policies - octubre 2014

2 POLICIES DE CATALUNYA

Edita:

Direcció i redacció:

Publicitat:

Coordinadora:

Direcció d’Art:

Impremta:

Dipòsit legal:

Editorial

Reportatge: Seguretat Ciutadana• Elsprimersenarribar

• Policiesmediàtics:de‘COPS’a‘Policíasenacción’

• Lesfrasesdelspolítics

• Interiorpagaràlesarmilles

• ‘Malauradamentvivimenunpaísalqualestàbépensarqueelpoliciaéseldolent’

• Mossosferitsdurantlafeina

• TotalsuportalscompanysdeSarriàiSalou

Cara a caraCiutat Vella vs. La Cerdanya

ArmesPistola Taser

ReportatgeEl franctirador, el professional incòmode

Policies del mónPatrullar contra les bandes llatines d’Arizona

Actualitat policial

Cas Raval, Plaça Molina i Tarragona

Acció sindical

La nostra botiga

Legislació‘La mesura cautelar de suspensió de funcions. Algunes reflexions’, perl’advocatJavierAranda

Va de policia, va de cultura

Recull de premsa

3

4

16

18

20

22

24

28

30

33

34

36

37

Totes les idees i opinions expressades són de responsabilitat exclusiva dels autors i no s’identifiquen necessàriament amb les de la revista Policies de Catalunya.

Institut Català d’Estudis de SeguretatFloridablanca,146.1r.2a.08011BarcelonaApartatdeCorreus:33.092www.ices.catbcnpresscomunicació

Contacteuambl’SPC

MartaMiralles

RycardodePaz

JJ.GG.

B22300-2003

3POLICIES DE CATALUNYA

EDIT

OR

IAL

David J. Mañas | Secretari General de l'SPC

D’un temps ençà, el degoteig d’afers relacionats amb intervencions del Cos de Mossos d’Esquadra han esdevingut detonants de polèmiques a l’àmbit mediàtic i judicial. Aquesta proble-màtica posa en entredit el model de seguretat vigent i el propi Cos, que està sent contínuament qüestionat per uns i altres. Mentrestant, afers semblants que afecten altres cossos policials no tenen les mateixes repercussions tant me-

diàtiques com jurídiques. En primer lloc, a Mossos es triga força més a reaccionar i donar, si és el cas, la primera versió oficial. Aquests dilatats silencis obren un període de temps massa llarg, la qual cosa afecta a la imatge pública d’un cos policial per allò de que “qui calla consent” i té uns efectes devastadors sobre la moral dels qui fan la feina a peu de carrer del cos policial.

En segon lloc, aquest inèdit modus operandi de gestió me-diàtica també té més conseqüències. En concret, sobre la imatge que els policies poden arribar a tenir de la cúpula policial, a més de la seva implicació en el recolzament als policies que partici-

pen en una intervenció polèmica.En tercer lloc, l’escassa infor-

mació donada a la ciutadania genera desconfiança. La opacitat davant de determinades situacions complexes, i el fet que sempre s’hagi mostrat única i exclusivament la “cara amable de la policia” ha contribuït a què el ciutadà tingui una idea allunyada de la realitat. La divulgació de la veritable tasca policial contribuiria a que la ciutadania s’adonés de la complexitat d’aquesta feina i conegués una realitat que, mas-sa vegades, requereix d’actuacions que no són del gust de ningú.

L’actual gestió de la imatge que es projecta a la ciutadania radi-ca, per un costat, sobre els efec-tes balsàmics de la lectura de les

“immillorables” xifres de l’evolució de la criminalitat i la presentació única i exclusivament de la cara més amable, simpàtica i entranyable de les accions policials. Les proble-màtiques sorgeixen en el moment en què aquestes polítiques s’estavellen contra la realitat. Si tothom és bo, si tot és tan bonic, per què els policies actuen de vegades com actuen?

Caldria plantejar-se canviar la dita “Qui dia passa, any em-peny”, per aquella de va sent hora “d’agafar el bou per les banyes”. Aquells a qui correspongui prendre decisions dins l’estructura del Cos, si n’hi ha, seria bo que ho comencessin a fer.

Combatim l’opacitat

©bcnpress


Són els primers en arribar a l’episodi de violènciadomèstica, a l’accident de trànsit a la ciutat, a les baralles de carrer, a l’avís de bomba i als problemes. Els agents de Seguretat Ciutadana són els més versàtils i, també, figuren entre els que s’exposen a més situacions de risc sense una protecció proporcional al perill. Prenen decisions en pocs segons, i són els que més interactuen amb el ciutadà i els que més coneixen el territori.

Els primers en arribar

UnapatrulladeSeguretatCiutadanadelsMossosd’EsquadracirculapelscarrersdelcentredeBarcelona.

DES DE DINS Seguretat ciutadana


“Vols veure coses diferents? No cal que marxis a un altre país. Puja al cotxe”. Així resumeix la seva feina Carles, agent de Seguretat Ciutada-na a Barcelona. És el que se’n diu un patruller, un policia que ha de reacci-onar ràpid davant un ventall enorme de problemes que amaga la ciutat i que posen en perill la vida de moltes persones. En Carles, al costat del seu cotxe logotipat, diu que “des d’aquí veus el món des d’un altre punt de vis-ta, les vivències que tens et formate-gen de nou. Des d’aquesta feina veus la cara amarga de la vida”.

Per emmarcar la feina d’aquests

policies, convé repassar algunes da-des. Segons la memòria feta pública el passat gener per part del comissari en cap, Josep Lluís Trapero, al llarg de l’any 2013 es van denunciar 270.661 delictes -un 5,2% menys que l’any an-terior- i 237.280 faltes, que suposen un altre 2,6% menys, segons el Departa-ment d’Interior de la Generalitat.

La immensa majoria d’aquests de-

lictes i faltes van ser atesos, a prime-ra instància, pels agents de Seguretat Ciutadana distribuïts pel territori. D’aquesta manera, és més fàcil enten-dre la difícil tasca del patruller, que és qui arriba quan el problema acaba de passar, o quan encara s’està produint. S’ha de detenir el presumpte culpable -sovint en situacions de risc pel poli-cia- i, alhora, acompanyar la víctima i

A Catalunya es van denunciar 270.661fets delictius l’any 2013, i quasi sempresón els ‘patrullers’ els primers en arribar

©PoliciesdeCatalunya


tranquil·litzar-la. Un equilibri compli-cat entre les aptituds físiques i, sobre-tot, psíquiques del policia.

Com s’aconsegueix? “És difícil d’explicar -diu en Carles-. De una banda, et converteixes en una perso-na menys sensible perquè veus coses horribles. Veus les condicions de mi-sèria, brutícia i Diògenes en què viuen algunes persones, entre escombraries i coses amuntegades.

Però d’altra banda, també aprens a valorar molt més el que tens. Sé que sembla un tòpic, però moltes vegades, sobretot després dels serveis més durs, arribo a casa i em sento molt afortu-nat de veure tot el que tinc, penso que tinc sort, que tinc moltes coses bones a la meva vida, malgrat que sovint em queixi, després d’haver vist tot el que he vist al llarg del dia”.

EN EL PITJOR MOMENTEn Carles sap què és arribar a un pis en el qual un home acaba d’apallissar la seva dona: “Arribes en cotxe a tota velocitat, no saps què està passant o què acaba de passar; si està perillant la vida d’una o diverses persones, o de nens, i només penses a entrar i aturar i detenir al maltractador, que pot estar armat amb un ganivet o una escopeta”. Es tracta d’una feina que es desenvolupa a cegues i intuïtivament. I per fer això ningú arriba mai a estar del tot preparat.

“Una vegada l’agressor està neu-tralitzat -segueix explicant-, al cap de pocs segons cal baixar de cent a zero la tensió que tens, per calmar i atendre la víctima, per tal d’establir un pont de diàleg amb ella abans que arribi l’equip d’Atenció a la Víctima. En aquell moment només penses que aquella persona està terriblement es-pantada perquè acaba de viure un dels pitjors moments de la seva vida i que mai oblidarà. A cada incident anem a cegues, entrem en un edifici escoltant sorolls o crits però no sabem què ens podrem trobar, ni si serà perillós per a nosaltres mateixos”.

La perillositat existeix, i es mostra cada dia, però si va haver-hi un episodi que la va evidenciar va ser al famós i malaurat tiroteig que es va produir a un prostíbul de dones asiàtiques del carrer València de Barcelona, el 25 de febrer de l’any 2010. Dos mossos de Seguretat

Ciutadana van resultar ferits i un d’ells encara té perdigonades al seu cos.

Un d’aquells policies ferits, F.L., va voler escriure una carta pública d’agra-ïment. En aquella carta, el mosso recor-dava, amb les seves paraules, el que va viure en arribar a aquell pis: “El reque-

riment a Mossos va esdevenir per unes molèsties veïnals, en arribar al pis, la si-tuació era una altra. De l’actuació, com sabeu, vàrem resultar ferits dos mossos després que un dels dos subjectes que estaven intentant robar a l’immoble ens va disparar un únic tret”.



un cop fort i vaig recular. En intentar treure l’arma em vaig veure els braços sagnant i sense força. El meu company tenia la cara plena de sang, vàrem re-cular per posar-nos a cobert i demanar reforç, el poquet estava rebentat per un perdigó, el company va donar l’alerta.

Després d’això, m’esforçava conscient-ment per mantenir la respiració”. El po-licia també recorda que “el tret realitzat amb una escopeta de caça retallada ens va escampar perdigons per tot el tronc superior, abdomen, braços i cara, més de 40 impactes, alguns superficials i

d’altres més profunds tocant òrgans vi-tals com el cor, el pulmó i el fetge”.

“La nostra professió -va afegir- comporta uns riscos que tots coneixem i assumim, i des de fa molts anys s’està demanant una armilla de protecció in-dividual que ens doni la tranquil·litat

de poder cobrir serveis sense posar en risc la nostra vida. Podia haver passat el pitjor, i en aquests moments ni el com-pany ni jo estaríem aquí dirigint-nos a vostès, les nostres famílies estarien desfetes, els nostres companys d’esca-mot enfonsats. Seríem una estadística

“Els teníem a l’abast -va escriure-, vàrem observar les seves siluetes i la seva posició després que van sortir de l’immoble per fugir per un terrat. Res no va denotar cap altra intenció que no fos la de quedar-se quiets, ells no es van moure, i de sobte vaig sentir un sotrac,

Seguretat ciutadana DES DE DINS


“Entrem a edificis on s’escolten crits i mai sabem exactament què està passant a l’altre costat de la porta. Quan arribem sempre anem a cegues”

POLICIES MEDIÀTICS:DE ‘COPS’ A ‘POLICÍAS EN ACCIÓN’VA SER L’ANY 1989 quanatotsse’nsvaquedargravadaalcapunasintoniaquejasemprevamrelacionaraunprograma.L’espaiesdeiaCOPSilacançóera‘Badboys’delrupInnerCircle.Eraunformatnoualnostrepaís:tractavadelseguimenta‘patrullers’dediferentszonesdelsEstatsUnits-sovintlesmésconflictives-irecollintelsmomentsd’intervencionsmésperillosesoviolentes.L’èxitde‘COPS’vaquedarclarquanesvacomençaraemetreagairebétotselspaïsosd’AmèricaLlatina.AEspanya,TVEelvacomençaraemetrel’any1990.

AquellpopularprogramadeTVvadonarpeuamoltsprogramessemblantsquehanvolgutmostrareldiaadiadelapolicia.L’any2012,Telemadridvaestrenarunaltreprogramaque,sotaelnom‘Perrospolicía’,feiaunseguimentdeldiaadiadelaUnitatCaninadelaPoliciaNacional.Eldarrerexemplehaestat‘Policíasenacción’(LaSextaTV),quetambéretratalafeinadelpoliciadeseguretatciutadana,enaquestcasdelCNP.Això,pelquefaalatelerealitatielsdocumentals,peròenrelacióasèriesdeficció,nohanestatpoqueslesques’haninspirateneldiaadiapolicial:‘LoshombresdePaco’,‘ElComisario’o‘GranNord’(TV3)hanestatexemplesd’unaprofessióapassionantquehapassatdelarealitatalapetitapantalla.


negativa per la qual només miren els costos econòmics i els índexs de sinis-tralitat que li convenen, però solament això, uns noms a oblidar per a uns, un buit per a uns altres. Però estic aquí, magolat, adolorit i amb la moral molt alta, acariciat per la calor de tots els que m’envolten, amb el luxe de la professi-onalitat dels meus companys i compa-nyes, amb el suport de tota la gent que m’ha cridat, que m’ha vingut a visitar i m’ha donat a entendre que valoren molt la meva presència en aquest món. Mol-tes gràcies, companys, companyes (...), si pogués fer-vos un regal, que sigui el convenciment conscient que necessi-

tem estar protegits quan anem a ser-veis, que la nostra vida no té preu, ni és un nombre ni una estadística, que tots som necessaris, que tots som un sol cos”. El policia demanava més mitjans i protecció, perquè la següent pregunta és: El policia defensa la societat però, qui defensa el policia?

No han estat pocs els Mossos d’Es-quadra ferits en acte de servei. La llis-ta seria interminable. Un dels darrers casos va passar l’estiu passat a Lleida,


quan un agent va ser apunyalat amb una navalla a l’altura dels ronyons. El policia va perdre molta sang. Va ser apunyalat per un home d’origen magribí, que va ser detingut. La imatge de la seva cami-sa plena de sang va acaparar l’atenció de molts mitjans de comunicació.

Un altre cas especialment greu va ser el que va passar al districte de Ciu-tat Vella de Barcelona l’any 2008, quan un arrestat amb múltiples antecedents -que va ser detingut quan oferia droga a uns turistes- va fer un tall al coll a un mosso que l’escorcollava a comissaria, després de mostrar resistència a la de-tenció i proferir tota classe d’amenaces

de mort. El policia va rebre 14 punts de sutura, mentre un dels seus companys també va resultar ferit a un braç. L’any 2008 també moria un Mosso d’Esqua-dra de 50 anys mentre perseguia un presumpte lladre amb un altre com-pany, quan va caure per un fals sostre a una fàbrica de Montblanc.

UN DEGOTEIG DE FERITSEls titulars de premsa fa anys que ex-pliquen la situació: “Un mosso ferit en un tiroteig a Sants”, “Un mosso ferit en ser envestit per un quad a la fuga”, “Set mossos ferits a Salou per reduir dos ho-mes que sabien d’arts marcials”, “Un mosso és atropellat mentre perseguia un lladre a Badalona”, “Set mossos fe-rits quan intentaven evitar el linxament d’un presumpte pederasta a Badalona”,o l’últim cas: “Un mosso que patrullavade paisà, ferit de gravetat després de ser apunyalat per l’esquena a Puig-reig”.

La manca de mitjans materials és un històric a Seguretat Ciutadana -ho veurem més endavant-, però des de fa uns mesos, la feina dels agents s’ha complicat especialment. La malaurada mort de Juan Andrés Benítez al carrer Aurora del barri del Raval de Barcelona ha posat en dubte als agents de Segu-retat Ciutadana, qüestionant els seus mètodes i protocols, mentre polítics, periodistes i opinadors confonen -en alguns casos- a l’opinió pública sobre


Interior assumirà el cost de les armillesEL PASSAT DESEMBRE, elDepartamentd’Interiorvaanunciarquedotaràd’armillesdeproteccióindividuallleugeresd’úsinternalsmembresdelCosquehosol·licitin,assumintelcostíntegred’aquestselementsdeprotecció.D’aquestamanerahaacabatunllarguíssimperipledereclamacionsperpartdelsprincipalssindicatsdeMossosdesdel’any2007,enlesquel’SPChaestatsempremoltactiu.“L’armillasubministradacobriràlaproteccióantibales,antiga-nivetiantipunxóirespondràaunsrequerimentsdeprotecciód’altaexigència,assimilables,comamínim,alsdeterminatsenprocessossimilarspercossospolicialsdelnostreentorn”,vaafirmar

elDepartamentalasevapàginaweb.Sempresegonsaquestanunci,s’adquiriran13.500armillesinteriorsentresanys.“Podransol·licitarl’assignaciód’aquestelementlagranmajoriadelsagentsdelaPoliciadelaGeneralitat,enespecialelsmembresdelCMEquedesenvolupenserveispolicialsgeneralistesiques’enfrontenariscosde

caràctergenèric”,segueixlanota.Únicamentenquedaranexclososelsassignatsaserveisinternsdesuport,aunitatsquedesenvolupenlessevesfuncionssempreal’interiord’edificisiaaquellesunitatsespecialitzadesquejacomptenambelementsdeproteccióespecíficsperalesfuncionsqueexerceixen”.

“L’autocontrol és importantíssim, davant uns aldarulls, un reacciona al contrari d’un ciutadà normal, que diria: ‘haig de sortir d’aquí’”


com haurien de ser els procediments al carrer. “Al marge del procés judicial, sembla que tothom sàpiga d’ordre pú-blic i de reduccions en les quals es fa ús de la força -es lamenta en Carles-. Em sap molt de greu, perquè la nostra feina diària ens demostra cada dia que la vida és plena de moments desagradables i persones violentes i en bona part grà-cies a nosaltres, la societat ni se’n as-sabenta. Però que la societat no se’n as-sabenti no vol dir que la violència -i els violents- no existeixin. S’està generant

una gran confusió que no crec sigui jus-ta ni intel·ligent. Els policies hem de fer reduccions amb força de persones que no es deixen detenir de cap manera. És trist però és així, i per això la societat ens ha delegat l’ús de la força”.

UN DIA AMB ‘PATRULLERS’La jornada sempre comença tranquil·la dins el cotxe, amb l’atenció permanent a l’emissora, i amb els ulls fixos en el que pugui oferir el carrer, encara que el més habitual és que, més tard, tot comenci a complicar-se.

En Jordi, com en Carles, és un al-

tre policia de Seguretat Ciutadana. En Jordi encara avui recorda el dia que va escoltar per emissora que s’havia de trobar amb urgència un home que por-tava la barba retallada i que tenia unes característiques físiques molt determi-nades. En Jordi va donar amb ell, i quan el delinqüent es va veure atrapat, li va apuntar amb una pistola. “Ningú no està prou preparat ni entrenat per a unasituació així”, recorda en Jordi.

“Sovint arribem abans que el Tedax a l’avís de bomba, o abans que Inves-

tigació a l’escena d’un crim. I voldria fer una comparativa per a què molta gent ho pugui entendre -prossegueix-. Per exemple, al Cos hi ha altres àrees, com ara el GEI (Grup Especial d’In-tervenció) que està format per policies que moltes vegades saben què van a fer, que poden dissenyar un operatiu potser fins i tot amb dies d’antelació, que van armats i protegits, i que fins i tot saber quantes persones poden haver-hi dins d’un pis al moment de la intervenció; que tenen el plànol de la casa i, fins i tot, poden tenir un georadar per saber com estan situades les persones dins


Les frases que acompanyen la polèmica

ARTUR MAS (CIU)|23.10.13”Barcelonanopotserunparctemàticpelsprofessionalsdelaviolència”.

XABIER SABATÉ (PSC)|23.10.13“SónmassaterribleslesimatgesdeladetencióalRaval.OManelPratdimiteixavuiohauremdedemanarresponsabilitatsaquielmantéalcàrrec”.

ALBERTO FERNÁNDEZ (PP)|05.11.13ElsMossos“nosesentensegursnisecundatsperlesinstitucionsnilasocietat.S’hadeposar-sealapelldelsagents”quantreballenper“vetllarperlaseguretatilallibertat”.

DAVID FERNÀNDEZ (CUP)|23.10.13AlacomissariadeMossosdeCiutatVellahiha“unproblemadebrutalitatiabúspolicialalstornsdenitielscapdesetmana”.

RAMON ESPADALER (CIU)|14.11.13”Tincconfiançaenlabonafeilabonafeinad’aquestsagentsdurantunadetenciócertamentcomplicada”.

MANEL PRAT (CIU)|07.11.13”Esticadisposiciódelconsellerd’InterioridelpresidentdelaGeneralitat.Algunavegadahepresentatladimissióinohaestatacceptada,peròaquestasetmana,no.Tretqueapareguinnovesproves,entenemque(l’actuaciópel‘casRaval’)ésunaoperaciómésomenyscorrecta”.

RICARD GOMÀ (ICV)|13.12.2012“Ésevidentquecalunaactuaciódecididaidiligentenaquestacomissariaperquènoestorninaproduirlesactuacionsinacceptablesdelsdarrersmesosquehanprovocatalarmaciutadana”,citantcomaaltresexemples“labatudaabarsd’ambientelpassatdiadel’OrgullLGTB,aixícomlesdenúnciesdemaltractaments”.

ALBERT RIVERA (C’S)|07.11.13VademanarMasiEspadalerelnomenamentd’unnoudirectordelsMossos“quenetegilaimatgedelcosquearaestàtacadapel‘casRaval’perquè”unatacanegraaunexpedientnopottacartotelCos”.

“El Departament no ens paga gran part delmaterial, si el volem bo i de qualitat. Fins i tot ens hem de pagar nosaltres els ‘pinganillos’”


l’habitatge -diu en Jordi-. No qüestiona-ré en absolut la feina del GEI -afegeix-, però sí voldria comparar els tipus de feina que fan ells i nosaltres per a què se’ns entengui millor. Perquè nosaltres, quan escoltem un avís per emissora, sortim corrent cap allà pràcticament a pit descobert, i només podem demanar entrar a un pis picant a la porta al crit de: ‘Policia obri la porta’, i que passi el que hagi de passar”.

Al costat d’en Jordi, també parlem amb en Josep, un altre policia que ex-plica les seves impressions: “Molts ens tenen considerats com el pitjor que hi ha, perquè ho tenim tot, des de com reaccionar davant un problema d’ordre públic a com fer correctament una san-ció administrativa”.

Si hi ha una cosa que lamenten -coincidint amb l’àmplia majoria dels policies a la difícil època actual- és la poc merescuda mala imatge que té dels agents una part de la ciutadania. “De vegades passen coses molt curioses -diu en Jordi-. Per exemple, quan et cri-

©bcnpress



den perquè et necessiten, tot són bones paraules i agraïments. Però quan vas a tancar un local perquè s’excedeix en el seu horari, o quan detens a persones re-lacionades amb drogues, tot són insults i males paraules”.

Una de les grans virtuts del patru-ller és el seu espectacular coneixement del territori al qual treballa. Coneixen perfectament barris, carrers i veïns. “Moltes vegades som nosaltres els que veiem alguna cosa estranya, o un veí ens explica alguna cosa, i immediata-ment informem a Investigació, i des-prés són ells qui acaben realitzant una operació. Haig de reconèixer que sovint ens sap greu que dins del Cos i de cara als comandaments -i socialment- no-més a ells se’ls reconeix la bona fei-na feta”, lamenta el policia. Un dels

principals problemes dels policies és la falta de mitjans materials, que frisa el ridícul. Seguint la nostra conversa, en Josep ens mostra la seva armilla interior, que li ha costat 700 euros de la seva butxaca. Les de dotació pesen

2,5 quilos i són molt incòmodes. El seu company Jordi pensa igual: “L’armilla de dotació no me la puc posar, el pes que suposa cada dia, i a l’estiu, és in-suportable. Al final el que acaba pas-sant és que fas el servei sense armilla, la qual cosa suposa un risc enorme per

la pròpia seguretat”. Després d’anys de reivindicacions sindicals, fa uns mesos, el Departament d’Interior va anunciar el seu compromís de començar a pagar aquestes armilles lleugeres als policies.Però encara hi ha més. En Jordi, a més

dels 700 euros que s’ha gastat en la seva protecció, també esmena els 30 euros dels guants antitall, els 60 euros de la funda per la pistola, els 120 de les botes noves, els 90 de la defensa extensible -i els 40 de la funda-, o els 40 euros del pinganillo per a les comunicacions, que



Molts agents volen més formació i suport jurídic perquè “malauradament vivim a un país al qual està bé pensar que el policia és el dolent”



incomprensiblement el Departament tampoc sufraga.

No és tot. Els agents reivindiquenmés formació física -com una millorautodefensa- i també més formació i suport jurídic, perquè segons en Jordi “lamentablement vivim a un país on el que ven és que la policia sigui el do-lent”. En paral·lel, recorda que el De-partament només finança una sessió de tir a l’any, que és obligatòria, i que im-plica 50 trets. Si el policia vol fer pràc-tiques pel seu compte, cada caixa de 50 cartutxosval 30 euros.

La Patrícia fa anys que treballa a Seguretat Ciutadana. “Aquesta feina m’encanta -diu amb un ampli somriu-re-.Tota la vida vull estar aquí”. Re-coneix que pel fet de ser dona ha d’es-forçar- se més que els seus companys homes, perquè implícitament tothom espera d’ella menys valor i resistència. Ella ho té ben clar: “S’ha de controlar la part femenina, mostrar-te més forta i ferma perquè ningú interpreti que ser dona és un fet negatiu al carrer”.

“SEMPRE ESTÀS DE GUÀRDIA”Quan acaba el servei i s’abandona la comissaria, no tot acaba. No són pocs els policies que segueixen atents al que passa al seu voltant. En Carles, el pri-mer policia amb qui hem parlat, ens parla sobre això. “Quan veig una noia amb les claus a la mà passant de nit per un carrer ple de borratxos, no puc evitar vigilar i esperar que entri a casa seva”, diu. En Jordi reconeix que fa el mateix quan està amb la seva família perquè “sempre estàs en guàrdia, en-cara que no treballis”. La Patrícia ex-plica que “quan sento un soroll a la nit a casa, no em puc estar d’aixecar-me i anar directa cap al soroll”.

En Carles recorda especialment el dia que es va veure immers en una persecució, corrent pel carrer darrere de cinc homes que tractaven de robar una joieria. “Ens van alertar i estàvem a prop, i quan vam arribar, vam veu-re que hi havia un cotxe esperant-los fora de l’establiment. Recordo que el meu company i jo vam començar a perseguir-los i jo portava la pistola a la mà. D’aquell moment només recor-do que tota l’estona em venia la cara de la meva mare al capdavant mentre cridava ‘Alto, policia!”.


©bcnpress

El començament del mes d’abril va ser difí-cil. Amb només 24 hores de diferència, dues persones morien després que arribéssin els agents de Seguretat Ciutadana, en resposta a dues trucades que demanaven ajuda a la po-licia. En el primer cas, va ser una trucada que alertava que un home tenia un comportament agressiu a la plaça Molina de Barcelona. En el segon, un home apallissava la seva parella dins de casa a Salou. Des de l’actuació dels agents fins al tancament d’aquesta edició, no s’ha pogut demostrar que els policies ha-guessin actuat amb mala praxi.

Des de l’SPC lamentem la mort de les dues persones que van perdre la vida, però volem manifestar que les actuacions dels

agents van ser correctes en tot moment i ade-quades als procediments policials establerts. No tenim cap dubte de la professionalitat dels policies d’aquestes dues comissaries.

La Divisió d’Afers Interns (DAI) va ser molt ràpida en citar a declarar als companys de l’ABP Sarrià a Les Corts durant la mateixa nit dels fets. Les declaracions es van allargar fins a la matinada i allà els tres sindicats -SME-CCOO, SPC i CAT- van donar suport in situ als companys amb presència de delegats i assistència jurídica. D’altra banda, els agents que van participar en l’actuació policial de Salou van prestar declaració davant la Divisió d’Afers Interns també assessorats pels nostres serveis jurídics i representants sindicals.

Absolut suport als policies de Sarrià i Salou per actuacionscorrectes i complicades

ASSESORIA JURÍDICA. COMPROMESOS AMB TU

EL DESPATX D’ADVOCATS FUSTER FABRA,UN SERVEI JURÍDIC D’EXCEL·LÈNCIA PELS NOSTRES AFILIATSEl despatx del Dr Fuster-Fabra ha estat col·laborador de l’Escola Judicial i Universitat de Barcelona, Coordinador de la Acusació al “Judici 11-M”, en nom de l’Associació 11-M, responsable dels Serveis Jurídics de l’ACVOT , Responsable dels Serveis Jurídics de l’SPP (inspectors i comissaris), ha estat també Responsable dels Serveis Jurídics de l’Associació Stop Accidents, responsable dels Serveis Jurídics de la Junta Nacional del CEP (Confederació Espanyola de Policia), Membre de la Comissió Tècnica nomenada per l’Ajuntament de Barcelona, etc.

El Dr. Jose Maria Fuster-Fabra Torrelles és degà del Despatx Professional Fuster-Fabra & Posa Advocats.

Per la seva banda, Javier Aranda ha col·laborat al llarg de la seva carrera amb diferents sindicats de treballadors i funcionaris i des de 2007 és l’advocat del Sindicat de Policies de Catalunya. Actualment col·labora amb el Despatx de Fuster Fabra, encarregant-se del àrea laboral i contenciós-administrativa, i en particular dels funcionaris de Mossos d’Esquadra de l’SPC, i policies locals.Maria Luisa Marzo és llicenciada en Dret per CDES ABAT OLIBA. Sant Pau (CEU) i comptaamb 10 anys d’exercici. Col·labora amb el Dr. Fuster Fabra.

Aquests serveis gratuïts del SPC als seus afiliats han proporcionat el suport per a resoldre molts conflictes contenciós-administratius i acusacions a mossos amb resultat d’absolució.

El Sindicat de Policies de Catalunya et defensa!



“Aquí el dia a dia és rutinari. De di-lluns a divendres sempre és el mateix, quan hi ha més feina és els caps de setmana o en temporada de vacances, quan la població es triplica”. Així de-fineix la seva feina un patruller de la Cerdanya que ha parlat amb POLICI-ES i al que anomenarem Xavier. Però que hi hagi una activitat rutinària no vol dir que no sigui intensa: consum d’estupefaents; contraban de tabac, drogues i armes; atracaments; protec-ció de personalitats rellevants... són alguns exemples del que es pot trobar aquest agent en qualsevol dels seus serveis. “És una comarca complica-da perquè és una frontera”, explica, “molts delinqüents de Barcelona van a buscar armes a Andorra, saben on trobar-les perquè venen de part d’algú que sap com accedir-hi”. La Cerda-nya és, segons aquest agent, una zona on a cada poble hi ha un traficant, per petit que sigui, i on aquesta activitat delictiva s’ha vist augmentada degut a la crisi econòmica.

S’ha enfrontat a situacions d’atra-caments a mà armada, a intervenci-

ons de ganivets i altres tipus d’armes a discoteques o a bandes organitza-des de “butroneros” que robaven a la zona. “Per ser Pirineu, és un dels llocs més moguts que hauria d’estar més controlat tant a la seva entrada com a la seva sortida. Falten gossos per controlar els temes de drogues i armes. És tan fàcil com posar-te al túnel del Cadí dos o tres cops per

setmana amb un gos un parell o tres d’hores, i d’allà segur que treus dro-gues, armes, diners i demés. Hem d’evolucionar com els traficants i ens estem quedant enrere”, argumenta.

Al barri del Raval de Barcelona, el torn de matí és el menys conflictiu i comença posant fi a baralles dels que porten hores excedint-se amb l’alco-hol o altre tipus de substàncies. “El dia a dia és molt conflictiu, sempre estàs

CARA A CARA Cerdanya vs. Ciutat Vella

alerta. Aquí treballes envoltat de gent extremadament marginal que desco-neix el que és el civisme”. Són de-claracions de l’Antoni (nom fictici), patruller del districte de Ciutat Vella, que afegeix una dada per posar-nos en situació: “Només et diré que pa-trullem sense la gorra per poder con-trolar els balcons. Ens llancen escopi-nades, llaunes, ous, verdures fresques i no tan fresques... M’he trobat fins i tot un kiwi enganxat a l’antena de la ràdio”. El tipus de delictes que es tro-ba aquest patruller són ben diferents: furts, crits, baralles, cops, robatoris o ocupacions en domicilis són alguns exemples del que pot arribar a tro-bar-se en un servei ordinari.

L’Antoni riu irònicament quan li pre-guntem per les seves eines de protecció. “La meva peça de protecció és una camisa on posa ‘100% puro algodón’, que es re-força amb uns pantalons de pinces i unes sabates que, això sí, han d’estar sempre ben netes. Amb una gorra que surt volant quan vas a 3km/h, una defensa de plàstic que dubto que li faci mal a les persones amb les quals t’enfrontes aquí i una pistola que, si algú et vol fer mal, se’t llença a so-bre i te l’agafa sense cap problema”.

MANCANCES PRESENTS ARREUSigui quina sigui la zona de patrulla, tots dos agents coincideixen en la falta de re-cursos per poder realitzar la seva feina en condicions. “La manca de vehicles a la Cerdanya és important, només tenim cinc cotxes per a una plantilla d’uns 67 agents”, diu el Xavier. “Ens porten cot-xes fets malbé d’altres comarques i tenen

problemes de desgast i amb les emisso-res, sobretot. Tenen avaries constantment i quan surts en un servei prioritari en què hauries d’anar a 120 o 130km/h, no pas-ses de 100km/h perquè no t’atreveixes a córrer més”, argumenta. Una tensió a la qual es suma la complicada situació me-diambiental de la zona on el gel, la neu i l’aigua a les carreteres són presents du-rant gran part de l’any.

La manca de vehicles policials a Ciu-

Els perills d’una zona fronterera vers els conflictes d’un districte envoltat de marginalitat. Un dia a dia rutinari amb repunts de feina perseguint el tràfic de drogues, armes i diners en negre davant d’un inici de torn que comença dissolent baralles i acaba protegint-se d’un arma amb l’armilla antibales. Patrullar a la Cerdanya o fer-ho a Ciutat Vella, dues realitats molt diferents però cadascuna amb les seves dificultats

La Cerdanya vs Ciutat Vella: realitats oposades

La meva peça de protecció és una camisa on posa ‘100% puro algodón’ i uns pantalons de pinces


tat Vella no és el problema prioritari. En tenen pocs i funcionen però estan en mal estat, tot i que en breu els canviaran. La principal mancança a la zona és la poca seguretat dels agents que hi patrullen: “Si jo vaig patrullant pel Raval i veig un home amb una pistola a un comerç, l’únic que puc fer és allunyar-me una mica, sortir del cotxe, posar-me l’armilla, tornar al cotxe, anar a la botiga i demanar reforços. Mentre aviso, el company que

vingui haurà de fer el mateix i la persona armada possiblement ja haurà marxat”, explica l’Antoni. Les armilles que porten ara pesen massa, assegura, no es pot con-duir amb elles. “Necessitem armilles in-teriors però els comandaments no ho en-tenen. Diuen que són fets aïllats i que, per tant, no cal invertir per evitar-los”, i en això coincideixen els dos patrullers, en el buit a nivell de lideratge, en la sensació que els seus superiors “només volen una

bona cadira i una bona taula i no han patrullat mai, no saben el que és el carrer”, s’indigna el Xavier.

La formació és, també, una altra de les assignatures pendents del Cos. Mentre al Ra-val es troben a faltar, sobretot, les pràctiques de tir, a la Cerdanya necessiten una forma-ció relacionada amb la protecció de per-sonalitats rellevants: “Fem pràctiques de tir una vegada a l’any, si és que hi ha munició per fer-les. I si n’hi ha, només tenim 50 bales”, diu l’Antoni. El Xavier recorda una anècdota preocupant: “Aquí ve l’Artur Mas i ens posen a nosaltres a fer protecció quan no en tenim ni idea. Una vegada em van posar a un pàrquing on esta-va el seu cotxe mentre ell estava esquiant i jo, que per la mili tinc for-mació militar, vaig mi-rar el seu vehicle pels costats i per sota. Quan van arribar el president i els seus escortes, allà ningú va fer el mateix. Si arriba a haver-hi al-guna explosió, me les hagués carregat jo”.

Tot i ser dues zones de patrullatge amb ca-racterístiques, riscos i perills diferents, l’espe-rit de grup que es respi-

ra entre els agents fa que vagin tots a una: “El millor d’aquesta feina és que no som ningú sense la Guàrdia Urbana, de la ma-teixa manera que ells no són ningú sense els Mossos d’Esquadra. No hi ha servei en què una patrulla de la Urbana que passi pel costat no pari per preguntar si va tot bé i si necessitem ajuda”, diu en Xavier, somrient.

La protecció entre companys, afor-tunadament, no entén de diferències entre cossos.

©bcnpress


Intentava reduir a un pacient psiquià-tric i va acabar rebent tres punyalades al cap. Li va passar a un company dels Mossos d’Esquadra de Blanes el passat dia 17 de juliol, quan realitzava un ser-vei de trasllat d’un malalt psiquiàtric a un centre hospitalari per al seu tracta-ment però, malauradament, va ser ell qui va necessitar la intervenció d’un metge. Les ferides greus que va rebre li van costar un total de 40 punts de sutura al cap, tant interns com externs.

En menys de 24 hores, un altre agent Mosso va rebre una pedrada, també al cap, quan participava en un dispositiu contra el top manta a Calafell. A ell li van haver de donar 7 punts al cap després de realitzar una detenció amb resistència.

Aquests i altres casos d’agressi-ons a policies es podrien haver evitat. “Al cas Raval, la detenció amb un Ta-ser podia haver durat poc més de cinc segons i, amb dos agents de policia, probablement hagués estat suficient amb el resultat d’una detenció ràpida i sense lesions”, assegura Andreu So-ler, gerent d’aasias.com, importador de Taser. Coneix el món de les armes en

profunditat i, quan en parla, ho fa amb claredat: “Per a detencions d’individus agressius que desenvolupen una força sobrehumana, segons estudis mèdics, fruit de les drogues sintètiques, calen molts agents de policia i això sempre dóna com a resultat tant agressors com policies lesionats”, afegeix.

RESULTATS BENEFICIARIS ARREU El funcionament d’un Taser és el mateix que els aparells de gimnàstica passiva o els d’electromedicina per a rehabilita-ció, segons aquest expert en armes. Es generen polsos elèctrics de cinc segons de molt baixa intensitat, amb una corrent elèctrica que no arriba als 0,0013 ampers, i prenen el control dels músculs motors. “L’agressor perd el control sobre braços i cames, cau a terra i és en aquest moment quan els policies poden controlar la situ-ació, reduint al màxim el risc de lesions, tant a l’agressor com a tercers. Passats aquests cinc segons, la persona recupera totalment el control dels seus músculs”, argumenta Soler, i afegeix “les lesions que es podrien produir son les agulletes pròpies de la contracció muscular”.

En tots els països europeus, els resul-tats han estat beneficio-sos: una reducció important del temps de la intervenció polici-al; de ferits en agressors, policies i ter-ceres persones; de denúncies contra els agents per l’ús abusiu de la força i reduc-ció, a més, de l’ús d’armes de foc.

Tot i la seva efectivitat, hi ha sectors que encara qüestionen i bloquegen el seu ús en l’exercici de la pràctica poli-cial. És per això que el Sindicat de Po-licies de Catalunya va signar una carta conjunta amb altres sindicats per a de-

ARMES Arma no letal

El Taser és una arma no letal policial que pren el control de músculs motors de l’agressor i els posa en tensió durant un temps màxim de cinc segons, facilitant així la reducció i posterior detenció. Hi ha més de 642.000 equips Taser subministrats a 16.900 unitats policials de 103 països, 800 dels quals estan a Espanya, a gairebé la totalitat de les comunitats autònomes, la majoria d’ells s’utilitzen a Catalunya i a la Comunitat Valenciana.

A mig camí entre les mans i la defensa

TASER X26P


gons un estudi realitzat al Regne Unit després de fer servir el Taser durant cinc anys a la Policia Metropolitana de Londres, “la sola exhibició d’aquest

arma a l’agressor fa que, al 85% de les intervencions, l’individu no es resistei-xi evitant l’enfrontament contra la policia i evitant, així, les lesions”. Es tracta d’un arma, doncs, que no només redueix el núme-ro d’agressions i de morts durant les intervencions policials, sinó també l’ús abusiu de la força policial i les denúncies falses contra policies. Aquesta transpa-rència s’aconsegueix amb un número de sèrie únic i un xip interior que enregis-

tra tots els cops que un agent prem el gatell: data, hora, nombre d’exposi-cions, etc. Les dades son encriptades i només es poden descarregar amb un adaptador i un software especial.

UN ARMA DE NECESSITAT Evidentment, l’arma perfecta no exis-teix i cadascuna d’elles serveix per a una tasca diferent. Per a Soler: “l’es-prai té una efectivitat molt limitada i a molt curta distància, i les estadís-tiques demostren que és poc eficaç contra individus agressius; el llan-çador de 40mm és molt eficaç i amb molt baixa lesivitat, però l’únic que pot aturar en sec un agressor armat a curta distància és el Taser. En patru-

lles de seguretat ciu-tadana, és estadísti-cament més operatiu i eficaç, així com en unitats com la Briga-da Mòbil o les ARRO, a l’amplia versatilitat del llançador s’afe-giria l’eficàcia del

Taser”. Per això, des de l’SPC reco-manem extremar la precaució dels agents que es trobin en situacions de risc fins que no disposin de mi-llors mesures de seguretat i esperar el temps que calgui fins l’arribada dels companys de l’ARRO, BRIMO o GEI. I si es deneguen, com acostuma a passar, ho denunciarem públicament demanant responsabilitats.

manar més protecció per als policies i que el conseller d’Interior decideixi in-corporar aquestes pistoles. D’aquesta manera, els Mossos no només seran pioners per retirar les pilotes de goma, sinó també per incorporar aquest nou armament. Gràcies a aquesta carta, el conseller d’Interior de la Generalitat, Ramón Espadaler, va admetre davant

la premsa l’opció del departament d’estudiar la possibilitat d’incorpo-rar les pistoles elèctriques en algunes unitats dels Mossos d’Esquadra per a casos específics amb resistència. Tot i així, va afirmar que es tracta d’una solució que no depèn d’ell, sinó del mateix cos policial, que hauria d’ava-luar els pros i contres.

Tal i com afirma Andreu Soler, se-

©aasias.com

Encara hi ha policies catalans que no disposem d’aquesta eina que evitaria complicacions i, fins i tot, la mort.

Estats Units

X26P

ASER

Funcionament per polsos elèctrics

0,0013 Ampers (No letal)

103 x 44 x 19 mm.

285 grams

Obertes

Fiador manual

Càmera de vídeo HD

Aasias.com

1.600€

Procedència:

Designació:

Fabricant:

Mecanisme:

Intensitat:

Dimensions:

Pessensemunició:

Mires:

Elementsdeseguretat:

Elementsopcionals:

Importador:

Preuorientatiu:

FITXA TÈCNICA


La becada, (‘snipe’ en anglès) és una pe-tita au de vol ràpid que l’hivern habita en els pantans d’Escòcia i el Regne Unit. Famosa per la seva capacitat de volar fent esses i amb una gran agilitat, és una peça molt difícil de batre. Al caçador que, armat amb una escopeta d’espurna, era capaç de caçar una d’aquestes peces se’l considerava un tirador consumat. En un moment donat, a mitjans del segle XVIII, el terme “caça del ‘snipe’” es va simplifi-car i es va passar a denominar ‘sniping’. S’ignora qui es va inventar aquest terme ni el lloc exacte ni el moment en què va passar a ser d’ús comú, però cap a finals del segle XIX ja s’utilitzava per designar l’esport de tir de precisió.

Avui en dia, la paraula sniper es fa servir en els mitjans de comunicació per designar a qualsevol persona que utilitzi un fusell. Aquesta paraula no és del tot correcta i no defineix amb exactitud al tirador de precisió. Molt poques perso-nes posseeixen la combinació de les qua-litats per poder ser considerades snipers. En una gran mesura, la tecnologia de la qual se serveixen té poca importància; una arma a la qual se li acobla una mira

telescòpica, per si mateixa, no conver-teix al qui la fa servir en un franctirador, i molts dels millors franctiradors són tan bons tiradors amb elements de punteria ordinaris com amb un visor telescòpic.

RESPECTE I INQUIETUD La denominació “franctirador” sempre ha provocat sentiments oposats i a moltes persones no els agrada tot el que envolta aquesta figura. De sempre els franctira-dors han despertat una barreja de respecte i inquietud, fins i tot en els mateixos sol-dats. Com comentaven alguns oficials que van servir a la primera guerra mundial, els soldats d’infanteria no es barrejaven amb els franctiradors perquè entre ells hi havia alguna cosa que els feia diferents i els soldats no s’hi sentien còmodes. Po-dem afirmar que aquesta actitud es manté avui en dia. No són fàcils de precisar els motius; pot ser que molts se senten a gust amb l’instint del caçador; la idea d’assetjar un ésser humà no es considera compatible a un ser civilitzat. Malgrat tot, des de la infantesa s’educa en la creença que la vida d’un ésser humà és sagrada i, per això, matar de manera deliberada a una perso-

na no ha estat mai gaire ben vist. Aquesta és la raó de què, en termes comparatius, pocs franctiradors militars hagin parlat de les seves experiències o les hagin explicat per escrit. Quan s’acaba una guerra, exis-teix una tendència natural a polaritzar les actituds davant la idea de donar mort a un ésser humà; aviat arriba el moment en què els homes que han prestat un gran servei al seu país són rebutjats pels seus compa-triotes, a qui han defensat, com si només fossin una mica millors que uns assassins. Sigui quin sigui el motiu, els franctiradors militars poques vegades han rebut el reco-neixement públic reservat als herois. Més aviat se’ls ha considerat, en el millor dels casos, un mal menor necessari.

Per descomptat, aquest tipus de res-posta és del tot irracional, ja que sem-pre s’ha considerat acceptable matar un enemic amb un canó o escombrar poblacions senceres amb bombardejos indiscriminats. Una de les possibles ra-ons o motius per la cual no estan gaire ben vistos pot ser el fet que, entre les tropes de combat, el franctirador era un personatge únic a causa de la capacitat de decidir sobre la vida i la mort de la

TEXT JAUME BANÚS IRANZO, DELEGATDELSPCALARPMN

ARMES Fusell de precisió

Els franctiradors són necessaris per a pràcticament qualsevol conflicte bèl·lic. Malgrat això, la societat mai no reconeixerà la seva feina. És una figura no massa ben vista: la seva especialització -diferent de la de matar l’enemic amb un canó o a un bombardeig massiu implica una selecció prèvia i freda de les seves víctimes, veure les seves cares i veure com moren. Per a molts, són un mal menor i, poques vegades, herois.

El franctirador, el professional incòmode

SNIPING


persona que veia a la seva mira telescò-pica. Molt pocs soldats es podien per-metre decidir a qui treure la vida. Pel soldat mitjà, en una guerra només havia d’obeir ordres. Els artillers es limitaven a disparar els canons i potser alguna persona a la qual no coneixien mori-ria sense que ell ho veies. Fins i tot els soldats que feien servir armes automà-tiques acostumaven a disparar contra

objectius situats a una distància que els permetia mantenir certa indiferèn-cia. Ningú d’ells tenia una idea exacta d’on impactaven els projectils ni quin grau de destrucció havien provocat. En gran mesura, podien viure el combat com una cosa impersonal i adoptar una actitud distant. Com va comentar un instructor de franctiradors, “es tracta d’una cosa molt personal, perquè un franctirador ha d’actuar amb sang fre-

da i parsimònia, disparant amb precisió a un individu seleccionat, i no es pot deixar dominar per les seves emocions, ja que veurà l’expressió de la cara de la persona que acaba de matar”.

Fins i tot els soldats d’infanteria llui-taven a un altre nivell i poques vegades sentien una animadversió personal cap a l’enemic. Havien de fer el que se’ls hi or-denava i reaccionaven en el curs del com-

bat en funció de les circumstàncies, fent el que fos necessari per estar vius, prote-gir-se a si mateixos i als seus companys i, amb sort, tornar a

casa sans i estalvis. És veritat que podien morir, però, encara que estadísticament fossin una baixa més, era més probable que resultessin ferits o que caiguessin presoners, i les seves possibilitats de supervivència eren raonables. Les d’un franctirador eren més aleatòries, ja que, encara que molts resultaven ferits o mo-rien com a resultat dels atacs de l’enemic, molt pocs es deslliuraven de caure pre-soners. Els que es rendien eren executats

MORGUEFILE

immediatament pels seus captors, cada vegada més indignats per la seva incapacitat per respondre mentre els seus companys eren abatuts. Els franctiradors eren conscients dels riscos que corrien i desitjaven sobreviure, com qual-sevol altre soldat, pel que s’esfor-çaven al màxim a preparar el seu camuflatge i decidir la seva posi-ció i estratègia.

Encara que alguns franctira-dors, en particular els japonesos, s’estimaven més treballar pel seu compte la majoria no eren uns llops solitaris. La tensió d’estar sol, a prop de l’enemic, durant hores i hores, era massa difícil de suportar per una persona, i de se-guida va quedar clar que aquests especialistes eren més efectius quan actuaven per parelles, un com a observador i l’altre com a tirador. Aquest va ser el modus operandi de la major part dels franctiradors militars, encara que les circumstàncies determi-naven que aquesta regla no po-dia ser inamovible.

OBSERVAR I ESPERAR L’activitat del franctirador és un art, no una ciència, i un autèntic tirador d’elit ha de ser coneixedor d’un ampli ventall de recursos. No només ha de ser un expert disparant, sinó que també ha de ser un bon coneixedor del terreny, tenir grans dots d’observació i dominar la tècnica del camuflatge. Amb molta freqüència, el franctirador ha de dedicar la major part del seu temps a observar amb calma i re-gistrar mentalment l’activitat de l’enemic, per després abandonar el seu lloc sense haver fet ni un sol tret. Això sí, havent recopilat una informació vital sobre els moviments i posicions de les tropes ene-migues i la dimensió de les seves forces.

Ha de ser un professional consumat, molt dotat, autònom i amb una gran seguretat en si mateix. Com s’adqui-reixen aquestes habilitats i per què la funció del franctirador va arribar a ser tan important als escenaris del segle XX? Per trobar la resposta, és neces-sari analitzar els canvis tecnològics produïts al llarg de tres segles que van permetre l’evolució necessària fins a arribar al franctirador modern.

El franctirador és un personatgeparticular a causa de la seva capacitat de decidir sobre la vida


Latin Kings, MS13, Street Gang Street, Asian Boyz, Bandidos, Black Disciples, Bloods, Crips Street, Hells Angels, Me-xican mafia... Molts noms coincideixen, però el nivell d’organització, corrupció i delinqüència d’aquestes bandes a Phoenix no té res a veure amb Catalunya. És per això que l’any 1990 es va crear la Police Gang Enforcement Unit, la unitat especi-alitzada en bandes llatines i delinqüència organitzada que compta amb diferents departaments, una cinquantena d’agents d’uniforme patrullant pels carrers, co-mandats per un tinent i uns sis sergents. No se’ls permet anar a altres emergències que no estiguin relacionades directament amb delinqüència juvenil organitzada i disposen d’un jutjat especialitzat en delic-tes comesos per bandes.

Ens ho explica a POLICIES la I.I., companya dels Mossos d’Esquadra que va compartir una nit de patrullat-ge amb ells al barri de Maryvale, on més bandes llatines hi ha i on més crims relacionats amb elles es come-ten. “Parlem d’un estat on les bandes són responsables d’un alt percentatge de delictes greus com robatoris amb violència, homicidis, segrestos, delic-

Són els Police Gang Enforcement Unit, la unitat especialitzada en bandes llatines i delinqüència organitzada de Phoenix, Arizona. Una Mossa d’Esquadra ha compartit torn de nit amb ells al barri de Maryvale, un dels més castigats per una alta taxa de criminalitat, ha viscut situacions tan tenses com un tiroteig entre bandes rivals i ha pogut comprovar les diferències entre la policia d’Arizona i la de Catalunya.

Contra les bandes llatines d’Arizona



tes relacionats amb la salut pública, etc. Allà, incidents tan extrems per a nosaltres com pot ser un tiroteig des del cotxe entre bandes al mig del carrer formen part de la quotidianitat”, declara. La nit que va sortir de patrulla amb ells, el tinent en cap li va explicar que pocs mesos abans havien mort cinc jo-ves per tirotejos en una festa d’institut, i que havia perdut companys en actes de servei a mans de bandes.

ENTRE TIROTEJOS “Només sortir de la comissa-ria em van posar una armilla antibales i vam entrar dins el cotxe patrulla”, explica la I.I. Tota una declaració d’inten-cions del que es podia arribar a trobar aquella nit. La seva tasca era acompanyar el ti-nent en cap i, per tant, va tenir oportunitat de supervisar els incidents més importants. Un d’ells, un tiroteig entre bandes rivals: “Nosaltres arribàvem quan ja tenien el vehicle pa-rat i els ocupants controlats, per seguretat. El cotxe estava amb les finestres trencades i fet malbé i dos membres dels Bloods asseguts a la vorera i esposats. Se’ls va requisar un arma curta que havia llençat per la finestra. Un agent es va apropar a mi i em va ensenyar el pistó del cartutx acolorit de vermell. ‘És per deixar empremta, per què l’altra banda sàpiga que l’autor del tiroteig és membre dels Bloods’, em va dir, ‘Quina pistola més ridícula!’, va afe-gir, i va deixar caure a l’interior d’una bossa de plàstic el que per mi era una arma bastant potent”.

Ella no va tenir la impressió que els preocupés el tema de fer servir una arma de foc, ells executen sense por i sabent que, si la seva actuació està jus-tificada, no hauran de donar explicaci-ons. “Quan els vaig explicar que aquí la cosa era diferent, no s’ho creien. ‘És irreal que algú esperi que, en una situa-ció de perill on el teu cos està en alerta, apuntis i disparis amb precisió a una

ròtula quan ni tan sols podràs veure-la!’ A ells no els entrenen així”.

La major diferèn-cia que la companya dels Mossos d’Esqua-dra va detectar entre les dues policies és l’enfoc d’ambdues davant la

lluita contra les bandes: “Treballen amb recursos que aquí encara ens queden lluny, com ordres judicials que prohibei-xen la presència o desenvolupar qualsevol tipus d’activitat, legal o il·legal, de perso-nes que han sigut oficialment catalogats com a membres d’una banda a espais de-terminats anomenats safety zone”.

L’empremta del sheriff Joe Arpaio, conegut per ser implacable contra el crim i els criminals i per la seva famosa presó al desert, és present. “A Phoenix era molt recolzat i molt criticat pel seu sistema repressiu, la cara visible del qual és la policia. Allà són contundents, però reben molt de recolzament”. A més del recolzament, ells tenen una major for-

mació, preparació i una millor logística, els patrullers estan dotats de pistoles del 45, Tasers, cascos, escuts i armes llar-gues en tots els vehicles.

Però a Catalunya, per contra, la policia està més avançada del que pot semblar: “Em vaig adonar que, sent una policia amb menys anys d’experiència i una casuística delinqüencial molt dife-rent, hi ha moltes de les coses que ells feien i explicaven com a novetat que nosaltres ja estem aplicant o inclús ja hem millorat, com a nivell de prevenció i política de proximitat”.

La nostra companya s’emporta una de les experiències més intenses viscu-des, però destaca, sobretot, un sentiment agredolç: “Em va agradar el sentiment d’orgull que tenen de ser policies, de tre-ballar en allò que els agrada, amb voca-ció de servei. Surten a patrullar amb el nom de la seva unitat visible ben gran al seu uniforme, orgullosos i sense res a amagar. Potser a nosaltres ens falta creu-re’ns-ho una mica més, viure la nostra condició de policies amb més orgull”.

Em va agradar el sentiment d’orgull que tenen de ser policies. A nosaltres ens falta viure la nostra condició amb més orgull

El Sheriff Arpaio POLICIES DEL MÓN



ALT URGELL.Els fets van tenir lloc el passat 2 de setembre quan els agents de la Poli-cia de la Generalitat-Mos-sos d’Esquadra de l’Àrea d’Investigació Criminal de la de la Regió Policial Piri-neu Occidental van detenir catorze persones com a pre-sumptes autors d’un delicte contra la salut pública i or-ganització criminal.

Els Mossos van tenir co-neixement d’un pis on s’es-taria exercint la prostitució i on, a més, s’oferien subs-tàncies estupefaents als cli-ents. La investigació es va centrar en quatre domicilis diferents i es van realitzar quatre entrades i perquisici-ons en tots quatre.

Al prostíbul es van dete-nir dotze persones, entre les quals hi hauria el responsable de l’establiment, un cambrer i deu dones suposadament prostitutes, i es van interve-nir 16 embolcalls de cocaïna i 4.595€ en metàl·lic.

A un dels altres pisos, on presumptament s’acu-mulaven i preparaven els

Catorze detinguts relacionats amb un negoci de prostitució i estupefaents

PROSTITUCIÓ I ESTUPEFAENTS

embolcalls de droga, es va detenir una dona, parella sentimental del responsa-ble del prostíbul, i es van intervenir 29 embolcalls de cocaïna, substàncies de tall, estris relacionats amb la manipulació de substàncies

estupefaents, una balança de precisió, una escopeta de caça i un rifle amb munició.

La darrera detenció va ser el mateix dia, a Sabadell, a un home que tenia al seu domi-cili una pistola d’aire compri-mit i 4.850€ en metàl·lic.

©Mossosd’Esquadra

RIBERA D’EBRE.Cinc agents dels Mossos d’Esquadra van ser ferits lleus el passat 8 de setembre quan tornaven a casa després d’haver finalitzat la seva jornada de treball a causa d’una envestida. El conductor que els va provocar les ferides és un home de 21 anys que cir-culava sota els efectes de l’al-cohol i les drogues, fet que va desencadenar la detenció del jove per part dels agents.

L’accident es va produir passades les sis de la matina-da quan el vehicle va saltar-se un senyal d’aturada obligatò-ria i va provocar l’envestida lateral del cotxe on circulaven

els policies. Com a resultat de l’accident, un dels ocupants del vehicle contrari va quedar atrapat a l’interior.

Els cinc mossos van patir di-

ferents cops i contusions i van ser atesos a l’Hospital Comar-cal de Móra d’Ebre de diverses ferides lleus, on van ser donats d’alta la mateixa tarda.

Detingut per contactar a través de missatges de mòbil amb menors per vendre’ls drogues

CONDUCCIÓ TEMERÀRIA

ACTUALITAT POLICIAL LES OPERACIONS

BARCELONA. Tres persones van ser detingudes el passat dia 21 de juliol per robar en un estanc de l’Avinguda Mare de Déu de Montserrat, al dis-tricte d’Horta-Guinardó.

Els fets van passar de ma-tinada, quan els tres presump-tes lladres van entrar al local pel mètode de l’encastament i es van endur caixes de tabac i revistes. Moments després, van fugir de l’estanc en cotxe, perseguits per una patrulla dels Mossos d’Esquadra. La perse-cució va acabar amb un xoc lateral contra el vehicle poli-cial, fet pel qual els dos agents que hi viatjaven van ser ferits, provocant-los una fuetada cer-vical als policies i els ha ferit a les costelles i a les mans.

Els detinguts són un home de 26 anys amb 42 an-tecedents, un de 20 anys amb 10 i un de 19 anys amb sis antecedents.

Robatori en un estanc per encastament

PERSECUCIÓ

©BTV


DEU DETINGUTS. Agents de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra de la Unitat Central de multirein-cidents van detenir, el passat mes de juliol, deu persones, tres d’elles menors d’edat, com a presumptes autores dels delictes de pertinença a organització criminal, ro-batoris amb violència i in-timidació, furts, falsificació de document públic, delictes contra la seguretat del trànsit, danys i atemptat als agents de l’autoritat.

El modus operandi que feien servir era gairebé sem-pre el mateix: circulaven pri-mer amb un vehicle de gran potència, prèviament sostret, per una autopista. Un cop localitzaven un turisme amb una matrícula estrangera, s’apropaven pel darrere i li llençaven una pedra per, des-prés, posar-se en paral·lel i in-dicar-li que detingués el cotxe per comprovar els danys que pogués tenir. Els delinqüents que anaven amagats a la part del darrere del cotxe baixaven sense ser vistos i, aprofitant l’estat de nervis dels estran-gers, els robaven les seves pertinences, fent servir la vio-lència si eren descoberts.

La organització actuava en autopistes catalanes i van oca-sionar unes pèrdues per valor de més de 240.000 euros.

Cal destacar l’alt grau de re-incidència que tenien ja que era el tercer cop que els detenien en els darrers quatre anys.

MANRESA. Nova detenció d’una persona relacionada amb l’atac que va tenir lloc a la sala de concerts Stroika de Manresa el passat any 2012, on es va desarticular un grup criminal neonazi per l’agres-sió a un conjunt de joves.

Els fets van passar quan, dues hores abans d’un concert antifeixista, un nombrós grup de joves van agredir contun-dentment altres nois que s’es-peraven a la porta del local. Com a conseqüència de l’atac, un jove va resultar ferit d’ex-trema gravetat i tres més amb lesions considerables.

Els Mossos d’Esquadra van

Detenen una persona més en relació a l’agressió neonazi a Manresa l’any 2012

SALA STROIKA

iniciar una investigació que va finalitzar amb la detenció de 17 persones que formaven part d’un grup criminal neo-nazi que tenia com a finalitat donar a conèixer la seva ideo-logia amb l’ús de la violència. Deu dels integrants complei-xen actualment condemna per aquests fets, però de la investigació va quedar pen-dent la identificació d’un dels participants en l’agressió. La detenció, duta a terme per la Divisió d’Investigació Cri-minal, està relacionada amb delictes d’extorsió, lesions, robatori amb violència i per-tinença a grups criminals.

©Mossosd’Esquadra

OBITUARI

Pere Arquimbau Sintes. Company, sots cap de l’ACD Falset, que ens va deixar amb 59 anys en un accident in itinere. Estimat marit i pare i bon company, apreciat per tots els que el coneixien. Moltes qualitats el feien destacar com a persona, però la més important és que era un bon home.

Organització que havia comés més de 80 robatoris

ROBATORIS EN AUTOPISTES

BARCELONA. Una operació an-tidroga conjunta dels Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Ur-bana de Barcelona es va saldar amb un total de tretze detinguts el passat mes d’agost als carrers Escudellers i Serra del barri Gòtic de Barcelona.

Els agents van desarticu-lar una banda que es dedica-va al tràfic de droga a través de la venda ambulant de cer-vesa als voltants de la Plaça Reial de la ciutat comtal, uti-litzant ambdós carrers com a punts d’emmagatzematge i distribució de les substàncies estupefaents.

En el registre dels pisos es van trobar 300 bosses de cocaï-na, 100 pastilles d’èxtasi, 100 dosis de marihuana preparades per a la venda, llaunes de cerve-sa i uns 6.000 euros en efectiu. A l’operació també van partici-par gossos ensinistrats per a la detecció de drogues.

Tretze detinguts en una operació antidroga al Gòtic

OPERACIÓ CONJUNTA


BAIX LLOBREGAT. La Unitat d’Investigació de la comissa-ria de Cornellà de Llobregat va detenir el passat 25 d’agost una dona de 60 anys com a presumpte autora d’un total de deu furts a persones d’edat avançada i que actuava a Cor-nellà i Sant Joan Despí.

La detinguda s’apropava a les víctimes, totes elles en-tre els 80 i 94 anys, al carrer i es feia passar per una antiga coneguda de la família per a guanyar-se la seva confiança. Posteriorment, s’oferia per a ajudar-les a fer les feines de la casa o pujar les bosses de la compra de manera gratuïta i, una vegada al domicili, els donava consells de seguretat sobre com tancar la porta, on guardar les joies i els diners o fins i tot sobre com detectar bitllets de 50 euros falsos. Era aleshores quan aprofitava un descuit per a procedir al ro-batori de joies i diners que les víctimes li havien mostrat. En un dels casos, la presumpta lla-dre va captar una de les seves víctimes al funeral del seu fill i es va apropar a ella fent-se pas-sar per una coneguda del mort.

Els investigadors van lo-calitzar deu víctimes d’aquests fets i, gràcies a una càmera de videovigilància es va poder identificar l’autora dels fets.

ACTUALITAT POLICIAL LES OPERACIONS

©EFE

13 LOCALS PRECINTATS. Els agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona van tancar una cinquantena de locals desti-nats al consum de cannabis el passat mes d’agost, nombre què suposa més d’un terç del

total dels 145 clubs que hi ha a la capital catalana.

L’Ajuntament de Barcelo-na va argumentar que es van detectar deficiències en el seu funcionament i que provoca-ven problemes de convivència

amb el veïnat de la zona, entre altres motius. En dos dies, la policia local va precintar 13 locals, 10 a Ciutat Vella i tres a Horta-Guinardó per haver fet cas omís de l’ordre de cessa-ment de l’activitat.

L’Ajuntament de Barcelona tanca un terç dels clubs cannàbics de la ciutat

BARCELONA. El passat dis-sabte dia 20 de setembre a la matinada es va dur a terme una gran batuda policial per part dels Mossos d’Esquadra contra la prostitució a dife-rents districtes de Barcelona. L’operació, encapçalada per la divisió d’Investigació Cri-minal de la policia catalana, va començar simultàniament a diferents llocs de la ciutat cap a les dues de la matinada, quan agents dels Mossos d’Esqua-dra van escorcollar uns 20 pisos particulars i locals d’oci nocturn de Barcelona.

Operació policial contra la prostitució a Barcelona

BATUDA POLICIAL

Entre ells es troben els clubs de striptease Night Be-ach i Fuego, situats al barri de l’Eixample de la ciutat comtal, a més de sis pisos particulars relacionats amb els dos locals, també escorcollats i precintats. Els policies també van accedir al Teatre Principal, situat a la rambla de Santa Mònica, on en aquell moment s’hi cele-brava una festa particular i els assistents van ser desallotjats.

Només la primera nit es van fer un total de 19 deten-cions i no es descartaven més durant els dies posteriors.

BARCELONA. La Guàrdia Ur-bana de Barcelona va detenir el passat dia 23 de setembre un home que havia comés cinc apunyalaments a dife-rents persones desconegu-des, tant entre elles com per a ell, als carrers de Lleida.

El detingut, natural de Lo-gronyo, és un alumne de me-dicina que estudia a la ciutat i que ell mateix s’ha autoincul-pat. Segons la Policia Local, els seus pares havien denunciat la seva desaparició i va ser a l’investigar-ho quan els agents van trobar el noi al carrer de l’Alcalde Rovira Roure.

Els Mossos d’Esquadra treballen per tal que l’arrestat sigui imputat pels delictes d’homicidi, racisme i xe-nofòbia, ja que te antece-dents per agressió racista quan va apunyalar un home colombià amb una navalla, juntament amb altres perso-nes, mentre cridaven “negre de merda, et matarem”.

Detingut per cinc apunyalaments a Lleida capital

APUNYALAMENT MÚLTIPLE

INVESTIGACIÓ

CLUBS CANNÀBICS

Furtava en domicilis de persones d’edat avançada


Tots i cadascun dels companys que van intervenir en les detencions del Raval, de Plaça Molina i de Salou van actuar de manera totalment cor-recta i seguint el protocol policial. Tant els mossos imputats en el pri-mer cas com els investigats en els al-tres dos, van portar a terme una bona praxis policial basada en les tècni-ques de contenció que apliquen, i han aplicat sempre en milers d’inter-vencions, tots els cossos policials de la resta d’Espanya i d’altres països. Un mètode simple basat en tres pas-sos: aconseguir fer que baixi a terra la persona reduïda; repartir-se cada agent pel cos, un a cada braç i cada cama, un altre al tronc i un tercer al cap; i, per últim, doblegar el braç cap al darrere per emmanillar-lo.

Des del moment dels fets, han sigut moltes les hores difícils com-partides amb ells per a ajudar-los en la difícil situació en qué es troben. Paral·lelament, a més, des de dife-rents sectors interessats se’ls acu-sa de fets tan greus i injustos com

de voler matar ciutadans, d’actuar com a matons o d’incomplir proto-cols de funcionament.

L’SPC, AL SEU COSTAT Des del mateix moment en què vam tenir constància de la malaurada mort de l’empresari Juan Andrés Benítez al barri del Raval la nit del 5 d’octubre del passat 2013, al Sindicat de Policies de Catalunya vam mostrar tot el nos-tre suport a tots els agents implicats en aquestes actuacions. Així, aquella mateixa nit, a les 23:30h, es van des-plaçar fins a l’ABP de Ciutat Vella dos delegats sindicals de l’SPC –el que su-posa un 33% dels seus alliberats-, per tal de posar a la disposició dels afili-ats tots els nostres recursos. Abans de la mitjanit ja s’havia personat al lloc, també, el nostre advocat, Josep Maria Fuster-Fabra, per tal d’assessorar els agents com a pas previ per fer-se càr-rec de la defensa dels afiliats a l’SPC, en cas de necessitar-la.

Volem recordar que els altercats van començar en rebre un avís pel fet

que un individu estava provocant al-darulls i agredint una dona al carrer, fet que va obligar els agents a redu-ir-lo en arribar al lloc dels fets, de-gut al seu estat violent. Cal destacar,

REPORTATGE Cas Raval

Qui protegeix els que protegeixen? El Sindicat de Policies de Catalunya ha mostrat el seu total recolzament als companys de Ciutat Vella imputats pel Cas Raval, així com a la resta d’agents investigats per la detenció de dues persones, una a la plaça Molina i una altra a Salou, que van ser arrestades en un estat de violència i alteració i que, posteriorment, van morir a causa d’una parada cardiorespiratòria.


aquests cops els va rebre durant la de-tenció dels agents o si, tal i com asse-guren els companys que el van haver de reduir, se’ls va propinar ell mateix com a estratègia d’autodefensa per a inculpar els Mossos d’Esquadra pos-teriorment i justificar els episodis vio-lents que estava provocant. Recordem les declaracions que va fer un dels tes-timonis de la baralla al diari El País: “(Al bajar) me encontré a este hom-bre gritando ‘os voy a matar, os voy a matar’. Mientras, iba dando golpes al coche, con las manos y con la cabeza”.

POLICIES POC PROTEGITS L’SPC manté una lluita ja històrica per a aconseguir que els policies de Catalunya disposin de més elements de protecció per enfrontar-se a la seva feina, una feina de risc. Volem insis-tir de nou i fer constància de la vul-nerabilitat que presenten els agents davant de situacions com les esmen-tades enfrontant-se a cops, ferides –de vegades d’armes, tant blanques com de foc-, amenaces de mort i demés. Però no només en aspectes d’integri-tat física, sinó també sanitaris, ja que dos dels agents que van participar en l’actuació policial del cas Raval es trobaven en tractament amb fàrmacs antirretrovirals per evitar contagis de malalties infeccioses, i van haver de mantenir-los durant un mes.

Des del Sindicat de Policia de Ca-talunya volem mostrar el condol per la mort d’aquestes tres persones i manifes-tem la nostra voluntat que les investi-gacions pertinents esclareixin els fets. Lamentem algunes opinions publicades que demostren clars prejudicis cap a la feina que diàriament desenvolupen els agents del cos de la Policia de la Gene-ralitat, Mossos d’Esquadra, i una clara tendència mossofòbica. Cal que no es facin prejudicis ni criminalitzar l’actua-ció policial, ja que l’actitud de la policia autonòmica va ser totalment correcta en els tres successos. Afegim, a més, que l’SPC els acompanyarà en tot el trajecte d’aquest camí tan difícil que ara viuen, oferint-los tot el suport necessari i el recolzament per enfrontar i superar la situació de la millor manera possible.

És en aquests moments, tan neces-saris per a ells, quan se’ls hauria de de-mostrar que no estan sols.


a més, el còctel fatal que suposa un malestar cardíac barrejat amb estupe-faents i episodis violents, com era el que presentava el senyor Benítez en el moment de la seva detenció, quan cri-

dava i amenaçava contra la vida dels companys que intentaven detenir-lo. D’altra banda, la seva autòpsia reve-la que el detingut va rebre cops al cap durant una baralla, però no aclareix si


La importància d’una bona defensaAl Sindicat de PoliciesdeCatalunyaensdefinimcomunsindicatdepoliciesperapoliciesi,pertant,lanostraposturasempreésclaramentindependentdelaquepodentenirpartitspolíticsicentralssindicals.Treballemenexclusivaambelprestigiósequipd’advocatsdelbufetFuster-Fabraiproporcionemlamillorcoberturadesouencasdesanció.Lanostralluitaenshaportataaconseguirfitescomelfetdeserelsindicatqueméscompanyssuspesosenpràctiquessiguinreadmesos.Estemalcostatdelspolicies,elsrecolzemicreiemenlesevesreivin-dicacionsfinselpuntquelasevalluitaesconverteix,també,enlanostra.


ACCIÓ SINDICAL

POLICIES LOCALS. El passat 25 de juliol, el Ple del Parlament va debatre la Moció sub-següent a la interpel·lació al Govern sobre la coordinació del Departament d’Interior amb les policies locals, presentada pel di-putat Pere Calbó, del Partit Popular de Catalunya, i les esmenes presentades per Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, Esquerra Republicana de Catalunya i Convergència i Unió. Es van aprovar diferents punts, entre els quals hi figura el següent:

El Parlament de Catalunya ratifica el text de la Resolució 621/X per la qual “insta el Govern a fer les modificacions le-gals necessàries perquè els agents i caporals de l’escala bàsica de les policies locals de Catalunya es classifiquin, a efectes adminis-tratius de caràcter econòmic, en el grup C1, per mitjà de la pròxima llei de mesures fiscals i administratives, de manera que l’aplicació d’aquesta mesura comporti que la diferèn-cia retributiva del sou base resultant de la classificació en el grup C1 es dedueixi del complement específic de la corresponent relació de llocs de treball”. Aquesta mesura, però, no comporta un augment real de sou ja que l’augment de sou base es retreu del complement especí-fic, tot i que sí que hi hauria un augment de l’import dels triennis futurs i passarien de 17,9€ a 26,31€ en total.

Des de l’SPC, continuarem treballant per a millorar les condicions laborals dels policies locals, tenint-los en compte com a part inte-grant del sistema policial de Catalunya.

L’SPC demana la millora de les condicions laborals per a policies locals

LABORAL

FORMACIÓ NECESSÀRIA.Els nous estu-dis de Seguretat es posen en marxa aquest any 2014 com a novetat en l’oferta for-mativa que ofereix l’Institut de Segure-tat Pública de Catalunya (ISPC), com a centre adscrit a la Universitat de Bar-celona (UB) i amb la col·laboració de la Facultat de Dret. Des del Sindicat de Policies de Catalunya vam adreçar una carta a l’Honorable Conseller d’Interior en relació a la creació d’aquest nou títol universitari els destinataris del qual són estudiants que hagin acabat els estudis de batxillerat, preferentment de la branca d’humanitats i ciències socials, i profes-sionals de la seguretat.

Per a l’SPC, es tracta d’una iniciativa que pot ser molt positiva per tal de dignifi-car la nostra professió, però sempre i quan hi hagi una transversalitat pel que fa a pos-sibilitar l’accés a aquests estudis a tots els agents que formen part de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra. Així, hem recordat que molts dels agents del Cos no han fet cap curs des que van finalitzar el Curs Bàsic a l’ISPC, quan varen ingressar al cos, alguns d’ells fa més de vint anys.

Per tant, mentre hi ha una gran majoria d’agents que no han rebut una formació contínua ni reciclatge durant molts anys, l’Escola de Policia de Catalunya ara es

centra en oferir uns estudis universitaris que ja s’imparteixen a altres universitats catalanes i continua oblidant quina és la seva missió principal: impartir activitats formatives adreçades als integrants de la Policia de Catalunya.

Hem sabut també, d’altra banda, que en el Grau en Seguretat hi ha previst fer conva-lidacions d’assignatures cursades en altres estudis universitaris i també un reconeixe-ment de crèdits per l’experiència professi-onal, però únicament per les categories de sergent en amunt. Per tant, com acostuma a ser normal per part dels nostres responsa-bles, s’infravalora l’experiència professio-nal dels agents de l’escala bàsica, molts dels quals, en diferents destinacions, efectuen tasques equivalents a les que desenvolupa, per exemple, l’escala intermèdia.

Tornem a reiterar la necessitat, tal i com indica la Llei de la Policia de Catalu-nya-Mossos d’Esquadra, que la Direcció General de la Policia doni accés a l’Escola de Policia de Catalunya a tots els agents del Cos, els quals han de rebre formació contínua per a l’adequació dels seus co-neixements, d’acord amb les necessitats que requereixi el desplegament del Cos i a l’adaptació als canvis socials i la co-juntura delinqüencial. Aquesta ha de ser la veritable finalitat de l’ISPC.

Grau de Seguretat sí, però facilitant l’accés als agents dels Mossos

GRAU DE SEGURETAT

©bcnpress

©GuàrdiaUrbanadeBarcelona


DESIGUALTATS ENTRE COL•LECTIUS.La comissió de treball per a l’estudi de la ju-bilació anticipada dels Mossos d’Esquadra es va reunir el passat mes de juliol per a tractar el tema i trobar solucions. Un esbor-rany de document lliurat per l’Administra-ció serà la base sobre la qual s’han anat fent aportacions i esmenes per part dels mem-bres de la comissió amb l‘objectiu que, una vegada estigui definitivament elaborat el document, s’elevi als òrgans compe-tents amb la finalitat que l’introdueixin en l’agenda parlamentària.

Es tracta d’un document on es mostra un estudi sobre la jubilació anticipada vo-luntària dels membres dels Mossos on es cita la normativa d’aplicació, la justifica-ció de tenir jubilació anticipada, així com

l’impacte que tindria sobre l’organització del Cos. En ell es fa una comparativa amb altres col·lectius que ja gaudeixen d’aques-ta possibilitat, com són l’Ertzaintza i els bombers de la Generalitat.

Vist, llegit i repassat per la comissió aquest esborrany, i després d’assegurar-nos de la voluntat de l’Administració de tirar endavant el tema de la jubilació anticipada, el representant d’economia, membre tam-bé de la comissió, ens va avançar que, ara per ara, aquesta possibilitat és inassumible en el Cos de Mossos d’Esquadra.

La proposta per l’avançament en l’edat de jubilació de la Policia de la Ge-neralitat es va presentar el mateix mes de juliol i va ser rebutjada per CiU, amb el suport d’ERC i la CUP.

CiU, ERC i la CUP rebutgen l’avançament en l’edat de jubilació dels Mossos

JUBILACIÓ ANTICIPADA

A L’EDIFICI EGARA. Els tres sindicats SPC, SME-CCOO i CAT hem adreçat un escrit al senyor Josep Lluís Trapero, Comissari en Cap del Cos de Mossos d’Esquadra, per tal de proposar-li la creació d’un espai on pu-guem homenatjar i recordar els companys morts. A l’escrit hem volgut transmetre com els agents de la policia autonòmica de Catalunya mereixem tot el reconeixe-ment tant durant la nostre trajectòria pro-

fessional com també a títol pòstum, amb l’objectiu de seguir sent recordats i meritats pel nostre servei a la ciutadania.

Així, aquest espai no només serviria per homenatjar els companys morts el Dia de les Esquadres, sinó també per a celebrar ac-tes d’honor o funerals quan un policia mori en acte de servei o bé traspassi per malaltia o accident i així ho demani ell o la seva família.

Els tres sindicats portem tres anys conse-

Demanem crear un espai per homenatjar els mossos morts

PROPOSTA SINDICAL


cutius organitzant el Dia de les Esquadres Al-ternatives i en aquest acte reivindicatiu sem-pre hem homenatjat solemnement els mossos que ja no estan entre nosaltres, i voldríem que aquest homenatge s’institucionalitzés en el Dia Oficial de les Esquadres.

Com a espai idoni, apostem pel pati d’armes de l’edifici central d’Egara i, com a opció possible, es podria posar una escultura que recordi un mosso en possició de respecte i reflexió. Tenint present que el sr. Comissa-ri ha instaurat actes i símbols en el Cos com ara la bandera, el sopar de gala i el mosso de l’any, creiem que seria ben rebut pel col·lectiu que escoltés la nostra demanda.

Comissari Ferran LópezSemàforverdperl’úniccomandamentqueesvamantenirenformacióal’entradadel’AuditorieldiadelesEsquadres,suportantelsoldirecteilesaltestemperatures.Laresta,vacórrerabuscarlafresquetadel’ombra,trencantlaformacióideixantelscom-panysdemenorrangsols.

Comissari Josep Lluis TraperoSemblaquenoacabad’entendrequèsomiquèfemelsmossos.Noobstant,hademostrattenirlacapacitatperpoderaprendre-ho.Sihotreballa,confiemenquehoaconseguirà.

Intendent GinéHademostratserunnefastgestordelescrisisaparegudesalaregiódegudesalamalagestióquehanfetelsseusresponsablesalesdiferentsàreespolicials.Nohaestatresolutiuencapcas,nitampocsel’espera.

EL SEMÀFOR ©bcnpress


ACCIÓ SINDICAL

SEGURETAT VIAL. Des de l’SPC vam presentar un escrit al Secretari de Se-guretat d’Interior en relació al conflic-te sobre el compliment de la Directriu 04/2014 de 8 de maig emesa pel Cap de la Divisió de Trànsit en relació a la legalitat d’immobilitzar un vehicle, el conductor del qual està obligat a pagar una denúncia per infracció de trànsit, quan aquest ho vol fer en metàl·lic. Vam demanar informació, també, sobre les conseqüències legals, penals o admi-nistratives per a l’agent que es negui a donar compliment d’aquesta Directriu i efectui un cobrament en metàl·lic.

En el mateix escrit demanàvem que se’ns informés sobre la legalitat de la no aplicació dels marges d’error legals dels aparells de medició pel que fa a les denúncies de trànsit que inicien un ex-pedient administratiu sancionador (apa-

rells de radar i etilòmetres). Els agents tenen ordres concretes de no aplicar aquest marge d’error, no únicament per denunciar, sinó també per a establir la graduació de les sancions.

Cal dir que a la resta del territori espa-nyol sí s’apliquen aquests marges d’error màxims permesos per tal d’iniciar o no un procediment sancionador, per la qual cosa es podia estar produïnt un greuge entre els ciutadans catalans i els de la resta de l’Es-tat. Es pot intuir, per tant, un afany recap-tatori per part de l’Administració.

Recordem que els agents de Trànsit són professionals que realitzen una im-portant tasca de servei públic per tal de garantir la seguretat vial i d’auxili a la ciutadania, així com la prevenció i neu-tralització de les situacions de risc per a la seguretat de les persones i els béns en les vies catalanes.

Afany recaptatori de l’Administració catalana en les denúncies de trànsit

TRÀNSIT©PoliciesdeCatalunya

NOVA INSTRUCCIÓ. La Direcció General de la Policia ha fet pública la Instrucció 12/2014, de 30 de juliol, sobre el permís de reducció de jornada dels membres del cos de Mossos d’Esquadra per tenir cura d’un fill menor afectat per càncer o una malaltia greu. Novament, amb la publica-ció d’aquesta instrucció, s’impedeix que els companys que es trobin en situacions com aquesta puguin gaudir de les mateixes condicions que tenen la resta de funcionaris de la Generalitat de Catalunya i tornen a veure’s discriminats.

El Sindicat de Policies de Catalunya va demanar la supressió del punt 2.5 de la “Proposta d”, per tal que el concepte de malaltia greu quedi acreditada en sí mateixa per l’informe facultatiu en el qual consti de manera expressa el caràcter de “malaltia greu” i no únicament aquelles malalties que constin en el llistat que conté l’annex del Reial decret 1148/2011, de 29 de juliol. Des del sindicat vam demanar, d’altra banda, que aquest permís es pugui compactar, tal i com preveu la norma bàsica. El passat mes d’agost, la subdirectora de Recursos Humans de la DGP va enviar-nos una resposta a les esmenes presentades en un escrit on es reafir-ma en la Instrucció publicada sense atendre cap de les propostes i arguments presentats des de l’SPC. Per tant, i com no pot ser d’una altra manera, impugnarem aquesta instruc-ció en via judicial per ser discriminatòria vers els membres del cos de la Policia de la Generalitat- Mossos d’Esquadra.

S’impedeix la reducció de jornada als Mossos amb fills amb malalties greus

COMPATIBILITAT

MODIFICACIONS NECESSÀRIES. Recentment s’ha publicat al BOE la Llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del Sector Públic i altres mesures de reforma admi-nistrativa segons la qual els funcionaris pú-blics tindran cinc dies a l’any per assump-tes particulars. Aquesta normativa va entrar en vigor el passat 18 de setembre, per tant, des del Sindicat de Policies de Catalunya hem adreçat un escrit al Secretari General

d’Interior demanant-li que se’ns apliqui de forma immediata aquesta normativa al con-junt del Cos de Mossos d’Esquadra.

Fins ara, mitjançant la Instrucció 4/2014 sobre normes reguladores dels permisos per assumptes personals de les persones fun-cionàries del Cos de Mossos d’Esquadra per a l’exercici policial 2014-2015, se’ns reconei-xia el dret a gaudir de 33 hores i 30 minuts co-rresponent a l’adaptació horària que la Direc-

La nova llei amplia els permisos per assumptes personals a cinc dies

PERMISOS PERSONALSció General de la Policia va realitzar, com al temps equivalent dels quatre dies d’assumptes personals, tot i que la majoria dels agents del Cos no poden gaudir d’aquests dies previstos amb aquesta equivalència.

Demanem, des del sindicat, que es mo-difiqui la Instrucció 4/2014 per tal que que-di recollit el dret dels agents del cos de la Policia de la Generalitat al gaudiment de cinc dies d’assumptes personals durant l’any 2014 i successius que correspongui.

Així mateix, demanem que l’adaptació horària que realitzi la DGP permeti que tots els companys gaudeixin d’aquests cinc dies i no menys, com s’està produïnt avui dia.


ACCIÓ SINDICAL

Són molts els casos en què, a conseqüència d’una simple im-putació penal, molts funcionaris pateixen, per part de la Direcció General de la Policia, l’aplicació d’una mesura cautelar de funci-ons amb pèrdua de les retribucions. En aquests casos és interessant conèixer quines són les accions i decisions que s’han de prendre.

La mesura ve vinculada a un procediment administratiu dis-ciplinari, en el marc del qual s’aplica la mesura cautelar, i que generalment queda paralitzat fins a la finalització del procedi-ment penal. Cal alertar que aquesta resolució s’ha de recórrer en tant és comunicada en temps i forma a l’expedientat, i el no fer-ho significa l’assumpció del seu contingut i la fermesa de la resolució administrativa, a més de posteriors problemes legals en cas de noves peticions d’aixecament de la mateixa. Per tant, és possible plantejar tant recurs d’oposició (article 116 de la Llei 30/1992), com a recurs contenciós administratiu davant els jutjats del contenciós-administratiu.

És important que es recorri perquè si la mesura es prorroga en el temps, en funció de com avanci la instrucció, podria plante-jar-se l’opció de demanar un o tants aixecaments, com les noves dades que poguessin suscitar-se en el procediment penal ens per-

meti justificar-la o afectar a la continuació de la mesura cautelar per haver variat els elements que van justificar la seva imposició.

És freqüent que l’Administració, basant-se en la regulació de l’article 75 de la Llei 10/1994 de Policia de la Generalitat, en relació amb l’article 33,1 del Decret 183/1995, que aprova el reglament de Règim disciplinari, i especialment degut a la previsió de l’article 34 del citat text legal, allargui la suspensió fins a la finalització del procediment penal.

Donada l’extensió temporal de molts d’aquests procedi-ments, suposa la condemna prèvia per a molts Mossos que es troben percebent les retribucions bàsiques, en ocasions simple-ment per tenir la condició d’imputat. La jurisprudència en gene-ral ha facultat a mantenir aquesta suspensió fins la finalització del procediment penal, per molt llarg que sigui, si no existeix aquesta variació de circumstàncies.

Per aquest motiu és important la feina, les sol·licituds d’ai-xecament i inclús la negociació política en via administrativa, per a poder modificar o treballar la voluntat de l’Administra-ció, a efectes d’anul·lar la mesura o com a mínim substituir-la per una menys perjudicial.

La mesura cautelar de suspensió de funcions.JAVIER ARANDA GUARDIA |ADVOCATDEL’SPC

SALUD.L’augment de les consultes rebu-des pel Sindicat de Policies de Catalunya sobre la mala praxi d’ASEPEYO davant d’un accident laboral ens ha portat a re-dactar una sèrie de recomanacions per tal de prendre les actuacions encertades si som víctimes d’aquesta mútua.

En cas que el facultatiu no vulgui ator-gar la incapacitat laboral transitòria per accident laboral i considereu que no us trobeu en condicions d’anar a treballar, heu de demanar el número de col·legiat

de cara a la corresponent denúncia davant de l’INSS (Institut Nacional de Seguretat Social). Podeu optar, a més, per acudir a un altre centre de la mateixa mútua d’una altra localitat. Si ASEPEYO no trami-ta la baixa, heu d’acudir al vostre metge d’atenció primària per tal que us la tramiti, explicant que es tracta d’una contingència professional i iniciar així el procediment administratiu per a determinar-la.

En el cas que s’hagi expedit una bai-xa per accident laboral i la mútua ASE-PEYO exerceixi pressions per a forçar l’alta, cal que ho poseu en coneixement del sindicat per tal d’emprendre les actu-acions convenients.

Si s’expedeix un alta mèdica sense que l’agent estigui del tot recuperat, s’ha de reclamar en un termini de quatre dies des de la notificació de la resolució da-vant l’INSS, ICAM i davant la pròpia mútua, prèvia a l’inici del procediment judicial. També existeix una altra via de reclamació que s’ha d’efectuar en el ter-mini d’11 dies des de la notificació i que us portaran des de l’SPC.

Com actuar si som víctimes de la mala praxi de la mútua ASEPEYO

RISCOS LABORALS

©bcnpress

MANCANCES IMPORTANTS. Després de la múltiple agressió a Lleida el passat mes de setembre, els Mossos d’Esquadra es van bolcar totalment a la identificació i detenció de l’agressor, mostrant una resposta exem-plar davant l’incident, presentant-se agents voluntaris que estaven fora de servei. És en moments delicats com aquest quan la pro-fessionalitat de molts s’impregna de vocació, implicació i solidaritat, i s’uneix al senti-ment de pertinença i el deure d’ajudar als qui ho necessiten. És una evidència més d’integritat policial enfront les desconsi-deracions, restriccions, desproteccions, manca de recursos, fiscalitzacions, pèrdues de condicions laborals, incompetències i menyspreu als agents del Cos.

En la recerca de l’agressor de Lleida, els agents van seguir treballant sense les eines d’autoprotecció personal (armilles i guants an-ti-talls), amb una manca de vehicles important i sense la cobertura òptima de la xarxa Rescat, per tant les comunicacions entre patrulles i la Sala de Coordinació poden ser defectuoses amb el risc que comporta per als agents. Cata-lunya pot sentir orgull dels seus policies.

Els Mossos de Lleida s’impliquen en el cas de la múltiple agressió

EXEMPLARITAT


VA DE POLICIA VA DE CULTURA

UN ADVOCAT en primera línia de la defensa contra el terrorisme revela els secrets dels casos més rellevants, fins ara desconeguts. És ex-cepcional i poc freqüent en el món judicial que un ad-vocat en actiu i del recone-gut prestigi de Fuster-Fabra expliqui amb tant detall les interioritats dels casos que ha defensat, com en els casos de Galindo o El Lobo. José María Fuster-Fabra, advocat i doctor en Dret, ha participat en els judicis més rellevants contra ETA i el terrorisme islamista, i ha interrogat, cara a cara, a algun dels seus membres més sanguinaris. Narra la tragèdia del terro-risme des d’un vessant humà, el dels ulls d’un advocat que

va conèixer les hores més di-fícils dels seus protagonistes. Ha defensat a policies i guàr-dies civils de tot rang, des del general de la Guàrdia Civil Rodríguez Galindo, fins a diversos infiltrats a ETA, el més famós, Mikel Lejarza, El Lobo. Durant tot aquest temps ha vetllat també pels interessos de víctimes, com el cas del periodista Gorka Landaburu, part del col-lectiu víctimes de l’11-M o de les víctimes de la massa-cre de Vic.

José María Fuster-Fabra treballa actualment amb el Sindicat de Policies de Cata-lunya i per als seus afiliats en els casos de defensa penal.

Editorial: Planeta. 2013

Pàgines: 344|Preu: 18 €

ASSAIG

En toga de abogadoJoséMaríaFuster-FabrayXianaSiccardi

LA SEGONA temporada de ‘Policías en acción’ torna a posar en relleu la feina dels agents del Cos Nacional de Policia. Com actuen en cada cas? Quins són els seus mèto-des? El programa de La Sexta tracta d’apropar a l’espectador la tasca policial als carrers i permet conèixer els seus procediments de treball. Tal qual és, sense cap maquillat-ge. Drogues, batudes, baralles, persecucions... Tot allò que coneixem tant bé, però vist tranquil·lament des de casa.

El programa dóna a conèi-xer quines són les nostres tas-ques, veure el món que veiem com a agents de policia i així apropar-nos als ciutadans, fent una policia molt més propera i amb una imatge molt més humana a la vegada que professional.

S’agraeix el realisme amb el que està gravat, en un format documental que es desenvolupa només amb la narració dels propis policies i mitjançant les pròpies imat-ges, que parlen per si soles. Ens agradaria veure algun dia un programa com aquest al Cos de Mossos d’Esquadra.

Policías en acciónLaSexta

AQUESTA és la història de dos oficials del Departament de Po-licia de Los Ángeles, patrullers d’un dels pitjors barris del sud de la ciutat. Rodada amb càmera en mà com si fos un reality a l’estil de COPS o la versió espanyola ‘Policías en acción’, ens porta al món del patruller, un lloc on sentim que qualsevol cosa pot passar i on el companyerisme és la suma de forces necessària per com-batre el crim. El protagonista, Taylor, està filmant, per a un projecte, el patrullatge que fan en aquest perillós barri de Los Ángeles quan es veuran invo-lucrats en la guerra entre dues bandes de narcos rivals que busquen el control del tràfic de drogues i d’armes.

Una molt bona interpretació dels seus dos protagonistes i una història plena de realitats del dia a dia del patruller, guar-nida això sí amb el típic estil americà, però que combina a la perfecció sensibilitat, violència i un toc d’humor.

Si t’agraden les pel·lícules policíaques, aquesta cinta et farà passar una molt bona estona.

CINEMA

Sin treguaDavidAyer.2012

TV


RECULL DE PREMSA EL NOSTRE TREBALL ALS MITJANS

LA VANGUARDIA | ENRIQUE FIGUEREDO | 29.08.14


EL MUNDO | JORDI RIBALAYGUE | 14.07.14

ARA | NÚRIA MARTÍNEZ | 15.07.14EL MUNDO | 17.07.14

@policia16.09.14|00:06h.

Mientraslasciudadesylagente

duermen,alguienvelapornuestraseguridad.Vaporlosquepatrullancadanoche;-)

@punsix08.09.14|17:51h.4.429@mossoscatestarandeserveieldia10desepa#BCN.Idurantladiadaseran5.771.Dia10hiha832agentsextresil’11:2.328

@spc_me16.09.14|13:16Grau#seguretatimpartitper@ispccat.#mossossenseformaciócontínuamentreEscolaPoliciaesdedi-caagrauuniversitari

@spc_me16.09.14|12:33Espadalerenfurismatambel@elmundoesper‘informaciórotundamentfalsa’d’activitatsparamilitars#mossos.Via@naciodigital

@spc_me01.09.14|16:51‘Noesfaràescolliralsmossosentreelgovernilallei,perquèelgoverncompliràlallei’Conseller@maticatradio

@spc_me29.08.14|21:34‘@Cayalunya_Press:Unsin-dicatodemossos@SPC_mepidequenoselesinstrumen-talicepolíticamente’

@LaVanguardia03.09.14|08:16UnhombresiembraelcaosenlacomisaríadelosMossosdeSabadellalentrarconunarma

@Catalunya_press21.08.14|17:11Los#mossosdelleidainde-fensosparaactuaranteel#Ebola@SPC_me

ELS TUITS

@SPC_meSegueix-nos!

policies - octubre 2014

Documents