pobles de catalunya - la pobla de lillet i castellar de n ´hug en catalÁ
TRANSCRIPT
MANEL CANTOS PRESENTATIONS Blog BARCELONA COMPLET [email protected]
POBLES DE CATALUNYA LA POBLA DE LILLET
JARDINS D`ARTIGES
LES FONTS DEL LLOBREGAT
CASTELLAR DE N `HUGCATALÁ
La Pobla de Lillet és un municipi de la província de Barcelona. Està situat al nord-est de l'Alt Berguedà a 843 metres d'altitud i en el límit amb la del Ripollès, a la vora del riu Llobregat, limita al nord amb Castellar de n 'Hug
Pont Vell
Pont Vell
Pont de la Petita
El pont de ferro que va la cinema Llobregat
Els ponts. Hi ha quatre ponts que el travessen. El més destacat és el conegut com Pont Vell d'estil romànic, format per un arc de mig punt, construït entre els segles XII i XIII. El Pont de la Petita és del segle XVII i té un sol arc rebaixat. A partir del segle XIII comença la construcció de la Pobla de Lillet, amb el castell, les muralles i l'emblemàtic «Pont Vell» que ens recorda avui un passat encara molt present
Monument a Eusebi Güell És el gran benefactor del poble, va instal · lar una indústria tèxtil que va donar vida al poble Pont que accedeix al Cine Llobregat
Riu Llobregat
La Pobla de Lillet està en la confluència dels rius Llobregat, l'Arija i el Regatell
Barrí de la Vila és el barri més cèntric de la Pobla i el més concorregut. La carretera B-402 travessa aquest barri. Alguns dels seus carrers i places són: Plaça del Fort, Carrer de l'Església, carrer Vell, carrer Jossa o Plaça del Castell on es troben l'Església
Porta al pati d'armes Església Santa Maria de Lillet
L'església del castell estava ocupada al segle, XII per una comunitat procedent de Aquisgrà i al segle XII els senyors del castell eren la família Ponç. El castell va passar per diversos senyors fins que al segle XIII va quedar en mans de la família Mataplana
La Fira dels dissabtes amb venda directa dels productes del lloc
Estació La Pobla de Lillet del Tren del Ciment. Efectua un recorregut de 3,5 km. en total.
Museu del ferrocarril de la Pobla de Lillet acull una exposició de trens una petita nau que va allotjar les poques peces de la col · lecció que es van arribar a restaurar
Visita de l'exposició de trens, material molt ben conservat.
Aquesta locomotora és del Ferrocarril d'Hulleras de Sabero
Tren del Ciment el Carrilet ens descobreix el passat industrial i els elements modernistes de principis del segle XX. Durant els primers anysservia solament per al transport de la fàbrica, però a partir del 1 agost 1914 va començar a realitzar serveis de passatgers i es va clausurar el 14 d'octubre de l'any 1963
El Carrilet travessant la serra de Catllaràs meravellosos boscos de faig roure, pi i grèvol i és el bressol de la «flor de neu». Al cor de la serra i envoltat de boscos hi ha el «Xalet de Catllaràs». Obra de Gaudí el «xalet» va servir per allotjar els enginyers de la mina de carbó
En aquesta estació hi ha el Museu del Ciment. Aquest baixador serveix per a la visita turística als Jardins Artigas, obra d'Antoni Gaudí
Els Jardins de Can Artigas es troben a la localitat de la Pobla de Lillet (Barcelona) i van ser realitzats entre 1905 i 1906, amb un projecte dissenyat per l'arquitecte modernista Antoni Gaudí
A causa de la situació geogràfica dels jardins, aquests van passar desapercebuts fins a 1971, quan R. Bonamusa, corresponsal del diari "El Correo Català" va descobrir la seva existència després de parlar amb un paleta que de jove havia treballat en les obres. La referència a la Vall de Lillet no va aixecar interès fins temps després, gràcies a la reproducció dels plànols del jardí per part d'un estudiant de la Reial Càtedra Gaudí.
Per construir el Xalet de Catllaràs i amb motiu de l'allotjament gratuït de la família Artigas, Antoni Gaudí i en agraïment de la seva hospitalitat rebuda, va regala el projectar per a la família d'uns jardins just darrere de la seva fàbrica.
D'una senzillesa extrema, congenia la naturalesa i els elements arquitectònics de manera tan que malgrat els anys passats encara captiva al visitant
«Els Jardins Artigas» al voltant del riu Llobregat conformen un conjunt de gran valor arquitectònic immers en un espai natural de relleu agrest i salvatge
El Pont dels Arcs. La barana està fet de cants de riu incrustats sobre formigó armat.
El Pont dels Arcs al fons el berenador. El pont, en forma d'arc escarser, té baranes rústiques i cinc arcs, també de rocalla
Al costat del pont dels Arcs una placeta on hi ha un espai utilitzat com berenador, amb bancs aferrats al mur i una taula.
Gaudí va realitzar un projecte semblant encara que en menor escala a del Park Güell que aleshores construïa a Barcelona. Fins i tot va enviar a la Pobla de Lillet a diversos paletes que havien treballat al Park Güell
Pont d'Arc Coix
Presidit per dues altes jardineres, hi ha el pont d'arc trencat també anomenat de la Magnèsia, que suporta una escala. Per ella s'arriba a un gran cedre, als peus descansa l'escultura de l'Àguila amb les ales desplegades, també formada per pedres menudes.
La Glorieta situada al lloc més alt i que exerceix de mirador. Des de la Glorieta hi ha una excel · lent vista del riu i del conjunt dels jardins.
El seu principal atractiu és la recerca dels símbols modernistes dels tetramorf dels quatre evangelistes l'Àguila de Sant Joan, el Bou de Sant Lluc, el Lleó de Sant Marc i l'Àngel de Sant Mateu (actualment desaparegut.) Aquestes quatre imatges estan situades en forma que reprodueix una creu.
La Font del Bou El L leó escultura de Ramon Millet i Domènech,
La Cascada, font d'aigua feta amb pedres col · locades en forma del típic «trencadís» "gaudinià, i una decoració de motius vegetals feta amb ferro revestit de ciment
Aquesta és potser la construcció més important del jardí, i no només ens mostra la seva curiosa estructura de cinc arcs de pedra rocallosa en sentit longitudinal i transversal, sinó que a més, a l'entrada trobem les figures d'un home i una dona amb un cistell en el cap.
La figura un home, i el murmuri de l'aigua, ens acompanyen mentre passegem per aquest petit paratge de naturalesa decorada. Com al Park Güell, Gaudí va dissenyar uns jardins plenament integrats a la natura, amb un conjunt de construccions de línies orgàniques que s'integren perfectament amb l'entorn natural. Fins i tot va construir una gruta artificial
Cova artificial, on Gaudí va utilitzar arcs catenaris
Vista general de Castellar N `Hug
El municipi de Castellar de N'Hug (1390m) està situat a l'extrem nord-est de la comarca del Berguedà. L'extensió del terme és de 46,76 km2 ocupant un espai molt accidentat, amb abundants turons.
Pobla de la Ribera. L'origen agropecuari de Castellar de N'Hug queda reflectit avui en un dels seus principals reclams turístics, el Concurs Internacional de Gossos d'Atura. En aquest certamen, que se celebra l'últim diumenge d'agost, es posa a prova la destresa d'aquests animals a través de diverses proves.
Vista del Pedraforca des de Castellar d `N Hug paratge, d'una gran bellesa, és molt visitat i tot el terme està dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró.
Castellar de N'Hug és una localitat de gran tipisme que se situa en l'extrem septentrional de la província de Barcelona, dins de la comarca del Berguedà.
La Casa de la Vila - Ajuntament
Restaurant; és un poble amb gran tipisme, la qual cosa ha provocat que sorgeixi una infraestructura turística que és una de les bases econòmiques
Típic record de les botigues de souvenirs i alimentació de Castellar el Croissant d'un quilo
Església de Santa Maria. És una església romànica que conserva el característic campanar, una torre de quatre pisos amb finestres d'arc de mig punt i la porta del segle XII amb ferramenta romànica. Va ser transformada en l'època neoclàssica
Església de Sant Vicenç de Rus. És un edifici romànic del segle XI, consagrat en 1106. Consta d'una sola nau, volta de canó i absis semicircular que per fora mostra arcuacions llombardes. Totalment reformat, mostra pintures dels segles XII i XIV.
Castellar de N'Hug és un tranquil poble de construccions típiques de pedra ubicades en un entorn de gran bellesa, als Pirineus.
Castellar de N'Hug posseeix un ben conservat traçat de carrers empedrats en què apareixen bells exemples d'arquitectura rural, caracteritzada per les seves típiques cases de pedra.
Curiosa plaça dedicada al FCB - Barça
Qualificat l'any 1984 com un dels pobles més bonics d'Espanya compta també amb un entorn molt interessant
L'Edat Mitjana va propiciar un període de gran esplendor artística com testifiquen els abundants testimonis del romànic que encara perviuen a tot el poble.
Ha sabut mantenir el seu característic estil muntanyenc, amb carrers empedrats i cases de pedra, al llarg del temps.
El nom d'aquest bell poble no se sap amb certesa si prové del personatge històric Hug de Mataplana o simplement del vocable llatí nuce, que vol dir font o corrent, possiblement a causa del seu emplaçament en les fonts del riu Llobregat, com apuntem.
Situat a l'extrem nord-est de la comarca, tocant al Ripollès i la Cerdanya, al vessant sud de les muntanyes de la Molina i del Coll de la Creueta. El seu extens territori és molt accidentat
És un bon lloc per visitar i també per fer passejades, rutes i excursions. És on neix el riu Llobregat, amb les conegudes Fonts del Llobregat.
Fonts del Llobregat passeig curt i fàcil que des de Castellar de n'Hug ens condueix per un camí ben senyalitzat i en bon estat fins al naixement d'un dels rius més importants de Catalunya, el Llobregat
Dins el terme municipal del bell poble de Castellar de n'Hug, es troba el naixement del riu Llobregat, les aigües del qual es converteixen en força motriu ja des del seu naixement.
Es troben a uns 1300 metres d'altitud, i allà brollen les fonts entre la roca calcària i la vegetació, sota els cingles on hi ha el poble. Es tracta d'aigua subterrània, alimentades per les aigües de les neus i de la pluja
L'aigua fou la primera riquesa d'aquesta regió i, molt especialment, l'aigua del Llobregat, el principal riu i eix vertebrador d'aquest país de muntanya. Amb tota la força de la naturalesa, les fonts d'on neixen el riu regalimen directament dels vessants, i formen una abundosa i ràpida cascada. L'aigua travessa, senyora i maduixa, àgil i viva,
