l Entrevista

Salvador Castellví

l Carta al Director

Pàg. 6

l Tuc de Mauberne

Pàgs. 12 a 15

l Molinet

Pàg. 16

l Clarabides i Gías

Pàgs. 17 a 19

l Secció de Veterans

Pàg. 23

i a més:

Agenda, Descoberta

Cultural, Resum d’acti-

vitats...

s u m a r i

Núm. 68Època II DL.B-45290-97

C. Major, 109. Tel. 93 668 79 01 - (Apt. de Correus 45)

Revista Trimestral d'Informació Socialmarç - abril - maig de 2011

http://cem.molinsderei.net

cem@molinsderei.net

Fundat l’any 1961

el Butlletíel Butlletídel centre excursionista

molins de rei

NÚMERO 68ÈPOCA IImarç, abril i maig de 2011

Edita:CEM (Centre Excursionista

Molins de Rei)C/ Major, 109

Tel: 93 668 79 01Fax: 93 680 02 29

e-mail: cem@molinsderei.net

Direcció:Enric Solà

Disseny i maquetació:Oriol Solà

Publicitat:M. Lluïsa Domingo

Assessor lingüístic:Servei Local de Català de

Molins de Rei (Ca n'Ametller)

Impressió:

Hi col.laboren:

Enric SolàÀngel Beumala

Carme ValldoseraMarià CaimoEnric GarciaDavid Pagès

Salvador AyalaM. Rosa Padilla

La redacció de "El Butlletí" nosintonitza necessàriament ambcap dels escrits signats.

Fotos Portada:

Cim del Turbón(Anem omplint el Cimòmetre)

En Ferran Estela(Habemus nou President)

Recollida del Pessebre(Al Puigmadrona, on si no?)

EDITORIALHem encetat el trimestre i també nova Junta Directiva. No cal dir que lagenerositat dels membres que renoven la seva dedicació és admirable imereix la nostra especial atenció, perquè servirà per agombolar d'experièn-cia el nou president, en Ferran Estela, que ha emprès el seu mandat ambmolta il·lusió, que precisament és el que fa que les coses funcionin amb fluï-desa i determinació, tot i que el Ferran sempre s'ha destacat per la seva habi-tual preocupació per les coses de la casa, quan n'ha tingut l'oportunitat. Lidesitgem tota la saviesa i la sort suficient per dur a terme una tasca positivai encertada en la gestió. Felicitats! El conjunt social respira tranquil (se sent des d'aquesta redacció el sospird'alleujament de més de 670 persones, en podem donar fe). No oblidem quecorren temps d'inseguretat en el camp del voluntariat excursionista tradicio-nal.En el context dels actes de celebració del 50 aniversari, hem tingut unaadhesió extraordinària, la de l'Agrupació Filatèlica i Numismàtica deMolins de Rei, que han dedicat la portada del seu programa i un breu recullhistòric del CEM a l'interior a la celebració del nostre aniversari, a més d'ha-ver fet editar un mata-segells especial al·lusiu amb motiu de la seva XLIIIExposició, en el decurs de la 160a Fira de la Candelera, cosa que ens fa estarmolt agraïts per la seva dedicació i també per l'edició de les plaques de cavaamb l'escut commemoratiu de la nostra entitat i una medalla commemorati-va.Des d'aquest editorial els expressem el nostre agraïment i els encoratgem aseguir en la seva interessant tasca divulgativa, en nom dels lectors del But-lletí, socis i simpatitzants del CEM. I ja que parlem de la passada Fira, no volem deixar de retre el nostre méssincer agraïment a les persones que van estar defensant l'estand de l'entitaten els seus diferents torns, per oferir als visitants de Molins de Rei una difu-sió contundent dels nostres productes autòctons, tant des del punt de vistaexcursionista com del purament gastronòmic. Un excel·lent per a tots elsvoluntaris i voluntàries, que de la mà experta i assenyada de la Carme Vall-dosera, han dedicat el seu lleure per a la causa de la nostra entitat en un anyde celebració que acumularà una despesa considerable, i que serà menys fei-xuga gràcies a aquest esforç tan important. Un cop més... gràcies!I amb vista a les coses que estan a punt, només cal dir que després de cele-brar, el dia 3 d'abril, la XV Molins de Rei - Montserrat, el dia 16 d'aquestmateix mes posarem damunt la taula el llibre del 50 aniversari, una feinamolt especial que ha comandat l'actual secretari del CEM i president de laComissió del 50 Aniversari, l'Àngel Beumala, aquest producte, segur que ussatisfarà, perquè majoritàriament us hi veureu reflectits en algun moment,especialment els socis dels darrers 50 anys de vida de l'entitat, i els que fapoc que ho sou. És una obra, treballada amb molt d'interès i afecte, que totsels socis s'han de fer seva. No us la perdeu: se n'ha fet una edició assumibleper la quantitat de socis del CEM. Gaudiu-la!

Bona Diada de Sant Jordi ! (una rosa i el llibre del 50 aniversari)

3

AGENDA

4

MARÇ

Dissabte 5, a les 7 de la tarda, al local del CEM. CafèTertúlia "Nostàlgies" i... III Projecció tradicional de dia-positives de l'antiga Delegació de la UEC-Molins de Rei,comentades pels seus autors. Acte del 50è Aniversari.

Diumenge 6. Secció d'Escalada: Sortida de via llarga alsector de Gorros (Montserrat). Vocals: Aitor López iCarles Moyes.

A partir del dilluns 14 de març comencen les inscrip-cions per a la XV Molins-Montserrat. Les inscripcionsper a l'itinerari curt (29 km) només es poden fer presencial-ment al local del CEM. Per a l'itinerari llarg (48,2 km)podeu venir al CEM o fer la inscripció per Internet. Con-sulteu l'apartat Molins-Montserrat del web del CEM:http://cem.molinsderei.net

Dissabte i diumenge 19 i 20. Secció d'Alta Muntanya: laCanal de l'Ordiguer, de 2.653 m (Serra del Cadí).Vocals: África Cano, David Pagès i Xavi Armengol.

Diumenge 20 de març. Secció de Medi Ambient: l'ermi-ta de Santa Maria de Cervelló, la masia de Can Riera ila Penya Bruguera (Baix Llobregat). Matinal suau de 8km en què destaquen les imponents penyes rogenquesesculpides per l'erosió de l'aigua i que han format fantàs-tiques formes al llarg dels anys. Sortida: 9 h matí. Plaçadels Països Catalans. Vocal: Marià Caimo.

Diumenge 27 de març. Secció de Veterans: DescobertaCultural: excursió i visita guiada al Castell de Montso-riu (la Selva). Farem un recorregut de 45 minuts d'accés ales instal·lacions d'aquesta emblemàtica fortalesamedieval, recentment inaugurada a les visites. Retorn ambuna passejada de 30 minuts. Cal anar ben calçat i amb bas-tons, que no fan mai nosa. Dinarem a l'Hostal Nou d'Arbú-cies. Inscripcions al CEM de 7 a 9 del vespre. Vocals: JoanMiró, Anton Gómez i Enric Solà.

ABRIL

Diumenge 3. XV Travessada Molins de Rei - Montser-rat. Amb dos recorreguts per triar, un de curt de 25 km, iun de llarg de 48 km. Aquest darrer puntua per la CopaCatalana de Marxes de Resistència de la Federació Cata-lana d'Alpinisme i Escalada (FEEC). Organitza: ComissióMolins - Montserrat.

Diumenge 10. Secció de Medi Ambient: Marganell (elBages). Matinal suau de 8 km que voreja algunes ermitesd'origen romànic entre extensos camps de cereals i laimatge permanent de l'escarpat massís de Montserrat. Sor-tida: 9 h matí. Plaça dels Països Catalans. Vocal: MariàCaimo.

Diumenge 10. Secció d'Escalada: sortida d'escaladaesportiva al sector de la Font de l'Ametlló (Olèrdola,Alt Penedès). Vocals: Aitor López i Carles Moyes.

DISTRIBUÏDOR EXCLUSIUQUADS

Concessionari Oficial

Av. València, 25 Molins de Rei Tel. 93 668 16 42 - Fax 93 668 94 61 - mail:fcosta@motoscosta.com

AGENDA

5

Dissabte i diumenge 16 i 17. Secció d'Alta Muntanya:pic de Lustou, de 3.023 m, al massís del Culfreda(Pirineus). Vocals: África Cano, David Pagès i XaviArmengol.

Dissabte 16. Presentació del llibre: El Centre Excur-sionista Molins de Rei: cinquanta anys d'excursionismei cultura (1961-2011). A les 7 de la tarda, a la Sala Gòti-ca de l'antic Palau dels Requesens. Amb la intervenció deFrancesc Roma i Casanova, sociòleg, doctor en ciències del'esport, i redactor de la revista Vèrtex. I després, venda dellibres fins a exhaurir-los. No badeu o us quedareu sense!!!Acte del 50è Aniversari.

Dissabte 23, Diada de Sant Jordi: Fira del Llibre i de laRosa de la plaça de la Creu de Molins de Rei. Presènciadel CEM amb un estand i venda dels llibres del cinquante-nari, escuts del CEM, plaques de cava i altres records. Actedel 50è Aniversari.

MAIG

Diumenge 1. Secció de Veterans: Descoberta Cultural:excursió a les Borges Blanques i Arbeca (les Gar-rigues). Visita guiada al parc temàtic de l'oli, i passejadaper les Borges. Ja mai més podreu dir que no heu baixatd'Arbeca! El dinar el farem al Restaurant Casa Nostra deFondarella, del qual ja teniu referències, sobretot elsamants dels cargols a la llauna. Inscripcions al CEM de 7a 9 del vespre. Vocals: Joan Miró, Anton Gómez i EnricSolà.

A partir del dilluns 2 de maig comencen les inscrip-cions per a la 26a Caminada de Molins de Rei i XXIXMarxa / Aplec d'Excursionistes Veterans de Catalunya.

A partir del dilluns 2 de maig comencen les inscrip-cions presencials i en efectiu per a l'excursió del 4 i 5 dejuny a Huesca, Siresa i La Selva de Hoza. Places limi-tades a 55 persones. No badeu i apunteu-vos de 7 a 9 del

vespre a la Secretaria del CEM. Aquesta és una oportuni-tat única per visitar en un cap de setmana, espais naturalsespectaculars i una zona privilegiada per als amants de lafotografia i la natura, amb un programa cultural i excur-sionista apte per a tothom. Acte del 50è Aniversari.

Diumenge 8. 26a Caminada de Molins de Rei i XXIXMarxa / Aplec d'Excursionistes Veterans de Catalunya.Enguany hem convidat excursionistes de tot Catalunya perdonar a conèixer el cinquantenari del CEM a tot el país.Inscripcions a partir del 2 de maig al local del CEM, de 7a 9 del vespre. Acte del 50è Aniversari.

Diumenge 8. Secció d'Escalada: Sortida d'escaladaesportiva a Vilanova de Meià (la Noguera). Vocals:Aitor López i Carles Moyes.

Dissabte i diumenge 14 i 15. Secció d'Alta Muntanya:pic de Sotllo, de 3.072 m (Pirineus del Pallars Sobirà).Vocals: África Cano, David Pagès i Xavi Armengol.

Dissabte 14, a les 19 h, inauguració de l'exposició inter-activa: "L'arbre, font de vida: toca i experimenta tumateix!" L'exposició romandrà oberta del 14 de maig al 4de juny. A càrrec dels naturalistes Joan Condal i Marià Caimo.Amb activitats didàctiques adreçades als centres escolarsde la vila. Sortida matinal al Parc de Collserola el dia 5 dejuny. Acte del 50è Aniversari.

Diumenge 22. Secció de Medi Ambient: Vallgorguina(el Vallès Oriental). Matinal suau de 8 km per la serra delCorredor on destaquen els boscos de suredes, l'ermitaromànica de Santa Eulàlia de Tapioles, el dolmen mega-lític de Pedra Gentil i algunes masies ara restaurades. Sor-tida 9 h matí. Plaça dels Països Catalans.Vocal: Marià Caimo.

6

vui voldria fer un gran home-natge al Centre Excursionistade Molins de Rei per la cele-

bració d'aquest cinquantè aniversari.Un homenatge als pioners que han fetpossible que avui aquesta festa siguiuna realitat, un homenatgea tots els presidents i lesseves juntes, que han por-tat l'entitat i l'han fet créix-er, durant aquests cinquan-ta anys. Gràcies per tot l'esforç quetots hi han esmerçat. Gràcies a tots per ser onsom.La UEC i, després elCEM, han estat en la mevavida i la de moltissímespersones una peça en l'en-granatge de cadascuna deles nostres vides. Hanestat una referència demoltes famílies. Hi ha moltes relacions deparelles, de matrimonis,que van sortir de lesprimeres excursions quees van fer. Avui, aquestesparelles tenen fills, nets,família... i tot és perquè esvan conèixer allà, en aque-lles excursions, en el con-tacte amb la natura, i n'es-tic segura que ningú, ningú, no ho potoblidar.En tots aquests anys, i a través de l'en-titat, ens hem conegut, hem fet amis-tat amb persones entranyables. Avui, algunes d'aquestes persones jano hi són, però n'hem de tenir un bonrecord perquè totes han ajudat a ferpujar aquesta entitat, la nostra entitat.

El CEM va ensenyar als nostres fills afer les primeres sortides a lamuntanya, amb el Sr. Freixinet, ungran amant de la natura de qui tinc ungran record, i moltes altres persones ales quals es fa difícil d'anomenar.

De més grandets, van anar creixentamb la passió del Sr. Nicolau per lesherbes de muntanya; era tanta aquestapassió que fins i tot en feia poemes...i, avui, els nostres fills transmeten alsseus tots aquests aprenentatges, i aixòés molt bonic perquè demostra que lafeina que s'ha fet durant tots aquestsanys ha deixat petjada, i en deixarà,

segur que en deixarà encara, durantmolts anys, a moltes més persones.Va ser tan bonic conèixer el nostrepaís... les descobertes a Montserrat,les sortides culturals, el senderismequan fèiem la Marxeta, o la Caminada

Molins-Montserrat, o laCaminada Popular... i elsanys que vam fer teatreper la Castanyada preser-vant una gran tradició nos-tra, i els concursos defotografia... i tantes itantes coses que s'han fet,es fan, i que, segur, queem deixo.

El que sí que no voldriamai deixar d'aquest anysja passats, són les bonesamistats trobades, elsrecords de la unió demoltes famílies en elscampaments d'estiu delmes d'agost a Catalunya,al Pirineu aragonès, alsAlps a Chamonix, o aItàlia. Totes les bones i notan bones experiències, lesanècdotes viscudes itantes i tantes coses quepodria parlar d'aquestCentre Excursionista queha estat un dels referents

per a moltes persones de Molins deRei.Gràcies per tot, CEM i que perMOLTS ANYS!!!!

Una sòcia de fa molts anys que estimaaquesta, nostra, molinenca i catalanaentitat.

CARTA AL DIRECTOR

A

M. Rosa Padilla

El CEM neix l'any 1961com una delegació aMolins de Rei de la Unió

Excursionista de Catalunya. Seruna secció de la UEC va facilitarmolt la legalització d'un clubexcursionista a la nostra vila en plefranquisme. L'any 1979, però, esprodueix la separació d'aquestaentitat, i a partir d'aquest any ja ensanomenem Cen-tre ExcursionistaMolins de Rei.Però només estracta d'un canvide nom: les per-sones són lesmateixes, el localés el mateix, elsobjectius també...Una de les perso-nes que va viuremés d'apropaquest períodeinicial de la UEC-Molins de Rei ésen Salvador Cas-tellví. Si us tro-beu en una de lesactivitats multitudinàries delCEM, saber on es troba el Salva-dor és ben fàcil. Només us heu defixar en les rialles i la fressa que fael grup de persones que es troba alseu voltant. I és que aquest homeno para de fer gresca i transmetrebones vibracions a tothom qui l'en-volta. Si a aquesta bonhomia lisumem el seu compromís cívic i laseva intel·ligència tenim una de lespersones més valuoses amb lesquals ha pogut comptar aquestaentitat al llarg de la història.Aquesta és l'entrevista que li hemfet a una de les persones més esti-mades del CEM.

Tu ets una de les 23 persones queaquest any rebrà el premi a laconstància per haver estat 50anys seguits soci de l'entitat.Quin sentiment et provoca això?

Un sentiment d'alegria, i a la vega-da de nostàlgia perquè em recordala joventut, els amics d'aquellaèpoca...

Quants anys tenies quan et vasfer soci del CEM?

Vaig néixer l'any 1945, i em vaigfer soci l'any de la fundació, el1961, o sigui que tenia 16 anys d'e-dat.

El primer any només éreu 38persones sòcies. Què et va moti-var a fer-te soci d'un grup tanreduït? No teníeu la sensació queéreu quatre gats?

Jo em vaig fer soci del CEM per-què tenia uns amics de Barcelonaque eren de la UEC i en fer-se aquíuna delegació ja sabia de què

anava i vaig decidir apuntar-m'hi.No sóc dels que va portar endavantla iniciativa, ni molt menys, noméstenia 16 anys! La Delegació la vanfundar persones grans als meusulls d'adolescent, homes de 30 o40 anys. Jo vaig començar partici-pant a les excursions que s'organit-zaven. Eren pels rodals i hi anà-vem 15 o 20 persones, la majoria

joves com jo, imolts eren elsfills d'aquestssocis "grans" quevan fundar laDelegació.

Entesos, però ala segona juntadirectiva (1965-1969) noméstenies 20 anys ija t'hi trobem enel càrrec de“comptador”. Eltresorer era enManuel Borràs. Quina era lateva tasca?

Bé, aquí he de matisar que desprésdel primer any de Junta vaig haverd'anar a la mili. Per cert, que em va tocar fer el ser-vei militar a l'Àfrica, a Ceuta. Enaquella època "el servei" durava15 mesos i només vaig tenir dospermisos, d'un mes de durada cadaun. El comptador confeccionava elsrebuts a màquina d'escriure i des-prés els lliurava a una persona ques'encarregava d'anar a cobrar laquota a la casa de cada soci. Enaquella època les domiciliacionsbancàries no existien!

7

ENTREVISTA

E

Un “cinquantenari” en tota regla.

8

ENTREVISTA

El 22 de febrer de 1969, es pro-dueix el canvi de l'estatge social il'entitat es traslladà a la seuactual. Això es fa a la tercerajunta del CEM, on tu ja fas detresorer. Per què el lloguer es faamb un sotsarrendament, encomptes de fer-se directamentcom a UEC-Molins de Rei?

Els propietaris en aquella èpocatenien por de fer tractes amb enti-tats, tenien por que quan volgues-sin fer ús del seu patrimoni no lespoguessin fer fora. Es creia que si l'arrendament anavaa nom d'una persona física seriamés fàcil fer-la fora en el momentque convingués. La casa era unhabitatge que va quedar lliure per-què els llogaters van marxar. Vam optar per llogar-la i fer-hi ellocal perquè era cèntrica. Teniauna cuina de carbó, un pou, i unestable on ara hi ha la sala de reu-nions del soterrani ...

Com es va transformar un habi-tatge tradicional de l'època en laseu d'una entitat? Es van llogarpaletes, electricistes, pintors…?

Els socis tenien ofici i entre tots hovam fer tot. Però malgrat el treballvoluntari a pic i pala, hi va haver ladespesa grossa del traspàs amb lapropietat. Recordo que vam feruna reunió al Club Fotogràfic ambalguns dels socis més representa-tius i que ja portaven una certaantiguitat. Se'ls va exposar la

necessitat d'un canvi de local i elssocis més grans van estar d'acord asufragar el traspàs. Per reservar el

secret de la donació que feia cadasoci vaig posar una mampara ianaven passant d'un en un a parlar

amb mi en privat per donar-me laseva col·laboració econòmica. Iaixí en aquest ambient íntim laJunta va aconseguir els diners perfer el canvi de local!

Aquesta tercera junta es vacaracteritzar per la seva empen-ta dinamitzadora amb el lema"Al Servei de la Cultura i l'Es-port".

Això va ser una idea de l'AgustíTresserra, el president. Fins llavorsla UEC tenia una connotació d'en-titat que només feia muntanyisme iell volia donar-li una obertura mésàmplia. Fins i tot ens vam atrevir aadherir-nos a Òmnium Cultural!

Parlar de cultura en una entitatexcursionista, quan ja hi haviaun Foment Cultural o unaJoventut Catòlica, no va sobtaral Molins de Rei de l'època?

No es pot ni comparar. Per a nosal-tres "cultura" era fer un curset de

cançons, participar a les exposi-cions de la setmana de la joventut.En canvi aquestes altres entitats

L’amor venia en taxi. 1984.

Un dels tants cims sempre en bona companyia.

feien una programació cultural demolta més envergadura: actua-

cions d'orquestres, disposaven degrans sales per portar grans com-panyies de teatre... Nosaltres lesconferències les havíem de fer al'antiga biblioteca de La Caixa dePensions, que estava al passeig Pi iMargall i que en aquella època esdeia Paseo del General Mola.

Aquesta tercera junta presididaper Agustí Tresserras i Amigónomés té una durada de dosanys, 1969 i 1970. Per què?

És que abans les juntes tenien unadurada de dos anys. Crec que veniaper una norma que deia que en unaJunta no podien plegar totes lespersones de cop, sinó que nomésho podien fer el 50% dels seusmembres. Això era pràctic pel quefa al funcionament de l'entitat,però també ho feien per controlar-nos. Deixant només plegar la mei-tat de la gent el règim s'asseguravaque ningú aliè hi entrés de cop i

s'apropiés d'elles per fer activitatssubversives. Pensa que abans perser president havies de tenir unaantiguitat determinada i no havertingut cap problema polític ambles autoritats de l'època.

El 1971 la UEC Molins de Rei jaté 265 socis. Quin buit omplia laUEC a Molins de Rei per què lagent se sentís motivada a fer-sesòcia?

Estem parlant d'uns anys molt con-vulsos políticament. La gent troba-va en la UEC una escletxa de lli-bertat per poder anar sola a lamuntanya. Amb la motxilla a l'es-quena i trepitjant el país tenies lasensació de formar part de totaquest moviment que volia canvis.Pensa que era l'època de la novacançó, dels sindicats clandestins...Per exemple, en el moment queentraves al tren per marxar o pertornar de l'excursió, no sabies si hihavia algun informador del règimvestit de paisà. Havíem d'anar encompte amb el que dèiem, i segonsquines cançons ja no les cantàvem.

De quin estrat social procedienaquests socis?

No és cap tòpic, però la UEC eramolt oberta. No demanàvem elDNI a ningú, ni en volíem saber laprocedència... Hi havia gent detots els estrats socials. Això va fermolt de bé, va permetre que essocialitzessin i es coneguessin gentque d'una altra manera no s'ha-guessin conegut mai.

Molts socis del CEM som tambésocis de l'Agrupació Folcklòricade Molins de Rei i viceversa.

Com t'expliques aquest feno-men?

Tant a l'Agrupa com aquí es respi-rava un esperit catalanista, el quellavors es deia "fer país". Per aixòsi un tenia aquesta sensibilitat eranormal que estigués als dos llocs.A part que si t'agradava ballar sar-danes no tenies més remei queanar a l'Agrupa, i si t'agradava lamuntanya, havies de ser del CEM.I si t'agradaven les dues coses,doncs et feies soci dels dos llocs!

Trobes alguna raó per la qualaquestes dues entitats haginarribat als 50 anys i avui estiguinmés vives que mai?

Senzillament perquè els seusvalors inicials encara es mantenen.Malgrat haver-hi activitats compe-titives com la Marxeta o els con-cursos de sardanes a l'Agrupa, elsubstrat era el valor del companye-risme. Tot i això, he de dir que avuies miren més els avantatges perso-

9

ENTREVISTA

No totes les flors son de plàstic. 1985. Entrenament per anar al Mont Perdut. Al Bergadà amb el Rafel Xancó.

nals que et pot comportar fer-tesoci d'una entitat. Abans no eraaixí, et feies soci d'una entitat per-què ho senties. Era una qüestió d'i-dentitat, el poder dir: "Jo sóc delCEM". Era com ser d'un equip defutbol.

Abans ja ens has explicat com vaanar el canvi de local, però, comés que l'Agrupa va comprar elseu edifici i el CEM no?

En l'època que vam fer el canvi delocal no ens vam plantejar com-prar-lo perquè no teníem diners. I compte que l'Agrupa no va tenirseu fixa fins molt més tard. Primer va estar a l'Alhambra, des-prés al Foment... i finalment vancomprar la seva seu quan ja erenaltres temps. A part que ells sónuna altra mena d'entitat. En les colles sardanistes els noisconviuen molt amb les noiesdurant els assajos entre setmana,els caps de setmana quan van alsconcursos, i de l'Agrupa en vansortir molts matrimonis, això feiaque hi hagués un altre esperit. Però aquesta pregunta els l'hauriesde fer a ells!

La quarta junta directiva és lapresidida per Germà Puiggarí,té una durada de cinc anys peròles renovacions de càrrecs sónconstants. Per exemple, tucomences els dos primers anyscom a tresorer i després passes a

ser vocal de cultura juntamentamb el Jaume Miró. Per quèereu tan belluguets?

Ja t'ho he dit abans, que es perme-tia canviar cada dos anys. De totes maneres et confessaré quevam dimitir els dos de cultura imés endavant el Llecha, perquèvam tenir discrepàncies amb presi-dent i vicepresident. Volíem eixamplar el local i conver-tir-lo més en un auditori. Ens van dir que sí i vam entrar a laJunta amb aquesta condició. Al final no es va fer, ens vam sen-tir decebuts i vam dimitir. Malgrat això vam continuar essenttots amics i treballant per l'entitat.Al CEM passa molt això, les per-sones discrepem, ens enfadem,però no trenquem l'amistat, conti-nuem fent coses junts.

I després de tants anys com adirectiu què vas fer ?

La meva dimissió va coincidir ambla mort del pare, i en haver de tenircura de la malaltia de la mare.Com bé dius a partir dels anys 80

vaig deixar de participar en tas-ques directives i només he partici-pat en les activitats tradicionalsque programa cada any el CEM.

Com vas encaixar el canvi denom de l'entitat que es va fer el1979, de UEC-Molins de Rei aCEM?

Ho vaig trobar encertadíssim. Em va saber greu trencar el lligamsentimental amb la UEC però lesnecessitats econòmiques erenimperioses i va ser necessari.També afegeixo que el nou nom del'entitat feia peça. Era el Centre Excursionista deMolins de Rei i això provoca unsentiment de pertinença molt gran,de seguida ens vam sentir moltidentificats amb aquest nou nom.

10

ENTREVISTA

Al cim del Montcau amb cares força conegudes. Juliol del 1965. 25 anys de Teatre. 1986.

Parlem del grup de teatre delCEM. Tu gairebé sempre hi hasparticipat com a actor ...

Va sorgir de la necessitat de trobar-

se per celebrar la Castanyada. Pri-mer les representacions teatrals esfeien en un lloc reduït, al local delClub Fotogràfic, no comprometí-em a ningú i no es cobrava capentrada. A part que era una cosamolt familiar. Acabada l'obra esmenjaven les castanyes, es feienrodolins, s'explicaven acudits, unamica com si fos un foc de camp.Tot formava part de les moltesganes que teníem de treure'ns desobre la grisor del dia a dia. Enaquella època ens conformàvemamb poca cosa. Després vam anara fer les obres a l'antic soterrani delMercat Municipal, on ara hi ha elCaprabo. Allà recordo que muntà-vem l'escenari amb les parets delsestands sobrers de la Fira de laCandelera. Després també vamcomençar a fer una obra per ladiada del soci.

Tots coneixem que t'apassional'òpera. Com t'hi vas aficionar?

L'òpera és l'expressió del teatre almàxim. M'hi vaig aficionar de

petit perquè sentia sarsuela a casa.Abans tothom cantava. Recordoque mentre feia els deures de l'es-cola cantava tant fort que em sen-tien des de l'altra banda de laplaça! A part que les emissores deràdio de llavors programaven mésaquest tipus de músiques.

En els actes de celebració delcinquantenari participaràs ambuna colla d'actors i actrius vete-rans del CEM en la representa-ció d'una comèdia en el teatre dela Joventut. Serà el 31 d'octubre del 2011, lanit de la Castanyada tal i coms'havia fet durant molts anys.Com estan els preparatius peraquest acte que tots esperemamb candeletes?

L'obra que representarem la farem

en col·laboració amb l'EspaiXirgu, i serà dirigida per la Mari-bel Rodríguez. La idea inicial de la directora eraque la representessin els mateixos

actors i actrius de fa 20 anys. Peròal final no ha estat possible i hihaurà part del repartiment ambgent veterana del CEM i gentnova.

Vols afegir alguna cosa més al'entrevista, Salvador?

Faig una crida a tots els socis isòcies perquè omplin el teatre de laJoventut el dia de la Castanyada.Estem assajant l'obra de teatre ambmolta il·lusió i voldríem que el dia31 d'octubre del 2011 el teatre esti-gués ple de gom a gom. Tambévull acabar donant-vos les gràciesper haver-me fet aquesta entrevistaper la revista Senderos. Ai! Perdo-neu! Aquest era el nom de la revis-ta de la UEC, volia dir per al But-lletí del CEM...

ENTREVISTA

11

Amb l’Antòn Llecha en una marxa. En Llorenç Canut lliurant-li el 2n Premi del Concurs Regional de Fotografia.

uc de Mauberne des de lavall de Toran. (...Continuació)

Acostumats a anar sols i callats,aquesta nova manera de fer mun-tanya ens sorprèn i encisa alhora:són els avantatges d'anar en grup iamb bon ambient. Un camí marcatamb fites i pintura groga (que

suposem que ve del Port d'Arbe),ens fa fàcil seguir el camí.Tardem una hora per arribar a lacanal-barranc que baixa del Portde la Horqueta (18.05 h, 2.300 m).Després de creuar-lo, baixem unsmetres fins a trobar el GR ambmarques vermelles i blanques, queens porta al SE, amb amplis revoltsper pendents herbosos. Les horescaminades i els metres de desnivellamb la casa a sobre, comencen apassar factura. Les cames pesen icada passa comença a ser un actede fe. Per sort, saber que els llacsde Mauberne són a prop ens dónaun plus de resistència que ens per-met seguir endavant sense gairebéabaixar el ritme.Quan al girar un contrafort rocós,apareix el llac inferior uns metres

per sota, la moral es posa a cent. Ala pregunta d'on acamparem, con-testo que al tercer i últim llac, queevidentment és el que està méslluny. Els minuts i els metres pas-sen sense que arribem a lloc, i laimpaciència junt amb el cansamentfan de les seves. El paisatge, el dia,la imponent visió de la cara oestdel Mauberne que tenim just a

sobre... no hi ha manera de com-pensar el desgast d'aquest últimtros de camí. Per primer cop desque hem deixat el refugi de laHonería, el grup camina abatut i ensilenci. Ningú no fa traduccions,no se sent anomenar la Pataki...això serà, però, per poc temps.A les 17.50 h arribem a una carenad'herba i pedres. A sota hi ha el ter-cer llac del Mauberne. Desprésd'una breu baixada i vorejant perl'esquerra (E) a pocs metres de l'ai-gua, arribem al costat sud. Allàpassarem la nit. Són les 19.00 h i elGPS i el mapa diuen que estem a2.425 m.El fet d'alliberar-nos del pes de lesmotxilles, seure sobre les roques(l'herba és xopa) i treure'ns lesbotes, ens transforma. Sentim que

tornen els ànims i es recupera l'am-bient distès. Cada un s'organitzacom millor li sembla: hi ha qui esmulla els peus al llac (diuen quel'aigua és calenta), altres estirenl'aïllant i s'hi estiren ben amples (elsol encara té força), d'altres senzi-llament descansen... poc desprésens posem a treballar per agafaraigua, muntar les tendes iinstal·lar-nos-hi.El temps passa volant. A les vuittocades comencem a fer el sopar il'aire s'impregna de la típica olorde sopa i menjar liofilitzat. La con-templació i la fotografia d'una llar-ga i espectacular posta de sol sobreun mar de núvols dóna un tocmàgic al final d'una memorablejornada de muntanya. El dia esmor i anem a dormir. A la tenda del'Aurora i el Josep aviat es fa elsilenci. No passa el mateix a la del'Àfrica, el David i el Xavi, queallarguen el vespre amb tertúlia.No puc entendre el que diuen, peròsegur que deu estar relacionat ambla foto de la Pataki. S'hi està bédins el sac.Diumenge 18 de juliol. Hem dor-mit molt i bé, però no ens ve degust llevar-nos, així que fem elmandra un quart d'hora llarg dinsel sac abans de posar-nos enmarxa. Ja fora la tenda, veiem quecom esperàvem, el dia és esplèn-did. Tot i que l'aspecte del Mauberne éssalvatge, la pujada és senzilla quanno hi ha neu. Anirem per la vianormal, que hi arribarem per unavariant que ja vaig fer un delsaltres cops que hi vaig anar.Comencem direcció nord, deixantenrere el llac i enfilant-nos a uncoll que tenim just al davant. Uncop allà (8.15 h, 2.490 m), girem a

Tornant del cim. Arribant al 3er estany de Mauberne on vam acampar.

12

ALTA MUNTANYA

T

la dreta (E), esquivem per l'esque-rra una aresta calcària i ens plan-tem al peu del vessant oest. Aratoca remuntar un pendent incòmo-de i dret, que primer és d'herba, idesprés una tartera. Segueix ambcanals i feixes pedregoses i es vafent més dret a mesura que guan-yem alçada. A les 8.40 h arribem al camí de lavia normal (2.660 m), pràctica-ment al final del llarg franqueig iabans d'una zona de llosesinclinades que hi ha abansde l'entrada a la gran canaloest. La línia del sol és atocar de les tendes, queveiem al costat del llacmolt avall. Els nostresamics estan sorpresos i, toti que ja els ho havíem dit,no acabaven de creure'sque hi hagués tant bon camíen aquesta vessant de lamuntanya.El camí remunta la canalpedregosa fent revolts. Hi ha llocson el terreny és inestable, però espuja bé: la moral està a tope i nonotem gaire el cansament d'ahir.Tant és així, que anem pujant man-tenint una animada conversa que,com no podia ser d'una altra mane-ra, tracta de la vida i miracles de laPataki i altres com ella. Igual que ala Noria de Luxe tothom preguntai diu el que li ve de gust, sense porde fer el ridícul, sobretot el David,que es revela com un consumattertulià plenament instruït sobreaquests temes. Entre crítiques, opi-nions i un tip de riure, arribem a lapart alta de la canal, on el camí arafranqueja cap a la dreta (S) persota la cresta, i segueix una aerirelleix o faixa rocosa, que acaba al'aresta que arriba al cim. Quan hi

ha neu aquesta travessia és moltexposada i és més aconsellableanar per l'aresta. Per això proposoals nostres amics que agafin aques-ta via. S'ho pensen i l'Àfrica, elDavid i el Xavi hi van. L'Aurora iel Josep no volen tanta aventura ivénen amb nosaltres per la via nor-mal. Les dues rutes són maques ifàcils, però la cresta guanya endiversió i espectacularitat. Unsminuts després, tots ens trobem a

la primera de les tres enormes fitesque coronen el cim del Tuc deMauberne (9.20 h, 2.880 m).Hi ha bones vistes, estem sols enun dels cims més importants de laVall d'Aran i fins i tot hi ha cober-tura telefònica (circumstàncies quehi ha qui aprofita ràpidament...).Què més es pot demanar? Lescares d'alegria i satisfacció estanmés que justificades. Sóc feliç perhaver pujat aquí amb aquestsamics i que hagin gaudit tant comjo d'aquesta preciosa excursió, dela qual, compte! Encara queda unbon tros per fer...L'ambient és genial. Seguint latònica de la broma i la despreocu-pació habitual, un airet fresc i unamica molest ens obliga a amagar-nos darrera una de les fites del cim.

Allà mengem, bevem, fem lesfotos pertinents, gaudim de les vis-tes... El David i jo anem a guaitara la sortida de la cresta oriental quepuja des del port d'Urets, un itine-rari aeri i d'aparença molt seriosa,però que segons diuen només ésPD, amb un pas curt de III. Tambéinspeccionem la cresta sud, per onveiem fites que indiquen una viade pujada que fa molt bona pinta.D'haver portat una corda, segura-

ment hauríem baixat peraquí.Una de les coses que mésm'agraden d'aquest cim sónles seves vistes. Són fabu-loses cap als 360º, o siguiper tots els costats. Avui eldia és bo, però no la visibi-litat: els paisatges quedendifuminats. Passem quasi tres quartsd'hora dalt del cim. Enaquesta estona arriba unexcursionista solitari, que

saluda i, per no molestar, es recol-za en una altra de les grans fites.Em sorprèn aquesta solitud i sospi-to que durarà poc. A les 10.03 h tirem avall, anem perla cresta per on han pujat l'Àfrica,el David i el Xavi, que és curta ifàcil, però maca. Ho passem bédesgrimpant i un cop a la part altade la canal, continuem la baixadapel camí, procurant no tirar pedresa la gent que puja. A mitja baixa-da, l'Àfrica es troba un amic dePirineos 3000. El món és tan petiti ella tan coneguda...! Quan acabala canal seguim la via normal fran-quejant tota la cara occidental, iquan arribem a la petita bretxa dela cresta NO, on el camí gira a l'es-querra (E) i baixa al llac de Mon-toliu (10.52 h , 2.626 m), deixem

ALTA MUNTANYA

13

A la vall de Unhòla, observant el Tuc de Mauberne .

ALTA MUNTANYA

14

el camí per baixar cap al sud, peldret per un pendent primer pedre-gós i després herbós. Vint minutsmés tard, arribem a un petit collque queda per sobre de les nostrestendes, on arribem cap a les 11.15h. El sol i l'agradable temperaturadificulten les tasques de recollidadel campament: i és que s'hi estàtan bé estirat damunt la gespa!Sense presses, amb pauses i resig-nació, desmuntem les ten-des i refem les motxilles. Ales 12.00 h tots estem pre-parats per carregar-nos elsfardells a l'esquena i fentuna última ullada a aquestlloc tan bonic, comencem acaminar.Seguim el GR en sentit con-trari al d'ahir. Les vistes sóntan espectaculars commaques, cosa que ens obligaa fer moltes parades foto-gràfiques. Arribant a lacanal barranc que baixa alport de la Horqueta, deixem elcamí, creuem el barranc i enssituem sobre del primer d'una sèriede lloms herbosos i drets que bai-xen a la Vall d'Unhòla (12.33 h,2.305 m). El Xavi proposa seguirel camí bastant fressat que baixafent giravolts pel llom herbós onens trobem. Em sembla una opcióinteressant i, tot i que tinc els meusdubtes, accepto ràpidament. Laproposta resulta ser molt encerta-da. El camí fresat és un GR senya-litzat de vermell i blanc i aviat arri-bem al fons de la vall d'Unhòla(12.55 h, 2.100 m). Agafem uncamí bastant marcat que puja suau-ment cap al NO, i en un quart d'ho-ra i quasi sense adonar-nos-en,arribem a la sortida d'aigua del llacde Liat (13.10 h, 2.143 m).

El llac de Liat és un d'aquests llocsdel Pirineu que queden gravats a lamemòria: el blau intens de lesseves aigües contrasta amb el verdde l'entorn i unes petites illesdonen un toc de gràcia a l'estèticadel lloc. Em complau observar lescares de sorpresa dels nostresamics. És el lloc idoni per menjar iens aturem a l'esquerra (O) de lasortida d'aigües del llac. Hi passem

una bona estona: uns mengen, d'al-tres posen els peus en remull, hi haqui es queda en calçotets i recon-fortat per la deessa Pataki es cap-bussa a les gèlides aigües del llac...quins collons tens, David...! Men-gem, bevem, ens relaxem, fins i totcau alguna dormideta. Després de cinquanta minuts llargsde parada, a les 14.02 h, tornem aarrencar. Com que els he advertittant del tros tan pesat que ve ara,no agafa ningú per sorpresa. Fins itot ho troben més suau del queesperaven. La pujada al coll de laPassada de Güerri té uns 200 m dedesnivell. Un camí més o menysmarcat puja cap a l'O - SO percanals i pendents herbosos on hi hales restes de l'antiga explotacióminera de la zona. Bufa un ventet

que ajuda molt, i el grup avançacompacte i amb un ritme tranquil,però constant. Tinc sort i no perdoel camí. Així, en poc menys de 40minuts arribem al coll (14.39 h,2.320 m).El coll és entre el pic de Güerri (alnord) i la Pica Palomera (al sud).Hi passa el GR-211 que va al refu-gi de Liat (direcció E, a una mitjahora) i al refugi de la Honería

(direcció O, unes 3 hores).Nosaltres baixarem per elGR-211.3, que arriba alrefugi de la Honería pelbarranc de Bedreda, que éstot baixada. Avui podremveure la gorja d'Ermer i laComa d'Arbe, que vam ferde pujada, però que la boirano ens va deixar veure.Només el Xavi, que és unenamorat de les rutes circu-lars, es queda amb les ganesde tornar pel barranc deBedreda, però entén que

donades les circumstàncies no ésla millor opció. Després de la fotoal pal indicador continuem la bai-xada. El camí és ample i pedregósi baixa suau cap l'oest, amb bonesvistes sobre el trapezi herbós delTuc d'Ermer. En 10 minuts arribemal trencall del barranc de BedredaGR 211.3, i seguim baixant, aramés dret, en direcció al fons de lavall on acaba el barranc de Güerri(15.04 h, 2.185 m). Després dereagrupar-nos, baixem pel camí deGüerri, que és una de les parts mésespectaculars de l'excursió.Em resulta difícil descriure el camíde Güerri: aeri, impressionant,espectacular... El camí és unaaudaç obra d'enginyeria de l'èpocade les explotacions mineres. Esrecargola amb giravolts i diagonals

A la part baixa del barranc de Güerri.

ALTA MUNTANYA

15

sobre la dretíssima vessant NE delTuc d'Ermer i, encara que no té capdificultat, cal anar molt en comptede no relliscar o ensopegar, ja quees podria sortir cap al barranc onles possibilitats d'aturar-se serienmínimes. Al nostre costat, l'estreta

canal de Güerri s'enfonsa fins auna gelera que es manté fins benavançat l'estiu. Davant, a l'altrecostat de la vall, tenim la llargaaresta de Crabera i la seva impo-nent paret sud modelada per diver-ses canals, que a l'hivern es con-verteixen en fantàstiques i difícilsvies de glaç.Ja bastant avall, veiem la cascadadel Corrau deth Miel, que enaquesta època baixa amb pocaaigua. Deixem enrere els giravoltsi fem un llarg franqueig que té unalleugera pujada al mig i creua uncontrafort on hi ha la torre d'unantic telefèric, arribant a un boscdeliciós. Al nord, davant nostre, larampa de la Coma d'Arbre per onvam pujar ahir té un aspecte pocrecomanable. Quina matada! Ens

preguntem com és possible queahir la pugéssim sense gaire pro-blema, però és evident que la boiraens va afavorir, fins al punt que aracreiem que amb bon temps no enshi hauríem atrevit. Més giravolts iun altre franqueig ens porten fins

al riu Torán, que creuem per unpont. Uns metres més enllà arri-bem a la fita que assenyala la puja-da de la Coma d'Arbe (16.22 h). Ens fem una foto a la fita i seguimbaixant. Fa anys em van dir que la millormanera d'afrontar una baixada llar-ga i feixuga és no pensar on és elfinal, baixar sense córrer i intentardistreure's amb el paisatge del vol-tant. Va ser un savi consell quesempre procuro seguir. Intentooblidar-me del rellotge, dels malsfísics, caminar relaxat i observar elpaisatge, i puc assegurar que elmètode funciona... Avui torno aaplicar-la i em va molt bé. Gaudei-xo del bosc per on passa el camí deBarret, de les vistes de la gorga delriu Torán, dels immensos tallats i

circs penjats de la vessant nord delTuc d'Ermer...A les 18.20 h arribem al pont deBarret, on fem breu parada per rea-grupar-nos. Encara queda... Cami-nem per una pista ampla i de pocpendent, però tant se val, ja anemamb el "pilot automàtic" i quasi béamb "punt mort". L'últim tram del'excursió, el curt camí que baixade la pista al refugi, se'ns fa espe-cialment pesat. Curiosament, enles quatre excursions que he fet peraquí, sempre ens ha passat elmateix. Per fi arribem al replà onhem deixat el cotxe: the treck isover. El plaer d'oblidar la motxilla, treu-re's les botes, canviar-se de roba,etc. Només falta una cervesa benfreda per arribar al clímax. Avui notenim cerveses, però ens trobembé, molt bé, i poc a poc, sensepresses, experimentem la meta-morfosi de tornar a ser persones,pugem al cotxe i comencem elviatge de tornada. Parem a Pont deSuert a menjar alguna cosa i cele-brar l'excursió amb unes begudes.Després tornem a la carretera finsa Castellolí, on ens acomiademdels nostres amics.És prop de mitjanit quan arribem acasa. Deixem les motxilles i laresta dels trastos per terra i ens n'a-nem a dormir, que estem cansats,però també contents i satisfets. Elcòctel de Torán + Mauberne +CEM + Pataki ha entrat de mera-vella. Serà qüestió de repetir, imenys la gent del CEM, provaramb altres ingredients. El grandubte és si es podrà trobar unaaltra musa de paper, ara que amb elduo BlowJob (Xavi i David), qual-sevol cosa és possible...

Enric Garcia

Final de l’excursió, arribant al refugi dera Honeria.

16

stem celebrant el nostre50è aniversari com a enti-tat, i hem pogut gaudir

d'un dels actes estrella: la confe-rència audiovisual d'una donafamosa per la seva carrera alpinís-

tica i televisiva, com a càmera delconegut programa de TV1, Al filode lo imposible, l'Ester Sabadell,plena de futur, de vida id'il·lusions. Els afeccionats de lanostra entitat podran corroborar elque vaig a dir. A banda de les presentacions ofi-cials, a càrrec del president, FerranEstela, el regidor d'Esports, VíctorPuntas, i la presentació abastamentdocumentada del president de laComissió del 50è aniversari,Àngel Beumala, el recinte de lasala d'actes del pavelló poliespor-tiu es va fer justet per a totes lespersones que hi vàrem assistir: gai-

rebé un centenar. A més, l'èxit vaacompanyar l'esdeveniment grà-cies a la intervenció de l'Ester, queva deixar relliscar com si fos unbàlsam de paraules, acompanyantles imatges espectaculars de les

seves sortides pel món. Com unaactriu de les seves pròpies vivèn-cies, s'entreveia la sinceritat delseu discurs. Ens va agradar el to, lacadència i la qualitat. Felicitats! Itambé felicitem des d'aquest articleels metges que van recompondre elseu cos, després d'aquell descarnataccident. Realment van fer unaobra d'art, perquè en l'actualitat,

l'Ester Sabadell fa força goig. Queper molts anys.Tant de bo tots els actes de l'ani-versari estiguin tant diversamentconcorreguts com aquest.Avancem que el projecte "50 Anys

50 Cims", obert a totes les possibi-litats, ja ha superat la meitat delseu recorregut i hem cobert lesexpectatives que ens havíem plan-tejat, la qual cosa vol dir que mol-tes vegades les coses senzillespoden engrescar les persones ambun gran nivell de complicitat i quehan cregut sempre amb l'entitatcom a ens participatiu. A tots ellsels hem de donar les gràcies i espe-rem acabar l'objectiu el proper tri-mestre.

EL MOLINET

E

Enric Solà

Àngel Beumala, president de la Comissió.

ESPECIALISTES EN VISIÓ ESPORTIVAPREUS ESPECIALS PER ALS SOCIS

C. Major, 58 - Av. de Barcelona, 18 · 08750 Molins de Rei

Tel. 93 668 04 41 - 93 668 72 53

http://www.bofillbassons.com - e-mail: optica@bofillbasssons.comFEDEROPTICS

BOFILL BASSONS

L’Ester Sabadell, en plena intervenció.

El flamant President, amb el regidor d’es-ports de l’Ajuntament.

ics Clarabides i Gías - perEstós. 13 i 4 de novembrede 2010.

Fitxa tècnica:Aproximació: Molins de Rei -BenasqueDeixem el cotxe: aparcament a 4km de BenasqueDesnivell: pujada: 1.200 mDificultat: mitjana, màx. F+(màxim, un tram de grimpada perpujar al pic Gías). Material: crampons i pioletRecorregut:Dissabte: aparcament - refugid'Estós. Desnivell: 650 m (2,30hores)Diumenge: refugi d'Estós -barranc de Gías - Ibón de Gías -port de Gías - Clarabide Oriental -Clarabide - Clarabide Occidental(4,30 h) - Brecha de Gías - Gías(5,00 F+) - Brecha de Gías - vallde la Coma - Refugi d'Estós (8 h) -Aparcament (10 h) Participants: Jordi García, Fran-cesc Parra, Isabelle Martínez,Carme Valdossera, David Pagès.

Tinc moltes coses per explicar. I ésque 3 mesos donen per a moltateca. D'entrada, fa ben poquet hi hahagut canvi de Junta, fet que ensafecta a tots. De fet, a uns quantsde la secció d'Alta Muntanya ensafecta encara una mica més, perquèens hi hem ficat, tot esperant apor-tar el nostre granet de sorra.

En segon lloc: EL CEM FA 50ANYS!!!!!!! Hi ha força activitats,de les quals cal destacar, des d'a-questa secció, el cimòmetre, quesetmana a setmana va pujant.Un altre fet important, tot i que noés del nostre club, és que aquestnovembre, com cada any, es va

celebrar el Festival de Cinema deMuntanya de Torelló:(http://www.torellomountainfilm.cat).El documental guanyador va serThe Asgard Project, del directorAlastair Lee, però es van veuremolts més treballs interessants,com el Killian’s Quest, Au delà desCimes, Birdman of the Karako-ram... Crec que és una bona ocasióper veure documentals molt xulos iviure un ambient de muntanya enbona companyia. És a dir que peral proper any, no us ho perdeu.Agenda!!!! Un any més, els d'AltaMuntanya, juntament amb moltsmés socis, hem participat al "gari-tu" que el CEM munta a la Fira de

la Candelera. M'ho he passat teta,hem currat i hem guanyat uns cale-rons que serviran per fer moltescosetes, com ara comprar materialnou. Aprofitant l'ocasió, voliaexplicar que amb els diners del'any passat, entre d'altres coses, esvan comprar raquetes, arves, pales

i sondes per a les sortides hiver-nals. Gràcies, Carme, per lapaciència i la feina que fas.Més notícies! Quan escric aquestesratlles, encara no ens ha caigut lababa amb la conferència-audiovi-sual de l'Ester Sabadell, alpinista icàmera del programa de televisióAl Filo de lo Imposible. Espero quel'hagueu disfrutat.Finalment, cal recordar que a finald'any es va inaugurar el desitjatboulder al poliesportiu antic, grà-cies a unes quantes persones(Mireia, Àngel, Carles, Jordi...).Moltes gràcies a tots perquè feiatemps que existia la necessitat degaudir d'aquesta instal·lació. A dis-

CLARABIDES I GÍAS

17

ROBA, COMPLEMENTS I CALÇATPEL LLEURE A LA MUNTANYA

I TOTS ELS ESPORTS.

10% descompte als socis del CEM

Major, 4Molins de Rei

Tfn. 93 680 22 39running2@shop.intersport.es (Només a Intersport)

Distribuïdor productes GPS

P

Pic de Gías.

frutar-lo, que dóna per a moooolt! Iem deixo moltes notícies, però jan'hi ha prou de xerrameca.Torno al tema. Mentre escolto elsSnow Patrol a l'Spotify, penso quem'agradaria poder-vos explicartotes les coses que hem fet aqueststres mesos amb els de la secció,especialment les altres sortides quehem fet (el desembre, al PuigPerics i el gener, al Turbón i la

serra de St. Gervàs), però no hi haprou espai i amb tanta notícia m'es-tic enrotllant com una persiana. Ésa dir que anem al gra.Abans d'explicar-vos la sortida,voldria aprofitar per recomanarque quan sortiu a la muntanyahivernal, extremeu les precaucionsper minimitzar el risc de ser atra-pats per una allau. Al web delCEM teniu un resum del curs quees va fer l'any passat sobre allaus ies donen algunes indicacions decom avaluar el risc d'allau in situ,

com també més informacionssobre nivologia (heu d'anar a Sec-ció d'Alta Muntanya i entrar a l'a-partat de "Nivologia"). També usrecomano que feu algun curs, comara els que imparteixen els de l'As-sociació per al Coneixement de laNeu i les Allaus (www.acna.cat). Per altra banda, també recomanoque tothom qui vagi a la muntanyaa l'hivern, en ambients no contro-lats, no vagi mai sol, porti el mate-rial de rescat necessari (arva, pala,sonda) i el sàpiga fer servir, ja queen el malaurat cas de ser atrapatsper una allau, l'única manera desortir-ne amb vida és l'autorescatdels companys. Finalment, vulldestacar que si el butlletí d'allaus(http://www.igc.cat/web/ca/allaus_butlleti.php) indica un perill degrau 4 o 5, no és gens recomanablesortir, sinó que és preferible can-viar de ruta o quedar-se a casajugant a la botifarra. Dit tot això, parlem de la sortida.Era la primera sortida amb neu dela temporada. En principi, s'haviaprogramat una ascenció al Tempes-tades i al Margalida, pujant perBallivierna i seguint la cresta, peròaquest any, l'hivern es va avançar iva deixar de seguida colgada deneu la pista que porta al refugi deBallivierna, fet que allargava lacaminada i ens va fer canviar d'op-ció. Coses de l'ofici. Ja se sap queprogramar sortides de muntanyavol dir no encertar-la, perquè

sovint la meteorologia ens fa ballarel cap i canviar l'objectiu per no"pringar" en excés. És per aquestmotiu que, de vegades, les sortidesprogramades a l'agenda del web oal butlletí no acaben de quadraramb el que acabem fent. Tot i això,els qui programem les sortides dela secció ens esforcem, i encara hofarem més, per mantenir al màximles dates i els llocs. M'enrotllo, ja

ho sé, però volia explicar elsmotius que porten a fer aquesttipus de canvis perquè quedi clarque no els fem "per la patilla" niper fer emprenyar a ningú.Per pujar a Estós hi ha 2 aparca-ments des de fa temps: l'antic, queés al costat d'uns edificis baixos, iuna gran esplanada que hi ha unpèl més avall i que a l'estiu és depagament. Des d'allà mateix surtuna pista de terra (hi ha una drece-ra que surt des de l'aparcament dedalt) que de seguida passa per la

CLARABIDES I GÍAS

18

PARQUETS · PORTES · CUINES · MOBLES A MIDA

Passeig Pi i Margall, 34. 08750 Molins de Rei. Tel. 605 818 898

La Carme pujant al Coll de Gías.Massís del Possets.

19

CLARABIDES I GÍAS

dreta de l'embassament d'Estós.Més endavant, passem per un pontque travessa el riu i ens porta a laseva esquerra. Allà ens trobemamb uns quants cartells que infor-men sobre el massís on ens tro-bem, el perill de trobar-nos allaus al'hivern... Crec que està força bé,això de posar cartells informatiusen alguns punts dels camins molttransitats, especialment si és per

indicar que hi ha perill d'allaus al'hivern o que és zona d'allaus is'han d'extremar les precaucions.Una miqueta després trobem a l'es-querra la cabana de Sta. Ana,actualment molt ben arregladeta, ipoc després deixem el GR perenfilar-nos cap a la dreta, totseguint el PR-6 fins a arribar a lacabana de la Coma, una casetapetita de sostre en volta de canó ifolrat de tela asfàltica. Ens trobemen un replà, al final del qual tro-bem les ruïnes de l'antic quartermilitar d'Estós. A partir d'aquestpunt baixem una mica fins a deixara la dreta (sense arribar-hi) lafamosa cabana de Turmo. Un xicmés endavant, tot seguint el riu,retrobem el GR-11, que seguiremfins a una esplanada amb risc d'a-llaus, i, finalment, arribarem al

refugi d'Estós. Allà vam soparquasi com a casa, perquè hi haviaquatre gats. D'acord que jugava elBarça, però dubto que tothomsigui tan "futbolero" com el guardadel refugi. Només hi havia dosbascos i una parella de Lleida ambdues criatures (quina valentia! Usfelicito"). Havent sopat, al sobre ia dormir, que demà toquen mati-nes. Per què ens llevem tan d'hora

si després som tan lents? Però mésval tard que mai. Al principi noens aclarim per on és el camí. Si hianeu, el principi del camí és persobre dels lavabos (perquè cal dirque els lavabos del "refu" són fora,com els d'abans, només aptes per amachotes i valentes). El camísegueix la cota fins que travessales aigües que baixen del barrancde Gías i es comença a enfilar demala manera per la dreta.I això no para de pujar fins quearribem a l'Ibón Pequeño de Gías,que gairebé no es veu quan hi haneu, i després al Ibón de Gías queel deixem a la dreta. A partir d'a-quí, compte!, no us n'aneu cap a ladreta ni direcció nord, sinó direc-ció nord-oest, directes al coll mésevident que veieu: el Puerto deGías. A l'esquerra del coll queda la

Punta Gías i a la dreta, el pic deGourgs Blancs, el pic de JeanArlaud i el Puerto de Oô.Després d'assolir el coll, girem al'esquerra i ens enfilem per la cres-teta fàcil que mena al ClarabideOriental, després al Clarabide i, sihagéssim continuat, hauríem pujatal Clarabide Occidental, que gaire-bé no sembla un pic. Però el tempsse'ns tirava a sobre i la "meteo"anava empitjorant, tal com indica-va el pronòstic. Així que vam bai-xar fins a la Brecha de Gías (el collentre la vall de Gías i la vall de laComa), per valorar si era assumi-ble pujar al pic Gías. I cap amunt.Cal grimpar i no està de més por-tar una cordeta o un cordino per side cas, però es pot fer bé. Alerta sies fa amb neu, que la cosa empitjo-ra. En tornar a la Brecha de Gíasdecidim baixar per la vall de laComa. Error!!!! Es pot baixar? Sí.Us ho recomano? No. Les marquesno existeixen i el camí no està fres-sat. Sort de la ressenya, el GPS dela Carme i la nostra santa intuïció,que ens va permetre trobar el pasentre els cingles. I gairebé hi deixola pell quan una pedrota immensaem va passar volant prop del cap.Gràcies, Jordi, per avisar-me. Maisaps d'on et pot venir l'ensurt.Després de flanquejar una bonaestona, arribem al "refu". Tempsper fer un mos, pagar i... avall, queés tardíssim. Aquesta vegada tirempel dret i seguim tota l'estona pelGR-11. Arribem al cotxe unes 11 hdesprés d'iniciar l'ascens, ja defosc i quan comença a espurnejar.Quina botifarra! I encara hem detornar a Molins! Però, una vegadamés, l'esforç ha valgut la pena.

Al Clarabide Oriental Jordi, Carme, David, Isabel i Francesc.

David Pagès

ortida de Fórnols a la Seud'Urgell (16/01/2011)

Quart i últim tram del cicle de sen-derisme "Buscant el GR-7". Potseraquesta sigui la vegada que hem

començat a caminar més tard, cap a2/4 d'11 del matí. Realment el recorregut fins alpoble de Fórnols és llarg i, a més,amb una última part amb carreteresestretes i amb molts revolts. Sorten vàrem tenir que en Diego, elnostre conductor, és un hàbil pilotque té molt apamat un autocar grancom el que dúiem.Com dèiem, doncs, vàrem iniciarla ruta en el poble de Fórnols, a lapart alta de la vall de la Vansa. Cal dir que vàrem gaudir d'un diamagnífic, climatològicament par-lant. Un bon sol i gens de vent,amb molt bona visibilitat i moltbona temperatura, ni fred ni calor.Una de les gràcies d'aquest recorre-gut és que traspassem del cantó sudal cantó nord de la serra del Cadí,pel seu extrem occidental, on ja haperdut altura i abruptesa. Però ésrealment interessant poder compa-rar la imatge tan diferent d'un cantói de l'altre.

Després de caminar uns tres quartsd'hora, més o menys pel coll deBancs, vàrem esmorzar, com elssenyors els diumenges al matí, capa 2/4 de 12.Suposadament per no fer tard, el

cap de l'expedició marcava unritme diguem-ne alegre, que va béper digerir l'esmorzar. Una anècdo-

ta divertida va ser traspassar el riude Bona, ja que comptàvem a tro-bar-hi un pont que no hi era. Des-prés de buscar-lo amunt i avall,vàrem optar per la tècnica de saltarper pedres, sense que es produíscap remullada digna d'esment.Superat aquest obstacle, vàrem

anar pujant fins al coll de Creus, onvàrem començar a veure ja la ves-sant nord del massís del Cadí. Apartir d'aquí ja vàrem anar baixant,amb alguna pujadeta entremig perno avorrir-nos. Baixant per un sen-der enganxat a una paret rocosa,alguns vàrem reconèixer el lloc on,fa uns anys, alguns dels assistentsvàrem viure un ensurt majúscul. Enaquest mateix lloc, repeteixo, ja faanys i també en una sortida de sen-derisme, un company va quedarcom fulminat, sense que hi haguésmanera de fer-lo reaccionar. Homva poder demanar ajuda via telèfonmòbil i finalment va venir un heli-còpter dels bombers que va recollirel company i el va portar a l'hospi-tal de la Seu. Allà el vàrem trobaral vespre, per sort, totalment recu-perat.A les 3 de la tarda arribàvem a laPlana de la Bastida, on vàrempoder dinar asseguts en un prat i a

ple sol, ja que el dia hi convidava.I després, més de pressa que no paspassejant, vàrem seguir pel mig debonics boscos la llarga baixadafinal fins a la Seu, on ens esperavauna ben merescuda cervesa.

20

SENDERISME

S

El grup gaudint de l’esplèndid dia.

Cercant el pont del riu Bona.

Salvador Ayala

De baixada cap a la Seu.

21

iumenge 16 de gener.Sortida matinal: l'esglé-sia de Sant Pere de Rei-

xac, les fonts dels Caçadors i ladels Avellaners (Montcada i Rei-xac, Vallès Occidental).

Durant aquesta estació de fred(això que abans anomenàvemhivern) la boira es gela sobre lafullaraca i els matolls. Els insecteshan desaparegut del mapa i el pai-satge pren un aspecte pàl·lid i sa,bo per a la naturalesa, ja que nete-ja de paràsits la muntanya, manté aratlla les plagues i revitalitza elsecosistemes.Aquest itinerari l'iniciem des del'església romànica de Sant Pere deReixac que és dins del sector valle-sà del Parc de la Serralada deMarina, i que tots els diumengess'obre al públic. És un espai desd'on també es pot gaudir de magní-fiques vistes. Des d'aquest llocagafem una pista ampla flanqueja-da per arbres de diferents espècies(pi blanc, alzina, roure o arboç)que ens deixa en 20 minuts a lafont dels Caçadors i més endavant,un cop creuada la vall de Reixac,la pista continua ara de baixadafins que prenem un corriol a l'es-querra que ens porta a la font delsAvellaners, una font ben curiosaamb roques esculpides que repre-senten diferents animals. Tornem a

sant Pere de Reixac amb temps desobres per aventurar-nos a pujar elturó de les Maleses, 405 m, per uncamí costerut que s'endinsa per lamuntanya entre plantes i matolls iel qual assolim al cap de 40minuts. Des d'aquesta elevacióvàrem contemplar -malgrat laboira- excel·lents vistes sobre elVallès, el Barcelonès i part delmaresme. La baixada al punt departida va ser un xic més esforça-da, vaja com els agrada als com-panys senderistes del nostre cen-tre!

Diumenge 20 de febrer. Sortidamatinal: El Torrent Gran d'A-brera (El Baix Llobregat).

La passejada a peu pel fons d'a-quest torrent de 5 km de recorreguti afluent menor del Llobregat vacomptar amb la participació de 20socis que varem conèixer i gaudirdels valors naturals d'aquest indret.El torrent presenta una excepcio-nal vegetació de ribera gràcies aunes condicions microclimàtiquesfresques i humides pel fet de tro-bar-se molt encaixonat i teniralguns barrancs verticals de curtrecorregut que quan plou desguas-sen les seves aigües al llit deltorrent. Durant la passejada ensveiem acompanyats per amplies

franges de boscos (pollancres,àlbers, avellaners) i matolls d'unexcepcional valor ecològic i pai-satgístic. També cal destacar laimportància que té el torrent com acorredor biològic de circulació idispersió d'animals aixi com la denidificació de diverses espèciesd'ocells. Ja l'any 2003 algunesentitats: l'Associació Naturalistad'Abrera, l'Associació Hàbitats /Projecte Rius i l'ajuntament d'A-brera, van participar junts en unprojecte compartit de custòdia iconservació d'aquest espai naturalque situat entre el polígon indus-trial de Sant Ermengol i la urbanit-zació de can Amat ens ha deixataquest oasi de naturalesa i un reco-

rregut ben condicionat i senyalit-zat. Bona feina! En sortir delombrívol fons del torrent prenemun camí amb un paisatge totalmentdiferent al que havíem fet unsminuts abans. Ara el recorreguttravessava pel mig de camps d'a-metllers conreats al solell, mesendavant ens aturàvem per con-templar en direcció nord una bonapanoràmica sobre la muntanya deMontserrat. Vaja amb la sensaciód'haver fet dues sortides en una.

MEDI AMBIENT

D

Marià Caimo

El grup a Sant Pere de Reixac.

El grup per la ruta del Torrent Gran d’Abrera.

23

SECCIÓ DE VETERANS

embla que la Secció de Vete-rans entra en una dinàmicad'aglutinar tot un seguit d'ac-

tivitats disperses que d'una forma oaltra, formen part del col·lectiu“sènior” de la nostra entitat, evi-

dentment obert a totes les edatsque vulguin participar-hi. No podem oblidar que les sortidesde Descoberta Cultural porten una

trajectòria de continuïtat força llar-ga en el temps, amb una participa-ció molt engrescadora, i a causa dela pertinença d'aquest conjunt d'or-ganitzadors a l'etapa de dinamitza-ció de la Secció Veterans, oferim laintegració d'aquesta activitat comuna possibilitat més per a tothom,

amb un calendari prou atractiu. Sia algú li fa por l'edat, que s'ho tre-gui del cap, perquè com diu unaamiga meva la “joventut acumula-da” serveix d'experiència a l'horad'exercir la prudència i la contun-

dència amb una mica d'efervescèn-cia, sense que es noti gaire la sol-vència. Precisament perquè així esdemostra la competència.

Hem tingut unes sortides hivernalsprou reeixides; a part la Festa d'hi-vern al Puigmadrona, amb més de200 persones, i el diumenge 23 degener, fèiem una sortida matinal alMuseu de Gavà i al Parc Arqueo-lògic de les mines de variscita.En engegar les projeccions Nostàl-

gies, amb motiu del 50è aniversari,amb una notable participació delssocis de "totes les edats madures",hem aconseguit que coses ben sen-zilles engresquin els nostres vete-rans, recordant altres aspectes iesdeveniments de la casa. Amb la sortida a Empúries, ambuna tramuntana prou forta, vàremrecuperar la realitat del nostre pas-sat històric, gairebé sempre envaïtsi espoliats (deu ser el nostre destí,

perquè encara ara, segueix sent elmateix: de fora vingueren que decasa ens tragueren, encara quealeshores alguna cosa útil ens por-taren. No com ara i sempre, que apart d'espoliar aboquen merda; deuser per adobar la collita electoralespanyola!).I el futur de les sortides de Desco-berta van encarrilades: castell deMontsoriu, entre Arbúcies i SantFeliu de Buixalleu, Arbeca, a lesGarrigues, i el món de l'oli, Ah! Iel Cap de Setmana del Soci, la pri-mera setmana de juny! A veure quien dóna més! I més endavant laBeatulo Romana de Badalona...Què més voleu? I tot seguit, un recull d'imatges pera la història, no fos que no les tin-gueu.

Enric Solà

S

La tradicional i cada cop més multitudinària pujada al Puigmadrona. Matinal al Museu de Gavà.

El grup a la sortida d’Empúries, aguantant la forta tramuntana.

24

PEL FORAT DEL PANY

Mireu amb molta atenció......La seva recitació.

Tant per sortir o per entrar......El "nap" hauràs de fregar.

No em miris tant malament......O no hi serem l'any vinent.

Però si Cimòmetre fas......És clar que hi arribaràs!

Sóc regidor de Fira......I aquest estatge m'inspira!

Aquest beuratge et prendràs.......Sinó al cim, no arribaràs.

25

PEL FORAT DEL PANY

Fins aquí han arribat......Recuperant el passat.

Amb les seves imatges......Recordem bells paisatges.

No sabeu que m'ha passat...?...És que estic emocionat!

I si us heu assabentat......Les noies ja hem triomfat!

I si et miro fixament......Tornaré a l'Ajuntament?

A la fira ens han cridat......Com cada any, no hi hem faltat.

Forn de Pa

“CAL CARDONA”PA DE TOTA MENA, PASTES, PIZZES

i ESPECIALITAT EN COCA DE FORNERTARDES PA CALENT

Plaça de Catalunya, 16Tel. 93 668 27 81

MOLINS DE REI

DESEMBRE 2010

ACTIVITAT: Secció Alta Muntanya:Comabona (2.547m).DATA: Diumenge, 4. ASSISTENTS: David, Africa i Xavi.

ACTIVITAT: A l'Escola Alfons XIIIde Molins de Rei: Dinar d'agraïmentper als voluntaris del CEM.DATA: Dissabte, 11. ASSISTENTS: 98 persones.

ACTIVITAT: Festa d'Hivern delCEM. Pujada del pessebre al cim delPuigmadrona (340 m).DATA: Diumenge, 12 ASSISTENTS: 216 persones.

ACTIVITAT: Secció d'Escalada: Sor-tida al Sector de la Facu (Vilanova i laGeltrú).DATA: Diumenge, 12. ASSISTENTS: 12 persones.

ACTIVITAT: Secció Alta Muntanya:Puigs Perics (2810m).DATA: Dissabte 18 i diumenge 19. ASSISTENTS: David, Carme, Jordi,Enric, Encarna i Francesc.

ACTIVITAT: Secció Alta Muntanya:Montmalús (2.781m).DATA: Diumenge, 19. ASSISTENTS: Ainhoa Oscar i Ivan.

ACTIVITAT: Secció de Medi Ambi-ent: L'Ermita i la font de Sant Cebrià.DATA: Diumenge, 19. ASSISTENTS: 30 persones.

ACTIVITAT: Secció d'Escalada: Viasol solet (Montserrat).DATA: Diumenge, 19. ASSISTENTS: Africa, Aitor, Ester.

GENER 2011

ACTIVITAT: Secció Alta Muntanya:Peña Telera - Gran Diagonal (2.547m)DATA: Divendres, 7. ASSISTENTS: Aitor, Ivan i Juan Car-los.

ACTIVITAT: Secció Alta Muntanya:Gallina Pelada (2.307m)DATA: Dissabte, 8. ASSISTENTS: Aurora, Josep, Africai David.

ACTIVITAT: Secció de Senderisme:Travessada a peu del 4rt tram del GR-7: De Fòrnols a la Seu d'Urgell (AltUrgell).DATA: Diumenge, 16. ASSISTENTS: 36 persones.

ACTIVITAT: Secció de Medi Ambi-ent: L'església de Sant Pere de Reix-ac, les fonts dels Caçadors i la delsAvellaners.DATA: Diumenge, 16. ASSISTENTS: 33 persones.

ACTIVITAT: Secció d'Escalada: Sor-tida al Sector de Cabassers (Priorat).DATA: Diumenge, 16. ASSISTENTS: 8 persones.

ACTIVITAT: Recollida del pessebreal cim del Puigmadrona.DATA: Diumenge, 16. ASSISTENTS: 35 persones.

ACTIVITAT: Assemblea General desocis i sòcies del CEM i canvi deJunta Directiva.DATA: Dissabte, 22. ASSISTENTS: 60 persones.

26

RESUM D’ACTIVITATS

27

RESUM D’ACTIVITATS

ACTIVITAT: Descoberta Cultural:Sortida matinal amb transport públic(RENFE), al Museu i Parc Arque-ològic de les Mines Prehistòriques deGavà.DATA:Diumenge, 23. ASSISTENTS: 43 persones.

ACTIVITAT: Secció Alta Muntanya:Sant Gervàs.DATA: Diumenge, 23. ASSISTENTS: Josep, Aurora, David,Africa, Encarna, Enric i Francesc.

ACTIVITAT: Inauguració de l'exposi-ció dels "13ens Premis CLIC deFotografia".DATA: Dissabte, 29. ASSISTENTS: 20 persones.

FEBRER 2011

ACTIVITAT: 7ena Botifarrada delCEM a la Fira de la Candelera deMolins de Rei.DATA: Divendres 4, dissabte 5, i diu-menge 6. ASSISTENTS: 35 voluntaris.

ACTIVITAT: A la sala d'actes delpavelló poliesportiu municipal: Con-ferència-audiovisual: "Ester Sabadelli la passió per la muntanya".DATA: Dissabte, 12. ASSISTENTS: 85 persones.

ACTIVITAT: Al local del CEM:Cafès tertúlia "Nostalgies de la dele-gació de la UEC-Molins de Rei".DATA: Dissabte, 19. ASSISTENTS: 45 persones.

ACTIVITAT: Al local del CEM:Cafès tertúlia "Nostalgies de la dele-gació de la UEC-Molins de Rei".DATA: Dissabte, 26. ASSISTENTS: 40 persones.

ACTIVITAT: Descoberta Cultural:"Grecs Ibers i Romans". Sortida de totel dia al jaciment Arqueològic d'Em-púries.DATA: Diumenge, 27. ASSISTENTS: 44 persones.

28

LA JUNTA INFORMA

quests socis agermanatsi que sempre fan bondat.

Que si no mal aniria,estem de Festa Major,ja que el nostre centre fa 50 anysd'alegria i germanor.Tal com potser diria La Trinca il'SGAE,drets d'autor voldria, per la feina "no feta",però sí fer el paperotper omplir-se el butxacot!

Hola, a tots i a cadascun dels socis,col·laboradors , simpatitzants i pas-savolants del CEM. La nova junta ha volgut començaramb una mica d'ironia, ja que coma centre excursionista som elspares, mares i tutors d'exclusivescom la Marxeta, la Molins - Mont-serrrat, la Caminada Popular, lapujada del pessebre i la desapare-guda Bruixeta. Que cal dir que enshem trobat gent que pregunta si estornarà a fer i, per descomptat, laMolins - Vilafranca.També volem donar un especialagraïment a aquells que fan possi-ble les diferents seccions de Des-coberta Cultural, Medi Ambient,

Senderisme, Escalada, Alta Mun-tanya i El Butlletí.Vosaltres i nosaltres que formem elCEM, som els veritables propieta-ris de la SOCIETAT GENERALd'AUTORS ESPECIALS delCENTRE EXCURSIONISTAMOLINS DE REI.Un record per a aquelles seccionsque ja no hi són: Fotografia, Espe-leologia, Tir amb arc, BTT i Sub-marinisme.

Ells també van contribuir a fer elCEM tal com el coneixem.

LA JUNTA INFORMA

Primer de tot, cal agrair a l'Agrupa-ció Filatèlica i Numismàtica deMolins de Rei la seva col·laboracióperquè han editat una xapa seca decava, un mata-segell, un segell i unsobre commemoratiu del cinquantèaniversari del CEM. Així com unamedalla, durant la 164 Fira deMolins de Rei.Fites que volem assolir i que jahem començat: reordenar la biblio-teca, amb criteris reals d'utilitat;comprar una impressora nova amb

escàner i disc dur extern. Volemescanejar les fotografies i docu-ments del fons del CEM per crearun arxiu digitalitzat. També es farà una reorganitzaciódel material de lloguer i de la sevaubicació dins del quarto.El poliesportiu de Molins de Reipatirà una reforma per ampliar lazona d'halterofília que afecta elnostre rocòdrom o bloc d'escalada.Estem pendents de la reunió amb el

regidor d'Esports per saber comens afecta.Naturalment no podem oblidar laimminent presentació del llibre "50anys d'excursionisme i cultura"editat pel CEM, el dia 16 d'abril,on esperem veure a tots els socisinteressats en la vida de la nostraentitat. La junta us demana la màximacol·laboració i implicació en totes icadascuna de les activitats del cin-quantenari.

A

29

El President s’estrena a la primera sessió del “Nostalgies”.

La Junta

30

SECRETARIA

Actualment, el nombre de socis de la nostra entitat és de 656

ALTES

MOVIMENT DE SOCIS

BAIXESSoci Cognoms i Nom d/m/a

1709 CENTENO LLOBET, MARCEL 13/12/20101710 PIÑOL GÀMEZ, ALBERT 13/12/20101711 PASCUAL SIERRA, ALBERTO 16/12/20101712 TOMAS RAFALES, MIGUEL 20/12/20101713 TORAL LÓPEZ, ARACELI 20/12/20101714 AUGÉ RUIZ, PAU 22/12/20101715 FERNANDEZ MARTINEZ, JOAN CARLES 23/12/20101716 RUANO BOZAL, BORJA 03/01/20111717 MARTÍNEZ CAZORLA, ADRIÀ 03/01/20111718 BRUCART I SANAHUJA, NÚRIA 04/01/20111719 MATEU OLLÉ, JORDI 10/01/20111720 COS GARCIA, JORDI 11/01/20111721 CAPDEVILA BERTRAN, JORDI 14/01/20111722 RESTOY JIMENEZ, DIANA 20/01/20111723 SUBIRÀ CODOSERO, JOEL 10/02/2011

Soci Cognoms i Nom d/m/a

1349 SANTIAGO CABEZA, EMILIO 01/01/20111350 SANTIAGO CRESPO, ALBERT 01/01/20111372 CLARAMUNT PUIG, MARIA 01/01/20111373 MATAS MONTSERRAT, JOSEP 01/01/20111394 MASSANA MILÀ, JOSEPA 01/01/20111452 ALBA VALLE, JAVIER 01/01/20111457 MAMPEL LAMIEL, M. LLUISA 01/01/20111496 LLOPART SERRA, JOAN 01/01/20111526 COLLADO MUÑOZ, ANNA Mª 01/01/20111537 FERNÁNDEZ MENA, RAÚL 01/01/20111663 GONZALEZ HERNANDEZ, ROSER 01/01/20111664 GONZALEZ ESCUDERO, J. JOSÉ 01/01/20111542 SALA GIL, ESTHER 03/01/20111144 MUMANY LAS, JOSEP 18/01/20111602 CAHUÉ POMAR, FRANCISCO 24/01/20111619 OLLÉ CAMATS, NIL 01/02/20111228 ROIG MARGARIT, RAMON 07/02/20110106 BUSCA CANALS, ANGEL 11/02/20111275 PONS ROTLLAN, JOSEP Mº 23/02/20111276 SUMALLA PERERA, TERESA 23/02/20111585 JULIÀ GALLEL, MARC 25/02/20111586 GRACIA SEGARRA, MARTA 25/02/20111145 CAPDEVILA LAS, MIQUEL ANGEL 01/03/20111662 SIERRA CATOT, AIDA 01/03/20111687 ALCAIDE PINO, ALFONSO 01/03/20111676 DE LAS HERAS CUENCA, ENRIC 03/03/2011

El nostre consoci Àngel Buscà i Canals, ens ha deixat. Era el soci 106 de la nostra entitat i naturalment, des d'aquestespàgines ens solidaritzem amb la seva família i amics en aquests moments, on els sentiments i l'enyor fan que aquest tràn-gol ens apropi a la seva trajectòria personal que va ser intensa i generosa envers el teixit social de la vila. En quedarà unrecord inesborrable.

Des d'aquesta pàgina hem de transmetre el nostre condol a la nostra consòcia Isabelle Martínez, per la mort del seu pare. Al saber la mala notícia hem cregut oportú fer-ho avinent al conjunt social i especialment als membres de la secció d'Al-ta Muntanya amb la que hi està força vinculada.

També hem d'esmentar la pèrdua de la mare de la nostra consòcia Montserrat Roig, a qui des d'aquí fem avinent el nos-tre condol que li arribarà també de part de totes les persones que participem a les sortides de Descoberta Cultural. Ànimsi endavant, Montse!

FE D’ERRADES

En el passat número del Butlletí constava com a autor de l'article del Capcir de BTT l’Àngel Beumalaquan en realitat aquest article és d’en Francesc Domingo.