pla municipal de serveis socials d’andratx 6 - 2.- es desenvolupen des de centres de serveis...
TRANSCRIPT
- 0 -
Pla Municipal de Serveis Socials
d’Andratx
Avinguda De la Cúria, 1. 07150 – Andratx
971 628000
- 2 -
INDEX PLA MUNICIPAL
1.- Marc normatiu i competencial.
2.- Finalitat.
3.- Àmbit territorial
- Territori i demografia - Situació geogràfica i història.
4.- Estudi soci -demogràfic del municipi
- Població total i població per nuclis - Evolució de la població total - Creixement relatiu - Piràmide de població i índex demogràfic d’Andratx - Estructura en grans grups de població - Distribució de la població per lloc de naixement - Distribució de la població per CCAA i per país de nacionalitat. - Saldo Migratori. Immigracions 2007 - Saldo Migratori. Emigracions 2007
5.- Dades Soci econòmiques Municipals – Indicadors Laborals
- Població afiliada per regim laboral (mitjana anual) - Nombre d’empreses en alta en el regim laboral (mitjana anual) - Població demandants actius escrits - Població aturada. 6.- Dades educatives
7.- Context
- L’Ajuntament - Recursos econòmics - Els Serveis socials dins l’Ajuntament d’Andratx.
• Composició de l’equip de professionals • Espai de coordinació • Resum de les intervencions dels serveis socials
8.- Recursos, programes e infraestructures dels serveis socials de
l’Ajuntament. Propostes.
9.- DAFO realitzat per l’equip de Serveis Socials de l’Ajuntament.
10.- Pla operatiu dels Serveis Socials per l’any 2010.
- 3 -
MARC NORMATIU I COMPETENCIAL
La Constitució Espanyola
quan proclama a Espanya com un Estat Social i Democràtic de Dret,
inicia la transformació dels serveis socials. Se partia de la coexistència de
beneficència, assistència social i serveis socials, i una dispersió en
matèria organitzativa, legislativa, administrativa i financera.
Drets i deures fonamentals
Art. 9.2.-“Correspon als poders públics promoure les condicions per que
la llibertat i la igualtat del individu i dels grups en que s’integra siguin
reals i efectives”.
Art. 10.1.-“La dignitat de la persona, els drets inviolables que li són
inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la Llei i als drets dels demés són fonament de l’ordre polític i de la pau
social”.
Art. 14.- “Els espanyols són iguals davant la llei sense que pugui prevaler
discriminació per raó de naixement, sexe, raça, religió, opinió o
qualsevol altre condició circumstància personal o social”.
Principis rectors de la política social i econòmica:
Art. 39.- Els poders públics asseguraran la protecció social , econòmica i
jurídica a la família. Els menors gaudiran a més, de la protecció prevista
en els acords internacionals. i infància.
Art. 41.- “Els poders públics mantindran un règim públic de Seguretat
Social per a tots els ciutadans que garanteixi l’assistència i prestacions socials suficients davant situacions de necessitat, especialment en cas
d’atur”.
- 4 -
JOVENTUT
Art. 47.- Dret dels ciutadans a un habitatge digne i adequat.
Art. 49.- Prevenció, tractament, rehabilitació i integració dels disminuïts
físics,sensorials i psíquics.
Art. 50.- Els poders públics garantiran pensions econòmiques suficients
per la tercera edat, i promouran un sistema de serveis socials , que atendran els seus problemes específics de salut, habitatge, cultura i
lleure.
La llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local
Art 36.- Són competències pròpies dels consells insulars :
1. La coordinació dels serveis municipals entre sí per tal de garantir-ne la prestació integral i adequada a la totalitat del territori insular, tot assegurant l’accés de la població de l’illa, al conjunt de serveis
mínims de competència municipal.
2. L’assistència i la cooperació jurídica, econòmica i tècnica als municipis, especialment als de menor capacitat econòmica i de
gestió.
3. La prestació de serveis públics de caràcter supra municipal.
- 5 -
Competències dels municipis
Art.25.2.- Són competències dels municipis la prestació de Serveis socials
i de promoció i reinserció social .
Art .26.-
1c. Els municipis per si sols associats, amb població superior a 20.000
habitants , tenen l’obligació de prestar Serveis Socials.
3.- Llei 4/2009, d’11 de juny de serveis socials de les Illes Balears
Art. 1.- Objecte
1.- L’objecte d’aquesta llei és regular i ordenar el sistema de serveis socials de les Illes Balears per tal de promoure-hi i garantir-hi
l’accés universal, i contribuir al benestar i a la cohesió social.
2.- També és objecte d’aquesta llei configurar un sistema de serveis socials que doni resposta a les necessitats de les persones,
tot potenciant-ne l’autonomia i la qualitat de vida.
Art. 12.- Els serveis socials comunitaris
2.- Els serveis socials comunitaris han de donar respostes preferentment en l’àmbit propi de la convivència i la relació de les
persones destinatàries dels serveis.
Art. 13.- Els serveis socials comunitaris bàsics.
1.- Els serveis socials comunitaris bàsic tenen un caràcter universal, obert i polivalent, constitueixen el canal normal d’accés al sistema de serveis socials i garanteixen la universalitat del sistema i la seva
proximitat a les persones usuàries i als àmbits familiar i social.
- 6 -
2.- Es desenvolupen des de centres de serveis socials polivalents, mitjançant equips multidisciplinaris, integrats pel personal professionals necessari per complir les seves funcions, amb l’estructura directiva i de suport tècnic i administratiu que
s’estableixen per reglament.
3.- Quan un sol municipi no pugui garantir els requeriments tècnics i humans dels serveis socials comunitaris, establerts reglamentàriament, els serveis socials municipals es podran gestionar mancomunadament o mitjançant qualsevol altra fórmula de cooperació inter administrativa, per poder disposar així de les condicions tècniques que assegurin la qualitat de la
intervenció.
Els consells insulars han de donar suport a aquest procés de
coordinació de recursos.
Art. 24.- La cartera de serveis socials
2.- Cada administració competent ha de redactar la seva cartera de serveis socials en el marc de la distribució de competències vigent, les quals s’han de coordinar en el marc de la Conferència
Sectorial.
3.- La cartera de serveis socials ha de definir cada tipus de prestació, la població a la qual va destinada, l’establiment o l’equip professional que l’ha de gestionar, els perfils i les ràtios del
personal professional de l’equip i els estàndards de qualitat.
En tots els casos, ha de garantir l’accés a les prestacions amb el suport de l’administració, tenint en compte criteris de
progressivitat en la renda i les necessitats de les persones usuàries.
- 7 -
4.- Les prestacions garantides són exigibles com a dret subjectiu d’acord amb el que estableix la cartera de serveis socials, que ha d’incloure, almenys, la necessitat d’una valoració professional
prèvia i d’una prova objectiva que n’acrediti la necessitat.
Art. 27.- Carteres de serveis socials d’àmbit insular i local
2.- Les entitats locals poden establir les seves carteres de serveis, el contingut de les quals ha de ser complementari i addicional del contingut de les que aprovin el Govern de les Illes Balears i els
consells insulars.
Art. 34.- Responsabilitats públiques.
1.- Correspon a l’Administració autonòmica, als consells insulars i als municipis exercir les competències en matèria de serveis socials
(...).
Art. 37.- Competències del Consells insulars
e) Facilitar assistència tècnica i assessorament al ajuntaments i les
mancomunitats de municipis, (...)
g) Donar suport tècnic i professional als serveis socials comunitaris i
col�laborar-hi en la implantació de les prestacions bàsiques.
Art. 38.- Competències dels municipis
a) Crear, organitzar i gestionar els serveis socials que considerin necessaris dins el seu municipi, tant propis com delegats per altres administracions, d’acord amb la cartera de serveis socials i
- 8 -
el pla estratègic corresponent, i els plans estratègics autonòmic i
insular.
b) Estudiar i detectar les necessitats dins el seu àmbit territorial.
c) Establir centres i serveis que constitueixin l’àmbit propi dels serveis
socials comunitaris.
d) Aprovar la cartera de serveis municipals.
e) Definir les zones bàsiques i les àrees en el seu àmbit municipal.
f) Col�laborar amb el Govern de les Illes Balears i el consell insular corresponent en l’elaboració d’estadístiques i mapes de serveis
socials en el seu àmbit territorial.
g) Col�laborar amb el Govern de les Illes Balears i el consell insular corresponent en la coordinació, el control i la inspecció de les activitats en matèria de serveis socials, dins el seu àmbit territorial,
en les condicions que es determinin reglamentàriament.
h) Concertar la gestió de serveis socials, en el seu àmbit territorial, amb entitats públiques o privades d’acord amb la normativa
vigent i les disposicions que la despleguin.
i) Fomentar la coordinació i la integració, en el seu àmbit territorial,
dels serveis socials amb altres sistemes de protecció social.
j) Exercir les funcions que els deleguin el Govern de les Illes Balears o el consell insular corresponent en les condicions que s’acordin en
un conveni amb aquesta finalitat.
k) Mantenir actualitzat el sistema informatiu de les persones usuàries
de serveis socials comunitaris.
l) Aplicar els protocols d’actuació que resultin dels plans sectorials.
m) Fomentar la participació de la ciutadania, el teixit associatiu i el
voluntariat social en la prevenció i la resolució dels problemes en
matèria de serveis socials.
n) Facilitar la promoció i la creació dels centres i serveis que constitueixen l’àmbit propi dels serveis socials especialitzats, en
- 9 -
coordinació amb el consell insular corresponent, d’acord amb la
cartera de serveis socials i el pla estratègic corresponents.
o) Participar en l’elaboració dels plans i programes dels consells insulars i de l’Administració autonòmica, i en l’aprovació de plans
estratègics de serveis socials i plans sectorials d’àmbit municipal.
p) Organitzar la formació en l’àmbit de serveis socials.
Art. 41.- Les unitats de treball social.
1.- Les unitats de treball social són les responsables de l’atenció social
directa, polivalent i comunitària als residents de la zona bàsica.
4.- A cada municipi de les Illes Balears han de prestar servei una o més UTS, que s’han de coordinar amb els serveis socials comunitaris
específics.
5.- La funció principal de les UTS és facilitar l’accés de tota la població a
les carteres de serveis socials.
Art.62.- Cobertura de necessitats.
2.- Les valoracions del personal professional de serveis socials són vinculants pel que fa a l’assignació dels recursos públics disponibles, en els termes que s’estableixin per reglament. Així mateix, s’ha de garantir la intervenció professional necessària per fer el seguiment de l’evolució de la situació personal o familiar
objecte de l’atenció social.
Art. 68.- Finançament de les prestacions.
Els pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears, els pressuposts del consells insulars i els pressuposts de les
- 10 -
entitats locals han de preveure anualment els crèdits necessaris per finançar les prestacions garantides incloses en la cartera de serveis socials respectiva, a fi d’assegurar els drets subjectius de la
ciutadania.
En el cas que aquests crèdits siguin insuficients per finançar les
prestacions garantides, s’han d’ampliar.
Decret 66/1999, de 4 de juny, pel qual s’aprova el Reglament regulador del Sistema Balear de Serveis Socials, i el 24-06-1999 una correcció d’errades en la publicació del Decret.(BOCAIB 15-06-1999).
Diu textualment: “Els serveis socials generals o d’atenció primària constitueixen el punt d’accés immediat al Sistema Balear de Serveis Socials, el primer nivell d’aquest i el més proper a l’usuari i als àmbits
familiar i social. (...)
(...) duen a terme funcions d’informació, orientació i assessorament, ajuda a domicili i suports a persones, famílies i grups, allotjament alternatiu, prevenció i inserció social i foment de la solidaritat i de la cooperació social. Així mateix, formulen propostes de derivació als serveis socials especialitzats i d’altres que li puguin ésser encomanats per
al millor compliment de les seves funcions.
Ordre de la consellera de Benestar Social per la qual es regula el servei d’ajuda a domicili (BOIB de 14-10-2000).
En el seu article 9 diu textualment: ”La prestació del SAD és
competència de les corporacions locals de la C.A.I.B. (...)”
Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes
Balears.(BOIB n.186 ext. Del 27-12-2006)
- 11 -
L’Article 29, p. 2 enumera les competències pròpies dels municipis: Regulació i prestació dels serveis d’atenció a les persones, dels serveis socials públics d’assistència primària, i foment de les polítiques d’acollida
a les persones immigrants.
Art.32.- Les mancomunitats en l’exercici de les seves competències
poden exercir funcions de planificació i de desenvolupament per a la
millora de les condicions de vida en el seu àmbit territorial.
Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma del Estatut de Autonomia de las Illes Balears.(BOIB n.32 ext. Del 1-3-2007).
Art. 70.- Són competències pròpies dels consells insulars :
• Serveis Socials i assistència social. Desenvolupament comunitari i
integració.
• Voluntariat social. Complements de la seguretat social no
contributiva.
• Polítiques d’atenció a persones dependents. Polítiques d’atenció a les persones i las col�lectius en situació de pobresa o necessitat
social.
• Tutela, acolliment i adopció de menors.
• Polítiques de gènere. Conciliació de la vida familiar i laboral.
Dona
Art.75.- Els ajuntaments de les illes en la seva qualitat d’institucions de
govern dels municipis podran assumir dins el seu àmbit territorial la funció executiva i la gestió de les competències pròpies dels consells insulars o
d’aquelles que els hagin estat prèviament transferides.
- 12 -
Els municipis tenen dret a associar-se amb altres i a cooperar entre ells i amb altres ens públics per exercir les seves competències i per omplir tasques d’interès comú. A Aquests efectes tenen capacitats per
construir mancomunitats, consorcis i associacions.
Llei 12/1993, de 20 de desembre, d’atribució de competències als
consells insulars en matèria de serveis socials i assistència social.
Llei 14/2001 , de 29 d’octubre, d’atribució de competències als consells
insulars en matèria de serveis socials i de seguretat social.
Llei orgànica 15/99 de protecció de dades de caràcter personal.
Normativa reguladora de matèries concretes.
a) Menors: (...)
Llei 17/2006 integral de l’atenció i dels drets de la infància i de l’adolescència a les Illes Balears.(BOIB N.163 DEL 18-11-2006). A l’article 15 defineix les competències dels consells insulars i a l’ article
18 les dels ajuntaments.
b) Dona:
Llei Orgànica 3/2007, per a la igualtat efectiva entre homes i dones.
Llei Orgànica 1/2004, de Mesures de Protecció Integral contra la
Violència de Gènere.
El seu Títol II, Capítol I està dedicat al Dret a la informació, assistència
integral i a l’assistència jurídica gratuïta.
Llei de la CAIB 12/2006, per a la dona(BOIB n.135 del 26-9-2006).
- 13 -
Entre d’altres cal tenir en compte l’article 20.2, l’article 31, el 40 i 46.
Llei 39/1999 promoure la conciliació de la vida familiar i laboral de les
persones.
c) Joves:
Llei10/2006 integral de la joventut(BOIB n.109 del 3-8-2006). Art. 9 I 10 competències dels consells insulars I dels ajuntaments,
respectivament.
d) Persones en situació de dependència:
Llei 39/2006de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a las
persones en situació de dependència.
e) Persones immigrants:
Llei Orgànica 4/2000 sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i
la seva integració social.
Modificada per la Llei Orgànica 14/2003.
Real Decret 239/2000 procediment per a la regularització d’estrangers (...) i Ordre de 10 de març de 2000 por la que se agilita
la presentació de sol�licituds de regularització (...).
Real Decreto 2393/2004 : Reglamento de la Llei Orgànica 4/2000(...).
Real Decreto 1019/2006 (...) se modifica el article 13 del
Reglamento(...).
Orde TAS /3698/2006 per la que es regula la inscripció de treballadors estrangers no comunitaris en els Serveis Públics d’Ocupació i en les
Agencies de Col�locació.
- 14 -
f) Drogodependències :
Llei 4/2005 sobre drogodependències i altres addiccions a les Illes Balears.( BOIB n.71 del 10/5/2005 ). Article 44 competències dels consells insulars i el 45 competències dels municipis i Disposició
addicional segona.
g) Discapacitats :
Llei 51/2003 d’igualtat d’oportunitats , no discriminació i accessibilitats universal de les persones amb discapacitat ( BOE N. 289 DEL 3-12-
2003)
Llei 3/1993 millora de l’accessibilitat i eliminació de les barreres
arquitectòniques.
h) Família.
Llei 18/2006 de mediació familiar (BOIB n.170 del 30-11-2006).
i) Exclusió.
Decret 36/1995 constitució del suport transitori comunitari.
Llei 3/1998 del voluntariat de les Illes Balears.
Normativa IMAS
Al Consell de Mallorca i concretament a IMAS (òrgan que depèn del seu departament de Benestar Social), li correspon entre d’altres la competència i responsabilitat de l’exercici de la funció de planificació dels Sistema de Serveis Socials a Mallorca. Per la qual cosa, d’acord a la seva missió de “vetllar perquè els ciutadans i ciutadanes de Mallorca gaudeixin d’uns serveis socials professionals i solidaris, a la mida de les seves necessitats i expectatives” , en compliment d’una de les seves iniciatives prioritàries per aquesta legislatura i també del text de la Llei
4/2009, d’11 de juny de Serveis Socials de les Illes Balears.
- 15 -
FINALITAT
Als municipis de Mallorca, des de fa anys, s’ha detectat un augment de
la població i conseqüentment, un augment de la problemàtica social.
En contradicció no s’ha produït el respectiu increment en recursos
econòmics i personals.
No s’ha generalitzat un procés de planificació dels serveis socials
necessaris arran de la nostra illa.
Els diferents ajuntaments venen gestionant els programes i serveis que corresponen a l’atenció primària dels serveis socials, i que es financen fonamentalment mitjançant el PPB i l’aportació econòmica del mateix ajuntament, com també la dotació i el manteniment de centres de serveis socials i equipaments complementaris, albergs o centres
d’acolliment o residències.
El PPB (Pla de Prestacions Socials Bàsiques) és un conveni de col�laboració entre les administracions públiques central, autonòmica i local, que permet el cofinançament de les prestacions socials bàsiques d’informació i orientació, serveis d’ajuda a domicili, programes
d’inserció social, voluntariat, etc.
L’any 1988 es varen iniciar les subvencions del Pla de Prestacions Bàsiques , i s’ha renovat anualment amb cada un dels ajuntaments de
Mallorca.
Ara, després de la publicació de diferents plans i decrets sectorials que afecten als serveis socials (renda mínima inserció, matèria immigrants, ajudes a col�lectius específics, ..), però sobretot per la publicació de la nova llei de dependència, que afecta a tots els nivells de l’administració, i actualitza molt favorablement els drets de les persones necessitades, és urgent una revisió en matèria d’anàlisi de necessitats i
objectius de tots els programes i serveis.
- 16 -
L’ Institut Mallorquí de Serveis Socials (l’IMAS) de forma directa o concertada amb entitats privades desenvolupa en el territori insular, un conjunt de programes específics de serveis socials (drogues,
discapacitats, inserció, immigrants, menors, ..).
Gestiona centres residencials d’atenció a diferents col�lectius de
problemàtica.
A més dins les competències que li son pròpies, dona suport als ajuntaments més petits, per que l’atenció als usuaris dels serveis socials
compleixi els requisits mínims en tot el territori insular.
Per tot això, L’Ajuntament d’Andratx ha detectat la necessitat d’elaborar el PLA DE SERVEIS SOCIALS , per tal de detectar i analitzar les noves necessitats i proposar els recursos necessaris per tal de poder abordar-
les.
• Crear i millorar els equipaments per a la prestació de serveis per a
persones usuàries de serveis socials.
• Coordinar les actuacions que en matèria de serveis socials i
menors que li corresponen.
• Fomentar la gestió descentralitzada, quan sigui convenient, de les prestacions o subvencions que actualment gestionen altres
administracions.
• Col�laborar, mitjançant la signatura de convenis i projectes, amb
altres administracions públiques i privades.
- 17 -
AMBIT TERRITORIAL
Estat Espanya
C. A. - Illa: Illes Balears - Mallorca
Comarca: Serra de Tramuntana
Batllessa: Isabel Alemany (juny 2009)
- 18 -
Capital: Andratx
Coordenades:
- Latitud: - Longitud:
39° 34' 15" N 2° 25' 17" E
Superfície: 81,46 km²
Altitud:
- Cota màxima:
101 m (Andratx)
927 m (Moleta de s'Esclop)
Distancia:
28 km a Palma
Població:
11.348 habitants (2008)
Gentilici:
(ca: andritxol, -a)
Codi Postal:
07150
Nuclis de població i disseminats
• Andratx
• Port d’Andratx
- 19 -
SITUACIÓ GEOGRÀFICA I HISTÒRIA
SITUACIÓ GEOGRÀFICA
El terme municipal d'Andratx està situat a la part més occidental de l'illa de Mallorca, a l'extrem sud-oest de la serra de Tramuntana, on les
muntanyes presenten una menor alçada.
És un municipi costaner, amb petites cales, grans penya-segats i quatre illots, dels quals en destaca l'illa de sa Dragonera, declarada Parc
Natural l'any 1995.
Andratx té una extensió de 82,55 km2 amb una altitud mitjana de 101 m. Limita amb Estellencs al nord-est i amb Calvià a l'est, mentre que la resta
limita amb la mar. La distància amb Palma és de 27 km.
Els més de 11.000 habitants del municipi es reparteixen en sis nuclis de població. A l'interior s'assenten els pobles d'Andratx, s'Arracó i sa Coma;
a la costa, es localitzen el Port d'Andratx, Sant Elm i es Camp de Mar.
Actualment la població autòctona es mescla amb altres ciutadans estrangers principalment alemanys i britànics, que han escollit aquest tranquil indret com a lloc de residència. Es calcula que el nombre de residents estrangers és d'uns 4.000 habitants. La xifra augmenta
considerablement durant l'estiu a causa del turisme.
HISTÒRIA
1- ELS PRIMERS POBLADORS
L'origen etimològic del nom Andratx és incert ja que existeixen diferents teories, la celta, l'àrab i la llatina. Aquesta darrera és la més acceptada,
segons la qual el topònim Andratx prové del mot antra que vol dir coves.
ELS PRIMERS POBLADORS
La informació sobre els primers pobladors d'Andratx és poc coneguda a causa de la manca d'excavacions sistemàtiques, però l'ocupació de
- 20 -
diferents coves a l'Edat del Bronze és constatada. En són exemples les coves de Son Bosc i de Son Fortuny, entre d' altres. Més tard, arriba la cultura Pretalaiòtica amb les famoses navetes, les úniques restes s'han trobat a ses Basses. Ja devers els anys 1300-1000 aC ens trobem amb la cultura Talaiòtica, caracteritzada per grans construccions ciclòpies, muralles, habitatges i torres (talaiots). Podem destacar el talaiot de Biniorella, el de Son Fortuny i el des Castellàs a
s'Arracó.
A partir del segle VI aC va començar la decadència de la cultura Talaiòtica i l'arribada de nous pobles a les nostres contrades, com els grecs i els púnics, principalment pel comerç i la formació de tropes amb
foners. D'aquest intercanvi hi ha L'Andratx Islàmic
restes arqueològiques als jaciments en forma de vaixells, àncores i
ceràmica.
La dominació romana, l'alta edat mitjana i Andratx islàmic
La Dominació Romana
Tot aquest món va patir un canvi amb la conquesta per part dels romans el 123 aC, la fundació de colònies pels soldats i la centuriació del terreny. D'aquesta època s'han trobat vestigis com camins, viles (Son Mas), vaixells, un mil�liari, etc.; els quals indiquen que hi hagué una forta
transformació del nostre terme.
L'Alta Edat Mitjana
Després arribaren els vàndals i els bizantins (segles IV-IX dC). La presència d'aquestes civilitzacions es pot constatar gràcies a les restes ceràmiques de Son Mas i es Camp de Mar, entre d'altres. No serà fins a la conquesta musulmana de l'illa, el 902 de la nostra era, quan es torni a donar un
canvi a la nostra fisonomia.
A Andratx, que va formar part del juz d'Al-Ahwaz, hi havia, amb molta probabilitat, un petit nucli de cases i una mesquita, als voltants del carrer de l'Estrella. Però la resta estava estructurat en alqueries per tot el terme, com Buendar, Ator, Biniorella, Tor, Salmanoir i altres. D'aquesta època ens queden molts de testimonis: sínies, molins d'aigua, qanats, aljubs,
etc.
- 21 -
3- LA CONQUESTA CATALANA:LA BARONÍA
La conquesta catalana: la Baronia
El 1229, les tropes dirigides per Jaume I varen conquerir l'illa i una vegada acabada l'ocupació es va produir el repartiment entre els grans senyors que havien acompanyat el rei. El bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou, es va convertir en el primer senyor cristià dels territoris d'Andratx, Calvià, Puigpunyent, Estellencs, Marratxí, el pla de Sant Jordi i la parròquia de Santa Creu de Palma. Aquesta possessió feudal va arribar fins el 1811, quan varen ser abolits els senyorius i altres institucions de l'antic règim. Però abans, l'any 1323, es va fer un nou tractat anomenat del Pariatge, segons el qual el rei i el bisbe de Barcelona
compartien la jurisdicció de tot aquest territori.
L'any 1248, apareix institucionalitzada la parròquia de Sta. Maria d'Andratx. En aquell temps, a la costa, també es va crear un nucli de població al Pantaleu, en el qual, a principis del segle XIV, Jaume II va
fundar un hospital amb oratori sota l'advocació de Sant Elm.
Ja entrat el segle XIV, arriben les primeres incursions corsàries i per això es va projectar, el 1406, la fortificació del poble, la qual mai fou acabada.
4- L'EDAT MODERNA
Tot el segle XVI i part del XVII, es va caracteritzar per dos fets molt importants. Un és la revolta de les Germanies, moviment de caràcter social contra les classes governants ocorregut el 1521, marcat per grans crims, com els dels membres de la família Despuig de Son Fortuny a mans dels agermanats, i la defensa de la torre de Son Mas en nom del rei. L'altre fet són les incursions corsàries a la nostra terra per part de turcs i àrabs, on destaquen les dates del 24 d'agost de 1553, el 2 d'agost de
1578 i el 9 de juny de 1643.
Els segles XVI i XVII són dos segles marcats per les fams, les penúries, el decliu demogràfic i l'emigració cap a Ciutat, encara que es va
formalitzar la creació de dos barris a Andratx, el Pantaleu i el Pou Amunt.
El segle XVIII serà una època de recuperació, del creixement de la fesomia actual que té el poble, de la creació de nuclis petits com sa Coma i s'Arracó; i del desenvolupament de l'activitat pesquera i agrària. Però també de certes penúries i avalots populars, a més de les
- 22 -
transformacions polítiques i institucionals, a causa del Decret de Nova Planta de Felip V, a partir del qual s'inaugurà un nou sistema centralitzat
d'organització territorial.
5- ÈPOCA CONTEMPORÀNIA
En el segle XIX es va produir la gran expansió del poble, amb un creixement i modernització de la vida econòmica i industrial, amb la manufactura sabonera i de fusta, fins arribar a l'existència de 16 fàbriques de sabó i vàries fàbriques de fusta. Però, a finals de segle, amb el decliu industrial i el gran nombre de població que existia al municipi, va començar un fenomen migratori molt fort. L'emigració d'andritxols cap a Cuba, o dels arraconers cap a França, va caracteritzar les últimes
dècades del segle XIX i principis del XX.
En el segle XX es diferencien dues etapes. La primera, fins als anys seixanta, on el decliu comercial és molt acusat per l'emigració, les dictadures, la guerra civil i el contraban. La segona etapa ve marcada pel canvi econòmic i productiu, motivat per l'explotació turística, la construcció i el sector serveis, amb un fort creixement demogràfic i urbanístic dels pobles. Destaca l'augment del nucli residencial del Port d'Andratx, la creació d'un nucli resident ampli as Camp de Mar i a Sant
Elm i la unificació de sa Coma a la vila, per convertir-se en una barriada.
Actualment, els andritxols es dediquen al turisme, la construcció i als
serveis.
- 23 -
ESTUDI SOCI DEMOGRAFIC DEL MUNICIPI
POBLACIÓ TOTAL I POBLACIÓ PER NUCLIS
Andratx Conegut per la població autòctona com la vila, amb quasi 7.000 habitants, segons el cens de 2007, és el centre administratiu i cultural del municipi. Tranquil i tradicional, el poble d'Andratx és pas obligat per
aquells que volen conèixer la serra de Tramuntana.
Comerços, establiments de restauració, oferta cultural, infraestructura sanitària i instal�lacions esportives són alguns dels serveis que es poden
trobar a Andratx.
El centre urbà del poble concentra tot l'atractiu des del punt de vista històric i patrimonial. L'antiga possessió de Son Mas, actual seu de l'Ajuntament andritxol, des del 1998, és un dels edificis més emblemàtics
de la contrada i és de visita obligada per aquells que vénen a la vila.
Un altre punt d'interès és l'església de Santa Maria d'Andratx, erigida com a parròquia l'any 1248, a l'interior de la qual es conserva un important patrimoni artístic com són els retaules barrocs dedicats a la Mare de Déu del Roser, a la Verge Maria i a Sant Sebastià; així com el Quadre dels Moros, que representa el desembarco turc de 2 d'agost de
1578, a Andratx.
També es pot fer un recorregut pel passat i la història de la vila al llarg dels carrers de l'antic barri des Pantaleu, on es localitzen els Molins de sa Planeta, l'edifici de la Cúria ,antic Ajuntament i actual Biblioteca
Municipal, i la torre de So na Gaiana.
El millor dia per visitar Andratx és el dimecres, dia de mercat a la vila, quan els carrers s'omplen de parades que permeten adquirir infinitat de productes, fent una agradable passejada.
- 24 -
Camp de Mar
Es Camp de Mar és un petit nucli turístic de la costa andritxola, que compta amb el privilegi de tenir una de les platges més belles de Mallorca, per la transparència de les seves aigües i per la blancor de la
seva arena.
El nucli urbà des Camp de Mar es va desenvolupar, cap els anys vuitanta, al costat d'una de les possessions més grans del terme, Biniorella, i per aquest motiu es va donar aquest nom a la urbanització. Seguidament, se'n varen edificar d'altres, com la des Salinar i la del Cap Andritxol. El primer hotel, construït l'any 1932, va ser El Gran Hotel, d'estil colonial; el qual va ser reemplaçat per un altre, durant els anys vuitanta. Devers els anys noranta, el poble va créixer amb la construcció de
noves vivendes plurifamiliars, apartaments i hotels.
Per aquesta petita població, d'uns 200 habitants, la història també n'ha deixat petjada. La torre des cap Andritxol, és un bon exemple de fortificació per defensar l'illa dels atacs pirates i corsaris. Aquesta mostra del passat contrasta amb la modernitat d'una de les millors i més modernes instal�lacions per a la pràctica del golf que es pot trobar a Mallorca, el camp de Golf d'Andratx, inaugurat el desembre de 1999. Aquest camp de golf, amb 18 forats, pot ser recomanat com un vertader repte per els jugadors d'aquest esport. Finalment, s'Illeta, un illot natural, al qual es pot accedir a través d'un pont de fusta, és una
simpàtica curiositat per als visitants.
Encara que as Camp de Mar no hi ha erigida cap església parroquial, existeix una petita capella dedicada a Sant Joaquim i a Santa Aina, on,
els mesos d'estiu, es fan misses a la fresca.
L'esport també està garantit as Camp de Mar, ja que es pot trobar una variada oferta relacionada amb l'oci estival i les activitats aquàtiques, així com diferents excursions a peu, com la que condueix a la torre des cap Andritxol. Els aficionats i professionals del golf poden gaudir
d'aquest esport tot l'any.
Es Camp de Mar compta amb una important oferta hotelera, principalment de platja i, als nombrosos restaurants de la zona, es pot gaudir de la més variada cuina nacional i internacional, juntament amb
delicioses postres i excel�lents vins.
- 25 -
Es Camp de Mar té molts al�licients que l'han convertit en un dels principals complexos turístics d'Andratx i un dels llocs més sol�licitats de
Mallorca per passar unes agradables vacances.
Port d’Andratx
El Port d'Andratx és un dels millors i més espectaculars ports naturals de les Balears, rodejat de belles cales d'aigües transparents com cala Llamp, cala Moragues i cala d'Egos. Aquesta moderna localitat portuària, de gairebé 3.000 habitants, ha passat de ser un antic refugi de pescadors a ser un dels centres turístics més importants i visitats de Mallorca, gràcies a la seva activitat nàutica, cosa que propicia un
turisme residencial més exclusiu.
El Port és un lloc cosmopolita i alegre, on es mesclen nombroses cultures i es combinen compres, sol i oci nocturn. També ofereix una infinitat d'activitats relacionades amb la mar. No obstant, compta amb un dels ports esportius millor dotat de les Illes, el Club de Vela d'Andratx, amb uns 500 amaraments ocupat per embarcacions esportives i d'esplai. La màxima animació es concentra al passeig marítim i al moll, on es situa l'edifici de la Llotja, testimoni de la vigència de l'activitat pesquera i on es poden comprar les captures de peix fresc dels pescadors, els horabaixes. Tendes i restaurants amb agradables terrasses mirant la mar omplen el passeig marítim, que condueix al far i al Club de Vela,
passant pel petit torrent des Saluet.
Al Port s'hi ubiquen elements patrimonials de gran interès històric i arquitectònic. Per una banda, les torres de defensa, testimonis de l'amenaça corsària que va existir a la zona, com la de Sant Carles, a sa Mola; o la del núm. 9 del carrer Rodríguez Acosta, convertida en una vivenda privada. Per altra banda, l'arquitectura religiosa ve
representada per l'església de Nostra Senyora del Carme.
El Port d'Andratx disposa d'una selecta infraestructura hotelera i també acull alguns dels establiments de més renom de l'oferta gastronòmica de l'illa. Al vespre, es converteix en una de les zones més animades del municipi.
- 26 -
Des del port es possible arribar fins a sa Mola, des d'on es pot gaudir d'una esplèndida posta de sol i de la mar oberta amb l'illa de sa
Dragonera a l'infinit.
S’Arracó
S'Arracó és un poble petit i entranyable, on la quietud i l'hospitalitat que es respira als seus carrers atreuen tot el que visita aquest llogaret de
menys de 1.000 habitants.
S'Arracó conserva l'encant de les cases típiques dels pobles de l'interior, baixes i tradicionals amb un petit hort o jardí, encara que també llueix mostres de l'arquitectura senyorial, com són les diverses cases d'estil modernista, construïdes amb els diners que els emigrants arraconers enviaven des de França a les seves famílies, la majoria de les quals es
situen al carrer de França, el carrer principal.
També són remarcables l'edifici de ca ses Monges, l'escola antiga, actual casa de cultura, i tres tradicionals cafès que són el punt de trobada de la gent del poble. Però l'edifici principal de s'Arracó és l'església del Sant Crist, edificada l'any 1704 per Antoni Ferrandell Verí, considerat el fundador del poble. Al seu interior, hi destaquen el retaule barroc dedicat al Sant Crist i el de la Mare de Déu de la Trapa, imatge que procedeix del desaparegut monestir trapenc. També es poden trobar alguns testimonis de l'economia rural, com són les antigues possessions de Son Guillem, Son Joan, Son Castell i Son Nadal, a l'igual
que els molins o les sínies que recorden un passat agrícola.
Pel que fa els esports, el poble compta amb una moderna instal�lació esportiva, el camp d'esports de sa Vinya, dotat de gespa artificial i preparat per a la pràctica d'esports com el futbol o el rugbi. Però fer excursions és la millor opció de lleure a s'Arracó. El paisatge de muntanya dóna l'oportunitat de fer interessants excursions a peu i gaudir de meravellosos paratges i immillorables vistes. Una de les rutes més
populars és la pujada al monestir de la Trapa.
Un petit hotel d'ambient familiar i un parell de restaurants per provar els suculents plats de la més variada cuina internacional, també formen
part dels atractius de s'Arracó.
- 27 -
Sant Elm
Sant Elm és un antic poble de pescadors que s'ha convertit en un petit centre turístic, tranquil i acollidor, format per cases d'estiueig i residencials, on es pot trobar una variada oferta de restaurants, bars i
una petita àrea comercial.
Aquest nucli costaner, antigament, es deia la Palomera, on les tropes del rei Jaume I fondejaren abans de desembarcar a Santa Ponça, l'any 1229. Fins a principis del segle XX, Sant Elm vivia de la pesca i de la salaó de peix. Actualment, aquesta petita localitat, habitada per unes 300
persones, viu del turisme.
Aquesta zona té una herència patrimonial històrica molt important i valuosa. Per un costat, el record del rei Jaume II a l'antic hospital de mariners i oratori, avui conegut com la Torre de Sant Elm. Per un altre, La Trapa, on una comunitat de monjos construïren un monestir cap el 1810. Finalment, les torres de defensa de cala en Basset i la de Llebeig, a sa Dragonera, com a vestigis de les fortificacions defensives per prevenir els
atacs de corsaris i pirates.
Un altre al�licient de Sant Elm són les platges d'arena fina, sa Gran o sa Petita; o les de còdols com cala es Conills o cala en Basset, que són
esplèndides per refrescar-se i prendre el sol.
Sant Elm disposa d'una petita i òptima oferta d'allotjament i de restauració. El migdia i el vespre són excel�lents moments per tastar les delícies de la seva cuina als diversos restaurants, i gaudir d'immillorables
vistes de la mar i sa Dragonera.
Espais Naturals, rutes a peu, patrimoni històric, platges de gran bellesa i facilitats per a la pràctica d'esports nàutics són alguns dels atractius que Sant Elm ofereix als seus visitants. Ideal per al turisme familiar i per gaudir de la naturalesa, Sant Elm té el privilegi de comptar amb dos indrets d'excepcional interès: el Parc Natural de sa Dragonera i la Reserva
Natural de la Trapa.
- 28 -
EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ TOTAL
A la gràfica que és mostra a continuació s’observa l’evolució de la
població, en xifres absolutes, al municipi, durant el període de 2008.
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
Total 9034 9454 9841 9404 9906 10410 10939 11348
Homes 4547 4770 4937 4697 6963 5251 5520 5740
Dones 4487 4684 4904 4707 4943 5159 5419 5608
- 29 -
CREIXEMENT RELATIU DE POBLACIÓ
Índex Creixement relatiu de la població
2000/2001 2001/2002 2002/2003 2003/2004 2004/2005 2005/2006 2006/2007 2007/2008
Andratx 4,38 4,65 4,09 - 4,44 5,34 5,09 5,08 3,74
Mallorca 3,71 4,08 3,12 0,7 2,5 1,66 2,97 3,92
- 30 -
Com s’observa a la taula, el municipi ha experimentat una variació important en el creixement de la seva població que oscil�la en xifres relatives, entre un – 4,44% de l’any 2003/2004 i un 5,34% de l’any 2004/2005 (exactament un any mes tard) on es produeix el creixement
més elevat de població.
L’últim any 2007/2008 la població va augmentar un 3,74% pràcticament
igual que a la resta de Mallorca.
Si compara’m el creixement d’Andratx amb el relatiu a Mallorca, El municipi ha augmentat mes la seva població menys l’any 2003/2004 on
es produeix un increment significatiu.
A la resta dels anys, la diferencia més notable en diferenciació a la resta
de Mallorca es d’un 3,43% a l’any 2005/2006.
El municipi d’Andratx a 1 de gener de 2008 tenia 11.348 habitants, el 1,057% total de la població de les Illes Balears i el 1,34% del total de la
població de Mallorca.
MUNICIPI
2008
Habitants % en relació a la població total de les Illes
Andratx 11.348 1,057%
Mallorca 846.210 1,34%
Illes Balears 1.072.844 100%
- 31 -
PIRÀMIDE DE POBLACIÓ I ÍNDEX DEMOGRÀFIC D’ANDRATX
Les següents dades ens permetran conèixer com es distribueix la població al municipi, padró del 2008, considerant per una banda la població menor del 15 anys en relació a la població total i per l’altre, la
població de més de 64 anys.
ESTRUCTURA EN GRANDS GRUPS DE POBLACIÓ
GRUPS DE POBLACIÓ 2008 HOMES DONES % TOTAL
< 16 anys 841 837 14,79% 1678
16 a 64 anys 4111 3839 70,06% 7950
més de 65 anys 788 932 15,16% 1720
total població 5740 5608 100% 11348
- 33 -
ANDRATX PMH 2001
PMH 2002
PMH 2003
PMH 2004
PMH 2005
PMH 2006
PMH 2007
PMH 2008
total població (valors absoluts) 9034 9454 9841 9404 9906 10410 10939 11348
proporció de joves (pob. 0-14 anys/pob. Total)*100
15,07 15,01 15,03 15,16 15,08 15,04 15,04 15,01
Proporció de gent gran (pob 65 i més anys/pob. Total)*100
15,06 14,74 14,52 14,33 14,16 14,29 14,13 14,03
Índex d'envelliment (pob. 65 i més anys/pob. 0-14)*100
99,96 98,21 96,65 94,47 93,88 94,98 94 93,42
Índex de dependència global
43,12 42,34 41,95 41,82 41,32 41,5 41,18 40,92
Índex de Dependència juvenil
21,56 21,36 21,33 21,51 21,31 21,29 21,23 21,16
Índex de dependència senil 21,55 20,98 20,62 20,32 20,01 20,22 19,95 19,76
Índex de recanvi població en edats actives
71,8 72,56 76 81,68 89,19 90,31 93,69 97,73
La població de gent gran disminueix, com podem observar, pràcticament cada any, passant d’un 15,06% en l’any 2001a un 14,03 al
2008.
El que ha incrementat considerablement es l’índex de recanvi de
població en edats actives, passant d’un 71,8 en 2001 al 97,73 al 2008.
L’índex d’envelliment també a disminuït d’un 99,95% en 2001 (Mallorca: 99,96%) passant al 93,42% en 2008 (Mallorca 93,42%); tants per cent
pràcticament idèntics als generals de Mallorca.
També podem destacar el descens de l’índex de dependència Senil, passant d’un 21,55% en 2001 al 19,76 en 2008; el mateix que passa amb la dependència global passant d’un 43,12% al 40,92%, un 2,2% de
descens.
- 34 -
DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ PER LLOC DE NAIXEMENT
Observen en la taula de dades, que a Andratx, la població es majorment nascuda a les Illes e igualats en lloc de naixements quasi al 50%, els grup nascuts a altres comunitats autònomes i el grup de
deferents països estrangers.
Dites dades son similars en quant a la resta de Mallorca o al conjunt de les Illes; sense deixa de crida l’atenció el fet de ser Andratx una localitat
costera i con una immigració elevada.
TOTAL A BALEARS ALTRA CCAA A L'ESTRANGER 2004 2006 2008 2004 2006 2008 2004 2006 2008 2004 2006 2008
BALEARS 955045 1001062 1072844 557400 567761 579868 246104 245528 247534 151541 187773 245442
MALLORCA 758822 790763 846210 452379 460397 469788 187904 185227 184710 118539 145139 191712
ANDRATX 9404 10410 11348 4586 4753 4887 2404 2334 2367 2414 3323 4094
- 35 -
La població d’Andratx a crescut a una proporció de 1000 habitants cada dues anys, amb un augment moderat als nascuts en les Illes Balears, una disminució del nascuts a altres comunitats autònomes i un augment quantitatiu dels nascuts al estranger, els quals han passat de
2414 a l’any 2004 a 4094 al 2008; un increment del 42’39%.
- 36 -
DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ PER CA I PER PAÍS DE NACIONALITAT
De les cinc comunitats con major percentatge de població, significativament, al contrari que amb altres municipis de costa, la població majoritària es Balear amb una diferencia significativa a la
població estrangera o la peninsular.
Observa’n que el percentatge es clarament superior en tots els anys de referència (2004 / 2006 / 2008) de la població Baleàrica, amb valors que
quasi son del 40% en comparació a la població estrangera.
- 37 -
També podem comprovar com la diferencia de població nascuda a Andalusia en referència a la següent comunitat autònoma ( Castella –
la manxa), es molt substancial, sent la diferencia d’un 1/3.
Dins el grup d’Espanya, sa englobat les Illes, es per això que la diferencia en quant als països estrangers es tan grossa, ja que los nascuts a comunitats autònomes de la península, es menys nombres que el total
del nascuts a països estrangers tant comunitaris com extracomunitaris.
En el quadre anterior, no mes estan reflectits els 5 països on la població es majoritària a Andratx, el total dels mateixos es pot comparar al la
taula d’informació següent.
- 38 -
Total Homes Dones
2004 2006 2008 2004 2006 2008 2004 2006 2008
Per CA de naixement
Total 9.404 10.410 11.348 4.697 5.251 5.740 4.707 5.159 5.608
Andalusia 1.009 950 948 523 490 491 486 460 457
Aragó 28 26 24 11 12 10 17 14 14
Astúries 21 20 19 15 13 11 6 7 8
Balears 4.586 4.753 4.887 2.279 2.390 2.463 2.307 2.363 2.424
Canàries 11 13 14 5 6 8 6 7 6
Cantàbria 19 18 14 13 13 10 6 5 4
Castella-Lleó 89 96 98 48 48 52 41 48 46
Castella-la Manxa 452 436 412 245 231 218 207 205 194
Catalunya 221 222 245 121 119 133 100 103 112
Comunitat Valenciana 69 71 76 33 36 38 36 35 38
Extremadura 104 102 113 55 52 55 49 50 58
Galícia 89 90 92 52 48 49 37 42 43
Madrid 126 135 144 60 69 75 66 66 69
Múrcia 118 110 114 51 48 50 67 62 64
Navarra 8 6 7 2 1 2 6 5 5
País Basc 35 35 43 17 17 24 18 18 19
Rioja 1 1 1 - - - 1 1 1
Ceuta 2 2 2 2 2 2 - - -
Melilla 2 1 1 2 1 1 - - -
Estranger 2.414 3.323 4.094 1.163 1.655 2.048 1.251 1.668 2.046
- 39 -
PER PAÍS DE NACIONALITAT
Total 9.404 10.410 11.348 4.697 5.251 5.740 4.707 5.159 5.608
Bulgària 6 12 33 3 6 15 3 6 18
Espanya 7.217 7.329 7.499 3.624 3.694 3.793 3.593 3.635 3.706
França 192 253 270 89 118 125 103 135 145
Itàlia 77 121 168 48 81 111 29 40 57
Regne Unit 263 388 532 128 193 269 135 195 263
Alemanya 886 1.241 1.524 438 621 775 448 620 749
Romania 8 30 69 6 19 35 2 11 34
Marroc 50 72 88 37 53 63 13 19 25
Argentina 51 73 66 23 42 38 28 31 28
Colòmbia 52 64 77 26 31 31 26 33 46
Equador 148 152 138 72 75 67 76 77 71
Resta 454 675 884 203 318 418 251 357 466
SALDO MIGRATORI – IMMIGRACIONS 2007
2007 TOTAL 0/4 anys 5/9 anys 10/14 anys 15/19 anys 20/24 anys 25/29 anys
Mallorca
42907 1937 1632 1533 2588 6381 8034
Andratx 619 23 25 14 33 51 70
30/34 anys
35/39 anys
40/44 anys
45/49 anys 50/54 anys 55/59 anys 60/64 anys 65 i més
Mallorca
5999 4033 2877 2231 1068 1287 1022 1745
Andratx 76 62 49 42 38 39 49 48
- 40 -
Les edats con major nombre de immigrants oscil�la dins el 25 als 34 anys. Significatiu també el nombre de població immigrant que va dels 60 a
més de 65.
A las resta de Mallorca la població majoritària de immigracions esta
compresa dins les edats relatives entre 20 i 29 anys.
Al contrari d’Andratx, la població entre 60 i mes de 65 anys es dels
barems mes baixos de tots els grups d’edats.
SALDO MIGRATORI – EMIGRACIONS 2007
2007 0/4 anys
5/9 anys
10/14 anys
15/19 anys
20/24 anys
25/29 anys
30/34 anys
Andratx 6 12 10 10 20 20 28 Mallorca 1040 907 728 909 2058 3845 3697 35/39
anys 40/44 anys
45/49 anys
50/54 anys
55/59 anys
60/64 anys
65 i més
Andratx 22 14 11 7 8 7 16 Mallorca 2592 1682 1140 818 667 544 1032
- 41 -
El índex més elevat de emigració en l’any 2007 en Andratx va ser el relatiu a la franja d’edat entre 30 i 34 anys, trobam-se el menor en la
franja relativa als 0-4 anys.
A la resta de Mallorca, la franja més elevada se troba entre les edats compreses entre els 25 i 34 anys, i la menor es troba entre els 60 i 64
anys.
Com podem observar, las franges de edat mínima som entre Andratx i la resta de Mallorca totalment contraries, m’entres en Andratx es troba en els infants menors de 4 anys, en la resta de Mallorca es troba en els
majors de 60.
- 42 -
INDICADORS LABORALS
POBLACIÓ AFILIADA PER RÈGIM LABORALS (MITJANA ANUAL)
Règims 2005 2006 2007 2008
JULIO 2009
General 3865 4098 4164 4078
3840
Autònom 1412 1491 1568 1616
1592
De la Llar 145 169 158 163
158
Agrari 13 11 10 8 8
Del Mar 73 79 76 80 75
TOTAL 5507 5847 5976 5946 5673
- 43 -
El règim general es el majoritari seguint al Autònom, majoritàriament en
el sector serveis i empreses de serveis (jardineria, fontaners, mecànics...).
Al ser un municipi de costa, el règim del Mar es superior al agrari d’una
forma considerable.
Els barems son similars al de la resta de l’illa en quant al règim general i
autònom.
L'oferta hotelera i de restauració és de gran qualitat i una de les millors de Mallorca. Hotels, hostals, i agroturisme són les distintes opcions que es
poden triar a Andratx.
També són molts els restaurants, tant a la costa com a l'interior.
El patrimoni cultural, natural i etnològic és important i valuós.
Són molts els testimonis arreu del municipi, les esglésies i ermites, les possessions i cases senyorials, les torres de defensa i vigilància, els fars... Però, el Parc Natural de sa Dragonera i la Reserva Natural de la Trapa
són els principals atractius de caire mediambiental del municipi.
- 44 -
NOMBRE D’EMPRESES EN ALTA EN EL RÉGIM LABORAL (MITJANA ANUAL).
2005 2006 2007 2008 Juliol 2009
728 758 793 725
743
POBLACIÓ DEMANDANTS ACTIUS INSCRITS.
2005 2006 2007 2008 Juliol 2009
482 524 561 667
889
- 45 -
POBLACIÓ ATURADA
Aturats registrats segons col·lectius i municipi de residència comparativa agost 2008 // 2009
HOMES/DONES 2008 2009 TOTAL
ANDRATX
ESPANYOLS
< 25 29 48 77
25/44 133 179 312
>= 45 82 98 180
- 46 -
ANDRATX
ESTRANGERS
HOMES/DONES 2008 2009 TOTAL
< 25 14 35 49
25/44 81 159 240
>= 45 44 75 119
U.E. 41 73 114
NO U.E. 48 83 131
- 47 -
El nombre de parats amb discapacitat, ha passat del l’any 2008 en el
que no mes hi havia 1a 6 en el 2009.
El tant per cent de estrangers es elevat (amb 269 parats) en comparativa als parats espanyols (325 persones) si tenim en compta que la població de nacionalitat Espanyola en el municipi es el doble de
la població estrangera.
El total de persones parades en el municipi ha augmentat considerablement en l’any 2009, ja que passem de 383 parats en agost
de 2008 a 594 en agost de 2009, sent la diferencia del 64,64%.
PER SECTORS ECONÒMICS
2008 2009 TOTAL
Agricultura 10 7 17
Industria 6 12 18
Construcció 155 167 322
Hosteleria 62 180 242
Comerç 41 73 114
Altres 102 137 239
- 48 -
El sector mes ressentit per l’atur en l’any 2009, ha estat el referent a Hosteleria con un increment aquest any del 294%, passant de 62 aturats
a 180.
El sector de la construcció també ha augmentat,encara que en l’any
2008 ja era elevat; hem passat de 155 a 167 persones aturades.
El segon sector mes perjudicat es el del comerç, passant de 41 aturats a
73, ha augmentat un 56,16%.
El sector d’indústria a augmentat exactament un 50% d’aturats del any
2008 al any 2009.
D’aquesta manera podem demostrar que la crisis a perjudicat a moltes famílies del municipi las quals obtenien els seus ingressos gracies al sector
serveis, el qual a estat el mes perjudicat.
Per aquest motiu, hem incrementat els usuaris en el departament de serveis socials, ja que ha hagut moltes famílies que s’han trobat sin un
sou que dur a casa seva, con tot lo que suposa això.
- 49 -
DADES EDUCATIVES
HOMES DONES TOTAL NO SAP LLETJIR
316 295 611
PRIMARIA INCOMPLETA
648 664 1312
TITOL INF. GRADUAT 120 77 197
SIN ESTUDIS 806 887 1693 ENSENYANSA PRIM. INCOMPLET CERT.
322 300 622
GRADUAT ESCOLAR
640 562 1202
GRADUAT ESCOLAR/EGB/ES
1669 1553 3222
FP1 146 152 298 BUP 175 166 341 FP2 211 188 399 BATXILLER SUPERIOR 552 529 1081
ALTRES TITOLS MEDIS
30 59 89
DIPLOMA ESCOLA 211 313 524 ARQUITECTE O INGENYER 31 13 44
LLICENCIAT UNIVERSITARI
292 246 538
TITOL ESTUDIS SUPERIORS
1 3 4
DOCTORATS 11 8 19 DESCONEGUTS 0 1 1
Les dades analitzades fan referència al cens de l’any 2008. El 28% la població te el graduat Escolar o graduat en ESO, El 14% no te estudis, un 9% a cursat batxiller superior i no mes un 4% / 5% son diplomats universitaris. La tassa d’analfabetisme està a menys del1%, però es elevat el nombre de persones sense cap tipus d’estudis. També trobem que els titulats en batxiller superior es elevat (un 9%), encara que es superior els que tenen els estudis de primària incomplets (un 11%).
- 51 -
CONTEXT
Per població, l’ajuntament d’Andratx des de l’any 2007, consta de 17
regidors, i entre ells, el batlle ó batllessa.
Actualment, la distribució dels partits politics representats en aquet
ajuntament es el següent:
Partit Popular • 7 Regidors
PSIB - PSOE • 5 Regidors
Unió Mallorquina • 3 Regidors
PSM – Entesa • 2 Regidors
El equip de govern actualment, esta format per:
5 regidors del PSIB-PSOE, 3 regidors d’Unió Mallorquina i 2 regidors del PSM –
Entesa.
- 52 -
RECURSOS HUMANS
El departament de serveis socials consta en la actualitat amb els següents
professionals:
→ Una treballadora social
→ Una auxiliar administrativa
→ Una Psicòloga
→ 4 treballadors familiars (en la actualitat hi ha dues mes de
recolzament)
→ Una Educadora Social
No mes la auxiliar administrativa te mitja jornada, els altres treballadors
tenen jornada completa.
Únicament la Treballadora Social i la auxiliar administrativa son funcionaries
de carrera, la resta de la plantilla son personal interí.
El Servei de drogodependències consta de:
→ Un Psicòleg
→ Un Metge
Ambos son contracta externa eventual per part del departament.
- 53 -
RECURSOS ECONÓMICS
2005 Import Total Import serv. Soc.
15.521.895,36 330.086,42 Asistencia social 49.330,17 Projectes socials 89.093,65 Centre de salut
3,0184% 468.510,24
2006 Import Total Import serv. Soc.
17.368.571,03 1.038.495,52 Asistencia social 56.787,65 Projectes socials 108.488,28 Centre de salut
6,9307% 1.203.771,45
2007 Import Total Import serv. Soc.
19.039.740,70 872.905,36 Asistencia social 61.571,00 Projectes socials 110.386,16 Centre de salut
5,4878% 1.044.862,52
2008 Import Total Import serv. Soc.
20.518.170,89 563.313,96 Asistencia social 145.628,90 Projectes socials 116.195,30 Centre de salut
4,0215% 825.138,16
2009 Import Total Import serv. Soc.
23.904.684,45 620.558,61 Asistencia social 125.600,00 Projectes socials 119.339,09 Centre de salut
3,6206% 865.497,70
- 54 -
Com observem en els quadres, el pressupost de serveis socials ha estat mes reduït en els últims anys, ja que el pressupost de l’any 2009, es mes
proper al del l’any 2005.
També se pot observar l’augment que es produeix en els projectes socials, ja que passa de tenir un pressupost de 49.330,17 en 2005 a 145.628,90 en 2008. El gran salt en el pressupost passa del 2007 al 2008 on
els projectes socials augmenten un 225% aproximadament.
ELS SERVEIS SOCIALS DINS L’AJUNTAMENT D’ANDRATX.
Composició de l’equip de professionals
L’Equip de Serveis Socials està compost per:
Professionals Hores de dedicació
1 Treballador Social 35 h setmanals
4 Treballadors Familiars 35 h setmanals
1 Educadora social 35 h setmanals
1 Psicòloga 35 h setmanals
1 Auxiliar administratiu 23,33 h setmanals
A més, enguany em contat amb tres treballadores familiars més. Una va cobrir una baixa laboral, la segona per cobrir el període de vacances i
una tercera per necessitats dels serveis.
Tenim també contractats un metge i un psicòleg per l’equip de toxicomanies que du en davant l’Ajuntament d’Andratx, amb la finalitat de facilitar el tractament de reinserció i recolzament a les famílies del municipi que es troben amb situació de risc d’exclusió social pel motiu
d’aquesta problemàtica, sense tenir que desplaçar-se.
- 55 -
Espais de Coordinació.
Amb els EOEP i l’equip de suport de les escoles, tant primari com
secundari, es manté una reunió mensual com a mínim.
Amb altres serveis i recursos es fan les coordinacions en funció de la
necessitat.
- 56 -
RESUM INTERVENCIOS DELS SERVEIS
SECTOR ATÈS 2005
1 Població general 174 34,18%
4 Joventut 1 0,20%
5 Dona 7 1,38%
6 Persones majors 99 19,45%
7 Persones amb discapacitat 48 9,43%
11 Toxicòmans 33 6,48%
15 Malalts psiquiàtrics no institucionalitzats 12 2,36%
16 Malalts terminals 3 0,59%
17 Altres grups en situació de necessitat 15 2,95%
18 Immigrants 117 22,99%
- 57 -
SECTOR ATÈS 2006
1 Població general 142 27,31% 2 Família 21 4,04% 3 Infància 3 0,58% 4 Joventut 1 0,19% 5 Dona 8 1,54% 6 Persones majors 127 24,42% 7 Persones amb discapacitat 53 10,19% 10 Marginats (transeünts...) 1 0,19% 11 Toxicòmans 19 3,65% 15 Malalts psiquiàtrics no institucionalitzats 12 2,31% 16 Malalts terminals 3 0,58% 17 Altres grups en situació de necessitat 20 3,85% 18 Immigrants 110 21,15%
- 58 -
SECTOR ATÈS 2007
1 Població general 17 3,00% 2 Família 116 20,46% 3 Infància 4 0,71% 4 Joventut 1 0,18% 5 Dona 5 0,88% 6 Persones majors 157 27,69% 7 Persones amb discapacitat 80 14,11% 8 Presos i ex reclusos 2 0,35% 11 Toxicòmans 14 2,47% 15 Malalts psiquiàtrics no institucionalitzats 29 5,11% 16 Malalts terminals 1 0,18% 17 Altres grups en situació de necessitat 16 2,82% 18 Immigrants 125 22,05%
- 59 -
SECTOR ATÈS 2008
1 Població general 9 1,32% 2 Familia 149 21,82% 3 Infància 49 7,17% 4 Joventut 21 3,07% 6 Persones majors 119 17,42% 7 Persones amb discapacitat 74 10,83% 8 Presos i exreclusos 1 0,15% 10 Marginats (transeünts...) 4 0,59% 11 Toxicòmans 25 3,66% 14 Col.lectius/catàstrofer 1 0,15% 15 Malalts psiquiàtrics no institucionalitzats 33 4,83% 16 Malalts terminals 3 0,44% 17 Altres grups en situació de necessitat 6 0,88% 18 Immigrants 189 27,67%
- 61 -
NOMBRE D’INTERVENCIONS PER PROJECTE
PPB Nº %
100 Informació i orientació 241 47,35%
200 Servei d'ajuda a domicili 47 9,23%
300 Allotjament i convivència 6 1,18%
400 Prevenció i inserció 50 9,82%
500 Cooperació social 2 0,39%
600 Altres 163 32,02%
PPB Nº %
100 Informació i orientació 452 86,92%
200 Servei d'ajuda a domicili 43 8,27%
300 Allotjament i convivència 2 0,38%
400 Prevenció i inserció 16 3,08%
500 Cooperació social 1 0,19%
600 Altres 6 1,15%
PPB Nº %
100 Informació i orientació 492 86,77%
200 Servei d'ajuda a domicili 52 9,17%
300 Allotjament i convivència 3 0,53%
400 Prevenció i inserció 7 1,23%
600 Altres 13 2,29%
- 62 -
PPB Nº %
0 No consta 1 0,15%
100 Informació i orientació 594 86,97%
200 Servei d'ajuda a domicili 23 3,37%
300 Allotjament i convivència 1 0,15%
400 Prevenció i inserció 5 0,73%
500 Cooperació social 1 0,15%
600 Altres 58 8,49%
El Servei d’Informació i orientació és el servei més demandat. Aquest fet ens constata que els serveis socials d’atenció primària són la porta d’entrada als mateixos. Són serveis pròxims als ciutadans, amb un
caràcter universal i polivalent.
- 63 -
NOMBRE D’INTERVENCIONS PER DEMANDA
2005
1000 PRESTACIONS I ACTUACIONS D'INFORMACIÓ, ORIENTACIÓ 195
GESTIÓ, VALORACIÓ I MOBILITZACIÓ DE RECURSOS.
1100 Informació sobre prestacions i actuacions de SS 37
De reagrupament familiar 21
De família nombrosa 16
1200 Informació general i no específica 12
1300 Tramitacions de recursos no SS 122
Pensions i ajudes INSS 3
Prestacions sanitàries 2
Altres 65
Tràmits de caràcter jurídic 1
Emissió d'informes 51
1400 Informació/derivació a altres serveis 19
Pensions i ajudes INSS 2
Altres 4
Tràmits de caràcter jurídic 2
Emissió d'informes 11
1500 Derivació a recursos i serveis interns del sistema de SS.SS 5
Servei d'Atenció a les Drogodependències 5
2000 PRESTACIONS I ACTUACIONS DE SUPORT A LA UNITAT 50
DE CONVIVÈNCIA I AJUT A DOMICILI.
2100 Prestacions d'ajut a domicili 29
Serveis i cura d'atenció personal 26
Altres prestacions d'ajut a domicili 1
Servei de menjar a domicili 2
2200 Prestacions d'ajuts tècnics 17
Teleassistència i telealarma 15
Altres ajuts tècnics 2
- 64 -
2300 Altres suports a la unitat de convivència 2
2400 Suport de caràcter personal fora del domicili 1
2500 Actuacions específiques de suport a la unitat de convivència 1
3000 Prestacions i Actuacions d’Allotjament Alternatiu 10
3100 Residències i internats 10
Centre públic de persones major 7
Centre públic per a dones 1
Altres centres públics 2
4000 PRESTACIÓ I ACTUACIÓ DE PREVENCIÓ I INSERCIÓ SOCIAL 36
4100 Centres, programes i actuacions d'inserció social 5
4300 Centres, programes i activitats de relació social, oci i temps 1
Lliure.
4400 Programes i actuacions de prevenció i promoció social 30
Actuacions de normalització laboral 1
Actuacions de normalització escolar (escolarització) 3
Actuacions per a l'adaptació i ús normalitzat de l'habitatge
i el seu entorn 1
Inclusió borsa de treball 1
Sol�licitud certificat reconeixement minusvalidesa 15
Dictamen sobre problemes de mobilitat 9
5000 RECURSOS COMPLEMENTARIS PER A LA COBERTURA 218
DE NECESSITATS DE SUBSISTÈNCIA.
5100 Pensions 6
5200 Ajuts econòmics públics periòdics 114
Renda mínima d'inserció 4
Subvencions per a mobilitat i despeses de transport 12
Altres prestacions econòmiques periòdiques 96
Ajuts a programes i/o prestacions IBAS 2
5300 Ajuts econòmics públics periòdics 20
Ajut d'emergència o urgent 1
Ajut econòmic públic individual 7
- 65 -
Ajuts econòmics a recursos educatius (llibres, alfabetització) 5
Ajuda econ. Rebuts lloguer 3
Ajuda econ. Farmaciola 4
5400 Atencions que impliquen aliments 3
5500 Altres ajuts per a situacions urgents 75
Ajuts en espècie vinculats a situacions de necessitat 75
2006
1000 PRESTACIONS I ACTUACIONS D'INFORMACIÓ, ORIENTACIÓ 278
GESTIÓ, VALORACIÓ I MOBILITZACIÓ DE RECURSOS.
1100 Informació sobre prestacions i actuacions de SS 75
De reagrupament familiar 43
De família nombrosa 32
1200 Informació general i no específica 11
1300 Tramitacions de recursos no SS 22
Pensions i ajudes INSS 3
Prestacions sanitàries 1
Emissió d'informes 18
1400 Informació/derivació a altres serveis 150
Exempcions i bonificacions municipals 106
Altres 36
Emissió d'informes 8
1500 Derivació a recursos i serveis interns del sistema de SS.SS 20
Servei d'Atenció a les Drogodependències 13
Servei de Família i Menors 3
Altres serveis 4
2000 PRESTACIONS I ACTUACIONS DE SUPORT A LA UNITAT 60
DE CONVIVÈNCIA I AJUT A DOMICILI.
2100 Prestacions d'ajut a domicili 43
Serveis i cura d'atenció personal 39
Servei de menjar a domicili 4
- 66 -
2200 Prestacions d'ajuts tècnics 12
Teleassistència i telealarma 11
Altres ajuts tècnics 1
2300 Altres suports a la unitat de convivència 2
2400 Suport de caràcter personal fora del domicili 2
2500 Actuacions específiques de suport a la unitat de convivència 1
3000 PRESTACIONS I ACTUACIONS D'ALLOTJAMENT ALTERNATIU 10
3100 Residències i internats 10
4000 PRESTACIÓ I ACTUACIÓ DE PREVENCIÓ I INSERCIÓ SOCIAL 25
4100 Centres, programes i actuacions d'inserció social 2
4300 Centres, programes i activitats de relació social, oci i temps 7
lliure.
4400 Programes i actuacions de prevenció i promoció social 16
Sol�licitud certificat reconeixement minusvalidesa 10
Dictamen sobre problemes de mobilitat 6
5000 RECURSOS COMPLEMENTARIS PER A LA COBERTURA 147
DE NECESSITATS DE SUBSISTÈNCIA.
5100 Pensions 10
5200 Ajuts econòmics públics periòdics 29
Renda mínima d'inserció 4
Subvencions per a mobilitat i despeses de transport 15
Altres prestacions econòmiques periòdiques 4
Ajuts a programes i/o prestacions IBAS 6
5300 Ajuts econòmics públics periòdics 17
Ajut econòmic públic individual 5
Ajuts econòmics a recursos educatius (llibres, alfabetització) 5
Ajuda econ. Rebuts lloguer 4
Ajuda econ. Farmaciola 3
5400 Atencions que impliquen aliments 7
5500 Altres ajuts per a situacions urgents 84
Ajuts en espècie vinculats a situacions de necessitat 84
- 67 -
2007
1000 PRESTACIONS I ACTUACIONS D'INFORMACIÓ, ORIENTACIÓ 411
GESTIÓ, VALORACIÓ I MOBILITZACIÓ DE RECURSOS.
1100 Informació sobre prestacions i actuacions de SS 78
Altres 4
Tràmits d'estrangeria 4
De reagrupament familiar 54
De família nombrosa 16
1200 Informació general i no específica 2
1300 Tramitacions de recursos no SS 28
Pensions i ajudes INSS 10
Prestacions sanitàries 3
Altres 8
Emissió d'informes 7
1400 Informació/derivació a altres serveis 233
Exempcions i bonificacions municipals 121
Altres 39
Emissió d'informes 73
1500 Derivació a recursos i serveis interns del sistema de SS.SS 70
Servei d'Atenció a les Drogodependències 9
Servei de Família i Menors 3
Altres serveis 35
Servei de Persones Discapacitades 1
Centre de valoració de Minusvalideses 2
Servei de la dona 2
Servei de prestacions 18
2000 PRESTACIONS I ACTUACIONS DE SUPORT A LA UNITAT 60
DE CONVIVÈNCIA I AJUT A DOMICILI.
2100 Prestacions d'ajut a domicili 36
Serveis i cura d'atenció personal 31
Servei de menjar a domicili 5
2200 Prestacions d'ajuts tècnics 22
- 68 -
Teleassistència i telealarma 19
Altres ajuts tècnics 3
2300 Altres suports a la unitat de convivència 1
2500 Actuacions específiques de suport a la unitat de convivència 1
3000 PRESTACIONS I ACTUACIONS D'ALLOTJAMENT ALTERNATIU 23
3100 Residències i internats 22
3300 Centres d'acollida 1
4000 PRESTACIÓ I ACTUACIÓ DE PREVENCIÓ I INSERCIÓ SOCIAL 26
4300 Centres, programes i activitats de relació social, oci i temps 1
lliure.
4400 Programes i actuacions de prevenció i promoció social 25
Sol�licitud certificat reconeixement minusvalidesa 15
Dictamen sobre problemes de mobilitat 10
5000 RECURSOS COMPLEMENTARIS PER A LA COBERTURA 126
DE NECESSITATS DE SUBSISTÈNCIA.
5100 Pensions 1
5200 Ajuts econòmics públics periòdics 13
Renda mínima d'inserció 1
Subvencions per a mobilitat i despeses de transport 12
5300 Ajuts econòmics públics periòdics 10
Ajut econòmic públic individual 6
Ajuts econòmics a recursos educatius (llibres, alfabetització) 2
Ajuda econ. Rebuts lloguer 1
Ajuda econ. Farmaciola 1
5400 Atencions que impliquen aliments 3
5500 Altres ajuts per a situacions urgents 99
Ajuts en espècie vinculats a situacions de necessitat 99
- 69 -
2008
1000 PRESTACIONS I ACTUACIONS D'INFORMACIÓ, ORIENTACIÓ 389
GESTIÓ, VALORACIÓ I MOBILITZACIÓ DE RECURSOS.
1100 Informació sobre prestacions i actuacions de SS 57
Tràmits d'estrangeria 26
De reagrupament familiar 26
De família nombrosa 5
1200 Informació general i no específica 2
1300 Tramitacions de recursos no SS 46
Pensions i ajudes INSS 9
Altres 24
Emissió d'informes 13
1400 Informació/derivació a altres serveis 239
Exempcions i bonificació municipals 161
Altres 18
Emissió d'informes 60
1500 Derivació a recursos i serveis interns del sistema de SS.SS 45
Servei d'Atenció a les Drogodependències 5
Servei de Família i Menors 2
Altres serveis 35
Servei de prestacions 3
2000 PRESTACIONS I ACTUACIONS DE SUPORT A LA UNITAT 117
DE CONVIVÈNCIA I AJUT A DOMICILI.
2100 Prestacions d'ajut a domicili 26
Serveis i cura d'atenció personal 22
Servei de menjar a domicili 4
2200 Prestacions d'ajuts tècnics 28
Teleassistència i telealarma 24
Altres ajuts tècnics 4
2300 Altres suports a la unitat de convivència 41
Suport social i educatiu 16
- 70 -
Suport a l'estructura i dinàmica relacional 9
Altres suports a la unitat de convivència 16
2500 Actuacions específiques de suport a la unitat de convivència 11
Actuacions específiques de suport a la unitat de convivència 10
Procés d'incapacitació legal 1
3000 PRESTACIONS I ACTUACIONS D'ALLOTJAMENT ALTERNATIU 5
3100 Residències i internats 5
4000 PRESTACIÓ I ACTUACIÓ DE PREVENCIÓ I INSERCIÓ SOCIAL 37
4400 Programes i actuacions de prevenció i promoció social 25
Sol�licitud certificat reconeixement minusvalidesa 18
Dictamen sobre problemes de mobilitat 5
Programes i actuacions de prevenció i promoció social 7
Actuació de normalització escolar (escolarització) 7
5000 RECURSOS COMPLEMENTARIS PER A LA COBERTURA 211
DE NECESSITATS DE SUBSISTÈNCIA.
5100 Pensions 4
5200 Ajuts econòmics públics periòdics 14
Renda mínima d'inserció 2
Subvencions per a mobilitat i despeses de transport 12
5300 Ajuts econòmics públics periòdics 9
Ajut econòmic públic individual 7
Ajuts econòmics a recursos educatius (llibres, alfabetització) 1
Ajuda econ. Farmaciola 1
5400 Atencions que impliquen aliments 3
5500 Altres ajuts per a situacions urgents 181
Ajuts en espècie vinculats a situacions de necessitat 181
- 71 -
En l’apartat de prestacions i actuacions d’informació, orientació, gestió,
valoració i mobilització de recursos podem observar un augment considerable
durant els anys 2007 i 2008, això es degut a les sol�licituds d’informes per la
realització dels tràmits d’estrangeria i de reagrupament familiar.
L’augment dins altres suports a la unitat de convivència del 2008 es per
que inclouen les actuacions realitzades per la psicòloga i l’educadora social, la
qual comença a fer feina amb nosaltres a mitjans d’any.
En l’apartat de recursos complementaris per a la cobertura de
necessitats de subsistència, es contempla que cada any es més la demanda
de ajuts en espècie, que son els aliments que reben de Càritas, això es degut
al augment de població immigrant que no tenen l’oportunitat d’accedir a un
lloc de feina per manca de permís de treball. Al trobar-se en situació il�legal
subsisteixen fent feines esporàdiques, amb una manca de ingressos suficient
per cobrir les necessitats bàsiques.
- 72 -
NUMERO DE INTERVENCIONS PER VALORACIÓN
2005
1000 NECESSITAT D'INFORMACIÓ SOBRE L'ACCÉS A RECURSOS 162
1200 Informació sobre altres recursos de protecció social 162
Informació sobre altres recursos 147
Informació sobre reagrupament familiar 15
2000 NECESSITAT D'ADEQUADA CONVIVÈNCIA PERSONAL/FAMILIAR 53
2100 Desajusts en la convivència 11
Dificultats de membres de la família 2
Deteriorament de les relacions familiars 5
Problemàtica relacional de la parella 1
Expedient obert a Protecció de Menors. 3
2300 Maltractaments 6
Maltractaments físics d'adults 3
Tracte vexatori/maltractament psíquics 3
2400 Limitació de l'autonomia personal 25
2500 Soledat/aïllament 11
3000 INTEGRACIÓ SOCIAL ADEQUADA 106
3100 Dificultats d'inserció laboral 3
3200 Dificultat d'inserció escolar 6
No escolarització 3
Inadaptació social 2
Integració de persones amb discapacitat (específic) 1
3300 Dificultats d'inserció social 97
Discapacitats (físics, psíquics i sensorials) 26
Addició a substàncies tòxiques 11
Malalt psiquiàtric no residencial 1
Malalts terminals 2
- 73 -
Altres grups en situació de necessitat 2
Dificultats pròpies de gent gran 10
Malalt amb patologia degenerativa per l'edat 4
Malalties orgàniques invalidants 10
Problemes associats al procés d'envelliment 5
Problemes de familiars que tenen cura de persones majors 5
Immigrants en situació regular 19
Immigrants en situació irregular 2
4000 MANCA DE MITJANS DE SUBSISTÈNCIA 216
4100 Manca de mitjans de subsistència 212
Manca d'aliments 73
Manca de recursos per a despeses d'apotecaria 4
Desnonament i deutes de lloguer 2
Manca d’ingressos en general 12
Manca de mitjans de transport 1
Ingressos insuficients 120
4200 Situacions de necessitat provocades per emergències 4
socials.
2006
1000 NECESSITAT D'INFORMACIÓ SOBRE L'ACCÉS A RECURSOS 166
1200 Informació sobre altres recursos de protecció social 166
Informació sobre altres recursos 123
Informació sobre reagrupament familiar 43
2000 NECESSITAT D'ADEQUADA CONVIVÈNCIA PERSONAL/FAMILIAR 64
2100 Desajusts en la convivència 16
Dificultats de membres de la família 2
Deteriorament de les relacions familiars 3
Problemàtica relacional de la parella 2
Expedient obert a Protecció de Menors. 4
- 74 -
Hospitalització 1
Cronicitat i dependència de la SS 2
Problemes amb la justícia 2
2300 Maltractaments 8
Maltractaments físics d'adults 3
Tracte vexatori/maltractament psíquics 1
Maltractaments físics a menors 1
Maltractaments psíquics o emocionals a menors 3
2400 Limitació de l'autonomia personal 30
2500 Soledat/aïllament 10
3000 INTEGRACIÓ SOCIAL ADEQUADA 107
3100 Dificultats d'inserció laboral 2
3200 Dificultat d'inserció escolar 20
Endarreriment escolar 4
Inadaptació social 1
Integració de persones amb discapacitat (específic) 15
3300 Dificultats d'inserció social 85
Discapacitats (físics, psíquics i sensorials) 20
Adició a substàncies tòxiques 18
Malalt psiquiàtric no residencial 4
Malalts terminals 1
Altres grups en situació de necessitat 3
Dificultats pròpies de gent gran 12
Malalt amb patologia degenerativa per l'edat 3
Malalties orgàniques invalidants 10
Problemes associats al procés d'envelliment 9
Problemes de familiars que tenen cura de persones majors 3
Immigrants en situació regular 1
Immigrants en situació irregular 1
4000 MANCA DE MITJANS DE SUBSISTÈNCIA 214
4100 Manca de mitjans de subsistència 213
Manca d'aliments 79
- 75 -
Manca de recursos per a despeses d'apotecaria 3
Desnonament i deutes de lloguer 3
Manca d’ingressos en general 14
Manca de mitjans de transport 3
Ingressos insuficients 111
4200 Situacions de necessitat provocades per emergències 1
socials.
2007
1000 NECESSITAT D'INFORMACIÓ SOBRE L'ACCÉS A RECURSOS 151
1100 Informació sobre prestacions de serveis socials 6
1200 Informació sobre altres recursos de protecció social 145
Informació sobre pensions 12
Informació sobre altres recursos 75
Informació sobre tràmits d'estrangeria 4
Informació sobre reagrupament familiar 54
2000 NECESSITAT D'ADEQUADA CONVIVÈNCIA PERSONAL/FAMILIAR 292
2100 Desajusts en la convivència 25
Distribució inadequada del pressupost 1
Deteriorament de les relacions familiars 7
Problemàtica relacional de la parella 4
Expedient obert a Protecció de Menors. 2
Separació/divorci 1
Cronicitat i dependència de la SS 3
Problemes amb la justícia 1
Situació de privació de llibertat 4
Familia multiproblemàtica 2
2200 Abandonament de la casa 1
2300 Maltractaments 5
Maltractaments físics d'adults 2
Tracte vexatori/maltractament psíquics 2
- 76 -
Abandonament físic o negligència a menors 1
2400 Limitació de l'autonomia personal 247
Dificultats de mobilitat 62
Dificultat per a la realització de tasques quotidianes 39
Discapacitats (físiques, sensorial, psíquica) 25
Malalt psiquiàtric no residencial 3
Malalts terminals 1
Dificultats pròpies de gent gran 26
Malalt amb patologia degenerativa per l'edat 16
Malalties orgàniques invalidants 24
Problemes associats al procés d'envelliment 47
Problemes de familiars cuidadors de persones majors 4
2500 Soledat/aïllament 14
3000 INTEGRACIÓ SOCIAL ADEQUADA 89
3100 Dificultats d'inserció laboral 27
3200 Dificultat d'inserció escolar 8
Absentisme escolar 1
Integració de persones amb discapacitat (específic) 7
3300 Dificultats d'inserció social 54
Discapacitats (físics, psíquics i sensorials) 12
Adicció a substàncies tòxiques 13
Malalt psiquiàtric no residencial 4
Altres grups en situació de necessitat 2
Dificultats pròpies de gent gran 4
Malalt amb patologia degenerativa per l'edat 2
Malalties orgàniques invalidants 2
Problemes associats al procés d'envelliment 4
Problemes de familiars que tenen cura de persones majors 1
Immigrants en situació regular 7
Immigrants en situació irregular 3
4000 MANCA DE MITJANS DE SUBSISTÈNCIA 322
4100 Manca de mitjans de subsistència 317
- 77 -
Manca d'aliments 86
Manca de recursos per a despeses d'apotecaria 1
Manca d'allotjament 2
Desnonament i deutes de lloguer 1
Condicions d'habitabilitat inadequada 3
Manca d’ingressos en general 61
Ingressos insuficients 163
4200 Situacions de necessitat provocades per emergències 5
socials.
2008
1000 NECESSITAT D'INFORMACIÓ SOBRE L'ACCÉS A RECURSOS 112
1100 Informació sobre prestacions de serveis socials 2
1200 Informació sobre altres recursos de protecció social 110
Informació sobre pensions 11
Informació sobre altres recursos 47
Informació sobre tràmits d'estrangeria 25
Informació sobre reagrupament familiar 27
2000 NECESSITAT D'ADEQUADA CONVIVÈNCIA PERSONAL/FAMILIAR 208
2100 Desajusts en la convivència 49
Desajusts en la convivència 7
Deteriorament de les relacions familiars 8
Problemàtica relacional individual 2
Expedient obert a Protecció de Menors. 6
Separació/divorci 12
Dificultats membres de la família 4
Problemes amb la justícia 3
Incompliment d'obligacions econòmiques 1
Família multi problemàtica 6
2300 Maltractaments 5
Maltractaments físics d'adults 2
- 78 -
Maltractament físics a menors 2
Abandonament físic o negligència a menors 1
2400 Limitació de l'autonomia personal 153
Dificultats de mobilitat 30
Dificultat per a la realització de tasques quotidianes 3
Discapacitats (físiques, sensorial, psíquica) 29
Malalt psiquiàtric no residencial 1
Malalts terminals 5
Dificultats pròpies de gent gran 22
Malalt amb patologia degenerativa per l'edat 11
Malalties orgàniques invalidants 25
Problemes associats al procés d'envelliment 27
2500 Soledat/aïllament 1
3000 INTEGRACIÓ SOCIAL ADEQUADA 60
3100 Dificultats d'inserció laboral 1
3200 Dificultat d'inserció escolar 22
Dificultats d'inserció escolar 2
Absentisme escolar 6
No escolarització 1
Greus desajusts relacionats amb el centre escolar 3
Inadaptació social 4
Endarreriment escolar 6
3300 Dificultats d'inserció social 37
Discapacitats (físics, psíquics i sensorials) 7
Adició a substàncies tòxiques 12
Malalt psiquiàtric no residencial 1
Dificultats d'inserció social 2
Dificultats pròpies de gent gran 4
Malalt amb patologia degenerativa per l'edat 1
Malalties orgàniques invalidants 4
Problemes associats al procés d'envelliment 4
Problemes de familiars que tenen cura de persones majors 1
Presos i ex- reclusos 1
- 79 -
4000 MANCA DE MITJANS DE SUBSISTÈNCIA 361
4100 Manca de mitjans de subsistència 361
Manca d'aliments 171
Manca de recursos per a despeses d'apotecaria 1
Manca de vestits 5
Condicions d'habitabilitat inadequada 1
Manca d’ingressos en general 4
Ingressos insuficients 179
La valoració que fem les professionals té a veure amb una necessitat
d’informació d’accés als recursos (ja siguin dels serveis socials o d’altres
sectors).
La manca de mitjans de subsistència es la problemàtica que mes ens hem
trobat. Per un costat per la manca d’aliments motivat per la situació del
immigrants que ja es reflexa a la valoració de les demandes i per l’altra
manca d’ingressos suficients de famílies que han venut a demanar la
bonificació d’escoleta del infants, que hem tramitat en aquest departament
fins el mes d’octubre del 2009, a partir de novembre del 2009 passa a ser
competència del departament d’educació.
Les necessitats d’adequada convivència personal/familiar ocupa el segon lloc
essent la limitació de l’autonomia personal de la gent gran la problemàtica
que mes augmenta aquesta valoració.
Les dades analitzades s’han extret del programa informàtic SIAP, que és el
programa que utilitzem des dels serveis socials per anar registrant les
intervencions que es duen a terme.
Tot i això cal dir que s’intenta registrar la majoria d’intervencions, però molts de
pics queden sense registra a cap lloc les petites demandes puntuals que ens
fan (moltes de vegades per telèfon) i que al no dur implícit una tramitació
documental no ens queda constància.
- 80 -
També cal destacar que l’equip de toxicomanies no te el despatx dins
l’ajuntament i que el seu horari de consultes es d’horabaixa. Això no facilita la
coordinació del servei amb l’àrea administrativa de serveis socials
encarregada de dur el registre, lo que fa que les demandes d’aquest servei la
majoria de vegades tampoc quedin anotades.
- 81 -
RECURSOS, PROGRAMES I INFRAESTRUCTURES DEL
SERVEIS SOCIALS DE L’AJUNTAMENT.
SERVEI D’INFORMACIÓN I ORIENTACIÓN.
Els ciutadans poden rebre informació i orientació de gestions de
prestacions i recursos socials, tant de l’Ajuntament com d’altres
administracions:
• Bonus Infància
• Llibre de família nombrosa
• Prestacions fills a càrrec
• Pensions de l’Institut Nacional de la Seguretat Social:
- Viudesa y Orfandat
- Jubilació
- Invalidesa.
• Sol�licitud de residència
• Viatges IMSERSO
• Pensions no contributives (Invalidesa o Jubilació)
• Sol�licitud grau de minusvalia
• Dictamen greus problemes de mobilitat
• Sol�licitud advocat d’ofici.
En moltes ocasions també hem de facilitar informació de recursos no
socials i fem gestions amb altres departaments del propi Ajuntament,
perquè quan el ciutadà es troba perdut i no sap on anar o no els
entenen, tots acudeixen a Serveis Socials.
- 82 -
ATENCIÓ SOCIOEDUCATIVA EN MEDI OBERT.
Programa d’educació social.
La relació amb l'equip educatiu escolar és constant i coordinada. Així
mateix, es disposa de la informació personal i familiar de l'entorn amb
l'objectiu de facilitar la intervenció socioeducativa de manera conjunta,
escola, família i educadora social.
Projectes Específics:
� Absentisme Escolar: Seguiment i control de l'absentisme escolar en el
municipi.
� Mediació Escolar: La conciliació mediadora que fa l'educadora social
en el context de l'escola és diversa i rep demandes molt heterogènies:
- Facilita la comunicació entre les parts.
- Contextualitzar els fets entre les parts implicades.
- Ofereix un ventall de possibilitats per a abordar les dificultats.
Arran de la diversitat de problemàtiques que poden seguir, es treballa
en equip interdisciplinari, i en coordinació amb professors / as, pares,
mares, tutors, monitors/as de menjador personal d'administració i auxiliar,
psicòlegs i pedagogs.
Gestió i tramitacions:
L'educadora social de serveis socials d'atenció primària intervenen
en l'àmbit escolar durant el període de preinscripció acadèmica,
principalment a l'inici de l'escolaritat i al final de l'etapa de primària en
- 83 -
coordinació amb els centres i els equips psicopedagògics dels mateixos.
El contacte directe amb les famílies, entre altres funcions, ens permet
realitzar valoracions de la situació i detecció de necessitats educatives
especials, derivades de situacions socials desfavorables (no
exclusivament econòmiques), la qual cosa es fa constar en les
preinscripcions i permet la coordinació amb l'escola i amb els equips
especialitzats. Durant el primer trimestre escolar es realitzen nombroses
gestions orientades a facilitar que tots els alumnes tinguin les mateixes
oportunitats durant la seva integració en el marc escolar i durant la seva
permanència:
� Informació i ajuda per a la tramitació de beques per a la
compra de llibres, per a menjador, transport i guarderies.
� Tramitació d'ajudes municipals especials per a casos
excepcionals.
La intervenció educativa respecte a gestió, sovint queda condicionada
a situacions, com canvis de residència, famílies emigrants que arriben al
municipi una vegada iniciat el curs escolar, problemàtiques familiars,
que fa necessària la intervenció de l'educadora social i de recursos
especialitzats durant el curs escolar.
Comissions socials o d'atenció a la diversitat en els centres escolars.
S'estableixen circuits que asseguren l'atenció amb infància,
adolescència i joventut en risc, i que ordena la intervenció professional
en els centres d'educació primària, instituts, educació compensatòria,
equips de serveis socials i psicopedagògics, tots ells equips que treballen
i manté la col�laboració i coordinació. L'objectiu és donar resposta a la
problemàtica social en els centres escolars.
- 84 -
1 . Treball directe amb nens / as i adolescents, intervenint en casos
d'absentisme escolar, risc, processos d'inserció i assignació
d'ajudes (beques o bonificacions).
2 . Assessorament social i detecció de situacions de risc, i derivació
als serveis d'atenció especialitzada.
3 . Promoció per a la utilització de recursos.
4 . Ser referent dels equips d'atenció primària en els centres
escolars, intervenint en tot els casos en els quals es treballa amb
famílies des de serveis socials.
5 . Participació en les propostes i avaluacions de casos per a
afavorir processos de socialització i promoció social.
TASQUES REALITZADES PER L'EDUCADORA SOCIAL.
� Treball directe amb els centres educatius de primària i secundària.
� Tallers de HHSS i inserció soci laboral en programa TREPITGI
(programa d'inserció socioeducativa).
� Adolescents (problemes de conducta, dificultats vàries...)
� Absentisme escolar
� Seguiment en els casos derivats a menors en coordinació dels
professionals que duen el cas.
� Treball amb famílies des estructurades o amb dificultats
(maltractaments, manques econòmiques...) .
� Realització d'informes
� Facilitar ajuda a l'hora que les famílies amb les quals treball tinguin
facilitats a l'hora de demanar subvencions, beques...
� Acompanyament a menors en temes de matriculació en centres
educatius, escolarització, famílies a centres sanitaris....
- 85 -
� Coordinació amb professional responsable de mesures judicials
menors i seguiment dels casos
� Contacte amb projecte home en casos que realitzi algun
programa algun jove del municipi
� Relació directa amb equip orientació IES
� Reunió amb tutors nens/as absentistes o amb dificultats
� Reunió amb famílies joves -nens/as absentistes o mesures judicials.
� Reunions amb altres professionals, Conselleries i Govern para
realitzar diferents accions.
� Reunions equip i treball directe amb treballadora social i Psicòloga
serveis socials.
- 86 -
ESCOLA DE PARES
Oferir a famílies amb fills/es adolescents el “Grup d’entrenament en
Habilitats parentals”.
Presentació i oferta del Grup d’Entrenament en Habilitats Parentals, als
pares i mares potencialment candidats a participar-hi, mitjançant una
petita entrevista ja sigui amb caire formal i/o informal. (També és
contempla la possibilitat de oferir-lo telefònicament).
Durant els mesos de gener, febrer , març i abril de 2009 es realitzaran
quinzenalment sessions de 1,30h de duració dirigides a pares i mares
amb fills/es adolescents (edats compreses entre 12 i 18 anys).
*Es té previst fe 8 sessions amb una metodologia participativa i que
tingui en compte les necessitats dels assistents però dins un marc de
continguts mínimament prefixats i contemplats en la majoria dels
programes de Prevenció de Drogues dirigits a famílies amb fills
adolescents.
Els temes que es proposaran als pares són els següents :
a) Família i adolescència.
b) Relacions familiars i estrès.
c) Comunicació positiva.
d) Normes i límits.
e) La família davant el consum de drogues i altres conductes de risc.
f) Recursos de suport a les famílies.
g) Supervisió i vinculació familiar.
h) Sessió de seguiment.
- 87 -
Què es pretén amb la creació d’aquest grup?
a) Cercar solucions a les dificultats de cada dia en relació a la cura i
educació dels fills/es .
b)Compartir amb altres pares i mares situacions similars , intentant així
sortir de la nostra soledat davant la relació amb els fills/es.
c) Aportar eines d’educació i de relació per respondre a les
necessitats d’aquí i ara, però sobretot per evitar que el
desenvolupament dels fills/es empitjori.
d) Oferir un espai i temps el més agradable possible pensant que per
poder educar i tenir cura dels fills/es primer hem de tenir cura de
nosaltres com a persones.
Per què es fa una preselecció de pares i mares ?.
Perquè tant sol es farà un Grup d’Entrenament al municipi i per tant es
seleccionen aquelles famílies que és mostren preocupades per algun
aspecte derivat de les seves funcions parentals i per altra banda els
seus fills/es presenten algun tipus de dificultat en el seu
desenvolupament ja sigui a nivell escolar, social i/o familiar.
També es té en compta si és tracta de pares i/o mares que per la seva
situació personal i/o laboral (famílies monoparentals, cura de malalts,
horari laboral incompatible amb la vida familiar, etc) tenen poc temps
i/o disponibilitat per estar amb els seus fills/es i necessiten espais
organitzats per aturar-se , reflexionar, cercar, decidir i actuar per
millorar l’educació i relació amb els seus fills.
El Grup d’Entrenament en Habilitats Parentals pretén fer la vida familiar
més fàcil i gratificant i no ésser un factor més d’estrès al participar-hi .
- 88 -
Partim de la idea de que vostè com a pare o com a mare s’esforça
cada dia per que els seus fill/filles es desenvolupin bé , però a vegades
s’agafen camins que no són els adequats i empitjoren la situació i/o són
els més llargs ..... el Grup d’Entrenament pretén cercar el camí que
encara que no sigui el més fàcil sigui el que ens dugui a una millor
qualitat de vida i sobretot a una millor qualitat en la educació i relació
amb els nostres fills /es.
- 89 -
SERVEIS DIRIGITS A DONA
ATENCIÓ SOCIAL A LA DONA.
El programa d’atenció social a la dona gestiona els següents serveis :
� Servei d'assessorament i atenció psicosocial i jurídica en els casos de
violència familiar.
� Prestacions econòmiques de suport a la cobertura de necessitats
bàsiques per a dones amb greus dificultats soci econòmiques i menors a
càrrec per a alimentació, habitatge, menjador, llibres escolars, escoles
infantils...
Teleassistència mòbil per a víctimes de violència de gènere.
L’alarma social que ha causat l’ increment de la violència domestica, fa
necessari una resposta global i coordinada per part de les
administracions publiques, que conjumini tant les mesures cautelars
penals sobre l’agressor, això es, aquelles orientades a impedir la
realització de nous actes violents, com les mesures protectores d’índole
civil i social que evitin el desemparament de les víctimes de la violència
domestica i donin resposta a la seva situació d’especial vulnerabilitat.
Amb caràcter previ a la tramitació del Projecte de Llei Orgànica de
mesures de protecció integral contra la violència de genero, el Consell
de ministres aprovà, el 7 de mai de 2004, un pla de mesures urgent per
la prevenció d’aquest tipus de violència.
Una de les mesures incloses en aquest pla ha estat encomanar a la
Secretaria de l’estat de serveis socials, famílies i discapacitats que
assumeixi, a través de l’IMSERSO, la cobertura del servei de
teleasistència a les víctimes de la violència de genero que contin amb
ordre de protecció, ampliant, per proporcionar aquesta cobertura, el
- 90 -
conveni de teleasistència firmat amb la Federació Espanyola de
Municipis i províncies (FEMP), del que es deriva al centre d’atenció a
dones víctimes de violència, que serà finançat íntegrament per
l’IMSERSO.
Per complir aquest encàrrec, l’IMSERSO i la FEMP han partir de les
ensenyances de més d’una dècada de prestacions del servei de
teleasistència, i han tingut en conta, a mes, les valuoses experiències
que diferents organització públiques i privades, venen desenvolupant en
el camp específic de la teleasistència mòbil per dones maltractades, en
les que s’està utilitzant diferents dispositius de comunicació i localització,
dirigits fundamentalment a preveure agressors, fomentar la confiança
de les víctimes en si mateixes i afavorir una vida lo mes normal possible
de totes aquelles persones que estan sofrint maltracta o poden sofrir-lo
en un futur.
DESCRIPCIÓ DEL SERVEI.
El servei de teleassistència mòbil per víctimes de la violència de genero
es una modalitat de servei que, amb la tecnologia adequada, ofereix a
les víctimes que conten amb orde de protecció una atenció immediata
i a distancia, assegurant una resposta ràpida a les eventualitats que les
puguin sobrevenir, les 24 hores del dia, les 265 dies de l’any i fos quin fos
el lloc on es trobin.
Per altre banda, aquest servei es basa en l’ utilització de tecnologies de
comunicació Telefónica mòbil i de telelocalització. Permeti que les
dones en risc de sofrir violència de genero pugin estar en contacte,
davant situacions d’emergència, amb un centre atesos per personal
específicament preparat per donar resposta a la crisis plantejada, be
per si mateixos o mobilitzant altres recursos humans i materials, propis de
- 91 -
l’usuari o existents en la comunitat. El contacte amb el Centre d’Atenció
pot establir-se en tot moment i des de qualsevol lloc, tan sols pitjant un
botó i amb la modalitat de “mans lliures”.
Aquesta forma d’atenció no es limita a les demandes ocasionals que
pugin plantejar les víctimes usuàries del mateix a través dels
ajuntaments, diputacions provincials, cabildos i consells adherits al
programa, sinó que també contempla actuacions programades de
caràcter preventiu. Per això, des de el centre d’atenció poden
contactar periòdicament amb les usuàries del servei per fer un
seguiment permanent i actuar segons les circumstancies.
OBJECTIUS DEL SERVEI.
- Garantir una atenció immediata i adequada davant situacions
d’emergència, a traves de persones especialitzades,
proporcionant seguretat a l’usuari i mobilitzant els recursos
oportuns en funció del tipus d’emergència que s’haguí produït.
- Proporcionar seguretat i tranquil�litat a les usuàries del servei i
als familiars que depenen directament d’elles, oferint
recolzament, informació i assessorament, i gramatitzant la
comunicació interpersonal davant qualsevol necessitat les 24
hores del dia.
- Potenciar l’autoestima i la qualitat de vida de les usuàries del
servei, contribuent a crear una ret social de recolzament en el
seu entorn habitual i animant-les a que mantinguin, amb plena
seguretat, contacte amb l’entorn familiar i social no agressor.
- Ajudar a disminuir la sobrecarrega que suporta una usuària
d’aquestes característiques, proporcionant tranquil�litat de
sabre que hi ha un equip humà i tècnic per recolzar i resoldre
les incidències que puguin sobrevenir.
- 92 -
REQUISITS D’ACCES.
Poden ser usuàries del servei les víctimes de la violència de genero que
compleixin el següents requisits:
- No conviure amb la persona o persones que les han sotmès a
maltracta.
- Que contin amb ordre de protecció, sempre que el jutge que
la va emetre no consideri contraproduent aquest servei per la
seguretat de l’usuari.
DURACIÓ DEL SERVEI.
El servei cessarà:
- Quan deixi de complir-se algun dels requisits d’accés.
- Quan l’usuari ho sol�liciti.
Es important destacar que la vigència temporal de les mesures
d’assistència i protecció social associades a l’ordre de protecció, entre
les que es troba el servei, no estan vinculades a la vigència de les
mesures cautelars d’ordre civil o penal que haguessin estat dictades.
L’Ajuntament d’Andratx es va adherir a aquest programa, amb
aprovació de la junta de govern en data 2 de setembre de 2005.
Des de l’inici del servei hem atès els següents usuaris:
ANY ALTES BAIXES TOTAL ATESOS
2006 3 1 3
2007 1 1 3
2008 1 3 3
- 93 -
SERVEIS DIRIGITS A GENT GRAN.
Servei d’Ajuda a domicili.
El SAD es un servei que consisteix en oferir ajudes a les persones majors o
amb necessitats de recolzament per la realització de les activitats de la
vida quotidiana, a més de donar suport a famílies desestructurades.
La finalitat d’aquest servei es el recolzament familiar i en la majoria del
casos evitar l’institucionalització en residències.
Persones Beneficiaries: Persones amb problemes de mobilitat, falta de
relació social (soledat, aïllament), persones amb malalties terminals o
permanents.
Serveis que ofereix:
• Higiene personal
• Control de medicació
• Acompanyament personal
SERVEI PÚBLIC D’AJUDA A DOMICILIO 2006
Població >65 anys 1.643
USUARIS i SOLICITANTS
Nº Total d’usuaris atesos 51
Nº de usuaris dependents 29
Nº Usuaris >80 anys 31
Nº Usuaris Dones 31
Nº Usuaris Dones> 80 anys 18
Edat medi de l’usuari 79
- 94 -
SERVEI PÚBLIC D’AJUDA A DOMICILI 2007
Població >65 anys en el municipi 1.735
USUARIS I SOLICITANTS
Nº Total d’usuaris atesos 60
Nº d’usuaris dependents 35
Nº Usuaris > 80 anys 37
Nº Usuaris Dones 36
Nº Usuaris Dones > 80 anys 25
Edat mitja de l’usuari 75
SERVEI D’AJUDA A DOMICILI 2008
Població >65 anys (1-01-2008) 1735
USUARIS I SOLICITATS
Total sol�licitants 21
Total usuaris atesos 61
Usuaris dependents 34
Índex de cobertura((Usuaris/Pob.>65)*100) 3,52
Usuaris >majors 65 anys que viuen sols 16,00
Usuaris >80 anys 38
Usuàries Dones 34
Usuàries Dones > 80 anys 20
Edat mitja de l’usuari 75
93
TELEASSITÈNCIA
La teleassistència es un servei que consisteix en oferir a les persones
majors o discapacitats la possibilitat de mantenir la seva independència,
atenent les seves necessitats en caso d’emergència i així se lis permet
mantenir la relació amb el seu entorn habitual.
Son atesos per un equip professional que mobilitza els recursos necessaris les 24 hores del dia.
Poden sol�licitar el servei:
• Persones empadronades a Andratx majors de 60 anys. • Persones empadronades a Andratx amb una minusvalìa superior
al 33%.
SERVEI PUBLIC DE TELEASISTENCIA 2006
Població >65 anys (01-01-2007) 1.643
USUARIS I SOL� LICITANTS
Nº Total d’usuaris atesos 47
Nº d’usuaris dependents 10
Nº Usuaris > 80 anys 27
Nº Usuàries Dones 36
Nº Usuàries Dones > 80 anys 20
Edat mitja de l’usuari 79
SERVEI PUBLIC DE TELEASISTENCIA 2007
Població >65 anys 1.735
USUARIS I SOL�LICITANTS
Nº Total d’usuaris atesos 66
Nº d’usuaris dependentes 4
N usuaris > 80 anys 36
Nº Usuaris Dones 52
Nº Usuàries Dones > 80 anys 36
Edat mitja de l’usuari 75
94
SERVEI PÚBLIC DE TELEASSITÈNCIA 2008
Població >65 anys (1-01-2008) 1735
USUARIS I SOL�LICITANTS
Total sol�licitants 24
Total usuaris atesos 88
Usuaris dependentes 14
Índex de cobertura (Usuaris/Pob.>65)*100) 5,07
Usuaris > 65 anys que viuen sols 25,00
Usuaris > 80 anys 55
Usuàries Dones 64
Usuàries Dones >80 anys 43
Edat mitja de l’usuari 78
Repartiment de menjar a Domicili
Aquest servei es troba inclòs dins el Servei d’ajuda a domicili.
ALTRES SERVEIS D’ATENCIÓ A DOMICILI 2006
Població >65 anys (1-01-2006) 1.643
SERVEI PRIVAT DE MENJARS A DOMICILI
Total usuaris atesos 4
Usuaris defenents 0
Entitats prestatàries 1
95
Altres serveis d’atenció a domicili 2008
Població >65 anys (1-01-2008)
Servei privat de menjars a domicili
Total usuaris atesos 3
Usuaris defenents
Entitats prestatàries 1
Tramitació: reconeixement de la situació de dependència, PNC, IMSERSO (viatges), tarja de greus problemes de mobilitat, subvencions
IMAS (ajudes), estades temporals a residències, ajudes de transport.
Altres serveis d’atenció a domicili 2007
Població >65 anys 1.735
Servei privat de menjars a domicili
Total usuaris atesos 4
Usuaris defenents 0
Entitats prestatàries 1
96
UOM
Cada any es signa un conveni de col�laboració entre l’ajuntament i la
UIB que permeti desenvolupar el programa.
L’objectiu principal de la UOM és oferir conferències de temes d’interès general. El cicle consta de sis conferències, que es fan una vegada per
setmana; el professorat de la UIB és especialista de l’àrea que tracta.
L’aportació de UIB és la següent:
- Dissenyar el projecte i posar-nos en contacte amb el professorat
de la UIB.
- Enviar els currículums dels ponents a la persona encarregada del
tema a cada poble.
- Programar les conferències (temàtiques, hora i dia).
- Enviar la informació sobre el lloc i calendari de participació a
cada ponent.
- Fer la publicitat global amb la informació completa de totes les
conferències que s’impartiran.
- Pagar als ponents.
- Preparar els diplomes d’assistència dels alumnes.
Les tasques que hem de dur a terme des de Serveis Socials com a
responsables del projecte són:
- Distribució de la publicitat elaborada per la UIB a totes les institucions i els centres d’interès (associacions de gent gran, residències, escoles d’adults, biblioteques, centres de dia, oficines amb punts d’informació), així com als mitjans més adequats per accedir a la població major de 55 anys (televisió, pàgines dels diaris dedicats a la Part Forana, revistes…). També és convenient, mentre es dugui a terme el cicle de conferències, mantenir un plafó dedicat exclusivament a la publicitat del cicle al lloc on
s’impartiran.
97
- Realitzar la inscripció dels alumnes assistents (la fitxa d’inscripció
la proporcionarà la UIB).
- Disposar d’una persona que s’encarregui d’atendre els ponents i de proporcionar-los el material necessari, amb el
compromís de tenir un altre responsable en segon lloc
- En cas que feu inauguració, us heu de fer càrrec de les
despeses.
- Controlar l’assistència dels alumnes, amb la finalitat de preparar els diplomes dels que hagin assistit a totes les conferències. Quan les conferències es fan a dos llocs diferents els
alumnes han d’assistir a cinc conferències com a mínim.
- Dur a terme els lliuraments dels diplomes i la clausura del cicle
(les despeses aniran a càrrec dels ajuntaments).
CONFERENCIES OFERIDES UNIVERSITAT OBERTA PER A MAJORS 2009 A ANDRATX
LA UOM ALS POBLES
Dimecres, 22 d’abril de 2009
L’ADN del pa amb oli
Jeroni Galmés Galmés, professor del Departament de Biologia
Dimecres, 29 d’abril de 2009
El pensament crític: com podem verificar una informació
Antoni Jaume Capó, professor del Departament de Ciències
Matemàtiques i Informàtica
Dimecres, 6 de maig de 2009
Incompliments i responsabilitats a l’àmbit turístic
Antonia Paniza Fullana, professora del Departament de Dret Privat
98
Dimecres, 13 de maig de 2009
El sedentarisme: la malaltia del segle XXI
Xavier Ponseti Verdaguer, professor del Departament de Pedagogia i
Didàctiques Específiques
Dimecres, 20 de maig de 2009
IT Coaching. Com puc fer servir les noves tecnologies per gestionar la
meva vida.
Carlos Guerrero Tomé, professor del Departament de Ciències
Matemàtiques i Informàtica
Dimecres, 27 de maig de 2009
L’obesitat: un problema genètic o d’estil de vida
Catalina Picó Segura, professora del Departament de Biologia Fonamental i Ciències de la Salut.
DATA CONFERENCIA Nº ASISTENTS
Dimecres, 22 d’abril de 2009 38
Dimecres, 29 d’abril de 2009 32
Dimecres, 6 de maig de 2009 45
Dimecres, 13 de maig de 2009 45
Dimecres, 20 de maig de 2009 48
Dimecres, 27 de maig de 2009 50
99
COBERTURA DE NECESSITATS BÀSIQUES: ALIMENTACIÓ, HABITATGE, FARMÀCIA, LLIBRES, SUBVENCIONS ESCOLA D’ESTIU...
Durant el 2009 degut a la situació de crisis generalitzada, el consistori va signar un conveni de col�laboració amb la Conselleria d’Afers Socials, Promoció i Immigració per a la concessió d’ajuts econòmics d’urgència social; amb la mateixa, s’ha ajudat a 10 famílies que han vist reduït els seus ingressos econòmics a conseqüència de la crisis, i per tant, han entrat en una situació de vulnerabilitat i de dificultats per cobrir les seves
necessitats bàsiques.
Principalment, han estat dirigides a alimentació, allotjament i despeses
generals (llibres de text, roba pels infants...)
Ajudes a famílies amb menors en situació de risc i a persones en situació de greu i urgent necessitat
ANY QUANTITAL FAMILIES AJUDADES
2006 2.561,58 14
2007 1.406,36 7
2008 2.053,86 11
2009 5.081,64 16
100
En general, les ajudes han servit per cobrir la despesa de llibres de test, menjadors escolars, medicacions, aliments basics, despeses de transport
per tractament terapèutics.
En el departament de serveis socials, els menors son la prioritat, per tot això, la quantia en temes d’ajudes ha augmentat considerablement del any 2006 fins al 2009, sent la diferencia de mes de 50% d’increment en
tan sol 3 anys.
101
SERVEIS DIRIGITS ALS IMMIGRANTS.
Els Serveis Socials municipals ofereixen:
• Informació d’accés a prestacions tècniques y econòmiques en funció de la situació de dificultat que presenta cada persona o
família.
• Informació sobre l’Oficina d’ Informació als Immigrants.
• Emissió d’informe social, necessari per la tramitació de
reagrupació familiar o arrelament.
Informes arrelament i reagrupació familiar.
ANY REAGRUPACIONS ARRELAMENTS
2005 16
2006 34
2007 45 6
2008 24 28
JUNY 2009 15 26
Els anys 2005/2006 la sol�licituds per reagrupació i arrelaments era la
mateixa, a partir del any 2007, se va fer per separat las diferents gestions.
A mida que van passant els anys, es va compensant las peticions de las
dues demandes.
102
Pla d’acollida i integració dels immigrants al municipi d’Andratx.
La finalitat última d’aquest Pla és la plena integració de l’immigrant a la societat d’acollida. Per això, l’Ajuntament, decideix la posada en marxa del mateix, donant-li un nou caràcter integral a la política d’immigració.
Els principis que deuen inspirar el Pla són:
• Integració: el Pla ha de contenir aspectes de prevenció, atenció i promoció, i ha de contemplar integrament les diferents àrees d’actuació, perquè sols així es garanteix la no fragmentació del subjecte destinatari del mateix, que és l’ésser humà, immigrant o
no.
• Igualtat: la incorporació de les persones d’origen estranger a la societat ha de produir-se en condicions d’equiparació amb les nacionals de dret, obligacions i oportunitat. El contrari suposaria renunciar a l’objectiu últim de la integració social plena. Dins aquest sentit, s’atendrà de manera explícita el dret de les dones immigrants a incorporar-se a la nostra societat en condicions d’igualtat amb els homes, ja que majoritàriament les famílies
immigrants nouvingudes tenen una tradició molt masclista
103
• Coordinació: té que basar-se en la coordinació de tots els organismes de l’administració i entitats que intervenen al fenomen
de la immigració.
• Interculturalitat: la pluralitat cultural que el fenomen de la immigració porta sol pot contribuir a un procés real i dinàmic d’integració, si es té en compte la interacció entre la societat d’acollida i la població immigrant, tot això enquadrat dins el marc del Drets Humans. Oferir una interpretació positiva de la diversitat
com singularitat, no com desigualtat.
• Participació: la implicació i intervenció activa de les organitzacions socials, professionals, civils i culturals de tot tipus, en l’elaboració i desenvolupament del Pla és imprescindible per a que les mesures i actuacions derivades del mateix siguin assumides pel conjunt de la societat, i especialment pels col�
lectius afectats.
• Normalització: les actuacions i mesures que el Pla contempli no poden ser excepcionals i/o distintes a les que desenvolupen els poders públics ordinàriament: no es tracta de crear una xarxa paral�lela per a la prestació dels serveis o la dotació d’equipaments, sinó de dotar a aquestes xarxes de mitjans i estratègies adequades per a respondre al fenomen de la
immigració.
• Socialització: l’obligació dels poders públics d’impulsar la integració plena dels immigrants no només és perfectament compatible sinó que requereix la participació i col�laboració
activa de la iniciativa social.
La decisió de posar en marxa un pla integral d’acollida és perquè
l’Ajuntament mancava de:
• Marc teòric que contemplés uns principis rectors i objectius
generals des d’una perspectiva
• Integral.
• Instrument de planificació que establís uns objectius específics.
104
• Pressupost vinculat als objectius específics.
• Indicadors que permetessin el seguiment i avaluació de les
actuacions existents.
• Adaptació permanent dels recursos i serveis públics a les
necessitats.
Objectius generals i operatius.
Objectius generals
→ Millorar l’autonomia i qualitat de vida dels immigrants amb problemes d’inserció social, garantint la seva no discriminació a
l’accés a les prestacions socials generals, al treball o a la vivenda.
→ Prevenir conflictes culturals derivats de la convivència dels
immigrants en la societat d’acollida.
Objectius específics
� Informar sobre els seus drets i obligacions i sobre els recursos bàsics i/o específics de protecció social del seu entorn que garanteixin la seva inserció soci laboral en igualtat de condicions que la resta de
la població.
� Oferir les tècniques i mitjans necessaris per a facilitar l’accés a la
formació i el treball.
� Informar i assessorar per a garantir l’accés a una vivenda o
allotjament digne.
� Intervenir en aquelles situacions que suposen una barrera
lingüística, cultura, social i laboral.
Necessitat de modificacions normatives o organitzatives.
Actualment, l’Ajuntament d’Andratx porta a terme una atenció social
als immigrants, oferint:
105
� Informació sobre l’accés a prestacions tècniques i econòmiques en funció de la situació de la dificultat que presenta cada
persona o família.
� Informació sobre l’Oficina d’Informació a l’Immigrant de s’ Institut
de Serveis Socials i Esportius del Consell de Mallorca.
� Emissió de l’informe social necessari per a la tramitació de la reagrupació familiar o arrelament. Per lo tant, per a executar aquest projecte correctament, l’Ajuntament farà un esforç organitzatiu per tal de implicar als agents municipals amb el
fenomen migratori del municipi.
ACTUACIONS
1.- Curs de cultura balear (20 hores)
2.- Curs de català a la carta (30 hores)
3.- Sensibilització en igualtat d’oportunitats (9 hores)
4.- Reforçament de l’autoestima (9 hores)
5.- Curs de mediació intercultural (15 hores)
TALLER D’EDUCACIÓ INTERCULTURAL
Dirigit principalment a joves, que té com a objectiu l’apropament entre
cultures.
L’objectiu principal del taller és el de fomentar el coneixement entre cultures com eina per a la millora de la convivència i la integració de les
persones immigrants a la nostra societat.
Per aconseguir aquests objectius es proposa una metodologia de caràcter lúdic que permeti la participació i faciliti la comunicació entre
els participants.
OBJECTIUS:
• Sensibilitzar a l’alumnat de la importància de la interacció social
positiva entre persones de diferents cultures.
106
• Apropar la realitat canviant del fenomen de la immigració a la
nostra comunitat.
• Dotar d’estratègies d’anàlisi i resolució de conflictes interculturals.
• Integrar a les persones que ho desitgin com voluntaris al projecte
d’acollida a persones immigrants.
CURS DE CULTURA BALEAR
OBJECTIU:
L’objectiu general es obtenir un coneixement i ús de la realitat social i cultural de les Illes Balears per aconseguir una integració ràpida en la cultura balear i conèixer els mecanismes que posa a disposició dels
immigrants l’administració autonòmica i local.
CURS DE CATALÀ A LA CARTA
OBJECTIUS:
� Adquirir coneixements bàsics .
� Conèixer el idioma.
� Crear mecanismes necessaris per a facilitar la participació social
d’aquest col5lectiu a mig terme.
SENSIBILITZACIÓ EN IGUALTAT D’OPORTUNITATS
→ Sessió 1. Conceptes per a contribuir la igualtat d’oportunitats entre
dones i homes (3 hores).
→ Sessió 2. Accions per a promoure la igualtat d’oportunitats entre
dones i homes des dels organismes internacionals (3 hores).
→ Sessió 3. Polítiques per a la igualtat d’oportunitats entre dones i
homes al nostre país (3 hores).
107
REFORÇAMENT DE L’AUTOESTIMA
OBJECTIUS:
� Transmetre la importància d’una autoestima positiva al
desenvolupament personal.
� Fomentar la valoració personal i del grup.
� Treballar conceptes i tècniques que reforcin l’autoestima i els
comportaments positius.
� Reforçar les qualitats i capacitats personals.
� Millorar la confiança i seguretat d’ells/elles per a fomentar la seva
participació a tots els àmbits: social, cultural i laboral.
→ Sessió 1. Autoestima i auto concepte (3 hores)
→ Sessió 2. Tècniques per a reforçar l’autoestima (3 hores).
→ Sessió 3. Canvis als comportaments (3 hores).
CURS DE MEDIACIÓ INTERCULTURAL
OBJECTIUS:
• Atendre les necessitats formatives dels professionals que faciliten la integració de la persona immigrant mitjançant una formació
continua i diversificada.
• Donar a conèixer les noves realitats de la immigració, així com els
reptes i tendències en matèria de Mediació Intercultural.
• Proporcionar eines per a poder recopilar, organitzar i sistematitzar les
accions que li permetran traduir-les en propostes.
• Potenciar i sistematitzar les accions de sensibilització intercultural convertint-la en una eina eficaç de convivència entre la població
autòctona i immigrant.
• Desenvolupar actituds per a que es transformin tots els problemes en oportunitats per a que s’arribi a un bon enteniment entre les
parts.
108
SERVEI DIRIGIT A L’ INFÀNCIA.
Psicòloga infantil.
Proyectos Específicos psicóloga
El servei va destinat a menors empadronats en el municipi d'Andratx
amb edat inferior als 14 anys.
Els casos seran derivats des del Departament de Serveis Socials previ informe de la pediatra o si escau mitjançant informe emès per l'Equip d'Orientació Psicopedagògica dels centres. S'haurà de presentar la sol�licitud del servei mitjançant el SAC (Servei d'atenció al ciutadà) per registre d’entrada. Una vegada sigui avaluat, es procedirà a marcar
data i hora per a la visita.
Les situacions que s'atendran des del servei són:
� Donar la possibilitat d’una atenció multidisciplinar per tal de poder detectar qualsevol tipus d’anomalia al seu desenvolupament.
� Oferir un psicodiagnòstic i un tractament en el propi municipi sempre que sigui possible.
� Ajudar els pares a conèixer millor el creixement i desenvolupament del seu fill.
� Ajudar a reconèixer les necessitats de l’Infant i donar-li el suport que li permeti desenvolupar les seves capacitats i pal�liar les dificultats d’integració.
� Orientar cap els serveis mèdics, psicològics, pedagògics i socials, especialitzats, disponibles i adients a les necessitats del nin i dels seus pares.
Només es realitzaran informes si hi ha demanda judicial. En cas
necessari es realitzarà derivació al recurs corresponent.
En ambdós casos (tant per a treballs realitzats per la Psicòloga com per
als realitzats per l'Educadora Social), haurà de tenir-se en compte:
109
� Aquesta accions seran realitzades únicament en cas que el menor o la família siguin residents en el municipi d'Andratx i una vegada valorat per l'equip multidisciplinar de serveis socials, els quals
determinaran la urgència del cas.
� Les reunions amb els diferents centres educatius del municipi es realitzaran com a mínim, una vegada al mes. Serà determinat pel
departament el nombre de tècnics assistents a les mateixes.
� Des del departament de serveis socials es realitzaran per escrit els acords pactats en les reunions, els quals han d'anar signats per les
diferents parts implicades.
� Es tindrà prioritat en els casos de Serveis socials (els derivats des de
fiscalia de menors o les famílies amb el risc d'exclusió social).
� No s'atendran des del departament de serveis socials temes
merament educatius o d'indisciplina dintre dels diferents centres.
� Cadascun dels centres educatius o en el seu cas, el servei de pediatria del centre de salut realitzarà els protocols d'actuació oportuns per a la derivació a fiscalia de menors si detecten algun tipus de maltractament o abús, informant al departament de
serveis socials perquè aquest tingui constància dels mateixos.
Les situacions que s'atenen són:
- Problemes de comportament, violència, conductes agressives.
- Trastorns del somni, malsons, terrors nocturns...
- Enuresis, encopresis.
110
- - Fracàs escolar (ajuda a establir un horari per a realitzar tasques, tant d'estudi com d'oci o activitats extraescolars), orientació per a
organitzar-se les activitats.
- Adolescència (problemes d'autoestima, falta d'habilitats socials,...)
- Problemàtica que sorgeixi a arrels de separació de pares, (tancar-se en si mateix, rebel�lia, aparició de problemes en el rendiment
acadèmic, ... ) tant a pares com a menors.
- Informar a pares del desenvolupament psicològic i emocional dels
nens, segons l'etapa evolutiva en la qual es troba el menor.
- Dotar de pautes i assessorament a pares davant problemes que es
plantegen en la família. Marcar límits, ensenyar habilitats...
- Problemes de bulling, com actuar, pautes, a qui comunicar-lo...
- Fòbies (escolar, social, animals....)
- Problemes d'adaptació motivats per defunció d'algun familiar o
amistat.
- Problemàtica derivada per abusos sexuals.
- Derivació a altres professionals.
COORDINACIÓ.
- Reunió mensual amb els centres escolars del municipi, amb els
departaments d'orientació i amb l'equip directiu.
- Realització d'informes davant demanda judicial pel seguiment
d'algun cas. -Acudir a judicis per citació judicial.
- Realització d'escoles de pares.
111
ANY NOMBRE CASOS
2005 50
2006 67
2007 73
2008 75
Juny 2009 41
Dins les dades dels nombres que apareixen dins la graella, corresponen a nombre de casos nous així com els acumulats d’altres anys. Cal dir que el nombre de casos nous ha augmentat cada any de manera considerable, però també durant l’ any es segueixen vent usuaris i usuàries que no han acabat el tractament i continuen acudint, d’altres
es necessari que continuïn acudint a la consulta per fer seguiment.
Es va acordar que a la primera visita acudeixi tant el pare i la mare del menor (sempre que es pugui), per que expliquin la problemàtica existent
per poder preparar la intervenció mes adient.
Alguns casos son atesos amb una periodicitat d’una o dues vegades a la setmana, d’altres cada quinze dies, cada setmana... depenent de la
situació en la que es troba el cas.
112
En un principi, el servei de la Psicòloga per hores, però degut a la gran demanda de casos derivats tan per la pediatra com per els centres escolars, com per el departament propi de serveis socials, es va passar
de una mitja jornada a jornada completa.
Com es pot apreciar en la graella, hi ha un salt significatiu dels casos de
2005 a 2007, passant a tenir un 10% mes de cassos.
113
TRANSPORT DE DISCAPACITATS A CENTRES D’EDUCACIÓ ESPECIAL.
Aquest servei ofereix a les famílies que tenen al seu càrrec un discapacitat per facilitar el trasllat diari que suposa el desplaçament de les persones amb necessitat especial a diferents centres especialitzats
en Palma.
El transport l’utilitzen una mitjana de 9 usuaris, el l’any 2009 ha hagut
dues baixes per ingressos en centres.
PROGRAMA DE DROGUES.
El programa d’atenció a toxicòmans va dirigit a persones amb problemes de drogodependències, alcoholisme i ludopaties. S’atén a la
persona i al seu entorn (família, feina, salut...)
El programa es du a terme per un equip multidisciplinari compost per
psicòleg, metge i esta coordinat al departament de serveis socials.
Serveis que ofereix:
• Prevenció de consum de drogues
• Prescripció y dispensació de metadona
• Treball individual integral
• Derivació a altres institucions (hospitals, centres, etc...)
La atenció es fa des de el PAC, ja que els mitjans son mes adients en
dita ubicació.
El personal adscrit a dit serveis es eventual i realitzen cites marcades per
agenda, 2 dies per setmana.
Degut a la multitud de persones amb problemes de toxicomanies al
municipi, es va prendre la decisió de posar en marxa el servei des de
l’ajuntament, de un centre d’atenció a la drogodependència.
114
PROPOSTES
El departament de Serveis socials de l’ajuntament d’Andratx te moltes carències per poder realitzar de forma mes satisfactòria el treball que realitza i per poder, a la vegada, ampliar els projectes i serveis que d’ells depenen, ja que el pressupost es insuficient per poder realitzar
totes aquestes tasques.
La carència principal del departament es de manca de espai físic per realitzar el treball de manera adient, cercant un espai descentrat
del consistori per una major confidencialitat per els usuaris del servei.
Això suposa una quantia molt elevada del pressupost per la compra
de material, tant de mobiliari com de material informàtic y administratiu.
La voluntat política de poder amplià les ajudes i serveis als usuaris del departament, es total i absoluta; però la manca de pressupost es notable i dita descentralització es per el moment pràcticament
impossible.
En principi, s’ha incorporat dit canvi d’ubicació en el nou PAC
d’Andratx, projectada la seva finalització per l’any 2011.
Per a la realització del treball dels/les treballadors/es familiars fa falta
el següent material basic:
→ Vehicles de propietat municipal per poder desplaçar-se sin ningú impediment als domicilis del usuaris del SAD (Servei d’ajuda a
domicili).
→ Material individual de cada treballador per tal de poder realitzar de forma mes qualificada els serveis que dispensen (lava caps,
curta ungles, llimes...).
→ Un espai per poder tenir tot el material necessari.
→ Ampliació dels professionals per poder atendre a mes persones que necessiten el servei, ja que la població del municipi es en un 15% de la població total (1.715 persones majors de 65 anys)
potencials usuaris d’aquest servei.
115
Les necessitats bàsiques del serveis, principalment son de tema
econòmic per poder amplià serveis:
� Per comunitats immigrants, tant de formació (ampliació del programa realitzat aquest any (PAI) com d’ajudes puntuals
a l’hora de l’ integració.
� Per joves, se te l’ intenció de realitzar treballs específics amb els joves de conscienciació tant a nivell de projectes d’igualtat com a la integració dels nous models culturals
que viuen en el municipi.
� Ampliació integral d’ajudes formatives i de conscienciació a las famílies, per que siguin mes independents del serveis
socials.
� Serveis específics d’ajudes puntuals a les famílies que consten no mes de la renda mínima per càpita(amb possibilitat de la exclusió social), per que constin amb les
necessitats bàsiques que han de rebre per llei.
� Ajuda a menors de forma mes intensiva en temes:
o Escolars (llibres, material...)
o Mediques
o Necessitats bàsiques: Roba, menjar...
o ...
� Ampliació del suport a les dones con problemàtiques adherides a la violència o als problemes derivats de l’atur de llarga durada, el qual es mínim degut als recursos limitats
del servei.
� Ampliació de les ajudes a les persones amb discapacitat ja que aquest col�lectiu nomes reben ajuda de transport per
acudir als centres.
� No es disposa de ninguna ajuda específica per persones sin vivenda o lloc per viure (per aquest col�lectiu no mes se
disposa de l’ajuda de menjar de Càritas).
� Formació específica per persones amb problemes derivats
de les drogues.
116
� Poder aportar ajudes a cuidadors de persones dependents tant en temes formatius per un millor cuidat de la persona al seu càrrec i poder oferir espais de descans als grans
cuidadors.
� Subvencions per la finançament del Programa "Punt de trobada familiar"; per a supervisar els règims de visites, comunicació i estada dels menors amb els seus progenitors
d’acord amb l’establert en una resolució judicial.
La intenció del departament de serveis socials de l’ajuntament d’Andratx es la de oferir als usuaris del servei una amplia varietat de ajudes tant familiars com individuals per la seva autonomia; es cerca con totes aquestes millores, augmentar la qualitat de vida dels
ciutadans del municipi.
A continuació aporten el DAFO del departament per valorar les seves
condicions.