plantilla ajuntament decrets word - file · web viewplantilla ajuntament decrets word -...

AJUNTAMENTD’ESPARREGUE

RA

Pla d’acollida al regidor/a juny 2015

PLA D’ACOLLIDA AL REGIDOR/A JUNY 2015

1


RA


2


RA


INDEX

1. CONSTITUCIÓ DE LA NOVA CORPORACIÓ 5

a) Activitats preliminars 7

b) Data de celebració sessió de constitució 8

c) Celebració de la sessió de constitució 9

2. EL CARTIPÀS MUNICIPAL 13

2.1. Organització municipal 15

A) Organització bàsica de l’Ajuntament d’Esparreguera 16

a) Alcalde/essa 16

b) Tinents d’Alcalde/essa 18

c) Junta de Govern Local 19

d) Ple de la Corporació 20

e) Comissions Informatives 26

f) Comissió Especial de Comptes 27

B) Organització complementària de l’Ajuntament d’Esparreguera 28

a) Junta de Portaveus 28

b) Òrgans de participació ciutadana 29

2.2. Estatut de regidors/es 29

A) Drets i deures dels regidors/es 30

a) Drets dels regidors/es 30

a.1) Drets de caràcter econòmic i de seguretat social 30

a.2) Drets de caràcter organitzatiu 32

a.3) Drets de caràcter polític 33

3


RA


b) Deures dels regidors 33

B) Els Grups municipals 33

2.3. Ple d’organització 35

3. ZONA DE REGIDORS WEB MUNICIPAL 37

4. INTRODUCCIÓ A L’ORGANITZACIÓ INTERNA 41

5. TAULA DE SIGLES 47

ANNEX I: INSTRUCCIONS DE FUNCIONAMENT DEL REGISTRE D’INTERESSOS

ANNEX II: MODELS DE DECLARACIÓ DEL REGISTRE D’INTERESSOS

ANNEX III: FITXA COMUNICACIÓ DADES REGIDOR/A

ANNEX IV: PROTOCOL L’ACTE DE CONSTITUCIÓ I ELECCIÓ DE L’ALCALDE

ANNEX V: GUIA UTILITZACIÓ ZONA DE REGIDORS/ES

4


RA


5

1. CONSTITUCIÓ DE LA NOVA CORPORACIÓ


RA


6


RA


a) Activitats preliminars

Amb caràcter previ a la celebració de la sessió constitutiva s’han de realitzar una sèrie

d’activitats preliminars per tal que aquesta es desenvolupi correctament i per tal que els

regidors/es puguin prendre possessió dels seus càrrecs:

- Formulació de les declaracions de béns i activitats pels regidors/es electes

Un cop efectuada per la Junta Electoral corresponent la proclamació d’electes, a la vista de

l’escrutini, i un cop emeses les corresponents credencials, aquests passen a tenir la condició

de regidors/es electes i a ostentar els drets inherents a aquesta condició, fonamentalment el

de la presa de possessió del seu càrrec. No obstant, abans de la presa de possessió,

l’article 75 LBRL, imposa als regidors/es electes a presentar dues declaracions:

1. Causes de possibles incompatibilitats i sobre qualsevol activitats que els proporcioni

o els hi pugui proporcionar ingressos econòmics

2. Béns patrimonials i participació en societat de qualsevol tipus

Les referides declaracions s’han de presentar amb ocasió de la presa de possessió i amb

ocasió del cessament, per la qual cosa l’hauran de formular tant els regidors entrants com

els sortints.

S’ha de tenir en compte que la LBRL obliga també a tots els regidors que formulen

declaració de béns patrimonials a adjuntar les liquidacions d’IRPF i de l’Impost de Societats,

quan estiguin obligats a realitzar-les.

Les declaracions s’hauran de presentar en els models aprovats pels Plens de la Corporació.

Els models vigents de l’Ajuntament d’Esparreguera van ser aprovats pel Ple de la

Corporació en sessió de data 21 d’abril de 2011. Altrament, es van aprovar les Instruccions

reguladores del Registre per Decret de l’Alcaldia núm. 928, de data 19 de maig de 2011.

S’incorporen com a ANNEX I i II, complementaris al present document, còpia de les

instruccions i els models de declaració aprovats.

- Preparació documentació per a efectuar l’arqueig extraordinari i la documentació de

l’Inventari de Béns Municipal

7


RA


L’article 36 del ROF encarrega als secretaris i interventors de les Corporacions Locals

l’obligació d’adoptar les mesures necessàries per tal que el dia de la constitució de la nova

Corporació es realitzi un arqueig i estiguin preparats i actualitzats els justificants de les

existències en metàl·lic valors propis de la corporació, dipositats a la caixa municipal o a les

entitats bancàries, així com la documentació relativa a l’Inventari de Béns de la Corporació.

b) Data de celebració sessió de constitució

Pel que fa al moment de celebració de la sessió de constitució de la nova Corporació

municipal resultant de les eleccions locals, l’article 195 de la LOREG diu:

1. Les corporacions municipals es constitueixen en sessió pública el vintè dia posterior a la

celebració de les eleccions, llevat que s'hagués presentat recurs contenciós electoral contra

la proclamació dels regidors electes, en el supòsit es constitueixen el quarantè dia posterior a

les eleccions .

En aquest sentit l’Ajuntament d’Esparreguera es constituirà, llevat que s’hagués presentat

recurs contenciós-electoral, el 20è dia (natural) posterior a la celebració de les eleccions,

concretament el proper 13 de juny de 2015. Per al cas que s’interposés el referit recurs

contenciós-electoral, la sessió de constitució tindria lloc 40è dia (natural) posterior a la

celebració de les eleccions, és a dir, el dia 3 de juliol de 2015.

Pel que fa a l’hora de celebració del Ple, no existeix referent legal vigent que determini l’hora

de celebració, podent realitzar-se entre les 0 i les 24 hores del dia corresponent. No obstant,

aquesta indeterminació horària, s’ha solucionat a Catalunya amb la fixació, mitjançant Ordre

del Departament de Governació de la Generalitat (Ordre GRI/149/2015, de 21 de maig, a les

eleccions municipals celebrades el 24 de maig de 2015), de les 12 hores del dia de

referència. Aquesta previsió té caràcter supletori, d’aplicació sempre que no hi hagi cap

normativa municipal específica o no s’hagi fet convocatòria expressa de la sessió. En relació

a aquest últim extrem, el que sí que queda clar a la vista d’allò disposat de la literalitat de

l’article 195 LOREG, és que ens trobem davant d’una sessió que es convoca per ministeri de

la Llei, sense necessitat d’efectuar convocatòria expressa.

Per a declarar constituïda la Corporació l’article 195.4 de la LOREG exigeix un quòrum de la

majoria absoluta dels membres electes. A aquests efectes s’entén per majoria absoluta la

8


RA


presència de més de la meitat del nombre legal de membres de la Corporació (11 electes,

en el cas de l’Ajuntament d’Esparreguera). Cas contrari, se celebrarà sessió dos dies

naturals desprès, restant constituïda la Corporació amb independència dels electes

presents.

c) Celebració de la sessió de constitució

Per a la celebració de la sessió de constitució la LOREG estableix un mínim procediment,

les característiques principals de les quals són les següents:

- Mesa d’Edat

Continua la redacció del referit article 195 de la LOREG posant de manifest el següent:

2. Amb aquesta finalitat, es constitueix una Mesa d'Edat integrada pels elegits de major i menor

edat, presents en l'acte, actuant com a secretari el que ho sigui de la Corporació.

3. La Mesa comprova les credencials presentades, o acreditacions de la personalitat dels

electes amb base a les certificacions que a l'Ajuntament hagi remès la Junta Electoral de

Zona.

Les funcions de la Mesa d’Edat no finalitzen amb les comprovacions anteriors, ja que també

corresponen les següents:

Presidir l’acte de la presa de possessió dels regidors/es.

Declarar constituïda la Corporació, si existeix el quòrum preceptiu, o aixecar-la, en

cas contrari.

Proclamar a l’alcalde escollit per majoria absoluta, o, en el seu defecte al cap de la

llista més votada.

Presidir el sorteig i proclamar a l’alcalde resultant, en el cas d’empat entre les dues

llistes.

Presidir l’acte de presa de possessió de l’alcalde.

Requerir, en el seu cas, a l’alcalde proclamat absent per tal que prengui possessió

en el termini de 48 hores (article 40.3 ROF).

Declarar, en el seu cas, vacant l’Alcaldia, per renúncia tàcita del proclamat que no

compareix i pren possessió en termini, i davant l’absència de president, ni tan sols

9


RA


en funcions, convocar sessió extraordinària per a la proclamació del nou alcalde

(article 198 LOREG).

- Presa de possessió dels regidors/e s

Verificada la personalitat dels regidors electes, mitjançant l’exhibició del DNI i les credencials

lliurades per la Junta Electoral de Zona, es garantirà el dret dels referits electes a l’accés al

càrrec públic mitjançant l’acte de la pressa de possessió.

En relació a l’acte de pressa de possessió dels regidors, l’article 108.8 de la LOREG preveu

que els candidats electes, en el moment de la pressa de possessió i per a adquirir plena

condició dels seus càrrecs han de jurar o prometre l’acatament a la Constitució.

L’acatament a la Constitució s’ha d’efectuar utilitzant la fórmula prevista a l’article 1 del Reial

Decret 707/1979, de 5 d’abril, que diu textualment:

“Juráis o prometéis por vuestra conciencia y honor cumplir fielmente las obligaciones del

cargo de Concejal de ..., con lealtad al Rey, y guardar y hacer guardar la Constitución como

norma fundamental del Estado.”

La pregunta ha de ser contestada de forma afirmativa per l’interessat.

Resulta habitual en moltes corporacions catalanes afegir l’acatament a l’Estatut d’Autonomia

de Catalunya, circumstància que no deriva d’una previsió legal concreta respecte de l’àmbit

local, sinó d’una importació de les obligacions pròpies dels càrrecs autonòmics. Malgrat

aquesta absència de previsió legal d’acatament de l’Estatut d’Autonomia, aquesta addició en

cap cas compromet l’acatament a la Constitució atès que aquesta norma s’ha aprovat en el

marc de la Constitució i forma part del bloc de constitucionalitat.

- Elecció de l’alcalde

Realitzades les activitats anteriors i constituït el nou Ajuntament, els únics acords que es

poden adoptar en la sessió de constitutiva són els relatius a l’elecció de l’alcalde pels

regidors/es que acaben d’adquirir la plena condició com a tals.

10


RA


D’acord amb la regulació de l’article 196 de la LOREG, l’alcalde serà elegit pels regidors/es

d’entre aquests d’acord amb el següent esquema:

Només poden ésser candidats els regidors/es caps de les llistes corresponents.

No obstant això, la presentació de candidatura a alcalde és voluntària i no va

indissolublement unida a la condició de cap de llista.

Per tal de ser proclamat alcalde electe és necessari que el candidat obtingui la

majoria absoluta de vots en una única votació.

En relació al sistema de votació la LOREG no estableix cap règim específic, per la

qual cosa, resultaria aplicable allò disposat amb caràcter general a l’article 102 del

ROF, que desprès d’assenyalar que el sistema normal de votació del Ple és la

votació ordinària, contempla de forma expressa la possibilitat d’utilitzar la votació

secreta per a l’elecció o destitució de persones. No obstant, s’hauria de considerar

d’aplicació supletòria les previsions del referit precepte, en el sentit que serà

d’aplicació davant l’absència de regulació en el ROM o decisió del Ple de la

Corporació. En aquest sentit, l’article 83.4 del Reglament Orgànic Municipal de

l’Ajuntament d’Esparreguera preveu una de les limitadíssimes referències

normatives locals al procés de constitució i elecció de l’alcalde/essa:

4. La votació secreta s’utilitzarà excepcionalment en altres supòsits no contemplats per

la llei, i serà obligatòria per a aquells que, per disposició legal, contemplin aquest

tipus de votació, com és el de la votació per a l’elecció de l’Alcalde.

En els supòsits no contemplats, es necessitarà l’anuència de la majoria absoluta del

nombre de fet dels components del Consistori per procedir a aquella votació.

Si no s’obté la majoria requerida per cap dels candidats proposats, serà proclamat

alcalde, sense necessitat d’una segona votació, el regidor/a cap de la llista que

hagi obtingut el major nombre de vots populars en el corresponent municipi,

resolent els empats que es puguin produir mitjançant sorteig.

Realitzada la proclamació de l’alcalde electe, aquest haurà de prendre possessió del càrrec

d’acord amb l’article 19 del TRRL, formulant jurament o promesa d’acatament a la

Constitució en els termes exposats anteriorment per als regidors/es, atès que el jurament de

càrrec de regidor/a no supleix al jurament del càrrec d’alcalde.

11


RA


D’acord amb l’article 40 del ROF, si l’alcalde elegit no es troba present en la sessió de

constitució, serà requerit per tal que prengui possessió davant del Ple en el termini de 48

hores, amb l’advertiment que en cas de no fer-ho sense causa justificada, s’estarà a allò

disposat per la legislació electoral per als casos de vacant de l’Alcaldia. En aquest cas,

preveu l’article 198 LOREG l’obertura d’un nou procediment per a l’elecció de l’alcalde per a

la qual cosa serà necessari celebrar una nova sessió plenària dins dels 10 dies següents, a

comptar a partir de l’expiració del referit termini de 48 hores.

- La sessió constitutiva i el procés d’elecció de l’alcalde al ROM

Tal com s’ha fet referència amb anterioritat, la regulació prevista al Reglament Orgànic

Municipal de l’Ajuntament d’Esparreguera es limita a la remissió prevista a l’article 4 a la

regulació del règim electoral. No obstant, en els últims processos constituents, davant de la

referida absència normativa, s’ha aprovat Protocol a seguir en l’acte de constitució de

l’Ajuntament d’Esparreguera i elecció de l’alcalde, que a banda d’establir les regulacions ja

comentades en el present document s’han afegit algunes actuacions pròpies dels usos i

costums de l’Ajuntament. S’adjunta al present document còpia del referit Protocol com a

ANNEX IV

12


RA


13

2. EL CARTIPÀS MUNICIPAL


RA


14


RA


El cartipàs municipal són tots aquells acords o resolucions que es produeixen a l’inici del

mandat corporatiu per tal de determinar les mesures organitzatives pròpies de cara

l’Administració Local. Aquestes mesures s’adopten, bàsicament, en el marc de la següent

legislació:

A) Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local (LBRL)

B) Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei

municipal i de règim local de Catalunya (TRLMC)

C) Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament

d’organització, funcionament i règim jurídic de les corporacions locals (ROF)

D) Reglament Orgànic Municipal de l’Ajuntament d’Esparreguera (ROM)

2.1. Organització municipal

L’article 4 de la LBRL reconeix com a potestat dels ajuntaments, en la seva qualitat

d’administracions públiques de caràcter territorial, la potestat reglamentària i

d’autoorganització, la màxima expressió de la qual és el Reglament Orgànic Municipal.

No obstant això, l’article 20 de la referida Llei estableix una organització mínima de caràcter

bàsica o necessària en els següents termes:

1. L'Organització municipal respon a les següents regles:

a) L'alcalde, els tinents d'alcalde i el Ple existeixen en tots els ajuntaments.

b) La Junta de Govern Local existeix en tots els municipis amb una població superior a

5.000 habitants i en els de menys, quan ho disposi el seu reglament orgànic o el Ple

de l’Ajuntament.

c) En els municipis de més de 5.000 habitants, i en els de menys en els què així ho

disposi el seu reglament orgànic o ho acordi el Ple, existiran, si la seva legislació

autonòmica no preveu en aquest àmbit una altra forma organitzativa, òrgans que

tinguin per objecte l'estudi, informe o consulta dels assumptes que hagin de ser

sotmesos a la decisió del Ple, així com el seguiment de la gestió de l'Alcalde, la Junta

de Govern Local i els regidors que ostentin delegacions, sens perjudici de les

competències de control que corresponguin al Ple. Tots els grups polítics integrants

de la Corporació tindran dret a participar en els referits òrgans, mitjançant la

15


RA


presència de regidors pertanyents als mateixos en proporció al número de

regidors/es que tinguin en el Ple.

d) La Comissió Especial de Suggeriments i Reclamacions existeix en els municipis

assenyalats en el títol X, i en aquells altres en que el Ple així ho acordi, pel vot

favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres del seus membres o

així ho disposi el seu Reglament Orgànic.

e) La Comissió Especial de Comptes existeix en tots els municipis, d'acord amb

l'estructura prevista a l'article 116.

2. Les lleis de les comunitats autònomes sobre el règim locals podran establir una

organització municipal complementària a la prevista a el nombre anterior.

3. Els propis municipis, en els reglaments orgànics, podran establir i regular altres òrgans

complementaris, de conformitat amb allò previst en aquest article i en les lleis de les

comunitats autònomes a les que es refereix el número anterior.

D’allò exposat en els referits preceptes resulta que l’organització municipal respon a un

doble mecanisme, en quedar configurada pels òrgans que el legislador estatal ha considerat

de caràcter bàsic o necessari (han d’existir en tots els municipis) i pels òrgans

complementaris, resultants de l’exercici de l’autonomia organitzativa del propi municipi (a

través del ROM o per acord del Ple de la Corporació)

A) Organització bàsica de l’Ajuntament d’Esparreguera

D’acord amb les previsions de l’article 20 LBRL, l’article 48 del TRLMC i el Reglament

Orgànic Municipal, l’organització bàsica de l’Ajuntament d’Esparreguera es la següent:

a) Alcalde

L’alcalde és l’òrgan unipersonal i executiu per excel·lència de l’organització municipal que,

de conformitat amb allò disposat per l’article 21 LBRL, assumeix la presidència de la

Corporació i es reparteix amb el Ple l’exercici de les competències decisòries; encara que

amb una particularitat especial atès que és el dipositari de l’anomenada “competència

residual” prevista a l’article 21.1.s), en el sentit que se li atribueix totes les competències que

16


RA


la legislació de l’Estat o la Comunitat Autònoma assignin al municipi sense atribució

expressa a cap òrgan municipal.

En relació a l’alcalde, el que interessa als efectes del cartipàs municipal són les seves

atribucions i el seu caràcter de delegable o no en diferents òrgans municipals. S’adjunta

quadre de competències de l’Alcaldia, d’acord amb el redactat de l’article 21 LBRL:

Atribució Delegable regidors/es Delegable JGL

Dirigir el govern i l’administració municipal. NO

Representar l'Ajuntament SI

Convocar i presidir sessions de ple i Junta de Govern

Local

NO

Convocar i presidir altres òrgans municipals SI

Decidir els empats amb vot de qualitat NO

Dirigir, impulsar i inspeccionar obres i serveis SI SI

Dictar bans NO NO

Gestió econòmica d'acord amb el pressupost, disposar despesesdins el límit de la competència

SI SI

Concertar operacions de préstec previstes en el pressupost i queel seu import acumulat no superi el 10% dels recursos ordinarisdel pressupost (15 % recursos corrents liquidats a l’exercicianterior per les operacions de tresoreria)

NO NO

Ordenar pagaments i retre comptes SI SI

Aprovar oferta pública d'ocupació, i bases proves selectives iconcursos de provisió de llocs de treball

SI SI

Distribuir retribucions complementàries no fixes i periòdiques

SI SI

Direcció superior de tot el personal NO NO

Nomenament personal i sancions, i gestió en general de recursoshumans excepte pel que fa a separació del servei i acomiadament

SI SI

Separació del servei de funcionaris i acomiadament de personal

NO NO

17


RA


Direcció de la policia local SI

Aprovació dels instruments de planejament de desenvolupamentdel planejament general no atribuïts al ple, instruments de gestiói projectes d’urbanització

NO TRLMC: NOLRBRL:SI

Exercici d’accions judicials i administratives i defensa del’Ajuntament en matèria de la seva competència.

NO NO

Iniciativa per proposar al ple la declaració de lesivitat en matèriesde la seva competència.

NO NO

Adopció de mesures en casos de catàstrofe, infortunis públics ogreus riscos.

NO NO

Sancionar faltes de desobediència o infracció ordenancesmunicipals

SI SI

Contractació Obres, subministrament, serveis, gestió de serveispúblics, administratius especials i contractes privats que nosuperin el 10 % dels recursos ordinaris del pressupost ni6.000.000 €. També els plurianuals de durada no superior a 4anys, si l’import acumulat no supera el percentatge del 10 %referit al primer exercici, ni els 6.000.000 €.

SI SI

Projectes d'obres i serveis dels que sigui competent per a la sevaContractació, i previstos al pressupost

SI SI

Concessió de béns, adquisició de béns immobles i drets subjectesa la legislació patrimonial i alienació de patrimoni si el seu valorno supera el 10 % dels recursos ordinaris del pressupost ni3.000.000 € (excepte els de valor històric artístic, que corresponal ple)

SI SI

Llicències SI SI

Ordenar la publicació i execució d'acords i fer-los complir

SI SI

Competència residual SI SI

Nomenament de Tinents d’Alcalde NO NO

b) Tinents d’Alcalde

Els Tinents d’Alcalde són òrgans unipersonals de caràcter necessari, nomenats i cessats

18


RA


lliurement per l’alcalde d’entre dels membres de la Junta de Govern Local, la única missió

dels quals és la substitució de l’alcalde, per l’ordre del seu nomenament, en els casos de

vacant, d'absència o de malaltia. (articles 23.3 de la LBRL i 55 TRMC)

c) Junta de Govern Local

La Junta de Govern Local és un òrgan col·legiat que, sota la presidència de l’alcalde, està

integrat per un nombre de regidors/es que no podrà superar el terç del nombre legal de

membres de la Corporació, nomenat i separats lliurement per l’alcalde donant compte al Ple

de la Corporació. El còmput de membres integrants de la Junta de Govern Local a

l’Ajuntament d’Esparreguera és de 7 regidors/es (1/3 del nombre legal de membres de la

Corporació, que a Esparreguera són 21 regidors/es).

c.1) Competències de la Junta de Govern Local

Les competències de la Junta de Govern Local, d’acord amb allò establert als articles 23

LBRL i 54 TRLMC són les següents:

- Assistència a l’alcalde en l’exercici de les seves atribucions

- Aquelles que l’alcalde o el Ple li deleguin

- Altres que li atribueixin les lleis.

Com es pot observar, en principi, és un òrgan que no té competències pròpies sinó que

actua per delegació de l’alcalde i/o el Ple, la qual cosa comporta que per a la vàlida adopció

d’acords es requerirà haver efectuat prèviament la delegació amb els requisits previstos a la

normativa vigent (articles 13.4 LRJPAC i 51 ROF):

S’han d’adoptar per escrit i amb un quòrum de majoria simple, en el cas que s’adopti

pel Ple de la Corporació

S’ha de publicar en el Butlletí Oficial de la Província a efectes de coneixement

general

En els acords que s’adoptin per delegació s’haurà de fer constar expressament

aquesta circumstància

19


RA


No es poden conferir delegacions genèriques i han de contenir necessàriament:

àmbits afectats, facultats concretes conferides i condicions específiques de l’exercici

de les atribucions delegades

És revocable en qualsevol moment, amb les mateixes formalitats exigides pel seu

atorgament

c.2) Funcionament de la Junta de Govern Local

Règim de sessions:

a) Sessió constitutiva: es celebra sessió constitutiva, que s’haurà de convocar

pel President dins dels 10 dies següents a la designació dels membres que la

integren. (article 112 ROF)

b) Ordinàries: celebrades amb la periodicitat mínima fixada pel Ple de la

Corporació (si no hi ha pronunciament ni per acord de Ple ni al ROM, la

periodicitat serà quinzenal). La fixació del dia i l’hora de celebració correspon

a l’alcalde.

c) Extraordinàries: convocades pel President fora de la periodicitat establerta,

pel tractament i votació d’assumptes que no poden esperar a la celebració de

la propera sessió ordinària.

d) Extraordinàries i urgents: convocades per l’alcalde quan la urgència de

l’assumpte a tractar no permet convocar la sessió extraordinària amb

l’antelació mínima de dos dies hàbils (entre la convocatòria i la celebració de

la sessió) requerida per la Llei.

Publicitat: Les sessions de la Junta de Govern Local, a diferència de les del Ple de la

Corporació, no són públiques (Article 70.1 LBRL)

Convocatòria, ordre del dia, quòrum assistència i votació: El règim de funcionament

del Ple, pel que fa a la convocatòria i sistema de votació, és aplicable també a la

Junta de Govern Local. (Article 46.1 LBRL i 112 TRLMC)

d) Ple de la Corporació

20


RA


El Ple de la Corporació és un òrgan col·legiat que, sota la presidència de l’alcalde, està

integrat per tots els regidors/es municipals. És l’òrgan de representació de la voluntat

popular per excel·lència.

El secretari de la Corporació és imprescindible pel seu funcionament, malgrat no ser

membre electe ni forma part del Ple, atès que per a la vàlida constitució cal la seva

assistència o de qui legalment el substitueixi.

d.1) Competències del Ple de la Corporació

Tal com hem anunciat anteriorment la llei, concretament els articles 21 i 22 de la LBRL,

reparteix les competències municipals entre l’alcalde i el Ple de la Corporació, en qualitat

d’òrgans bàsics municipals de caràcter decisori. Pel que fa al Ple de la Corporació les

competències venen enumerades en l’article 22.2 LBRL. el que interessa als efectes del

cartipàs municipal són les seves atribucions i el seu caràcter de delegable o no en diferents

òrgans municipals. S’adjunta quadre de competències del Ple de la Corporació, classificades

en funció del seu caràcter de delegable o no en diferents òrgans municipals, d’acord amb el

redactat de l’article 22 LBRL:

Atribució Delegable Alcalde Delegable JGL

Control i fiscalització dels òrgans de govern NO

Participació en organitzacions supramunicipals; l'alteració del terme municipal; la creació o la supressió de municipis i d'entitats d'administració descentralitzada; la creació d'òrgans desconcentrats; l'alteració de la capitalitat del municipi; el canvi de nom del municipi o de les entitats esmentades, i l'adopció o la modificació de la bandera, l'ensenya o l'escut.

NO

Aprovació inicial del planejament general del municipi i

l'aprovació que posi fi a la tramitació municipal dels

plans i altres instruments d'ordenació urbanístics

NO

Aprovar el reglament orgànic i les ordenances NO

Crear i regular òrgans complementaris NO

Determinar els recursos propis de caràcter tributari. Aprovar i modificar els pressupostos, disposar despeses en els assumptes de la seva competència i aprovar els comptes.

NO

21


RA


Aprovar les formes de gestió dels serveis i els

expedients de municipalització

NO

Acceptar la delegació de competències feta per altres

administracions públiques

NO

Plantejar conflictes de competència a altres entitats locals i restants administracions públiques.

NO

Aprovar la plantilla del personal i la relació dels llocs de treball, fixar la quantia de les retribucions complementàries fixes i periòdiques dels funcionaris i el nombre i el règim del personal eventual

NO

Exercir les accions administratives i judicials, i també declarar la lesivitat dels actes administratius emanats dels òrgans de l'ajuntament, en matèries de la competència respectiva

SI

Alterar la qualificació jurídica dels béns de domini públic

NO

Concertació de les operacions de crèdit la quantia acumulada de les quals, en cada exercici econòmic, excedeixi del 10% dels recursos ordinaris del pressupost; llevat de les de tresoreria, que li correspondran quan l'import acumulat de les operacions vives en cada moment superi el 15% dels ingressos corrents liquidats en l'exercici anterior

SI

(Excepció: majoria absoluta prevista a

l’article 47.2.l LBRL)

Òrgan de contractació respecte dels contractes no competència de l’alcalde/ssa que subscrigui l'entitat local

SI


l’article 47.2.j LBRL)

Aprovació dels projectes d'obres i serveis quan sigui competent per a la seva contractació o concessió i quan encara no estiguin previstos en els pressupostos.

SI

Adjudicació de concessions sobre els béns de la Corporació i l’adquisició de béns immobles i drets subjectes a la legislació patrimonial així com l'alienació del patrimoni quan no estiguin atribuïdes a l'alcalde/ssa, i dels béns declarats de valor històric o artístic, qualsevol que sigui el seu valor

SI


l’article 47.2.m LBRL)

Altres que una llei atribueixi al Ple SI

(Excepció: que es prevegi la impossibilitat

d’aquesta delegació en la llei d’atribució)

Altres que han de correspondre al ple, pel fet que llur aprovació requereix una majoria qualificada (article 47.2 LBRL)

NO

Moció de censura i Qüestió de confiança NO

d.2) Funcionament del Ple de la Corporació

22


RA


Règim de sessions:

a) Sessió constitutiva: es celebra sessió constitutiva el 20è dia posterior al de

les eleccions i en la referida sessió prenen possessió els regidors i es

procedeix a l’elecció de l’alcalde. (article 195 LOREG)

b) Ordinàries: celebrades amb la periodicitat mínima fixada pel Ple dins dels

límits previstos a l’article 46.2 LBRL (municipis de més de 20.000

habitants, 1 cada mes). Aquests precepte resulta un mecanisme de

garantia dels drets de participació política dels representants locals, atès

que aquest tipus de sessions són el mitjà a través dels qual els regidors

poden exercir les seves funcions de control i fiscalització dels òrgans de

govern així com el dret de presentar mocions, precs o preguntes.

La fixació del dia i l’hora de celebració correspon al propi òrgan.

c) Extraordinàries: convocades pel President fora de la periodicitat establerta,

pel tractament i votació d’assumptes que no poden esperar a la celebració

de la propera sessió ordinària. També tindran aquest caràcter les

convocades pel President a sol·licitud ¼ part del nombre legal de

regidors/es municipals com a mínim, com a manifestació dels seu dret de

participació política.

d) Extraordinàries i urgents: convocades per l’alcalde quan la urgència de

l’assumpte a tractar no permet convocar la sessió extraordinària amb

l’antelació mínima de dos dies hàbils (entre la convocatòria i la celebració

de la sessió) requerida per la Llei.

Publicitat: Les sessions del Ple de la Corporació són públiques (Article 70.1 LBRL)

No obstant, el propi Ple, per acord de la majoria absoluta dels seus membres, podrà

declarar secret el debat i votació d’aquells assumptes que siguin susceptibles

d’afectar als drets fonamentals de les persones relatius a l’honor, la intimitat i la

pròpia imatge reconegut a l’article 18.1 de la Constitució.

Convocatòria i fixació de l’ordre del dia: Totes les sessions, llevat les de caràcter

urgent, s’han de convocar prèviament per l’alcalde, per escrit, i s’han de notificar pel

secretari de la Corporació amb una antelació mínima de dos dies hàbils a la data de

celebració de la sessió. La convocatòria ha d’anar acompanyada de l’ordre del dia

comprensiu dels assumptes a tractar. A partir de la data de la convocatòria queda la

23


RA


documentació que conformen els expedients queda a disposició de tots els

regidors/es per a la seva consulta en la Secretaria Municipal. Per tal de garantir

l’accés en un més ampli marge d’horari es disposa d’aquesta documentació a

l’Oficina d’Atenció Ciutadana.

En les sessions ordinàries s’inclourà, quan s’escaigui, el punt corresponent a

l’aprovació de l’acta de la sessió anterior i un apartat corresponent a la part de

control del Ple. En aquest tipus de sessions es podran debatre i votar els assumptes

que comprenen l’ordre del dia, però també tots aquells que, per raó d’urgència, així

ho requereixin, sempre que aquesta urgència sigui sotmesa a votació, amb caràcter

previ al debat o votació de l’assumpte. A diferència de les ordinàries, en les sessions

extraordinàries no es poden adoptar acords sobre temes no inclosos a l’ordre del dia.

Quòrum de constitució: Per a la vàlida celebració de la sessió plenària la Llei exigeix

una assistència mínima de regidors (1/3 del nombre de regidors, sempre que aquest

no sigui inferior a tres). També han d’assistir necessàriament l’alcalde o qui

legalment el substitueixi i, en tot cas, del secretari de la Corporació, que donarà fe de

la seva celebració. El quòrum s’ha de mantenir durant tota la sessió. Si en algun

moment no es produeix per absència d’algun regidor/a, s’haurà de suspendre o

aixecar la sessió. Si en la primera convocatòria no s’assoleix aquest quòrum

s’entendrà convocada la sessió de forma automàtica dos dies desprès, en segona

convocatòria. Si en la segona convocatòria tampoc s’assoleix el quòrum requerit,

l’alcalde deixarà sense efecte la convocatòria posposant l’estudi dels assumptes per

a la sessió, ordinària o extraordinària, que tingui lloc amb posterioritat.

Votació: El sistema habitual de votació és la votació ordinària (article 46.2 LBRL), en

virtut de la qual els vots es manifesten per signes convencionals d’assentiment,

dissentiment o abstenció. No obstant, per un cas concret, el Ple pot acordar el

sistema de votació nominal, que consisteix en la crida individual dels regidors/es a

efectes que aquests manifestin el sentit dels seu vot afirmatiu, negatiu o d’abstenció.

L’article 102.3 ROF limita el sistema de votació secreta per als supòsits d’elecció o

destitució de persones. Acordat aquest sistema de votació aquesta es realitzarà

mitjançant una papereta que cada membre de la Corporació va depositant en una

urna habilitada a l’efecte.

24


RA


Tal com hem comentat, els vots poden ser afirmatius o negatius. Els regidors/es

també es poden abstenir de votar, la qual cosa reflexa que l’abstenció no és un vot

sinó una actitud, en virtut de la qual es renuncia a exercir el dret de vot; d’aquí que

no repercuteixi als efectes de còmput de majories.

En casos d’empat en la votació inicial, l’article 46.2.d) LBRL preveu una nova votació,

i, si l’empat persistís, decidirà el vot de qualitat del President del Ple.

El quòrum exigit per la Llei per a la vàlida adopció dels acords, denominat quòrum de

votació, pot ser de dos tipus: la regla general és la majoria simple ( més vots

afirmatius que negatius, sense computar les abstencions); no obstant, per a l’adopció

d’acords en relació a assumptes de caràcter rellevant, la Llei exigeix un quòrum

reforçat. En aquest sentit, l’article 47 LBRL exigeix el vot favorable de la majoria

absoluta legal dels membres de la Corporació (la meitat més un del nombre legal de

regidors/es que integren la Corporació; en aquest Ajuntament la majoria absoluta

s’assoleix amb 11 regidors/es) per a l’aprovació dels següents assumptes:

a) Creació i supressió de municipis i alteració de termes municipals.

b) Creació, modificació i supressió de les entitats a què es refereix l'article 45 d'aquesta Llei.

c) Aprovació de la delimitació del terme municipal.

d) Alteració del nom i de la capitalitat del municipi.

e) Adopció o modificació de la seva bandera, ensenya o escut.

f) Aprovació i modificació del reglament orgànic propi de la corporació.

g) Creació, modificació o dissolució de mancomunitats o altres organitzacions associatives,

així com l'adhesió a les mateixes i l'aprovació i modificació dels seus estatuts.

h) Transferència de funcions o activitats a altres administracions públiques, així com

l'acceptació de les delegacions o encàrrecs de gestió fets per altres administracions, llevat

que per llei s'imposin obligatòriament.

i) Cessió per qualsevol títol de l'aprofitament dels béns comunals.

j) Concessió de béns o serveis per més de cinc anys, sempre que la seva quantia excedeixi

el 20 per cent dels recursos ordinaris del pressupost.

k) Municipalització o provincialització d'activitats en règim de monopoli i aprovació de la

forma concreta de gestió del servei corresponent.

l) Aprovacions d'operacions financeres o de crèdit i concessions de quitaments o esperes,

quan el seu import superi el 10 per cent dels recursos ordinaris del seu pressupost, així com

les operacions de crèdit previstes a l'article 158.5 de la Llei 39/1988, de 28 de desembre,

reguladora de les hisendes locals.

25


RA


ll) Els acords que correspongui adoptar a la corporació en la tramitació dels instruments de

planejament general previstos en la legislació urbanística.

m) Alienació de béns, quan la seva quantia excedeixi el 20 per cent dels recursos ordinaris

del seu pressupost.

n) Alteració de la qualificació jurídica dels béns demanials o comunals.

ñ) Cessió gratuïta de béns a altres administracions o institucions públiques.

o) Les restants determinades per la llei.

e) Comissions Informatives:

Les Comissions Informatives són un òrgan col·legiat que, presidit per l’alcalde o

regidor/a en qui delegui, està integrat per membres de tots els grups polítics en

proporció al nombre de regidors que tenen al Ple de la Corporació. La legislació

catalana (article 60.5 i 58.3 TRLMC) admet que aquestes comissions estiguin

integrades per un nombre igual de membres de cada grup, aplicant-se el sistema de

vot ponderat. Mitjançant el vot ponderat el vot de cada representant del grup

municipal integrant de la Comissió es computa com a la totalitat de vots possibles a

emetre per el seu grup en el sí del Ple de la Corporació; és a dir, cada regidor/a

membre vota pel nombre total de regidors/es que integren el grup. L’adscripció dels

membres de cada grup a cada comissió es fa mitjançant escrit del portaveu

presentat un cop creada la Comissió pel Ple de la Corporació.

Les comissions poden ser de dos tipus:

- de caràcter permanent, amb vocació d’estabilitat. Es constitueixen a l’inici de cada

mandat corporatiu abastant la seva actuació a un determinat sector d’activitat

municipals en funció de les gran àrees funcionals de l’Ajuntament (Serveis

Territorials, Serveis Generals, Serveis d’Atenció a les Persones, etc) El nombre,

abast i denominació d’aquestes comissions el decideix el Ple de la Corporació.

- de caràcter especial. Es constitueixen pel Ple per a l’estudi d’un assumpte o

assumptes concrets. Aquestes classe de comissions s’extingeixen un cop dictaminat

l’assumpte per a la qual van ser creats.

e.1) Funcions de les comissions informatives

26


RA


Les funcions de les Comissions informatives són (article 20.c) LBRL) l’estudi, informe

i consulta de:

assumptes que s’han de sotmetre al Ple de la Corporació

assumptes que s’han de sotmetre a la Junta de Govern Local, quan aquesta

actua per delegació del Ple de la Corporació

assumptes que l’alcalde, la Junta de Govern Local, el Ple o els regidors/es

delegats decideixin sotmetre a la seva consideració

També li correspon el seguiment de la gestió de l’alcalde, la Junta de Govern i

regidors/es delegats, sens perjudici de les facultats que li corresponen al Ple.

d.2) Funcionament de les Comissions Informatives

Atès el seu caràcter d’òrgan col·legiat d’informe o consultiu la Comissió Informativa no

adopta acords o resolucions, com sí ho fan el Ple i la Junta de Govern Local. Les

comissions informatives emeten dictàmens que, segons l’article 126 ROF, són

preceptius (necessaris o d’obligatòria existència) però no vinculants (el seu sentit,

favorable o desfavorable no condiciona l’adopció de l’acord posterior pel Ple de la

Corporació)

Tal com preveu l’article 46.1 LBRL funciona, igual que la resta d’òrgans col·legiats

municipals, en règim de sessions ordinàries, extraordinàries i extraordinàries i urgents.

S’aplica al funcionament d’aquestes comissions les regles previstes pel funcionament

del Ple de la Corporació.

f) Comissió Especial de Comptes

La Comissió Especial de Comptes és una comissió informativa que, com el seu nom

indica té caràcter especial, i aquest especialitat es deriva per la matèria que ha de ser

sotmesa a la seva consideració: l’examen, estudi i informe dels comptes anuals de la

Corporació (article 116 LBRL).

27


RA


e.1) Funcions de la Comissió Especial de Comptes

D’acord amb allò establert per l’article 212 TRLHL els comptes l’entitat local seran

rendits pel seu President abans del 15 de maig de l’exercici següent al que

corresponguin.

El Compte General, format per la Intervenció, serà sotmès abans de l’1 de juny a

informe de la Comissió Especial de Comptes. Desprès, informat per la referida

Comissió, serà exposat al públic per un termini de 15 dies, durant els quals i vuit

més, els interessats podran formular reclamacions, reparaments o observacions. La

Comissió Especial de Comptes examinarà les reclamacions presentades, emetrà nou

informe i es sotmetrà l’expedient al Ple de la Corporació, perquè pugui aprovar el

Compte General abans de l’1 d’octubre. Els ajuntaments rendiran el Compte General

degudament aprovat al Tribunal de Cuentas.

e.2) Funcionament de les Comissió Especial de Comptes

La constitució, composició i règim de funcionament s’ajusta a allò establert per a la

resta de Comissions Informatives.

B) Organització complementària de l’Ajuntament d’Esparreguera

D’acord amb les previsions de l’article 20 LBRL, l’article 48 del TRLMC i el Reglament

Orgànic Municipal, l’organització complementària de l’Ajuntament d’Esparreguera es la

següent:

a) Junta de Portaveus

La Junta de Portaveus estarà formada pel portaveu de cadascun dels grups municipals. La

Junta de Portaveus es reunirà sota la Presidència de l’alcalde/ssa o del regidor a qui es

delegui. Aquest la convocarà a iniciativa pròpia o a petició de la meitat dels membres que

constitueixen la Comissió.

28


RA


La Junta de Portaveus podrà emetre informes que tindran sempre el caràcter de consultius i

no de vinculants. Mitjançant sol·licitud, l’esmentada Junta podrà requerir l’alcalde/ssa i, per

acord de la meitat dels seus membres, la presència d’un o diversos regidors delegats

d’Àrees per tal de reclamar informació sobre els temes inherents a les seves àrees. També

podran ser sotmesos a la seva consulta els assumptes que ha de resoldre el Ple i que, a

judici de la Presidència, requereixin un estudi previ per part de la citada Junta.

b) Òrgans de participació ciutadana

El Ple de la Corporació pot crear òrgans de participació sectorial (Consells sectorials) en

relació amb els àmbits d'actuació pública municipal que per llur naturalesa ho permetin, amb

la finalitat d'integrar la participació dels ciutadans i de llurs associacions en els assumptes

municipals. (article 62 TRLMC)

La composició, organització i àmbit d’actuació seran establerts en el corresponent acord

plenari. No obstant, la presidència de l’òrgan correspondrà a l’alcalde/ssa o al regidor/a en

que aquest delegui, qui actuarà com a enllaç entre la Corporació i l’òrgan de participació.

Corresponen als òrgans de participació, en relació amb el sector material corresponent, les

funcions següents:

a) Formular propostes per a resoldre els problemes administratius que els afecten.

b) Emetre informes a iniciativa pròpia o de l'Ajuntament, sobre matèries de

competència municipal.

c) Emetre i formular propostes i suggeriments en relació amb el funcionament dels

serveis i els organismes públics municipals.

d) Les altres de naturalesa anàloga que determini l'acord de creació.

2.2. Estatut dels regidors/es

Els membres de les corporacions, un cop han pres possessió del càrrec de regidor/a, tenen

uns drets i prerrogatives reconeguts per la Llei, però també estan sotmesos a l’acompliment

estricte dels deures i obligacions inherents a l’exercici del càrrec (article 73.2 LBRL)

29


RA


A) Drets i deures dels regidors/es municipals

a) Drets dels regidors/es

Podríem classificar els drets dels regidors en tres categories: econòmic i de seguretat social,

organitzatius i polítics

a.1.) Drets de caràcter econòmic i de seguretat social

1. Dret a la remuneració de l’exercici del càrrec, que pot ser exercit en règim de

dedicació exclusiva o règim de dedicació parcial.

1.1. Exercici del càrrec en règim de dedicació exclusiva (Article 75.1

LBRL): Les característiques principals d’aquest règim són:

- Els regidors/es són donats d’alta en el règim general de la seguretat social, assumint

l’Ajuntament el pagament de les quotes empresarials

- La retribució serà incompatible amb altres amb càrrec als pressupostos de les

Administracions públiques o ens dependents. Tampoc podrà percebran assistències

per la concurrència efectiva a les sessions dels òrgans col·legiats.

- L’exercici del càrrec és incompatible amb el desenvolupament de qualsevol altre

activitat, en els termes previstos a la Llei 53/1984. (Excepció: activitats marginals que

no suposin detriment en la dedicació a la Corporació. Si són retribuïdes requereix

declaració formal de compatibilitat pel Ple de la Corporació)

- El Ple de la Corporació determina els càrrecs que comporten l’exercici d’una

dedicació exclusiva i determina també la seva retribució. El nomenament dels

regidors/es que exerciran el càrrec en aquest règim correspon a l’alcalde de

l’Ajuntament.

En relació a aquesta matèria, la LRSAL va introduir dues limitacions, en funció de

ratios de població dels municipis:

30


RA


En relació al règim retributiu, va fixar un llindar màxim de conceptes

retributius i assistències per regidor/a (exclosos els triennis, si en tenen dret):

per als municipis d’entre 20.001 a 50.000 habitants el límit màxim està fixat

en 55.000,00 €.

En relació al nombre màxim de regidors/es que poden exercir el seu càrrec

en règim de dedicació exclusiva: per als municipis d’entre 20.001 a 35.000

habitants el límit màxim està fixat en 10 regidors/es.

1.2. Exercici del càrrec en règim de dedicació parcial (Article 75.2 LBRL):

Les característiques principals d’aquest règim són:

- Es poden establir per a l’exercici de funcions de presidència, vicepresidència,

delegacions o altres responsabilitats

- Els regidors/es són donats d’alta en el règim general de la seguretat social, assumint

l’Ajuntament el pagament de les quotes empresarials

- L’exercici del càrrec i la retribució és compatible amb el desenvolupament de

qualsevol altre activitat en el si d’una Administració pública, en els termes previstos a

la Llei 53/1984. S’han de desenvolupar fora de la jornada laboral de l’Administració

en la que exerceix el règim de dedicació parcial i sense superar els límits que

s’estableixin. (Si són retribuïdes requereix declaració formal de compatibilitat pel Ple

de la Corporació)

- El Ple de la Corporació determina els càrrecs que comporten l’exercici d’una

dedicació parcial i determina també la seva retribució i un règim de dedicació mínima

(còmput hores mínimes de presència efectiva). El nomenament dels regidors/es que

exerciran el càrrec en aquest règim correspon a l’alcalde de l’Ajuntament. Pel que fa

a la fixació de la retribució, la LRSAL va introduir un llindar màxim de conceptes

retributius i assistències per regidor/a (exclosos els triennis, si en tenen dret), en

funció dels ratios de població del municipi: per als municipis d’entre 20.001 a 50.000

habitants el límit màxim està fixat en 55.000,00 €

2. Els regidors/es que no exerceixin el seu càrrec en règim de dedicació exclusiva o

parcial percebran assistències per la concurrència efectiva a les sessions dels

òrgans col·legiats municipals en la quantia determinada pel Ple. (article 75.3 LBRL)

31


RA


3. Tots els regidors/es podran percebre indemnitzacions per l’exercici de les funcions

pròpies del càrrec en la quantia i condicions determinades pel Ple. (article 75.4

LBRL)

a.2) Drets de caràcter organitzatiu:

1. Dret i deure d’assistència a les sessions dels òrgans col·legiats, amb veu i vot (article

72 LBRL)

2. Dret d’obtenir la informació necessària per al desenvolupament de les funcions

pròpies del càrrec. Aquest dret s’acompanya també pel dret a obtenir-ne còpia en

suport paper o en el suport tècnic que permeti accedir a la informació requerida.

L’accés a la informació no requerirà autorització quan es tracti d’accés de:

- Regidors/es amb delegacions o responsabilitat a informació pròpia de l’àmbit de

gestió

- Qualsevol regidor/a a assumptes a tractar per òrgan col·legiats o resolucions o

acords adoptats per qualsevol òrgan municipal

- Accés a informació o documentació d’accés lliure als ciutadans/es

En els altres casos, la sol·licitud d'informació estarà supeditada a autorització, que

s'entendrà acceptada per silenci administratiu si no es dicta resolució denegatòria en

el termini de quatre dies hàbils a comptar de la data de presentació de la sol·licitud. En

qualsevol cas, la resolució denegatòria s'ha de motivar, i només es pot fonamentar en

els supòsits següents:

a. Quan el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret

constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge.

b. Quan es tracti de matèries afectades per la legislació general sobre secrets

oficials o per secret sumarial.

3. Bústia per a la correspondència interna i externa (article 17 ROF).

4. Honors i prerrogatives pròpies del càrrec.32


RA


a.3) Drets de caràcter polític:

1. Dret a impugnar els actes i acords contra els quals hagin votat en contra (article

63.1.b. LBRL)

2. Participació corporativa a través dels grups polítics municipals constituïts a la

Corporació

3. Derivats de les sessions plenàries o d’altres òrgans municipals:

- Rebre notificació de la convocatòria, amb l’ordre del dia i esborrany de les

actes

- Sol·licitar convocatòria de ple extraordinari

- Portaveu del grup: prendre la paraula al debat plenari, plantejar prec i

preguntes i presentar Mocions

b) Deures dels regidors/es

1. Deure d’assistència a les sessions dels òrgans col·legiats

2. Deure de guardar reserva de la informació a la que accedeixen a raó de l’exercici del

càrrec de regidor/a municipal (article 16. 3 ROF)

3. Deure de comunicar al presidència les absències del terme municipal superiors a 8

dies (article 12.2 ROF)

4. Deures d’abstenció en la deliberació, votació, decisió i execució d’un assumptes en

el que concorri causa d’abstenció (article 28 de la LRJAP) o recusació (article 29

LRJAP)

5. Deure d’observar en tot moment les normes sobre incompatibilitats (article 10 ROF)

6. Deure de formular declaracions en el Registre d’Interessos amb ocasió de la presa

de possessió del càrrec, cessament o qualsevol modificació de les circumstàncies

declarades (article 75.7 LBRL)

B) Els Grups municipals

33


RA


Els membres de les corporacions locals als efectes de la seva activitat corporativa es

constitueixen en grups (article 73.3 LBRL)

El Ple de la Corporació constitueix els grups municipals d’acord amb les següents regles

(article 50 TRLMC):

- Si cap acord del Ple no ho regula altrament, per cada llista electoral només es pot

constituir un grup municipal.

- Cada llista electoral que obtingui representació a l'Ajuntament pot formar grup

municipal.

- Només el regidor o els regidors d'una mateixa llista electoral poden constituir grup

municipal.

- Dintre dels cinc dies hàbils següents a la constitució de l'Ajuntament, els regidors/es

integrants d’un grup municipal hauran de presentar un escrit adreçat a l'Alcaldia

subscrit per tots, en el qual hauran d'expressar el grup municipal al qual desitgen

d'ésser adscrit i les dades del portaveu, titular i suplent, del grup.

- Els regidors que no quedin integrats en el grup constituït per la candidatura per la

qual es van presentar a les eleccions locals o que l’abandonen queden com a

regidors no adscrits. Aquests regidors/es tenen els deures i els drets individuals,

inclosos els de caràcter material i econòmic, que segons les lleis formen part de

l'estatut dels membres de les corporacions locals i participen en les activitats pròpies

de l'Ajuntament de manera anàloga a la de la resta de regidors. No obstant, el

regidor/a no adscrit perdrà els beneficis que legalment es reconeixen als grups

polítics municipals.

- En la mesura de les possibilitats funcionals de l’organització administrativa de

l’Ajuntament, els diversos grups municipals disposaran, a la Casa Consistorial, d’un

despatx o local per a reunir-se de manera independent i rebre visites de ciutadans, i

l’alcalde/ssa posarà a llur disposició una infraestructura mínima de mitjans personals

i materials.

- El Ple de la corporació, amb càrrec als Pressupostos anuals de la mateixa, podrà

assignar als grups polítics una dotació econòmica que haurà de comptar amb un

component fix, idèntic per a tots els grups, i un altre variable, en funció del nombre de

membres de cadascun d'ells, dins dels límits que, si escau, s'estableixin amb

caràcter general en les lleis de pressupostos generals de l'Estat i sense que puguin

destinar-se al pagament de remuneracions de personal de qualsevol tipus al servei

34


RA


de la corporació o a l'adquisició de béns que puguin constituir actius fixos de caràcter

patrimonial. A aquests efectes hauran de presentar davant la Intervenció declaració

jurada de la destinació de les percepcions rebudes per l’Ajuntament.

2.3. El Ple d’Organització

L’article 38 del ROF estableix que dintre dels 30 dies següents a la sessió constitutiva

l’alcalde convocarà la/les sessió/ons extraordinàries del Ple de la Corporació que sigui

escaients a fi de resoldre els següents punts:

a) Periodicitat sessions plenàries

b) Creació i composició de les Comissions Informatives permanents i composició de la

Comissió Especial de Comptes

c) Nomenament dels representants de la Corporació en els òrgans col·legiats que

siguin competència del Ple

d) Donar compte de les resolucions de l’alcalde en matèria de:

- Nomenament dels tinents d’alcalde

- Nomenament dels membres de la Junta de Govern Local

- Nomenament dels Presidents de les Comissions Informatives

- Delegacions que l’Alcaldia efectuades

Normalment en aquest Ple també s’acorda la delegació, en el seu cas, de les atribucions del

Ple en la Junta de Govern Local, així com l’aprovació del règim de dedicació i retribucions

dels càrrecs electes i de personal eventual.

35


RA


36


RA


37

3. ZONA DE REGIDORS WEB MUNICIPAL


RA


38


RA


L’accés a la informació municipal pels regidors/es de l’Ajuntament d’Esparreguera es

materialitza a través de una zona específica habilitada a l’efecte a la web municipal

(lwww.esparreguera.cat) anomenada Zona de Regidors. S’ajunta guia d’usuari

confeccionada pel Departament de Sistemes de la Informació explicativa de l’accés i gestió

de la zona com ANNEX V.

Pel que fa a l’assignació de l‘usuari i la contrasenya per a poder accedir a la referida eina de

treball, es facilitarà per correu electrònic a cadascun dels usuaris, un cop hagin pres

possessió del càrrec de regidor/a de l’Ajuntament d’Esparreguera. Per a la modificació de

les contrasenyes s’ha de comunicar la petició a la Secretaria de la Corporació

([email protected]).

L’abast d’informació de la qual disposeu és molt amplia i engloba els següents aspectes:

- Registre d’interessos: es podran descarregar les dues declaracions que s’han de

presentar davant la Secretaria municipal abans de prendre possessió del càrrec de

regidor/a, amb ocasió del cessament i quan es produeixin variacions de la informació

declarada

- declaració d’activitats dels membres electes

- declaració de béns patrimonials dels membres electes

- Es pot consultar en qualsevol moment la totalitat dels decrets de l’Alcaldia que es

dicten: aquesta informació s’actualitza de forma automàtica quan el programa de

decrets finalitza la seva tramitació. Aquests decrets amb posterioritat formen part de

l’ordre del dia dels Plens, donant-se compte dels mateixos.

- Ordre del dia i documentació de les sessions que es realitzen dels òrgans col·legiats

municipals, ja siguin ordinàries o extraordinàries: (PLE, Comissions Informatives del

Ple, Comissió Especial de Comptes, Juntes de Govern Local). Només es tindrà

39

http://www.esparreguera.cat/


RA


accés a la informació que s’hi disposa en tant i en quant es tingui la condició de

membres del referit òrgan. Aquesta documentació està disponible des del mateix

moment de la convocatòria de la sessió, i roman a disposició d’accés i consulta

durant tot el mandat corporatiu.

- Llistats d’entrada i sortida del registre general de documents de la corporació:

Aquesta informació es publica per quinzenes.

- Cartipàs municipal: decrets referits al cartipàs municipal, que es s’acordin durant el

mandat de la corporació, tenint sempre amb l’històric totes les modificacions i

variacions a la seva disposició.

- Recull de premsa mensual: amb les diferents notícies que es publiquen sobre

Esparreguera.

- Altres : per demandes que es puguin fer o documentació que es cregui adient penjar

en relació amb el funcionament de la Corporació.

40


RA


41

4. INTRODUCCIÓ A L’ORGANITZACIÓ INTERNA


RA


42


RA


1. L'organització en números

L'Ajuntament d'Esparreguera l'integren 340 persones, d'especialitats i nivells professionals

molt diversificats. Per funcions, el nombre de dotacions actual es desplega així:

- Presidència

Gabinet Alcaldia.....................................................................................5

Comunicació...........................................................................................9

Promoció Econòmica, Treball i Formació..............................................5

Policia Local.........................................................................................42

- Serveis Generals

Organització, RRHH, TIC, Arxiu...........................................................13

Serveis Econòmics.................................................................................6

Secretaria, Serveis Jurídics, OAC........................................................19

- Serveis d'Atenció a les persones

Serveis Socials.....................................................................................16

Residència de Can Comelles...............................................................44

Centre Obert...........................................................................................4

Taller Ocupacional...............................................................................13

Cultura, Ensenyament, Joventut..........................................................16

Escola de Música.................................................................................26

Escoles Bressol....................................................................................20

Esports.................................................................................................17

- Serveis Territorials

Serveis Tècnics i administratius...........................................................22

Personal de Manteniment i d'oficis.......................................................50

43


RA


Presidència19%

Atenció a les Per-sones48%

Serveis Generals

12%

Serveis Territorials

22%

2. Els nivells organitzatius

En ús de la seva potestat d’autoorganització, l’Ajuntament pot establir a través dels seus

òrgans de govern les estructures organitzatives que consideri més convenient.

L’organització s'estructura internament entorn a paràmetres preestablerts, professionalitzats,

jeràrquics i homogenis que integren totes les unitats administratives i llocs de treball de

l'Ajuntament

D’acord amb el Pla d’Ordenació aprovat per l’Ajuntament, l’organització municipal es

conforma en les estructures de Govern, Directiva i Orgànica.

- L’estructura de Govern

L’estructura de Govern, és l’àmbit de la decisió política, on es determinen els eixos

estratègics de l’acció municipal i s’adopten les resolucions i acords.

44


RA


Aquesta estructura es defineix legalment i a través del Cartipàs Municipal. Inclou l'alcaldia,

les tinències d'alcaldia i regidors/es delegats/des, el Ple Municipal i la Junta de Govern

juntament amb comissions informatives i consultives que els donen suport, i el personal de

confiança i assessorament especial que es determini.

- L’estructura Directiva

La integren els responsables de les Àrees Municipals i pels funcionaris amb habilitació

nacional.

Constitueix el comandament superior de l’organització interna, i constitueixen els elements

bàsics de l’organització municipal.

La missió principal de les Àrees és la de dirigir el funcionament de l’organització cap a

l’assoliment dels objectius estratègics que es plantegen per l’equip de govern, essent les

receptores de les directrius del govern local.

Les Àrees Municipals establertes en l’actualitat són les següents:

- L’estructura Orgànica

L’estructura Orgànica, la integren els nivells de Comandament i de Gestió, i està agrupada

en unitats administratives (Serveis, Seccions i Oficines o Grups Operatius en funció de la

seva complexitat o especialització). És des d’aquestes unitats on s’executen i presten els

serveis i competències municipals, i on es porten a terme les instruccions i orientacions

dissenyades pel nivell Directiu.

45


RA


3. Funcionament transversal

A efectes operatius i de coordinació de l’activitat global i de cara a la implementació de les

directrius de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació i

bon govern, s’haurien d’establir equips de treball de funcionament transversal, dels quals

dos tindrien caràcter permanent i més tots aquells que es determinin per a l’execució de

projectes o activitats que impliquin més d’una Unitat Administrativa.

Els equips de caràcter permanent serien els següents:

Comitè de Direcció

Integrat pels Caps de les Àrees Municipals, pels funcionaris amb habilitació nacional i pels

membres de l’Equip de Govern que es determinin. És el nivell superior de coordinació entre

les estructures de Govern i la resta d’organització municipal, on es fa el seguiment i

s’estableixen les línies d’actuació que resulten i donen compliment al Pla d’Actuació

Municipal que s’estableixi.

Comitè Tècnic

Integrat pels Caps de les Àrees, funcionaris amb habilitació nacional i pels Caps de Servei,

és l’àmbit de seguiment i control de l’acció que es presta des de les unitats administratives.

46


RA


47

5. TAULA DE SIGLES


RA


48


RA


CE Constitució Espanyola

LOREG Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General

LRBRL Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local

LRSAL Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local.

TRLHL Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós

de la Llei reguladora de les hisendes locals

LRJAP Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions

Públiques i del Procediment Administratiu comú

LRJPAPC Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les

administracions públiques catalanes

ROF Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament

d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals

TRLMRLC Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat per

Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril

49

plantilla ajuntament decrets word - file · web viewplantilla ajuntament decrets word -...

Documents