PLA LOCAL DE JOVENTUT DE RUBÍ 2012‐2016  

                

ÍNDEX  

1.MARC TEÒRIC_______________________________________________________________ 5 

1.1 MARC CONCEPTUAL I NORMATIU DEL PJR 12‐16_______________________________ 6 

1.2 METODOLOGIA DEL PROCÉS D’ELABORACIÓ DEL PJR 12‐16 ______________________ 8 

2. DIAGNOSI ________________________________________________________________ 12 

2.1. ANÀLISI DE LA REALITAT JUVENIL__________________________________________ 12 CARACTERÍSTIQUES SOCIODEMOGRÀFIQUES .............................................................. 12 

2.2. ENQUESTES ALS JOVES DE RUBÍ ___________________________________________ 30 2.2.1. Dades generals de l’enquesta ............................................................................ 30 2.2.2. Ús i coneixement dels serveis, equipaments i activitats municipals: valoració quantitativa. ............................................................................................................... 31 2.2.3. Formació: intencions d’estudi, informació i orientació ....................................... 39 2.2.4. Emancipació: treball i habitatge......................................................................... 42 2.2.5. Cultura, oci i temps lliure ................................................................................... 46 2.2.6. Cohesió social .................................................................................................... 51 2.2.7. Salut .................................................................................................................. 53 2.2.8. Associacionisme i participació............................................................................ 56 2.2.9. Mobilitat ........................................................................................................... 59 

2.3. ANÀLISI DE LES POLÍTIQUES DE JOVENTUT A RUBÍ ____________________________ 63 2.3.1. Organització del Servei de Joventut i Dona ........................................................ 63 2.3.2. Resum d’actuacions mitjançant la informació recopilada en les entrevistes als tècnics de l’Ajuntament i una recopilació dels eixos de treball i idees clau................... 64 2.3.3. Mapa de recursos .............................................................................................. 70 

2.4.  METODOLOGIA DELS PROCESSOS PARTICIPATIUS____________________________ 85 2.4.1. Resultats de l’anàlisi de dades estadístiques i dels processos participatius......... 87 

3. MISSIÓ, OBJECTIUS I ACTUACIONS ____________________________________________ 95 

3.1. MISSIÓ DEL PJR 12‐16 ___________________________________________________ 95 

3.2. EIXOS D’ACTUACIÓ _____________________________________________________ 95 3.2.1 Èxit en la trajectòria educativa de les persones joves.......................................... 95 3.2.2 Èxit en la trajectòria laboral de les persones joves ............................................ 104 3.2.3 Èxit en la transició domiciliària de les persones joves........................................ 112 3.2.4 Benestar i salut de les persones joves ............................................................... 117 3.2.5 Participació, cohesió social, ciutadania i mobilitat ............................................ 125 3.2.6 Cultura, oci i temps lliure .................................................................................. 140 

4. CALENDARI I AVALUACIÓ ___________________________________________________156 

Calendari de desenvolupament del PLR 2012‐2016 ______________________________156 Eix:  1. Èxit en la trajectòria educativa de les persones joves ..................................... 156 Eix 2. Èxit en la trajectòria laboral de les persones joves............................................ 156 Eix 3. Èxit en la transició domiciliària de les persones joves ....................................... 157 Eix 4. Cultura, oci i temps lliure.................................................................................. 157 Eix 5. Salut................................................................................................................. 158 Eix 6. Participació, cohesió social, ciutadania i mobilitat ............................................ 159 Eix 7. Informació i comunicació ................................................................................. 160 

4.2. AVALUACIÓ __________________________________________________________161 

  2

 

[ Annex 1   RECULL D’ENTREVISTES REALITZADES ALS TÈCNICS I 

TÈCNIQUES MUNICIPALS _____________________________________________________163 

[ Annex 2 ]  RECULL DE FITXES TÈCNIQUES _______________________________________186 

[ Annex 3 ]  RECULL DE LES PROPOSTES RECOLLIDES PROCESSOS 

PARTICIPATIUS _____________________________________________________________258 

[ Annex 4 ]  Buidatge enquesta valoració dels processos participatius 

als joves ___________________________________________________________________270  

PARTICIPANTS ______________________________________________________________275  

  3

  4

1. MARC TEÒRIC    El Pla  Local de  Joventut de Rubí 2012‐2016  (PJR 12‐16) neix  com a eina per  la planificació estratègica de  les Polítiques de  Joventut per els propers quatre anys. Aquest PJR 12‐16, no només ha de marcar  les  línies a  seguir des del Departament de  Joventut,  sinó que  recull  la proposta d’accions des del conjunt de  l’organització municipal; cal un  treball  transversal per poder oferir al conjunt de  la població  jove  les mateixes oportunitats,  recursos  i serveis, per viure plenament la seva condició juvenil, promoure el seu desenvolupament integral com a persones, els seus processos d’emancipació i la seva plena ciutadania.   El  primer  PJR  neix  en  un  context  de  forta  crisi, marcat  per  una  situació  socioeconòmica complicada  pel  conjunt  de  la  població,  afectant  especialment  a  les  condicions  de  vida  dels joves,  de  la mateixa manera,  també  es  veuen  afectats  els  recursos  de  les  administracions públiques.   En  un  escenari marcat  pel  risc  de  retrocés  en  els  drets  socials,  en  la  qualitat  de  vida  i  el benestar  de  les  persones,  i  en  especial  la  dels més  joves,  es  fan més  difícils  els  processos d’emancipació  d’aquests,  creant  estats  d’angoixa  davant  d’un  futur  incert;    les  diferències socioeconòmiques  són  cada  vegada més  visibles,  fet  que  possibilita  el  trencament  d’una cohesió social saludable, dificultant la solidaritat, la participació i la responsabilitat social de la ciutat, i en especial dels més joves.   Conseqüentment,  les  línies on  l’administració pública hauria d’incidir, avui més que mai, és en  reforçar  i garantir  la cohesió social,  la  igualtat d’oportunitats entre  totes  les persones  i l’exercici  de  la  plena  ciutadania.  A més  a més,  l’administració  pública  haurà  de  realitzar aquestes accions amb menys  recursos,  fet que conduirà conseqüentment, a millorar  la  seva eficiència, definint objectius realistes, estratègies eficaces i una organització adequada.  Al mateix  temps,  en  el procés de disseny del  PJR  12‐16  s’ha  volgut  tenir molt present que aquest  s’inscriu estratègicament en el Pla Nacional de  Joventut 2010‐2020  (PNJCat),  sabent que  és  necessària  l’articulació  dels  plans  locals  en  clau  de  país.  Tenint  en  compte l’enquadrament  estratègic  del  PJR  12‐16  en  el  Pla Nacional  de  Joventut  2010‐2020  i  altres tècniques  qualitatives  i  quantitatives  es  plantegen  en  el  document  final  del  PJR  12‐16  els principals reptes a què cal fer front des de la iniciativa municipal en els propers quatre anys.   

  5

1.1 MARC CONCEPTUAL I NORMATIU DEL PJR 12‐16  La principal base de treball en les Polítiques Públiques de Joventut és el Pla Local; és una eina fonamental  que  ha  de  permetre  d’una  banda  conèixer  i  analitzar  quina  és  la  realitat demogràfica  i  social  en  el  context  actual  dels  joves  de  Rubí  i  a  partir  d’aquests  resultats detectar  d’una manera  precisa  quines  són  les  seves  necessitats  i  problemàtiques.  D’altra banda,  el  PJR  12‐16,  ha  d’establir  les  bases  per  una  correcta  coordinació  d’accions desenvolupades pels diferents Departaments  i Àrees de  l’Ajuntament de Rubí, així com pels diferents agents socials i altres Administracions; aquesta coordinació ha de permetre treballar transversalment,  donant  coherència  al  fet  que  a  la  condició  juvenil  se  l’ha  d’abordar  des d’una vessant integral i no segmentada.  Aquest  és  el  punt  de  partida  per  definir  unes  Polítiques  de  Joventut  eficaces  i  de  caràcter integral,  concebudes  des  de  la  interdepartamentalitat,  la  coordinació  interinstitucional  i  la participació dels agents socials i, especialment, del mateix jovent. Els PLJ han d’assumir els principis rectors i els principis d’actuació establerts en la Llei 33/2010, de l’1 d’octubre, de polítiques de joventut. 

a) La integralitat: les polítiques de joventut han de respondre a una perspectiva integral que  interrelacioni els diversos àmbits de  la vida de  les persones  joves  i que s’articuli sobre la base de plantejaments de xarxa i coordinació transversal. 

b) La  transversalitat: el  treball en el desenvolupament de  les polítiques de  joventut ha d’incorporar  les  diverses  òptiques  de  treball  sectorial  i  les  diverses  dinàmiques associatives  i  comunitàries  pròpies  de  les  persones  joves,  tenint  en  compte l’articulació  en  els diversos nivells  territorials.  Els departaments,  les  institucions,  les entitats  i  els  agents  que  correspongui  han  de  treballar  coordinadament  en  cada intervenció sobre les polítiques de joventut. 

c) La territorialitat: les polítiques de joventut han d’incorporar el punt de vista territorial. Totes les actuacions necessàries en benefici de les persones joves s’han de dur a terme tenint en compte les diferents realitats territorials. 

Així mateix, els principis d’actuació que defineix la Llei de polítiques de joventut són: a) Universalitat:  l’actuació  pública  en  matèria  de  joventut  s’ha  d’adreçar  a  totes  les 

persones  joves  sense distinció de  sexe, ètnia, origen, estat  civil,  ideologia,  creences, opció sexual o qualsevol altra condició o circumstància personal o social. 

b) La  igualtat  d’oportunitats.  L’actuació  administrativa  en matèria  de  joventut  ha  de reduir les desigualtats entre els diferents punts de partida de les persones joves en el procés d’elaboració de  llur propi projecte de vida. Les actuacions administratives són compatibles amb una discriminació positiva si aquesta es  justifica per una situació de desigualtat material, cerca la igualtat real i facilita la integració social.  

c) L’atenció  a  la  diversitat.  L’actuació  administrativa  en  matèria  de  joventut  ha  de considerar  i  atendre  la  diversitat  i  la  diferència  de  gènere,  ètnica,  territorial,  física, psíquica,  social  i  cultural, per garantir  la  igualtat d’oportunitats a  totes  les persones joves i promoure el valor de la solidaritat en la diversitat. 

d) L’emancipació juvenil. L’actuació administrativa en matèria de joventut ha de tendir a facilitar les condicions bàsiques necessàries per a l’emancipació de les persones joves. 

  6

 e) La participació. L’actuació administrativa en matèria de  joventut ha de construir una 

cultura participativa i facilitar que les persones joves, en els diferents àmbits socials, es puguin vincular als processos de presa de decisions i a les entitats juvenils i formar‐ne part. 

f) La  coresponsabilitat.  L’actuació  administrativa  en matèria  de  joventut  ha  de  cedir capacitat de decisió i gestió sobre els afers públics i potenciar la coresponsabilitat en el seu  exercici.  La  gent  jove  ha  de  poder  participar  en  les  polítiques  públiques,  per  si mateixos o per mitjà d’entitats, per prendre part en el disseny de les polítiques socials destinades a les persones joves. 

g) La innovació  i l’aprenentatge social. L’actuació administrativa en matèria de joventut ha  d’incorporar  com  a  base  per  a  la  construcció  de  les  polítiques  de  joventut  la innovació permanent, l’aprenentatge social, l’experimentació i la negociació. 

h) La proximitat. L’actuació administrativa en matèria de joventut, per millorar l’aplicació de polítiques de joventut adequades a cada territori i a cada col∙lectiu, ha de promoure el  disseny  i  l’aplicació  de  solucions  des  dels  centres  de  decisió  situats  prop  de  les persones joves. 

i) L’interès  juvenil. Totes  les polítiques públiques han de  tenir en  compte  la dimensió juvenil,  especialment  les  que  afecten  les  persones  joves  d’una  manera  directa  o indirecta. 

j) La  coordinació,  la  cooperació  i  la  planificació.  Les  polítiques  de  joventut  han  de respondre a  les necessitats detectades. És un deure de  les administracions públiques catalanes  amb  competència  en  aquesta  matèria  la  coordinació,  la  cooperació  i  la planificació de les polítiques de joventut, tant pel que fa al disseny com a l’execució. 

k) L’eficàcia, l’eficiència i la gestió responsable. Els programes i les actuacions adreçades als  i  a  les  joves   han d’estar dotats dels  recursos  suficients per  assolir  els objectius previstos,  donant‐los  un  ús  adequat  a  la  seva  finalitat  i  gestionant‐los  amb responsabilitat. 

l) La descentralització i la desconcentració. Les polítiques de joventut s’han de planificar des de la proximitat, tot garantint‐ne la plena eficàcia i l’execució. 

El  PNJCat  2010‐2020  defineix  dos  aspectes  fonamentals  com  la missió  de  les  polítiques  de joventut: 

Facilitar la realització del projecte de vida de les persones joves, atenent la diversitat de formes i models de vida. 

Apoderar el i la jove com a agent de canvi social, impulsant el seu paper actiu com a ciutadà en el conjunt de la societat, oferint espai per a la seva participació en la presa de decisions, així com oportunitats per donar rellevància a la seva visió del món. 

A la vegada, proposa set reptes: 1. Aconseguir l’èxit en la trajectòria educativa de les persones joves 2. Aconseguir l’èxit en la trajectòria laboral de les persones joves 3. Aconseguir l’èxit en la transició domiciliària de les persones joves 4. Promoure una vida saludable de les persones joves 5. Avançar  cap  a  l’autonomia,  el  desenvolupament  personal  i  la  participació  en  allò 

col∙lectiu de les persones joves 

  7

 6. Universalitzar  la  cultura  entre  la  població  juvenil:  treballar  perquè  l’oferta  cultural 

respongui als objectius educatius i socialment cohesionadors 7. Avançar  cap  a  un  nou  model  de  país  i  de  societat  cohesionada,  vertebrada 

territorialment, sostenible i innovadora en les formes d’organització col∙lectiva  

1.2 METODOLOGIA DEL PROCÉS D’ELABORACIÓ DEL PJR 12‐16  Un  diagnòstic  forma  part  d’un  procés més  ampli  encarat  a  produir  determinats  efectes  en determinades direccions, com a  instrument de  transformació social. Com a part d’un procés transformador,  juga dos papers principals: posar de manifest quins son els temes a debatre per poder transformar la realitat i posar els diferents actors en condicions de poder generar aquesta  transformació. El diagnòstic ha de perseguir  la producció del  consens partint de  la reflexió col∙lectiva entre els diferents actors de la comunitat, en aquest cas joves, tècnics i caps seran els principals protagonistes dels processos participatius en diferents nivells.  Aquest posicionament transformador requereix una disposició crítica però alhora constructiva que  contempli quins  són els  recursos, potencialitats  i oportunitats que  té en  aquest  cas el Servei de Joventut i Dona, altres departaments i agents implicats, per a poder desenvolupar les accions  transformadores  que  sorgeixin  del  procés.  Els  processos  participatius  que  s’han realitzat amb els joves s’han estructurat d’una manera que pretenen potenciar aquesta crítica més constructiva, assenyalant els aspectes positius de diferents accions d’acord amb els eixos de  treball,  i  proposant  alhora  propostes  de  millora  per,  en  la  mesura  dels  recursos, potencialitats  i  oportunitats  del  Servei  de  Joventut  i Dona  transformar  i/o millorar  aquesta realitat. En aquest sentit, tot i que amb la mirada posada en processos a llarg termini, cal començar a treballar en aquesta direcció assegurant que els actors estiguin en condicions de desenvolupar aquesta transformació. Això és el que entenem per un diagnòstic participatiu; no n’hi ha prou amb  incorporar  als  agents  com  a  subjectes  de  coneixement  sinó  que  cal  que  esdevinguin protagonistes  d’aquest  projecte  transformador,  a  través  de  l’autoaprenentatge  i  la implicació  progressiva  en  totes  les  fases  del  procés.  En  definitiva,  haurà  de  permetre  als agents  implicats  obrir  processos  de  reflexió  i  relació  col∙lectiva  a  partir  de  les  necessitats, motivacions, possibilitats i recursos que es detecten, passant de ser subjectes de coneixement a subjectes d’acció.    El diagnòstic participatiu l’hem d’entendre com un procés i com un producte:  

El diagnòstic com a producte en tant que es generen un continguts  i una  informació com a resultat final. Aquest producte final parteix de tres qüestions  inicials: què és el que hi ha?; com ho veiem?; què hi podem fer?  

 Per analitzar què és el que hi ha, s’han d’analitzar totes  les dades possibles sobre  la realitat juvenil  i  les  polítiques  de  joventut  que  es  desenvolupen  en  el  territori  a  partir  de  dades qualitatives  i  quantitatives.  En  aquest moment  ens  interessa  conèixer  sociogràficament  la situació dels agents directes del Pla Local, la població juvenil,  però també cal que analitzem de 

  8

quins  recursos  tècnics,  humans,  econòmics  i  infraestructurals  disposa  el municipi;  així  com obtenir  una  radiografia  de  les  polítiques  de  joventut  que  s’estan  executant  des  de l’administració o altres agents que s’adrecen a joves. Aquest punt és el punt de referència en el procés de diagnosi del Pla Local.  En un segon moment més reflexiu, serà necessari aprofundir en els punts de vista, identificar acords,  avançar  en  els  desacords  a  través  de  l’intercanvi  i  la  reflexió  col∙lectiva  (com  hem assenyalat anteriorment) davant els problemes, necessitats, recursos i oportunitats.   Finalment, s’inicia el moment de  fer propostes  i elaborar estratègies d’acció en relació amb els objectius perseguits. Els agents  implicats en aquest diagnòstic  (joves,  tècnics  i  caps) han d’haver  estat,  en  la  mesura  de  lo  possible,  subjectes  d’acció  per  l’elaboració  d’aquestes propostes futures.  

El diagnòstic com a procés té a veure amb els papers que desenvolupen els agents en cada moment,  i  tot  i  que  es  poden  donar  diferents  estratègies  paral∙leles,  aquest procés ha de servir per organitzar  i enfortir  lideratges;  iniciar, mantenir o consolidar relacions de confiança; construir grups; i informar i difondre el que s’està fent.  

El lideratge del procés ve impulsat per uns actors, en aquest cas el Servei de Joventut i Dona, però cal diversificar aquest lideratge i incorporar al llarg del procés nous actors, joves, tècnics i polítics. A més a més, hem de veure el procés com una oportunitat per a facilitar el coneixement mutu, construir ponts  i relacions de confiança entre els actors, per tal que el procés  i  les accions no siguin viscudes com un projecte aliè, sinó com un document final del que han format part i per tant, del que són subjectes partícips i protagonistes.  Totes  les etapes del procés han d’estar caracteritzades per  la transparència,  la  informació  i  la retroalimentació amb  la  resta d’agents. Primer, per visualitzar  i explicar què espera cadascú del  procés  i  què  està  disposat  a  aportar‐hi;  segon,  perquè  entenem  la  participació  com  un procés educatiu; i tercer perquè tothom ha de tenir l’oportunitat d’estar informat i si ho creu convenient, a participar activament .                  

  9

 És  en  aquest  context  on  es  preveu  que  l’avaluació  continuada  d’aquest  PJR  es  realitzi juntament  amb  el  consell  de  joves,  que  tindrà  la  seva  posada  en  marxa  en  breu,  i  que esdevindrà un interlocutor constant amb el Servei de Joventut i Dona i com a conseqüència tindrà un paper clau en el desenvolupament de les polítiques de joventut a Rubí.   En altres paraules, entenem un diagnòstic participatiu com un procés d’autoanàlisi que ha de permetre als agents protagonistes construir  relacions  i propostes  integrals a  les necessitats  i oportunitats  de  la  realitat  de  la  que  formen  part,  així  com  desenvolupar  accions transformadores des de l’àmbit local.  Des de  la perspectiva que fixa el PNJCat, el PJR 12‐16 és fruit d’un procés d’anàlisi, consulta  i recollida de propostes, elaborat amb la participació dels diversos agents que intervenen en el desenvolupament de les Polítiques de Joventut a Rubí, entenent aquestes, tal com les defineix la Llei 33/2012 de Polítiques de Joventut de Catalunya, com les intervencions dels agents que atenen  les necessitats en els diversos àmbits de  la vida de  les persones joves, especialment les que es troben en una situació de més vulnerabilitat social.  Per a la realització del PJR 12‐16, hem partit d’un anàlisi de la realitat que contempla:  

La  Anàlisi  de  les  polítiques  de  joventut  que  s’estan  duent  a  terme  al municipi.  La Anàlisi  de  les  Polítiques  Juvenils  s’han  elaborat  amb  la  col∙laboració  del  Servei  de Joventut i Dona i a partir d’entrevistes amb els tècnics municipals que, de manera més o menys directa, intervenen en les polítiques adreçades als joves.  

Per a l’anàlisi de la realitat juvenil es combinaran dues línies d’investigació:  

Anàlisi  quantitativa:  descripció  de  la  realitat  al municipi  a  partir  del  tractament  i interpretació  de  diverses  fonts  estadístiques.  Les  dades  numèriques  tractades  es refereixen als àmbits de població, treball, educació, habitatge  i convivència dels joves del municipi  i  les fonts utilitzades han estat, majoritàriament,  les darreres dades més representatives  de  l’IDESCAT  i  de  l’Observatori Municipal  de  Rubí.  A  més,  es  van realitzar  300  enquestes  a  joves  de  diferents  edats  i  realitats,  que  completaran  les dades tractades a  la descripció anterior  i aportar  informació de primera mà sobre els joves  del municipi.  Les  enquestes  ens  permetran  recollir  la  opinió  i  percepció  dels joves  sobre els diferents  serveis  i  recursos municipals, alhora que  suposen una  font primària sobre la situació dels joves del municipi, especialment en els àmbits que ens proposem treballar: 

Formació: intencions d’estudi, informació i orientació  Emancipació: treball i habitatge  Oci i temps lliure  Salut  Associacionisme i participació  Mobilitat  Percepció dels problemes dels joves de Rubí 

  10

   Anàlisi qualitativa:  S’utilitzen diferents  tècniques  i  estratègies  (tant  consultives  com participatives) per fer l’anàlisi el més ric i plural possible. A part de les enquestes s’han organitzat diferents processos participatius amb joves diferenciats per franges d’edat, entenen  que  les  necessitats  i  problemàtiques  són  úniques  per  cada  grup  d’edat. Mitjançant  aquests  grups,  també  es  preveu  arribar  a  joves  associats  i  no  associats, entenen  també, que molt sovint,  la perspectiva en àmbits concrets, d’un col∙lectiu o altre pot esdevenir diferent. Paral∙lelament, també s’ha realitzat un procés de consulta amb els caps de diferents departaments de  l’Ajuntament de Rubí, departaments que d’una manera directa o indirecta s’adrecen als joves. 

  11

 

2. DIAGNOSI 

2.1. ANÀLISI DE LA REALITAT JUVENIL   Per a l’elaboració d'un Pla Local de Joventut és imprescindible tenir un coneixement previ de la realitat  juvenil,  saber  quina  és  la  situació  dels  joves  i  quines  són  les  seves  necessitats  i expectatives per tal de poder‐los donar  les respostes més adients. En primer  lloc, necessitem definir el col∙lectiu al qual ens referirem, en aquest cas, els  i  les  joves de Rubí. Per a  l'anàlisi, hem optat per considerar el grup de persones empadronades a la ciutat i compreses entre els 12  i els 30 anys. En  la majoria de casos ens  referirem als  joves de  la ciutat partint d'aquest rang,  tot  i  que,  per  a  casos  concrets,  com  l'anàlisi  de  la  situació  laboral,  o  el  referent  als estudis, s'han refet els càlculs en funció de les franges d'edat més adients per a cada situació, en  funció  de  la  realitat  de  cada  cas  i  dels  indicadors  disponibles  a  les  fonts  estadístiques principals.   La  font principal de dades per aquesta aproximació quantitativa ha estat  l'Observatori de  la Ciutat  de  l'Ajuntament  de  Rubí,  juntament  amb  els  estudis  “Sistemes  d’Indicadors  2008”, “Estudi del Perfil de la Ciutat 2011”, “Mercat de treball 2011”, “Baròmetre de la ciutat 2011”, “Evolució dels sectors econòmics 2005‐2008” de  la Xarxa d’Observatori de Desenvolupament Econòmic Local;   en combinació amb altres fonts complementàries com  l'IDESCAT, el Sistema d'Indicadors Joves de la Secretaria General de Joventut, l’Observatori d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.  En el context que ens ocupa, no podem quedar‐nos només amb les dades i indicadors reduïts al municipi  propi.  L’avaluació  quasi  sempre  requereix  de  la  comparació,  ja  sigui  amb  altres municipis o bé amb un mateix al llarg de diferents èpoques o períodes temporals. La necessitat d’avaluar la situació del propi municipi requereix, sempre que sigui possible, de la comparació amb  altres municipis  de  similar mida,  i  especialment  amb  la  comarca,  la  província  i  amb Catalunya en general.  

CARACTERÍSTIQUES SOCIODEMOGRÀFIQUES  2.1.1. Població  La població total a Rubí  l’any 2012, al mes de  juny, és de 74.860 habitants, d’aquests 11.996 són joves entre 15 i 29 anys. Segons aquest gràfic podem observar com la franja d’edat amb un volum de població més important tant en homes (4.017 habitants) com en dones (3.723), és la de 35‐39 anys, fet explicat pel baby boom dels anys vuitanta. En segon terme, trobem la franja del 30‐34 anys, amb un  total de 6.653 habitants;   seguits de molt a prop pels de 40‐44 anys amb  6.405  habitants.  Aquesta  dinàmica  de  gruix  a  l’estructura  central  és  també  la  que predomina a la resta de municipis catalans i a Catalunya.  

  12

 

 Gràfic 1. Total de la població de Rubí al 2012.  Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori Municipal de Rubí    Si comparem el  total de  la població del 2012 amb altres anys, observarem que des de  l’any 2000  la  població  total  ha  anat  en  constant  augment,  passant  de  60.649  (2000)  a  74.860 (2012); aquest creixement continu únicament s’ha vist mínimament frenat en el pas de 2011 al 2012, on la població de Rubí s’ha vist disminuïda en 184 habitants.  

 Gràfic 2. Evolució de la població al municipi, 2000‐2012 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori Municipal de Rubí 

  13

 Si ens  centrem en el volum que  representava  la població  jove per  franges d’edat al 2011, observarem  que  la  dinàmica  de  Rubí  és  la  mateixa  que  es  dóna  al  Vallès  Occidental  i  a Catalunya. El pes més gran de població l’ocupa la franja dels 25‐29 anys; seguits de la franja de 20‐24 anys i per últim, amb un volum inferior, trobem la franja més adolescent de 15‐19 anys. Com podem observar, el percentatge total de joves davant del volum total de  la població de Rubí, és de 17,21%, percentatge equiparat a les dades de la comarca i de Catalunya.  

  

Població de 15 a 29 anys, 2011. 

  Rubí  Vallès Occidental  Catalunya 

de 15 a 19 anys    3.509  45.882  341.574 

de 20 a 24 anys  3.914  43.131  391.124 

de 25 a 29 anys  5.313  46.970  522.166 

Total Joves  12.736  150.603  1.254.864 

Població total  73.979  892.260  7.539.618 

% joves  17,21%  16,9%  16,6%  Taula 3. Població jove per franges d’edat, 2011. Dades absolutes i percentatge. Municipi, comarca i Catalunya Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'IDESCAT. 

   Ara però, anem a veure quina ha estat l’evolució de la població jove per franges d’edat en els últims anys. Podem concloure que en termes generals, la proporció de joves en relació amb el total  de  la  població  a  Rubí,  sempre  ha  estat  superior  a  la  proporció  de  la  comarca  i  de Catalunya. L’evolució de la població jove en els tres casos ha anat disminuint amb el pas dels anys, en el cas de Rubí    l’any 2011 hi ha un 5,92% menys de  joves que al 2005; en el cas del Vallès Occidental la diferència és de ‐4,41% i a Catalunya l’any 2011 hi havia un 3,75% menys de joves en relació amb la població total.   L'evolució quantitativa en el nombre  relatiu de  joves pot  tenir efectes  sobre  la  seva posició social:  d'una  banda,  afecta  la  seva  visibilitat  social  i  capacitat  d'incidència  política;  d'altra banda,  també pot  incidir sobre el seu perfil educatiu  i d'activitat  laboral,  ja que  l'estructura global de  la població pot  facilitar o dificultar  la  inserció  sociolaboral dels  i  les  joves. Alhora, aquesta evolució també pot reflectir  la  incidència de  la  immigració en el col∙lectiu de 15 a 29 anys. 

Evolució població jove 15‐29 anys. 2005‐2011   2005    2008    2011      joves  % joves  joves  % joves  joves  % joves Rubí  15.754  23,13%  14.365  19,97%  12.736  17,21% Vallès Occidental 

173.590  21,28%  164.409  19,06%  150.603  16,87% 

Catalunya  1.426.772  20,39%  1.373.899  18,65%  1.254.864  16,64%  Taula 4. Evolució dels joves i de la proporció dels joves de 15‐29 anys respecte el total de població. Municipi, comarca i Catalunya (dades absolutes i percentatges) Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’IDESCAT 

  14

 Pel  que  fa  a  l’anàlisi  de  la  procedència  d’aquests  joves,  podem  fixar‐nos  en  les  diverses nacionalitats que  composen  la  realitat  juvenil municipal  (gràfic 5). La gran majoria de  joves, seguint  la tendència de  la comarca  i de Catalunya, tenen nacionalitat Espanyola, superant en les tres àrees el 70% del total dels joves. A molta distància trobem aquells joves d’Amèrica del Sud,  en  el  cas  de  Rubí  representen  el  8%  del  total  dels  joves,  seguits  dels  joves  amb nacionalitat Africana que  representen el 7%. En ambdós casos, observem  les xifres de Rubí segueixen la tendència del Vallès Occidental (7% i 3% respectivament) i de Catalunya (7% i 7% respectivament).  

Població de 15 a 29 anys per nacionalitat, 2011. (Percentatges sobre la població jove total)   Espanyola  Resta UE  Resta 

Europa Àfrica  A. 

Central/ Nord 

A. del Sud 

Àsia/oceania  Total 

                 Rubí  78,97  2,18  0,40  7,23  1,13  8,63  1,42  100 Vallès Occidental 

81  1,5  0,5  2,6  0,2  7  1,2  94 

Catalunya  74,2  6,1  1,1  6,7  1,7  7,1  3,1  100  

 Taula 5. Població de 15‐29 anys segons nacionalitat, 2011. Municipi, comarca i Catalunya. Proporcions sobre el total de la població jove Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’IDESCAT   2.1.2 Educació  La  formació  s'ha  fet servir sempre d'indicador del grau de desenvolupament d’un país. Tot  i que  sovint  la  formació  pot  interpretar‐se  com  a  refugi  davant  les  dificultats  del mercat  de treball, una taxa d’escolarització elevada implica un esforç formatiu de la població juvenil que ha de repercutir positivament en el conjunt del territori.   

 

7.FP 2 Maestria industrial                                 14.Desconegut 

5.FP 1 Oficial industrial                                     12. Estudis superiors no universitaris 6.Llicenciatura superior                                    13. Altres titulacions mitjanes   

3.No sap llegir o escriure o té dificultats     10.Sense estudis 4.Batxillerat superior, BUP, COU                   11. Doctorat, postgrau 

1.Primària, EGB incomplert                              8.Diplomatura 2.ESO, graduat, Batxillerat elemental            9.Arquitecte, enginyer tècnic 

      Gràfic 6. Proporció de la població total segons nivell d’estudis.2011 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori Municipal  

  15

 Segons les dades del gràfic 6, un 34% de la població total té la primària o la EGB incomplerta, i d’altra banda, un 19% té  la ESO, el graduat o el batxillerat elemental. Del total de  la població un 18% no sap  llegir o escriure o té dificultats. Els percentatges més baixos, que no arriben a l’1%,  són els enginyers  tècnics,  la gent que  té doctorats o postgraus, o estudis  superiors no universitaris,  i  les  persones  que  no  tenen  estudis.  Aquestes  dades  tot  i  reflectir  la  situació global del municipi en  termes d’actualitat,  fa difícil  concretar quina és  la  situació  real dels joves  entre  15‐29  anys,  tenint  en  compte,  que  al  2011  aquesta  franja  d’edat  suposava  el 17,21% del total de la població.   

 

EDAT 

No sap llegir n

i escriure 

Sense estudis 

Certificat escolar 

    ESO 

FP Grau Mitjà 

FP Grau Supe

rior 

Batxillerat 

Diplomat. 

Llicen

ciat/ 

o do

ctorat 

15‐19  18  113  1207 1645 200 78 552  0 0

20‐24  36  108  686 1472 559 760 1170  468 153

25‐29  53  124  762 1746 566 821 934  542 505

Total joves  84  345  2655 4863 1325 1659 2656  1010 658

%  0,55%  2,26%  17,40% 32% 8,68% 10,87% 17,41%  6,62% 4,31%

 Taula 7.Nivell d’instrucció juvenil, segons franges d’edat i titulació. Dades absolutes i percentatges. Municipi 2001 Font: Elaboració pròpia segons dades IDESCAT, padró continu 

 Si  intentem  concretar  aquestes  dades  per  obtenir  una  radiografia més  acurada  del  nivell d’instrucció de  la població  jove (15‐29) ens haurem de centrar en  la  informació recollida al respecte  a  l’IDESCAT,  tot  i  que  daten  del  2001.  En  el  gràfic  7  ens mostra  que  el major percentatge està  representat pels  joves que  tenen  la ESO, amb un 32%,  respecte el  total de joves;  a  continuació  trobem  amb  uns  percentatges molt  similars,  els  joves  que  obtenen  el certificat escolar  (és a dir, que no han superat  l’ESO)  (17.40%) o el batxillerat  (17.41%). Amb una diferència del 7%  (10.87%)  trobem els  joves que han  finalitzat  la  formació professional superior, mentres que els  joves que han superat el grau mitjà és del 8.68%. Tampoc podem deixar de considerar els joves de Rubí que obtenen una diplomatura (6.62%) i els que obtenen una llicenciatura o doctorat (4.31%).   Aquestes xifres són molt similars a les que es produeixen a Catalunya en el mateix any. En el següent gràfic (8) podem observar com els joves que obtenen l’ESO ocupen el gran volum amb un 31%, seguits dels joves que, com en el cas de Rubí, obtenen el certificat escolar amb un 15% (o que no es graduen a l’ESO), seguits d’aquells que obtenen el batxillerat, 18%. La diferència més marcada  entre Catalunya  i Rubí,  són  els  joves que  accedeixen  a  títols  universitaris, on Catalunya supera en dos punts en ambdós casos.  

 

  16

 Gràfic 8: Instrucció dels joves 15‐29 anys, en percentatge. Municipi i Catalunya 2001 Font: Elaboració pròpia segons dades a IDESCAT, padró continu 

 Per acabar d’obtenir un mapa general de la situació del jovent en matèria d’educació, trobem altres  informacions que ens poden ajudar,  com és el percentatge de  joves matriculats a  la ESO, batxillerat  i cicles  formatius. Segons el gràfic 9, podem observar que més del 50% del total  d’alumnes matriculats  a  secundària,  es  troben  a  la  ESO,  fet  també  destacable  a  la comarca  i  a  Catalunya.  A  continuació  trobem  els  alumnes matriculats  a  batxillerat,  on  el percentatge d’alumnes és molt  similar  tant al Vallès Occidental  com a Catalunya, amb un 18% en ambdós casos; i en el cas de Rubí, el percentatge és dos punts inferiors, situant‐se en un 16%. En canvi, en el cas dels cicles formatius de grau mitjà, Rubí amb un 11% d’alumnes matriculats, es manté amb dos i un punt per davant de la comarca (9%) i de Catalunya (10%). Finalment, pel que fa als cicles formatius de grau superior, tant Rubí com a la comarca tenen un percentatge de matriculació del 7%, mentres que Catalunya es situa en el 10% d’alumnes matriculats. Així doncs, podem concloure que, en el cas de Rubí, la primera opció d’estudis no obligatoris, és el batxillerat amb un total de 16% d’alumnes matriculats, seguit dels cicles formatius de grau mig (11%) i després els de grau superior (7%). A nivell general, podem concloure que les dades de Rubí segueixen les dinàmiques de la comarca i de Catalunya. 

 Gràfic 9: Percentatge d’alumnes matriculats a l’ensenyament secundari 2010‐2011. Municipi, comarca i Catalunya Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament d’Ensenyament  

  17

 

 Gràfic 10: Total d’alumnes matriculats per sectors. Curs 2010‐2011 Rubí Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament d’Ensenyament 

 Si  observem  el  gràfic  10,  a  nivell  general  observem  que  el  sector  públic manté  el major número d’alumnes matriculats en  tots els estudis  secundaris. Al  sector públic, un 50% del total dels alumnes matriculats, han cursat  l’ESO  (1592 alumnes), mentre que el número que representa l’ESO al sector privat és molt inferior (1057 alumnes).  Aquesta diferència és manté quan parlem dels alumnes matriculats al batxillerat, ja que el sector públic té uns 500 alumnes més que el sector privat. La diferència, tot i ser encara força visible, és menor quan observem les matriculacions als CFGM, on el sector públic té uns 200 alumnes més que el privat. Durant el  curs  2010‐2011,  el  sector  públic  va  rebre  gairebé  300  matriculacions,  mentres  que  el Departament d’Ensenyament no té dades per aquests estudis en el sector privat.  

 En definitiva, podem dir que, els joves de Rubí estudien majoritàriament al sector públic i que l'ensenyament amb més matriculacions registrades és  l'ESO, com era d'esperar considerant que es tracta d'un ensenyament obligatori. Pel que  fa als ensenyaments postobligatoris, els alumnes continuen estudiant en centres públics en la seva majoria.   Pel que fa als estudis universitaris, ja havíem vist que, segons dades del 2001, Rubí tenia una taxa de  titul∙lats  inferior  a  la de  la  comarca  i  a  la de  la província de Barcelona  en  general. Partint d'algunes dades relatives al municipi podem obtenir una aproximació del percentatge de joves de la ciutat que s'han inscrit a algun centre universitari durant el curs acadèmic 2008‐2009.  Prenent  el  total  de  joves  compresos  entre  els  18  i  els  25  anys,  per  tal  de  tenir  una referència del que  serien  els  joves  en  edat universitària, podem  extreure'n  la proporció  de matriculats  en  algun  centre  universitari.  Segons  els  càlculs  obtinguts,  un  15,73%  dels  joves rubinencs en edat universitària estaven cursant estudis universitaris el curs 2008‐2009. No és una dada comparable a  la taxa de titulats universitaris però si que ens aporta una  idea de  la quantitat de  joves que s'han decantat per  la universitat; segons el càlcul aproximat, els joves universitaris de Rubí no arribaven a una quarta part del total dels joves de la seva edat.  Si ens fixem ara, en la procedència dels joves estudiants, no hi ha dades municipals d’aquest curs, però sí a nivell comarcal i de Catalunya, que ens ajudaran a tenir un mapa general de la situació. 

  18

Segons  el  gràfic  11,  tan  a  nivell  comarcal  com  de  Catalunya,  la  principal  procedència  de l’alumnat  estranger  és  Amèrica  del  Sud  i  Central,  seguits  dels  estudiants  provinents  del Magrib i de la Unió Europea. Aquestes característiques es donen també al municipi de Rubí i tot  i que  les últimes dades són del curs 2006‐2007, també podem concloure que  la principal procedència  d’estudiants  en  les  tres modalitats  (ESO,  batxillerat  i  FP)  provenen  d’Amèrica Central i del Sud (62%); en segon lloc, però amb més distància trobem els joves provinents del Magrib amb un (26, 10 i 30%  respectivament).   

 Gràfic 11: Alumnat estranger per zona d’origen. Comarca i Catalunya, 2010‐2011 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Departament d’Ensenyament 

  

PERCENTATGE ALUMNES ESTRANGERS. 2006‐2007 

PAÍS PROCEDÈNCIA  ESO   BATXILLERAT  FP 

Resta Unió Europea  2.8  6.9  2.2 

Resta d’Europa  2.6  3.4  2.2 

Magreb  26  10.3  30.4 

A.Del Sud  0.5  0  0 

Centre i Sudamèrica  62.5  74.1  63 

Àsia i Oceania  5.6  5.2  2.2 

 Taula 12. Percentatge d’alumnes estrangers segons estudis, en base al total dels alumnes estrangers.  Rubí 2006‐2007 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del sistema d’indicadors de Rubí 2008.  Si analitzem quina ha estat l’evolució de la proporció d’alumnes estrangers a rubí, ens hem de fixar en les dades del curs 2006‐2007 on del total d’alumnes de l’ESO un 17% eren estrangers, i en el batxillerat i la formació professional els alumnes estrangers representaven, en ambdós casos, un 10% del total dels alumnes. 

  19

 Gràfic 11: Percentatge d’alumnes estrangers segons els estudis, curs 2000‐2001 i 2006‐2007. Rubí. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del sistema d’indicadors de Rubí 2008. 

 A continuació fent ús d’altres dades interessants, fem referència a la localitat de residència dels estudiants de centres de Rubí l’any 2006. 

 ALUMNES MATRICULATS SEGONS ESTUDIS I RESIDÈNCIA. RUBÍ, 2006 

 ESTUDIS  % ESTUDIANTS RESIDENTS A RUBÍ  % ESTUDIANTS RESIDENTS A ALTRES 

MUNICIPIS privat  37,0  privat  86,4 ESO  95,5% públic  63,0 

4,5% públic  13,6 

privat  7,0  privat  78,5 BATXILLERAT  87,7% públic  93,0 

12,3% públic  21,5 

privat  13,7  privat  3,9 FP  76,6% públic  86,3 

23,4% públic  96,1 

 Taula 13. Distribució dels alumnes matriculats a escoles de Rubí segons la residència i la titularitat del centre. Percentatges sobre el total d’alumnes del nivell educatiu. Font: Elaboració pròpia segons les dades del sistema d’indicadors de la ciutat 2008. Observatori Municipal 

 Segons aquest gràfic podem  concloure en  termes  generals, que el gran volum d’estudiants d’ESO, batxillerat i Formació professional, són joves residents a Rubí. Pel que fa als estudis de l’ESO, la gran majoria d’estudiants resideixen a Rubí i d’aquests, més de la meitat (63%) ho fan en centres públics. En canvi, el 5% restant d’estudiants d’ESO que resideixen a Rubí ho fan, la gran majoria (86%) en centres privats.  Pel  que  fa  al  batxillerat,  succeeix  el mateix  que  en  el  cas  anterior  amb  un  93%  de  joves residents a Rubí que cursen batxillerat en centres públics, i el 12% d’estudiants que viuen fora de Rubí cursen batxillerat en centres privats (78%).  Aquesta  dinàmica  canvia  quan  parlem  de  la  formació  professional  que  en  ambdós  casos (estudiants  de  Rubí  i  de  fora)  ho  fan  amb  diferència  en  centres  públics  (86%  i  96%) respectivament. En el  cas de  la  formació professional, és el que  conté un percentatge més elevat d’estudiants no  residents a Rubí, un 23%;  fet  fàcilment explicable perquè en aquesta etapa els joves acostumen a tenir més facilitat i independència per la mobilitat, a més a més de la àmplia oferta formativa que ofereix Rubí en CFGM I CFGS. 

  20

A  continuació  ens  interessa  saber  quines  són  les  tres  principals  procedències  d’aquells estudiants que no resideixen a Rubí: 

 Gràfic 14. Percentatge d’alumnes no rubinencs, segons els estudis. 2006 Font: Elaboració pròpia segons les dades del sistema d’indicadors de la ciutat 2008. Observatori Municipal 

 Segons aquest gràfic, podem concloure que en els tres tipus d’estudis (ESO, batxillerat i FP), els estudiants no residents a Rubí, provenen de Terrassa amb un 38% en el cas de la ESO; un 47% pel que  fa a batxillerat;  i en menor volum els estudiants de  formació professional  (29%). En segona instància, pel que fa als alumnes de la ESO i de batxillerat que resideixen a Barcelona, estan al voltant del 20% en ambdós casos; però en el cas de la formació professional no hi ha cap  estudiant  resident  a  Barcelona.  En  tercer  lloc,  trobem  els  estudiants  provinents  de St.Cugat,  que  representen  un  11%  tant  en  la  ESO  com  al  batxillerat  com  a  la  formació professional. En aquest últim cas, cal assenyalar però, que el tercer municipi d’on provenen un 22% dels estudiants a  la formació professional és Sabadell. Així doncs, concloem que el gran volum  d’estudiants  no  residents  a  Rubí,  provenen  de  Terrassa  (ESO,  batxillerat  i  FP);  els estudiants  provinents  de  Barcelona  ocupen  la  segona  posició,  exceptuant  la  formació professional  (on  el  segon municipi  d’on  provenen  amb  un major  volum  d’estudiants  és Sabadell).     2.1.3. Treball  L’àmbit  laboral ha patit canvis  importants en els últims anys a tot Catalunya degut a  la  forta crisi  econòmica  actual.  Aquesta  situació,  entre  altres  factors,  ha  provocat  una  regulació  o destrucció  de  llocs  de  treball,  així  com  tancament  d’empreses,  fets  que  han  produït  un augment  de  la  taxa  d’atur.  En  el  cas  concret  dels  joves,  la  situació  laboral  ha  incidit negativament de manera especial, dificultant els processos d’emancipació.  A continuació exposarem les últimes dades d’atur registrat a Rubí, que daten del 2011 i 2012, hem de  tenir en compte, però, que aquestes dades reflecteixen el  total de  les persones que consten registrades als organismes com a demandants d’ocupació,  i no sempre tots els  joves acostumen a estar inscrits en aquests organismes, però en qualsevol cas, ens servirà  per tenir una fotografia sobre quina és la situació al municipi. 

  21

En aquest cas s’ha ampliat la franja d’edat fins als 34 anys, ja que en el món laboral ens pot oferir  dades  més  interessants  i  perquè,  d’acord  amb  les  inèrcies  generals  de  Catalunya, aquesta  franja és  la que acostuma a patir d’una manera més dura els efectes de  la  falta de treball, juntament amb els de més de 34 anys. 

 Gràfic 15. Mitjana anual d’atur registrat per sexe i edat. Rubí 2011 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’IDESCAT  Si expressem aquestes dades en percentatges, tenint en compte el total de la població registrada a l’atur, queda de la següent manera: 

Joves de 16 a 19 anys: 1.76% Joves de 20‐24 anys: 5.89% Joves de 25‐29 anys: 9.94% Joves de 30‐34 anys: 13.96% 

En termes generals observem que la franja d’edat més afectada per l’atur és la de 30‐34 anys seguits molt de prop dels joves entre 25‐29 anys, i ho fa especialment entre els homes amb una diferència amb les dones de 25 punts (16‐19 anys); i una diferència màxima de 73 punts (30‐34 anys).   En el següent gràfic podem observar quina ha estat l’evolució dels sectors econòmics de la ciutat en els últims sis anys; aquesta informació ens ha d’ajudar a trobar el sector que pugui oferir més possibilitats en el món laboral dels joves i com a conseqüència, millorar el seu procés d’emancipació. 

  Gràfic 16. Atur registrat per sectors. Percentatges sobre el total de la població registrada a l’atur. Rubí 2005‐2011. Mitjanes anuals Font: Elaboració pròpia mitjançant les dades de l’IDESCAT 

  22

Segons aquest gràfic podem observar com el sector de l’agricultura, els catalogats com “sense ocupació anterior” destaquen per un atur que no supera el 6%, però aquesta dada no es ha de confondre, ja que el pes que té l’agricultura al municipi és molt baixa en comparació, sobretot, amb la indústria i els serveis.   La  construcció  observa  un  increment  d’atur  en  l’any  2008‐2009  (10.37%),  primer  any  de recessió econòmica,  i  aquest  atur es manté un 6%  superior  al 2008  (16.09%),  característica molt repetida en altres municipis catalans; pel que  fa a  la  indústria, sí que hem de remarcar que representa a Rubí el 40% d’ocupació sobre el total del municipi i en aquest cas és el segon sector que presenta un atur més elevat, tot i que a partir del 2009 la taxa d’atur registrat sobre el total de la població ha disminuït tres punts (del 26% al 2009, al 23% al 2011). I per últim el sector que ha presentat un augment constant en la taxa d’atur és el sector dels serveis, que ha passat  d’un  50%  al  2005  a  un  54%  al  2011;    aquest  paràmetre  es  repeteix  també  a molts municipis catalans.   Aquestes dades, però  s’han de  tenir  en  compte  amb  la  relació d’ocupació  i  atur dels  grans sectors d’activitat econòmica del municipi: 

 OCUPACIÓ  % SOBRE EL 

TOTAL D’OCUPATS 

ATUR  % DE L’ATUR TOTAL QUE SUPOSA EL SECTOR 

Indústria   41%  Indústria  34% Comerç i reparació vehicles  19%  Comerç i reparació vehicles  9% Construcció   12%  Construcció   11% Activ.immobiliàries i serveis empresarials 

10%  Activ.immobiliàries i serveis empresarials 

31% 

Transport, emmagatzematge i comunicacions 

5%  Transport, emmagatzematge i comunicacions 

2% 

Hostaleria  3%  Hostaleria  3% Administracions públiques, defensa i seguretat 

3%  Administracions públiques, defensa i seguretat 

1% 

Educació  2%  Educació  1% Activitats sanitàries i veterinàries  

2%  Altres activitats socials i de serveis a la comunitat 

6% 

Altres   3%  Altres   1%  Gràfic 17: Relació d’ocupació i atur als grans sectors d’activitat econòmica del municipi Font: Informe preliminar de l’estudi sobre tendències de l’ocupació i l’atur per sectors d’activitat econòmica. Rubí 2005‐2008   Segons aquesta  informació,  corroborem  les dades anteriors, en  les que  constatàvem que el sector de la indústria era el que generava un percentatge més elevat d’ocupació amb un 41%, i per  tant, això es veu  reflectit en que és  també aquest  sector el que  té una  taxa d’atur més elevada amb un 34% del total. El segon sector que té un percentatge més elevat d’ocupació és el  sector  del  comerç  i  la  reparació  de  vehicles  (una  franja  del  sector  serveis)  i  només representa un 9% d’atur registrat. En canvi, el segon sector que presenta un atur més elevat és el d’activitats immobiliàries i serveis empresarials amb un 30% d’atur.  

Si  reprenem  l’atur  registrat,  també  és  interessant  analitzar  com  es  distribueix  per  nivells 

  23

d’instrucció.  El  gràfic  18  i  19  mostren  l’atur  registrat  per  edat  i  per  nivells  formatius.  Si analitzem  les  dades  més  actuals,  de  l’agost  del  2012,  observem  que  els  joves  amb  una formació d’ESO o d’EGB són els que pateixen més greument l’atur, i en especial els joves de 30 a 34 anys (699 joves a l’atur); seguits dels joves de 25 a 29 anys (475) i els de 20 a 24 anys amb  (324  joves  inscrits a  l’atur).  I a continuació,  tot  i que amb molta distància,  trobem els joves amb titulacions de Formació Professional de Grau Mig/PQPI, on també el número més alt es situa entre els joves de 30 i 34 anys (117 joves registrats a l’atur).  

En termes generals, doncs, podem concloure que la franja més gran de joves registrats a l’atur la  composen  aquells  amb  titulació  d’ESO  o  EGB,  representant  un  69%  del  total  de  joves registrats a l’atur, i en segon lloc trobem amb un 9% aquells joves amb estudis primaris o amb titulacions de Formació Professional de Grau Mig/PQPI. D’altra banda, els joves universitaris registrats a l’atur representen un 3% del total de joves entre 16‐34 anys registrats a l’atur.  

 

Atur registrat per edat i nivell formatiu. Rubí, agost 2012.   menors de 20  de 20 a 24  de 25 a 29  de 30 a 34  Total Sense estudis  0  0  1  3  43 Estudis primaris  4  8  25  47  736 PQPI, FP I o CFGM.   19  78  85  117  743 ESO/EGB  97  324  475  699  5493 FP II o CFGS  3  38  59  84  493 1r cicle Universitat  0  6  26  42  166 2n i 3r cicle Universitat  0  17  50  58  257 Total  123  471  721  1050  7931  Gràfic 18: Número de joves registrats a l’atur per edat i nivells formatius. Rubí agost 2012 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'Observatori d'Empresa i Ocupació    

  Gràfic 19: Número d’aturats registrats de 16‐34 anys a Rubí. Agost 2012 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori d’Empresa i d’Ocupació 

  24

Seguint amb  la  línia del  treball,  fem  referència a diferents  indicadors  il∙lustrats al gràfic 19, com són la taxa d’atur, la taxa de joves aturats, la contractació i la temporalitat juvenil a Rubí del període del 2006  al  2010.  Igualment,  aquestes dades  es  veuran  ampliades  en  els  gràfic posteriors i comparades amb dades de la comarca i de Catalunya. 

 EVOLUCIÓ INDICADORS MERCAT DE TREBALL. RUBÍ 2006‐2010  Indicador  2006  2007  2008  2009  2010 Taxa d’atur  8.5%  8%  13.7%  18.2%  17.2% Joves aturats  8.8%  8.1%  11%  9.2%  6.9% Contractació    78.1%  54%  38.2%  45% Temporalitat juvenil1     1.3  1.1  1.2  1.5  Gràfic 19: Evolució d’indicadors Rubí. 2011 Font: Perfil de la ciutat. 2011   En aquest gràfic observem que la taxa d’atur ha anat en constant augment del 2006 al 2009, i que ha disminuït lleugerament un punt, del 2009 al 2010.  La  taxa  de  joves  aturats  ha  anat  augmentant  fins  al  2008  (11%),  quan  ha  començat  a disminuir fins a situar‐se en un 7% al 2010. La contractació juvenil, ha patit una decreixement constant des del 2007, però en el pas del 2009 al 2010  s’ha vist  incrementat en  set punts,  situant‐se en un 45%. Aquest augment de contractació  però,  pot  tenir  una  relació  directa  amb  l’augment  de  la  temporalitat  juvenil, factor que s’ha vist incrementat des del 2008 fins al 2010  Seguint en aquesta  línia, analitzarem amb més profunditat el tipus de contractació  juvenil a Rubí, al Vallès Occidental i a Catalunya. En la taula 20 podem observar com de la totalitat de contractes que els joves entre 16 i 34 anys van signar a Rubí, un 90% eren temporals, mentre que només un 9% eren indefinits; fet que es repeteix a la comarca i a Catalunya. Si tenim en compte la totalitat de contractes temporals que es van signar a Rubí, un 44% han estat signats per joves, i un 37% si parlem del total de contractes indefinits signats a Rubí.   Aquest fet ens confirma, per tant, que existeix una molt alta situació de temporalitat entre els joves  de  municipi,  tot  i  que  cal  tenir  en  compte  que  la  temporalitat  és  una  de  les característiques més definidores del mercat de treball català. Aquesta situació afecta de forma molt  especial  als  joves,  i  comporta  una  sèrie  de  conseqüències  psicològiques,  socials  i econòmiques molt negatives.   A  partir  dels  anys  90  comencen  a  fer‐se  especialment  evidents  entre  el  col∙lectiu  jove  les dificultats derivades de la temporalitat i precarietat al mercat laboral com els salaris baixos, la contractació  temporal,  l'alta  rotació  laboral  o  la  sobrequalificació,  entre  altres.  Els  efectes propiciats  han  estat  l'augment  de  la  incertesa,  la  disminució  dels  ingressos,  la  retallada  en protecció social i, en definitiva, l'afavoriment d'una situació de feblesa en la posició de treball. Amb la crisi, aquestes conseqüències s’han emfatitzat durant els darrers anys.    1 Es considera un índex 1 com la temporalitat igual entre joves i el conjunt de la població 

  25

Contractes a joves de 16 a 30 anys segons modalitat. Catalunya, Vallès Occidental i Rubí, any 2011. 

  

Modalitat   contractes  % contractes joves  % modalitat contracte 

Indefinits  84.377  9,4  36,2 Catalunya 

Temporals  814.201  90,6  42,7 

Indefinits  8.233  9,4  33,7 Vallès occidental 

Temporals  79.332  90,5  42,8 

Indefinits  788  9,69  37,63 Rubí 

Temporals  7.341  90,31  44,41 

 Taula 20: Tipus de contractes fets a joves 16‐30 anys. Municipi, comarca i Catalunya 2011 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'Observatori d'Empresa i Ocupació.   

       

   

% Contractes sobre el total de contractació jove. Catalunya, comarca i municipi, any 

2011. 

  indefinits  temporals Catalunya  36,2  42,7 

V. Occidental  33,7  42,8 

Rubí  37,6  44,4 

    Gràfic 21: % de  contractes  sobre el  total de  la  contractació  jove. Segons  tipus. Municipi,  comarca  i Catalunya, 2011 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori d’Empresa i Ocupació 

  26

 Per  tancar aquest apartat, analitzarem ara els contractes  realitzats per empreses  temporals (ETT) sobre el col∙lectiu jove, en relació al total de contractes realitzats per ETTs. El gràfic 22 inclou  el  tant  per  cent  que  representa  el  nombre  de  contractes  realitzats  per  ETTS  a  joves entre 16 i 30 anys a nivell municipal, comarcal i català.  En termes generals observem com al voltant de la meitat del total de contractes realitzats per ETTs al municipi de Rubí són signats per joves (46% al 2011). El cas més destacat va produir‐se al 2006 amb un 56% de contractes signats per joves en ETTs.  L’evolució general ha estat similar al municipi, comarca i a Catalunya, amb una disminució dels contractes realitzats per ETTs (46%, 44%  i 41% respectivament al 2011), degut segurament, a l’augment de l’atur i el decreixement de les contractacions en general.   A més  de  la  temporalitat  que  abans  comentàvem,  també  és  significatiu  considerar  que  les persones contractades a  través d’ETT  tenen menys continuïtat en un mateix  lloc de  treball  i pateixen constants modificacions en  l’adaptació de  les seves condicions de  treball, a part de les modificacions econòmiques i geogràfiques, entre altres.  

 Gràfic 22: Evolució del percentatge de contractació jove per ETT al municipi, comarca i Catalunya. 2006‐2011 Font: elaboració pròpia segons les dades de l’Observatori d’Empresa i Ocupació 

  2.1.4. Habitatge  A continuació observarem quina ha estat l’evolució dels indicadors2 referents a aquest àmbit a Rubí:  

EVOLUCIÓ INDICADORS. RUBÍ 2001‐2009 INDICADOR  2001  2002  2003  2004  2005  2006  2007  2008  2009 Índex de contractació de lloguers 

32  39  51  58  52  57  63  86  116 

Preu mitjà lloguer  473  435  474  563  631  709  906  920  731 Habitatges iniciats  818  841  950  1451  1189  1396  658  234  177 Desocupació construcció  

        12.6%  9.3%  8.5%  5.2%  13.5% 

2  Índex  de  contractació  de  lloguers=  nº  de  lloguers*10.000/  població  total.  Preu mitjà  de  tots  els contractes de lloguer. 

  27

Taula 21: Evolució d’indicadors referents a l’habitatge. Rubí 2001‐2009 Font: Perfil de la ciutat 2011. Observatori Municipal de Rubí 

 Segons aquestes dades observem que l’índex de contractació de lloguers ha anat en constant augment   en els darrers nou anys  i amb un augment de 30 contractes en el pas del 2008 al 2009. Pel que  fa al preu mitjà del  lloguer, aquest ha anat en augment  fins a arribar al seu punt més àlgid al 2008 (920€) i el seu preu més baix a l’any 2002 (435€); però a l’any 2009 els preus  van  tornar  a  baixar  uns  190€,  situant‐se  en  731€.  Pel  que  fa  als  habitatges  iniciats comprovem que a  l’any 2004 va ser on  la construcció va patir el boom més alt, fins arribar a construir 1451 habitatges nous; va  ser a partir del 2006 quan  la  construcció  va  començar a disminuir en un 50% a  l’any 2007  i  fins a arribar a  la construcció de 177 habitatges al 2009. Aquestes dades estan relacionades directament amb el percentatge de persones registrades a l’atur en aquest sector, percentatge que té el seu valor més elevat precisament també al 2009 amb un 13.5% de desocupació sobre el total de persones desocupades al municipi.   Si  relacionem aquestes dades amb  l’interès dels  joves  i  sobretot, amb  les  seves possibilitats d’emancipació, trobem que el preu mitjà del lloguer està baixant i l’índex de contractació de lloguers  està  augmentant,  això  pot  ser  un  indicador  positiu  que  pot  facilitar  el  procés d’emancipació dels  joves a Rubí. No obstant, també hem de tenir en compte, tal  i com hem vist en el gràfic anterior, que els  joves estan patint un elevat  índex d’atur, tot  i que sembla que es manté estable, i cal afegir que la majoria de contractes que té aquesta població, com es repeteix també en el conjunt de Catalunya, són temporals.  A  continuació  farem  referència  a  algunes  dades  proporcionades  per  l’Oficina  Local d’Habitatge de Rubí que són rellevants en aquest apartat:  

• El total de joves (entre 22‐30 anys) que han tramitat per l’obtenció de la renda bàsica d’emancipació han estat de 676 entre el gener del 2008  fins al desembre del 2011, data en que va finalitzar la possibilitat de rebre nous sol∙licitants.  

• A l’any 2012, degut la situació de crisi econòmica, la demanda d’habitatges de lloguer en  la  Borsa  Jove  d’Habitatge  de  Rubí,  s’ha  vist  incrementat  per  part  de  col∙lectius d’estructures  familiars  diverses;  paral∙lelament  la  mateixa  situació  de  crisi  ha  fet disminuir la demanda en el col∙lectiu jove. La mitjana dels preus de lloguer l’any 2012 a Rubí s’ha  reduït  (400 a 450 €), degut a  la gran oferta d’habitatges de  lloguer per part de propietaris que no els poden vendre. 

• Pel que  fa  a  les prestacions  permanents per  al  lloguer de  la Generalitat  s’han  vist reduïdes des del 2010  (425  joves de Rubí  s’hi van acollir a aquestes prestacions), al 2011  s’hi  van  concedir  216  ajudes  i  al  2012  la  Generalitat  ha  tornat  a  reduir  les prestacions, arribant a 183 joves que els hi ha concedit. 

• Pel  que  fa  als  habitatges  de  Protecció  Oficial  per  joves  a  Rubí  (18‐35  anys),  s’ha potenciat  l’accés als pisos del  carrer Pontevedra, han passat molts  joves  i  la  rotació d’aquests  joves  també  ha  estat  elevada  per  diferents motius;  primer  perquè  quan aquests joves milloraven o consolidaven la seva situació laboral optaven per la compra d’un habitatge; i segon, amb la situació de crisi els joves pateixen dificultats en l’accés al mercat  de  treball  i  això  comporta  haver  de  renunciar  a  l’accés  a  l’habitatge  o 

  28

renunciar al contracte que tenien vigent per no poder assumir les despeses de lloguer, tot i que aquesta fos molt reduïda (325€ al mes amb totes les despeses incloses). 

A continuació observarem quina és  l’estructura de  les  llars a Rubí, segons  les últimes dades de l’IDESCAT, que daten del 2001. Si comparem les dades amb la comarca i Catalunya, podem concloure  que  del  total  de  la  població  un  35%  dels  de  les  llars  estan  formades  per  joves solters, percentatge molt semblant al de la comarca, i un 10% que a Catalunya. Un 22% de les llars estan formades per  joves casats, percentatge també molt similar al de  la comarca amb un 17%  i en el cas de Catalunya el percentatge de  llars formades per  joves casats és un 10% inferior. A continuació, tindríem les llars amb joves separats, que en cap dels tres casos arriba al 10% i el cas dels joves divorciats tampoc arriben al 5% en cap dels tres casos.  Pel  que  fa  al  percentatge  de  llars  formades  per  parelles  de  fet,  les  dades  del municipi, comarca  i Catalunya estan al voltant del 30%,  tot  i que a Rubí el percentatge és una mica superior, arribant al 36%. Si observem el percentatge de  les  llars  formades per matrimonis joves,  observem  que  a  Rubí  del  total  de  les  llars  formades  per matrimonis,  un  9%  són formades per joves, seguits de la comarca que representen un 7% , mentres que a Catalunya no superen el 5%.  

 Gràfic 23: Percentatge de llars joves per estat civil. Municipi, comarca i Catalunya. 2001 Font: Elaboració pròpia mitjançant les dades de l’IDESCAT  

 

  29

Gràfic 24: Percentatge de llars joves formades per matrimonis i parelles de fet sobre el total de llars. Municipi, comarca i Catalunya. 2001 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de IDESCAT 

2.2. ENQUESTES ALS JOVES DE RUBÍ  L’Informe que es presenta a continuació ha estat elaborat a partir de l’anàlisi dels resultats de dues enquestes passada als joves de Rubí  durant el mes de febrer de 2011, amb la intenció de mostrar,  a  trets  generals,  les  opinions,  inquietuds  i  necessitats  d’aquests  joves  per  tal  que serveixi com a orientació a l’hora de guiar les accions que ajudin a millorar la seva qualitat de vida i elaborar un Pla Local de Joventut adaptat a les seves necessitats.   

Dividirem l’informe segons els següents blocs d’informació que destaca l’enquesta: 

Dades generals de la mostra i la seva composició segons sexe i centre formatiu   

Ús i coneixement dels serveis, equipaments i activitats municipals 

Formació: intencions d’estudi, informació i orientació 

Emancipació: treball i habitatge 

Cultura, oci i temps lliure 

Cohesió social 

Salut 

Associacionisme i participació 

Mobilitat 

Propostes de millora dels joves de Rubí  

2.2.1. Dades generals de l’enquesta  L’anàlisi dels  resultats  es basa  en una mostra de 300  joves del municipi  enquestats  amb  la col∙laboració del  Servei de  Joventut.  La distribució d'aquestes  enquestes  és  la  següent: 260 enquestes  a  joves  estudiants  de  4t  d’ESO,  batxillerat  i  Cicles  Formatius,  als  seus  centres d'estudi, repartides en les següents proporcions:  

 

  30

El centre amb més representació és  l’IES La Serreta (31%), seguit per  l’IES Duc de Montblanc (17,54%),  l’IES  J.V.  Foix  (14%),  L’Estatut  (12,3%)  i  els Maristes  (12,3%).  La  resta  d’alumnes enquestats vénen del Col∙legi Regina Carmeli (9,6%) i de l’Escola Nostra Senyora de Montserrat (3%).   40  enquestes  realitzades  amb  la  col∙laboració  del  Servei  de  Joventut  a  altres  joves  del municipi, d’entre 17 i 32 anys, a diversos espais informals de relació.  Quant als  joves estudiants,  la distribució dels enquestats per cursos  s’ha  fet en proporció al repartiment de  l’alumnat per nivells educatius, de manera que els alumnes de 4rt d’ESO són els que  tenen un major pes  (38,3% dels enquestats), seguits dels de 1r de Batxillerat  (21,9% dels enquestats), els de Cicles Formatius de Grau Mig (20,6% dels enquestats)    i els de 2n de Batxillerat (19,3%).  La distribució segons sexe és bastant equitativa en ambdós casos, tot i que el nombre de noies enquestades  (53,5%) és  lleugerament superior entre els estudiants  i  , al revés, el de nois   és una mica més alt en el cas dels altres joves (56,4%).  

  

 Pel que fa a la distribució per edats, la franja amb més representació entre els estudiants és la dels  alumnes  d’entre  15  i  17  anys  que  sumen  un  84,6%  del  total  d’alumnes  enquestats, després quedarien els de 18 anys (9,6%) i els de 20 anys (8,7%). Finalment hi hauria els de 19 anys i alguns casos excepcionals de 24 i 25 anys. Entre els altres joves enquestats, predominen els  de  19,  20,  23  i  26  anys,  seguits  dels  de  25  i  22  anys,  en  aquest  ordre.  També  existeix representació de la resta d’edats compreses, tot i que en menor mesura. 

2.2.2. Ús i coneixement dels serveis, equipaments i activitats municipals: valoració quantitativa.  Pel que fa al coneixement, ús i valoració dels serveis d’informació juvenil, les preguntes s’han centrat  entorn  als  PIDCES  i  a  l’equipament  juvenil de  Torre Bassas  i  les  seves  activitats.  En primer  lloc, podem constatar que  la majoria dels  joves enquestats no coneixen  l’equipament 

  31

juvenil de Torre Bassas, tot  i que  la proporció és molt més ajustada en el cas dels  joves més grans, on  la  diferència  entre  els que  coneixen  l’equipament  (49%)  i  els que no  el  coneixen (51%)  és  tan  sols  de  2  punts.  Entre  els  joves  estudiants,  en  canvi,  hi  ha  un  major desconeixement.  

 

Quan  a  la  freqüència  d’ús  de  l’equipament,  la  majoria  dels  joves  enquestats  no  visiten l’equipament. La proporció és similar per a les dues franges. Un 79,7% dels estudiants i un 82% de la resta manifesten que no hi van mai. D’altra banda, un 11,3% dels estudiants han dit que hi g¡ha  anat alguna vegada aquest any, i un 7,7% dels joves de 17 a 32 anys que hi van sovint.  

 En primer lloc, pel que fa al coneixement de les activitats que es realitzen al municipi per part dels joves, la majoria consideren que no n’estan informats o que s’informen pel seu compte.  

  32

 

 

 Així, més  d’un  45%  dels  estudiants  d’ESO  i  CF  consideren  que  no  s’assabenten mai  de  les activitats que es realitzen, mentre un 56% de  la resta de  joves diuen que s’informen pel seu compte.  Quan  als  canals  d’informació,  a  simple  vista,  el  canal  a  través  del  qual  la  majoria  dels enquestats reben  la  informació sobre  les activitats municipals per a  joves és el boca orella, o través dels amics.  

 

La proporció és, però, diferent entre els dos perfils de  joves enquestats. Mentre un 60% dels estudiants de secundària  i CF s’assabenten de  les activitats que es programen per a joves a través dels  seus  amics, un  44% de  la  resta de  joves,  coneixen  les  activitats per  a  joves  a través d’Internet  i només un 33,3% a través d’amics o altres canals. Pel que fa als estudiants que s’informen a través d’Internet, representen un 39%. Podem dir, per tant, que, en tots dos casos, Internet és un canal molt important d’accés a la informació.   En el cas dels estudiants també és important la proporció de joves que coneixen les activitats a través de la informació que els arriba a casa (39%), mentre que entre els altres joves aquesta 

  33

proporció és molt  inferior (7,7%). D’altra banda, un 30% dels  joves estudiants han assenyalat que  la  informació  sobre  les activitats que es  realitzen al municipi els arriba a  través del  seu PIDCES. Es tracta d’un percentatge prou significatiu i en tots dos casos és superior al dels joves que han assenyalat Torre Bassas com a principal canal d’informació (18,8% per als estudiants i 10,2% per a la resta). Finalment, alguns joves han manifestat que s’informen a través d’altres canals  com  cartells  al  carrer,  Diario  de  Rubí  o  SMS.  En  diversos  casos  s’ha  remarcat  el Facebook, com a opció diferent a la d’Internet.  En tot cas, val a dir que les respostes no són exclusives sinó que s’ha considerat que un mateix jove pot informar‐se a través de diversos canals.    

 

Quan a les activitats que s’organitzen des de l’equipament, la majoria dels joves enquestats no en tenen coneixement. En aquest sentit, un 82,5% dels  joves estudiants  i un 74,4% de  la resta  diuen  que  no  les  coneixen.  Pel  que  fa  al  nivell  d’assistència  a  aquestes  activitats,  la proporció és molt diferent per a les dues franges. En el cas dels joves estudiants, un 72% dels joves  que  coneixen  les  activitats  hi  van  sovint,  mentre  que  entre  els  joves  més  grans l’assistència a les activitats és menys habitual.  Tornant al desenvolupament de les activitats d’oci i cultura juvenil al municipi, la majoria dels enquestats  ha  considerat  que  n’hi  ha  poques  o  són  insuficients.  Un  47,4%  dels  joves estudiants manifesta que hi ha poca oferta d’activitats per a joves, mentre un 56,4% dels joves més grans pensa que són  insuficients. D’altra banda, un 86% dels estudiants  i un 84,6% de  la resta  de  joves  enquestats  pensen  que  aquestes  activitats  no  s’adapten  a  les  seves necessitats.  

  34

 

Continuant amb aquestes activitats s’ha preguntat als joves sobre les possibles dificultats que poden  donar‐se  a  l’hora  de  gestionar‐les  i  aquestes  han  sigut  les  seves  consideracions:  el principal  problema  per  part  dels  estudiants  és  el  desconeixement  de  les  activitats  (41%), mentre que entre els  joves més grans  s’assenyala, principalment que  l’oferta és  insuficient (39%). En segon  lloc, els  joves s’han  referit a  la manca d’espais adequats per a  la  realització d’aquestes activitats.  

 

Tornant als canals d’informació, s’ha preguntat als  joves sobre els principals mitjans emprats en  cas que necessitin  informar‐se  sobre algun  tema  i  les  respostes  s’han  tractat de manera diferent per  a  cada  franja. En  el  cas dels estudiants, és molt  important  assenyalar que una quarta part dels joves estudiants no han contestat a la pregunta, fet pel qual deduïm que no saben  on  adreçar‐se  a  l’hora  de  sol∙licitar  alguna  informació.  En  segon  lloc,  un  23%  els estudiants s’adrecen als professors o  fan servir altres mitjans com els amics o  Internet per buscar la informació que necessiten. 

  35

    Quan als  joves més grans, un 57% declara que el mitjà principal per a  informar‐se són els amics. La web de l’Ajuntament és el segon mitjà més emprat per informar‐se entre els joves de 17 a 32 anys, tot  i que  la proporció és molt menor  (17,9%). Finalment, un 15% utilitza altres canals (Internet, especialment) i un 10% els serveis d’atenció municipals.  Continuant amb els serveis  juvenils s’ha volgut  insistir en  l’ús  i coneixement del PIDCES entre els estudiants. Un 86,4% dels joves estudiants enquestats han manifestat que no coneixen el servei de PIDCES del seu centre i un 87% dels que coneixen el serveis manifesten no utilitzar‐lo, mentre un 8% diuen haver‐lo utilitzat algun cop aquest any.  

 

Continuant amb  la valoració quantitativa dels serveis municipals s’ha cregut oportú  incloure la  informació  referent  als  diferents  recursos  i  serveis  d’habitatge,  salut,  d’orientació acadèmica,  als recerca de feina i als equipaments municipals en general, per fer‐nos una idea del coneixement dels joves sobre els serveis que s’ofereixen al  municipi.  Com veiem al primer gràfic, que representa el coneixement dels serveis que ofereix  l’Oficina d’Habitatge per part dels  joves estudiants enquestats, podem afirmar que existeix un quasi total desconeixement dels s