poemes 6è

Premi de poesia Joan Duch

Recull dels

alumnes de 6è

Curs 2008-09

PDF created with pdfFactory trial version www.pdffactory.com

http://www.pdffactory.com


Canvis

Espurnes - Clara

Em miro al mirall,

què canviada estic!

Noto que em faig gran

i això em fa patir.

Alguns llibres llegeixo,

s'aclareixen neguits.

Per dintre jo penso:

Quina por que tinc!

Pregunto a la mare:

-Fer-se gran fa mal?

Em mira somrient,

-Tranquil·la, és normal!

El temps no s'atura,

tota jo vaig creixent.

Ei, quina aventura

ja sóc adolescent!




DES DE L’ALBA FINS A LA POSTA P.Sucret - Pau

Tot just a salpar d’alba, el sol sortia a alta mar; un bell ocell cantava, veia el dibuix d’un gran far.

A l’horitzó els núvols sortien, mig tapaven la claror; els meus ullets esperaven, com allunyar eixa tristor.

Els núvols se n’anaven, les ones s’atansaven. Era un matí de diumenge i els ocells, àngels eren.

El seu groc m’enlluernava; la gran tarda ja era aquí;

bell espectacle donava, la llum no tenia fi.

La nit, com una tela, invadia el cel blau. La lluna n’era una espelma, La bella posta ja cau.




L’AULA D’ACOLLIDA Princesa– Xin-mei L’aula d’acollida és una preciosa classe d’ajuda. Qui ve nou a Catalunya i gens de català sap, cap a la bella aula va. I si tens vergonya o por, no t’amoïnis pas gens; doncs allà ho trobaràs tot i amb la Montse aprendràs a arlar català. La meva senyoreta alta és i verds els ulls té; els seus cabells són arrissats i molt simpàtica és. El curs passat vam fer festa gran! I ja estic esperant el final d’aquest any!




EL NANO

Ghost Rider—Adrià

El meu gos es diu Nano.

Té molt llis el pèl.

És de color negre i marró

i corre com el vent.

Dos anyets ja ha fet

i és molt juganer.

Va sempre molt net

i obedient sempre ve.

En Nano és la meva alegria.

Si ell no hi fos, res no faria.

Si estic molt trist, ell em consola




L’AIGUA Tauró– Rafa

El mar és gran com un gegant. De bon matí veiem l’arc de Sant Martí.

Al migdia cau foc de color, sembla que hi hagi guerra! i el mar ràpid el mata.

A la tarda, ja plou i les gotes mai diuen prou.

El vespre s’atansa, el mar diu adéu. La nit ja és aquí!




LA MEVA IMFÀNCIA

Arobed 97– Dèbora

Quant jo era ben petita,

no tenia cabories ni inquietuts,

nomès m'ho passaba pipa,

sense tenir penes,tambèvirtuts.

Jugar era el que m'agradava,

jugar era el que feia.

Amb la nina la tarda passaba,

contan-li contes de fantasia.

Les joguines m'agradaven,

tenia les que volia.

Algunes peró, ploraven,

perquè jo no les volia.

Ara ja soc mès grant,

ja no sóc tan petita.

Força estic madurant,

peró tambè m'ho passo pipa.




AL MAR Ibrahimovic Al port hi ha un vaixell que al mig de l’oceà està pescant, ben atent a qui pot enxampar. Sempre està feliç i content, li agrada navegar pel mar. Sempre té un somriure; ell pesca, no fa mai tard. En un dia calmat i de sol alt, després del dur treball, al port torna el vaixell




LA FAMÍLIA I LA CASA Lavart - Albert

La meva casa és bella, com una nova ponzella. Té moltes habitacions, on no ens falta calor.

Tenim una gran terrasa, i m’agradaria una bassa. Hi vivim quatre persones, i emmagatzemem pomes.

Tenim una gosseta, I de nom com el país. Boira es diu la petita, ah! i el meu germà Genís.




JUNEDA, COR MEU Estrella Polar - Elisa El meu poble és un pèl xic. Té carrers estrets i amples, i es també força bonic. El travessa el Canal d’Urgell elegant com un cavall... Ai, que eixerit que és ell! Lliscant i fluint llit avall. El riu Femosa també hi passa... Paral·lel a la via passeja, doncs estació i tren ens para. I, que no dir de la carretera? Del meu poble què us puc dir? És la vida per a mi. si un dia aturar-vos voleu, ben rebuts sereu.




LA ZEBRA

Erogi - Grigore

La zebra corre com un cavall;

corre,corre,muntanya avall.

La zebra té ratlles negres,

blanques,negres,blanques i negres.

La zebra té quatre potes

i juga sempre amb les pilotes.

Corre quan veu un lleó;

no s'espanta per un mitjó.

La zebra menja herba fresca

i li agrada fer molta gresca.

Té les orelles punxegudes

com les muntanyes porugues.




Arbres verds

$hadow– Joel

Els arbres ramalluts són amagatalls, per tots els cucuts i potser per galls.

Als troncs dels arbres els picots estant picant i picant i els seus caus fan.

Pel terra estant els esquirols buscant els seus pinyons per tots els racons.

Damunt dels arbres, les àguiles volant i, des del cel estant les preses buscant.

Arbres de fulla perenne són, car si caduca fos, tota fauna s’hauria fos.




CURS 2008-2009 Segador -Joel Pifarré

El curs ja ha començat! Llibres i llibretes amunt i avall Uns entren, els altres surten. Ja hi tornem a ser, quin pal! Ara una hora, ara una l’altra. Crits, sorolls, negatius, dubtes!

Això és el curs de sisè Això és la meva escola. Ciències i anglès; Jaume, Noemí i Ramona.

Ja ho veieu tot ens esta bé... Socials, català, educació física Borràs, Vicenta, Pepita. Ja ens preparem pel curs que bé!




SOM TRES

Unicorn-Núria

Les meves estimades germanes!

Les dues són elegants.

Són per tothom apreciades,

les vull més que diamants.

Una,la més petiteta

es diu Aneta.

És com una puceta!

I és molt boniqueta.

L'altra, la gran,

es diu Marta.

És com un gegant

i és elegant!

Jo sóc la del mig

i Núria em dic.

Si m'assemblo una mica en elles

serà per mi tot meravelles.




EL PAISATGE Roig i blau - Oriol

Vaig anar a la muntanya, tot verd ho vaig trobar. Varem passar uns dies i jo hi vaig tornar anar.

Quina va ser la meva decepció; doncs tot el verd que hi havia, quan vaig arribar, ja era marró. Sols em va quedar indignació.

Tant bonic que estava verd ple d’arbres, pins i avets; tot es va tornar socarrimat i tots els arbres molt cremats.

Hem de cuidar la natura. Vigilar-la i estimar-la perquè sense ella, res dura. I és un goig contemplar-la!




UN PETIT ENRENOU

La lluna - Vasilena

A mi m'agrada quan plou.

Les gotes ben eixerides

es fan totes amigues;

ens fan un gran enrenou.

Una gota ha caigut,

la gota és transparent

i ha marxat en un moment.

El suau vent se l'ha endut.

Es barallen les gotes,

ja no són amigues.

S'empenyen i s'esquitxen,

són ben mullades totes!

M'agrada com cauen del cel,

tant si cauen a la plana,

com si cauen de muntanya,

convertides grans de gel.




LA MEVA FAMÍLIA Titilati - Gerard

Tota la família som al tros: cosins, padrins, germans, tiets i pares!

Tots riem, saltem com estaquirots i juguem a fet i amagar amb els arbres. Quan les mares ens criden, senyal que anem a dinar Cargols i carn ens cuinen que tots mengem sense parar. Ja som a la migdiada. Una remor tranquil·la del port del mar m’arriba, portant olor de diada. Volant ens ha passat el dia; vol dir que ens ho hem passat bé. Acollit de tota la família, voldria tornar-ho a fer!




ELS ARBRES Bastian - Tonet A la primavera , verdes són les fulles. A l’estiu, si tenen set les mulles. A la tardor, cauen com el pèl als gats. A l’hivern, de tqant fred, ja s’han pelat. Els arbres tenen vida i sense ells no hi seriem. De la terra, allà on aneu, en podreu trobar arreu.




UN GOS MOLT FELIÇ Jordi - Jonathan El gos corre que corre amunt i avall, sempre menja al costat del cavall, corre que corre pel camp i pel blat; sempre mou la cua i molt simpàtic és. El gos mai no mossega. Quan plou juga amb l’aigua i li agrada passejar-se. Sempre corre que corre! Si veu que fa vent o trona, s’espanta i es queda dins casa. Quan para de tronar , torna a ser feliç. Quan neva, juga amb la neu i comença a fer tombarelles. De tant content, a ningú veu. Però pots comptar sempre en ell.




ELS AUTOMÒBILS F. Lampard - Robert A mi m’agraden els cotxes, siguin nous o antics. Sempre estan donant voltes, hi pugen els amics. N’hi ha de totes varietats, mides, preus i colors. D’antics com els Peugots, o nous com els Smarts. Els cotxes ens porte, d’ací, d’allà a rics i a pobres avui i demà.




COSES PER FER Lo poeta 7- Marc Per tenir un món millor no malmetem la primavera hivern, estiu i tardor, creem una nova era. Fàbriques no han de fer fum i així poder veure estels. No ens caldran perisòpis, per contemplar tots els cels. Això es pot fer realitat! Tan sols necessitem paciència, i si no ens en sortim doncs, deixem-ho tot a la ciència.




A L’AIGUA Diao - Karamo Els peixos riuen i ballen, es pases tot el dia badant. Neden fins que es cansen i sempre estan cantant. Poca memòria tenen, no saben que feien ahir; ni saben el què deien ni tampoc sabran que dir. Ser com ells m’agradaria, a casa tenir-los voldria i, com ells, badar tot el dia. Així doncs, memòria no en caldria!




poemes 6è

Documents