianya Alt Obligat

la Vall de Boí Molt Alt Obligat

la Vall d'en Bas Molt Alt Obligat

la Vansa i Fórnols Moderat Recomanat

la Vilella Alta Moderat Recomanat

la Vilella Baixa Moderat Recomanat

l'Albagés Moderat Recomanat

l'Albi Baix No

l'Albiol Baix No

l'Aldea Molt Alt Obligat

l'Aleixar Alt Obligat

l'Ametlla de Mar Alt Obligat

l'Ametlla del Vallès Moderat Recomanat

l'Ampolla Molt Alt Obligat

l'Arboç Moderat Recomanat

l'Argentera Moderat Recomanat

l'Armentera Alt Obligat

Les Molt Alt Obligat

les Avellanes i Santa Linya

Baix No

les Borges Blanques Alt Obligat

les Borges del Camp Molt Alt Obligat

les Cabanyes Baix No

les Franqueses del Vallès Alt Obligat




de Risc PAM

les Llosses Alt Obligat

les Masies de Roda Mitjà Obligat

les Masies de Voltregà Alt Obligat

les Oluges Alt Obligat

les Piles Moderat Recomanat

les Planes d'Hostoles Moderat Recomanat

les Preses Molt Alt Obligat

les Valls d'Aguilar Moderat Recomanat

les Valls de Valira Moderat Recomanat

l'Escala Molt Alt Obligat

l'Espluga Calba Mitjà Obligat

l'Espluga de Francolí Alt Obligat

l'Espunyola Baix No

l'Estany Baix No

l'Hospitalet de Llobregat Molt Alt Obligat

Linyola Moderat Recomanat

Lladó Baix No

Lladorre Alt Obligat

Lladurs Moderat Obligat

Llagostera Molt Alt Obligat

Llambilles Alt Obligat

Llanars Alt Obligat

Llançà Molt Alt Obligat

Llardecans Moderat Recomanat

Llavorsí Molt Alt Obligat

Lleida Molt Alt Obligat

Llers Molt Alt Obligat

Lles de Cerdanya Baix No

Lliçà d'Amunt Alt Obligat

Lliçà de Vall Mitjà Obligat

Llimiana Moderat Recomanat

Llinars del Vallès Alt Obligat

Llívia Alt Obligat

Llobera Baix No

Llorac Mitjà Obligat

Llorenç del Penedès Mitjà Obligat

Lloret de Mar Molt Alt Obligat

Lluçà Baix No

Maçanet de Cabrenys Moderat Recomanat

Maçanet de la Selva Alt Obligat


de Risc PAM

Madremanya Baix No

Maià de Montcal Mitjà Obligat

Maials Moderat Recomanat

Maldà Moderat Recomanat

Malgrat de Mar Molt Alt Obligat

Malla Mitjà Obligat

Manlleu Molt Alt Obligat

Manresa Molt Alt Obligat

Marçà Moderat Recomanat

Margalef Moderat Recomanat

Marganell Moderat Recomanat

Martorell Molt Alt Obligat

Martorelles Alt Obligat

Mas de Barberans Mitjà Obligat

Masarac Mitjà Obligat

Masdenverge Molt Alt Obligat

Masllorenç Moderat Recomanat

Maspujols Baix No

Masquefa Moderat Recomanat

Massalcoreig Alt Obligat

Massanes Molt Alt Obligat

Massoteres Moderat Recomanat

Matadepera Mitjà Obligat

Mataró Molt Alt Obligat

Mediona Moderat Recomanat

Menàrguens Mitjà Obligat

Meranges Baix No

Mieres Moderat Recomanat

Miralcamp Baix No

Miravet Molt Alt Obligat

Moià Mitjà Obligat

Molins de Rei Molt Alt Obligat

Mollerussa Baix No

Mollet de Peralada Mitjà Obligat

Mollet del Vallès Molt Alt Obligat

Molló Moderat Recomanat

Monistrol de Calders Moderat Recomanat

Monistrol de Montserrat Alt Obligat

Montagut Alt Obligat

Montblanc Molt Alt Obligat




de Risc PAM

Montbrió del Camp Alt Obligat

Montcada i Reixac Molt Alt Obligat

Montclar Baix No

Montellà i Martinet Molt Alt Obligat

Montesquiu Alt Obligat

Montferrer i Castellbò Molt Alt Obligat

Montferri Mitjà Obligat

Montgai Mitjà Obligat

Montgat Alt Obligat

Montmajor Moderat Recomanat

Montmaneu Baix No

Montmeló Alt Obligat

Montoliu de Lleida Baix No

Montoliu de Segarra Moderat Recomanat

Montornès de Segarra Mitjà Obligat

Montornès del Vallès Molt Alt Obligat

Mont-ral Baix No

Mont-ras Moderat Recomanat

Mont-roig del Camp Molt Alt Obligat

Montseny Baix No

Móra d'Ebre Molt Alt Obligat

Móra la Nova Molt Alt Obligat

Muntanyola Moderat Recomanat

Mura Mitjà Obligat

Nalec Moderat Recomanat

Naut Aran Molt Alt Obligat

Navarcles Moderat Obligat

Navàs Moderat Obligat

Navata Moderat Recomanat

Navès Moderat Obligat

Nulles Baix No

Odèn Baix No

Òdena Moderat Recomanat

Ogassa Baix No

Olèrdola Moderat Recomanat

Olesa de Bonesvalls Mitjà Obligat

Olesa de Montserrat Molt Alt Obligat

Oliana Alt Obligat


de Risc PAM

Oliola* Mitjà Obligat

Olius Baix Obligat

Olivella Baix No

Olost Baix No

Olot Molt Alt Obligat

Olvan Alt Obligat

Ordis Baix No

Organyà Alt Obligat

Orís Mitjà Obligat

Oristà Moderat Recomanat

Orpí Baix No

Òrrius Baix No

Os de Balaguer Alt Obligat

Osor Alt Obligat

Ossó de Sió Moderat Recomanat

Pacs del Penedès Alt Obligat

Palafolls Molt Alt Obligat

Palafrugell Alt Obligat

Palamós Molt Alt Obligat

Palau de Santa Eulàlia Moderat Recomanat

Palau-sator Alt Obligat

Palau-saverdera Moderat Recomanat

Palau-solità i Plegamans Alt Obligat

Pallejà Alt Obligat

Palol de Revardit Moderat Recomanat

Pals Molt Alt Obligat

Pardines Baix No

Parets del Vallès Mitjà Obligat

Parlavà Alt Obligat

Passanant Moderat Recomanat

Pau Moderat Recomanat

Paüls Moderat Recomanat

Pedret i Marzà Alt Obligat

Penelles Moderat Recomanat

Perafita Baix No

Perafort Mitjà Obligat

Peralada Molt Alt Obligat

Peramola Moderat Recomanat

* Municipi afectat pel Pla d’Emergència de la Presa de Rialb




de Risc PAM

Piera Alt Obligat

Pineda de Mar Molt Alt Obligat

Pinell de Solsonès Moderat Recomanat

Pinós Moderat Obligat

Pira Mitjà Obligat

Planoles Moderat Recomanat

Poboleda Moderat Recomanat

Polinyà Alt Obligat

Pont de Molins Baix Obligat

Pontils Moderat Recomanat

Pontons Mitjà Obligat

Pontós Baix No

Ponts* Molt Alt Obligat

Porqueres Molt Alt Obligat

Porrera Mitjà Obligat

Portbou Mitjà Obligat

Pradell de la Teixeta Moderat Recomanat

Prades Baix No

Prat de Comte Moderat Recomanat

Pratdip Moderat Recomanat

Prats de Lluçanès Moderat Recomanat

Prats i Sansor Moderat Recomanat

Preixana Moderat Recomanat

Preixens Mitjà Obligat

Premià de Dalt Moderat Recomanat

Premià de Mar Molt Alt Obligat

Prullans Moderat Recomanat

Puigcerdà Molt Alt Obligat

Puigdàlber Baix No

Puiggròs Baix No

Puigpelat Moderat Recomanat

Puig-reig Molt Alt Obligat

Puigverd d'Agramunt Moderat Recomanat

Puigverd de Lleida Moderat Recomanat

Pujalt Baix No

Quart Mitjà Obligat


no inclós a obligat


Rialb


de Risc PAM

Queralbs Moderat Recomanat

Querol Baix No

Rabós Moderat Obligat

Rajadell Moderat Recomanat

Rasquera Moderat Recomanat

Regencós Moderat Recomanat

Rellinars Baix No

Renau Baix No

Reus Molt Alt Obligat

Rialp Molt Alt Obligat

Riba-roja d'Ebre Moderat Recomanat

Ribera d'Ondara Moderat Recomanat

Ribera d'Urgellet Alt Obligat

Ribes de Freser Molt Alt Obligat

Riells i Viabrea Moderat Recomanat

Riner Moderat Obligat

Ripoll Molt Alt Obligat

Ripollet Alt Obligat

Riu de Cerdanya Baix No

Riudarenes Molt Alt Obligat

Riudaura Mitjà Obligat

Riudecanyes Moderat Recomanat

Riudecols Alt Obligat

Riudellots de la Selva Molt Alt Obligat

Riudoms Molt Alt Obligat

Riumors Moderat Recomanat

Rocafort de Queralt Moderat Recomanat

Roda de Barà Molt Alt Obligat

Roda de Ter Alt Obligat

Rodonyà Moderat Recomanat

Roquetes Molt Alt Obligat

Roses Molt Alt Obligat

Rosselló Baix No

Rubí Molt Alt Obligat

Rubió Baix No

Rupià Baix No

Rupit i Pruit Baix No


recomanat a obligat




de Risc PAM

Sabadell Molt Alt Obligat

Sagàs Baix No

Salàs de Pallars Baix No

Saldes Baix No

Sales de Llierca Baix No

Sallent Molt Alt Obligat

Salomó Mitjà Obligat

Salou Molt Alt Obligat

Salt Molt Alt Obligat

Sanaüja* Alt Obligat

Sant Adrià de Besòs Molt Alt Obligat

Sant Agustí de Lluçanès Baix No

Sant Andreu de la Barca Molt Alt Obligat

Sant Andreu de Llavaneres

Molt Alt Obligat

Sant Andreu Salou Mitjà Obligat

Sant Aniol de Finestres Moderat Recomanat

Sant Antoni de Vilamajor Mitjà Obligat

Sant Bartomeu del Grau Baix No

Sant Boi de Llobregat Molt Alt Obligat

Sant Boi de Lluçanès Baix No

Sant Carles de la Ràpita Molt Alt Obligat

Sant Cebrià de Vallalta Alt Obligat

Sant Celoni Molt Alt Obligat

Sant Climent de Llobregat Moderat Recomanat

Sant Climent Sescebes Moderat Obligat

Sant Cugat del Vallès Molt Alt Obligat

Sant Cugat Sesgarrigues Baix No

Sant Esteve de la Sarga Baix No

Sant Esteve de Palautordera

Alt Obligat

Sant Esteve Sesrovires Alt Obligat

Sant Feliu de Buixalleu Alt Obligat

Sant Feliu de Codines Baix No

Sant Feliu de Guíxols Molt Alt Obligat

Sant Feliu de Llobregat Molt Alt Obligat

Sant Feliu de Pallerols Baix No


Rialb


recomanat a obligat


de Risc PAM

Sant Feliu Sasserra Baix No

Sant Ferriol Mitjà Obligat


Molt Alt Obligat

Sant Fruitós de Bages Alt Obligat

Sant Gregori Molt Alt Obligat

Sant Guim de Freixenet Baix No

Sant Guim de la Plana Baix No

Sant Hilari Sacalm Baix No

Sant Hipòlit de Voltregà Baix No

Sant Iscle de Vallalta Mitjà Obligat

Sant Jaume de Frontanyà Baix No

Sant Jaume de Llierca Moderat Recomanat

Sant Jaume dels Domenys Mitjà Obligat

Sant Jaume d'Enveja Molt Alt Obligat

Sant Joan de les Abadesses

Molt Alt Obligat

Sant Joan de Mollet Moderat Recomanat

Sant Joan de Vilatorrada Molt Alt Obligat

Sant Joan Despí Molt Alt Obligat

Sant Joan les Fonts Alt Obligat

Sant Jordi Desvalls Alt Obligat

Sant Julià de Cerdanyola Alt Obligat

Sant Julià de Ramis Alt Obligat

Sant Julià de Vilatorta Moderat Recomanat

Sant Julià del Llor i Bonmatí

Molt Alt Obligat

Sant Just Desvern Alt Obligat

Sant Llorenç de la Muga Mitjà Obligat

Sant Llorenç de Morunys Mitjà Obligat

Sant Llorenç d'Hortons Moderat Recomanat

Sant Llorenç Savall Mitjà Obligat

Sant Martí d'Albars Baix No

Sant Martí de Centelles Moderat Recomanat

Sant Martí de Llémena Moderat Recomanat

Sant Martí de Riucorb Mitjà Obligat

Sant Martí de Tous Baix No

Sant Martí Sarroca Alt Obligat

Sant Martí Sesgueioles Baix No

Sant Martí Vell Alt Obligat

Sant Mateu de Bages Alt Obligat




de Risc PAM

Sant Miquel de Campmajor

Baix No

Sant Miquel de Fluvià Moderat Recomanat

Sant Mori Baix No

Sant Pau de Segúries Alt Obligat

Sant Pere de Ribes Alt Obligat

Sant Pere de Riudebitlles Moderat Recomanat

Sant Pere de Torelló Moderat Recomanat

Sant Pere de Vilamajor Mitjà Obligat

Sant Pere Pescador Molt Alt Obligat

Sant Pere Sallavinera Baix No

Sant Pol de Mar Alt Obligat

Sant Quintí de Mediona Baix No

Sant Quirze de Besora Alt Obligat

Sant Quirze del Vallès Alt Obligat

Sant Quirze Safaja Moderat Recomanat

Sant Ramon Moderat Recomanat

Sant Sadurní d'Anoia Molt Alt Obligat

Sant Sadurní d'Osormort Baix No

Sant Salvador de Guardiola

Mitjà Obligat

Sant Vicenç de Castellet Molt Alt Obligat

Sant Vicenç de Montalt Molt Alt Obligat

Sant Vicenç de Torelló Mitjà Obligat

Sant Vicenç dels Horts Molt Alt Obligat

Santa Bàrbara Alt Obligat

Santa Cecília de Voltregà Moderat Recomanat

Santa Coloma de Cervelló Molt Alt Obligat

Santa Coloma de Farners Alt Obligat


Molt Alt Obligat

Santa Coloma de Queralt Baix No

Santa Cristina d'Aro Molt Alt Obligat

Santa Eugènia de Berga Mitjà Obligat

Santa Eulàlia de Riuprimer

Mitjà Obligat

Santa Eulàlia de Ronçana Molt Alt Obligat

Santa Fe del Penedès Baix No

Santa Llogaia d'Àlguema Moderat Recomanat


Molt Alt Obligat

Santa Margarida i els Monjos

Molt Alt Obligat


de Risc PAM

Santa Maria de Besora Moderat Recomanat

Santa Maria de Corcó Baix No

Santa Maria de Martorelles

Baix No

Santa Maria de Merlès Baix No

Santa Maria de Miralles Moderat Recomanat

Santa Maria de Palautordera

Alt Obligat

Santa Maria d'Oló Baix No

Santa Oliva Molt Alt Obligat

Santa Pau Moderat Recomanat

Santa Perpètua de Mogoda

Alt Obligat

Santa Susanna Molt Alt Obligat

Santpedor Baix No

Sarral Mitjà Obligat

Sarrià de Ter Alt Obligat

Sarroca de Bellera Moderat Recomanat

Sarroca de Lleida Moderat Recomanat

Saus Moderat Recomanat

Savallà del Comtat Baix No

Senan Moderat Recomanat

Senterada Alt Obligat

Sentmenat Molt Alt Obligat

Serinyà Moderat Recomanat

Seròs Molt Alt Obligat

Serra de Daró Molt Alt Obligat

Setcases Moderat Obligat

Seva Moderat Recomanat

Sidamon Baix No

Sils Molt Alt Obligat

Sitges Molt Alt Obligat

Siurana Moderat Recomanat

Sobremunt Baix No

Solivella Alt Obligat

Solsona Alt Obligat

Sora Baix No

Soriguera Moderat Recomanat

Sort Molt Alt Obligat


recomanat a obligat




de Risc PAM

Soses Alt Obligat

Subirats Alt Obligat

Sudanell Moderat Recomanat

Sunyer Baix No

Súria Molt Alt Obligat

Susqueda Baix No

Tagamanent Mitjà Obligat

Talamanca Moderat Obligat

Talarn Moderat Recomanat

Talavera Moderat Recomanat

Taradell Moderat Recomanat

Tarragona Molt Alt Obligat

Tàrrega Alt Obligat

Tarrés Baix No

Tarroja de Segarra Mitjà Obligat

Tavèrnoles Moderat Recomanat

Tavertet Baix No

Teià Mitjà Obligat

Térmens Alt Obligat

Terrades Moderat Recomanat

Terrassa Molt Alt Obligat

Tiana Mitjà Obligat

Tírvia Moderat Recomanat

Tiurana* Baix Recomanat

Tivenys Molt Alt Obligat

Tivissa Alt Obligat

Tona Baix No

Torà Alt Obligat

Tordera Molt Alt Obligat

Torelló Molt Alt Obligat

Tornabous Mitjà Obligat

Torrebesses Baix No

Torredembarra Molt Alt Obligat

Torrefarrera Mitjà Obligat


Rialb

Municipi que passa a recomanat com a conseqüència

de l’anàlisi efectuat en el pla de la presa de Palma d’Ebre


de Risc PAM

Torrefeta i Florejacs Alt Obligat

Torregrossa Moderat Recomanat

Torrelameu Moderat Recomanat

Torrelavit Mitjà Obligat

Torrelles de Foix Alt Obligat

Torrelles de Llobregat Baix No

Torrent Moderat Recomanat

Torres de Segre Alt Obligat

Torre-serona Moderat Recomanat

Torroella de Fluvià Mitjà Obligat

Torroella de Montgrí Molt Alt Obligat

Torroja del Priorat Baix No

Tortellà Baix No

Tortosa Molt Alt Obligat

Toses Moderat Recomanat

Tossa de Mar Molt Alt Obligat

Tremp Alt Obligat

Ullà Molt Alt Obligat

Ullastrell Baix No

Ullastret Alt Obligat

Ulldecona Molt Alt Obligat

Ulldemolins Moderat Recomanat

Ultramort Alt Obligat

Urús Baix No

Vacarisses Moderat Obligat

Vall de Cardós Molt Alt Obligat

Vallbona d'Anoia Moderat Recomanat

Vallbona de les Monges Mitjà Obligat

Vallcebre Baix No

Vallclara Baix No

Vallfogona de Balaguer Mitjà Obligat

Vallfogona de Ripollès Moderat Recomanat

Vallfogona de Riucorb Moderat Recomanat

Vallgorguina Moderat Recomanat

Vallirana Moderat Recomanat

Vall-llobrega Baix No

Vallmoll Moderat Recomanat

Vallromanes Baix No

Valls Molt Alt Obligat

Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant

Molt Alt Obligat




de Risc PAM

Veciana Baix No

Ventalló Molt Alt Obligat

Verdú Mitjà Obligat

Verges Molt Alt Obligat

Vespella de Gaià Moderat Recomanat

Vic Molt Alt Obligat

Vidrà Baix No

Vidreres Molt Alt Obligat

Vielha e Mijaran Molt Alt Obligat

Vilabella Baix No

Vilabertran Molt Alt Obligat

Vilablareix Mitjà Obligat

Vilada Moderat Recomanat

Viladamat Mitjà Obligat

Viladasens Moderat Recomanat

Viladecans Molt Alt Obligat

Viladecavalls Baix No

Vilademuls Moderat Obligat

Viladrau Baix No

Vilafant Mitjà Obligat

Vilafranca del Penedès Alt Obligat

Vilagrassa Moderat Recomanat

Vilajuïga Moderat Recomanat

Vilalba dels Arcs Moderat Recomanat

Vilalba Sasserra Baix No

Vilaller Alt Obligat

Vilallonga de Ter Alt Obligat

Vilallonga del Camp Alt Obligat

Vilamacolum Alt Obligat

Vilamalla Mitjà Obligat

Vilamaniscle Baix No

Vilamòs Alt Obligat

Vilanant Moderat Recomanat

Vilanova de Bellpuig Baix No

Vilanova de la Barca Alt Obligat

Vilanova de l'Aguda* Mitjà Obligat


recomanat a obligat


Rialb


de Risc PAM

Vilanova de Meià Moderat Recomanat

Vilanova de Prades Baix No

Vilanova de Sau Baix No

Vilanova de Segrià Baix No

Vilanova del Camí Molt Alt Obligat

Vilanova del Vallès Alt Obligat

Vilanova d'Escornalbou Mitjà Obligat

Vilanova i la Geltrú Molt Alt Obligat

Vilaplana Moderat Recomanat

Vila-rodona Moderat Recomanat

Vila-sacra Alt Obligat

Vila-sana Moderat Recomanat

Vila-seca Molt Alt Obligat

Vilassar de Dalt Mitjà Obligat

Vilassar de Mar Molt Alt Obligat

Vilaür Baix No

Vilaverd Alt Obligat

Vilobí del Penedès Baix No

Vilobí d'Onyar Alt Obligat

Vilopriu Moderat Recomanat

Vimbodí Alt Obligat

Vinaixa Baix No

Vinebre** Alt Obligat

Vinyols i els Arcs Alt Obligat

Viver i Serrateix Baix No

Xerta Molt Alt Obligat

** Municipi afectat pel Pla d’Emergència de la Presa de

Palma d’Ebre



Annex 8.8. Municipis amb risc per afectació de preses o basses

Llistat de municipis que poden veure’s afectats pel mal funcionament o trencament d’una

bassa o d’una presa en un termini de temps inferior a dues hores.

nom del municipi presa/es que l'afecta

Abrera Sant Ponç i la Baells

Artés La Baells

Avià La Baells

Balsareny La Baells

Berga La Baells

Calders La Baells

Callús Sant Ponç

Cardona Sant Ponç

Casserres La Baells

Castellbell i el Vilar Sant Ponç i la Baells

Castellbisbal La Baells

Castellgalí Sant Ponç i la Baells

Cercs La Baells

Clariana de Cardener La Llosa i Sant Ponç

Collbató Sant Ponç i la Baells

Esparreguera Sant Ponç i la Baells

Gaià La Baells

Gironella La Baells

Lladurs La Llosa

Lleida Bassa de Pinyana

Manresa Sant Ponç i la Baells

Martorell Sant Ponç i la Baells

Monistrol de Montserrat Sant Ponç i la Baells

Navarcles La Baells

Navàs Sant Ponç i la Baells

Navés La Llosa

Olesa de Montserrat Sant Ponç i la Baells

Olius La Llosa

Olvan La Baells

Pinós Sant Ponç

Pont de Vilomara i Rocafort Sant Ponç i la Baells

Puig-reig La Baells

Riner Sant Ponç

Sallent La Baells

Sant Fruitós de Bages La Baells

Sant Joan de Vilatorrada Sant Ponç

Sant Mateu de Bages Sant Ponç

Sant Vicenç de Castellet Sant Ponç i la Baells

Súria Sant Ponç

Talamanca La Baells

Vacarisses Sant Ponç i la Baells



Annex 8.9. Taules del risc municipal davant un avís de Situació

meteorològica de Perill

Annex 8.9.1. Metodologia que s’utilitza per realitzar els mapes dinàmics d’inundacions davant una Situació Meteorològica de Perill (SMP)

El comunicat emès pel CECAT conté els mapes dinàmics de risc d’inundació. Aquests

mapes resulten de la fusió entre el mapa de risc de l’INUNCAT i les diferents tipologies d’avisos

de pluges emesos pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) per a un episodi en concret. És

a dir, els mapes dinàmics de risc ens mostren el nivell de risc esperable a cada municipi davant

d’un episodi concret de precipitacions. En concret, indiquen quin nivell de danys és

esperable en cada cas, si finalment es materialitzen les pluges anunciades pel SMC. Aquests

mapes dinàmics de risc tenen en compte tant la probabilitat i quantitat de precipitacions, com

la vulnerabilitat del territori on s’esperen aquestes precipitacions (població ubicada a les zones

inundables, danys en habitatges, danys en zones industrials i agrícoles i xarxa viària

potencialment afectada).

Per tal que el municipi pugui determinar la fase que li correspon al municipi ha de conèixer

quin és el seu risc potencial que es troba en el mapa de risc d’inundacions del pla Inuncat i

seguidament els valors derivats dels avisos de Situació Meteorològica de Perill (SMP). Que

expliquem a continuació.

Previsió i vigilància

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), mitjançant les eines disponibles en cada moment,

facilitarà tota la informació meteorològica possible per tal d’informar de les previsions que

indiquin pluges importants, Situació Meteorològica de Perill (SMP), i també de l’evolució de les

precipitacions.

Una Situació Meteorològica de Perill té una escala de 6 graus de perill: L’1, el 2 i el 3

corresponen als antics SMR de nivell 1 i el 4, el 5 i el 6 corresponen als antics SMR de nivell 2.

L’equivalent al projecte europeu EMMA, els graus 1 i 2 serien el perill moderat, el 3 i el 4

serien el perill alt i finalment el 5 i el 6 serien el perill molt alt.

Grau de perill

0 Sense perill

Intensitat > 20 mm / 30 minuts Acumulada > 100 mm /24 hores

1 Perill moderat

2

3 Perill alt

Intensitat > 40 mm / 30 minuts Acumulada > 200 mm /24 hores

4

5 Perill molt alt

6

Els mapes que elabora el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) són mapes comarcals. El

que també distingirà el Servei Meteorològic de Catalunya és la intensitat de pluja i la pluja

acumulada, com a dos meteors diferents.

El mapa que elaborarà el Servei Meteorològic de Catalunya, a més, vindrà acompanyat amb

informació sobre la distribució geogràfica del fenomen:

• Local (quan l’extensió del fenomen es de menys d’un 30% del territori)

• Extensa (quan l’extensió del fenomen és d’entre el 30% i el 70% del territori)

• General (quan l’extensió del fenòmen és de més 70% del territori)

Mapa dinàmic del risc municipal d’inundacions davant una Situació Meteorològica de

Perill (SMP)

Tal i com s’ha explicat en l’anàlisi de risc, per conèixer el risc potencial de cadascún dels

municipis, s’han considerat diferents variables que ens han aportat la vulnerabilitat i la

perillositat que aquests tenen. Aquest mapa de risc municipal d’inundació del pla Inuncat és el



que serveix de punt de partida per conneixer el risc del municipi davant el comunicat d’avís de

Situació Meteorològic de Perill.

La manera de poder conèixer el risc es realitza creuant el valor del risc del municipi amb el

valor del grau de la Situació Meteorològica de perill:

Per tal de poder creuar el mapa de risc i els avisos de SMP s’han donat els següents valors:

Valors que es donen a cada tipus de risc municipal del pla d’emergències per inundacions a

Catalunya (INUNCAT): Risc municipal Valors

Risc molt alt 10

Risc alt 9

Risc mitjà 8

Risc moderat 7

Risc baix 6

Valors que es donen a cadascún de graus en les situacions meteorològiques de Perill per

pluja intensa o per pluja acumulada: Situació Meteorològica

de Perill (SMP) Intensitat Acumulació

1 3 1

2 5 3

3 7 5

4 7 5

5 10 7

6 12 9

Els valors que es donen en cada grau per acumulació és més petit que el d’intensitat ja que es

creu que el temps de reacció entre un fenòmen i l’altra és diferent. L’intensitat pot provocar

efectes de manera ràpida ja que cau en poca estona molta pluja i, per tant, l’actuació ha de

ser més immediata.

Càlcul del risc en cas d’avís davant una Situació Meteorològica de Perill (SMP)

Quan hi ha un avís de davant una Situació Meteorològica de Perill, es poden donar tres

possibles situacions:

• L’avís és per pluja intensa

• L’avís és per pluja acumulada

• L’avís és per pluja intensa i per pluja acumulada a la vegada

La manera de calcular, en cadascuna de les possibles situacions es realtzarà de manera

diferent. A continuació les expliquem.



Avís de SMP per intensitat

En aquelles situacions en les quals l’únic avís SMP vigent sigui un avís de SMP per intensitat, el

risc resultant de cada municipi serà el resultat de multiplicar el valor del risc potencial del

municipi segons l’Inuncat amb el valor del grau de l’avís de SMP per intensitat.

La matriu resultant, que atorga diferents valors de risc a cada municipi, en funció de la relació

entre els valors assignats a l’avís SMP i els valors corresponents a cada territori, és la següent:

1 2 3 4 5 6

3 5 7 7 10 12

Molt Alt 10 30 50 70 70 100 120 Alt 9 27 45 63 63 90 108 Mitjà 8 24 40 56 56 80 96 Moderat 7 21 35 49 49 70 84 Baix 6 18 30 42 42 60 72

Avís de SMP per acumulació

En aquelles situacions en les quals l’únic avís SMP vigent sigui un avís de SMP per pluja

acumulada, el risc resultant de cada municipi serà el resultat de multiplicar el valor del risc

potencial del municipi segons l’Inuncat amb el valor del grau de l’avís de SMP per acumulació.

La matriu resultant, que atorga diferents valors de risc a cada municipi, en funció de la relació

entre els valors assignats a l’avís SMP i els valors corresponents a cada territori, és la següent:

1 2 3 4 5 6

1 3 5 5 7 9

Molt Alt 10 10 30 50 50 70 90 Alt 9 9 27 45 45 63 81 Mitjà 8 8 24 40 40 56 72 Moderat 7 7 21 35 35 49 63 Baix 6 6 18 30 30 42 54

Avís de SMP per intensitat i per pluja acumulada

En aquelles situacions en les quals, per a un mateix territori, el SMC emeti per a la mateixa

franja horària, un avís SMP per intensitat i un avís SMP per acumulació, caldrà tenir en compte

les dues situacions.

La generació de comunicats aplicarà en primer lloc, la matriu d’intensitat a l’avís SMP per

intensitat, obtenint el valor de risc per cada municipi. Després se li aplicarà un factor de

correcció (per l’acumulació), de magnitud variable i superior a 1, d’acord amb l’escala següent:

Grau d’acumulació 1 2 3 4 5 6

Factor de correcció 1,1 1,2 1,5 1,5 1,7 2,0

El resultat d’aplicar el valor de correcció serà el que determinarà el risc a cada municipi, tenint

en compte tant la intensitat de pluja esperada com l’acumulació d’aquesta.

Finalment cal remarcar que, algunes vegades, la informació del Servei de Meteorologia de

Catalunya podrà venir acompanyada dels valors màxims previstos. Aquesta dada serà molt

important per a completar la informació necessària que ha de tenir el municipi com a

referència per poder assignar les seves pròpies fases del pla.



Annex 8.9.2. Avís del Servei Meteorològic de Catalunya per una Situació Meteorològica de Perill (SMP) per pluges intenses

1 2 3 4 5 6

3 5 7 7 10 12

Abrera Baix Llobregat 10 30 50 70 70 100 120

Agramunt Urgell 10 30 50 70 70 100 120

Aitona Segrià 10 30 50 70 70 100 120

Alcanar Montsià 10 30 50 70 70 100 120

Alcover Alt Camp 10 30 50 70 70 100 120

Aldover Baix Ebre 10 30 50 70 70 100 120

Alt Àneu Pallars Sobirà 10 30 50 70 70 100 120

Altafulla Tarragonès 10 30 50 70 70 100 120

Amposta Montsià 10 30 50 70 70 100 120

Anglès Selva 10 30 50 70 70 100 120

Arenys de Mar Maresme 10 30 50 70 70 100 120

Arenys de Munt Maresme 10 30 50 70 70 100 120

Argentona Maresme 10 30 50 70 70 100 120

Badalona Barcelonès 10 30 50 70 70 100 120

Badia del Vallès Vallès Occidental 10 30 50 70 70 100 120

Balaguer Noguera 10 30 50 70 70 100 120

Banyoles Pla de l'Estany 10 30 50 70 70 100 120

Barcelona Barcelonès 10 30 50 70 70 100 120

Bellpuig Urgell 10 30 50 70 70 100 120

Bellver de Cerdanya Cerdanya 10 30 50 70 70 100 120

Benifallet Baix Ebre 10 30 50 70 70 100 120

Benissanet Ribera d'Ebre 10 30 50 70 70 100 120

Bescanó Gironès 10 30 50 70 70 100 120

Blanes Selva 10 30 50 70 70 100 120

Bossòst Val d'Aran 10 30 50 70 70 100 120

Cabanes Alt Empordà 10 30 50 70 70 100 120

Cabrera de Mar Maresme 10 30 50 70 70 100 120

Cabrils Maresme 10 30 50 70 70 100 120

Calafell Baix Penedès 10 30 50 70 70 100 120

Caldes de Malavella Selva 10 30 50 70 70 100 120

Caldes d'Estrac Maresme 10 30 50 70 70 100 120

Calella Maresme 10 30 50 70 70 100 120

Calonge Baix Empordà 10 30 50 70 70 100 120

Camarles Baix Ebre 10 30 50 70 70 100 120

Cambrils Baix Camp 10 30 50 70 70 100 120

Campdevànol Ripollès 10 30 50 70 70 100 120

Camprodon Ripollès 10 30 50 70 70 100 120

Canet de Mar Maresme 10 30 50 70 70 100 120



1 2 3 4 5 6

3 5 7 7 10 12

Canovelles Vallès Oriental 10 30 50 70 70 100 120

Cardedeu Vallès Oriental 10 30 50 70 70 100 120

Cardona Bages 10 30 50 70 70 100 120

Cassà de la Selva Gironès 10 30 50 70 70 100 120

Castellbell i el Vilar Bages 10 30 50 70 70 100 120

Castellbisbal Vallès Occidental 10 30 50 70 70 100 120

Castelldefels Baix Llobregat 10 30 50 70 70 100 120

Castelló d'Empúries Alt Empordà 10 30 50 70 70 100 120

Castell-Platja d'Aro Baix Empordà 10 30 50 70 70 100 120

Cerdanyola del Vallès Vallès Occidental 10 30 50 70 70 100 120

Cervera Segarra 10 30 50 70 70 100 120

Colera Alt Empordà 10 30 50 70 70 100 120

Collbató Baix Llobregat 10 30 50 70 70 100 120

Cornellà de Llobregat Baix Llobregat 10 30 50 70 70 100 120

Creixell Tarragonès 10 30 50 70 70 100 120

Cubelles Garraf 10 30 50 70 70 100 120

Cunit Baix Penedès 10 30 50 70 70 100 120

Deltebre Baix Ebre 10 30 50 70 70 100 120

el Bruc Anoia 10 30 50 70 70 100 120

el Papiol Baix Llobregat 10 30 50 70 70 100 120

el Pont de Suert Alta Ribagorça 10 30 50 70 70 100 120

el Port de la Selva Alt Empordà 10 30 50 70 70 100 120

el Prat de Llobregat Baix Llobregat 10 30 50 70 70 100 120

el Vendrell Baix Penedès 10 30 50 70 70 100 120

Esparreguera Baix Llobregat 10 30 50 70 70 100 120

Esterri d'Àneu Pallars Sobirà 10 30 50 70 70 100 120

Figueres Alt Empordà 10 30 50 70 70 100 120

Flaçà Gironès 10 30 50 70 70 100 120

Flix Ribera d'Ebre 10 30 50 70 70 100 120

Gavà Baix Llobregat 10 30 50 70 70 100 120

Gelida Alt Penedès 10 30 50 70 70 100 120

Ginestar Ribera d'Ebre 10 30 50 70 70 100 120

Girona Gironès 10 30 50 70 70 100 120

Gironella Berguedà 10 30 50 70 70 100 120

Gualta Baix Empordà 10 30 50 70 70 100 120

Guardiola de Berguedà Berguedà 10 30 50 70 70 100 120

Igualada Anoia 10 30 50 70 70 100 120

la Bisbal d'Empordà Baix Empordà 10 30 50 70 70 100 120

la Garriga Vallès Oriental 10 30 50 70 70 100 120

la Granja d'Escarp Segrià 10 30 50 70 70 100 120

la Pobla de Lillet Berguedà 10 30 50 70 70 100 120

la Sénia Montsià 10 30 50 70 70 100 120

la Seu d'Urgell Alt Urgell 10 30 50 70 70 100 120



1 2 3 4 5 6

3 5 7 7 10 12

la Vall de Boí Alta Ribagorça 10 30 50 70 70 100 120

la Vall d'en Bas Garrotxa 10 30 50 70 70 100 120

l'Aldea Baix Ebre 10 30 50 70 70 100 120

l'Ampolla Baix Ebre 10 30 50 70 70 100 120

Les Val d'Aran 10 30 50 70 70 100 120

les Borges del Camp Baix Camp 10 30 50 70 70 100 120

les Preses Garrotxa 10 30 50 70 70 100 120

l'Escala Alt Empordà 10 30 50 70 70 100 120

l'Hospitalet de Llobregat Barcelonès 10 30 50 70 70 100 120

Llagostera Gironès 10 30 50 70 70 100 120

Llançà Alt Empordà 10 30 50 70 70 100 120

Llavorsí Pallars Sobirà 10 30 50 70 70 100 120

Lleida Segrià 10 30 50 70 70 100 120

Llers Alt Empordà 10 30 50 70 70 100 120

Lloret de Mar Selva 10 30 50 70 70 100 120

Malgrat de Mar Maresme 10 30 50 70 70 100 120

Manlleu Osona 10 30 50 70 70 100 120

Manresa Bages 10 30 50 70 70 100 120

Martorell Baix Llobregat 10 30 50 70 70 100 120

Masdenverge Montsià 10 30 50 70 70 100 120

Massanes Selva 10 30 50 70 70 100 120

Mataró Maresme 10 30 50 70 70 100 120

Miravet Ribera d'Ebre 10 30 50 70 70 100 120

Molins de Rei Baix Llobregat 10 30 50 70 70 100 120

Mollet del Vallès Vallès Oriental 10 30 50 70 70 100 120

Montblanc Conca de Barberà 10 30 50 70 70 100 120

Montcada i Reixac Vallès Occidental 10 30 50 70 70 100 120

Montellà i Martinet Cerdanya 10 30 50 70 70 100 120

Montferrer i Castellbó Alt Urgell 10 30 50 70 70 100 120

Montornès del Vallès Vallès Oriental 10 30 50 70 70 100 120

Mont-roig del Camp Baix Camp 10 30 50 70 70 100 120

Móra d'Ebre Ribera d'Ebre 10 30 50 70 70 100 120

Móra la Nova Ribera d'Ebre 10 30 50 70 70 100 120

Naut Aran Val d'Aran 10 30 50 70 70 100 120

Olesa de Montserrat Baix Llobregat 10 30 50 70 70 100 120

Olot Garrotxa 10 30 50 70 70 100 120

Palafolls Maresme 10 30 50 70 70 100 120

Palamós Baix Empordà 10 30 50 70 70 100 120

Pals Baix Empordà 10 30 50 70 70 100 120

Peralada Alt Empordà 10 30 50 70 70 100 120

Pineda de Mar Maresme 10 30 50 70 70 100 120

Ponts Noguera 10 30 50 70 70 100 120

Porqueres Pla de l'Estany 10 30 50 70 70 100 120



1 2 3 4 5 6

3 5 7 7 10 12

Premià de Mar Maresme 10 30 50 70 70 100 120

Puigcerdà Cerdanya 10 30 50 70 70 100 120

Puig-reig Berguedà 10 30 50 70 70 100 120

Reus Baix Camp 10 30 50 70 70 100 120

Rialp Pallars Sobirà 10 30 50 70 70 100 120

Ribes de Freser Ripollès 10 30 50 70 70 100 120

Ripoll Ripollès 10 30 50 70 70 100 120

Riudarenes Selva 10 30 50 70 70 100 120

Riudellots de la Selva Selva 10 30 50 70 70 100 120

Riudoms Baix Camp 10 30 50 70 70 100 120

Roda de Barà Tarragonès 10 30 50 70 70 100 120

Roquetes Baix Ebre 10 30 50 70 70 100 120

Roses Alt Empordà 10 30 50 70 70 100 120

Rubí Vallès Occidental 10 30 50 70 70 100 120

Sabadell Vallès Occidental 10 30 50 70 70 100 120

Sallent Bages 10 30 50 70 70 100 120

Salou Tarragonès 10 30 50 70 70 100 120

Salt Gironès 10 30 50 70 70 100 120

Sant Adrià de Besòs Barcelonès 10 30 50 70 70 100 120

Sant Andreu de la Barca Baix Llobregat 10 30 50 70 70 100 120

Sant Andreu de Llavaneres Maresme 10 30 50 70 70 100 120

Sant Boi de Llobregat Baix Llobregat 10 30 50 70 70 100 120

Sant Carles de la Ràpita Montsià 10 30 50 70 70 100 120

Sant Celoni Vallès Oriental 10 30 50 70 70 100 120

Sant Cugat del Vallès Vallès Occidental 10 30 50 70 70 100 120

Sant Feliu de Guíxols Baix Empordà 10 30 50 70 70 100 120

Sant Feliu de Llobregat Baix Llobregat 10 30 50 70 70 100 120

Sant Fost de Campsentelles Vallès Oriental 10 30 50 70 70 100 120

Sant Gregori Gironès 10 30 50 70 70 100 120

Sant Jaume d'Enveja Montsià 10 30 50 70 70 100 120

Sant Joan de les Abadesses Ripollès 10 30 50 70 70 100 120

Sant Joan de Vilatorrada Bages 10 30 50 70 70 100 120

Sant Joan Despí Baix Llobregat 10 30 50 70 70 100 120

Sant Julià del Llor i Bonmatí Selva 10 30 50 70 70 100 120

Sant Pere Pescador Alt Empordà 10 30 50 70 70 100 120

Sant Sadurní d'Anoia Alt Penedès 10 30 50 70 70 100 120

Sant Vicenç de Castellet Bages 10 30 50 70 70 100 120

Sant Vicenç de Montalt Maresme 10 30 50 70 70 100 120

Sant Vicenç dels Horts Baix Llobregat 10 30 50 70 70 100 120

Santa Coloma de Cervelló Baix Llobregat 10 30 50 70 70 100 120

Santa Coloma de Gramenet Barcelonès 10 30 50 70 70 100 120

Santa Cristina d'Aro Baix Empordà 10 30 50 70 70 100 120

Santa Eulàlia de Ronçana Vallès Oriental 10 30 50 70 70 100 120



1 2 3 4 5 6

3 5 7 7 10 12

Santa Margarida de Montbui Anoia 10 30 50 70 70 100 120

Santa Margarida i els Monjos Alt Penedès 10 30 50 70 70 100 120

Santa Oliva Baix Penedès 10 30 50 70 70 100 120

Santa Susanna Maresme 10 30 50 70 70 100 120

Sentmenat Vallès Occidental 10 30 50 70 70 100 120

Seròs Segrià 10 30 50 70 70 100 120

Serra de Daró Baix Empordà 10 30 50 70 70 100 120

Sils Selva 10 30 50 70 70 100 120

Sitges Garraf 10 30 50 70 70 100 120

Sort Pallars Sobirà 10 30 50 70 70 100 120

Súria Bages 10 30 50 70 70 100 120

Tarragona Tarragonès 10 30 50 70 70 100 120

Terrassa Vallès Occidental 10 30 50 70 70 100 120

Tivenys Baix Ebre 10 30 50 70 70 100 120

Tordera Maresme 10 30 50 70 70 100 120

Torelló Osona 10 30 50 70 70 100 120

Torredembarra Tarragonès 10 30 50 70 70 100 120

Torroella de Montgrí Baix Empordà 10 30 50 70 70 100 120

Tortosa Baix Ebre 10 30 50 70 70 100 120

Tossa de Mar Selva 10 30 50 70 70 100 120

Ullà Baix Empordà 10 30 50 70 70 100 120

Ulldecona Montsià 10 30 50 70 70 100 120

Vall de Cardós Pallars Sobirà 10 30 50 70 70 100 120

Valls Alt Camp 10 30 50 70 70 100 120

Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant Baix Camp 10 30 50 70 70 100 120

Ventalló Alt Empordà 10 30 50 70 70 100 120

Verges Baix Empordà 10 30 50 70 70 100 120

Vic Osona 10 30 50 70 70 100 120

Vidreres Selva 10 30 50 70 70 100 120

Vielha e Mijaran Val d'Aran 10 30 50 70 70 100 120

Vilabertran Alt Empordà 10 30 50 70 70 100 120

Viladecans Baix Llobregat 10 30 50 70 70 100 120

Vilanova del Camí Anoia 10 30 50 70 70 100 120

Vilanova i la Geltrú Garraf 10 30 50 70 70 100 120

Vila-seca Tarragonès 10 30 50 70 70 100 120

Vilassar de Mar Maresme 10 30 50 70 70 100 120

Xerta Baix Ebre 10 30 50 70 70 100 120

Aiguafreda Vallès Oriental 9 27 45 63 63 90 108

Albons Baix Empordà 9 27 45 63 63 90 108

Alcarràs Segrià 9 27 45 63 63 90 108

Alfara de Carles Baix Ebre 9 27 45 63 63 90 108

Alforja Baix Camp 9 27 45 63 63 90 108

Alins Pallars Sobirà 9 27 45 63 63 90 108



1 2 3 4 5 6

3 5 7 7 10 12

Alió Alt Camp 9 27 45 63 63 90 108

Amer Selva 9 27 45 63 63 90 108

Arnes Terra Alta 9 27 45 63 63 90 108

Arres Val d'Aran 9 27 45 63 63 90 108

Artés Bages 9 27 45 63 63 90 108

Artesa de Segre Noguera 9 27 45 63 63 90 108

Ascó Ribera d'Ebre 9 27 45 63 63 90 108

Bagà Berguedà 9 27 45 63 63 90 108

Balsareny Bages 9 27 45 63 63 90 108

Banyeres del Penedès Baix Penedès 9 27 45 63 63 90 108

Barbens Pla d'Urgell 9 27 45 63 63 90 108

Batea Terra Alta 9 27 45 63 63 90 108

Bellcaire d'Empordà Baix Empordà 9 27 45 63 63 90 108

Bellvís Pla d'Urgell 9 27 45 63 63 90 108

Berga Berguedà 9 27 45 63 63 90 108

Besalú Garrotxa 9 27 45 63 63 90 108

Bordils Gironès 9 27 45 63 63 90 108

Botarell Baix Camp 9 27 45 63 63 90 108

Cadaqués Alt Empordà 9 27 45 63 63 90 108

Caldes de Montbui Vallès Oriental 9 27 45 63 63 90 108

Callús Bages 9 27 45 63 63 90 108

Camarasa Noguera 9 27 45 63 63 90 108

Camós Pla de l'Estany 9 27 45 63 63 90 108

Campelles Ripollès 9 27 45 63 63 90 108

Campllong Gironès 9 27 45 63 63 90 108

Castellar del Vallès Vallès Occidental 9 27 45 63 63 90 108

Castellet i la Gornal Alt Penedès 9 27 45 63 63 90 108

Castellfollit de Riubregós Anoia 9 27 45 63 63 90 108

Castellgalí Bages 9 27 45 63 63 90 108

Castelló de Farfanya Noguera 9 27 45 63 63 90 108

Castellví de Rosanes Baix Llobregat 9 27 45 63 63 90 108

Celrà Gironès 9 27 45 63 63 90 108

Centelles Osona 9 27 45 63 63 90 108

Cervelló Baix Llobregat 9 27 45 63 63 90 108

Cervià de Ter Gironès 9 27 45 63 63 90 108

Colomers Baix Empordà 9 27 45 63 63 90 108

Constantí Tarragonès 9 27 45 63 63 90 108

Corçà Baix Empordà 9 27 45 63 63 90 108

Cornellà del Terri Pla de l'Estany 9 27 45 63 63 90 108

Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura Baix Empordà 9 27 45 63 63 90 108

Dosrius Maresme 9 27 45 63 63 90 108

el Far d'Empordà Alt Empordà 9 27 45 63 63 90 108

el Masnou Maresme 9 27 45 63 63 90 108



1 2 3 4 5 6

3 5 7 7 10 12

el Milà Alt Camp 9 27 45 63 63 90 108

el Montmell Baix Penedès 9 27 45 63 63 90 108

el Perelló Baix Ebre 9 27 45 63 63 90 108

els Omells de na Gaia Urgell 9 27 45 63 63 90 108

els Plans de Sió Segarra 9 27 45 63 63 90 108

Esplugues de Llobregat Baix Llobregat 9 27 45 63 63 90 108

Espot Pallars Sobirà 9 27 45 63 63 90 108

Fogars de la Selva Selva 9 27 45 63 63 90 108

Foixà Baix Empordà 9 27 45 63 63 90 108

Fontanals de Cerdanya Cerdanya 9 27 45 63 63 90 108

Fontanilles Baix Empordà 9 27 45 63 63 90 108

Foradada Noguera 9 27 45 63 63 90 108

Forallac Baix Empordà 9 27 45 63 63 90 108

Fornells de la Selva Gironès 9 27 45 63 63 90 108

Fortià Alt Empordà 9 27 45 63 63 90 108

Garcia Ribera d'Ebre 9 27 45 63 63 90 108

Godall Montsià 9 27 45 63 63 90 108

Gósol Berguedà 9 27 45 63 63 90 108

Granollers Vallès Oriental 9 27 45 63 63 90 108

Guissona Segarra 9 27 45 63 63 90 108

Horta de Sant Joan Terra Alta 9 27 45 63 63 90 108

Hostalric Selva 9 27 45 63 63 90 108

Juneda Garrigues 9 27 45 63 63 90 108

la Cellera de Ter Selva 9 27 45 63 63 90 108

la Coma i la Pedra Solsonès 9 27 45 63 63 90 108

la Guingueta d'Àneu Pallars Sobirà 9 27 45 63 63 90 108

la Jonquera Alt Empordà 9 27 45 63 63 90 108

la Llacuna Anoia 9 27 45 63 63 90 108

la Llagosta Vallès Oriental 9 27 45 63 63 90 108

la Palma de Cervelló Baix Llobregat 9 27 45 63 63 90 108

la Pobla de Claramunt Anoia 9 27 45 63 63 90 108

la Pobla de Segur Pallars Jussà 9 27 45 63 63 90 108

la Roca del Vallès Vallès Oriental 9 27 45 63 63 90 108

la Tallada d'Empordà Baix Empordà 9 27 45 63 63 90 108

la Torre de Cabdella Pallars Jussà 9 27 45 63 63 90 108

la Vall de Bianya Garrotxa 9 27 45 63 63 90 108

l'Aleixar Baix Camp 9 27 45 63 63 90 108

l'Ametlla de Mar Baix Ebre 9 27 45 63 63 90 108

l'Armentera Alt Empordà 9 27 45 63 63 90 108

les Borges Blanques Garrigues 9 27 45 63 63 90 108

les Franqueses del Vallès Vallès Oriental 9 27 45 63 63 90 108

les Llosses Ripollès 9 27 45 63 63 90 108

les Masies de Voltregà Osona 9 27 45 63 63 90 108



1 2 3 4 5 6

3 5 7 7 10 12

les Oluges Segarra 9 27 45 63 63 90 108

l'Espluga de Francolí Conca de Barberà 9 27 45 63 63 90 108

Lladorre Pallars Sobirà 9 27 45 63 63 90 108

Llambilles Gironès 9 27 45 63 63 90 108

Llanars Ripollès 9 27 45 63 63 90 108

Lliçà d'Amunt Vallès Oriental 9 27 45 63 63 90 108

Llinars del Vallès Vallès Oriental 9 27 45 63 63 90 108

Llívia Cerdanya 9 27 45 63 63 90 108

Maçanet de la Selva Selva 9 27 45 63 63 90 108

Martorelles Vallès Oriental 9 27 45 63 63 90 108

Massalcoreig Segrià 9 27 45 63 63 90 108

Monistrol de Montserrat Bages 9 27 45 63 63 90 108

Montagut i Oix Garrotxa 9 27 45 63 63 90 108

Montbrió del Camp Baix Camp 9 27 45 63 63 90 108

Montesquiu Osona 9 27 45 63 63 90 108

Montgat Maresme 9 27 45 63 63 90 108

Montmeló Vallès Oriental 9 27 45 63 63 90 108

Oliana Alt Urgell 9 27 45 63 63 90 108

Olvan Berguedà 9 27 45 63 63 90 108

Organyà Alt Urgell 9 27 45 63 63 90 108

Os de Balaguer Noguera 9 27 45 63 63 90 108

Osor Selva 9 27 45 63 63 90 108

Pacs del Penedès Alt Penedès 9 27 45 63 63 90 108

Palafrugell Baix Empordà 9 27 45 63 63 90 108

Palau-sator Baix Empordà 9 27 45 63 63 90 108

Palau-solità i Plegamans Vallès Occidental 9 27 45 63 63 90 108

Pallejà Baix Llobregat 9 27 45 63 63 90 108

Parlavà Baix Empordà 9 27 45 63 63 90 108

Pedret i Marzà Alt Empordà 9 27 45 63 63 90 108

Piera Anoia 9 27 45 63 63 90 108

Polinyà Vallès Occidental 9 27 45 63 63 90 108

Ribera d'Urgellet Alt Urgell 9 27 45 63 63 90 108

Ripollet Vallès Occidental 9 27 45 63 63 90 108

Riudecols Baix Camp 9 27 45 63 63 90 108

Roda de Ter Osona 9 27 45 63 63 90 108

Sanaüja Segarra 9 27 45 63 63 90 108

Sant Cebrià de Vallalta Maresme 9 27 45 63 63 90 108

Sant Esteve de Palautordera Vallès Oriental 9 27 45 63 63 90 108

Sant Esteve Sesrovires Baix Llobregat 9 27 45 63 63 90 108

Sant Feliu de Buixalleu Selva 9 27 45 63 63 90 108

Sant Fruitós de Bages Bages 9 27 45 63 63 90 108

Sant Joan les Fonts Garrotxa 9 27 45 63 63 90 108

Sant Jordi Desvalls Gironès 9 27 45 63 63 90 108



1 2 3 4 5 6

3 5 7 7 10 12

Sant Julià de Cerdanyola Berguedà 9 27 45 63 63 90 108

Sant Julià de Ramis Gironès 9 27 45 63 63 90 108

Sant Just Desvern Baix Llobregat 9 27 45 63 63 90 108

Sant Martí Sarroca Alt Penedès 9 27 45 63 63 90 108

Sant Martí Vell Gironès 9 27 45 63 63 90 108

Sant Mateu de Bages Bages 9 27 45 63 63 90 108

Sant Pau de Segúries Ripollès 9 27 45 63 63 90 108

Sant Pere de Ribes Garraf 9 27 45 63 63 90 108

Sant Pol de Mar Maresme 9 27 45 63 63 90 108

Sant Quirze de Besora Osona 9 27 45 63 63 90 108

Sant Quirze del Vallès Vallès Occidental 9 27 45 63 63 90 108

Santa Bàrbara Montsià 9 27 45 63 63 90 108

Santa Coloma de Farners Selva 9 27 45 63 63 90 108

Santa Maria de Palautordera Vallès Oriental 9 27 45 63 63 90 108

Santa Perpètua de Mogoda Vallès Occidental 9 27 45 63 63 90 108

Sarrià de Ter Gironès 9 27 45 63 63 90 108

Senterada Pallars Jussà 9 27 45 63 63 90 108

Solivella Conca de Barberà 9 27 45 63 63 90 108

Solsona Solsonès 9 27 45 63 63 90 108

Soses Segrià 9 27 45 63 63 90 108

Subirats Alt Penedès 9 27 45 63 63 90 108

Tàrrega Urgell 9 27 45 63 63 90 108

Térmens Noguera 9 27 45 63 63 90 108

Tivissa Ribera d'Ebre 9 27 45 63 63 90 108

Torà Segarra 9 27 45 63 63 90 108

Torrefeta i Florejacs Segarra 9 27 45 63 63 90 108

Torrelles de Foix Alt Penedès 9 27 45 63 63 90 108

Torres de Segre Segrià 9 27 45 63 63 90 108

Tremp Pallars Jussà 9 27 45 63 63 90 108

Ullastret Baix Empordà 9 27 45 63 63 90 108

Ultramort Baix Empordà 9 27 45 63 63 90 108

Vilafranca del Penedès Alt Penedès 9 27 45 63 63 90 108

Vilaller Alta Ribagorça 9 27 45 63 63 90 108

Vilallonga de Ter Ripollès 9 27 45 63 63 90 108

Vilallonga del Camp Tarragonès 9 27 45 63 63 90 108

Vilamacolum Alt Empordà 9 27 45 63 63 90 108

Vilamòs Val d'Aran 9 27 45 63 63 90 108

Vilanova de la Barca Segrià 9 27 45 63 63 90 108

Vilanova del Vallès Vallès Oriental 9 27 45 63 63 90 108

Vila-sacra Alt Empordà 9 27 45 63 63 90 108

Vilaverd Conca de Barberà 9 27 45 63 63 90 108

Vilobí d'Onyar Selva 9 27 45 63 63 90 108

Vimbodí i Poblet Conca de Barberà 9 27 45 63 63 90 108



1 2 3 4 5 6

3 5 7 7 10 12

Vinebre Ribera d'Ebre 9 27 45 63 63 90 108

Vinyols i els Arcs Baix Camp 9 27 45 63 63 90 108

Aiguamúrcia Alt Camp 8 24 40 56 56 80 96

Albesa Noguera 8 24 40 56 56 80 96

Albinyana Baix Penedès 8 24 40 56 56 80 96

Alella Maresme 8 24 40 56 56 80 96

Algerri Noguera 8 24 40 56 56 80 96

Alp Cerdanya 8 24 40 56 56 80 96

Anglesola Urgell 8 24 40 56 56 80 96

Argelaguer Garrotxa 8 24 40 56 56 80 96

Barberà del Vallès Vallès Occidental 8 24 40 56 56 80 96

Begues Baix Llobregat 8 24 40 56 56 80 96

Begur Baix Empordà 8 24 40 56 56 80 96

Blancafort Conca de Barberà 8 24 40 56 56 80 96

Bolvir Cerdanya 8 24 40 56 56 80 96

Bot Terra Alta 8 24 40 56 56 80 96

Cabacés Priorat 8 24 40 56 56 80 96

Capellades Anoia 8 24 40 56 56 80 96

Castellterçol Vallès Oriental 8 24 40 56 56 80 96

Corbera de Llobregat Baix Llobregat 8 24 40 56 56 80 96

Corbera d'Ebre Terra Alta 8 24 40 56 56 80 96

Corbins Segrià 8 24 40 56 56 80 96

el Morell Tarragonès 8 24 40 56 56 80 96

el Pinell de Brai Terra Alta 8 24 40 56 56 80 96

el Pont d'Armentera Alt Camp 8 24 40 56 56 80 96

el Pont de Vilomara i Rocafort Bages 8 24 40 56 56 80 96

el Soleràs Garrigues 8 24 40 56 56 80 96

els Omellons Garrigues 8 24 40 56 56 80 96

Es Bòrdes Val d'Aran 8 24 40 56 56 80 96

Estaràs Segarra 8 24 40 56 56 80 96

Folgueroles Osona 8 24 40 56 56 80 96

Ger Cerdanya 8 24 40 56 56 80 96

Gualba Vallès Oriental 8 24 40 56 56 80 96

Guils de Cerdanya Cerdanya 8 24 40 56 56 80 96

Guixers Solsonès 8 24 40 56 56 80 96

Gurb Osona 8 24 40 56 56 80 96

Ivars d'Urgell Pla d'Urgell 8 24 40 56 56 80 96

la Baronia de Rialb Noguera 8 24 40 56 56 80 96

la Bisbal del Penedès Baix Penedès 8 24 40 56 56 80 96

la Galera Montsià 8 24 40 56 56 80 96

la Granadella Garrigues 8 24 40 56 56 80 96

la Masó Alt Camp 8 24 40 56 56 80 96

la Pobla de Mafumet Tarragonès 8 24 40 56 56 80 96



1 2 3 4 5 6

3 5 7 7 10 12

la Pobla de Montornès Tarragonès 8 24 40 56 56 80 96

la Riba Alt Camp 8 24 40 56 56 80 96

la Riera de Gaià Tarragonès 8 24 40 56 56 80 96

la Selva del Camp Baix Camp 8 24 40 56 56 80 96

les Masies de Roda Osona 8 24 40 56 56 80 96

l'Espluga Calba Garrigues 8 24 40 56 56 80 96

Lliçà de Vall Vallès Oriental 8 24 40 56 56 80 96

Llorac Conca de Barberà 8 24 40 56 56 80 96

Llorenç del Penedès Baix Penedès 8 24 40 56 56 80 96

Maià de Montcal Garrotxa 8 24 40 56 56 80 96

Malla Osona 8 24 40 56 56 80 96

Mas de Barberans Montsià 8 24 40 56 56 80 96

Masarac Alt Empordà 8 24 40 56 56 80 96

Matadepera Vallès Occidental 8 24 40 56 56 80 96

Menàrguens Noguera 8 24 40 56 56 80 96

Moià Bages 8 24 40 56 56 80 96

Mollet de Peralada Alt Empordà 8 24 40 56 56 80 96

Montferri Alt Camp 8 24 40 56 56 80 96

Montgai Noguera 8 24 40 56 56 80 96

Montornès de Segarra Segarra 8 24 40 56 56 80 96

Mura Bages 8 24 40 56 56 80 96

Olesa de Bonesvalls Alt Penedès 8 24 40 56 56 80 96

Oliola Noguera 8 24 40 56 56 80 96

Orís Osona 8 24 40 56 56 80 96

Parets del Vallès Vallès Oriental 8 24 40 56 56 80 96

Perafort Tarragonès 8 24 40 56 56 80 96

Pira Conca de Barberà 8 24 40 56 56 80 96

Pontons Alt Penedès 8 24 40 56 56 80 96

Porrera Priorat 8 24 40 56 56 80 96

Portbou Alt Empordà 8 24 40 56 56 80 96

Preixens Noguera 8 24 40 56 56 80 96

Quart Gironès 8 24 40 56 56 80 96

Riudaura Garrotxa 8 24 40 56 56 80 96

Salomó Tarragonès 8 24 40 56 56 80 96

Sant Andreu Salou Gironès 8 24 40 56 56 80 96

Sant Antoni de Vilamajor Vallès Oriental 8 24 40 56 56 80 96

Sant Ferriol Garrotxa 8 24 40 56 56 80 96

Sant Iscle de Vallalta Maresme 8 24 40 56 56 80 96

Sant Jaume dels Domenys Baix Penedès 8 24 40 56 56 80 96

Sant Llorenç de la Muga Alt Empordà 8 24 40 56 56 80 96

Sant Llorenç de Morunys Solsonès 8 24 40 56 56 80 96

Sant Llorenç Savall Vallès Occidental 8 24 40 56 56 80 96

Sant Martí de Riucorb Urgell 8 24 40 56 56 80 96



1 2 3 4 5 6

3 5 7 7 10 12

Sant Pere de Vilamajor Vallès Oriental 8 24 40 56 56 80 96

Sant Salvador de Guardiola Bages 8 24 40 56 56 80 96

Sant Vicenç de Torelló Osona 8 24 40 56 56 80 96

Santa Eugènia de Berga Osona 8 24 40 56 56 80 96

Santa Eulàlia de Riuprimer Osona 8 24 40 56 56 80 96

Sarral Conca de Barberà 8 24 40 56 56 80 96

Tagamanent Vallès Oriental 8 24 40 56 56 80 96

Tarroja de Segarra Segarra 8 24 40 56 56 80 96

Teià Maresme 8 24 40 56 56 80 96

Tiana Maresme 8 24 40 56 56 80 96

Tornabous Urgell 8 24 40 56 56 80 96

Torrefarrera Segrià 8 24 40 56 56 80 96

Torrelavit Alt Penedès 8 24 40 56 56 80 96

Torroella de Fluvià Alt Empordà 8 24 40 56 56 80 96

Vallbona de les Monges Urgell 8 24 40 56 56 80 96

Vallfogona de Balaguer Noguera 8 24 40 56 56 80 96

Verdú Urgell 8 24 40 56 56 80 96

Vilablareix Gironès 8 24 40 56 56 80 96

Viladamat Alt Empordà 8 24 40 56 56 80 96

Vilafant Alt Empordà 8 24 40 56 56 80 96

Vilamalla Alt Empordà 8 24 40 56 56 80 96

Vilanova de l'Aguda Noguera 8 24 40 56 56 80 96

Vilanova d'Escornalbou Baix Camp 8 24 40 56 56 80 96

Vilassar de Dalt Maresme 8 24 40 56 56 80 96

Àger Noguera 7 21 35 49 49 70 84

Agullana Alt Empordà 7 21 35 49 49 70 84

Aiguaviva Gironès 7 21 35 49 49 70 84

Alàs i Cerc Alt Urgell 7 21 35 49 49 70 84

Alcanó Segrià 7 21 35 49 49 70 84

Alcoletge Segrià 7 21 35 49 49 70 84

Alguaire Segrià 7 21 35 49 49 70 84

Almacelles Segrià 7 21 35 49 49 70 84

Almatret Segrià 7 21 35 49 49 70 84

Almenar Segrià 7 21 35 49 49 70 84

Alòs de Balaguer Noguera 7 21 35 49 49 70 84

Alpicat Segrià 7 21 35 49 49 70 84

Arbeca Garrigues 7 21 35 49 49 70 84

Arbúcies Selva 7 21 35 49 49 70 84

Artesa de Lleida Segrià 7 21 35 49 49 70 84

Avià Berguedà 7 21 35 49 49 70 84

Avinyó Bages 7 21 35 49 49 70 84

Avinyonet de Puigventós Alt Empordà 7 21 35 49 49 70 84

Baix Pallars Pallars Sobirà 7 21 35 49 49 70 84



1 2 3 4 5 6

3 5 7 7 10 12

Barberà de la Conca Conca de Barberà 7 21 35 49 49 70 84

Bàscara Alt Empordà 7 21 35 49 49 70 84

Bassella Alt Urgell 7 21 35 49 49 70 84

Bausen Val d'Aran 7 21 35 49 49 70 84

Belianes Urgell 7 21 35 49 49 70 84

Bellcaire d'Urgell Noguera 7 21 35 49 49 70 84

Bell-lloc d'Urgell Pla d'Urgell 7 21 35 49 49 70 84

Bellmunt del Priorat Priorat 7 21 35 49 49 70 84

Bellmunt d'Urgell Noguera 7 21 35 49 49 70 84

Bellvei Baix Penedès 7 21 35 49 49 70 84

Beuda Garrotxa 7 21 35 49 49 70 84

Bigues i Riells Vallès Oriental 7 21 35 49 49 70 84

Biosca Segarra 7 21 35 49 49 70 84

Biure Alt Empordà 7 21 35 49 49 70 84

Bonastre Baix Penedès 7 21 35 49 49 70 84

Breda Selva 7 21 35 49 49 70 84

Cabra del Camp Alt Camp 7 21 35 49 49 70 84

Cabrera d'Igualada Anoia 7 21 35 49 49 70 84

Calldetenes Osona 7 21 35 49 49 70 84

Canejan Val d'Aran 7 21 35 49 49 70 84

Canet d'Adri Gironès 7 21 35 49 49 70 84

Cànoves i Samalús Vallès Oriental 7 21 35 49 49 70 84

Cantallops Alt Empordà 7 21 35 49 49 70 84

Canyelles Garraf 7 21 35 49 49 70 84

Capçanes Priorat 7 21 35 49 49 70 84

Capmany Alt Empordà 7 21 35 49 49 70 84

Carme Anoia 7 21 35 49 49 70 84

Caseres Terra Alta 7 21 35 49 49 70 84

Castell de Mur Pallars Jussà 7 21 35 49 49 70 84

Castellar de la Ribera Solsonès 7 21 35 49 49 70 84

Castellar de n'Hug Berguedà 7 21 35 49 49 70 84

Castellcir Vallès Oriental 7 21 35 49 49 70 84

Castelldans Garrigues 7 21 35 49 49 70 84

Castellfollit de la Roca Garrotxa 7 21 35 49 49 70 84

Castellolí Anoia 7 21 35 49 49 70 84

Castellserà Urgell 7 21 35 49 49 70 84

Castellví de la Marca Alt Penedès 7 21 35 49 49 70 84

Ciutadilla Urgell 7 21 35 49 49 70 84

Clariana de Cardener Solsonès 7 21 35 49 49 70 84

Coll de Nargó Alt Urgell 7 21 35 49 49 70 84

Conesa Conca de Barberà 7 21 35 49 49 70 84

Copons Anoia 7 21 35 49 49 70 84

Cornudella de Montsant Priorat 7 21 35 49 49 70 84



1 2 3 4 5 6

3 5 7 7 10 12

Cubells Noguera 7 21 35 49 49 70 84

Darnius Alt Empordà 7 21 35 49 49 70 84

Das Cerdanya 7 21 35 49 49 70 84

Duesaigües Baix Camp 7 21 35 49 49 70 84

el Catllar Tarragonès 7 21 35 49 49 70 84

el Masroig Priorat 7 21 35 49 49 70 84

el Palau d'Anglesola Pla d'Urgell 7 21 35 49 49 70 84

el Pla de Santa Maria Alt Camp 7 21 35 49 49 70 84

el Poal Pla d'Urgell 7 21 35 49 49 70 84

el Pont de Bar Alt Urgell 7 21 35 49 49 70 84

el Rourell Alt Camp 7 21 35 49 49 70 84

els Alamús Segrià 7 21 35 49 49 70 84

els Garidells Alt Camp 7 21 35 49 49 70 84

els Hostalets de Pierola Anoia 7 21 35 49 49 70 84

els Prats de Rei Anoia 7 21 35 49 49 70 84

els Torms Garrigues 7 21 35 49 49 70 84

Espolla Alt Empordà 7 21 35 49 49 70 84

Esponellà Pla de l'Estany 7 21 35 49 49 70 84

Estamariu Alt Urgell 7 21 35 49 49 70 84

Esterri de Cardós Pallars Sobirà 7 21 35 49 49 70 84

Falset Priorat 7 21 35 49 49 70 84

Figaró-Montmany Vallès Oriental 7 21 35 49 49 70 84

Fígols Berguedà 7 21 35 49 49 70 84

Fígols i Alinyà Alt Urgell 7 21 35 49 49 70 84

Fonollosa Bages 7 21 35 49 49 70 84

Fontcoberta Pla de l'Estany 7 21 35 49 49 70 84

Font-rubí Alt Penedès 7 21 35 49 49 70 84

Freginals Montsià 7 21 35 49 49 70 84

Gaià Bages 7 21 35 49 49 70 84

Gandesa Terra Alta 7 21 35 49 49 70 84

Garrigàs Alt Empordà 7 21 35 49 49 70 84

Garrigoles Baix Empordà 7 21 35 49 49 70 84

Garriguella Alt Empordà 7 21 35 49 49 70 84

Gimenells i el Pla de la Font Segrià 7 21 35 49 49 70 84

Golmés Pla d'Urgell 7 21 35 49 49 70 84

Granyanella Segarra 7 21 35 49 49 70 84

Granyena de les Garrigues Garrigues 7 21 35 49 49 70 84

Granyena de Segarra Segarra 7 21 35 49 49 70 84

Gratallops Priorat 7 21 35 49 49 70 84

Guimerà Urgell 7 21 35 49 49 70 84

Isòvol Cerdanya 7 21 35 49 49 70 84

Ivars de Noguera Noguera 7 21 35 49 49 70 84

Jafre Baix Empordà 7 21 35 49 49 70 84



1 2 3 4 5 6

3 5 7 7 10 12

Jorba Anoia 7 21 35 49 49 70 84

Juncosa Garrigues 7 21 35 49 49 70 84

la Bisbal de Falset Priorat 7 21 35 49 49 70 84

la Fatarella Terra Alta 7 21 35 49 49 70 84

la Floresta Garrigues 7 21 35 49 49 70 84

la Morera de Montsant Priorat 7 21 35 49 49 70 84

la Nou de Gaià Tarragonès 7 21 35 49 49 70 84

la Palma d'Ebre Ribera d'Ebre 7 21 35 49 49 70 84

la Pera Baix Empordà 7 21 35 49 49 70 84

la Pobla de Massaluca Terra Alta 7 21 35 49 49 70 84

la Portella Segrià 7 21 35 49 49 70 84

la Selva de Mar Alt Empordà 7 21 35 49 49 70 84

la Sentiu de Sió Noguera 7 21 35 49 49 70 84

la Torre de Claramunt Anoia 7 21 35 49 49 70 84

la Torre de l'Espanyol Ribera d'Ebre 7 21 35 49 49 70 84

la Vansa i Fórnols Alt Urgell 7 21 35 49 49 70 84

la Vilella Alta Priorat 7 21 35 49 49 70 84

la Vilella Baixa Priorat 7 21 35 49 49 70 84

l'Albagés Garrigues 7 21 35 49 49 70 84

l'Ametlla del Vallès Vallès Oriental 7 21 35 49 49 70 84

l'Arboç Baix Penedès 7 21 35 49 49 70 84

l'Argentera Baix Camp 7 21 35 49 49 70 84

les Piles de Gaià Conca de Barberà 7 21 35 49 49 70 84

les Planes d'Hostoles Garrotxa 7 21 35 49 49 70 84

les Valls d'Aguilar Alt Urgell 7 21 35 49 49 70 84

les Valls de Valira Alt Urgell 7 21 35 49 49 70 84

Linyola Pla d'Urgell 7 21 35 49 49 70 84

Lladurs Solsonès 7 21 35 49 49 70 84

Llardecans Segrià 7 21 35 49 49 70 84

Llimiana Pallars Jussà 7 21 35 49 49 70 84

Maçanet de Cabrenys Alt Empordà 7 21 35 49 49 70 84

Maials Segrià 7 21 35 49 49 70 84

Maldà Urgell 7 21 35 49 49 70 84

Marçà Priorat 7 21 35 49 49 70 84

Margalef Priorat 7 21 35 49 49 70 84

Marganell Bages 7 21 35 49 49 70 84

Masllorenç Baix Penedès 7 21 35 49 49 70 84

Masquefa Anoia 7 21 35 49 49 70 84

Massoteres Segarra 7 21 35 49 49 70 84

Mediona Alt Penedès 7 21 35 49 49 70 84

Mieres Garrotxa 7 21 35 49 49 70 84

Molló Ripollès 7 21 35 49 49 70 84

Monistrol de Calders Bages 7 21 35 49 49 70 84



1 2 3 4 5 6

3 5 7 7 10 12

Montmajor Berguedà 7 21 35 49 49 70 84

Montoliu de Segarra Segarra 7 21 35 49 49 70 84

Mont-ras Baix Empordà 7 21 35 49 49 70 84

Muntanyola Osona 7 21 35 49 49 70 84

Nalec Urgell 7 21 35 49 49 70 84

Navarcles Bages 7 21 35 49 49 70 84

Navàs Bages 7 21 35 49 49 70 84

Navata Alt Empordà 7 21 35 49 49 70 84

Navès Solsonès 7 21 35 49 49 70 84

Òdena Anoia 7 21 35 49 49 70 84

Olèrdola Alt Penedès 7 21 35 49 49 70 84

Oristà Osona 7 21 35 49 49 70 84

Ossó de Sió Urgell 7 21 35 49 49 70 84

Palau de Santa Eulàlia Alt Empordà 7 21 35 49 49 70 84

Palau-saverdera Alt Empordà 7 21 35 49 49 70 84

Palol de Revardit Pla de l'Estany 7 21 35 49 49 70 84

Passanant i Belltall Conca de Barberà 7 21 35 49 49 70 84

Pau Alt Empordà 7 21 35 49 49 70 84

Paüls Baix Ebre 7 21 35 49 49 70 84

Penelles Noguera 7 21 35 49 49 70 84

Peramola Alt Urgell 7 21 35 49 49 70 84

Pinell de Solsonès Solsonès 7 21 35 49 49 70 84

Pinós Solsonès 7 21 35 49 49 70 84

Planoles Ripollès 7 21 35 49 49 70 84

Poboleda Priorat 7 21 35 49 49 70 84

Pontils Conca de Barberà 7 21 35 49 49 70 84

Pradell de la Teixeta Priorat 7 21 35 49 49 70 84

Prat de Comte Terra Alta 7 21 35 49 49 70 84

Pratdip Baix Camp 7 21 35 49 49 70 84

Prats de Lluçanès Osona 7 21 35 49 49 70 84

Prats i Sansor Cerdanya 7 21 35 49 49 70 84

Preixana Urgell 7 21 35 49 49 70 84

Premià de Dalt Maresme 7 21 35 49 49 70 84

Prullans Cerdanya 7 21 35 49 49 70 84

Puigpelat Alt Camp 7 21 35 49 49 70 84

Puigverd d'Agramunt Urgell 7 21 35 49 49 70 84

Puigverd de Lleida Segrià 7 21 35 49 49 70 84

Queralbs Ripollès 7 21 35 49 49 70 84

Rabós Alt Empordà 7 21 35 49 49 70 84

Rajadell Bages 7 21 35 49 49 70 84

Rasquera Ribera d'Ebre 7 21 35 49 49 70 84

Regencós Baix Empordà 7 21 35 49 49 70 84

Riba-roja d'Ebre Ribera d'Ebre 7 21 35 49 49 70 84



1 2 3 4 5 6

3 5 7 7 10 12

Ribera d'Ondara Segarra 7 21 35 49 49 70 84

Riells i Viabrea Selva 7 21 35 49 49 70 84

Riner Solsonès 7 21 35 49 49 70 84

Riudecanyes Baix Camp 7 21 35 49 49 70 84

Riumors Alt Empordà 7 21 35 49 49 70 84

Rocafort de Queralt Conca de Barberà 7 21 35 49 49 70 84

Rodonyà Alt Camp 7 21 35 49 49 70 84

Sant Aniol de Finestres Garrotxa 7 21 35 49 49 70 84

Sant Climent de Llobregat Baix Llobregat 7 21 35 49 49 70 84

Sant Climent Sescebes Alt Empordà 7 21 35 49 49 70 84

Sant Jaume de Llierca Garrotxa 7 21 35 49 49 70 84

Sant Joan de Mollet Gironès 7 21 35 49 49 70 84

Sant Julià de Vilatorta Osona 7 21 35 49 49 70 84

Sant Llorenç d'Hortons Alt Penedès 7 21 35 49 49 70 84

Sant Martí de Centelles Osona 7 21 35 49 49 70 84

Sant Martí de Llémena Gironès 7 21 35 49 49 70 84

Sant Miquel de Fluvià Alt Empordà 7 21 35 49 49 70 84

Sant Pere de Riudebitlles Alt Penedès 7 21 35 49 49 70 84

Sant Pere de Torelló Osona 7 21 35 49 49 70 84

Sant Quirze Safaja Vallès Oriental 7 21 35 49 49 70 84

Sant Ramon Segarra 7 21 35 49 49 70 84

Santa Cecília de Voltregà Osona 7 21 35 49 49 70 84

Santa Llogaia d'Àlguema Alt Empordà 7 21 35 49 49 70 84

Santa Maria de Besora Osona 7 21 35 49 49 70 84

Santa Maria de Miralles Anoia 7 21 35 49 49 70 84

Santa Pau Garrotxa 7 21 35 49 49 70 84

Sarroca de Bellera Pallars Jussà 7 21 35 49 49 70 84

Sarroca de Lleida Segrià 7 21 35 49 49 70 84

Saus, Camallera i Llampaies Alt Empordà 7 21 35 49 49 70 84

Senan Conca de Barberà 7 21 35 49 49 70 84

Serinyà Pla de l'Estany 7 21 35 49 49 70 84

Setcases Ripollès 7 21 35 49 49 70 84

Seva Osona 7 21 35 49 49 70 84

Siurana Alt Empordà 7 21 35 49 49 70 84

Soriguera Pallars Sobirà 7 21 35 49 49 70 84

Sudanell Segrià 7 21 35 49 49 70 84

Talamanca Bages 7 21 35 49 49 70 84

Talarn Pallars Jussà 7 21 35 49 49 70 84

Talavera Segarra 7 21 35 49 49 70 84

Taradell Osona 7 21 35 49 49 70 84

Tavèrnoles Osona 7 21 35 49 49 70 84

Terrades Alt Empordà 7 21 35 49 49 70 84

Tírvia Pallars Sobirà 7 21 35 49 49 70 84



1 2 3 4 5 6

3 5 7 7 10 12

Torregrossa Pla d'Urgell 7 21 35 49 49 70 84

Torrelameu Noguera 7 21 35 49 49 70 84

Torrent Baix Empordà 7 21 35 49 49 70 84

Torre-serona Segrià 7 21 35 49 49 70 84

Toses Ripollès 7 21 35 49 49 70 84

Ulldemolins Priorat 7 21 35 49 49 70 84

Vacarisses Vallès Occidental 7 21 35 49 49 70 84

Vallbona d'Anoia Anoia 7 21 35 49 49 70 84

Vallfogona de Ripollès Ripollès 7 21 35 49 49 70 84

Vallfogona de Riucorb Conca de Barberà 7 21 35 49 49 70 84

Vallgorguina Vallès Oriental 7 21 35 49 49 70 84

Vallirana Baix Llobregat 7 21 35 49 49 70 84

Vallmoll Alt Camp 7 21 35 49 49 70 84

Vespella de Gaià Tarragonès 7 21 35 49 49 70 84

Vilada Berguedà 7 21 35 49 49 70 84

Viladasens Gironès 7 21 35 49 49 70 84

Vilademuls Pla de l'Estany 7 21 35 49 49 70 84

Vilagrassa Urgell 7 21 35 49 49 70 84

Vilajuïga Alt Empordà 7 21 35 49 49 70 84

Vilalba dels Arcs Terra Alta 7 21 35 49 49 70 84

Vilanant Alt Empordà 7 21 35 49 49 70 84

Vilanova de Meià Noguera 7 21 35 49 49 70 84

Vilaplana Baix Camp 7 21 35 49 49 70 84

Vila-rodona Alt Camp 7 21 35 49 49 70 84

Vila-sana Pla d'Urgell 7 21 35 49 49 70 84

Vilopriu Baix Empordà 7 21 35 49 49 70 84

Abella de la Conca Pallars Jussà 6 18 30 42 42 60 72

Aguilar de Segarra Bages 6 18 30 42 42 60 72

Albanyà Alt Empordà 6 18 30 42 42 60 72

Albatàrrec Segrià 6 18 30 42 42 60 72

Alfarràs Segrià 6 18 30 42 42 60 72

Alfés Segrià 6 18 30 42 42 60 72

Almoster Baix Camp 6 18 30 42 42 60 72

Alpens Osona 6 18 30 42 42 60 72

Arbolí Baix Camp 6 18 30 42 42 60 72

Argençola Anoia 6 18 30 42 42 60 72

Arsèguel Alt Urgell 6 18 30 42 42 60 72

Aspa Segrià 6 18 30 42 42 60 72

Avinyonet del Penedès Alt Penedès 6 18 30 42 42 60 72

Balenyà Osona 6 18 30 42 42 60 72

Bellaguarda Garrigues 6 18 30 42 42 60 72

Bellprat Anoia 6 18 30 42 42 60 72

Benavent de Segrià Segrià 6 18 30 42 42 60 72



1 2 3 4 5 6

3 5 7 7 10 12

Boadella i les Escaules Alt Empordà 6 18 30 42 42 60 72

Borrassà Alt Empordà 6 18 30 42 42 60 72

Borredà Berguedà 6 18 30 42 42 60 72

Bovera Garrigues 6 18 30 42 42 60 72

Bràfim Alt Camp 6 18 30 42 42 60 72

Brunyola Selva 6 18 30 42 42 60 72

Cabanabona Noguera 6 18 30 42 42 60 72

Cabanelles Alt Empordà 6 18 30 42 42 60 72

Cabó Alt Urgell 6 18 30 42 42 60 72

Calaf Anoia 6 18 30 42 42 60 72

Calders Bages 6 18 30 42 42 60 72

Calonge de Segarra Anoia 6 18 30 42 42 60 72

Campins Vallès Oriental 6 18 30 42 42 60 72

Capafonts Baix Camp 6 18 30 42 42 60 72

Capolat Berguedà 6 18 30 42 42 60 72

Casserres Berguedà 6 18 30 42 42 60 72

Castell de l'Areny Berguedà 6 18 30 42 42 60 72

Castellar del Riu Berguedà 6 18 30 42 42 60 72

Castellfollit del Boix Bages 6 18 30 42 42 60 72

Castellnou de Bages Bages 6 18 30 42 42 60 72

Castellnou de Seana Pla d'Urgell 6 18 30 42 42 60 72

Castellvell del Camp Baix Camp 6 18 30 42 42 60 72

Cava Alt Urgell 6 18 30 42 42 60 72

Cercs Berguedà 6 18 30 42 42 60 72

Cervià de les Garrigues Garrigues 6 18 30 42 42 60 72

Cistella Alt Empordà 6 18 30 42 42 60 72

Colldejou Baix Camp 6 18 30 42 42 60 72

Collsuspina Osona 6 18 30 42 42 60 72

Conca de Dalt Pallars Jussà 6 18 30 42 42 60 72

Crespià Pla de l'Estany 6 18 30 42 42 60 72

el Brull Osona 6 18 30 42 42 60 72

el Cogul Garrigues 6 18 30 42 42 60 72

el Lloar Priorat 6 18 30 42 42 60 72

el Molar Priorat 6 18 30 42 42 60 72

el Pla del Penedès Alt Penedès 6 18 30 42 42 60 72

el Vilosell Garrigues 6 18 30 42 42 60 72

els Guiamets Priorat 6 18 30 42 42 60 72

els Pallaresos Tarragonès 6 18 30 42 42 60 72

Espinelves Osona 6 18 30 42 42 60 72

Farrera Pallars Sobirà 6 18 30 42 42 60 72

Figuerola del Camp Alt Camp 6 18 30 42 42 60 72

Fogars de Montclús Vallès Oriental 6 18 30 42 42 60 72

Fondarella Pla d'Urgell 6 18 30 42 42 60 72



1 2 3 4 5 6

3 5 7 7 10 12

Forès Conca de Barberà 6 18 30 42 42 60 72

Fulleda Garrigues 6 18 30 42 42 60 72

Gallifa Vallès Occidental 6 18 30 42 42 60 72

Gavet de la Conca Pallars Jussà 6 18 30 42 42 60 72

Gisclareny Berguedà 6 18 30 42 42 60 72

Gombrèn Ripollès 6 18 30 42 42 60 72

Granera Vallès Oriental 6 18 30 42 42 60 72

Isona i Conca Dellà Pallars Jussà 6 18 30 42 42 60 72

Ivorra Segarra 6 18 30 42 42 60 72

Josa i Tuixén Alt Urgell 6 18 30 42 42 60 72

Juià Gironès 6 18 30 42 42 60 72

la Febró Baix Camp 6 18 30 42 42 60 72

la Figuera Priorat 6 18 30 42 42 60 72

la Fuliola Urgell 6 18 30 42 42 60 72

la Granada Alt Penedès 6 18 30 42 42 60 72

la Molsosa Solsonès 6 18 30 42 42 60 72

la Nou de Berguedà Berguedà 6 18 30 42 42 60 72

la Pobla de Cérvoles Garrigues 6 18 30 42 42 60 72

la Quar Berguedà 6 18 30 42 42 60 72

la Secuita Tarragonès 6 18 30 42 42 60 72

la Torre de Fontaubella Priorat 6 18 30 42 42 60 72

la Vajol Alt Empordà 6 18 30 42 42 60 72

l'Albi Garrigues 6 18 30 42 42 60 72

l'Albiol Baix Camp 6 18 30 42 42 60 72

les Avellanes i Santa Linya Noguera 6 18 30 42 42 60 72

les Cabanyes Alt Penedès 6 18 30 42 42 60 72

l'Espunyola Berguedà 6 18 30 42 42 60 72

l'Estany Bages 6 18 30 42 42 60 72

Lladó Alt Empordà 6 18 30 42 42 60 72

Lles de Cerdanya Cerdanya 6 18 30 42 42 60 72

Llobera Solsonès 6 18 30 42 42 60 72

Lluçà Osona 6 18 30 42 42 60 72

Madremanya Gironès 6 18 30 42 42 60 72

Maspujols Baix Camp 6 18 30 42 42 60 72

Meranges Cerdanya 6 18 30 42 42 60 72

Miralcamp Pla d'Urgell 6 18 30 42 42 60 72

Mollerussa Pla d'Urgell 6 18 30 42 42 60 72

Montclar Berguedà 6 18 30 42 42 60 72

Montmaneu Anoia 6 18 30 42 42 60 72

Montoliu de Lleida Segrià 6 18 30 42 42 60 72

Mont-ral Alt Camp 6 18 30 42 42 60 72

Montseny Vallès Oriental 6 18 30 42 42 60 72

Nulles Alt Camp 6 18 30 42 42 60 72



1 2 3 4 5 6

3 5 7 7 10 12

Odèn Solsonès 6 18 30 42 42 60 72

Ogassa Ripollès 6 18 30 42 42 60 72

Olius Solsonès 6 18 30 42 42 60 72

Olivella Garraf 6 18 30 42 42 60 72

Olost Osona 6 18 30 42 42 60 72

Ordis Alt Empordà 6 18 30 42 42 60 72

Orpí Anoia 6 18 30 42 42 60 72

Òrrius Maresme 6 18 30 42 42 60 72

Pardines Ripollès 6 18 30 42 42 60 72

Perafita Osona 6 18 30 42 42 60 72

Pont de Molins Alt Empordà 6 18 30 42 42 60 72

Pontós Alt Empordà 6 18 30 42 42 60 72

Prades Baix Camp 6 18 30 42 42 60 72

Puigdàlber Alt Penedès 6 18 30 42 42 60 72

Puiggròs Garrigues 6 18 30 42 42 60 72

Pujalt Anoia 6 18 30 42 42 60 72

Querol Alt Camp 6 18 30 42 42 60 72

Rellinars Vallès Occidental 6 18 30 42 42 60 72

Renau Tarragonès 6 18 30 42 42 60 72

Riu de Cerdanya Cerdanya 6 18 30 42 42 60 72

Rosselló Segrià 6 18 30 42 42 60 72

Rubió Anoia 6 18 30 42 42 60 72

Rupià Baix Empordà 6 18 30 42 42 60 72

Rupit i Pruit Osona 6 18 30 42 42 60 72

Sagàs Berguedà 6 18 30 42 42 60 72

Salàs de Pallars Pallars Jussà 6 18 30 42 42 60 72

Saldes Berguedà 6 18 30 42 42 60 72

Sales de Llierca Garrotxa 6 18 30 42 42 60 72

Sant Agustí de Lluçanès Osona 6 18 30 42 42 60 72

Sant Bartomeu del Grau Osona 6 18 30 42 42 60 72

Sant Boi de Lluçanès Osona 6 18 30 42 42 60 72

Sant Cugat Sesgarrigues Alt Penedès 6 18 30 42 42 60 72

Sant Esteve de la Sarga Pallars Jussà 6 18 30 42 42 60 72

Sant Feliu de Codines Vallès Oriental 6 18 30 42 42 60 72

Sant Feliu de Pallerols Garrotxa 6 18 30 42 42 60 72

Sant Feliu Sasserra Bages 6 18 30 42 42 60 72

Sant Guim de Freixenet Segarra 6 18 30 42 42 60 72

Sant Guim de la Plana Segarra 6 18 30 42 42 60 72

Sant Hilari Sacalm Selva 6 18 30 42 42 60 72

Sant Hipòlit de Voltregà Osona 6 18 30 42 42 60 72

Sant Jaume de Frontanyà Berguedà 6 18 30 42 42 60 72

Sant Martí d'Albars Osona 6 18 30 42 42 60 72

Sant Martí de Tous Anoia 6 18 30 42 42 60 72



1 2 3 4 5 6

3 5 7 7 10 12

Sant Martí Sesgueioles Anoia 6 18 30 42 42 60 72

Sant Miquel de Campmajor Pla de l'Estany 6 18 30 42 42 60 72

Sant Mori Alt Empordà 6 18 30 42 42 60 72

Sant Pere Sallavinera Anoia 6 18 30 42 42 60 72

Sant Quintí de Mediona Alt Penedès 6 18 30 42 42 60 72

Sant Sadurní d'Osormort Osona 6 18 30 42 42 60 72

Santa Coloma de Queralt Conca de Barberà 6 18 30 42 42 60 72

Santa Fe del Penedès Alt Penedès 6 18 30 42 42 60 72

Santa Maria de Corcó Osona 6 18 30 42 42 60 72

Santa Maria de Martorelles Vallès Oriental 6 18 30 42 42 60 72

Santa Maria de Merlès Berguedà 6 18 30 42 42 60 72

Santa Maria d'Oló Bages 6 18 30 42 42 60 72

Santpedor Bages 6 18 30 42 42 60 72

Savallà del Comtat Conca de Barberà 6 18 30 42 42 60 72

Sidamon Pla d'Urgell 6 18 30 42 42 60 72

Sobremunt Osona 6 18 30 42 42 60 72

Sora Osona 6 18 30 42 42 60 72

Sunyer Segrià 6 18 30 42 42 60 72

Susqueda Selva 6 18 30 42 42 60 72

Tarrés Garrigues 6 18 30 42 42 60 72

Tavertet Osona 6 18 30 42 42 60 72

Tiurana Noguera 6 18 30 42 42 60 72

Tona Osona 6 18 30 42 42 60 72

Torrebesses Segrià 6 18 30 42 42 60 72

Torrelles de Llobregat Baix Llobregat 6 18 30 42 42 60 72

Torroja del Priorat Priorat 6 18 30 42 42 60 72

Tortellà Garrotxa 6 18 30 42 42 60 72

Ullastrell Vallès Occidental 6 18 30 42 42 60 72

Urús Cerdanya 6 18 30 42 42 60 72

Vallcebre Berguedà 6 18 30 42 42 60 72

Vallclara Conca de Barberà 6 18 30 42 42 60 72

Vall-llobrega Baix Empordà 6 18 30 42 42 60 72

Vallromanes Vallès Oriental 6 18 30 42 42 60 72

Veciana Anoia 6 18 30 42 42 60 72

Vidrà Osona 6 18 30 42 42 60 72

Vilabella Alt Camp 6 18 30 42 42 60 72

Viladecavalls Vallès Occidental 6 18 30 42 42 60 72

Viladrau Osona 6 18 30 42 42 60 72

Vilalba Sasserra Vallès Oriental 6 18 30 42 42 60 72

Vilamaniscle Alt Empordà 6 18 30 42 42 60 72

Vilanova de Bellpuig Pla d'Urgell 6 18 30 42 42 60 72

Vilanova de Prades Conca de Barberà 6 18 30 42 42 60 72

Vilanova de Sau Osona 6 18 30 42 42 60 72



1 2 3 4 5 6

3 5 7 7 10 12

Vilanova de Segrià Segrià 6 18 30 42 42 60 72

Vilaür Alt Empordà 6 18 30 42 42 60 72

Vilobí del Penedès Alt Penedès 6 18 30 42 42 60 72

Vinaixa Garrigues 6 18 30 42 42 60 72

Viver i Serrateix Berguedà 6 18 30 42 42 60 72



Annex 8.9.3. Avís del Servei Meteorològic de Catalunya per una Situació Meteorològica de Perill (SMP) per pluja acumulada

1 2 3 4 5 6

1 3 5 5 7 9

Abrera Baix Llobregat 10 10 30 50 50 70 90

Agramunt Urgell 10 10 30 50 50 70 90

Aitona Segrià 10 10 30 50 50 70 90

Alcanar Montsià 10 10 30 50 50 70 90

Alcover Alt Camp 10 10 30 50 50 70 90

Aldover Baix Ebre 10 10 30 50 50 70 90

Alt Àneu Pallars Sobirà 10 10 30 50 50 70 90

Altafulla Tarragonès 10 10 30 50 50 70 90

Amposta Montsià 10 10 30 50 50 70 90

Anglès Selva 10 10 30 50 50 70 90

Arenys de Mar Maresme 10 10 30 50 50 70 90

Arenys de Munt Maresme 10 10 30 50 50 70 90

Argentona Maresme 10 10 30 50 50 70 90

Badalona Barcelonès 10 10 30 50 50 70 90

Badia del Vallès Vallès Occidental 10 10 30 50 50 70 90

Balaguer Noguera 10 10 30 50 50 70 90

Banyoles Pla de l'Estany 10 10 30 50 50 70 90

Barcelona Barcelonès 10 10 30 50 50 70 90

Bellpuig Urgell 10 10 30 50 50 70 90

Bellver de Cerdanya Cerdanya 10 10 30 50 50 70 90

Benifallet Baix Ebre 10 10 30 50 50 70 90

Benissanet Ribera d'Ebre 10 10 30 50 50 70 90

Bescanó Gironès 10 10 30 50 50 70 90

Blanes Selva 10 10 30 50 50 70 90

Bossòst Val d'Aran 10 10 30 50 50 70 90

Cabanes Alt Empordà 10 10 30 50 50 70 90

Cabrera de Mar Maresme 10 10 30 50 50 70 90

Cabrils Maresme 10 10 30 50 50 70 90

Calafell Baix Penedès 10 10 30 50 50 70 90

Caldes de Malavella Selva 10 10 30 50 50 70 90

Caldes d'Estrac Maresme 10 10 30 50 50 70 90

Calella Maresme 10 10 30 50 50 70 90

Calonge Baix Empordà 10 10 30 50 50 70 90

Camarles Baix Ebre 10 10 30 50 50 70 90

Cambrils Baix Camp 10 10 30 50 50 70 90

Campdevànol Ripollès 10 10 30 50 50 70 90

Camprodon Ripollès 10 10 30 50 50 70 90

Canet de Mar Maresme 10 10 30 50 50 70 90

Canovelles Vallès Oriental 10 10 30 50 50 70 90

Cardedeu Vallès Oriental 10 10 30 50 50 70 90



1 2 3 4 5 6

1 3 5 5 7 9

Cardona Bages 10 10 30 50 50 70 90

Cassà de la Selva Gironès 10 10 30 50 50 70 90

Castellbell i el Vilar Bages 10 10 30 50 50 70 90

Castellbisbal Vallès Occidental 10 10 30 50 50 70 90

Castelldefels Baix Llobregat 10 10 30 50 50 70 90

Castelló d'Empúries Alt Empordà 10 10 30 50 50 70 90

Castell-Platja d'Aro Baix Empordà 10 10 30 50 50 70 90

Cerdanyola del Vallès Vallès Occidental 10 10 30 50 50 70 90

Cervera Segarra 10 10 30 50 50 70 90

Colera Alt Empordà 10 10 30 50 50 70 90

Collbató Baix Llobregat 10 10 30 50 50 70 90

Cornellà de Llobregat Baix Llobregat 10 10 30 50 50 70 90

Creixell Tarragonès 10 10 30 50 50 70 90

Cubelles Garraf 10 10 30 50 50 70 90

Cunit Baix Penedès 10 10 30 50 50 70 90

Deltebre Baix Ebre 10 10 30 50 50 70 90

el Bruc Anoia 10 10 30 50 50 70 90

el Papiol Baix Llobregat 10 10 30 50 50 70 90

el Pont de Suert Alta Ribagorça 10 10 30 50 50 70 90

el Port de la Selva Alt Empordà 10 10 30 50 50 70 90

el Prat de Llobregat Baix Llobregat 10 10 30 50 50 70 90

el Vendrell Baix Penedès 10 10 30 50 50 70 90

Esparreguera Baix Llobregat 10 10 30 50 50 70 90

Esterri d'Àneu Pallars Sobirà 10 10 30 50 50 70 90

Figueres Alt Empordà 10 10 30 50 50 70 90

Flaçà Gironès 10 10 30 50 50 70 90

Flix Ribera d'Ebre 10 10 30 50 50 70 90

Gavà Baix Llobregat 10 10 30 50 50 70 90

Gelida Alt Penedès 10 10 30 50 50 70 90

Ginestar Ribera d'Ebre 10 10 30 50 50 70 90

Girona Gironès 10 10 30 50 50 70 90

Gironella Berguedà 10 10 30 50 50 70 90

Gualta Baix Empordà 10 10 30 50 50 70 90

Guardiola de Berguedà Berguedà 10 10 30 50 50 70 90

Igualada Anoia 10 10 30 50 50 70 90

la Bisbal d'Empordà Baix Empordà 10 10 30 50 50 70 90

la Garriga Vallès Oriental 10 10 30 50 50 70 90

la Granja d'Escarp Segrià 10 10 30 50 50 70 90

la Pobla de Lillet Berguedà 10 10 30 50 50 70 90

la Sénia Montsià 10 10 30 50 50 70 90

la Seu d'Urgell Alt Urgell 10 10 30 50 50 70 90

la Vall de Boí Alta Ribagorça 10 10 30 50 50 70 90

la Vall d'en Bas Garrotxa 10 10 30 50 50 70 90



1 2 3 4 5 6

1 3 5 5 7 9

l'Aldea Baix Ebre 10 10 30 50 50 70 90

l'Ampolla Baix Ebre 10 10 30 50 50 70 90

Les Val d'Aran 10 10 30 50 50 70 90

les Borges del Camp Baix Camp 10 10 30 50 50 70 90

les Preses Garrotxa 10 10 30 50 50 70 90

l'Escala Alt Empordà 10 10 30 50 50 70 90

l'Hospitalet de Llobregat Barcelonès 10 10 30 50 50 70 90

Llagostera Gironès 10 10 30 50 50 70 90

Llançà Alt Empordà 10 10 30 50 50 70 90

Llavorsí Pallars Sobirà 10 10 30 50 50 70 90

Lleida Segrià 10 10 30 50 50 70 90

Llers Alt Empordà 10 10 30 50 50 70 90

Lloret de Mar Selva 10 10 30 50 50 70 90

Malgrat de Mar Maresme 10 10 30 50 50 70 90

Manlleu Osona 10 10 30 50 50 70 90

Manresa Bages 10 10 30 50 50 70 90

Martorell Baix Llobregat 10 10 30 50 50 70 90

Masdenverge Montsià 10 10 30 50 50 70 90

Massanes Selva 10 10 30 50 50 70 90

Mataró Maresme 10 10 30 50 50 70 90

Miravet Ribera d'Ebre 10 10 30 50 50 70 90

Molins de Rei Baix Llobregat 10 10 30 50 50 70 90

Mollet del Vallès Vallès Oriental 10 10 30 50 50 70 90

Montblanc Conca de Barberà 10 10 30 50 50 70 90

Montcada i Reixac Vallès Occidental 10 10 30 50 50 70 90

Montellà i Martinet Cerdanya 10 10 30 50 50 70 90

Montferrer i Castellbò Alt Urgell 10 10 30 50 50 70 90

Montornès del Vallès Vallès Oriental 10 10 30 50 50 70 90

Mont-roig del Camp Baix Camp 10 10 30 50 50 70 90

Móra d'Ebre Ribera d'Ebre 10 10 30 50 50 70 90

Móra la Nova Ribera d'Ebre 10 10 30 50 50 70 90

Naut Aran Val d'Aran 10 10 30 50 50 70 90

Olesa de Montserrat Baix Llobregat 10 10 30 50 50 70 90

Olot Garrotxa 10 10 30 50 50 70 90

Palafolls Maresme 10 10 30 50 50 70 90

Palamós Baix Empordà 10 10 30 50 50 70 90

Pals Baix Empordà 10 10 30 50 50 70 90

Peralada Alt Empordà 10 10 30 50 50 70 90

Pineda de Mar Maresme 10 10 30 50 50 70 90

Ponts Noguera 10 10 30 50 50 70 90

Porqueres Pla de l'Estany 10 10 30 50 50 70 90

Premià de Mar Maresme 10 10 30 50 50 70 90

Puigcerdà Cerdanya 10 10 30 50 50 70 90



1 2 3 4 5 6

1 3 5 5 7 9

Puig-reig Berguedà 10 10 30 50 50 70 90

Reus Baix Camp 10 10 30 50 50 70 90

Rialp Pallars Sobirà 10 10 30 50 50 70 90

Ribes de Freser Ripollès 10 10 30 50 50 70 90

Ripoll Ripollès 10 10 30 50 50 70 90

Riudarenes Selva 10 10 30 50 50 70 90

Riudellots de la Selva Selva 10 10 30 50 50 70 90

Riudoms Baix Camp 10 10 30 50 50 70 90

Roda de Barà Tarragonès 10 10 30 50 50 70 90

Roquetes Baix Ebre 10 10 30 50 50 70 90

Roses Alt Empordà 10 10 30 50 50 70 90

Rubí Vallès Occidental 10 10 30 50 50 70 90

Sabadell Vallès Occidental 10 10 30 50 50 70 90

Sallent Bages 10 10 30 50 50 70 90

Salou Tarragonès 10 10 30 50 50 70 90

Salt Gironès 10 10 30 50 50 70 90

Sant Adrià de Besòs Barcelonès 10 10 30 50 50 70 90

Sant Andreu de la Barca Baix Llobregat 10 10 30 50 50 70 90

Sant Andreu de Llavaneres Maresme 10 10 30 50 50 70 90

Sant Boi de Llobregat Baix Llobregat 10 10 30 50 50 70 90

Sant Carles de la Ràpita Montsià 10 10 30 50 50 70 90

Sant Celoni Vallès Oriental 10 10 30 50 50 70 90

Sant Cugat del Vallès Vallès Occidental 10 10 30 50 50 70 90

Sant Feliu de Guíxols Baix Empordà 10 10 30 50 50 70 90

Sant Feliu de Llobregat Baix Llobregat 10 10 30 50 50 70 90

Sant Fost de Campsentelles Vallès Oriental 10 10 30 50 50 70 90

Sant Gregori Gironès 10 10 30 50 50 70 90

Sant Jaume d'Enveja Montsià 10 10 30 50 50 70 90

Sant Joan de les Abadesses Ripollès 10 10 30 50 50 70 90

Sant Joan de Vilatorrada Bages 10 10 30 50 50 70 90

Sant Joan Despí Baix Llobregat 10 10 30 50 50 70 90

Sant Julià del Llor i Bonmatí Selva 10 10 30 50 50 70 90

Sant Pere Pescador Alt Empordà 10 10 30 50 50 70 90

Sant Sadurní d'Anoia Alt Penedès 10 10 30 50 50 70 90

Sant Vicenç de Castellet Bages 10 10 30 50 50 70 90

Sant Vicenç de Montalt Maresme 10 10 30 50 50 70 90

Sant Vicenç dels Horts Baix Llobregat 10 10 30 50 50 70 90

Santa Coloma de Cervelló Baix Llobregat 10 10 30 50 50 70 90

Santa Coloma de Gramenet Barcelonès 10 10 30 50 50 70 90

Santa Cristina d'Aro Baix Empordà 10 10 30 50 50 70 90

Santa Eulàlia de Ronçana Vallès Oriental 10 10 30 50 50 70 90

Santa Margarida de Montbui Anoia 10 10 30 50 50 70 90

Santa Margarida i els Monjos Alt Penedès 10 10 30 50 50 70 90



1 2 3 4 5 6

1 3 5 5 7 9

Santa Oliva Baix Penedès 10 10 30 50 50 70 90

Santa Susanna Maresme 10 10 30 50 50 70 90

Sentmenat Vallès Occidental 10 10 30 50 50 70 90

Seròs Segrià 10 10 30 50 50 70 90

Serra de Daró Baix Empordà 10 10 30 50 50 70 90

Sils Selva 10 10 30 50 50 70 90

Sitges Garraf 10 10 30 50 50 70 90

Sort Pallars Sobirà 10 10 30 50 50 70 90

Súria Bages 10 10 30 50 50 70 90

Tarragona Tarragonès 10 10 30 50 50 70 90

Terrassa Vallès Occidental 10 10 30 50 50 70 90

Tivenys Baix Ebre 10 10 30 50 50 70 90

Tordera Maresme 10 10 30 50 50 70 90

Torelló Osona 10 10 30 50 50 70 90

Torredembarra Tarragonès 10 10 30 50 50 70 90

Torroella de Montgrí Baix Empordà 10 10 30 50 50 70 90

Tortosa Baix Ebre 10 10 30 50 50 70 90

Tossa de Mar Selva 10 10 30 50 50 70 90

Ullà Baix Empordà 10 10 30 50 50 70 90

Ulldecona Montsià 10 10 30 50 50 70 90

Vall de Cardós Pallars Sobirà 10 10 30 50 50 70 90

Valls Alt Camp 10 10 30 50 50 70 90

Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant Baix Camp 10 10 30 50 50 70 90

Ventalló Alt Empordà 10 10 30 50 50 70 90

Verges Baix Empordà 10 10 30 50 50 70 90

Vic Osona 10 10 30 50 50 70 90

Vidreres Selva 10 10 30 50 50 70 90

Vielha e Mijaran Val d'Aran 10 10 30 50 50 70 90

Vilabertran Alt Empordà 10 10 30 50 50 70 90

Viladecans Baix Llobregat 10 10 30 50 50 70 90

Vilanova del Camí Anoia 10 10 30 50 50 70 90

Vilanova i la Geltrú Garraf 10 10 30 50 50 70 90

Vila-seca Tarragonès 10 10 30 50 50 70 90

Vilassar de Mar Maresme 10 10 30 50 50 70 90

Xerta Baix Ebre 10 10 30 50 50 70 90

Aiguafreda Vallès Oriental 9 9 27 45 45 63 81

Albons Baix Empordà 9 9 27 45 45 63 81

Alcarràs Segrià 9 9 27 45 45 63 81

Alfara de Carles Baix Ebre 9 9 27 45 45 63 81

Alforja Baix Camp 9 9 27 45 45 63 81

Alins Pallars Sobirà 9 9 27 45 45 63 81

Alió Alt Camp 9 9 27 45 45 63 81

Amer Selva 9 9 27 45 45 63 81



1 2 3 4 5 6

1 3 5 5 7 9

Arnes Terra Alta 9 9 27 45 45 63 81

Arres Val d'Aran 9 9 27 45 45 63 81

Artés Bages 9 9 27 45 45 63 81

Artesa de Segre Noguera 9 9 27 45 45 63 81

Ascó Ribera d'Ebre 9 9 27 45 45 63 81

Bagà Berguedà 9 9 27 45 45 63 81

Balsareny Bages 9 9 27 45 45 63 81

Banyeres del Penedès Baix Penedès 9 9 27 45 45 63 81

Barbens Pla d'Urgell 9 9 27 45 45 63 81

Batea Terra Alta 9 9 27 45 45 63 81

Bellcaire d'Empordà Baix Empordà 9 9 27 45 45 63 81

Bellvís Pla d'Urgell 9 9 27 45 45 63 81

Berga Berguedà 9 9 27 45 45 63 81

Besalú Garrotxa 9 9 27 45 45 63 81

Bordils Gironès 9 9 27 45 45 63 81

Botarell Baix Camp 9 9 27 45 45 63 81

Cadaqués Alt Empordà 9 9 27 45 45 63 81

Caldes de Montbui Vallès Oriental 9 9 27 45 45 63 81

Callús Bages 9 9 27 45 45 63 81

Camarasa Noguera 9 9 27 45 45 63 81

Camós Pla de l'Estany 9 9 27 45 45 63 81

Campelles Ripollès 9 9 27 45 45 63 81

Campllong Gironès 9 9 27 45 45 63 81

Castellar del Vallès Vallès Occidental 9 9 27 45 45 63 81

Castellet i la Gornal Alt Penedès 9 9 27 45 45 63 81

Castellfollit de Riubregós Anoia 9 9 27 45 45 63 81

Castellgalí Bages 9 9 27 45 45 63 81

Castelló de Farfanya Noguera 9 9 27 45 45 63 81

Castellví de Rosanes Baix Llobregat 9 9 27 45 45 63 81

Celrà Gironès 9 9 27 45 45 63 81

Centelles Osona 9 9 27 45 45 63 81

Cervelló Baix Llobregat 9 9 27 45 45 63 81

Cervià de Ter Gironès 9 9 27 45 45 63 81

Colomers Baix Empordà 9 9 27 45 45 63 81

Constantí Tarragonès 9 9 27 45 45 63 81

Corçà Baix Empordà 9 9 27 45 45 63 81

Cornellà del Terri Pla de l'Estany 9 9 27 45 45 63 81

Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura Baix Empordà 9 9 27 45 45 63 81

Dosrius Maresme 9 9 27 45 45 63 81

el Far d'Empordà Alt Empordà 9 9 27 45 45 63 81

el Masnou Maresme 9 9 27 45 45 63 81

el Milà Alt Camp 9 9 27 45 45 63 81

el Montmell Baix Penedès 9 9 27 45 45 63 81



1 2 3 4 5 6

1 3 5 5 7 9

el Perelló Baix Ebre 9 9 27 45 45 63 81

els Omells de na Gaia Urgell 9 9 27 45 45 63 81

els Plans de Sió Segarra 9 9 27 45 45 63 81

Esplugues de Llobregat Baix Llobregat 9 9 27 45 45 63 81

Espot Pallars Sobirà 9 9 27 45 45 63 81

Fogars de la Selva Selva 9 9 27 45 45 63 81

Foixà Baix Empordà 9 9 27 45 45 63 81

Fontanals de Cerdanya Cerdanya 9 9 27 45 45 63 81

Fontanilles Baix Empordà 9 9 27 45 45 63 81

Foradada Noguera 9 9 27 45 45 63 81

Forallac Baix Empordà 9 9 27 45 45 63 81

Fornells de la Selva Gironès 9 9 27 45 45 63 81

Fortià Alt Empordà 9 9 27 45 45 63 81

Garcia Ribera d'Ebre 9 9 27 45 45 63 81

Godall Montsià 9 9 27 45 45 63 81

Gósol Berguedà 9 9 27 45 45 63 81

Granollers Vallès Oriental 9 9 27 45 45 63 81

Guissona Segarra 9 9 27 45 45 63 81

Horta de Sant Joan Terra Alta 9 9 27 45 45 63 81

Hostalric Selva 9 9 27 45 45 63 81

Juneda Garrigues 9 9 27 45 45 63 81

la Cellera de Ter Selva 9 9 27 45 45 63 81

la Coma i la Pedra Solsonès 9 9 27 45 45 63 81

la Guingueta d'Àneu Pallars Sobirà 9 9 27 45 45 63 81

la Jonquera Alt Empordà 9 9 27 45 45 63 81

la Llacuna Anoia 9 9 27 45 45 63 81

la Llagosta Vallès Oriental 9 9 27 45 45 63 81

la Palma de Cervelló Baix Llobregat 9 9 27 45 45 63 81

la Pobla de Claramunt Anoia 9 9 27 45 45 63 81

la Pobla de Segur Pallars Jussà 9 9 27 45 45 63 81

la Roca del Vallès Vallès Oriental 9 9 27 45 45 63 81

la Tallada d'Empordà Baix Empordà 9 9 27 45 45 63 81

la Torre de Cabdella Pallars Jussà 9 9 27 45 45 63 81

la Vall de Bianya Garrotxa 9 9 27 45 45 63 81

l'Aleixar Baix Camp 9 9 27 45 45 63 81

l'Ametlla de Mar Baix Ebre 9 9 27 45 45 63 81

l'Armentera Alt Empordà 9 9 27 45 45 63 81

les Borges Blanques Garrigues 9 9 27 45 45 63 81

les Franqueses del Vallès Vallès Oriental 9 9 27 45 45 63 81

les Llosses Ripollès 9 9 27 45 45 63 81

les Masies de Voltregà Osona 9 9 27 45 45 63 81

les Oluges Segarra 9 9 27 45 45 63 81

l'Espluga de Francolí Conca de Barberà 9 9 27 45 45 63 81



1 2 3 4 5 6

1 3 5 5 7 9

Lladorre Pallars Sobirà 9 9 27 45 45 63 81

Llambilles Gironès 9 9 27 45 45 63 81

Llanars Ripollès 9 9 27 45 45 63 81

Lliçà d'Amunt Vallès Oriental 9 9 27 45 45 63 81

Llinars del Vallès Vallès Oriental 9 9 27 45 45 63 81

Llívia Cerdanya 9 9 27 45 45 63 81

Maçanet de la Selva Selva 9 9 27 45 45 63 81

Martorelles Vallès Oriental 9 9 27 45 45 63 81

Massalcoreig Segrià 9 9 27 45 45 63 81

Monistrol de Montserrat Bages 9 9 27 45 45 63 81

Montagut i Oix Garrotxa 9 9 27 45 45 63 81

Montbrió del Camp Baix Camp 9 9 27 45 45 63 81

Montesquiu Osona 9 9 27 45 45 63 81

Montgat Maresme 9 9 27 45 45 63 81

Montmeló Vallès Oriental 9 9 27 45 45 63 81

Oliana Alt Urgell 9 9 27 45 45 63 81

Olvan Berguedà 9 9 27 45 45 63 81

Organyà Alt Urgell 9 9 27 45 45 63 81

Os de Balaguer Noguera 9 9 27 45 45 63 81

Osor Selva 9 9 27 45 45 63 81

Pacs del Penedès Alt Penedès 9 9 27 45 45 63 81

Palafrugell Baix Empordà 9 9 27 45 45 63 81

Palau-sator Baix Empordà 9 9 27 45 45 63 81

Palau-solità i Plegamans Vallès Occidental 9 9 27 45 45 63 81

Pallejà Baix Llobregat 9 9 27 45 45 63 81

Parlavà Baix Empordà 9 9 27 45 45 63 81

Pedret i Marzà Alt Empordà 9 9 27 45 45 63 81

Piera Anoia 9 9 27 45 45 63 81

Polinyà Vallès Occidental 9 9 27 45 45 63 81

Ribera d'Urgellet Alt Urgell 9 9 27 45 45 63 81

Ripollet Vallès Occidental 9 9 27 45 45 63 81

Riudecols Baix Camp 9 9 27 45 45 63 81

Roda de Ter Osona 9 9 27 45 45 63 81

Sanaüja Segarra 9 9 27 45 45 63 81

Sant Cebrià de Vallalta Maresme 9 9 27 45 45 63 81

Sant Esteve de Palautordera Vallès Oriental 9 9 27 45 45 63 81

Sant Esteve Sesrovires Baix Llobregat 9 9 27 45 45 63 81

Sant Feliu de Buixalleu Selva 9 9 27 45 45 63 81

Sant Fruitós de Bages Bages 9 9 27 45 45 63 81

Sant Joan les Fonts Garrotxa 9 9 27 45 45 63 81

Sant Jordi Desvalls Gironès 9 9 27 45 45 63 81

Sant Julià de Cerdanyola Berguedà 9 9 27 45 45 63 81

Sant Julià de Ramis Gironès 9 9 27 45 45 63 81



1 2 3 4 5 6

1 3 5 5 7 9

Sant Just Desvern Baix Llobregat 9 9 27 45 45 63 81

Sant Martí Sarroca Alt Penedès 9 9 27 45 45 63 81

Sant Martí Vell Gironès 9 9 27 45 45 63 81

Sant Mateu de Bages Bages 9 9 27 45 45 63 81

Sant Pau de Segúries Ripollès 9 9 27 45 45 63 81

Sant Pere de Ribes Garraf 9 9 27 45 45 63 81

Sant Pol de Mar Maresme 9 9 27 45 45 63 81

Sant Quirze de Besora Osona 9 9 27 45 45 63 81

Sant Quirze del Vallès Vallès Occidental 9 9 27 45 45 63 81

Santa Bàrbara Montsià 9 9 27 45 45 63 81

Santa Coloma de Farners Selva 9 9 27 45 45 63 81

Santa Maria de Palautordera Vallès Oriental 9 9 27 45 45 63 81

Santa Perpètua de Mogoda Vallès Occidental 9 9 27 45 45 63 81

Sarrià de Ter Gironès 9 9 27 45 45 63 81

Senterada Pallars Jussà 9 9 27 45 45 63 81

Solivella Conca de Barberà 9 9 27 45 45 63 81

Solsona Solsonès 9 9 27 45 45 63 81

Soses Segrià 9 9 27 45 45 63 81

Subirats Alt Penedès 9 9 27 45 45 63 81

Tàrrega Urgell 9 9 27 45 45 63 81

Térmens Noguera 9 9 27 45 45 63 81

Tivissa Ribera d'Ebre 9 9 27 45 45 63 81

Torà Segarra 9 9 27 45 45 63 81

Torrefeta i Florejacs Segarra 9 9 27 45 45 63 81

Torrelles de Foix Alt Penedès 9 9 27 45 45 63 81

Torres de Segre Segrià 9 9 27 45 45 63 81

Tremp Pallars Jussà 9 9 27 45 45 63 81

Ullastret Baix Empordà 9 9 27 45 45 63 81

Ultramort Baix Empordà 9 9 27 45 45 63 81

Vilafranca del Penedès Alt Penedès 9 9 27 45 45 63 81

Vilaller Alta Ribagorça 9 9 27 45 45 63 81

Vilallonga de Ter Ripollès 9 9 27 45 45 63 81

Vilallonga del Camp Tarragonès 9 9 27 45 45 63 81

Vilamacolum Alt Empordà 9 9 27 45 45 63 81

Vilamòs Val d'Aran 9 9 27 45 45 63 81

Vilanova de la Barca Segrià 9 9 27 45 45 63 81

Vilanova del Vallès Vallès Oriental 9 9 27 45 45 63 81

Vila-sacra Alt Empordà 9 9 27 45 45 63 81

Vilaverd Conca de Barberà 9 9 27 45 45 63 81

Vilobí d'Onyar Selva 9 9 27 45 45 63 81

Vimbodí i Poblet Conca de Barberà 9 9 27 45 45 63 81

Vinebre Ribera d'Ebre 9 9 27 45 45 63 81

Vinyols i els Arcs Baix Camp 9 9 27 45 45 63 81



1 2 3 4 5 6

1 3 5 5 7 9

Aiguamúrcia Alt Camp 8 8 24 40 40 56 72

Albesa Noguera 8 8 24 40 40 56 72

Albinyana Baix Penedès 8 8 24 40 40 56 72

Alella Maresme 8 8 24 40 40 56 72

Algerri Noguera 8 8 24 40 40 56 72

Alp Cerdanya 8 8 24 40 40 56 72

Anglesola Urgell 8 8 24 40 40 56 72

Argelaguer Garrotxa 8 8 24 40 40 56 72

Barberà del Vallès Vallès Occidental 8 8 24 40 40 56 72

Begues Baix Llobregat 8 8 24 40 40 56 72

Begur Baix Empordà 8 8 24 40 40 56 72

Blancafort Conca de Barberà 8 8 24 40 40 56 72

Bolvir Cerdanya 8 8 24 40 40 56 72

Bot Terra Alta 8 8 24 40 40 56 72

Cabacés Priorat 8 8 24 40 40 56 72

Capellades Anoia 8 8 24 40 40 56 72

Castellterçol Vallès Oriental 8 8 24 40 40 56 72

Corbera de Llobregat Baix Llobregat 8 8 24 40 40 56 72

Corbera d'Ebre Terra Alta 8 8 24 40 40 56 72

Corbins Segrià 8 8 24 40 40 56 72

el Morell Tarragonès 8 8 24 40 40 56 72

el Pinell de Brai Terra Alta 8 8 24 40 40 56 72

el Pont d'Armentera Alt Camp 8 8 24 40 40 56 72

el Pont de Vilomara i Rocafort Bages 8 8 24 40 40 56 72

el Soleràs Garrigues 8 8 24 40 40 56 72

els Omellons Garrigues 8 8 24 40 40 56 72

Es Bòrdes Val d'Aran 8 8 24 40 40 56 72

Estaràs Segarra 8 8 24 40 40 56 72

Folgueroles Osona 8 8 24 40 40 56 72

Ger Cerdanya 8 8 24 40 40 56 72

Gualba Vallès Oriental 8 8 24 40 40 56 72

Guils de Cerdanya Cerdanya 8 8 24 40 40 56 72

Guixers Solsonès 8 8 24 40 40 56 72

Gurb Osona 8 8 24 40 40 56 72

Ivars d'Urgell Pla d'Urgell 8 8 24 40 40 56 72

la Baronia de Rialb Noguera 8 8 24 40 40 56 72

la Bisbal del Penedès Baix Penedès 8 8 24 40 40 56 72

la Galera Montsià 8 8 24 40 40 56 72

la Granadella Garrigues 8 8 24 40 40 56 72

la Masó Alt Camp 8 8 24 40 40 56 72

la Pobla de Mafumet Tarragonès 8 8 24 40 40 56 72

la Pobla de Montornès Tarragonès 8 8 24 40 40 56 72

la Riba Alt Camp 8 8 24 40 40 56 72



1 2 3 4 5 6

1 3 5 5 7 9

la Riera de Gaià Tarragonès 8 8 24 40 40 56 72

la Selva del Camp Baix Camp 8 8 24 40 40 56 72

les Masies de Roda Osona 8 8 24 40 40 56 72

l'Espluga Calba Garrigues 8 8 24 40 40 56 72

Lliçà de Vall Vallès Oriental 8 8 24 40 40 56 72

Llorac Conca de Barberà 8 8 24 40 40 56 72

Llorenç del Penedès Baix Penedès 8 8 24 40 40 56 72

Maià de Montcal Garrotxa 8 8 24 40 40 56 72

Malla Osona 8 8 24 40 40 56 72

Mas de Barberans Montsià 8 8 24 40 40 56 72

Masarac Alt Empordà 8 8 24 40 40 56 72

Matadepera Vallès Occidental 8 8 24 40 40 56 72

Menàrguens Noguera 8 8 24 40 40 56 72

Moià Bages 8 8 24 40 40 56 72

Mollet de Peralada Alt Empordà 8 8 24 40 40 56 72

Montferri Alt Camp 8 8 24 40 40 56 72

Montgai Noguera 8 8 24 40 40 56 72

Montornès de Segarra Segarra 8 8 24 40 40 56 72

Mura Bages 8 8 24 40 40 56 72

Olesa de Bonesvalls Alt Penedès 8 8 24 40 40 56 72

Oliola Noguera 8 8 24 40 40 56 72

Orís Osona 8 8 24 40 40 56 72

Parets del Vallès Vallès Oriental 8 8 24 40 40 56 72

Perafort Tarragonès 8 8 24 40 40 56 72

Pira Conca de Barberà 8 8 24 40 40 56 72

Pontons Alt Penedès 8 8 24 40 40 56 72

Porrera Priorat 8 8 24 40 40 56 72

Portbou Alt Empordà 8 8 24 40 40 56 72

Preixens Noguera 8 8 24 40 40 56 72

Quart Gironès 8 8 24 40 40 56 72

Riudaura Garrotxa 8 8 24 40 40 56 72

Salomó Tarragonès 8 8 24 40 40 56 72

Sant Andreu Salou Gironès 8 8 24 40 40 56 72

Sant Antoni de Vilamajor Vallès Oriental 8 8 24 40 40 56 72

Sant Ferriol Garrotxa 8 8 24 40 40 56 72

Sant Iscle de Vallalta Maresme 8 8 24 40 40 56 72

Sant Jaume dels Domenys Baix Penedès 8 8 24 40 40 56 72

Sant Llorenç de la Muga Alt Empordà 8 8 24 40 40 56 72

Sant Llorenç de Morunys Solsonès 8 8 24 40 40 56 72

Sant Llorenç Savall Vallès Occidental 8 8 24 40 40 56 72

Sant Martí de Riucorb Urgell 8 8 24 40 40 56 72

Sant Pere de Vilamajor Vallès Oriental 8 8 24 40 40 56 72

Sant Salvador de Guardiola Bages 8 8 24 40 40 56 72



1 2 3 4 5 6

1 3 5 5 7 9

Sant Vicenç de Torelló Osona 8 8 24 40 40 56 72

Santa Eugènia de Berga Osona 8 8 24 40 40 56 72

Santa Eulàlia de Riuprimer Osona 8 8 24 40 40 56 72

Sarral Conca de Barberà 8 8 24 40 40 56 72

Tagamanent Vallès Oriental 8 8 24 40 40 56 72

Tarroja de Segarra Segarra 8 8 24 40 40 56 72

Teià Maresme 8 8 24 40 40 56 72

Tiana Maresme 8 8 24 40 40 56 72

Tornabous Urgell 8 8 24 40 40 56 72

Torrefarrera Segrià 8 8 24 40 40 56 72

Torrelavit Alt Penedès 8 8 24 40 40 56 72

Torroella de Fluvià Alt Empordà 8 8 24 40 40 56 72

Vallbona de les Monges Urgell 8 8 24 40 40 56 72

Vallfogona de Balaguer Noguera 8 8 24 40 40 56 72

Verdú Urgell 8 8 24 40 40 56 72

Vilablareix Gironès 8 8 24 40 40 56 72

Viladamat Alt Empordà 8 8 24 40 40 56 72

Vilafant Alt Empordà 8 8 24 40 40 56 72

Vilamalla Alt Empordà 8 8 24 40 40 56 72

Vilanova de l'Aguda Noguera 8 8 24 40 40 56 72

Vilanova d'Escornalbou Baix Camp 8 8 24 40 40 56 72

Vilassar de Dalt Maresme 8 8 24 40 40 56 72

Àger Noguera 7 7 21 35 35 49 63

Agullana Alt Empordà 7 7 21 35 35 49 63

Aiguaviva Gironès 7 7 21 35 35 49 63

Alàs i Cerc Alt Urgell 7 7 21 35 35 49 63

Alcanó Segrià 7 7 21 35 35 49 63

Alcoletge Segrià 7 7 21 35 35 49 63

Alguaire Segrià 7 7 21 35 35 49 63

Almacelles Segrià 7 7 21 35 35 49 63

Almatret Segrià 7 7 21 35 35 49 63

Almenar Segrià 7 7 21 35 35 49 63

Alòs de Balaguer Noguera 7 7 21 35 35 49 63

Alpicat Segrià 7 7 21 35 35 49 63

Arbeca Garrigues 7 7 21 35 35 49 63

Arbúcies Selva 7 7 21 35 35 49 63

Artesa de Lleida Segrià 7 7 21 35 35 49 63

Avià Berguedà 7 7 21 35 35 49 63

Avinyó Bages 7 7 21 35 35 49 63

Avinyonet de Puigventós Alt Empordà 7 7 21 35 35 49 63

Baix Pallars Pallars Sobirà 7 7 21 35 35 49 63

Barberà de la Conca Conca de Barberà 7 7 21 35 35 49 63

Bàscara Alt Empordà 7 7 21 35 35 49 63



1 2 3 4 5 6

1 3 5 5 7 9

Bassella Alt Urgell 7 7 21 35 35 49 63

Bausen Val d'Aran 7 7 21 35 35 49 63

Belianes Urgell 7 7 21 35 35 49 63

Bellcaire d'Urgell Noguera 7 7 21 35 35 49 63

Bell-lloc d'Urgell Pla d'Urgell 7 7 21 35 35 49 63

Bellmunt del Priorat Priorat 7 7 21 35 35 49 63

Bellmunt d'Urgell Noguera 7 7 21 35 35 49 63

Bellvei Baix Penedès 7 7 21 35 35 49 63

Beuda Garrotxa 7 7 21 35 35 49 63

Bigues i Riells Vallès Oriental 7 7 21 35 35 49 63

Biosca Segarra 7 7 21 35 35 49 63

Biure Alt Empordà 7 7 21 35 35 49 63

Bonastre Baix Penedès 7 7 21 35 35 49 63

Breda Selva 7 7 21 35 35 49 63

Cabra del Camp Alt Camp 7 7 21 35 35 49 63

Cabrera d'Igualada Anoia 7 7 21 35 35 49 63

Calldetenes Osona 7 7 21 35 35 49 63

Canejan Val d'Aran 7 7 21 35 35 49 63

Canet d'Adri Gironès 7 7 21 35 35 49 63

Cànoves i Samalús Vallès Oriental 7 7 21 35 35 49 63

Cantallops Alt Empordà 7 7 21 35 35 49 63

Canyelles Garraf 7 7 21 35 35 49 63

Capçanes Priorat 7 7 21 35 35 49 63

Capmany Alt Empordà 7 7 21 35 35 49 63

Carme Anoia 7 7 21 35 35 49 63

Caseres Terra Alta 7 7 21 35 35 49 63

Castell de Mur Pallars Jussà 7 7 21 35 35 49 63

Castellar de la Ribera Solsonès 7 7 21 35 35 49 63

Castellar de n'Hug Berguedà 7 7 21 35 35 49 63

Castellcir Vallès Oriental 7 7 21 35 35 49 63

Castelldans Garrigues 7 7 21 35 35 49 63

Castellfollit de la Roca Garrotxa 7 7 21 35 35 49 63

Castellolí Anoia 7 7 21 35 35 49 63

Castellserà Urgell 7 7 21 35 35 49 63

Castellví de la Marca Alt Penedès 7 7 21 35 35 49 63

Ciutadilla Urgell 7 7 21 35 35 49 63

Clariana de Cardener Solsonès 7 7 21 35 35 49 63

Coll de Nargó Alt Urgell 7 7 21 35 35 49 63

Conesa Conca de Barberà 7 7 21 35 35 49 63

Copons Anoia 7 7 21 35 35 49 63

Cornudella de Montsant Priorat 7 7 21 35 35 49 63

Cubells Noguera 7 7 21 35 35 49 63

Darnius Alt Empordà 7 7 21 35 35 49 63



1 2 3 4 5 6

1 3 5 5 7 9

Das Cerdanya 7 7 21 35 35 49 63

Duesaigües Baix Camp 7 7 21 35 35 49 63

el Catllar Tarragonès 7 7 21 35 35 49 63

el Masroig Priorat 7 7 21 35 35 49 63

el Palau d'Anglesola Pla d'Urgell 7 7 21 35 35 49 63

el Pla de Santa Maria Alt Camp 7 7 21 35 35 49 63

el Poal Pla d'Urgell 7 7 21 35 35 49 63

el Pont de Bar Alt Urgell 7 7 21 35 35 49 63

el Rourell Alt Camp 7 7 21 35 35 49 63

els Alamús Segrià 7 7 21 35 35 49 63

els Garidells Alt Camp 7 7 21 35 35 49 63

els Hostalets de Pierola Anoia 7 7 21 35 35 49 63

els Prats de Rei Anoia 7 7 21 35 35 49 63

els Torms Garrigues 7 7 21 35 35 49 63

Espolla Alt Empordà 7 7 21 35 35 49 63

Esponellà Pla de l'Estany 7 7 21 35 35 49 63

Estamariu Alt Urgell 7 7 21 35 35 49 63

Esterri de Cardós Pallars Sobirà 7 7 21 35 35 49 63

Falset Priorat 7 7 21 35 35 49 63

Figaró-Montmany Vallès Oriental 7 7 21 35 35 49 63

Fígols Berguedà 7 7 21 35 35 49 63

Fígols i Alinyà Alt Urgell 7 7 21 35 35 49 63

Fonollosa Bages 7 7 21 35 35 49 63

Fontcoberta Pla de l'Estany 7 7 21 35 35 49 63

Font-rubí Alt Penedès 7 7 21 35 35 49 63

Freginals Montsià 7 7 21 35 35 49 63

Gaià Bages 7 7 21 35 35 49 63

Gandesa Terra Alta 7 7 21 35 35 49 63

Garrigàs Alt Empordà 7 7 21 35 35 49 63

Garrigoles Baix Empordà 7 7 21 35 35 49 63

Garriguella Alt Empordà 7 7 21 35 35 49 63

Gimenells i el Pla de la Font Segrià 7 7 21 35 35 49 63

Golmés Pla d'Urgell 7 7 21 35 35 49 63

Granyanella Segarra 7 7 21 35 35 49 63

Granyena de les Garrigues Garrigues 7 7 21 35 35 49 63

Granyena de Segarra Segarra 7 7 21 35 35 49 63

Gratallops Priorat 7 7 21 35 35 49 63

Guimerà Urgell 7 7 21 35 35 49 63

Isòvol Cerdanya 7 7 21 35 35 49 63

Ivars de Noguera Noguera 7 7 21 35 35 49 63

Jafre Baix Empordà 7 7 21 35 35 49 63

Jorba Anoia 7 7 21 35 35 49 63

Juncosa Garrigues 7 7 21 35 35 49 63



1 2 3 4 5 6

1 3 5 5 7 9

la Bisbal de Falset Priorat 7 7 21 35 35 49 63

la Fatarella Terra Alta 7 7 21 35 35 49 63

la Floresta Garrigues 7 7 21 35 35 49 63

la Morera de Montsant Priorat 7 7 21 35 35 49 63

la Nou de Gaià Tarragonès 7 7 21 35 35 49 63

la Palma d'Ebre Ribera d'Ebre 7 7 21 35 35 49 63

la Pera Baix Empordà 7 7 21 35 35 49 63

la Pobla de Massaluca Terra Alta 7 7 21 35 35 49 63

la Portella Segrià 7 7 21 35 35 49 63

la Selva de Mar Alt Empordà 7 7 21 35 35 49 63

la Sentiu de Sió Noguera 7 7 21 35 35 49 63

la Torre de Claramunt Anoia 7 7 21 35 35 49 63

la Torre de l'Espanyol Ribera d'Ebre 7 7 21 35 35 49 63

la Vansa i Fórnols Alt Urgell 7 7 21 35 35 49 63

la Vilella Alta Priorat 7 7 21 35 35 49 63

la Vilella Baixa Priorat 7 7 21 35 35 49 63

l'Albagés Garrigues 7 7 21 35 35 49 63

l'Ametlla del Vallès Vallès Oriental 7 7 21 35 35 49 63

l'Arboç Baix Penedès 7 7 21 35 35 49 63

l'Argentera Baix Camp 7 7 21 35 35 49 63

les Piles de Gaià Conca de Barberà 7 7 21 35 35 49 63

les Planes d'Hostoles Garrotxa 7 7 21 35 35 49 63

les Valls d'Aguilar Alt Urgell 7 7 21 35 35 49 63

les Valls de Valira Alt Urgell 7 7 21 35 35 49 63

Linyola Pla d'Urgell 7 7 21 35 35 49 63

Lladurs Solsonès 7 7 21 35 35 49 63

Llardecans Segrià 7 7 21 35 35 49 63

Llimiana Pallars Jussà 7 7 21 35 35 49 63

Maçanet de Cabrenys Alt Empordà 7 7 21 35 35 49 63

Maials Segrià 7 7 21 35 35 49 63

Maldà Urgell 7 7 21 35 35 49 63

Marçà Priorat 7 7 21 35 35 49 63

Margalef Priorat 7 7 21 35 35 49 63

Marganell Bages 7 7 21 35 35 49 63

Masllorenç Baix Penedès 7 7 21 35 35 49 63

Masquefa Anoia 7 7 21 35 35 49 63

Massoteres Segarra 7 7 21 35 35 49 63

Mediona Alt Penedès 7 7 21 35 35 49 63

Mieres Garrotxa 7 7 21 35 35 49 63

Molló Ripollès 7 7 21 35 35 49 63

Monistrol de Calders Bages 7 7 21 35 35 49 63

Montmajor Berguedà 7 7 21 35 35 49 63

Montoliu de Segarra Segarra 7 7 21 35 35 49 63



1 2 3 4 5 6

1 3 5 5 7 9

Mont-ras Baix Empordà 7 7 21 35 35 49 63

Muntanyola Osona 7 7 21 35 35 49 63

Nalec Urgell 7 7 21 35 35 49 63

Navarcles Bages 7 7 21 35 35 49 63

Navàs Bages 7 7 21 35 35 49 63

Navata Alt Empordà 7 7 21 35 35 49 63

Navès Solsonès 7 7 21 35 35 49 63

Òdena Anoia 7 7 21 35 35 49 63

Olèrdola Alt Penedès 7 7 21 35 35 49 63

Oristà Osona 7 7 21 35 35 49 63

Ossó de Sió Urgell 7 7 21 35 35 49 63

Palau de Santa Eulàlia Alt Empordà 7 7 21 35 35 49 63

Palau-saverdera Alt Empordà 7 7 21 35 35 49 63

Palol de Revardit Pla de l'Estany 7 7 21 35 35 49 63

Passanant i Belltall Conca de Barberà 7 7 21 35 35 49 63

Pau Alt Empordà 7 7 21 35 35 49 63

Paüls Baix Ebre 7 7 21 35 35 49 63

Penelles Noguera 7 7 21 35 35 49 63

Peramola Alt Urgell 7 7 21 35 35 49 63

Pinell de Solsonès Solsonès 7 7 21 35 35 49 63

Pinós Solsonès 7 7 21 35 35 49 63

Planoles Ripollès 7 7 21 35 35 49 63

Poboleda Priorat 7 7 21 35 35 49 63

Pontils Conca de Barberà 7 7 21 35 35 49 63

Pradell de la Teixeta Priorat 7 7 21 35 35 49 63

Prat de Comte Terra Alta 7 7 21 35 35 49 63

Pratdip Baix Camp 7 7 21 35 35 49 63

Prats de Lluçanès Osona 7 7 21 35 35 49 63

Prats i Sansor Cerdanya 7 7 21 35 35 49 63

Preixana Urgell 7 7 21 35 35 49 63

Premià de Dalt Maresme 7 7 21 35 35 49 63

Prullans Cerdanya 7 7 21 35 35 49 63

Puigpelat Alt Camp 7 7 21 35 35 49 63

Puigverd d'Agramunt Urgell 7 7 21 35 35 49 63

Puigverd de Lleida Segrià 7 7 21 35 35 49 63

Queralbs Ripollès 7 7 21 35 35 49 63

Rabós Alt Empordà 7 7 21 35 35 49 63

Rajadell Bages 7 7 21 35 35 49 63

Rasquera Ribera d'Ebre 7 7 21 35 35 49 63

Regencós Baix Empordà 7 7 21 35 35 49 63

Riba-roja d'Ebre Ribera d'Ebre 7 7 21 35 35 49 63

Ribera d'Ondara Segarra 7 7 21 35 35 49 63

Riells i Viabrea Selva 7 7 21 35 35 49 63



1 2 3 4 5 6

1 3 5 5 7 9

Riner Solsonès 7 7 21 35 35 49 63

Riudecanyes Baix Camp 7 7 21 35 35 49 63

Riumors Alt Empordà 7 7 21 35 35 49 63

Rocafort de Queralt Conca de Barberà 7 7 21 35 35 49 63

Rodonyà Alt Camp 7 7 21 35 35 49 63

Sant Aniol de Finestres Garrotxa 7 7 21 35 35 49 63

Sant Climent de Llobregat Baix Llobregat 7 7 21 35 35 49 63

Sant Climent Sescebes Alt Empordà 7 7 21 35 35 49 63

Sant Jaume de Llierca Garrotxa 7 7 21 35 35 49 63

Sant Joan de Mollet Gironès 7 7 21 35 35 49 63

Sant Julià de Vilatorta Osona 7 7 21 35 35 49 63

Sant Llorenç d'Hortons Alt Penedès 7 7 21 35 35 49 63

Sant Martí de Centelles Osona 7 7 21 35 35 49 63

Sant Martí de Llémena Gironès 7 7 21 35 35 49 63

Sant Miquel de Fluvià Alt Empordà 7 7 21 35 35 49 63

Sant Pere de Riudebitlles Alt Penedès 7 7 21 35 35 49 63

Sant Pere de Torelló Osona 7 7 21 35 35 49 63

Sant Quirze Safaja Vallès Oriental 7 7 21 35 35 49 63

Sant Ramon Segarra 7 7 21 35 35 49 63

Santa Cecília de Voltregà Osona 7 7 21 35 35 49 63

Santa Llogaia d'Àlguema Alt Empordà 7 7 21 35 35 49 63

Santa Maria de Besora Osona 7 7 21 35 35 49 63

Santa Maria de Miralles Anoia 7 7 21 35 35 49 63

Santa Pau Garrotxa 7 7 21 35 35 49 63

Sarroca de Bellera Pallars Jussà 7 7 21 35 35 49 63

Sarroca de Lleida Segrià 7 7 21 35 35 49 63

Saus, Camallera i Llampaies Alt Empordà 7 7 21 35 35 49 63

Senan Conca de Barberà 7 7 21 35 35 49 63

Serinyà Pla de l'Estany 7 7 21 35 35 49 63

Setcases Ripollès 7 7 21 35 35 49 63

Seva Osona 7 7 21 35 35 49 63

Siurana Alt Empordà 7 7 21 35 35 49 63

Soriguera Pallars Sobirà 7 7 21 35 35 49 63

Sudanell Segrià 7 7 21 35 35 49 63

Talamanca Bages 7 7 21 35 35 49 63

Talarn Pallars Jussà 7 7 21 35 35 49 63

Talavera Segarra 7 7 21 35 35 49 63

Taradell Osona 7 7 21 35 35 49 63

Tavèrnoles Osona 7 7 21 35 35 49 63

Terrades Alt Empordà 7 7 21 35 35 49 63

Tírvia Pallars Sobirà 7 7 21 35 35 49 63

Torregrossa Pla d'Urgell 7 7 21 35 35 49 63

Torrelameu Noguera 7 7 21 35 35 49 63



1 2 3 4 5 6

1 3 5 5 7 9

Torrent Baix Empordà 7 7 21 35 35 49 63

Torre-serona Segrià 7 7 21 35 35 49 63

Toses Ripollès 7 7 21 35 35 49 63

Ulldemolins Priorat 7 7 21 35 35 49 63

Vacarisses Vallès Occidental 7 7 21 35 35 49 63

Vallbona d'Anoia Anoia 7 7 21 35 35 49 63

Vallfogona de Ripollès Ripollès 7 7 21 35 35 49 63

Vallfogona de Riucorb Conca de Barberà 7 7 21 35 35 49 63

Vallgorguina Vallès Oriental 7 7 21 35 35 49 63

Vallirana Baix Llobregat 7 7 21 35 35 49 63

Vallmoll Alt Camp 7 7 21 35 35 49 63

Vespella de Gaià Tarragonès 7 7 21 35 35 49 63

Vilada Berguedà 7 7 21 35 35 49 63

Viladasens Gironès 7 7 21 35 35 49 63

Vilademuls Pla de l'Estany 7 7 21 35 35 49 63

Vilagrassa Urgell 7 7 21 35 35 49 63

Vilajuïga Alt Empordà 7 7 21 35 35 49 63

Vilalba dels Arcs Terra Alta 7 7 21 35 35 49 63

Vilanant Alt Empordà 7 7 21 35 35 49 63

Vilanova de Meià Noguera 7 7 21 35 35 49 63

Vilaplana Baix Camp 7 7 21 35 35 49 63

Vila-rodona Alt Camp 7 7 21 35 35 49 63

Vila-sana Pla d'Urgell 7 7 21 35 35 49 63

Vilopriu Baix Empordà 7 7 21 35 35 49 63

Abella de la Conca Pallars Jussà 6 6 18 30 30 42 54

Aguilar de Segarra Bages 6 6 18 30 30 42 54

Albanyà Alt Empordà 6 6 18 30 30 42 54

Albatàrrec Segrià 6 6 18 30 30 42 54

Alfarràs Segrià 6 6 18 30 30 42 54

Alfés Segrià 6 6 18 30 30 42 54

Almoster Baix Camp 6 6 18 30 30 42 54

Alpens Osona 6 6 18 30 30 42 54

Arbolí Baix Camp 6 6 18 30 30 42 54

Argençola Anoia 6 6 18 30 30 42 54

Arsèguel Alt Urgell 6 6 18 30 30 42 54

Aspa Segrià 6 6 18 30 30 42 54

Avinyonet del Penedès Alt Penedès 6 6 18 30 30 42 54

Balenyà Osona 6 6 18 30 30 42 54

Bellaguarda Garrigues 6 6 18 30 30 42 54

Bellprat Anoia 6 6 18 30 30 42 54

Benavent de Segrià Segrià 6 6 18 30 30 42 54

Boadella i les Escaules Alt Empordà 6 6 18 30 30 42 54

Borrassà Alt Empordà 6 6 18 30 30 42 54



1 2 3 4 5 6

1 3 5 5 7 9

Borredà Berguedà 6 6 18 30 30 42 54

Bovera Garrigues 6 6 18 30 30 42 54

Bràfim Alt Camp 6 6 18 30 30 42 54

Brunyola Selva 6 6 18 30 30 42 54

Cabanabona Noguera 6 6 18 30 30 42 54

Cabanelles Alt Empordà 6 6 18 30 30 42 54

Cabó Alt Urgell 6 6 18 30 30 42 54

Calaf Anoia 6 6 18 30 30 42 54

Calders Bages 6 6 18 30 30 42 54

Calonge de Segarra Anoia 6 6 18 30 30 42 54

Campins Vallès Oriental 6 6 18 30 30 42 54

Capafonts Baix Camp 6 6 18 30 30 42 54

Capolat Berguedà 6 6 18 30 30 42 54

Casserres Berguedà 6 6 18 30 30 42 54

Castell de l'Areny Berguedà 6 6 18 30 30 42 54

Castellar del Riu Berguedà 6 6 18 30 30 42 54

Castellfollit del Boix Bages 6 6 18 30 30 42 54

Castellnou de Bages Bages 6 6 18 30 30 42 54

Castellnou de Seana Pla d'Urgell 6 6 18 30 30 42 54

Castellvell del Camp Baix Camp 6 6 18 30 30 42 54

Cava Alt Urgell 6 6 18 30 30 42 54

Cercs Berguedà 6 6 18 30 30 42 54

Cervià de les Garrigues Garrigues 6 6 18 30 30 42 54

Cistella Alt Empordà 6 6 18 30 30 42 54

Colldejou Baix Camp 6 6 18 30 30 42 54

Collsuspina Osona 6 6 18 30 30 42 54

Conca de Dalt Pallars Jussà 6 6 18 30 30 42 54

Crespià Pla de l'Estany 6 6 18 30 30 42 54

el Brull Osona 6 6 18 30 30 42 54

el Cogul Garrigues 6 6 18 30 30 42 54

el Lloar Priorat 6 6 18 30 30 42 54

el Molar Priorat 6 6 18 30 30 42 54

el Pla del Penedès Alt Penedès 6 6 18 30 30 42 54

el Vilosell Garrigues 6 6 18 30 30 42 54

els Guiamets Priorat 6 6 18 30 30 42 54

els Pallaresos Tarragonès 6 6 18 30 30 42 54

Espinelves Osona 6 6 18 30 30 42 54

Farrera Pallars Sobirà 6 6 18 30 30 42 54

Figuerola del Camp Alt Camp 6 6 18 30 30 42 54

Fogars de Montclús Vallès Oriental 6 6 18 30 30 42 54

Fondarella Pla d'Urgell 6 6 18 30 30 42 54

Forès Conca de Barberà 6 6 18 30 30 42 54

Fulleda Garrigues 6 6 18 30 30 42 54



1 2 3 4 5 6

1 3 5 5 7 9

Gallifa Vallès Occidental 6 6 18 30 30 42 54

Gavet de la Conca Pallars Jussà 6 6 18 30 30 42 54

Gisclareny Berguedà 6 6 18 30 30 42 54

Gombrèn Ripollès 6 6 18 30 30 42 54

Granera Vallès Oriental 6 6 18 30 30 42 54

Isona i Conca Dellà Pallars Jussà 6 6 18 30 30 42 54

Ivorra Segarra 6 6 18 30 30 42 54

Josa i Tuixén Alt Urgell 6 6 18 30 30 42 54

Juià Gironès 6 6 18 30 30 42 54

la Febró Baix Camp 6 6 18 30 30 42 54

la Figuera Priorat 6 6 18 30 30 42 54

la Fuliola Urgell 6 6 18 30 30 42 54

la Granada Alt Penedès 6 6 18 30 30 42 54

la Molsosa Solsonès 6 6 18 30 30 42 54

la Nou de Berguedà Berguedà 6 6 18 30 30 42 54

la Pobla de Cérvoles Garrigues 6 6 18 30 30 42 54

la Quar Berguedà 6 6 18 30 30 42 54

la Secuita Tarragonès 6 6 18 30 30 42 54

la Torre de Fontaubella Priorat 6 6 18 30 30 42 54

la Vajol Alt Empordà 6 6 18 30 30 42 54

l'Albi Garrigues 6 6 18 30 30 42 54

l'Albiol Baix Camp 6 6 18 30 30 42 54

les Avellanes i Santa Linya Noguera 6 6 18 30 30 42 54

les Cabanyes Alt Penedès 6 6 18 30 30 42 54

l'Espunyola Berguedà 6 6 18 30 30 42 54

l'Estany Bages 6 6 18 30 30 42 54

Lladó Alt Empordà 6 6 18 30 30 42 54

Lles de Cerdanya Cerdanya 6 6 18 30 30 42 54

Llobera Solsonès 6 6 18 30 30 42 54

Lluçà Osona 6 6 18 30 30 42 54

Madremanya Gironès 6 6 18 30 30 42 54

Maspujols Baix Camp 6 6 18 30 30 42 54

Meranges Cerdanya 6 6 18 30 30 42 54

Miralcamp Pla d'Urgell 6 6 18 30 30 42 54

Mollerussa Pla d'Urgell 6 6 18 30 30 42 54

Montclar Berguedà 6 6 18 30 30 42 54

Montmaneu Anoia 6 6 18 30 30 42 54

Montoliu de Lleida Segrià 6 6 18 30 30 42 54

Mont-ral Alt Camp 6 6 18 30 30 42 54

Montseny Vallès Oriental 6 6 18 30 30 42 54

Nulles Alt Camp 6 6 18 30 30 42 54

Odèn Solsonès 6 6 18 30 30 42 54

Ogassa Ripollès 6 6 18 30 30 42 54



1 2 3 4 5 6

1 3 5 5 7 9

Olius Solsonès 6 6 18 30 30 42 54

Olivella Garraf 6 6 18 30 30 42 54

Olost Osona 6 6 18 30 30 42 54

Ordis Alt Empordà 6 6 18 30 30 42 54

Orpí Anoia 6 6 18 30 30 42 54

Òrrius Maresme 6 6 18 30 30 42 54

Pardines Ripollès 6 6 18 30 30 42 54

Perafita Osona 6 6 18 30 30 42 54

Pont de Molins Alt Empordà 6 6 18 30 30 42 54

Pontós Alt Empordà 6 6 18 30 30 42 54

Prades Baix Camp 6 6 18 30 30 42 54

Puigdàlber Alt Penedès 6 6 18 30 30 42 54

Puiggròs Garrigues 6 6 18 30 30 42 54

Pujalt Anoia 6 6 18 30 30 42 54

Querol Alt Camp 6 6 18 30 30 42 54

Rellinars Vallès Occidental 6 6 18 30 30 42 54

Renau Tarragonès 6 6 18 30 30 42 54

Riu de Cerdanya Cerdanya 6 6 18 30 30 42 54

Rosselló Segrià 6 6 18 30 30 42 54

Rubió Anoia 6 6 18 30 30 42 54

Rupià Baix Empordà 6 6 18 30 30 42 54

Rupit i Pruit Osona 6 6 18 30 30 42 54

Sagàs Berguedà 6 6 18 30 30 42 54

Salàs de Pallars Pallars Jussà 6 6 18 30 30 42 54

Saldes Berguedà 6 6 18 30 30 42 54

Sales de Llierca Garrotxa 6 6 18 30 30 42 54

Sant Agustí de Lluçanès Osona 6 6 18 30 30 42 54

Sant Bartomeu del Grau Osona 6 6 18 30 30 42 54

Sant Boi de Lluçanès Osona 6 6 18 30 30 42 54

Sant Cugat Sesgarrigues Alt Penedès 6 6 18 30 30 42 54

Sant Esteve de la Sarga Pallars Jussà 6 6 18 30 30 42 54

Sant Feliu de Codines Vallès Oriental 6 6 18 30 30 42 54

Sant Feliu de Pallerols Garrotxa 6 6 18 30 30 42 54

Sant Feliu Sasserra Bages 6 6 18 30 30 42 54

Sant Guim de Freixenet Segarra 6 6 18 30 30 42 54

Sant Guim de la Plana Segarra 6 6 18 30 30 42 54

Sant Hilari Sacalm Selva 6 6 18 30 30 42 54

Sant Hipòlit de Voltregà Osona 6 6 18 30 30 42 54

Sant Jaume de Frontanyà Berguedà 6 6 18 30 30 42 54

Sant Martí d'Albars Osona 6 6 18 30 30 42 54

Sant Martí de Tous Anoia 6 6 18 30 30 42 54

Sant Martí Sesgueioles Anoia 6 6 18 30 30 42 54

Sant Miquel de Campmajor Pla de l'Estany 6 6 18 30 30 42 54



1 2 3 4 5 6

1 3 5 5 7 9

Sant Mori Alt Empordà 6 6 18 30 30 42 54

Sant Pere Sallavinera Anoia 6 6 18 30 30 42 54

Sant Quintí de Mediona Alt Penedès 6 6 18 30 30 42 54

Sant Sadurní d'Osormort Osona 6 6 18 30 30 42 54

Santa Coloma de Queralt Conca de Barberà 6 6 18 30 30 42 54

Santa Fe del Penedès Alt Penedès 6 6 18 30 30 42 54

Santa Maria de Corcó Osona 6 6 18 30 30 42 54

Santa Maria de Martorelles Vallès Oriental 6 6 18 30 30 42 54

Santa Maria de Merlès Berguedà 6 6 18 30 30 42 54

Santa Maria d'Oló Bages 6 6 18 30 30 42 54

Santpedor Bages 6 6 18 30 30 42 54

Savallà del Comtat Conca de Barberà 6 6 18 30 30 42 54

Sidamon Pla d'Urgell 6 6 18 30 30 42 54

Sobremunt Osona 6 6 18 30 30 42 54

Sora Osona 6 6 18 30 30 42 54

Sunyer Segrià 6 6 18 30 30 42 54

Susqueda Selva 6 6 18 30 30 42 54

Tarrés Garrigues 6 6 18 30 30 42 54

Tavertet Osona 6 6 18 30 30 42 54

Tiurana Noguera 6 6 18 30 30 42 54

Tona Osona 6 6 18 30 30 42 54

Torrebesses Segrià 6 6 18 30 30 42 54

Torrelles de Llobregat Baix Llobregat 6 6 18 30 30 42 54

Torroja del Priorat Priorat 6 6 18 30 30 42 54

Tortellà Garrotxa 6 6 18 30 30 42 54

Ullastrell Vallès Occidental 6 6 18 30 30 42 54

Urús Cerdanya 6 6 18 30 30 42 54

Vallcebre Berguedà 6 6 18 30 30 42 54

Vallclara Conca de Barberà 6 6 18 30 30 42 54

Vall-llobrega Baix Empordà 6 6 18 30 30 42 54

Vallromanes Vallès Oriental 6 6 18 30 30 42 54

Veciana Anoia 6 6 18 30 30 42 54

Vidrà Osona 6 6 18 30 30 42 54

Vilabella Alt Camp 6 6 18 30 30 42 54

Viladecavalls Vallès Occidental 6 6 18 30 30 42 54

Viladrau Osona 6 6 18 30 30 42 54

Vilalba Sasserra Vallès Oriental 6 6 18 30 30 42 54

Vilamaniscle Alt Empordà 6 6 18 30 30 42 54

Vilanova de Bellpuig Pla d'Urgell 6 6 18 30 30 42 54

Vilanova de Prades Conca de Barberà 6 6 18 30 30 42 54

Vilanova de Sau Osona 6 6 18 30 30 42 54

Vilanova de Segrià Segrià 6 6 18 30 30 42 54

Vilaür Alt Empordà 6 6 18 30 30 42 54



1 2 3 4 5 6

1 3 5 5 7 9

Vilobí del Penedès Alt Penedès 6 6 18 30 30 42 54

Vinaixa Garrigues 6 6 18 30 30 42 54

Viver i Serrateix Berguedà 6 6 18 30 30 42 54



Annex 8.9.4. Avís del Servei Meteorològic de Catalunya per una

Situació Meteorològica de Perill (SMP) per intensitat i per pluja acumulada

SMP per intensitat grau 1 i per pluja acumulada

Risc municipal segons el pla

Risc municipi segons SMP intensitat

(grau 1)

risc SMP acumulat

1 2 3 4 5 6

1,1 1,2 1,5 1,5 1,7 2,0

molt alt 30 33 36 45 45 51 60

alt 27 30 32 41 41 46 54

mitjà 24 26 29 36 36 41 48

moderat 21 23 25 32 32 36 42

baix 18 20 22 27 27 31 36




(grau 2)

risc SMP acumulat

1 2 3 4 5 6

1,1 1,2 1,5 1,5 1,7 2,0

molt alt 50 55 60 75 75 85 100

alt 45 50 54 68 68 77 90

mitjà 40 44 48 60 60 68 80

moderat 35 39 42 53 53 60 70

baix 30 33 36 45 45 51 60

SMP per intensitat grau 3 i grau 4 i per pluja acumulada



(grau 3 i 4)

risc SMP acumulat

1 2 3 4 5 6

1,1 1,2 1,5 1,5 1,7 2,0

molt alt 70 77 84 105 105 119 140

alt 63 69 76 95 95 107 126

mitjà 56 62 67 84 84 95 112

moderat 49 54 59 74 74 83 98

baix 42 46 50 63 63 71 84






(grau 5)

risc SMP acumulat

1 2 3 4 5 6

1,1 1,2 1,5 1,5 1,7 2,0

molt alt 100 110 120 150 150 170 200

alt 90 99 108 135 135 153 180

mitjà 80 88 96 120 120 136 160

moderat 70 77 84 105 105 119 140

baix 60 66 72 90 90 102 120




(grau 6)

risc SMP acumulat

1 2 3 4 5 6

1,1 1,2 1,5 1,5 1,7 2,0

molt alt 120 132 144 180 180 204 240

alt 108 119 130 162 162 184 216

mitjà 96 106 115 144 144 163 192

moderat 84 92 101 126 126 143 168

baix 72 79 86 108 108 122 144



Annex 8.10. Metodologia de determinació de l’evolució del

perill de pluges i inundacions. Eines disponibles. Èpoques de perill.

Annex 8.10.1. Metodologia de previsió i eines disponibles meteorològiques i de SAIH

El Servei Meteorològic de Catalunya disposa de les eines necessàries per realitzar

una vigilància i una predicció meteorològica de qualitat per tot el territori de

Catalunya.

Per tal de realitzar una predicció meteorològica són necessaris dos elements bàsics:

en primer lloc disposar de mapes previstos del temps que descriguin l’estat de

l’atmosfera en les hores i dies següents, i en segon lloc el personal especialitzat en

la interpretació d’aquesta informació. A més és necessari conèixer en tot moment

l’estat actual del temps mitjançant eines de teledetecció i observació per tal

d’aproximar-se correctament a una predicció a molt curt termini.

Els models meteorològics no faciliten una descripció exacta de l’atmosfera en les

hores següents, i encara menys l’estat del temps futur, fruit de les particularitats de

cada zona concreta del territori a pronosticar. És necessari disposar de més d’un

model per tal de poder contrastar els diversos resultats i definir el més exactament

possible les prediccions. Actualment l’SMC disposa de models meteorològics de

mesoescala propis, que es van adaptant a les característiques del nostre país, i

d’altres procedents d’altres organismes de gran prestigi internacional. Tots aquests

models s’actualitzen dues vegades al dia, inicialitzant-se amb dades de les 00 T.U. i

de les 12 T.U. En cadascuna d’aquestes actualitzacions els models faciliten camps

previstos per les principals variables meteorològiques d’estat: temperatura, pressió,

humitat... i camps finalistes, com per exemple: camps de precipitació, de núvols,

de boira o de la cota de neu.

Tota aquesta informació és analitzada i interpretada cada matí per l’Equip de

Predicció i Vigilància, i per altres tècnics especialitzats, en una reunió

d’aproximadament dues hores, en la qual es defineix el pronòstic per cadascun dels

meteors. A més es determina si es preveu la superació d’algun llindar de Situació

Meteorològica de Perill, i la probabilitat amb que se’n poden veure afectades les

diferents comarques. A partir d’aquest moment es generen els diversos productes

meteorològics, com ara la previsió per Catalunya a 3 dies, un avanç fins a una

setmana o la previsió de l’estat de la mar. A la tarda, amb la nova informació dels

models meteorològics i l’evolució del temps de les darreres hores, s’actualitza de

nou la previsió per Catalunya i s’elaboren altres productes de predicció.

L’altra tasca que es realitza des de l’Àrea de Predicció de l’ SMC és el seguiment de

l’estat del temps en tot moment, mitjançant de les eines d’observació i teledetecció.

Aquestes dades són imprescindibles per a un bon pronòstic a molt curt termini i per

l’emissió d’Avisos d’Observació, que a més de descriure un fenomen meteorològic

observat susceptible de superar algun llindar d’SMP, inclouen un pronòstic de la

seva evolució en una hora.

Actualment es disposa d’informació en temps real procedent de:

Radars meteorològics: indiquen les zones afectades per precipitació, però

per realitzar-ne una bona interpretació cal conèixer les característiques de

les precipitacions, les característiques de l’atmosfera i corregir amb eines

adequades les imatges, per evitar errors a causa de zones amb propagació

anòmala, ecos de terra, zones de fusió de la neu, zones d’atenuació, etc.

Xarxa de descàrregues elèctriques: localitza els llamps i llampecs procedents

de les tempestes i ens facilita informació de l’evolució i del desplaçament de

les mateixes.



Imatges de satèl·lit: actualment l’SMC disposa d’imatges dels satèl·lits

Meteosat de segona generació i dels d’alta resolució, a més de la possibilitat

d’accés a les imatges dels satèl·lits NOAA.

Estacions meteorològiques automàtiques: l’SMC disposa de dades

meteorològiques en temps real de més de 150 estacions (més de 300 en el

cas de la precipitació).

Col·laboradors meteorològics: l’SMC té diferents acords per rebre informació

d’observadors meteorològics de molts indrets de Catalunya per tal de

conèixer l’estat actual del temps, especialment dels meteors que no poden

ser ben descrits per les estacions automàtiques (neu, calamarsa, boira,

visibilitat, etc).

L’SMC, mitjançant el treball a torns de l’Equip de Predicció i Vigilància, garanteix la

vigilància meteorològica en les Situacions Meteorològiques de Perill les 24 hores del

dia.



Annex 8.11. Afectació a cursos fluvials i a municipis no inclosos a un

SMP33

La següent taula mostra un recull dels cursos fluvials de comarques sense SMP que poden

veure’s afectats per SMP d’altres comarques.

comarca avís SMP cursos fluvials afectats comarca afectada municipi afectat

ALT CAMP Riera de Carme Anoia La Llacuna

Santa Maria de Miralles

Orpí

Carme

La Pobla de Claramunt

Riera Marmellar / Riu Foix Alt Penedès Pontons

Sant Martí Sarroca



Riera Marmellar Baix Penedès El Montmell


L’Arboç

Riu Brugent Conca de Barberà Montblanc

Vilaverd

Riu Glorieta / Riu Francolí Tarragonès Perafort

Vilallonga del Camp

El Morell

La Pobla de Mafumet

Els Pallaresos

Constantí

Tarragona

Riu Gaià Salomó

Vespella de Gaià

Renau

El Catllar

La Riera de Gaià

Altafulla

Tarragona

ALT EMPORDÀ Riu Fluvià Pla de l’Estany Vilademuls

ALT PENEDÈS Riu Anoia Baix Llobregat Castellví de Rosanes


Martorell

Riera de Ribes o de Begues / Riera de Vilafranca Garraf Olivella

Sant Pere de Ribes

Sitges

Canyelles

Riu Foix Cubelles

Riera de Marmellar Baix Penedès El Montmell


L’Arboç

33 Informació facilitada per l’ACA.




ANOIA Riu Anoia / Riu de Bitlles Alt Penedès Sant Sadurní d’Anoia

Subirats

Gelida

Mediona

Sant Quintí de Mediona

Sant Pere de Riudebitlles

Torrelavit

BAGES Riu Llobregat Baix Llobregat Collbató

Esparreguera

Olesa de Montserrat

Abrera

Martorell



Pallejà

El Papiol


Molins de Rei



Sant Joan Despí


Cornellà de llobregat

El Prat de Llobregat

Riera de Salo / el Riu Cardener Solsonès Pinós del Solsonès

Riera de Rajadell Anoia Sant Pere Sallavinera

Riera Gavarresa Moianès Santa Maria d'Oló

BAIX CAMP Riu Francolí / Riu Brugent Conca de Barberà Vilanova de Prades

Vallclara

Vimbodí

L’Espluga de Francolí

Montblanc

Vilaverd

Riu Francolí / Riu Brugent / Glorieta Alt Camp Mont-ral, la Riba

Alcover

Valls

El Milà

La Massó

Vallmoll

El Rourell

Garidells

Riu Francolí / Riu de Glorieta Tarragonès El Morell

Perafort

La Pobla de Mafumet

Els Pallaresos

Constantí

Tarragona

Vilallonga del Camp

BAIX EMPORDÀ ---- ---- ----

BAIX LLOBREGAT ---- ---- ----




BAIX PENEDÈS Riera de Marmellar Alt Penedès Sant Martí Sarroca



BERGUEDÀ Riu Llobregat / Riu Aigua d’Ora / Riera de Merlès / Riera de Navel

Bages Gaià

Navàs

Balsareny

Sallent

Artés

Calders

Navarcles


Talamanca

Pont de Vilomara i Rocafort

Manresa

Castellgalí




Cardona

Riu Aigua de Vall / Riu Aigua d’Ora / Riera de Navel Solsonès Guixers

Navès

CONCA DE BARBERÀ Riu Gaià Alt Camp Querol

El Pont de l’Armentera

Aiguamúrcia

Vila-rodona

Bràfim

Montferri

Vilabella

Riu Brugent / Riu Francolí Mont-ral

La Riba

Alcover

Valls

El Milà

La Masó

Vallmoll

El Rourell

Garidells

GARRAF ---- ---- ----

GARROTXA Riu Fluvià / Riu Ser Pla de l’Estany Sant Miquel de Campmajor

Serinyà

Crespià

Esponellà

Vilademuls

Riera de Llémena Gironès Sant Martí de Llémena

Sant Gregori

Riu Brugent La Selva Amer




GIRONÈS Riu Rissec / Riu Daró Baix Empordà Cruïlles

Monells i Sant Sadurní de l’heura

Corçà

Ullastret

Parlavà

Serra de Daró

Fontanilles

Gualta

Pals


Riu Ter Foixà

Colomers

Jafre

Verges

Ultramort

Serra de Daró

La Tallada d’Empordà

Fontanilles

Ullà

Gualta

Torrella de Montgrí

Riu Onyar / Riera de Gotarra La Selva Vilobí d’Onyar

Caldes de Malavella

Riudellots de la Selva

Fornells de la Selva

MARESME ---- ---- ----

MOIANÈS Riera de Calders / Riera Gavarresa Bages Navarcles

Avinyó

Sallent

Artés

OSONA Riera d’Arbúcies La Selva Arbúcies


Hostalric

Riu Congost / Riera de Tenes Vallès Oriental Aiguafreda

Tagamanent

Figaró-Montmany

La Garriga

Les Franqueses del Vallès

Canovelles

Granollers

Caldes de Montbui

La Llagosta

Riera de Merlès Berguedà Sagàs


Puig-reig

Riera de Merlès / Riera Gavarresa Bages Gaià

Sant Feliu Sasserra

Avinyó

Sallent

Artés

Riera Gavarresa Moianès Santa Maria d’Oló




PLA DE L’ESTANY Riu Fluvià Alt Empordà Cabanelles

Navata

Pontós

Bàscara

Garrigàs

Vilaür


Sant mori


Ventalló


L’Armentera

Sant Pere Pescador

Riu Terri Gironès Sant Julià de Ramis

RIPOLLÈS Riu Ter Osona Santa Maria de Besora

Montesquiu

Sora


Orís

Sant Vicenç e Torelló

Torelló

Masies de Voltregà

Manlleu

Gurb

Masies de Roda

Roda de Ter

Tavèrnoles


Tavertet

Riu Llierca Garrotxa Montagut

Sales de Llierca

Tortellà

Riu Merdançol /Riera de Merlès Berguedà Sant Jaume de Frontanyà

Borredà

La Quar

Sagàs


Puig-reig

Riera de Merlès Osona Lluçà

Bages Gaià




SELVA Riu Ter / Riu Onyar / Riera Gotarra Gironès Bescanó

Sant Gregori

Salt

Girona

Sarrià de Ter


Celrà

Bordils

Cervià de Ter

Sant Jordi Desvalls

Sant Joan de Mollet

Flaçà

Sant Martí de Llémena

Campllong

Quart

Cassà de la Selva

Sant Andreu Salou

Riu Tordera Maresme Tordera

Palafolls

Blanes

Malgrat de Mar

SOLSONÈS Riu Cardener / Riera Aigua d’Ora / Riera de Salo / Riera de Rajadell

Bages Cardona

Navàs

Sant Martí de Bages

Súria

Callús


Castellgalí

Sant Mateu de Bages

Aguilar de Segarra

Rajadell

Manresa

TARRAGONÈS ---- ---- ----

VALLÈS OCCIDENTAL Riera de Rubí Baix Llobregat El Papiol

Riera de Caldes Vallès Oriental Caldes de Montbui

La Llagosta

VALLÈS ORIENTAL Riu Tordera Selva Sant Feliu de Buixalleu

Fogars de la Selva

Hostalric

Massanes


Riera de Caldes / Riu Besòs Vallès Occidental Palau-solità i Plegamans

Polinyà

Santa Perpetua de la Mogoda

Montcada i Reixac


A9. IMPLANTACIÓ I MANTENIMENT DEL PLA 410

ANNEX 9. IMPLANTACIÓ I MANTENIMENT DEL PLA

Annex 9.1. Implantació de la revisió del pla

En el moment de l’aprovació del pla de l’INUNCAT comença el procés d’implantació. A

continuació es presenta un resum de com s’enfoca el procés d'implantació.

Les tasques que s'han de realitzar són les següents:

a) Informació als membres del Consell Assessor de l’INUNCAT de la nova estructura del Pla, de

la seva operativitat i de les funcions de cada membre en cas que s'activi.

b) Aportacions dels membres una vegada estudiat l’INUNCAT. Recollida de les aportacions per

part de la Direcció General de Protecció Civil i convenient incorporació al Pla.

c) Confecció per part de cada Cap de Grup d'actuació d'una proposta de la nova estructuració

del grup depenent de les seves funcions. Durant la implantació, el cap de grup amb el

suport de la Direcció General de Protecció Civil i amb els diferents components del grup

d'actuació ha d'incorporar en el seu Pla d'Actuació les dades necessàries per tal que aquest

document especifiqui les accions que cal realitzar, amb quins mitjans, i com i qui ho farà.

També ha de reflectir com es coordinen els diferents cossos del grup al lloc de l'emergència i

entre els seus centres de control. El document ha de ser autosuficient i per tant contindrà la

documentació necessària com cartografia, etc. Amb aquestes dades es tindrà desenvolupat,

també, l’apartat d’operativitat.

d) Quan els Plans d'Actuació definitius dels diferents grups siguin entregats a la Direcció

General de Protecció Civil, aquesta comprovarà que no hi hagi interferències operatives ni

descoordinació entre grups ni amb la resta de l'estructura del pla. Si fos necessari es farien

les correccions oportunes que s'acordessin entre els caps de grup.

e) Formació específica als components dels grups en funció de les seves tasques en el Pla.

Aquesta fase es realitza durant la implantació dels plans i s'actualitza durant tota la vida de

l’INUNCAT (Manteniment del Pla).

f) Comprovació del funcionament i operativitat de l’INUNCAT. Aquesta comprovació comprèn

un programa d'exercicis i simulacres que s'ha d'acordar amb els Caps dels Grups d'Actuació i

ha d'aprovar el/la Director/a de l’INUNCAT.

g) Informació a la població. Ho porta a terme conjuntament la Generalitat amb els

ajuntaments. Comprèn dos parts, d'una banda s'informa del risc potencial al municipi, i

d'altre banda de les actuacions més adequades en front d'una emergència així com els

mitjans i recursos al seu abast.

Annex 9.2. Actualització i revisió del pla.

Per mantenir l'operativitat del pla en qualsevol moment cal treballar en tres fronts diferents:

- Formació periòdica continuada als integrants del pla.

- Comprovacions del pla mitjançant exercicis i simulacres. Aquest tema el tractarem més

abastament a l'apartat 10.3. d’aquest annex.

- Revisions Periòdiques del pla.

Pel fet que les circumstàncies són variables en el temps, el Pla tindrà unes revisions,

independents de les actualitzacions, que vindran determinades per:

- Modificacions importants del riscs.

- Pel termini de vigència previst. El concepte de vigència no comporta una modificació

obligatòria del Pla, sinó solament la seva revisió i possibles adequacions o canvis que siguin

necessaris per tal que s'ajusti a la realitat estructural i de sinistralitat previst en el Pla.

A més del pla, es preveuen les comprovacions periòdiques dels equips adscrits al Pla INUNCAT,

atès que cada equip està adscrit a algun responsable dels grups d'actuació o d'altres

organismes que participen en el pla. Els detalls del manteniment són específics per a cada

equip i responsable.



Annex 9.3. Programa d'exercicis de formació als grups d'actuació.

Un exercici de formació consisteix en l'alerta d'únicament una part del personal i mitjans

adscrits al Pla (per exemple un grup d'acció, un servei...), mentre el simulacre es planteja com

una comprovació de l'operatitvitat del Pla en conjunt.

Annex 9.3.1. Exercicis

L'exercici s'entén més com una activitat que tendeix a familiaritzar els diferents grups i serveis

amb els equips i tècniques que haurien d'utilitzar en cas d'emergència. El Coordinador de cada

grup d'actuació prepararà, d'acord amb el Pla anual d'activitats, uns exercicis en els quals els

membres del Grup hagin d'utilitzar tots els mitjans necessaris en cas d'emergència.

L'exercici es realitzarà en data i hora especificades, procedint a continuació a l'avaluació de

l'eficàcia de les actuacions. Després de l'exercici, els membres de cada grup intercanviaran

impressions i suggeriments per tal de millorar l'operativitat del Pla. Aquelles que segons el

Coordinador de Grup puguin constituir una millora substancial, seran incorporades tan aviat

com sigui possible.

Annex 9.3.2. Definició i normalització de simulacres

Un simulacre consisteix en l'activació simulada del Pla en la seva totalitat per tal de

comprovar, tant pel que fa al material com al personal:

- El funcionament i efectivitat dels sistemes d'avisos i transmissions.

- La rapidesa en la resposta dels grups d'actuació i de l'aplicació de mesures de protecció.

- El funcionament (en condicions fictícies) de les mesures de protecció i una primera

avaluació de la seva eficàcia.

Els simulacres previstos han de considerar com a mínim els aspectes següents:

- Establiment d'un escenari d’emergència per inundació.

- Nivells d'activació de simulacres (nivell de progressió).

- Activació segons l’emergència prevista i correlació de mitjans a desplegar.

- Coordinació dels comandaments.

- Anàlisi posterior del grau d'eficàcia amb valoració de possibles correccions i millores.

Es realitzaran simulacres periòdics a les zones de més risc.

Annex 9.4. Actuacions des dels municipis

Annex 9.4.1. Abans que plogui

Actuacions preventives: Netejar els claveguerams, embornals, possibles passos d'aigua, etcètera, a fi que l'aigua pugui

marxar amb fluïdesa. Considerar especialment aquelles zones en que s’han produït incendis

forestals. Eliminar materials com fullaraca, acumulació de terres, etc. que puguin anar a parar a

clavegueram, lleres, etc. Estigueu atents a la informació meteorològica i en especial als avisos que fa el Centre de

d’Emergències de Catalunya (CECAT).

Planificació de l’emergència: Establir una organització bàsica i uns procediments d’actuació mínims per fer front a l’emergència. Mapa de zones potencialment inundables, que ha d’incloure la possible població afectada, els

punts de concentració per a l’evacuació, els camins per efectuar l'evacuació, i la senyalització dels indrets més perillosos (per exemple, els passos de riu, càmpings, zones de lleure...).

L'organització municipal en cas d'emergència, encapçalada pel mateix alcalde, per: - Rebre les notificacions de risc, avisos i situacions d’activació del pla INUNCAT. - Donar l'alarma a tots els integrants dels serveis municipals.

- Guiar els equips d’intervenció i salvament. - Informació, avis, protecció i atenció de la població. - Coordinació de les mesures de protecció a la població.



Definició del lloc per establir el Centre de Coordinació Operativa Municipal (CECOPAL).

Actualitzar el catàleg de recursos municipal, el directori telefònic municipal d'emergències i la llista de freqüències de les emissores de ràdio de cobertura municipal.

Objectiu prioritari: informació, avis, protecció i atenció a la població. Preveure la llista dels principals elements vulnerables (escoles, residències, nuclis d’habitatges,

habitatges aïllats...) situats en zones inundables. Preveure el sistema d’avis en cas d’inundació, les rutes d’evacuació possible i els punts d’acollida

de la població, en cas necessari. Avaluar les necessitats de recursos (propis o aliens) per donar allotjament, menjar i serveis a les

persones evacuades. Preveure la rehabilitació dels serveis bàsics (aigua, electricitat, gas, telefonia, vies de

comunicació...) en el municipi.

Donar a conèixer a la població (especialment els que viuen en zones de risc) el risc i les mesures d’autoprotecció a prendre en cas d’inundacions abans de l’època de risc.

Annex 9.4.2. En el moment de l’emergència

Procediments d’actuació:

En situació d’alerta del municipi Avisar els Bombers, telèfon d'emergències 112. Establir els avisos corresponents als serveis d’emergències, els serveis bàsics i les entitats. Cal

avisar als integrants de la organització municipal de l’emergència per comunicar la fase d’alerta. En especial, constitució del Comitè Municipal d’Emergències34.

Comunicar l’activació, en fase d’alerta del municipi, al Centre d’Emergències de Catalunya

(CECAT). Establir els mecanismes de vigilància i informació sobre la situació meteorològica i l’evolució dels

nivells de l’aigua. Vigilar especialment aquelles zones de rieres i torrents que normalment no porten aigua, però solen donar lloc a inundacions molt ràpides i perilloses.

En situació de risc imminent, tallar el trànsit d'aquells camins o carreteres que portin a les zones inundables (control de trànsit).

Avisar la població que es trobi a les àrees on l’evolució de la situació fa previsible que es produeixi la inundació.

Fer una previsió dels mitjans disponibles i necessaris.

En situació d’emergència del municipi Avisar els Bombers, telèfon d'emergències 112 Comunicar les incidències significatives i mantenir contacte mentre duri l'emergència amb el

Centre d’Emergències de Catalunya (CECAT).

Constituir el Centre de Coordinació Operativa Municipal (CECOPAL) i el Comitè Municipal d'Emergències.

Col·laborar en la constitució del Centre de Comandament Avançat (CCA) quan calgui instal·lar-lo en el seu municipi.

Coordinar la direcció de l'emergència d'àmbit local amb la direcció del pla o el delegat territorial del Govern de la Generalitat.

Mantenir contacte permanent des del CECOPAL amb el CCA per coordinar les operacions de

l'emergència. Control de trànsit (tall, desviacions, etc.) d'aquells camins o carreteres que portin a les zones

amb inundacions. Dirigir les evacuacions ordenades des del CCA, les quals seran executades per les policies locals

i/o forces de seguretat. Donar acollida i atenció a les persones evacuades.

Donar suport a l'atenció sanitària amb el personal sanitari disponible. Informar la població de la situació de l'emergència i donar les instruccions oportunes, d'acord

amb la direcció del pla INUNCAT, a través dels mitjans de comunicació local. Controlar i coordinar les tasques dels voluntaris del municipi o dels provinents d'altres municipis. Facilitar les necessitats d'intendència dels operatius en el municipi. Facilitar la distribució dels recursos del municipi que siguin necessaris per a l'emergència.

34 Està format pel director del Pla d’Actuació Municipal, el Consell Assessor i el Gabinet d’informació del municipi.



Annex 9.5. Campanyes d'informació a la població.

Aquestes campanyes s'hauran de fonamentar en fulletons descriptius de les mesures de

protecció personal que s'han d'adoptar, redactats en els termes que es descriuen en l'apartat

següent, i si cal amb material àudio-visual. Com a recolzament a aquesta informació escrita o

filmada, s'han d'organitzar entre altres els actes següents:

- Xerrades i conferència sobre els objectius i mitjans del Pla.

- Informació cada cop que es produeixi una activació del Pla, sigui real o simulada.

- Informació general relativa als diferents nivells de gravetat, inclosos els efectes potencials

d'aquests sobre la població i l'entorn.

- Informació referent a com s’informarà la població en cas d'emergència.

- Informació adequada referent a què haurà de fer i com haurà de comportar-se la població

afectada en cas d'emergència.

Annex 9.6. Redacció dels plans de sector de risc

Durant la implantació, es redactaran els plans de sector de risc.

Annex 9.7. Consells a la Població

A què ens enfrontem

Les característiques climàtiques i orogràfiques pròpies de Catalunya, fan que a vegades es produeixin precipitacions fortes que poden causar inundacions molt ràpides en rius i, especialment, en rieres i torrents.

Les inundacions es poden donar, principalment a l’estiu, a les zones de muntanya i, en general, a tot Catalunya, a la tardor. En aquestes ocasions, que a vegades poden ser molt sobtades, podem no tenir temps per protegir-nos o tenir conductes que incrementin el risc, sobretot si no estem preparats. Un comportament basat en mesures d'autoprotecció i de prudència bàsiques podria estalviar conseqüències negatives, i evitar la pèrdua d'algunes vides. Per això et demanem que segueixis els següents consells.

Abans que arribi el període de pluges Comproveu on es troben localitzats l'interruptor general del corrent elèctric i les claus de pas de

l'aigua i del gas de casa vostra. Preveniu el deteriorament de la teulada i les terrasses per evitar filtracions que puguin afectar

l'estructura de l'edifici. Reviseu periòdicament la teulada i mantingueu nets els baixants i desguassos d'aigua de pluja,

especialment als patis o als terrats dels edificis. En soterranis i locals amb possibilitats d'inundació, cal que prevegeu mesures de protecció i

disposeu d'eines per treure l'aigua (bombes d'aigua, etc). Tingueu elements d'utilitat a mà, com ara: un transistor, una llanterna, els medicaments

indispensables, roba d'abric, roba de protecció (impermeables, botes d'aigua, etc.) i la documentació personal.

Al cotxe, també és recomanable portar una llanterna, roba d'abric i roba de protecció per a l'aigua, una farmaciola i mapes de carreteres.

No oblideu portar el telèfon mòbil carregat: us permetrà demanar ajut en el cas que patiu una emergència.

En situació de risc imminent, informeu-vos

Informeu-vos de les previsions meteorològiques, i si us heu de desplaçar, consulteu l'estat de la xarxa viària i les rutes a seguir (Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), Agencia Estatal de Meteorología (AEMET), Servei Català de Trànsit, Portal de la mobilitat, 012 Atenció Ciutadana, etc.)

En situació d'emergència seguiu les informacions i les indicacions de les autoritats. Informeu-vos a través dels mitjans de comunicació social (emissores de ràdio, televisió, web, twitter, etc).

Recordeu, si necessiteu ajut durant l'emergència, truqueu al 112.

Si us sorprenen precipitacions importants

Quan sou fora de casa: En un lloc urbanitzat busqueu refugi dins d'un edifici segur i tanqueu bé les portes i les finestres. A la muntanya, dirigiu-vos a punts enlairats que estiguin lluny dels marges de rius i de les lleres de

barrancs, rambles o torrents.

http://www.meteo.cat/

http://www.aemet.es/es/portada

http://www20.gencat.cat/portal/site/transit

http://www.mobilitat.net/

http://www.gencat.cat/web/cat/telefon.htm



Quan circuleu amb el vostre vehicle: Circuleu preferentment per les rutes principals i les autopistes. Modereu la velocitat i mantingueu les

distàncies de seguretat. Si teniu problemes de visibilitat, atureu el vehicle i senyalitzeu la vostra posició. Allunyeu-vos de les rieres, dels torrents i de les zones que es poden inundar, i no hi estacioneu el

vehicle. No us quedeu als ponts perquè aquests poden caure. No travesseu cap riu, ni riera ni zona inundada. Encara que no ho sembli, els cotxes poden flotar

amb poca alçada d'aigua i ser arrossegats amb facilitat. Si heu de travessar un bassal gran d'aigua avanceu molt a poc a poc amb una velocitat curta per

evitar que l'aigua esquitxi el motor i es pari. Després d'haver passat comproveu diverses vegades que els frens del vehicle funcionen bé.

Si el cotxe comença a flotar i a ser arrossegat, sortiu-ne immediatament. Els ocupants que es queden a dins, sovint no sobreviuen.

Vigileu els moviments de terra, forats, claveguerons, cables de conducció elèctrica fluixos, i en general, tots els objectes caiguts (branques d'arbres, etc).

Cal que abandoneu el vehicle i us dirigiu a zones altes quan: o El vostre vehicle quedi immobilitzat per l'aigua o Observeu que el nivell de l'aigua puja massa a la calçada o Observeu que l'aigua arriba a l'eix del vostre vehicle o Si teniu dificultats per obrir la porta, sortiu per les finestres ràpidament.

Si us sorprenen precipitacions importants quan sou dins de casa: No baixeu a les zones inundables de casa vostra com poden ser el soterrani, el garatge, etc.

Quedeu-vos a les zones altes. No deixeu fora objectes o mobles que l'aigua pugui arrossegar. Tanqueu portes i finestres i obtureu totes les escletxes possibles. Poseu els animals domèstics, els aliments, l'aigua potable, els documents importants, els objectes

de valor i, sobretot, els productes perillosos (com ara verí per a les rates, dissolvents, etc.) en llocs alts i protegits.

Si se us està inundant la casa, desconnecteu l'interruptor general de l'electricitat. Si a l'edifici on us trobeu, no hi esteu segurs, sortiu-ne, tanqueu la porta i dirigiu-vos a punts alts de

la zona.

Si heu de marxar de casa: Tanqueu les claus de pas de l'aigua i del gas i l'interruptor general de l'electricitat. Assegureu i tanqueu les portes i les finestres. Agafeu un bastó, una llanterna, roba impermeable i calçat adequat, i emporteu-vos la documentació

personal, els diners i els medicaments imprescindibles. No camineu per zones on hi hagi aigua en moviment i, si cal, ajudeu-vos del bastó per determinar

l'alçada de l'aigua o detectar zones perilloses. Seguiu les instruccions dels equips de socors.

Quan torneu a casa un cop passat el perill: Feu una inspecció prèvia i no hi accediu si hi ha perill d'ensorrament. Si l'aigua no té garanties de potabilitat, bulliu-la o beveu aigua embotellada. Reviseu l'estat dels aliments abans de consumir-los. Retireu ràpidament els animals morts.

En el cas excepcional de trencament d'un embassament Dirigeix-te immediatament a les elevacions del terreny més properes o, si no n’hi ha, refugia't en els

pisos superiors d’un immoble elevat i sòlid. No agafis l’ascensor, per evitar el risc de quedar-t’hi atrapat. No tornis enrere ja que és molt important que t’allunyis immediatament. No vagis a buscar els infants a l’escola, els professors se n’ocuparan. No abandonis el lloc de refugi fins que no ho indiquin les autoritats.

Annex 9.8. Comunicats de premsa

Annex 9.8.1. Situació d’avís

En situació d’avís no hi ha cap comunicació específica a la població.



Annex 9.8.2. Situació de prealerta

El Servei Meteorològic de Catalunya ha emès un avís de SMP, amb previsions per a les

properes 36 hores o l’Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i/o “Confederación Hidrográfica del

Ebro” ha/han emès un comunicat amb la previsió de complicacions hidrològiques o de

desgüessament d’un embassament.

ESQUEMA DE COMUNICAT DE PREMSA:

Dins les properes 36 hores

AVÍS DE SITUACIÓ METEOROLÒGICA DE PERILL/DE LA SITUACIÓ HIDROLÒGICA

La Direcció General de Protecció Civil informa que:

1. el Servei Meteorològic de Catalunya ha emès un comunicat de Situació Meteorològica

de Perill (SMP), on informa de la possibilitat que, dins les properes XX hores, es puguin

produir precipitacions que puguin superar els XX mm en XX minuts / XX hores amb un

grau de probabilitat de més del 70% (molt probable) / entre el 30 i el 70 % (probable)

/ menys del 30% (possible) a zones de les comarques XXXXX. Comentari:

XXXXXXXXXXXXXXXXXXXX

2. l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) / la “Confederación Hidrografica del Ebro” ha emès

un comunicat informant del següent:

a) l’estat dels rius/rieres XXXXXXXXXXXXX augmentarà/an el/s seu/s cabal/s.

Aquest/s cabal/s sempre està/estaran sempre comprés/esos dins de la/les

llera/es.

b) l’embassament/els embassaments de XXXXXXXXXXXXXXXXX degut a

XXXXXXXXXX ha/han d’augmentar el desembassament com a mesura preventiva

cosa que comportarà una crescuda del/s nivell/s del/s cabal/s.

És convenient realitzar un seguiment de l’evolució meteorològica a través dels mitjans de

comunicació o dels organismes oportuns, especialment si heu d’iniciar desplaçaments llargs

amb el vostre vehicle. Recordem, en aquest sentit, que depenent de l’evolució de les pluges

algunes carreteres es podran veure tallades i el trànsit pot quedar col·lapsat en determinats

punts.

D’altra banda, recordeu que:

no heu de fer activitats en les lleres, marges i zones properes als rius, en barrancs... etc.

no heu de deixar els vostres vehicles ni altres objectes a les rieres.

no us podeu aturar ni posar en els ponts, si ve una riuada sobtada et pot arrossegar.

no podeu passar ni us podeu posaren guals, en llits i marges dels rius i rieres.

si heu de circular amb el vostre vehicle, mireu que tingui els pneumàtics i elements de

seguretat en bon estat, i equipeu-lo amb llanterna, roba d’abric i un mapa de la zona per

on penseu desplaçar-vos.

abans d’iniciar qualsevol trajecte, us heu d’informar de l’estat de la xarxa viària a través

del telèfon d’informació ciutadana, 012 o del web del Servei Català de Trànsit:

www.gencat.cat/transit

si podeu disposar d’un telèfon mòbil us pot ser de molta utilitat.

en cas d’emergència heu de trucar al telèfon únic, 112.

S’emetrà un nou comunicat de premsa tan bon punt es disposi de més informació.

Barcelona, xx de xx de 20xx

Annex 9.8.3. Situació d’alerta


ACTIVAT EL PLA ESPECIAL PER INUNDACIONS EN SITUACIÓ D’ALERTA

La Direcció General de Protecció Civil informa que, ateses les dades hidrometeorològiques

arribades al Centre d’Emergències de Catalunya, a les XX hores s’ha activat la fase d’alerta del

http://www.gencat.cat/transit



Pla d’emergències per inundacions (INUNCAT), amb motiu de (previsions meteorològiques /

conques / inundacions) a (poblacions).

1. Existeixen indicis objectius que és molt probable que es puguin produir inundacions

importants a curt termini.

2. El Servei Meteorològic de Catalunya ha emès un comunicat de situació meteorològica de

Perill (SMP), confirmant les previsions sobre la possibilitat que , es puguin produir

precipitacions que puguin superar els XX mm en XX minuts / XX hores amb un grau de

probabilitat de més del 70% (molt probable) / entre el 30 i el 70 % (probable) / menys del

30% (possible) a zones de les comarques XXXXX. Comentari: XXXXXXXXXXXXXXXXXXXX

3. l’Agència Catalana de l'Aigua (ACA)/la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) ha emès

un comunicat informant del següent::

a) l’estat dels rius/rieres XXXXXXXXXXXXX augmentarà/an el/s seu/s cabal/s, i ja s’han

produït desbordaments sense que es produeixin danys/es poden produir inundacions

importants a curt termini.

b) l’embassament/els embassaments de XXXXXXXXXXXXXXXXX degut a XXXXXXXXXX

ha/han d’augmentar el desembassament com a mesura preventiva cosa que

comportarà una crescuda del/s nivell/s del/s cabal/s que pot/poden produir

desbordaments sense que provoquin danys importants.

c) a l’embassament de XXXXXXXXXXX s’han produït esdeveniments que de no aplicar-

se mesures de correcció (tècniques d’explotació, desembassament…), podria

ocasionar perill d’avaria greu o de ruptura de la presa, per bé que la situació pot

solucionar amb seguretat per mitja de l’aplicació de les mesures previstes i els

mitjans disponibles.

4. S’han produït inundacions per precipitacions “in situ” sense produir danys importants.

5. S’han finalitzat l’episodi d’inundacions importants i s’està retornant gradualment cap a la

normalitat.

És convenient realitzar un seguiment de l’evolució de la situació a través dels mitjans de

comunicació o dels organismes oportuns. Recordem, en aquest sentit, que depenent de la

situació algunes carreteres es podrien veure tallades i el trànsit podria quedar col·lapsat en

determinats punts.

D’altra banda, recordeu que:

no heu de fer activitats en les lleres, marges i zones properes dels rius, en barrancs... etc.

no us podeu aturar ni posar en els ponts, si ve una riuada sobtada el pot arrossegar.


heu d’evitar els desplaçaments llargs i innecessaris a les zones afectades.

si us heu de desplaçar, abans d’iniciar qualsevol trajecte, informeu-vos de les rutes a

seguir, i l’estat de la xarxa viària a través del telèfon d’informació ciutadana, 012 o del web

del Servei Català de Trànsit: www.gencat.cat/transit

si heu de circular amb el vostre vehicle, mireu que tingui els pneumàtics en bon estat, i

equipeu-lo amb llanterna, roba d’abric i un mapa de la zona per on penseu desplaçar-vos.

si sou a casa, tingueu un transistor amb piles i una llanterna. Us poden ser de molta utilitat

en cas de tall del subministrament elèctric.

igualment, us pot ser de molta utilitat si podeu disposar d’un telèfon mòbil.

en cas d’emergència heu de trucar al telèfon únic, 112.



Annex 9.8.4. Situació d’emergència-1 per comarques


ACTIVAT EL PLA ESPECIAL D'EMERGÈNCIES PER A INUNDACIONS DE

CATALUNYA (INUNCAT) EN SITUACIÓ D’EMERGÈNCIA-1





arribades al Centre d’Emergències de Catalunya, a les XX hores ha activat la fase

d’emergència-1 del Pla d’emergències per inundacions (INUNCAT), amb motiu de (previsions

meteorològiques / conques / inundacions) a (poblacions).

1. El Servei Meteorològic de Catalunya ha emès un comunicat que es preveu que la pluja

intensa afecti zones de les comarques XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXxxxxx. Pel que fa a la

seva evolució, està previst que….


un comunicat informant del següent::

a) es produeixen inundacions en els rius/rieres XXXXXXXXXXXXX produïdes per

XXXXXXXXXXXX(pluges molt fortes, desgel o fusió de neu, obstrucció de lleres

naturals o artificials, invasió de lleres, enfonsaments o dificultats de drenatge i/o

acció al litoral) i s’estan produint danys importants.


ha/han augmentat el desembassament com a mesura preventiva cosa que comporta

una crescuda del/s nivell/s del/s cabal/s que produeixen desbordaments que

provoquen danys importants.

c) a l’embassament de XXXXXXXXXXX existeix perill de ruptura o avaria greu de la

presa i no pot assegurar-se amb certesa que es pugui ser controlat per mitja de

l’aplicació de les mesures i mitjans disponibles.

3. S’han produït inundacions per precipitacions “in situ” produint-se danys importants.

Segons ens informa el Servei Català de Trànsit, en aquests moments es troba tallada la

carretera xx, entre els quilòmetres XX, al seu pas per xxx . La circulació es desvia per la

carretera xxx.

(depenent de la situació concreta, s’especificarà també l’estat de la xarxa ferroviària, si hi ha

talls de subministrament elèctric, etc.)

Els organismes implicats en el pla han realitzat els següents serveis destacables: XXXXXXXX.

Des del Centre d’Emergències de Catalunya es volen recordar els següents consells bàsics

d’actuació:

esteu pendents de l’evolució meteorològica (principalment a través dels mitjans de

comunicació) i dels consells dels organismes.

no feu activitats en les lleres, marges i zones properes als rius, en barrancs... etc.

no us podeu aturar ni posar en els ponts, la riuada els pot arrossegar.


si esteu en una zona afectada, eviteu sortir de casa si no és estrictament necessari. En cas

que casa vostra sigui en una zona inundable, dirigiu-vos als llocs alts i protegits prèviament

establerts (per exemple: pisos alts) i seguiu les consignes de les autoritats.

feu un ús racional del telèfon, energia elèctrica (tot desconnectant els aparells

innecessaris) i dels combustibles.

si us heu de desplaçar, i abans d’iniciar qualsevol trajecte, informeu-vos de les rutes a

seguir, i l’estat de la xarxa viària a través del telèfon d’informació ciutadana, 012 o del web

del Servei Català de Trànsit: www.gencat.cat/transit.

si us desplaceu amb el vostre vehicle feu-ho per les rutes principals, modereu la velocitat i

incrementeu la distància de seguretat. Si teniu problemes de visibilitat, atureu-vos fora de

la calçada.









igualment, us pot ser de molta utilitat si podeu disposar d’un telèfon mòbil i tenir sempre a

ma els medicaments imprescindibles, la documentació i les targetes.

finalment, recordeu que en cas d’emergència heu de trucar al telèfon únic, 112.



Annex 9.8.5. Situació d’emergència-2 per comarques

Esquema de comunicat de premsa:

ACTIVAT EL PLA ESPECIAL D'EMERGÈNCIES PER A INUNDACIONS DE

CATALUNYA (INUNCAT) EN SITUACIÓ D’EMERGÈNCIA 2


arribades al Centre d’Emergències de Catalunya, a les XX hores ha activat la fase

d’emergència-2 del Pla d’emergències per inundacions (INUNCAT), amb motiu de (previsions

meteorològiques / conques / inundacions) a (poblacions).

1. El Servei Meteorològic de Catalunya ha emès un comunicat que es preveu que la pluja

intensa continuï afectan de manera molt generalitzada. Pel que fa a la seva evolució, està

previst que…


un comunicat informant del següent:

a) es produeixen inundacions en els rius/rieres XXXXXXXXXXXXX produïdes per

XXXXXXXXXXXX(pluges molt fortes, desgel o fusió de neu, obstrucció de lleres

naturals o artificials, invasió de lleres, enfonsaments o dificultats de drenatge i/o

acció al litoral) i s’estan produint danys molt importants.


ha/han augmentat el desembassament com a mesura preventiva cosa que comporta

una crescuda del/s nivell/s del/s cabal/s que produeixen desbordaments que

provoquen danys molt importants.

c) a l’embassament de XXXXXXXXXXX la probabilitat de ruptura de la presa es elevada

o ja ha començat, resultant pràcticament inevitable que es produeixi l’onada

d’avinguda generada per la ruptura.

3. S’han produït inundacions per precipitacions “in situ” produint-se danys molt importants.

Continua actiu l’avís de SMP emès pel Servei Meteorològic de Catalunya. Es preveu que la pluja

intensa afecti xxxxx. Pel que fa a la seva evolució, està previst que….

Segons ens informa l’Agència Catalana de l'Aigua/la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre ,

l’estat dels rius i rieres és la següent: riu xxxxx

Segons ens informa el Servei Català de Trànsit, en aquests moments es troba tallada la

carretera xx, entre els quilòmetres XXXX, al seu pas per xxx . La circulació es desvia per la

carretera xxx.

(depenent de la situació concreta, s’especificarà també l’estat de la xarxa ferroviària, si hi ha

talls de subministrament elèctric, etc.)

Els organismes implicats en el pla han realitzat els següents serveis destacables: XXXXXXXX.

Des del Centre d’Emergències de Catalunya es volen recordar els següents consells bàsics

d’actuació:

resteu pendents de l’evolució meteorològica (principalment a través dels mitjans de

comunicació) i seguiu els consells emesos.



no feu activitats en les lleres, marges i zones properes als rius, en barrancs... etc.

no us podeu aturar ni posar en els ponts, la riuada els pot arrossegar.


pel que fa al trànsit viari de la zona afectada per la inundació, no circuleu per les carreteres

de les comarques afectades per la inundació.

si esteu en una zona afectada, eviteu sortir de casa si no és estrictament necessari. En cas

que casa vostra sigui en una zona inundable, dirigiu-vos als llocs alts i protegits prèviament

establerts (per exemple: pisos alts) i seguiu les consignes de les autoritats.

feu un ús racional del telèfon, l’energia elèctrica (tot desconnectant els aparells

innecessaris) i dels combustibles. El mínim consum ajudarà a mantenir-ne el

subministrament.

informeu-vos de l’estat de la xarxa viària a través del telèfon d’informació ciutadana, 012 o

del web del Servei Català de Trànsit: www.gencat.cat/transit

si us desplaceu amb el vostre vehicle feu-ho per les rutes principals, modereu la velocitat i

incrementeu la distància de seguretat. Si teniu problemes de visibilitat, atureu-vos fora de

la calçada.






igualment, us pot ser de molta utilitat si podeu disposar d’un telèfon mòbil i tenir sempre a

ma els medicaments imprescindibles, la documentació i les targetes.

finalment, recordeu que en cas d’emergència heu de trucar al telèfon únic, 112.



Annex 9.8.6. Comunicat de seguiment de l’emergència


arribades al Centre d’Emergències de Catalunya, el Pla d’emergències per inundacions

(INUNCAT) continua activat en la fase XXXX degut a la situació hidrològica/meteorològica en

els àmbits següents: XXXXXXX



Annex 9.8.7. Desactivació del pla

DESACTIVACIÓ DEL PLA ESPECIAL D'EMERGÈNCIES PER A INUNDACIONS DE

CATALUNYA (INUNCAT)

La Direcció General de Protecció Civil comunica que, ateses les dades hidrometeorològiques

arribades al Centre d’Emergències de Catalunya, s’ha donat per fintalitzat l'estat d'emergència

produït per inundacions a les comarques de XXXXX, a l’haver millorat la situació

meteorològica/hidrològica.

El balanç provisional de l’episodi és de: XXXXXXXX

Cossos operatius mobilitzats:

Bombers de la Generalitat

Bombers de l'Ajuntament de Barcelona

Policia local de.......................




Mossos d'Esquadra

Guàrdia Civil de.....................

Policia Nacional de.................

Sistema d'Emergències Mèdiques (SEMSA)

Creu Roja

.................................................

.................................................

Annex 9.8.8. Desactivada la fase de (alerta, emergència-1, emergència-2) del pla especial d'emergències per a inundacions de Catalunya (INUNCAT),

es manté en situació de (prealerta, alerta, emergència-1)

La Direcció General de Protecció Civil informe que, ateses les dades hidrometeorològiques

arribades al Centre d’Emergències de Catalunya (CECAT), a les XX:XX hores s’ha desactivat la

fase d’alerta/emergència-1/emergència-2 del pla especial d'emergències per a inundacions de

Catalunya (INUNCAT) amb motiu de la millora de la situació a (poblacions afectades) i de les

previsions meteorològiques del Servei Meteorològic de Catalunya i d’acord amb les previsions

de la situació hidrològica dels organismes de Conca, de l’Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i

de la “Confederación Hidrográfica del Ebro” (CHE).




A10. EMBASSAMENTS 421

ANNEX 10. EMBASSAMENTS

Annex 10.1. Plànol general de situació dels embassaments de Catalunya



Annex 10.2. Tipologies de preses

Els diferents tipus de preses responen a les diferents formes d’acomplir la doble exigència de resistir l’empenta de l’aigua i evacuar els cabals sobrants. A cada cas, la importància relativa d’aquestes dues premisses, les condicions del terreny i les exigències dels usos de l’aigua i a vegades la tecnologia i circumstàncies econòmiques del moment, donen una sèrie de condicionants que porten a l’elecció del tipus més adequat. Així doncs, s’exposen les possibles tipologies segons diferents punts de vista.

En primer lloc, en funció de la localització del sobreeixidor poder classificar les preses com:

- Amb sobreeixidor sobre la mateixa presa (preses sobreeixidor) - Amb sobreeixidor independent de la presa

En segon lloc, es poden classificar les preses respecte la forma de resistir l’empenta hidrostàtica com:

- De gravetat: quan el pes de la presa serveix per a resistir l’empenta hidrostàtica. Aquestes poden ser massisses o alleugerades.

- Arc: quan la presa resisteix l’empenta hidrostàtica transmetent els esforços al terreny en la direcció i intensitat adequades. Poden ser de curvatura horitzontal o de doble curvatura. També es denominen preses de volta.

- Arc-gravetat: tipus intermig entre les preses arc i les de gravetat. Son de menor curvatura que les preses arc i han de tenir un cert pes per resistir l’empenta per sí mateixes.

En tercer lloc, segons el tipus de material empleat les preses es classifiquen en:

- De fàbrica (formigó): Aquestes fonamentalment son de formigó, tot i que existeixen preses antigues de mamposteria però actualment aquest material ha quedat en desús pel seu cost, la seva menor seguretat (donada la dificultat de control i la heterogeneïtat de l’execució) així com la seva lentitud durant l’execució.

- De materials solts: dintre d’aquestes agrupem varies tipologies formades exclusivament per materials naturals: pedres, sorres, llims, argiles i sols en general. Quan el material predominant és la pedra grossa, es denominen preses d’escullera i per contra quan predominen sorres i graves es denominen preses de terres.

Finalment, atenent a la classe i disposició del material impermeabilitzant es donen els següents tipus:

- Preses de material uniforme impermeable o preses homogènies: Aquestes poden ser les per exemple les de formigó o de materials solts, tot i que és difícil trobar una d’aquestes últimes donat que és difícil trobar un material adequat i plantegen problemes d’estabilitat quan l’altura supera els 15 o 20 m necessitant de material drenant complementari.

- Preses de materials heterogenis: En preses de materials solts son les més freqüents i tenen l’avantatge d’utilitzar els materials propers disponibles de forma òptima. Els materials més permeables s’utilitzen com a elements estabilitzadors, els més fins s’utilitzen per aconseguir un nucli impermeable i d’altres s’utilitzen com a elements drenants o per establir capes de transició (filtres). El nucli pot estar situat al centre, en posició vertical i altres vegades es situa inclinat i aigües amunt.

- Preses amb pantalla o diafragma: Quan no es troba a prop de la presa cap material impermeable natural es realitza una pantalla artificial impermeabilitzadora que es col·loca sobre el talús aigües amunt o al centre del dic (diafragma). Les pantalles més utilitzades son les de formigó armat i formigó bituminós.

Finalment cal remarcar que algunes de les classificacions son d’alguna manera redundants. Per exemple totes les preses de materials solts son també preses de gravetat doncs la dèbil o nul·la cohesió dels materials no els hi permet transmetre els esforços tallants i traccions que produeixen els arcs. O per posar un altre exemple, normalment totes les preses de materials solts tenen el seu sobreeixidor independent doncs no son suporten l’acció erosiva de l’aigua.

D’altra banda el reglament de grans preses classifica les preses segons els següents tipus:

a) Materials solts, tant de terres (TE) com d’escollera (ER) b) Gravetat (PG) c) Contraforts (CB) d) Preses de volta (VA) e) Preses de voltes múltiples (MV) f) Mixtes g) Móvils (fonamentalment formades per comportes)



Annex 10.3. Riscos associats a la tipologia de preses

Els riscos associats a cadascuna de les tipologies de les preses te molt a veure amb les sol·licitacions que ha de suportar una presa, amb la manera que té cada tipologia de resistir-les i a les propietats intrínseques dels materials que les formen.

Les sol·licitacions que actuen sobre una presa fonamentalment son el pes propi, l’empenta hidrostàtica, les pressions intersticials i subpressions, els efectes tèrmics, els sismes, l’empenta de sediments, l’onatge i l’empenta de gel.

Durant l’explotació de la presa han d’existir mecanismes per mesurar la incertesa de cadascuna d’aquestes sol·licitacions o be per avaluar les conseqüències que en resulten sobre el comportament de la presa.

Annex 10.3.1. Preses de gravetat

Els riscos més importants associats a les preses de gravetat deriven de l’anul·lació total o parcial de la component que fa que resisteixin l’empenta de l’aigua. És a dir, aquells derivats d’anul·lar l’acció del pes propi mitjançant l’acció d’una altra força que el contraresti (subpressions o pressions intersticials) o mitjançant la pèrdua de massa del cos de la presa. La importància de cadascun d’aquests processos depèn molt del tipus de material.

Així doncs en preses de formigó ens ha de preocupar molt l’acció de les subpressions que ens contrarresta l’acció del pes propi i per aquesta raó s’ha de prestar una especial cura a la xarxa de drenatge, mentre que en preses de materials solts s’ha de prestar més atenció a les filtracions i comprovar que aquestes no arrosseguin sòlids procedents del nucli i que no es produeix erosió de les seves capes més externes degut fonamentalment al vessament d’aigua sobre el seu talús aigua avall (overtopping).

Annex 10.3.2. Preses arc

A les preses arc, donat que fonamentalment suporten l’empenta de l’aigua transmeten els esforços al terreny, s’ha tenir especial cura amb el contacte de la presa amb el terreny, seguint molt de prop la seva estabilitat i les possibles alteracions que aquesta tingui.

També en aquest tipus de presa és d’especial importància que existeixi una bona integració de tots els blocs que conformen l’estructura, prenent especial importància el comportament de les juntes i el seguiment de les mateixes.

Annex 10.4. Descripció de les conseqüències

El trencament de preses o funcionament incorrecte dels seus desguassos, tot i que amb ordres de magnitud molt superiors en el primer cas, presenten la característica comú d’originar un increment sobtat del cabal circulant al riu. Els cabals alliberats són molt superiors a la capacitat de la llera i originen inundacions al llarg del tram afectat aigua avall. Les conseqüències més destacades d’aquestes inundacions són la pèrdua de vides humanes i danys econòmics relacionats amb les afeccions sobre els assentaments urbans i les activitats desenvolupades a les zones inundades. Tanmateix, l’afecció sobre les infraestructures de transport i de serveis bàsics poden agreujar encara més la situació.

En el cas del trencament d’una presa, un cop produït el col·lapse de l’estructura, es genera una ona de crescuda, de milers de metres cúbics per segons en el cas de les preses més importants de Catalunya, que avança ràpidament aigua avall arrossegant tot el que es troba al seu pas i provocant la inundació de les zones colindants a la llera. Es pot parlar d’una inundació catastròfica de tota la vall fluvial amb pèrdues molt elevades i evacuació de població afectada.

L’increment de cabal es pot produir d’una manera sobtada com a conseqüència del trencament fràgil del dic de contenció – generalment associat a preses de fàbrica, i dintre d’aquestes més ràpid en el cas de preses voltes que de gravetat – o bé d’una manera més gradual – com és el cas de les preses de materials solts – tot i que d’una manera notablement ràpida.

En el cas d’anomalies o accidents en els òrgans de desguàs, també s’origina una ona de crescuda encara que d’una magnitud molt inferior a l’esmentada en el cas anterior. Es poden produir inundacions si el cabal alliberat és superior a la capacitat de la llera, però el principal perill és la rapidesa de la crescuda i de la seva propagació aigua avall si el trencament és sobtat.

En funció de les conseqüències associades al trencament de les preses, el Reglament de preses, d’acord amb la Directriu de Planificació de Protecció Civil davant el Risc d’Inundacions, classifica les preses en tres



categories:

- Categoria A: Si el seu trencament o funcionament incorrecte poden afectar greument a nuclis urbans o a serveis essencials, així com produir danys materials o mediambientals importants.

- Categoria B: Si el seu trencament o funcionament incorrecte poden ocasionar danys materials o mediambientals importants o afectar a un nombre reduït d’habitatges.

- Categoria C: Si el seu trencament o funcionament incorrecte poden ocasionar danys materials de moderada importància o únicament incidentalment pèrdua de vides humanes. En tot cas, a aquesta categoria s’inclouen les no incloses a les categories A o B.

La primera categoria inclou les preses que tenen uns riscos associats al seu trencament considerats com a inacceptables com poden ser:

- Destrucció d’edificis o equipament d’un barri o conjunt comercial o industrial important que a part de la mateixa destrucció deixaria molta gent sense treball o amb necessitat de trasllat.

- Destrucció o interrupció duradora de l’abastament d’aigua a una comunitat important sense alternativa viable de substitució.

- Destrucció o greus danys en un conjunt històric–artístic d’alt interès sense possibilitat de protecció o trasllat previ.

- Efectes greus irreparables al mediambient. - Pèrdua de vides probable pel número d’afectats o per la manca de garantia d’avís previ per a

l’evacuació.

A l’altre extrem, la categoria C comprèn les preses de poca importància i risc exclusiva i preferentment restringit a la pròpia presa. Es tracta de preses petites, aïllades i allunyades de nuclis poblats.



Annex 10.5. Fitxes tècniques dels embassaments de l’Agència Catalana de l'Aigua



Annex 10.5.1. Fitxa tècnica de la presa de Boadella



Annex 10.5.2. Fitxa tècnica de la presa de Foix



Annex 10.5.3. Fitxa tècnica de la presa de la Baells



Annex 10.5.4. Fitxa tècnica de la presa de la Llosa del Cavall



Annex 10.5.5. Fitxa tècnica de la presa de Sant Ponç



Annex 10.5.6. Fitxa tècnica de la presa de Sau



Annex 10.5.7. Fitxa tècnica de la presa de Siurana



Annex 10.5.8. Ficha tecnica de la presa de Guiamets

Caracteristicas del embalse y de la presa

NOMBRE DE LA PRESA: GUIAMETS

RIO: ASMAT

TIPO DE PRESA: Gravedad recta

MATERIAL: Hormigon

DESTINACION: Regulacion y regadio

COORDENADAS UTM EJE X= 311.275

Y=4.552.540

PLANTA Recta

COTA NIVEL MÀXIMO NORMAL (N.M.N.) 176,00 m.s.n.m.

COTA NIVEL AVENIDA DE PROYECTO (N.A.P.) 177,21 m.s.n.m.

COTA NIVEL AVENIDA EXTREMA (N.A.E.) 178,00 m.s.n.m.

COTA INFERIOR DE CIMENTACION (N.Cim.) 120,00 m.s.n.m.

COTA DE CORONACIÓN (N.Cor.) 178,00 m.s.n.m.

COTAS DE LAS GALERIAS HORIZONTALES

. Galeria perimetral 153,68 m.s.n.m.

. Galeria inferior de reconocimiento 136,63 m.s.n.m.

OTROS DATOS GEOMÈTRICOS DE INTERÈS:

ALTURA CORONACION SOBRE CIMIENTOS 50,00 m

ALTURA CORONACION SOBRE CAUCE 46,00 m

LONGITUD DE CORONACIÓN 189,20 m

ANCHO DE CORONACIÓN 5,00 m

VOLUMEN DEL CUERPO DE PRESA 62.000 m³

TALUD PARAMENTO AGUA ARRIBA Vertical

TALUD PARAMENTO AGUA ABAJO 0,76

LONGITUD DE COSTA A N.M.N. 7,20 Km

CAPACIDAD UTIL 10,45 hm³

VOLUMENES CAUDALES Y OTROS DATOS DEL EMBALSE

VOLUMEN DEL EMBALSE CON N.M.N. 10,46 hm³

VOLUMEN DEL EMBALSE CON N.A.P. 11,35 hm³

VOLUMEN DEL EMBALSE CON N.A.E. 11,97 hm³

VOLUMEN DEL EMBALSE MUERTO 0,01 hm³

RESGUARDO DE LAMINACION CON N.M.N. 2,0 m

SUPERFICIE DEL EMBALSE EN N.M.N. 71,78 ha

DATOS DE LA CUENCA:

SUPERFICIE CUENCA APORTANTE 70,4 km²

PRECIPITACION ANUAL MEDIA DE LA CUENCA 630 mm

RESGUARDO MINIMO 1m



DATOS DE AVENIDA

AVENIDA Caudal punta (m3/s) – Volumen total (hm3)

Primavera Verano Otoño Invierno

Anual (2.33 años) 1 m3/s 0 m

3/s 7 m

3/s 0 m

3/s

0 hm3 0 hm

3 1 hm

3 0 hm

3

5 años 3 m3/s 1 m

3/s 17 m

3/s 1 m

3/s

1 hm3 0 hm

3 1 hm

3 0 hm

3

10 años 7 m3/s 5 m

3/s 30 m

3/s 5 m

3/s

1 hm3 1 hm

3 2 hm

3 0 hm

3

25 años 17 m3/s 15 m

3/s 52 m

3/s 12 m

3/s

1 hm3 1 hm

3 3 hm

3 1 hm

3

50 años 28 m3/s 30 m

3/s 71 m

3/s 21 m

3/s

2 hm3 2 hm

3 4 hm

3 2 hm

3

100 años 41 m3/s 50 m

3/s 93 m

3/s 34 m

3/s

3 hm3 3 hm

3 5 hm

3 2 hm

3

500 años 123 m3/s 165 m

3/s 204 m

3/s 112 m

3/s

7 hm3 9 hm

3 11 hm

3 6 hm

3

1000 años 191 m3/s 257 m

3/s 283 m

3/s 179 m

3/s

10 hm3 13 hm

3 14 hm

3 9 hm

3

5000 años 274 m3/s 372 m

3/s 372 m

3/s 264 m

3/s

14 hm3 19 hm

3 19 hm

3 14 hm

3

ALIVIADERO

VANOS 1

EMBOCADURA Lateral

LONGITUD DEL VERTIDO 40,00 m

COTA DEL UMBRAL DEL ALIVIADERO 176,00 m.s.n.m.

REGULACION No. Labio fijo sin compuertas

CAUDAL DEL NIVEL DE EMBALSE A 177,0 msmn 84,6 m3/s

CONDUCCION Canal de descarga a cielo abierto

DESAGUE DE FONDO

NUMERO DE CONDUCTOS 2

MATERIAL Conduccion de acero

SECCION DEL CONDUCTO Circular

DIMENSION DEL CONDUCTO d=0,79 m2

SITUACION Atraviesa el cuerpo de la presa cerca de la margen derecha

TIPO DE VALVULAS DE SEGURIDAD Bureau

TIPO DE VALVULAS DE REGULACION Compuerta de d= 1m

DIMENSIONES DE LAS VALVULAS DE SEGURIDAD 0,80 X 1 m

NUMERO TOTAL DE COMPUERTAS 2 por conducto



CAUDAL TOTAL DE DESAGUE 26,20 m³/s

CAUDAL DESAGUE POR CONDUCTO 13,10 m³/s

COTA DEL EJE EN LA EMBOCADURA 134,13 m.s.n.m.

ATAGUIA DE ENTRADA A CONDUCTO No

REJAS DE EMBOCADURA Si

ACCESO A LA CAMERA DE VALVULAS Entrada desde pie de la presa a traves de las galerias del cuerpo.

TOMAS DE AGUA

DESTINO Riegos

Nº CONDUCTOS 2 de acero

SECCION d= 1 m

VALVULAS POR CONDUCTO 2

TIPO DE VALVULAS DE SEGURIDAD Compuerta tipo Bureau de 0,80 x 1 m

TIPO DE VALVULA DE REGULACION Howell-Bunger d= 1 m

COTA EJE ENTRADA DE LOS CONDUCTOS 151,13 m.s.n.m.

CAUDAL DESAGUE POR CONDUCTO 10,2 m3/s

CAUDAL DESAGUE TOTAL 20,5 m3/s

ACCESO A LA CAMERA DE VALVULAS Desde el camino de servicio del canal alimentado por la toma y a traves de las galerias del cuerpo de la presa



Annex 10.5.9. Ficha tecnica de la presa d’Oliana


NOMBRE DE LA PRESA: OLIANA

RIO: SEGRE

TIPO DE PRESA: Arco gravedad

MATERIAL: Hormigon

DESTINACION: Riego e hidroelectrica

COORDENADAS UTM EJE X= 358.968

Y=4.661.689

PLANTA Curva



COTA NIVELL AVENIDA EXTREMA (N.A.E.) 520,04 m.s.n.m.




. Galeria horizontal intermedia 476,04 m.s.n.m.

. Galeria horizontal inferior 454,04 m.s.n.m.

. Galeria horizontal superior 496,04 m.s.n.m.

. Galeria bajo coronacion 512,04 m.s.n.m.

COTA CAUCE 446,04 m.s.n.m.







TALUD PARAMENTO AGUA ARRIBA Vertical

TALUD PARAMENTO AGUA ABAJO 0,8 teorico formado por escalones de 1,6 m de ancho y 2 m de alto

LONGITUD DE COSTA A N.M.N. 40,56 Km

CAPACIDAD UTIL DESDE DESAGUE DE FONDO 84,35 hm³

CAPACIDAD ACTUAL A M.N.M 84,35 hm³

COTA LIMITE SUPERIOR COMPUERTA TAINTOR 519,04 m.s.n.m.

COTA LABIO VERTEDERO 509,74 m.s.n.m.








RESGUARDO NORMAL 0,30 m


LONGITUD DEL RIO EMBALSADO 15,68 Km

DATOS DE LA CUENCA:

SUPERFICIE CUENCA APORTANTE 2.672,0 km²


DATOS DE AVENIDA

AVENIDA Caudal punta(m3/s) – Volumen total (hm3)


Anual (2.33 años) 81 m³/s 142 m³/s 326 m³/s 187 m³/s

14,40 hm³ 20,90 hm³ 40,00 hm³ 24,20 hm³

5 años 168 m³/s 270 m³/s 544 m³/s 322 m³/s

23,60 hm³ 34,10 hm³ 63,00 hm³ 38,20 hm³

10 años 260 m³/s 389 m³/s 754 m³/s 442 m³/s

33,20 hm³ 46,40 hm³ 84,40 hm³ 50,70 hm³

25 años 399 m³/s 541 m³/s 1.043 m³/s 607 m³/s

47,70 hm³ 62,60 hm³ 116,50 hm³ 68,20 hm³

50 años 511 m³/s 653 m³/s 1.281 m³/s 737 m³/s

59,70 hm³ 74,60 hm³ 142,20 hm³ 82,30 hm³

100 años 638 m³/s 765 m³/s 1.523 m³/s 868 m³/s

73,40 hm³ 86,80 hm³ 168,60 hm³ 96,80 hm³

500 años 1.319 m³/s 1.391 m³/s 2.649 m³/s 1.588 m³/s

148,60 hm³ 156,40 hm³ 294,10 hm³ 177,90 hm³

1000 años 1.940 m³/s 1.966 m³/s 3.494 m³/s 2.213 m³/s

219,90 hm³ 22,40 hm³ 392,30 hm³ 251,40 hm³

5000 años 2.431 m³/s 2.295 m³/s 4.320 m³/s 2.672 m³/s

275,80 hm³ 260,00 hm³ 485,90 hm³ 306,40 hm³

ALIVIADERO

TIPO Con compuertas

VANOS CON COMPUERTAS 2

TIPO COMPUERTAS Taintor

DIMENSIONES COMPUERTAS 17,00 m x 9,00 m

ESTRUCTURAS COMPUERTAS Mixta de hormigon armado y metalica

MANIOBRABILIDAD Accionamento mecanico y manual mediante cadenas Galle .Dispositivo automatico de funcionamento(desconectable).

CAPACIDAD 1.932 m³/s

COTA DEL LABIO 509,74 m.s.n.m.

CANAL DE DESCARGA Paramento de aguas abajo

ANCHO CANAL DE DESCARGA VERTEDERO 39,00 m

ANCHO CANAL DE DESCARGA CUENCO AMORTIGUADOR 28,00 m



CUENCO AMORTIGUADOR Simple de longitud 77,61 m, de ancho 28 m

COTA SOLERA CUENCO AMORTIGUADOR 431,24 m.s.n.m.

COTA CORONACION MURO CUENCO AMORTIGUADOR 453,64 m.s.n.m.

COTA CONTRAESCARPE CUENCO AMORTIGUADOR 443,24 m.s.n.m.

DESAGUE DE FONDO

TIPO Túnel en lámina libre

NUMERO DE DESAGUES 2

SITUACION Uno en la margen izquierda y otro en la margen derecha aprovechando los tuneles de desvio del rio

CAPACIDAD DE LOS DESAGUES DE FUNDO 239,10 m3/s

ESTADO ACTUAL DESAGUES DE FUNDO Fuera de servicio

FORMA DEL TUNEL Rectangular aboveado revestido en hormigon

COTA UMBRAL DE ENTRADA TUNEL IZQUIERDA 447,23 m.s.n.m.

COTA UMBRAL DE SALIDA TUNEL IZQUIERDA 443,49 m.s.n.m.

COTA UMBRAL DE ENTRADA TUNEL DERECHA 447,12 m.s.n.m.

COTA UMBRAL DE SALIDA TUNEL DERECHA 444,09 m.s.n.m.

LONGITUD DEL TUNEL IZQUIERDO 345,12 m

LONGITUD DEL TUNEL DERECHO 323,07 m

VALVULAS DE SEGURIDAD DE LA MARGEN DERECHA Compuerta Bureau de 1,0 x 1,5 m

VALVULAS DE CONTROL DE LA MARGEN DERECHA Compuerta Bureau de 1,0 x 1,5 m

VALVULAS DE SEGURIDAD DE LA MARGEN IZQUIERDA Compuerta Bureau de 1,0 x 1,5 m

VALVULAS DE SEGURIDAD DE LA MARGEN IZQUIERDA Compuerta Bureau de 1,0 x 1,5 m. para los 2 conductos externos, Larner-Johnson para el conducto intermedio (1.200-900 mm.).

LONGITUD GALERIA DE ACCESO A CAMERA DE COMP. 134,40 m

COTA SOLERA DE ENTRADA A GALERIA DE ACCESO

(MARGEN DERECHA) 460,44 m.s.n.m.

COTA SOLERA DE LA GALERIA DE ACCESOA LA CAMERA

DE COMPUERTAS(MARGEN DERECHA) 450,04 m.s.n.m.

LONGITUD GALERIA DE ACCESO A CAMERA DE

COMPUERTAS 178,60 m

COTA SOLERA DE ENTRADA A GALERIA DE ACCESO A

L ACAMERA DE COMPUERTAS (MARGEN IZQUIERDA) 466,54 m.s.n.m.

COTA SOLERA DE LA GALERIA DE ACCESO A LA CAMERA DE

COMPUERTAS EN EL TRAMO INFERIOR (MARGEN IZQUIERDA) 450,54 m.s.n.m.

TOMAS DE AGUA

CENTRAL HIDROELECTRICA A PIE DE LA PRESA

DESTINO Central hidroelectrica

SITUACION Margen izquierda del corpo de presa

CONDUCTOS 1 de seccion circular d= 1,40 m

REJAS EN IMBOCADURA Reja fija 24,00 x 9,00 m que abarca a la totalidad de los tres conductos

TIPO DE VALVULAS AGUA ARRIBA Compuerta vagon deslizante

DIMENSIONES COMPUERTA VAGON DESLIZANTE 2,60 x 2,90 m

COTA EJE DE ENTRADA DE LA TOMA 484,28 m.s.n.m.



COTA NIVEL MAXIMO DE EXPLOTACION 518,74 m.s.n.m.

CAPACIDAD EMBALSE NIVEL MAXIMO DE EXPLOTACION 84,35 hm³

COTA NIVEL MINIMO DE EXPLOTACION 489,04 m.s.n.m.

CAPACIDAD EMBALSE NIVEL MINIMO DE EXPLOTACION 14,79 hm³

CAPACIDAD UTIL PARA CENTRAL HIDROELECTRICA 69,56 hm³

TIPO DE VALVULA DE REGOLACION AGUAS ARRIBA DE

LAS TURBINAS DE LA CENTRAL Mariposa

NUMERO DE TURBINAS 3

TIPO DE TURBINAS Francis de eje vertical



Annex 10.5.10. Ficha tecnica de la presa de Rialb


NOMBRE DE LA PRESA: RIALB

RIO: SEGRE

TIPO DE PRESA: Gravedad planta recta

MATERIAL: Hormigon compactado con rodillo (H.C.R.)

DESTINACION: Regulacion y regadio

COORDENADAS UTM EJE

MARGEN IZQUIERDA X= 350.153

Y=4.644.805

MARGEN DERECHA X=350.642

Y=4.645.119



COTA NIVEL AVENIDA EXTREMA (N.A.E.) 436,00 m.s.n.m.

COTA MÍNIMA EXPLOTACIÓN (N.Min.E.) 365,75 m.s.n.m.





. Galeria de drenaje 359,90 m.s.n.m.

. Galeria intermedia 376,50 m.s.n.m.

. Galeria de acceso a la camara de compuerta 368,50 m.s.n.m.

. Galeria superior 401,50 m.s.n.m.







VOLUMEN DE HORMIGON 1.200.000 m³

TALUD PARAMENTO AGUA ARRIBA 327,944-386,00m H/V 0,35/1

386,00-435,00m H/V 0,15-1

TALUD PARAMENTO AGUA ABAJO 349,659-427,97m H/V 0,65/1

427,97-434,67m H/V 0,266/1








SUPERFICIE DEL EMBALSE EN N.M.N. 1.505,00 ha

DATOS DE LA CUENCA:

SUPERFICIE CUENCA APORTANTE SEGRE HASTA RIALB 3.320,0 km²


APORTACION ANUAL MEDIA DE LA CUENCA 1.108,00 hm³

DATOS DE AVENIDA



Anual (2.33 años) 85 m3/s 148 m3/s 344 m3/s 190 m3/s

16 hm3 23 hm3 44 hm3 26 hm3

5 años 180 m3/s 288 m3/s 577 m3/s 328 m3/s

27 hm3 38 hm3 69 hm3 41 hm3

10 años 282 m3/s 419 m3/s 800 m3/s 455 m3/s

38 hm3 52 hm3 94 hm3 54 hm3

25 años 437 m3/s 596 m3/s 1,110 m3/s 637 m3/s

55 hm3 72 hm3 128 hm3 74 hm3

50 años 566 m3/s 729 m3/s 1,358 m3/s 782 m3/s

69 hm3 87 hm3 156 hm3 91 hm3

100 años 709 m3/s 865 m3/s 1,621 m3/s 935 m3/s

86 hm3 102 hm3 186 hm3 109 hm3

500 años 1,503 m3/s 1,614 m3/s 2,737 m3/s 1,765 m3/s

178 hm3 188 hm3 327 hm3 208 hm3

1000 años 2,234 m3/s 2,313 m3/s 3,749 m3/s 2,407 m3/s

265 hm3 270 hm3 441 hm3 299 hm3

5000 años 2,656 m3/s 2,601 m3/s 4,635 m3/s 2,932 m3/s

332 hm3 319 hm3 544 hm3 365 hm3

ALIVIADERO

TIPO De superficie con compuertas y labio fijo

PERFIL DE VERTIDO Tipo Bradley


LONGITUD DE CADA VANO CONTR. POR COMPUERTAS 12,0 m

VANOS CON LABIOS FIJO 2

LONGITUD DE CADA VANO DE LABIO FIJO 16,50 m


DIMENSIONES COMPUERTAS 12 m x 7,40 m

ESTRUCTURAS COMPUERTAS Acero de alta resistencia

MANIOBRABILIDAD Cilindros hidraulicos

VANOS CON ALZAS MANIOBRABLES 3

COTA UMBRAL EN VANOS DE LABIO FIJO 430,00 m

COTA UMBRAL EN VANOS CON COMPUERTAS 422,80 m



COTA SUPERIOR DE LAS COMPUERTAS 430,20 m

CASETA DE VALVULAS PARA MANIOBRAS En las pilas divisorias de los vanos del aliviadero

CAPACIDAD DE DESAGUE A N.M.N. 1.395,00 m3/s

CAUDAL EVACUADO POR AVENIDA DE 500 AÑOS 2.672,00 m3/s

CAUDAL EVACUADO POR AVENIDA DE 1000 AÑOS 3.126,00 m3/s

OBRA DE AMORTIGUACION Cuenco amortiguador de 112,35 m de longitud y 70,00 m de ancho

COTA SOLERA DEL CUENCO 348,50 m

COTA SUPERIOR MUROS DEL CUENCO 372,00 m

DESAGUE DE FONDO

NUMERO DE CONDUCTOS 3 uds

SITUACION bloque 0

NUMERO DE COMPUERTAS Dos compuertas tipo Bureau por conduto de 1,40 x 1,80 m una de regulacion y otra de seguridad

SECCION Embocadura rectangular de 2,40 x 3,00 m y circular de 1,80 m de diametro en conductos

COTA DEL EJE EN LA EMBOCADURA 365,10 m.s.n.m.

COTA DEL EJE EN LA SALIDA 365,10 m.s.n.m.

ATAGUIA ENTRADA CONDUCTO Si

DIMENSIONES ATAGUIA 2,52 X 3,12 m

REJAS DE ENTRADA Si, 7 modulos de 3,30 x 6,00 m

COTA INFERIOR CONDUCTO d= 1,80 m 364,20 m

ACCESO A LA CAMERA DE VALVULAS A travès de galeria con entrada en bloques tres y cuatro

CAUDAL DE DESAGUE POR CONDUCTO

CON COMPUERTAS ABIERTAS Y LAMINA

DE AGUA A COTA 430,00 (N.M.N.) 68,30 m³/s

CAUDAL DE DESAGUE TOTAL

CON VALVULAS ABIERTAS Y LAMINA DE AGUA

A COTA 430,00 (N.M.N.) 204,90 m³/s

TIEMPO DE VACIADO DEL EMBALSE 50 dias

TOMAS DE AGUA

CANAL SEGARRA- GARRIGUES

Nº CONDUCTOS 2 Uds

SECCION EN LA TOMA Rectangular de 3,10 x 2,75 m

SECCION DEL CONDUCTO Circular de D= 2,75 m

REJAS DE PROTECCION EN LA ENTRADA Si

DIMENSIONES REJILLAS 4 juegos de tres paneles para vano de 5,60 ancho y 9,60m de alto

ATAGUIA DE ENTRADA CONDUCTO SI

DIMENSIONES ATAGUIAS 2,75 x 3,10 m

MECANISMO ELEVACION Cabrestante de 12 T

NUMERO DE COMPUERTAS 2

TIPO COMPUERTAS Bureau

CONDUCTO COMPUERTAS 2,75 x 2,16 m

COTA ENTRADA TOMAS 373,17 m



COTA SALIDA TOMAS 363,36 m

CANAL D'URGELL

Nº CONDUCTOS 2 Ud

SECCION EN LA TOMA Rectangular de 3,10 x 2,75 m

SECCION DEL CONDUCTO Circular de D= 2,75 m

REJAS DE PROTECCION EN LA ENTRADA Si

DIMENSIONES REJILLAS 4 juegos de tres paneles para vano de 5,60 ancho y 9,60m de alto

ATAGUIA DE ENTRADA CONDUCTO Si

DIMENSIONES ATAGUIAS 2,75 x 3,10 m

MECCANISMO ELEVACION Cabrestante de 12 T


TIPO COMPUERTAS Bureau

CONDUCTO COMPUERTAS 2,75 x 2,16 m

COTA ENTRADA TOMAS 373,17 m

COTA SALIDA TOMAS 363,36 m

SECCION DEL CONDUCTO DE DESVIACION Circular de D=1,50 m

NUMERO COMPUERTAS PARA EL CANAL D'URGELL 1

TIPO Howell-Bunger de D= 1500 mm

CAUDAL ECOLOGICO Una compuerta tipo Howell- Bunger de D=600 mm

COTA SALIDA TOMA D'URGELL 369,71 m.s.n.m.

SITUACION DE SALIDA Modulo 3 del cuenco amortiguador



Annex 10.5.11. Ficha tecnica de la presa de Santa Anna


NOMBRE DE LA PRESA: SANTA ANA

RIO: NOGUERA RIBAGORZANA

TIPO DE PRESA: Arco gravedad

MATERIAL: Hormigon

DESTINACION: Regulacion, regadio e hidroelectrica

COORDENADAS UTM EJE

MARGEN IZQUIERDA X= 299.430

Y=4.369.394

MARGEN DERECHA X=299.232

Y=4.639.794

PLANTA Curva de r= 200 m

COTA NIVEL MÀXIMO NORMAL (N.M.N. otoño) 378,70 m.s.n.m.

COTA NIVEL AVENIDA DE PROYECTO (N.A.P.otoño) 379,46 m.s.n.m.

COTA NIVELL AVENIDA EXTREMA (N.A.E.otoño) 380,30 m.s.n.m.

COTA MÍNIMA EXPLOTACIÓN (N.Min.E.) 307,31 m.s.n.m.

COTA MAXIMA EXPLOTACION (N.Max.E.) 378,70 m.s.n.m.





. Galeria inferior 328,70 m.s.n.m.

. Galeria superior 350,70 m.s.n.m.

. Galeria bajo coronacion 374,56 m.s.n.m.








TALUD PARAMENTO AGUA ARRIBA 0,05

TALUD PARAMENTO AGUA ABAJO 0,76

LONGITUD DE COSTA A M.N.M. 27,90 Km

CAPACIDAD UTIL 236,00 hm³

CAPACIDAD TOTAL 236,60 hm³

COTA LIMITE SUPERIOR COMPUERTA TAINTOR 378,70 m.s.n.m.

COTA LABIO ALIVIADERO DE SUPERFICIE 371,30 m.s.n.m.








RESGUARDO DE LAMINACION CON N.M.N. 1,60 m


LOONGITUD DEL RIO EMBALSADO 13,00 Km

DATOS DE LA CUENCA:

SUPERFICIE CUENCA APORTANTE 1.761,4 km²


DATOS DE AVENIDA



Anual (2.33 años) 13 m3/s 26 m3/s 168 m3/s 101 m3/s

3.63 hm3 7.33 hm3 20.84 hm3 17.60 hm3

5 años 45 m3/s 111 m3/s 360 m3/s 298 m3/s

11.88 hm3 18.15 hm3 32.39 hm3 26.66 hm3

10 años 89 m3/s 213 m3/s 489 m3/s 392 m3/s

18.40 hm3 24.00 hm3 43.05 hm3 34.10 hm3

25 años 260 m3/s 333 m3/s 680 m3/s 527 m3/s

27.18 hm3 32.21 hm3 58.34 hm3 44.42 hm3

50 años 374 m3/s 420 m3/s 767 m3/s 617 m3/s

34.43 hm3 38.85 hm3 71.25 hm3 52.02 hm3

100 años 469 m3/s 489 m3/s 837 m3/s 680 m3/s

42.75 hm3 45.40 hm3 84.32 hm3 59.85 hm3

500 años 934 m3/s 942 m3/s 1,561 m3/s 1,015 m3/s

92.16 hm3 89.82 hm3 151.94 hm3 106.88 hm3

1000 años 1,301 m3/s 1,279 m3/s 2,189 m3/s 1,509 m3/s

142.54 hm3 136.99 hm3 211.70 hm3 153.66 hm3

5000 años 1,671 m3/s 1,427 m3/s 2,713 m3/s 1,796 m3/s

173.10 hm3 157.02 hm3 258.89 hm3 180.30 hm3

ALIVIADERO

TIPO Con compuertas



DIMENSIONES COMPUERTAS 17,33 m x 7,40 m

ESTRUCTURAS COMPUERTAS Metalicas

MANIOBRABILIDAD Accionamento mecanico y manual mediante cadenas Galle .Dispositivo automatico de funcionamento(desconectable).

COTA UMBRAL SUPERIOR 378,70 m.s.n.m.

COTA DEL LABIO 371,30 m.s.n.m.



COTA SUPERIOR DIENTE DISIPADOR DE ENERGIA 312,70 m.s.n.m.

COTA SALIDA AIREACION DE DIENTES 309,70 m.s.n.m.

COTA INFERIOR DEL TRAMPOLIN 298,70 m.s.n.m.

COTA VERTICE PERFIL DEL LANZAMIENTO 309,70 m.s.n.m.

COTA SUPERIOR DADOS ESCOLLERA 308,15 m.s.n.m.

CASETA DE VALVULAS PARA MANIOBRAS 4

CAUDAL UNITARIO 707,48 m3/s

CAUDAL MAXIMO 2.122,44 m³/s

RADIO DE TRAMPOLIN 12,00 m

ANCHO DEL TRAMPOLIN 48,09 m

DESAGUE DE FONDO

MARGEN IZQUIERDA

TIPO DE CONDUCCION DE DESCARGA Tunel en lamina libre


NUMERO DE CONDUCTOS POR CADA DESAGUE 2 uds

VALVULAS POR CONDUCTO 2 uds

SECCION DEL CONDUCTO Rectangular

DIMENSION MEDIA DEL CONDUCTO 1,00 x 2,00 m

TIPO DE VALVULAS DESAGUE Bureau

DIMENSIONES DE LAS COMPUERTAS BUREAU 1,00 x 2,00 m

NUMERO TOTAL DE COMPUERTAS 4

DIMENSIONES DE LA EMBOCADURA 11,80 x 6,40 m

DIMENSIONES DEL TUNEL 6,00 x 4,70 m

LONGITUD TUNEL 161,00 m

PENDIENTE DEL TUNEL 0,007

CAUDAL UNITARIO DESAGUE 58,30 m³/s

CAUDAL MAXIMO 2 CONDUCTOS 116,60 m³/s

COTA UMBRAL DE LA EMBOCADURA DEL TUNEL 307,35 m.s.n.m.

COTA DEL EJE DE LA COMPUERTA 308,03 m.s.n.m.

COTA DE LA SOLERA A LA SALIDA 305,98 m.s.n.m.

MARGEN DERECHA

TIPO DE CONDUCCION DE DESCARGA Tunel en lamina libre


NUMERO DE CONDUCTOS POR CADA DESAGUE 2 uds


SECCION DEL CONDUCTO Rectangular

DIMENSION MEDIA DEL CONDUCTO 1,00 x 2,00 m

TIPO DE VALVULAS DESAGUE Bureau

DIMENSIONES DE LAS COMPUERTAS BUREAU 1,00 x 2,00 m

NUMERO TOTAL DE COMPUERTAS 4

DIMENSIONES DE LA EMBOCADURA 11,80 x 6,40 m

DIMENSIONES DEL TUNEL 6,00 x 4,70 m

LONGITUD TUNEL 178,40 m

PENDIENTE DEL TUNEL 0,007

CAUDAL UNITARIO DESAGUE 58,41 m³/s



CAUDAL MAXIMO 2 CONDUCTOS 116,82 m³/s

COTA UMBRAL DE LA EMBOCADURA DEL TUNEL 307,35 m.s.n.m.

COTA DEL EJE DE LA COMPUERTA 307,76 m.s.n.m.

COTA DE LA SOLERA A LA SALIDA 305,86 m.s.n.m.

TOMAS DE AGUA

CANAL DE ENLACE

DESTINO Riegos Canal de Aragon y Cataluña

Nº CONDUCTOS 3


TIPO DE VALVULAS AGUA ARRIBA Compuerta deslizante tipo aro

TIPO DE VALVULAS AGUA ABAJO Taintor


DIMENSIONES COMPUERTA TIPO ARO d= 2m

DIMENSIONES COMPUERTA TAINTOR 2,00 x 1,60 m

COTA UMBRAL DE LA TOMA 351,96 m.s.n.m.

COTA EJE COMPUERTA ARO 353,52 m.s.n.m.

COTA SOLERA DE SALIDA 352,52 m.s.n.m.

COTA MINIMA EMBALSE UTIL 355,15 m.s.n.m.

CAUDAL MAXIMO POR LA TOMA 26,1 m3/s

CAUDAL MAXIMO OPERATIVO 21,0 m3/s

CAUDAL UNITARIO 8,7 m3/s

CENTRAL HIDROELECTRICA A PIE DE LA PRESA

DESTINO Central hidroelectrica

SITUACION Estribo izquierdo

CONDUCTOS 1 uds de seccion circular d= 2 m

TIPO DE VALVULAS AGUA ARRIBA Compuerta vagon deslizante

TIPO DE VALVULAS AGUA ABAJO Valvula mariposa d= 2,20 m

DIMENSIONES COMPUERTA VAGON DESLIZANTE 3,67 x 5,25 m

COTA UMBRAL DE LA TOMA 335,32 m.s.n.m.

COTA EJE DE ENTRADA DE LA TOMA 336,42 m.s.n.m.

COTA DEL EJE DE SALIDA DE LA TOMA 303,20 m.s.n.m.

COTA MINIMA DE TURBINADO 348,70 m.s.n.m.

ALTURA MAXIMA DE SALTO 71,40 m

ALTURA MINIMA DE SALTO 41,40 m

POTENCIA TOTAL TURBINAS 42.800 cv

POTENCIA ALTERNADORES 38.000 kW

POTENCIA EN kVA 47.500 kVA

CAUDAL 50,0 m3/s

PRODUCCION MEDIA 102 Gwh

COEFICIENTE ENERGETICO 0,129 kwh/m3

ABASTECIMIENTO

DESTINO Abastecimiento

SITUACION Ladera derecha

CONDUCTOS 1

VALVULAS POR CONDUCTO 1 de seccion circular



TIPO DE VALVULAS Compuerta de d= 0,50 m

COTA SOLERA EMBOCADURA 326,20 m.s.n.m.

COTA EJE EMBOCADURA 328,70 m.s.n.m.

SITUACION No ha entrado en servicio



Annex 10.5.12. Fitxa tècnica de la presa de Gaià

Annex 10.5.13. Fitxa tècnica de la presa de Pasteral

Annex 10.5.14. Fitxa tècnica de la presa de Port Bou



Annex 10.5.15. Fitxa tècnica de la presa de Riudecanyes

Annex 10.5.16. Fitxa tècnica de la presa de Santa Fe del Montseny

Annex 10.5.17. Fitxa tècnica de la presa de Sant Martí de Tous



Annex 10.5.18. Fitxa tècnica de la presa de Susqueda

Annex 10.5.19. Fitxa tècnica de la presa d’Ulldecona

Annex 10.5.20. Fitxa tècnica de la presa de Vallfornés



Annex 10.5.21. Minicentrals de la Confederación Hidrogràfica de l’Ebre

EXPTE. CENTRAL PETICIONARIO CAUCE MUNICIPIO PROVINCIA POTENC

IA

Kw

CAUDAL

l/sg

SITUACION

ADMINISTRATIVA

TIP

O

2000-M-

001

CAIXA CATALUNYA –

FUNDACIÓ TERRITORI

I PAISATGE

BCO. TINTER ALT ANEU LLEIDA 60 60 CONCESIÓN OTORGADA NP

84-A-057 VIELLA 2 S.P.F.M.S.A. SALIENTE VIELHA E MIJARAN

LLEIDA 1360 1500 CONCESIÓN OTORGADA NP

85-A-105 MONTENARTRO PROMOCIONES Y

PROYECTOS

MODOLELL, S.A.

SANTA MAGDALENA

(O ROMA

FARRERA LLEIDA 2400 2000 CONCESIÓ OTORGADA NP

85-A-105BIS

MONTENARTRO PROMOCIONES Y PROYECTOS

MODOLELL, S.A.

SANTA MAGDALENA (O ROMA

LLAVORSÍ LLEIDA 3740 2700 COMUNICADO FINAL DE OBRAS

SOLICITUD DE

MODIFICAR CONCESIÓN

AMPL

MONTFERRER - CASTELLBO

LLEIDA CONCESIÓ OTORGADA

EN ELABORACIÓN

INFORME ACTA FINAL

85-A-106 EL MAL PAS MINICENTRALES

HIDROELECTRICAS, S.A.

SANTA MAGDALENA

(O ROMA

RIALP LLEIDA 3200 2500 CONCESIÓ OTORGADA

SOLICITUD DE MODIFICAR CONCESIÓN

NP

85-A-

106BIS

MAL PAS PROMOCIONES Y

PROYECTOS

MODOLELL, S.A.

SANTA MAGDALENA

(O ROMA

LLAVORSI LLEIDA 3800 3000 COMUNICADO FINAL DE

OBRAS

AMP

L

RIALP LLEIDA CONCESIÓ OTORGADA

EN ELABORACIÓN

INFORME ACTA FINAL

85-A-184 VALLESPIR PROMOCIONES Y

PROYECTOS MODOLELL, S.A.

SANTA MAGDALENA

(O ROMA

LLAVORSI LLEIDA 3200 2100 CONCESIÓN OTORGADA

SOLICITUD DE MODIFICAR CONCESIÓN

NP

85-A-

184BIS

VALLESPIR PROMOCIONES Y

PROYECTOS

MODOLELL, S.A.

SANTA MAGDALENA

(O ROMA

LLAVORSI LLEIDA 4344 2700 COMUNICADO FINAL DE

OBRAS

AMP

L

RIALP LLEIDA CONCESIÓN OTORGADA

EN ELABORACIÓN

INFORME ACTA FINAL

85-A-246 CASTELLAS CIA. MEDITERRANEA DE ENERGIAS, S.A.

CASTELLAS VALLS D’AGUILAR LLEIDA 2200 1300 CONCESIÓN OTORGADA

PENDIENTE VISITA DE

RECONOCIMIENTO FINAL

NP

85-A-249 ALOS CIA. MEDITERRANEA

DE ENERGIAS, S.A.

SEGRE CAMARASA-

FONTLLONGA

LLEIDA 4800 42000 CONCESIÓN OTORGADA

PENDIENTE VISITA DE

RECONOCIMIENTO FINAL

AMP

L

86-A-142 EL SERRANO MINICENTRALES

HIDROELECTRICA,

S.A.

MANYANET SARROCA DE

BELLERA

LLEIDA 2100 1000 COMUNICADO FINAL DE

OBRAS

COMUNICADO INICIO DE

LAS OBRAS

CONCESIÓN OTORGADA

NP

91-RH-03 PONTS HIDRODATA, S.A. SEGRE PONTS LLEIDA 1100 20000 AUTORIZACIÓN

OTORGADA

REH



EXPTE. CENTRAL PETICIONARIO CAUCE MUNICIPIO PROVINCIA POTENC

IA

Kw

CAUDAL

l/sg

SITUACION

ADMINISTRATIVA

TIP

O

91-RH-05 SALT DEL

DURAN

AYTO. DE

MOLLERUSSA

CANAL DE URGAL GOLMES LLEIDA 163 1300 AUTORIZACIÓN

OTORGADA

REH

94-RH-01 PENELLES C.G.R. CANALES DE

URGEL

C.URGEL 1ª

ACEQUIA PRL

PENELLES LLEIDA 229 3000 AUTORIZACIÓN

OTORGADA

NP/

CAN

97-M-011 LOS NUEVE

SALTOS

C.G.R. CANALES DE

URGEL

C.URGEL 4ª

ACEQUIA PRL

JUNEDA LLEIDA 558 3500 AUTORIZACIÓN

OTORGADA

NP/

CAN

86-A-175 LAS BORDAS RECURSOS HIDRAULICOS, S.A.

BCO. BERASTI SORT LLEIDA 4465 1000 ACTA RECONOCIMIENTO FINAL

CONCESIÓN OTORGADA

NP

87-M-001 MANYANET

SUPERIOR

SALTOS Y CENTRALES

DE CATALUNYA, S.A.

MANYANET SARROCA DE

BELLERA


87-M-003 SARROCA SALTOS Y CENTRALES

DE CATALUNYA, S.A.

SARROCA SARROCA DE

BELLERA


87-M-065 BORDAS LLESUI RECURSOS

HIDRAULICOS – LLESUI, S.L.

BCO. BERASTI SORT LLEIDA 1950 500 CONCESIÓN OTORGADA

PENDIENTE DE RECURSO

NP

87-M-066 EL PI CAL ESCOLA, S.A. BCO. TINTER ALT ANEU LLEIDA 1341 400 CONCESIÓN OTORGADA

PENDIENTE DE RECURSO

NP

87-M-106 ARDEVOL

PRULLANS

C.R. “RECH GROS” DE

PRULLANS

LA LLOSA LLES LLEIDA 2115 1100 CONCESIÓN OTORGADA

RESOLUCIÓN SOBRE MODIFICACIONES

NP/

CAN

89-A-001 PARQUE

DEPORTIVO

AYTO. DE LA SEO DE

URGEL

SEGRE SEU D’URGELL LLEIDA 870 20000 CONCESIÓN OTORGADA

EN EXPLOTACIÓN

NP

89-A-306 SALTO DE CABISCOL

RECURSOS ENERGETICOS

LOCALES, S.A.

SEGRE MONTELLA I MARTINET

LLEIDA 2250 9000 ACTA RECONOCIMIENTO FINAL

CONCESIÓN OTORGADA

AMPL

89-M-018 ALTRON ELECTRICA DE

ALTRON, S.L.

SAN ANTONIO SORT LLEIDA 943 1600 CONCESIÓN OTORGADA

SIN CONSTRUIR

REH

/AMP

90-M-008 PALANCAR C.R. REC DEL SOLA O

PALANCAR

SEGRE ARISTOT I

TOLORIU

LLEIDA 2495 6000 CONCESIÓN OTORGADA AZU

D

91-M-008 BELLVER C.R. DE BELLVER SEGRE BELLVER DE CERDANYA

LLEIDA 442 3750 CONCESIÓN OTORGADA AMPL

93-M-004 VILAMUR HIDROELECTRICAS

RIOL, S.A.

CANTO Y COMA

SARRERA

SORIGUERA LLEIDA 1350 1500 CONCESIÓN OTORGADA REH

/AM

P

96-M-005 LANERA ARSEGUEL

FABRICA LANERA Y ELECTRICA DEL

PUENTE DE ARSEGUEL,

S.L.

SEGRE ARSEGUEL LLEIDA 200 7500 CONCESIÓN OTORGADA AMPL

96-M-008 ANSERALL III HIDROELECTRICA DEL VALIRA, S.L.

VALIRA VALLS DE VALIRA LLEIDA 2040 3400 ACTA RECONOCIMIENTO FINAL

CONCESIÓN OTORGADA

NP

96-M-010 AITONA SALTOS Y CENTRALES

DE CATALUNYA, S.A.

SEGRE AITONA LLEIDA 4500 120000 CONCESIÓN OTORGADA NP

BARRANCO

CARRATALA

99-M-012 AYTO. DE LLAVORSÍ NOGUERA

PALLARESA

LLAVORSI LLEIDA 700 7000 CONCESIÓN OTORGADA AMP

L


A11. MODELS DE COMUNICATS I AVISOS 502

ANNEX 11. MODELS DE COMUNICATS I AVISOS


A12. PLA DE RECUPERACIÓ 507

ANNEX 12. PLA DE RECUPERACIÓ

Fase posterior a la d'emergència que comença una vegada desactivat el Pla i que es perllonga fins

que queden restablerts els serveis mínims a la població en les zones afectades per la inundació.

En aquesta fase cal fer entre altres, les actuacions següents:

- Reparació definitiva dels serveis bàsics per a la població

- Control sanitari d'aliments i aigua

- Control i enterrament d'animals morts i recollida de brossa

- Neteja d'interior d'habitatges, vies urbanes, clavegueram, etc.

- Donar consells a la població per després de la inundació.

- Controlar, tramitar i gestionar la documentació sobre danys a efectes d'indemnitzacions.

- Identificar, inspeccionar i valorar els danys i les despeses del desenvolupament operatiu

realitzat durant l'emergència.

El pla de recuperació serà elaborat en la fase d’implantació de l’INUNCAT.


A13. ESQUEMES D’ESTACIONS DE SAIH 508

ANNEX 13. ESQUEMES D’ESTACIONS DE SAIH


A14. PUNTS D’ACTUACIÓ PRIORITÀRIA 515

ANNEX 14. PUNTS D’ACTUACIÓ PRIORITÀRIA

Annex 14.1. Descripció dels elements continguts en l’aplicació de punts d’actuació prioritària

Municipi: Municipi on es localitza el punt d’actuació prioritària.

Coordenades UTM: Coordenades X e Y de la projecció UTM.

Coordenades SOC: Coordenades que utilitza la cartografia de Bombers.

Foto: Lloc destinada a posar una foto, gràfic, imatge... del punt.

Estat: Situació en que es troba la informació relacionada al punt. Les opcions que pot ser

és: No definit (punt recopilat per l’ACA i que encara s’ha de ratificar), Alta (punt nou) i

Validat (recopilat per l’ACA i ja ratificat).

Autor: Persona o organisme que valida o dóna d’alta les dades del punt.

Data d’actualització: L’última data en que s’ha posat al dia les dades del punt.

Modificat per: Persona o organisme que actualitza les dades del punt.

Riu: En els casos en que la inundació estigui produïda per un desbordament de lleres,

indica el nom del riu, torrent, riera... que produeix l’afectació.

Indret: Nom del lloc concret, topònim on es troba el punt (no nom del municipi que ja s’ha

recollit).

Descripció: Explicació del punt i de les afectacions.

Tipus: Tipologia de l’element afectat per la inundació. Hi ha una primera classificació més

general i es concreta amb un subtipus. Aquests són els següents:

No definit

Zona urbanitzada:

Zona urbana

Habitatge aïllat

Àrea comercial

Restaurant

Allotjament/hosteleria

Càmping

Centre educatiu

Centre de salut i assistència

Edifici de serveis d’emergència (operatius)

Centres penitenciaris

Zona verda

Zona esportiva

Aparcament

Altres

Zones industrials:

Indústria risc químic

Central nuclear

Central elèctrica

Industria sense possibles efectes col·laterals

Altres indústries

Zones agro-forestals − Hortes:

Explotació agrícola

Explotació forestal

Explotació ramadera

Horts



Altres

Vies de comunicació (ferroc-carret-peatonals):

Ferrocarril − Via convencional

Ferrocarril − Via ràpida

Carretera − Via principal

Carretera − Via secundària

Autopista

Camí/passeig/Sendera per a vianants

Altres

Estacions mitjans transport:

Aeroport

Heliport

Port mercaderies

Port esportiu

Estació ferrocarril

Altres estacions

Estructures de les vies:

Pont de ferrocarril

Pont de carretera

Pont per a vianants

Gual

Pas inferior

Obra de drenatge

Cobertura de lleres

Altres

Estructures protecció per a l’erosió:

Travessa

Espigons

Escullera

Altres

Estructures protecció per a inundacions:

Mur

Motes

Altres

Patrimoni:

Arqueològic/Arquitectònic

Altres

Altres

Operativa: Accions a realitzar en aquell punt: tancament immediat, tancament previ

inspecció, vigilància, evacuació immediata o evacuació prèvia inspecció.

Gestor de l’actuació: Organisme que ha de portar a terme l’actuació del punt (operativa):

no definit, policia local/Ajuntament, tècnic de protecció civil, voluntari de protecció civil,

brigada municipal, personal de suport del consell comarcal, ADF, altres.

Tipus d’inundació: categoria que permet diferenciar si el punt inventariat és conflictiu per

la simple acumulació de pluja (problemes de drenatge per precipitació “in situ”) o per

inundacions provocades pel desbordament de lleres. Poden ser per: no definit, precipitació

“in situ”, desbordament de la llera, pujada del riu, riera..., mal funcionament d’una presa.

Quan hi ha problemes?: Pretén d’una manera senzilla avaluar la probabilitat d’ocurrència

de la inundació. Pretén avaluar quins són els fenòmens meteorològics que produeixen la

inundació.

No definit



Riuada:

Xàfecs superiors a 40mm/30’ (SMP grau 4, 5 i 6)

Sense dades

Pluja acumulada igual o superior a 100mm/24h (SMP grau 1, 2 i 3)


Fallada del sistema de prevenció

Per mal funcionament d’una presa

Pluja intensa:

Xàfecs superiors a 40mm/30’ (SMP de grau 4, 5 i 6)

Sense dades



Observacions: informació diversa, que es cregui important i que no hagi estat recollida en

els altres apartats. Els comentaris han de set breus i objectius.

Risc: nivell de risc del punt d’actuació prioritària. Les opcions poden ser: alt, mig, baix o

no definit. Segons el què definim, la senyal serà de diferent color: vermell (alt), taronja

(mig) i groc (baix).

Punt senyalitzat: Aquesta opció és per saber si el punt està senyalitzat. Des de la DGPC

es considera important que a més de la localització dels punts alguns punts es senyalitzi

per assegurar que tothom conegui el risc.



Annex 14.2. Fitxa d’inventari de punts d’actuació prioritària



Annex 14.3. Llistats de Punts d’actuació prioritària

Annex 14.3.1. Punts d’actuació prioritària detectats a la xarxa viària de la Diputació de Tarragona

Carretera P.K. Comarca Punt sensible Problema actual

TV-2005, accés a Aiguamúrcia 5,195 Alt Camp Gual sobre el riu Gaià Ctra. inundable

TV-7044, la Riba – Farena Del 4 al 5 Alt Camp – Conca de

Barberà

Tram de ctra. amb cota baixa al

costat del riu Brugent

Ctra. inundable

TV-3143, accés a Riudoms 0,925 Baix Camp Gual sobre la riera de Riudoms Ctra. inundable

TV-3147, Cambrils – Salou Del 2 al 4 Baix Camp –

Tarragonès

Tram de ctra. amb cota baixa a

tocar de la línia de costa

Ctra. inundable

TV-3146, accés a la Pineda 2,7 Tarragonès Tram de ctra. amb cota baixa Ctra. Inundable

TV-2041, Roda de Barà –

Bonastre

2,7 / 3,5 / 4,8 / 6,3 Tarragonès Ponts sobre la llera del torrent

de l’Arguilera

Desguàs insuficient

TV-2127, Vendrell- St. Salvador 0,2 Baix Penedès Tram de ctra. amb cota baixa al

costat de la riera de la Bisbal

Ctra. Inundable

3 Baix Penedès Pont sobre el torrent de l’Aragall Desguàs insuficient

TV-3301, Bot – Prat de Comte 2,2 Terra Alta Gual sobre la llera del riu

Canaleta

Ctra. Inundable

TV-3341, Horta de St. Joan -

límit província

3,9 Terra Alta Pont sobre llera del riu Algars Desguàs insuficient

TV-3401, Ampolla – Deltebre 0,8 Baix Ebre Tram de ctra. amb cota baixa al

barranc d’Ulldellops

Ctra. inundable

TP-3311, Sta, Bàrbara – la Sénia 8 / 8,9 / 9,4 / 14,8 / 15,5 / 16,8

Montsià Ponts sobre lleres de diversos barrancs


TV-3322, accés als Valentins 1,7 Montsià Pont sobre llera barranc sense nom a la travessera dels

Valentins


TV-3314, la Galera – Ulldecona 2,9 / 4,3 / 5,8 Montsià Ponts sobre lleres de diversos

barrancs


TV-3421, la Sénia – Mas de

Barberans – Roquetes

3,4 / 4,2 / 4,5 / 5,8

/ 6,9 / 8,4 / 8,7 /

9,4 / 11,4 / 12,3 /

13,2 / 13,7 / 17,4 /

24

Baix Ebre Pont sobre llera Desguàs insuficient

TV-3023, accés al Pas de Barca

sobre el riu Ebre a Miravet

Del 0,1 a 1 Ribera d’Ebre Tram inundable per desguàs de

presa de Riba-roja

Ctra. inundable pel

riu Ebre

TV-7411, Riba-roja a Pobla

Massaluca

Del 0 al 4 Ribera d’Ebre Tram inundable per desguàs de

presa de Riba-roja

Ctra. inundable pel

riu Ebre



Annex 14.3.2. Punts d’actuació prioritària detectats pels Mossos d’Esquadra

COMARCA MUNICIPI PUNT Element Sector Localització

Alt Empordà Peralada Ctra. Peralada -Olives - Gual 1 223 -

Alt Empordà El Far d'Empordà Camí St Pau - Gual 1 222 Camí de St. Pau de la Calçada a l'escola "Les Acàcies" (Altem).

Alt Empordà El Far d'Empordà C-31 - Tram carretera 1 222 Inundació sota el pont FFCC

Alt Empordà Vilamalla Casc urbà - Tram carretera 1 222 Av. Empordà. Pol. Pont del Príncep sota el pont de la N-II, s'inunda per. Deficiència de clavegueram.

Alt Empordà Figueres N-II - Tram carretera 1 222 Al costat de la fàbrica HECO (Rally Sud).

Alt Empordà Agullana N-II 770 Tram de carretera 3 221 Inundació d'un tram de carretera.

Alt Empordà Agullana N-II 770 Gual 3 221

Alt Empordà La Jonquera Casc urbà - Gual 3 221

Alt Empordà La Jonquera Casc urbà - Gual 3 221 Plaça Nova

Alt Empordà L'Escala Rec de la Branca - Tram carretera 4 224 Carretera d'Albons a Urb. Els Pilans

Alt Empordà L'Escala Casc urbà - Llera 4 224 Riells

Alt Empordà L'Escala Casc urbà - Llera 4 224 Des del càmping Pardís a Montgó

Alt Empordà Sta.Llogaia d'Alguema Ctra Sta Lloguaia a N-II - Pont 5.1 222 Riera d'Alguema

Alt Empordà Borrassà Ctra Creixell a N-II - Gual 5.1 222 Riera d'Alguema

Alt Empordà Siurana d'Empordà Casc urbà - Gual 5.1 224 Casc urbà del veïnat de Baseia. Carretera de Siurana a la C-31

Alt Empordà Navata Pista Forestal - Gual 5.2 225 Pista. Forestal. Camí de Navata a Canelles.

Alt Empordà Cabanelles Ctra. Cabanelles - Gual 5.2 225 Carretera de Cabanelles

Alt Empordà Avinyonet de Puigventós Camí a la N-260 - Gual 5.3 225 Pista Forestal. Camí d'Avinyonet a la N-260.

Alt Empordà Avinyonet de Puigventós GIP-5101 - Pont 5.3 225 El Risec. A l'entrada de la població des de la N-260




Alt Empordà Vilanant Ctra de Tarabaus - Gual 5.3 225 Manol

Alt Empordà Cistella GIP-5101 - Pont 5.3 225 Rec de la Cistella entre Vilanant i Cistella.

Alt Empordà Biure N-II 767 Pont 5.5 221 A la N-II entre la cruïlla de Campmany i la de Darnius.

Alt Empordà Biure N-II - Tram de carretera 5.5 221 N-II entre l'Hostal Nou i la benzinera BP.

Alt Empordà Pont de Molins Pista Forestal - Gual 5.5 221 Al costat del l'encreument de la N-II amb la GIV-5044 a Biure.

Alt Empordà Biure GIV-5044 - Tram de carretera 5.5 221 Inundació tram de carretera al casc urbà de Biure.

Alt Empordà Boadella GI-504 - Gual 5.5 221 Accés Nord a Boadella.

Alt Empordà Boadella GIV-5042 - Gual 5.5 221 Accés Sud a Boadella.

Alt Empordà Boadella Casc urbà - Pont 5.5 221 Casc urbà de Les Escaules.

Alt Empordà Pont de Molins GIV-5042 - Pont 5.5 221 Al costat del Molí Nou.

Alt Empordà Pont de Molins GIV-5041 - Gual 5.5 221 Muga.

Alt Empordà Campmany N-II - Gual 5.6 221 Pista forestal de Bosqueros a la N-II davant del Mas Armet.

Alt Empordà Masarac Tram carretera - Gual 5.6 221 Carretera de Masarac a Mollet. Veïnat del Priorat.

Alt Empordà St. Climent Sescebes Camí Vilartolí - Gual 5.6 221 Camí d'accés a Vilartolí de Baix. Veïnat de Sant Climent.

Alt Empordà Rabós d'Empordà Camí de St. Quirze de Colera

- Gual 5.6 223 Camí de Sant Quirze de Colera a Rabós. A la pista forestal s'hi accedeix per. La part Sud de Rabós.

Alt Empordà Rabós d'Empordà Camí de Vilamaniscle - Gual 5.6 223 Camí de Vilamaniscle a St. Quirze de Colera. Pista forestal.

Baix Empordà Roses C-260 43 Gual 1 223 Rotonda La Banyera (antic INUNCAT 70C).

Baix Empordà Roses GI-610 0,1 Gual 1 223 Rentacoxtes "L'Elefant Blau" (antic INUNCAT 71C).

Baix Empordà Roses Ctra. De les Arenes 0,1 Gual 1 223 Rotonda Comissaria ME ABP Roses (antic 72C).




Baix Empordà Roses Ctra. Del Far s/n Gual 1 223 Entre el port i el far de Roses (antic INUNCAT 67C).

Baix Empordà Roses Accés Urb. Mas Boscà 0,1 Gual 1 223 Entre GI-614 i hotel San Carlos (antic INUNCAT 69B).

Baix Empordà Pau Tram de carretera 1,5 Gual 1 223 Carretera de Pau a Castelló d'Empúries.

Baix Empordà Pau Tram de carretera 1 Gual 1 223 Carretera de Pau a Castelló

d'Empúries.

Baix Empordà Castelló d'Empúries Rec del Cagarrell - Tram de carretera 3 223 Carretera de Castelló d'Empúries a Marzà

Baix Empordà Fortià GIV-6213 1,5 Pont 3 223 Rec de la Font

Baix Empordà St. Pere Pescador Ctra. S/n - Gual 3 224 Carretera de Sant Pere P. A St. Martí d'Empúries. Camping "La Ballena Alegre".

Baix Empordà La Bisbal d'Empordà Piscines públiques - Riera 1 213 Rec Del Raig.

Baix Empordà La Bisbal d'Empordà GI-664 - Riera 1 213 Rec Del Molí

Baix Empordà Forallac GI-644 - Riera 1 213 Vulpellac-Serra de Daró

Baix Empordà Forallac C-66 - Riera 1 213 Bar "La Nau" Fonteta.

Baix Empordà Riu Daró - - Riera 1 213 Cruïlles direcció Cassà de la Selva, la.

Baix Empordà Palafrugell Super-Stop - - 2 232 Zona Supermercat "SUPER-STOP".

Baix Empordà Palafrugell GI-655 - - 2 232 Llofriu-Palafrugell

Baix Empordà Palafrugell GI-650 - - 2 232 Palafrugell-Regencós

Baix Empordà Esclanyà - - Riera 2 232 Palafrugell-Esclanyà

Baix Empordà Torroella de Montgrí Pg. Catalunya amb Pg. Vicenç Bou

- - 4 213 Aigües pluvials

Baix Empordà Torroella de Montgrí GI-641 4 - 4 213 Aigües pluvials.

Baix Empordà Albons GIV-6322 - - 4 224 Aigües pluvials.

Baix Empordà Bellcaire d'Empordà GIV-6321 - - 4 224 Aigües pluvials.

Baix Empordà Bellcaire d'Empordà C/ del Molí - Riera 4 224 Rec del Molí

Baix Empordà Bellcaire d'Empordà GI-632 5 - 4 224 Aigües pluvials.




Baix Empordà Bellcaire d'Empordà Torre Ferrana-Sobrestany

- - 4 224 Aigües pluvials.

Baix Empordà Ulla GI-640 4 - 4 213 Aigües pluvials.

Selva, la Litoral

Calonge C/ de les Pinedes - Riera 3 232 Riera de Calonge

Selva, la Litoral

Calonge GI-660 15,5 Riera 3 232 Riera de Calonge. Afectació a l'entrada Urbanització d'Or.

Gironès Llambilles C-65 22,3 Pont T-80 213 Bugantó. Al costat de la benzinera Campsa.

Pla de l'Estany Serinyà C-150 - Llera 1 212 Riu Ser

Pla de l'Estany Esponellà GIV-5121 - Llera 2 212 Riu Ser

Garrotxa, la Riudaura Casc urbà - Passadís 1 243 Torrent dels Cortils. Passadís de Can Fajula.

Garrotxa, la Riudaura Casc urbà - Passadís 1 243 Riera de Riudaura. Passadís de Molí de la Plana.

Garrotxa, la Riudaura Casc urbà - Passadís 1 243 Torrent dels Cortils. Passadís de la gorga de Mas Fajula.

Garrotxa, la Riudaura Casc urbà - Passadís 1 243 Riera de Riudaura. Passadís de Mas d'en Deu.

Garrotxa, la Riudaura Casc urbà - Passadís 1 243 Riera de Riudaura. Passadís de mas el Cortès.

Garrotxa, la Riudaura Casc urbà - Passadís 1 243 Riera de Riudaura. Passadís de Mas la Corda.

Garrotxa, la Olot Casc urbà - Passadís 1 243 Riera de Riudaura. Passadís de Mas l'Arengada.

Garrotxa, la Olot Casc urbà - Passadís 1 243 Riera de Riudaura. Passadís a Sant Valentí.

Garrotxa, la La Vall d'en Bas Carretera - Passadís 1 243 Riera de Joanetes. Passadís de Joanetes di Can Mata.

Garrotxa, la La Vall d'en Bas Carretera - Passadís 1 243 Riera de Joanetes. Passadís de Can Trona.

Garrotxa, la La Vall d'en Bas Carretera - Passadís 1 243 Fluvià. Passadís de la Guàrdia Civil a Can Trona.

Garrotxa, la La Vall d'en Bas Carretera - Passadís 1 243 Fluvià. Passadís del Molí de l'Aubert.




Garrotxa, la La Vall d'en Bas Carretera - Passadís 1 243 Riera de Sant Privat. Passadís zona piscícola.

Garrotxa, la La Vall d'en Bas Carretera - Passadís 1 243 Riera de Sant Privat. Passadís pista Salt del Sallent.

Garrotxa, la La Vall d'en Bas Carretera - Passadís 1 243 Riera de Sant Privat. Passadís del veïnat de Can Sidera.

Garrotxa, la La Vall d'en Bas Carretera - Passadís 1 243 Riera de Bianya. Passadís darrere

la Font Doch.

Garrotxa, la La Vall d'en Bas Carretera - Passadís 1 243 Riera de Bianya. Passadís Can Bassoga.

Garrotxa, la La Vall d'en Bas Carretera - Passadís 1 243 Torrent de Santa Llúcia. Passadís del Molí d'en Solà.

Garrotxa, la La Vall d'en Bas Carretera - Passadís 1 243 Torrent del Farro. Passadís de Mas Bruno.

Garrotxa, la La Vall d'en Bas Carretera - Passadís 1 243 Fluvià. Passadís a Can Gori.

Garrotxa, la Sant Joan les Fonts Carretera - Passadís 1 242 Riera de Riudaura. Passadís de Llocalou. Riera de Bianya.

Garrotxa, la Sant Joan les Fonts Carretera - Passadís 1 242 Passadís de la Cadevall. Riera de Bianya

Garrotxa, la Sant Joan les Fonts Carretera - Passadís 1 242 Passadís de Ca l'Enric. Riera de Bianya

Garrotxa, la Sant Joan les Fonts Carretera - Passadís 1 242 Passadís de l'Esglesia a Vives. Riera de Bianya

Garrotxa, la Sant Joan les Fonts Carretera - Passadís 1 242 Riu Turonell. Passadís de Begudà.

Garrotxa, la Santa Pau Carretera - Passadís 1 243 Ser. Passadís dels Arcs de Santa Pau..

Garrotxa, la Santa Pau Casc urbà - Passadís 1 243 Ser. Passadís darrere de Cal Sastre.

Garrotxa, la Tortellà Carretera - Passadís 2 242 Riera de Llierca. Passadís entre Montagut di Tortellà.

Garrotxa, la Argelaguer Carretera - Passadís 2 242 Fluvià. Passadís a la mare de Deu del Vilar.

Garrotxa, la Montagut Carretera - Passadís 2 242 Fluvià. Passadís dels Palomers.

Garrotxa, la Sant Ferriot Carretera - Passadís 2 242 Fluvià. Passadís al Molí.




Selva, la Sta. Coloma de Farners GI-551 - Riera E-10 214

Selva, la Brunyola Torrent St. Martí - Pont E-10 215 Cases aïllades.

Selva, la Osor GI-542 5 Pont E-10 215 Riera d'Osor. Casa de colònies i cases aïllades.

Selva, la Riudarenes-Les Mallorquines

C-63 18 Rierols menors E-20 214 Riu Esplet i altres rierols menors. Poc risc d'inundació.

Selva, la St. Feliu de Buixalleu GI-553 5 Gual E-30 211 Accés veïnat Gaserans. Cases aïllades/masies. Rutes alternatives.

Selva, la St. Feliu de Buixalleu GI-553 4 Riera E-30 211 Punt de mesura i control Pla INUNCAT, núm. 25

Selva, la Fogars de la Selva, la A-7 92,5 Pont E-30 211 Punt de mesura i control Pla INUNCAT, núm. 28

Selva, la Fogars de la Selva, la A-7 95 Pont E-30 211 Accès A-7.

Selva, la Hostalric C-35 68,5 Pont E-30 211 Riera d'Arbúcies. Pont del FFCC.

Camí d'accés a sorrera.

Selva, la Hostalric C-35 68,5 Pont E-30 211 Riera d'Arbúcies. Pont del FFCC. Camí d'accés a sorrera.

Selva, la Fogars de la Selva, la C-35 73 Pont E-30 211 Riera de Santa Coloma.

Selva, la Massanes GI-555 10,6 Riera E-30 211 Riera de Sta. Coloma. Accés veïnat a estació FFCC Canet-Massanes. Ruta alternativa.

Alt Urgell Pont de Bar N-260 Riu VALIRA 10 10 Camping Pont d'Ardaix situat al costat del riu Segre

Alt Urgell La Seu d'Urgell Vall del Segre Riu VALIRA 10 10 Llera del riu Segre entre les poblacions d'Alàs i Arfa

Alt Urgell Oliana Plana d'Oliana Riu VALIRA 20 10 Entorn del riu Segre a la població d'Oliana

Alt Urgell Ogern Ribera Salada Riu VALIRA 20 10 Torrent de la Ribera Salada al seu pas per la població d'Ogern

Alt Urgell Anserall N-145 2 Riu VALIRA 10 10 Riu Valira al seu pas per la població d'Anserall

Alt Urgell La Seu d'Urgell La Seu d'Urgell Població Pont VALIRA 10 10

Alt Urgell Oliana Plana d'Oliana Riu VALIRA 20




Alt Urgell Ogern Ribera Salada Riu VALIRA 20 10 Torrent de la Ribera Salada al seu pas per la població d'Ogern

Cerdanya Puigcerdà Camí d'Age Pont PUIGMAL 10

Cerdanya Bellver N-260 193.8 Riu PUIGMAL 20 10 Camping de Bellver de Cerdanya al costat del riu Segre

Cerdanya Bellver N-260 199 Riu PUIGMAL 20 10 Camping Solana del Segre a la població de Bellver de Cerdanya

Cerdanya Isòvol N-260 Pont PUIGMAL 20 10 Es tracta d'un medidor per mesurar el cabal i les crescudes del riu és un pont al costat de la N-260

Cerdanya Bellver Bellver Població Pont PUIGMAL 20 10 Es tracta d'un medidor per mesurar el cabal i les crescudes del riu és el pont d'entrada al poble

Cerdanya Martinet Martinet Població Pont PUIGMAL 20 10 Es tracta d'un medidor per mesurar el cabal i les crescudes del riu és el pont per anar direcció a Montellà

Alta Ribagorça Pont de Suert L-500 1 Riu BOÍ 10 30 Camping Roig situat al costat del riu Noguera de Tor

Alta Ribagorça Pont de Suert L-500 1,5 Riu BOÍ 10 30

Alta Ribagorça Barruera L-500 Població Riu BOÍ 20

Alta Ribagorça Osca Ctra.Castejon de Sos Riu BOÍ 10 30 Camping Baliera situat fora de provincia i comarca però la població més propera és Vilaller

Alta Ribagorça Pont de Suert Pont de Suert Població BOÍ 10 30 Estació d'aforament de Pont de Suert

Alta Ribagorça Pont de Suert N-230 BOÍ 10 30 Estació d'aforament situada a la confluència entre els rius de

Noguera de Tor i Noguera Ribagorçana

Alta Ribagorça Pont de Suert N-230 BOÍ 10 30

Alta Ribagorça Vilaller N-230 BOÍ 10




Alta Ribagorça Llesp L-500 BOÍ 20

Alta Ribagorça Caldas de Boí L-500 BOÍ 20 30 Estació d'aforament situada prop de la zona del balneari

Alta Ribagorça Caldas de Boí L-500 BOÍ 20 30 Estació d'aforament situada al riu de Sant Nicolau

Pallars Sobirà Baro N-260 288 Riu CANTÓ 10 20 Camping Pallars Sobirà de Baro telèfons 973 66 21 85 / 973 66

20 33

Pallars Sobirà Montardit de Baix N-260 284 Riu CANTÓ 10 20 Camping l'Orri del Pallars telèfon 973 62 12 92

Pallars Sobirà Sort C-13 129 Riu CANTÓ 10 20 Camping Noguera Pallaresa telèfon 973 62 08 20

Pallars Sobirà Ainet de Cardós L-504 12,2 Riu CANTÓ 30 20 Camping Les Contioles telèfon 973 62 31 80

Pallars Sobirà Alins L-510 8,5 Riu CANTÓ 30 20 Camping Vall Farrera d'Alins telèfon 973 62 44 08

Pallars Sobirà Areu L-510 14,3 Riu CANTÓ 30 20 Camping Pica d'Estats d'Areu telèfon 973 62 43 47

Pallars Sobirà Lladorre L-504 15,6 Riu CANTÓ 30 20 Camping Serra de Lladorre telèfon 973 62 31 17

Pallars Sobirà Ribera de Cardós L-504 9,5 Riu CANTÓ 30 20 Camping del Cardós telèfons 973 62 31 12 / 973 62 31 83

Pallars Sobirà Ribera de Cardós L-504 9,8 Riu CANTÓ 30 20 Camping la Borda del Pubill telèfons 973 62 30 88 / 973 62 30 28

Val d'Aran Arties C-28 38 Riu GARONA 10 30 Camping Era Yerla d'Aties, carretera de Vaqueira telèfon 973 64 16 02

Val d'Aran Pont d'Arròs N-230 170 Riu GARONA 10 30 Camping Verneda de Pont d'Arròs carretera de França telèfon 973 64 10 24




Bages Pont d'Arròs N-230 170 Riu GARONA 30 30 Inundacions en zones urbanitzades. Des del pont d'Arties fins l'aiguabarreig amb el Valarties el riu pot desbordar-se inundant el Parador i parcialment la població, afectant tambè a les seves defenses i a un càmping.

Bages Bossost N-230 Població GARONA 30 30 UTM(X-411478,Y-4628873,Z-280). Al llarg dels P.K. Indicats hi ha tres ponts. Per sota passa la riera Gavarresa.

Bages Es Bordes N-230 174 Riu GARONA 10 30 UTM (X-411454, Y-4628545,Z-280). Passa la riera Gavarresa

Bages Es Bordes N-230 175 Riu GARONA 10 30 UTM ( X-415301, Y-4635084, Z-320. Passa la riera Gavarresa. Al costat de la zona industrial.

Bages Es Bordes N-230 174 Riu GARONA 10 30 UTM ( X-414388, Y-4632112, Z- Passa la riera d'Oló. Al costat hi ha el restaurant l'Abadal

Bages Artés C-25 146,5 al 148,5

Llera inundable S-2 UTM (Passa riera Gavarresa

Bages Artés B-430 3,3 Pont / Llera inundable S-2 UTM ( x-415112 y-4634686 z-326 ). Passa riera Gavarresa.

Bages Avinyó BP-4313 28,8 Llera inundable S-2 UTM ( x-4115400 y-4634831 z-322 ). Passa riera Gavarresa.

Bages Avinyó B-431 49 Pont, restaurant S-2 UTM ( X-407090, Y-4635033, Z-323. Passa el riu Llobregat

Bages Avinyó B-431 49,7 Pont S-2 UTM ( X-407710, Y-4637641, Z-333c. Al costat colònies tèxtils.

Bages Avinyó BP-4313 Pk 28,8 Pont S-2 UTM ( X-407855, Y-4637086, Z-323 Prop del mas Ca la Mònica. Passa el riu Llobregat.

Bages Avinyó BP-4313 pk 28,8 Gual S-2 UTM ( X- 407710, Y-4637640, Z-330 ) Riera de Gaià

Bages Balsareny BP-4313 42,1 Pont,llera inund. S-2 UTM (x-416955 y-4626178 z-462). Riera de Calders.

Bages Balsareny Colònia Soldevila Presa,llera inund. S-2 UTM (x-416736 y-4626898 z-468). Riera de Calders.




Bages Balsareny La Rabeia Pont, llera inund. S-2 UTM (x-411945 y-4624282 z-295)

Bages Balsareny Confluència amb el Lobregat

Llera inundable S-2 UTM (x-398754 y-4626838 z-262)

Bages Calders B-124 37 Pont S-2 UTM (x398536 y-4627146 z-244). Fbca. Hilados y Torcidos Juan Pujols, S.A.

Bages Calders B-124 37,9 Pont S-2 UTM (x-397165 y-4629271 z-279). Zona Antius.

Bages Calders Colònia Jorba Pont S-2 UTM ( X-389159, Y-4642661, Z-426). Riu Aigua d'Ora. Gual

Bages Callús BV-3003 0 Pont S-4 UTM ( 404828, Y-4610853, Z-149). Passa Riera de Marganell

Bages Callús C-1410 z 8,9 Pont S-4 UTM (X-404888,Y-4610642,Z-155). Passa el riu Llobregat. Accés a la fàbrica

Bages Callús C-55 44 Pont S-4 UTM (X-404973, Y-4610642,Z-158). Passa Riu Llobregat

Bages Cardona Confluència amb el Cardener

Llera inundable S-4 UTM (X-404634,Y-4608606, Z-138). Passa riera de Marganell. Pont del ferrocarril

Bages Castellbell i el Vilar Pont accés FFCC Sota pont C-55

Pont petit S-3 UTM ( X-404828, Y-4610853,Z-149). Riera de Marganell

Bages Castellbell i el Vilar BP-1121 1,5 Pont S-3 UTM ( X-404871, Y-4610690,Z-161). Passa Riu Llobregat. És un pont romà

Bages Castellbell i el Vilar C-1411-a 14 Pont S-3 UTM ( X-402347, Y-4611327, z-204). Riera de Marganell. Raval de Cal Teixidor

Bages Castellbell i el Vilar C-1411-a 14 Pont S-3 UTM ( X- 404706, Y-4608752, Z-

150). Riu Llobregat

Bages Castellbell i el Vilar C-55 18 Pont molt gran S-3 UTM ( X-401460, Y-4611602, Z-238 ). Riera de Marganell

Bages Castellbell i el Vilar Conecta estació amb C/Borés

Pont S-3 UTM ( X-400946, Y-4611723, Z-246). Riera de Marganell




Bages Castellbell i el Vilar BV-1123 2,4 Pont/Llera inundable S-3 UTM ( X-404380, Y- 4617600, Z- 171). Riu Llobregat. Pont del Ferrocarril.

Bages Castellbell i el Vilar C-58 38 Pont S-3 UTM ( x-401931 y-461940 z-223). Zona fbca. Pirelli. Passa riu Cardener

Bages Castellbell i el Vilar BV-1123 3,6 Pont S-3 UTM ( x-401573 y-4619868 z-215). Passa riu Cardener

Bages Castellbell i el Vilar BV-1123 4,2 Pont/Llera inundable S-3 UTM ( x-402395 y-4619690 z-199 ). Pont de la Reforma. Riu Cardener

Bages Castellgalí A la mateixa altura de la població

Pont S-3 UTM ( x-401983 y-4619681 z-210). Pont Sant Francesc (davant PetroBages). Riu Cardener

Bages Manresa C-25 133 Pont S-1 UTM ( x-401380 y-4620429 z-223 ). Pont vianants. Riu Cardener

Bages Manresa Casc urbà Pont Congost

Pont S-1 UTM ( x-403217 y-4618067 z-200) Pont ff.cc. Riu Cardener

Bages Manresa Casc urbà C-1411b pk 26

Pont S-1 UTM ( x-402704 y-4619347 z-197). Pont vell de vianants. Passa riu Cardener.

Bages Manresa Casc urbà C-37 pk 93

Pont S-1 UTM ( X-400552, Y- 4611701, Z-243). Riera de Marganell. Zona del Restaurant la Fassina

Bages Manresa Casc urbà Pont cementiri

Pont S-1 UTM ( X- 399868, Y- 4610852, Z-299). Riera de Marganell. Zona de Casesnoves, Cal Xesc

Bages Manresa C-1411b pk 24 Pont S-1 UTM ( X-425895, Y-4628837, Z-657). Riera Corretjona

Bages Manresa C-1411b pk 25,8 Pont S-1 UTM (x-417710 y-4625069 z-448). Passa riera Calders Zona agricola

Bages Marganell BV-1123 4,7 Llera inundable S-3 UTM (x-418002 y-4624034 z-449). Passa riera Calders. Pont carretera.




Bages Marganell BV-1123 6,4 Llera inundable S-3 UTM (x-417940 y-4623607 z-449). Passa riera Calders. Pont carretera

Bages Moià Zona Industrial ( Polígon Can Prat )

Pont S-2 UTM (x-418054 y-4623838 z 460). Passa riera. Pont urbà

Bages Monistrol de Calders B-124 34 Llera inundable S-2 UTM ( x-417884 y-4623825 z-427 ). Passa riera de Calders

Bages Monistrol de Calders B-124 33 Pont S-2 UTM ( x-417978 y-4623559 z-430 ). Pont que comunica dos carrers.

Bages Monistrol de Calders B-124 32,5 Pont S-2 UTM ( x-418021 y-4623388 z-438 ). Passa riera de Calders.

Bages Monistrol de Calders Casc urbà c/ Call Pont S-2 UTM (x-404624 y-4608640). Riu Llobregat. Pont ff.cc.

Bages Monistrol de Calders B-124 pk 39,9 Pont S-2 UTM ( X-414863, Y-4617046, Z-452 ) Riera de Mura

Bages Monistrol de Calders Casc urbà Pont S-2 UTM ( X-413080, Y-4617861, Z-324 ) Riera de Mura

Bages Monistrol de Calders Casc urbà Av. Dtor Pere Tarrés

Pont S-2 UTM (x-409070 y-4624166 z-238). Riu Llobregat.

Bages Monistrol de Montserrat BP 1121 2,9 Pont S-3 UTM (x-408522 y-4622522 z-221). Riu Llobregat.

Bages Mura Zona urbana Costat de l'esglèsia

Llera inundable S-2 UTM (x-408880 y-4623810 z-250). Riu Llobregat.

Bages Mura Camí de Rocafort a Mura

Cruïlla del Puig de la Balma

Pont S-2 UTM (x-408993 y-4625290 z-253). Riu Llobregat.

Bages Navarcles Polígon Golobart Llera inundable S-2 UTM (x-408704 y-4623252 z-255). Riu Llobregat.

Bages Navarcles Casc urbà c/ Monestir

Pont S-2 UTM (x-409316 y-4623664 z-240). Riera Calders.

Bages Navarcles N-141 c 8 Pont S-2 UTM (x-409805 y-4623956 z-249). Riera Calders.

Bages Navarcles B-431 1,5 Pont S-2 UTM (x-408966 y-4623030 z-261). Riera.




Bages Navarcles BV-1221 35,2 Pont S-2 UTM ( X-407574,Y-4639608,Z-360 ) Passa riu Llobregat

Bages Navarcles Casc urbà Llac Navarcles

Llera inundable S-2 UTM ( X-393823, Y-4633678, Z-331) Riu Cardener

Bages Navarcles Mas La Polvora Pont S-2 UTM ( X-407341, Y-4639452, Z-361) Riu Llobregat

Bages Navarcles Casc urbà c/Sant

Bartomeu

Llera inundable S-2 UTM (X-406137, Y-4617916, Z-

196) Riu Llobregat

Bages Navàs BV-4401 0,5 Pont S-2 UTM (X-406029, Y-4617117, Z-200) Torrent del Flequer

Bages Navàs Zona industrial carretera Cardona amb cantonada rètol de la farmàcia

Valls de Torruella

Pont / Llera inundable S-2 UTM ( X- 405962, Y-4617382, Z-189 ) Riu Llobregat

Bages Navàs BV-4401 0,8 Pont S-2 UTM ( X-392540, Y-4620602, Z-313 ) Riera de Rajadell

Bages Pont de Vilomara BV-1225 5 Pont S-3 UTM ( X-397048, Y-4621657, Z-506 ) Riera de Rajadell Pont petit que queda a sota la C-25

Bages Pont de Vilomara BV-1224 6,4 Pont S-3 Colònia Jorba

Bages Pont de Vilomara Pont Romà Pont S-3

Bages Rajadell zona urbana Pont/Llera inundable S-4

Bages Rajadell N-141 ( Sant Amanç) Sota la C-25

7,3 Pont S-4 Pont de la Vila

Bages Calders Cami de Viladecavalls PONT 2 623 Carrer Tiraval

Bages Monistrol de Montserrat BP-1121 2,9 PONT 3 613 Fàbrica

Bages Castellgalí Casc Urbà PONT 3 611 Barri Balsareny

Berguedà Bagà Zona urbana SC Baells 20 614 Carrer Comerç

Berguedà Bagà Zona urbana SC Baells 20 614 Cruïlla d'enllaç de les carreteres B-402; C-16 i BV-4021

Berguedà Bagà Zona urbana SC Baells 20 614 Zona industrial

Berguedà Guardiola de Berguedà Casc Urbà SC Baells 20 614 Resclosa

Berguedà Guardiola de Berguedà Casc Urbà Sc Baells 20 614 Torrent de Can Patusca.




Berguedà Casserres C-1411a PONT Baells 30 614 Riera de Palafolls.

Osona Torelló C/Moli de Malianta Riu SAU 20 621

Osona Centelles C-17 44 PONT SAU 30 622 Rieres.

Vallès Occidental

Les Franqueses del Vallès

N-152-a 33,2 Torrent Gralla 120 824 Riera.

Maresme Palafolls B-682 0,9 Riera Costa 30 832 Riera.

Maresme Argentona C-60/C-32 - Riera Marina 20 831 Riera.

Baix Llobregat Gavà C-32 49 RIERES 113 El Llobregat.

Baix Llobregat Castelldefels C-245 1 Riera 113 Riera.

Baix Llobregat Castelldefels C-246 19-21 Riera 113 Riera de Vallbona.

Baix Llobregat El Prat de Llobregat C-31 190 Riera 113 Vivendes aïllades

Baix Llobregat El Prat de Llobregat B-250 4,3 Riu 113

Alt Penedès Vilafranca del Penedès B-212 1,5 Riera 121

Garraf Sitges C-246 21,9 Riera 122

Alt Camp Moli d'Alcober T-742 5,5 SC Montblanc ruta 1

Alt Camp Valls N-240 0 Pont Montblanc ruta 1

Alt Camp Aiguamúrcia TV-2441 0 Pont Montblanc ruta 2 Bassal d'aigua carretera impossible pas turismes

Alt Camp Pont de l'Armentera C-37 25,8 Riera Montblanc ruta 2 Bassal d'aigua carretera impossible pas turismes

Alt Camp Alcover C-14 20 Glorienta Montblanc ruta 4

Alt Camp Valls N-240a 22-24 Riera Valls Montblanc ruta 4

Baix Penedès L'Arboç N-340 1198,8 SC Vendrell ruta 1

Baix Penedès Roda de Barà N-340 1181,8 Rotonda Vendrell ruta 1

Vallés Oriental Riera de Caldes Besòs La Llagosta

La capacitat a l’alçada del polígon industrial de La Llagosta insuficient provocant l’anegament del polígon




Vallés Oriental Riera de Caldes Besòs Mollet del Vallès

apacitat del soterrament de la riera de Gallecs s’ha realitzat amb la informació facilitada pels serveis tècnics de l’Ajuntament de Mollet. Tram des de la plaça Can Borrell fins la via de Ronda . 2 Tram des de la via de Ronda fins al C/ Jaume I . 3 Tram des del C/ Jaume I fins a l’Avda. Àngel Guimerà. 4 Tram des de l’Avda. Àngel Guimerà fins el ferrocarril .

Vallés Oriental Riu Tenes Besòs Parets del Vallès

Vallés Oriental Riera Seca Besòs Parets del Vallès

Vallés Oriental Riera Seca Besòs Mollet del Vallès

Segons la capacitat de la riera, el tram es divideix en dos: el primer, des de l’inici del terme municipal fins al pas inferior del Passeig de la Ribera, presenta una secció poc definida i insuficient . El segon subtram, que recorre les instal.lacions de l’Escola de Policia de Catalunya i arriba fins al pas inferior de la C-17, presenta una secció més marcada. Per altra banda, el Pas inferior de la Ribera i el Pas inferior de la C-17 (1) presenta problemes. El pont del passeig de ronda té capacitat insuficient.




Vallés Oriental Riera Seca Besòs Mollet del Vallès

Pas inferior C-17 (2)” que defineix el caláis de sortida del pas inferior de la carretera C-17 té unes dimensions que coresponen a un caláix de 5 metres d’ample per 2 metres d’alçada. El calat per una avinguda arriba als 3,44 metres. Aquest tram es troba completament endegat amb caláix de formigó de 6 metres d’amplada i 2 metres d’alçada fins a la desembocadura al riu Tenes. La capacitat hidráulica és inferior a 500 anys. Cal senyalar que les secions situades al Polígon Industrial de Can Magre no són tancades per la banda dreta degut a que les cotes de nivell baixen en direcció sud-oest. Això implica que no s’ha pogut calcular amb precisió l’alçada de la làmina d’aigua per avingudes

que desborden del caláiX d’endegament.




Vallés Oriental Riu Congost Besòs Montmeló La capacitat hidrèulica d’aquest tram és en el tram del polígon Industrial el Pedregar inferior a 100 anys, si bé els càlculs hidràulics en principi indiquen què d’aquesta avinguda no arribaria a afectar al polígon, en la visita de camp realitzada pels tècnics de TYPSA, es va comprobar que la mota de protecció que impediria que l’aigua afectés al polígon està trencada en més d’un tram. El tram aigües avall del pont del ferrocarril fins ferrocarril fins a la desembocadura té una capacitat hidráulica inferior a 500 anys.

Vallés Oriental Besòs Besòs Martorelles

Vallés Oriental Besòs Besòs St. Fost de Camp.

Vallés Oriental Besòs Besòs La Llagosta

Maresme Cabrera de Mar C/Riera d'Argentona Sota el pont C-32

riera Sota el pont de la C-32 passa el carrer Riera d'Argentona a la localitat de Cabrera de Mar és molt transitat i s'inunda per un torrent. Aquest camí va a parar al centre comercial Carrefour.




Maresme Cabrera de Mar Rambla Torrent dels Vinyals-Plà de l'Avellà

riera A la urbanització del Plà de l'Avellà, del poble de Cabrera hi ha una rambla on passa el torrent dels Vinyals. Hi ha un pas subterrani que es tapona i després el carrer serveix de llit de la riera on baixa l'aigua quan plou. Es perillós ja que es nucli urbà i al costat hi ha l'escola municipal CEIP.

Maresme Cabrera de Mar C/Riera de Cabrera de Mar

riera El C/Riera passa pel centre del nucli urbà de Cabrera de Mar, esta asfaltat i fa de canalització de l'aigua que ve del castell de Burriac i les Planes. A

partir de l'encreuament amb el C/ 11 de Setembre ja està soterrat.

Maresme Caldes d'Estrac C/Pont del Sergent a Caldes d'Estrac

riera Riera del Gorc: no és molt perillosa però un cop per imprudència es va emportar una persona. Ve de St. Vicenç de Montalt, limita els dos termes i toca una petita connexió amb Caldes D'Estrac en una cruïlla que va de la carretera de St. Vicenç al C/Pont del Sergent de Caldes d'Estrac on s'inunda.




Maresme Dosrrius C/ Esteve Albert riera El carrer Esteve Albert enllaça la BV 5101 amb el poble i passa pel centre. Es el llit de la riera que baixa de Canyamars. Es perillós i al costat hi ha el col·legi Municipal el Pi de Dosrrius.

Camping de Bellver de Cerdanya al costat del riu Segre

Maresme Dosrrius Polígon Industrial Sud riera La riera d'Argentona passa a prop del polígon industrial sud, i en cas de desbordament podria inundar una dotzena de fàbriques.

Camping Solana del Segre a la població de Bellver de Cerdanya

Maresme St. Vicenç de Montalt Pont de les Ànimes riera Acces de la N-II amb el Passeig Marítim, per on passa la Riera de Sant Vicenç. Quan plou molt es tapona el pas de la riera i inunda aquest tram que és molt transitat.

Marge del riu Vanera

Cerdanya Bellver Es tracta d'un medidor per mesurar el cabal i les crescudes del riu al pont anomenat de La Granota

Cerdanya Bellver N-260 193.8 Riu PUIGMAL 20 10 Es tracta d'un medidor per mesurar el cabal i les crescudes del riu al pont al costat de la N-260

Cerdanya Puigcerdà N-260 199 Riu PUIGMAL 20 10 Es tracta d'un medidor per mesurar el cabal i les crescudes del riu al pont d'entrada al poble

Cerdanya Puigcerdà Entre Age i Vilallobent Llera PUIGMAL 10 10 Es tracta d'un medidor per mesurar el cabal i les crescudes del riu al pont per anar direcció a Montellà

Cerdanya Isòvol Camí d'Age Pont PUIGMAL 10 10 Camping Roig situat al costat del riu Noguera de Tor




Cerdanya Bellver N-260 Pont PUIGMAL 20 10 Camping Remei situat al costat del riu Noguera de Tor

Cerdanya Martinet Bellver Població Pont PUIGMAL 20 10 Camping Boneta situat al mateix poble de Barruera

Alta Ribagorça Pont de Suert Martinet Població Pont PUIGMAL 20 10 Camping Baliera situat fora de provincia i comarca però la població més propera és Vilaller

Alta Ribagorça Pont de Suert L-500 1 Riu BOÍ 10 30 Estació d'aforament de Pont de Suert

Alta Ribagorça Barruera L-500 1,5 Riu BOÍ 10 30 Estació d'aforament situada a la confluència entre els rius de Noguera de Tor i Noguera Ribagorçana

Alta Ribagorça Osca L-500 Població Riu BOÍ 20 30 Estació d'aforament situada al riu Noguera de Tor just abans de la presa

Alta Ribagorça Pont de Suert Ctra.Castejon de Sos Riu BOÍ 10 30 Estació d'aforament situada prop de la zona del balneari

Alta Ribagorça Pont de Suert Pont de Suert Població Riu BOÍ 10 30 Estació d'aforament situada al riu de Sant Nicolau

Alta Ribagorça Llesp N-230 Riu BOÍ 10 30 Estació d'afornamet amb accés per la N-230 des de Pont de Suert situada al Noguera Ribagorçana es tracta d'un punt que pertany a Osca

Alta Ribagorça Caldas de Boí L-500 Riu BOÍ 20 30 Estació d'afornamet amb accés per la N-230 des de Pont de Suert situada al Noguera Ribagorçana es tracta d'un punt situat aprop de la cruïlla de la població de Ginaste que pertany a Osca

Alta Ribagorça Caldas de Boí L-500 Riu BOÍ 20 30 Camping Pont d'Ardaix situat al costat del riu Segre

Alta Ribagorça Pont de Suert L-500 Riu BOÍ 20 30 Llera del riu Segre entre les poblacions d'Alàs i Arfa

Alta Ribagorça Vilaller N-230 Riu BOÍ 10 30 Entorn del riu Segre a la població d'Oliana




Alt Urgell Pont de Bar N-230 Riu BOÍ 10 30 Torrent de la Ribera Salada al seu pas per la població d'Ogern

Alt Urgell La Seu d'Urgell N-260 Riu VALIRA 10 10 Riu Valira al seu pas per la població d'Anserall

Alt Urgell Oliana Vall del Segre Riu VALIRA 10 10 Es tracta d'un medidor per mesurar el cabal i les crescudes del riu al pont situat al costat del Parc del Segre a la Seu d'Urgell

Alt Urgell Ogern Plana d'Oliana Riu VALIRA 20 10 Camping Era Yerla d'Aties, carretera de Vaqueira telèfon 973 64 16 02

Alt Urgell Anserall Ribera Salada Riu VALIRA 20 10 Camping Artigané de Pont d'Arròs, carretera de França telèfon 973 64 03 38

Alt Urgell La Seu d'Urgell N-145 2 Riu VALIRA 10 10 Camping Verneda de Pont d'Arròs carretera de França telèfon 973 64 10 24

Val d'Aran Arties La Seu d'Urgell Població Pont VALIRA 10 10 Camping Prado Verde d'Era Bordeta carretera de França telèfon 973 64 71 72

Val d'Aran Pont d'Arròs C-28 38 Riu GARONA 10 30 Camping Forcanada d'Era Bordeta telèfon 973 64 82 94

Val d'Aran Pont d'Arròs N-230 170 Riu GARONA 30 30 Camping Verdura Park d'Era Bordeta carretera de França telèfon 973 64 82 93

Val d'Aran Es Bordes N-230 170 Riu GARONA 10 30 Estació d'aforament de Bossost

Val d'Aran Es Bordes N-230 174 Riu GARONA 10 30 Camping Les Contioles telèfon 973 62 31 80

Val d'Aran Es Bordes N-230 175 Riu GARONA 10 30 Camping Vall Farrera d'Alins telèfon 973 62 44 08

Val d'Aran Bossost N-230 174 Riu GARONA 10 30 Camping Pica d'Estats d'Areu telèfon 973 62 43 47

Pallars Sobirà Ainet de Cardós N-230 Població Riu GARONA 30 30 Camping Beta telèfons 973 66 21 85 / 973 66 20 33

Pallars Sobirà Alins L-504 12,2 Riu CANTÓ 30 20 Camping Serra de Lladorre telèfon 973 62 31 17




Pallars Sobirà Areu L-510 8,5 Riu CANTÓ 30 20 Estació d'afornamet amb accés per la N-230 des de Pont de Suert situada al Noguera Ribagorçana es tracta d'un punt que pertany a Osca

Pallars Sobirà Baro L-510 14,3 Riu CANTÓ 30 20 Camping l'Orri del Pallars telèfon 973 62 12 92

Pallars Sobirà Lladorre N-260 288 Riu CANTÓ 10 20 Camping del Cardós telèfons 973 62 31 12 / 973 62 31 83

Pallars Sobirà Llavorsí L-504 15,6 Riu CANTÓ 30 20 Camping la Borda del Pubill telèfons 973 62 30 88 / 973 62 30 28

Pallars Sobirà Montardit de Baix C-13 110 Riu CANTÓ 20 20 Camping Noguera Pallaresa telèfon 973 62 08 20

Pallars Sobirà Ribera de Cardós N-260 284 Riu CANTÓ 10 20 Camping Sol i Fred, entre les poblacions de Xerallo i Les Esglèsies

Pallars Sobirà Ribera de Cardós L-504 9,5 Riu CANTÓ 30 20 Camping Vall Fosca al riu Flamisell

Pallars Sobirà Sort L-504 9,8 Riu CANTÓ 30 20 Camping Senterada a la mateixa pobació, riu Flamisell

Pallars Jussà Xerallo C-13 129 Riu CANTÓ 10 20 Camping Collegats al costat del riu Noguera Pallaresa

Pallars Jussà La Torre Cabdella Riu JUSSÀ 20 20 Alberg de Torre de Cabdella

Pallars Jussà Senterada L-503 13,5 Riu JUSSÀ 20 20 Zona d'acampada El Flamisell a 500 mts. De la població de la Pobleta de Bellveí

Pallars Jussà La Pobla de Segur L-503 0,5 Riu JUSSÀ 20 20 Zona de confluència entre els rius Flamisell i Bellera

Pallars Jussà La Torre Cabdella N-260 306 Riu JUSSÀ 20 20 Central de Cabdella, envoltada

per habitatges de 1ª i 2ª residència

Pallars Jussà La Pobleta de Bellveí L-503 13 Riu JUSSÀ 20 20 Riu Manyanet al seu pas per la població

Pallars Jussà Senterada L-503 Riu JUSSÀ 20 20

Pallars Jussà Cabdella Senterada Població Riu JUSSÀ 20 20




Pallars Jussà Les Esglèsies L-503 Riu JUSSÀ 20 20 Inundació carretera i cases adossades de nova construcció

Població Riu JUSSÀ 20 20 Inundació vies comunicació en èpoques seques i en situacions de rubina.

Segrià ALBATÀRREC Inundacions en vies de comunicació i camps. Inici de canalització del riu Ondara en cami ubicat a 100 metres del PK indicat, obstruccions en entrada canalització i no absorció de cabal intens

Garrigues, les LES BORGES BLANQUES C-230 a 6,3 BARRANC BAIX Segrià 73

Garrigues, les LES BORGES BLANQUES C-233 64'9 CALÇADA BAIX 91

Garrigues, les Barbens C-233 60'3 CALÇADA BAIX 91 Riera de Bianya. Passadís darrere la Ford Dosch

Garrigues, les LV-3341 6,4 Inici canalització riu Baix 82 Riera de Bianya. Passadís Can Bassoga

Garrotxa, la La Vall de Bianya Torrent del Farro. Passadís de Mas Bruno

Garrotxa, la La Vall de Bianya Carretera _ Passadís SC 1 Fluvià. Passadís a Can Gori

Garrotxa, la La Vall de Bianya Carretera _ Passadís SC 1 Passadís de Ca l'Enric. Riera de Bianya

Garrotxa, la La Vall de Bianya Carretera _ Passadís SC 1

Garrotxa, la La Vall de Bianya Carretera _ Passadís sc 1 PUNT DE MESURA I CONTROL PLA INUNCAT NÚM. 15, PANTA DE SUSQUEDA

Garrotxa, la La Vall de Bianya Carretera _ Passadís sc 1 PUNT DE MESURA I CONTROL PLA INUNCAT NÚM. 14, PANTA DE SUSQUEDA

Garrotxa, la La Vall de Bianya Carretera _ Passadís SC 1 PUNT DE MESURA I CONTROL PLA INUNCAT NÚM. 21, DEL RIU ONYAR

Selva, la Cellera de Ter PUNT DE MESURA I CONTROL PLA INUNCAT, NÚM. 27

Selva, la Susqueda C-152 SC SC E-10 PUNT DE MESURA I CONTROL PLA INUNCAT NÚM. 25




Selva, la Riudellots de la Selva, la C-152 Panta SC E-10 PUNT DE MESURA I CONTROL PLA INUNCAT NÚM. 28

Selva, la Maçanet de la Selva, la GI-663 4 SC SC E-20

Selva, la St. Feliu de Buixelleu C-251 Pont de ferro SC E-20

Selva, la Foagrs de la Selva, la GI-553 4 Riera d'Arbúcies SC E-30

Garrotxa, la BV-5122 Can simón Llera SC E-30

Garrotxa, la Organyà

Garrotxa, la La Farga de Moles

Perles i Alinyà LA- 5139 Carrretera mig Valira 20

N-145 Camping Frontera Alt Valira 10

L-401 zona túnels mig Valira 20



Annex 14.3.3. Punts d’actuació prioritària detectats per la Regió de Girona de Bombers

DESCRIPCIÓ DE LES CATEGORIES

A.- Tancament inmediat

B.- Tancament previ inspecció per avinguda

C.- Tancament previ inspecció per inundacions

D.- Trencament de motes

Núm Cat. Descripció Municipi Conca Zona

1 B Pont dels col.legis La Jonquera Llobregat Alt Empordà

2 A Gual de la pista forestal de l'Estrada a la N-II davant Pub Ladies

Agullana Llobregat Alt Empordà

3 B Inundació tram carretera N-II davant Pub Ladies Agullana Llobregat Alt Empordà

4 A Gual pista forestal de Bosqueros a la N-II davant Mas Armet

Capmany Llobregat Alt Empordà

5 B Pont de Capmany a la N-II, cruïlla Gi-502 (Darnius)

Biure Llobregat Alt Empordà

6 B Inundació N-II al tram de l'Hostal Nou a la gasolinera BP

Biure Llobregat Alt Empordà

7 A Gual pista forestal de Mas Gener a Can Feliços Pont de Molins Llobregat Alt Empordà

8 B Inundació carretera GIV-5044 en el casc urbà de Biure

Biure Ricardell Alt Empordà

9 B Gual de la carretera GI-504 a l'accés Nord casc urbà de Boadella

Boadella Muga Alt Empordà

10 B Gual de la carretera GIV-5042 a l'accés Sud del casc urbà de Boadella

Boadella Muga Alt Empordà

11 B Pont del casc urbà de les Escaules Boadella Muga Alt Empordà

12 B Pont de la carretera GIV-5042 costat Molí Nou Pont de Molins Muga Alt Empordà

13 A Gual a la carretera GIV-5041 Pont de Molins Muga Alt Empordà

14 A Gual carretera de Masarac a Mollet de Peralada en el veïnat del Priorat

Masarac l'Anyet Alt Empordà

15 A Gual carretera de Sant Climent a Vilartolí de Dalt Sant Climent l'Anyet Alt Empordà

16 A Gual al camí d'accés a Vilartolí de Baix Sant Climent l'Anyet Alt Empordà

17 A Gual carretera de Peralada a les Olives-Sant Nazari

Peralada l'Orlina Alt Empordà

18 B Pont GIP-6021 a la carretera de Peralada a Mollet

Peralada l'Orlina Alt Empordà

19 B Tram de carretera GIP-6021 entre el Morassac i Peralada

Peralada l'Anyet Alt Empordà

20 A Gual carretera C-252 de Vilabertran a Peralada Peralada Muga Alt Empordà

21 A Gual a Vilanova de la Muga, de la carretera de Vila-sacra a Vilanova de la Muga

Peralada Muga Alt Empordà

21 A Gual a Vilanova de la Muga, de la carretera de Vila-sacra a Vilanova de la Muga

Peralada Manol Alt Empordà

22 A Gual camí de Vila-sacra a Palol de Vilatenim Vila-sacra Manol Alt Empordà

23 A Gual de la carretera de Vilatenim al Far d'Empordà

El Far d'Empordà Manol Alt Empordà

24 A Gual a la carretera GIV-6211 de Figueres al Far d'Empordà


25 A Gual del camí de Sant Pau de la Calçada a l'escola d'educació especial de les Acàcies





26 C Inundació al pas inferior de la carretera C-252 amb la línia de Renfe

El Far d'Empordà Alt Empordà

27 C Inundació al pas inferior de l'avinguda de l'Empordà amb la N-II en el polígon industrial Pont del Princep

Vilamalla Alt Empordà

28 A Gual de la carretera de Pont del Princep a Santa Llogaia d'Àlguema

Sta.Llogaia d'Àlgumea

Riera d'Àlguema Alt Empordà

29 A Pont de la carretera de Santa Llogaia d'Àlguema a la N-IIb

Sta.Llogaia d'Àlgumea

Riera d'Àlguema Alt Empordà

30 A Gual de la carretera de Creixell a la N-II Borrassà Riera d'Àlguema Alt Empordà

31 A Gual del camí de Navata a Canelles Navata Riera d'Àlguema Alt Empordà

32 A Gual de la carretera de Cabanellesa Lladó Cabanelles Riera d'Àlguema Alt Empordà

33 A Gual a la carretera GIV-6226 de Vilaür a Arenys d'Empordà

Garrigàs Fluvià Alt Empordà

34 A Gual de la carretera de Siurana a la C-252 en el nucli de Baseia

Siurana Rec Medral Alt Empordà

35 A Gual de la carretera GIP-5129 de Vilafant a Borrassà

Vilafant Manol Alt Empordà

36 A Gual al camí d'Avinyonet a la N-260 Avinyonet de Puigventós

Manol Alt Empordà

37 A Gual al camí de Tarabans a Vilanant Vilanant Manol Alt Empordà

38 B Pont de la carretera GIP-5101 entre Vilanant i Cistella

Cistella Rec de Cistella Alt Empordà

39 A Pont de la carretera C-252 de Garriguella a Peralada

Garriguella Riera de Garriguella

Alt Empordà

40 A Gual d'accés al barri de Dalt de Valleta Llançà Riera de Valleta Alt Empordà

41 A Gual del camí de Sant Quirze de Colera a la sortida de Rabós

Rabós l'Orlina Alt Empordà

42 A Gual del camí de Vilamaniscle a Sant Quirze de Colera

Rabós Riera la Reguerada

Alt Empordà

43 A Guals de l'accés a Madres sota vies RENFE Llançà Riera de Valleta Alt Empordà

44 C Inundació al casc urbà de Llançà a la zona dels Horts

Llançà Alt Empordà

45 C Inundació a la zona de la depuradora a la sortida del Port de la Selva

El Port de la Selva

Riera de Romanyà Alt Empordà

46 C Inundació a la N-II sobre el rec de Malpas, a la fàbrica HECO, a la zona del Ralli Sud

Figueres Rec de Malpàs Alt Empordà

47 C Inundació a la ctra. GEV-6024 a la sortida de Figueres, a la zona de l'Aigueta

Figueres Alt Empordà

48 A Inundació a la zona de l'inici del soterrament del rec a la Bisbal

La Bisbal d'Empordà

Rec del Raig Baix Empordà

49 A Pont de l'embut al final del Pg. Marimon Asprer La Bisbal d'Empordà

El Daró Baix Empordà

50 B Pont baix a la sortida de la Bisbal direcció Cruïlles


Rec del Molí Baix Empordà

51 A Pont baix a la ctra. GEV-6702 de Monells a Madremanya

Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heure

Riera la Canal Baix Empordà

52 A Pont baix a la ctra. GEV-6701 de St. Martí Vell a Madremanya

Sant Martí Vell Riera de les Dalmasses

Baix Empordà

53 A Pont a la ctra. GE-651 a l'entrada a Peratallada Forallac Riera de Peratallada

Baix Empordà

54 A Passallís al camí qua va des d'Ullastret a Casavells, a l'alçada de Matajudaica

Ullastret El Daró Baix Empordà

55 A Passallís al camí que creua el Daró al costat del Castell d'Empordà



56 A Passallís a Sobrànigues St. Jordi Desvalls El Ter Baix Empordà

57 A Passallís a l'entrada a Vulpellac Forallac Riera de Vulpellac Baix Empordà

58 A Passallís sobre el Daró Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de





l'Heure

59 C Inundació sota Vulpellac darrera el Bar la Nau Forallac Baix Empordà

60 C Inundació a la Plaça d'Enric Morera a Sant Antoni de Calonge

Calonge Riera de Calonge Baix Empordà

61 C Inundació al bar Cordova Calonge Riera de Calonge Baix Empordà

62 B Inundació a la riera de l'Aubí al nús de les ctres. C-256 i C-257

Palamós Riera de l'Aubí Baix Empordà

63 B Inundació a la zona final de la riera de l'Aubí al casc urbà de Palamós

Palamós Riera de l'Aubí Baix Empordà

64 B Pont baix al c/ Eroles sobre el càmping Riembau Castell d'Aro Riera de Riudaura Baix Empordà

65 C Inundació a la zona de la depuradora Castell d'Aro Riera de Riudaura Baix Empordà

66 A Inundació a la ctra. de Pau a la ctra. GEV-6101 Pau Riutort Alt Empordà

67 C Inundació a la ctra. del Far, prop de la depuradora

Roses Alt Empordà

68 B Inundació a la ctra. de Pau a la ctra. GEV-6101 Vilanova de la Muga

Alt Empordà

69 B Inundació a la part baixa de la urb. Mas Buscà Roses Alt Empordà

70 C Inundació a la ctra. de Roses a Figueres a la cruïlla de Cadaqués

Roses Rec de Queralbs Alt Empordà

71 C Inundació cruïlla C-260 i GE-610 a l'entrada de Roses

Roses Alt Empordà

72 C Inundació carrer darrera la Ciutadella Roses Alt Empordà

73 B Passallís entre Riudaura i el Molí de la Plana Riudaura Riera de Riudaura Garrotxa

74 B Passallís a la ctra. del Petroli, sobre les gorgues del Mas Fajula

Riudaura Torrent dels Cortils Garrotxa

75 B Passallís de l'església de Riudaura a Can Fajula Riudaura Torrent dels Cortils Garrotxa

76 B Passalís del Mas d'en Deu Riudaura Riera de Riudaura Garrotxa

77 B Passallís del Mas El Cortés Riudaura Riera de Riudaura Garrotxa

78 B Passallís del Mas Hostal de la Corda Riudaura Riera de Riudaura Garrotxa

79 B Passallís zona piscifactoria de Sant Privat La Vall d'en Bas Riera de St. Privat Garrotxa

80 B Passallís de la pista de Can Turó i Salt del Sallent

La Vall d'en Bas Riera de St. Privat Garrotxa

81 B Passallís del veïnat de Can Cirera La Vall d'en Bas Garrotxa

82 A Passallís entre la ctra. de les Preses i la ctra. de la Perselària

La Vall d'en Bas Fluvià Garrotxa

83 A Passallís darrera la casa d'en Juventeny, entre Juanetes i Can Mata, Can Jaca i Vilardell

La Vall d'en Bas Riera de Juanetes Garrotxa

84 A Passallís de Can Trona La Vall d'en Bas Riera de Juanetes Garrotxa

85 A Passallís de la ctra. del comissaria de la Guàrdia Civil a Can Trona


86 B Passallís crïlla del Mas els Bertrans al Molí de l'Aubert


87 B Passallís darrera Fort Doch (laboratori de Bianya)

La Vall de Bianya Riera de Bianya Garrotxa

88 B Passallís entre la Canova d'en Ribes i el mas de Can Bassoga


89 A Passallís de Llocalou Sant Joan les Fonts

Riera de Riudaura Garrotxa

90 A Passallís de la Cadavall i la Cadamont Sant Joan les Fonts

Riera de Bianya Garrotxa

91 B Passallís del Molí d'en Solà La Vall de Bianya Torrent de Sta. Llúcia

Garrotxa

92 B Passallís del Mas Bruno La Vall de Bianya Torrent de Farro Garrotxa

93 B Passallís de Ca l'Enric al camí d'Arrar, mas el Pujulars i Ca la Bonica


94 B Passallís del Mas de l'Arangada Olot Riera de Riudaura Garrotxa

95 B Passallís de les Feixes a Sant Valentí Olot Riera de Riudaura Garrotxa




96 B Passallís del Collell Olot Fluvià Garrotxa

97 B Passallís de la Font de la Gruta Olot Fluvià Garrotxa

98 A Passallís darrera església St. Joan les Fonts a Vives

Sant Joan les Fonts

Riera de Bianya Garrotxa

99 B Passallís a la Torva i Ca l'Isidre Olot Fluvià Garrotxa

100 B Passallís de Canet Olot Fluvià Garrotxa

101 B Passallís de Can Gabarrò Olot Fluvià Garrotxa

102 A Passallís de Begudà Sant Joan les Fonts

Riu Turonell Garrotxa

103 A Passallís de Can Gori La Vall de Bianya Fluvià Garrotxa

104 B Passallís dels Sangles, Palomer de Baix i Palomer de Dalt

Montagut Fluvià Garrotxa

105 A Passallís de Cogulera St. Jaume de Llierca

Fluvià Garrotxa

106 A Passallís de Sant Jaume de Llierca a la Miana St. Jaume de Llierca

Fluvià Garrotxa

107 A Passallís entre Montagut i Tortellà Tortellà Riera de Llierca Garrotxa

108 A Passallís d'Argelaguer a la Mare de Deu del Guilar

Argelaguer Fluvià Garrotxa

109 B Passallís del Camp de Golf al Molí Sant Ferriol Fluvià Garrotxa

110 B Passallís darrera a Cal Sastre al nucli de Sta. Pau

Santa Pau Ser Garrotxa

111 A Passallís dels Arcs de Sta. Pau Santa Pau Ser Garrotxa

112 A Passallís a la ctra. de St. Romà Vilobí d'Onyar Onyar La Selva

113 A Passallís de la ctra. de Can Illus de Brunyola Brunyola Onyar La Selva

114 C Inundació a la urbanització de Can Ferrer a la GE-533

Vilobí d'Onyar La Selva

115 C Inundació a la cruïlla davant el bar l'Entrada Riudaurenes Riu de l'Esplet La Selva

116 A Riera que desenboca a Tamariu Palafrugell Riera del Mas Batllia

Baix Empordà

117 C Inundació a la ctra. GE-652 entre Pals i Torrent, a l'alçada de la depuradora

Torrent Riera d'Esclanyà Baix Empordà

118 C Inundació a la ctra. GE-650 de Palafrugell a Regencós, a l'alçada del pi grós

Regencós Baix Empordà

119 C Inundació ctra. de Palafrugell a Tamariu, al c/ el Bruguerol a l'alçada dels Mossos d'Esquadra

Palafrugell Riera d'Aubí Baix Empordà

120 C Inundació al barri de St. Josep a la ctra. de Palafrugell a Esclanyà

Begur Baix Empordà

121 C Inundació a l'av. Espanya, a la zona del camp de futbol

Palafrugell Baix Empordà

122 C Inundació a la ctra. GE-655 de Palafrugell a Llofriu, a l'alçada de l'hípica la Fanga

Palafrugell Baix Empordà

123 C Inundació a la ctra. GE-650 de Palafrugell a Regencós, a l'alçada de la granja avícola Maria

Begur Baix Empordà

124 C Inundació a la zona del càmping les Dunes Sant Pere Pescador

Riu Vell Baix Empordà

125 B Inundació a la ctra. de Pelacalç a l'Armentera Baix Empordà

126 B Inundació a la part final de la riera a St. Martí d'Empúries

Sant Pere Pescador

Riu Vell Baix Empordà

127 B Inundació a la ctra. de Viladamat Viladamat Baix Empordà

128 C Inundació a la ctra. d'Albons a 1,5km de la urbanització dels Pilans

Albons Baix Empordà

128 C Inundació a la ctra. d'Albons a la urbanització dels Pilans

Escala Baix Empordà

129 C Inundació a la zona de Riells i l'Estany de la Poma


130 B Inundació a la ctra. de Bellacaire Albons Baix Empordà

131 B Inundació des del càmping Paradys fins a la platja de Montgó





132 C Inundaió a la pista de l'Escala a l'Estartit a uns 500m. del càmping Neus


Rec de les Guilles Baix Empordà

133 C Inundació a Torre Ferrana, a la pista de Mas Puig fins a l'Escala


Baix Empordà

134 C Inundació a les Dunes, de la casa del Guarda fins a Torre Ferrana


Baix Empordà

135 B Inundacions, en 2 punts, a la ctra. de Verges a Ullà, prop de la fàbrica Cofrugi

Ullà Baix Empordà

136 B Inundació a la ctra. de Serra de Daró, del Mas Veí fins el Daró

Serra de Daró Baix Empordà

137 B Inundació al casc de Torroella, a l'av. Catalunya, el c/ Roser i el Pg. de Vicenç Pou


Baix Empordà

138 B Inundació a la ctra. de l'Estartit, des del parc de Bombers a l'entrada del casc, així com a la urb. els Griells


Baix Empordà

139 B Ctra. de Parlavà a Torroella de Montgrí, a la cruïlla de la ctra. de Gulata

Gualta Daró Baix Empordà

140 A Passallís a la ctra. que va des de la GE-542 a la Cellera de Ter

Anglès Riera d'Osor La Selva

141 A Passallís a la ctra. que va des d'Amer a St. Climent d'Amer

Amer El Brugent La Selva

142 A Passallís a la ctra. de la urb. Les Carreras St. Aniol de Finestres

Riera de Llémena La Selva

143 A Entrada Cabanyes a la urbanització Aiguaviva Parc

Vidreres Riera de Cabanyes

La Selva

144 A Font del Pla Vidreres Riera el Reclar La Selva

145 B Ctra. de Mallorquines a la N-II Sils Riera de Vallcanera

La Selva

146 A Pas sota la via a la ctra. GI-552 de la Batlloria a Breda

Riells i Viabrea La Selva

147 A Pas sota la via a la ctra. del viver forestal entre Hostalric i la GI-552

Riells i Viabrea La Selva

148 A Inundació a la ctra. GI-553 a l'àntic pas a nivell de la via, a la cruïlla de la ctra. C-251

St. Feliu de Buixalleu

La Selva

149 B Passallís que va al circuït dels Peluts Amer Riu Brugent La Selva

150 B Gual del c/ de Sta. Llogaia (barri de les forques) en el Rec Sussanna

Vilafant Rec Sussanna Alt Empordà

151 C Vorals de la ctra. N-II (sector Pont del Princep) Vilafant Rec del Mal Pas Alt Empordà

152 D Trencament de la mota del Daró que talla la ctra. de Llavià, o trencament de la del costat del municipi de Serra de Daró que n'inunda una part

Fontanilles Daró Baix Empordà

153 C Zones inundables a Ventalló Ventalló Baix Empordà

154 B Inundació per avinguda amb pluja torrencial Ventalló Torrent Gran de Ventalló

Baix Empordà

155 B Inundació per avinguda amb pluja torrencial a Vila-robau

Ventalló Torrent de Gallerans

Baix Empordà

156 B Passallís d'accés a masies Sant Joan les Fonts

Garrotxa


Garrotxa







161 B C-253, entrada a Maçanet Maçanet de la Selva

Riera Torderola La Selva

162 B Passallís a l'Av. Tramuntana Castell d'Aro Riudaura Baix Empordà

163 C Passallís Pont ctra. de la Pinya La Vall d'en Bas Tirafaves Garrotxa

164 C Pont camp de futbol d'Hostalets La Vall d'en Bas Fluvià Garrotxa




165 C Del pont Verntallat a l'escola La Vall d'en Bas Fluvià Garrotxa

166 C Pont de Corades d'Hostalets La Vall d'en Bas Torrent del Tarrés Garrotxa

167 B Pont de la Pomareda La Vall d'en Bas Fluvià Garrotxa

168 C Pont ctra. Parcel·laria Can Famada La Vall d'en Bas Riera de Ridaura Garrotxa

169 C Passallís Can Bianya Hostalets La Vall d'en Bas Riera Espasens Garrotxa

170 C Zones inundables Nord del Ter Torroella de Montgrí

Ter Baix Empordà

171 C Zones inundables Sud del Ter Torroella de Montgrí

Ter Baix Empordà

172 B Entrada urb. Torrefortuna Vidreres Riera de Cabanyes

La Selva

173 B Ctra. de Roses-Marca de l'Ham Figueres Alt Empordà

174 B Pas sota la N-II (km. 690) Maçanet de la Selva

Riera Torderola La Selva

175 C Accés a Maçanet per autovia, pas soterrani Maçanet de la Selva

La Selva

176 C Zones inundables c/ Ronda i c/ Mateues Caldes Riera de Sta. Maria

La Selva

177 A Cruïlla entrada urb. Vallcanera Sils Riera Vallcanera La Selva

178 B Camí d'Amer a Bonmatí Amer Torrent del Rajolers

La Selva

179 B Passallís del camí Castelló d'Empúries a Cam Bastons

Peralada El Cagarrell Alt Empordà

180 B c/ Garcia Lorca, c/ Roben Dario del 1r Polígon Sils Riera Jonquet La Selva

181 B Ctra. C-252 al rest. Mas Molí Peralada El Llobregat Alt Empordà

182 C Camí de la Devesa Vilanant Alt Empordà

183 B Límit municipal amb Avinyonet Vilanant Alt Empordà

184 B Passallís a l'urbanització Mas Ros Calonge Riera de Calonge Baix Empordà

185 B Passallís al Mas Rotllan Calonge Riera de Calonge Baix Empordà

186 B Passallís al Mas Eugeni o Mas Vila Calonge Riera de Calonge Baix Empordà

187 B Passallís a la urb. Cabanyes Calonge Riera de Calonge Baix Empordà

188 B Passallís a la urb. Rio de Oro Calonge Riera dels Molins Baix Empordà

189 B Caramelles St. Joan Abadeses

Riera Samala Ripollès

190 B Can Ramon de la Pera St. Joan Abadeses

Riera Samala Ripollès

191 B Can Micot Vallfogona Riera de Vallfogona

Ripollès

192 B Can Coima Vallfogona Riera de Vallfogona

Ripollès

193 B Plana Batallera Vallfogona Riera de Vallfogona

Ripollès

194 B Sota Pielleta Vallfogona Riera de Vallfogona

Ripollès

195 B El Trull - Refugi - Castell de Milany Vallfogona Riera de Vallfogona

Ripollès

196 B 2 Punts al Camping La Bamma Vallfogona Riera de Vallfogona

Ripollès

197 B La casa nova del Puig Les Lloses Riera de Lloses Ripollès

198 B Baborers Les Lloses Riera de Lloses Ripollès

199 B Depuradora de Ripoll Ripoll Riu Ter Ripollès

200 B Cal Rey Campdevànol Riu Merdas Ripollès

201 B Can Busacs Campdevànol Riu Merdas Ripollès

202 B Font del Querol Campdevànol Riu Merdas Ripollès

203 B Ctra. d'Estiula - l'Oro Campdevànol Riu Merdas Ripollès

204 B L'Empalme - Serradell - Vilamitjana Campdevànol Riu Merdas Ripollès

205 B Casa colònies les Coromines Campdevànol Riu Merdas Ripollès




206 B De Gombreny a Can Bartes Gombren Riu Merdas Ripollès



Annex 14.3.4. Zones de major risc d’inundabilitat detectades a Barcelona


A15. LEGISLACIÓ COMPLEMENTÀRIA 552

ANNEX 15. LEGISLACIÓ COMPLEMENTÀRIA

Carreteres

Ordre de 14 de maig de 1990, per la qual s'aprova la Instrucció de Carreteres 5.2.-IC

"Drenatge superficial" (BOE núm. 123, DE 23/05/1990, pàg. 14036)

Control de l’erosió fluvial en ponts. La publicació de MOPT 1988:

Conceptes bàsics.

Erosió local en piles.

Mètode de càlcul proposat.

Erosió local en estreps.

Erosions generals en el llit.

Mesures antierosió.

Mantell d’escullera.

Erosió local en piles: estudis de diferents autors.

Erosió local en estreps: justificació del mètode Laursen i comentaris al mètode

d’Armanov.

Llei 7/1993, de 30 de setembre, de carreteres (DOGC núm. 1807, de 11/10/1993, pàg.

6736);

Decret 293/2003, de 18 de novembre, pel qual s'aprova el reglament general de carreteres

(DOGC núm. 4027, de 10/12/2003, pàg. 23863)

Ordenança d'ús i defensa de les carreteres de titularitat de la Diputació de Barcelona. (BOP

de Barcelona núm.110, de 9/05/1995)

Trànsit

Llei Orgànica 6/1997, de 15 de desembre, de transferència de competències executives a

Catalunya en matèria de trànsit i circulació de vehicles a motor (BOE núm. 300, de

16/02/1997, pàg. 36619).

Llei 14/1997, de 24 de setembre, de creació del Servei Català de Trànsit (DOGC núm.

2548, de 31/12/1997, pàg. 15182)

Decret 191/2001, de 10 de juliol, de reestructuració del Servei Català de Trànsit (DOGC

núm. 3436, de 23/07/2001, pàg. 11482)

Llei 18/1989, de 25 de juliol, de bases sobre trànsit, circulació de vehicles a motor i

seguretat viària (BOE núm. 178, de 27-07-89, pàg. 24084; rect. BOE núm. 75, de 28-03-

90, pàg. 8667).

Reial decret legislatiu 339/1990, de 2 de març, pel qual s'aprova el text articulat de la Llei

sobre trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat viària (BOE núm. 63, de 14-03-90,

pàg. 7259; rect. BOE núm. 185, de 3-08-90, pàg. 22739).

Reial Decret 1428/2003, de 21 de novembre, pel qual s'aprova el reglament general de

circulació per l'aplicació i desenvolupament del text articulat de la llei sobre trànsit,

circulació de vehicles a motor i seguretat viària, aprovat pel Reial decret legislatiu

339/1990, de 2 de març (BOE núm. 306, de 23/12/2003, pàg. 45684)

Gas

Llei 34/1998, de 7 d’octubre, del Sector d'Hidrocarburs (BOE núm. 241, de 8/10/1998,

pàg. 33517; rect. BOE núm. 29, DE 3/02/1999, pàg. 4744)

Reial Decret 1434/2002, de 27 de desembre, pel que es regulen les activitats de transport,

distribució, comercialització, subministrament i procediments d’autorització d'instal·lacions

de gas natural (BOE núm. 313, de 31/12/2002, pàg. 46346)

Reial Decret 1716/2004, de 23 de juliol, pel que es regula l’obligació de manteniment

d’existències mínimes de seguretat, la diversificació de proveïment de gas natural i la

corporació de reserves estratègiques de productes petrolífers (BOE núm. 206, de

26/08/2004, pàg. 29906; rect. BOE núm. 286, de 27/11/2004, pàg. 39355)

Decret 2913/1973, de 26 de Octubre, por el que se aprova el Reglament General del Servei

Públic de Gasos Combustibles (B.O.E. de 21/11/73) .

Observacions: Modificacions en BOE de 20/2/84. Derogat en la seva major part pel Reial

Decret 1434/2002.



Ordre de 18 de novembre de 1974, per la que s’aprova el Reglament de Xarxes i

Escomeses de Combustibles, amb les seves instruccions tècniques complementàries.

Observacions: Modificada per les Ordres 26 d’octubre de 1983 (BOE 8-11-83 i correcció

d’errors BOE 23-7-84), de 6 de juliol de 1984 (BOE 23-7-84), de 9 de març de 1994 (BOE

21-3-94) y de 26 de maig de 1998 (BOE 11-6-98).

Les modificacions estan incorporades en el document, a excepció de l’ordre de 26 de maig

de 1998, que figura com annex al document.

Reial Decret 1853/1993, de 22 d’octubre, pel que s’aprova el Reglament d’Instal·lacions de

Gas en locals destinats a usos domèstics, col·lectius o comercials (BOE núm. 281, de

24/11/1993, pàg. 33010; rect. BOE núm. 57, de 8/03/1994, pàg. 7438).

Reial Decret 1751/1998, de 31 de juliol, pel que s’aprova el Reglament d’Instal·lacions

Tèrmiques en els Edificis (RITE) i les seves instruccions tècniques complementàries (ITE) i

crea la Comissió Assessora per les instal·lacions tècniques dels edificis. (BOE núm. 186, de


Ordre de 17 de desembre de 1985, per la que s’aprova la Instrucció sobre documentació i

posta en servei de les instal·lacions receptores dels gasos combustibles, sobre instal·ladors

autoritzats i empreses instal·ladores (B.O.E. núm. 8, de 9/01/1986, pàg. 1385; rect. BOE

núm. 100, de 26/04/1986, pàg. 14924).

Reial Decret 494/1988, de 20 de maig, pel que s’aprova el Reglament d’Aparells que

utilitzen gas com a combustible (BOE núm. 125, de 25/05/1988, pàg. 15943; rect. BOE

núm. 174, de 21/07/1988, pàg 22514).

Reial Decret – Llei 6/2000 de 23 de juny de Mesures Urgents d’Intensificació de la

Competència en Mercats de Bens i Serveis. (BOE núm. 151, de 24/06/2000, pàg. 22440;

rect. BOE núm. 154, de 28/06/2000, pàg. 22993).

Emmagatzematge

Catalunya

ORDRE TIC/35/2003, de 21 de gener, de modificació de la disposició transitòria tercera de

la Ordre de 27 de juny de 2000, referent en la regularització d’instal·lacions existents,

sense autorització o inscripció en el Registre industrial, d’emmagatzematge de carburants i

combustibles líquids per al seu consum en la mateixa instal·lació, regulades per la

instrucció tècnica complementaria MI - IP03. (DOGC núm. 3814, de 4/02/2003, pàg.

2018).

Ordre de 20 de novembre de 1998, sobre el procediment d’actuació de les empreses

instal·ladores, de les entitats d’inspecció i control i dels titulars en les instal·lacions

petrolíferes per a us propi regulades per la instrucció tècncia complementària MI-IP03,

Instal·lacions Petrolíferes per a us propi, del Reglament d’Instal·lacions Petrolíferes (DOGC

núm. 2782, de 9/12/1998, pàg. 15155).

Ordre de 27 de juny de 2000, de modificació de l’Ordre de 20 de novembre de 1998 per a

adaptar-se al Reial Decret 1523/1999, d’1 d’octubre, pel que es modifica el Reglament

d’instal·lacions petrolíferes i les seves instruccions tècniques complementàries MI-IP03 i

MI-IP04. (DOGC núm. 3182, de 13/07/2000, pàg. 9108).

Reial Decret 379/2001, de 6 d’abril pel que s’aprova el Reglament d’emmagatzematge de

productes químics i les seves instruccions tècniques complementàries MIE APQ-1, MIE APQ-

2, MIE APQ-3, MIE APQ-4, MIE APQ-5, MIE APQ-6 i MIE APQ-7. (BOE núm. 112, de


Reial Decret 1523/1999 pel que es modifica el Reglament d’Instal·lacions Petrolíferes

aprovat per Reial Decret 2085/1994, de 20 d’octubre de tècniques complementaries MI-

IP03 aprovada por el Reial Decret 1427/1997, de 15 de setembre, i MI-IP04, aprovada pel

Reial Decret 2201/1995, de 28 de desembre. (BOE núm. 253, de 22/10/1999, pàg. 37164;

rect. BOE núm. 54, de 03/03/2003, pàg. 9035).

Aparells a pressió

Catalunya



Reial Decret 1244/1979, pel que s’aprova el Reglament d’Aparells a Pressió.

Ordre de 28 de juny de 1988, per la que s’aprova la ITC MIE-AP17 del reglament d'aparells

a pressió referent a instal·lacions de tractament i emmagatzematge d'aire comprimit (BOE

núm. 163, de 8/07/1988 pàg. 21154; rect. BOE núm. 238, de 4/10/1988, pàg. 28808)

Ordre de 17 de març de 1981, per la que s’aprova la ITC MIE-AP1 referent a calderes,

economitzadors, precalentadors d'aigua, sobrecalentadors i recalentadors de vapor (BOE

núm. 84, de 8/04/1981; rect. BOE núm. 121, de 21/05/1981)

Ordre de 6 d’octubre de 1980, per la que s’aprova la ITC MIE-AP2 del reglament d'aparells

a pressió, tuberies per a fluïts relatius a calderes (BOE núm. 265, de 4/11/1980, pàg.

24575)

Ordre de 31 de maig de 1982, per la que s’aprova la ITC MIE-AP5 sobre extintors

d'incendis, modificada per l'ordre de 31 de maig de 1985 (BOE núm. 149, de 23/06/1982,

pàg. 17139)

Ordre de 31 de maig de 1985, per la que s’aprova la ITC MIE-AP11 referent a aparells

destinats a escalfar o acumular aigua calenta fabricats en sèrie (BOE núm. 148, de

21/06/1985, pàg. 19232; rect. BOE núm. 183, de 13/08/1985, pàg. 25619)

Ordre de 31 de maig de 1985, per la que s’aprova la ITC MIE-AP12 relativa a calderes

d'aigua calenta (BOE núm. 147, de 22/06/1985, pàg. 19141; rect. BOE núm. 192, de

12/08/1985, pàg. 25504)

Electricitat

Estatal

Reial Decret 3275/1982, de 12 de novembre, pel qual s'aprova el reglament sobre

Condicions Tècniques i Garanties de Seguretat en Centrals Elèctriques, Subestacions i

Centres de Transformació (BOE núm. 288, de 1/12/1982, pàg. 33063; rect. BOE núm. 15,

de 18/01/1983, pàg. 1185)

Ordre de 6 de juliol de 1984, per la que s’aproven les instruccions tècniques

complementàries del reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en

centrals elèctriques, subestacions i centres de transformació. (BOE núm. 183, d'1/08/1984,

pàg. 22350)

Reial Decret 842/2002, de 2 d'agost,pel que s’aprova el Reglament electrotècnic per a la

baixa tensió.(BOE núm. 224, de 18/09/2002, pàg. 33085)

Reial Decret 614/2001, de 8 de juny, sobre disposicions mínimes per a la protecció de la

salut i seguretat dels treballadors enfront al risc elèctric.(BOE núm. 148, de 21/06/2001,

pàg. 21970)

Ordre de 23 de juny de 1988, per la que es modifiquen diverses instruccions tècniques

complementàries MIE-RAT del Reglament sobre condicions tècniques i garanties de

seguretat en centrals elèctriques, subestacions i centres de transformació.(BOE núm. 160,

de 5/07/1988, pàg. 20783; rect. BOE núm. 237, de 3/10/1988, pàg. 28711)

EPI's

Estatal

Reial Decret 773/1997, de 30 de maig, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de

seguretat i salut relatives a la utilització pels treballadors d’equips de protecció individual.

(BOE núm. 140, de 12/06/1997, pàg. 18000; rect. BOE núm.171, de 18/07/1997, pàg.

22094)

Equips i productes

Estatal

Reial Decret 487/1997, de 14 d’abril, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de

seguretat i salut relatives a la manipulació manual de carregues que comporten riscs, en

particular dorsolumbars, per als treballadors. (BOE núm. 97, de 23/04/1997, pàg. 12926)



Reial Decret 488/1997, de 14 d’abril, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de

seguretat i salut relatives al treball amb equips que inclouen pantalles de visualització.

(BOE núm. 97, de 23/04/1997, pàg. 12928)

Reial Decret 1215/1997, de 18 de juliol, pel que s’estableixen les disposicions mínimes de

seguretat i salut per a la utilització pels treballadors dels equips de treball. (BOE núm. 188,

de 7/08/1997, pàg. 24063)

Reial Decret 255/2003, de 28 de febrer, pel que s’aprova el Reglament sobre classificació,

envasat i etiquetat de preparats perillosos. (BOE núm. 54, de 4/03/2003, pàg. 8433; rect.

BOE núm. 56, de 5/03/2004, pàg. 9991)

Reial Decret 374/2001, de 6 d’abril, sobre la protecció de la salut i seguretat dels

treballadors contra els riscs relacionats amb els agents químics durant el treball. (BOE

núm. 104, d'1/05/2001, pàg. 15893; rect. BOE núm. 129, de 30/05/2001, pàg. 18926)

Reial Decret 1406/1989, de 10 novembre, pel que s’imposa limitacions a la comercialització

i l’ús de certes substàncies i preparats perillosos. (BOE núm. 278, de 20/11/1989, pàg.

36363; rect. BOE núm. 297, de 12/12/1989, pàg. 38500)

Reial Decret 363/1995, de 10 de març, pel qual s'aprova el Reglament sobre la Notificació

de Substàncies Noves i Classificació, Embassat i Etiquetatge de Substàncies Perilloses.

(BOE núm. 133, de 5/06/1995, pàg. 16544)

Reial Decret 1751/1998, de 31 de juliol, pel que s’aprova el Reglament d’Instal·lacions

Tèrmiques en els Edificis (RITE) i les seves Instruccions Tècniques Complementàries (ITE) i

es crea la Comissió Assessora per a Instal·lacions Tèrmiques dels Edificis. (BOE núm. 186,


Reial Decret 1218/2002, de 22 de novembre, pel qual es modifica el Reial Decret

1751/1998, de 31 de juliol, pel que es va aprovar el Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques

en els Edificis (RITE) i les seves Instruccions Tèrmiques Complementàries (ITE) i es crea la

Comissió Assessora per a les Instal·lacions Tèrmiques dels Edificis. (BOE núm. 289, de

3/12/2002, pàg. 42174)

Ordre de 27 de juliol de 1999 per la que es determinen les condicions que han reunir els

extintors d’incendis instal·lats en vehicles de transport de persones, o de mercaderies.

(BOE núm. 186, de 5/08/1999, pàg. 29067)

Ordre de 7 de desembre de 2001, per la que es modifica l’annex I del Reial Decret

1406/1989, de 10 de novembre, pel que s’imposa limitacions a la comercialització i a l’ús

de certes substàncies i preparats perillosos. (BOE núm. 299, de 14/12/2001, pàg. 47156)

Reial Decret 2177/2004, de 12 de novembre, pel que es modifica el Reial Decret

1215/1997, de 18 de juliol, pel que s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i

salut per a la utilització pels treballadors dels equips de treball en matèria de treballs

temporals en altura. (BOE núm. 274, de 13/11/2004, pàg. 37486)

Llocs de Treball

Estatal

Reial Decret 485/1997, de 14 d’abril, pel qual s’estableixen disposicions mínimes en

matèria de senyalització de seguretat i salut en el treball. (BOE núm. 97, de 23/04/1997,

pàg. 12911)

Reial Decret 486/1997, de 14 d’abril, pel que s’estableixen les disposicions mínimes de

seguretat i salut en els llocs de treball. (BOE núm. 97, de 23/04/1997, pàg. 12918)

Reial Decret 681/2003, de 12 de juny, sobre la protecció de la salut i la seguretat dels

treballadors exposats als riscs derivats de les atmosferes explosives en el lloc de treball.

(BOE núm. 145, de 18/06/2003, pàg. 23341)

Reial Decret 1942/1993, de 5 de novembre, pel que s’aprova el reglament d’instal·lacions

de protecció contra incendis. (BOE núm. 298, de 14/12/1993, pàg. 35159; rect. BOE núm.

109, de 7/05/1994, pàg. 14154)

Ordre de 16 d’abril de 1998 sobre Normes de Procediment i Desenvolupament del Reial

Decret 1942/1993, de 5 de novembre, pel que s’aprova el Reglament d’Instal·lacions de

Protecció contra Incendis i es revisa l’annex I i els Apèndixs d’aquest. (BOE núm. 101, de

28/04/1998, pàg. 14109)



Reial Decret 1627/1997, de 24 d’octubre, pel que s’estableixen disposicions mínimes de

seguretat i salut en les obres de construcció. (BOE núm. 256, de 25/10/1997, pàg. 30875)

Ordre Ministerial de 29 de novembre de 1984, del Ministeri de l’Interior per la que s’aprova

el "Manual d’autoprotecció. Guia per al desenvolupament del Pla d’Emergència contra

incendis ‘ d’evacuació de locals i edificis". (BOE núm. 49, de 26/02/1985, pàg. 4864; rect.

BOE núm. 142, de 14/06/1985, pàg. 18222)

Sentència de 27 d’octubre de 2003, de la Sala Tercera del Tribunal Suprem, per la que

s’anul·la el Reial Decret 786/2001 de 6 de juliol, pel que s’aprova el Reglament de

Seguretat contra incendis en Establiments Industrials.

Organització

Catalunya

Llei 13/1987, de 9 de juliol, de Seguretat en les Instal·lacions Industrials. (DOGC núm.

869, de 27 de juliol de 1987, pàg. 2964)

Ordre TRI/10/2004, de 26 de gener, per la que s’aprova el procediment de notificació

electrònica dels accidents de treball. (DOGC núm. 4061, de 2/02/2004, pàg. 2075)

Ordre TRI/215/2004, de 15 de juny, per la que es modifica l’Ordre TRI/10/2004, de 26 de

gener per la que s’aprova el procediment de notificació electrònica dels accidents de treball.

(DOGC núm. 4163, de 29/06/2004, pàg. 12431)

Decret 399/2004, de 5 d’octubre, pel que es crea el registre de delegats i delegats de

prevenció i el registre de comitès de seguretat i salut, i es regula el dipòsit de les

comunicacions de designació de delegats i delegades de prevenció i de constitució dels

comitès de seguretat i salut. (DOGC núm. 4234, de 7/10/2004, pàg. 18760)

Estatal

Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscs Laborals. (BOE núm. 269, de

10/11/1995, pàg. 32590)

Llei 54/2003, de 12 de desembre, de reforma del marc normatiu de la prevenció de riscs

laborals. (BOE núm. 298, de 13/12/2003, pàg. 44408)

Resolució de 26 de novembre de 2002, de la Subsecretaria del ministeri de treball i

assumptes socials,, per la que es regula la utilització del Sistema de Declaració Electrònica

de Accidentes de Treball (Delt@) que possibilita la transmissió per procedimient electrònic

dels nous models per a la notificació d’accidents de treball, aprovats per l’Ordre

TAS/2926/2002, de 19 de novembre. (BOE núm. 303, de 19/12/2002, pàg. 44668)

Ordre TAS/2926/2002, de 19 de novembre de 2002, per la que s’estableixen nous models

per a la notificació de los accidentes de treball i es possibilita la seva transmissió pel

procediment electrònic. (BOE núm. 279, de 21/11/2002, pàg. 40988; rect. BOE núm. 294,

de 9/12/2002, pàg. 42785)

Reial Decret 216/1999, de 5 de febrer, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut en

l’àmbit de les Empreses de Treball Temporal. (BOE núm. 47, de 24/02/1999, pàg. 7599)

Resolució de la Direcció General d'Inspecció del Treball i Seguretat Social sobre el Llibre de

Visites de la Inspecció de Treball i Seguretat Social. (BOE núm. 93, de 19/04/2006, pàg.

14975; rect. BOE núm. 99, de 26/04/2006, pàg. 15984)

Reial Decret 39/1997, de 17 de gener, pel que s’aprova el Reglament dels Serveis de

Prevenció de riscos laborals (BOE núm. 27, de 31/01/1997, pàg. 3031) i modificació

posterior Reial Decret 780/1998, de 30 d’abril, pel que es modifica el Reial decret 39/1997,

de 17 de gener, que aprova el reglament de serveis de prevenció de riscos laborals. (BOE

núm. 104, d'1 de maig de 1998, pàg. 14698)

Ordre de 16 de desembre de 1987 per la que s’estableix models per a notificació

d’accidents i dicta instruccions per a el seva complimentació i tramitació. (BOE núm. 311,


Llei 21/1992 d’Indústria, (BOE núm. 176, de 23/07/1992, pàg. 15688)



Reial Decret 697/1995, de 28 d’abril, pel que s’aprova el Reglament del Registre

d’Establiments Industrials d’àmbit estatal. (BOE núm. 128, de 30 de maig de 1995, pàg.

15688)

Reial Decret 1995/1978, de 12 de maig, pel que s’aprova el quadre de malalties

professionals en el sistema de la Seguretat Social. (BOE núm. 203, de 25/08/1978, pàg.

19909)

Transport

Estatal

Ordre d’11 de gener de 2001 per la que es regula el contingut mínim de l’informe anual per

al transport de mercaderies perilloses per carretera, per ferrocarril o per via navegable.

(BOE núm. 23, de 26/01/2001, pàg. 3247)

Reial Decret 1566/1999, de 8 d’octubre, sobre els consellers de seguretat per al transport

de mercaderies perilloses per carretera, per ferrocarril o per via navegable. (BOE núm.

251, de 20/10/1999, pàg. 36830)

Reial Decret 551/2006, de 5 de maig, pel qual es regula les operacions de transport de

mercaderies perilloses per carretera en territori espanyol. (BOE núm. 113, de 12/05/2006,

pàg. 18187)

pla inuncat

Documents